Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45081 | L'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescletxa-0 | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 56. CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 166. | L'Escletxa s'ubica al sud-oest de la zona central del terme municipal. En la zona de llevant de Rocaterçana, en l'ample i abrupte cingle que s'esten per sota del Cap del Pelat i del Serrat de la Corba, prop del Grau de l'Olivell. La situació de l'Escletxa és en un terreny abrupte i de difícil accés, en un cingle rocós de pedra calcària i conglomerat, en el que trobem una gran escletxa natural que dóna nom a la cavitat. Actualment, l'entrada o escletxa es troba força tapada per la vegetació que ha crescut a l'indret. La gran esquerda del cingle que en suposa l'accés a l'interior, dóna pas a un espai natural o cavitat en la mateixa roca, en la que un curt corredor o pas de poca alçada condueix o obre a una cambra o saleta. En aquesta sala és on es va realitzar un sondeig arqueològic. | 08050-140 | A la zona de Castellar del Riu | Aquesta cova consta en el llistat de cavitats del 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: 166), tanmateix no hi figura cap referència a nivell espeleològic, ni que s'hi hagi realitzat cap exploració concreta. Les dades de què disposem són a partir de l'excavació arqueològica que hi va realitzar el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, l'any 1975. Arran del sondeig arqueològic es va poder documentar que l'Escletxa havia estat utilitzada com a sepulcre durant el Neolític, i com a hàbitat esporàdic en períodes puntuals de l'edat del Bronze. | 42.1215800,1.7472500 | 396447 | 4664035 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La cavitat també figura registrada com a jaciment arqueològic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||||
| 45082 | Forat d'Estela / Forat R. 12 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-destela-forat-r-12-de-rasets | <p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 52-54. -FAURA I SANZ, M. (1908): 'Espeleologia. Coves y avenchs de Catalunya', a Geografia General de Catalunya, pàg. 249-278. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -JOLÍS, A.; SIMÓ, M. A. (1965); 'Alt Berguedà i Cardener', a Guia excursionista, 3ª edició, mapa 1-285, C.E.C Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -MONTORIAL, J, (1961): 'La espeleología en la provincia de Barcelona', a Catàlogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona, I', pàg. 9-13. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VICENS, F.; MORELL, J. (1935): 'Història de la espeleologia a Catalunya', a Sota Terra, pàg. 9-13. -VVAA (1889): Lo Forat d'Estela.</p> | <p>El Forat d'Estela es troba al cim del Roc d'Auró, en concret al vessant sud. El roc és una formació geològica de conglomerats terciaris. Per arribar-hi cal dirigir-se a la Torreta o Roc de l'Enginyer, on hi ha les antenes i el vèrtex geodèsic, d'aquí es baixa per una canal, es passa al costat de les cavitat R.10 i R.11, fins trobar-nos amb el camí marcat que porta dalt del Roc d'Auró. A la dreta hi ha un cable que facilita el descens fins la boca d'entrada al Forat. La cavitat té uns 31 metres de recorregut amb un desnivell de -20 metres. La gran boca, d'uns 7 metres d'alçada per uns 1,70 metres d'amplada, dóna a una rampa molt dreta (inclinació d'uns 43º) i amb presència de gran quantitat de blocs i pedres despresses. A partir d'aquí es continua fins a un pou vertical d'uns 7,80 metres d'alçada, al final del qual s'assoleix el punt màxim d'exploració. A l'interior hi ha una petita fisura en la qual es percep la sortida de corrent d'aire. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 )</p> | 08050-141 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquest avenc consta que és conegut des de temps immemorial.</p> | 42.1270900,1.7874300 | 399777 | 4664598 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45082-foto-08050-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 ), on a més consta que també és denominat com a Forat R.12 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 45083 | Cova dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-frares-0 | -VALLÈS, J. (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | La Cova dels Frares està ubicada vers el sud-oest del Refugi dels Rasos de Peguera, en un petit cingle de roca orientat cap al sud-sud-est, enmig d'una zona boscosa de pi roig i boixeres. En aquest indret trobem una petita obertura en la roca que es correspon amb la boca d'accés, aquesta dóna pas a una cavitat natural formada per una única cambra. La cova defineix un espai de planta més o menys arrodonida d'entorn a uns sis metres de diàmetre per uns tres metres d'alçada. | 08050-142 | A la zona de Castellar del Riu | Aquesta cova consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: 63), però no s'hi referencia cap exploració concreta a nivell espeleològic. El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita i prospecció de l'interior de la cova l'any 1965, a partir dels treballs arqueològics es va concloure que la cavitat hauria estat un indret d'ocupació puntual entre finals del període del ferro i inicis de l'època ibèrica. | 42.1342300,1.7586200 | 397407 | 4665425 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La cavitat també figura registrada com a jaciment arqueològic.L'autor de la imatge número 1 és Josep Carreras i Balaguer, va ser realitzada el juliol del 2005 i forma part del fons del seu arxiu particular. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||||
| 45084 | Bòfia dels Rasets / Avenc Fred / Bòfia R.3 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-dels-rasets-avenc-fred-bofia-r3-de-rasets | <p>-ALEXANDRI, F. (1996): ' Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 54-56. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII. -ELÍAS, F. (1979): 'Operació Cim Estel·la 70', But. Divulg. Esp. (0): 122-133 (Topografia) -ESCOLÀ, O. (1981): ' Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entomol., núm. 2, pàg. 15-24. -FILBÀ, Ll. (1977): 'Noves localitzacions ibèriques de tricòpters cavernícoles', a Com. 6è Simp. Espel., pàg. 131-134. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catalunya', a EspeleoSie, núm. 17, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -RIBERA, L. (1972): 'Relación de las cavidades catalanas con mayor desnivel', a Com. II Simp. Espel. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Bòfia dels Rasets es troba ubicada a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer on hi ha instal·lades unes antenes i un vèrtex geodèsic, a uns 60 metres al nord d'aquests. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari; la formació d'aquesta cavitat és de tipus tectònic, formada per unes diàclasis que tenen orientació est-oest les quals a la vegada són tallades per unes altres orientades en sentit contrari, nord-sud. La cavitat té un recorregut de 157 metres i un desnivell de -65 metres aproximadament. Per ubicar l'entrada a la cavitat, cal pendre de referència l'àmplia dolina, a l'extrem sud de la depressió hi ha un passadís que davalla fins arribar a una cambra amb el terra inclinat. Aquesta sala té dues boques al sostre que es corresponent amb dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres, les seves boques queden ubicades en un relleix de la vora superior de la dolina. En aquest punt el sostre es troba a uns 10 metres d'alçada i l'amplada de l'espai és d'uns 5 metres. Es continua passant un pou d'uns 12,5 metres de recorregut descendent per continuar davallant per un passadís, el qual fa un colze o gir cap a l'esquerra aproximadament als 11 metres de recorregut (en aquesta rampa consta que hi ha troncs tirats a l'interior que són restes d'antigues tales de fusta). El trajecte continua en sentit descendent passant per una galeria d'uns 0,60 metres d'amplada i 10,50 m d'alçada, passats uns 11 m més es fa un gir a la dreta. Passats uns set metres més torna ha haver-hi un colze cap a l'esquerra, en aquest trma la galeria és de 1,5 metres d'amplada, i el sostre que en la part inicial tenia 21 metres d'alçada es redueix a uns 1,5 metres (la presència de blocs encastats en fa reduir l'alçada). A continuació es topa amb un tronc i seguidament un pou de 7,40 metres de profunditat. En aquest punt hi ha una galeria conformada a partir d'una fractura de la roca que té sentit est-oest, una amplada de 0,70 m i una alçada de 5 m. A partir d'aquí si seguim cap l'oest a uns 4 metres hi ha un munt de blocs, que en pujar-hi per sobre s'assoleix l'accés (de 2,5 x0,50 m) a una galeria de pla descendent i inestable, passats uns 17 metres de recorregut s'arriba al punt màxim de fondària de la cavitat. Hi ha un altre tram que es pot seguir, partint de la base del pou de 7,40 m, punt on hi ha una galeria en direcció nord, que passats 5 metres topem a mb un gran bloc que 'camufla' un pou de 12 metres de recorregut i que permet assolir els -64 metres de profunditat. Si es continua per la galeria, passats els 5 m fa un gir a la dreta i el recorregut finalitza passats 4 metres més en un punt de despreniment de blocs. Aquesta galeria mostre uns 3 m d'alçada i 0,70 d'amplada. Un tret específic d'aquesta bòfia és el corrent d'aire molt fred que es pot percebre en tota la cavitat.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115)</p> | 08050-143 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquesta cavitat ha estat explorada en diverses ocasions, en les darreres visites documentades es va assolir recorre un trajecte més ampli, tot augmentant el recorregut estudiat i topografiat fins al moment. Així en les primeres referències publicades (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) la planimetria del recorregut és menor. Ja en el primer catàleg (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) consta que, tot i que no hi havia referències bibliogràfiques fins als anys 70, era conegut que la bòfia havia estat explorada en diferses ocasions i de ja feia anys. Sembla que de vegades s'havia confós amb el Forat d'Estela. La primera exploració documentada a nivell espeleològic, figura que es va realitzar per part del S.E.S. - C.E.P.</p> | 42.1295400,1.7865100 | 399705 | 4664872 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades, aquesta figura com una de les que presenta un accés o boca de dimensions més grans. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc, especialment l'apartat de descripció, han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115). Les referències del catàleg dels anys 80 (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 54-56) mostra algunes diferències, ja que el recorregut que s'havia explorat fins llavors era menor, en l'obra més actual s'hi inclouen les darreres exploracions i l'ampliació de la superfície investigada. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 45085 | Trumferes de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-can-garriga | XVIII?-XX | Les trumferes de Can Garriga estan ubicades just al peu del turó que s'aixeca al darrera de la gran masia, en el pendent del costat nord. Es tracta d'un conjunt format per quatre trumferes senceres i una cinquena ensorrada. Les estructures estan disposades una al costat de l'altre. Van ser construïdes arrambades al terreny, fet que permet que les trumferes quedin més reforçades, però també més resguardades i conservin millor les patates, a la vegada que en devia facilitar la maniobrabilitat alhora de col·locar les patates a l'interior. Totes elles són bastides amb pedres, amb una cambra interior de planta circular i coberta amb volta més o menys troncocònica feta amb lloses i pedres. A la part frontal totes tenen la boca inferior, de forma rectangular i emmarcada per carreus. A la part superior, en el centre de la volta trobem la boca superior, és una petita obertura de forma quadrangular també delimitada per carreus. Exteriorment les trumferes són poc visibles, ja que estan cobertes de terra i herba i també ha començat a créixer vegetació pel voltant. | 08050-144 | A la zona de Llinars. | A Catalunya el conreu de les patates es va generalitzar a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar les patates o els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, una orientació adequada, etc. Acostumen a presentar dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. | 42.1294800,1.7867300 | 399723 | 4664865 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45085-foto-08050-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45085-foto-08050-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||
| 45086 | Avenc Mollat / Avenc R.8 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-mollat-avenc-r8-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 60. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>L'Avenc Mollat es troba ubicat a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en el pla abans d'arribar-hi, a l'esquerra de la pista. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari. La cavitat té un recorregut de 62 metres i un desnivell de -14 metres aproximadament. L'entrada a la cavitat és fàcil de localitzar, es troba en l'àmplia dolina, en concret a uns 30 metres baixant en sentit nord cap a la cavitat R.7. Aquest avenc compta amb tres possibles entrades o boques d'accés. Arribant des de la R.7 trobem la dolina on hi ha la boca número 1; accedint per aquesta i passat un R. 2,40 m trobem una cambra que al seu extrem té un pou d'uns 8,70 m que dóna pas a una galerira de 1,5 metres d'amplada. Una miqueta més enllà s'arriba al punt màxim de penetració de la cavitat. Si es continua pujant vers el sud-oest, passats uns 10 metres s'arriba al final. Al nord-est, a uns 5 metres hi ha una obertura que dóna a la boca número 3. Uns 2 metres cap a l'esquerra, hi ha una gatera que entre esquerdes i blocs permet arribar a la boca número 4. Accedint per la boca número 3 (de 1,50 m) es passa per un R. 2,60 que dóna pas a una cambra amb el terra de blocs, en la qual a dos metres es troba la finestra que s'ha esmentat anteriorment i que dóna a la galeria principal tot passant per un pou de 4,40 metres de recorregut. A través de la boca número 4 es passa primer per una rampa fins a un R. 3,20 m, punt on hi ha una esquerda que dóna directament a la galeria principal.</p> | 08050-145 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquest avenc consta que va ser explorat per primera vegada l'any 1969, per part del S.I.R.E - U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1294800,1.7867300 | 399723 | 4664865 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45086-foto-08050-145-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades. Les coordenades aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 83-84; BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.:1980: Vol. 5: 60). Aquesta cavitat també consta denominada com Avenc R.8 de Rasets (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 83-84). | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 45087 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-0 | XIX-XX? | L'estructura es troba molt coberta de vegetació i la part superior està parcialment ensorrada. | Es tracta d'una estructura que actualment està molt coberta de vegetació, fet que no permet veure clarament la seva construcció. L'estructura està bastida adossada al terreny, determinant que tant sols sigui visible un frontal o façana. Aquesta façana és bastida amb frans blocs de pedra desbastada. A la part baixa trobem la boca del forn formada per una obertura en arc rebaixat fet també amb pedres posades en vertical; l'interior de la boca és cobert amb volta de canó també de pedra, al fons es pot veure una obertura, avui sitjada per l'enderroc de part de l'estructura, i que es correspondria amb l'accés a la cambra de cuita. En un dels laterals del frontal hi ha un gran contrafort que fa de reforç de l'estructura. Accedint a la part superior, podem veure part de la cambra de cocció, tot i que es troba quasi totalment sitjada, es pot identificar que era de planta més o menys circular. | 08050-146 | A la zona d'Espinalbet | 42.1182000,1.8143700 | 401990 | 4663580 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45087-foto-08050-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45087-foto-08050-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No hem pogut obtenir informacions precises sobre l'època en que va funcionar aquest forn, tot i que no sembla gaire antic. Podria tractar-se d'una estructura de finals del segle XIX o fins i tot del segle XX.Tampoc hem pogut confirmar quin producte s'elaborava en aquest forn, però les característiques i l'indret on es localitza, amb presència de roca calcària, indica que segurament va ser emprat per coure pedra calcària destinada a fer calç. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||
| 45088 | Cal Ratera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ratera | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | Les estructures es troben molt arrasades. | Cal Ratera havia estat una casa en baumat, les restes de la qual estan situades en el vessant sud de la serra de Cal Jardí, en concret en una franja de roca que es troba a mitja alçada de la serra i que s'extén en quasi tota la longitud d'aquesta vessant. La característica o tret que fa identificable a Cal Ratera és una petita i sobtada visera o sortint de roca, molt plana i amb la superfície ennegrida per la sutja, i que destaca de la resta del baumat. Just sota d'aquest sortint hi ha les restes de l'antiga casa, de les quals es poden observar alguns murs, el més ben conservat és en paral·lel a la línia de la roca i junt amb les restes d'algun altre mur perpendicular que tancaria vers la roca, tot definint un espai adossat a la paret rocosa. En el punt més concret de la visera de roca, aprofitant un entrant que fa la roca hi ha una estructura de més alçada, de pedra seca, amb una escala d'accés i un mur de tancament que defineix una petita estança. Aquest espai sembla que hauria estat bastit de nou, i utilitzat com a refugi en èpoques posteriors. A costat i costat es poden veure altres indrets a peu de roca que també podrien haver estat utilitzats, si més no com amorriadors pel bestiar. També pel davant s'identifiquen gran quantitat d'antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal, i de les quals es conserven murs de contenció de les terres. | 08050-147 | A la zona deLlinars | Segons Mn. Armengou a la zona de Llinars es comptabilitzen fins entorn unes disset barraques o petites vivendes, entre les quals Ratera, que es van construir al segle XIX, suposem que sobretot cap inicis de la centúria. Aquestes barraques constituien la vivenda de gent que s'hi instal·lava per dedicar-se a treballar al bosc, fent llenya i teies que anaven a vendre a Berga, o també per dedicar-se a la tala d'arbres, ja que l'explotació forestal de gran part dels boscos de la zona de Llinars i de Canals de Catllarí van ser molt intensa des d'inicis del segle XIX. De fet, l'explotació de la zona de Canals de Catllarí fou prou important com per implicar la construcció d'un ferrocarril de via estreta i un telefèric que permetia fer el transport de la fusta cap a la serradora que s'havia bastit al peu del camí de Berga a Sant Llorenç de Morunys, on hi ha la Cantina de Llinars (al terme municipal de Capolat). (ARMENGOU, 1991:92-142) Aquestes vivendes o barraques, havien estat bastides amb l'esforç dels mateixos bosquerols, els quals havien roturat i treballat les terres, i sembla que si passaven un any sense conrear les terres en perdien els drets. Segons Armengou, cap al 1864, els capmasats veieren perillar les seves possessions arran de les desamortitzacions, això va comportar que es fessin plets contra els barracaires, aconseguin que els fossin reconeguts els drets als capmassats, els quals feren fora a molts bosquerols de les seves barraques. | 42.1359000,1.7400700 | 395877 | 4665633 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45088-foto-08050-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45088-foto-08050-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 45089 | Avenc dels Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-quatre | <p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII, 1-6. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos de los fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de Peguera-Barcelona)'. Boletín Informativo SIRE, núm. 3, pàg. 8-10. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>Es tracta d'un avenc que presenta un desnivell que permet assolir els -9,7 metres de profunditat. Es mostra com una estreta esquerda d'entorn als 3 metres de longitud, en la seva vertical es localitzen tres petites sales consecutives i sobreposades que sembla que són resultat de l'acumulació de blocs. La que es troba situada més avall és entorn als 7 metres de desnivell respecte de la superfície, al seu fons hi ha un orifici molt estret que encara descendeix uns 2 metres més, punt en que s'assoleix la cota màxima de fondària. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 109)</p> | 08050-148 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1970 per part de l'E.R.E.-A.E.C (l'Equip de Recerques Espeleològiques de l'Associació Excursionista de Catalunya).</p> | 42.1303600,1.7858400 | 399651 | 4664963 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 109; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 58). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||||
| 45090 | El Solà del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-del-pou | XIX-XX | Les estructures es troben molt malmeses, i la barraca té la coberta ensorrada. | El Solà del Pou està situat al vessant sud de la Serra de Cal Jardí, en concret en una feixa situada just per sobre de la pista forestal que hi condueix des de Cal Garriga, i en la mateixa línia on hi ha, uns metres més amunt, Cal Ratera. Actualment, sobretot és visible una barraca de pedra seca, amb el sostre ensorrat, que defineix una planta quadrangular petitona amb una una porta al mur de migdia. Aquesta estructura aprofita part dels murs d'una construcció anterior, probablement una petita caseta, i els seus carreus. Al davant mateix de la barraca hi ha un mur de contenció de les terres, definint una llarga feixa que s'extén cap a ponent. Al voltant hi ha altres murs de pedra seca, sobretot de contenció de les antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. Uns centenars de metres més cap a ponent, es localitza una trumfera. L'estructura està molt tapada de vegetació, està bastida adossada al desnivell del terreny; en el mur frontal s'hi pot observar la boca inferior, de petites mides. Per la part superior de l'estrucutra s'identifica la boca d'accés superior, també de petites dimensions. La trumfera és coberta amb volta de cúpula feta amb pedres. | 08050-149 | A la zona de Llinars | No tenim constància de notícies documentals sobre el Solà del Pou, la seva pròximitat a Cal Ratera, la pròpia ubicació, així com les característiques de les poques restes conservades (exceptuant la barraca més contemporània), fan pensar en una ocupació també al segle XIX, coincidint amb el període de màxima activitat agrícola, ramadera i forestal de la zona. No s'identifica una estructura gaire gran al voltant de la barraca, per tant hem de pensar que l'estrucutura es correspondria a una caseta de petites dimensions, una mena de barraca com d'altres que es documenten a la zona en aquestes mateixes cronologies. Pel que fa a la barraca que s'hi alça actualment és una estructura bastida més contemporàniament, probablement per donar refugi i aixopluc. | 42.1354600,1.7391600 | 395801 | 4665586 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45090-foto-08050-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45090-foto-08050-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||
| 45091 | R.6 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/r6-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | Actualment no es pot accedir al seu interior. | <p>La cavitat denominada R.6 de Rasets es localitza al camí d'accés (pista forestal tancada) cap a la Torreta o Roc de l'Enginyer, cim on hi ha instal·lada una antena de telecomunicacions i un vèrtex geodèsic. En concret passats uns 200 metres de la Collada dels Rasets (on la pista fa un gir) i al costat esquerra de la pista, a uns 25 metres. La cavitat es troba en uns terrenys de conglomerats terciaris. Fins avui no s'ha realitzat cap exploració, ja que consta com a pendent de desobstrucció. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 110)</p> | 08050-150 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1310300,1.7855100 | 399625 | 4665038 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||||||
| 45092 | Avenc de la Torrota / Avenc R. 7 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-torrota-avenc-r-7-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | L'exploració és perillosa per la presència de blocs inestables. | <p>L'avenc de la Torrota es troba ubicat a la cim de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància vers el nord-nord-est de l'antena que hi ha a l'extrem del puig. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut de 41 metres i un desnivell de -15 m de fondària. La boca d'entrada es troba en un lleuger pendent que forma una petita depressió, és una obertura de 1,20 x 0,80 metres que obre a un R.1 el qual condueix a una galeria d'uns tres metres. Aquesta galeria enllaça perpendicularment amb una fractura de la roca, que en forma de pou es permet davallar uns 9 metres. El fons del pou és ple d'enderroc. A partir d'aquí es pot continuar en sentit sud per una galeria fins a uns 5 metres, assolint la cota de desnivell de -13,5 metres que acaba en un petit engolidor. Si per contra es continua per la fractura en sentit nord-est s'arriba a la màxima fondària i es pot continuar uns 12 metres més fins que la cambra es tanca. La galeria de la base de la diàclasi té uns 60 cm d'amplada mitja. Passant un ressalt de +2 m es localitza una galeria paral·lela a l'anterior que passats 5 metres pren una forta inclinació, tot acabant en el pis inferior. Consta que la cavitat és estreta i l'exploració es considera perillosa per la presència de blocs inestables. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161)</p> | 08050-151 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 1960 per part del S.I.R.E.-U.E.C. del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1291000,1.7867500 | 399724 | 4664822 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45092-foto-08050-151-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161; BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980:60), on a més consta que també és denominat com a Avenc R.7 de Rasets. Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 45093 | Esquerda R. 9 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-r-9-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>L'esquerda denominada R.9 de Rasets es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància de l'antena que hi ha a l'extrem del puig i prop de l'Avenc de la Torrota o R.7 de Rasets. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut d'uns 7 metres i un desnivell de -3 m de fondària. Es tracta d'una cavitat petita, formada per una petita esquerda que es troba a la mateixa cinglera de la Torrota, al costat de llevant. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112)</p> | 08050-152 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).</p> | 42.1290400,1.7868700 | 399734 | 4664816 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112). Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 45094 | Cova R. 11 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-r-11-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Cova del Cingle es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret en una canal que queda pel costat sud-sud-oest, prop del camí que d'aquí porta cap a Roc d'Auró, i tant sols uns metres per sota de la Cova de la Canal. Aquesta cova es localitza en una zona amb una important presència de cavitats. En aquest cas es tracta d'una cavitat de 19 metres de recorregut i uns -5 metres de desnivell; els terrenys en els que es troba són conglomerats del període terciari. L'accés és a través d'una boca d'uns 6,90 metres d'alçada i uns 70 centímetres d'amplada, que dóna pas a una galeria amb el terra en sentit descendent, i a través de la qual podem penetrar uns 11 metres. A uns metres hi ha uns blocs encastats que conformen un nivell o pis superior de mides petites. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 38)</p> | 08050-153 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).</p> | 42.1288100,1.7857300 | 399639 | 4664791 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 38), on també consta denominada com a cova R.11 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||||
| 45095 | Barraca al peu del camí d'Espinalbet al Coll de l'Oreller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-peu-del-cami-despinalbet-al-coll-de-loreller | XIX-XX | La barraca es conserva sencera però presenta algunes esquerdes importants a la volta. | Barraca situada al peu del camí que d'Espinalbet puja cap al Coll de l'Oreller. Es tracta d'una petita barraca d'entorn als dos metres i mig de llarg i per un metre seixanta d'amplada de mides interiors. L'estructura està bastida adossada al desnivell que conforma el terreny. L'interior mostra una planta rectangular, construïda amb murs de pedra i coberta interiorment per volta de canó de rajola o maó massís posat de pla. A la part central de la volta hi ha una petita obertura que dóna a l'exterior, actualment és coberta amb una planxa metàl·lica. Exteriorment, pràcticament només és visible el mur de la façana, on hi ha una porta d'accés amb llinda plana monolítica. El coronament de la façana seguint un perfil corbat, reflex de la volta, mostra un petit sortint a manera de ràfec fet amb lloses. La part superior es troba coberta amb terra i vegetació. | 08050-154 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1211800,1.8103800 | 401665 | 4663916 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No hem pogut esbrinar l'utilitat d'aquesta construcció, que sembla que hauria tingut una funció essencialment de barraca. Segurament per resguardar el pagès que conreava les feixes del voltant, sobretot en cas de pluja o tempesta, i també com a magatzem per guardar i desar-hi eines del camp. No es pot descartar que en algun període també fos emprada com a trumfera. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||||||
| 45096 | Balma de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-sallent | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | La balma de Sallent es troba prop del camí que de Sorribes (Llinars puja cap a les Canals de Catllarí). Un cop passada la masia de Sorribes continuem el trajecte a peu entorn a poc més de 300 metres, en un punt en que el camí fa un revolt coincidint amb l'indret on es creua la rasa del torrent. La balma es troba entorn a uns 100 metres més amunt en el mateix torrent. Es tracta d'un baumat format en terrenys de conglomerat, i és definida per una visera o un sortint de la mateixa roca que conforma una espluga de mides considerables. En la bauma hi ha algunes zones que mostren entrants més profunts, tot i que de poc recorrecorregut, formant unes petites cavitats còncaves. També hi ha alguns petits tolls o bassals resultat de les mateixes infiltracions d'aigua. | 08050-155 | A la zona de Llinars. | 42.1351800,1.7117600 | 393536 | 4665588 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de Llinars, des de la masia Sorribes cal seguir el camí de Canals de Catllarí, està per sobre del camí, en el primer torrent que es creu. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||||||
| 45981 | Cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisquet | XVIII | En procés d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades en una zona de desnivell. Tot i que no es pot accedir a l'interior, sembla que la planta baixa és més petita i per contra, la planta primera és més gran, creixent per la part posterior, per damunt del marge on està adossada la casa. Mostra un alçat variable dels seus murs, conservant gran part de les façanes de planta baixa i part de la primera. L'estructura està bastida amb paredat comú, fet a partir de carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres, grans blocs força ben escairats. A la façana principal podem veure els brancals de la porta d'accés, fets a partir de carreus desbastats. A l'interior es conserva l'escala d'accés a la planta primera amb graons de pedra. Al mur posterior hi ha la boca del forn de pa, situat a la planta primera. De fet, a la façana posterior hi ha adossada l'estructura del cos del forn. Als laterals de la casa hi ha adossats annexes. I al davant de la façana principal hi ha l'era, delimitada per un mur de pedra seca coronat amb grans carreus ben escairats. | 08057-7 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les poques notícies documentals de les que tenim constància referides a la masia de Cal Cisquet o Xisquet són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La primeres referències documentals conegudes són de finals del segle XVIII, corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en algunes apareix esmentat Cal Xisquetó i en altres Cal Xisquet. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Xisquet. Posteriorment, Cal Xisquet consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 29 i es diu que hi vivien cinc persones, un matrimoni, Manuel Barniol i Coll i Carmen Soler, i els seus tres fills. | 42.1617500,1.9376600 | 412242 | 4668282 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot arribar a peu des de Cal Roqueta, seguint la pista de desembosc que surt darrera la casa. També hi ha referències escrites en les que s'utilitza la denominació Cal Xisquet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45983 | Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lorri | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADRICH, LL. (2003). : 'Un fustaire del Pla de l'Orri'. L'Erol, núm77. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII-XX | En conjunt l'estat de conservació és bo, tot i que la casa està pendent de rehabilitar. | La masia està situada a l'extrem sud-est de la falda del Serrat del Camp de Dalt, a prop del Pla del Catllaràs; l'emplaçament és en una zona força planera i molt oberta, dominant la vall de la Clusa. Les estructures principals que la conformen són la casa i el paller, amb una gran era entre ambdues construccions. La casa està bastida adossada al marge que conforma el desnivell del terreny, trobant-se ubicada a la feixa de sota el pla de l'era i del paller, i comportant que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. Així, la façana nord que dóna a l'era, només és visible a l'alçada del nivell de sota-coberta. La casa és de planta irregular, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té coberta de teules a dos vessants, amb el carener orientat est-oest. Els murs són de paredat format per pedres irregulars i de mides molt diverses, a les cantoneres hi ha carreus desbastats fets de grans blocs de pedra tallats. A la part superior de les cantoneres podem veure un darrer tram fet amb maó massís, sembla que resultat d'una remunta de la coberta. La façana principal d'accés està orientada a llevant, hi ha dos accessos a l'interior, un és a la planta baixa i l'altra dóna a planta primera, accedint-hi a través d'una escala exterior de pedra. La majoria d'obertures, tant portes com finestres, són emmarcades amb maó massís, algunes amb llindes planes i altres amb arc molt rebaixat amb el maó posat de pla; també hi ha alguna obertura de configuració senzilla, formades pel mateix material constitutiu dels murs, i altres, resultat de reformes posteriors. L'estructura de la casa té adossats alguns cossos en diverses de les seves façanes. El paller, situat al costat nord de la casa, és una gran estructura de planta rectangular allargada, de dos nivells i coberta a dos vessant amb el carener orientat nord-est a sud-oest. L'edifici està bastit adossat al terreny en desnivell determinant que es disposi d'accessos a peu pla en els dos nivells de planta. Els murs són bastits formant paredat de pedres irregulars i a les cantoneres blocs desbastats. En l'estructura es pot observar una part més antiga, una primera estructura que correspondria aproximadament a la meitat més de ponent, la qual posteriorment es va ampliar cap a llevant. A la meitat de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís o rajola, moltes d'elles amb llinda en arc rebaixat fet amb maó posat de pla; també n'hi ha de llinda plana de fusta i brancals del mateix material que els murs, i altres, sense elements destacables. A la part més de ponent, la majoria d'obertures no tenen maó massís en el seu contorn (excepte les reformades recentment), hi ha una porta d'accés a planta baixa feta amb llinda en arc rebaixat de lloses i brancals de pedra. A la façana principal del paller, orientada al sud-est hi ha grans obertures, típiques en els pallers, tant al nivell inferior com al superior. Al davant del paller hi ha una gran era, delimitada per la part del pendent per un mur de contenció. Al costat oest de la casa hi ha part d'una estructura, fins a un nivell d'alçada, la qual sembla que ha estat utilitzada pel bestiar. Aquest és de murs de pedra, amb grans blocs tallats a les cantoneres, destaca una porta amb brancals de carreus i llinda de fusta. | 08057-9 | A la zona nord del municipi, a la Clusa. | Actualment, a nivell documental no tenim constància de notícies documentals conegudes fins el segle XVIII, tot i això és probable que la masia tingui un origen anterior. Així, les primeres informacions que hi podem relacionar són a partir dels documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal. En un lligall del 1716 hi ha la referència que diu 'La barraca de las Vinyassas pròpia de Joan Camprubí que habita al Pla de l'Orri', encara que és una referència indirecta i que no esmenta realment el mas. De fet, al següent cadastre conservat, la referència és 'La barraca dita las Vinyassas pròpia de Joan Camrobi masover del Pla de l'Orri en est terme'. D'altra banda, en el mateix lligall hi consta una referència que diu 'la barraca dita del Pla del Orri pròpia de Eudalt de Boatella abitant en Boatella', informació que ens confirma l'existència d'un habitatge al Pla de l'Orri. Entre les dades que s'aporten en aquest cadastre referents al conreu, bosc, i altres tipus de terra, també s'esmenten les quantitats a pagar en relació al personal de Joan Camprubí, a la barraca i al bestiar, en concret dues vaques i tres porcs. Al 1723 continua figurant la referència a la barraca dita del Pla de l'Orri. La següent notícia cadastral de la que tenim informació, és del 1766, s'hi esmenta la 'barraca dita Pla del Orri pròpia de Juan Despujol , Joan Cunill masover', en la relació de terres, i altres dades, consten els pagaments referents a la barraca, al personal de dit masover, i a dos bous, un burro i tres porcs. Al llarg del segle XVIII també hi ha referències diverses del Pla de l'Orri en documents de l'arxiu parroquial conservat a l'Arxiu Diocesà de Solsona, bàsicament referències al compliment pasqual. Altres notícies són ja posteriors, com és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), s'hi relaciona el mas el Pla de l'Orri i hi figura Pedro Vilalta. També apareix referenciada la masia en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada amb el número 108 la masia Pla de l'Orri, en la qual hi ha referenciat que hi vivien 13 persones. Els anteriors propietaris del Pla de l'Orri, els quals també havien estat prèviament masovers, ens han explicat que al 1931 es va cremar la casa. Sembla que es va encendre la xemeneia i tot i que eren molta gent a la casa, ja que justament també hi havia treballadors del bosc, no van poder-hi fer res. Es van quedar sense res. El llavors propietari, el Raurell de Sagàs, va fer-hi anar un paleta per reconstruir-la amb l'ajuda dels masovers. Sembla que van trigar quasi dos anys i mig a tenir-ho acabat. L'estructura de les façanes es va poder aprofitar, fent que pràcticament no es modifiqués la volumetria. L'interior i la teulada es va haver de fer tot nou, sembla que també la majoria d'obertures. Expliquen que mentre van durar les obres van haver de fer vida en unes corts, habilitant-les com van poder. També ens van explicar que uns anys després van engrandir considerablement la pallissa. Pel que comenten es deu correspondre amb l'ampliació del costat de llevant. | 42.1962300,1.9464500 | 413016 | 4672101 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La finca del Pla de l'Orri compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM/2054/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents.La finca forma part de la Fundació Projecte Miranda, dedicada a la difusió del coneixement i el respecte per al cavall i el medi natural.La masia està situada a tocar del Pla del Catllaràs i es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 45992 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | La casa es troba en procés d'enrunament. | La masia la Costa està emplaçada en una zona més o menys planera d'un dels morrals que s'aixequen en el vessant de ponent de la riera de Camprubí. L'àrea és força oberta i queda orientada vers llevant. La masia està conformada per diverses estructures, algunes són difícils de veure per el gran volum de vegetació que hi ha crescut; trobem l'edifici de la casa, el paller al seu costat sud-est i al davant el pla de l'era amb un mur de contenció que la delimita pel vessant més de llevant, avui plena de vegetació arbustiva, a més, a la feixa de sota, just davant la casa hi ha una altra construcció, segurament destinada a coberts i magatzem, a la qual no s'ha pogut accedir. Actualment la masia està abandonada, l'estructura del paller està dempeus i conserva gran part de la teulada, la casa conserva quasi la totalitat de l'alçada dels murs de façana fins a nivell de coberta, tot i així han començat a enrunar-se per algunes parts, i l'interior té els forjats ensorrats. L'edifici de la casa és de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant, constava de planta baixa, primera i sota-coberta. Estava coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, encara es poden veure algunes lloses del ràfec de la teulada. Els murs mostren ampliacions de l'estructura i diverses modificacions, tot i que la gran quantitat de vegetació que la cobreix no permet fer una bona lectura de la seva evolució. A grans trets, els murs són fets amb carreus desbastats, lloses i pedres irregulars, a les cantoners hi ha grans blocs desbastats, i en algunes parts peces més regulars i de mides menors. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés és de carreus als brancals i llinda plana de fusta amb l'angle inferior tallat al biaix. Les finestres són de tipologia senzilla, algunes sense cap element diferenciador, altres amb carreus als muntants i llinda de fusta, i alguna amb lloses planes en llinda i ampit. La casa té algunes estructures petites adossades en algunes de les seves façanes, una sembla correspondre al cos d'un forn de pa. El paller és de planta rectangular allargada, bastit adossat a un marge i sembla que ampliat per la part sud. És de dos nivells, amb coberta a dos vessants i presenta la configuració típica de tres murs que conformen l'estructura i la part frontal, de llevant, pràcticament tota oberta, només amb pilars de suport i travessers de fusta. El nivell inferior era destinat al bestiar, té alguna part tancada amb mur a la façana principal. El nivell superior com s'ha dit, està definit per una gran obertura que seria la part destinada a paller. L'era està delimitada per l'estructura del paller, en part també per la casa, i a llevant, pel mur de contenció que sobresurt del nivell de l'era i és coronat amb lloses planes a sobre. | 08057-18 | A la zona sud-est del terme municipal. | A nivell arquitectònic es fa difícil poder aportar dades de les diferents fases constructives o de les modificacions de la casa, especialment per el gran volum de vegetació que amaga gran part de les seves façanes, però també per l'estat d'enrunament que no en permet l'accés a l'interior. Cal dir que sí que sembla que s'identifica que la casa hauria tingut un volum menor, tant en planta com en façana. Si que és observable que l'edifici ha sofert diverses modificacions. A nivell documental hi ha diverses referències que assenyalen que la masia la Costa ja devia existir en època baix medieval. Així, al segle XIV, en concret en un document de lluïció fet per l'abat de la Portella, datat el 1339, en relació a la masoveria de 'Querats' de la parròquia de Sant Julià de Cops, s'hi esmenta Jaume de sa Costa, de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. (BOLÒS:2009) Al segle XIV consten alguns documents referits a Sant Pere de la Portella on consten referències a diferents persones de cognom Costa i per les dades que s'esmenten podrien tenir relació amb el llinatge de la masia la Costa de Castell de l'Areny, en general es tracta referències on actuen com a testimoni. Posteriorment, en el fogatge de 1497 consta un tal Pere Costa entre les referències de Castell de l'Areny. I en el fogatge de 1553 hi figura un tal Miguel Costa. Aquestes notícies ens porten a pensar que ja en època baix medieval existia la masia la Costa. Ens hem de remuntar al segle XVIII per donar referència d'altres notícies documentals conegudes. És el cas d'un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta la Costa, i hi ha la referència 'La Costa pròpia de Francisco Mulinou de Ripoll. Mateu Comellas masover.' En aquest mateix document també hi ha la referència als imports per els emprius dels masos Puig, Solà, Casas, Rota, Soldevila i la Costa. Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en diversos documents cadastrals. En un altre lligall datat el 1717 continua apareixent com a propietari Francisco Mulinou habitant en Ripoll, en aquest document també hi consten les quantitats que es pagaven per cada tipus de terra conreu, de bosc, erm, per la casa, per el personal de Mateu Comellas masover, per dues vaques, un bou i tres porcs. També hi ha la referència als emprius en la mateixa relació expressada el 1716. Hi ha altres notícies documentades al segle XVIII, al 1766 consta com a propietari Francisco Rocafiguera de Ripoll i Josep Comellas masover, entre les quantitats anotades hi figura a més del masover, el seu fill també Josep, i en aquest moment, consten dos bous, una mula i quatre porcs. Al llarg del segle XIX apareix citada la Costa en diversos documents, és el cas del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia la Costa. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a la Costa, identificada amb el número 68, hi vivien nou persones. | 42.1651100,1.9584000 | 413960 | 4668633 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45992-foto-08057-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45992-foto-08057-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45992-foto-08057-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45994 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-0 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVII-XVIII | Té la teulada refeta de fa pocs anys, però a l'interior manquen els forjats del darrer nivell i els de la planta paviment de la planta primera es troba en mal estat. | La masia el Solà es troba emplaçada a la part superior del vessant sud de la carena més àmplia que s'aixeca a llevant del torrent Ribera de Castell. La masia està conformada per dues estructures principals, la casa i les restes del paller. La casa consta de planta baixa, planta primera i planta sota-coberta o golfes, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest paral·lel a la façana principal que està orientada a sud lleugerament vers sud-est. Té planta quadrangular amb un petit cos afegit al mur nord que correspon a l'estructura del cos del forn de pa. L'estructura està bastida adossada al terreny natural, fet que facilita que l'immoble disposi d'accessos a l'interior en dos nivells de planta, un accés en cada façana lateral a nivell de planta baixa i un altre que dóna a la planta primera, en aquest cas situat a la façana nord. L'edifici està construït amb carreus desbastats i pedres irregulars, les cantoneres també són de carreus només tallats a cops de maceta i no molt grans. Pel que fa a les obertures les portes són amb llinda de fusta, tipologia que també es pot veure en diferents finestres; altres no mostren cap element arquitectònic diferenciador. A la llinda de la porta de la façana de ponent hi ha gravada una data, poc entenedora, però sembla tractar-se de 1864 o 1867. Pel que fa a la façana sud es poden observar dues grans obertures en arc rebaixat fet amb pedres desbastades, una a la planta baixa i l'altra a la planta primera, les quals van ser cegades deixant-hi només una finestra en cada cas. Aquestes obertures devien definir una estructura de galeria en tota aquesta façana. Pel que fa als elements de càrrega interior, a nivell de planta baixa trobem un mur mitger que compartimenta l'edifici en dues crugies paral·leles (orientades est-oest), per sobre del mur trobem pilars de pedra que es desenvolupen fins al carener. A la planta primera es conserva gran part dels envans, alguns són fets amb lloses posades en vertical i altres amb maó (potser algun també es encofrat). Només es conserva el forjat de la planta baixa, aquest és format per bigues carejades de fusta i posts a sobre, les quals estan força malmeses. Interiorment, la planta baixa estava destinada al bestiar, encara hi podem veure algunes menjadores. A la planta primera conserva la distribució interior podent distingir els espais destinats a habitació, i alguns altres elements com la comuna, l'espai de la llar de foc amb restes de la cuina de fogons i el forn de pa. El forn de pa mostra una boca formada per una llinda monolítica d'arc rebaixat recolzada sobre un carreu per costat i a la base una llosa formant una mica d'ampit lleugerament sortint i tallat al biaix; l'interior del cos del forn és format per mitja cúpula amb lloses i maons. L'estructura de la casa ens mostra diferents fases constructives, podent destacar que part de l'extrem nord-est mostra les restes de la part més antiga, la qual en algun període es degué ampliar o reconstruir, tot donant ja una volumetria probablement com que la ens ha arribat. Moment en que també es degué augmentar l'alçada de la casa. Posteriorment, a més, també es degué fer la modificació de cegat de les galeries. Tot i que actualment no està en ús com a habitatge si que s'utilitza la planta baixa per guardar bestiar. A pocs metres al nord-est de la casa hi ha l'estructura del paller, avui parcialment enrunada. Tot i que encara conserva gran part de l'alçat dels seus murs i pilars, però la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut no permet una bona visió de l'estructura. | 08057-20 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. Al vessant sud del Bac de Puigvell. | A nivell arquitectònic la fisonomia actual sembla correspondre al període modern, en especial segle XVII i alguns elements o modificacions posteriors. Tot i així, sembla que l'estructura s'ha desenvolupat i crescut sobre restes de cronologies anteriors, per les restes visibles en alguns dels seus murs. A nivell documental hi ha diverses referències que assenyalen que la masia el Solà ja devia existir en època baix medieval. En aquest sentit, es cita un tal Solà al fogatge de 1497, i en el de 1553 hi consta la referència a Peyrot del Solà. Altres notícies les trobem a l'Arxiu Municipal, on es conserven diferents documents cadastrals, entre els quals el 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació de propietats hi consta 'Lo Mas Sola propi de Eudalt de Boatella. Joan Vinyas masover'. (AMCA, caixa 180) En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny s'esmenta la masia el Solà, en la que s'hi relaciona a Pedro Comellas. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que al Solà, identificada amb el número 42, hi vivien set persones. | 42.1681900,1.9474700 | 413061 | 4668987 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45994-foto-08057-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45994-foto-08057-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45994-foto-08057-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45995 | Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vell | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | Les estructures que conformen la masia de Puig Vell són diverses, tot i que actualment està en procés d'enrunament, conserva un alçat important de gran part del murs perimetrals o de les façanes de la casa, podent observar alguns trams fins la cota de la teulada. La masia consta de diverses construccions, la casa, el paller, el pou, alguns coberts o annexes de petites dimensions (probablement corts), junt amb el pla de l'era. En conjunt els murs principals de les façanes de la casa estan bastits amb parament de carreus desbastats i lloses, junt amb algunes pedres més irregulars, i a les cantoneres grans carreus tallats (uns més polits que altres, que només són desbastats). El gruix dels murs oscil·la entre els 65 i els 75 cm. Cal dir que s'hi observen algunes diferències en els paraments i tipus de materials emprats, segurament resultat de diferents fases constructives i reformes. Tot i que la gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura de la casa, no permet aportar gaires detalls en relació a les possibles fases constructives, però si que ens permet detectar-ho i per tant, poder-ne fer esment. La casa està bastida adossada al terreny, determinant que l'alçat exterior visible de les seves façanes sigui diferent. Pel que fa a les obertures, se'n conserven de formades per muntants de carreus del mateix acabat que el mur i llinda de biga de fusta; també en podem veure alguna de llinda plana de pedra i almenys una del tipus espitllera, feta amb dues lloses, una a cada muntant. La part oest de la casa mostra aparentment una estructura més robusta que la resta. A l'interior s'hi poden veure restes dels revestiments de morter de guix, parts de pilars de càrrega, etc. També s'hi identifica la traça del que devia ser la volta del forn de pa, el qual de fet conserva part de l'estructura del cos exempt adossat a una de les façanes. Al costat sud-est de la casa hi ha el pou, és de planta circular, bastit amb pedres i coberta plana de fustes amb lloses a sobre. L'obertura d'accés està delimitada per brancals de pedra del mateix acabat que el murs i l'ampit fet amb grans lloses. El paller queda situat a tocar de la casa, en el seu costat de ponent, però a la feixa inferior. La seva estructura està definit per l'habitual planta en forma de U oberta cap a llevant i amb un pilar central al mig de la gran obertura. Davant del paller hi ha el pla de l'era, delimitada en part, pels murs de contenció de les mateixes feixes. El mur del davant té una mica més d'alçada que la cota de l'era i està coronat amb grans lloses planes. | 08057-21 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. | A nivell arquitectònic la casa mostra la traça de diferents fases constructives i a més, algunes reformes o modificacions. Però no es poden aportar detalls específics, tant per la gran quantitat de vegetació que cobreix part de les seves estructures com pel perill d'esfondrament dels seus murs, fet que no en permet una aproximació com caldria. Les notícies documentals conegudes de Puig Vell ens aporten unes cronologies de finals de l'època baix medieval. Així, en el fogatge de 1497, consta un tal Jaume Puig entre les referències de Castell. En mateix nom el trobem referenciat en el fogatge de 1553. Dels diversos documents cadastrals conservats a l'Arxiu Municipal, el més antic és de 1716, el qual es denomina 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació a la masia Puig Vell consta la referència 'Lo Puig propi de Benet Puig' (AMCA, caixa 180). Tant en aquest com en els posteriors cadastres conservats del segle XVIII, tant sols es fa referència a una casa, en cap moment se n'esmenta més d'una, ni tampoc apareix cap altra referència a Puig Nou en aquests cadastres. En el mateix cadastre del 1716 , hi ha un apartat referit als pagaments en relació a 'Emprius dels masos Puig, Sola, Casa, Rota, Soldevila y la Costa'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia el Puig Vell, en la que s'hi relaciona a Raimundo Puig, en aquest registre hi consta també el Puig Nou amb Clemente Casals. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que al Puig Vell, identificada amb el número 43, hi vivien tres persones, un matrimoni i el fill (Ramon Figols i Puig, el pare, Maria Aimerich, la mare, i el fill Mauricio Figols Aimerich. | 42.1647300,1.9478500 | 413088 | 4668602 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La façana principal és la que es troba en un més mal estat, tot conservant pocs elements. De fet, com passa sovint, la façana principal, pel fet de tenir més obertures i més grans, és la façana que acostuma a cedir abans. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 45996 | Puig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-nou | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Puig Nou està emplaçada en una àrea més o menys planera, a mitja carena d'un dels morrals que conformen la part de llevant de la vall de la riera de Castell. La masia està abandonada i en procés d'enrunament; actualment les restes estant molt cobertes per la vegetació que hi ha crescut i no permeten una bona visió dels elements conservats. Cal dir que el conjunt d'estructures i edificis que conformaven la masia encara conserven una alçada considerable dels seus murs. Es pot distingir l'estructura de la casa, una altra construcció que semblaria correspondre a coberts o espai destinat a l'activitat agropecuària, i un paller. L'estructura de la casa és de planta rectangular amb algun cos que s'hi adossa a la façana més de ponent, l'edifici està bastit en una zona amb desnivell determinant una alçada visible diferent de les seves façanes. L'orientació de la casa és en sentit nord-sud, sembla que amb la façana principal disposada a migdia. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars; pocs elements podem distingir, alguna obertura senzilla, de muntants de carreus senzills i llinda de fusta. A pocs metres al costat de ponent de la casa trobem una construcció de planta rectangular allargada, que està bastida adossada al marge del terreny natural, sembla que era almenys de dos nivells i coberta a un sol vessant. No es pot distingir ni veure els espais d'aquesta construcció, però per la configuració, sembla tractar-se d'un edifici destinat al bestiar i magatzem. A pocs metres al nord-oest de la casa, a la part més planera, hi ha l'estructura del paller amb el pla de l'era al davant. Mostra planta rectangular allargada amb la façana principal oberta cap al sud-oest. Els murs són de carreus desbastats algunes pedres irregulars i a les cantoners grans blocs desbastats. | 08057-22 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. | La masia Puig Nou forma part de la finca Puig Vell, aquest fet pot haver facilitat que disposem de poques dades documentals conegudes que es refereixin directament a Puig Nou. Pel que fa al capmàs, Puig Vell tenim referències documentals que permeten apuntar un origen baix medieval a la masia, moment en que es parla només de Puig. No tenim notícia de quan es construeix Puig Nou i els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures són pocs. Tot i així, els elements visibles semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVIII, també hi ha la traça d'alguna modificació que pot datar del segle XIX. La construcció de Puig Nou podria relacionar-se amb l'època de creixement i expansió del camp català, coincidint amb l'important augment demogràfic del segle XVIII. D'aquest període daten, de fet, la construcció de noves masies, així com l'ampliació de moltes cases ja existents i també la construcció moltes masoveries, com seria el cas de Puig Nou. En els documents cadastrals del segle XVIII conservats a l'arxiu municipal, no s'hi relaciona directament la casa de Puig Nou, de fet, no es distingeix Puig Vell i Puig Nou, apareix la finca com a Puig; de fet, era una sola finca. En el registre datat el 1766 entre les terres de conreu, boscos, rocals, casa, i altres, el personal que declaren consta per 'lo personal de dit Puig', ' per lo personal de Joan Canal', i 'per lo personal de Ramon Boixader'. Les primeres notícies documentals de les que tenim constància, en les que s'esmenta Puig Nou, es remunten al segle XIX, període del qual hi ha diverses notícies que s'hi refereixen. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), consta com a propietari de Puig Nou, Clemente Casals. També apareix referenciada la masia en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada amb el número 44, Puig Nou, consta que hi vivien set persones, un matrimoni, Joan Boixader Comellas com a cap de família i la muller Josefa Valls i Gomfaus, i cinc fills i filles. | 42.1617900,1.9483300 | 413124 | 4668275 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45996-foto-08057-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45996-foto-08057-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45996-foto-08057-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 45997 | Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera | XVII-XVIII | El paller ha estat rehabilitat per a ús de vivenda, per contra, la casa està pendent de rehabilitació. | Es tracta d'un conjunt format per dues estructures arquitectòniques. Per un costat la masia pròpiament dita i per l'altre una antiga pallissa, situada a la zona més septentrional del conjunt, que ha estat restaurada i condicionada com a habitatge de segona residència. Pel que fa a la masia, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel respecte la façana principal. L'accés a la casa se situa a la façana sud mitjançant un portal simple, amb brancals i llinda de fusta i que, a causa del desnivell del terreny, dóna accés a la primera planta. Aquest desnivell del terreny facilita la formació d'una petita era a la que s'accedeix mitjançant una escala de pedra que envolta una construcció mig enrunada que serveix de marge o mur de contenció a l'era. Al costat est del portal se situa una senzilla finestra i a la planta segona s'observen dues senzilles finestres amb ampit de pedra. Un annex de només una sola planta s'adossa a la façana est, amb una coberta de teules a una sola vessant. Dit cobert disposa d'un accés a la façana sud mitjançant una senzilla porta amb llinda de fusta i una petita finestra amb emmarcaments de pedra. A la façana est presenta dues senzilles finestres defensades per reixes de ferro de disseny senzill. La façana est de la masia (a la qual s'adossa el cobert esmentat) presenta una senzilla finestra amb llinda de fusta a nivell de la primera planta i dues a la planta segona, on la més meridional presenta llinda de fusta. La façana nord presenta únicament una finestra a nivell de la segona planta i dos coberts adossats. En els murs nord i sud s'observa la traça d'uns angles que semblen indicar que en origen la casa era més petita, a la qual posteriorment es va ampliar l'estructura pel costat de llevant. Pel que fa a la pallissa, aquesta disposa d'una planta rectangular i un alçat de dos nivells, amb una coberta de teules a dues vessants i el carener orientat de nord a sud. Disposa de tres accessos situats a la façana sud, est i oest. La façana sud està dominada per una única gran obertura en arc de mig punt a doble alçada, l'emmarcament de la gran llinda en forma d'arc és realitzat amb dovelles d'estrets carreus de pedra i muntants també de carreus. A la zona més oriental d'aquesta façana s'observa una escala de pedra que permet accedir a la cota del terreny al qual afronta la façana oest. En aquesta façana oest hi ha una porta que dóna accés a la primera planta, emmarcada per grans carreus de pedra i una llinda de fusta. Adossada a la façana nord trobem una moderna escala, amb paviment i graons de gres, que permet baixar des de la cota de la façana oest fins al nivell de la planta baixa. La façana nord presenta una organització d'obertures força irregular, amb tres finestres a la planta baixa, amb emmarcaments de pedra i llindes rectes. A la planta segona, una finestra a tocar l'angle oriental amb llinda de fusta, i una petita i estreta finestra centrada a la zona del capcer. Finalment, la façana est presenta dues obertures, un portal situat a la planta baixa amb brancals fets amb grans carreus ben escairats i una llinda de fusta, i a la planta primera, un balcó ampitador, amb uns emmarcaments de les mateixes característiques, i una barana de ferro de disseny senzill. Els paviments que envolten el perímetre de les façanes est i sud són moderns i els voltants de la pallissa estan enjardinats amb gespa i elements decoratius de caràcter rural. | 08057-23 | A la part central de la meitat sud del terme municipal. | Arquitectònicament, l'estructura que conforma la casa ens assenyala diferents moments constructius. No tenim gaires elements que ens permetin aportar cronologies més precises però l'estructura visible exteriorment sembla correspondre al segle XVII i XVIII, encara que no podem descartar la seva existència amb anterioritat a aquestes cronologies. A nivell documental tenim referències que ens donen testimoni de l'existència de la masia a principis del segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar els documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal en que el referent al 1716 hi figura el mas Riera propi de Francesc Cirera i Riera. Hi ha altres registres posteriors amb dades similars a les recollides en aquesta data. Al registre de 1766 el mas Riera consta com a propietat de Joan Riba de Viladonja i com a masover, Jaume Coll; en aquesta data també s'aporta la relació de diferents tipologies de terra i les seves qualitats, a més del conceptes que li pertoca pagar per aquestes, a més de per la casa, pel personal i també pel bestiar, del que es diu que tenen un bou, un burro i dos porcs. Posteriorment, al llarg del segle XVIII i XIX consten diverses cites de la masia en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament en relació a les dades de compliment pasqual. A finals del segle XIX, en una relació de cases i els habitants de Castell de l'Areny del 1898 consta que a Riera hi vivien quatre persones. | 42.1577700,1.9459700 | 412923 | 4667831 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45997-foto-08057-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45997-foto-08057-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45997-foto-08057-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46001 | Cabanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanelles | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Cabanelles, està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. Les estructures que conformen la masia estan distribuïdes properes les unes de les altres però en més d'una feixa. Actualment només es conserva amb coberta un paller, la resta de construccions estan en procés d'enrunament tot i que es conserva una alçada important dels murs, entre els quals els del perímetre de la casa. Les estructures que conformen les construccions que eren destinades a habitatge conformen una planta irregular, resultat de les diverses ampliacions i modificacions que va experimentar. A més, pel seu voltant s'hi adossen i hi ha diversos annexes i coberts. En conjunt, la majoria d'estructures estan bastides amb molta presència de còdols grans, alguns carreus desbastats i altres pedres irregulars, amb diferent quantitat d'un material o altre segons la construcció. A les cantoneres, en general trobem grans peces, en aquelles construccions on el còdol hi té més presència, trobem cantoneres de grans còdols només escantonats parcialment; en altres construccions hi ha carreus desbastats més carejats. Pel que fa a les obertures en trobem diferents tipus, les més visibles són d'emmarcades amb maó massís, en algunes formant llinda plana i en altres en arc rebaixat, també hi ha obertures amb llinda de fusta i muntants de carreus; i altres variants que combinen aquests materials de manera de manera diferent, per exemple, maó als brancals i llinda de fusta, o carreus i maó. Pel que fa al paller que conserva teulada, i a més s'ha reparat fa poc, era de dos nivells, tot i que actualment no conserva el forjat de la planta superior, a la façana de llevant hi ha una gran obertura amb llinda en arc de mig punt, tota emmarcada en carreus desbastats i lloses. Al davant del paller hi ha una part planera que s'havia destinat a era, la qual està delimitada per la part del desnivell per un mur de contenció. De fet el conjunt, en les feixes on hi ha les estructures de la masia encara hi ha diversos murs de pedra en els marges. | 08057-27 | A la Clusa, a la zona nord-oest. | Actualment aquesta masia apareix esmentada com a Cabanelles de Baix i de Dalt, tot i que la gent del lloc utilitza simplement la forma Cabanelles, d'aquí que sigui la que s'ha utilitzat en la denominació. Fins fa uns anys es mantenia la denominació de Cabanelles de Baix per aquesta masia, ja que Cabanelles de Dalt es correspon amb la masia que anomenem Cal Serra o Can Serra. Arquitectònicament es fa difícil apuntar una cronologia per a les construccions conservades, ja que hi ha elements que semblen correspondre a diferents períodes cronològics, segurament com a resultat de les diferents fases constructives que poden anar des dels segle XVIII, amb ampliacions al segle XIX i fins i tot alguna actuació potser posterior. Encara que també és probable que la masia ja existís amb anterioritat al segle XVIII i de fet, potser que algun element es conservi. L'estat d'ensorrament no permet aproximar-se als interiors i també hi ha parts molt cobertes de vegetació. A nivell documental, a l'arxiu de Castell de l'Areny es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Fet que ens assenyala que la masia ja existia en aquest període i que, a més, formava una única propietat junt amb el Clot. No sabem però si existien les dues cases de Cabanelles de Dalt i Cabanelles de Baix, ja que aquesta distinció no la localitzem fins entrat en segle XIX. El fet que entre les dades que s'aporten en relació a les terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en els registres de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta que 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici', en aquest moment les referències al personal són les mateixes i en quan al bestiar les diferències són poques. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Baix, i s'hi relaciona José Viñas; moment en que ja trobem diferenciada la masia de Cabanelles de Dalt que també hi consta registrada. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que està datat al 1858, entre les diferents anotacions hi figura Cabanelles de Baix també diferenciat de Cabanelles de Dalt. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Baix, que era identificada amb el número 110, hi residien set persones, el que era el cap de família, vidu en aquell moment, Joan Portell Puig, un matrimoni jove, Ramon Portell Sellas i Carme Vilalta Camprubí, amb la seva filla, i tres mossos. | 42.1930400,1.9260500 | 411327 | 4671768 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cap al sud-est de la casa, més a prop de la pista hi ha la font. L'accés és per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 46008 | La Cercosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cercosa | TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII | En procés d'enrunament. | Masia en procés d'enrunament, tot i que encara conserva part de l'estructura fins la coberta, part del costat sud-est s'ha ensorrat. Les estructures a més, estan molt cobertes de vegetació. La casa mostra una planta rectangular amb algun cos adossat, tenia planta baixa, primera, segona i unes petites golfes. La coberta era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que era orientada a migdia. En conjunt els murs mostren paredat comú format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres carreus només desbastats. Es tracta d'una casa de dos cossos paral·lels, separats per una paret mitgera a planta baixa; a partir de la planta primera trobem un pilar central i divisions interiors de parets i envans per distribuir els espais. Pel que fa als forjats, a la planta baixa és de cairats recolzats a les parets amb llates i posts de fusta a sobre, a planta primera és de bigues poc carejades i alguns troncs amb encofrat de guix i morter al damunt. A la planta baixa els espais eren destinats al bestiar, encara hi ha restes de les menjadores. A planta primera la crugia del costat de llevant era destinada a sala amb la cuina de fogons, la pica i la llar de foc amb el forn de pa, a l'altre crugia sembla que hi havia habitacions, a través d'una de les quals s'accedia a la comuna, adossada a la façana de ponent. A la planta segona sembla que hi havia diverses habitacions. A pocs metres al nord de la casa hi ha les restes del paller. S'observa una gran estructura de planta rectangular allargada en sentit est-oest. Els murs són de paredat format per pedres irregulars, amb molta presència de pedres de mides grans, i a les cantoneres blocs desbastats. | 08057-34 | A l'extrem de llevant del terme municipal. | L'estructura que podem observar de la casa de la masia la Cercosa sembla correspondre a una construcció d'entorn al segle XVII. Probablement amb algunes modificacions i reformes posteriors. Aquesta masia forma part de la gran finca de Camprubí, junt amb altres masies, com és la masia Soldevila, les Lloberes Baixes (al municipi de Palmerola), Can Saiol (Borredà), a més dels molins de Camprubí i el de Soldevila, entre altres cases. Les notícies documentals de les que tenim constància referents a la masia la Cercosa són escasses, en conjunt són dades en relació a documentació de la parròquia de Castell de l'Areny (ADS), bàsicament dades de compliment pasqual, en les que trobem referències des del segle XVIII. Del segle XIX també hi ha alguna referència en documents de l'arxiu municipal, és el cas de la menció en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu. Ja a finals del segle XIX, en una relació de les masies i els seus habitants de Castell de l'Areny, consta que a la masia Cercosa que és identificada amb el número 73, hi vivien set persones. | 42.1688400,1.9743200 | 415280 | 4669032 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46008-foto-08057-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46008-foto-08057-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46008-foto-08057-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés difícil. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar durant força estona fins passat el mal pas, poc després arribem a la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 46010 | La Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canal | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XIV?-XVII | En procés avançat d'enrunament. El paller es conserva dempeus. | La masia està emplaçada a la part més planera d'una zona de forts desnivells, quedant situada amb una orientació cap al sud. Actualment, la masia està ensorrada, tot i que hi ha diferents restes de murs conservats a diferents alçades; les restes estan molt cobertes pel mateix enderroc de l'estructura així com per la vegetació. L'estructura de la casa mostra murs de paredat de carreus desbastats i algunes cantoneres de peces allargades i també desbastades. El paller resta dempeus i encara s'utilitza per aixoplugar-hi bestiar boví. Es tracta d'una construcció allargada en planta de L quedant orientada també a migdia. Consta de dos nivells i coberta a dos vessants, encara que l'extrem sud-est és a un sol vessant seguint la inclinació de tot el conjunt. Els murs de les façanes són de paredat i tanquen l'estructura per els costats nord, est i oest, la part sud és caracteritzada per les grans obertures típiques d'aquests tipus de molts pallers; entre les obertures d'aquesta part de migdia hi ha diversos pilars de carreus de pedra que es desenvolupen fins la teulada. A la planta baixa, a la zona de llevant hi ha algunes murs senzills de tancament fets amb fustes i parts amb pedra. En el mur nord, bastit totalment adossat al terreny natural, té algun contrafort per la part interior, com a reforç de l'estructura. El desnivell del terreny també permet que l'accés a la planta superior del paller es realitzi a peu pla des de la feixa superior, on hi ha una porta d'accés en el mur nord. Davant del paller hi ha un gran pla que conformava l'era delimitada el costat sud per un mur de pedra que és coronat per lloses planes. | 08057-36 | A la zona est de la zona central del terme municipal. | Documentalment tenim notícia d'una referència al mas que es remunta al segle XIV, es tracta d'un establiment fet per Pere de Fonollet i la seva dona Marquesa, vescomtes d'Illa i senyors de la Portella i de Lluçà d'un tros de terra a Bernat sa Rota, de la parròquia de Castell de l'Areny, els possessors havien de pagar una quantitat de cereal al senyor de la Portella i la tercera part dels fruits obtinguts a la terra als possessors dels masos Soldevila i de 'Malrèn'. Entre les afrontacions que s'esmenten de la peça de terra, costa el mas Canal al nord, el mas Soldevila al sud, a l'est el mas Camprubí i a l'oest el mas Jovell i el grau d'Olzinella. La masia de la Canal apareix documentació en diversos documents cadastrals del segle XVIII, conservats a l'arxiu municipal. En el cadastre de Castell de l'Areny i Sant Romà del 1716 hi ha la referència al mas Canal i consta com a propietari Joan Canal. En un el lligall corresponent al 1717 el mas Canal consta igualment com a propietat de Joan Canal del qual diu que és habita a la Clusa i cultiva la propietat des d'allà estant, en la relació hi consta els pagaments cadastrals referents a la finca la Canal, per els diferents tipus de terra, bosc, erm, boïga, hort, rocals, per la casa i també s'hi esmenta per el personal Pere Canal, mosso. En el mateix document, en un altre apartat, hi consta la quantitat que un tal Pere Canal, jornaler, ha de pagar per el personal; és probable que es tracti del mateix Pere. En el repartiment cadastral de 1766, continua figurant un Joan Canal com a propietari, en relació al personal per el qual paga impost hi consta Manuel Canal, i en aquest any també s'hi relaciona el bestiar, consten dos bous, un burro, dotze ovelles, quatre cabres i dos porcs. Ja al segle XIX en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), la Canal hi apareix referenciada com a propietat de Tomàs Canal. Al segle XIX consten altres referències a la masia. I al 1898, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, consta la Canal, identificada amb el número 94, moment en que hi vivien 10 persones, el matrimoni format per Isidro Rossinyol Conill i Maria Rossinyol Rossinyol, i els seus vuit fills i filles. | 42.1804900,1.9588100 | 414015 | 4670341 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46010-foto-08057-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46010-foto-08057-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46010-foto-08057-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal en mal estat. S'hi arriba a través de la pista que porta a Camprubí, a l'alçada de Soldevila prendre el trencall nord, passada la masia la Rota travessarem per un torrent on trobarem una pista que s'enfila costa amunt, cal seguir-la, ens condueix a la masia. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 46019 | Rossinyol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rossinyol-de-baix | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'una estructura de planta rectangular, amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat de nord a sud, consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes. Disposa de diversos annexos afegits a la façana sud i est, amb cobertes de plaques de fibrociment ondulat sense elements arquitectònics visibles que es puguin destacar. A la façana nord hi ha un accés a l'interior de l'edifici, es tracta d'un modern portal amb els emmarcaments motllurats en forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la llinda hi ha la inscripció següent: 'C.RUSIÑOL REFORMADA A L'ANY 1961', damunt la qual es localitza una marquesina de teules. A nivell de planta baixa i a la zona més oriental se situa una petita finestra i dues a la primera planta, de factura moderna amb llinda recta i ampit amb rajoles de trenca aigües. Una gran part de la superfície d'aquesta façana està revestida per un senzill arrebossat de ciment pòrtland. La façana oest disposa d'una distribució irregular d'obertures, amb dues finestres a la planta baixa de mesures diferents, i dues més a la primera planta de característiques similars; és a dir, amb llindes rectes i moderns emmarcaments. En aquest cas, també està parcialment revestida amb un arrebossat simple. A la façana meridional només s'observen tres finestres a la planta primera ja que a la planta baixa hi ha adossats uns coberts. A la façana est també hi ha adossats uns senzills coberts i disposa d'una finestra a la planta baixa i dues a la primera, totes sense elements destacables. Uns metres al nord de la casa, en una cota superior, ja que el terreny és en desnivell, i més a tocar de la casa de Rossinyol de Dalt, hi ha una gran pallissa, la qual és compartida per les dues masies, de fet la meitat més est pertany a Rossinyol de Baix, i l'altre meitat a Rossinyol de Dalt. La pallissa està formada per una estructura de planta rectangular amb un tancament de murs de pedra de paredat comú en la façana nord, est i oest. La façana sud resta oberta, amb uns pilars de pedra que suporten una estructura de bigues de fusta que subdivideix l'espai interior en tres nivells i la coberta. La teulada és a quasi a una sola vessant, ja que per la part del davant compta amb un ràfec format per un vessant poc pronunciat, el carener és orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la pallissa, és a dir d'est a oest. | 08057-45 | A la Clusa, a la zona oest. | Les primeres notícies documentals referents al mas Comes són en relació a Rossinyol de Dalt o les Comes Sobiranes, així al segle XIV, consta que el mas Comes Sobiranes de la parròquia de St Romà de la Clusa estava sota jurisdicció del monestir de Sant Pere de la Portella (1346 confessió de Pere de Comas Sobiranes a l'abat de la Portella, pel qual li és home propi llargament). El maig de 1347 es documenta una àpoca feta per Pere Baladret a l'abat de la Portella, per la compra del mas Comes Sobiranes. El 1397, en un període en que molts masos es troben deshabitats i en runes, l'abat de la Portella estableix a Bernat de la Tor de la parròquia de Sant Romà de la Clusa, el mas de les Comas Sobiranes i el mas Bellsolà, de la dita parròquia de la Clusa, a canvi Bernat té l'obligació de fer la coberta dels masos (o d'unes cambres) en el termini de tres anys sota pena de cent sous de moneda de Barcelona de tern, també disposa de nou anys per escollir hereu que ha de residir en un dels dos masos, el qual serà home propi, quiti, soliu, natural i de remença de l'abat i del monestir. Aquesta informació consta expressada de diverses maneres en la mateixa bibliografia, ja que en algun cas es diu que Bernat té l'obligació de fer la coberta dels mas o la coberta d'unes cambres, però en la mateixa bibliografia es diu que té obligació de fer dos masos (BOLÓS:2009) En els fogatges del segle XV i XVI no consta cap referència que puguem vincular directament al mas Comas. Ja a principis del segle XVII el mas Comes Sobiranes consta en mans de la família Eres de Gardilans, així ho confessa i confirma Pere de les Eres en el capbreu del 1609 del monestir de Sant Pere de la Portella (ACA) en el qual Pere confessa tenir aquest mas junt amb altres propietats que té pel mateix monestir, així com els imports que ha de pagar. Les dades consten en altres capbreus posteriors del mateix segle XVII. Tot i així, en el Capbreu de Sant Pere de la Portella datat entre 1663-1667, trobem que el mas Comes Sobiranes estava en mans de la Comunitat de Preveres de Berga, qui confessa tenir en alou de l'abadia, el qual havia tingut a carta de gràcia i dret la casa de les Eres o Comellas de Gardilans (també confessions de 1633, 1677, 1696, 1709, 1772 i 1609) (BOLÓS:2009). En la confessió feta per la comunitat de preveres s'esmenten les afrontacions del mas de les quals es diu afronta a orient amb terres de Picas i amb el Serrat Negre, a migdia amb la Coma d'en Martinell, a ponent amb terres del Mas d'Espades i dels emprius de la dita Clusa, i a cara amb terres d'en Llumà i de la Batllia de Malanyeu. El fet que ens indiqui que el mas corresponent a l'actual Rossinyol de Dalt afronta amb terres propietat dels Picas, ens porta a pensar que en aquest moment Rossinyol de Baix ja devia estar en mans d'aquesta família. La qual també trobem referenciada com a propietaris de Rossinyol de Baix al segle XIX i fins l'actualitat. En diversos documents cadastrals (AMCA) del segle XVIII, només hi ha referència al mas Comas, sense distinció de Sobirà i Jussà, el qual consta com a propietat de Bernat Rossinyol (1716). En el següent cadastre, consta que és propietari del mas Bernat Comas, el qual és habitant de la Nou, des d'allí cultiva el mas i sols manté a la casa un mosso (AMCA: 180). Encara que no s'esmenti en aquestes registres l'existència dels dos masos, sembla que es deu a una ocultació o falsificació de part de les dades a incloure en els esmentats cadastres, fet sembla que també es va produir en altres propietats i en altres municipis. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha referència de la masia Rossinyol de Baix, en la que hi consta Saturnino Cirera. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Rossinyol de Baix, identificada amb el número 112, hi vivien onze persones. | 42.1823600,1.9207000 | 410870 | 4670588 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Rossinyol està format per dues masies, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix, aquestes dues estan situades a tocar una de l'altra, i comparteixen l'estructura del paller, construcció formada per un mateix edifici però que és una meitat de cada propietat.La denominació originària de la masia Rossinyol era Comes, nom que es manté fins entrat el segle XVIII, època en que sovint s'esmenten les dues denominacions. Pel que fa a la denominació del mas Rossinyol de Baix, es correspondria doncs amb Comes Jussanes, ja que en la majoria de documentació referida a Rossinyol es parla de Comes Sobiranes per el mas de Rossinyol de Dalt. Sorprèn que no tenim constància de documentació referida directament a Comes Jussanes. En aquest sentit, el mas Comes Sobiranes com a tal és ja referenciat des del segle XIV, hem de pensar que en el moment en que es denomina així ja deu existir unes Comes Jussanes, tot i que desconeixem si en aquestes hi existiria ja un mas. De fet, la majoria d'exemples en que es documenten masos amb denominació de jussà i sobirà provenen de la tradició de desdoblament de masos documentada a partir del XII i XIII, afavorit en un període de creixement demogràfic. No tenim informació de quan i com es divideix la propietat, ja que sembla ser que en origen devia ser una mateixa finca, però ja al segle XVII trobem alguna referència que ens porta a pensar que en aquell període ja són dues propietats diferenciades.Es fa difícil apuntar una cronologia per l'estructura arquitectònica exterior visible de la casa de Rossinyol de Baix. La casa mostra la superfície de les façanes arrebossada parcialment amb un revestiment de ciment que no permet una observar amb detall els materials constructius que conformen l'estructura; tot i això si que es pot identificar la traça de diferents ampliacions de l'estructura permeten saber que el volum actual és resultat de diferents fases constructives. A més, pel que fa a obertures tampoc no són visibles elements arquitectònics distintius de períodes específics que facilitin les atribucions cronològiques, ja que la majoria van ser modificades arran de la reforma del segle XX. De tota manera hem de pensar per les dades documentals i el tipus de construcció vista que gran part de l'estructura pot ser atribuïble als segle XVII i XVIII. Tanmateix sembla que la casa ja podria existir amb anterioritat, fins i tot del període baix-medieval, tot i que no puguem aportar dades documentals concretes.L'accés és a través d'una pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46020 | Rossinyol de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rossinyol-de-dalt | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. RUMBO, A., SOCA, I. (2002) Inventari del Patrimoni Cultural de Vilada. Memòria tècnica. Diputació de Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XIV-XVIII | Gran masia de planta rectangular organitzada en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat de nord a sud; és a dir, en paral·lel a la façana principal (oest). En aquesta façana s'observa un tall en el parament del mur, sense cap filada d'unió, probablement com a resultat d'una ampliació de la masia. Al costat mateix se situa l'accés a l'interior format per un gran portal de mig punt amb dovelles força grans que arrenquen d'uns brancals realitzats amb grans carreus ben tallats i escairats. Damunt el portal i a nivell de la primera planta s'organitzen dues finestres d'unes característiques similars, amb brancals de carreus de pedra, llindes monolítiques i ampits motllurats també monolítics. A nivell de les golfes es disposen tres petites finestres amb tots els emmarcaments de fusta. La façana sud disposa de dos eixos verticals d'obertures (finestres a nivells de primera planta i golfes), també amb emmarcaments de fusta, i una petita espitllera a nivell de la planta baixa. La façana est presenta una disposició irregular de les obertures, destacant un balcó ampitador a nivell de la primera planta, amb barana de ferro de barrots verticals i passamà senzill. Al costat meridional d'aquest balcó se situa una finestra amb emmarcaments de pedra, llinda i ampit monolític. A nivell de les golfes presenta quatre petites i senzilles finestres amb tots els emmarcaments de fusta. La façana nord només disposa d'una senzilla finestra a nivell de la primera planta i afronta a una era en la qual es desenvolupa una pallissa força peculiar. Pel que fa a l'interior, els forjats combinen les bigues de tronc de fusta i les de secció rectangular bisellades. A la planta baixa diverses jàsseres descansen damunt pilars de pedra per tal de configurar uns grans espais per les menjadores murals del bestiar. Els paviments, de llates de fusta, està força malmès. A la planta primera es conserva la distribució i elements característics de molts espais, destaca la gran sala a la crugia central amb finestres amb festejadors i una petita fornícula d'una antiga capelleta en un dels murs, a la costat nord de la sala hi ha l'espai destinat a cuina i llar de foc, a un costat una gran fornícula rebaixada al mur on hi ha una pica de pedra tallada i al seu costat un rentamans format per un petit dipòsit de pedra per l'aigua encastat en el mur, i a l'altre costat, la llar de foc a terra amb una cendrera encastada al mur. A l'estança del l'extrem nord-est hi ha l'espai del pastador amb el forn de pa, hi trobem la boca del forn de pa cegada, es emmarcada en grans carreus ben tallats i polits amb llosa a l'ampit, i al costat l'estructura amb els fogons. A l'exterior, al nord de la casa hi ha la gran pallissa, una estructura uniforme però compartida entre les dues masies de Rossinyol, la meitat de llevant correspon Rossinyol de Dalt. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb un tancament de murs de pedra conformats per un paredat comú situats en la façana nord, est i oest. La façana sud resta oberta, amb uns pilars de pedra que suporten una estructura de bigues de fusta que subdivideix l'espai interior en tres nivells. Esta coberta per una teulada d'una sola vessant amb un ràfec format per un vessant poc pronunciat, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la pallissa, és a dir d'est a oest. | 08057-46 | A la Clusa, a la zona oest. | Les primeres notícies documentals són del segle XIV, en data de setembre de 1346 trobem que Pere de Comas Subiranas fa confessió a l'abat de la Portella, pel mas Comas Subiranas de la parròquia de Sant Romà de la Clusa pel qual li és home propi llargament. Poc després, del maig de 1347, consta una àpoca feta per Pere Baladret a l'abat de la Portella, per haver rebut tot el preu per el qual li havia comprat les Comas Subiranes, de la parròquia de Sant Romà de la Clusa. Del 1397 data l'establiment que fa l'abat de la Portella, degut a que molts masos són despoblats i amenacen ruïna, raó per la qual estableix a Bernat de la Tor de la parròquia de Sant Romà de la Clusa, el mas de les Comas Subiranes i el mas Bellsolà, de la dita parròquia de la Clusa, a canvi Bernat té l'obligació de fer la coberta dels masos (o d'unes cambres o dues cases) en el termini de tres anys sota pena de cent sous de moneda de Barcelona de tern, també disposa de nou anys per escollir hereu que ha de residir en un dels dos masos, el qual serà home propi, quiti, soliu, natural i de remença de l'abat i del monestir. (BOLÓS:2009) En els fogatges del segle XV i XVI no consta cap referència que puguem vincular directament al mas Comas. En un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella (ACA) del 1609, Pere Eres, pagès de Gardilans, confessa i confirma a l'Abat de la Portella les propietats i els imports a pagar al monestir pels masos de les Heres, Comes Sobiranes, Bellsolà, Serra, Vels i les Tres, Salga i Mas Hoan, a més del delme i primícia pel camp de St. Pere i de les terres del Salga. Confirmació que es repetirà en capbreus posteriors del segle XVII. En el Capbreu de Sant Pere de la Portella datat entre 1663-1667, trobem que la Comunitat de Preveres de Berga, confessa tenir en alou de l'abadia el mas Comas Subiranas de Sant Romà de la Clusa, i n'aporta les afrontacions, el qual diu que posseïa a carta de gràcia i tenia el dret la casa de les Eres o Comellas de Gardilans. (Confessions de 1633, 1677, 1696, 1709, 1772 i 1609) (Diplomatari: pg. 733). En la confessió feta per la comunitat de preveres s'esmenten les afrontacions del mas de les quals es diu a orient amb terres de Picas i amb el Serrat Negre, a migdia amb la Coma d'en Martinell, a ponent amb terres del Mas Despades i dels emprius de la dita Clus, i a cara amb terres den Llumà i de la Batllia de Malanyeu, ítem un molí ab sas terres en Vilada dins lo mas serra. És probable doncs, que en aquest moment el mas Comas Jusssanes (posteriorment, Rossinyol de Baix) estigui ja en mans de la família Picas? Dels diversos documents cadastrals conservats a l'Arxiu Municipal, el més antic és de 1716, el qual es denomina 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació a Rossinyol consta la referència 'Lo Mas Comas que poseheix Bernat Rusinyol'. En el següent cadastre, consta que és propietari del mas Bernat Comas, el qual és habitant de la Nou i des d'allí cultiva el mas, i sols manté en a la casa un mosso; hi ha registre del que paga per les terres, per la casa i pel mosso, però també s'hi esmenta que el seu personal i bestiar paga al terme de la Nou. (AMCA, caixa 180) Sembla ser que a finals de a finals dels anys setanta del segle XVIII, Tomàs Comelles, descendent dels Eres de Gardilans que havien tingut el mas Comes Sobiranes, tenien la possibilitat de recuperar el mas, el qual havia estat venut a carta de gràcia pels seus avantpassats feia més de cent anys. (RUMBO, SOCA: 2002) En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha referència de la masia Rossinyol de Dalt, en la que hi consta José Portell. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Rossinyol de Dalt, identificada amb el número 111, hi vivien set persones. | 42.1825100,1.9204200 | 410847 | 4670604 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Rossinyol està format per dues masies, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix, aquestes dues estan situades a tocar una de l'altra, aquestes comparteixen a més l'estructura del paller, construcció formada per un mateix edifici però que és una meitat de cada propietat.L'estructura arquitectònica de la casa de Rossinyol de Dalt mostra una construcció bastida en més d'una fase cronològica, ocupant un ventall cronològic pel conjunt que va des del període baix-medieval, passant pel segle XVI i XVII-XVIII.En origen la masia Rossinyol era denominada Comas, de fet és el nom que es manté fins entrat el segle XVIII, durant el qual encara sovint s'indiquen les dues denominacions. En època medieval i renaixentista les dues masies són diferenciades com a Comas Sobiranes per Rossinyol de Dalt i Comas Jussanes, per Rossinyol de Baix. No tenim informació de quan i com es divideix la propietat, ja que sembla ser que en origen devia ser una mateixa finca, però ja al segle XVII trobem alguna referència que ens porta a pensar que en aquell període ja són dues finques diferenciades.Les masies de Rossinyol compten amb altres elements exteriors també propis dels masos, interessants i destacables, com són abeuradors realitzats en troncs, murs de pedra seca de contenció de l'era i d'algunes feixes, la font situada a uns metres cap a ponent, etc.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46022 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-0 | XVIII | En procés d'enrunament. | Masia que es troba en procés d'enrunament, tot i que actualment encara conserva gran part de la seva volumetria. La casa està formada per una estructura de planta rectangular, construïda amb murs de paredat força regular, format per carreus desbastats junt amb altres pedres irregulars, i a les cantoneres carreus allargats força ben acabats. Com a mínim, la casa devia ser de planta baixa i primera. L'estructura està bastida adossada al terreny per la part de ponent, on hi ha una feixa a una cota superior. A la façana principal orientada cap a llevant podem veure l'espai de l'obertura de la porta d'accés a l'interior, avui només visible parts dels brancal formats per carreus similars al conjunt dels murs. Pel que fa a altres obertures només podem veure dues finestres, a la façana nord i a nivell de planta baixa, es tracta d'obertures de configuració senzilla, formades pel mateix material constitutiu dels murs i una post de fusta a la zona de la llinda. Al mur de tramuntana hi ha adossat un cos semicircular que devia correspondre al forn de pa, el qual està bastit en la feixa del darrera que és a una cota més elevada. A la façana ponent hi ha les restes d'una altra estructura, en aquest cas pel tipus de restes conservades i per informacions orals hi havia un annex destinat al bestiar i magatzem o paller. | 08057-48 | Al sud-est del municipi. | Les informacions documentals conegudes que es refereixin a la masia el Casal són escasses, apareixen documentada ja a la primera meitat del segle XVIII. Algunes de les referències són mencions identificades en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament dades referides al compliment pasqual. Altres notícies d'aquest període les trobem en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal. En concret en un document del repartiment cadastral del 1716 trobem la referència a la barraca dita 'lo Casal' pròpia de Joan Camprubí, i que semblaria correspondre a aquest mas. Referència que consta expressada de manera similar en posteriors registres cadastrals del segle XVIII. Al llarg del segle XIX tenim notícies i anotacions on consta referenciada la dita masia. Per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia el Casal registrada amb el número 64 , consta que hi vivien 7 persones, un matrimoni amb cinc fills. | 42.1594600,1.9539600 | 413586 | 4668011 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46022-foto-08057-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46022-foto-08057-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46022-foto-08057-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 700 m, abans d'arribar a Can Pla trobarem un trencall que ens portarà a la casa. Es a través d'una pista forestal.La casa està situada en una zona oberta i força planera, quedant emplaçada entre el camí de Camprubí a la seva esquena, i pel davant s'estén la vall de la riera de Camprubí, la qual discorre al fons de la dita vall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46023 | Comagran de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagran-de-dalt | XVIII | Molt enrunada. | Les restes de la masia es troben situades a la vall del torrent de la Cercosa, en el vessant orientat a llevant, a poca distància per sobre de les runes de la masia Comagran de Baix. La zona on es localitzen les restes és un terreny amb desnivell pronunciat, el qual actualment és ocupat per massa forestal que ha anat conquerint les antigues feixes de conreu. Les runes de la masia defineixen una estructura de planta rectangular que sembla correspondre a la casa, amb un petit cos adossat a l'angle sud-oest i al seu costat les restes d'una altra petita estructura. En conjunt els murs són fets amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars en els murs de la casa, amb peces més grans a les cantoneres, i a les estructures menors, amb paredat comú de material més irregular. Actualment les restes visibles tenen poca alçada conservada, tot i que gran part de les estructures estan molt cobertes per l'enderroc de les mateixes així com la vegetació que hi ha crescut. | 08057-49 | A l'extrem de llevant del terme municipal. | Les referències documentals conegudes que facin esment a la masia Comagran de Dalt són molt escasses, en concret es tracta d'algunes mencions en documentació del segle XVIII. Bàsicament són informacions localitzades en la documentació eclesiàstica del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS), com les dades referides al compliment pasqual. També trobem algunes cites, entre la documentació de l'arxiu municipal, com és l'anotació de la casa Comagran de Dalt (junt amb la majoria de cases del municipi), en un llevador del 1858 (AMCA, unitat 170). Del 14 de gener de 1898 data una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants, on apareix registrada la masia Comagran de Dalt amb el número 72, moment en que consta que hi vivien tres persones, un matrimoni i el seu fill. | 42.1663800,1.9734800 | 415207 | 4668759 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per accedir hi ha diverses rutes. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar fins abans del mal pas, està situada a poca distància just abans d'aquest pas.A poca distància al sud-est trobem les runes de la casa Comagran de Baix, situades a peu del camí que portava cap a Sant Jaume de Frontanyà passant per la Cercosa, situada a uns centenars de metres més al nord-est seguint la mateixa vessant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46024 | Comagran de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagran-de-baix | XVIII | Molt enrunada. | Les restes de la masia es troben situades a peu de l'antic camí de Sant Jaume de Frontanyà, en una zona de fort desnivell, en el vessant que mira a llevant i que conforma part de la vall de la riera de la Cercosa. La zona actualment és ocupada per bosc, tot i que es pot veure gran quantitat d'antigues feixes de conreu pel seu voltant. Les estructures de la masia estan força enrunades, mostrant una casa de planta rectangular d'entorn a 6,60 m per uns 5,40 m; és construït amb murs d'uns 50 cm de gruix, a partir de carreus desbastats i pedres irregulars formant paredat comú i a les cantoneres carreus també desbastats de mides més grans. La casa es mostra amb la que devia ser la façana principal orientada cap a llevant, seguint la topografia del terreny. Actualment, l'alçada dels murs visibles és molt variable, a més, gran part de les estructures estan cobertes per la runa de la mateixa casa, junt amb vegetació que hi ha crescut. | 08057-50 | A l'extrem de llevant del terme municipal. | Les informacions documentals conegudes que es refereixin o esmentin la masia Comagran de Baix són molt escasses, en aquest sentit només tenim notícia d'algunes cites ja de ple segle XVIII. Consten referències en la documentació eclesiàstica referent al compliment pasqual del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS). En documentació de l'arxiu municipal també apareix referenciada la casa Comagran de Baix, en un llevador del 1858 (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898, s'identifica la masia Comagran de Baix amb el número 71, però consta com a ruïnosa. De fet, en aquestes cronologies, en la documentació del compliment pasqual de la parròquia ja només s'esmenta Comagran, sense fer referència o distinció entre Comagran de Dalt i Comagran de Baix. Període en que consta que Comagran de Dalt encara era habitada. | 42.1664000,1.9735600 | 415214 | 4668762 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46024-foto-08057-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46024-foto-08057-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46024-foto-08057-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per accedir hi ha diverses rutes. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar fins abans del mal pas, està situada a poca distància just abans d'aquest pas.A poca distància a l'oest trobem les runes de la casa Comagran de Dalt i a uns centenars de metres més al nord-est seguint la mateixa vessant hi ha la masia de la Cercosa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46030 | Gordixer/Gorgixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gordixergorgixer | XVIII | En procés d'enrunament | La restes de la masia estan situades en una zona de fort desnivell en la vessant que dóna a llevant del turonet on hi ha Coll de la Coma i Coll Jovell. Les restes de la casa mostren una planta rectangular construïda adossada al marge del terreny, fent que la cota de fonamentació dels murs sigui molt diferent. El volum existent conserva fins a una alçada variable dels murs que en els punts més elevats és aproximadament fins per sobre del nivell de cota del forjat de la planta baixa. A més, la paret del davant, la que dóna al pendent en sentit descendent, té una major alçada de paret visible, ja que a més està fonamentada més avall que la resta. Els murs mostren un gruix entre 60 i 65 cm, són fets amb paredat irregular format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, i a les cantoneres blocs desbastats i força ben escairats. En quan a obertures, s'identifica on hi hauria la porta d'accés amb la part baixa dels muntants identificable, els quals són de carreus desbastats; a la façana del que dóna a la vall podem veure-hi una obertura de finestra, és de configuració senzilla, amb carreus als muntants i llinda plana de fusta. Al costat nord-est de la casa sembla que hi havia hagut algun petit annex, probablement destinat al bestiar o magatzem. | 08057-56 | A la zona central del terme municipal. | Cal Gorgixer forma part de la finca de Cal Pereonclet, hem de pensar que devia haver estat una masoveria de la masia esmentada, la qual es documenta des del segle XVIII tot i que sembla que existia ja amb anterioritat. Pel que fa a la casa de Gorgixer, tenim referències documentals en que s'esmenta a mitjans del segle XIX, com és la cita en un llevador del 1858. Sabem per una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada l'any 1898, que en aquest moment a la dita casa hi vivien cinc persones. | 42.1761300,1.9533500 | 413558 | 4669862 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46030-foto-08057-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46030-foto-08057-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46030-foto-08057-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que el nom de la masia deu tenir a veure amb la situació d'aquesta, la qual es troba en una zona en pendent acusat (un engorjat), una vall pronunciada en la que a uns 160 o 200 metres més avall hi ha uns afloraments de guixos que havien estat explotats. Accés a peu, des de la pista que surt del Coll de la Coma. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46033 | Les Calamites i Cal Tibat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-calamites-i-cal-tibat | AYMAMÍ, Gener (2010). 'Notes sobre trogloditisme al Berguedà'. L'Erol, núm. 106, hivern 2010. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 | XX | Es conserven restes molt enrunades, excepte algun element. | Les restes de l'antiga masia balmada de les Calamites i el mas de Cal Tibat es troben al peu del sender GR-241, passat el Ras Clarent en direcció Sant Jaume de Frontanyà. La balma on es localitzen les restes es troba en unes franges de roca de conglomerat orientada cap a llevant. En aquest balmat es localitzen diverses restes del que havia estat la masia de les Calamites, era una masia construïda adossada a la roca, al balmat, aprofitant aquesta com a part de l'estructura de la casa. Les restes es localitzen en dos punts principalment, la part més sud són restes més escasses, bàsicament el mur de contenció de la feixa i potser les restes d'algun annex menor. Uns metres més al nord en el balmat, hi ha la majoria de les estructures de la casa conservades. En aquesta zona, a més del mur de contenció de la feixa on hi havia la casa i els seus annexes, hi ha alguns murs perpendiculars a la paret de la roca i també restes de murs en disposició paral·lela a la balma. Un dels elements que més destaquen és un pilar de secció quadrangular el qual conserva una alçada considerable; és fet amb carreus desbastats i pedres irregulars. El conjunt dels murs són de paredat comú, format per pedres irregulars i algunes de desbastades. Actualment encara són visibles empremtes del morter d'unió de la teulada amb la roca. És interessant la presència de dues petites estructures de dipòsit de d'aigua construïdes de costat, en la zona de la casa a la part baixa de la roca, tenen la part del davant i de compartimentació feta amb murs de pedra amb arrebossat lliscat per l'interior. Uns metres més enllà de les estructures de la balma hi ha les escasses restes conservades de Cal Tibat, es localitzen en un planell que es troba en el mateix peu del sender GR-241. Aquest pla de fet és on s'assentava l'estructura de la casa, de la qual actualment es conserva el mur de la part posterior, el qual és visible en el marge. També és visible part del mur de pedra que servia de contenció de la feixa. Consta que la majoria de les estructures van ser desmuntades per tal d'aprofitar la pedra per reconstruir la casa de les Vinyasses, que en aquell moment era del mateix propietari. Una foto antiga del 1928 permet veure les dues cases habitades, la de les calamites, adossada a la roca, sembla que tenia planta baixa i planta primera, i coberta a un sol vessant, amb alguns coberts annexes pel voltant. Cal Tibat adossada al terreny per la part posterior, era de planta baixa, primera i sotacoberta, amb teulada a dos vessants. | 08057-59 | A la Clusa, a la zona nord-est. Prop de Ras Clarent. | Les notícies referides a Cal Tibat i les Calamites són molt escasses i són bàsicament informacions orals, i informacions facilitades per l'ajuntament i la propietat. Sembla que la finca que avui conforma aquesta propietat és resultat de la segregació d'una part d'una altra finca, en concret de la masia el Solà. La segregació es va realitzar al 1919, en concret era una porció de terra coneguda com el costal de Boatella. Segons ens expliquen formava part de l'herència Solà de Castell, de la qual n'era propietari Hermenegildo Claret i Senespleda, qui l'havia rebut en herència de la seva mare Ana de Senespleda de Boatella de Bajona i Oliva (qui al seu torn, l'havia rebut en capítols matrimonials del marit Don Pedro Claret i Sebarroja). Segons expliquen ja abans de la venta, Alfons tenia aquest terreny llogat. El fill d'Alfons Llumà, Ramon Llumà explica que quan el seu pare Alfons es va casar, va construir les dues cases, les Calamites i Cal Tibat, on van viure amb la família. Després de la seva mort (1944), les cases van quedar deshabitades. Ramon, diu que abans del 1944 traslladaren gran part de les pedres de Cal Tibat per reconstruir la casa de les Vinyasses. Per la tipologia de balmat és probable que el lloc hagués estat habitat des d'antic o si més no com hàbitat temporal. | 42.1908700,1.9543900 | 413664 | 4671498 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46033-foto-08057-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46033-foto-08057-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46033-foto-08057-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De difícil accés. A través de la pista que surt des de Sant Romà de la Clusa en direcció cap a Ras Clarent, seguint la ruta del GR-241.Popularment, aquesta zona és coneguda amb el nom genèric de les Calamites, el fet que hi hagi hagut dues cases, amb dos noms, ha comportat certa confusió en saber quin nom corresponia a cada element. El camí d'accés amb vehicle des de Sant Romà a les Calamites i Cal Tibat sembla ser que es va construir el 1965, quant Lluís Serrat i Sañas (propietari de Calamites en aquell moment) va sol·licitar permís a José maria Cirea, propietari de St Roma en motiu l'aprofitament forestal de la finca.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 46034 | Cat Xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cat-xot | XVIII?-XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la masia es troben situades en el vessant occidental de la vall de la riera de Castell de l'Areny, en la zona coneguda com veïnat de Vilella. La masia mostra una planta rectangular, amb cossos adossats en les façanes nord i oest. Constava de planta baixa, primera i segona, amb la façana principal orientada al sud. El conjunt de les estructures es troben molt cobertes de vegetació. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i alguns carreus desbastats. Es poden veure algunes finestres formades per muntants a partir del mateix paredat del mur i llinda de fusta. Al costat nord hi ha un annex adossat de dos nivells. A la façana oest, i bastits a partir d'una cota superior, per trobar-se l'estructura de la casa arrambada al terreny, trobem l'estructura de dos cossos annexes, una de les quals de planta corbada, que sembla correspondre a un forn de pa. Envoltant la casa per la part del pendent, hi ha un mur que delimita l'espai i actua de mur de contenció del terreny. El mur és coronat amb grans blocs de pedra força ben tallada. Al davant de la façana principal, l'espai planer és major, a manera d'era. | 08057-60 | A la part sud-oest del terme, prop de la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | 42.1644200,1.9391400 | 412368 | 4668576 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Xot consta com a propietat de Cal Campió de la qual devia haver estat masoveria. Es troba dins el terme parroquial de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, però no consta referenciada en la documentació consultada. Segons informacions orals podria ser que amb anterioritat la casa consti esmentada amb altres denominacions. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46035 | Cal Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roget | XVIII | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament que es troba al nord-oest de Cal Roqueta, forma part d'un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell, les quals conformaven el veïnat de Vilella. La masia mostra una estructura principal corresponent a la casa i al costat sud-oest un petit volum construït; el terreny on es localitza és en una zona en desnivell fet que determina que les estructures estiguin bastides adossades al terreny per la part posterior. Les construccions estan parcialment ensorrades, a més, ha crescut molta vegetació que en cobreix gran part de les restes conservades, dificultant la visió d'aquestes. La casa té planta rectangular, es conserva una alçada dels murs que permet identificar que constava almenys de planta baixa i primera, la façana principal és orientada cap al sud-est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars tot formant paredat comú, a les cantoneres els carreus són més ben escairats. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés situada més o menys centrada a la planta baixa de la façana principal, és de muntants de carreus i llinda plana de fusta; altres obertures conservades són un parell de finestretes, una en el mur posterior i l'altra en la façana lateral de ponent, són de configuració senzilla, una conserva la llinda formada per una petita llosa. Adossat a la façana sud-oest hi ha les restes d'una petita construcció annexa, bastit també amb paredat comú. | 08057-61 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de les que tenim constància que es refereixin a la masia de Cal Roget, aquestes són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La majoria de les cases que localitzem en el veïnat de Vilella devien ser bastides en cronologies properes del segle XVIII, bàsicament a finals de la centúria, coincidint amb un període d'augment demogràfic que va comportar una ampliació de la superfície agrària treballada així com un increment del volum de caps de bestiar, raons que van afavorir i requerir de la construcció de noves cases. La majoria d'informacions referides a la masia són simples anotacions en relació al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les quals localitzem Cal Roget a partir de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX i part del XX. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Roget Posteriorment, Cal Roget consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, del 14 de gener de 1898; en aquest la masia és identificada amb el número 32 i consta que hi vivien quatre persones. | 42.1632400,1.9380700 | 412278 | 4668447 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46036 | Ca l'Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanya | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Edifici en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes. Així doncs, es pot identificar que constava de planta baixa, planta primera i almenys un darrer nivell (probablement unes golfes). La teulada era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura mostra una orientació de la façana principal mirant cap a l'est, de fet, seguint la topografia del mateix terreny. La construcció està bastida adossada al terreny, fet que determina una alçada visible diferent en les seves façanes. Els materials constructius són els propis del territori, els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantonades grans carreus desbastats. Es poden veure algunes obertures conformades per brancals de carreus i llinda de fusta, entre les quals la porta d'accés. A l'angle sud-oest, en un entrant que fa la planta de la casa, hi ha una estructura de planta arrodonida que podria correspondre al cos d'un forn de pa. Al costat sud de la casa hi ha restes d'altres estructures, segurament coberts i annexes destinats al bestiar i a magatzem. | 08057-62 | A la zona sud-oest del municipi, al veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de que tenim constància referents a ca l'Espanya i totes són del segle XIX. És probable que la casa ja existís al segle XVIII, els elements visibles de l'estructura permeten apuntar aquesta cronologia. La primera notícia documental coneguda que tenim de Ca l'Espanya és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, Ca l'Espanya consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 27 i es diu que hi vivien tres persones, un matrimoni i el seu fill. | 42.1617700,1.9359900 | 412104 | 4668285 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ca l'Espanya forma part de la finca de Miralles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46037 | Era Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-vella | XVIII | En avançat estat d'enrunament | Restes d'una antiga masia avui ja molt ensorrada. Es pot identificar el perímetre de la casa, de la qual es conserva una alçada variable dels seus murs, cal dir que les restes estan molt cobertes del propi enderroc el qual a la vegada amaga part de l'estructura. Els murs conservats mostren un gruix entre 50-55 cm, són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més grans i més ben escairats. L'estructura està bastida en una zona en pendent no molt pronunciat, tot i així la construcció és bastida adossada a un marge. L'entorn és ocupat per bosc en el qual encara hi trobem antigues feixes de conreu, cap a ponent de les restes de la casa hi ha encara grans camps de conreu actius. | 08057-63 | A la zona sud-oest del municipi. Al nord-est de la masia Comelles. | L'Era Vella és un petit mas que devia funcionar com a masoveria de la finca de Comelles. A nivell documental no en tenim constància fins entrat el segle XVIII, encara que aquestes referències documentals són simples mencions de la casa en els llistats del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. En la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en el registre de l'any 1716 hi ha una referència que diu 'la barraca de Comelles deshabitada paga Mateu Comellas, masover de la Costa', no sabem realment si es correspon a l'Era Vella, però el fet que sigui de la finca de Comelles podria tractar-se de la mateixa casa. La referència continua apareixen en posteriors registres cadastrals del segle XVIII. Al segle XIX consta cita de la masia en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal, en el que hi apareix esmentat conjuntament amb la majoria de cases del municipi. Posteriorment, l'Era Vella consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datat al 14 de gener de 1898, en el qual s'identifica la casa amb el número 24, però no hi consta cap dada en relació al nombre d'habitants ni tampoc s'esmenta que estigui deshabitada o ensorrada, com passa en altres casos. | 42.1614900,1.9320600 | 411779 | 4668258 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46037-foto-08057-63-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a peu des de la pista que porta a Sant Romà de la Clusa des de Vilada. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46039 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord | XIX | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes que permeten identificar que constava de planta baixa, primera i sota-coberta. L'estructura es troba en una zona en desnivell, determinant que la construcció estigui bastida adossada al terreny. La casa mostra una planta rectangular, amb la façana principal orientada a llevant. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i algun carreus desbastat, a les cantoneres hi ha grans carreus més ben escairats i de mides més grans que a la resta dels murs. Les estructures estan estant molt amagades pel gran volum de vegetació que hi ha crescut i que no permeten una bona visió dels elements ni l'accés a l'interior. A la façana principal hi ha diverses obertures, al centre de la planta baixa la porta d'accés emmarcada per carreus desbastats als muntants i llinda plana de fusta, als costats finestres de la mateixa tipologia, i a la planta primera també una gran finestra al centre, sobre la porta d'accés i la traça d'altres, totes de la mateixa tipologia que les de la planta baixa. | 08057-65 | A la zona sud-oest del municipi. | Les notícies documentals de les que tenim constància referents a Cal Sord són molt minses, aquestes permeten constatar l'existència del mas a partir de mitjans del segle XIX. Les referències són només cites de la casa, com és el cas de la menció en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. També consta esmentada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1637300,1.9314600 | 411733 | 4668508 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per la pista forestal que puja a la Clusa des de la carretera de Castell de l'Areny, el trencall que ens porta a la casa es troba passat prop d'1 km des de l'inici de la pista, en una corba molt tancada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46040 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat | XVIII | En procés d'enrunament | Les restes de la masia permeten identificar l'estructura de la casa i sembla que potser un petit annex al costat de ponent. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal més aviat cap a llevant, seguint la topografia del terreny. L'estructura conservada de la casa mostra una alçada del murs variable, però que en conjunt permet identificar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més ben escairats i una mica més grans. A la façana principal es conserven els brancals de la porta d'accés a l'interior, formats per carreus també desbastats i més o menys escairats. A l'interior es conserva part de l'escala d'accés a la planta primera, feta amb graons de pedra. Al davant de la casa hi ha un muret de contenció de la terrassa fet amb pedra seca. De fet, la casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc, moltes de les quals estan delimitades per murs de pedra seca. A l'extrem més nord de la casa, en una zona hi ha una carena rocosa, hi ha diversos murs de pedra, alguns ben conservats. | 08057-66 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les escasses notícies documentals referides a Cal Gravat es corresponent bàsicament a simples anotacions, com són les referències al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. En aquesta documentació apareix esmentada la masia a partir de finals del segle XVIII. Sembla que la construcció de Cal Gravat s'ha de relacionar amb un període en que es va experimentar un augment de població que paral·lelament va comportar un increment de la superfície conreada al camp així com dels caps de bestiar existents, fets que van afavorir la construcció de nous habitatges, que en zones rurals com Castell de l'Areny va comportar que es bastissin un nombre destacat de petites casetes, generalment masoveries. A finals del segle XIX Cal Gravat consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que es documenta que hi vivien quatre persones a la masia. | 42.1629500,1.9370100 | 412190 | 4668415 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46041 | Cal Minyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minyo | XIX | En procés d'enrunament | La casa Cal Minyó està situada just per sota de la pista asfaltada que porta cap a la zona de Cal Costeta i Soldevila. Es tracta d'una masia que es troba en molt mal estat, ja que està en procés d'enrunament i tot i que conserva una alçada considerable de les seves façanes ( algunes parts fins a nivell de la segona planta), actualment està molt coberta de vegetació. Aquesta vegetació que hi ha crescut en dificulta la visió de les estructures conservades. En quant als murs podem veure que estan bastits amb pedres irregulars de mides molt diverses i a les cantoneres grans blocs més o menys escairats. En alguna fotografia dels anys 90 del segle XX, hem pogut veure que conservava una porta d'accés amb brancals de pedra i llinda plana de fusta. | 08057-67 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | La primera notícia documental coneguda que ens consta de Cal Minyó la trobem en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, la casa consta relacionada en una cèdula datada el 14 de gener de 1898, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en la que hi figura la Cal Miño però no hi consta cap habitant ni cap altra informació. | 42.1560800,1.9495700 | 413218 | 4667640 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46044 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-5 | XVIII | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament, actualment conserva un alçada considerable del murs que conformen les façanes, però la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut no permet veure pràcticament les estructures. S'identifica el volum de la casa, és de planta rectangular, amb una l'alçada dels murs que en algunes parts és fins a nivell de coberta. Aquests són fets amb paredat comú format per pedres irregulars de mides diverses i a les cantoneres carreus desbastats. | 08057-70 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | Les notícies documentals de les que tenim constància que es refereixin a la Caseta són poques i la majoria són dades on només s'esmenta el nom i poca informació més. Les cites que trobem són en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS), fet que ens permet saber de l'existència de la casa a la segona meitat del segle XVIII. Del 1858 data un llevador conservat a l'arxiu municipal en el qual hi ha l'anotació de la Caseta, junt amb la majoria de cases del municipi. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia la Caseta, registrada amb el número 58, consta que hi vivien 6 persones. | 42.1569900,1.9499100 | 413248 | 4667740 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46044-foto-08057-70-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la carretera que porta a Castell de l'Areny, passat cal Tena trobarem el trencall del camí de Camprubí, seguir-lo fins passats uns 400 m, on trobarem un dipòsit d'aigües, la casa queda a la zona de sobre el camí.Segons informacions orals fa uns quants anys es van treure totes les teules per ser aprofitades per algun altre edifici, potser fa trenta anys o menys. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46047 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-0 | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | La masia de Cal Serra es troba emplaçada en una zona oberta cap al sud-est, en una àrea en desnivell, envoltada d'antigues feixes de conreu, algunes de les quals encara estan actives. està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. La masia està conformada per la casa, el paller, el pla de l'era entre ambdós i algunes coberts annexes. La casa és de planta rectangular, encara que hi ha algun cos adossat que sobresurt en alguna de les façanes; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessant i carener perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està bastida adossada al terreny, fet que facilita l'existència d'accessos a peu pla en la planta baixa i a planta primera. La casa mostra algunes ampliacions i modificacions. En conjunt els murs de les diferents construccions són de paredat irregular i cantoneres fetes amb carreus desbastats. Podem veure una part reparada contemporàniament amb totxana. La majoria de les obertures són de brancals de carreus senzills o el mateix paredat i llinda de fusta. En la façana sud-est hi ha un gran contrafort adossat, com a reforç de l'estructura en aquesta frontal. L'interior conserva alguns elements com són la llar de foc, els antics fogons, la boca del forn de pa (avui anul·lat). Al costat sud-est de la casa hi ha l'edifici del paller, és de dos nivells i coberta a dos vessants. La façana principal obra a llevant i està caracteritzada per la gran obertura de la façana delimitada només pels murs i el pilar central. Al davant hi ha el pla de l'era, delimitat per un mur de pedra pel costat del desnivell. | 08057-73 | A la Clusa, a l'extrem nord-oest. | Actualment aquesta masia es coneguda amb el nom de Cal Serra, denominació que no localitzem en la documentació fins al segle XX. Amb anterioritat el nom era Cabanelles de Dalt. Havia format part de la mateixa finca que Cabanelles de Baix, la qual avui dia ha adoptat en les dues denominacions Cabanelles de Baix i de Dalt, o simplement Cabanelles que és la manera més comuna utilitzada per la gent de l'entorn. Des del punt de vista arquitectònic no hi ha elements que ens facilitin aportar dades molt concretes en quant a les cronologies de l'obra. Si que algunes característiques ens apunten que a cronologies del segle XVIII, i podria ser que fins i tot segle XVII, encara que no podem assegurar-ho. Si que s'hi identifiquen diferents fases constructives i actuacions de reforma corresponents a diferents moments posteriors. Pel que fa a les notícies documentals conegudes referides a la masia, hem de referir-nos a les informacions conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, on es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Moment en que consta que la masia Cabanelles existia, però sense que puguem precisar si existien les dues masies de Cabanelles o no. Notícia a més, que ens informa que Cabanelles formava una única propietat junt amb el Clot. La distinció entre els dos masos de Cabanelles no en tenim constància fins entrat en segle XIX. En aquest cadastre del 1717, entre les dades que es relacionen,terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en el registre de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici' (de la Quar), en aquest cadastre les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són minses. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa de Cabanelles de Dalt, és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). En l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Dalt, on hi consta José Portell; moment en que també hi ha la referència a la masia de Cabanelles de Baix. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura Cabanelles de Dalt entre les diferents anotacions. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Dalt, que era identificada amb el número 109, hi vivien quatre persones. | 42.1976200,1.9241300 | 411175 | 4672278 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que surt des de Sant Romà de la Clusa en sentit ascendent cap a ponent en direcció al pla de la Clusa.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46048 | Cal Badó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bado | XVIII | Es conserven parts de les estructures dels murs. | Restes d'una masia balmada que es troba situada prop de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Ca l'Hereuet però per sobre la pista. La masia estava conformada per diverses estances o espais bastits a redós i aprofitant el balmat que conformen les roques de conglomerat. S'identifica més d'un indret amb restes de murs, s'hi que hi ha un balmat més gran en el que hi ha més restes de murs i en el que es pot observar i distingir restes del que devien ser els murs de tancament de la casa. També hi ha alguns punts del balmat que mostren la superfície regularitzada amb pedres. A poca distància del que sembla l'espai destinat a casa, hi ha altres petits espais entre roques que podrien haver estat utilitzats. Es conserven també restes del que sembla una estructura independent, que no hauria estat adossada a la roca. Pel que ens expliquen alguns veïns aquest espai potser és el darrer que va ser utilitzat com a habitatge. | 08057-74 | A la Clusa. | Cal Badó consta documentat ja a la primera meitat del segle XVIII; la majoria de dades són simples cites en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, època en que la de Sant Romà de la Clusa consta com a sufragània de Sant Vicenç. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta Cal Badó identificada amb el número 115, com a ensorrada. Per el tipus d'ubicació del balmat és possible que hagués estat utilitzat com a lloc d'hàbitat amb anterioritat. | 42.1842700,1.9311900 | 411739 | 4670789 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Cal Hereuet, queda per sobre la pista.Segons expliquen alguns veïns, es deia que les pedres de la masia de Cal Badó van ser utilitzades per construir la de Ca l'Hereuet. La documentació ens indica però, que les dues cases estaven habitades al mateix moment, almenys durant part del segle XVIII i XIX. En aquest sentit les dues cases apareixen esmentades fins i tot en els mateixos documents. Aquest fet, porta a pensar que potser la informació oral no és del tot exacta, i que potser, quan ja s'havia abandonat Cal Badó va ser quan podrien haver-se utilitzat les pedres de la casa per alguna reforma de Ca l'Hereuet, no per construir-la.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46058 | Molí escairador de Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-escairador-de-camprubi | TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. | Està molt cobert de vegetació i les estructures parcialment enrunades. | Les restes estan molt amagades per l'enderroc que les cobreix parcialment, però sobretot per la vegetació que hi ha a l'indret. En la documentació de la masia de Camprubí consta l'existència d'un escairador, segons expliquen veïns de la zona diuen que l'escairador devia ser en aquestes restes. Les estructures observables no permeten aportar gaire dades, ja que es poden veure alguns murs que conformen una construcció de petites mides i en la que s'hi identifica, a la part superior, un forat obrat que sembla que seria per on hi hauria el canal de caiguda de l'aigua per generar la força hidràulica per fer anar la maquinària. Els murs de la construcció són fets de paredat comú amb pedres irregulars i morter; a la part superior hi ha unes parets i pilars fets amb maó massís. A la part inferior de l'estructura hi ha l'espai del cacau, que conformaria la sortida de l'aigua cap al torrent, és cobert en volta de pedres, i al fons s'hi pot identificar l'entrada del canal que conecta amb el clot visible a la part superior de l'estructura. | 08057-84 | Al sud-est de la masia de Camprubí, a tocar del torrent. | 42.1775500,1.9699500 | 414931 | 4670003 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud d'aquestes restes d'inicia un planell o camp, amb murs de contenció fets amb pedra seca. Al seu extrem oposat hi ha unes restes de murs que només permeten identificar l'existència d'una construcció, molt enrunada en aquest indret. Es fa difícil saber si aquestes restes tenen relació amb les estructures descrites a l'apartat de descripció i que s'atribueixen al molí escairador. Cal dir però, que a la masia de Camprubí es documenta oralment, l'existència d'una molina o serradora moguda per força hidràulia. Del conjunt de restes que es troben en aquest indret, que han utilitzat l'energia hidràulica, les que estan ubicades a l'entorn d'aquest pla sembla que podrien correspondre a la molina. Dada que no s'ha pogut contrastar però que per la seva disposició semblaria probable. Queda en dubte, si les restes identificades com a escairador, eren destinades realment a aquest ús o es tracta de restes vinculades a la serradora, cal dir que a la zona on hi ha la centraleta elèctrica hi ha una altra petita construcció que podria haver conformat un petit molí, potser l'escairador. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46062 | Font del pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pouet | Sembla que l'estructura té pèrdues. | Aquesta font es localitza a pocs metres a l'est de la casa, en concret es troba situada al peu de l'antiga pista forestal i camí que comunicava el Solà amb la masia Puig Vell, i al costat de la rasa que conforma i dóna nom al rec del Solà. La font és en el mateix marge del terreny, entre les vetes de roca hi ha un petit mur bastit en pedra desbastada col·locada amb morter, aquest frontal té una petita obertura a la part alta que devia permetre l'extracció de l'aigua i la ventilació del dipòsit. L'interior d'aquesta estructura és en part el mateix terreny natural per on aflora i degoteja l'aigua, i part és construït amb pedra, presentant un revestiment lliscat. La coberta és feta a manera de volta, amb lloses senzilles col·locades a plec de llibre. | 08057-88 | A poca distància al nord-est de la masia, a peu del camí que porta a Puig Vell. | 42.1687500,1.9488500 | 413176 | 4669047 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46062-foto-08057-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46062-foto-08057-88-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el moment de la visita, el dipòsit de la font es trobava buit. Tot i que s'hi observava certa humitat i mullena per l'exterior. En el frontal, podem veure-hi massissats de tosca generats en per acció de l'aigua.A toca de l'estructura de la font hi ha la rasa del Solà, que de fet deu alimentar la mateixa font i d'on s'ha abastit tradicionalment la masia. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 46063 | Font del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-lorri | La font coneguda amb el nom de la font del Pla de l'Orri, és de fet una dipòsit d'acumulació d'aigua provinent de la zona del Pla del Catllaràs. L'estructura del dipòsit mostra un frontal format per un mur de grans blocs de pedra en el que hi ha l'obertura d'accés a l'interior a l'espai interior. Aquesta és formada per brancals de maó massís i una llinda en arc rebaixat de rajola massissa. A la part de l'ampit hi ha un tub metàl·lic per on desaigua el dipòsit. Adossat a la part baixa del frontal hi ha un abeurador d'obra reformat. Segons expliquen antics masovers i propietaris, per l'aigua de boca utilitzaven la font negre. Aquesta era emprada sobretot pel bestiar. Expliquen també que actualment l'aigua de la font al dipòsit està canalitzada, però que amb anterioritat l'aigua arribava per a través d'una conducció formada per troncs buidats a manera d'abeurador. | 08057-89 | A tocar de la masia del Pla de l'Orri per la part del darrera del paller, a peu del camí. | 42.1965700,1.9462400 | 412999 | 4672139 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 46064 | Barraca del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lorri | Petita barraca que mostra una estructura de murs fets amb pedres irregulars i carreus, i coberta per una petita teulada de llates i teules a un vessant. L'obertura és de brancals de carreus desbastats i pedres i una gran llinda plana monolítica. L'entorn de l'estructura està envoltada per un gran túmul que la protegeix i que fa pensar que antigament la barraca podria haver estat utilitzada com a trumfera. | 08057-90 | Al nord del Pla de l'Orri, al vessant de llevant del Serrat Negre. | 42.2006900,1.9451700 | 412916 | 4672597 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 46071 | Font de la Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canal | L'estructura no està massa ben conservada | Font situada per sota la masia de la Canal, prop del torrent. Es tracta d'una font amb dipòsit, construïda a fi d'acumular aigua a l'interior. L'estructura està bastida en un marge, consta d'un frontal fet amb carreus desbastats i pedres, al centre del qual hi ha una obertura que dóna accés a l'interior, a l'aigua. L'obertura és emmarcada en quatre grans carreus tallats i polits. L'interior està construït a manera de dipòsit de recollida de l'aigua, la superfície dels murs tenen restes de revestiment de morter lliscat. La coberta des de l'interior és a manera de terç de cúpula apuntada (com a tres vents) feta de pedres i lloses. | 08057-97 | Prop de la masia la Canal. | 42.1803000,1.9571600 | 413878 | 4670321 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46071-foto-08057-97-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46072 | Font de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavet | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XX | Hi ha molta vegetació que cobreix les estructures. La font no sempre raja - | Font situada a la part baixa de la Baga del Clot, a uns metres de distància de l'Avet del Clot, i a peu mateix de la rasa del torrent. Està emplaçada i construïda arrambada al marge. Està formada per un mur baix de paredat de pedres irregulars, bastit a manera de banqueta, en un extrem de la banqueta hi ha un aflorament de roca de tipus conglomerat en que hi ha el brollador de la font (actualment no raja). En el marge, hi ha una placa commemorativa encastada en els afloraments de roca, es tracta d'una llosa de pedra amb la inscripció 'Josep Espona i Boatella. 1895-1966. Per l'amor que tingué als boscos i garrigues fa que ara estugyu de segur bressolat per fagedes, pinedes i rouredes. MCMLXXXI | 08057-98 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1770300,1.9268700 | 411372 | 4669989 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons el que expliquen i indica la placa la font es va construir com a monument commemoratiu a Josep Espona.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46073 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-0 | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | La font té pèrdues, a més part del seu cabal està desviat i la seva estructura no permet una bona recollida de l'aigua. | <p>Font situada a peu de la rasa que conforma el torrent de la baga del Clot. La font està situada a nivell del sòl, consta d'una senzilla estructura feta amb pedres i morter que conforma un petit receptacle que recull l'aigua i en el que hi ha un tub a manera de broc.</p> | 08057-99 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1764200,1.9260600 | 411304 | 4669922 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46073-foto-08057-99-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que la font va perdre part del seu cabal en motiu de la construcció de la font de l'Avet. Segons diuen, part de l'aigua es va canalitzar cal a l'altra font. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml