Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40570 | Pou de gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. CABALLÉ, F.(1990). El pou de glaç de Bagà. L'Erol nº 31.</p> | XVII-XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Pou de gel o de glaç format per una estructura circular que inicialment anava coberta amb cúpula avui perduda. Els murs estan construïts en diferents fileres de pedra en sec, d'aproximadament 1'70 m d'alçada cada una, separades pels forats on s'aguantaven les cintres. La primera filera, la més baixa, està feta amb còdols arrodonits posats en filades; la següent és de pedra irregular; la tercera torna a ser de còdols i pedra barrejada. Té un diàmetre de 5,30 m i una alçada de 5,50 m. La petita porta d'accés és reconstruïda, però inicialment era allindada. El gruix dels murs és de 60 cm. Es troba situat a un lloc ombrívol al marge dret del riu Bastareny, a 4 m dels curs d'aigua del torrent de Nou Comes. Actualment es troba dins els terrenys de la piscifactoria de la Generalitat de Catalunya.</p> | 08016-59 | Nucli vila. Riu Bastareny, als Cells | <p>Les notícies documentals del pou de glaç es remunten a l'any 1614, quan era propietat d'Antoni Lluch (llibre de Rodaria 1754, citat per Caballé, 1990); i ja diu que estava situat en un terreny prop del torrent de Nou Comes. El pou continuà essent explotat durant tot el segle XVIII i sembla que abastia la vila de Bagà. És l'únic pou de glaç o de gel que es conserva de Bagà, tot i que a la documentació es fa referència al menys a tres pous més (ja citat). Es situaven a prop de torrents d'aigua i en llocs ombrívols per facilitar el refredament de l'aigua. Aquest pou de gel va ser netejat i mig reconstruït l'any 1990.</p> | 42.2520100,1.8583800 | 405827 | 4678388 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Plano de Caballé (CABALLÉ, 1990). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40574 | Els Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-empedrats | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya.</p> | <p>Per arribar als Empedrats cal agafar el camí de Bagà direcció Gisclareny, a 2 km, abans de creuar el Bastareny, cal agafar una pista a la dreta que ens portarà fins a cal Cerdanyola i la font Nostra. D'allà surt el camí cap al refugi Sant Jordi en direcció NE, senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 125, marcat amb rectangles blancs i grocs. El camí transcorre en una zona boscosa humida que segueix el torrent. Després de passar el Bullidor de la Llet passarem uns trams en que s'ha de travessar vàries vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres per sobre de l'aigua. Aquest és el tram que rep el nom dels Empedrats, en el que el torrent passa per un engorjat que va pujant i que obliga a passar pel mig del riu sortejant pedres i aigua.</p> | 08016-63 | Empedrats. Al torrent de la Font del Faig | 42.2805300,1.8187900 | 402605 | 4681599 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40574-foto-08016-63-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els Empedrats es troben dins el terme del Parc Natural Cadí-Moixeró. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 40582 | Mina de barita de la Bòfia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-barita-de-la-bofia | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Situada al coll de la Bòfia, prop de coll de Pal. Per arribar cal agafar la carretera que porta a Coll de Pal, després del mirador dels Orris i abans d'arribar al Xalet de la Diputació, un trencant a l'esquerra porta al peu de les mines. En aquesta mina la barita es trobava junt amb calcita, malaquita, atzurita i calcopirita. En un principi es va extreure coure i posteriorment barita. Encara es poden veure les restes de l'antiga explotació: dues galeries, una d'elles al costat del pou vertical que té uns 3 metres de diàmetre de boca, i l'altra (la bocamina 'Conxa') que es troba tapiada. Encara queden restes de dues vies, una en direcció a la zona d'abocador de pedra i altra al dipòsit de mineral. Aquest dipòsit o tremuja, de ferro i fusta, encara resta al mateix lloc, al costat de la bocamina 'Conxa', aprofitant un desnivell de la roca per facilitar l'abocament del material al dipòsit superior i l'extracció per baix. Dins el pou encara hi ha restes de material de ferro i vies, tot i que es troba força omplert de pedra. Encara és un lloc perillós ja que no hi ha cap tipus de protecció que eviti accidents possibles.</p> | 08016-71 | Coll de Pal. | <p>Ernest Llofriu i Claris va obtenir diferents concessions per explotar diversos materials com coure, ferro, carbó i petroli, però la dificultat de transport d'alguns d'aquests materials va fer que només obrís la mina 'Concha' per extreure coure. El mineral es troba en cavitats càrstiques de forma irregular. El 16 d'octubre de 1906 va vendre la mina a l'advocat Antoni Muntaner i Castaño de Barcelona. Aquest la va cedir a Jules León Claviez i Gassolet, ciutadà francès i soci de la societat Companyia Minera de Riutort, el 16 d'agost del mateix any. Al cap d'un temps deixaren l'extracció de coure per manca de mineral. El 1917 es va autoritzar a Tomàs Font Bataller de Barcelona, l'explotació de La Bòfia i 'La Pleta Bella del Monte Bosch i Montaña del Común', citant les mines amb els noms d'Alba i Blanca, noms de les filles del propietari de la concessió (AMB, Actes del Consell Municipal 9 gener de 1917). Va restar abandonada fins el 1946, quan Marcel·lí Duat i Miquel Rossinyol, de Bagà, van decidir explotar un jaciment de barita proper a aquesta mina. Van explotar també la mina 'Conxa' extraient barita. Van instal·lar un telefèric que es va suprimir en tancar la mina. L'any 1964 ho explotà Eduardo Felipe Devals, fins el 1968. En un principi el mineral era transportat en trineu tirat per un matxo, després amb camió cap a Gavarrós, d'aquí a Riutort i a l'estació de Guardiola. Més tard, en construir-se la carretera de la bocamina a Rebost, l'any 1966, ja comunicava amb Bagà i estalviaven temps en el transport. L'any 1969 Domingo Rodríguez, Roque Líria i Francisco Sánchez van explotar la mina i començaren a fer el pou de 16 m, fins que van deixar l'explotació el mateix any degut a problemes amb el propietari de la concessió. A inicis dels setanta els senyors Rossinyol i Escriu de Bagà, varen reprendre l'explotació de barita fins al tancament definitiu l'any 1978. En el pou es van matar dos nois excursionistes en caure, un l'any 1964 i l'altre el 1985. La barita, un cop tractada, servia per fer pintura de vaixells, ja que és resistent a la humitat. Alguns forners la pastaven junt amb la farina per tal que el pa tingués una mica més de pes.</p> | 42.2953400,1.8956700 | 408966 | 4683159 | 1900 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40582-foto-08016-71-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40583 | Mina de manganès de la Tosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-manganes-de-la-tosa | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>La Mina de Manganès de La Tosa o de Niu d'Àliga es troba a l'esquerra de la font de la Mena i per sota del Niu d'Àliga, al vessant sud de La Tosa. Té quatre bocamines en direcció nord. Tres d'elles es troben molt malmeses per diferents ensorrades, però una es conserva molt bé. En aquesta encara hi ha una vagoneta de plataforma de fusta per extreure el material i la via; a l'entrada hi ha la data 1965 gravada al formigó; era la més important del conjunt amb uns cent cinquanta metres de profunditat del túnel; va deixar de ser explotada el 1966 a causa d'un ensorrament. Hi ha també cinc bocamines en direcció oest. No són de gaire profunditat i alguna es troba molt ensorrada, però altres conserven la forma de la galeria cap a l'interior de la roca. S'extreien minerals de manganès i ferro (pirolusita, hematites). Són les mineralitzacions d'aquest tipus més importants del Pirineu Català.</p> | 08016-72 | Coll de Pal. | <p>L'explotació d'aquest conjunt de mines tan sols es podia fer de maig a finals d'octubre degut a les inclemències meteorològiques de la zona. El mineral que sortia de la mina, manganès, era abocat a través d'un tub a unes vagonetes que eren transportades per un telefèric fins a una tremuja que es troba per damunt de les mines. El telefèric, bicable, era mogut per un motor de gas-oil. De la tremuja es passava a un camionet amb el que es transportava el material a l'altre cantó de la Cerdanya. Allà ho guardaven en una altra tremuja fins que tenien més quantitat i es carregava en un camió més gran que el transportava al seu destí. Hi treballaven entre 25 i 30 homes que feien estada en una barraca de pedra que actualment encara existeix, tot i que en mal estat.</p> | 42.3139500,1.8948000 | 408921 | 4685226 | 1948 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Propietat del Sr. Torres de Barcelona, va ser explotada els anys 1948, 1967 i 1968. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
| 40630 | Taxons de flora amb protecció legal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taxons-de-flora-amb-proteccio-legal | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Taxons de flora amb protecció legal: - per normativa europea 92/43/CEE, el Dracocephalum austriacum, única població catalana i pirinenca - per normativa catalana: - ordre 5-11-1984 de la Generalitat de Catalunya: Taxus baccata, gentiana lutea. - Ordre 28-11-1986 de la Generalitat de Catalunya: llex aquifolium - Decret 328/92 de 14-12-1992, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural, incorpora una llista de plantes protegides dins l'àmbit del Parc: seseli peucedanoides, dracocephalum austriacum, woodsia pulchella, xatardia scabra, campanula jaubertiana, iris latifolia, oxytropis amethystea, adonis pyreraica, potentilla nivalis, daphne alpina.</p> | 08016-119 | Bagà | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 43210 | Abrics de Roca Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja | CASTANY, Josep: 'Abrics de Roca Roja. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99. | Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l'acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l'arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d'aigua. No s'ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l'abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d'urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d'entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d'hàbitat. | 08022-18 | Muntanya de la Figuerassa | El jaciment fou objecte d'excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga. | 42.1175000,1.8327100 | 403505 | 4663482 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 43212 | Canal dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-dels-avellaners | CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'L'estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229. CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'La Canal dels Avellaners' i SÁNCHEZ, Eduard: 'Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp. | És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s'han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l'hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L'acumulació de materials d'origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5'20 metres i donà lloc a la formació d'una important estratigrafia. S'hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l'home i 4 completament estèrils. Fora de l'escletxa s'acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques. | 08022-20 | Muntanya de Queralt | El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l'any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s'hi excavà. | 42.1058300,1.8232700 | 402707 | 4662196 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-3.jpg | Inexistent | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 43240 | Castell Berguedà o Castell de Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bergueda-o-castell-de-madrona | <p>CATALÀ i ROCA, Pere: Els Castells Catalans, volum V, Barcelona, 1976, pàgs. 966-970. CASELLAS, I.; ROSSINYOL, J.M.; SANTANDREU, D.: Castells medievals del Berguedà (2), Berga, 1999, pàgs. 14-17. RIU i RIU, Manuel: 'El misteriós Castellberguedà i els vescomtes de Berguedà', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 16-18. BELLÉS, Xavier: 'El castell de Madrona', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 20-23. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176.</p> | XI-XII | <p>Les restes del Castell Berguedà o Castell de Madrona es troben dalt del tossal anomenat Castellberguedà. Actualment, aquestes restes es limiten a acumulacions pètries que podrien ser restes dels murs de les torres segons les hipòtesis més lògiques i creïbles. El topònim del tossal, Castellberguedà, reforçaria aquesta idea.</p> | 08022-48 | Muntanya de Queralt | <p>Hom ha identificat les restes conservades damunt del Castellberguedà amb un dels cinc castells que esmenta el testament del trobador Guillem de Berguedà, concretament amb el Castell de Madrona. Aquesta identificació ha vingut donada per la proximitat amb l'església romànica de Sant Pere de Madrona. Per tenir-ne una total seguretat i poder situar definitivament les restes als segles XI i XII, caldria fer-hi una prospecció arqueològica rigorosa. Hom també ha cregut veure restes del castell al mateix Santuari de Queralt. El cert és que la situació de l'indret és molt estratègica i no resulta il·lògic suposar que si hom va construir el Santuari al segle XIV aprofités les restes, parets i pedres, d'una construcció anterior. L'escassa superfície del tossal ha portat a creure que potser el castell s'aixecava a l'indret de l'actual Santuari i que al cim hi podia haver existit una torre de guaita, les restes de la qual serien les que es conserven.</p> | 42.1066700,1.8218800 | 402593 | 4662291 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43240-foto-08022-48-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Durant les Guerres Carlines es bastiren fortificacions carlines damunt les restes que pressumptament corresponen al Castell Berguedà, la qual cosa les malmeté encara més, puix hom afirma que aquestes fortificacions s'el·laboraren amb les restes dels murs conservats. Malgrat tot, seria imprescindible que s'hi portés a terme algun tipus d'excavació que permetés de conèixer més aquestes restes. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||
| 43349 | Riera de Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-metge | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001. | XIV | Caldria netejar i adecentar-ne alguns trams. | Malgrat que la riera de Metge neix al municipi de Castellar del Riu, a la vessant oriental de la Creu de Campllong, al peu mateix de la serra dels Lladres i el Cim d'Estela, el tram que ens interessa en aquesta fitxa és el que s'inicia just havent passat l'Estret del Guiu i que finalitza a la Colònia Rosal, a la zona del Molí de Minoves. La riera de Metge és un petit rierol, nodrit per nombroses fonts (Guiu, Negra, Tagast, Obscura, Corbera, Freda, etc.) que fou clau en el procés d'industrialització de la vila de Berga. El tram que descrivim s'inicia a la zona de l'Estret del Guiu; prop de l'Hostal del Guiu, on antigament hi havia el Molí del Bofarull, el primer, seguint el curs de la riera, que n'aprofitava el cabal. La riera segueix el seu curs natural fins havent passat Cal Quico, ja que, prop de l'Oratori de Queralt, fou canalitzada; entrant així al nucli urbà de Berga, el qual travessa de nord a sud fins arribar a la Colònia Rosal, ja en el terme municipal d'Avià, on desemboca al Llobregat. | 08022-161 | Travessant el terme municipal de nord-oest a sud | La riera de Metge fou canalitzada en època medieval i en el seu curs hom hi troba documentats, aprofitant-ne l'aigua al llarg de la història, molins fariners, molins drapers, paraires, serradores, indústries de teixits de llana, blanquers, batans, fusteries, indústries de teixits de lli, indústries de teixits de cotó, filatures, construcció de màquines, molins xocolaters, tallers mecànics, etc. Les notícies s'allarguen des del 1259 fins a l'actualitat. La derivació del curs natural de la riera, fent-la davallar en cascada controlada fins al mig de la vila en direcció meridiana i fins a retrobar el Llobregat, suposà un impuls extraordinari durant centúries per l'artesania i la indústria de la ciutat. La crisi del tèxtil, però, fa que actualment aquest aprofitament hidràulic hagi perdut importància. | 42.1042100,1.8454600 | 404539 | 4661992 | 08022 | Berga | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43349-foto-08022-161-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La importància d'aquesta riera rau en el fet que en tan sols dos quilòmetres hi ha 31 salts o punts d'aprofitament de l'energia hidràulica. La riera de Metge fou esencial per la industrialització de l'antiga vila de Berga. | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41416 | Molí de Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boatella | CABANA, Ramon (1994: 18-20): 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17)). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVI-XVIII | Del molí de Boatella, construït al peu del riu Merlès i al lloc anomenat el Noc de Boatella, en queden només les restes del que fou un important casal; dempeus resten la planta inferior i part dels murs del primer pis que deixen veure que al menys s'amplià una vegada i que probablement tenia tres moles ja que, en mig de l'aigua es veuen els tres forats dels tres carcavans. | 08024-39 | Riera de Merlès, parròquia de Sant Martí de Boatella | Probablement és un dels molins més antics de la vall de Merlès atesa la relació directa entre les grans propietats que el bisbe Radulf, fill de Guifré el Pelós, acumulà en aquest sector de la riera i que cedí parcialment al monestir de Ripoll. El molí que ja funcionava segons la documentació, l'any 1618 quan era regentar per Joan Call, el moliner que es casà amb una de les filles del mas proper de Puigcercós, Caterina, i que va rebre 70 lliures de dot. El molí era aleshores, propietat del mas Boatella. Es va mantenir actiu fins al s. XIX. | 42.1088900,2.0304000 | 419837 | 4662321 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41416-foto-08024-39-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41418 | Molí de Danyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-danyans | VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construcció bastida al peu de la riera de Merlès formada per la planta semisoterrada on hi havia el carcau, planta baixa amb l'obrador i primer pis amb el casal moliner, avui destruït, així com la coberta, que era dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. L'antic molí de Danyans s'aprofità en els últims anys per a proporcionar electricitat a la masia de Puigcercós. | 08024-41 | Antiga parròquia de Comià, prop del Cobert de Puigcercós | L'any 1749 Joan Puigcercós, hereu del mas Puigcercós va comprar a carta de gràcia, els molí fariner i bataner de Danyans, amb els seus dos horts i una petita peça de terra, a Manuel Puigcercós i al seu fill, moliners de Sant Julià de Palmerola. La venda, confirmada per l'Intendent del Principat de Catalunya, fou de 6700 lliures que incloïen les rendes que per aquest molí cobraven els senyors de Maçanós. Tot sembla indicar que, a mans dels Puigcercós, el molí només va funcionar per a moldre farina però l'interès per els molins es demostra pel fet que l'any 1818 Francesc Puigcercós adquirí el molí i la farga de cal deu, de Sant Julià de Palomera. Actualment el molí proporciona electricitat a la gran masia de Puigcercós. | 42.1399500,2.0534200 | 421778 | 4665748 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41418-foto-08024-41-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41419 | Molí de Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canemars | AYMANÍ, G. (2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construït al peu del torrent Gran o del Pontarró i prop de l'aiguabarreig d'aquest torrent amb la riera del Margançol, fou el molí fariner del mas Canemars. El molí es troba totalment esfondrat i només conserva part de l'estructura del carcau i de la primer planta del casal moliner. | 08024-42 | Parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | No consten notícies documentals d'aquest molí però tot sembla indicar que fou construït a mitjans o finals del s. XVIII per iniciativa de la família del mas Canemars; el molí també deuria moldre els cereals de les masies veïnes, especialment de Capdevila, el Pati i les de la parròquia de Santa Magdalena de Guardiolans, avui terme municipal de Vilada. | 42.1310100,1.9744600 | 415241 | 4664831 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41421 | Pont del molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-font | TORRES, C.A. (1905: 220): Les altes valls del Pirineu. El Bergadà, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pont de pedra irregular (maçoneria) d'una sola arcada fet amb dovelles regulars, els pilars dels qual reposen sobre la roca viva. El paviment original del pont és terra i còdols i ha perdut les filades superiors de la barana que protegien l'estret pas de vianants o d'animals de bast. | 08024-44 | Baga de Querol, al peu de la riera del Margançol | El pont del molí del Font fou construït a mitjans del segle XVIII quan el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà iniciaren la construcció del nou molí bataner prop del límit del terme parroquial de Santa Maria de Borredà amb Santa Magdalena de Guardiolans, sufragànea de Sant Joan de Vilada, després d'un llarg plet que enfrontà el gremi amb la família Font de Borredà que tenia el dret d'ús de l'aigua de la riera del Merdançol a tot el terme parroquial de Borredà. El molí bataner ja funcionava el 1741 la qual cosa indica que el pont era transitable. | 42.1287400,1.9769500 | 415444 | 4664577 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41422 | Molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-font | AYMANÍ, G.(2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | XVIII | L'antic casal moliner del Font i les estructures hidràuliques que permetien el seu funcionament, són totalment ensorrades. El casal era un edifici de planta baixa i dos pisos construït molt a prop de la resclosa des de la qual un curt rec portava l'aigua al carcau; prop del casal es va construir un altre petit molí que aixoplugava unes moles complementàries i que també disposava de bassa pròpia, la qual s'omplia amb l'aigua que sortia del carcau del molí bataner. D'aquesta manera, amb dues bases i dos molins situat en nivells diferents, el molí aprofitava l'aigua de la riera i podia treballar més dies a l'any. L'estructura, i molt semblant a la dels molins fariners de Borredà, allotjava l'habitatge del moliner al primer pis, i el molí bataner a la planta baixa. Entre les runes i l'herba encara hi ha dues moles. | 08024-45 | Baga del Querol, al peu de la riera del Margançol | Conegut durant el s. XVIII i XIX amb el nom de Molí del Font, fou el segon i últim molí bataner que va fer funcionar el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan de Borredà. Construït pel gremi després d'un llarg plet amb la família Font per l'ús de l'aigua del riu Marganol, el gremi l'arrendà l'any 1781 a Jaume Garrós per un període de quatre anys i un cens elevat; l'arrendador es comprometia a tenir-lo en bon estat, a escurar la bassa, i a pagar els censos que estaven compromesos amb la resta de moliners del terme. Entre les moltes obligacions destaquen les referides a la tasca del batanatge: el moliner es comprometia a rentar, en primer lloc, la llana i roba dels agremiats que estaven obligats a fer servir aquest molí, i a cobrar-ne unes quantitats estipulades. | 42.1287600,1.9768300 | 415434 | 4664579 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41423 | Sant Sadurní de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-rotgers | BARAUT, Cebrià (1979:486, ap.4). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell FORNELLS, Carme (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, Antoni (1972). 'Sant Sadurní de Rotgers'. 'Hoja Diocesana'. Bisbat de Vic. PLADEVALL, Antoni (1979).' Sant Sadurní de Rotgers' .'La Popa', núm. 3, núm. 7 i núm. 13. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SPAL (2003). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà)'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)/Diputació de Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001: 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga. VILA I CARABASSA, J.M. (2003: 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà)'. Actes del II Congrés d'Arqueologiai Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. ). ACRAM. Sant Cugat del Vallés. VV.AA. (1990:131). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA (1990: 70-73). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XIII | L'any 1973-74, i per iniciativa popular, es van repicar les parets i es desmuntà l'altar de guix. El 1985-86, amb l'ajut de l'Ajuntament de Borredà i de la Generalitat es va substituir la coberta de lloses per una de nova. Entre el 2000 i el 2002 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va restaurar l'edifici i el seu entorn. El projecte i la direcció és d'Antoni González Moreno-Navarro. | Església romànica d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant i amb la porta d'accés al mur de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, es coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri. | 08024-1 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | L'any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de 'palatium Rodegarii' que ja disposava d'església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l'església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua. | 42.1552000,1.9726000 | 415120 | 4667519 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'absis, la part més antiga de l'edifici, es va construir a finals del s. XI i la nau i el campanar són de la primera meitat del s. XIII. Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidar el campanar. A mitjans s. XVII es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41425 | Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotgers | PLADEVALL, A. (1979): Sant Sadurní de Rotgers. Noves descobertes, a 'La Popa', núm. 3, núm. 7, Borredà. Setembre. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (2003). Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà), Diputació de Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001, 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà), a Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga 2001, Preactes. VILA I CARABASSA, J.M. (2003, 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà), Actes del II Congrés d'Arqueologia i Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. )), ACRAM, Sant Cugat del Vallés. VV.AA.(1990:70-73). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX | El jaciment requereix d'una campanya d'excavació complerta atès que entre el 2000 i 2002 només es va fer una prospecció i una cala de 2,5 x 5 m | Jaciment arqueològic en el qual hom identifica les restes de d'un hàbitat medieval arrecerat a una roca que li fa de paret de tancament. Les restes mostren un conjunt de murs que tanquen perímetres rectangular que s'han identificat amb les diferents dependències d'un mas (espai domèstic, estables i corts pel bestiar, etc.) orientat a migdia i proper a l'església romànica de Sant Sadurní de Rotgers. | 08024-3 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La única notícia documental de l'existència d'aquest mas és de l'any 938; es tracta d'un document que esmenta l'existència d'un poblament amb el nom de 'palatium Rodegarii' que en aquesta data ja disposava d'església la qual era sufragània de Santa Maria de Borredà i que ambdues formaven part de la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d'un mas que probablement déu els seus orígens als s. IX quan, per iniciativa del comte Guifré el Pelós, és van repoblar aquestes terres mitjançant la cessió de lots de terres a famílies pageses que s'hi instal·laven. Aquest no és un fet excepcional ja que en el mateix terme municipal de Borredà la documentació esmenta l'existència de masos a Cirera, Comià i Boatella, per exemple. Probablement el mas fou habitat durant tota l'època medieval, fins que la crisi dels s. XIV i XV provocà el seu abandonament. | 42.1554000,1.9728400 | 415140 | 4667541 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Entre l'any 2000 i el 2002, i arran de les obres de restauració de l'església de Sant Sadurní de Rotgers, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una primera prospecció arqueològica que consistí en fer una cala de 2,5 x 5 m que posà a la llum el terç oriental de l'estança. L'arquitecte Antoni Baraut i Guilà en va fer una primera planta l'any 1979 quan es van fer les primeres tasques de neteja a l'església de St. Sadurní de Rotgers. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41426 | Mare de Déu de la Mercè del mas Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce-del-mas-cirera | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | Església d'una sola nau de planta rectangular, de reduïdes dimensions, coberta amb volta i teulada a dues vessants que avui és totalment esfondrada, capçada per un presbiteri quadrat a llevant; la porta d'accés es va obrir a ponent i és allindada. És l'element més noble de la construcció i porta gravada, al mig, la data de la construcció, 1777, sota l'escut de la família Cirera. | 08024-4 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, lloc de Cirera. | La primera notícia documental del lloc de Cirera és de l'any 905 quan la 'villa que dicunt Cereisa' s'esmenta com un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. A partir dels s. XV es documenta la família Cirera, pagesos, que al llarg dels segles XVII.- XIX esdevenen una de les famílies més riques del terme parroquial de Sta. Maria de Borredà; a més de la masia, que comptava amb capella pròpia, els Cirera tenien un molí fariner i una gran casa a la plaça del Padró de Borredà. La masia fou enderrocada a la dècada dels setanta i la capella, abandonada, fa avui de pallissa. | 42.1545300,1.9841700 | 416075 | 4667433 | 1777 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'església inicià el seu procés de deteriorament als anys cinquanta del s. XX quan la masia veïna fou deshabitada; esfondrada la teulada de l'edifici religiós i també de la masia, els materials foren aprofitats per a altres construccions. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 41427 | Casanova de Casadejús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-casadejus | SERRA, Rosa. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990) . Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | La masia ha estat reformada recentment per tal d'adaptar-la al nou ús de segona residència. | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La masia consta de planta baixa, primer pis i golfes, sota la teulada amb bigues i llates de fusta. La porta d'accés és al mig de la façana, amb llinda de fusta, i marca l'eix de simetria de la façana on es distribueixen, a banda i banda i a tots els nivells, petites finestres amb llinda de fusta. Al costat de la masia es conserva la pallissa. | 08024-5 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La Casanova de Casadejús era una de les masoveries del mas Casadejús, una de les grans propietats del terme municipal de Borredà; al s. XVIII formava part de la baronia de la Portella que estava en mans del Duc d'Híxar que tenia la jurisdicció civil i criminal sobre aquest mas. | 42.1559500,1.9915200 | 416684 | 4667584 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41427-foto-08024-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 41451 | Oratori de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-marc | SOCA, I. (2000: 33-39)'Un oratori desconegut de possible origen medieval: Sant Marc de Borredà' a l'Erol nº 64, Berga. | XVIII | Restes de l'antic oratori de Sant Marc del qual només en resten dels murs amb unes alçades oscil·len entre els 0,40 i 0,80 metres d'alçada entremig dels quals es troben grans quantitats de runa i pedra procedent de la coberta i de la resta dels murs, terra i vegetació. Del que s'entreveu es pot deduir que es tractava d'una església de petites dimensions i d'una sola nau rectangular, probablement sense absis, i amb uns murs de 0,85-0,90 m de gruix. L'aparell és format per pedra escairada i poc polida, col·locada en filades irregulars. L'església era coberta, probablement, amb embigat i encavallades de fusta a doble vessant i no pas amb volta de canó, i amb lloses planes d'uns 0,40 m x 0,40 m que encara es poden veure entre les runes de l'oratori. La porta era situada al mur de ponent, lleugerament descentrada cap a migdia i sembla, per les restes amuntegades, que tenia llinda aguantada per dos muntants de pedra. | 08024-29 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, prop del lloc de Cirera, parròquia de Rotgers | No hi ha notícies documentals de l'existència de la capella anteriors al s. XVIII. Tot i que la primera notícia és el 1790 sembla que podia tenir orígens medievals. Aquest any 1790 els regidors de Borredà, Marc Cirera i Segimont Bardolet, responen a un qüestionari oficial enviat des de Madrid i on s'esmenta la processó de Sant Marc que es celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció al serrat del mateix nom i on 'antiguamente hi habia una capilla, que al presente hay vestigios'. Tot sembla indicar que el costum de fer la processó és va perdre entre 1820 i 1835. | 42.1491800,1.9878200 | 416369 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia: Isaac Soca | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 41456 | Forats a la roca de la resclosa del pont de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-del-pont-de-roma | BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-558). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. BOLOS MASCLANS, J. (1985: 145): Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | Al llit del riu Merlès , entre la casa del Pont de Roma i Boatella, es troben els forats on s'encaixava una resclosa medieval que formava part d'un molí fariner alt-medieval. La resclosa deuria tallar el curs del riu i s'encaixava en els forats fets sobre una gran roca i prop d'un gorg. La resclosa tenia una longitud d'uns 22 metres i en són visibles una cinquantena de forats, tots circulars, situats en dues rengleres separades uns 50 cm. A l'extrem de llevant de la resclosa, a la riba esquerre, es pot veure una canalització d'una amplada d'uns 1,20 m; sembla que és el rec que facilitava la conducció d'aigua fins un punt situat més vall de la riera on hi ha més forats per encastar-hi una segona resclosa, prop de la qual es deuria construir un petit casal moliner que aixoplugava les moles. | 08024-34 | Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. Aquest molí podria identificar-se amb el molí que s'esmenta l'any 1197 en un establiment que fan als senyors de Maçanós a favor de Pere Solà i la seva família del mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià i en el qual es comprometen a pagar un cens anual de tres quarteres d'ordi per l'ús del molí fariner. L'any 1236, en renovar-se l'establiment del mas Comià a favor de Pere de Solà i la seva família, encara s'esmenta el molí pel qual es mantenia mateix cens que a finals del s. XII. | 42.1216400,2.0448000 | 421043 | 4663723 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
| 41457 | Santa Maria de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-salselles | GAVIN, J.M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). 'Salselles, evocació històrica', a 'La Popa' núm. 4, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | L'església del que fou santuari de la Mare de Déu de Salselles és una construcció del s. XVII que segueix els esquemes dels barroc rural. Totalment ensorrada, constava d'una sola nau coberta amb volta i flanquejada per capelles laterals. La porta d'accés s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt adovellat, precedida per un porxo d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars amb capitells. El campanar és una torre quadrada que s'alça al mur de migdia, i té obertures d'arc de mig punt i una balustrada. Tot el conjunt es troba en un estat d'abandó lamentable des que fou assaltat durant la Guerra Civil (1936-39). Aquest fet, afegit al despoblament de la parròquia, els robatoris i els actes de vandalisme, i els efectes negatius de l'acció dels elements atmosfèrics, l'han acabat de malmetre. | 08024-35 | Salselles, riera de Merlès | La primera església, dedicada a Sant Pere, formava part del 'pagus' del Lluçanès, subunitat del comtat d'Osona i bisbat de Vic, fou cedida íntegrament al monestir de Ripoll l'any 948. La primera església pre-romànica, era dedicada a Sant Pere i també la posterior, romànica. Al s. XIV es documentada la creixent devoció mariana a l'entorn de la imatge romànica de la Verge i al s. XVII es construeix el santuari i es canvia l'advocació. El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès. | 42.0959800,2.0289300 | 419699 | 4660889 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41459 | Sant Martí de Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-boatella | GAVIN, J.M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. SERRA , R.; VIGUÉ, J.; PONS. (1985: 141-143)Sant Martí de Boatella, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona . VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1978: 223): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XVIII | L'església és un exemplar romànic modificat als s. XVII i XVIII; consta d'una sola nau rectangular orientada a llevant per un presbiteri rectangular. Al mur de migdia i al de tramuntana s'hi van construir la sagristia i una capella. La volta es troba totalment esfondrada i l'interior és ple de verdissa, així com l'espai del cementiri situat a l'interior d'un mur de pedra seca que tanca l'església pel sector de llevant i migdia. | 08024-37 | Parròquia de Boatella, al peu de la Riera de Merlès | El lloc de Boatella és documentat des de l'any 919 en una compra feta pel bisbe Radulf d'Urgell, fill del comte Guifré el Pelós i que també fou monjo de Ripoll; aquest personatge aconseguí, al llarg dels anys 923 fins el 942, acumular un important patrimoni en aquest indret que cedí, en testament, al monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1094 i va mantenir la categoria de parroquial fins el XIV que passà a dependre de Sta. Maria de Borredà. Al s. XVIII figura com a sufragània de Sta. Maria de Palmerola però al 1835 passà de nou a la jurisdicció de Borredà i al bisbat de Vic. Els propietaris de la veïna masia de Boatella hi feren importants obres al s. XVII i XVIII i fins i tot s'enterraren a la cripta. L'església fou abandonada i va perdre el culte a mitjans del s. XX. | 42.1154200,2.0343300 | 420170 | 4663042 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La llinda de la porta conserva l'escut de la família Boatella: un bou, l'anagrama amb la llegenda 'ATELLA' i un arbre en la meitat inferior, i la data 1611. El retaule, totalment perdut, era de l'any 1730. A l'interior de l'església hi ha la llosa funerària de la família Boatella amb les dates 1677 i 1758. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 41461 | Pont de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-joan | FORNELLS, Carme coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Pont de pedra d'una sola i ampla arcada de mig punt sostingut amb pilars que reposen sobre el llit de la riera de Margançol o de Vilada que discorre engorjada. D'esquena plana conserva una barana molt baixa feta amb maçoneria, el mateix tipus de pedra que la resta de l'obra, unida amb morter de calç. | 08024-47 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera de Mardançol | El pont fou construït a finals del s. XVII al mateix temps que el molí bataner de Sant Joan per el Gremi de paraires i teixidors de llana de Borredà, constituït el 1669 amb el permís de l'abat de Santa Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc. El molí draper fou objecte d'un llarg plet que enfronta el gremi amb la família Font i que obligà al agremiats a construir-ne, un de nou, al s. XVII; per aquesta raó el pont va tenir poc ús, ja que a més de portar al molí draper permetia creuar la riera del Merdançol pel camí que anava de Borredà a Parts de Lluçanès, anomenat encara avui camí dels Graus. | 42.1292700,1.9943800 | 416885 | 4664618 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41465 | Sant Benet de Casamitjana o de Vila Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet-de-casamitjana-o-de-vila-plana | GAVIN. J.M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona PLADEVALL, A.(1979): 'Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana', a 'La Popa', novembre. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XV | Senzilla església rural les formes de la qual s'acosten als models del Romànic rural tot i que força modificat. Consta d'un absis semicircular i una nau de petites dimensions; els carreus de l'absis i de la nau estan tallats en pedra força regular, escantonada i poc polida, i col·locat a contrajunt i units amb morter de calç. Les cobertes originals foren substituïdes al s. XVII-XVIII època en que també es va tapiar la porta del mur de migdia i se'n obrí una de nova, al mur de ponent. | 08024-51 | Casamitjana | Són poques les notícies documentals de l'església de Sant Benet. Les primeres són tardanes, del s. XV. L'any 1417 Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, deixà, en testament, un sou a l'esmentada església; també s'han robat deixes testamentals de l'any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a 'cobrir la dita capella', la qual cosa indica que a mitjans s. XV s'hi feien obres de reparació. | 42.1105700,1.9968000 | 417061 | 4662540 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41466 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana | PLADEVALL, A.(1979): 'Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana', a 'La Popa', novembre. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia; la masia és fruit de diferents etapes constructives i al sector de llevant i destaca una gran balconada de fusta oberta al nivell superior. Per aquest sector i el de migdia es conserven els coberts, les corts i les pallisses. | 08024-52 | Casamitjana | Són poques les notícies documentals de l'església de Sant Benet. Les primeres, del s. XV, i més concretament del 1417 fan referència a la deixa testamentària que va fer Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, d' un sou a l'esmentada església; també s'han trobat deixes testamentals de l'any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a 'cobrir la dita capella', la qual cosa indica que a mitjans s. XV s'hi feien obres de reparació. | 42.1099700,1.9968600 | 417065 | 4662473 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41467 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents | RIU RIU, Manuel (1966): 'Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercencs de monges radicat a Berga', a 'Miscel·lànea Populetana' núm.5, Abadia de Poblet VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIV-XVIII | La masia dels Torrents és una construcció formada per dos cossos adossats, ambdós de planta rectangular, coberts a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. El cos més antic, probablement construït al segle XVI sobre fonaments medievals, conserva els murs fets amb carreus irregulars col·locats en filades no massa regulars, i maçoneria, i morter de calç. El cos més modern, del segle XVIII; presenta uns murs de maçoneria i, a la façana de migdia, s'hi obren finestres i una eixida d'arc de mig punt. | 08024-53 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | Torrents era una de les propietats del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Montbenet tenia a Borredà des de començaments del s XIV. Al llarg d'aquest segle els Torrents foren els batlles del monestir de Montbenet i representaren l'abadessa en tots els afers i davant la resta de masies de la parròquia de Sant Sadurní de Rotgers i que formaven part de la jurisdicció de la comunitat de benetes. L'any 1340 Guillem de Torrent, de la parròquia de Rotgers, es confessa home 'propi, quiti, soliu i natural' de l'abadessa i del monestir de Montbenet i promet, per ell i els seus descendents, pagar censos, drets, deures i obligacions ni escollir mai cap altre senyor ni acceptar franquesa de ciutat o vila. Amb tot els Torrents es reconeixien pagesos de remensa, fins i tot al llarg del s. XV quan mantenien la batllia. L'any 1426 Pere Torrents va vendre a Pere Llobet, de la Massana de Borredà, el molí de Gavarrós situat al peu de la riera de Merlès. | 42.1599800,1.9608300 | 414154 | 4668061 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41468 | Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Restaurada entre 1990-1995 | Masia d'estructura clàssica, amb planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, on hi ha una gran porta d'accés d'arc de mig punt adovellada, finestres amb llindes de pedra, i un gran arc de mig punt amb la pedra col·locada a plec de llibre. Pel sector de llevant hi ha un interessant porxo de fusta. La masia fou construïda al segle XVI i ampliada pel sector de tramuntana al segle XVIII, amb un cos rectangular que fou reforçat amb un massís contrafort. Prop de la masia hi ha la capella familiar dedicada a Sant Jaume. | 08024-54 | Antiga parròquia de Santa magdalena de Guardiolans | La masia de Capdevila és documentada des del s. XVI com una de les propietats de les quals n'era senyor jurisdiccional l'abat del monestir de Santa Maria de Ripoll, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Borredà. Com moltes de les grans masies del terme municipal, els Capdevila combinaren la pagesia amb el treball de la llana; membres d'aquesta família s'instal·laren al nucli urbà de Borredà i s'integraren al Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà. Al s. XVIII figuren com a comerciants de llana a l'engrós. | 42.1391500,1.9677900 | 414701 | 4665742 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 41478 | Restes del molí draper de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-moli-draper-de-sant-joan | AYMANÍ, G.(2000:15-18.) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII | De l'antic molí draper de Sant Joan només se'n conserven restes dels murs situats prop del pont de Sant Joan i del salt d'aigua natural on es va construir la resclosa. Les restes, molt escadusseres, corresponen a una construcció del s. XVII. Tot sembla indicar que es va abandonar al s. XIX i que a començaments del XX ja estava totalment ensorrat, | 08024-64 | Parròquia de Borredà, sota cal Carol i al peu de la riera del Margançol | Construït pel gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan fou el primer molí del gremi, alçat a finals del s. XVII; a més de ser molí bataner també era fariner i per a poder fer les dues funcions es van adaptar unes masses que tot aprofitant l'aigua directament del rec, podien estovar la llana; tot seguit l'aigua es reconduïa i s'abocava al rodet que feia girar les moles i per tant l'energia de l'aigua s'emprava també per a moldre farina. El molí fou objecte d'un llarg plet que enfrontà el Gremi i la família Font que obligà al Gremi a construir-ne un de nou, uns quants quilòmetres riu avall en direcció a Vilada i que fou el molí d'en Font. | 42.1293000,1.9946500 | 416908 | 4664621 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia d'Àngel Rota (1970 ) publicada a VV.AA.: Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
| 41485 | Cova de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rotgers | BORRÀS, J. (et al.) (1980) 'Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. %. L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà', Políglota, Tècnica y Documentación, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La Cova de Rotgers és una cavitat d'uns 79 m i que té un recorregut descendent d'est a oest de 920 m paral·lel al Torrent de la Baga. L'aigua d'aquest torrent ha estat la responsable de la formació d'aquest tàlveg subterrani al obrir-se camí entre els guixos de la part superior - pertanyents a la formació Vallfogona-. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s'hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s'ha format entre guixos. | 08024-71 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | 42.1553900,1.9728200 | 415138 | 4667540 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 41487 | El Camp de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp-de-salselles | IGLESIAS, J.(1985) El Fogatge de 1553, vol. 1, p. 494, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Les finestres i la porta conserven les llindes monolítiques de pedra que destaquen sobre els murs arrebossats. Hi destaca el gran ràfec de la teulada, sostingut amb el voladís de les bigues de la coberta. | 08024-73 | Salselles | Situada dins el terme de l'antiga parròquia de Salselles, la masia pot tenir uns orígens molt antics que es remuntarien al s. X i XI; les primeres notícies documentals són del segle XVI, concretament de l'any 1553 i figuren en el fogatge d'aquest any ('En la parrochia de Sancta Maria de Solselles, Lo mas del Camp de Solselles'). | 42.0930000,2.0088000 | 418030 | 4660577 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41487-foto-08024-73-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 41513 | Serrat de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-sant-marc | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Situat a la vessant dreta de la riera del Margançol, el serrat de Sant Marc té una alçada de 1198 m i geològicament forma part de la formació Bellmunt i es caracteritza per que hi afloren gresos i margues grises, materials turbidites formats a partir de les masses fangoses que es comporten com un fluid en precipitar-se pels pendents dels fons marins. A la zona del solell del serrat de Sant Marc encara es poden observar rouredes, tot i que força esclarissades i formades per arbres joves que van guanyant terres que fa anys eren dedicades a pastures. Amb tot el bosc dominat d'aquest serrat és el de pi roig formant pinedes molt ben desenvolupades a les bagues, amb algunes clapes de faig i de bedoll. | 08024-99 | Entre la Ribera de Castell de l'Areny i Borredà | 42.1491800,1.9881300 | 416395 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 89874 | Taraval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taraval | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XVIII, XIX | <p>Les restes, en bastant mal estat de conservació, podrien ser les del mas Taraval. Aquestes estan delimitades per uns murs molt arrasats que dibuixen una planta de 12,5 metres d'amplada per 11,5 metres de profunditat. Encara es conserven, a l'angle nord-oest, les runes d'una barraca de planta quadrada posterior al mas. </p> | 08045-4 | Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Taraval apareix esmentada en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el <span><span><span><span><span><span>mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> </span></em><span><span>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Taraval en aquest moment es trobava aglevat al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de Taraval, ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (</span></span></span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)<span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica. La barraca, en canvi, es construeix al segle XIX aprofitant les pedres de l'antic mas. Els murs delimiten un espai de planta quadrada de 3 m x 3 m. Possiblement, era utilitzada com a refugi o magatzem a l'hora de menar les feixes del voltant de la construcció.</p> | 42.1030000,1.7301200 | 395000 | 4661993 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-40.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 89875 | Queratons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/queratons | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). I</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>nventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVII - XVIII | Totalment en ruines i ple de vegetació | <p>Restes d'un antic mas que es podria correspondre amb el mas Queratons. Les estructures que es poden apreciar actualment mostren una antiga construcció de planta irregular adossat parcialment a una roca i un marge. A la banda de ponent l'estructura es recolza en una roca, a través d'un mur de pedres irregulars de conglomerat i de 90 cm d'alt. Continua al nord un mur de grans blocs de conglomerat sobre una canal i feixes de conreu. Pel sud l'estructura està parcialment oberta.</p> | 08045-5 | Està situat a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El mas Queratons apareix esmentat en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra <em> </em>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Queratons, juntament amb Taraval, en aquest moment es trobaven aglevats al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de 'Calasons' (segurament Queratons), ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (<span><span><span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)</span></span></span>.</p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica.</p> | 42.1034100,1.7269300 | 394737 | 4662042 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-50.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90011 | El Molinot de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-de-baix | <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, pp 51-58.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVII | Quan va ser estudiada l'estructura, l'any 2004, es va poder veure que estava ja bastant enrunada. Actualment, es troba completament coberta de bardissa i no es pot veure l'estructura. És possible que s'hagi degradat més amb el pas del temps. La resclosa ha desaparegut del tot. | <p>És un petit edifici que consta d'obrador i cacau. La planta és regular, de 4,25 m x 4,80 m, amb porta al costat sud. Els murs tenen entre 65 i 50 cm de gruix i estan fets de carreus i pedres desbastades de mides diferents. La majoria de les pedres són de pedra sorrenca i estan unides amb morter de calç. La bassa es troba al costat, i té una mida de 16,5 m x 4,8 m aproximadament. Actualment, es troba tapada pel sediment. Tant el molí com la bassa es troben coberts de bardissa i no són visibles.</p> | 08045-13 | Antic molí molt pròxim al Molinot. Es troba situada a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Ferners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat. | <p>No es coneix la història d'aquest molí. Existeix un document de 1578 que parla d'un Molí de Barons, però aquesta és l'única menció existent d'aquest suposat molí (Galera, 2020). El problema és que el molí del qual es parla en aquest document pot ser assimilat al Molinot. És possible que aquest molí fos un annex del Molinot, ja que es troben molt pròxims l'un de l'altre i que quan els moliners buidessin la bassa del Molinot omplissin la d'aquest molí per fer-los treballar als dos.<br /> <br /> Pel que fa a l'estructura no sembla que hi hagi diferents fases constructives. Tot l'aparell és unitari, possiblement dels segles XVI-XVII.</p> | 42.0801245,1.7818956 | 399246 | 4659390 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90036 | Pla de les Tombes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-tombes | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Segles V-X | Les estructures són poc visibles. | <p>Les fonts orals parlen de l'existència d'una necròpolis en aquest indret. A l'extrem del serrat de La Coma s'hi localitza un forat cobert per una llosa de pedra sorrenca.</p> <p>Uns 30 metres cap al nord d'aquest punt també s'hi troba un clot que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7,80 x 7,30 m de planta.</p> | 08045-19 | Prop de La Coma, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>Poc es coneix de la història d'aquest espai, ja que no s'hi han fet excavacions arqueològiques. Per tipologia podria correspondre a una necròpolis altmedieval.</p> | 42.0835856,1.7867829 | 399655 | 4659769 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||||
| 90140 | Ca l'Empriuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempriuet | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Enrunada i plena de vegetació. | <p>Ca l'Empriuet, actualment enrunada, és un edifici de planta rectangular adossat a un marge.</p> <p>Té planta baixa, pis i unes petites golfes en distribució en tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. És possible que a la banda de llevant hi hagués hagut un edifici adossat amb una utilitat de pallissa. L'enderroc del costat de ponent fan pensar el mateix. En aquest cas podrien ser uns estables o corts. Els murs, d'un gruix d'entre 55 i 60 cm, estan construïts de blocs de pedra calcària de mesures diferents i lligats amb fang. Els murs perimetrals es van aprimant en alçada arribant als 50 cm al nivell del pis. Els murs mitgers de la planta baixa són més prims, d'uns 45 cm, i tenen el mateix estil constructiu que els perimetrals. Les cantoneres dels murs exteriors són fàcilment diferenciables, ja que estan fetes amb pedres desbastades de grans dimensions escairades a la part visible. La porta principal té 195 cm d'amplada i una llinda de fusta de roure que es recolzava sobre uns muntants actualment desapareguts i dels quals només queda el forat de l'encaix sota la llinda. Al costat de llevant a la planta baixa hi ha una gran obertura amb llinda de fusta que podria haver donat accés als estables.</p> <p>Finalment, a ponent hi ha una porta que té en el seu interior un arc rebaixat de lloses sense treballar col·locades en plec de llibre. Les finestres tenen totes llinda de fusta, muntants que no es diferencien dels murs, intradós pla de fusta i doella esbiaixada cap a l'interior. La coberta, pràcticament desapareguda, era de teula àrab.</p> | 08045-26 | Es troba situada a mitja alçada de la serra de la Tossa, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera vegada que el topònim Empriuet apareix en un document és el 1601 i es correspon amb una peça de terra del terme de Sant Andreu de Farners (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1782, pàg. 195). Per trobar esmentada la casa hem d'esperar al 1782, moment en què es parla d'una casa de nova construcció anomenada Martín, propietat de la família de Martín (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 432, pàg. 72).</p> <p>En documents de la primera meitat del segle XIX ja apareix anomenada Empriuet (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 47). En la relació de les cases de pagès de 1856 apareix com a masover Isidre Barniol i en l'amirallament de 1863 Francesca de Martín és la propietària del mas (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi constructiva, tota la casa va ser construïda en un mateix moment, al segle XVIII.</p> | 42.0989560,1.7786530 | 399007 | 4661485 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26_1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90143 | Forn d'obra teuleria de baix de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-baix-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta per la vegetació. | <p>Es tracta d'u<span><span><span><span><span><span>n petit turonet ple de vegetació amb una depressió a l'interior que amaga l'estructura de la coneguda com '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>teuleria de baix de Cortics'</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. El talús té unes dimensions aproximades de 4,4 m x 8,30 m. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’estat d’enrunament no permet avançar dades sobre la seva estructura.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-27 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal a la dreta que porta a la Closa. Creuada la riera de Clarà, cal seguir a peu una pista forestal en molt mal estat que segueix paral·lela al torrent, la teuleria en queda al costat dret. | 42.0854000,1.7718000 | 398419 | 4659988 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90143-forn-dobra-baix.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 90540 | Premsa de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIV? | Només es conserva un fragment de la lliura de la premsa. | <p><span><span><span><span><span><span>Bloc de pedra de volum ortoèdric amb els angles arrodonits que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular amb apèndixs laterals diametralment oposats, la seva secció és trapezial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per les seves dimensions creiem que es tracta d’un fragment de la </span>lliura o quintà <span>(element que formava part d’una premsa, de vi o d’oli). En el forat central hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el caragol.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-35 | Des del vessant de llevant de la collada de Cortics cal agafar la pista forestal en mal estat que puja cap al nord-oest, entra a la vall del torrent que baixa de ca la Bruta, passats uns 125 metres el creua i puja per l’altre vessant. Quan la pista fa una llaçada molt pronunciada, cal deixar-la en el mateix revolt i seguir de pla, cap a l’est, seguint una feixa de conreu en el centre de la qual es troba la pedra de premsa. | 42.0894100,1.7706900 | 398333 | 4660435 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90540-premsa-cortics.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Aquest tipus de forat és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90542 | Cal Molsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-molsa | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Els murs de l'antiga casa estan bastant degradats i en alguns està creixent vegetació. | <p>Cal Molsa és un habitatge edificat en una balma aprofitant fins a uns 40 metres de visera. Es poden identificar restes de diferents murs amb una amplada entre 40 i 60 cm, fets de pedres desbastades i lloses unides amb fang i amb morter de calç. S'identifiquen quatre àmbits diferents, alguns dels quals tenen envans de divisió interna. Una mica apartat es pot veure un cos massís més petit que les altres estructures que podria haver sigut el forn de pa. La roca que es troba sobre de les dues habitacions situades al costat nord del forn està plana de sutge, cosa que indica que en aquests espais hi havia l'habitatge. Les estructures situades al sud del forn, en canvi, podrien haver estat destinades al bestiar. L'alçada disponible entre el terra i la roca de la balma oscil·la entre un i tres metres. </p> | 08045-37 | Es troba en una balma situada a l'antiga parròquia de Sant Quintí Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera menció documental que tenim de Cal Molsa és del 1865. En aquest document apareix entre les propietats que Josep Santaeulària i Casals hereta del seu pare. És esmentada com una 'choza' o balma agregada a cal Bertran (ACB. Notarials. Domènec Coromines, 1865. Pàg. 299). Només apareix en un altre document, de 1877 pel que sabem que seguia en possessió de la família Santaeulària (ACBR. Notarials. Domènec Coromines, 1877. Pàg. 754).</p> <p>Les característiques constructives de l'edifici coincideixen amb les documentals. Les estructures semblen una construcció uniforme del segle XIX.</p> | 42.0698700,1.6988800 | 392361 | 4658353 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90542-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90542-37_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90544 | Cal Nen Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-xic | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Murs bastant degradats. | <p>Cal Nen Xic és un habitatge en balma orientat al sud-est. Les restes estan situades al llarg de 10 metres. Els murs són de parament irregular, fets de pedres desbastades i lloses de diferents mides, tot cohesionat amb fang. L'amplada dels murs és d'entre 45 i 60 cm. S'han conservat el mur exterior i dos interiors que divideixen la casa en tres espais diferenciats.</p> <p>L'àmbit central destaca per ser de dimensions superiors als dos laterals. A ponent les restes estan en més mal estat, i no permeten identificar on finalitza el mur exterior. En aquesta zona també es localitza un mur de tàpia, possiblement de divisió interna. La casa utilitzava la roca de la balma com a paret posterior, parets laterals i sostre.</p> | 08045-38 | Situada a la línia que separa Capolat i Montmajor. Es troba a l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil. | <p>Constructivament sembla ser del segle XIX, però documentalment no en tenim notícies.</p> | 42.0695413,1.7009587 | 392533 | 4658314 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90544-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90544-380.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 90970 | Balma de la Parrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-parrella | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX | Alguns murs estan enrunats i arrasats. | <p>Hàbitat en balma orientat al nord-est. Les estructures ocupen aproximadament uns 25 m. Els murs són de blocs de margues i conglomerats units amb fang. L'estat de conservació és variable, amb alguns punts molt arrasats i altres amb més potència. L'alçada de l'espai permet estar dret al costat de la façana, però a mesura que anem avançant cap al fons de la balma va disminuint.<br /> <br /> A l'interior de l'estructura s'hi identifiquen diferents murs de compartimentació que divideixen l'espai en cinc zones diferenciades. Cal destacar que a l'interior s'hi troba una font que mostra un espai construït per millorar la recollida d'aigua. Tota la roca superior mostra restes de sutge, per la qual cosa és molt difícil discernir l'ús de cada un dels espais. A la zona est hi ha una estructura petita i separada de la resta que podria haver correspost a uns estables o a unes corts.</p> | 08045-47 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Aquesta balma apareix documentada en el capbreu de 1791 com a termenat entre els masos Casòliba i el Call. En aquest document se l'anomena Espluga de Santaina i no es fa cap esment que estigués habitada. Posteriorment en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. nº 63' (ACBR) de l'any 1856 se l'anomena Balma de Casòliba i sí que es menciona el fet que estigués habitada.</p> | 42.0707300,1.7163400 | 393807 | 4658426 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90970-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90970-440.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||
| 91150 | Rua de Santaina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rua-de-santaina | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Estructures molt degradades. | <p>La rua de Santaina és la feixa més elevada a les cingleres del vessant dret del Salt de la Foradada. L'amplada és variable en tota la seva longitud i en alguns llocs té dos nivells. En ella s'hi poden identificar diferents nivells. A l'inici per llevant hi ha restes d'una barraca construïda entre tres grans blocs de conglomerat que creaven un espai de 1,50 m d'amplada i 3,20 m de profunditat.</p> <p>Al centre trobem el balmat 2 de 12 m d'amplada i 8 m de profunditat màxima, amb una alçada d'entre 180 cm i 70 cm. El sostre d'aquest balmat està molt fumat, però el terra té molt poc sediment. En l'extrem occidental hi ha el gran balmat 1, amb 40 m d'amplada i 6 m de profunditat. A la part més profunda hi ha un gran dau de conglomerat que es va despendre del sostre. Aquí la superfície tampoc mostra sediment. El conjunt d'aquesta extensió està elevada respecte al nivell natural de la feixa que sembla haver estat conreada en aquest espai.</p> | 08045-54 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>És molt difícil donar una cronologia als moments d'ús de la balma, ja que no s'han trobat materials que ajudin a datar-lo.<br /> <br /> En algun moment es va construir una barraca a l'inici de la rua, cosa que ens dóna a entendre que va tenir un ús com a refugi. També ens indica això el sostre fumat del balmat 2.<br /> <br /> El balmat 1 sembla haver estat conreat al llarg de la història. Aquest espai podria correspondre's amb una peça de terra que en alguns documents s'anomena la Singlada.<br /> <br /> Concretar èpoques sense fer-hi una excavació resulta molt difícil a causa de la falta d'estructures i material que ens puguin donar una idea del moment en què es va utilitzar.</p> | 42.0699289,1.7157447 | 393756 | 4658338 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91150-540.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 91151 | Balma de la Canalassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-canalassa | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Balma orientada a ponent amb una amplada de 18 m, una profunditat de 4,8 m i d'alçada variable. El terra s'inclina cap a ponent i no s'hi pot apreciar pràcticament sediment. Al costat que es troba més al nord hi ha un petit refugi delimitat per un mur de pedra seca semicircular. Aquest espai coincideix amb el punt més baix de la balma. A diferència d'altres refugis, en aquest cas no es poden veure restes de sutge en la superfície del sostre. S'hi va trobar un fragment de ceràmica vidriada melada de cronologia relativament contemporània.</p> | 08045-55 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>No coneixem les dades exactes de la cronologia de la seva utilització. Probablement, va ser utilitzada durant diferents èpoques com a refugi per pastors o treballadors del bosc. Podem imaginar que va ser usada al llarg del segle XIX, però és possible que també ho fos en períodes més antics.</p> | 42.0762496,1.6892982 | 391580 | 4659073 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-55.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91151-551.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 91152 | Ca l'Esquitlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquitlla | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Ca l'Esquitlla és una balma de petites dimensions. Fa uns 3,3 m d'amplada i uns 3,9 m de profunditat. Està orientada cap a l'est i conforma un espai irregular. El sostre mostra un gruix important de sutge, cosa que ens indica una destacable activitat humana a la balma. Al davant de la cavitat hi ha un mur de pedra seca d'aproximadament un metre d'alçada que tanca la balma deixant una obertura d'accés al costat nord. Al nord també s'hi pot veure una fornícula de petites dimensions. </p> | 08045-56 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que és innegable la presència humana al llarg de la història en aquesta balma, les reduïdes dimensions de l'espai descarten el seu ús com a habitatge habitual. El més probable és que aquesta balma, igual que moltes altres de la zona, fos utilitzada com a refugi de treballadors del bosc, ja fossin carboners, llenyataires o pastors. Creiem que va ser emprada amb aquest fi durant el segle XIX, però és probable que també hi fos en èpoques anteriors.</p> | 42.0825900,1.6925900 | 391863 | 4659773 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91152-56.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91152-560.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 91153 | Balma del Grau de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-grau-de-les-valls | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Superfície remoguda pels caus de teixons i amb abundant vegetació. | <p>Balma de grans dimensions amb una amplada aproximada de 20 m i una profunditat de 8,3 m. Està orientada cap a l'est i mostra una alçada progressiva des del fons cap a l'exterior, cosa que permet circular-hi a peu dret còmodament. El terra mostra una inclinació cap a l'est des de l'interior i, a diferència d'altres balmes similars, presenta un important gruix de sediment. Actualment, a la cavitat de la balma hi ha sis grans blocs de conglomerat que s'han desprès del sostre. No es poden apreciar restes de sutge al sostre.</p> | 08045-57 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Encara que en aquesta balma no hi hagi restes clares de sutge al sostre, per les seves característiques creiem que va ser utilitzada al llarg de la història com a refugi de treballadors del bosc, ja fossin carbones, pastors o llenyataires. No es pot precisar cap cronologia perquè no hi ha estructures construïdes ni material associat que ens pugui ajudar a concretar. Per saber-ne més s'hauria de dur a terme una excavació arqueològica.</p> | 42.0816100,1.6934300 | 391930 | 4659663 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91153-570.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||
| 91159 | Cova de Rocaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rocatercana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, JM.; TALAVERA, F. (1980) Catàleg Espeleològic de Catalunya (Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà). Vol. 5: pp. 234. Políglota. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>La cova de Rocaterçana està està formada per una sèrie de galeries i cambres enllaçades amb petits pous i graons, assolint-se un recorregut de 67 m i un desnivell de - 14 m. Hi ha dues boques d'entrada localitzades a diferents nivells i molt properes: la superior i la més accessible té unes dimensions de 0,7 m d'alçada i 0,75 m d'amplada; la inferior té 0,3 m d'alçada per 1 m d'amplada. Pocs metres a llevant de la boca superior, es troben dos forats diferenciats, són xemeneies que no tenen relació amb la cavitat.</span></span></span></p> | 08045-63 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>En èpoques recents, aquesta cavitat ha estat utilitzada com a refugi, en temps de guerra o en cas de conflictes socials. A tal efecte hi havia un pi tallat i disposat com a escala per superar el primer pou.</span></span></span></p> | 42.1173100,1.7383100 | 395701 | 4663571 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91159-634.jpeg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Els integrants del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga van localitzar fragments de ceràmica de l’època del Bronze a l'interior del primer pou i superficialment. Les restes es troben dipositades al Museu Comarcal de Berga. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 91164 | Forats de Ca l'Alen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-ca-lalen | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span><span><span><span>B</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>alma orientada al sud-oest amb una longitud de 16 m en el que es van intercalant fornícules de diferents mides, la situada a l'extrem oriental és la de majors dimensions (2,40 m de longitud per 2,10 m de profunditat) i mostra un mur de pedra seca al davant que delimita un petit refugi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de tota l'extensió és planera i mostra molt de sediment. En la part superior de la roca que forma el balmat s'hi localitzen un seguit de forats de diferents mides, formes i orientacions que podrien ser d'origen geològic. A la banda occidental i superficialment es va localitzar una pedra de granit trencada amb una cara totalment plana que podria ser part d'un molí de mà.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-68 | S'hi pot accedir a peu des de la carretera del Pla. Aquests refugis es troben al tombant meridional del cingle anomenat el Morral del Pla, al sud de la masia d’aquest nom. | 42.0751100,1.7954000 | 400355 | 4658818 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91164-planta-forats-alen.png | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | No es pot precisar una cronologia sense excavació arqueològica. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||
| 91165 | Balma de les Sabines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-sabines | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>La balma se situa a la gran cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura. Té una amplada aproximada d'uns 27 m i una profunditat entre 3 m i 5,60 m. L'espai útil està delimitat per dos blocs caiguts a l'extrem est i oest. El nivell de circulació en tota la superfícies de la balma és planer i mostra un bon gruix de sediment. En tres llocs diferents de la balma també s’hi poden observar senyals de sutge. </span></span></span></p> | 08045-69 | Zona de Terrers. | <p><span lang='CA'><span><span>Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les marques de sutge, fan pensar que probablement aquesta balma ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.</span></span></span></p> | 42.1152200,1.7311800 | 395108 | 4663348 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91165-692.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El nom de “Balma de les Sabines” li van donar membres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà, en desconèixer el nom popular que tenia, si és que n’ha tingut mai cap. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 91182 | Balma de la Rampa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-rampa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span lang='CA'><span><span>La balma se situa al peu de la cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura. Té una amplada aproximada d'uns 22 m, 4 m de profunditat, i la superfície de la balma és aplanada i regular, i mostra un bon gruix de sediment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oriental es localitza un parell de llocs amb la roca cremada i amb sutge, alternades amb concrecions calcàries i líquens aportats per filtracions d'aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oest s'inicia una rampa d'uns 0,7 m d'amplada i uns 30 graus d'inclinació que està en relació amb l'aflorament d'una petita veta d'un material indeterminat que també es troba a la balma Roja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'oest, la visera del balmat és poc pronunciada, a la base es localitzen un parell de refugis amb senyals de sutge a la paret, l’occidental està delimitat per pedres i mostra unes dimensions de 3,3 m d’amplada per 1,6 m de profunditat i una alçada mitjana de 1,2 m.</span></span></span></p> | 08045-71 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les marques de sutge, fan pensar que probablement aquesta balma ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.</span></span></span></p> | 42.1168700,1.7360800 | 395516 | 4663525 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El nom de “Balma de la Rampa” li van donar membres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà, en desconèixer el nom popular que tenia, si és que n’ha tingut mai cap. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 91183 | Casa Tosquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tosquera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIV | Les restes de l'edifici es troben cobertes per vegetació i la seva estructura es troba alterada. | <p><span><span><span>L’estructura té una planta irregular en funció de l’adaptació a un marge rocós en els seus sectors nord i est. L’estat ruïnós de l’edifici mostra un sol nivell amb una divisió interna en dos espais principals, que al seu torn, contenen murs de compartimentació.</span></span></span></p> | 08045-72 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Aquestes restes poden correspondre a la casa Tosquera, la qual apareix documentada l’any 1485, quan és comprada per Pere Joan Cerdà. Aquesta ja estava derruïda i era propietat de Joan Grau. Hauria sigut un mas rònec i deshabitat aglevat dins del mas Puig de la Torre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estat de conservació d'aquesta construcció no permet precisar la cronologia ni la seva evolució en base a elements arquitectònics. No es descarta una reutilització com a estable, corral o molina de fusta.</span></span></span></p> | 42.1117800,1.7370900 | 395591 | 4662959 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91183-721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91183-722.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Els murs perimetrals i el central estan formats per grans blocs de pedra calcària i pedres desbastades de mida menor unides amb fang, no disposades en fileres. El gruix dels murs oscil·la entre els 80 cm i els 90 cm. No es pot apreciar l’amplada dels murs que subdivideixen el conjunt.L’única cantonera visible està desfeta. L’estat d’enrunament de l’edifici no permet precisar cap característica d’aquests elements. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml