Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46074 | Font Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negre | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Aquesta font es localitza a la baga del davant de la masia del Pla de l'Orri. Es troba en un marge al peu del torrent que discorre per la rasa de la baga del Boix. La font neix en el marge mateix, tot brollant per diversos punts, les seves aigües són recollides en uns grans abeuradors. Aquest són formats en grans troncs de pi. En un costat hi ha l'abeurador principal, el que recull l'aigua de més directe des del seu naixement, és un tronc de 516 cm de llargada i uns 54 cm de diàmetre aproximadament, en el que hi ha part de l'interior rebaixat conformant l'espai de recollida de l'aigua. Hi ha un altre abeurador, situat al costat del primer, en una cota lleugerament inferior, de manera que un recull l'aigua que vessa l'anterior tot conduint-la cap un extrem. Aquest té una llargada de quasi 7 metres i un diàmetre variable entorn als 44 cm.</p> | 08057-100 | A la zona de la Clusa. A la baga del Boix. | 42.1965000,1.9495600 | 413273 | 4672128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tradicionalment, l'aigua d'aquesta font havia estat utilitzada com a aigua de boca per abastir la masia del Pla de l'Orri, a més d'abeurar el bestiar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46075 | Mina d'ambre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dambre | NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | Actualment només es veuen poques traces. | Es tracta d'una mina que es va explotar en galeria, de fet hi van haver dues galeries, la superior i principal, de la qual va sortir quasi tot l'ambre extret a la zona, i una de posterior oberta posteriorment, situada per sota, que no va donar els resultats esperats. De fet, avui dia no hi ha gaires restes visibles, bàsicament, clots en el terreny produïts pels enfonsaments de parts de les galeries i de les seves boques d'entrada, la traça del tram de petit trajecte per on circulava la vagoneta, l'escombrera o pedrera, junt amb bastanta quantitat de pedra de rebuig dispersa per tota l'àrea d'explotació. Pel que fa a la galeria principal, la seva entrada no és visible ja que està ensorrada, el terreny ha anat cedint i l'ha cobert totalment. Així, es pot identificar on estava situada la boca perquè s'observa un clot i davant un petit tram molt planer, de pocs metres, que és per on circulava la vagoneta. En aquest tram encara hi ha les restes d'algunes travesses que suportaven els carrils de la vagoneta. El recorregut de la vagoneta era bastant curt, uns pocs metres des de la boca de la mina fins a creuar el torrent per una petita palanca o passera, avui totalment desapareguda, i poc després, ja hi ha l'abocador del material de rebuig. Segons explica i assenyala el veí de la Clusa que ens acompanyar a l'indret, fa un petit pla a tocar del tram per on passava la vagoneta, i a prop de la boca de la mina, que és on els treballadors tenien una petita i senzilla barraca. Avui dia ja no en queden restes. Per la zona també hi ha molt pedregam acumulat en diferents punts, que tal i com explica són les restes del procés més manual de picat de la pedra per acabar de netejar millor el mineral, l'ambre. A poc metres més avall, trobem uns altres clots que són les traces visibles d'una altra boca de mina i de la seva galeria, oberta en la darrera etapa de treball a la zona, i de la que no es va extreure gaire res de material. | 08057-101 | A la Clusa. | El desembre de 1878 Ramon Soler Colí, de Berga, presentava la sol·licitud de la Mina Esperanza, en terrenys d'Antonio Raurell, veï de la Quar, al paratge de la Baga, Maleras i Serra del Clot, en terme municipal de Castell de l'Areny. L'1 d'abril de 1879 es va fer el plànol de demarcació de la mina i s'hi deuria començar a treballar aquell mateix any. L'any 1883 en motiu d'una 'Exposición Nacional' que es va realitzar a Madrid, i tal i com s'havia fet a les mostres de París i Filadèlfia, es donava a conèixer el carbó Berguedà. En referència a la mostra de Madrid consta la següent cita: 'entre los productos que se envian figura el cobre (sin explotar), lignitos de 'Ferrocarril y Minas de Berga' y succino y amianto que explota el Sr. Soler y Colí en Castell de l'Areny en el lugar llamado Picamill'. (NOGUERA:1991) La mina d'ambre també és esmentada en una circular del primer de febrer de 1894 conservada a l'Arxiu Municipal, on s'exposa al govern la necessitat de construir una carretera que enllaci Castell de l'Areny amb la carretera que estava previst que es construís de Berga a Montesquiu. En la carta s'indica que la carretera seria molt important per l'explotació de boscos, de la mina d'ambre i de les mines de carbó de la Clusa. La carretera encara en trigaria molts d'anys a arribar. La concessió de la Mina Esperanza del Ramon Soler Colí va caducar el 1889. El 22 d'abril de 1918, Vicenç Soler Prat, de Barcelona, presenta una sol·licitud per a una mina que anomena Catalina, en el mateix paratge. S'hi fa de nou la delimitació, però es deixa caducar el projecte immediatament, de manera que no s'arribaria a explotar en aquest període. Amb posterioritat, ja a mitjans segle XX consta com a propietari un tal Sr. Soler Oriol que sembla que hauria iniciat els treballs cap al 1961. Els anys d'explotació que consten publicats són de 1961 a 1964 (segons consta al llibre SOLER, ORIOLA:1997). El Sr. Soler Oriol al cap d'un temps d'explotar la mina la va traspassar al Sr. Frances Picas de Vilada. Consta que a la mina hi van treballar quatre persones (SOLER, ORIOLA: 1997). El veí de Rossinyol, explica que recorda que l'explotació de la mina no era continuada sinó que es feia a tongades, de manera discontínua. Explica que el Sr. Soler va fer dues tongades. Com que necessitava sempre d'un soci capitalista, es treballava a la mina mentre hi havia diners, i un cop s'havien acabat es parava l'explotació. Sembla el Sr. Picas va fer societat amb un tal Sr. Noguera. Picas va anar a fer d'enginyer a Saldes, d'aquí que també es perdés cert interès per aquesta explotació. Això i el fet que la mina era molt poc rendible, ja que el producte extret no era de massa qualitat, van acabar determinant la fi de l'explotació. | 42.1694200,1.9202700 | 410816 | 4669151 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on està situada és en una costa de pi roig (situada per sota la pista o camí que puja passant per l'avet del Clot i continua cap la collada de Baix, des d'on podem anar a Sobrepuny). De fet, la seva localització no és molt evident, però si que hi ha una àrea on es pot veure un despreniment bastant recent del terreny, sota del qual i més a tocar del torrent, hi havia la boca de la mina.L'emplaçament de la mina es pot distingir per identificar-se diversos clots, fruits d'enfonsaments del terreny, just a tocar i prop del torrent.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina i de l'època de la seva explotació. Ell l'havia vist en funcionament, de fet el seu padrí hi havia treballat.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46076 | Mina de carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo | NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | La galeria està ensorrada per diversos punts | Es tracta d'una mina de carbó explotada en galeria. Actualment la boca de la mina i part dels primers metres de galeria es troben mig ensorrats. El terreny ha anat cedint i actualment podem veure diferent forats en el terreny que ens permeten localitzar la mina i part del primer tram de galeria. A través dels forats es poden visualitzar part del que serien les parets de la galeria, excavada en la roca de tipus calcari. A més, davant del que era la boca de la mina hi ha una mena de plaça que a un extrem sembla que és on s'hauria abocat tota la pedra de rebuig. Pel que sembla el transport del material extret cap l'abocador es realitzava amb vagonetes. | 08057-102 | A la Clusa. | Les informacions publicades que hi ha sobre la mina diuen que no es va extreure mai carbó d'aquesta explotació, i que en els treballs d'obertura de la galeria hi van treballar tres persones. Consta també que els anys d'explotació són entre 1949-1950, i que el propietari era Josep Pujol (Coma-rodana). (SOLER, ORIOLA:1997) Segons el Fons de la Prefactura de Mines, consta un expedient per a la Mina San Ramon, de lignit, a l'Escalell, prenent com a punt de partida de l'explotació la carretera particular, llavors en construcció, de Vilada a Sant Romà, amb el Torrent del Clot. La sol·licitud per a aquesta mina la presenta Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella, el 27 de maig de 1949. Renuncia a l'explotació el 21 de juliol de 1953. Sembla que podria tractar-se de la mateixa mina. | 42.1730700,1.9161700 | 410483 | 4669561 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46077 | Telefèric de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teleferic-de-castell-de-lareny | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B; Terminus, Barcelona, pàgs. 259-260. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) VILADRICH, LL. (2003). : 'Un fustaire del Pla de l'Orri'. L'Erol, núm77. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XX | Algunes de les restes han desaparegut. | La gran majoria de les restes del telefèric de Castell de l'Areny o de la Clusa es troben al capdamunt del Cap dels Rocs. Les restes conservades són bàsicament murs que conformaven l'estació superior del cable. La instal·lació d'aquest telefèric es va realitzar per tal de facilitar l'extracció de la fusta de la baga de la Clusa. Segons s'esmenta en la bibliografia (SALMERÓN: 1980:259-260) els troncs s'apilaven en un carregador situat al camí de Sant Romà, des d'on eren arrossegats per mules o matxos amb un carro que anomenen del tipus 'contribal'. Sembla que part del camí que va de Sant Romà al cap dels Rocs (GR-4) era utilitzat per arrossegar els troncs fins al punt de sortida del cable. A l'extrem del Cap del Rocs trobem un seguit de murs de pedra construïts en paral·lel, que per les seves característiques ha afavorit la denominació de l'indret com les pilones. A la part més allunyada del penya-segat només hi ha murs a un costat, ja que a l'altre hi ha el mateix terreny natural amb la roca rebaixada. Més a tocar del precipici ja hi ha dues fileres de murs disposats en paral·lel a costat i costat, tot delimitant un espai central lliure entre les dues fileres. Aquest espai és per on passarien els troncs amb el cable cap l'estació inferior. Els murs mostren una alçada variable. En alguns s'hi pot veure peces metàl·liques, bàsicament trossos de barres cilíndriques de ferro. Pel que expliquen, entre els murs s'encarrilarien els troncs els quals ja estarien afermats en les vagonetes que els transportarien pel cable pendent avall. Segons la bibliografia aquest era un telefèric del tipus bicable automotor, per tant, que hi havia un cable que se li diu carril i un tractor, funcionant de manera que les vagonetes que baixaven plenes feien pujar les vagonetes buides. S'esmenta que el cable del carril era de 30 mm de gruix i el del tractor de 15 mm. Sembla que, damunt els murs de les estacions, hi havia unes estructures de fusta a manera de torres que era on hi havia instal·lats uns volants de ferro de gran diàmetre per on girava el cable tractor. També s'explica que les vagonetes anaven instal·lades al cable en un truc de dues rodes situat a la part superior i que era l'element de desplaçament pel cable carril, a més, tenien un mecanisme de suspensió, que tenia l'aparell d'acoblament del cable tractor i que consistia en un eix on es fixaven amb cadenes els troncs. Es diu que si els troncs eren més grans de tres metres s'utilitzaven dues vagonetes per transportar-los. Aquesta estació superior es troba a uns 1320 m d'altitud, en el punt conegut com Cap dels Rocs i popularment també com a les pilones (per les estructures conservades del cable). Des d'aquesta estació fins a l'estació inferior, que estaria situada prop de la masia de Riu, a uns 880 m d'altitud, permeten superar un desnivell d'uns 440 m en una 900 m de longitud. La bibliografia diu que l'estació inferior era situada a la zona de la masia de Riu, de fet, és la masia que queda just sota el cap dels Rocs. Cal dir però, que segons informacions orals facilitades per algun veí, es diu que l'estació inferior era més avall, en una zona entre Cal Marc i el Ballestar. No s'ha pogut confirmar aquest fet. També explica que degut a que el cable no acabava de funcionar correctament, en gran part pel fort desnivell, es van instal·lar cables tensors a manera de fre, una de les restes que hi relacionen estava localitzada en una zona propera a la collada de Comellas. Actualment queda alguna estructura de difícil identificació pel volum de vegetació que hi ha crescut, però de fet, diuen que fins fa molt poc hi havia més estructures conservades, on ara hi ha un gran clot fet arran d'un moviment de terres. També ens van informar que a la serreta de l'Escalell, hi ha restes que s'atribueixen a elements relacionats amb el cable. Cal tenir en compte, que el telefèric va experimentar algunes modificacions per fer-lo més útil, potser alguns d'aquests elements hi tenen relació. | 08057-103 | Al Cap dels Rocs. | Les dificultats per treure la fusta dels boscos del municipi, en especial de la Clusa, en una època en que no es disposava de carreteres, va determinar la construcció d'aquest telefèric a fi de donar sortida a la fusta sortida de l'explotació dels boscos de la Clusa. En una època en que altres telefèrics eren utilitzats o havien estat utilitzats a la comarca i en altres zones de difícil accés o per fer més ràpid i en principi més rendible l'explotació. Així, el 1915 una companyia portuguesa va comprar la fusta dels boscos de Sant Romà de la Clusa, propietat de la família Cirera. Per intentar fer més rendible l'explotació d'aquests boscos, l'empresa va haver de fer una forta inversió de capital per construir diverses instal·lacions que en facilitessin el transport ja que la zona té una orografia molt complexa. Així, es va construir una carretera, es van obrir diversos camins de bosc, i es va instal·lar un telefèric. Sembla que la fusta era portada a Can Pastell de Vilada on hi havia una serradora. Tot i l'esforç en infraestructures van sorgir diverses complicacions, i de fet sembla que el telefèric tenia algun error de càlcul que no el feia útil. L'empresa no va poder continuar amb l'explotació i va fer fallida. Posteriorment, una altra empresa de capital també portuguès va fer-se càrrec de les instal·lació. L'enginyer Wagner va modificar el traçat del telefèric per fer-lo útil, fet que va permetre continuar amb l'explotació del bosc uns quants anys més, segons consta a la bibliografia, fins el 24 de juliol de 1931. Moment en que el mateix personal de la companyia portuguesa va desmuntar el telefèric. La fusta transportada pel cable es portava a la serradora de Vilada amb carros, o fins l'estació de la Baells per ser transportats en la línia de ferrocarril. Tant aquest transport des de l'estació inferior com els treballs de ròssec realitzats al bosc i fins al cable eren realitzats per el Sr. Climent Simon, un contractista de Vilada. En canvi la càrrega i descàrrega del telefèric i el control de les expedicions anaven a càrrec de personal de nacionalitat portuguesa. | 42.1767000,1.9337900 | 411943 | 4669945 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carro de tipus 'contribal' sembla que era un estri que tenia una peça transversal amb forma de mitja lluna on es recolzava la part més pesada dels troncs per tal de facilitar-ne el seu transport; una part dels troncs continuava essent arrossegada pel terra però la fricció era menor. Sembla que hi ha diversos tipus de 'contribal', però en general el concepte bàsic és que amb rodes o sense era com un carro de dues grans rodes amb una única peça de fusta central, on hi penjaven dues cadenes que eren emprades per lligar el tronc i poder-lo transportar amb més facilitat.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar a la zona de Comellas i ens va relatar tot el que li havien explicat del telefèric.S'explica la història que el cable era utilitzat per part dels treballadors per pujar a l'estació superior, hi va haver un greu accident al cable, que va comportar la prohibició utilitzar-lo amb aquesta finalitat.Les restes de l'estació superior es troben dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 46080 | Pedrera de guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix | XX | Els afloraments són visibles, tot i quee ja no està en funcionament la pedrera | Antiga pedrera o zona d'extracció de pedra de guix situada en un espai obert al vessant de ponent d'un petit torrent. En el lloc es poden observar les vetes o afloraments de guixos que es localitzen en la zona d'extracció. Les traces d'aquesta activitat industrial s'observen bàsicament en la presència de diferents capes de material en els estrats visibles a l'indret. La vegetació que va creixent a l'indret ha amagat només parcialment el tall de l'explotació. | 08057-106 | A la zona est del municipi, prop de la Rota. | Les informacions orals recollides expliquen que la pedrera d'extracció de guix a cel obert proveïa de guix un forn situat a les afores del poble de Vilada, funcionament que només va realitzar-se durant uns anys pels volts de mitjans del segle XX. Sembla que en l'indret de la pedrera només es realitzava l'extracció del material, el qual posteriorment era cuit i mòlt a les instal·lacions esmentades. De fet al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC1-515) hi consta l'expedient referent al 'Plan de labores para 1965 de la cantera de yeso 'Els guixots'', consta que la pedrera va ser explotada per ROCAPI, S.L., domiciliada en Vilada. Segons consta a l'expedient, l'explotació és a cel obert i es troba al paratge de La Rota, a Castell de l'Areny (en terreny arrendat). Les dades que ens aporta la documentació són que disposa d'una vagoneta i de 30 metres de carril, s'extreu guix per a obres de construcció i el forn té una capacitat de 5 Tn. El 1965 es previa extreure 1180 Tn de pedra. En expedient del 28 de juny de 1965, es diu que es tracta d'una pedrera que després de molts anys de no ser explotada inicia de nou la seva explotació. Les dades aportades en aquest expedient ens assenyalen que prèviament a l'explotació de la mina en aquest període, es deuria haver extret guix amb anterioritat. Cal dir, que en aquestes contrades l'ús d'aquest material per construcció és molt habitual i es localitza en moltes de les cases de pagès, no només per enguixar les parets, sinó en la construcció d'envans encofrats i revoltons o entrebigats dels forjats. Per tant, pot ser que l'explotació del guix en aquesta indret es remunti a períodes més reculats. | 42.1756400,1.9593200 | 414050 | 4669802 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46085 | Camí ramader de la Baells al Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-al-catllaras | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Part del trajecte del camí està afectat per la construcció de la Baells. | Aquest camí unia antigament el poble de La Baells amb el Catllaràs, passant per termes de Vilada, La Nou de Berguedà i Castell de l'Areny. Consta inventariat com a camí ramader amb el codi ICR23 a l''Inventari de camins ramaders del Berguedà'. La descripció del camí en el citat inventari és la següent: 'El camí arrencava al Pont de Miralles, actualment desaparegut per la construcció del pantà de la Baells, així doncs el camí arrencaria del cap oriental del pont de la Baells. El camí va carenejant per l'esquena d'ase que fa de límit de terme entre Vilada i La Nou, passa pel Pla de Clarà i La Quadra. Segueix per la Plana del Castell i el Collet al peu del cingle. Continua passant per Casadesús, la Collada dels Pasquals, pel peu del cingle i per la Bauma Roja, la casa de Picamill, la Collada de Picamill i la Collada Alta de Picamill. El camí segueix pel Coll del Faig i el Coll de la Plana. Continua passant pels emprius de la Clusa i pel Cap de la Solaneta i per la termenal d'Espades, on podem trobar una fita i per la termenal del Clot, on podem trobar una altre fita de terme. El camí segueix per la carena del Serrat de Fulleracs i cap el Roc de la Clusa, la Collada de Sant Miquel i el Pla de la Clusa, ja en terme de Sant Julià de Cerdanyola, i la Roca de Catllaràs, on es bifurca el camí cap a Sant Jaume de Frontanyà o cap al Coll de la Ceba.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-111 | A la zona oest i nord del terme. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. Aquest camí, de la Baells al Catllaràs, ja el 1953 era de molt mal passar i els ramats el feien servir només excepcionalment. A més, arribant a La Pobla (casa de la Sala) els forestals impedien el pas als ramats amb l'excusa de les plantacions de pins, segons s'esmenta en el citat inventari. | 42.2011600,1.9296900 | 411639 | 4672666 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Gran part del trajecte transita prop del límit del terme municipal amb la Nou de Berguedà. Discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46105 | Avenc de Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castell | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. www.espeleoindex.com</p> | <p>L'avenc es localitza a la zona coneguda com les roques de Castell, en unes franges de roca amb orientació cap al sud-est. Per arribar-hi cal seguir pel camí que puja a la Clusa des de Castell de l'Areny, a mitja pujada del cingle que s'albira al nord del poble de Castell de l'Areny i després d'una tartera, surt un corriol que va fins a peu de paret, concretament fins a un gran diedre triangular, en el punt més alt del qual s'hi troba l'avenc. Per assolir aquest punt, cal remuntar, per la dreta o esquerra del diedre, uns 80 metres d'alçada. Es tracta d'una gran escletxa oberta en el mateix sentit del diedre exterior, formant així l'avenc, amb les dues branques laterals en forma sempre de diàclasi. Aquestes galeries laterals finalitzen a -38 metres de fondària. Per arribar a la cota -21 s'ha d'anar descendir fins trobar les galeries esmentades. La de direcció E, després d'alguns passos estrets i petits ressalts arriba a -38 metres. La de direcció oest, comença amb un pou de 20 metres, i a la seva base continua per una estreta diàclasi de 70 metres de recorregut, arribant així a la cota de màxima fondària de l'avenc, a -65 metres. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> | 08057-131 | A les Roques de Castell. | <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> | 42.1842400,1.9514900 | 413415 | 4670765 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46106 | Cova de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lareny | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. V</p> | <p>La cova de l'Areny està situada en els cingles rocosos que es localitzen al nord del poble de Castell de l'Areny i que són coneguts amb el nom dels Rocs de Castell. La seva localització és propera a la de l'avenc de l'Areny, trobant-se a uns noranta metres a l'oest de la boca de l'avenc i a uns quinze metres per damunt. L'entrada es realitza per una petita i inclinada escletxa de 0,50 metres d'ample; després de 7 metres es desemboca en una sala de 20 metres de llarg per 4,50 metres d'amplada i 9 metres d'alt, d'on parteixen petites ramificacions. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> | 08057-132 | A les Roques de Castell. | <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> | 42.1845700,1.9505500 | 413338 | 4670802 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a uns 90 metres a l'O, de la boca de l'avenc de l'Areny, i uns 15 metres per damunt seu. Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46107 | Balma d'anar a riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-danar-a-riu | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Balma situada a alçada entorn als 1680 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de la Costa de les Fonts, que es troba a ponent del Pla de l'Orri. Es tracta d'un balmat força gran que conforma una llarga franja rocosa. La seva orientació vers sud-est, les pròpies característiques del balmat, el fan un indret propici per haver estat utilitzat com a hàbitat o refugi temporal. Cal dir però que no hi ha restes arquitectòniques, ni traces d'ocupació del lloc visibles. Damunt la roca conforma un balcó natural amb molt bona visibilitat, oferint una bona panoràmica no només de la vall sinó també vers altres punts del territori.</p> | 08057-133 | A la zona de la Clusa. | 42.1958100,1.9386000 | 412367 | 4672062 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46108 | Balma del Moroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moroi | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.</p> | 08057-134 | A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre. | 42.1949400,1.9300000 | 411656 | 4671975 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46109 | Balma a la zona dels Altars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-a-la-zona-dels-altars | <p>Balmat amb restes construïdes formades per uns senzills murs de paredat comú que s'adossen a la roca conformant delimitant un petit espai. Les dimensions de l'estança són petites, segurament era destinat a barraca, com a lloc per refugiar-se o estar-hi períodes curts de temps. La roca és sedimentària de tipus conglomerat i forma diverses franges allargades i balmats al llarg del vessant que mira cap al sud-est, situades per sota del Ras Clarent. És a prop del traçat del sender GR-241</p> | 08057-135 | A la zona de la Clusa. | <p>No coneixem la denominació exacta d'aquest refugi en balma. El fet que es trobi proper a la balma denominada com Casa del Rei podria indicar que de fet, aquesta era un espai més d'ús de la mateixa balma Casa del Rei.</p> | 42.1876400,1.9537300 | 413605 | 4671140 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46110 | Balma Casa del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-casa-del-rei | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats. | <p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241</p> | 08057-136 | A la zona de la Clusa. | 42.1875300,1.9531900 | 413560 | 4671128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46113 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Gorg situat en el torrent de les Gavarreres. El torrent conforma un petit salt d'aigua en aquest indret pel desnivell existent a partir d'un graonat de la roca. Al fons, una bassa de forma més aviat circular conforma el gorg que recull l'aigua del salt. | 08057-139 | A la zona est del terme municipal. | 42.1653100,1.9735500 | 415212 | 4668641 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba en el punt del creuament de la pista que porta a la masia de la Cercosa amb el torrent de les Gavarreres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46116 | Avet del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-clot | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Avet situat a la zona del Clot, en el vessant que mira cap al nord-oest del torrent de la font del Clot, la zona és coneguda com la baga de baix del Clot. L'avet té un dimensionat destacat, però el que el fa més singular és el fet d'estar ubicat en una zona on actualment no s'hi localitzen altres exemplars d'aquestes característiques. L'entorn és bàsicament ocupat per pi roig i alguns faigs. | 08057-142 | A la Clusa, a la zona de la baga del Clot. | 42.1771600,1.9270500 | 411387 | 4670004 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona del Clot, un cop passat el congost de l'Escalell en direcció Sant Romà de la Clusa trobarem un cartell indicatiu de l'indret on es localitza. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46117 | Faig general | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-general | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Mostra algunes branques mortes. | Aquest exemplar de faig es troba al peu de l'antic camí que comunicava les masies de Rossinyol amb Sant Romà de la Clusa, essent també el camí que s'utilitzava entre la zona Clusa i Vilada, així com per dirigir-se cap a la Nou , la Baells, etc. Es tracta d'un faig de dimensions considerables, assolint un diàmetre d'uns 439 cm aproximadament (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i entorn als 5 m de canó el qual es divideix en vàries bifurcacions. S'observen algunes branques mortes. | 08057-143 | A la Clusa, prop de Rossinyol. | 42.1854500,1.9253700 | 411260 | 4670926 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46118 | Faig gros de Cabanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-de-cabanelles | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Aquest exemplar de faig es troba per sobre de l'actual pista que porta de la Clusa a la masia de Cabanelles i que coincideix amb el traçat del GR-4 en aquest tram. Està situat a pocs metres de la pista però la vegetació del voltant del faig l'amaga parcialment de manera que no és molt visible. Mostra un diàmetre aproximat d'uns 330 cm (mesurat a 120 cm del terra), el canó té una branca que li sobresurt a uns 2 metres del sòl per la part del davant, la qual es divideix en altres branques, la resta del canó continua sent molt uniforme fins a uns 7 m d'alçada. | 08057-144 | A la Clusa. | 42.1876600,1.9281900 | 411496 | 4671168 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El faig està situat per sobre la pista que de Sant Romà de la Clusa porta cap a Cabanelles. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46119 | Faigs de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-rossinyol | Dos exemplars de faig situats a poca distància l'un de l'altre, es localitzen en una fondalada al nord de les masies de Rossinyol. El faig més proper a la pista que hi ha davant d'aquests faigs és el més vistós. Aquest és un diàmetre de 438 cm (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i una alçada de canó uniforme de 250 cm a partir de la qual es bifurca en dos grans simals a partir dels quals es desenvolupen altres branques que conformen tota la capçada. L'altra faig es troba a uns 17 metres de distància, per sobre del primer, té un diàmetre de 333 cm i un canó uniforme d'uns 8 o 9 metres. Tot i la distància que els separa les branques que conformen les dues capçades estan en contacte. | 08057-145 | A la Clusa, al nord de les masies de Rossinyol. | 42.1866100,1.9174800 | 410610 | 4671063 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la pista que porta des de Sant Romà de la Clusa a Cabanelles (GR-4) trobarem el trencall de la pista que ens permet arribar fins als faigs. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46120 | Faig gros del Cap dels Rocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-cap-dels-rocs | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Faig de 224 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 120 cm) i un canó uniforme de 320 cm a partir del qual es bifurca en dues branques principals. Aquest faig, tot i que no presenta unes dimensions excepcionals, la seva ubicació en un indret característic el fa més destacable. Està situat al peu del sender que comunica la Clusa amb Castell de l'Areny passant pel Cap del Rocs (GR-4), lloc que el fa visible des de quasi tota la vall de la Clusa. | 08057-146 | A l'extrem sud-oest dels Rocs de Castell. | La ubicació del faig va facilitar la creació d'una dita, per part la gent que ha viscut a la Clusa, la dita diu: 'quan el faig gros a ramat ja pots plantar el blat de moro'. | 42.1778400,1.9348700 | 412034 | 4670071 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||
| 46121 | Roure de Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-vell | en general l'estat de conservació és bo, però mostra algunes branques que van perden les puntes, segurament per l'edat de l'exemplar. | El roure de Puig Vell està situat en el marge que hi ha a pocs metres al nord de la casa, al peu de la pista. Es tracta d'un exemplar de roure de dimensions destacables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 235 cm (mesurat al voltant de 120 cm del terra), una altura de canó d'uns 280 cm d'alçada aproximadament. El canó es divideix en diverses branques que es bifurquen en altres tot formant la capçada. | 08057-147 | A pocs metres de la masia Puig Vell. | 42.1648300,1.9480500 | 413105 | 4668613 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 46122 | Roure de Puig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-nou | Es tracta d'un roure de dimensions considerables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 225 cm (mesurat a 120 cm del terra), i una alçada d'uns 260 cm de canó uniforme, alçada a partir de la qual es divideix en quatre branques principals. Aquest exemplar de roure es localitza davant del paller de la masia de Puig Nou, al seu costat sud-oest, en el marge que delimita l'era per aquest costat | 08057-148 | A la masia Puig Nou. | 42.1617500,1.9475400 | 413058 | 4668271 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 46138 | Congost de l'Escalell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congost-de-lescalell | <p>Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/pas_del_escalell.htm</p> | <p>El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.</p> | 08057-164 | A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa. | 42.1776000,1.9294300 | 411584 | 4670050 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46139 | Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mal-pas | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Tram de l'antic camí que comunicava la zona de la Ribera de Castell de l'Areny amb Sant Jaume de Frontanyà passant per la masia de la Cercosa. Gran part del trajecte del camí en aquesta part de llevant del municipi discorre proper al torrent. En l'indret del mal pas el torrent transita per un punt força encinglerat, en el que es va haver de picar la roca per tal d'eixamplar el camí. En el tram antic del camí a la zona del Mal Pas trobem un gran mur de pedra seca, bastit lleugerament atalussat amb la mateixa pedra extreta en picar la roc. L'alçada del mur és variable però assoleix entorn als 420 cm en els punts més alts, la calçada mostra unes dimensions d'amplada molt irregulars però que en els punts més amples arriba als 350cm. | 08057-165 | A la zona de llevant del municipi. | 42.1670000,1.9741900 | 415267 | 4668828 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 46141 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-0 | XVIII | En procés avançat d'enrunament. | Les restes de la casa de Cal Paraire es troben a la vessant sud-est del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. La casa estava bastida adossada a la roca i al marge que conforma el desnivell del terreny en aquest indret. Es poden veure part dels seus murs perimetrals que mostren una planta rectangular, en la que s'identifica més d'un volum, segurament la casa i algun annex menor. Els murs estan molt coberts de vegetació, tot i així es pot veure que estan construïts en paredat comú i carreus desbastats a les cantoneres. | 08057-167 | En el vessant sud-est del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. | Les úniques dades documentals de les que tenim informació en relació a Cal Paraire són bàsicament referències en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Anotacions en que es constata que al segle XVIII ja existia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, consta que la casa estava deshabitada, així figura en un registre de cases i habitants de Castell de l'Areny. Probablement va estar deshabitada temporalment, ja que en registres del compliment pasqual de la parròquia hi apareix esmentada el 1899 i anys posteriors. La casa era una masoveria de la gran masia de les Cases. | 42.1720300,1.9445100 | 412822 | 4669416 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46143 | Centraleta elèctrica de Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centraleta-electrica-de-camprubi | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. | XX | els elements estan abandonats i part de la maquinària ja no es conserva. | Les instal·lacions que conformen la centraleta elèctrica de la masia de Camprubí estan situades a peu del torrent que discorre just per sota de la casa. La centraleta està conformada per diversos elements, un canal que finalitza en una gran bassa d'acumulació d'aigua, a l'extrem de la qual hi ha el tub per on sortia el salt d'aigua, aquests elements es troben en un punt on el torrent fa un canvi sobtat de nivell, fent també un salt d'aigua important. Sota d'aquest salt, i per tant també de la bassa, és on trobem l'edifici on hi havia instal·lada la turbina i la maquinària necessària per produir l'electricitat. Aquest edifici consta de planta baixa i primera, a més, en el lateral més proper al torrent, en la part baixa hi ha el cacau o espai per on sortia l'aigua. La planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra, al seu interior encara es conserven alguns elements de la maquinària de la centraleta. Al davant d'aquest edifici hi ha una altra construcció, és un petit edifici d'una sola planta, amb un cacau a la part inferior; podria correspondre a un primer edifici de la centraleta o a una construcció destinada a una altra finalitat, però que empraria també la força hidràulica (algunes referències situen el molí escairador que hi havia a la masia aigües més amunt a prop del molí fariner, informació que hem mantingut referenciada així, tot i això aquesta construcció del davant de la centraleta podria correspondre a un molí, podria també ser el molí escairador). | 08057-169 | A la zona est del municipi. Al peu del torrent del Suronell, just per sota de la masia de Camprubí. | Les úniques informacions referents a la centraleta elèctrica és que entorn al 1920 estava en funcionament. | 42.1760700,1.9682300 | 414787 | 4669841 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Destaca el gran nombre d'elements situats molt propers els uns als altres en aquest tram del torrent, al seu pas per la masia de Camprubí. Tots són propietat de la masia i devien configuren un interessant conjunt d'infraestructures que utilitzaven la força hidràulica per funcionar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 46144 | Guixots de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixots-de-baix | XVIII | enrunada. | Restes de l'estructura d'una casa situada en una zona més o menys planera enmig d'una petita carena que es forma en la confluència de les valls de dos torrents. S'identifica el perímetre de la planta de forma rectangular, construïda amb murs de paredat comú format carreus desbastats i sobretot lloses, i als angles carreus més grans i més ben escairats. L'estructura es troba molt coberta pel propi enderroc i també de vegetació que hi ha crescut. | 08057-170 | A la part central de la zona est del municipi. | Els Guixots de Baix es troben situats en una zona, en la que es concentrava un petit conjunt d'unes set cases, incloent aquesta, que devien conformar un petit veïnat. Les cases són els Guixots de Baix, Guixots de Dalt, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Baquer, Cal Xacó i Cal Macilent. La majoria de les quals es documenten a l'entorn de mitjans del segle XVIII. Sembla que la construcció d'aquestes es pot relacionar amb el creixement demogràfic experimentat al segle XVIII i que paral·lelament va comportar un augment de la superfície conreada, i per tant, també un increment de necessitats de mà d'obra a les zones rurals. Pel que fa a la casa dels Guixots de Baix consta esmentada ja a mitjans del segle XVIII en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS). Altres cites les trobem també en documentació del segle XIX a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny. En un llistat del 1898 en el que es relacionen les cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, consta que els Guixots de Baix, identificada amb el número 79, es trobava en runes. | 42.1747200,1.9592600 | 414044 | 4669700 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquestes restes, en la fondalada del torrent que hi ha a llevant de la masia, hi ha les restes visibles d'una antiga pedrera de guix a cel obert, a més, per l'entorn proper a la casa són visibles afloraments de guixos, fets que van donar nom a dues cases, els Guixots de Dalt i els Guixots de Baix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46145 | Cal Macilent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macilent | XVIII | enrunada. | Les restes d'aquesta petita masia mostren una estructura de planta rectangular que es troba construïda adossada al terreny per la part posterior. L'estructura és formada per murs de paredat comú bastits amb carreus desbastats junt amb pedres irregulars de mides diverses, i a les cantoneres blocs desbastats sense polir formant carreus de mides superiors. El gruix dels murs és d'entre 50 i 55 cm. Les restes es troben molt cobertes de runa del propi enderroc i de vegetació que hi ha crescut. Al voltant de la masia hi ha antigues feixes de conreu avui dia ocupades per massa boscosa. | 08057-171 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Macilent està situat al sud del Cap de la Quera, en un petit morral definit per les petites valls que formen dos torrents. En aquesta àrea s'hi localitzen un petit conjunt de cases que sembla que es trobaven totes dins la finca de la masia la Rota. La majoria d'aquestes són petites construccions, segurament masoveries de la Rota, entre les quals hi ha Guixots de Dalt, Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Xacó, Cal Baquer, a més de Cal Macilent. En la bibliografia publicada (BOLÓS:2009) hi ha algunes referències que plantegen la possibilitat que Cal Macilent es correspongui al mas Mal Ren (o Malren) que apareix en documentació baix-medieval. El fet que ambdues masies constin referenciades en els mateixos documents durant el període modern, la majoria dels quals són diversos llistats corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny al llarg de diversos anys, porta a pensar que Cal Macilent no és el mas esmentat en període baix-medieval. Cal dir que ambdós masos apareixen citats conjuntament en diferents anualitats del segle XVIII i XIX. A nivell documental a més de les mencions del compliment pasqual esmentades, només tenim constància d'algunes escasses referències i cites en documentació del segle XIX de l'arxiu municipal. hi ha molt poques notícies conegudes referents a aquests masos. A finals del segle XIX consta que la casa estava ensorrada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Macilent està registrada amb el número 83. | 42.1759100,1.9561500 | 413789 | 4669835 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46146 | Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera | XVIII | en procés d'enrunament. | La masia és conformada per les restes de l'estructura de la casa i un annex adossat al costat de ponent, aquestes estan bastides en una terrassa que està delimitada pel sud per un mur de contenció de pedra seca, conformant una mica de placeta al davant. Les restes conservades mostren una casa de planta rectangular, formada per murs d'uns 60 cm de gruix fets de paredat comú fet amb carreus desbastats i algunes lloses, les cantoneres mostren carreus força regulars i bastant polits. L'alçada conservada dels murs de les façanes és molt variable, fent més de 2 metres en alguns punts. A l'interior de l'estructura hi ha les restes d'un mur de càrrega situat a la zona central, el qual a la vegada compartimentava la casa en dues crugies. Al costat de ponent, les restes de l'annex que hi ha adossat a la casa, mostren uns murs formats per un paredat més irregular. | 08057-172 | A la part central de la zona est del municipi. | Al municipi de Castell de l'Areny hi ha dues masies amb la denominació de Cal Riera, aquest fet pot portar a certa confusió. Tot i això, les referències del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny permet identificar amb claredat l'anotació d'aquesta masia Cal Riera almenys a principis de la segona meitat del segle XVIII. En aquesta documentació de la parròquia, la masia consta esmentada al llarg d'aquest segle XVIII i del XIX. A finals del segle XIX, en concret el 1898, segons les dades d'un registre de cases i habitants del municipi de Castell de l'Areny, a la masia Cal Riera hi vivien en aquell moment sis persones. | 42.1749800,1.9568100 | 413842 | 4669731 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 46147 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-0 | XVIII-XIX | en procés d'enrunament. | Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. Les restes de la masia permeten identificar una estructura principal que devia correspondre a la casa i les restes d'algun petit cobert. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal cap a l'est. L'estructura de la casa mostra una alçada conservada del murs variable, però que en conjunt és per sobre del nivell del forjat de la planta baixa, podent observar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, amb carreus ben escairats i més grans a les cantoneres. No es conserven obertures senceres visibles, però si que s'observa part d'alguns brancals formats per carreus similars als del conjunt dels murs. A la part oest de la casa hi ha les restes d'algun petit annex. Al davant de la casa hi ha un mur de pedra seca que delimita la terrassa i conforma un petit espai planer. La casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc. | 08057-173 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Una de les poques mencions és en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. Tot i això, les característiques arquitectòniques poden correspondre a una casa bastida al segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada com a Casanova del Raval en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que figura com a deshabitada. | 42.1629300,1.9374700 | 412228 | 4668413 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 46148 | Cal Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta | XVIII | enrunada. | Les restes de la masia mostren una estructura de planta rectangular, està bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Conserva un alçat considerable de les façanes, permeten identificar que almenys constava de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú format sobretot per carreus desbastats junt amb lloses, a les cantoneres els carreus són més ben acabats i de mides més grans. La façana principal mira cap a llevant, seguint la topografia del terreny. A l'interior s'identifica un mur mitger, que a més de fer la funció de mur de càrrega del forjat, també compartimentaria l'espai interior en dues crugies. Al costat de la casa s'identifica les restes de murs d'una construcció adossada, segurament un petit annex. | 08057-174 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Entre les quals les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les que hi consta cap a finals del segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que hi ha referenciat que hi vivien quatre persones; la casa és identificada amb el número 35. | 42.1636200,1.9377800 | 412255 | 4668489 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 48563 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-1 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3309. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Gran masia situada a la zona sud del municipi, prop del límit del terme municipal amb els municipis veïns de Casserres pel costat est i Montclar pel sud i oest. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera, segona i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal que mira cap al sud. Els murs de migdia i de ponent presenten un arrebossat que en cobreix tota la superfície, per contra els murs de llevant i tramuntana no tenen revestiment. Aquests dos murs ens permeten distingir dues o tres fases constructives. D'una banda, es pot identificar una primera estructura més petita tant en alçada, un pis menys, com pel costat sud, en el qual la façana devia estar més reculada ( o sigui, que la façana que veiem avui dia és una ampliació posterior). Així doncs, sembla que la primera estructura fou posteriorment recrescuda en alçada, afegint-hi una planta més, i més tard, s'amplià cap al sud amb la construcció de la façana amb galeria de tres plantes. El parament de la part més antiga és format per carreus disposats seguint més o menys filades regulars, tot i que presenta un rejuntat ample que l'amaga parcialment; les cantoneres són carreus rectangulars allargats ben tallats i polits. Per contra, tant en el darrer nivell com en l'ampliació sud el parament és fet amb carreus més petits i col·locats més irregularment; pel que fa a les cantoneres, en el darrer nivell són carreus rectangulars però molt més allargats, i a la façana sud es diferencien per ser carreus menys allargats i d'unes mides d'alçada superiors. Pel que fa a les obertures, cal destacar la façana sud, la principal, que presenta una distribució regular i simètrica de les seves obertures, estan organitzades a partir de tres eixos verticals, el central és el més destacat, a planta baixa la porta d'accés formada per llinda en arc rebaixat (amb la data 1945 a sobre, corresponen potser a l'actuació del revestiment), per sobre tres nivells de galeria de tres obertures de llinda en arc de mig punt per planta, no presenten cap altre element decoratiu que una petita línia d'imposta sobresortida (la galeria de la planta primera és tancada amb fusteria), en totes hi ha baranes de ferro amb volutes decoratives; a banda i banda de les galeries, trobem un balcó per costat a planta primera i segona, i dues finestres per banda a les golfes. A la façana oest tant sols podem veure alguna llinda plana monolítica no revestida, amb restes d'algun element incís. A la façana de llevant trobem bàsicament dos tipus d'obertures, unes són formades per llinda plana monolítica i grans carreus als brancals, tot en pedra picada i polida i amb els angles treballats en bisell, la majoria d'ampits són modificats; cal destacar la llinda d'una finestra que presenta diferents elements incisos dins un rectangle compartimentat en tres franges horitzontals, en la superior s'hi identifica la data 1703, i una creu al centre. L'altre tipus de finestra és emmarcada en maó massís, col·locats a plec de llibre formant arcs rebaixats en les llindes; aquestes finestres presenten una distribució irregular pel que fa a la situació en alçada respecte a la resta, fet degut a que donen llum a la caixa d'escala. La propietat ens ha indicat que l'interior de la planta baixa és cobert amb voltes. La masia es complementa amb un seguit de coberts, pallers i annexes, destinats a l'explotació agropecuària de la finca. | 08078-18 | A la zona de Sant Pere de l'Esgleiola. | La primera referència documental coneguda de la masia L'Alzina la trobem en el fogatge del 1553 corresponen a la parròquia i terme de l'Espunyola, en el qual hi ha hi ha documentat 'Andreu del Alzina'. No coneixem cap altra referència documental de la casa fins a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63.1856 nº 32' (ACBR), on es referencia la casa Alsina en la que hi consta un tal Ramon Alsina. La masia ha mantingut fins l'actualitat el llinatge que li dóna nom, o sigui el cognom Alsina. | 42.0115000,1.7950700 | 400228 | 4651755 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48563-foto-08078-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 48573 | La Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana-0 | XIX ? | La casa està abandonada i algunes parts, especialment l'interior, estan en mal estat de conservació. | Petita masia situada en una zona planera sobretot pel costat sud i est, per on s'estenen els camps de conreu, cap al nord hi ha zona boscosa. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa i primera, està coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada cap a llevant. Està construïda amb paredat de pedres irregulars de diverses mides, junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres carreus més aviat grans força ben tallats i polits. La porta d'entrada està situada a la façana de llevant és feta amb carreus als brancals i una biga de fusta a la llinda; les finestres són amb llinda plana monolítica, un carreu per cada brancal (en un cas, un brancal és modificat amb maó massís) i ampit també de pedra, a la façana principal hi ha una finestra amb ampit sobresortit formant un acabat en motllura de línies rectes, tot en pedra ben tallada, polida i acabat punxonat. Té dos annexes adossat, al costat sud és d'un sol nivell i destinat a corts pel bestiar, i al costat nord, és un paller de dues plantes, amb coberta a un vessant i amb un gran obertura cap a llevant al nivell superior, la part posterior del paller és d'un sol nivell i a mode de corral. | 08078-28 | A la zona sud-est del municipi | En el llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR) i consta l'anotació de la casa Cabana del Sorta, que segurament es correspon a aquesta masia, i figura com habitant Juan Antich. | 42.0360500,1.7958700 | 400332 | 4654480 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48573-foto-08078-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km 3,100 de la ctra. de L'Espunyola a Casserres, agafar el trencall al costat del Corral de Canudas, seguir la pista asfaltada uns 660 mts i agafar la pista de l'esquerra.Ctra. Bv-4131 de l'Espunyola a Casserres, passat aprox. 2,150 km al costat de la ctra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 48602 | Cal Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-0 | XVIII | La casa està deshabitada, i no s'hi han fet actuacions de millora de fa anys, però els propietaris tenen cura de que no es malmeti la seva estructura. | La masia està situada al vessant oest de la vall que forma la riera de l'Hospital al seu pas per la zona de Correà, al vessant oposat, dalt la carena hi ha el mas Travé. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada cap al sud-oest. La cas és conformada per l'estructura originària més petita, de dos cossos, la qual posteriorment s'amplià pel costat de llevant amb una estructura de dos nivells. Està bastida amb murs de paredat fet amb pedres desbastades de formes irregulars i mides diverses; les cantoneres són pedres desbastades formant carreus rectangulars allargats, poc polits a la part antiga i molt més grans i polides a l'ampliació. La porta principal d'accés és a planta baixa, aproximadament en el centre de la façana (a la part de llevant de l'estructura antiga), és de llinda plana monolítica en la que hi ha la inscripció 1770 i al mig les lletres IHS (abreviatura de Jesucrist) i una creu, els muntants són carreus tot en pedra ben tallada i polida. Les finestres de la part antiga a la planta primera segueixen el mateix patró que la porta, muntants de carreus i llinda plana monolítica amb arc de descàrrega triangular a sobre (dues lloses), i ampit sobresortit i motllurat; a la façana posterior hi ha una finestra tapiada i substituïda per una de formació contemporània; a la planta golfes són obertures més senzilles, amb contorn de carreus sense diferenciar. A l'ampliació, a la façana principal i la de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes col·locat a plec de llibre formant arc rebaixat; a la planta baixa hi ha una altra porta, la qual aprofita la cantonera de la part antiga de la casa com a brancal. A la façana posterior hi ha alguna obertura actual. Al davant de la casa, pel costat oest, hi ha uns coberts i annexes, destinats a magatzem i al bestiar, i uns metres cap al costat sud-est un cobert de dos nivells. | 08078-57 | A la zona de Correà | La primera referència documental coneguda de Cal Tet la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 99-101), en el qual s'hi relaciona que Francisco Casafont té la caseta dita Cal Tet, Gragès amb terras, de pertinença dels masos Traver i Verdaguer. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura Ramon Sabata a la casa Tet. | 42.0324600,1.7252600 | 394482 | 4654166 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 48612 | El Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-junca | XVIII | La casa es troba en mal estat de conservació, sembla que la coberta presenta parts caigudes. | Casa situada a la part baixa d'una petita vall, a peu del torrent del Joncà, oberta cap al sud i est, on hi ha els camps de conreu. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs són fets amb pedres desbastades de mides força grans i bastant regulars falcades amb d'altres de petitones resultant un aparell força ben col·locat; les cantoneres són grans carreus de pedra ben picada i polida. La façana principal seria la que mira cap al sud-est, on hi ha la que sembla la porta principal d'accés, és de brancals i llinda monolítica tot de pedra ben picada i polida. Té una altra porta d'accés al mur sud-oest, és de llinda plana monolítica i brancals sense definir. En conjunt totes les obertures són formades per quatre grans carreus de pedra ben tallada i polida, amb marques de punxonat, un carreu per llinda, un per ampit i un a cada brancal; també hi ha alguna obertura amb més d'un carreu per brancal. Sobre la porta principal hi ha un balcó d'obertura més moderna, part emmarcat amb maó massís, i segurament és la modificació d'una antiga finestra. A la façana sud-oest a nivell de la planta sotacoberta hi ha una eixida, és de brancals de carreus i per llinda una biga de fusta. Al mur nord-oest hi ha un cos sobresortit adossat, és suportat per dos pilars de pedra i bigues de fusta, els murs són de pedra i es podria tractar-se del forn de pa. En conjunt l'estructura de la casa és molt regular i homogènia, sembla però, assenyalar-se la traça d'una cantonada en els murs de llevant i de ponent que podrien indicar una possible ampliació al costat més sud, on hi ha l'eixida. A l'est de la casa hi ha altres construccions contemporànies, una nau destinada a l'explotació agrícola i ramadera. | 08078-67 | A la zona sud-est del municipi | A la documentació consultada no apareix citada la masia El Juncà. Probablement es tracta d'una construcció de finals del segle XVIII. | 42.0318200,1.8098600 | 401484 | 4653994 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48612-foto-08078-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 48616 | Cal Nico Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-nou | XIX | La casa està deshabitada, i no s'hi ha fet cap actuació de millora. | La casa de Cal Nico Nou està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud-oest. Està conformada per dues estructures totalment diferenciades, la més antiga és bastida en pedra, amb grans cantoneres de pedra picada i més o menys polida, i als murs paredat de carreus desbastats junt amb pedres més irregulars; a la part posterior, hi ha adossat el volum afegit, és contemporani i bastit amb totxana sense revestir. La casa té un altre volum adossat, en aquest cas a la façana principal i conforma un porxo a l'accés de la casa i a sobre, a nivell de planta primera, una terrassa; també és força actual i obrat amb totxana. A la part antiga trobem diverses obertures emmarcades en maó massís en brancals i en llinda, que hi és col·locat a plec de llibre; a la porta principal d'accés, que és a planta baixa, té la llinda en arc rebaixat. També hi ha altres obertures que no són amb maó, és el cas de les de planta sotacoberta, que són amb carreus als brancals i llinda de fusta. Al costat mateix de la casa, en el costat sud-est i quasi adossades, hi ha Cal Nico Vell. | 08078-71 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de Cal Nico Nou sembla tractar-se d'una estructura bastida al segle XIX, potser és de finals de segle, ja que en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, no hi apareix diferenciat, tant sols hi consta Cal Nico. Cal Nico ja consta documentat a finals del segle XVIII, i hem de pensar que es correspon a Cal Nico Vell. | 42.0608100,1.7378600 | 395571 | 4657299 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48616-foto-08078-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a la dreta trobarem un trencall que ens porta a la casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 48617 | Cal Nico Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nico-vell | XVIII | La casa està deshabitada de fa anys. Algunes parts exteriors, corresponents a estructures més contemporànies estan en mal estat de conservació. | La casa de Cal Nico Vell està situada en una àmplia zona planera que s'estén al sud-est de l'església de Sant Sadurní del Cint. La casa queda per sobre la carretera que porta al Cint i Capolat. És una casa de planta irregular resultat de les diferents ampliacions i modificacions produïdes al llarg dels anys; és formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada al sud-est. La casa té molts afegits que amaguen part de l'estructura més antiga, de fet sembla que la part més vella defineix una petita caseta la qual posteriorment s'amplià pels laterals nord i sud, també té altres estructures afegides davant la façana principal, entre les quals una terrassa contemporània (bastida amb totxana). Els murs de la part més antiga són de paredat de pedres desbastades de mides i formes irregulars i a les cantoneres carreus força grans de pedra desbastada; algunes de les ampliacions són bastides amb murs de pedra i a les cantoneres maó massís. La majoria de les finestres són fetes amb maó massís, a la part més antiga deuen ser modificades amb posterioritat. Al costat sud-est hi ha adossat annexes destinats al bestiar, magatzem i paller, i cap al costat nord-est hi ha una altre cobert (molt modificat), el conjunt delimita l'era que queda més o menys closa amb les diferents construccions. Al voltant de la casa, sobretot pel costat sud, hi ha diversos coberts i naus contemporanis, bastits amb totxana. Al costat de ponent, quasi enganxada a la casa hi ha Cal Nico Nou. | 08078-72 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 87) hi consta que Joan Boixadera, pagès del Cint, té el Mas del Nico, abans 'Señer', i casa Valentí i n'aporta les afrontacions; a orient amb terres del Mas Torrades, que posseeix Joan Sabata, el seu propietari, i amb terres del Mas Boixadera, a ponent amb terres del Mas Piera i a tramuntana amb terres del Mas Gavaldans que posseeix Martí Trasserra de Capolat; també hi consta que de dita terra rep la dècima part de la part que fou del mas Vilarriana, que és la part de la dita terra on està situada la casa del Valentí, que és de temps antic rònega i és tinguda de casa d'un jornal. A més la dita terra fou de pertinença del Pujols de Capolat. Segons consta, la informació procedeix d'una referència que data del 17 de desembre del 1706. En el mateix capbreu també hi figura que Joan Sabata, pagès del Cint, i propietari del Mas Torrades, també té una peça de terra del Mas Nico (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fols.150-151). La següent referència documental localitzada és molt posterior, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta Cal Nico que hi viuen Josep Boixadera, Rosa, Ramon i Jacinta. | 42.0607700,1.7379800 | 395581 | 4657294 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48617-foto-08078-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 48632 | Roca del Mill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-mill | XIX | Masia situada a l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb el veí municipi d'Avià i amb el de Montclar (en concret amb l'enclavament de Sant Quintí de Montclar). Està emplaçada sobre un pla de roca, en una zona oberta amb bastants camps pel seu voltant, i un petit turonet boscós al costat nord-oest de la casa, anomenat el Tossal de la Roca del Mill. És una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, planta primera i sota-coberta o golfes, té coberta a dues vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra a migdia. Està construïda amb un paredat de pedres desbastades que es troba parcialment cobert per un arrebossat a mode de rejuntat ample; les cantoneres són de grans carreus de pedra picada i polida amb marques de les eines de treball. Les obertures únicament es troben a les façanes sud i nord, a les lateral no n'hi ha. A la façana principal, la de migdia, estan distribuïdes simètricament; a planta baixa i planta primera hi ha tres obertures a cada nivell, al centre la porta principal a planta baixa i a planta primera un balcó ampitador, i una finestra a cada costat; a planta golfes una gran obertura central. A la façana posterior, al centre de la planta baixa hi trobem una altra porta d'accés amb una petita finestreta al costat de ponent; a planta primera tres finestres, totes iguals, i a les golfes la traça d'una finestra tapiada. Totes les obertures, excepte la que hi ha a la façana sud i a nivell de la planta golfes, són de la mateixa tipologia, amb muntants i llinda plana monolítica de pedra polida i ben tallada i a les finestres també l'ampit; les finestres són conformades tant sols per quatre blocs, un per costat, les de la planta baixa són de mides més petites. L'obertura de les golfes és emmarcada amb maó massís, la llinda és en arc rebaixat fet amb maó col·locat de pla; es deu correspondre a una eixida. Diverses de les obertures es troben tapiades. A la façana oest hi ha adossat un pou-cisterna de planta circular. Sembla que en els murs posterior i llevant hi havia hagut algun annex o cobert, avui desmuntat. A poca distància al sud-oest hi ha un cobert senzill, de construcció recent (fet amb totxana), és totalment obert cap a llevant. Al darrera de la casa, en la roca hi ha una petita bassa. | 08078-87 | A la zona est del municipi, de Sant Climent de l'Espunyola. | En la documentació consultada no ens apareix cap referència a la casa la Roca del Mill, és probable que es tracti d'una construcció de finals del segle XIX. | 42.0536800,1.8025100 | 400909 | 4656430 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48632-foto-08078-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 48643 | Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda | La casa està en procés d'enrunament molt avançat, i les restes molt cobertes de vegetació. El paller es conserva dempeus. | La masia està situada per sobre la Vall de Tentellatge, en una zona molt oberta, especialment cap al sud. Està conformada per les runes de la casa i el paller o porxo. Ambdues construccions estan encarades cap al sud-est. Actualment la casa es troba en un avançat estat d'enrunament, i amb abundant vegetació que cobreix les restes de les seves parets. L'existència d'una fotografia antiga ens permet anotar que es tractava d'una gran casa de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre al sud-est; constava de planta baixa, planta primera i golfes amb galeria oberta a la façana principal. Al voltant de la casa hi havia altres construccions menors, suposem que destinades a bestiar i magatzem. De les poques restes visibles, podem destacar l'existència d'una finestra, al mur de llevant i a nivell de la planta primera, formada per muntants i llinda plana tot de pedra picada i polida i amb els angles interiors esbiaixats, l'ampit és sobresortit i del mateix material. Al costat d'aquesta finestra podem veure un paredat molt regular i una peça que sobresurt del plom de la paret i que sembla un desaigua, elements que indicarien la ubicació de la pica. A la part posterior de la casa hi ha el paller, actualment es conserva dempeus. Està format per una estructura de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular al frontis principal el qual és orientat al sud-est. Està conformat per una estructura de dos nivells construïda adossada a un marge, permeten l'accés directe des de l'exterior a les dues plantes; al nivell superior l'accés és en el mur posterior i és una obertura de brancals de pedra picada i polida i llinda de fusta. La façana principal és tota oberta, amb un pilar al centre. L'estructura està constituïda per tres murs perimetrals, el citat pilar central a la façana principal i un altre pilar a l'interior en la zona central de la planta. Els pilars i les cantoneres són fetes amb peces regulars de pedra picada i polida, i els murs amb pedres irregulars tant sols desbastades i de mides molt diverses. El primer forjat és en base a dos cavalls col·locats directament entre els pilars i el mur posterior, seguint l'alineació del carener, i sobre aquests i els murs est i oest es recolzen les bigues travesseres damunt les quals hi ha el paviment de posts de fusta. El forjat de la coberta és de cavalls que descansen sobre els pilars i els murs laterals, els quals suporten les bigues del carener i les demés bigues, paral·leles al carener, sobre les quals es suporten les llates i les teules. A pocs metres en sentit més o menys nord, al costat del camí, hi ha un pou, de planta circular i amb el cos sobresortit, parcialment enrunat i construït amb pedres irregulars i desbastades. Al davant de la casa, especialment en la zona sud i est podem veure les antigues feixes i camps de conreu. | 08078-98 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona sud-oest. | 42.0423500,1.6740200 | 390257 | 4655329 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 48647 | Els Tossals de Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda | En avançat procés d'enrunament. | Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. | 08078-102 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. | 42.0509600,1.6758200 | 390421 | 4656282 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 48648 | Ribolleda de Sant Climents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda-de-sant-climents | Enrunada, tant sols s'identifiquen la traça d'alguns murs. | Les ruïnes d'aquesta construcció estan situades a la zona central de la carena principal de l'enclavament de la Ribolleda que està orientada nord-sud. Les restes es troben en un petit turonet que s'aixeca enmig de la carena; les ruïnes avui dia molt cobertes de terra i vegetació conformen un petit monticle . Estan formades per uns murs d'uns 80 cms de gruix que defineixen un perímetre quadrangular i al seu interior, un mur mitger d'uns 60 cms, que divideix l'espai interior en dues crugies orientades est-oest. A la crugia sud s'observa la traça d'una possible compartimentació que conformaria una petita estança a l'angle sud-oest. El conjunt és orientat cap al sud. Les poques restes visibles de murs són fets amb pedres desbastades de mides diverses i lloses, tot de pedra sorrenca, i a les cantoneres, amb grans blocs només desbastats, i també de pedra sorrenca. | 08078-103 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona central. | 42.0467500,1.6777700 | 390575 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48648-foto-08078-103-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 48650 | Forn d'obra de la Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-ca-lesquerra | XVIII?-XIX | Part de l'estructura està enrunada i sitjada. | Les restes del forn d'obra es troben en un marge proper a una pista forestal que comunica la pista que puja a Capolat per la zona del Cint amb la pista que puja a Taravil, surt a l'alçada de la masia Torrades. Es conserva un espai de planta rectangular, que mesura uns 3 metres per 3,50 metres de planta, i que presenta una estructura en part excavada en el mateix terreny natural i en part construïda amb carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La part que obra cap a l'est es deu correspondre a la zona on hi havia l'accés a la cambra inferior o de combustió, en aquest costat el mur era totalment construït i actualment conserva poca alçada, probablement degut a no tenir el terreny natural com a recolzament de l'estructura. L'accés a la cambra de cuita es devia realitzar per la zona oest, on hi ha la part alta del marge i que per tant devia facilitar l'entrada a la cambra superior. La superfícies del terreny natural que formen part de l'estructura presenten la coloració produïda per l'acció del foc. L'estat de les restes no permet afirmar si es conserva o no la graella, tampoc sabem si era un forn de dues cambres o d'una. Prop del forn es poden observar bastants afloraments d'argila, els quals molt probablement són la font de subministrament de la matèria prima. | 08078-105 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Sembla que es tracta del forn de la casa la de Ca l'Esquerrà, la masia és documentada des del segle XVIII, el forn podria ser d'aquesta època o de períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres de construcció de la casa o de reparacions posteriors. La presència d'aquest tipus de petita indústria rural és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment. | 42.0661700,1.7330400 | 395181 | 4657900 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48650-foto-08078-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 48656 | Contrapes de premsa de vi prop del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vi-prop-del-cint | La vegetació, l'aigua i les inclemències atmosfèriques van degradant la peça. | El contrapès està emplaçat a tocar de les restes d'un probable jaciment. És a pocs metres al sud, i al peu d'un corriol. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca treballada que mesura uns 74 cms de llargada per 65 cms d'amplada i uns 16 de fondo (la part visible, ja que l'element està encastat al terra), al mig hi ha l'encaix que té unes mides màximes de planta de 35,5x18x7. Desconeixem si el seu emplaçament es correspon aproximadament amb la seva situació originària. Aquest element també és anomenat lliura o quintà i la seva funcionalitat és de fer de contrapes en una premsa de vi. Es dubta de si és una peça que s'ubicava en un lloc fixa o per contra es transportava d'un lloc a un altre segons les necessitats. Tot i que no en sabem la cronologia, els estudiosos comarcals sobre aquest tema opinen que es pot tractar d'un element d'origen altmedieval. A la zona on està ubicat el contrapes podem veure la traça d'antigues feixes de conreu, avui dia cobertes de massa forestal. | 08078-111 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0651100,1.7333200 | 395203 | 4657782 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||
| 48661 | Codonyet del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codonyet-del-cint | Bronze | L'estructura està molt afectada per la vegetació. Algunes de les lloses s'estan laminant. | El megàlit es troba en mig del bosc, envoltat de vegetació podem veure un petit túmul que constitueix part del dolmen. Les restes de la cambra defineixen un espai d'un 1,8 m de llar per 1,25 m d'ampla aproximadament; actualment tant sols conserva la llosa de la capçalera i la del costat de ponent. Segons informacions de Mn. Serra Vilaró (VILARÓ:1927:223), aquest dolmen tenia una característica molt particular i és que tenia el sòl enllosat i una mica enfonsades en el sòl les lloses laterals. Avui dia el túmul està molt desfet, quan Mn. Serra Vilaró hi va intervenir encara es conservava bona part i va poder amidar un diàmetre de 8 metres; també ens informà que la llosa lateral de llevant s'havia tret i portat a la casa de Cal Codonyet. El megàlit s'emmarca dins una cronologia entre el Bronze Mitjà i Bronze Final. | 08078-116 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). El dolmen havia estat violat. Les restes de tres cranis sembla que foren trobades in situ, sense que haguessin estat afectats per la violació. Hi havia fragments de material ceràmic molt esmicolat que formaven part de diferents vasos, entre els quals un de campaniforme decorat amb faixes de línies formant rombes i d'altres de decorades amb solcs o amb incisions. També sembla que hi ha algunes formes carenades. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0497600,1.7411800 | 395828 | 4656068 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48661-foto-08078-116-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 48665 | Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà/Sant Salvador de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli-i-sant-cebria-de-castellserasant-salvador-de-la-mata | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CAMPRUBÍ SENSADA, J. i MARTÍ, R. (2009): 'El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (L'Espunyola, Berguedà)'. Acta historica el archaeologica Mediaevalia, núm. 29, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. GALERA, A., et alii (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. VILADÉS, R. (2007: 36-39): 'Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà'. L'Erol, núm. 94, any 2007. VVAA. (2004): Recerca, inventari i catalogació del patrimoni cultural moble i immoble al municipi de Capolat. Inèdit. VVAA. (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. | IX a XIX | Les restes estan molt destruïdes, als extrems del turó hi ha molta erosió. La vegetació cobreix el turó i també malmet les estructures. | Les restes de l'antiga església de Sants Metges, anteriorment coneguda com a Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà i també atribuïdes a Sant Salvador de la Mata, es localitzen a la part baixa dels Cingles de Sant Salvador. En concret a peu de la pista que de Can Cots. Un cop passada la masia, cal seguir uns centenars de metres més amunt, primer hi ha les restes de l'antiga casa de Can Cots i després, a peu mateix del camí hi ha un turonet amb les runes de Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà. El lloc conforma un petit monticle de base de roca sobre el qual s'hi identifiquen diversos murs. Destaca un mur perimetral que voreja el contorn del turonet, el mur es conserva de manera discontinua i en molts punts ha perdut part del parament exterior, o sigui que el què en veiem és el massissat del mur format per pedres de mides i formes irregulars unides amb morter de calç bastant argilós. A l'interior del mur perimetral s'hi distingeixen almenys dues alineacions de murs disposats en paral·lel i orientats d'est a oest, a més indicis d'algun altre mur; en conjunt són murs que presenten una amplada que oscil·la entre els 50-60 cm, estan formats per carreus en forma de cunya i un petit massissat interior. Al costat sud-est del monticle hi ha les restes de l'estructura d'una bassa o viver, tot i que es pot veure clarament que la construcció és en gran part obra moderna, s'hi poden observar parts del parament que podrien correspondre a una estructura de cronologia anterior. A l'indret s'hi han localitzat restes òssies d'enterraments, bàsicament en el turó i especialment al costat de ponent (actualment s'hi poden observar diversos fragments en el marge del turó); també arran d'una prospecció s'hi van localitzar gran quantitat de fragments de ceràmica, sobretot del període medieval. Les informacions orals assenyalen que l'església estava emplaçada just en el lloc del viver i el cementiri a la part alta del turó. | 08078-120 | A la zona de Sant Climent de l'Espunyola. | En els últims anys, nous estudis situen en el mateix indret el monestir de Sant Salvador de la Mata, atribuint les restes descrites a aquest cenobi, el qual durant molts anys s'havia situat al cim dels Cingles de Sant Salvador, on hi ha les runes del què s'ha identificat amb la torre anomenada Torreneula (o Torre de la Boira, la qual consta ja el 950 esmentada en la documentació com a 'turrem Nebule' (GALERA:2006)) i posteriorment convertida en la masia de Sant Salvador. La primera notícia documental del monestir de Sant Salvador de la Mata és l'acta de consagració i dotació de l'església fet pel bisbe Nantigis de la Seu d'Urgell el dia 13 de desembre del 899, i feta a petició de l'Abat Sunila i dels habitants de l'Espona i Villa Regali, els quals havien participat en la seva restauració. En l'acta s'atorguen terres i béns en propietat, i l'església anualment hauria de lliurar un cens a la Seu d'Urgell; en el document també s'hi relaciona la descripció de la seva delimitació territorial, aquesta però és de difícil precisió ja que alguns dels topònims indicats no existeixen actualment, tot i això hi ha algunes hipòtesis al respecte (GALERA:2006; CAMPRUBÍ:2009). Al 907 s'esmenta Sant Salvador de la Mata com a límit parroquial en l'acta de consagració de Sant Martí d'Avià. Al mateix any el comte Miró atorgava dotalia a l'església de Sant Pau de Casserres, en la qual s'indica que al límit nord afronta amb Sant Salvador de la Mata. Les notícies referides al cenobi són escasses i perduren un curt període de temps fins que desapareixen, aquest fet s'ha interpretat com que pot tenir-hi a veure l'establiment d'una alou comtal a l'Espunyola quedant situat entre Sant Pau de Casserres i Sant Salvador de la Mata, ja que aquest darrer apareix com a límit oriental de l'establiment fet a l'any 950, quan Adelaida, filla del comte Sunyer de Barcelona, donà a Santa Maria de Ripoll el castell i l'església de Sant Climent de l'Espunyola, que limitaven per llevant amb el monestir de la Mata. Consta alguna altra referència però que plantegen certs dubtes. El 1040 el monestir de la Mata consta com a depenent de Sant Serni de Tavèrnoles. Pel que fa a les dades referides a Castellserà o Castell Serà consten molt poques informacions. | 42.0609300,1.7707200 | 398290 | 4657272 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48665-foto-08078-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48665-foto-08078-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48665-foto-08078-120-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació de l'apartat d'història) Aquest topònim apareix esmentat per primera vegada en un document de 1319, i posteriorment al 1375 en una relació de castells dels comtes de Cardona (GALERA: 2006). Sembla que Castellserà englobava el castell, unes trenta cases i l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià. Viladés (VILADÉS:2007:36) també anomena el sector de la parròquia de Castellserà com a Gineva. Sant Corneli i Sant Cebrià de Castellserà constava com a església sufragània de Sant Sadurní del Cint i segons Viladés (VILADÉS:2007:36) també havia estat coneguda com a Sant Nicolau i Sant Cebrià. En època moderna sembla que es va començar a denominar Sants Metges, Cosme i Damià, comportant que durant els segles XVII, XVIII i XIX s'utilitzés tant una denominació com l'altre. L'església de Castellserà apareix esmentada en un document del 1513, en concret el testament de Francesc Calvet del Mas Calvet o Coromines (al lloc de l'actual Casanova de Cal Pauet), qui fa una deixa d'un sou a les esglésies de Sant Serni del Cint, Santa Maria dels Torrents, Santa Margarida del Mercadal, i Sant Cebrià de Castellserà, tot demanant ser enterrat en aquesta darrera. Tal i com ens relata Mn. R. Viladés (VILADÉS,2007:37-39) a partir de les Actes de les visites Pastorals dels segles XVII i XVIII, l'església era anomenada tant com Sant Nicolau i Sant Cebrià com a Sants Metges, sembla que el canvi d'advocació es degué produir per interès dels feligresos. En les actes del 1673 el visitador demana els comptes de les esglésies del Cint, els Torrents, i Sants Metges que sembla que de feia anys que no constaven les almoines recollides. El 1695 es torna a reclamar el deute i se'ls dóna un termini de pagament sota pena de 10 lliures. En aquestes actes es fa notar el mal estat de l'església de Sants Metges i s'avisa als feligresos que cal arreglar-la o fer-ne una de nova. Des de la primera vegada que es demana al 1676, en que s'esmenta en concret que cal començar arreglant el campanar, i al llarg de 200 anys continua quedant constància per escrit de que cal fer les obres amb urgència (es dóna l'ordre l'any 1695, el 1758, el 1781 ho ordena el mateix bisbe de Solsona, tot demanant que presentin un plànol de l'estat actual i si la volen engrandir, i que no consentirà cap disbarat, i 1812). Al 1812 el visitador avisa que l'església amenaça ruïna i del greu perill de danyar els assistents i mana al rector que es faci l'obra o es suspendran els oficis. Viladés també esmenta un document redactat pel rector del Cint als anys 60 del segle XIX en que s'explica tot el procés i en el que queda palès que si no s'ha arreglat o construït una nova església és per desavinences entre els veïns. Arran d'una nova reunió també el 1812 s'acorda definitivament construir una nova església en un indret més adient, en concret al tossalet de Castellserà, el lloc on actualment s'aixeca l'església. Encara però, succeiran noves desavinences, ja que no és fins el 1866 que el Bisbe de Solsona donà el permís per construir l'església; finalment és el Dr. Ramon Pallerola, substitut del Vicari Capitular que dóna el permís corresponent per edificar la nova església al lloc escollit. L'actual església de Sants Metges és obra de l'últim terç del segle XIX. Sembla doncs, que les restes d'estructures que hi ha a l'indret conegut com l'antiga església de Sants Metges presenten una complexa atribució que si es correspon amb les informacions aportades indicarien una llarga ocupació del lloc, com a mínim des de finals del segle IX i que perduraria fins al segle XIX. Potser el què és més curiós o sorprenent és la diversitat de nomenclatures i per tant de diferents advocacions que ha tingut l'indret. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 48685 | Font de l'Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescala | Podem arribar a la font des de la masia de Boixadera, al costat més o menys sud de la casa baixa un corriol que seguirem aproximadament uns 100 metres i que ens aproparà a la rasa o torrent que prové de Taravil, i que en aquest tram pren el nom de rasa de Boixadera. Arribats al punt de descendir fins a la font, trobarem una escala que constitueix l'element que dóna nom a la font. Es tracta d'una escala de planta corbada, feta tota de graons monolítics de pedra picada. En arribar a la part baixa ens trobarem ja a peu de torrent, al fons hi ha una bassa delimitada en part per un mur de marge de feixa fet de pedra i pel desnivell del terreny natural, on fa un petit salt d'aigua pel costat est. En aquest costat est, entre el salt d'aigua i l'escala, a la part baixa de les vetes de llosa, hi ha la font, la qual té un sortidor d'aigua que no té presenta cap característica especial. És un entorn ombrívol, protegit per força vegetació i pel costat oest del torrent algunes feixes entre les quals continua el camí que condueix cap la veïna casa de la Vileta. | 08078-140 | Al costat de la masia de Boixadera del Cint | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. La masia Boixadera apareix esmentada ja en el fogatge de 1553. Constitueix una de les masies característiques del terme de l'Espunyola, i especialment de la zona del Cint. Aquest mas consta que va funcionar com a hospital durant el període de les guerres Carlines. | 42.0622100,1.7215900 | 394227 | 4657474 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 48686 | La Ribolleda/Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribolledaxarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de l'Espunyola compta amb una part del seu territori inclòs dins la xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 hectàrees i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor, i el mateix municipi de l'Espunyola, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de l'Espunyola que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 3% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 1,2% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són els següents: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). L'enclavament de la Ribolleda està inclòs en la seva totalitat dins l'espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora, és una àrea eminentment boscosa caracteritzada per un bosc mixt en el qual trobem pinassa, alzina, roure, ginebró, boixos, romaní, entre altres espècies arbòries i arbustives. Es tracta d'una àrea amb un desnivell pronunciat que oscil·la entre els 755 metres aproximadament de les parts baixes i els 1087 metres als punts més elevats. Està centrat per una carena orientada nord-sud delimitada per dos torrents, al costat est la riera de Tentellatge, coincidint amb la delimitació territorial de l'enclavament per aquest extrem, i al costat oest un torrent (el de la Ribolleda?) que desguassa en l'anterior; a la part alta, coincidint amb una suavització de la carena, hi ha les restes de la masia els Tossals de la Ribolleda i a la zona central trobem les runes de Sant Climents de la Ribolleda, sota s'hi estén l'àrea denominada terrer de Sant Climents. Al costat sud-oest de l'enclau, en una altra petita carena, hi trobem el paller i les runes de la masia la Ribolleda.</p> | 08078-141 | Enclavament de la Ribolleda | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.0467500,1.6774300 | 390547 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 48702 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent | El Salt de Sallent és un salt d'aigua que es produeix al límit dels termes municipals de Capolat amb l'Espunyola. El torrent s'inicia a Capolat tot passant per la casa de Comamorera (Capolat) i al seu pas pel municipi de l'Espunyola rep el nom de Rasa del Salt. El punt del salt d'aigua és en la falla rocosa que hi ha en el cingle de Capolat, aproximadament uns 35 metres de caiguda d'aigua que generen un salt també anomenat cua de cavall. Normalment el torrent acostuma a portar poc cabal d'aigua, però els dies de pluges intenses recull un volum d'aigua considerable generant un impressionant salt que, per les característiques de la seva ubicació, fa que sigui molt visible des de part de la meitat oest de l'Espunyola i sobretot des del pas per la carretera de Cardona a Berga. | 08078-157 | A la zona del Cint. | 42.0644200,1.7559900 | 397077 | 4657677 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48702-foto-08078-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48702-foto-08078-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||||||
| 48714 | El Mercadal (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal-jaciment | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VVAA. (1985:254): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994:138-139). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (2006): Catàleg dels elements del patrimoni cultural del municipi de Capolat. Inèdit, pendent de publicar. | XI-XII | Sembla que es conserva poc sediment i les restes d'estructures estan molt malmeses. | El Mercadal és una gran masia els orígens de la qual es remunten al període medieval, del qual es conserven interessants elements arquitectònics i part de l'estructura de la casa, entre els quals uns arcs apuntats existents a la planta baixa. A pocs metres de distància de la masia hi ha l'església de Santa Margarida del Mercadal, una petita capella romànica probablement del segle XII. La masia del Mercadal està construïda a redós d'un gran roc que queda al costat oest de la casa, i al cim del qual s'hi localitzen restes d'estructures. Tot i que les restes conservades són molt poques, es pot veure part d'un mur construït amb carreus desbastats, no gaire grans i més o menys col·locats regularment seguint filades. Les restes i especialment el parament d'aquest mur són clarament més visibles des de la part nord, de fet des de la zona per la qual es pot accedir a la part superior del roc. A la part superior, hi ha restes de materials constructius de la masia, teules i alguns maons, i entre mig, en el sediment, podem veure d'altres carreus que podrien conformar restes d'alguna altra estructura. L'espai que ocupa la part superior és més aviat petit i aparentment la potència del sediment no deu ser gaire profunda ja que a part de la superfície hi és visible la roca. Tot i que no es coneix amb exactitud l'origen, ni la funcionalitat, de les restes existents al cim del roc, a la bibliografia es parla de l'existència d'un probable cementiri, de fet s'esmenta la presència d'antigues tombes i d'haver-hi localitzat ossos i petits fragments de materials (VILA:1991:123-124). Podria tractar-se també d'algun tipus d'element vinculat al passat casteller o de casa forta de la masia. Cal esperar que futurs estudis aclareixin la funcionalitat i cronologia de les restes que es localitzen al roc. | 08078-169 | A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi. | El lloc del Mercadal a l'època medieval es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. La primera referència coneguda del lloc és de l'església de Santa Margarida del Mercadal, de l'any 1312, arran de la visita del deganat de la Vall de Lord, en que es visita la 'capella mercadalt', hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV. La primera referència documental coneguda del mas la trobem en el fogatge del 1553 referent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consten Pere Merchadall i Joan Mercadal. Del segle XVI és la única notícia coneguda en que el Mercadal consta referenciat com a castell. Segona informa Andreu Galera (GALERA, a VVAA: 2006...): 'els propietaris de la casa i mas del Mercadal restaven enfranquits i eximits de pagar delmes al duc de Cardona com a titulars de la castlania i força del Mercadal arran la concessió i establiment fet al seu favor pel vescomte Ramon Folc. Per això mateix, l'11 de setembre de 1579, a Cardona, davant el notari Jeroni Olzina, la vídua Càndida venia a favor de Celdoni Calvet, mercader de Cardona, tots els delmes del seu mas del Mercadal, com a usufructuària i tutora dels fills pubills de Joan de Mercadal, pagès, amo i propietari útil del mas del Mercadal, de la parròquia de Sant Serni del Cint, damunt el qual el duc no rebia cap delme'. Altres notícies de l'indret del Mercadal, les trobem al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, en que consta novament citada la capella de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 76) hi consta la descripció del Mas Mercadal, feta per Joseph i Margarida Comellas y Rossiñol, y Francisco Montanyà i Rossinyol. Altres referències continuen assenyalant que al mitjans i finals de segle XIX, la masia continuava habitada. | 42.0614900,1.7083500 | 393131 | 4657410 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48714-foto-08078-169-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aprox. km. 134 C-26, agafar el creuament que posa Capolat, seguir la pista asfaltada uns 3,650 km, és a la dreta, està indicat | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 49751 | Sortidor del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortidor-del-riu-llobregat | XX | El guèiser del riu Llobregat està construït a la part central del riu, entre els ponts Vell i de les Eres; es tracta d'una estructura formada per un esglaonat de tres cercles descendents en alçada, fets de còdols de riu, al centre de l'estructura hi ha instal·lada la font ornamental. L'espai del riu en aquest punt, compta amb una resclosa de poca alçada, també de pedra, que ocupa tota l'amplada del riu i que facilita la formació d'una bassa just davant el pont Vell. | 08092-110 | Al mig del riu Llobregat al seu pas per l'interior del poble. | L'actuació d'adequació del riu al pas pel mig del poble es va dur a terme a finals del segle XX o inicis del XX. El guèiser ha esdevingut un element ornamental molt associat a la imatge del riu Llobregat al seu pas pel poble. Habitualment, almenys es posa en funcionament coincidint amb les festes i diades assenyalades. | 42.0324200,1.8814500 | 407411 | 4653981 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49751-foto-08092-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49751-foto-08092-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||||
| 49762 | Font de la Guerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guerra | XIX-XX | La font natural que queda ubicada al peu d'una placa de roca, al costat de la Riera d'Olvan o de la Riba. En un petit clot ombrívol, hi ha un roc en el qual brolla l'aigua. | 08092-121 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | 42.0393100,1.8873000 | 407905 | 4654740 | 08092 | Gironella | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||||||
| 49764 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc | XX | La font està situada en un clot en una zona de camps, compta amb una estructura senzilla, un frontal de maó massís en el que hi ha l'aixeta. Adossat al frontal hi ha un cup, una pica de planta rectangular, feta d'obra i amb la superfície de les parets amb arrebossat lliscat. | 08092-123 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | Els elements arquitectònics que conformen la font són de construcció contemporània. | 42.0396400,1.8848700 | 407704 | 4654779 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/