Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72388 | Viladomat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladomat | AADD (1994: 185). BARAUT (1986: 208-211). CATALÀ (1976: 971-976). SERRA (1930: 241). SOCA (en curs: s. p). | XII-XVIII | Tot i el bon estat de conservació algunes parts, com els coberts adjacents, presenten cert estat de deixadesa. | Es tracta d'una masia amb una estructura tradicional. L'edifici principal és un bloc molt sòlid de planta rectangular que s'orienta d'est a oest, amb una teulada a dues vessants. L'aparell és molt regular i els carreus són molt ben treballats, cosa que permet veure les successives ampliacions, Les més importants devien tenir lloc a mitjans del segle XVIII. L'entrada actual és a la cara nord, però la façana principal sembla ser la de migdia. És en aquesta façana on s'obren les obertures més grans. Hi ha també una balconada amb una barana de fusta. La casa consta de tres pisos d'alçada. A la planta baixa hi ha les corts i els estables i les dues plantes superiors serveixen d'habitatge. A la primera planta s'hi accedeix a peu pla per l'era, ubicada a la part nord. L'era separa la casa d'una gran pallissa, característica de les cases de la contrada. La resta de construccions adjacents semblen més modernes. Consisteixen en simples porxos o coberts, que han servit d'estables o de magatzems de ferratge, però actualment estan força degradats. També hi ha alguns murs de pedra, algun d'ells força alt. En un d'ells hi havia hagut les restes d'antigues premses traslladables de vi, les quals ara ja han estat retirades del mur i es guarden a recer de la casa. | 08299-12 | Sector nord-oest | La masia de Viladomat la trobem documentada des de molt antic. La primera menció del mas és de l'any 1127, en fer-se una convinença sobre les esglésies d'Olvan, Sagàs Vilada, Gironella i la Portella entre el bisbe d'Urgell Pere Berenguer i Guillem de la Portella, en la qual Guillem de Portella s'obligava, entre altres coses, a cedir dues parts del delme de Sant Joan de Vilada 'et unum mansum bonum in Viladomad'. El topònim fa pensar, però, que l'origen és molt més antic i que en aquell temps Viladomat o la Vila d'Amat, era composta per diversos masos. Amb tota seguretat l'actual masia correspon a un d'aquests masos. El 1312, en una visita parroquial a Sant Joan de Vilada hi compareix també un Berenguer de Viladomat. Així i tot, entre l'abundosa documentació de la resta del segle XIV no trobem referències a la casa, cosa que ens fa pensar en un abandó temporal, possiblement causat pels estralls de la pesta de 1348. El 1469 trobem a Joan Viladomat com a capità del castell de Roset, per l'honorable donzell Joan de Roset. Hem de pensar que aquest era fill de la masia de Viladomat. A partir del segle XVI les mencions dels Viladomat i de la masia ja són més freqüents. El 1546 Joan Viladomat va arrendar les herbes i terres del mas Viladomat a Janot de Roset, de la parròquia de Vilada, però que residia a la Cerdanya, per quatre anys i pel preu de 25 lliures anuals. Joan Viladomat es reservà algunes parts, com un molí que també posseïa prop de la Coromina. A començaments del segle XX Cèsar August Torras, en una de les seves excursions, encara trobà les restes de l'antic molí, però ara estan desaparegudes. També apareix al fogatge de 1553. Al segle XVIII Viladomat fou adquirit pels propietaris de la Canal de la Nou i passà a ser una de les seves masoveries. Durant aquest període s'ampliaren les terres de conreu i se'n romperen de noves. També els ramats de la casa van anar creixent. Aquesta situació s'ha mantingut fins als nostres dies. | 42.1416900,1.9133400 | 410205 | 4666079 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72388-foto-08299-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72388-foto-08299-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72388-foto-08299-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Tot i que darrerament s'hi han obrat algunes millores, la casa conserva encara els seus trets més característics. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:28 | |||||||
| 79068 | Vilafresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafresca | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 5.10 | XIX-XX | Casa de pagès que ha conservat les característiques constructives tradicionals, tot i que amb un cos annex de construcció recent. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, distribuïda en dues crugies. Té planta baixa més un pis i planta sotacoberta. Els murs són de maçoneria i la coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a l'est. Les obertures són emmarcades amb arcs rebaixats de maó, excepte el balcó de la façana, fet amb llinda i brancals. Al costat sud té una ampliació feta a finals del segle XX, amb obra de maó. Al costat nord-est té una construcció en semiruïna pertanyent a una tina i, al costat, un pou. A l'exterior es conserva una pedra foradada que servia com a base d'una premsa. | 08175-294 | Vilafresca | Per les característiques constructives podria ser un edifici del segle XIX. La casa està situada en terrenys del Grapal, també anomenada Alsina de Graells. | 41.9133000,1.8679400 | 406118 | 4640770 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79068-foto-08175-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79068-foto-08175-294-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 65838 | Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilalta-0 | AADD (1995). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Bages, Berguedà i Solsonès. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1991). Guia d'art del Berguedà. Consell comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. AADD (1994). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Santa Maria de Merlès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2007. | XVII-XVIII | Vilalta està situada en un punt lleugerament elevat sobre la riera de Merlès, al nord-oest del molí de Vilalta. Es tracta d'un casal de grans dimensions format per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis, i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra gran, amb algunes parts amb filades de carreus regulars, i parcialment arrebossats. Les cantonades hi ha grans carreus treballats. La teulada és de quatre vessants, integrant tots els volums adossats sota una única teulada. La façana principal, orientada a l'est, té un gran volum adossat a la meitat esquerra que sobresurt formant un petit pati al davant, al fons del qual hi ha la capella de la Trinitat de Vilalta. A la meitat dreta de la façana hi ha un gran portal de pedra motllurada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb monòlits treballats en el cos adossat a la dreta. Al primer pis, una finestra i un balcó emmarcats amb pedra motllurada, i a les golfes, una espitllera entre carreus i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats. En el cos que sobresurt a l'esquerra (amb façana orientada al nord) hi ha tota la planta baixa oberta, permetent el pas a l'altre costat de la masia, és cobert amb volta d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats i dos balcons emmarcats amb pedra motllurada, un amb la data de 1755 inscrita. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats, una a mode d'espitllera i l'altra, més gran, amb decoració geomètrica a la llinda imitant una cortina. En la façana est d'aquest volum adossat, només visible des de fora del conjunt de la masia, hi ha tres espitlleres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada i la resta reformades. La façana nord té adossat al centre un cos; a la planta baixa no té obertures i al primer pis forma un porxo delimitat amb una barana de pedra motllurada i sustentat amb tres robustos pilars bisellats, motllurats al capitell i a la base. A la resta de la façana hi ha una espitllera a l'extrem dret de la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats a les golfes, i decorada amb un arc conopial a la llinda i un motiu geomètric hexagonal a sobre. La façana oest té un petit cos adossat a l'extrem dret formant un queixal. A nivell de planta baixa hi ha sis obertures, dues espitlleres fetes amb pedra treballada, dues finestres emmarcades amb monòlits bisellats, una finestra amb monòlits treballats i una espitllera emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra motllurada (inclòs l'ampit), dues mostren un motllurat especialment ric, una finestra d'arc conopial emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits treballats amb una fina motllura ubicada al cos adossat de la dreta. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits bisellats, la del centre té decoració geomètrica a la llinda i la de la dreta, decoració simple d'arc conopial; i una finestra emmarcada amb monòlits treballats i decoració simple d'arc conopial a la llinda ubicada al cos adossat a la dreta. La façana sud té un pati tancat al davant amb estructures agropecuàries que tapen el nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dos grans balcons emmarcats amb pedra motllurada i una eixida central, amb barana de ferro treballat i sustentada amb un robust pilar central de pedra bisellada, a la cara exterior del qual hi ha picat a la pedra un rellotge de sol amb la data inscrita de 1773. A les golfes es repeteix la disposició amb una altra eixida, tot i que més baixa i amb el pilar central més curt. A la dreta del volum principal hi ha adossat el cos que sobresurt de la façana principal. Aquesta façana presenta tres finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits bisellats, i dues més a les golfes, una de les quals emmarcada amb pedra motllurada profusament i ampit motllurat. | 08255-82 | Sector nord del terme municipal | El lloc de Vilalta és documentat des de l'Edat Mitjana com una de les possessions dels senyors de la Portella. La masia de Vilalta és una gran construcció documentada ja al segle XI. Apareix documentada també al segle XV (1439) quan Joan Vilalta de Merlès adquireix directament del cavaller Jaume Tagamenent de la casa i finca de la Vall de Vilaramó, amb dret sobre esl seus habitants. També apareix en el fogatge de 1553, tot i que l'edificació actual correspon bàsicament a una construcció dels segles XVII i XVIII. Prop de la casa fou construïda la capella familiar advocada a la Santíssima Trinitat. Vilalta també tenia un molí a tocar de la riera de Merlès. | 42.0265000,1.9882700 | 416245 | 4653214 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65838-foto-08255-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65838-foto-08255-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65838-foto-08255-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra entre les que destaca la capella de la Trinitat i la masoveria, reformada recentment. | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||||
| 44797 | Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Antiga masia de planta rectangular rehabilitada com a casa de turisme rural. Està fonamentada directament damunt la roca natural i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria amb pedra vista i restes d'arrebossat antic. Les cantoneres combinen una part inicial amb carreus, rajols fins a la planta primera i carreus ben tallats a la planta segona (a la façana posterior, només hi ha grans carreus). L'ampliació del sud-est està feta amb totxo i arrebossat. La façana principal té una disposició simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat, del que en destaca un triple eix central presidit per la porta d'accés de mig punt fet de rajols, en planta baixa, i dues galeries triples amb arcs carpanells fets de rajols. L'estructura interna és de tres crugies amb voltes de pedra de canó mig apuntades en planta baixa. L'escala d'accés a la primera planta es troba a l'entrada a mà esquerra. S'accedeix al barri per un arc, sense porta, fet de rajols amb coberta de teules a dues aigües. | 08049-150 | Paratge Vilanova - Entorn Riera de Clarà | L'aspecte actual és fruit de diverses reformes, algunes de les quals han deixat traces arquitectòniques visibles. La masia antiga constaria de planta baixa i pis i, probablement golfes o sota cobert. També tindria planta rectangular i mantindria la disposició de la coberta com l'actual. La façana principal tindria la mateixa orientació sud, però estaria uns metres més endarrere. Actualment resta tapada per l'ampliació del cos de galeries, molt freqüent en el segle XIX en aquesta zona. El gruix de les parets de la planta baixa i primera denoten certa antiguitat en la construcció, que les reformes posteriors han mantingut o, fins i tot, aprofitat. La darrera reforma fou realitzada l'any 2000, quan s'adequa per turisme rural. També era coneguda amb el nom de Viladecans i, juntament amb les masies de La Barraca i el Molí, fou comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571. Inicialment va ser habitada pels fills, però més tard s'hi instal·laren els masovers. El darrer masover, Josep Calveras Santacreu, hi va viure fins l'any 1980. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia' | 42.0158400,1.8525600 | 404995 | 4652172 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva el forn de pa. A la part posterior, darrera la piscina actual, sota l'ombra d'uns lledoners hi ha, buidades a la roca hi ha un primer grup de tines. El segon grup de tines es troba excavades, damunt d'una codina, al darrera de les corts de les vaques i a proximitat un forn de ginebre. Entre els camps de sota la casa, no gaire lluny destaca un pont de pedra amb dues arcades construït fa uns cent anys per la família del Mas Barnadàs i la del Mas Barbats que els permetia travessar la riera de Clarà d'una propietat a l'altra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 66540 | Vilarassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarassa | SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | presenta un avançat estat d'enrunament. | Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat del Bou, actualment es troba en un avançat estat d'enrunament. L'emplaçament de les restes és dalt d'un morral planer que es troba a mitja carena del serrat. La masia estava conformada per l'habitatge amb alguns annexes adossats, el paller adossat al sud i una gran era al costat sud-oest. Les restes conservades mostren l'estructura de la construcció principal, la casa, fins a alçada de murs de forjat de planta baixa, excepte en la part més nord que es conserva la façana fins cota de coberta. Les restes es troben bastides en diferents nivells, tot adaptant-se a la topografia del terreny. La restes de la casa mostren una planta rectangular sembla que constava de planta baixa, primera i un nivell sotacoberta. Els murs són bastits en pedres desbastades, alguns carreus poc treballats i pedres més irregulars en mides i formes; a les cantonades, blocs més ben carejats. Pel que fa als elements de càrrega interior, es conserven restes de pilars de pedra i també algun mur. Pel que fa a les obertures, són molt poques les conservades, al mur de ponent hi ha una gran obertura d'accés a l'interior, és de brancals de carreus i llinda de fusta; la resta d'obertures visibles són de constitució senzilla. La façana oest té una petita estructura adossada corresponent al cos del forn de pa, conserva la boca del forn a l'interior de la casa, la qual és conformada per una petita obertura emmarcada amb peces de pedra, a la llinda una peça que conforma un arc, suportada per un carreu a cada costat. Al mur nord hi ha adossada un altra estructura, és de planta allargada i està coberta a un sol vessant i l'interior és d'un per al bestiar. Al costat sud de la casa, hi ha restes d'una altra edificació que deuen correspondre al paller, actualment estan cobertes de vegetació arbustiva. Al costat sud i sud-oest del conjunt d'aquestes estructures hi ha el pla de l'era. | 08268-50 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | Els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures de la masia són pocs. Tot i així, els elements que podem observar semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVII-XVIII, junt amb alguna modificació més tardana que pot datar del segle XIX. Les referències documentals de l'indret de Vilarassa es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) A nivell documental, es pot fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha consta registrada la masia Vilarassa. | 42.0952700,1.8871900 | 407977 | 4660953 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 57734 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell-0 | BOIXADER, P. (1997: 34-36): 'Inventari de les cases de pagès de la vall de Lillet'. L'Erol, núm. 53, primavera 1997. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. | XVIII-XIX | La casa està deshabitada i malauradament comença a tenir algunes goteres a la teulada. | El Vilardell està situat a l'obaga que s'alça davant la Pobla de Lillet. Per arribar-hi podem anar pel sender que des de la Pobla ens porta a la cova de la Verge de Falgars, passant a tocar del Tinar, i més endavant i abans d'arribar a la casa, per la Font Freda (avui bastant descuidada). La casa és de planta rectangular, formada per tres nivells, planta baixa, primera i sotacoberta. Presenta teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la sud. Està construïda amb grans cantoneres de pedra picada que contrasten amb la resta del parament, fet amb paredat de pedres irregulars i de mides molt diverses. Com és habitual, quasi totes les obertures són a la façana del solei, a la sud, on trobem tres registres d'obertures per cada nivell i alineades verticalment. A la planta baixa, al centre hi ha la porta principal d'accés, feta de muntants de maó de pla i per llinda, arc rebaixat en sardinell també de maó massís; a la unió entre el brancal est i l'inici de l'arc hi ha una pedra amb la inscripció '1891 JP'. I a banda i banda de la porta una finestra. A la planta primera i segona, trobem la mateixa distribució, al centre un balcó sense voladís i ambdós costats una finestra, totes amb llinda de fusta; a la part superior, just per sota el carener hi ha una petita obertura de forma ovalada. L'interior està compartimentat en tres cossos perpendiculars a la façana de migdia, a la planta baixa estan separats per murs de càrrega i coberts amb volta de maó de pla a cada crugia. La planta baixa era destinada al bestiar, i al fons del cos central hi ha l'escala d'accés a les plantes superiors. A partir de la planta primera hi ha un únic pilar per sobre de cada mur que es desenvolupa fins la coberta. Així, a la planta primera hi ha la sala al centre, habitacions al costat est i la cuina a l'oest. A la cuina podem veure la llar de foc amb la boca del forn de pa i al costat uns fogons i una pica, que foren inutilitzats, ja que se'n construïren uns de nous a la banda oposada; també en aquest espai al mur nord hi ha una porta de sortida a la part posterior de la casa que queda en aquest mateix nivell. La planta segona trobem habitacions a les crugies laterals; també era destinada a magatzem. Els forjats de la planta primera i segona són de bigues de fusta quadrejades i revoltons d'obra. A la part posterior de la casa hi ha les restes del paller, i per davant camps de conreu. | 08166-34 | A uns 2 km de la Pobla. | L'única notícia documental coneguda que tenim del Vilardell, és la cita d'aquesta casa en el llistat de masies del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR). En una pedra de la façana sud trobem inscrita la data 1891, fet que pot assenyalar la data d'alguna reforma realitzada a la casa. | 42.2363200,1.9648200 | 414586 | 4676534 | 08166 | La Pobla de Lillet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57734-foto-08166-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 53928 | Vilariquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilariquer | Homs i Brugarolas, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Planes i Albets, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra'. 1856. Document original. ACB. | XIII-XIX | Masia de planta rectangular configurada per un cos primigeni i dos afegits a la banda de migdia, mostrant al menys tres èpoques constructives diferents. És cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia i que està estructurada en dos nivells diferents, essent un pis més baix el del cos de migdia. La casa està situada en un desnivell del terreny i té dos accessos, així com diferents coberts al voltant. És construïda de paredat comú, amb cantoneres de pedra ben escairades i poques obertures allindades. Davant la façana principal hi ha un cos afegit que forma un porxo que tapa la porta principal que és adovellada i al que s'accedeix des de la façana de ponent a través d'altra porta d'arc i des de migdia també a través d'una porta d'arc. Un cop a dins es pot veure que la façana actual està afegida a un cos primigeni que encara conserva altra porta adovellada més antiga i amb dovelles més curtes. El cos primigeni és de planta, pis i graner sota teulada. A la façana nord hi ha un petit cos adossat que incorpora l'escala i una cisterna. A la façana de llevant hi ha una escala que condueix directament a la planta pis. A l'interior destaca l'escala de pedra que porta de la planta al pis; un espai a la planta baixa a la banda de llevant que era l'antic pastador, conserva la campana pel foc a terra i la campana i boca del forn, així com la boca superior d'una tina circular excavada a la roca i que ocupa l'alçada d'un pis soterrani a aquest espai, on s'obre la boixa i hi havia el celler. Al pis hi ha la capella a la sala amb una imatge Marededéu del Roser; el foc a terra amb campana rectangular i els escons de fusta amb taula abatible al voltant d'aquest. Es conserva una llinda d'una finestra exterior del pis que s'obre a llevant, amb una inscripció i la data 1797. | 08130-15 | Rasa de Vilarriquer | L'estructura d'aquesta masia mostra una casa antiga, possiblement d'orígens medievals. El topònim pot fer referència a un antic topònim d'origen romà o medieval. Sembla que durant la baixa edat mitjana pertanyia a la jurisdicció del baró de Montclar. La notícia documental més antiga trobada és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus Vilariquer (Homs, 2005). Al fogatge de 1447 s'esmenta a En Vila, possiblement referents a aquest mas. També al fogatge de 1553, fet per Pere Serra batlle, que esmenta entre els 20 caps de casa de Montclar, a Joan Vilariquer. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS), en Vilariquer. Surt al llistat del registre de 'Casas de campo y aforados de guerra' de 1856: Vilariquer, José Plunas. | 42.0115700,1.7459600 | 396161 | 4651821 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53928-foto-08130-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||||||||
| 79025 | Vilarrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarrassa | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa. GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 1.22 SERRA, Rosa; MIRALDA, Jordi (1990). Merola, un poble. Associació Cultural Esplai; Comissió Caminada Popular, p. 25 | XVIII-XIX | Façanes i tancaments en estat precari. | Masia de petites dimensions, ben situada a l'extrem d'un altiplà, que ha conservat la tipologia tradicional. Consta d'una edificació de planta rectangular, distribuïda en tres cossos, amb planta baixa, pis i sotocoberta, la qual forma un tancat amb un petit pati davanter a la façana principal, orientada a llevant, i coberts als costats nord i sud. Els murs són de pedra vista, amb carreus a les cantonades. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, i amb ràfec de dues filades mixtes. Les obertures de les finestres són fetes amb llindes i brancals de carreus, i els tancaments de fusta. Algunes de les obertures han estat tapiades. La façana principal té portal adovellat i, a la planta sota coberta, una galeria amb dues llindes de fusta en forma d'arcs. L'interior de la casa conserva bé les característiques arquitectòniques tradicionals, però es troba en estat precari. Als baixos hi ha voltes de pedra, estables amb menjadores, etc. A l'angle sud té una era enrajolada i un conjunt de dues tines independents. | 08175-251 | Vilarrassa | El mas ja es troba documentat l'any 1276, quan els Templers cedeixen al cavaller Arnau de Puyol el dret a cobrar rendes sobre aquest i altres masos. La construcció actual sembla correspondre majoritàriament al segle XVIII, època d'expansió de moltes masies. Vora la masia hi passava el camí ral de Manresa a Berga. | 41.9863000,1.8560900 | 405243 | 4648888 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79025-foto-08175-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79025-foto-08175-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79025-foto-08175-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 59965 | Vilatge del Roc de Palomera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilatge-del-roc-de-palomera | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya, fitxa núm. 5862. Generalitat de Catalunya. RIU, M. (1975). Estaciones medievales en el término municipal de Saldes. A Arqueologia, III, Madrid. Pàg. 272-290.</p> | XIII | En tractar-se de vestigis d'un antic poblament del que només es conserven les arrencades dels murs, el seu estat és regular. | <p>Situat al sud-est de Saldes, a 1440m d'alçada. És una penya envoltada de cingleres amb un accés difícil. Es troba al costat de la Pleta de la Vila, lloc on hi ha vestigis d'antigues cledes i de marges de camps abandonats. El vilatge ocupa uns 80m de llargada per 40m d'amplada màxima, construït en plataformes esgraonades que ocupen la superfície de la penya. Sembla que hi hagué una muralla al voltant del cim, construida sobre esl espadats i formada per les parets fposteriors de les cases. Les cases, en un nombre no superior a vint, es trobàven alineades a ambdós costats d'un carrer longitudinal, de dos a tres metres d'amplada, que discorre d'est a oest i lleugerament inclinat. No s'han trobat vestigis d'alguna església, ni de castell. No s'ha trobat cap vestigi anterior al segle X. La tradició diu que hi havia un pont de fusta per passar del Roc a l'altre costat i salvar el cingle.</p> | 08190-41 | Saldes. Pleta de la Vila. | <p>La tradició oral deia que hi havia una vila al cim del Roc, afirmant-se a partir de les excavacions que s'han dut a terme. Es tracta d'un antic vilatge de pastors i camperols, molt documentat en el segle XIV, però segurament habitat molt abans. Formava part de la parròquia de Saldes. La població de la vall a l'Edat Mitjana s'aplegava en petits nuclis rurals, Feners, Palomera, Cardinasal, Gresolet, Molers o les LLenes, que els documents anomenen vilars o veïnats, situats en el marc de les parròquies de l'Espà, Saldes i Maçaners. Dels comtes de Cerdanya el vilatge passà a la família dels Pinós i Mataplana. El 1312 Saura de Pinós comfirmà els homes que habitaven al Roc de Palomera totes les concessions que havia fet el seu marit, Pere Galceràn de Pinós, de les cases al lloc (Rupe de Palomera) i dels honors del Port d'Ensija, on podrien pasturar els seus ramats lliurement. Ratifica que no hi podrà pasturar bestiar ni vendre herbes ni pastures a estranys. Tomas de Villacorba, procurador de Saura de Pinós, donava llicència a Pere Fumanya de Palomera per a edificar un molí a l'aigua que passa per Palomera al costat de la font de la Porcilga. El 1315 Pere Galceran de Pinós concedia en acapte a Ramon Arnau de Saldes un pati dintre del Roc de Palomera, termenejant amb les cases de Simon de Palomera i de Pere Graner, amb el camí públic i amb la 'Ripa dicti Rupis', per que fes casa i residència. Li concedia també la castlania de la Roca que havia de custodiar dia i nit, i obrir i tancar la porta. Durant tot el segle XIV es succeeixen les referències documentals sobre l'habitatge a Palomera. A mitjans del segle XIV hi ha algunes cases que resten abandonades, ja que els seus propietaris anaven a viure a altres llocs, com Berga o Saldes. El 1444, en una confirmació del homes del castell de Saldes, feta per Galceràn de Pinós i Fonollet, esmenta els homes habitants del Roc pertanyents a la baronia de Pinós. El 1490, en la capbrevació encarregada pel senyor de Pinós, indica que tan sols restaven habitades les tres cases d'en Joanet, Recaptós i Isern, tot i que encara es conreaven les terres dels antics masos. Al segle XVI el vilatge quedà abandonat, com acredita la documentació de l'Arxiu Parroquial de Saldes i les excavacions. L'any 1971 es comencen els estudis del vilatge i les primeres excavacions dirigides pel Dr. Manuel Riu del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona. S'excavaren tres habitacions pertanyents a dues cases, situades als dos extrems del vilatge. La primera casa, d'uns 83m2, amb terra enllosat, un forn d'angle per coure pa, un desguàs al carrer per evacuar les aigües residuals. Els materials trobats estan formats per fragments de ceràmica grisa datable a l'entorn del segle XII, fragments de teula del XIII-XIV, tot i que les cobertes semblen fetes de lloses fines sobre embigat gruixut. La segona casa, més petita, degué estar habitada fins a finals del XV. Proporcionà un fragment de ceràmica vidriada verdosa i un fragment de morter de pedra gòtic. Era de planta allargada, trapezoïdal, amb parets de 60cm de gruix en pedra mitjana en sec o amb fang argilós. El terra era la pròpia roca. L'estiu de 2006 va fer una altra campanya d'excavacions fetes per l'empresa Arqueociència amb encàrrec del Consorci Ruta Minera i dirigides per Ainoa Pancorbo. Es va fer una neteja general de tot el perímetre i del masos excavats pel Dr. Riu, es va identificar el carrer central i un total de 27 habitatges, donant com a materials fragments de ceràmica del segle XV. Al peu dels cingles hi ha diverses coves on es devia guardar el bestiar, a més de les cledes, que podien encabir fins a 5000 ovelles i cabres; a més cultivaven els camps dels entorns, a més van avançar cap a la zona del monestir de Sant Sebastià de Sull pels volts de 1025. El 1068, el compte Ramon Guifré, els jutjà per aquesta invasió i hagueren d'aprofitar millor les terres properes.</p> | 42.2111400,1.7492000 | 396754 | 4673977 | 08190 | Saldes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59965-foto-08190-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59965-foto-08190-41-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'arriba per la pista forestal que des del Coll de la Trapa, en el camí de Saldes a Gósol, condueix a la Pleta de la Vila. Fitxa de la CC.AA de Sánchez, Tenas i Vila, any 1991. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 45993 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Vilella està ubicada al vessant de ponent de la riera de Castell, quedant a poc més de dos cents metres de la carretera que puja al poble de Castell de l'Areny. La pista d'accés a Cal Roqueta passa just pel mig de les dues estructures principal de la masia, la casa i el paller quedant una a cada costat de la pista. Actualment, es troba totalment abandonada, conserva gran part de les façanes de la casa, però hi ha crescut molta vegetació que amaga l'estructura. Els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus només desbastats. S'observa alguna finestra de muntants de carreus i llinda de fusta. El paller conserva el seu perímetre i una alçada dels murs important, es distingeix la façana principal que esta orientada cap al sud-est. | 08057-19 | Al sud-oest del terme municipal. | La masia Vilella va donar nom a aquesta zona del municipi, ja que en una àrea no gaire extensa s'hi van construir unes quantes cases força properes entres elles, configurant un veïnat o raval de Vilella, que és com era conegut. De fet en un document on es relacionen totes les cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, datat a 14 de gener de 1898, la secció primera es refereix a les cases i habitants que hi ha al 'Pueblo y arrabal de Vilella'. En aquest document Vilella és identificada amb el número 35, però no hi consta cap anotació, ni que estigui deshabitada. Al terme de Castell de l'Areny hi ha una altra casa denominada Cal Vilella, que en aquest document del 1898 hi consta ja com a enrunada. Són poques les notícies documentals de les que tenim coneixement, però al 1858 en un llevador conservat a l'arxiu municipal, hi consten dues Vilelles, i les identifica com Vilella de dalt i Vilella de baix, no sabem a quina es refereix cadascuna. Amb anterioritat, en diversos documents cadastrals del segle XVIII conservats a l'arxiu municipal hi consta un mas Vilella, que al 1716 figura com a propietat de Joan Bover, al 1717 el propietari és Bartomeu Bover, i al 1766 com a propietat de Maria Currius, viuda. No podem assegurar a quina Vilella es refereixen. | 42.1632000,1.9402700 | 412460 | 4668440 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 50950 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella-0 | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p-70-87. SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigacióa als seus arxius. Vol I p.68, 72,485-491. AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. Enumeració de les cases de Brocà</p> | XII-XVIII | L'eixida de la façana sud està esfondrada i la coberta, tot i que encara conserva una gran part amenaça en caure. | <p>Conjunt arquitectònic format per la casa pairal de Vilella, la capella de Santa Eulàlia, la casa dels masovers, els coberts i l 'era. El conjunt es situa al vessant sud de la serra de Vilella que delimita la casa de Cal Companyó amb la casa de l'Espelt en uns plans que es coneixen com a 'plans de Vilella'. La casa pairal té la clàssica estructura de masia de tres cossos formada per una planta baixa, una planta pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est i amb la porta d'entrada situada al mateix indret. La façana principal presenta un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada està formada per un arc adovellat i de mig punt amb les dovelles d'uns 50 cm realitzades en pedra picada sorrenca, unida amb argamassa de calç ben treballada amb esplandit interior i llinda de fusta a la part interna. Al costat dret hi ha una espitllera defensiva. Damunt seu hi ha una interessant finestra en forma de creu coronada per llinda de pedra i porticons interiors. Aquesta finestra té les barretes emmarca vidres esculpides amb motius en escacat de clara influència gòtica-renaixentista. Al costat sud hi ha una finestra de reduïdes dimensions. La distribució de la planta sota coberta és molt similar a la planta principal amb una finestra també quarterada damunt la seva homònima i una obertura a sud. Cal destacar -ne els 5 orificis sota el ràfec de la coberta destinats a colomars. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i amb filades mes aviat irregulars. Les parts superiors són amb aparell de maçoneria i també de tàpia de to rogenc. S'hi evidencien diferents afegits o recreixements cap a sud coincidents amb les diferents rugies de la casa. La façana de la banda sud és la que està més mal conservada ja que està pràcticament enderrocada però que podem reconstruir fàcilment per les restes conservades encara in-situ i també per les descripcions dels seus darrers masovers. Estava composta per dues arcades de mig punt a la planta baixa i una planta principal i un sotacobert a formats per grans eixides de fusta amb barana de barrots de fusta i sostingudes per pilars de pedra i maçoneria. La coberta a dues vessants es projectava formant un gran voladís o barbacana donant-li una imatge molt característica. Avui dia es conserven les arcades de la planta baixa i alguns dels pilars que haurien sostingut l'eixida del pis principal i del sota coberta.La façana de ponent i de tramuntana presenten un predomini del massís respecte el buit amb algunes obertures coincidents amb les estances i quadres de la planta baixa; alcoves i sala principal del pis primer i graners de sota coberta. També s'hi poden observar diferents fases constructives en el seu aparell o fàbrica que corresponen amb els engrandiments descrits a la façana principal i sobretot, la presència d'una estructura quadrangular a l'angle nord-oest de la casa coincidint amb l'espai de la capella. Està realitzat amb una fàbrica constructiva molt regular de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i formant filades regulars. Les cantonades són en pedra picada i s'hi poden identificar algunes espitlleres defensives al pis primer i sota teulada; avui dia paredades. Sembla correspondre amb l'estructura d'una antiga torre defensiva. Medieval. També es conserva el volum circular del pou que hi ha darrere de la casa.</p> | 08099-52 | Als plans de Vilella al costat de la serra homònima que la separa amb Cal Companyó | <p>La casa de Vilella presenta un a gran quantitat de reformes i modificacions corresponents amb les diverses ampliacions. Les cases de la vall de Brocà 'vallis Huchrenanesis' o 'Bucarannesis' apareixen esmentades des de molt antic i sobretot en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç. Amb tot i segons Salrach, la vall de Brocà va ser ocupada per agricultors als segles VIII i IX, molt abans de la fundació del monestir.Les referències documentals més antigues de Brocà s'esmenten al 893 i 894 quant es parla de la venda d'un suburbi de Brocà dins el terme de la vila de Baga Aquest suburbi segons els documents de sant Llorenç i recollits per Mn. Serra i Vilaró i Jordi Bolòs (docs 48 i 64. ACA monacals d'hisenda vol 801) esmenten la donació d'un alou al lloc de Vilella 'vilare' que afronta amb la serra de Clarà, el rius Bastareny, i Bagà. Bolòs i Vilaró apunten que correspon amb el mas referit ja que si bé la serra de Clarà o el riu Bastareny coincideixen amb les afrontacions de la casa, no entenem perquè s'esmenta el nucli de Bagà que dista a 8 Km al nord. Un altre document parla de la donació d'un alou a Vilella amb la casa i l'hort que afronta amb una cort, un horrit i també amb unes vinyes. donant a entendre que està en un llogarret que delimita amb una via i també amb un clos. Finalment Bolòs descriu un altre pergamí (núm. 64) quant un tal Guillem dona a Sant Llorenç prop Bagà un alou situat a les rodalies de Bagà en un indret conegut com a Vilella. Sens dubte aquest Vilella que apareix documentat als pergamins de Sant Llorenç no correspon ni amb afrontacions ni tampoc amb descripcions amb la casa de Vilella. Pensem que aquest Vilella seria dins l'actual centre històric de la vila de Bagà fundat al 1234 aprofitant un vilatge més antic; . R. Viladés en el seu llibre de les muralles de Bagà al segle XIV cita el pont de Vilella i la torre de Vilella prop dels carrers que hem esmentat és queaquesta casa hauria pertangut a la cavalleria dels Vila corba. Els vila corba foren uns importants cavallers feudataris dels Pinós i també dels Mataplana. El fill de Sibil·la (Guillem de Vila corba) era conegut com Tomas de ça vila, o de ça vall'. Les famílies dels Ça Vall i Vila corba i dels que ja n'hme parlat (Vegeu FITXA 01) A destacar que al 1356 al fill de Guillem i Sibil·la i de nom Tomàs va rebre en feu pel baró de Pinós, els masos de Cardonavedra, Saguer i Millars dins els delmes de Brocà. Aquests tres masos no han pogut esseridentificats tot i que podrien correspondre a les ruïnes del mas medieval que hi ha dessota a Cal Companyó o també en alguna de les cases del terme de Brocà i que no estan identificades amb les que surten en els documents de Sant Llorenç. Millars es podria relacionar amb Mijaus però no deixa de ser una hipòtesi.. Al 1412 tenim un mas de 'la tor de Vila corba, o torre de Vila corba fet pels procuradors i paborde de Santa Maria de Lillet i de nom Joan Vilella. Aquest podria ser el canvi de toponímia i denominació del mas 'torre de vila corba' a Vilella.Al segle XVIII la casa ja apareix amb el topònim de Vilella ja que al cadastre de Brocà de 1756 s'esmenta el seu topònim i documents posteriors també. A mitjans del segle XVIII els Vilella posseint part del terme de Brocà i erigiren l'ajuntament de Brocà a la casa de Cal Galló. Es va convertir en una de les cases més importants de Brocà juntament amb Rotllant i també de la vall del Bastareny.</p> | 42.2457300,1.9045600 | 409628 | 4677641 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50950-foto-08099-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa molt interessant que conserva les restes d'una estructura quadrangular a l'extrem nord-oest i que possiblement haurien estat les restes d'una antiga torre defensiva a la que s'hi hauria tingut accés per la porta paredada que hi ha a la planta baixa i que presenta un aparell de carreus de pedra ben treballats i escairats. A aquesta torre se li deuria afegir a mitjans del segle XV un cos més senyorial que correspondria amb la part on hi ha la porta d'entrada. L'estructura que tanca l'espai d l'era a la banda de tramuntana i amb aparell d'entramat i tàpia semblaria correspondre en aquest mateix període ja que les finestres d'influència gòtic renaixement serien d'aquest moment. Damunt de la llinda de fusta de la porta d'entrada hi ha la data de 1637 que també es troba incisa en la paret de la caixa d'escala juntament amb unes rosetes. | 94|95|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 48603 | Vileta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vileta-nova | XVII-XX | La masia es troba a la part est del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona elevada. Es tracta d'una casa de planta quadrangular, fomada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal la sud. Està construïda amb murs de paredat format per pedres de diverses mides i formes, i a les cantoneres carreus de pedra ben tallada i polida amb acabat punxonat. La façana principal, la que obra a migdia, com és habitual hi ha més obertures i de majors dimensions, hi són distribuïdes de manera regular i simètrica en tres eixos verticals, essent l'eix central el més destacat i que té més vistositat. A la planta baixa tenim al centre la porta d'accés, és amb llinda en arc rebaixat format per una clau de pedra picada i polida al centre i la resta amb maó massís posat a plec de llibre, els muntants també són de maó excepte la part baixa que hi ha un carreu a cada costat i que té el mateix acabat que la dovella de la clau; a costat i costat una finestreta. A la planta primera hi ha tres balcons amb voladís, un per eix vertical, són iguals, tenen llinda d'arc rebaixat amb maó posat a plec de llibre i muntants també de maó formant cadena. A la planta segona, al centre una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt fet amb maó posat de pla, la imposta sobresoritda i formant una senzilla motllura i els muntants també de maó; a banda i banda una finestra senzilla, de forma rectangular, amb arc rebaixat de descàrrega també de maó a sobre. A la planta golfes, al centre també una galeria com la de la planta segona però de menor alçada i a cada costat una obertura de forma romboïdal feta amb maó col·locat en degradació. A la resta de façanes el conjunt d'obertures són senzilles i totes fetes amb perfil de maó massís seguint el mateix estil. La casa té adossat al costat de llevant i al de ponent annexes de planta baixa destinats a magatzem i/o bestiar; i pel voltant compta amb altres construccions també destinades a l'explotació agropecuària. | 08078-58 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de la Vileta Nova es va construir cap al 1920. A uns centenars de metres cap al nord-est hi ha la casa la Vileta Vella, on residien els propietaris fins a la construcció de la nova casa. La Vileta Vella és una masia que consta de diverses fases de construcció, la part més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, es conserva una llinda amb la data 1607. | 42.0574900,1.7219600 | 394250 | 4656949 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres al nord-oest hi ha les restes d'un forn de calç que fou realitzat per la construcció de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 72487 | Villa-Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-0 | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Villa-rosa és un edifici de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia, just davant de la carretera C-26. Punt d'entrada al poble on la carretera rep el nom de C/ Teodor Miralles. La teulada està dividida a quatre vessants amb el carener principal orientat d'est a oest. L'edifici en alçat es distribueix en planta baixa i un pis. L'estil arquitectònic segueix les línies principals de les torres residencials i d'estiueig d'inicis de segle XX. Un dels elements característics de l'edifici són els grans finestrals rectangulars amb arc de mig punt i porticons de fusta. A la planta baixa de la façana principal i trobem la porta d'entrada (combinació de fusta, vidre i ferro) i una seqüència de tres finestrals corresponents a la sala de la casa. Al pis hi ha una distribució equilibrada d'obertures que segueix la línia de la planta baixa. Disposa, també, d'una finestra sobre la porta i una sortida de balcó amb barana forjada (decorada amb motius geomètrics) que ocupa el mateix espai que els tres finestrals inferiors. La façana oest es complementa amb una tribuna a la planta baixa, que s'aprofita com a balcó pel pis. El balcó està decorat amb una balustrada i quatre pilarets, els quals estan flanquejats per dues finestres. En ambdues façanes la separació dels pisos es marca amb una cornisa llisa. Finalment, mencionar que les façanes est i nord són llises amb diverses obertures, algunes de contemporànies, sense elements a remarcar. Actualment tota la torre està pintada de color blanc. La torre està situada en mig d'un pati enjardinat. Destaca una balustrada amb pilarets capçats amb grans boles de pedra i alguns elements de reixa de forja com a barana frontal del pati. | 08299-111 | C/ Teodor Miralles 1 N2-3 | A mitjans dels anys 1920, el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel). Un testimoni oral de la guerra civil, situa a Villa-rosa l'escenari de la mort del secretari municipal Dídac Barrios Aymerich, el qual fou assassinat des del carrer mentre tancava els porticons de la casa. Al voltant de Villa-rosa i cal Tunic és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst, i seguir amb la retirada. En aquest context, sembla que el secretari s'havia 'autoadjudicat' incorporar-se a la posició d'artilleria al costat de casa seva, generant-se tensions amb alguns guardes d'assalt, que podrien haver provocat el desenllaç final. Altres testimonis afirmen que fou sorprès provant-se una camisa falangista i fou executat. Està inscrit com a natural de Guíxols (Girona). Creiem que es pot referir a St. Feliu de Guíxols. | 42.1355700,1.9279300 | 411402 | 4665385 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72487-foto-08299-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La torre de Villa-rosa no es pot comprendre sense tenir en compte el Bosc del Metge Soler, o com és conegut popularment: els Pins del Metge. El bosc, que està situat en el turonet davant de la torre, fou enjardinat per convertir-se en un dels elements claus del sanatori tuberculós al qual es va donar funció la torre. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:28 | ||||||||
| 44908 | Vil·la romana de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-viladases | I-V | No s'ha fet cap excavació, es tracta de troballes superficials. | En una zona elevada de camps erms damunt una codina, envoltada de camps de conreu, i amb una gran visibilitat, els membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà van detectar superficialment material arqueològic d'època romana, principalment material constructiu (tegulae), ceràmica (comuna i sigil·lada africana) i, fins i tot, escòria de ferro. A simple vista no s'observen estructures, però l'acumulació de sediments en alguns llocs poden fer pensar que resten fileres de pedres que podrien correspondre a parets d'una vil·la romana. Si més no, la situació del lloc, la presència de material arqueològic i el topònim Viladases així ho poden fer pensar. Una futura excavació arqueològica podria resoldre alguns dels molts enigmes que momentàniament resten en la ignorància. | 08049-261 | Viladases, al costat del Reguer | Informació facilitada per Josep Sánchez de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, que són els que van detectar la presència de material arqueològic d'època romana en aquesta zona. | 42.0147500,1.8710100 | 406521 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment fou descobert recentment i no consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 79136 | Vitralls de l'església de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-lesglesia-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials CLOTET, D. I SERRA, R. 'Capellans de colònia', a Histories del riu. El llegat de les colònies, Regio7, 2005, p. 79-80 VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX | Els vitralls necessiten una restauració, molt especialmernt els del sector de tramuntana de l'església, greument afectats per la humitat i el pas del temps. | Conjunt de vitralls emplomats i policromats que decoren tots els finestrals de l'església de la colònia Pons, tant pel que fa a la nau, com al cimbori i transsepte de l'edifici. Reprodueixen temes religiosos i s'inspiren clarament en els corrents historicistes de finals del s. XIX a Catalunya. L'interès del Romanticisme primerament i del Modernisme després per l'art gòtic impulsà els mestres vidriers d'arreu d'Europa a la recerca d'aquella tècnica oblidada. Tot i que no coneixem l'autor dels vitralls de cal Pons si que els atribuïm al tallers d'un dels grans mestres com podien ser: la dinastia Amigó, Agustí Rigalt i Cortiella, J. Sagalés, A.Aymat, Josep Pujol i Josep Espinagosa i Farrando entre els vitrallers premodernistes, i fou durant la plenitud del Modernisme que el vitrall català arribà a prendre la més àmplia volada, impulsada en gran part per tota una sèrie d'artistes i d'arquitectes exigents. | 08175-362 | Església de Sant Josep de la Colònia Pons, 08692-Puig-reig | Construïda a l'any 1877 segons el projecte de l'arquitecte José torres i Argullo, es va reconeixer popularment com 'La catedral de l'Alt Llobregat' degut a les sevesformes neogòtiques; la seva importància augmentà quan va rebre les relíquies de Santa Aurèlia de Niça. L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. Un dels edificis més importants de Cal Pons, pels serveis que acollia, fou el que es construí, annex a l'església, l'any 1893. Aquest espai incloïa l'escola, el convent de les monges, la residència de les noies i el teatre. Els edificis més emblemàtics -per la seva espectacularitat- de la colònia, però, eren i són uns altres: l'església i les torres dels amos. L'església, inaugurada el 1887, fou qualificada, per la premsa de l'època, com la 'Catedral de l'Alt Llobregat'. Les dues torres, situades al voltant d'un jardí, foren construïdes abans de l'any 1885 (la vella) i el 1897 (la nova). El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. | 41.9663200,1.8860100 | 407693 | 4646637 | 1887 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79136-foto-08175-362-2.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 105 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||
| 49820 | Vitralls de l'església de Santa Eulàlia de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vitralls-de-lesglesia-de-santa-eulalia-de-gironella | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2005): La parròquia de Gironella: mil anys d'història. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis musicals del Berguedà 'L'Espill'. | XX | La majoria de vitralls de les finestres i rosasses de l'església presenten composicions geomètriques i florals amb vidres de diferents mides i colors, llevat de les que estan situades al mur de llevant de la cúpula on es presenten vidrieres figuratives. Aquestes estan disposades formant un retaule, amb una zona central i dues laterals amb figures de diferents mesures. Al centre destaca, a la part superior, una imatge asseguda que bé podria tractar-se de Crist o de Déu Pare Creador, amb la bola del món a la mà esquerre i en acte de beneir amb la dreta. A sota, la imatge de Santa Filomena, dreta, amb una espassa a la mà dreta i un llibre obert; porta corona en senyal de princesa filla d'un rei que governava un estat grec. Els vitralls laterals presenten a la part inferior als quatre evangelistes amb els seus símbols corresponents: a l'esquerre, Sant Mateu i Sant Marc (àngel i lleó) i a la dreta Sant Joan i Sant Lluc (àliga i el brau). A la part superior dels laterals es representa, a la dreta Sant Joan Evangelista i a l'esquerre un personatge femení agenollat portant unes flors a les mans (lliris), probablement es tracti de l'escena de l'anunciació a la Verge malgrat hi manca l'àngel. | 08092-179 | Església de Santa Eulàlia. Plaça de l'església, 1. 08680 Gironella | L'any 1946 es restauraven part de les vidrieres. Les de la cúpula van ser restaurades completament l'any 1950 per l'empresa Vitrall-Art de Barcelona amb un cost de 26.747 ptes aportades pel senyor Climent Vilella. | 42.0341400,1.8834500 | 407579 | 4654170 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49820-foto-08092-179-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 43241 | Vot de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-sant-marc | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. | XVII | El Vot de poble per Sant Marc té lloc cada any la diada d'aquest sant evangelista, el 25 d'abril. Consisteix en una romeria al santuari de Queralt on es fa un ofici. Sortint d'aquest, es fa una xocolatada popular (coca i xocolata desfeta) costejada per l'Ajuntament. | 08022-49 | Muntanya de Queralt | L'any 1687, una plaga de llagosta assolà el Principat. La comunitat de preveres de Berga, sabent que la plaga s'anava extenent, va organitzar processons a diverses esglésies de la vila suplicant que la plaga fos aplacada i que no arribés a Berga. Com sempre, el poble de Berga va dirigir les seves súpliques a la Mare de Déu de Queralt. El 22 de juliol del 1687, es va baixar la imatge a Berga i s'organitzà una solemne processó. Hom apunta un fet miraculós en baixar la imatge, l'aparició d'una diadema 'del color de l'arc de Sant Martí' al cel, com l'element que va deturar les llagostes. Aquest fet va succeir justament a l'indret on tres anys més tard s'edificà l'Oratori de Queralt per commemorar l'efemèride del miracle. En agraïment, es va instaurar el Vot de poble justament la diada de Sant Marc Evangelista. D'aleshores ençà, el Vot de poble ha vingut repetint-se any rera any. Antigament es pujava en processó cantant les lletanies. Es pujava pel camí del solell, aturant-se davant de cada capella de la muntanya de Queralt per entonar una antífona. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 1687 | 08022 | Berga | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Comunitat de Preveres de Santa Eulàlia | Amb motiu de la institució d'aquest Vot de poble, fou edificada, prop del castell de Sant Ferran, la capella de l'Oratori, coneguda també com a Queralt Xic. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
| 81726 | Vot del poble a Falgars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-del-poble-a-falgars | DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XVII-XXI | Durant la plaga de llagosta que es va produir a tot Catalunya a finals del segle XVII i que també va arribar a Cerdanyola durant el mes de maig, quan tots els conreus estaven començant a florir. El poble estava preocupat i s'encomanà a la Mare de Déu de Falgars fent promesa que si se'n lliuraven pujarien un cop a l'any en peregrinació. La plaga s'aturà un 11 de maig al serrat que actualment s'anomena Serrat de les Llagostes. En els inicis la gent pujava a peu pel camí resant el Rosari fins a l'espatllet del Soler, a partir d'allà cadascú anava per on volia sense resar fins arribar a Sobirana, a partir d'aquí es tornava a fer processó i resar el rosari i les lletanies fins a la font, allà els rebia el mossèn de Falgars amb una creu. Junts pujaven al santuari on es celebrava la Santa Missa. En l'actualitat no es fa la peregrinació i la gent puja pels seus mitjans fins al santuari, es celebra missa, la gent es queda a dinar amb la família i a la tarda es resa el rosari. | 08903-212 | Sant Julià de Cerdanyola | El santuari de Santa Maria de Falgars és un santuari marià situat a 1288 m d'altitud dins el terme municipal de La Pobla de Lillet i proper a Sant Julià de Cerdanyola, on es venera la marededéu de Falgars, una imatge d'alabastre gòtica que segons la tradició va desaparèixer durant alguna guerra i va ser trobada per un pastor entre unes falgueres d'aquest indret. El dilluns de la Segona Pasqua o Festa Major de Cinquagesma, se celebra un aplec que és una de les tradicions més populars de La Pobla de Lillet i que acaba amb la ballada conjunta de la Dansa de Falgars, un dels esdeveniment més importants per als municipis dels voltants. Les antigues famílies Saus i Riembau de Cerdanyola havien fet donacions importants al santuari de la Mare de Déu de Falgars abans del segle XVIII, ja que no existia l'ermita de la Mare de Déu de les Esposes. | 42.2224300,1.8926100 | 408608 | 4675066 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81726-foto-08903-212-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 98 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | |||||||||
| 92552 | Xalet de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-la-mina | XIX-XX | <p>El Xalet de la Mina és un petit edifici situat al costat de la Carretera BV-4241. S'hi arriba per un caminet empedrat tancat per la reixa a l'entrada, per una tanca a l'esquerra i un mur a l'esquerra. El Xalet té només planta baixa i a la façana principal, on es troba la porta d'entrada, hi ha un pòrtic aguantat per dues columnes de pedra. Està construït sobre una base o terraplenat fet amb ciment, ja que es troba en una zona amb fort pendent. Tot l'edifici està encalat i pintat de color beix. Les finestres estan totes envoltades d'un marc fet amb pedres de caràcter ornamental i disposen de reixes.</p> | 08045-253 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La Carretera BV-4241 és una carretera construïda, en un principi per iniciativa privada. Va ser Agustí Rosal, qui, per donar sortida a la fusta de la serradora d'en Garriga la va fer construir a finals del segle XIX. Durant els treballs de construcció el més senzill era buscar un lloc on poder allotjar els treballadors, i és per això que es va construir aquesta casa, també anomenada Caseta dels Peones Camineros.</p> <p> </p> | 42.0955200,1.7585100 | 397336 | 4661127 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92552-253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92552-2530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 57702 | Xalet del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-catllaras | BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet. FRANCÀS I PATSÍ, À. (1997): La Pobla de Lillet. Història, costums i tradicions de la Vall de Lillet (Berguedà). Columna Albí, Berga. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 31201. Generalitat de Catalanya. ROSIÑOL I ORRIOLS, J. (1988): El passat de la nostra vila. La Pobla de Lillet. Recull històric, geogràfic i cultural. Ed. La Llar del Llibre, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. | XX | Està pendent d'una obra de rehabillitació. Actualment presenta importants problemes d'humitat al seu interior. | L'emblemàtic edifici de principi de segle XX té unes característiques molt particulars definides per una simbiosi entre la funcionalitat i l'estètica dels diferents elements que el composen, característica molt pròpia de l'estil gaudinià. És un edifici de planta rectangular, format per una volta de canó apuntada per l'exterior que es transforma en catenària per l'interior i que descriu la forma externa de les dues façanes principals. L'aresta de la volta forma el carener de la coberta, que actua alhora com a teulada i com a parament vertical exterior. Aquestes façanes presenten una sèrie de finestres en forma de mansarda, cobertes amb viseres. Les dues façanes laterals són totalment verticals, mancades d'ornamentació i presenten poques obertures. L'edifici consta de tres plantes, que es comuniquen per l'exterior a través d'una gran escala, actualment és una estructura de ferro, però en origen tenia unes característiques força particulars, ja que l'escala no només tenia la funció d'accés, sinó que en el seu interior s'hi ubicaven dos safareigs, dos banys, i dues carboneres. Verticalment era compartimentat en dos habitatges, en els que es distribuïa i habitava el personal en funció de la seva activitat i classe social. Així, a la planta baixa hi havia les cuines-menjador i les habitacions del personal de manteniment i serveis de l'edifici. A la planta primera, la més aïllada i confortable, s'allotjaven els directius i enginyers amb les seves famílies. Les golfes, formades per un únic espai obert en cada habitatge, eren destinades a dormitori i estudi dels tècnics de menor categoria. L'edifici tenia dues xemeneies, la principal situada al mig del carener, recollia els fums de sis estufes que escalfaven l'interior. Originàriament l'edifici tenia un sòcol de còdols al llarg de tota l'alçada de la planta baixa i un arrebossat a la resta de la superfície, a més d'un acabat decoratiu del carener, també amb còdols. La imatge primigènia sembla que no trigà gaire temps en patí les primeres modificacions, i al llarg dels anys s'han realitzat molts canvis que han canviat totalment el seu aspecte exterior i també la distribució interior. | 08166-9 | A la Serra del Catllaràs, al sud-oest del municipi. | L'origen de la construcció del xalet- refugi de Catllaràs és fruit de la intensa activitat minera que hi havia a la zona. El xalet fou construït en una zona propera als punts d'extracció del carbó, per tal que servís de refugi per als tècnics, enginyers i alguns treballadors relacionats amb el treball a les mines que proporcionaven carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro. Les obres començaren el 1.902, sota un projecte d'Antoni Gaudí, encarregat per Eusebi Güell, i s'hi treballà durant la primera dècada del segle XX. El 1.907 el sòcol original fet amb còdols de riu fou cobert amb un arrebossat de ciment pòrtland i es modificà el pendent de les viseres de les finestres. L'any 1.932 passà a mans de l'ajuntament de La Pobla de Lillet, convertint-se en edifici d'utilitat pública. Els anys quaranta s'hi porten a terme obres de restauració, quan l'edifici encara tenia vida però havia patit una forta degradació. Però va ser el 1.971 i 1972 quan les reformes dutes a terme per ICONA van canviar de forma més dràstica l'atractiu aspecte original de l'edifici, per tal de readaptar-lo com a casa de colònies. Es substituí l'escala original per una de metàl·lica, i s'aplicà a tota la coberta la pissarra artificial que li dóna l'aspecte que presenta en l'actualitat. Durant molts anys aquesta obra arquitectònica restà ignorada, en part afavorit per la seva pròpia ubicació al mig del Catllaràs. Tot i la manca de documentació que pugui demostrar la paternitat d'Antoni Gaudí com a arquitecte del projecte, diferents elements del seu disseny evidencien paral·lelismes d'aquesta obra amb la resta d'obres gaudinianes. La notícia que confirma l'origen del projecte del Xalet, és un informe publicat el 1946 per l'arquitecte Assís Viladevall i Marfà a la revista 'Cortijos i Rascacielos' de Madrid, on es relata que Domènec Sugranyes Gras (des de 1914, ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, i a partir del 1926, el seu successor), amb una conversa mantinguda amb Antoni Gaudí li confirmà l'autoria del projecte del Xalet del Catllaràs. | 42.2239800,1.9711700 | 415094 | 4675157 | 1902 | 08166 | La Pobla de Lillet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08166/57702-foto-08166-9-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antoni Gaudí | A pocs metres del Xalet, a peu de la pista, hi ha un petit refugi. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, feta de murs de pedra. Al seu interior trobem una llarg de foc i una estructura de fusta. L'edifici és obert per tal de donar refugi i aixopluc a excursionistes.La fotografia 3 és escanejada del llibre: BASSEGODA, J.; ESPEL, R., ORRIOLS, R. (2002): Gaudí a la Vall de Lillet. Editen: Àmbit de Recerques del Berguedà i Amalgama edicions. Impremta Boixader, La Pobla de Lillet, pàgina 25, consta que és de l'Arxiu Luigi. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||
| 78829 | Xalet del Director de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-director-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials VV.AA. Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XX | Construït abans del 1900 fou destinat a habitatge del director. Es tracta d'una construcció de maó i coberta de teules àrabs, caracteritzada per la seva sobrietat. És d'implantació quadrada i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Al costat nord té una torreta amb finestres només al últim pis. A diferència de la resta dels edificis principals de la colònia, en el xalet no es repeteixen les decoracions i formes d'estil medievals, fruit del rol social que jugava en el conjunt de la zona de màxima representació simbòlica. A la façana principal hi ha la porta d'accés, a banda i banda té dues finestretes, a les plantes pis i segona tres finestrals de grans dimensions amb arc rebaixat i a la planta golfes s'obre una única i petita finestra al centre. | 08175-127 | Bosquet de Cal Pons s/n, Colonia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. El conjunt de la colònia en construcció fou envoltat per una muralla d'uns dos metres d'alçada que tenia tres portals i dues portes. Els porters i el 'sereno' vigilaven que cap treballador entrés o sortís del perímetre de la colònia més tard de les 8 o les 9 del vespre (depenent de l'època de l'any). Aquesta muralla fou enderrocada durant la Guerra Civil i ja no es reconstruí. Els anys vuitanta del segle XIX, mentre la colònia anava creixent i la fàbrica ja funcionava a ple rendiment, foren molt conflictius. Els obrers de Cal Pons -i de totes les colònies i fàbriques tèxtils catalanes de l'època- havien de suportar unes condicions laborals molt dures: dotze hores diàries, o més, dins d'una fàbrica plena de perills i incomoditats i havent de sentir, constantment, el soroll dels telers i la maquinària. Contra aquesta realitat quotidiana es rebel·laren, en diferents ocasions, els treballadors de Cal Pons. La mobilització més important fou la vaga de l'any 1890, la qual afectà la majoria de les fàbriques i colònies del Llobregat. Com a conseqüència d'aquesta vaga, 150 obrers de Cal Pons foren acomiadats i expulsats de la colònia. L'any 1893 morí Josep Pons i Enrich i tres anys després el seu hereu, Ignasi Pons. A partir d'aquells moments, i fins l'any 1921, Lluís G. Pons, germà del fundador de la colònia, esdevingué l'home fort de la família i l'amo de Cal Pons. La situació de la colònia -ja construïda i consolidada- i la figura del director de la fàbrica -que era qui controlava el funcionament econòmic de l'empresa i el manteniment de l'ordre i la 'pau social' i que disposà de xalet propi a partir de l'any 1900- van permetre, al Sr. Pons, centrar-se en la seva activitat política. Aquests anys en els quals Lluís Pons esdevingué l'amo de Cal Pons és quan es consolidà la relació paternalista envers els treballadors. El paternalisme es basava en un pacte, no escrit, pel qual l'amo oferia feina, pis, menjar, serveis, estabilitat i seguretat als seus obrers a canvi que aquests es limitessin a treballar, obeir i a no trencar la 'pau social'. Com la majoria de colònies del Berguedà, Cal Pons es mantingué a ple rendiment i plena de vida fins als anys seixanta. A partir de llavors les coses començaren a evolucionar ràpidament. La fàbrica seguí funcionant fins l'any 1992, però a partir dels anys setanta, i especialment durant els vuitanta, els indicis de la crisi del sector tèxtil es feren sentir i el model de colònia també entrà en decadència: molta gent abandonà Cal Pons i els serveis anaren tancant. Amb el tancament de la fàbrica, el conjunt de la colònia -llevat de la turbina- fou embargat. Quan es posà a la venda -mitjançant subhasta pública, a finals dels anys noranta-, l'Ajuntament de Puig-reig adquirí bona part dels espais de la colònia. | 41.9662900,1.8850100 | 407610 | 4646635 | 1910 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78829-foto-08175-127-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 66646 | Xarxa Natura 2000: Prepirineu Central Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-prepirineu-central-catala | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p> | XX-XXI | <p>El municipi de Cercs compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC); forma part del LIC número ES0000018 denominat 'Prepirineu Central Català'. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 57.074,59 ha i en formen part territoris de municipis de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès. La part corresponent al municipi de Cercs ocupa una àrea de 556,84 ha que representa l'11,8% de tota la superfície del terme municipal i només un 1% de la superfície de tot l'espai. Aquest espai pertany a l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, semi naturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08268-156 | Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea 92/43/CEE, aprovada el 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (coneguda també com la Directiva hàbitats). Aquesta directiva preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada estat membre de la Unió Europea proposés a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC), que després passaren a ser classificades com a llocs d'importància comunitària (LIC), i unes zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havien de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern del 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, del 6 d'octubre de 2006, juntament amb la correcció d'errades publicada al DOGC 4940, del 3 d'agost de 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1375700,1.7961100 | 400511 | 4665752 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins de l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000 és la mateixa que està inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||||
| 45055 | Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de Castellar del Riu compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 ha, i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, l'Espunyola, Montmajor, i el mateix municipi de Castellar del Riu, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de Castellar del Riu (158,45 ha) que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 4,8% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 0,3% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08050-114 | A la zona d'Espinalbet. | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1067100,1.7694400 | 398258 | 4662357 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45055-foto-08050-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són de la zona de la baga de Campllong. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 89115 | Xauxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xauxa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>AAVV (2008): Cal Rosal 150 anys (1858-2008). Ajuntament d’Olvan i Àmbit de Recerques del Berguedà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba abandonat i en procés d'enderroc. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Xauxa o el carrer de Xauxa està conformat per un edifici de blocs d’habitatges de planta allargada, emplaçat aproximadament al davant de la fàbrica tèxtil de Cal Rosal però justament a l’altra banda del riu Llobregat, al cantó d’Olvan. Es tracta d’un edifici de planta baixa i tres pisos, comptava de quatre blocs o escales de pisos, amb una mateixa estructura de portal que</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> dóna pas a la planta baixa i a l’escala d’accés als pisos superiors. Consta que hi havia dos pisos per planta, fet que suposava un total de 32 habitatges en conjunt el carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Està construït per murs de maó reforçats amb pilars de maó massís, amb les superfícies revestides per un arrebossat senzill, en gran part desaparegut. Les obertures, portes d’accés i finestres de la planta baixa són emmarcades amb maó massís posat de pla a muntants i ampit, i a la llinda, en sardinell conformant arcs rebaixats. Les obertures de la resta de plantes són més senzilles, sense maó al contorn. A la façana posterior, s’hi poden observar els volums sobresortints corresponents als serveis dels habitatges, afegits més tardanament. A l’extrem més nord de l’edifici es poden observar les restes un safareig comunitari.</span></span></span></span></span></p> | 08144-201 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici d’habitatges fou construït el 1890 pels Rosal, propietaris de la fàbrica tèxtil que portava el seu nom, en uns terrenys en terme de la masia de Tàpies, que havien adquirit als propietaris de la gran finca de Minoves. De fet, es tracta d’una filera de blocs d’habitatges que es construí com a carrer de Xauxa, popularment és conegut únicament com a Xauxa. La construcció d’aquest carrer va tenir consideració d’”Ensanche”/d’eixample. Es tractava d’habitatges on vivien treballadors de la fàbrica tèxtil dels Rosals, situada just davant de l’edifici, pel costat nord, tot i que a l’altra banda del riu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Entorn als anys 90 del segle XX, els habitatges s’anaren abandonant i s’inicià un procés de degradació del conjunt que ha continuat fins a data actual.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0744706,1.8710674 | 406613 | 4658661 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89115-pb150109.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L’edifici quedava encaixat entre la via del tren, situada a peu mateix de la façana de llevant, i a la part del davant, de la façana que obra a ponent, el riu Llobregat i a l’altra banda, la fàbrica tèxtil. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 49710 | Xemeneia Viladomiu Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-viladomiu-nou | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La xemeneia de la fàbrica de la colònia Viladomiu Nou es va construir al 1915, per tal d'acollir una màquina de vapor que dónes suport a la força hidràulica generada a partir de la resclosa i canal. Aquest element està conformat per una base quadrada d'uns 2,20 metres quadrats de costat; està feta de maó massís, mostra a la part superior de la base una filada de maons disposats en vertical conformant una mena de voladís que sobresurt del plom de la base, just en el punt d'unió amb el fust. El fust és de forma troncocònica, d'uns 20 metres d'alçada, tot bastit amb maó massís vist i coronat amb tres anells a la part alta de la xemeneia. A un costat de la base de la xemeneia hi ha una petita caseta de totxana, a manera de magatzem dels horts que hi ha al costat. | 08092-69 | per sota del darrer carrer de la colònia, a uns metres a l'oest i a sobre de les naus de la fàbrica. | Els primers passos per la construcció de la futura fàbrica i colònia de Viladomiu Nou es van realitzar al 1870, per part de Tomàs Viladomiu Bertran, fundador d'aquesta colònia i també de la colònia veïna Viladomiu Vell uns anys abans. Ambdues colònies en els seus orígens es diferencien amb les denominacions de les parcel·les dels terrenys on s'havien instal·lat, la Plana de Sant Marc seria Viladomiu Vell i la Clau de Sant Marc, Viladomiu Nou. Les denominacions definitives es produí arran de la divisió de l'herència del Tomàs Viladomiu Bertran, per part dels seus fills, Josep i Jacint Viladomiu i amb la creació d'una nova raó social que passaria a gestionar Viladomiu Nou de manera independent de la de Viladomiu Vell, l'any 1897. La colònia de Viladomiu Nou es va anar desenvolupant al llarg dels anys amb la construcció de nous edificis com l'església i la torre de l'amo, així com amb la construcció de nous blocs de pisos i mica en mica l'edificació de noves instal·lacions i la creació de nous serveis. L'any 1911 la fàbrica va obtenir la concessió per ampliar l'aprofitament hidràulic, període en que consta que la fàbrica comptava amb el reforç d'una màquina de vapor Wolff de 200 CV. La importància de la família Viladomiu Nou en la indústria dels filats i teixits, té continuïtat amb la compra també de la veïna colònia el Guixaró l'any 1929 i als anys 60 la construcció de la fàbrica de Can Llop a Olvan. Els anys 80 del segle XX la crisi arribà a Viladomiu Nou, comportant la suspensió de pagaments per part de l'empresa l'any 1982. La fàbrica fou assumida per una cooperativa i altres empreses fins al 1991 en que tancà definitivament. Actualment, està ocupada per diversos negocis, gran part de la zona industrial està en mans de l'empresa Balvitex, S.L. | 42.0031800,1.8856600 | 407717 | 4650730 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49710-foto-08092-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2005,49) informa que la xemeneia disposa d'una escala interior. A la superfície del fust es poden observar uns ancoratges metàl·lics corresponents a les restes d'un parallamps.Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 49711 | Xemeneia Viladomiu Nou-La Seda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-viladomiu-nou-la-seda | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La xemeneia de la fàbrica de la Seda de la colònia Viladomiu Nou disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa de diversos anells, a manera de motllura, també fets de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 20 metres. | 08092-70 | Situada a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de la nau de la Seda. | Viladomiu Nou disposa de dues xemeneies en el seu recinte industrial, aquesta és la més moderna, del moment de construcció de les naus de La Seda. Aquestes es van començar a bastir el 1947 per tal de produir raió, en aquest període l'empresa que gestionava Viladomiu Nou era la societat Efasa, vinculada a la mateixa família Viladomiu. L'any 1948 la nau ja estava construïda i es va començar a bastir 'la carbonera i el generador de vapor per a la màquina de parar i la calefacció d'aquesta nova fàbrica' (SOLER: 2005, 238). La producció d'aquest material va tenir pocs anys de durada, sembla que a mitjans del anys 50, la nau de la Seda també es va destinar al cotó. | 42.0041500,1.8875500 | 407875 | 4650836 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2005,47) informa que la xemeneia està 'situada a tocar de les rampes d'entrada de carbó, la carbonera i el canal industrial.' la xemeneia disposa d'una escala interior.Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||||||
| 49713 | Xemeneia de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | mostra una lleugera inclinació cap al sud. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Bassacs disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa d'un anell i és coronat per un altres anells formant motllura, tot fet de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 18 metres. | 08092-72 | a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de les naus més recents. | L'origen de la fàbrica de Cal Bassacs data del 30 de maig de 1862, amb la sol·licitud, per part del matrimoni format per Joan Teixidor i Raimunda Bassacs, per poder construir una fàbrica tèxtil i un molí. Sembla que finalment no es va construir el molí però si dues fàbriques. El matrimoni mantenia el seu taller amb telers destinats al teixit de cotó, a l'edifici on residien, a l'actual plaça de la Vila. Els Teixidó-Bassacs es van dedicar bàsicament al lloguer de les fàbriques a altres empreses, no serà fins anys més tard que funcionaran les dues fàbriques sota la mateixa raó social. El 1917 les societats que feien anar les fàbriques eren Teixidor i Cia i Josep Fusté Teixidor, moment en que passen a ser gestionades per membres de la família propietària o familiars. Les empreses gestores anirien canviant al llarg dels anys. Ricard Teixidor Masjuan, el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 42.0236500,1.8850700 | 407698 | 4653003 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012 ,45) recull que la xemeneia 'va ser construïda entre els anys 1946-1947'. A la superfície del fust es poden observar uns ancoratges metàl·lics corresponents a les restes d'un parallamps.Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 78815 | Xemeneia de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i amb la boca de fums amb un coronament a manera de barbacana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-113 | Recinte Industrial de Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.L' Escola Alfred Mata, que s'inaugurà l'any 1925. Fou impulsada per Alfred Mata i Pons, aleshores propietari de Cal Casas. A partir de la seva posada en marxa, l'escola esdevingué un equipament bàsic per al conjunt d'habitants de Puig-reig. | 41.9763100,1.8817000 | 407350 | 4647751 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78815-foto-08175-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 78816 | Xemeneia de Cal Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-marcal | CLOTET, D. I SERRA, R. 'Els pisos', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p.59-60 VV.AA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994. VV.AA. (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya/ Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R (2000). Les Colonies Tèxtils a Catalunya, Angle Ed. SERRA, R. Cal Marçal, Parc Fluvial del Llobregat, s.d. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i amb la boca de fums amb un coronament a manera de barbacana; el coronament és amb doble collarí, i consta també d'una escala de gat amb proteccions circulars i un balcó metàl·lic amb una barana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-114 | Recinte industrial Cal Marçal, 08692-Puig-reig | La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social 'Antonio Torra Hijos y Compañía', de Manresa. El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell. A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església. | 41.9566300,1.8809000 | 407255 | 4645567 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78816-foto-08175-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98|119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 49707 | Xemeneia de Cal Metre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-metre | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. | XIX | Acttualment no s'utilitza, mostra la part superior deteriorada. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Metre està ubicada al recinte fabril, envoltada de la nau de la fàbrica i de diversos edificis. Des de l'exterior del recinte industrial, la xemeneia només és visible a partir de la teulada de la construcció on es localitza, un petit annex de planta baixa. Segons informa Ramon Soler 'era de base circular fins a nivell de la teulada i devia amidar uns 6 metres. Avui no en queda cap resta, però el forat orbicular ho dóna a entreveure' (SOLER: 2012, 51). El fust és de planta quadrada i secció lleugerament trapezoïdal, a la part superior mostra un parell de filades de maons que sobresurten del plom del fust, a manera de motllura, i per damunt, un coronament format per diferents filades de maons col·locats en degradació esglaonada. L'alçada aproximada de la xemeneia és d'uns 20 metres. | 08092-66 | A la part sud de la fàbrica de Cal Metre, a tocar del camí. | Cal Metre va ser una de les primeres fàbriques tèxtils a iniciar la seva activitat al municipi de Gironella, va ser fundada per la família Alsina l'any 1869, després de comprar el molí fariner de Gironella. La família Alsina va reformar el molí fariner i el va tornar a posar en marxar, a la vegada que va construir la fàbrica de filats. Amb els anys es modificà el molí convertint-lo en una moderna farinera i s'amplià la fàbrica per convertir-la en fàbrica de filats i teixits de cotó adaptada a les noves necessitats. Entorn al 1914 a la fàbrica funcionaven amb 355 telers mecànics. El 1947 es crea la nova societat gestora de l'empresa sota la raó social S.A. Fabril Gironella. | 42.0353000,1.8825700 | 407508 | 4654300 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49707-foto-08092-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012, 43) recull que la xemeneia 'va ser construïda l'any 1861, donant servei més de vuitanta anys'. Cal Metre està inclosa en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||
| 78812 | Xemeneia de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-pons | R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i poca alçada, amb la boca de fums que presenta un coronament a manera de barbacana. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent. Les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera. Els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums. El fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-110 | Carrer de la Fàbrica, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | L'impulsor de Cal Pons -una de les colònies industrials més interessants de Catalunya a nivell urbanístic i arquitectònic- fou Josep Pons i Enrich, nascut a Manresa l'any 1811, descendent d'una família manresana vinculada a la indústria de la seda durant el segle XVIII. Josep Pons esdevingué, a partir de mitjan segle XIX, un important industrial cotoner que fou, també, polític, fundador de la Caixa de Manresa i promotor del ferrocarril de Manresa a Berga. Josep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9649000,1.8838900 | 407515 | 4646482 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78812-foto-08175-110-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | |||||||||
| 78811 | Xemeneia de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-vidal | VV.AA. Cal Vidal, una colonia museu, a L'EROL núm.39, Berga 1992. Lluís M.VIDAL: L'assentament de les colònies. Cal Vidal, a L'EROL núm.39, Berga 1992 Josep CAMPRUBI: Cal Vidal: una colonia, una fàbrica, un poble, a L'EROL núm.39, Berga 1992. R.SERRA: La colònia Vidal, Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat, s/d. PEREZ LOPEZ ADVOCATS ASSOCIATS, S.L. Modificació puntual del pla general ordenació urbana sector de la Colònia Vidal. Puig-reig (Berguedà). TEA DIFUSIÓ CULTURAL, S.L. X. ANNEX– Estudi històric i arquitectònic, 2009. R.SERRA: Les colònies textils a Catalunya, Angle Editorial 2000. R.SERRA: La Colònia Vidal, a 'Quaderns de Didàctica i difusió del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya', Terrassa 1995, 2a edició 2003 CLUA, J. Legislació i assentaments fabrils: Les colònies industrials a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Maig, 1994. COMELLAS ,J. «Retorn al passat» dins Presència del 20 al 26 de setembre del 2002. DDAA. El Llobregat, nervi de Catalunya. Angle Editoral, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. Manresa, 1997. DDAA. Model de desenvolupament per a les colònies del Llobregat. Fundació Caixa Manresa, Angle Editorial. Manresa, 2000. PLANELL, C. «Del per què de les colònies obreres: un cas exemplar, la Colònia Vidal de Puig-reig» dins Diari d'Igualada. 6 de maig del 2005. Pàg. 5. | XIX-XX | Xemeneia de planta circular realitzada en maó vist i d'una alçada notable que fa que sigui, actualment, la més alta de la comarca del Berguedà. La boca de fums presenta un coronament a manera de barbacana. Per la seva situació identifica el conjunt fabril de cal Vidal. La combustió del carbó per a escalfar aquesta aigua produïa cendres i fums, residus que s'eliminaven de forma diferent; les cendres s'extreien de forma periòdica de l'interior de la caldera, i els fums sortien per la xemeneia. Les xemeneies de gran alçada afavorien el tiratge i facilitaven l'extracció de fums; el fum calent pujava creant un corrent d'aire natural que arrossegava els fums de l'interior del fornal. Les xemeneies podien ser construïdes de formes diverses, però la forma més repetida és la cilíndrica, perquè resisteix millor el vent i són de molta eficàcia. | 08175-109 | Recinte fabril de la Colònia Vidal, 08692- Puig-reig | Malgrat l'importantíssim paper que desenvolupava l'energia hidràulica a la colònia Vidal, aquesta es va haver de complementar amb l'ajuda d'una màquina de vapor. La última que es va posar en funcionament s'inaugurà el 1945-47 i respon al necessitat d'aconseguir energia regular degut a la gran quantitat de màquines, el triple torn de trebalal i a superar les deficiències del subministre elèctric en uns anys, els de la postguerra, de restriccions elèctriques. El carbó arribava a la colònia amb ferrocarril procedent de la conca carbonífera de l'alt Berguedà (Cercs-Fígols). La construcció de la màquina de vapor amb els seus edificis annexes, inclosa la caldera i la xemeneia, va suposar la desaparació de part de l'inicial nucli obrer, situat molt a prop de la fàbrica; la xemeneia i les antigues carboneres, construides a començaments del XIX, s'aprofitaren per a fer funcinar la màquina de vapor i lescalderes inatal·lades a mitjans s. XX. Per tant, podriem dir que el recinte fabril que es pot veure avui en dia es el resultat de les múltiples modificacions que ha patit al llarg de la seva història. És per aquest motiu que els murs estan plens de marques d'obres que senyalen ampliacions, obertures de portes o tancaments de finestres. | 41.9424000,1.8809300 | 407237 | 4643987 | 1901 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78811-foto-08175-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||
| 48611 | Xuriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xuriguera | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona | XVI | La masia està situada en un punt lleugerament elevat que s'aixeca en una àmplia zona planera, prop del límit del terme municipal amb el veí municipi de Casserres. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. La casa està bastida amb un parament de carreus desbastats col·locats més o menys formant filades, i alguns falcats amb petites pedres i teulís; part de les façanes mostren un rejuntat ample que cobreix parcialment el material constructiu. Quasi totes les finestres són emmarcades amb carreus de pedra picada i ben polida, vàries amb els angles treballats en bisell, i a la finestra més gran, la de sobre la porta d'accés, amb els angles lleugerament motllurats. La porta és situada més o menys al centre de la planta baixa de la façana principal, és una obertura en arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra picada i polida, i en la clau una cartel·la amb unes lletres o números en baix relleu bastant erosionades. La casa té adossades altres construccions annexes destinades bàsicament al bestiar i magatzem; la disposició d'aquestes estructures formen una mena de clos davant l'entrada. Al davant de la casa hi ha un paller part del qual és resultat d'una ampliació contemporània. | 08078-66 | A la zona de l'Esgleiola | Únicament tenim constància d'una referència documental de la masia Xuriguera, la qual ens permet apuntar els orígens d'aquesta almenys al segle XVI. Es tracta del fogatge de 1553, en el qual dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta ' Pere Vila sta al Mas Xoriguera'. | 42.0287700,1.8064400 | 401196 | 4653660 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 44680 | Zona Expectativa Eix Llobregat Ctra. C.-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII aC-V | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat amb estructures que podrien correspondre a un període comprés entre l'ibèric i el món romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. A la zona propera a la Colònia del Guixaró, en una zona del terreny elevada i bastant plana, es van poder documentar restes arqueològiques en superfície (ceràmica d'època ibèrica i romana). En tot el perímetre del serrat es van localitzar restes d'estructures i grans blocs de pedra, que fan pensar en la possible existència d'un poblat ibèric en aquesta zona. | 08049-33 | C-16 entre el PK 82+500 i 91+000 | Les prospeccions es van realitzar entre els dies 11 i 16 de juny de 2004, en el marc de l'Estudi Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig Reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-reig - Gironella. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 41.9972200,1.8821800 | 407420 | 4650072 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 44678 | Zona Expectativa arqueològica 6; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-6-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII-XVIII | Desconegut. | Durant la prospecció arqueològica de la zona per motius de l'execució d'un projecte viari es localitzaren a la zona indicada restes immobles, blocs de pedra formant una mena de mur d'una filada, recolzats directament sobre una llosa de pedra, treballada, amb la superfície llisa. Els autors de la prospecció proposen que es tractaria de les restes d'un camí, del que n'intueixen un dels seus límits i part de la calçada. Però no localitzaren cap resta de material arqueològic moble associat a aquests nivells i, per tant, no és possible assenyalar cap cronologia. | 08049-31 | Carretera BV-4131 PK 9+500 | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0079400,1.8526100 | 404987 | 4651295 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'adscripció cronològica del jaciment és amplia i imprecisa donada la mancança total de material arqueològic. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||
| 44679 | Zona Expectativa arqueològica 7; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-7-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | IIaC-VdC | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat sense estructures conservades que podrien correspondre al període romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. En una zona, a l'entrada del nucli de Casserres, afectada en els darrers anys per moviments de terres, a causa de l'expansió urbanística del poble, els autors de la prospecció localitzaren en superfície material ceràmic d'època romana. | 08049-32 | A l'entrada del nucli de Casserres, al sud. | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0102500,1.8470600 | 404531 | 4651557 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | ||||||||
| 81766 | Zona d'escalada esportiva de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-esportiva-de-les-esposes | La zona d'escalada esportiva de les Esposes està situada sota el cim del Forcat i per damunt de l'ermita de les Esposes, amb accés al costat de la carretera que porta a Sant Julià de Cerdanyola. Aquesta zona d'escalada es va obrir entre els mesos de juny i octubre de 2002 per Venanci Soldevila, Joan Cunill, Jordi Francès i Jordi Capdevila amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. La zona està equipada i està formada per 13 vies distibuides en tres zones: l'Alzina, Yo vivo en la carretera, Mage Màsters de l'Univers, La Ramoneta, Doricta, Afonia, L'Heura, El Pi, Via en projecte, L'Estornell, La Lluna, Pepi no yes, Pepi yes. | 08903-252 | Les Deveses | 42.2264800,1.8882700 | 408256 | 4675521 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08903/81766-foto-08903-252-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | ||||||||||||||
| 79103 | Zona d'expectativa arqueològica 5. Sant Joan Degollat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-dexpectativa-arqueologica-5-sant-joan-degollat | SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.12 SERRA, Rosa; VILADÉS, Ramon (1985). “Sant Joan Degollat”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 389-390 | VI-XV | Zona al voltant de l'ermita de Sant Joan Degollat on podria estar emplaçat l'antic cementiri de l'església, tot i que en la prospecció arqueològica realitzada en aquest indret amb motiu de l'estudi d'impacte ambiental de la construcció de la carretera de l'Eix del Llobregat (C-16) no es va documentar cap resta arqueològica en superfície. Tanmateix, és possible que en el subsòl es conservi la necròpolis, dins la zona sagrada on solien estar ubicades en època medieval. | 08175-329 | Sant Joan Degollat | No es coneix cap notícia documental sobre l'església de Sant Joan Degollat però, per la seva tipologia constructiva, de tradició romànica però molt gotitzant, sembla que es tracta d'una obra molt tardana, dels segles XIII o XIV. L'any 2004 es va dur a terme una prospecció arqueològica en el marc de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la Nova Carretera Eix de Llobregat C-16. En la prospecció, a banda de constatar la presència de jaciments ja coneguts, es documentaren vuit zones d'expectativa arqueològica, les quals s'individualitzen en les corresponents fitxes d'inventari de patrimoni arqueològic, entre les quals la que correspon a aquest jaciment. | 41.9962900,1.8753800 | 406856 | 4649976 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:22 | ||||||||||||
| 44857 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-0 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En diferents indrets del municipi, ja sigui en cases del nucli urbà o per les diferents masies, es poden observar colònies de les espècies oreneta cuablanca (Delichon urbica) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), ambdues protegides, que hi nidifiquen. La primera d'elles, es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. Aquests nius es poden observar en els ràfecs de les teulades, en balconades, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. En el cas del nucli urbà de Casserres, aquesta espècia ha escollit els ràfecs d'algunes cases del carrer de les Creus, la plaça de Santa Maria, el Camí de Cardona o el carrer Bons Aires. Pel que fa a l'oreneta vulgar sovint nidifica sota coberts dels diferents annexes de les cases de pagès, és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. La silueta d'aquest ocell és molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada amb taques blanques a l'extrem. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. | 08049-210 | Casserres | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 42.0136800,1.8415800 | 404082 | 4651944 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44857-foto-08049-210-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:08 | |||||||||||
| 40584 | Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> | 08016-73 | Bagà | 42.2780800,1.6956600 | 392448 | 4681476 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||||
| 40585 | Àrea d'interès botànic el Claper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-el-claper | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d'Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l'única població als Pirineus orientals de l'endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d'interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d'accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.</p> | 08016-74 | Bagà | 42.3061900,1.8694000 | 406816 | 4684392 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
| 40631 | Àrea d'interès botànic i faunístic Fageda de Rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>L'estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d'alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l'alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.</p> | 08016-120 | Bagà | 42.2897200,1.8750400 | 407257 | 4682557 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.