Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 83038 | Antic mas de Cal Batllet i altres cases al sud de la Gargallosa (cal tres-cents i cal Camines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-cal-batllet-i-altres-cases-al-sud-de-la-gargallosa-cal-tres-cents-i-cal | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa</p> | XVII-XVIII | En ruïnes i pràcticament ensorrades i cobertes de vegetació | <p>Al sud-est del turó de la Gargallosa hi ha les ruïnes de dues cases que semblen correspondre amb els antics masos de Cal Batllet, cal Camines i cal Tres-cents completament arruïnats. Es tracta de dues cases que conserven encara la planta bàsica i algunes obertures. Defineixen una estructura quadrangular composta de planta baixa i possiblement un primer pis coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Ambdues edificacions estan construïdes amb aparell de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. La primera encara conserva una obertura en planta baixa d'una sola esqueixada amb esplandit intern. Les cantonades són construïdes amb fàbrica més acurada. Conserven les parets de migdia i la de llevant ja que les altres estan assentades aprofitant el fort pendent del terreny i en part estan excavades a la roca mare.</p> | 08093-128 | Al sud-est del cim de la Gargallosa i del veïnat del Roser mirant el bac de Sant Pere i Cal Caçador | <p>Les ruïnes de la casa de Cal Batllet no semblen ser anteriors al segle XVIII. De fet Eduard. Martín situa la primera referència a aquestes cases surten esmentades al cadastre de 1776 encara que no sapiguem identificar a qui pertanyien. En el document referent a l'amillaramant de 1863 (ACA, llibret compliment pasqual. Amillaremant 1863) i extret de E, Martín (2005). Annex. 21 esmenta que Cal Batllet estava a mans de Josep Pons, hi havia 7 persones majors de 7 anys, pagava 439 rals de contribució rural i 48 d'urbana. La casa Caminas estava a mans de Josep Corominas (de la casa Corominas), estava habitada per 4 persones majors de 7 anys, pagava 61 rals de contribució personal i 48 de contribució urbana. Finalment cal tres-cents no sabem com es denominava el segle XVIII. De totes elles només va sobreviure l'emigració de principi del 1900 la de cal Batllet. Les altres dues ja deurien quedar abandonades. L'origen d'aquestes cases no se sap però cal tres-cent i Caminas són esmentades a partir de 1748. (Martín, E; 2005). Consta que el 1779 el propietari de cal tres-cents era Josep Guitart.</p> | 42.2502000,1.7870400 | 399939 | 4678268 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Totes tres edificacions es troben situades en un fort pendent del terreny natural i defineixen una estructura molt senzilla de casa que aprofita en part la roca mare o natural i formades per una planta baixa i una o dues plantes pis cobertes amb teula ceràmica àrab. No semblen ser anteriors al segle XVII.Cal esmentar que aquesta casa va ser denominada en els darrers temps com a cal Tres-cents per un número que hi havia al damunt de la porta segons els veïns. F. Caballè en el seu llibre de 'Les tres-centes cases de Gisclareny' interpretà aquesta xifra com el nombre total de les cases hi havia a Gisclareny. Nosaltres les hem comptat i no sumen més d'un centenar. Cal tenir present que F. Caballè no va tenir en compte que moltes de les cases sovint canviaven de nom i això feia que una casa tingués varis noms. Per exemple: Cal Prim o mas Asen o mas del Clot o Cal Tor seria cal Peró. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 83037 | Antic mas de Cal Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-cal-corominas | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVII-XIX | Completament arruïnada, coberta de vegetació i d'arbres | <p>Ruïnes de la masia de Cal Corominas situada a l'oest del veïnat del Roser i a sota del Tossal mirant a la vall de Saldes per damunt l'obaga de Sant Pere. Les ruïnes, avui dia mig cobertes de vegetació es componen de la masia propiament dita, de planta quadrangular i d'un cos rectangular o pallisses adossat a ponent i mirant a l'era situada a sud. Segons el que encara es pot desprendre la masia estava formada per un cos principal compost de planta baixa, 1 pis i golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a sud i on possiblement hi hauria hagut la porta d'entrada principal. Encara es poden veure algunes parets altes, especialment a la façana nord i est on encara conserven tota l'alçada i ens permet fer-nos una idea clara de quina hauria estat la distribució d'aquesta antiga masia. La planta baixa s'hi haurien obert algunes obertures de comunicació amb la veïna pallissa, al primer pis hi hauria dues obertures allindades en fusta i al sota teulada dues obertures més coincidint amb el nivell de les golfes. La façana sud no es pot distingir i ha estat impossible accedir-hi ja que està coberta de vegetació i arbusts de la mateixa manera que també ho és el seu interior el qual ha perdut tots els forjats i distribució interna i en el seu lloc hi ha un abundant rebliment de pedres procedent del seu enderroc. L'aparell de les seves façanes és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb morter de calç de color ocre i col·locades en filades més aviat irregulars. Únicament són en filades de pedra picada les cantonades de les parets principals i els bastiments d'algunes de les finestres del primer pis. Adossat a la paret de llevant s'hi endevina un cos de planta rectangular i d'una única planta que correspondria amb les pallisses i els coberts de l'era, completament oberts a sud i coberts amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls de fusta. Les parets són de maçoneria i còdols de riu molt mal treballats i escairats, units amb un morter de calç molt pobre i col·locats en filades aleatòries i irregulars. El conjunt avui és una completa ruïna.</p> | 08093-127 | A l'oest del veïnat del Rosera sota del Tossal i mirant a la vall del riu Saldes | <p>La casa de Cal Corominas, denominada 'cal tres cents· es comença a remuntar el seu orígen en epoca moderna i en concret el segle XVII. Segons E. Martín (Martí, E, 2005 annex.10) especifica que aquesta família era originària de Gósol i eren els posseïdors del mas Asen (mas del Clot), es documenta el 1778 al mas de la Serra un Corominas i la casa denominada com a tal esta documentada el 1780 a mans d'un tal Cristòfol Corominas, dit el creueta el qual tenia i posseïa la casa del veïnat de Berta. En el cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) aquest Cristofol Corominas tenia tres cases habitades per tres persones, pagava tres lliures i 10 sous de cadastre personal, 5 lliures, 2 sous i 5 diners de cadastre reial i 2 lliures, 2 sous i 8 diners de caps de bestiar. La família Corominas va ser una de les famílies més poderoses de Gisclareny, car un dels descendents va adquirir la casa de Cal Jovell a canvi de Censals. La casa és esmentada a partir de 1689 a partir de la documentació (Martín, 2005. Ob cit). En el document de 1863 i corresponent als amillaraments (ACA. Llibrets de compliment pasqual-amillarament 1863) esmenta que la casa de Cal Corominas estava a mans de Josep Corominas com a cap de casa, hi habitaven 6 persones majors de 7 anys, pagava 979 rals de contribució rural, 72 de contribució urbana i 485 per als caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900.Va ser abandonada després de la guerra civil.</p> | 42.2493000,1.7867000 | 399910 | 4678169 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat estigui completament ensorrada segueix i manté les característiques bàsiques de les masies d'estructura simple de Gisclareny que són hereves dels masos medievals. Es compon del cos de la masia, de planta rectangular, dues plantes pis i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab, amb dues crugies i separades per forjats de fusta. La planta baixa estava dedicada als estables i quadres dels animals i al primer pis l'habitatge amb la sala cuina i menjador, i el forn de pa a darrere la campana de la llar de foc. La darrera planta estava dedicada a les pallisses i els graners. En un costat hi havia la pallissa formada per un cobert amb grans obertures per a poder emmagatzemar la palla i l'alfalç. E. Martín, en el seu llibre de 'una mirada a la història de Gisclareny' en fa una descripció i interpretació molt acurada a la P. 55. Una descripció similar fa. J. Serra i Vilaró en el vol. II de les Baronies de Pinós i Mataplana (p.292) | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 82969 | Antic mas de la Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-la-muga | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. InvestIgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians.</p> | XIV-XIX | En ruïnes, encara amb algunes parets altes però cobert de vegetació, arços i runa | <p>Ruïnes d'un important mas situat en el vessant solell de la serra de Molnell a sota mateix de la roca i serra de la Moixa i en un punt dominant en el qual es té una amplia visió de l'obaga de la Muga, de Molnell, Murcurols i també de la pleta de Molnell i de les 'arrugues de Molnell' i pas de la Cabra. Del conjunt de construccions es pot identificar el volum de la casa principal, el de les pallisses, el dels coberts annexos i fins hi tot el de l'era al costat del camí que condueix a Oreis i també al fons de la vall. Tot aquest conjunt d'edificacions es situen en terrasses artificials orientades en sentit sud i disposades en diferents nivells. El volum principal de la masia és de planta rectangular, dividit en dues crugies i possiblement hauria estat compost per una planta i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, indret en el qual s'hi hauria obert la porta d'entrada o principal, Malauradament només es conserven en una alçada força considerable els murs de tramuntana, part del mur de llevant i el de ponent. En canvi el mur de migdia està pràcticament aterrat i només es mantenen en bon estat algunes cantonades i el bastiment de la porta d'entrada a la casa amb l'ampit. L'aparell constructiu és de murs de maçoneria a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç molt pobre i fragments de llosa a trenca junt. Únicament són amb carreus més ben treballats les cantonades d'alguns murs. A la paret mitgera de tancament oest i mirant a l'era es poden veure per la part interna i mig coberts de vegetació i a tocar del nivell de terra; dos arcs de rebaixats de pedra amb les dovelles disposades a 'sardinell' i situats a diferent alçada. També s'hi poden endevinar traces d'altres elements de l'antiga masia mig coberts de vegetació i molsa. Al costat oest d'aquest volum i paral·lel al camí d'Oreis es situa en una terrassa inferior un cos rectangular amb el mur nord completament cec i el mur sud amb traces de pilars que haurien sostingut l'antiga coberta. Per les característiques d'aquest cos i emplaçament, molt possiblement hauria estat la part de les quadres i les pallisses i amb una factura molt similar als coberts que hi ha a la masia del Puig, a Molnell, Murcurols, la Torre de Faia... Seguint el model característic aquest element de dues plantes hauria estat construït mitjançant pilars de pedra que haurien sostingut la coberta de teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta. Encara es conserven dos pilars quadrats. L'aparell dels seus murs és de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç molt pobre i formant filades molt irregulars. Aquest volum, adossat al cos principal de la casa hauria donat a l'era principal de la casa, sostinguda per murs artificials i tancada darrere un baluard de factura semblant a la resta d'edificacions. Sembla ser que al costat de ponent i també a tramuntana hi hauria hagut altres construccions relacionades amb dependències i quadres de l'antic mas. Aquest conjunt d'estructures estan cobertes de vegetació i amagades enmig del bosc que fan difícil de poder-les veure a l'estiu.</p> | 08093-59 | Damunt de l'obaga de la Muga, a sota de la roca de la Moixa i cambra dels bocs | <p>Malgrat que l'alou de Molnell ja es documenti de mitjans del segle IX o X, pensem que els masos de la Muga són més tardans ja que aquest veïnat i masos de la Muga comencen a ser esmentats per la documentació baganesa a partir del segle XIV posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. De la Muga en procedia un tal Berenguer de la Muga el qual va ser absolt del tribut de remença per part de Galceran de Pinós el 1421 per 18 florins d'or d'aragó. (Serra i Vilaró, 1989. Baronies. Llibre II. P-334.. Abans que això succeís aquest Tal Berenguer de la Muga 'Ça Muga' havia abandonat el mas i el senyor adreçà una carta a aquest Berenguer que si pels volts de Sant Joan no havia tornat hi establiria un altre pagès (Baronies ob. Cit p, 336. De la Muga també en procedia un home soliu, del tribut de remença a Jaume de la Muga i que en va fer davant de Sibil·la, la donzella de Guillem de Murcurols. (Baronies. Ob cit. P. 340). Aquest Muga o de ça Muga cal no confondre'ls amb els batlles de la Pobla de Lillet i que Serra i Vilaró confon amb la mateixa procedència. L'abandó del mas de la Muga es deuria produir a mitjans del segle XIX ja que apareix citat en el cadastre de Gisclareny de 1776 i també el cens de 1863. Sembla que no va sobreviure a l'emigració del 1900 interpretant que havia quedat abandonat.De la Muga també en faria al·lusió la mateixa dita d'Oreis 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435)</p> | 42.2776700,1.7698800 | 398568 | 4681339 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquest important mas hauria tingut unes característiques molt similars al mas de Molnell, al mas del Puig o altres de Brocà i Gavarrós. Del compendi de construccions que el formen sembla que l'element més antic és el cos quadrangular principal de la masia amb elements que datarien de mitjans del segle XIV, com seria el cas del mur oest amb els arcs rebaixats. La resta d'elements podrien ser ja del segle XVI, XVII o fins hi tot XVIII. Caldria una exploració i documentació exhaustiva | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||
| 83101 | Antic mas d'Espunya, o mas Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-despunya-o-mas-castell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). ADCU. Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians AHG (Cadastre de 1776) ACA: Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863</p> | X-XVII | Cobert de vegetació, runa i de dificil identificació | <p>Als peus del turó en s'assenta el castell de Gisclareny o castell fener de Cal Ros en el seu vessant oest i a tocar d'una petita torrentera que delimita el pas del grau del castell i uns camps que el separen hi ha les ruïnes d'aquest antic mas d'origen molt remot i pertanyent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les ruïnes conservades mig cobertes de vegetació delimiten una planta més aviat rectangular construïda mitjançant murs de pedra mal treballats i escairats i units amb morter de calç. Es poden identificar un seguit de murs i almenys dues o tres habitacions properes a la roca mare o natural i al costat del camí que permetia pujar a la fortificació. Tot el conjunt és un gran runam cobert de vegetació i de pedres procedent del seu enderroc que fan difícil identificar-ne algun altre element.</p> | 08093-191 | Al vessant nord de la Gargallosa sota l'obaga de Sant Pere entre el Quer i cal Ros als peus del turó | <p>El lloc de L'espunya ens surt esmentat per primera vegada segons la documentació antiga en un document datat del 1068 i pertanyent al monestir de Sant Sant Llorenç prop Bagà tot i que pensem que es correspon amb algunes de les donacions que figuren a l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 (ACU, Pergamí original. Carpeta 7). En aquest document els comtes de Cerdanya, Ramon i Adela van donar al monestit l'alaou que posseïen al vilar d'Espunya amb les confrontacions del riu Esna (Eina) cap a Sant Sebastià de Sull i ariibava a Querforadat passnt pel cim del mont calvera (Gargallosa) 'alede in comitatu Ceritanense, in pago Bagadanense, sive infra terminos de villare de spunia. Quae terminantur ex una parte rivo Esna, et inde vadit ad Sanctum Sebastianum et pervenit de Kero-Foradat... (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III. P.106. Documentació posterior esmenta que l'alou d'Espunya el 1113Pere Guillem establert en el mas pagava al monestir un cens anual d'una perna de dos argenços, dues gallines, dues fogasses, quatre quarters de vi i dos sesters de cibada ( Martín, E: 2005. P.29 extret de Bolós-Pagès, 1986). El 1121 consta com a donació testamentaria per un tal Ramon d'Enveig amb la qual cosa aquest alou ja no pertanyia al monestir de Sant Llorenç sinó en aquest cas a un noble. Tal i com s'ha anat veient el lloc també apareix esmentat de forma indirecta quan es parla de la propera església de Sant Pere del Grau o d'Espunya (Serra i Vilaró,J; 1989. Baronies. Llibre III. P.1106, 1130). Posteriorment i el 1142 l'abat de Sant Llorenç reclama davant del bisbe d'Urgell a Ramon d'Enveig l'alou de Molnell i els que en depenien; entre ells el d'Espunya ja que havien estat retinguts il·legalment 'et donamus Scti. Laurentio de Bagada unum nostrummansum qui est in Mulnel, cum omnibus suis perinentiis et adempramentis, etiamque censibus...Similiter nos omnes praedicti alium mansum qui est ad ripam Bordeo, et Scto Laurentio reddimus et deffinimus cum omnibus suis pertinentiis quae sunt in cunctis locis' (Baronies. Llibre III. P.108). Ja hem vist en la fitxa de Molnell i la de Querforadat que aquest alou d'Espunya pertanyia a Molnell amb la qual cosa i malgrat el document no el citi de forma directa, s'interpreta que es refereix a ell quan parla dels 'altres masos'.Finalment el bisbe va donar la raó a l'abat i els alous van ser retornats al monestir. Consta que el 1558 Sebastià Fabré ven a Bertran Palol el mas Espunya que era sota el domini directe de Sant Llorenç (DDAA, 2007. Annex al catàleg de masies i edificacions rurals de Gisclareny) Entre els segles XVI i XVIII aquest mas té diversos propietaris i entre 1586 a 1663 és venut als Piferrer de Saldes motiu del qual és coneix com a 'mas Piferrer' (Martín, E; 2005. Annex. Núm. 21). En el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de Gisclareny) el mas Espunya, aleshores mas Castell (casa núm. 59) estava ocupat per 1 casa, pagava 4 lliures, 11 sous i 6 diners de cadastre reial i no especifica el que pagava per a bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual, amillarament de 1863) i extret de Martín,E. 2005 annex. 21 no hi figura aquest mas entenent-se que havia quedat abandonat. Documentació posterior no especifica enlloc el terme Espunya però si el del castell (fitxa 192).</p> | 42.2499800,1.7943600 | 400543 | 4678235 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83101-foto-08093-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83101-foto-08093-191-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria portar-hi a terme una campanya d'intervenció arqueològica de neteja per poder identificar si hi havia un o més masos dins del vilar i alou d'Espunya tant esmentat per la documentació medieval i objecte de disputa entre senyors. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||
| 60030 | Antic safareig de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-safareig-de-saldes | XVIII-XIX | <p>Safareig d'estructura rectangular format per un receptacle per aigua cobert amb volta de canó de pedra de manera que quedava protegit. Actualment, degut a que està en desús, es va tapiar la bassa i només és visible la volta de mig punt rebaixat de pedra.</p> | 08190-106 | Saldes. | <p>Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l'entorn de l'església de Sant Martí de Saldes coincidint amb l' increment de població pels volts del segle XVIII-XIX.</p> | 42.2294900,1.7359000 | 395686 | 4676030 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60030-foto-08190-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||
| 38538 | Antic Sindicat Agrícola d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia | <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l'esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l'any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d'un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l'interior, la planta baixa s'utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d'Avià.</p> | 08011-14 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | <p>L'edifici del Sindicat Agrícola es va construir l'any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l'era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l'entitat. El primer edifici era d'un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d'ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l'exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: 'Uns pels altres i Déu per tots', tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d'Estalvis, que es va ubicar en un annex de l'edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d'octubre de l'any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l'inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d'aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l'apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l'electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d'abril de l'any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d'Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d'Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l'edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.</p> | 42.0763000,1.8247000 | 402780 | 4658916 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Vàries persones d'Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas. | L'any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l'arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d'ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels 'pobres' en contraposició al local dels 'rics' que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l'església i cal Tofaire, on actualment hi ha una botiga de queviures. | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 66578 | Antic traçat del ferrocarril Manresa-Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-ferrocarril-manresa-guardiola-de-bergueda | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. CUADROS, I. (1986): 'La mineria a l'Alt Berguedà. Evolució històrica', a Dovella, número 19, p. 31-36. PERARNAU, J. (1981): 'El carrilet Manresa-Berga. Aproximació a les influències sòcio-econòmiques', a Dovella, número 3, p. 9-14. SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | alguns dels trams es conserven i són emprats com a via verda, és el cas del traçat a la zona de Pedret. Altres parts han desaparegut, una part sota les aigües del pantà de la Baells, i d'altres per la construcció de la nova xarxa de comunicacions per carretera. | Infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm) que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà. A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). Dins del terme municipal de Cercs hi havia tres estacions: la Baells, que fins l'any 1944 fou municipi propi independent, Cercs i Fígols-las Minas. També hi havia diversos carregadors de fusta: un entre el túnel Vilarrasa-2 i el pont de la Peirota (pertanyent a 'Carbones de Berga SA'); un altre després de l'estació de la Baells (pertanyent a la firma 'Vigo i Puig') i un tercer just en el límit del terme municipal amb la Nou i amb Guardiola de Berguedà, després de l'estació de Fígols-les Mines (pertanyent també a 'Carbones de Berga SA'). La via entrava dins de l'actual terme municipal de Cercs després de creuar el Rec del Corral de Montsent (en el moment que es va construir la línia era terme municipal de la Baells), en el marge esquerre del riu Llobregat. Després de travessar dos túnels (Vilarrasa-1, de 77 m de longitud, i Vilarrasa-2, de 185 m de longitud) i el torrent de Bossoms creuava el riu pel pont de la Peirota, després del qual hi havia un altre túnel en corba (Peirota-1, de 80 m de longitud) i un segon túnel considerat el més curt del món: Peirota-2, de 8 m de longitud. Seguia pel marge dret del riu fins el creuament amb el camí de Pedret, una mica més amunt del qual tornava a creuar el riu dues vegades, per sobre de dos ponts idèntics, travessant el Congost de la Baells fins arribar a l'estació de la Baells. Aquest tram de ferrocarril circulava per una vall estreta que s'acabava convertint en un congost. A la sortida de l'estació de la Baells un nou pont travessava el riu i la via seguia pel marge esquerra fins l'estació de Cercs, que disposava de diverses vies industrials, entre elles les que pertanyien a l'empresa 'Bofarull, Escobet i Cia'. Abans d'arribar al sector de la Consolació un nou pont, el de Sant Salvador, permetia creuar novament el riu cap al marge dret. Tot el tram de via del marge esquerra del riu entre la Baells i la Consolació avui en dia està negat per les aigües del pantà de la Baells. El pont de Sant Salvador es trobava a tocar de l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella, també negat per les aigües. Un quilòmetre més amunt del pont, la via arribava a l'estació de Fígols-les Mines. Aquesta estació estava construïda dins dels terrenys d'una finca anomenada la Vedella, comprada per José Enrique de Olano a finals del segle XIX. Els primers elements que conformaren l'estació eren: l'edifici pròpiament de l'estació, les vies, un edifici proper a l'anterior amb una bàscula per pesar vagons, un edifici de dos pisos, els dipòsits o carregadors del carbó, un telefèric i la casa-xalet del director de les mines.Amb el temps, l'estació va disposar de dos ramals industrials, un utilitzat per FECSA per alimentar les dues centrals tèrmiques i l'altre que pertanyia a 'Carbones de Berga SA'. L'estació, situada a 643 m d'altitud, estava connectada amb les instal·lacions de la mina Consolació, situada a 782 m d'altitud, mitjançant un pla inclinat anomenat Consolació I que aprofitava l'antiga via fèrria de sang Berga-les Mines. Just després d'aquesta estació, la via tornava a travessar el riu per un pont metàl·lic d'un sol tram de 20 m de llum i ja sortia fora del terme municipal de Cercs. | 08268-88 | Diversos indrets del terme municipal | Poc abans de l'arribada del ferrocarril a Manresa (any 1859) ja es comencen a fer estudis i projectes per enllaçar la capital del Bages amb la comarca del Berguedà seguint el curs del riu Llobregat (des del 1840 estaven unides per carretera Manresa i Berga). Poc després, l'any 1866, són les empreses mineres de l'Alt Berguedà les que s'interessen per unir aquesta zona amb Manresa per ferrocarril; aquests projectes ja preveuen una línia entre Manresa i Guardiola de Berguedà. L'any 1867 es fa la concessió d'aquesta via a 'la Carbonera Española', en aquell moment la principal explotadora minera de la zona de Cercs, però el projecte resta aturat. Aquesta mateixa empresa va construir entre 1868 i 1870 el tramvia de sang que enllaçava les mines de la zona de la Consolació amb cal Parraquer, al nord de Berga, de manera que cada vegada era més urgent construir un ferrocarril que enllacés amb Manresa per donar sortida al carbó. Fins el 1879 no es presenta un nou projecte, en aquest cas d'un tramvia de vapor entre Manresa i Berga amb un ample de via de 750 mm, aprovat el 1880 i concedit el 1881 a una empresa de recent constitució: 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga' (TFEMB). L'any 1882 van començar les obres, l'any 1885 s'arribava a Puig-reig i l'any 1887 a la colònia Rosal, a mig camí entre Berga i Olvan. Aquí es va aturar la línia, però com a mínim el carbó que arribava a Berga ja es podia baixar fins aquesta última estació de cal Rosal. L'any 1890 es van fusionar les empreses 'Ferrocarril y Minas de Berga SA' i 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga'. L'any 1893 es va fer una concessió per 99 anys a la mateixa empresa que explotava el ferrocarril entre Manresa i Berga per allargar el recorregut entre la colònia Rosal i Guardiola de Berguedà. L'impulsor d'aquest tram de via fou l'enginyer basc José Enrique de Olano a través de la societat 'Ferrocarril y Minas de Berga', constituïda a Barcelona el 13 de desembre de 1881. Aquesta empresa havia iniciat l'any 1882 els treballs de construcció del tram de ferrocarril entre Cercs i Guardiola de Berguedà, treballs que es van aturar al cap de poc i van seguir així durant força anys. Després de múltiples dificultats, projectes que preveien enllaçar Guardiola de Berguedà amb Puigcerdà a través del coll de Jou i concessions més o menys fallides, el juny de 1901 es van adjudicar les obres entre Olvan (cal Rosal) i Guardiola i a finals de l'any 1903 la major part de les obres de fàbrica ja estaven llestes. Durant l'any següent s'acabaren els treballs i el 21 de novembre de l'any 1904 es va poder inaugurar aquest tram de ferrocarril que circulava entre Berga i Guardiola de Berguedà i que tenia una estació al peu de les mines de Cercs, coneguda amb el nom de Fígols-les Mines. Les instal·lacions d'aquesta estació es van anar construint entre 1893 i 1903. L'any 1919 es va constituir la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', de la qual formava part TFEMB, i que es va ocupar de l'explotació de la línia des d'aleshores; no obstant, aquesta última societat no va desaparèixer sinó que es va mantenir en actiu fins l'any 1978. L'any 1939 la majoria de ponts de la línia foren volats durant la retirada cap a França de les tropes republicanes. Entre 1939 i 1940 la línia es va anar posant en servei novament. L'any 1946 es va acabar la concessió atorgada l'any 1886 per 60 anys del tram entre Manresa i Olvan i la gestió de la línia va passar a la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. Com la concessió del tram entre Olvan i Guardiola era posterior i per 99 anys es va decidir, l'any 1961, atorgar a 'Ferrocarriles Catalanes' l'administració d'una línia amb diversos propietaris mitjançant un conveni. A partir de 1955 el transport per carretera suposava una competència per al tren, fins que el dia 2 de maig de 1972 es va clausurar aquesta línia, afectada entre altres coses per la futura construcció de la presa i pantà de la Baells. | 42.1061800,1.8800600 | 407403 | 4662172 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades pertanyen al creuament de les vies amb el camí de Pedret, just abans de creuar el pont de Pedret. Dins del terme municipal de Cercs es conserven dos trams: el primer arrenca des de la colònia Rosal fins al peu de la presa de la Baells, seguint el curs del riu Llobregat; el segon es troba a l'altre extrem del municipi, surt de l'antiga estació de càrrega a la Consolació fins a l'alçada del Far. El primer tram s'ha convertit en via verda i és totalment transitable a peu o en bicicleta; passa pel costat del pont de Pedret. En aquest tram es conserven alguns túnels, ponts, murs de contenció del traçat del ferrocarril,.. A la part nord del municipi, es conserva part del traçat, tot i que afectat per la construcció de l'antiga carretera C-1411; sí que es manté un túnel a la zona de la Consolació. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 66579 | Antic traçat del ferrocarril Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-ferrocarril-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | algunes parts del traçat es poden resseguir amb certa facilitat, altres estan en mal estat. | Infraestructura ferroviària que unia el poble de Peguera amb el nucli de Cercs. Estava format per cinc trams de via única units per quatre plans inclinats de doble via que facilitaven salvar el desnivell que s'havia de superar, uns 850 m, entre els dos extrems de la via. La via entrava al municipi de Cercs per un túnel de 64 m de llargada (el túnel dels Graus) a partir del qual recorria uns 7 km fins arribar al nucli de Cercs. En aquests 7 km hi havia tres plans inclinats i altres estructures de fàbrica (ponts, contraforts, carregadors, etc.). El punt final de la línia coincidia amb l'estació de Cercs del ferrocarril entre cal Rosal i Guardiola de Berguedà. La longitud total de la línia era de 9,100 km i l'ample de via era de 600 mm. Hi havia un túnel i tres ponts, dels quals destaca un que salvava el riu de Peguera; una part d'aquest pont era en forma de corba, tenia una longitud total de 126 m i la part central s'aixecava 26 m sobre el nivell del riu. Tenia 9 trams i fou construït amb estreps de pedra i troncs col·locats longitudinalment. Hi havia un altre pont, de 86 m de longitud, construït enterament amb fusta sobre uns aiguamolls propers a cal Galló. La segona secció de la via, que transitava per la part alta de Cercs, travessava les vies de l'antic tramvia de sang de Fígols a Berga. Sense cap mena de dubte els plans inclinats eren l'aspecte més destacat de la línia: el primer de tots tenia una longitud de 400 m i salvava un desnivell de 168 m. Es trobava a la sortida mateix de l'estació de Cercs del ferrocarril Manresa-Guardiola i les restes que en puguin quedar estan cobertes per les aigües del pantà de la Baells. El segon pla inclinat tenia la mateixa longitud, 400 m, i salvava un desnivell de 280 m. El tercer pla inclinat, l'últim dins del terme de Cercs, tenia la mateixa longitud, 400 m, i salvava un desnivell de 200 m. | 08268-89 | Diversos indrets del terme municipal. Sector occidental, seguint el curs del riu Peguera. | L'explotació de les mines de Peguera va començar a finals del segle XIX. Per treure el carbó d'allà la ruta més fàcil era baixar-lo per la vall del riu Peguera cap a Cercs, per on ja circulava un ferrocarril de sang i hi havia en projecte força avançat un ferrocarril de vapor de via estreta. L'any 1906 l'empresa 'Minas de Peguera SA' va començar la construcció d'un ferrocarril d'alta muntanya entre el poble de Peguera, a 1.510 m d'alçada, i Cercs, a 650 m d'alçada. La seva construcció es va acabar l'any 1910 i va funcionar regularment fins l'any 1928, quan es va tancar la mina 'Pepita' de Peguera, propietat en aquell moment de 'Pedro Arumí y Cía.', successora de l'empresa promotora del ferrocarril des de l'any 1918. Entre 1928 i 1942 aquest ferrocarril va funcionar ocasionalment només per baixar fusta. En aquesta època el propietari era la família del comte de Fígols. L'any 1942 l'empresa 'Serchs SA' va desmuntar completament les instal·lacions. | 42.1524200,1.8039600 | 401183 | 4667392 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66579-foto-08268-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66579-foto-08268-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tractava d'una de les instal·lacions de transport més interessants de la comarca del Berguedà, especialment per la manera de salvar el desnivell entre els dos extrems de la via, Peguera i Cercs. Entre les infraestructures de l'antiga via que encara es conserven dins del terme municipal de Cercs destaquen el túnel de Graus i un pont sobre el riu de Peguera, per bé que força malmesos ambdós. La part baixa del recorregut es pot seguir amb certa facilitat; la part alta s'ha cobert de vegetació i hi ha trams amb esllavissades.Des del poble de Peguera es connectava amb Gósol a través d'un telefèric. El ferrocarril, únic a la zona pels quatre plans inclinats que s'hagueren de construir, servia tant per baixar el carbó com per transportar la fusta extreta dels boscos de la zona de Moripol. El seu funcionament era complicat pels plans inclinats.Les coordenades corresponen a la zona de Graus de Peguera, on hi ha el túnel per on entrava la via al terme municipal de Cercs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 66577 | Antic traçat del tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tramvia-de-sang-de-berga-a-les-mines-de-figols | <p>CAMPILLO, X. (dir.) (2002): Les vies verdes com a equipament turístic: Anàlisi funcional i condicionament. El tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols, Bellaterra, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus.</p> | XIX | en conjunt es troba en bon estat. Recentment s'ha dut a terme una actuació de rehabilitació, hi ha algun tram, però que s'ha hagut de modificar ja que algun tram del traçat no es conserva. | <p>Infraestructura ferroviària construïda per donar sortida al carbó que s'extreia de les mines de Cercs. Era una línia de ferrocarril de tracció animal, és a dir, les vagonetes eren arrossegades per matxos. Per a l'època en què es va construir aquest sistema ja era obsolet. Normalment en aquests casos el recorregut havia de tenir un cert pendent que afavorís la baixada per gravetat (en què les vagonetes solien anar plenes i no calgués arrossegar-les) mentre la pujada fos mitjançant cavalleries amb vagonetes buides. En el cas d'aquest traçat pràcticament no hi havia cap desnivell (el desnivell total acumulat només era de 80 m) i fins i tot el tram des de les mines fins a Berga feia una mica de pujada. En principi només tenia dues estacions, la d'inici a Berga i la final al peu del santuari de la Consolació. El recorregut dins del terme municipal de Cercs era el següent: hi entrava a l'alçada de l'Estany Clar i el Molí d'en Ponça, seguia direcció la Tossa, el Gall, la Comassa, travessava el torrent de les Garrigues i el riu de Peguera, seguia cap a les Mulleres del Gall, el pla de Sant Jordi, el coll de Melques, la Rodonella, la vall de la Garganta (on actualment hi ha la central tèrmica) i acabava a tocar del Santuari de la Mare de Déu de la Consolació. Per tal d'intentar mantenir el mateix nivell en tot el recorregut, aquest era molt sinuós (en alguns trams molt semblant al pas de l'actual C-16 per dins del municipi). La línia tenia una longitud de 14,5 km, dels quals 13,1 km estaven dins del terme municipal de Cercs. La plataforma ferroviària i els ponts tenien una amplada de 2 m. Les vies eren de fusta amb un recobriment metàl·lic superior i una amplada de 840 mm, poc habitual. En total hi havia vint viaductes o ponts, corbats i de poca llargada per mirar de mantenir sempre la mateixa cota; d'aquests vint ponts se'n conserven sis dins del tram de Cercs: sobre el molí d'en Ponça, sobre l'Estany Clar, sobre el camí de Tossa, sobre el torrent de les Garrigues, sobre el riu de Peguera i entre la Rodonella i la central tèrmica. En alguns trams la plataforma es sustentava en murs de pedra en sec, magníficament obrats i que encara es conserven en perfecte estat. Només hi havia un túnel, a la zona del Gall i avui en dia desaparegut per les obres de la C-16, i dues petites trinxeres, de les quals se'n conserva una a la zona del camí de Tossa. Les vies eren unes barres llargues fetes amb fusta de faig sobre les quals es clavaven, mitjançant escàrpies, uns passamans de ferro de 56x13 mm de secció que facilitaven el rodament dels vehicles. Les vies de fusta descasaven sobre travesses de fusta.</p> | 08268-87 | Diversos indrets del terme municipal. | <p>Fou construït entre els anys 1868 i 1871 per Ramon Salvadó, soci de l'empresa 'la Carbonera Española', que en aquell moment ja estava explotant algunes mines; és el ferrocarril més antic de la comarca del Berguedà. En els inicis donava sortida al carbó produït en aquesta zona que era consumit per les indústries berguedanes i per una bona part de les colònies industrials del riu Llobregat. A partir de 1887, quan va entrar en servei el tram de ferrocarril entre Manresa i Olvan, el carbó arribaria a altres indústries de la resta de Catalunya, per bé que calia transportar amb carros el carbó des de l'estació final de Berga, situada prop de cal Parraquer, fins l'estació d'Olvan, situada a tocar de la colònia Rosal, on acabava en aquell moment el ferrocarril. Es va clausurar l'any 1904 quan va entrar en servei el tram de ferrocarril de via estreta entre Cal Rosal i Guardiola de Berguedà. No obstant, la zona més propera a la Consolació va continuar donant servei fins a meitats del segle XX. Entre altres serveis, el tram entre Cercs i Fígols es va utilitzar per transportar les teules fabricades al cap del municipi i que anaven destinades als edificis de les colònies de Sant Josep i de Sant Corneli.</p> | 42.1776900,1.8629000 | 406090 | 4670131 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66577-foto-08268-87-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que la via es va desmantellar amb la idea de recuperar el màxim de material han quedat alguns petits trams de l'original sistema de vies. Hi ha un projecte per intentar recuperar la plataforma en una via verda que passaria per l'interior dels nuclis de Berga, Cercs, Sant Jordi, la Rodonella i la Consolació. Les coordenades pertanyen a l'emplaçament de l'antiga estació del ferrocarril 'Fígols-las Minas'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 54902 | Antic traçat del tren de cal Rosal (Olvan) fins a Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tren-de-cal-rosal-olvan-fins-a-pedret | <p>SALMERON, C. (1987): Els ferrocarrils catalans, Ed. Terminus</p> | XIX-XX | <p>L'antic traçat té unes característiques pròpies dels ferrocarrils de via estreta construïts a finals del s. XIX. Amb un ample de via d'un metre, l'amplada total del camí, inclosa la via, les sorres i l'espai de vorals, és d'entre 2 i 3 metres segons el tram. En el traçat fins a Pedret, però fora del terme municipal d'Olvan, hi destaca que encara es conserven en bon estat tres túnels excavats a la roca: són els túnels de Vilarrassa I, amb 77 m de longitud, Vilarrassa II de 185 metres de longitud i una corba de 100 metres de radi, i finalment el túnel de la Peirota de 80 metres. Una altra infraestructura destacable és el pont de dos arcs i 14 metres de llum construït entre el segon i el tercer túnel.</p> | 08144-68 | Cal Rosal a Pedret | <p>L'antic ferrocarril de Manresa a Berga es va projectar a finals del s. XIX i va arribar a la colònia Rosal l'any 1887. En aquest punt es construí una estació i s'aturaren les obres que havien de continuar fins a Berga. Una societat diferent impulsà la construcció d'una línia ferroviària des de l'Estació d'Olvan fins a Guardiola de Berguedà resseguint la vall del riu; es tractava d'un ferrocarril miner que finalment arribà a Guardiola de Berguedà el 1904. El tram d'Olvan a Pedret correspon a aquesta segona etapa de construcció: 1887-1904. La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l'embassament de la Baells. Al cap d'un any el tram de l'estació d'Olvan fins a Sallent fou, també, clausurat. La companyia ferroviària arrencà les vies i les travesses i des d'aleshores. Aquest camí s'ha fet servir per anar a Pedret i a aquest sector del Llobregat sense haver de passar per Berga; actualment no és accessible amb vehicle i és un ruta molt emprada per practicar diferents tipus d'esport o fer un passeig.</p> | 42.0845284,1.8789591 | 407280 | 4659770 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130082.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment aquest camí és una via verda molt freqüentada, anomenada Ruta verda del Llobregat. A més d'aquest tram de l'antic traçat del ferrocarril, també s'identifica gran part de la resta del recorregut entre Cal Rosal i Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 71154 | Antic traçat ferroviari de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-ferroviari-de-coll-de-pradell | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | Des de l'any 1997 l'Associació Trens Miners Turístics ha estat treballant en la restauració i posada en funcionament de l'antic tram del trenet de la mina nova de Coll de Pradell. Aquest era l'antic traçat del ferrocarril de la mina, del que s'han recuperat 400m gràcies a aquesta actuació. Davant la mina hi ha una esplanada plana i bastant ample, punt on també s'hi realitzaven els canvis de vies. El recorregut que es pot fer amb el trenet és de quasi mig quilòmetre, arribant fins a l'entrada de la bocamina, passant per un túnel d'uns 200 metres de llargada aproximadament. | 08293-272 | Coll de Pradell | L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca. | 42.2012700,1.7835200 | 399571 | 4672840 | 08293 | Vallcebre | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71154-foto-08293-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71154-foto-08293-272-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Boca est del túnel: X: 399446, Y: 4672760. Boca oest del túnel: X: 399392, Y: 4672741.Actualment les instal·lacions les manté l'associació 'Tren Miner Turístic'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||
| 43232 | Antiga Casa de Correus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-correus | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 122-123. | XX | Caldria dur a terme una restauració i una neteja de la façana. | Es tracta d'un edifici format pels baixos, dues plantes i golfes. Les influències modernistes es fan ben paleses en les línies corbes de la façana, en els materials constructius i, molt especialment, en la profussió dels elements decoratius emprats (bàsicament esgrafiats, reixes de ferro i vidrieres). | 08022-40 | Nucli urbà | Tradicionalment s'ha atribuït aquesta obra a l'arquitecte Alexandre Soler i March, si bé aquesta atribució no és del tot segura. L'any 1931, el seu propietari, Joan Ramon Selgas, encarregà la reforma de l'habitatge a Josep Marfà, el qual va respectar força l'estil original de la casa. En aquestes obres, s'alçà un pis l'edifici, construïnt una tribuna que es manté malgrat no ajustar-se a les ordenances municipals de l'època. Durant uns anys, als baixos de l'edifici s'hi ubicà el servei de correus. Actualment hi ha una botiga. | 42.0995200,1.8421000 | 404254 | 4661475 | 1931 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Alexandre Soler i March - Josep Marfà | Malgrat la restauració efectuada el 1931, la casa conserva un estil unitari, amb una total simetria respecte l'eix central. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 54126 | Antiga construcció a la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-construccio-a-la-figuera | <p>Davant de la casa La Figuera, pel costat sud, s'alça un cobert de maó i pedra construit aprofitant com a paret una gran roca, i que ara es troba mig enfonsat i sense teulada. A la part superior de la roca en la que es recolza el cobert s'observen dues motllures horitzontals i paral·leles situades a banda i banda de la roca i amb un seguit de forats circulars alineats al costat de cada motllura. Les motllures formen un graó que disminueix cap a l'interior, amb una distància d'un metre i mig entre elles i una longitud aproximada de dos metres, i salva un forat que queda en un dels extrems de la roca. Aquesta estructura podria haver suportat un sól de fusta i un seguit de columnes de fusta recolzades als forats, a modus de cabana o torre de vigilància.</p> | 08132-22 | La Figuera. Montmajor | <p>Degut al lloc on es troben aquestes motllures gravades a la roca i a l'antiguitat de les cases del entorn, podria tractar-se d'una estructura de vigilància del camí que portava des de Montmajor cap a Viver i Serrateix, tot i que la manca de documentació fa difícil l'establiment d'una cronologia exacta. Esperem poder determinar la seva utilitat més endavant.</p> | 42.0059598,1.7402576 | 395680 | 4651205 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54126-foto-08132-22-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||
| 54106 | Antiga església de Sant Sadurní del castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-sadurni-del-castell-de-montmajor | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58.</p> | XI-XII | <p>L'església de Sant Sadurni del Castell de Montmajor es troba al vessant de tramuntana del castell. D'aquesta església tan sols es conserven restes d'alguns murs fets amb carreus regulars disposats a trencajunt. Era un edifici de una sola nau rectangular orientada a llevant, amb una capella lateral per la banda de tramuntana fruit d'un afegit al segle XVII-XVIII. Resta una part del mur de ponent en el que es pot observar una fornícula amb l'enguixat de la paret, així com un trós d'un banc raconer de pedra. També queda una part del mur de la capçalera, recte, cosa que fa pensar que l'església no tindria absis. De la resta dels murs no queda res, ja que es troben tapats amb terra i matolls. És possible que la porta principal es trobés a migdia, tot i que més tard es va obrir una altra a ponent. Al seu voltant, a llevant i a migdia, hi ha algunes tombes de l'antic cementiri, entre les que encara es pot veure una llosa amb una inscripció ara il·legible.</p> | 08132-2 | Montmajor | <p>Aquesta església fou l'església castellera i del terme de Montmajor, situada al comtat de Berga. La primera notícia del lloc i del castell és de l'any 983, quan el comte Oliba Cabreta fa donació del castell al monestir de Santa Maria de Serrateix (BOLÓS, 1983). L'any 1050, s'esmenta l'església del lloc de Montmajor situada al coll d'Alzina, com a límit d'una donació que va fer Adalais al monestir de Serrateix (de una part in monte Maiore eclesias in collo ulcina...) (BOLÓS, 1983). És la primera referència concreta, però que no esmenta l'advocació de l'església. El segle XII el castell pertanyia a la família vescomtal del Berguedà, i aquest fou cedit en testament l'any 1187 pel trobador Guillem de Berguedà al seu germà Berenguer. L'església fou parroquial, confirmant-se aquest caràcter en la visita al deganat de Berga l'any 1312 . El primer nucli de Montmajor es va formar al voltant de l'església i del castell, on es trobàven vàries cases, entre elles cal Sabata i Can Barri vell. Poc a poc es van construir cases a la zona baixa, que al segle XVIII era anomenada Els Plans. Al 1365 i al 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), al 1708 ja hi havia 14, la major part a Els Plans. El segle XVIII depenia de Sant Sadurní de Montmajor l'església de Santa Maria de Querol. L'església romànica fou abandonada a inici del segle XX, quàn ja s'havia desenvolupat un nucli habitat important a la zona de la plana, ja des del segle XVII, i l'església del castell estava en mal estat i una mica allunyada. El 1918 es va iniciar la construcció de la nova església per la què es van utilitzar les pedres de l'antiga. Aquest és el motiu de què actualment es trobi en ruïnes. L'església pertanyia des dels seus inicis al bisbat d'Urgell i, a partir de 1593 al de Solsona en crear-se aquest. En aquesta església hi havia un altar barroc que el 1910 va ser venut pel rector, Mn. Enric Pellicer, per recollir diners per la construcció de la nova rectoria. No sabem si es va salvar tot per la Guerra Civil, encara que es conserva la imatge de la Dolorosa que coronava aquest retaule a la nova església de Sant Sadurní, i que es trobava al Museu Diocesà de Solsona fins fa uns 20 anys. També es conserva una imatge de Sant Llop que formava part del retaule del mateix nom que era a un lateral de l'església.</p> | 42.0066900,1.7347000 | 395221.22 | 4651293.20 | 1050 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-03 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que es tracta d'una església romànica, es fa difícil una datació segura de l'obra, encara que la documentació confirma la seva existència al segle XI. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||
| 50985 | Antiga estació del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estacio-del-carrilet | <p>CONTIJOCH, JORDI (2003). Inventari de Patrimoni arquitectònic del municipi de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.-SERRA, ROTES, R; ARTERO NOVELLA, I (2004). '100 anys del tren' a Erol. Suplement 3. p-16-22.</p> | XX | Restaurat i destinat als serveis d'Oficina de Turisme i exposició permanent sobre els 100 anys de l'arribada del tren | <p>Edifici de l'antiga estació dels FF.CC i del carrilet que de Guardiola de Berguedà anava a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro (Castellar de N'Hug). Es tracta d'una construcció característica de l'arquitectura industrial i ferroviària formada per una planta rectangular i dues plantes pis amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. Presenta una disposició ordenada i geomètrica de les seves obertures amb un predomini del buit sobre el massís. A les façanes llargues s'hi obren series de 4 obertures de les que les de la planta baixa corresponen a les portes i a la resta de plantes amb finestres coronades totes elles per arcs escarsers. Les façanes laterals tenen dues obertures a cada pis que segueixen el mateix esquema que la resta de les façanes. Tot l'aparell de l'edifici és de pedra llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. Interiorment acull les dependències de l'Oficina de Turisme i també d'una exposició permanent sobre el carrilet i la història dels FF.CC. El seu estat de conservació és excel·lent.</p> | 08099-87 | C/Comerç núm 1.Accés pel carrer de l'Estació. 08694 (Guardiola de Berguedà) | <p>La substitució de les activitats agrícoles i ramaderes per la moderna industrialització del tèxtil i la mineria provocà que la gent dels nuclis rurals del municipi actual de Guardiola s' agrupessin en una zona més ben comunicada, prop del riu que aprofitava una bifurcació dels camins de Bagà i de La Pobla al voltant de l'Hostal nou. Així va ser com va néixer el nucli de Guardiola a l'actual emplaçament prop de les fàbriques de ciment del Collet i del Clot del Moro. Arran de la construcció de la colònia industrial del collet que comportà l'allargament de la línia Manresa a Berga i de Berga i Guardiola. La construcció del 'ferrocarril económico Manresa-Berga' va ser iniciativa dels industrials del sector tèxtil del Llobregat per unir les seves colònies amb els nuclis més poblats com serien el cas de Manresa i Barcelona. El primer projecte de 1879 es va començar a portar a terme el 1881 i justament tres any després, el 1884 la línia arribava a Sallent. Poc després les van seguir les poblacions de Puig Reig i finalment el 1887 el ferrocarril arribava Cal Rosal (Olvan). La ciutat de Berga estava situada en una zona més elevada, s'havia de modernitzar i per això calia una forta inversió en industrialització que va venir promoguda per la mà de Marcel·lí Boixader el qual va projectar un canal industrial que havia de portar l'aigua desde la resclosa situada a la zona del 'collet' fins a la fàbrica del Canal situada a Berga. Aquesta conducció significà una utilització gratuïta de l'aigua a les colònies situades Llobregat avall. El 1881, 'La companyia minera de Ferrocarril y minas de Berga S.A', obtenia del ministerio de Fomento la concessió per ampliar la línia fins a Guardiola. Per a la seva execució es va contractar a l'empresa italiana 'Gavaretti, Vallido, Bovio &Cia' que ja explotava les mines de Sant Corneli. A Cercs hi va construir un carrer de cases i també un cantina però aquestes inversions no van ser suficiens per eixugar el deute que aquesta empresa venia acumulant des de feia temps i van acabar amb la seva ruïna. El 1890 les empreses de 'Ferrocarriles y minas de Berga S.A i Ferrocarril Económico Manresa-Berga' es van fusionar en una de sola promoguda per Lluís G. Pons i Enrich (amo de Cal Pons) i J.E. Olano de Loyzaga, amo de les mines de Cercs i enginyer de mines. Aquesta nova companyia és la que va portar el tren fins a Guardiola el 1904. Inicialment el projecte del ferrocarril de Guardiola havia d'arribar a la zona del Collet on hi havia la colònia agrícola dels Pujol de Berga i també la captació del canal industrial, propietat de la família dels Boixader. Aquest doble joc d'interessos va despertar la prudència del Sr. Olano que va acabar allargant la línia fins a la zona de 'La Ribera' on hi va situar l'estació terminal. La posada en funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro va incentivar la construcció d'una línia de via estreta que unís Guardiola amb la fàbrica de ciment i donés origen al 'carrilet'. Ambdues línies tenien com a estació terminal la població de Guardiola on hi tenien tots els serveis necessaris d'una estació terminal d'aquestes característiques (cotxeres, dipòsits d'aigua, tallers per a reparar les màquines) Aquest servei es va mantenir en funcionament fins el 1972 on la substitució del tren per l'automòbil en carretera, la crisi de la fàbrica de ciment i del carbó així com la construcció d'un embassament a la Baells que inundava terrenys per on passava el ferrocarril van obligar a clausurar la línia fèrria. La línia Guardiola la Pobla ho havia fet el 1966 i poc després (el 1973) es va tancar la línia de Sallent a Olvan. El 1979 l'edifici de l'estació va a passar a mans de l'ajuntament de Guardiola que li va donar un ús cultural. Des de 2003 acull una exposició de 150 anys de la posada en funcionament de la línia de Barcelona a Mataró.</p> | 42.2308900,1.8780400 | 407418 | 4676021 | 1904 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50985-foto-08099-87-3.jpg | Física | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Edifici que malgrat que artísticament reuneixi les mateixes característiques que la resta d'estacions ferroviàries dels FF.CC (Puig Reig, Cal Marçal, Navàs) té un valor simbòlic i sentimental pels Guardiolencs que l'ha convertit en un dels símbols del poble com a lloc de reunions i trobades. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||
| 38651 | Antiga estructura a Graugès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges | <p>Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d'Avià. 1998.</p> | <p>Restes d'una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.</p> | 08011-127 | A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d'Avià. Després de la intervenció d'urgència realitzada l'ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d'època romana. Per aquest motiu s'ha modificat la fitxa..</p> | 42.0599700,1.8436800 | 404326 | 4657081 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A la carta Arqueològica de la Generalitat s'havia documentat com un forn, però les prospecions realitzades l'any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu.. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 38556 | Antiga fàbrica Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-bassacs | <p>BUSQUETS, J. i altres (1999). Gironella, notes històriques. Associació Cultural El Vilatà. Gironella. 'Llibre de Matrícula Industrial (1899-1943)'. Lligall 491, Arxiu Municipal d'Avià.</p> | XIX | És un edifici que amenaçava ruïna i ha desaparegut. Ha estat substituït l'any 2006-09 per un habitatge de pisos nou. | <p>Edifici desaparegut degut a amplició urbanística del nucli antic feta l'any 2006. Actualment l'antic lloc que ocupava la fàbrica l'ocupa un edifici de pisos de nova planta. Casa de pedra de planta quadrada, quatre plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. Es troba situada a la plaça del Padró adaptant-se al desnivell tel terreny de forma que la porta es troba a nivell de la plaça, però per la façana posterior encara hi ha un pis. La porta principal ha quedat tapiada al afegir un cobert pel costat de la plaça. Cada pis té tres balcons a les façanes més amples i tres ulls de bou a les golfes, les altres dues façanes tenen finestres petites i asimètriques. Les parets són fetes de pedra barrejada i les cantoneres de blocs ben escairats. L'interior es va adaptar com a pisos i no queda res de la antiga fàbrica.</p> | 08011-32 | Nucli antic, Plaça del Padró, 5. 08610 AVIÀ | <p>Fàbrica de la família Teixidor-Bassacs de Gironella, industrials tèxtils que van fundar la fàbrica de cal Bassacs a Gironella a mitjans del segle XIX. L'any 1863 Joan Teixidor, casat amb Raimunda Bassacs, va comprar a Josep Muixí d'Avià una casa a la plaça del Padró on ja hi havia 11 telers, una màquina de canilles i un ordidor. El diners per comprar aquesta casa els hi va deixar Antoni Manent i Llonch, negociant de Barcelona, fent una hipoteca per la casa pel valor del que va prestar: 7.500 duros, i que va quedar saldada al 1884. Al registre de Matrícula Industrial (Arxiu Municipal d'Avià) consta que la fàbrica de teixits de cotó pertanyia a la raó social Fusté, Teixidó i cía. que va funcionar fins al 1916. L'any 1900 hi havia 12 telers, i al 1905, 10 telers. A mitjans del segle XX la casa era propietat de Josefa Salvans i actualment dels seus descendents.</p> | 42.0763100,1.8250900 | 402812 | 4658917 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38556-foto-08011-32-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desaparegut | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||
| 38555 | Antiga fàbrica Cal Piteu (Cal Guixé o Cal Corominas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-piteu-cal-guixe-o-cal-corominas | <p>GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). 'La indústria tèxtil catalana: una visió històrica'. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-publicada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992. 'Llibre de Registre de Matrícula Industrial (1899-1975)'. Arxiu Municipal d'Avià. Arxiu privat de Ramon Pujol i Thomàs (Berga). Fotografies 'Ramon Mas'.</p> | XIX | <p>Edifici de planta, dos pisos i golfes, de pedra barrejada i arrebossada amb morter de calç. La façana principal s'obre a un baluard tancat amb reixa i porta metàl·liques entre pilars de maó que dóna al carrer Padró davant de la façana posterior de l'església. És una façana simètrica centrada en una porta d'arc rebaixat, tres balcons a cada pis i un ull de bou ovalat al centre de les golfes i marcant l'angle de la teulada a dues vessants. Damunt la porta hi ha una placa metàl·lica de l'asseguradora 'L'Unión' amb la data 1828 i que està posada sobre altra placa que no es distingeix; damunt una furnícula per a una imatge que ha desaparegut, element que es repeteix en altres fàbriques construïdes pel mateix industrial a Berga. La resta de façanes es caracteritzen per tenir moltes finestres obertes seguint una simetria i l'estructura característica d'edifici fabril. La que s'obre al sud té una eixida oberta amb sis finestrals d'arc rebaixat. Una de les dues finestres del mig (la més a prop del c/ Padró) té la llinda horitzontal per aconseguir més llum, ja que per aquí s'entrava gènere a la fàbrica. Encara es conserven dues guies de fusta que travessen tota la façana des del primer pis fins a les golfes i un sistema de politges per pujar gènere. La finestra del pis de sota que correspon a aquest enginy, també és més gran que la resta. Aquest afegit es va realitzar més tard ja que a fotografies fetes per Ramon Mas (els anys 1910-20) no hi surt. Actualment l'interior de l'edifici s'ha habilitat per pisos. Al costat d'aquest edifici es va construir una nau d'un pis realitzada en maó i pedra, amb característiques semblants i que va ser ampliada als anys quaranta.</p> | 08011-31 | Nucli antic, Carrer Padró, 2 i 6. 08610 AVIÀ | <p>Ramon Pujol i Thomàs (Berga 1847-1923) alies 'Corneta', advocat i alcalde de Berga (1873-1875 i 1877-1979), va ser un important industrial de finals del segle XIX que va impulsar el projecte del Canal Industrial de Berga i va construir la fàbrica tèxtil de Cal Corneta a Berga. Tenia vàries propietats a Avià: Codines, el Pou, i la fàbrica d'Avià anomenada Cal Piteu abans cal Guixé o cal Corominas. Aquesta rebé el nom inicial del primer propietari Ramon Guixer (amillarament de 1862); després passà a ser propietat de Dña. Maria de la Piedad Fábregas i Mercader que la va hipotecar a Domingo Corominas y Pintó. En aquesta època la fàbrica, en la que només hi havia telers manuals, es coneixia com Cal Corominas, i va ser cedida per l'hereu de confiança de Piedad Fabregas a Ramon Pujol l'any 1876. En documentació que conserven els hereus de Ramon Pujol i Thomàs es fa una descripció de la fàbrica amb els seus termes i s'especifica que la superfície edificada era de deu metres d'ample per vint de fons, amb un total de 200 m2, i que hi havia un embarrat per al moviment de la maquinària. L'any 1884 la comprà Martín Camps i Prat, que molt probablement fou el que va fer la primera ampliació de naus davant de l'església. L'any 1924 Roberto i Juan Soler, empresaris de Barcelona, instal·len una fàbrica amb 20 telers per fer teixits de cotó. El nombre de telers va oscil·lar, així mentre al 1935 hi havia 82 que eren mecànics, al 1938 havia 52, al 1939 hi treballaven 90, i al 1943 hi havia 101 telers. Pels volts de l'any 1940 es va tornar a ampliar la nau davant l'església per posar més telers i ja era coneguda popularment com Cal Piteu o Piteus, essent una fàbrica en la que treballava molta gent d'Avià i fins i tot de Berga, arribant a tenir 90 treballadors. Durant els anys de la restricció, posteriors a la Guerra Civil, l'energia es proporcionava amb un motor de gas-oil, mentre que anteriorment era accionada per energia elèctrica. En una part d'aquesta nau, l'any 1920, s'hi va instal·lar Antoni Castella Simon que feia de fuster i tenia el negoci de pompes fúnebres d'Avià. La fàbrica ocupava els tres primers pisos de la casa del carrer Padró nº 6 i tota la nau del costat d'un sol pis. A partir de l'any 1961 també reparaven maquinària tèxtil i al 1967 es canvià el nom de successors de R. i J. Soler pel de 'Manufacturas Avià'. La fàbrica va tancar a inicis dels anys 70 i es va habilitar part de la casa per pisos i les naus per un taller de fusteria.</p> | 42.0757400,1.8248900 | 402795 | 4658854 | 1862? | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'antiga fàbrica estava formada per l'edifici de pisos i les dues naus fruit d'ampliacions davant la plaça de l'església. | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 38653 | Antiga fàbrica de Cal Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cal-segui | <p>Registre de Matrícula Industrial 1899-1975 (Arxiu Municipal d'Avià). ESPUÑA, F. (2001). La Riera de Metge en la industrialització de Berga. Llibres de l'Àmbit, núm 10. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i que es troba al costat del riu Llobregat, a la riba dreta. És un edifici de pedra de tres pisos amb grans finestrals envoltats de maó que ocupen tota l'alçada dels dos pisos utilitzats com a fàbrica. L'accés a l'edifici es realitza per una única porta situada a la façana principal que s'obre al nord i davant del molí de Minoves. L'aigua que sortia d'aquest molí després s'utilitzava en aquesta fàbrica, pel costat de la qual passa el canal paral·lel a l'aigua procedent de les rieres Font Caldes i Metge que desaiguen al Llobregat després de la fàbrica. L'interior ha estat habilitat com escola, però encara es conserva l'estructura de nau suportada amb columnes de ferro colat.</p> | 08011-129 | Cal Rosal 08610 AVIÀ | <p>L'edifici seria construït a finals del segle XIX, encara que no ho sabem amb exactitud, seguint l'estructura de fàbrica de pisos, característica del Berguedà. Al final de la Guerra Civil, al 1939, l'embassament del Molí de Minoves que ja no estava en funcionament, va ser aprofitat com a força complementària per la fàbrica d'espardenyes de Pere Seguí, coneguda anteriorment com la fàbrica de Joan Comas 'Rescloser'. Es feia funcionar una turbina instal·lada a la fàbrica amb un motor elèctric de 40 CV. De 1940 al 1942 aquest industrial alternava la fabricació d'espardenyes amb la mòlta de gra al molí de Minoves, ajudat per Valentí Camprubí i Serrat, i cal Seguí actuava també com a fàbrica de pinsos. El 1943, mort Pere Seguí, continuà al davant de la indústria la seva vídua fins el 1949. L'any 1950 comprà el conjunt (molí de Minoves i cal Seguí) Fernando Rosal, descendent d'Agustí Rosal, per tal de que no s'instal·lés cap fàbrica tèxtil que li pogués fer competència a la seva fàbrica de Cal Rosal. Pocs anys després, en quedar petit el local que s'utilitzava per escola a la Fonda Centre, es va traslladar a l'edifici de cal Seguí on encara hi ha actualment l'escola de Cal Rosal que depèn de Berga.</p> | 42.0716900,1.8683500 | 406384 | 4658355 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38653-foto-08011-129-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 72495 | Antiga fàbrica germans Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-germans-ferrer | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | Malgrat que la fàbrica es troba en bon estat estructuralment, el desús, la manca de manteniment d'algunes parts de les instal·lacions i accions de vandalisme n'han començat a afectar i malmetre l'estructura. | Actualment al voltant del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer i les ampliacions contemporànies. La nau antiga de la fàbrica té l'estructura característica de les instal·lacions fabrils més rudimentàries. És destacable les parets de pedra robustes amb grans finestrals vidrats per proporcionar molta llum a l'interior. La planta de la nau és rectangular i llarga, amb una teulada a doble vessant (est-oest). L'interès de l'indret, a part dels elements que el configuren, pren rellevància com a testimoni de les fàbriques tèxtils que s'establiren damunt d'antics molins, aprofitant-ne les instal·lacions, total o parcialment. Una de les parts més interessant de la fàbrica original que s'ha preservat amb el pas dels anys és a la zona de tallers, on encara es poden veure algunes de les instal·lacions originals. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta i està pràcticament adossat a les naus de la fàbrica. Encara és visible les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que utilitzava la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. La moderna resclosa permet aconseguir un gran salt d'aigua, d'una vintena de metres, que proporcionava electricitat i força motriu a la fàbrica. La turbina actual s'instal·là a dins de l'obrador del casal moliner. | 08299-119 | Sector Ribera. Complex de l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer | L'antic Molí del Camp del Bosc devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. Inicialment la força de l'aigua hi feia funcionar telers i unes quatre o cinc màquines Jaquard. Aquesta indústria assolí un impuls decisiu entre els anys 1970 i 1980. Després la fàbrica continuà ampliant-se cap al sector de ponent, amb la construcció de grans naus. A inicis de la dècada de 1990, a causa de la crisi del tèxtil, va haver de tancar portes, però va reprendre la seva activitat tot i que d'una manera intermitent i amb pocs treballadors. El tancament definitiu es produí a mitjans dels anys 10 del segle XXI. En el treball de Botella MR ens descriu que els inicis fabrils de la família Ferrer els trobem amb Josep Ferrer (àlies Bep), que ja tenia una fàbrica manufacturera força arrencada (al costat de la Farinera). Va canviar els telers de mà per telers mecànics, considerant que tenia al darrera una gran descendència de fills barons que li assegurarien la continuïtat de l'empresa; (...) I així van anar les coses, es veu que quan hi havia molta aigua inclús podien donar/vendre llum al poble (gràcies al salt d'aigua), no endebades els Ferrer encara conservaven la fàbrica de dalt, la nau de l'antiga farinera. Per fer moure aquesta fàbrica, que no disposava de la força de l'aigua, van optar per comprar un motor de vaixell. Més tard els hereus de Josep Ferrer es van partir el negoci i les fàbriques es van convertit en la de dalt i la de baix, sent dues empreses independents. | 42.1289300,1.9298300 | 411550 | 4664645 | 08299 | Vilada | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72495-foto-08299-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:38 | ||||||||
| 38593 | Antiga farinera del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farinera-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular de pedra arrebossada i cobert amb teulada a dues vessants. La façana és la característica dels edificis industrials: edifici lineal que segueix mòduls estructurals repetits, finestres disposades simètricament a cada pis d'arc rebaixat i amb les llindes i muntants de maó, i cantoneres de maó. La casa té planta, dos pisos, golfes i un pis subterrani. A un angle de la façana nord hi ha afegida una torre amb idèntic sistema constructiu i s'obre a un pati on hi ha una xemeneia de maó de secció circular. A sota de l'estructura de la xemeneia i de l'edifici es conserven les carboneres i calderes on es produïa el vapor que era el sistema energètic que feia servir la farinera fins que es va portar electricitat des de la fàbrica del riu a Cal Rosal, així com un dipòsit d'aigua subterrani. La tapa de la carbonera i l'accés a la sala de calderes encara són visibles. També són visibles al soterrani de la botiga dos passadissos, un dels qual conserva encara rails de ferro encastats al terra per transportar el carbó o d'altres materials. A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra. La sala principal de la botiga encara conserva l'estructura de columnes de ferro colat i revoltons, típica dels edificis industrials.</p> | 08011-69 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. També hi havia una altra mola de La Ferté ubicada a una instal·lació separada per moldre guix i ciment per a particulars moguda per força hidràulica. A més de la caldera de vapor que proporcionava energia a la farinera i de la turbina moguda amb aigua de la riera Font Caldes, des de la fàbrica de Cal Rosal també es portava electricitat amb un cable que una vegada arribat a Graugés es dividia en dos: un de 2.100 m anava al Molí del Castell i movia dues dinamos de 45 cavalls, i l'altra de 1.100 m anava a la dinamo que movia les màquines del Grup Central de Graugés. També es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. No sabem si els Rosal van comprar l'edifici ja fet, però pel tipus de construcció és molt probable que el construïssin ells. Els germans Rosal van comprar part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són vivendes de particulars.</p> | 42.0840000,1.8317700 | 403377 | 4659763 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Segons explica el seu propietari, des de la fàbrica del Molí del Castell surt un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica amb el mas Pere Vell. Actualment els dos accessos resten tapats per evitar qualsevol perill. Desconeixem la possible data de construcció d'aquest passadís, però deu estar relacionat amb la posició defensiva de cal Pere Vell ja des de l'edat mitjana, i amb la possibilitat de que en aquesta zona es situés l'antic Castell del Molí. | 106|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92020 | Antiga font i abeurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-font-i-abeurador | s. XIX | L'element va ser enterrat a causa de les obres de pavimentació del núcli urbà. Actualment només n'és visible un tros de la llosa central de la font. | <p>Antiga font d'aigua del poble de Sant Jaume de Frontanyà, just davant de les Freixeres, on hi havia la bassa del poble. </p> <p>La font està ubicada en una paret de pedra, que conté les terres de la Plaça de Dalt. Té una llosa central amb una data esculpida (1880) i un cercle amb un motiu ornamental indistingible actualment. Al centre de la llosa hi havia una aixeta de metall. No hi havia pica, sinó un forat a terra. A la seva esquerra, hi havia un abeurador pels animals, una estructura a base de pedres d'aproximadament 1,5 m. de llargada, 0,5 m. d'amplada i 0,8 m d'alçada. </p> <p>Actualment només en resta la part superior de la llosa central de la font, doncs la resta va ser enterrat durant les obres de pavimentació del carrer. </p> <p>La font era un punt de trobada i d'abeurament durant la transhumància, així com font d'abastiment d'aigua per als veïns del poble. Molt probablement, va ser un dels elements determinants per al primer assentament de Sant Jaume de Frontanyà. </p> | 08216-108 | Davant de les Freixeres, al costat de ponent del camí que va a la Pobla de Lillet | 42.1876000,2.0240300 | 419410 | 4671067 | 1880 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-img4681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/92020-a-la-font-am-63.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | |||||||
| 60043 | Antiga mina Clara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-clara | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | Es troba en ruïnes. | <p>De la mina Clara únicament queden restes d'elements de la instal·lació, alguns murs de la barraca de l'explotació, així com restes d'un antic forn de ciment que havia servit en l'obra. Hi havia un telefèric que comunicava amb Vallcebre i del que restes fragments d'algunes torres.</p> | 08190-119 | L'Espà. Carretera B-400. | <p>La mina Clara va ser oberta per Gil Ribera, passant més tard a Carbones y Transportes Cadí S.A. el 1940. Es va explotar entre 1940 i 1944. Els treballadors eren de Saldes, l'Espà i Gósol i també forasters. El dia 10 d'abril de 1944 van perdre la vida 34 persones en una explosió de grisú de la mina que va ser la més important de Catalunya. Les capes de carbó eren verticals, els miners tenien el treball escalonat i s'extreia amb sistema d' esllevissament. El carbó que s'extreia es transportava amb un funicular des de la mina fins a Vallcebre, on hi havia connexió amb la via fèrria.</p> | 42.2185300,1.6969900 | 392457 | 4674862 | 08190 | Saldes | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60043-foto-08190-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||
| 50915 | Antiga mina de barita del Coll de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-mina-de-barita-del-coll-de-cabrera | <p>www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu/antiga mina de la barita de la bòfia. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | Es conserva la bocamina mig colgada de pedra i runa. | <p>Al sud del massís del Moixeró, sota el coll de Cabrera, hi trobem les restes d'una antiga explotació de barita abandonada. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiques desenvolupades en les calcàries devonianes. Aquests nivells calcaris van emergir del mar en diverses ocasions durant el carbonífer inferior, de forma que s'hi van produir diversos processos de carstificació i posterior dolomitització. El carst estava saturat en aigua rica en sulfats que, al trobar-se amb fluids carregats de bari, van produir la precipitació de la barita. Entre les calcàries dolomítiques i els dipòsits de barita, s'hi van desenvolupar unes aureoles de ferrodolomita i petits cristalls de sulfurs de coure, principalment atzurita, malaquita, calcopirita i coures grisos. En alguns punts podem observar mineralitzacions bretxoides de barita, envoltades de cristalls de calcita i dolomita, amb punts de color verd degut a l'alteració dels coures grisos. La barita o baritina, és un mineral format per sulfat de Bari, SO4Ba, i té una densitat considerable, 4,48. Tot i que pur és incolor, gairebé sempre el trobem de color blanc o gris degut a les impureses. Avui dia aquesta mina està pràcticament desapareguda però malgrat es conegui com a barita. En realitat es volia extreure coure.</p> | 08099-17 | Al coll de Cabrera | <p>Antiga mina que va ser explotada a mitjans del segle XX per extreure coure. Es va explotar al 1941 durant 7 mesos. Es van foradar entre uns 8 a 9 metres i no hi van trobar res. Va ser abandonada. Van treballar-hi 4 persones i la concessió era de CARBONES DE BERGA S.A. Va tenir un curt període de vida i va ser abandonada de seguida.</p> | 42.2943200,1.8220700 | 402897 | 4683127 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50915-foto-08099-17-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta mina presenta unes característiques similars a la mina que es coneix com a 'mina de la barita de Bagà' i situada a prop del coll de la Bòfia de Canells i llindant amb el Tm. Municipal de Guardiola per la zona de Rocs i plans de Canells. El topònim proper de la Mena d'or, podria fer al·lusió en algun aflorament natural de coure que al brillar denominaria el topònim d'or. Podria tenir relació amb la mena de manganès del Niu de l'Aliga (TM de Bagà) i explotada des d'antic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 54026 | Antiga necròpolis de Montclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-necropolis-de-montclar | Carreras, J. (1999). Una sepultura medieval al poble de Montclar. L' Erol, revista cultural del Berguedà, núm 61. Pp. 14-17. Castany, J. i altres (1990). El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat. Els llibres de l'Àmbit, núm. 4. | XII-XIII | No queden restes visibles | Sembla que la zona al voltant de l'església i del castell havia sigut una necròpolis utilitzada des de l'edat mitjana, tal i com queda testimoniat per la troballa d'una sepultura al jardí de can Salvat l'any 1978. El nucli del poble de Montclar es troba situat sobre un turó on es troba l'església de Sant Martí i un conjunt de cases que van ser majoritàriament reconstruïdes a partir dels anys 1960. Les sepultures trobades en aquest entorn podrien correspondre a l'antiga necròpolis de l'església. | 08130-113 | Nucli de Montclar | El lloc de Montclar és documentat des del segle X, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, que fa referència a l'església de Santa Creu de Montclar com una propietat del monestir el 983. El 1074 s'esmenta la venda d'un alou a Montclar (ADS, fons Serrateix). La història del poble va lligada a l'església i al castell, aquest no s'esmenta fins a inicis del segle XIV (1309), moment en que passa a domini reial regentat per la família dels Montclar i s'engrandí. El segle XVII, era propietat de la família nobiliària dels Tamarit i l'antic castell es transformà en una masia coneguda com cal Metge Sastret. L'església és un edifici d'origen romànic amb modificacions de diferents èpoques i seria segurament l'església del castell. Segons Jordi Bolòs (2005, a Miscel·lània sobre Montclar), el nucli de Montclar no és una sagrera, ja que en l'espai de 30 passes al voltant de l'església no hi havia construccions però si una zona d'enterraments d'època medieval, la que correspon a l'antiga necròpolis i de la que es va trobar un enterrament al jardí de can Salvat. Montclar seria un poble obert i emmurallat, creat al cim d'un turó i fortificat, durant l'alta edat mitjana. Possiblement l'evolució del nucli seria la que apunta Bolòs, entre els segles VII i X la funció del turó podia ser d'oppidum, refugi natural que aviat va tenir un conjunt d'habitatges de tàpia o fusta. Al segle IX-XI es va afegir l'església preromànica i la necròpolis. Entre els segles XI-XII es construiria el castell del senyor, afavorint l'increment d'edificacions així com una nova església romànica. Al fogatge de 1365-1370 hi havia 13 focs reials i 8 focs pel 'castell de Muntclar, den Francesch de Muntclar' (Iglésias, p. 105-107). El de 1381 assenyala 5 focs reials i 4 focs del castell. En el de 1497 hi havia 10 focs. Al fogatge de 1553 hi ha una recuperació de la població, amb 20 focs. Desconeixem quan es va deixar d'utilitzar la zona com a necròpolis, segurament des de la construcció del nou cementiri al costat de l'església, possiblement a finals del segle XVII. | 42.0179200,1.7653000 | 397773 | 4652503 | 08130 | Montclar | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54026-foto-08130-113-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||
| 38692 | Antiga trinxera de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-trinxera-de-noet | <p>BRAGANZA I BORBÓN, Mª de las Nives (1934). Mis memorias, nuestra campaña en Cataluña y en el centro. Madrid. Espasa Calpe. GOL I ROCA, Antoni (1987). L'última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga.</p> | XIX | <p>La serra de Noet es troba situada entre els termes municipals d'Avià i Berga, passant el terme pel centre de la carena. Té forma allargassada de NO a SE, i s'estén des de l'església de Sant Bartomeu de la Valldàn (NO) fins a la casa Noet (SE). A la carena de la serra de Noet, en la vessant que es troba en el municipi d'Avià, a ponent, hi ha una antiga trinxera excavada en el terreny. Actualment té poca profunditat, entre 80 cm i 1 m, ja que s'ha anat deteriorant paulatinament. Segueix al llarg de la carena per quasi tot el costat més llarg del serrat (aproximadament uns 700 m de longitud) i de forma quasi contínua fent ziga-zagues, estructura que caracteritza a les trinxeres. Des d'ella s'obté una vista privilegiada de la vall d'Avià i del Llobregat, essent un lloc de vigilància molt bo i, a més, serveix com a mur natural que protegeix Berga, que es troba darrera del serrat.</p> | 08011-168 | Serra de Noet 08610 AVIÀ | <p>La serra de Noet va ser escenari de les Guerres Carlines, ja que es va utilitzar sovint com a front de guerra degut a la seva posició davant de Berga, que va ser capital i gran simpatitzant carlina. A les memòries de Mª de las Nieves Braganza cita Avià com a lloc molt transitat pels carlíns. Des de la carena de la Serra de Noet els Infants Alfonso de Borbón i Mª de las Nieves, van dirigir l'atac sobre Berga l'agost de 1873 (BRAGANZA, 1934). Possiblement la trinxera es comencés a construir en aquesta època. Desprès, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) els republicans es van atrinxerar a la serra de Noet per tal de no deixar avançar el front nacional cap a Berga. Segons expliquen encara alguns supervivents d'Avià, va morir molta gent a aquestes trinxeres al pas dels Nacionals i, fins i tot recorden haver acabat d'enterrar a gent que havia quedat en elles. És per tant un dels pocs elements físics visibles dels fronts de guerra que es van instal·lar a la carena de la serra. Sovint es troben restes de ferralla i fins i tot alguna bomba. L'any 1998 un particular va trobar una bomba de la Guerra Civil que van fer explosionar membres de la Guàrdia Civil de Berga.</p> | 42.0868500,1.8423600 | 404257 | 4660067 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al cim de la serra de Noet hi ha restes d'un antic poblat ibèric que no s'ha excavat. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 38721 | Antigues canalitzacions de subministre a l'Estany de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-canalitzacions-de-subministre-a-lestany-de-grauges | <p>NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes de les canalitzacions construïdes pels germans Rosal per transportar aigua des de les rieres Font Calda i d'Avià fins als llacs artificials de Graugés. Hi ha algunes restes entre el Molí del Castell i Graugés, i entre Lluert d'Avià i Graugés. Concretament destaquen algunes canalitzacions a cel obert formades per canal de secció quadrangular amb parets de maó i amb petits ponts de maó d'arc rebaixat que permetien travessar per sobre. es conserven a la zona del Molí del Castell, de Lluert d'Avià, i de Santamaria (era del Segar i Batre). També es conserva un saltant d'aigua i una bassa a la zona del Molí del Castell, sota la carretera; una resclosa de ciment a Lluert d'Avià; el bagant d'entrada al llac gran de Graugés, i el bagant de sortida de l'aigua de l'estany Gran a l'estany de Sant Ramon. Hi ha altres restes de canalitzacions subterrànies de les que no es coneix exactament la ubicació. Tot i que es tracta d'elements que es conserven parcialment, la implicació històrica que van tenir amb l'evolució agrícola a Avià, aconsellen la seva conservació.</p> | 08011-197 | A diferents zones del terme | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de analització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. L'antiga farinera construïda pels germans Rosal utilitzava aigua de la Riera de Font, l'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica proporcionada amb força hidràulica. A la mort dels germans Rosal, la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies.</p> | 42.0640200,1.8411200 | 404120 | 4657534 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 82970 | Antigues carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-carboneres | <p>MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny MESTRE I CARBONELL, C,( 2012) 'L'antic ofici dels carboners'. Lo seneinenc, memòria, natura i llengua. P-82-88. SÀNCHEZ I VICENS, j (2008). 'Arqueologia del paisatge. Un cas pràctic' a El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del Cadí i Moixeró. Núm. 12. pp.</p> | <p>Restes d'una antiga carbonera situada sota una balma natural i situada poc després de creuar el torrent que procedeix de la cambra dels bocs i desemboca al torrent de la Muga. La carbonera té una amplada d'uns 1'5 metres i una llargada de 2 m. Conserva restes de la cambra de combustió amb les parets de la balma ennegrides.</p> | 08093-60 | Pujant a la vall de la Muga molt a prop del torrent de l'afrau i sota de a cambra dels bocs | <p>La tècnica dels carboners va ser molt emprada durant els segles de l'era moderna i principi de l'era contemporània. La finalitat i objectiu era la de produïr carbó vegetal mitjançant restes vegetals, principalment restes de fulles de faig en llocs humits i hombríbols, motiu del qual les trobem en obagues de fagedes i prop de cursos d'aigua. La tècnica consistia en fer una acumulació de restes vegetals i cobrir-ho mitjançant una pira de branques i troncs de manera que deixés un forat per facilitar la combustió. Les piles podrien ser de diverses tipologies; des de l'anomenada 'carbonera francesa o rodona', la més emprada a Catalunya i d'origen francès, la carbonera i amb uns 20 m de diàmetre, la carbonera de manxa o 'tortosina' més baixa i aixafada, i finalment la carbonera de formiguers o de 'clots'; la més senzilla i fàcil de construir. Si els dos primers eren per fer foc; aquest darrer era per desinfectar i abonar camps de conreu. La carbonera utilitzada a les zones de Gisclareny era aquesta darrera. El procés de combustió podia durar dies, de manera que la tasca del carboner era la de controlar que el foc no s'apagués, raó de la qual a vegades es construïa una barraca molt a prop de la carbonera per a poder pernoctar. Carla Mestre i Carbonell, (2012). Josep Sànchez en va documentar una sèrie d'elles amb les cabanes per a poder pernoctar molt a prop a la zona de Greixer (SÀNCHEZ, V (2008) reafirma que es troben a les zones baixes i sovint van associades a aquestes balmes o cabanes de carboners. A la zona de la Muga n'hem pogut documentar una d'aquestes a prop dels masos de la Muga amb una estructura similar a les cabanes de pastor. Segons E. Martín (MARTÍN, E (2008) aquest carbó servia per alimentar les fargues del Puig situades riu avall.</p> | 42.2769400,1.7736200 | 398875 | 4681253 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82970-foto-08093-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les zones humides i properes a torrents i fluxos d'aigua eren llocs molt propicis per a la producció de carbó vegetal molt utulitzat per a la combustió. La pràctica dels carboneres era molt emprada en les valls altes del Bastareny i també de Gréixer i coll d'escriu. Pujant a prop de Vimboca i també a les parts baixes se n'observen encara les restes, així com també a la Pelosa, Boixassa i també pujant pel coll de Pendís abans d'arribar als Empedrats. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 65852 | Antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-2 | XX | Les antigues escoles es troben situades al costat de llevant de l'actual rectoria de l'església de Santa Maria de Merlès. És un edifici de planta rectangular format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions i emmarcaments de les obertures amb brancals de maó i coronament de maó a plec de llibre. La façana principal, orientada al sud, presenta dues portes d'accés i sis finestres, una d'elles reformada d'una antiga porta, a la planta baixa. Al primer pis s'obre una gran finestra balconera al centra i dues finestres que la flanquegen. La façana est presenta tres obertures: una finestra a la planta baixa, una finestra al primer pis i un òcul sota el carener. La façana nord presenta un gran portal d'arc rebaixat a la planta baixa i dues finestres al primer pis. | 08255-96 | Plaça Santa Maria, s/n. Santa Maria de Merlès. | Les antigues escoles també foren seu de l'ajuntament vell. Actualment estan habilitades com a un local social i per tant com a equipament municipal. | 42.0011900,1.9782400 | 415381 | 4650413 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65852-foto-08255-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65852-foto-08255-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 66546 | Antigues instal·lacions mineres de les mines de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-installacions-mineres-de-les-mines-de-figols | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | la majoria de blocs d'habitatges han estat objecte de rehabilitació. Pel que fa a les estructures directament més vinculades a les infraestructures mineres, moltes estan abandonades i algunes són difícil localització, encara que són moltes les restes que es conserven. | L'activitat minera a la zona de Cercs va ser molt important entre la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XXI. Això va significar haver de construir edificis de tot tipus al voltant de les explotacions mineres per donar servei i allotjament als treballadors. La crisi iniciada en la dècada de 1970 va provocar un abandonament progressiu primer dels habitatges i posteriorment dels edificis de serveis i no s'han pogut conservar tots els components del conjunt industrial de les mines. Si més no, dels components desapareguts en resten fotografies. Els elements que s'han conservat de les antigues instal·lacions mineres de Cercs són diversos, d'entre els quals destaquem l'edifici de 'el Hogar del Minero' 'inicialment havia sigut escola i convent', la boca-mina de Sant Romà, l'edifici de les d'oficines, els habitatges i l'escola de la colònia Sant Josep, un pla inclinat, una sitja i una petita part de les instal·lacions de la colònia Consolació. L'edifici de 'el Hogar del Minero' forma part de la colònia de Sant Corneli. Actualment allotja la seu del Museu de les Mines de Cercs. Fou construït l'any 1919 com a escola i convent. Té planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant. La planta és rectangular i les obertures de la façana principal estan distribuïdes de forma regular. L'any 1931 les monges que l'ocupaven varen marxar i l'edifici es va reconvertir en centre d'esbarjo, amb cafè, barberia, cinematògraf i sala de jocs. La boca-mina de Sant Romà era l'entrada a la mina situada a tocar dels habitatges de la colònia de Sant Corneli. Per aquest motiu també se la coneix amb el nom de boca-mina de Sant Corneli. Va estar en explotació entre els anys 1882 i 1961. Es troba en un extrem de la plaça que avui en dia es coneix amb el nom de Sant Romà i que es va formar a partir dels abocaments de runa que es treien de la galeria. Actualment s'ha adaptat per poder ser visitat un tram de 450 m com a part de la visita del Museu de les Mines. La casa d'oficines, un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dos vessants; bastit amb murs de pedra i obertures emmarcades amb maó massís. Va ser construït al 1919 i servia d'oficines de l'empresa i més tard com a habitatge dels encarregats de la mina. El grup d'habitatges del miners de Sant Josep, format per cinc blocs, l'escola i dos safareigs públics; tots els edificis van ser reformats per acollir habitatges més acord amb les necessitats actuals; els safareigs es conserva l'estrucura exterior de l'espai on es trobaven però els safareigs pròpiaments ja no existeixen; el conjunt va ser construït el 1920 prop de la galeria que li donava nom. El rentador de carbó, actualment desaparagut, era un dels edificis més visibles des de la C-16 ja que estava situat a la part més baixa de l'explotació. En el seu moment, era el punt de partida de la xarxa ferroviària que donava servei a les mines ja que era el lloc on es carregava el carbó rentat i classificat als vagons. Al marge d'aquests edificis també s'han conservat els habitatges de la colònia de Sant Corneli, molts han sofert reformes interiors. Tot i això, l'aspecte exterior del conjunt de blocs d'habitatges mantenen la majoria de característiques pròpies i originàries d'aquestes construccions. De la Consolació, que va conformar el grup d'explotació minera més important, en restes diversos edificis, encara que molts han desaparegut; es conserven alguns edificis de tallers, oficines, algun edifici d'habitatges. Es conserven la majoria de les boca-mines i hem de pensar que també de les galeries, a part de l'esmentada de Sant Romà, altres es troben tapiades o amagades per la vegetació. | 08268-56 | A la part nord del municipi. | La història de les explotacions mineres de Cercs no es pot entendre només a partir del component primari (el carbó i les mines), sinó que cal completar-la amb el que representen totes les instal·lacions que va caldre construir per mantenir durant tants anys (entre 1851 i 2011) una indústria primordial dins de l'economia no només del Berguedà sinó de tot Catalunya. La base d'aquestes instal·lacions fou la colònia, que podríem definir com un centre de treball integral ja que acull tant el lloc de treball -fàbriques, tallers, magatzems- com el lloc per viure -habitatges i serveis-. El procés d'industrialització de Catalunya s'identifica plenament amb les colònies, però no només, les tèxtils, situades a tocar dels rius per aprofitar el curs de l'aigua i la seva força per moure la maquinària, sinó també de les colònies mineres. Donades les circumstàncies, a la zona minera de Cercs no hi havia altra opció que construir colònies per als miners adaptant-se a les característiques del terreny i a la situació de les boca-mines. Es varen construir, entre 1880 i 1920 tres colònies: Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació. Disposaven de tot allò que es considerava necessari per viure i treballar: habitatges, escola, convent, església, cinema-teatre, safareigs, cantina, tallers, magatzems, oficines, etc. La seva vida activa es va allargar fins a la dècada de 1970, quan els treballadors de les mines varen començar a abandonar uns habitatges antics per nuclis urbans propers més ben dotats de serveis que les pròpies colònies. Les facilitats de transport dels anys 1970 permetien abandonar les antigues instal·lacions a peu de les mines. | 42.1834500,1.8630400 | 406110 | 4670770 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66546-foto-08268-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66546-foto-08268-56-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre els elements destacats de les antigues instal·lacions mineres però avui dia desapareguts hi ha la xarxa de transport exterior que comunicava les boca-mines amb l'estació del ferrocarril Fígols-les Mines. Aquesta xarxa estava condicionada pel desnivell que calia superar entre el punt més alt, la colònia de Sant Corneli, quasi a 1.000 m d'altitud amb el punt més baix, l'estació, a 643 m d'altitud. A partir d'un 10% d'inclinació del terreny, percentatge que al terme municipal de Cercs se supera de llarg, calia construir plans inclinats de doble via, que funcionaven per gravetat: les vagonetes plenes que baixaven arrossegaven les vagonetes buides que pujaven. Inicialment, tant la xarxa exterior com la xarxa interior es va construir amb el mateix ample de via que el tramvia de sang: 840 mm. A partir del moment que aquest tramvia de sang va deixar de funcionar (1904) l'amplada de les vies es va anar substituint per 500 mm. Tota la xarxa es repartia en sis nivells a diferents alçades: Estació (643 m), Consolació (707 m), Sant Josep (815 m), Esteve (876 m), Alfons (935 m) i Sant Corneli (952 m). La comunicació entre els diferents nivells es resolia mitjançant plans inclinats, funiculars, telefèrics i trams de via de 840 i de 500 mm. Els trams de via connectaven les galeries de les mines amb els extrems dels plans inclinats o dels funiculars. De fet, l'extensió de les vies per dins de les galeries sempre va ser molt superior a l'extensió de les vies per l'exterior. Els plans inclinats connectaven el nivell Sant Corneli amb el nivell Esteve (Porvenir I i II), i aquest amb el nivell Consolació (Natàlia I i II). Els funiculars comunicaven el nivell Sant Josep amb el nivell Consolació (Sant Josep), i aquest amb el nivell Estació (Consolació I i II). A més, hi havia dos telefèrics, un entre la boca-mina Alfons i la boca-mina Esteve (Alfons) i un altre entre el nivell Consolació i l'Estació (Roe). Amb el pas dels anys, a part de renovar els plans inclinats, es van anar construint noves instal·lacions: el pla inclinat Garganta, que comunicava el nivell Consolació amb una via que portava a l'abocador; el pla inclinat Central Tèrmica, que comunicava el nivell Estació amb la primera central construïda l'any 1931; i els telefèrics Schlams, Fusta, Estèrils I i Fàbrica de ciment. Val a dir que l'any 1955 es va asfaltar el camí de Sant Corneli i es van començar a utilitzar els camions per algun transport, de manera que algun dels elements esmentats va començar a entrar en desús.Els moviments de vagonetes, tan interiors com exteriors, es feien inicialment amb tracció animal. La progressiva mecanització de les instal·lacions va anar substituint els animals per locomotores fins a un total de 42 unitats, entre elèctriques i dièsel. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||
| 45041 | Aplec a Sant Salvador de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-sant-salvador-de-vilaverd | El dia 4 d'agost és la diada en que es celebra la festivitat del patró de l'església de Sant Salvador de Vilaverd. Tot i que no coincideix amb la data que el santoral assenyala com a dia de celebració i beneració del Sant. Els actes que es realitzen són la celebració de la missa a la capella i en acabar, repartiment de panets a tots els assistents a l'aplec. | 08050-100 | A la zona de Llinars. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:18 | |||||||||||||||
| 51103 | Aplec de Gavarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gavarros | XX | Es manté viu gràcies als propietaris i masovers de les finques de Gavarrós. | <p>Aplec de Sant Genís de Gavarrós que es celebra el dia 25 d'agost. Aquesta festa s'havia perdut com tants altres aplecs i celebracions de Guardiola i ha estat recuperat gràcies als veïns i residents de Gavarrós des de fa uns quants anys. Consisteix en celebrar una eucaristia i a continuació fer un àpat que acostuma a ser un dinar a l'era de Cal Cabanes. Amb la venda dels tiquets del dinar, s'obté un donatiu que es destina a consolidar l'església de Sant Genís. Gràcies a aquesta aportació popular el temple i el lloc de Gavarrós es mantenen vius. Després del dinar es fa ball a l'era de cal Cabanes.</p> | 08099-205 | Al lloc de Gavarrós | 42.2810900,1.9153900 | 410571 | 4681556 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51103-foto-08099-205-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 51085 | Aplec de Gréixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-greixer | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies a Mª Gràcia Ponça, propietària d'una part de la finca de Gréixer. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que va recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de Sant Andreu és encapçalat per la família Ponça i el de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada.</p> | 08099-187 | Al lloc de Gréixer | 42.2851500,1.8487700 | 405084 | 4682079 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51085-foto-08099-187-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 60010 | Aplec de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-gresolet | XIX-XX | <p>L'origen de l'aplec consistia en la trobada dels habitants de les cases que esperaven les vaques que baixaven dels prats d'estiu a les Costes per portar-se cadascú les seves a casa. Actualment l'aplec marià es celebra el Dilluns de Pentacosta i el 8 setembre, celebració de les Marededéus Trobades i coincidint amb la davallada dels ramats als prats que es fa anualment amb la baixada dels ramats dels camps de pastura d'estiu cap a l'entorn del santuari, compartint espai amb molts visitants que pugen al santuari. Es fa una celebració eucarística i la gent aprofita per fer un àpat a l'aire lliure.</p> | 08190-86 | Vall de Gresolet | <p>El 21 de maig de 1888 es va celebrar la festa de la benedicció de l'església que s'avia restaurat, amb assistència de gent dels pobles de l'entorn, Bagà, Gósol, Josa, l'Espà, Saldes, Maçaners, Gisclareny i Vallcebre. La premsa de l'època se'n va fer ampli ressò, tan per l'èxit d'assistència i el lluïment assolit, com per que no va tenir caire polític com generalment passava amb altres festes. Probablement l'origen de l'aplec el podem trobar en aquesta festa.</p> | 42.2587200,1.7253300 | 394863 | 4679289 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60010-foto-08190-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60010-foto-08190-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||
| 65993 | Aplec de la capella de Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-capella-de-vilalta | L'aplec de Vilalta es celebra a la capella de la Trinitat de la masia de Vilalta el dia de la Trinitat (el diumenge abans de Corpus). A l'aplec hi participa veïns del municipi de Santa Maria de Merlès així com també de municipis propers com de Prats de Lluçanès. Antigament la missa es celebrava al matí, es cantaven els goigs, el trisagi i es resava el rosari. Era costum, i encara ara es manté, donar un pa beneït als participants de l'aplec. Els pans beneïts que es repartien en algunes festivitats de certs Sants eren considerats medicinals per combatre algunes malalties. Un cop fora la canalla jugava a picar esquenes i els veïns anaven a la font de Vilalta i allargaven la diada fins a la tarda. Actualment la missa es celebra a la tarda. | 08255-237 | Capella de la Trinitat de Vilalta. Santa Maria de Merlès. | L'aplec de Vilalta, actualment, és l'únic acte religiós que es celebra a la capella de la Trinitat de Vilalta. Antigament s'hi celebraven dues misses més durant l'any. | 42.0267300,1.9886000 | 416273 | 4653239 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/65993-foto-08255-237-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'aplec s'organitza pels propietaris de la masia de Vilalta. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 65994 | Aplec de la Mare de Déu de Ginebret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-ginebret | TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí. Solc. | Ja fa anys que no es celebra aquest aplec. | L'aplec de la Mare de Déu de Ginebret es celebrava a l'església de la Mare de Déu de Ginebret també coneguda com Santa Maria de Pinós. Cada any, a la diada de Sant Marc, es feia una processó que sortia de Sant Martí de Merlès en direcció a Ginebret. Sortien ben d'hora de Sant Martí (a les 8h del matí) i es dirigien a la vaga de Pinós, vorejant el bosc fins que enfilaven camí amunt fins arribar a Ginebret. A mesura que anaven avançant se'ls anaven afegint els veïns de les masies del municipi. La processó anava encapçalada pel capellà i l'escolanet vestits amb roquet i portant la vera creu. Durant el camí, tant de pujada com de baixada, es resava el rosari. A l'església s'hi celebrava una missa i en acabar la canalla jugava i tots plegats esmorzaven. La diada s'allargava fins a la tarda. | 08255-238 | Església de Santa Maria de Pinós. Santa Maria de Merlès. | La Mare de Déu de Pinós era advocada a la pluja i per tant les parròquies de l'entorn sovint anaven (pel seu compte) a l'església de Ginebret a fer pregàries pel benefici de la pluja. Quan la secada era molt forta totes les parròquies anaven al mateix dia i en processó a pregar a la Mare de Déu. Una de les pregàries era la següent: Puig que Déu vos ha posada per patrona en esta serra preserveu tota la terra de tempestes i secada doneu aigua desitjada els qui recorren a vós. en est mont mar de inconstància segur nord tenim de vós daunos pluja en abundància verge santa de Pinós. | 41.9800100,1.9413800 | 412300 | 4648099 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||||
| 60024 | Aplec de la Marededéu del castell de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-marededeu-del-castell-de-saldes | XX | <p>L'aplec a l'església de la Marededéu del castell de Saldes es celebra el 25 de març. Es fa una caminada des del poble fins al castell on es fa una missa a l'església i es canten els goigs.</p> | 08190-100 | Saldes. Església del castell de Saldes | 42.2337300,1.7394500 | 395986 | 4676497 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||||||
| 38658 | Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer | <p>RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.</p> | 08011-134 | Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | <p>El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Social | 2020-07-03 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 51144 | Aplec de Rocasança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-rocasanca | <p>VILADÉS, LLORENS,RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Es manté gràcies a l'associació dels Amics dels Monuments de la vall del Bastareny i als veïns del municipi de Guardiola i Bagà. | <p>Els amics dels monuments de la vall del Bastareny des de el 1994 i 1995 han volgut recuperar els aplecs de les esglésies de Sant Andreu de Gréixer i Santa Maria de Rocasança, tenint present que aquesta associació Baganesa des dels anys vuitanta que bé recuperant l'aplec de Sant Martí del Puig de l'Obaga a Gisclareny i el de Sant Joan de l'Avellanet a Bagà. Aquests aplecs tenien com a objectiu continuar amb el culte a aquestes antigues capelles medievals celebrant-hi una eucaristia i a continuació fent un ressopó de coca, allioli de codonyat , vi i cansalada. L'aplec de l'Hospitalet per les famílies i masovers del lloc. Actualment es continuen celebrant de forma voluntària i desinteressada</p> | 08099-246 | Al lloc de l'Hospitalet | 42.2983200,1.8714800 | 406976 | 4683516 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 49794 | Aplec de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni | XX-XXI | La capella de Sant Antoni celebra el seu aplec el dia 13 de juny, coincidint amb Sant Antoni, moment en que es celebra missa en honor al patró, amb cantada des goigs. Sant Antoni és patró dels paletes, dia que el gremi fa festa, així molts d'elles acudeixen a l'aplec. En sortir de missa es fa donació a tots els assistents d'un panet beneit que fins fa un any anava a càrrec d'una família que havia tingut el forn l'Estrella de Gironella. El darrer aplec el van oferir els paletes. | 08092-153 | A la capella de Sant Antoni | Actualment la capella de Sant Antoni només acull aquest acte. | 42.0281400,1.8824500 | 407487 | 4653505 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49794-foto-08092-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 60023 | Aplec de Sant Antoni de Feners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-antoni-de-feners | <p>Era de la parròquia de l'Espà, actualment depèn de Saldes. El 13 de juny es celebra missa per Sant Antoni, patró, i en acabar es canten els goigs coneguts com Els Pajaritos, ja que la lletra narra el miracle que el sant obrà als 8 anys en salvar camps i collites del pillatge dels ocells. Aquests goigs estan escrits en castellà.</p> | 08190-99 | L'Espà. Feners | 42.2109500,1.6989900 | 392609 | 4674017 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60023-foto-08190-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||||
| 46102 | Aplec de Sant Bernabé a Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bernabe-a-sant-roma-de-la-clusa | XX | L'aplec a l'església de Sant Romà de la Clusa es realitza coincidint amb el dia de la festivitat de Sant Bernabé el dia onze de juny. L'acte consisteix en la celebració de la missa, benedicció del terme i del pa o coca (a vegades acompanyat de moscatell). Antigament, es feia la benedicció del pa o de la coca a l'interior de l'església, on també es menjava, fa uns anys que la benedicció i menjar-se la coca es fa a l'exterior. També es beneeixen panets que la gent s'emporta a casa. En motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08057-128 | Església de Sant Romà de la Clusa. | 100415 | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 44884 | Aplec de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-blai | REIXACH, Modest coord) (1989). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i La Franja. Editorial Alta Fulla. Barcelona, pàg. 153. | XX | El diumenge després del 3 de febrer es fa un aplec a l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell, que també coneixen amb el nom de Sant Blai, per una imatge del Sant que hi ha a l'interior de l'ermita d'origen romànic. La trobada, que és a les 4 de la tarda, consisteix en resar el rosari, presidit pel mossèn de Casserres. També es canten els goigs de Sant Blai que és el patró del mal de coll. En acabat es fa un berenar amb xocolata i jocs. Darrerament es fan curses de motos. | 08049-237 | Sant Miquel de Fonogedell | Tradicionalment, Sant Blai era conegut pel do de curar tant persones com animals. Es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix. Per això és considera l'advocat del mal de coll. Un refrany popular diu 'San Blai gloriós, lleva'm la tos'. Sant Blai també és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri. | 41.9893300,1.8148100 | 401828 | 4649271 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament es feia a peu, però ara es va en cotxe. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:18 | ||||||||
| 66648 | Aplec de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jordi | XX | La diada de Sant Jordi és dia d'aplec a l'església romànica de Sant Jordi. Els actes consisteixen en una missa i en finalitzar l'ofici es fa el repartiment del panet. A l'entorn de l'església, la gent s'hi aplega per fer un mos amb el panet, es diu que era moment de tastar la llonganissa feta a la matança de l'any, ja que anys enrere eren moltes les cases que feien la matança del porc. De la gent que s'hi aplega molts es queden a dinar al lloc; la zona fa anys es va condicionar una font, unes graelles, taules i bancs. La diada finalitza amb ball de tarda. | 08268-158 | A l'ermita de Sant Jordi. | L'aplec té molt bona acollida entre els veïns del municipi, per bé que també hi acudeix gent d'altres poblacions. El format de l'aplec és el propi que simbolitza el vot del poble al sant en motiu d'alguna prometença; sembla que en el cas d'aquest aplec dedicat a Sant Jordi pot tenir relació amb alguna pesta que hi va haver per les contrades. En l'aplec s'ofereix als assistents un panet, s'explica que antigament la farina amb que es feien els panets era donada per una casa de pagès diferent cada any, tot fent rotació, així cada any li pertocava a una casa diferent. Durant un temps el cost de la farina es va assumir a mitges amb l'Ajuntament i la masia que li pertocava. Actualment es costeja des del consistori. | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66648-foto-08268-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66648-foto-08268-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | ||||||||||
| 51084 | Aplec de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-0 | <p>VILADÉS, LLORENS; RAMON (2004). 'Tradicions i costums'. Erol . Suplement núm. 3</p> | XX | Aplec que es manté viu gràcies als veïns de Guardiola i Brocà.. | <p>Segons Ramon Viladés era costum en temps passats de que quant hi havia alguna pesta els fidels de les parròquies anessin en processó a venerar el sant perquè els deslliurés de les malalties, pestes o malalties. Normalment es feia signar un document per l'alcalde que feia complir que es portés a terme cada any. Segons l'autor, els aplecs de Sant Marc de Cal Bassacs, Montclar, Falgars foren conseqüència de les plagues de llagosta. En el cas de Sant Marc no queda clar que tingués el mateix origen tot i que apuntem a que si. L'aplec de Brocà va començar a aparèixer a la dècada dels quaranta després de la guerra civil i l'aplec es va celebrar fins els anys seixanta. La causa es deu a que el rector era molt gran i li costava molt pujar a Sant Marc. A més a Brocà hi havia poques cases habitades. Va ser en aquest moment que es traslladà a la parròquia de Sant Martí de Brocà molt més a prop. La tradició era que cada família de Brocà el dia abans de la vigília encenia una foguera davant de la capella de Sant Martí. La primera família que ho feia era la de castell per correspondre a la de més amunt i acte seguit ho feien la resta de familiars de les cases habitades en línia recta perquè es venguessin des del fons de la vall. A banda i banda de la capella de n'encenien dos més que corresponien amb els de les primeres. Cada any hi havia tres famílies que s'encarregaven d'encendre els focs , però l'encesa la feien els de castell per ser la més propera a Sant Marc. Acte seguit cada família encenia una foguera davant de casa seva. Dues famílies més s'encarregaven de recollir el blat Abans de la guerra a les famílies més pobres es donava un pa de 5 Kg. Al dia següent les famílies es trobaven a Sant Martí i pujaven a Sant Marc on celebraven l'eucaristia, es nomenava el prior i a la sortida en beneïen el pa i cantaven els goigs de sant Marc, avui perduts. Des d'allà el capellà beneïa el terme de Brocà per allunyar-los de les tempestes i les males collites (comunidor). Acte seguit es feia un dinar de germanor que cadascú preparava a casa seva. En acabat el prior que s'havia nomenat passava la bacina i les almoines que donaven al capellà. La festa continuava amb cançons i jocs per la mainada fins a fer-se fosc on tothom tornava a casa seva. La gent de les contrades deien que la festa de Sant Marc era una de les més importants. Avui dia la festa es continua celebrant. En record de les antigues fogueres, els veïns de Guardiola el dia abans pugen a Sant Marc, encenen una foguera que es veu des de tota la vall i fan un ressopó. L'endemà es celebra l'aplec a l'església de Sant Martí on es fa una eucaristia i en acabat es beneeix i reparteix el panet. Aquest e paga cadascuna de les famílies que habita o habitava a Brocà per ordre d'importància i sempre n'hi ha un que s'encarrega de preparar un dinar.</p> | 08099-186 | A Sant Marc de Brocà | 42.2647100,1.8988900 | 409187 | 4679754 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/51084-foto-08099-186-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa que es manté viva encara ara i el dia 25 d'abril on hi assisteixen multitud de veïns de la vall, tant de Guardiola com Bagà i naturalment de Brocà i Gavarrós. La informació de l'aplec actual ha estat facilitada per l'Ajuntament de Guardiola i la família Corominas Majoral. | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 83124 | Aplec de Sant Miquel de Turbians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-de-turbians | <p>BARAUT, C ; (1978) 'les actes de consagració de les esglésies del bisbat d'Urgell'. Urgellia I; BARAUT, C (1981) 'Els documents de l'any 1010-1035 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IV; BARAUT, C (1982) 'Els documents de l'any 1036-1050 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia V; BARAUT, C (1983). ' Els documents de l'any 1051 a 1075 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell' a Urgellia VI BARAUT, C (1988-89) 'Els documents dels anys1101-1150 a l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell'. Urgellia IX. CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí: CIMA I GARRIGÓ, F (1997) Converses amb l'ermità de Sant Miquel de Turbians. Terrassa; CIMA I GARRIGÓ, F (1998). Primavera a Sant Miquel de Turbians. Terrassa. CIMA I GARRIGÓ, F (1994), Retorn a Sant Miquel de Turbians. Terrassa. MARTIN E (2005 Una mirada sobre la història de Gsclareny.P.15, P.32, 33;. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de Patrimoni arquitectònic (IPA). Fitxa núm. 3334; SERRA i VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. Centre d'estudis baganesos. ADCU. Acta de consagració de Sant Miquel Turbians (inèdit) DDAA. (2014). 'Església de Sant Miquel de Turbians. Gisclareny'. Restaurar o reconstruïr. Actualcions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments . Memòria SPAL 2010-2012. P.273-280.</p> | Es manté viva pels Gisclarenyesos | <p>Aplec que es celebra en honor al patró de l'antiga parròquia de Sant Miquel (el primer diumenge de maig) on es fa un ofici religiós a l'església de Sant Miquel i en acabat l'ofici es fa repartiment del panet (pa blanc) cuit amb llenya com a vell costum que també es fa en moltes altres esglésies properes com és el cas de Brocà (Guardiola de Berguedà). També s'hi celebra una mica de ball i es canten els goigs de l'arcàngel Miquel.</p> | 08093-214 | A Sant Miquel de Turbians al Puigventós (Ajuntament de Gisclareny. Av. Roser S/N 08695) | <p>Antiga parròquia del nucli de Gisclareny consagrada el 948 pel bisbe Guisad II d'Urgell que va consagrar les esglésies de Paradís; Sant Miquel apòstol (actual), Sant pere (sant Pere del Grau) i Sant Andreu (Gréixer?) al lloc de Paradís dins el comtat de Cerdanya ' van ser reedificades per homes del terme, això és: Estefred, prevere, amb el seu germà Sentane i l'abat Dacone' (Cebrià Baraut, C ; 1978. Urgellia I; 1979,Urgellia II, 1981 Urgellia IV , 1982 Urgellia V, 1983 Urgellia VI i 1988 Urgellia IX). Segons SPAL (SPAL, 2013) es tractava de tres altars dins una mateix església. Nosaltres tendim a pensar en tres edificis diferents, doncs les alienes de Sant Pere i de Sant Andreu es troben en llocs propers L'edifici actual va correspondre amb una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i cap a l'any 1290 la trobem situada en les possessions dels barons de Pinós dins el terme del seu castell que tenien a Gisclareny “ in castro nostro de Gisclasen et in tota parrochia S. Michaelis de Turbians” a través de documents que fan referència a donacions que els vassalls feien als seus senyors. Durant la baixa edat mitjana la rectoria de Turbians va ser objecte d'alguns conflictes entre els rectors que hi residien degut a la insuficiència de les seves rendes (Serra i Vilaró, J, 1989 Baronies llibre IIII) .Consta que el 1313 l'església va ser visitada pel canonge urgellenc 'Galceran Costa' que va trobar que estava ben servida. Cal destacar que el 1326 aquesta església va quedar arrendada per 3 anys consecutius per un tal Jaume Martí per tal que hi fes residència contínua amb els clergues i la seva família “ acostumada”i s'encarregués de sembrar les terres, pagar el delme del bisbe i atendre els serveis d'aquesta església i també les sufragànies que en depenien ( Escriu, Preixens i Maçaners). Aquest document ens dona a entendre que en aquest període al lloc hi havia una petita comunitat de clergues. Amb la crisis baix medieval el lloc es deuria despoblar de forma notable, però sense quedar abandonat ja que el 1575 hi ha una visita pastoral on s'examinen les fonts baptismals, les crismeres missals ordinaris, ares, campanes i tot un seguit d'objectes i es va demanar que els parroquians bastissin una nova rectoria. El 1587 una nova visita pastoral es va poder comprovar com malgrat estigués feta la volta (reconstruïda) no s'havia cobert en llosa i teula. El 1593 la parròquia de Sant Miquel passava a dependre del bisbat de Solsona. Atès l'augment d'importància del barri del Roser amb l'església de Santa Maria va desplaçar el centre de poder a la zona del Roser. El gran distanciament entre els diferents habitants del terme entre veïnats ocasionà fortes disputes per determinar quina havia de ser l'església parroquial ja que uns defensaven la parroquialitat a Sant Miquel, mentre que els altres defensaven el nou centre de poder. Arrel d'una tempesta de vent es va esfondrar el campanar de Sant Miquel i els veïns i feligresos en costejaren un de nou on hi varen voler col·locar una campana que al final va ser instal·lada al campanar del Roser (Martín, 2005. P. 29). El 1752 es va signar una concòrdia on s'acordava la celebració de misses a Sant Miquel i al Roser. Tot i així la documentació parroquial (Martín, 2005) ADS carpeta Gisclareny centralitza els anys posteriors la parròquia al Roser de manera que Sant Miquel va anar perdent importància. Consta que a principi de segle XX (1813) es van fer algunes reformes com seria la construcció del rellotge de sol a la façana de migdia, el 1803 i es deuria reformar l'altar major. És en aquest període quan es deuria bastir la sagristia de dues plantes i es van unificar les dues cobertes en una de sola. Durant el primer terç del segle XX l'església es va convertir en sufragània de la Mare de Déu del Roser i l'antiga rectoria va passar a mans particulars amb el nom de 'Cal Campaner'. La guerra civil va fer desaparèixer els objectes de culte i imatges i a la dècada dels '40 es va abandonar de forma definitiva i només es celebrava ofici el dia de Sant Miquel ( 8 de maig) i el 29 de setembre coincidint amb Sant Gabriel i Sant Rafael. Va ser en aquest mateix moment quant l'habitant de Cal campaner va pintar l'interior en color blau clar i va fer-hi posar una nova campana 'Micaela'. Poc temps després la casa va quedar deshabitada. No va ser fins el novembre de 1998 que l'alcalde de la població Joan Tor sol·licitava a la Diputació de Barcelona suport econòmic per a la restauració de la volta d el'església ja que amenaçava en caure. Abans, però el bisbat de Solsona havia negociat un conveni de cessió de l'església per 30 anys amb l'ajuntament per a poder portar a terme la seva restauració. Poc temps després es va emprendre un estudi històric i arquitectònic i el 29 de novembre de 1999 l'arquitecte i cap de servei de Patrimoni Arquitectònic Local comunicava a la població que s'emprenia la restauració de la coberta del campanar la qual es va portar a terme l'any 2000 i entre el setembre de 2004 i gener de 2005 es va fer la restauració de la coberta de l'església, així com la reparació del cor de fusta. Actualment es troba en bon estat i integrat en un programa de visites culturals en el denominat 'Visites a monuments restaurats per la diputació de Barcelona' on es fa difusió a través d'un opuscle genèric que inclou altres monuments restaurats pel mateix Servei a la comarca del Berguedà, destacant la veïna església de Sant Martí del Puig.</p> | 42.2464700,1.8040400 | 401336 | 4677834 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83124-foto-08093-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83124-foto-08093-214-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Festa de tradició molt antiga que amb el temps va anar sent substituïda per la festa major del barri del Roser degut a la importància que a mitjans del segle XVIII va anar prenent aquesta nova església en detriment de l'antiga. Tant és així que la festa major fins aleshores celebrada per Sant Isidre, es va traslladar a l'octubre (Martín, E; 2005) | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||
| 60025 | Aplec de Sant Ponç de Molers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc-de-molers | XX | <p>L'aplec de Sant Ponç de Molers es celebra el dia de Sant Ponç que és el 11 de maig. Es fa una missa i la cantada dels goigs amb assistència de nombrós públic de la zona, principalment de Maçaners.</p> | 08190-101 | Maçaners. Veïnat de Molers. | 42.2333600,1.7613500 | 397793 | 4676429 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:32 | ||||||||||||||
| 66662 | Aplec de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-quirze-de-pedret | XX | La Festa o Aplec de Sant Quirze de Pedret es celebra el tercer diumenge de setembre, encara que la festivitat de Sant Quirze i Santa Julita s'escau al 16 de juny. Els actes consisteixen en una missa en honor als sants en la que es fa cantada dels Goigs, es acabar ens fa el repartiement dels tradicionals panets de Sant Quirze i de ramells de flors boscanes. Tot seguit es desenvolupen actes que han anat variant al llarg dels anys, però que acostument a ser, almenys els darrers anys, una representació de ballets i danses tradicionals de la mà de l'Esbart Queralt de Berga. | 08268-172 | A l'església de Sant Quirze de Pedret | L'aplec es va recuperar després de la primera gran campanya de rehabilitació i restauració del temple als anys 60 del segle XX, des de llavors la festa ha sofert algunes variacions i adaptacions segons les necessitats o gustos de l'època. La festa l'organitza i costeja l'Ajuntament de Berga, ja que el temple va ser cedit als anys 60 del segle XX al consistori, qui se'n fa càrrec des de llavors. | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 | |||||||||||||
| 46155 | Aplec de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ramon | VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XX-XXI | L'Aplec de Sant Ramon es realitza a la capella de Sant Ramon, situada al veïnat de la Ribera. Les obres de millora realitzades a la capella i al seu entorn pels volts de l'any 2000, van facilitar la recuperació d'aquest aplec per part del consistori. Així, des de l'any 2001 es va recuperar la festa, la qual és centrada per la celebració de la missa en homenatge al sant patró de l'església, però a la vegada, com els mateixos veïns expliquen, és com un acte de cloenda del període de vacances per els estiuejants que s'apleguen a Castell de l'Areny, especialment per els que es congreguen al veïnat de la Ribera. Tot i que sant Ramon cau el dia 31 d'agost, la diada de l'aplec es celebra l'últim dissabte del mes d'agost, facilitant que hi puguin assistir els estiuejants. Habitualment, els actes consisteixen en una missa en honor al sant, un berenar popular i el lliurament als assistents d'un ram de flors boscanes. Els preparatius de l'acte faciliten la trobada conjunta dels veïns que s'apleguen per preparar-ho tot. Així, al matí, infants i alguns adults van a recollir les flors i herbes per preparar els rams que s'entregaran en finalitzar la missa. Altres, preparen i guarneixen l'església, i acaben de fer els preparatius necessaris. | 08057-181 | A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. | La capella es va construir el 1906 com a iniciativa privada de la mà del veí Ramon Camprubí, degut a que la seva muller no es podia desplaçar a l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny per raons de salut. Des d'origen va estar oberta a tot el veïnat i s'hi feien misses regularment. Actualment, només s'hi celebra la missa coincidint amb l'aplec. No sabem exactament quant es va començar a celebrar l'aplec, però si que sembla que la missa celebrada per commemorar la diada del sant patró es degué realitzar des d'origen, tot i que amb intermitències durant alguns períodes. Coincidint amb les obres de reforma i millora de l'església i el seu entorn, des de l'any 2000 o 2001, l'aplec s'ha recuperat i s'ha anat celebrant cada any. En l'aplec de l'any 2006 es va commemorar el centenari de la construcció de la capella. Actualment la festa és força participativa, ja que coincideix en els darrers dies de vacances d'estiu i encara hi ha molts estiuejants per la contrada. | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 70891 | Aplec de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ramon-0 | RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | XIX | El diumenge més proper al 31 d'agost, pels volts del migdia, una currua de gent i cotxes es dirigeixen a la capella per assistir a l'aplec i participar a l'eucaristia, molts des de fora, atès el reduït recinte de l'església i el gran nombre de persones que s'hi reuneixen. | 08293-8 | El Portet | L'Ermita de Sant Ramon data del segle XVIII i, tot i que no sabem perquè els vallcebresos van construir-la en aquest indret, sembla versemblant que fossin els devots del barri del Portet els principals promotors i segurament els qui amb donatius i mà d'obra vàren sufragar-la. Durant la Guerra Civil es va perdre la imatge del sant, per això, el dia 31 d'agost de 1941 sortí de la parroquial una solemne i concorreguda processó, amb una nova imatge per deixar-la a la capella. Abans era una de les festes més importants de Vallcebre, tant, que s'anomenava la festa major de Sant Ramon. Molts hi pujaven descalços en compliment d'una prometença, es portaven el dinar i es quedaven a menjar als paratges del voltant de la capella, tot i que a Cal Blau donaven menjars. A la tarda acabaven la festa amb una bona ballada i molta gresca. | 42.2002300,1.8388500 | 404138 | 4672660 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70891-foto-08293-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70891-foto-08293-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc