Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44934 | A Cal Bernadàs ensenyen de modus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-cal-bernadas-ensenyen-de-modus | BARGALLÓ i CHAVES, Eva (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Editorial De Vecchi, SA. Barcelona. BAROJA, Pio (1933). Memorias de un hombre de acción. Humano enigma. Editorial Rafael Caro Raggio. Madrid, pàg. 126. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SAGARRA i DE SISCAR, Ferran de (1935). La primera guerra carlina a Catalunya. El Comte d'España i la Junta de Berga, vol. 1. Editorial Barcino. Barcelona. | XIX-XX | Dita referida a la casa de Cal Bernadàs que consta de diverses versions, segons qui l'explica i que ens ha arribat per diverses fonts orals. La primera versió diu que a Cal Bernadàs, quan hi residia el Comte d'Espanya, hi va anar un pobre a demanar caritat. Va pujar les escales de pedra del mas, va trucar a la porta i li va sortir el Comte d'Espanya que en sentir que el pobre li demanava diners el va empènyer escales avall. El pobre, en més d'una accepció del mot, anava repetint pels carrers del poble que a Cal Bernadàs 'n'ensenyaven de modus'. Una altra versió diu que el Comte d'Espanya, resident a Cal Bernadàs era qui manava a les tropes carlines i feia de màxima autoritat al poble. Quan a algú se li havia de 'cantar la cartilla', esbroncar-lo o castigar-lo l'enviaven a Cal Bernadàs i la gent al veure'l ja deia que el desgraciat en qüestió anava a aprendre de modus. La tradició també ha recollit que el Comte d'espanya va demanar al batlle de Casserres pa pel seu regiment en un temps molt limitat. Aquest va al·legar que seria impossible satisfe la demanda ja que es pastava a mà i no tenien temps suficient. El comte enfadat el va fer fora de la casa, escales avall, tot dient-li: 'Si no teniu pa, aneu-vos-en al cul de l'infern'. Però la fama del Comte d'Espanya se la vaguanyar a pols i el record popular ha transformat els seus actes irònicament en aquesta dita, que ambé s'ha traduit a la literatura. Així tenim el cas de Pio baroja (1933) que escriu: 'El conde de España te enseñará a ti los buenos modos. Y los chicos se echaban a temblar. El conde vivia en una casa grande de la calle Mayor, en casa de Gironella (sic); pero desde una semana antes se trasladó a Casserras, a una csa que se llamaba la casa Barnadas, con gran satisfacción de los bergadanos, que al menos no veian a su tirano tan de cerca'. També Ferran de Sagarra (1935) esmenta l'estada del comte d'Espanya a Cal Bernadàs i el seu caràcter irascible i cruel. | 08049-287 | Carrer Major, 31 | El Comte d'Espanya fou enviat per comandar la Junta de Berga com a cap militar de l'exèrcit carlí i intentar unificar les dues faccions enfrontades entre sí. Es va instal·lar a Casserres a la casa Bernadàs. Pel que sembla fou més conegut pels seus mètodes sanguinaris que no per les seves victòries militars. A Casserres es coneix el cas de Josep Fuster i Grau que fou sentenciat a mort pel Comte d'Espanya, fou esquarterat, però abans li havien tallat una mà i el coll. Són nombrosos els seus propis soldats que va fer afusellar i les poblacions que va fer cremar per evitar que caiguessin en mans dels lliberals. Per totes aquestes arbitrarietats i d'altres fou assassinat pels seus propis partidaris al congost de Tresponts. | 42.0144400,1.8418800 | 404108 | 4652028 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||||
| 44859 | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-casserres-no-shi-arriba-ni-per-mar-ni-per-terra | PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XX | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra és una dita popular coneguda a la comarca que fa referència a la situació del nucli de Casserres i que ha perviscut de generació en generació. Significa que a Casserres s'hi entra, precisament, per roca. | 08049-212 | Casserres | 42.0143500,1.8419100 | 404111 | 4652018 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||||||||
| 49799 | A Gironella o La Roseta de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-gironella-o-la-roseta-de-gironella | -BRIZ, P. (1874): Cançons de la terra, volum IV. -SERRA I VILARÓ, J. (1989): El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà. -V.V.A.A. (1985): 'Arrels. Viles i Pobles'. Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985. | XIX-XX | És una cançó tradicional catalana que tant és coneguda sota el nom de 'La Roseta de Gironella' com 'A Gironella'. La tonada és molt popular i coneguda a tota la comarca, tocant-se per celebrar ballades en diverses trobades o aplecs. La versió més coneguda i popular és la que es canten tres estrofes i la tornada. La lletra parla d'una història d'amor no correspost. Hi ha una versió molt més llarga i desconeguda. Es conserven partitures amb música diferent, tot i que amb semblances. La lletra diu: A Gironella / una vila tan bella, / n'hi ha una donzella / que a mi em fa penar. / Si els seus ho volen, / se n'aconsolen, / desitjaria / poguer-m'hi casar. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua; / jo en vaig i en vinc / de la vora, vora del riu. / Ara i com sempre, / Rosa, Roseta, / ara i com sempre / l'amor manteniu. La segona estrofa: Quatre vegades / la n'he demanada, / quatre vegades / que m'han dit que no. / Quatre vegades, / quatre carbasses; / Déu en conservi / la bona llavor. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. I la tercera estrofa: Quan ja en passava / pels plans de Corbera / em giro enradera / i em poso a plorar. / Ai! Adéu vila / de Gironella / tu n'ets la causa / si me'n 'tinc d''anar. I altra vegada la tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. | 08092-158 | La primera notícia de la cançó de la que es té constància és la que recull Pelai Briz l'any 1874 dins el cançoner 'Cançons de la Terra' en el volum IV. Amb posterioritat, també apareix publicada l'any 1913 al 'Cançoner del Calic' de Mossèn Serra i Vilaró i l'any 1926 dins l'Obra del Cançoner popular, cantada per un veí de Sant Julià de Cerdanyola. | 42.0336000,1.8825100 | 407500 | 4654111 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el web Càntut es poden escoltar diverses gravacions de la cançó, totes referenciades amb el nom de l'informant, el lloc i data de naixement de la persona i el municipi de residència, la transcripció de la lletra i una mica d'informació general de la cançó. Amés, el cançoner virtual Prodiemus també inclou un text, una transcripció, l'anàlisi musical de la cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 38720 | Abeurador de Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 91578 | Abric de Roc Codós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-roc-codos | <p><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Balma oberta orientada al sud-est. Presenta una planta colzada còncava d’unes dimensions màximes de 9,3 m d’amplada, 3,6 m de profunditat i una gran alçada. El sostre i la paret es mostren fumats i amb restes de sutge. El nivell de circulació està aplanat. </span></span></span></p> | 08045-123 | Zona de Capolat, proper al mirador de Roc Codós. | 42.0651800,1.7524700 | 396787 | 4657766 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91578-1232.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la banda occidental i sota una alzina es troba un bloc de pedra sorrenca parcialment picat amb formes arrodonides i un forat central. Seguint el camí del davant de la balma en direcció a ponent i en una feixa erosionada s'hi ha trobat un fragment de sílex en superfície. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||
| 43210 | Abrics de Roca Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja | CASTANY, Josep: 'Abrics de Roca Roja. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99. | Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l'acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l'arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d'aigua. No s'ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l'abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d'urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d'entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d'hàbitat. | 08022-18 | Muntanya de la Figuerassa | El jaciment fou objecte d'excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga. | 42.1175000,1.8327100 | 403505 | 4663482 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 83082 | Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V. BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI. BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny: DDAA (1982). Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. ADCU. Pergamí original. Carpeta 7. Consagacions esglésies. Informació inèdita facilitada per E. Martín i Vergara</p> | X | Conservat a l'interior de l'arxiu capitular en les condicions físiques pròpies | <p>A l'interior de l'arxiu capitular d'Urgelll es conserva l'acta de consagració de la parròquia de Sant Miquel de Turbians datada de 948. es tracta d'un pergamí de 280 x 571 mm. Conservat a la carpeta de consagracions d'església núm. 17. està escrit en minúscula carolina i es conserva en més o menys bon estat tot i que els plecs de les fulles estan ennegrits. Aquest document transcrit per C. Baraut es descriu el següent: ' En nom del senyor Déu i del salvador nostre Jesucrist. L'any de l'Encarnació de nostre senyor Jesucrist 948, 6è de la indicció, a 3 dies de les calendes de febrer ve el reverendíssim Guisad, bisbe [de la Seu d'Urgell], a consagrar les esglésies que es troben al comtat de Cerdanya al lloc anomenat Paradís. Aquestes esglésies estan sota l'advocació de sant Miquel Arcàngel, sant Pere apòstol i sant Andreu i van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone. És cosa molt convenient per a la pietat de tots els fidels que desitgin la pàtria del cel, bo i seguint els sants consells, poder obtenir els efectes dels béns celestials. Aquest és el costum que des del principi de l'Església han seguit els barons sants i religiosos que educats en la disciplina eclesiàstica s'han dedicat, amb obres pies, a afavorir, mantenir i augmentar la santa Església. Ens toca, per tant, a nosaltres seguir llur exemple, de tal manera que, refusant les coses mundanals, tendim amb tot esforç a les celestials i perpètues. Per tot això, jo, Estefred, prevere, en nom de Déu dono a aquestes esglésies un Antifonari, tres missals, tres Leccionaris, dos Psalteris, 7 casulles, 20 estoles, 20 maniples, 7 camises, un madràs, dos pal·lis, 3 facistergios [tela per eixugar-se la cara], 4 capçals, dos calzes amb patenes d'estany i dos conjunts de roba de llit. I pel que fa a terres i vinyes, dono, juntament amb el meu germà Sentane, en primer lloc, una vinya situada el lloc dit Vilella que fou d'un home dit Frader, i en un altre lloc, a Gisclareny al lloc de Coscoll, una vinya, que fou d'Ereno i de Campio, i en un altre lloc una altra vinya que és del conjunt de vinyes que fou de Golared, i en un altre lloc una terra que fou de Gerosoliman, i en un altre lloc 3 peces de vinya que foren d'Adalà, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Salomó, la qual incorporava la meitat del dret de propietat d'una premsa, i en el mateix lloc que la darrera una vinya que fou de Labó, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Sarra, i en un altre lloc una peça de vinya que fou de Godomir, i en un altre lloc una peça de terra que fou de Dengone, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou de Loderonde, i en un altre lloc una peça de vinya que fou d'Elet, i en un altre lloc una terra amb vinya que fou d'Avondancio, i en un altre lloc una vinya que fou d'Astaldo, i en un altre lloc una vinya que fou de Rauterio, i en un altre lloc una vinya que fou de Baldredo, i en un altre lloc una terra que fou d'Unando, i en un altre lloc una vinya que fou d'Ansulf, i en un altre lloc una vinya que fou de Godomar, i en un altre lloc una vinya que fou de Salomó, i en un altre lloc una terra que fou d'Exibio, i en un altre lloc una vinya que fou de Guinidilde. I jo, Aldemir i la meva muller i els meus fills, entre els quals Cixilane, prevere, amb altres germans meus, donem una terra amb vinya que és a la cort d'Andevert i que afronta, per una banda, amb el riu, i, per l'altra, amb el camí; i tots tres junts donem les nostres herències. I jo, Estefred, prevere, dono una terra que em pervingué per la compra d'una mujada de vinya que tinc sobre [la peça] de Dacone, abat, i en un altre lloc la peça de terra que té Cixilia, prevere. I jo, Antoni, i la meva muller Auló, donem una peça de terra que afronta, per una banda, amb la terra d'Ansulf i, per l'altra, amb una altra terra nostra i amb una de Sant Miquel. I jo, Rabell, i la meva muller Miliro, donem una peça de terra que afronta per les dues primeres bandes amb la terra de Sentana i, per la tercera, amb la terra de Vidal. I jo Malangec dono una peça de terra que afronta per dos costats amb la terra de Sant Miquel i pel tercer amb la vinya de Sendeleva. Així les coses, jo, Guisad, bisbe, entrego a l'esmentada parròquia les vil·les que s'han esmentat amb els seus termes, els quals afronten, per una banda, amb el terme de Bagà, per l'altra, amb el terme de Vallcebre, el de Saldes i, per l'altra, amb els termes de Molnell o del Puig [de Sant Martí]. I jo Guisad, bisbe, consagro i confirmo les església esmentades i els cedeixo delmes i primícies i oblacions dels fidels que treballaran en els termes esmentats, i a tu, Estefred, prevere, et dono aquesta parròquia de forma vitalícia i, una vegada traspassat, als teus nebots, Cixilane i Guilerane, preveres, a condició que cada any prestis de cens a la seu episcopal de Santa Maria de la Seu un sester de forment i un altre d'ordi i una soldada de draps, a banda d'allò degut pel sínode i per la recepció del crisma I explicat tot això jo, Guisad, com a bisbe, estableixo sanció de manera que el que es disposa en aquesta dotalia no sigui violat, ja que ha de romandre sempre més inalterat i inviolat. Signatura de Guisad, bisbe de Santa Maria de la Seu d'Urgell que féu aquesta dotalia i la signatura d'Eldesinus, arxiprevere, i la signatura de Gotmar, arxilevita, i la signatura de Gomila, arxiprevere, i la signatura de Wicarius prevere, i la signatura de Sunifred, i la de Miró, levita, i la d'Ermegild, prevere, i la signatura de Daco, prevere, i la signatura d'Ènnec, prevere, i la signatura de Guadamir, prevere, i la signatura de Sunifred, levita. Atilanus, prevere, escrigué aquesta dotalia el dia i l'any que consten més amunt.</p> | 08093-172 | Arxiu capitular de la Seu d'Urgell. Pati de Palau. 1-5. La Seu d'Urgell | <p>Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que al 1326 aquesta església va quedar areendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquial de Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. És en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle vint l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No va ser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Previamanent el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 948 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83082-foto-08093-172-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Informació facilitada per Eduard Martín i Vergara, historiador i autor del llibre 'Una mirada sobre la història de Gisclareny'. 2005. El document original és a ACU (Arxiu Capitular d'Urgell) però n'existeix una fidel reproducció a l'ajuntament de Gisclareny. | 85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||
| 91711 | Acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-jaume-de-frontanya | <p>SOCA TORRES, I. (2005) 'Història' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà.</p> <p>SERRA ROTÉS, R.; VIGUÉ VIÑAS, J. (1985) Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> <p>BARAUT, C. (1978) Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), Urgellia núm. 1, La Seu d'Urgell. </p> <p>Pergamí original de 199 x 456 mm, Arxiu Capitular d'Urgell, cons. d'esglésies, núm. 11. </p> <p> </p> | s. X | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pergamí original de l'acta de consagració de l'església original de Sant Jaume de Frontanyà és un manuscrit de 199 x 456 mm. escrit a mà en tinta negra sobre paper el 20 de juny de 905. El document detalla la consagració de l'església pel bisbe Nantigís d'Urgell en un acte on varen assistir Guifré II Borrell de Barcelona i Miró II de Cerdanya, fills de Guifré I el Pilós, així com una multitud d'abats, sacerdots, clergues i laics. Primerament es consagra l'església en honor a sant Jaume, així com els límits amb les parròquies de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de Santa Maria de Lillet, amb la serra de Cosp i els Rasos de Tubau, Boatella, Santa Maria de la Quar, Santa Maria de Borredà i la vila de Cirera. Seguidament, detalla les donacions de diferents habitants per a la construcció de l'església nova, els que, junt al bisbe, signen el document. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08216-75 | L'acta original es troba a l'Arxiu Capitular d'Urgell. | <p>El bisbe Nantigís d'Urgell va fer edificar una església en terreny de la seva propietat, en va autoritzar el culte i la va consagrar sota la dedicació de l'apòstol sant Jaume. L'edifici consagrat es trobava entre Faig i Branca i el Pla de la Lleona, el que ara és conegut com l'església vella de Sant Jaume de Frontanyà. Amb l'acte, es va definir la circumscripció eclesiàstica però també compromet als habitants del lloc a col.laborar amb la dotació de la nova infrastructura. </p> | 42.1872840,2.0242095 | 419424 | 4671031 | 905 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-acu-pergami-original-199-x-456-mm-cons-desglesies-no-11-cara-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91711-urgellia-transcripcio-acta-sjf.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Nantigís d'Urgell | Existeix una traducció del text en llatí a càrrec de Paquita Sallés i Verdaguer. | 92 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||
| 54210 | Acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 33,5x8 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a la capella de La Torreta. És l'acta de consagració de l'església de Pegueroles dedicada a Santa Maria, feta pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré i datada entre 1041-1071. L'acta fa esment de que el bisbe posa a l'altar les relíquies dels màrtirs romans sant Joan i sant Pau.</p> | 08132-106 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0177160,1.7354348 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 71015 | Aflorament Els Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-els-terrers | L'aflorament dels Terrers és una àrea d'afloraments del Cretaci Superior (Maastrichtià), formats principalment per lutites i canals sorrenques, en una disposició fortament verticalitzada. Les restes fòssils, corresponen a ous de dinosaure, apareixen associades a lutites de canals i a la base d'aquests. | 08293-132 | Zona dels Terrers | Aquest és un punt fossilífer que es localitza a la zona dels Terrers; es troba situat al Nord del paratge de la Roca de Castellar, a l'oest del riuet de Cal Blanc i va ser descobert en les prospeccions d'inicis del 2000. | 42.2298200,1.8000100 | 400977 | 4675990 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71015-foto-08293-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71015-foto-08293-132-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||||||
| 71016 | Aflorament Les Quijoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-les-quijoles | Es tracta d'uns petits afloraments del Cretaci superior (Maastrictià) formats principalment per lutites fosques amb influència carbonosa i canals de gresos de gra fi. Les restes fòssils corresponen a ous de dinosaure i es localitzen en el tram lutític, corresponent possiblement a les planes fangoses d'un sistema fluvial. | 08293-133 | Les Quijoles | L'aflorament Les Quijoles es trobea a la zona amb el mateix topònim, situat al sud del Riu Saldes, a l'oest de la casa del Pujal. | 42.2257600,1.8185500 | 402501 | 4675518 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71016-foto-08293-133-2.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||||||
| 71014 | Aflorament Torrent de l'Esdavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aflorament-torrent-de-lesdavella | AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. | L'aflorament es localitza en el torrent situat al nord de l'antiga zona d'explotació de Mina Tumí, al vessant sud dels cingles de la Serra de Matarodona i està datat com a Maastrichtià (Cretaci superior). Estratigràficament el jaciment pertany als materials de la Formació Tremp, clàssicament anomenades Fàcies Garumnià, així doncs, l'àrea del jaciment abasta diverses unitats estratigràfiques locals: les Lutites amb Carbons, Lutites amb oncòlits, Lutites Roges inferiors i Conglomerats amb rèptil. El 2004 es van localitzar restes fòssils en dos nivells estratigràfics diferents. Entre les peces més destacades que s'hi han localitzat hi ha : tres dents i un fragment ossi. | 08293-131 | Zona nord Mina Tumí | La primera intervenció es va fer el maig del 2004. Les tasques de recuperació, tot i emprar maquinaria pesada, es van fer de forma acurada i es va fer una consolidació de les restes in situ i es va procedir a recuperar-les tal i com afloraven al jaciment. Aquest treball va permetre documentar les restes fòssils, fins aquella data inèdites, i localitzar la seva posició dins la columna estratigràfica. Aquestes dades van ser de gran interès perquè van permetre situar restes fòssils (i per tant, nous taxons de vertebrats) en un context temporal ben definit i proper al límit Cretaci/Terciari de l'extinció. | 42.2046100,1.7894100 | 400063 | 4673204 | 08293 | Vallcebre | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||||||||
| 92154 | Afloraments geològics Geozona 150 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afloraments-geologics-geozona-150 | <p>BUSQUETS, P. (1981) Estratigrafia y Sedimentologia del Terciari prepirinenc entre els rius Llobregat i Freser-Ter. Ph. D. Thesis . Univ. Barcelona, Spain</p> <p>CARRION ROIG, O. (2005) “Geologia” a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> | En bon estat de conservació, tot i que cal tenir molta cura a l'hora de fer la conservació de la carretera, especialment amb el cobriment dels talussos, el que pot trencar la continuïtat de la successió estratigràfica i cobriria alguns dels punts més interessants de la successió, principalment de la sèrie turbidítica basal. | <p>Els afloraments geològics de la BV-4656 entre Borredà i Sant Jaume de Frontanyà mostren una successió de l’Eocè mitjà, començant amb sediments de mar profund i acabant amb sediments de peu de muntanya, constituïnt un excel·lent registre sedimentari de la història de l’estructuració pirinenca en aquest sector.</p> <p>La geozona 150 està situada a la riba dreta de la riera de Borredà, amb l’eix a la carretera BV-4656 on hi ha els millors afloraments, considerada una de les més completes de l’Èocè mitjà a Catalunya. L’edat de la successió al flanc sud va del Lutecià inferior fins el Bartonià mitjà, mentre que la part més alta de la successió no ha estat datada.</p> <p>La successió ha estat objecte d’estudis sedimentològics, paleontològics i tectònics. La seva gran qualitat i accessibilitat el fan visitable anualment per un gran nombre de geòlegs, estudiants i participants en congressos internacionals.</p> <p>La majoria de roques que es troben són lutites, gresos, margues i conglomerats de principi de l’era Terciària que procedien dels mars, rius i torrents que hi havia als peus dels primers Pirineus. Els torrents creaven diposits de graves, sorres i fangs que s’arribaren a acumular en centenars de metres de gruix. Un exemple d’aquests conglomerats de ventall al·luvial es troba prop de Can Frontanyà o al Pla del Cingle, on s’observen palets, còdols i blocs de diversa composició (de roques sedimentàries, metamòrfiques, volcàniques i ígnies corresponents a les eres Primària i Secundària. També es poden veure roques sedimentaries de gra més fi: margues de color gris i lutites de color vermellós, que contenen la majoria del registre fòssil.</p> | 08216-113 | Seguint l'eix de la carretera BV-4656. | <p>Aquest registre sedimentari certifica la història de l’estructuració als Pirineus orientals, aportant dades bàsiques per interpretar els perfils sísmics profunds tant per l’escorça superior com a tota la resta. Ha estat una àrea de suport als estudis de les relacions tectònica-sedimentació realitzats en el marc de la creació de nous models per explicar l’estructura dels Pirineus.</p> <p>A finals de l’era Secundària, en el Cretaci Superior, es van començar a formar els primers relleus pirinencs. En aquell moment, Sant Jaume de Frontanyà es situava al fons d’un braç de mar que existia a la primera meitat de l’era Terciària, fa entre 40 i 50 milions d’anys, ocupant la zona al Sud d’aquest primer pirineu. El mar rebia els materials transportats per rius i torrenteres tot formant dipòsits de materials marins. Es va arribar a omplir-se tant de sediment que es van situar per sobre sense ser afectats per l’aigua de mar, arribant a ser materials continentals. lutites i gresos de color gris són testimoni d’aquell mar, mentre que les graves, sorres i fangs es troben també en diversos afloraments del municipi, com en els conglomerats del Pla del Cingle. Durant aquesta acumulació de sediments als peus dels primers relleus prinencs, les plaques euroasiàtica i afroibèrica es continuaven acostant, tot plegant les roques ja sedimentades en el mar i en les torrenteres i arribessin a formar les muntanyes actuals. Durant els darrers 35 milions d’anys, els Pirineus s’han seguit transformant per fenòmens de deformació i erosió, però es consideren fenòmens molt inferiors als que formaren la serralada durant els 30 primers milions d’anys de l’era Terciària.</p> | 42.1888200,2.0219000 | 419236 | 4671204 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||||||||
| 82954 | Afrau dels Cortalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-dels-cortalets | <p>CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 23. CORTINA RAMOS. A; GORDI I SERRAT.J (2007). Carta del Paisatge del Berguedà. Pacte per a la protecció. Gestió i millora dels paisatges del Berguedà GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ (2013). Patrimoni cultural i natural.</p> | Protegit i accessible amb cordes. | <p>Important engorjat que forma el torrent de la Muga des de que recull les aigües a sota del Puig Terrers fins que arriba a la vall de la Muga. Aquest engorjat és format pel pas contínu de l'aigua en les margues del eocè que han format un paisatge més aviat càrstic. A l'engorjat s'hi poden veure tota classe d'avencs i balmes que formen un paratge de gran bellesa natural on hi viuen una gran quantitat d'espècies protegides.</p> | 08093-44 | Al vessant sud del Puig Terrers i dins del barranc del torrent de la Muga a la part alta | <p>La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana. Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963, que preveia espais naturals a la zona. El 1966 es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual inclou actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte. Aquesta llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part. Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el Parc Natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Finalment, per mitjà del Decret 353/1983, de 15 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró.En l'àmbit europeu, el setembre de 1987, d'acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i, anys més tard, mitjançant una Decisió de la Comissió de 22 de desembre de 2003, es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natura 2000, ja que és l'espai protegit català amb un nombre més gran d'hàbitats i espècies de flora i fauna d'interès europeu (30 en cada cas), d'acord amb la Directiva d'hàbitats de la Unió Europea.</p> | 42.2841500,1.7615500 | 397891 | 4682068 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82954-foto-08093-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82954-foto-08093-44-3.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Indret de gran bellesa que serveix per denominar el torrent de la Muga. És un lloc de molt dificil accés ja que només s'hi pot arribat fent barranquisme i pel fet d'estar en un Parc Natural,a questa activitat està prohibida per a la protecció de la flora i la fauna. Es pot observar des de la part del darrere de la pleta dels cortalets i del cap Sadorm | 122 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||
| 83064 | Aguila Daurada (Aquila chrysaetos) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aguila-daurada-aquila-chrysaetos | <p>www.wikipèdia. Àguila daurada; httpp.comd'àligues.com;</p> | <p>Au rapinyaire que sobrevola els cims i parts més altes de la serra del Cadí i del Moixeró. Té unes tonalitats marronoses amb tons més daurats a les ales, coll i clatell d'aquí el seu nom de 'daurat'. A diferència dels adults, els exemplars més joves tenen la part inferior de les ales i cua de to més aviat blanquinós. Medeix entre 78 i 80 cm de llarg amb les ales plegades i amb les ales obertes pot arribar als 2 metres. Són animals monògams amb parella estable per a tota la vida i construeixen diversos nius que van alternant al llarg de la temporada en funció de les inclemències meteorològiques. Els llocs escollits són els cingles i rarament en els arbres. Els nius es construeixen amb branques i els van reconstruint any rere any. Poden arribar a medir entre 1,5 i 2 metres de diàmetre. Ponen entre un i dos ous tacats de vermell que al cap de tres mesos d'incubació poden arribar a sortir els polls i emprendre el vol. L'edat reproductora no els arriba fins al cap de 5 o 6 anys de vida. Tenen una àmplia visió de manera que poden detectar un conill a més de 2 km. de distància, fet que les converteixen en unes autèntiques depredadores. S'alimenten dels isards, esquirols, mustèlids, aus com ara perdius. ducs però sobretot el que més els agrada són les marmotes.</p> | 08093-154 | A les roques del vessant nord del Cadí i també a les serres de la Muga, Moixa i Vimboca | <p>Al llarg de la història ha estat molt emprat per a la caça la falconeria. A l'edat mitjana es va utilitzar com a au missatgera.</p> | 42.2849200,1.7782100 | 399266 | 4682134 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83064-foto-08093-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83064-foto-08093-154-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Com a curiositat principal és que aquest animal es feia servir per la caça i falconeria a l'Europa Occidental de llops, guineus i altres mamífers depredadors. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||||
| 71134 | Aixart de Cal Ceguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixart-de-cal-ceguet | Manel Martínez (2010). Arquitectura Rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà). Edicions Cossetània. Col·leció El Bagul, 11. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Aixart al mig d'una feixa. Zona de feixes petites, antigament conreades, al costat d'un torrent sec. D'accés fàcil a peu des de la carretera B400 Collet a Saldes, per una pista de terra que puja a Cal Ceguet al quilòmetre 8,500. | 08293-252 | Costa Llumar | Els aixarts o eixarts semblen murs de pedra seca. De vegades tenen una funció com ara marcar terrenys i propietats, i de vegades són nomès amuntegaments de pedres que sortien al llaurar el terreny. Es poden trobar al mig d'un tros, com és el cas del aixart de Cal Ceguet, o en una vora. Aquestes construccions són abundants a Vallcebre en indrets molt pedregosos. | 42.2218800,1.8042200 | 401312 | 4675104 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71134-foto-08293-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||
| 71135 | Aixart la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixart-la-llacuna | Martinez, M. (2010). Arquitectura Rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà). Edicions Cossetània. Col·leció El Bagul, 11. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Un aixart de grans dimensions que serveix per marcar el límit entre parcelles (parcelles 281 i 277 del cadastre). Camps de conreu, parcialment invadits de pins petits i altre vegetació. Accés fàcil a peu per una pista i un camí de camp des de la casa La Carrera, la Coma d'Arnau. Servia per despedregar el terreny i marcar propietat delimitant parcel·les. | 08293-253 | La Llacuna | Els aixarts o eixarts semblen murs de pedra seca. De vegades tenen una funció com ara marcar terrenys i propietats, com és el cas d'aquest aixart, i de vegades són nomès amuntegaments de pedres que sortien al llaurar el terreny. Es poden trobar al mig d'un tros, o en una vora. Aquestes construccions són abundants a Vallcebre en indrets molt pedregosos. En fer mapes a partir d'imatges de satel·lite, els aixarts es confonen de vegades amb camins i pistes - com en el cas d'aquest aixart. | 42.2042300,1.8326400 | 403631 | 4673112 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71135-foto-08293-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71135-foto-08293-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||
| 71136 | Aixopluc Font de la Clavellina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-font-de-la-clavellina | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | Hi ha molta vegetació a l'entorn del aixopluc. | Una bauma natural proveïda d'una paret frontal de pedra seca. La bauma te la mateixa funció que la d'una barraca i fou utilitzada com a aixopluc. És difícil endivinar la forma de la construcció per l'espessor de la vegetació al voltant. Hi ha una sèrie de marges de pedra seca a prop de la bauma i uns clapers (despedregaments del terreny) al coll a 1,480 metres a l'oest. La bauma es troba a la base de la vessant sud d'una cresta de roca calcària del Paleocé (Danià), a 1,450 metres d'altitud. Antigament fou una zona de conreu i de pastura. Hi ha una font, la Font de la Clavellina, a 80 m al nord de la bauma. | 08293-254 | La Barceloneta | Les baumes de Vallcebre han tingut la mateixa funció que la de les barraques i els tancats per al bestiar. Es tracta d'un element natural on s'hi feia construccions complementàries realitzades amb pedra seca per tal de aixoplugar-se. Els aixoplucs es troben sovint en indrets lluny de les cases més properes i/o en terrenys marginals. | 42.2166000,1.7952000 | 400560 | 4674528 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71136-foto-08293-254-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||
| 71137 | Aixopluc Roca de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-roca-de-castellar | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Martinez, M (2010). Arquitectura Rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà). Edicions Cossetània. Col·leció El Bagul, 11. | Aixopluc que aprofita el sostre d'una baume. S'ha construït una paret de pedra seca en forma de 'L'. L'aixopluc te una llargada de 260 cm i una amplada de 130cm a l'entrada. La paret a l'entrada te una alçada de 100cm i està feta amb blocs grans. Zona de baumes al costat de feixes de conreu abandonades a 1,325m d'altitud. Les baumes es troben al peu d'una paret de roca calcària de les fàcies del Garumnià (Paleocé). Accés relativament fàcil a peu des de la pista de Vallcebre a Maçaners per la Barceloneta, entre la casa de Cal Tiet i la Collada. | 08293-255 | La Roca del Castellar | L'aixopluc te la mateixa funció que la de la barraca. Aquí es tracta de una zona de feixes conreades fins fa relativament poc - els Camps de Castellar - però les feixes són lluny de les cases més properes. El camí antic de Vallcebre a la casa Cal Benetó (Saldes) passa per aquí. | 42.2195300,1.8036700 | 401263 | 4674844 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71137-foto-08293-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71137-foto-08293-255-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||||||
| 54997 | Ajuntament d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dolvan | XX | <p>Edifici format per tres cossos, tots coberts a dues vessant. El cos central dona accés a l'edifici a partir d'una senzilla escalinata i consta de planta baixa i un pis; en el seu interior hi ha les dependències municipals (secretaria, despatx de l'alcaldia, administració, arxiu, jutjat de pau, dispensari, sala de plens, serveis, etc.), hi destaca especialment la gran sala de plens, amb coberta d'encavallades de fusta, teules i llates. Al cos lateral esquerra hi ha, a la planta baixa, una part de les aules de l'escola municipal i la biblioteca.</p> | 08144-163 | Plaça de l'Ajuntament | <p>L'edifici de l'Ajuntament d'Olvan es va començar a construir l'any 1937 per iniciativa del batlle Miquel Costa i Roca a l'indret que aleshores constituïa el nou eixample d'Olvan, i a redós del qual es van construir les escoles i habitatges que configuraren una plaça tancada. Les obres es van allargar molt en el temps, tant que la inauguració definitiva no es va fer fins l'any 1968 de la mà del batlle Rafael Torrentó i Minoves.</p> | 42.0569400,1.9071000 | 409569 | 4656676 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-pb010355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54997-p3220043.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-07-19 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||
| 41443 | Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'.Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | L'edifici del nou Ajuntament de Borredà és fruït de les obres de construcció efectuades entre 1980-1981 amb el suport de la Diputació de Barcelona, els fons de cooperació d'aquesta institució i el mateix Ajuntament de Borredà. El projecte fou signat per l'arquitecte Francesc d'A. Viladevall. | Construcció civil, casa entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes i sota teulada; construïda amb pedra seguint els models de l'arquitectura urbana del nucli antic de Borredà, l'actual edifici de l'Ajuntament es va reconstruir de bell nou el 1980. | 08024-21 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | Des del s. XVII es documentada l'existència de la Casa del Comú de Borredà a la plaça Major. Els batlles i els regidors eren nomenats pels abats del monestir de Sta. Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc, entre els pagesos benestants de la parròquia; a partir de mitjans s. XVIII comencen a nomenar, per aquests càrrecs, paraires que acaben per controlar la vida del pròsper nucli urbà al llarg del s. XVIII, tot desplaçant els pagesos, i impulsant la reforma del règim municipal. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 1981 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41443-foto-08024-21-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de mitjans s. XX del vell Ajuntament (p.18) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 83013 | Ajuntament de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-gisclareny | <p>MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. P.33-38. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863.Extret de Mnartín, E; 2005. Annex 21. SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III;</p> | XVIII-XIX | Restaurat recentment als anys'90 | <p>Edifici situat a la part de més a migdia del veïnat del Roser davant de l'església del Roser i al costat est de la Rectoria. Resta separat pels tres únics carrers que hi ha al veïnat de Gisclareny, però comunicat amb l'església i la rectoria mitjançant passos coberts per damunt del carrer. Es tracta d'una construcció més aviat allargassada, de planta rectangular, de tres crugies i composta per una planta baixa i un únic pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia cap a la plaça del poble. En quant a la distribució de les seves obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit, ja que la majoria de les seves façanes, tret de la de migdia són completament cegues i només hi ha obertures a la façana principal. S'organitza d'una manera molt ordenada mitjançant dues portes a la planta baixa; una d'accés a les dependències municipals i coronada en arc de mig punt i una segona d'accés al garatge. Ambdues obertures estan flanquejades per dues finestres coronades mitjançant una llinda de fusta i al seu damunt i coincidint amb el primer pis s'hi obren dues balconeres amb balcó de barrots de ferro situat al mateix pla de la façana a la part central i dues finestres a cada costat coronades també mitjançant una llinda de fusta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars i horitzontals. Les cantonades i dovelles del'arc d'accés al primer pis són en pedra picada. Recentment ha estat restaurat recentment.A la part del darrere i a tocar de l'angle nord-oest hi ha un passadís que hauria comunicat les dependències municipals amb el cor de l'església. Aquest element d'un interès arquitectònic molt rellevant està cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i sostingut mitjançant una volta d'arc de mig punt damunt del carrer que hi ha davant de l'església i construïda amb lloses o còdols de riu col·locats a 'plec de llibre' i també a sardinell. Descansa damunt d'un basament de pedra i hi te´obertes al primer pis dues finestres rectangulars reixades. Es tracta d'un element molt peculiar que li dona una imatge molt típica. L'interior està completament reformat.</p> | 08093-103 | A la plaça del poble al veïnat del Roser (Av. Roser S/N 08695) | <p>Segons E. Martín l'edifici de l'ajuntament correspon amb l'antiga construcció del ' corral de l'era' documentada abans del segle XIX. Segons E. Martín, (Martín, 2005) són molt escasses les referències d'un municipi a Gisclareny abans del segle XVIII. En canvi segons el mateix autor a partir del Decret de Nova Planta les notícies cada vegada seran més abundoses. L'origen sembla remuntar-se en època medieval quan depenia dels cònsols de Bagà, en temps de les baronies de Pinós (Serra i Vilaró, 1989 Ob. Cit. Llibre I i II). Tot i així les referències més abundants són a partir del segle XVIII. L'ajuntament dels temps de Felip V no tenia representació del poble,el batlle era nomenat pels senyors amb vigència de dos anys mentre que els regidors ho eren per la reial Audiència de Barcelona. Gisclareny tenia un batlle i dos regidors. Segons Martín s'ha pogut tenir accés al nom dels batlles que van ocupar l'ajuntament de Gisclareny en temps de l'antic règim gràcies als llistats de tots els batlles nomenats a Catalunya. La funció del batlle era la de representant del senyor al municipi i ostentava la jurisdicció judicial i criminal llevat quan l'acusat era un membre de la noblesa que llavors passava les competències a la cúria baronial de Bagà. Per damunt d'aquests organismes hi havia l'alcalde major situat a la subvegueria de Berga i que intervenia en municipis de diferent domini senyorial. Com a ordre suprem hi havia la reial Audiència. Segons Martín (Martín, 2005 p. 24) destaca alguns afers que va intervenir la justícia baronial de Bagà destacant-ne una disputa el 1804 entre un pagès i Josep Tor o per exemple una disputa de 1796 prop de cal Jovell entre Ciprià Pons i Llorenç Tor que acabà a mans de la Reial Audiència.La manca de presó a Gisclareny va fer que molts dels empresonats es fessin a Bagà on hi havia una presó. Segons el mateix Martín, la presa de possessió d'un nou senyor després de la mort de l'anterior anava acompanyat d'un ritual que es celebrava primer a la capital de les baronies i després a cadascun dels municipis afectats on el batlle i els regidors escenificaven l'acte de vassallatge davant els nous senyors. Amb la constitució de 1812 l'organització de l'ajuntament també va experimentar alguns canvis on es van produir algunes pèrdues del poder dels ajuntaments i es va incrementar el control del govern supra municipal. En aquest tipus d'ajuntament desapareixia la importància de la cúria baronial de Bagà i també de la reial audiència donava poder al sufragi per cens i per tant lliure elecció de l'alcalde i els regidors entre els membres masculins del municipi, sovint escollits per la seva posició i rol social i també la renda que tenien. Els alcaldes designats pel governador civil eren els regidors electes, les diputacions eren controlades per un 'jefe político' i al damunt seu hi havia el governador civil.Aquest sistema era subjecte a la manipulació ja que les llistes eren fetes pels mateixos ajuntaments. A partir dels pressupostos conservats, llistes de pedrons municipals s'ha pogut conèixer com estava organitzat l'ajuntament de Gisclareny a mitjans del segle XIX. Així per exemple se sap que le 1843 els ingressos que s'obtenien eren nuls i hi havia una despesa de 804 rals d'ardit que es repartirien entre els diversos veïns afectant els principals contribuents. Aquest fet va comportar la creació d'una comissió per al repartiment d'aquest arbitri que requeia al batlle, regidors i a quatre dels principals contribuents (Martín, 2005. P.19). Consta també que ss conserva un document que narra la fundació de la junta revolucionària de Sant Miquel arran dels afers revolucionaris de 1868. A més se sap que el 1887 Josep Vinyas ven a l'ajuntament de Gisclareny per un valor de 570 ptas. la casa de 'lo corral de l'era' que correspon a l'actual casa consistorial i delimitada pels tres carrers que l'envolten i l'espai o era de davant seu. Consta que el 1915 amenaçava ruïna degut a la crisi i manca de recursos i dèficit de finances raó de la qual el municipi sol·licità a l'estat un augment del nombre d'arbres a talar per a poder fer subhasta. (Martín, 2005. P. 19-21)</p> | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 08093 | Gisclareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83013-foto-08093-103-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges i postals antigues conservades de Gisclareny (todocolección.net) i publicades al 'Escudo de Oro' i atribuïdes a Bagà es veu una imatge acolorida d'aquest edifici amb les parets revestides d'un enlluït de calç de color marró terrós i amb els emmarcaments de les obertures i cantonades resseguides en color blanc i amb quatre òculs a la darrera planta, que semblen correspondre als coronaments de cadascuna de les obertures. Aquesta decoració es va perdre en la restauració que s'hi va fer a mitjans dels anys'90 però es conserva documentada en aquestes imatges. Sembla datar de mitjans del segle XIX o principi del XX. La disposició de les obertures és la mateixa que l'existent. En quant al passatge que comunica amb l'església possiblement correspongui amb una obra erigida en aquest moment, juntament amb la rectoria, possiblement vinculat al moment que es centralitza l'activitat religiosa, administrativa i política en un sol lloc ja que els tres edificis (ajuntament, església i rectoria) estan comunicats entre sí. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||
| 50983 | Ajuntament de Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-guardiola-de-bergueda | <p>BUSQUETS i CASTELLA, J (2003). 'La creació del municipi' a Erol . Suplement 3. p- 28-30.</p> | XX | Recentment se n'ha pintat la façana. | <p>Edifici construït el 1951 per allotjar les dependències de l'ajuntament de Brocà que fins aleshores era a la casa de Cal Galló. Consta d'un edifici de gust eclèctic i format per una planta baixa, dues plantes pis i una teulada. Presenta una disposició de tres portes a la planta baixa que coincideixen amb tres balconeres del pis principal que donen a un balcó amb balustrada de formigó i tres petites finestres a la planta segona. Presenta l'aparell de la façana arrebossat i pintat en color girs clar i vermellós.</p> | 08099-85 | Plaça de l'Ajuntament núm. 03. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>L'Ajuntament de Brocà a principi de segle XX es va decidir de traslladar al barri de l'Hostal nou que aleshores i després de la demanda de matèria primera produïda per la guerra gran (1914-18) va provocar que els habitants de les masies de Brocà, Gavarrós, Torre de Foix es concentressin en llocs més propers a les cruïlles de camins. Aquest en seria el cas del barri de l'Hostal nou, la Farga, cal Frare i del Collet que havien anat creixent i va caldre la necessitat de erigir al punt més cèntric un lloc per a l'ajuntament que fins aleshores tenia serveis mancomunats dels nuclis de Brocà (que englobava Gréixer, Gavarrós, Torre e Foix i Sant Llorenç) amb el de Sant Julià de Cerdanyola. Al 1936 es va proposar d'unificar els dos ajuntaments en un de sol. Aquesta sessió extraordinària es va produir el 13 de setembre de 1936 i s'hi van reunir d'una part l'ajuntament de Brocà amb Joan Noguera com a alcalde i per l'altra l'ajuntament de Sant Julià presidit per Joan Anfruns i Portell. El 20 de setembre es posaven d'acord i el 27 de setembre del mateix any es va acordar celebrar un referèndum popular que n'aprovà la seva unificació. El nou ajuntament es deia Guardiola de Berga tot i que alguns escrivien també Guardiola de Berguedà o Guardiola de Bagà. Acabada la guerra civil es va mantenir la unificació dels dos municipis que es va mantenir fins a l'actualitat. El canvi de nom de Guardiola de Berga pel de Berguedà va venir promogut a l'era de la transició quant l'alcalde Ignasi Costa va consultar a l'Institut d'Estudis Catalans per sol·licitar quin havia de ser el nom correcte. Al final es denominà 'Guardiola de Berguedà' tal i com publica el DOGC del 1981 que esmenta ' Decret 299/1980 d'11 de setembre que fa referència al canvi de nom del municipi de Guardiola de Berguedà pel seu origen català, que és el de Guardiola de Berguedà'. La segregació de Sant Julià de Cerdanyola es va produir el 1982.</p> | 42.2332000,1.8792000 | 407517 | 4676277 | 1951 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50983-foto-08099-85-1.jpg | Física | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 102 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:53 | |||||||
| 72411 | Ajuntament de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilada | AJUNTAMENT (1997-1998: passim). | XVIII-XX | L'edifici de l'Ajuntament de Vilada es troba a l'extrem d'un grup de cases alineades en forma de carrer, a les quals és adossat per la part de ponent. La resta de façanes queden al descobert. És un edifici de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i la biga carenera encarada d'est a oest. L'edifici consta d'uns baixos, de dues plantes superiors i d'unes golfes. Els baixos són ocupats pel dispensari municipal d'assistència sanitària. La primera planta és on es troben les dependències administratives de l'ajuntament, alguns despatxos i sales de reunió. A la segona planta hom hi ha instal·lat la sala de plens, sovint utilitzada com a sala d'exposicions. Les golfes alberguen la part de l'arxiu municipal que habitualment no s'acostuma a utilitzar en la gestió de l'ens. L'actual edifici és fruit d'unes modificacions recents, que van canviar totalment la fesomia que tenia des de feia gairebé una cinquantena d'anys. Això no obstant, les obertures van ser totes conservades, a excepció d'un petit balcó a la façana sud. També es varen conservar les baranes de ferro forjat de tall vuit-centista. Ara per ara, la façana que presenta un major interès és la de migjorn. En ella pot observar-s'hi l'escut heràldic municipal d'unes grans dimensions esculpit en pedra. També són interessants les columnes de pedra que, amb uns moderns capitells, sostenen les llindes de la porta principal. Alhora, cal remarcar els esgrafiats que hi ha a la part superior de la façana de ponent. En ells hi són representades les esglésies de Sant Joan de Vilada i de Santa Magdalena de Gardilans. Tanmateix, tot i la seva originalitat són difícils de veure a simple cop d'ull. La façana de nord no té elements als quals calgui fer referència. | 08299-35 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | L'estructura originària de l'ajuntament de Vilada possiblement correspon a un grup de cases construïdes a finals del segle XVIII, com mostren les llindes dels edificis propers. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Inicialment l'edifici devia acomplir les funcions de habitatge i no es devia començar a utilitzar com a casa consistorial fins a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, habitatge, central telefònica... Actualment, com ja hem dit, les ha reduït a les de gestió municipal i com a dispensari mèdic. A mitjans dels anys 1950 s'hi va fer una important remodelació, l'element més característic de la qual era el rellotge de sol que sobresortia a la façana de migdia. Recentment, ha estat objecte d'unes noves reformes que han eliminat el rellotge i l'hi ha tornat un aspecte més adient a la zona on es troba ubicat. S'hi ha col·locat també l'escut municipal esculpit en pedra i altres elements decoratius. L'interior també ha estat totalment remodelat i adaptat a les necessitats dels nous temps. Les darreres obres es van efectuar en diverses fases des de 1991 a 1998 i van tenir un cost de 25 milions de pessetes. Van ser projectades per l'arquitecte berguedà Josep Maria Claret i les portaren a terme les empreses Bovil i, sobretot, Josep Roca. Josep Roca ha estat també l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la de ponent. L'obra acabada la va inaugurar el 1998 el president de la Diputació de Barcelona Manuel Royes i altres personalitats del món polític i institucional. En el treball de Botella MR ens descriu que Vilada no tenia casa consistorial, perquè l'ajuntament era itinerant segons el consistori. En un dels llocs on va estar, fou la casa de cal Quimet del cafè, actual casa d'en Joan del cafè; allà també hi estava ubicada l'escola dels nens, a finals de la darrera dècada del segle XIX, principis del XX. Després, amb l'arrencada del poble, es va comprar la casa de cal Rives, i al seu lloc s'hi va construir l'actual Casa de la Vila i l'escola de nens i nenes als baixos i 1er. pis de l'edifici; aproximadament als anys 1920. Val a dir que la pujada que va fins a la plaça de la Vila, llavors se'n deia la pujada de cal Rives. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'escut de pedra de la façana fet per l'escultor i paleta del poble Josep Roca, forma part de la sèrie d'obres escultòriques que ha creat i estan repartides pel poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:08 | ||||||||
| 41520 | Alcova de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcova-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | L'alcova de cal Vilardell conserva un magnífic llit d'estil olotí amb un gran capçat format per dos cossos, l'inferior rectangular i el superior quadrat que és el que conté la imatge pintada, d'una gran qualitat, de la mare de Déu dels Dolors. Es un llit de noguer conservat en molt bon estat així com tota la roba de llit, inclòs el cortinatge de puntes que separa l'alcova de la resta de l'habitació. | 08024-106 | Carrer de l'Església, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1353300,1.9937100 | 416838 | 4665292 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 54977 | Alcoves de Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcoves-de-ferreres | <p>CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà</p> <p>BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona, Fundació Noguera, Diplomataris número 47. </p> | XVIII-XIX | <p>La masia de Ferreres conserva, en molt bon estat, tres alcoves originals amb el seu mobiliari. - L'alcova original es troba en una estança situada a tramuntana de la sala principal i és formada per un doble espai, separat per un tampanell amb arc polilobulat de fusta. El llit i les teuletes són de fusta de noguera, amb el capçals decorats ricament amb trebals de marqueteria de motius florals i vegetals, i la imatge de Sant Domènec al capçal superior i la de la Mare de Déu al capçal inferior, patrons del matrimoni format per Domènec Anglerill i Maria Niubó, avis de l'actual propietari. El paviment de l'habitació és del s. XIX fet amb mosaic de diferents colors i motius geomètrics. - Al costat de l'alcova principal hi ha una alcova amb un doble àmbit, separat per un arc polilobulat de guix. El llit és un exemplar de fusta de noguera, amb quatre potes tornejades i un interessant capçal de fusta daurada amb un medalló oval que conté, pintada, la imatge d'una marededéu; hi destaquen els dos 'putis' o 'amorets' que sostenen el medalló i la decoració floral; és un exemplar de llit del tipus 'olotí' de l segon terç del s. XVIII. - La cambra, coneguda amb el nom de 'habitació del capellà' és també una interessant alcova amb arc polilobulat de guix, que conserva diferents mobles corresponents a estances diferents de la casa; hi destaquen els dos bressols (de balancí i de barrots), la cadira, la taula, la calaixera i el rentamans.</p> | 08144-143 | Ferreres | <p>Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar força masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.</p> | 42.0570900,1.8811700 | 407423 | 4656720 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54977-p3120383.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 66597 | Altar Major de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-salvador-de-la-vedella | f.XIX | actualment l'església no té culte, per trobar-se dins el pantà. Fa uns anys es va reparar la teulada de l'edifici però no actuacions a l'interior. | Senzilla construcció de fusta policromada formada per una fornícula plana central on hi figurava la imatge de St. Salvador. L'estructura està composta per un sol pis, flanquejat a banda i banda per dos pilars i una columna central, on es situaven imatges de Sants. Sobre el pis principal uns frisos motllurats sostenen l'entaulament, rematat per un arc superior adaptat a la forma de l'absis. Un floró a cada banda decora els laterals del remat. La policromia combina els marbrejats i el daurat. | 08268-107 | A l'església de Sant Salvador de la Vedella, situada al pantà de la Baells. | Podem incloure aquest altar dins alguna de les remodelacions que va patir el monestir, en aquest cas, probablement al segle XIX. L'obra devia substituir l'anterior altar major. Sembla que va ser construït per Pere Puig l'any 1.793. | 42.1691800,1.8625200 | 406046 | 4669186 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges dels Sants són escultures de factura moderna. L'interior de l'església encara conserva pintures a les parets, per bé que en mal estat. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | |||||||||
| 46055 | Altar Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XX | El retaule central, de fusta policromada i daurada, és d'estil neoclàssic, de factura senzilla, format per dos pisos i un entaulament i dividit en tres panys. El pis inferior està decorat amb dos plafons a banda i banda de l'altar, amb senzilles decoracions geomètriques, un dels quals és la porta d'entrada a la sagristia. El pis superior presenta una fornícula central amb la imatge de Sant Vicenç sostenint una mola situada sobre un pedestal. La fornícula, coberta amb cúpula, està flanquejada per dos guardapols que contenen cadascun dues columnes estriades amb el terç decorat amb fullatges daurats. Als panys laterals trobem les escultures exemptes que representen de Sant Isidre i Sant Josep amb el Nen. L'entaulament, decorat amb diverses volutes senzilles, és rematat per un medalló daurat sense inscripció. Sobre la mesa d´altar trobem una petita fornícula, emmarcada per una columna coríntia per banda i rematada amb frontó, on hi ha una petita imatge de la Marededéu. | 08057-81 | A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. | L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és un edifici d'origen romànic amb una important ampliació i modificació del segle XVII junt amb actuacions posteriors. L'església i el lloc de Castell de l'Areny es documenten des del segle X, de fet l'any 905 l'església és esmentada en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials. A finals del mateix segle X formava part de les propietats dels comtes de Barcelona, junt amb les terres de Castell de l'Areny, i pertanyia al Bisbat d'Urgell, constant esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Al 1312 l'església continua constant com a parroquial en la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga. L'església comptava amb un interessant retaule d'estil barroc a la zona del presbiteri, el qual va ser destruït durant la guerra civil. De fet, al llarg dels segles XVII i XVIII l'església degué experimentar importants modificacions i ampliacions que li aportaren gran part de la fisonomia actual. Al llarg del segle XIX la documentació parroquial deixa constància que es realitzaren actuacions diverses en elements interiors. Entorn als anys 40 del segle XIX consta que el Sr. Josep Pujol, conegut escultor i daurador de Sant Llorenç de Morunys, va dur a terme diverses actuacions a l'església, sobretot en relació a daurar i pintar alguns elements. Després de la Guerra Civil es van dur a terme obres de reparació dels danys causats a l'església durant aquest període, entre les quals la col·locació del retaule actual. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 54874 | Altar major de Santa Maria d'Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dolvan | <p>Catalunya Romànica (1985): Santa Maria d'Olvan, p. 61. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), Barcelona 133. SANTAMARIA, J. (1986). Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i baronia.</p> | XX | <p>L'altar major de l'església parroquial d'Olvan es va reconstruir durant els anys que seguiren a la Guerra Civil; ocupa tot l'espai del presbiteri, amb pintura i elements escultòrics s'enalteix la imatge de la patrona de la parròquia. La coberta del presbiteri, feta amb llunetes, presenta dues inscripcions que corresponen a l'inici del 'Magnificat'. Sobre la imatge de la Mare de Déu s'hi representa, pintada, la Santíssima Trinitat; la imatge que ocupa la part central del presbiteri és obra de l'imatger Josep Mª Camps Arnau i representa l'Assumpció de la Mare de Déu al cel, envoltada de dotze àngels, 'amorets', en mig de raigs de llum (bronzes daurats) i sostinguda per altres grups d'àngels.</p> | 08144-40 | Plaça de l'Església, 1 | <p>La primera església del castell d'Olvan va ser consagrada l'any 899 pel bisbe Nantígís de la Seu d'Urgell i se li donà el caràcter parroquial que manté fins avui. Des d'aquella data fins a finals del s. XIV es desenvolupà un important nucli urbà a redós de la sagrera de Santa Maria que donà lloc a l'actual poble d'Olvan. Situada dins els dominis de la baronia de la Portella, l'any 1285 els senyors d'aquesta baronia cediren el delme de l'església d'Olvan al monestir de Sant Pere de la Portella. Al s. XVIII, i més concretament l'any 1786, l'edifici romànic fou substituït per un de nou que, tot i que fou incendiat durant la Guerra Civil (1936), es conserva en l'actualitat al bell mig del nucli d'Olvan.</p> | 42.0572800,1.9052600 | 409417 | 4656716 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54874-p3070017.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Josep Mª Camps i Arnau (Barcelona 1879-1968). | Arran de l'incendi de l'església durant la Guerra Civil (1936) es va perdre bona part dels objectes litúrgics i el conjunt de retaules barrocs: el major, dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta (obra probablement de Carles Morató, 1747), el de la Mare de Déu del Roser, el de Sant Sebastià, el de Sant Antoni i el de Sant Isidre. L'actual talla de la Mare de Déu de l'Assumpta es va col·locar a l'altar major a finals dels anys quaranta del s. XX i és obra de l'anomenat imatger Josep M. Camps Arnau (Barcelona 1879-1968). Cal dir que el 14 de juliol de 1996 fou beneïda pel bisbe Antoni Deig de Solsona, una nova campana que es col·locà al campanar feta per la foneria Barberí d'Olot.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||
| 83094 | Alzina de Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-noguera | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Medi ambient i Habitatge. Parc Natural del Cadí Moixeró.</p> | No està protegida però es situa dins del Parc Natural del Cadí Moixeró i s'aplica la mateixa protecció del parc | <p>Important alzina centenària situada en uns planells al costat de la casa de Cal Noguera i del camí de Ca l'Estevenó. Es tracta d'un arbre amb unes característiques monumentals i amb un tronc que medeix més d'un metre d'amplada i que té una copa que abraça gairebé els 5-6 metres al seu voltant. Es tracta d'un arbre que no està protegit però que es podria considerar com a arbre monumental degut a la seva magnitud. Sembla correspondre amb un exemplar de més de 400 anys</p> | 08093-184 | En uns planells a l'oest de Cal Noguera i a tocar el camí ral | 42.2365000,1.8311400 | 403556 | 4676696 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83094-foto-08093-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83094-foto-08093-184-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Important alzina que denomina la ruta 'r' de Gisclareny i matrcada en verd i blanc com a sender local que parteix de la Collada de Turbians, baixa per Rocadecans Ca l'Estevenó continua a Vilella i retorna al coll de Turbians | 94 | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | |||||||||
| 65927 | Alzina de Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-camprodon | L'alzina de Camprodon està situada pocs metres al sud de la masia que li dóna nom, en un punt elevat ben a prop de la carretera BV-4401. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions amb una capçada gran i arrodonida que assoleix un diàmetre aproximat de 15 metres. Té un tronc ample, de 267 centímetres de perímetre a 1 metre d'alçada, que es divideix en multitud de llargues branques que s'estenen en totes direccions, formant una gran capçada que assoleix una alçada considerable. La capçada, però, no és ben espessa ja que l'alzina no brota homogèniament i té diverses branques mortes. | 08255-171 | Sector sud del terme municipal | 41.9745000,1.9626100 | 414051 | 4647465 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65927-foto-08255-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65927-foto-08255-171-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||||||||
| 54032 | Alzina de Les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-escoles | Davant les antigues escoles hi ha una alzina de considerables dimensions. Es tracta d'una alzina amb un perímetre de tronc d'aproximadament 1 metre. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 10 metres. | 08130-119 | Les Escoles, Les Forques | 42.0268900,1.7811000 | 399095 | 4653480 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54032-foto-08130-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 44876 | Alzina de Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-manudells | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada entre dues planes de conreu de cereals, molt a prop de Can Menudells, envoltada d'aritjol i esbarzers així com per una franja d'alzines molt joves, damunt d'una llosa de pedra sorrenca i exposada a ple sol. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per restes de màquia i brolla de romaní. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada a causa de la virulència dels incendis de l'any 1994 dels quals va sobreviure i es va refent any rere any amb nous rebrots. Mesura 17 m d'alçada total x 20 m. de capçada mitjana x 3,50 m de volt de canó i 4,10 m de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-229 | Davant la masia de Can Menudells | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 42.0299800,1.8677800 | 406276 | 4653725 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | ||||||||||||
| 89410 | Alzina de Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigcogull | l'aspecte general és bo, tot i que una part del tronc es troba sec, mort, potser es va veure afectada pels incendis del 1994. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, situat en mig d’un camp de conreu que hi ha al sud del turó de Puigcogull. Amb un port molt vertical, té un canó que es recargola molt lleugerament i es bifurca en tres grans branques a partir de les quals es divideix en altres diverses branques, tot formant una capçada d’uns 13 metres de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-246 | <p>El municipi d'Olvan es va veure greument afectat pels grans incendis forestals del 1994, l'entorn pròxim a l'alzina es veié molt arrasat pel foc. Un exemplar d'aquestes característiques, i de dimensions considerables com aquest, destaca en un entorn de bosc jove desenvolupat posteriorment als incendis.</p> | 42.0602223,1.9254613 | 411093 | 4657021 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280352.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||
| 89411 | Alzina de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-sant-salvador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L'alzina està situada a pocs metres al llevant de la casa de Sant Salvador, en un petit pla al peu del camí de Campdeparets. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. La part superior del canó es bifurca en dues branques principals però que a la seva vegada es divideix diversitat de branques formant una gran capçada oberta i arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-247 | 42.0648419,1.9188182 | 410550 | 4657541 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140265.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89411-p3140274.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar prou destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan, i també la zona propera a l'alzina, es va veure greument afectat pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 72504 | Alzina de la Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-maso | Bo. Malgrat tot, en algun moment es va pintar una gran creu vermella al tronc que s'hauria pogut estalviar. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al costat de la casa de la Masó. Ubicada a la cruïlla entre les pistes de la Masó al castell de Roset i a la casa de Roset. Es troba en una zona de bosc mixt en una raconada més humida del normal a causa de la proximitat al torrent de la font de l'Arç, en un punt enclotat. Es troba envoltada de pi roig i roures (al costat més solei). L'arbre està gairebé adossat a un gran roc que ocupa tot el sector nord-est, i que l'inclina créixer direcció sud-oest. La capçada és atapeïda i allà on s'estén per sobre la roca pren la seva forma arrodonida habitual. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Les mides aproximades del tronc són: 3'70 m de perímetre a la soca. 2'85 m. de volt de canó. Estimem que una altura d'entre 12 i 15 m. | 08299-128 | Sector oest. Casa de la Masó | 42.1480300,1.9179400 | 410594 | 4666779 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. El punt on es troba l'alzina s'ha disposat d'algunes vies d'escalada a la paret de la roca. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:08 | |||||||||||||
| 89583 | Alzina de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riba | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de mides destacables, situat a la banda de nord-est de la masia de la Riba, just a l’altra banda del camí que continua cap a Valldaura on hi ha un revolt tancat. El peu de l’alzina surt d’un aflorament de roca mare en el qual té les arrels ben afermades, característica que la fa més remarcable. El tronc central amb una suau inclinació i de no molta alçada es divideix en tres branques principals i una secundària, que al seu torn es subdivideixen en diverses branques, tot formant una capçada entre uns 13 i 16 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-270 | 42.0684110,1.9305337 | 411523 | 4657925 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89583-p6270229.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l’entorn es conserven altres exemplars d’alzines i de fet hi ha un petit alzinar a l'entorn de la masia que el fa destacable, especialment tenint en compte que el municipi d’Olvan i també la zona propera a la masia es va veure greument afectada pels incendis forestals del 1994.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 89409 | Alzina de la Tor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans destacables, situat a la banda de ponent de la masia, a l’altra banda de la pista o camí del Boix i a peu de la bifurcació amb un altre camí secundari. El peu surt del pendent inclinat del marge del camí, fet que ha condicionat que el tronc central sigui lleugerament inclinat. La part superior del canó es bifurca en tres branques principals que al seu torn es divideixen en diverses branques, tot formant una capçada d’uns 17 metres de diàmetre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-245 | 42.0771963,1.9182657 | 410522 | 4658914 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89409-p1280157.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||||||||
| 65926 | Alzina de la Viscola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-viscola | L'alzina de la Viscola està situada uns metres al nord-est de la masia que li dóna nom, en l'esplanada que s'estén al voltant de la masia. Es tracta d'un exemplar d'alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de 278 centímetres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada que conserva, de forma molt arrodonida i d'uns 15 metres de diàmetre, i que pràcticament arriba al nivell de terra en diversos punts a tot el volt. | 08255-170 | Sector est del terme municipal | 41.9777000,1.9909000 | 416399 | 4647793 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65926-foto-08255-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65926-foto-08255-170-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:07 | ||||||||||||||
| 46115 | Alzina de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-cases | L'alzina està situada a pocs metres al sud-oest de la casa, en un petit planell en vistes sobre el poble de Castell de l'Areny. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. El canó es divideix en quatre branques principals les quals es bifurquen en altres tot formant una gran capçada oberta i arrodonida. | 08057-141 | A la zona central del municipi. Al costat de la masia de les Cases. | 42.1754600,1.9461200 | 412960 | 4669795 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:52 | ||||||||||||||
| 44687 | Alzina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-colls | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al bell mig d'una plana de conreu, completament aïllada de vegetació arbòria i exposada a ple sol. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura 19 m d'alçada total x 29 m de capçada mitjana x 4,10 m de volt de canó x 8,50 m de volt de la soca. Per sobre del canó neixen 11 branques que es van bifurcant. Arran de soca, orientada al nord hi ha una fissura de 30 cm d'alçada per 30 cm d'amplada amb una profunditat de 40 cm.Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-40 | Camps de l'Alzina Grossa. | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . Mireia Amat i Escútia, l'abril de l'any 2005 escriu un poema titulat 'Alzina dels Colls', els versos del qual són els següents: Enmig d'una dolça llenca, Un grup de branques encisen la mirada Un arbre molt dens envelleix la carena Una alzina omnipresent, una alzina estimada Sempre desperta i alçada Amb mancança de por a la flama És i serà amada Aguantant un centenari de fama Exemple per les alzines nascudes Noves en un món despietat amb la natura. Frondosa i plena de matolls, Aquesta ets tu, Alzina dels Colls | 42.0050700,1.8345400 | 403486 | 4650996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom d' Alzina grossa de Casserres.En un tríptic de l'Ajuntament sobre la ruta de les fonts, es diu que hauria estat declarada d'interès turístic, però aquesta categoria no existeix dins la legislació de protecció d'arbres a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:48 | |||||||||||
| 72499 | Alzina dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-enamorats | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba en un dels punts més elevats de la carena que travessa pel mig del Bosc del metge Soler. Es troba en una zona de bosc mixt humit en el qual la carena orientada d'est a oest, separa clarament el bac de tramuntana amb un bosc més clarejat al solei. Es troba envoltada sobretot de pi roig, els quals han crescut amb rapidesa i tapen una mica la presència de la seva copa. La capçada és una mica esclarissada pel que és habitual en aquesta espècie. L'arbre està molt estilitzat, possiblement per la competència amb els pins de l'entorn. La seva escorça és fosca i clivellada. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Mesura 15 m d'alçada aproximada. 1,65 m de perímetre de volt de canó i 12m. de capçada. | 08299-123 | Parc dels Pins del Metge | A mitjans de segle XX es tractava d'una alzina força ufanosa que destacava per trobar-se enmig d'una zona de feixes conreades que li donaven un caràcter solemne encara que les dimensions eren menors, pel fet de tractar-se isolada. L'arbre va agafar popularitat entre els veïns i veïnes del poble per la seva posició privilegiada paisatgísticament sobre la vall de la Baells. Era un lloc de passeig per moltes parelles del poble i per aquest motiu rep el nom de l'Alzina dels enamorats. Val a dir, que malgrat trobar-se enmig del bosquet que feu arranjar el Metge Soler per adaptar-lo a zona de passeig pels malalts residents al seu sanatori, aquesta alzina no fou plantada. | 42.1330600,1.9228600 | 410979 | 4665111 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72499-foto-08299-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:08 | |||||||||||
| 54031 | Alzines del Pla de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-pla-de-les-alzines | Alzinar ubicat a migdia de la carretera que des de l'Espunyola porta al nucli de Montclar. Aquest alzinar és l'espai on té lloc la Fira de Reis de gener, amb diverses activitats lúdiques i festives relacionades amb la fira. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut en bon estat en el seu conjunt. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària d'aquesta zona abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de cereals, que va desforestar els voltants i els plans veïns. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, constituint un important punt en d'imaginari de la població local. | 08130-118 | Pla de les Alzines | 42.0242300,1.7763300 | 398696 | 4653191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El lloc també s'anomena Firal dels Reis, ja que es realitza la Fira anual de Reis. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | |||||||||||||
| 54938 | Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinosa | <p><span><span><span>BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartulari d’Olvan del segle XII', a <em>L'Erol</em>, número 96, p. 33-36.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia construïda, almenys en tres etapes. És formada per una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants, amb la façana original orientada a migdia i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Al cos més antic s'hi afegí, posteriorment, un cos rectangular al costat de llevant que s'amplià també i que donà com a resultat un edifici rectangular i cobert a dues vessants. Avui, la porta d'accés és al mur de tramuntana, aixoplugada per un petit porxo. A l'interior de la masia es conserva una antiga cisterna incorporada avui a l'espai d'habitatge que és a la primera planta de la masia.</p> | 08144-104 | La Tor | <p>La masia de l'Alzinosa no es troba documentada, almenys amb aquest nom, tot i que, de ben segur, la seva història es remunta als segles medievals i que va canviar de nom al s. XVIII o XIX.</p> | 42.0694100,1.9088000 | 409727 | 4658059 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280029.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons recull Josep Busquets (BUSQUETS: 2008,36), en el conegut com Cartulari de Santa Maria d’Olvan del segle XII conservat a la biblioteca del Monestir de Montserrat, consta que el 1267 “Raimunda de l’Oldinosa, com que tenia un gran deute amb l’església i el capellà d’Olvan i no podia pagar-lo, els donava espontàniament tota aquella terra que tenia dins el seu mas anomenada Coma de Santa Maria i que afrontava amb l’honor de Pere Vidal de la Torra, amb el torrent que baixava de la Torra inferior i amb un serrat.” Busquets es refereix a la possibilitat que “Oldinosa” podria correspondre a l’Alzinosa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:57 | ||||||||
| 38538 | Antic Sindicat Agrícola d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia | <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l'esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l'any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d'un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l'interior, la planta baixa s'utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d'Avià.</p> | 08011-14 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | <p>L'edifici del Sindicat Agrícola es va construir l'any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l'era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l'entitat. El primer edifici era d'un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d'ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l'exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: 'Uns pels altres i Déu per tots', tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d'Estalvis, que es va ubicar en un annex de l'edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d'octubre de l'any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l'inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d'aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l'apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l'electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d'abril de l'any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d'Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d'Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l'edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.</p> | 42.0763000,1.8247000 | 402780 | 4658916 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Vàries persones d'Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas. | L'any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l'arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d'ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels 'pobres' en contraposició al local dels 'rics' que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l'església i cal Tofaire, on actualment hi ha una botiga de queviures. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||
| 91499 | Antic camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral-1 | <p>CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures. | <p>El camí ral que comunicava Borredà amb Sant Jaume de Frontanyà entra al terme municipal pel Sud-Oest tot resseguint el traçat del riu Mergançol. Un cop passada la baga de Les Platetes, travessava les saleres de Terradelles, tot passant pel que havia estat la creu de Terradelles, avui desapareguda, i s'enfila per les roques del Berlinga per arribar al nucli urbà pel SO. Un cop travessada la sagrera, seguia per Cal Vicenç fins al coll de Sant Jaume. Allà sembla que hi havia dos ramals: un que seguia cap a Santa Eugínia creuant el terme cap a La Pobla de Lillet, seguint el camí ramader ICR8 que anava de Prats de Lluçanès fins a Castellar de N'Hug. Aquest tenia una amplada de 2-3,5 m. L'altre ramal pujava cap al coll de la creu d'en Soler, creuava els Rasos de Tubau per acabar connectant amb Gombrèn. </p> <p>Actualment molts trams del camí ral coincideixen amb el traçat de la BV-4656 o hi passen paral.lelament, pel que està en desús. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-62 | Des de Borredà fins a la Pobla de Lillet, travessant el terme de Sant Jaume de Frontanyà de Sud a Nord. | <p>Els camins “reals” o “rals” eren camins públics que unien poblacions importants. Originàriament eren patrimoni de la corona ja que estaven construïts a expenses seves i generalment es mantenien i es cobraven impostos per mantenir-los, com l’impost del passatge per fer passar el bestiar. Altres camins secundaris unien pobles i indrets destacats, els que van anar agafant importància i es van mantenir fins que van ser substituïts per carreteres, la majoria de les quals conservaven el traçat original. Al peu dels camins hi havia serveis per acollir viatgers: al camí ral de Borredà a La Pobla de Lillet, pel seu pas per Sant Jaume els passavolants s’albergaven a la Fonda Cal Marxandó.</p> <p> </p> | 42.1862900,2.0223700 | 419271 | 4670923 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img4408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-img2707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91499-006-vista-parcial-de-la-poblacio-i-esglesia-parroquial.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Social | BPU | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Actualment encara resten alguns d'aquests camins pel seu traçat original, tot i que algunes parts s'han aprofitat per les carreteres actuals. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 05:02 | ||||||
| 43252 | Antic edifici de la Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions | XX | La façana està força deixada. | Es tracta d'un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L'edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa. | 08022-60 | Nucli urbà | No es tenen dades històriques sobre l'edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930. | 42.1018000,1.8442900 | 404439 | 4661725 | c. 1930 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Es desconeix | L'obertura d'un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l'edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml