Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91758 | Fons sobre Sant Jaume de Frontanyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-sobre-sant-jaume-de-frontanya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX-XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església.</p> <p>La documentació escrita agrupa documents oficials, com poden ser les propostes o resolucions de subvencions, informes de l'arquitecte, estudis i memòries, pressupostos, factures, diligències o el llibre d'obres, però també documentació epistolar entre el rector de la parròquia i el Servei. Finalment, el fons recull una extensa mostra d'articles de premsa o llibres referents al municipi. </p> <p> </p> <p> </p> | 08216-79 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> <p> </p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:42 | ||||||||||||||
| 91956 | Fons d'imatges de Sant Jaume de Frontanyà del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-sant-jaume-de-frontanya-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | s. XIX - XXI | <p>El fons del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diversos documents vinculats al municipi de Sant Jaume de Frontanyà, principalment relacionats amb les diferents intervencions de restauració de l'església. D'entre la documentació gràfica, destaquen estudis de planimetria dels projectes de restauració de l'església, de l'enderroc de la rectoria i cases adjacents, la creació d'una font i la reforma de l'escola i casa municipal, així com fotografies i negatius de les diferents intervencions dutes a terme. Les més destacables són les de l'enderroc de la rectoria i de la troballa de les tombes antropomorfes.</p> | 08216-84 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 - Barcelona. | <p>El 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el que al 1986 es va anomenar Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i la seva missió ha estat la de la dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Des dels seus inicis ha anat conservant un important fons documental i fotogràfic que agrupa documents propis de l'activitat del servei, del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i també d'un conjunt de fons particulars. Actualment, conserva unes 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres.</p> | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:42 | ||||||||||||||
| 91957 | Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-frontanya | s. XX | <p>La Festa Major de Sant Jaume de Frontanyà es celebra el cap de setmana més proper al dia de Sant Jaume, patró de l'església del poble, que cau en 25 de juliol. La festa ha patit canvis durant els anys.</p> <p>Antigament, la Festa Major era festa grossa, on acudien tots els habitants de Sant Jaume i de municipis veïns. Es celebrava Missa Major, que era solemne, es feia cantada i se solia interpretar una missa de Pius X. La plaça de dalt es guarnia, s'enramava i es tancava amb boixos per celebrar-hi el ball que durava tres dies, on es podien escoltar 'músics grossos', un acordionista i un jazband (conegut popularment com a 'xisband'). La resta de balls durant l'any, només gaudien d'un acordió. </p> <p>Actualment, el dissabte al matí i a la tarda es duen a terme activitats infantils, concurs de botifarra i de tennis taula, mentre que al vespre sol haver-hi un concert acústic. Diumenge al matí hi ha la típica fira d'artesans, jocs tradicionals al carrer, missa solemne en honor al patró i ball popular. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Durant els anys 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més i era molt popular entre els veïns dels pobles del voltant. </p> | 08216-85 | Nucli urbà de Sant Jaume de Frontanyà. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-1977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-fira-2010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91957-festa-major-2009.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-18 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | Les festes majors acostumen a dur-se a terme durant els mesos d'agost i setembre, ja que deriven de les celebracions de la collita anual. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:42 | |||||||||
| 91960 | Fira de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-reis | <p>RUMBO, A. (2005) 'Festes i tradicions' a Sant Jaume de Frontanyà: Art, Natura i Pau; Diputació de Barcelona, Barcelona</p> | s. XX | No es duu a terme des dels 1980s. | <p>La Fira de Reis era un exemple de les fires nadalenques de la zona, especialitzades en productes típics d'aquelles dates. A Sant Jaume es feia una rifa amb cartes i es donaven torrons als guanyadors. A la tarda de la vigília, els infants sortien al carrer amb una esquella tot fent molt soroll perquè els Reis els sentissin, no passessin de llarg i deixessin regals en unes grans cistelles que es posaven a les eixides de les cases. La fira es va voler recuperar durant els anys 1980 al jardí de Cal Ferrer, amb animals i productes agrícoles i ramaders, però desafortunadament no va tenir continuïtat. </p> | 08216-87 | Era de Cal Ferrer i Plaça de Baix. | 19377 | 4671041 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91960-d2-firabestiarak.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:42 | ||||||||
| 54148 | Sepulcre de Sant Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-sant-grau | <p>Lloc d'enterrament aïllat. S'accedeix des de la nova carretera de Cardona a Santa Llúcia (Navès). Al arribar a la casa Ballarà cal prendre el camí que passa per davant d'aquesta i baixa fins la rasa. Un cop travessada, a la banda esquerra del camí hi ha un camp conreuat, vorejant aquest s'arriba a un bosquet on es troba la pedra que, segons el senyor Eudald Ballarà, de la casa del mateix nom, formava part d'un sepulcre. Aquest senyor desconeixia on era el material del sepulcre, si és que n'hi havia, ja que sempre recordava haver-lo vist buit.</p> | 08132-44 | Sorba | 41.9580800,1.6482100 | 387973 | 4646006 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Aquest jaciment va estar identificat en fer la Carta Arqueològica de la zona. Es desconeix l'any de la prospecció ja que no consta a la Carta Arqueològica, ni l'arqueòleg que ho va fer. Tan sols es conserva una llosa. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||||||||||
| 54151 | Ballarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballara | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. Documentació de la casa.</p> | XI-XVIII | <p>Casa que correspón a una de les tipologies clàssiques i alhora més antiga: planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana que és orientada a llevant; de planta baixa, dos pisos i golfes. Aquesta estructura és la que permet més modificacions a la casa i així ho manifesta, ja que el cos més nou s'obre a migdia on, a finals del segle XVIII, s'hi construí un annexe amb un pis de galeries d'arc de mig punt de maó amb una terrassa al nivell superior. El cos bàsic de la masia manté la tradicional sala al centre, mantenint així la planta basilical, molt curta. La casa es troba enlairada dalt d'un turó i adaptada perfectament al terreny de manera que la planta baixa de la cara de ponent correspón al primer pis de llevant. La part més antiga es troba al costat de llevant i està construida sobre una roca que forma una petita bauma a l'interior de la casa. Aquest cos es troba flanquejat per dos arcs diafragma apuntats que suporten l'estructura del primer pis. Més andavant la casa es va ampliar afegint un cos al costat de migdia i un altre al de ponent, en aquest es va obrir la porta principal adovellada i d'arc de mig punt, que actualment es troba a l'interior de la casa, i es va construir un arc de mig punt diafragma que suporta l'estructura del cos de migdia. Sobre aquesta base, entre els segles XVII i XVIII es va construir la sala i habitacions del primer pis, tal i com mostren les llindes de les portes: 1682, 1742, 1770, 1798. La sala destaca pel tipus d'obra amb la que està construida, de grans carreus ben alineats i ben disposats. En ella es conserva una fornícula amb una imatge barroca de la Mare de Déu del Roser. Posteriorment, entre els segles XIX i XX es van afegir dos cosos més al costat de ponent i un seguit de coberts que tanquen la casa per davant i per darrera.</p> | 08132-47 | Sorba | <p>Aquesta casa és una construcció de diferents èpoques. La informació més antiga és de l'any 1073, en un document de Sant Grau en el que es fa referència a ballarà com a límit, i conservat a l'Arxiu Diocesà d'Urgell. La primera referència directa és de l'any 1089, el testament de Guillem Arnau, propietari de Ballarà (Arxiu Diocesà d'Urgell). L'any 1093, Berenguer Isarn fa donació al monestir de Ripoll de la meitat de la fortalessa de Ballarà (fortitudine de bellarano), tal i com consta a un pergamí que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Això mostra que aquesta casa seria en els seus incis una casa fortificada que al segle XI estava sota la senyoria del monestir de Ripoll (BACH, 2002). Malgrat que l'estructura general és moderna, la casa es va construir aprofitant una antiga construcció que conserva alguns elements. Es conserven alguns documents en pergamí des del segle XIV (1330, 1355, 1430, 1488). La casa s'amplià entre 1669 i 1798. A finals del segle XVIII o inicis del XIX, s'amplià afegint l'anexe de migdia. Al fogatge de 1553 Macia Bellera era consol del lloch de Sorba i Codonyet, fent ell el fogatge. La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles, com una de les cases de la parròquia de Sorba que havien de pagar a l'església anualment els delmes i les primícies que li corresponien. Històricament ha estat una de les cases més importants de la zona de Sorba.</p> | 41.9589476,1.6512214 | 388224 | 4646098 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54151-foto-08132-47-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els propietaris conserven un fons documental relacionat amb la casa. També conserven una col·lecció d'eines i maquinària agrícola antiga amb la que han fet una exposició privada. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54234 | Conjunt de taules de Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-taules-de-sant-jaume-de-codonyet | XVI | La taula més grossa es troba en mal estat ja que manca la pintura a la seva part central. | <p>A l'interior de l'església de Sant Jaume de Codonyet es conserven fragments que possiblement formaven part d'un retaule precedent al que es troba exposat a l'altar actualment. Es tracta de tres pintures sobre tela amb suport en taula emmarcades i realitzades amb la tècnica de l'oli. Una es troba penjada a un mur de la nau i les altres dues a l'interior de la sagristia. La primera, d'uns 65 cm de longitud, representa a Sant Sebastià i el seu estat de conservació és bó. La segona taula, de majors dimensions que l'anterior ja que medeix 1,20 cm de longitud, representa a Sant Jaume. La tercera taula sembla la predela d'un retaule o un frontal d'altar, ja que és longitudinal, amb una longitud de 1,30 cm, en la que es representa a la Verge i una altra dona a cada costat de la imatge de Crist disposat a ressucitar. Aquesta darrera es troba en mal estat de conservació ja que la pintura ha saltat en la seva part central. La factura de les tres taules és senzilla però acurada, amb una gamma de colors predominantment vermellosos, verdosos i foscos, amb presència de daurat en les corones i vestidures.</p> | 08132-130 | Sorba | <p>Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'església, en un principi advocada a Sant Cugat, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume possiblement a l'edat moderna, segurament en ésser construït el nou edifici. A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.</p> | 41.9779608,1.6525900 | 388371 | 4648207 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54234-foto-08132-130-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 95|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54233 | Conjunt ex-vots de Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-ex-vots-de-sant-jaume-de-codonyet | <p>CARRERAS, J. (1999). 'Els exvots pintats de La Torreta'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 32-35.</p> | XIX | <p>A l'interior de l'església de Sant Jaume de Codonyet es guarda una col·lecció d'exvots i pintures sobre taula. Els exvots són un total de 6 quadrets de petites dimensions realitzats sobre taula i pintats a l'oli. Són de factura molt senzilla i esquemàtica. Cinc estàn advocats a Sant Jaume i un a la Mare de Déu del Carme. La temàtica és variada: hi ha dos en el que una dona pagesa fa la petició de genolls, un malalt al llit, un amb un pagès, un altre amb una casa i els seus habitants, i, finalment, el de més grans dimensions que és la petició que fa un capellà. Tots porten la paraula EX-VOT escrita en algun extrem del quadre i a algun dels dos angles superiors les imatges de Sant Jaume o de la Mare de Déu del carme envoltada de núvols. En general el seu estat de conservació és bó.</p> | 08132-129 | Sorba | <p>Els exvots pintats són ofrenes d'agraïment i a la vegada memòria dels fets pels que s'ha implorat ajuda a la Mare de Déu, generalment. Són composicions pictòriques que representen una escena en la que sempre apareix la Verge a la que es demana que intercedeixi a favor de la petició que fa l'interessat; l'exvot es realitza en senyal d'agraïment per la gràcia concedida. És un tipus d'art popular que va ser molt freqüent a partir del segle XV, i del que trobem diferents exemples al Berguedà.</p> | 41.9779369,1.6525954 | 388372 | 4648205 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54233-foto-08132-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54233-foto-08132-129-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 99|119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54140 | Sant Jaume de Codonyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-codonyet | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII-XIX | <p>Església d'una sola nau, coberta a doble vessant, orientada a llevant i amb un campanar de planta quadrada adossat a la façana de ponent. El campanar té quatre obertures esbeltes d'arcs de mig punt adovellats i és cobert a quatre vessants. La façana és molt simple i fou edificada l'any 1834, amb l'anexió d'una porta amb llinda de pedra d'una sola peça, amb una creu simple i la data de la realització. Sobre la llinda el mur dibuixa un frontó triangular. Un petit òcul al centre de la façana coronat per una creu proporciona llum a l'interior. L'altar major dedicat a Sant Jaume és una obra del segle XIX restaurat després de la Guerra Civil de 1936, i que té dues fornícules laterals amb les imatges de Sant Marc i Sant Isidre. També es conserven algunes pintures i exvots interessants. Davant l'església hi ha el cementiri on s'enterraven els difunts de les cases dels entorns: ca n'Agut, cal Jordana, la caseta de l'Agut, ca l'Oucovat, cal Passavant, Comabella, i Duocastella (aquestes quatre darreres pertanyen al municipi de Navès).</p> | 08132-36 | Sorba | <p>Aquesta església era dedicada en un principi a Sant Cugat; formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà. L'any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament (alaudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum). L'any 999 el comte Miró comfirmava i ratificava al monestir de Ripoll l'alou de Codonyet i l'església de Sant Cugat que el seu pare Borrel havia cedit en el seu testament pocs anys abans. L'església de Sant Cugat de Codonyet devia estar vinculada a la parroquial de Santa Maria de Sorba des de la seva construcció; més tard, possiblement a l'edat moderna, canvià la seva advocació per la de Sant Jaume, segurament en ésser construït el nou edifici. L'any 1345 l'església constava com a parròquia (BALLARÀ, 1999), fet confirmat per les sepultures de pedra que hi ha al cementiri. És esmentada com a sufragània de l'església parroquial de Santa Maria de Sorba l'any 1757, quan el rector de Sorba, mossèn Carles Miralles, redactà la consueta (AS). A finals del segle XVIII l'església centrava un petit nucli de set cases, ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i era sufragània de Santa Maria de Sorba.. Es celebra culte a l'església el diumenge sobre de Sant Jaume i el dia de la patrona, la Mare de Déu del Carme, dos cops a l'any.</p> | 41.9779549,1.6526061 | 388373 | 4648206 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54140-foto-08132-36-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La clau de l'església la guarden a la masia de Ca l'Agut. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54149 | Ca n'Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nagut | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> | XVI-XVIII | <p>Aquesta casa de pagès es troba a prop de l'església i cementiri de Sant Jaume de Codonyet, formant conjunt amb la casa Jordana, propietat de ca n'Agut. És un edifici de planta basilical, cobert a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. És una casa de planta, dos pisos i golfes. Com moltes cases catalanes, la façana té l'eix de simetria descentrat respecte a l'ordenació de les seves obertures, ja que les finestres i balcons estan situats al costat de dos finestrals (un a cada pis) a modus d'eixida, adovellats i d'arc de mig punt rebaixat, que es troben desplaçats cap al costat dret de la façana. El finestral del segon pis actualment es troba tapiat. La porta, adovellada i d'arc de mig punt es troba a l'interior, ja que la casa va ser ampliada per la façana fent una eixida i obrint a la planta l'accès amb volta de canó. L'interior està distribuït en tres crugies perpendiculars a la façana i s'observen les ampliacions: el primer edifici estaria situat al centre i al costat de tramuntana, creixent primer cap el costat de llevant construint dues voltes de canó paral·leles entre elles i amb la façana, amb les pedres posades a plec de llibre; després s'amplià pel costat de ponent, construïnt una sola volta perpendicular a les dues anteriors. Finalment es va afegir el cos de l'eixida davant de la façana i la porta principal amb una volta a cada crugia. Davant de la casa, amb ajuda d'altres coberts, es tanca el recinte de l'era a modus de baluard. A la sala es conserva una llinda amb la data 1756 i adhosada al mur de NW hi ha una antiga tina de cairons dins d'una edificació.</p> | 08132-45 | Sorba | <p>Aquesta seria una de les cases antigües de Sorba, tot i que no es conserva documentació medieval que faci referència. Al Fogatge de 1553 s'esmenta a Berthomeu Agut a Sorba i Codonyer, collecta de Cardona (IGLÉSIAS, 1979). La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Figura al 1766 com casa major delmera (aquella que més produïa de cada parròquia i que havia de lliurar el delme a la hisenda reial) tal i com es recull a L'Excusado de les parròquies del Solsonès i Berguedà (PLANÈS, 1985). El subarrendatari era Josep Farguell, negociant. El cultiu de la vinya es fa evident en les restes que es conserven: una premsa de vi a l'interior de la casa, la base de pedra d'una premsa de grans dimensions (2m de diàmetre), i dues tines, una al costat de la casa i una altra molt propera.</p> | 41.9774025,1.6531847 | 388419 | 4648144 | 1553 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54149-foto-08132-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A l'era de davant de la casa es conserva un sarcòfag de pedra allargat, que medeix 1,50 m, i que possiblement s'extreiès del cementiri veí. No es fa fitxa perquè es desconeix el seu orígen i utilitat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||
| 54240 | Tina de ca l'Agut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-ca-lagut | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XV-XVI | Actualment es troba plena de ferralla ja que s'utilitza com a dipòsit d'escombreries. | <p>Es troba situada a un marge d'un camp al sud de la casa de ca l'Agut. És una estructura circular amb murs de blocs de pedra de tamany irregular per fora i lloses de pedra més llises i grosses a l'interior, totes unides amb morter de calç. Té aproximadament 2 metres de diàmetre i actualment és visible una profunditat d'un metre i mig aproximadament. Li marca la coberta que haurà desaparescut amb el temps. Té una obertura al costat del camí feta en èpoques posteriors per reutilitzar la tina com a dipòsit de materials diversos.</p> | 08132-136 | Gargallà | <p>Per la tipologia de la tina, pot tractar-se d'un element construit al segle XV o XVI, ja que les posteriors es troben folrades amb cairons de ceràmica. És per tant una tina de transició entre les medievals i les del segle XVII.</p> | 41.9766834,1.6532046 | 388419 | 4648064 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||||||
| 54145 | Cista de ca n'Agut I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-ca-nagut-i | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | Destruït | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Cista megalítica situada en un camp prop de la casa de Ca N'Agut. Tota la informació existent, fins i tot la ubicació, es redueix a la que ofereix Mossèn Serra Vilaró (SERRA, 1927). Va ser excavada per ell pels volts de l'any 1915. Tan sols proporcionà els ortostats que delimitaven la cista, dos dels quals sortien a flor de terra enmig del camp. La coberta no es conservava. La profunditat del vas funerari era de 0,60 m respecte al sòl. No va aparèixer cap os i l'aixovar trobat es reduïa a alguns fragments de ceràmica, alguns d'ells força gruixuts (podrien pertànyer a un vas gran).</p> | 08132-41 | Sorba | <p>Actualment ja no existeix. Els propietaris de la casa creuen que es va desmuntar per facilitar el conreu i que les lloses de la cista, un cop traslladades, es van incorporar a la valla que tanca el petit cementiri annex a l'església. Una de les lloses té una creu gravada, potser feta en època medieval.</p> | 41.9772111,1.6536897 | 388461 | 4648122 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54145-foto-08132-41-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. El dibuix de la planta i la reconstrucció proposada va ser feta per Serra Vilaró. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54146 | Cista de ca n'Agut II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-ca-nagut-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | -II/V | <p>Jaciment a l'aire lliure. El jaciment es situa a llevant de la pagesia de ca N'Agut, en un camp de conreu de cereals localitzat al costat sud del camí que, procedent del mas de l'Hostalet, arriba fins a ca n'Agut. Aquest jaciment està situat sobre un aflorament de roca arenisca on, anys enrera, caigué un bloc amb un retall de forma antropomorfa que, segons el propietari del mas, responia a una sepultura. El mateix pagès informà que sovint s'hi recollien pedres i terrissa prehistòrica (això és el que diu la Carta Arqueològica). La prospecció que es va realitzar va permetre constatar la presència de fragments de tegula romana. Actualment està format pels diferents ortostats situats de forma desigual i amuntegats.</p> | 08132-42 | Sorba | <p>El jaciment va ser documentat a la Carta Arqueològica de Catalunya al ser notificat per propietari de la masia i per referències orals d'aquest. Es va procedir a una prospecció de la zona en fer la Carta, però en aquesta no consta l'any de la prospecció.</p> | 41.9770300,1.6541800 | 388501 | 4648102 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54146-foto-08132-42-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||
| 54134 | Forn de can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-soldevila | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1922). Poblado ibérico de Sn Miguel de Sorba. Memoria de las excavaciones realizadas en 1920-1921. A 'Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades', nº 44. Madrid.</p> | IIIaC-VdC | Actualment no existeix ja que va ser destruït | <p>Lloc de centre de reproducció i explotació ceramista. És un forn del qual tan sols es coneix la referència bibliogràfica donada per Mossèn Serra Vilaró a la darrera pàgina de la memòria sobre les excavacions realitzades al poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba. La nota diu: 'A cosa de 100 metros al NE de la casa Soldevila hay restos de otro (horno) en el que se fabrican tegulae romanas'. La prospecció entorn del mas Soldevila que es va realitzar en redactar la Carta Arqueològica d'aquesta zona, no va permetre la localització de les esmentades restes, probablement soterrades o desaparegudes.</p> | 08132-30 | Sorba | 41.9671806,1.6585062 | 388843 | 4647003 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||||||
| 54265 | Santa Maria de Preixana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-preixana | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII | <p>Temple dedicat a Santa Maria. És un edifici construït al segle XVII, tal i com mostra la data a la llinda de la porta: 1685. D'estil clàssic rural i orientada de sud a nord, és un edifici senzill, de planta quadrada, amb una sola nau i campanar quadrat situat al costat est de la façana principal. La façana té porta rectangular amb motllures a la llinda i als laterals, un ull de bou central. El campanar té un sol pis i quatre obertures d'arc de mig punt per les campanes. L'interior és d'una sola nau amb dues capelles laterals al costat de l'altar. La coberta és de volta de canó. Té sagristia i cor, però no s'ha conservat cap altar anterior a la guerra del 1936, tan sols hi ha la taula de l'altar i al mur la imatge de la Mare de Déu i altres dues, totes modernes. Al costat de l'església hi ha el cementiri. La festa major és per la Mare de Déu d'Agost, tot i que es celebra també el dia de Sant Roc. Es celebra missa un diumenge per l'altre, alternant amb La Torreta. Al costat de l'església hi ha el mas Penina, que conserva un mur romànic. A prop de l'església i aproximadament a 1 km al nord d'aquesta, hi ha la casa Soler de Preixana, de segur origen medieval però sense elements remarcables.</p> | 08132-161 | Preixana (Sant Feliu de Lluelles) | <p>Tot i que durant algun temps aquesta església va ser parròquia, a finals del segle XVI ja constava com a sufragania de Sant Feliu de Lluelles. Tan Preixana com Sant Feliu es trobaven dins el terme de l'antiga Vall de Lord; al 1837 van passar al terme municipal de Montmajor perquè formaven part de les possessions del ducat de Cardona. L'any 1023 consta en un document que la senyora Emmo i el seu fill Morí vengueren la seva propietat de Mestossa, la casa, la torre, coberts i terres, que estava situada dins el comtat d'Urgell, en el terme de La Franquesa (la Flanquesa) de la Vall de Lord i que delimitava per orient amb el camí de Preixana. A l'entorn del 1292 Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig, tenia la jurisdicció de Navès i part de Preixana; ho cedí al paborde de Solsona a canvi d'unes possessions que el paborde tenia en el Pla d'Urgell (BACH, 2002, p. 80). La torre a la que fa referència el document anterior seria de protecció viària, com la torre romana de la que es conserva la base quadrada al terme de Tentellatge. L'any 1303 hi havia a Preixana en Bernat Nina, i poc després en Pere Nina, del que derivà el nom Penina, que porta la casa que hi ha al costat de l'església. Aquesta casa, tot i que molt restaurada, conserva part d'un mur romànic i la seva situació sobre un turó rocós, pot fer pensar en un passat medieval i fins i tot en la seva possible condició de torre de defensa del camí a Solsona.</p> | 42.0043300,1.6580100 | 388865.73 | 4651127.71 | 1685 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54265-foto-08132-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54265-foto-08132-161-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54152 | Cal Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soldevila | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIV | En perill d'enfonsament ja que s'ha aixecat la teulada | <p>Masia de planta basilical i d'estructura clàssica, amb el carener perpendicular a la façana i coberta a doble vessant amb la façana oberta a migdia. És un edifici d'estructura molt massissa, construida amb grans blocs de pedra disposats en filades horitzontals molt ben estructurades, amb planta baixa, un pis i golfes. Destaquen dos contraforts al costat dret de la façana principal i la porta adovellada de grans dimensions situada al costat esquerre. A la façana hi ha un seguit de forats entre les pedres disposats en tres filades horitzontals i que possiblement corresponguin a les bigues interiors o s'utilitzèssin per subjectar les bastides en el moment de la construcció. Davant d'aquesta façana hi ha un petit mur que tanca a modus de baluard. Darrera de la casa hi ha un cobert de grans dimensions de planta allargada, amb dos pisos i teulada a dues vessants i en el que destaca l'estructura d'arcs de mig punt del pis que actúa com assecador i que li dona un aspecte molt característic. L'interior de la casa es divideix en dos cossos paral·lels a la façana. En el que es troba entrant per la porta hi ha l'escala de pedra en angle que puja al pis i una quadra al costat dret; el cos de darrera està separat per un doble mur que forma una cambra d'aire d'un metro. Al costat dret d'aquest cos hi ha un arc diafragma al mig que proporciona amplitud a l'estança. El pis està pràcticament enfonsat i no es pot accedir. La casa està construïda en un lloc elevat que permet visibilitat del vessant sud i sobre roca.</p> | 08132-48 | Sorba | <p>L'estructura d'aquesta casa denota la seva antigüitat, tot i que no podem assegurar el moment incial de la seva construcció. Possiblement dati dels primers segles baix-medievals, tenint en compte la imponent estructura dels murs, similars a les cases fortes d'aquesta època, amb estructura quadrangular i massissa. Al Fogatge de 1553 s'esmenta a Matheu Soldevila a Sorba i Codonyer, collecta de Cardona (IGLÉSIAS, 1979). Al segle XVIII era una de les masies importants de Sorba, que ja es esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Sovint s'esmenta la veïna església de Sant Miquel, amb el nom de Sant Miquel de Soldeviles, actuant com a capella de la casa. L'antigüitat del lloc és palesa en les restes del poblat ibero-romà que es troba molt a prop i que va donar orígen al lloc: Sub urbano.</p> | 41.9657965,1.6609364 | 389042 | 4646846 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54152-foto-08132-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54152-foto-08132-48-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El propietari de la casa conserva la clau de la capella de Sant Miquel. El topònim Soldevila pot significar sota la vila, ja que es troba sota l'antiga vila de Sorba. | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||
| 54164 | Tina de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-soldevila | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII | <p>La tina es troba situada en un marge de pedra a prop de la casa Soldevila. La disposició en un marge li proporciona alçada suficient per permetre la recollida del líquid per la part inferior i abocar el raïm al contenidor superior de la tina. Està construida amb blocs de pedra; el contenidor superior és de forma circular (dos metres de diàmetre) aixecat mig metre per sobre del nivell del sól de la terrassa superior, forlat el seu interior amb cairons de ceràmica vidriada de color vermellòs i té quatre pilastres que suportarien una antiga teulada per protegir l'estructura i segurament parets al seu voltant. La tina té uns dos metres de fondària. A la terrassa inferior del terreny hi ha la boixa o sortida del líquid, formant una porta de pedra allindada amb una motllura, possiblement per encaixar una porta. Actualment la tina es troba abandonada.</p> | 08132-60 | Sorba | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'imperbeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'edat mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en que es construeixen noves tines, i desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX en no poder-se adaptar al fred els nous ceps americans que es van introduïr després.</p> | 41.9654256,1.6619613 | 389126 | 4646804 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54164-foto-08132-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54164-foto-08132-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||
| 54139 | Oratori rupestre de Sant Miquel de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-rupestre-de-sant-miquel-de-sorba | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1922). Poblado ibérico de San Miguel de Sorba. Memoria de las excavaciones realizadas en 1920-1921. A 'Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades', nº 44. Madrid. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J., PADILLA, I., PAGÈS, M. (1981). Manifestacions eremítiques a les rodalies de la rotonda sepulcral de Sorba. “Quadren d'estudis medievals”, núm. 6, pàgs. 357-366.</p> | III-V dC | <p>Oratori rupestre excavat a una veta de roca arenisca en forma de bauma. A la cara de migjorn d'aquesta roca hi ha tallada una fornícula coberta amb volta de mig punt, de 1,40 m d'alçada, 1,32 m d'amplada màxima i 60 cm de profunditat a la part inferior i 110 a la superior. Està delimitada per un àmbit rectangular que, l'any 1922, encara conservava motllures excavades a la roca a banda i banda. A la part superior esquerra d'aquest àmbit pot llegir-se un epígraf en baix relleu format per quatre lletres capitals CRIS (T) U (S), que constitueixen l'inici d'una incripció epigràfica perduda pel desgast de la roca. Sobre la roca, damunt la fornícula, es conserven dos conjunts de tres forats disposats en forma de triangle separats entre 30 i 50 cm l'un de l'altre.</p> | 08132-35 | Sorba, turó de Sant Miquel | <p>La primera referència la trobem a la memòria d'excavació del poblat ibèric publicada per Mossèn Serra i Vilaró l'any 1922. Aquest recull la creença popular que en època de la invasió dels àrabs l'oratori (nomenat per ell columbari per la motllura que envolta la fornícula) amagava la imatge de Sant Miquel que actualment es venera en l'església construïda al turó. Posteriorment, els arqueòlegs del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona (BOLÓS, PADILLA, PAGÈS, 1981), consideraren que el rebaix és una modificació força moderna. L'atribució d'un origen tardo-romà podria estar recolzada per l'existència d'un poblament continuat des de l'època ibèrica fins els nostres dies al pobalt de Sant Miquel i als entorns. El jaciment pateix una degradació natural de la base de la roca que contribueix a la seva progressiva desaparició. A principis de segle Mossèn Serra Vilaró ja va observar la pèrdua de gran part de la inscripció, així com la caiguda de la part posterior de l'àmbit rectangular que delimitava la fornícula, i la part superior de la balma. De llavors ençà s'han perdut les motllures que delimitaven la fornícula, ja que actualment tan sols s'insinuen.</p> | 41.9645400,1.6630700 | 389216 | 4646703 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54139-foto-08132-35-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1980: estudi en el context d'una prospecció arqueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Aquest oratori també és conegut com l'eremitori de Can Soldevila. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54237 | Forn d'obra de can Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-estruc | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construit aprofitant un desnivell del terreny. És de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construides de grans blocs de pedra farcits amb terra. Està dividit en dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral pel costat de ponent; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dues voltes separades per un mur mitjaner tot construit d'obra. Per accedir a la cambra de cocció hi ha dues portes degut al gruix del mur: la primera porta exterior és rectangular amb els angles arrodonits; la interior és d¡arc apuntat de maó. La porta s'obre a migdia. No existeix la cúpula que cobria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació, tot i que l'estructura general està en bon estat.</p> | 08132-133 | Sorba | <p>El forn era propietat de la casa Estruc, que també eren propietaris del molí i de Terracuques. El pare i avi del propietari de cal Taulé feien funcionar aquest forn i fabricaven teules i material d'obra durant el segle XX. D'aquí pot venir l'actual topònim d'aquesta casa: cal Taulé (fabricant de teules).</p> | 41.9699500,1.6637500 | 389282 | 4647303 | 08132 | Montmajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54237-foto-08132-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||
| 54138 | Església de Sant Miquel de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-sorba | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | X-XI | <p>L'església es troba al cim del turó situat sobre l'església de Santa Maria de Sorba i ocupant una part del poblat ibèro-romà que va ser excavat per Mossèn serra Vilaró l'any 1921. Fou construida sobre els fonaments d'un antic oppidum ibèric que posteriorment va ser ocupat pels romans. Sembla que les tres primeres filades de l'església foren aprofitades d'una torre romana i d'una acròpoli. És una església d'una sola nau amb absis rectangular a llevant, més estret que la nau i més baix. Al mur de l'absis hi ha una petita finestra d'una esqueixada molt simple amb un arc de mig punt adovellat. La porta original d'entrada a l'edifici estava situada al mur de migjorn on encara es veuen vestigis d'una porta adovellada. L'entrada actual és al mur de ponent i porta la data 1810. Aquest mur de ponent fou reforçat amb dos contraforts, possiblement construits en el moment d'obrir la porta i de construir el campanar d'espadanya que es troba situat al mateix mur. L'interior de l'església està enguixat, i encara es veu la coberta en volta de canó i l'arc triomfal que separa l'absis. Es conserva l'altar i darrera una furnícula que conté una bonica imatge de Sant Miquel. La zona de l'absis té les parets i els sostre policromats amb pintures d'elements arquitectònics.</p> | 08132-34 | Sorba, turó de Sant Miquel | <p>El territori de Sorba va mantenir una població estable des d'època romana. L'església de Sant Miquel és el testimoni de la cristianització i de la primera repoblació a l'Alta Edat Mitjana a la Vall d'Ora, i relacionada amb l'església de Santa Maria de sorba de la qual sempre ha estat sufragània. Aquesta església fou objecte de llegats testamentaris durant el segle XIV, els anys 1373 i 1377 (ADS), essent aquesta la única documentació que es conserva. Va ser remodelada en diferents èpoques reforçant l'estructura externa dels murs al segle XVII, moment en que era coneguda con Sant Miquel de Soldevila, essent probablement capella de la masia de Soldevila molt propera a l'església, ja que no consta com a sufragània de Santa Maria en aquesta època. L'entrada fou remodelada l'any 1810. Sorba fou un dels llocs esollits pel comte Guifré el Pelòs per a consolidar la repoblació del Berguedà i la Vall de Lord, fent donació posteriorment d'aquestes terres al monestir de Ripoll l'any 888, especificant que eren terres de frontera a la marca del comtat d'Urgell. Juntament amb les terres el comte cedí el lloc de Suburbano amb l'església de Santa Maria i altres esglésies, entre les que figuraria la de Sant Miquel. Molt a prop s'han trobat restes de manifestacions eremítiques, que juntament amb les dues esglésies, demostren l'existència d'una activitat religiosa molt activa i antiga.</p> | 41.9655931,1.6642141 | 389312 | 4646819 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54138-foto-08132-34-2.jpg | Inexistent | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | No s'ha pogut accedir a l'interior de l'església, tot i que es pot veure l'interior des d'una petita finestra a la porta. Les clau de la casa les té el propietari de Can Soldevila, que viu a Serrateix. | 91 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54243 | Tina 2 de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-2-de-carol | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII-XIV | bo, tot i que està plena de ferralla | <p>A prop de la casa Carol, en un desnivell rocòs que fa el terreny, hi ha un conjunt de tombes excavades en la roca i una tina. La tina és circular, de 180 cm de diàmetre i desconeixem la profunditat ja que es troba plena de ferralla. A la part inferior de la roca es pot veure la boixa. La tina es troba al costat d'un grup de cinc sepultures excavades.</p> | 08132-139 | Sorba | <p>En ser la casa Carol una de les més importants de Sorba tindria més d'una tina. En coneixem dues, aquesta que es troba més prop de la casa i amb un sol recipient circular, i la de la fitxa 138, amb més recipients.</p> | 41.9848800,1.6641600 | 389342 | 4648960 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54243-foto-08132-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54243-foto-08132-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que formen part del terme de la casa Carol de Sorba, les sepultures i la tina es troben dins el terme municipal de Navès (Solsonès). | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||
| 54241 | Pou de gel de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-sorba | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVI-XIX | <p>Pou de gel que es troba al marge de la riera de l'Aigua d'Ora i al peu del turó de Sant Miquel de Sorba. Es tracta d'una estructura d'uns 10 m de diàmetre construida aprofitant un desnivell del terreny. Forma un pou amb les partes interior de pedra molt ben alineada formant un espai circular cobert amb una cúpula semiesfèrica de pedra. L'accès a l'interior es realitza a travès d'un forat obert a la part superior de l'estructura. S'accedia a l'interior amb una escala de fusta que actualment no existeix.</p> | 08132-137 | Sorba | <p>Desconeixem la cronologia exacta d'aquest pou de gel, tot i que per paral·lelismes a zones properes podem aventurar que s'utilitzaria entre els sgeles XVI i principis del XX. Està construit en un lloc humit i obac, a prop d'un corrent d'aigua (riera de l'Aigua d'Ora). El gel que s'extreia d'aquest pou es comercialitzava principalment a Cardona.</p> | 41.9669800,1.6645500 | 389343 | 4646973 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54241-foto-08132-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a la construcció de la carretera de Sorba a la Vall d'Ora, es va malmetre la paret del forn de tramuntana, que ha quedat penjada sobre la carretera, tot i que no s'ha espatllat l'estructura interna. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54157 | Creu de terme de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Creu de terme situada al peu de la carretera local que porta a l'església de Santa Maria de Sorba. És una creu de ferro situada sobre un peu de ciment i que medeix uns dos metres i mig d'alçada total. La punta dels tres braços tenen forma trilobulada, tot i que l'estructura general és molt senzilla. Al centre dels braços hi ha dos cercles concèntrics dels que surten punxes a modus de raigs i al centre porta la inscripció: MISSIÓ 1931.</p> | 08132-53 | Sorba, a prop de l'església de Santa Maria | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camís marcant el terme jurisdiccional d'un poble, o en una cruïlla de camins, i generalment a prop d'una església. La creu de terme de Sorba indicaria el lloc on es situava el nucli del municipi, al costat de l'església parroquial. Aquesta és una creu que va ser aixecada en els anys de la posguerra, en record de les missions, i per tant és una mostra de la pietat popular.</p> | 41.9673960,1.6646917 | 389355 | 4647019 | 1931 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||||||
| 54141 | Poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-sant-miquel-de-sorba | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1922). Poblado ibérico de San Miguel de Sorba. Memoria de las excavaciones realizadas en 1920-1921. A 'Junta Superior de Excavaciones y Antiguedades', nº 44. Madrid. SANMARTÍ, E. (1976). 'Breu aproximació a la ceràmica de vernís negre del poblat de Sant Miquel de Sorba'. A Cypsela, núm. 1, p. 125-128. TRIAS, G. (1967). Cerámicas griegas de la Península Ibérica. 1967. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (4). A L'Erol nº 23, pàgs. 45-47. (materials al Museu).</p> | -VI/I | <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades de poblat. Poblat ibèric situat al turó de Sant Miquel, a la riba dreta de la riera de l'Aigua d'Ora i a ponent de l'església de Santa Maria de Sorba. El poblat pren el nom de l'església romànica bastida al cim del turó i dedicada a Sant Miquel, i s'extèn per tot el pla superior del tossal ocupant un espai de 98m x 23 m aproximadament. Fou exacavat quasi totalment per Joan Serra i Vilaró entre 1920 i 1921, restant inèdit l'espai ocupat per la capella. En el mateix punt es conserva una important estructura arquitectònica d'època romana de planta rectangular i que també resta a mig excavar, que podria correspondre a una fortificació. La resta del jaciment es va trobar molt destruït i foren escasses les restes arquitectòniques localitzades. Tot el subsòl es troba ple de sitges excavades a la roca (163 sitges i dipòsits en total), circulars, ovalades i rectangulars, de les quals dues, per les seves característiques, s'han de considerar veritables subterrànis (una d'elles té una paret mitgera a l'interior i algunes estàn comunicades entre si mitjançant obertures circulars). Aquestes sitges es trobàven al subsól dels habitatges. La resta tenen una fondària que oscil·la entre els 80 i els 250 cm. Aquesta és la singularitat d'aquest poblament, la utilització de sitges durant tot el temps en que fou habitat, mentre que els dels voltants (Ansernera a Olius, Castellvell a Solsona) abandonaren les sitges després del segle IV aC, quan transformen els seus cultius i introduïren la vinya i l'olivera. A l'interior de les sitges aparegueren ceràmiques a mà datables entorn els segles VII-VI aC. La majoria va proporcionar ceràmica ibèrica i tan sols una contenia ceràmica romana. Per sobre del nivell de les sitges, al sector oriental del tossal, encara avui es poden observar restes de murs que evidencien una segona fase arquitectònica. Aquests murs constitueixen les úniques restes habitacionals d'època ibèrica i estàn adossats a un altre mur de tanca que Mossèn Serra va considerar un element de fortificació. Actualment tota la superfície del poblat es troba envaïda per la vegetació, especialment de pins, alzines i matolls. Es poden veure algunes de les sitges excavades a la roca, i part de les estructures descobertes als anys 20, amb paraments que es desmoronen. A les vessants i al peu del turó encara es recull ceràmica ibèrica, tot i que no gaire abundant. A la vessant sudest del turó s'observa, a mitja alçada, una estructura de punt rodó construïda amb pedra seca, la qual, a simple vista, no apareix associada amb material datable. Al sudoest es conserva un oratori rupestre del que també s'ha fet fitxa.</p> | 08132-37 | Sorba, turó de Sant Miquel | <p>La zona de Sorba fou un nucli d'assentament humà des de l'època dolmènica (calcolític) fins a la romanització passant per l'ibèrica. El poblat seria construït en època protoibèrica, amb una ocupació en època ibèrica relacionada amb les estructures arquitectòniques d'hàbitat seguida d'una ocupació romana, finalitzant al segle I aC. El poblat ibèric es trobava envoltat per una muralla sobre un turó al costat del riu, lloc on més tard fou edificada l'església de St Miquel de Sorba. Al peu del turó i del riu Aigua d'Ora es va formar en època romana un agrupament humà que donà lloc al topònim de Sorba (Sub Urbe, Suburbano). Sembla que l'església fou bastida aprofitant les restes d'una torre romana i sobre les ruïnes d'una necròpoli. (AAVV, 1985, pàg 27). Es poden distingir tres fases cronològiques continuades a partir dels materials conservats: I- fase protoibèrica, caracteritzada per ceràmiques acanalades i fetes a mà amb cordons corresponents a una cronologia del VII-VI aC, i relacionats amb les sitges. II- fase ibèrica, caracteritzada per ceràmica comú ibèrica, àtica, campaniana, monedes ibèriques, joguines d'argila que imiten ceràmica domèstica d'importació i una joia d'or que desaparegué del Museu de Solsona l'any 1936. Cronologia 450-50 aC. Fase relacionada amb la majoria de les restes d'estructures arquitectòniques i la fase de màxim esplendor. III- fase imperial romana, caracteritzada per ceràmica sigil·lata itàlica, sudgàl·lica i hispànica, a més de ceràmiques comunes ( s. I aC). Aquesta darrera etapa correspon a la destrucció del poblat pels romans, pel cònsul Ponci Cató l'any 194 aC. Durant les campanyes de sometiement dels Bergistans i Lacetans. El romans vàren aprofitar el lloc, van tapar les sitges i van edificar a sobre. Durant la dominació romana i abans de la destrucció sembla que el poblat va arribar a un important període de plenitud. Es conserven unes plaques ceràmiques decorades amb figures humanes i es generalitza l'ús de la moneda, de les que es van trobar 9 monedes tipus as de finals del segle II aC , amb caps humans a l'anvers i genets amb inscripció al revers. D'aquesta època també es conserven restes de terra sigil·lata romana, llànties, un ungüentari, eines de ferro, així com restes de teules i estucs amb estucs ornamentals de calç. A la memòria de Serra Vilaró (SERRA, 1922) es diu que també es van trobar una base i capitells romans, així com un forn de teules romanes a 100 m al nord-est del mas Soldevila. El poblat fou definitivament abandonat a finals del segle I aC. Cal assenyalar que de la memòria d'excavació (SERRA, 1921) es desprén que els materials no foren individualitzats estratigràficament ni discriminats segons la seva procedència. Tan sols la ceràmica de vernís negre va ser estudiada posteriorment per E. Sanmartí (SANMARTÍ, 1976), i la ceràmica grega de figures roges estudiada per G. Trias (TRIAS, 1967).</p> | 41.9649469,1.6647508 | 389356 | 4646747 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54141-foto-08132-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54141-foto-08132-37-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1920: intervencions arqueològiques que afectaren a la quasi totalitat del jaciment realitzades per Mossèn Serra i Vilaró. Any 1980: estudi del jaciment en el context d'una prospecció arqueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Els materials extrets en aquesta excavació es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54155 | Molí de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sorba | <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketrés Ed. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. PALAU RAFECAS, Salvador ('El Galo') (1997). Els molins fariners del riu Aiguadora. Associació cultural Revista de La Segarra. Santa Coloma de Queralt.</p> | XVI | <p>El molí de Sorba està situat a la riba del riu de l'Aiguadora, que neix als Rasos de Peguera i desemboca al Cardener molt a prop de Cardona. És aquest un dels molts molins moguts per l'aigua d'aquesta riera i l'únic que es troba al terme de Montmajor. Esta format per un conjunt d'edificis: el propi molí, l'edifici on hi havia el molí d'oli i uns coberts davant la casa. La casa-molí és de planta quasi quadrada, amb planta, pis i golfes i cobert amb teulada a dues vessants, amb la porta principal orientada al sud. Perpendicular a aquest edifici, per la part de darrera hi ha l'estructura de l'edifici on hi havia el molí d'oli i que actualment és descobert ja que un incendi fortuït va fer malbé la teulada i la premsa. En l'angle que fan els dos edificis a la banda nord, es troba la bassa, que proporcionava moviment a quatre rodets diferents que es troben en quatre cacaus o carcavàs en forma de túnel amb volta de canó que encara es poden veure al cantó de llevant davant la riera. Els cacaus es troben agrupats de dos en dos, cada un d'ells servia a un dels molins: molíns de gra, molí de farina, escairador i després turbina, molí de les olives. A la planta baixa de la casa, dividida en tres crugíes, i a la zona central que és l'accés principal, es conserva l'estructura sencera d'un del tres molins que hi havia en aquest lloc, amb la mola, la tremuja, la tapa de la mola, la cabra i la farinera que és feta amb un bloc de pedra tallada. Fins fa pocs anys hi havia dues moles per fer farina d'ordi pel bestiar i una altre de blat per fer-ne pa amb moles de la Ferté que feien la farina més fina. Davant del molí que queda hi ha la mola sotana encastada al terra d'un dels molins de gra que es va utilitzar per muntar unes politges que movien la maquinària de la ferreria i amb una dinamo i un alternador feien llum per tres o quatre cases de la zona durant la nit (quan el molí no funcionava). Més tard es va instal·lar una turbina Francis per donar llum a la casa i a la botiga, utilitzant el rodet del molí escairador. En aquest mateix espai havia hagut un molí escairador del que encara en guarda la mola volandera, mentre que la mola de l'escairador està soterrada a l'exterior davant de la façana. Tota aquesta estructura era moguda amb dos rodets. Destaca un gran arc de pedra de mig punt rebaixat que divideix l'estança en dues parts i alhora contribueix a fer més ample l'espai. A la crugía de l'esquerra hi ha la ferreria, que conserva totes les eines, a més del fornal, les moles, l'enclusa, i l'instal·lació de politges que transmetien energia a les diferents màquines del ferrer. Convé destacar que la ferreria es conserva intacta, complerta i en molt bon estat degut a l'atenció dels habitants del molí, ja que va ser el pare de la senyora el que va instal·lar la ferreria. A la crugía de la dreta es conserva l'antiga botiga que havien portat els moliners, amb la taula, postades i diferents elements, ja que aquí es venia el gra, la farina, altres queviures i a més feia de bar de la zona. Al pis hi ha la vivenda. A l'edifici annex, al que s'accedeix per la botiga, hi havia l'antic molí d'oli. Encara es conserva el molí amb el vas de pedra i la mola de forma cònica, així com diferents compartiments d'obra on es guardaven les olives per les diferents cases, les portadores de fusta i el braç de la premsa. Degut a l'incendi que patí l'edifici, es va quedar sense teulada i això ha provocat que el braç de fusta de la premsa s'hagi fet malbé, tot i que es pot observar les seves importants dimensions. A fora es conserven diferents tipus de pedres de mola, la majoria del país i una de francesa (La Ferté), i també una de tronc cònic que era del molí escairador. Al terra de la planta baixa s'han aprofitat les moles velles per fer l'enllosat, així com al passadís exterior de la casa. A la façana hi ha esculpit l'any 1873, corresponent a alguna ampliació. La resclosa del molí és a sota de la casa Comabella, municipi de Navès.</p> | 08132-51 | Sorba | <p>El molí pertanyia a la casa ca L'Estruch, tot i que no sabem si ja existia a l'edat mitjana. A prop hi ha la casa de cal Molner, topònim probablement derivat de muliner, casa que ja existia al 1600 i en la que probablement vivia el muliner del molí de Sorba ja que aquesta casa no és un molí. El paborde de Berga, actuant com a senyor feudal, va fer un contracte d'arrendament amb el rector de Sorba, mossèn Cervertí, prorrogant el que tenia amb el pare del rector Guillem, el 1312. Li cedeix el mas de Sorba, que seria la rectoria, i els molins del terme. Estaven sotmesos a la motllura els homes de Sorba, de Gargallà, de la Serra de Fígols, del Quer de Lluelles i de Vidal de Sant Feliu. Al fogatge de 1553 a Sorba hi ha Joan Moliner, que seria el del molí de Sorba, així que ja hem de suposar que existia en aquesta època. L'any 1933 s'instal·là com a moliner i ferrer el pare d'Adelina Cabot, actual estadant del molí; abans hi havia hagut altres moliners de la família dels Bessa de Cardona i Puig Reig (Bessa del Vilar d'Avià). Adelina Cabot va fer anar el molí fins fa 25 anys, moment en que ho va deixar perquè s'havia de canviar el rodet del molí i el propietari va pensar que no valia la pena.</p> | 41.9708739,1.6650240 | 389389 | 4647404 | 1553 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54155-foto-08132-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Degut a que els actuals estadants i antic moliners marxaràn en breu, caldria concienciar als propietaris de la importància de conservar tot el conjunt del molí, així com aprofitar la memòria de la Sra. Adelina Cabot, actual habitant i antiga molinera, per tal de reconstruïr el molí de les olives. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||
| 54142 | Tomba del Moro de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-del-moro-de-sorba | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 84. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75.</p> | Destruït | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Es tracta d'una cista formada per un vas de 2,40 m de llarg per 1,45 m d'ample, delimitada amb sis ortostats i una gran coberta. L'alçada màxima de la llosa nord és de 1,40 m. Actualment el sepulcre està enfonsat 0,90 m en el terra, sense poder precisar si originariament estava soterrat tot ell, ja que es troba enmig d'un camp. Hi foren sebollits dos individus. El crani d'un d'ells, disposat a la banda de sol ixent,tenia una pedra plana que li feia de coixí. Entre els viàtics que es van recuperar hi ha una vintena de punxons i espàtules d'os, la major part dels quals van aparèixer clavats verticalment al sòl d'argila de la tomba, com a manifestació ritual. D'altres, més pocs, van aparèixer junt a les falanges de les mans i dels peus. També es trobaren vuit geomètrics o puntes de sageta de tall transversal (tres trapezis i quatre triangles) de sílex blanquinós. Finalment alguns fragments de ceràmica feta a mà de parets grolleres i pertanyents, al menys, a dos vasos diferents. Un d'ells de pasta vermellosa i negra de cocció molt defectuosa. El sepulcre va ser excavat per Mossèn Serra i Vilaró l'any 1915, tot i que ja es trobava malmès. Els materials extrets a l'excavació es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 08132-38 | Sorba | <p>Al Neolític es van desenvolupar unes ideologies màgico-religioses que provoca uns ritus de culte als difunts molt important i diferenciat dels períodes anteriors. Així es van realitzar diferents sistemes d'inhumació: els sepulcres de fossa, els de cista i les coves sepulcrals. El sepulcre en cista és una caixa rectangular de lloses soterrades i amb la coberta a nivell del pla del terreny, a vegades cobertes amb un túmul de terra. Generalment eren enterraments col·lectius acompanyats d'aixovar divers. Segons explica Mossèn Serra Vilaró a la memòria d'excavació (SERRA, 1915), aquesta cista va ser violada en dues ocasions en el transcurs d'uns cinquanta anys: la primera va provocar el trecament d'una olla de ceràmica en busca d'or o monedes, i la segona (dos anys abans de l'excavació de Serra) va ser causada pels habitants de la casa de pagès propera (actual rectoria) que van utilitzar i trencar les lloses per fer l'enllosat de la cort de porcs del mas. Tot i així va ser excavada l'any 1915 extreient els materials i, el fet de trobar-se en mig d'un camp de conreu va provocar la seva desaparició paulatina.</p> | 41.9673100,1.6652900 | 389405 | 4647008 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que el jaciment està destruït, es fa la fitxa perquè està documentat a la Carta Arqueològica. Hem trobat alguna referència a aquesta cista com a 'dolmen de Sorba'. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||||||
| 54156 | Creu de pedró de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-santa-maria-de-sorba | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega de ferro amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit. Es troba situada davant de la porta principal de l'església i delimitada amb un sócol de pedra al seu voltant a modus de graonada.</p> | 08132-52 | Sorba | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posàven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites.</p> | 41.9684330,1.6653033 | 389408 | 4647133 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||||||||
| 54136 | Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-sorba | <p>BENET, A. (1978). Les donacions dels comtes catalans al monestir de Ripoll durant els segles IX-X-XI. A XXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Ripoll. RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31.</p> | VI i post | L'edifici està pendent d'una propera obra i excavació que modificarà la nau romànica. | <p>Santa Maria de Sorba forma un conjunt homogeni en el que s'integren la mateixa església i la casa rectoral, que es troba a la riba esquerra del riu Aiguadora i a 8 km de Montmajor. Actualment depèn de l'arxiprestat de Cardona, Bisbat de Solsona. L'església està orientada SW-NE, amb la capçalera a NE. L'església actual fou feta aprofitant en part el mur meridional de l'antiga església romànica i paral·lela a aquesta. La nau, de 15,50 m de llarg i 6,10 m d'ampla, és coberta amb voltes de canó nervades encreuades amb claus de volta; el cor es troba sobre l'entrada; el tester és recte i a cada banda de la nau hi ha dues capelles laterals, les del costat dret envaeixen l'antiga construcció romànica. A la dreta del presbiteri, en una capella lateral a la que s'accedeix a través d'una porta des de l'altar, hi ha el martyrium, situat en un espai de forma semicircular (la rotonda), i que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. Al centre hi ha la tomba de Sant Eudald sota el nivell del sól i protegida amb unes reixes que anivellen el paviment. Paral·lela a l'actual església i al costat dret, s'aixeca la nau de l'antiga església romànica a la que s'accedeix a través d'una porta adovellada, fruit d'una ampliació de la façana el segle XVI. Al costat dret de la nau hi ha un banc de pedra longitudinal a la paret, i el paviment antic era d'argila piconada que més tard es va cobrir amb un altre d'opus signinum, per finalment cobrir amb un empedrat longitudinal. Sembla que la nau seria coberta amb coberta de fusta a dues vessants. Entre mitjan segle X i XI s'allargà la nau i es reconstrueix l'edifici realitzant un creuer amb arcades i dues absidioles de planta semicircular a cada banda, així com un arc triomfal que devia suportar la volta de canó que resta gairebé sencera. Només es conserva l'absidiola dreta, ja que l'esquerra desaparegué en successives reconstruccions. Al segle XII es va aixecar un petit campanar sobre el creuer, del que queden poques restes. A finals del segle XVI s'edificà la rectoria. Al segle XVII es construí el nou temple. A la porta principal porta la data 1685 i la inscripció: 'A 4 obre ani 1685 me s. Ar. Terribilis est locus iste hic domus dei est et porta coeli et vocabitur aula Dei'; a la llinda de la porta de l'hort diu: 'S. IARR. ME FECIT A 5 IOBRE 1681'. El campanar va ser acabat l'any 1873, s'aixeca al costat esquerre de la façana, amb base de planta quadrangular i pis de planta octogonal coronat amb barana i nervis de cúpula i amb quatre finestres.</p> | 08132-32 | Sorba | <p>Aquesta església va ser parròquia limítrof des dels seus inicis amb l'antiga Vall de Lord. La zona degué ser repoblada per Guifré el Pelós entre els anys 879-880, en ser territori fronterer amb el món islàmic i constituint la marca meridional del comtat d'Urgell. L'any 944 el Comte d'Urgell, Ermengol I, donà al monestir de Ripoll la vall de Lord i Sorba (Suburbano) (BENET, A. 1978), topònim que indica que l'església es trobava a sota de la urbis, que estava al tossal de Sant Miquel (poblat ibèric-romà de Sant Miquel de Sorba). Per tant el primitiu nucli de població es trobava al cim del monticle i va tenir els seus orígens en època ibero-romana. L'any 1099 hi ha un document que situa Sorba al comtat d'Urgell (Arxiu Capitular de Solsona, pergamí nº 338). Això demostra que la zona de Sorba, amb Gargallà, pertanyia al comtat d'Urgell des del segle XI, jurisdicció de Ripoll (junt amb Gargallà i Montmajor) que va mantenir fins a mitjans del segle XVIII. A mitjans del segle XVIII, Sorba era una batllia del ducat de Cardona, el duc hi tenia la jurisdicció criminal i el monestir de Ripoll la civil i eclesiàstica. En ésser abolits els senyorius al segle XIX i després de la desamortització, Sorba passa a dependre del Bisbat de Solsona. En època romànica s'hauria reconstruït la primitiva església en un romànic llombard, com es pot apreciar en un tros de mur de migdia que resta a les golfes de la rectoria, i va ser advocada a Santa Maria. Durant el segle XVII es va edificar el temple actual aprofitant l'antic temple romànic per ubicar capelles laterals, essent inaugurat l'any 1685. L'any 1765 es construiren els bancs del cor, el 1766 l'altar de Sant Eudald amb l'imatge barroca, el 1765 la làpida sepulcral de la família Parera de la casa Estruch (al terra de l'església). Al centre del paviment hi ha una altra làpida amb una corona en relleu, que era la tomba pels capellans. L'any 1977, Manuel Riu i Albert Bastardes van començar a realitzar investigacions arqueològiques patrocinades pel Ministerio de Cultura, trobant les restes d'un altar primitiu i sota una llosa plana, un esquelet de persona sota tégules romanes, tal com acostumaven els cristians des del segle VI. Tot indicava que es tractava del sepulcre d'un sant o un màrtir, en concret Sant Eudald. El cementiri vell de Sorba era darrere l'església, però el més antic fou fet a l'entorn del mausoleu de Sant Eudald, podent-se observar tombes excavades a la roca, fins i tot a prop de la riera de l'Aigua d'Ora. Intervencions arqueològiques: Any 1977 i 1979, excavacions fetes per Manuel Riu i col·laboració de l'arquitecte Albert Bastardes. L'any 1994 Josep Pujades i Cavalleria va fer unes intervencions amb el suport de la Generalitat.</p> | 41.9685367,1.6654265 | 389419 | 4647145 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54136-foto-08132-32-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La protecció com a BCIN comprèn: la casa rectoral, construccions auxiliars, l'era, l'hort, a més de l'església i el martyrium. | 91|92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||
| 54137 | Martyrium de Sant Eudald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/martyrium-de-sant-eudald | <p>RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31. RIU, M. (1981). 'Excavacions arqueòlogiques a Santa Maria de Sorba', a Quaderns d'Estudis Medievals, vol. I, núm. 6. Artsestudi eds. Pàgs. 323-344. VIVES, E. (1981). 'Estudi antropològic de les restes òssies de Sant Eudals de Sorba'. A Quadern d'Estudis Medievals, nº 6, pàg. 345.</p> | I-VIII dC | <p>A la dreta del presbiteri, mirant de cara a l'altar, hi ha el martyrium, situat a un espai de forma semicircular (la rotonda), que és la construcció més antiga del conjunt. La rotonda és de planta gairebé quadrada a l'exterior (5,25 x 5,75m) i circular a l'interior , coberta amb cúpula semiesfèrica de 4 m de diàmetre. El paviment original, d'opus signinum, es trobà en les excavacions sota tres paviments successius, a una profunditat de 85 cm del nivell del carrer. En els murs, que van ser arrebossats amb cal i pintats de mangra que quasi ha desaparegut, encara es veuen restes de dues finestres adovellades. A l'exterior, el parament fou refet en dues ocasions: al segle X, i al XVIII al construir la casa rectoral. La tomba del màrtir es trobà situada al peu d'un altar cúbic massís i estucat. L'interior de la sepultura (2,30 x 60 i 40 cm d'alçada) era situada sota el paviment d'opus signinum, en el que s'obria un ócul tapat amb una tegulae plana, a través del què es podia accedir a l'interior de la tomba per obtenir relíquies. A la rotonda s'adossà una primera nau quadrada a finals del segle VII, i als segles IX-X s'allargà degut a l'increment de població, construint una nau de l'església romànica de 13 m de llargada i 4 m d'ample, coberta amb volta de canó seguit de 6,65 m d'altura. D'aquesta manera la rotonda es convertí en l'absis de l'església amb l'ara al centre que portava la inscripció en llatí: EUBALDIS RELIQUIARUM MARTYRIS XRISTI AMEN, que confirma la procedència de les relíquies. Segons l'estudi antropològic realitzat in situ per Elisenda Vives, es tracta d'un individu d'uns 50 anys, de 1,65 a 1,70 m d'alçada, amb insercions musculars febles i afectat per la gota. Enterrat en decúbit supí amb les cames estirades i els braços creuats al sotaventre. Hi manquen els ossos del crani, la mandíbula i algunes vèrtebres, degut possiblement al trasllat de part de les relíquies a Ripoll. Les excavacions arqueològiques han permès detectar cinc sarcòfags tardo-romans (un encastat al mur de la nova església, un altre al voladís de la teulada del temple romànic, dos als murs dels marges dels camps veïns i un a l'interior de l'església), amb arquets cecs formant sanefa a la part frontal.</p> | 08132-33 | Sorba | <p>Els antecedents històrics de Sorba es remonten a l'època ibèrica i convertint-se en un dels principals enclavaments de l'etapa tardo-romana de les rutes de l'interior de Catalunya, incorporat a la dominació Carolingia al darrer terç del segle IX. Durant època visigòtica, a finals del segle VI, es construiria el martyrium de Sant Eudald, sota l'antic nucli de població, sub urbe, d'on sortiria el topònim de Sorba. Ben aviat, al voltant d'aquest martyrium devia créixer un cementiri amb tombes, sarcòfags excavats a la roca i coberts amb tegulae planes. Foren construïts alguns edificis al costat del martyrium que segueix la tradició de les rotondes sepulcrals romanes, i en època romànica l'antiga església que tenia l'edifici del martyrium com a capçalera. L'any 888 Guifré el Pelós donaren al monestir de Ripoll l'església de Santa Maria de Sorba. Segons la tradició, l'any 978, uns monjos de Ripoll s'emportaren el cap del màrtir en construir una nova església i precisar relíquies per la seva veneració. Sant Eudald fou sacerdot i morí màrtir a mans dels visigots arrians, als 46 anys d'edat, l'onze de maig de l'any 581. Al seu voltant s'estenien tombes cobertes amb tégules planes, pròpies de l'antiguitat tardana. El culte a Sant Eudald s'estengué des del segle IX pels àmbits de Sorba, Ripoll i Celrà fins a Rubió, Jorba i Sant Pau de l'Ordal, arribant abans del segle XII a Osca. Intervencions arqueològiques: Any 1977 i 1979, excavacions fetes per Manuel Riu i col·laboració de l'arquitecte Albert Bastardes. L'any 1994 Josep Pujades i Cavalleria va fer unes intervencions amb el suport de la Generalitat.</p> | 41.9684290,1.6654587 | 389421 | 4647132 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54137-foto-08132-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54137-foto-08132-33-2.jpg | Legal | Medieval|Visigot|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per accedir a l'interior de l'església cal demanar que obrin la porta a la casa de la rectoria. El material extret de l'excavació realitzada per Manuel Riu es troba dispositat temporalment al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 85|87|83 | 1754 | 1.4 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||
| 54158 | Sarcòfag de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-santa-maria-de-sorba | <p>RIU, M. (1981). 'Excavacions aqrueòlogiques a Santa Maria de Sorba', a Quaderns d'Estudis Medievals, vol. I, núm. 6. Artsestudi eds. Pàgs. 323-344. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. RIU, M. (1982). Martyrium de Sant Eudald, Santa Maria, Sorba. A Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. P. 408-411.</p> | XII | <p>Sarcòfag trobat a les excavacions realitzades per Manuel Riu entre 1977 i 1979. És el més sencer de tots els que es van localitzar i el més interessant. És un fragment ortoèdric, de pedra calcària, corresponent al vas de l'urna i escapçat en un dels extrems. La part que es conserva mesura 80 x 56 x 35 cm, tot i que originalment devia fer 120 m de llargària. A la cara davantera és decorat amb el rebaix de quatre arquets a manera de finestres cegues. A la part superior, a l'extrem dret, hi ha la meitat d'un ornament semicircular que sembla un motiu floral, i a l'esquerra un altre semicercle en el que s'inscriu un pal vertical, que podria ser una creu.</p> | 08132-54 | Sorba. Església de Santa Maria. | <p>Aquesta peça podria correspondre a un vas del segle XII amb elements ornamentals de tradició tardo-romana, o bé podria ser un element reaprofitat vers el segle XII a partir de peces tardo-romanes procedents d'una necròpoli més antiga, probablement dels segles IV-V.</p> | 41.9683732,1.6655017 | 389424 | 4647126 | 1100 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54158-foto-08132-54-1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54133 | Sepultures de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-de-carol | <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B. SERRA, R. (1992). La mort al Berguedà medieval. A L'Erol nº 38. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 23-26.</p> | IX-XII | <p>A prop de la casa Carol, en un desnivell rocós que fa el terreny, hi ha un conjunt de cinc tombes excavades en la roca i una tina. Són sepultures de forma ovoidal i antropomòrfiques orientades est-oest, amb la capçalera a ponent. Tres estan agrupades i disposades en paral·lel: amb la zona on es situarien els peus tallada recta i la capçalera en semicercle, aquestes amiden aproximadament 150 cm de llarg, tot i que en estar plenes de terra i herba no es pot distingir bé. A l'altre costat de la tina hi ha altres dues sepultures orientades també est-oest i de mides més petites, una de 90 cm i l'altre de 60 cm.</p> | 08132-29 | Sorba | <p>A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. La tomba es cobria amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica, i com a molt han patit intervencions furtives, tot i que no ho hem comprovat.</p> | 41.9836500,1.6652300 | 389428 | 4648823 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54133-foto-08132-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54133-foto-08132-29-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que formen part del terme de la casa Carol de Sorba, les sepultures es troben dins el terme municipal de Navès (Solsonès). | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54150 | Cal Taulé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-taule-1 | XVIII | Fa poc temps que s'ha reajuntat la pedra de les parets i s'ha consolidat tota la casa afegint alguns garatges per la part de migdia. | <p>Masia que es troba molt a prop de l'església de Santa Maria de Sorba, a la vessant nord d'aquesta. És una construcció que respón al tipus de masia clàssica, de planta rectangular, coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud-est. Té planta baixa, un pis i golfes que fins fa pocs anys eren obertes a modus d'assecador. Aquesta casa va ser ampliada pel costat de migdia, amb l'obertura d'una eixida a les golfes. Totes les portes i finestres son allindades amb pedra. La porta principal és d'arc sdovellat rebaixat amb les dovelles dels encaixos laterals una mica desplaçades cap a l'interior, de manera que fa l'efecte de que l'arc estigui descavalcat. A la dovella central hi ha la data 1711. A una de les finestres del costat de migjorn, a la zona que va ser ampliada, hi ha la data 1755 i un 8 entre parèntesis.</p> | 08132-46 | Sorba | <p>Cal Taule és una casa construida a inicis del segle XVIII per un Reig de Linya (Navès). Els Reig de Linya tenien 4 fills, a tres d'ells els van donar el dot que consistia en uns diners i unes terres a la zona de Sorba. Cada un d'ells es va construir una casa: cal Taulé, l'Hostalet i ca l'Oucovat. La darrera no existeix i tan sols restes poques runes. La casa s'esmenta a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles. Actualment encara es conserva el cognom Reig.</p> | 41.9695338,1.6656732 | 389440 | 4647254 | 1711 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54150-foto-08132-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54150-foto-08132-46-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un dels germans Reig de Linya (Navès). | A la casa es conserven diferents elements: una senyalització de camí esculpida en pedra i que posa 'Camí particular de carro, any 1911', que marcava el camí que es va fer entre l'església i el molí de Sorba; una pedra de molí circular, molt possiblement ibèrica i procedent del veí jaciment ibèric de Sorba, d'uns 40 cm de diàmetre, amb un forat al centre i de pedra aglomerat; una pedra de molí circular, també ibèrica, de 35 cm de diàmetre, amb un forat al centre i dues motllures diametralment oposades, que es va trobar llaurant un camp proper a la casa; un quart de mola moderna de pedra que s'ha utilitzat per enllosar el passadís d'entrada a la casa; un sarcòfag de pedra, del que es fa fitxa a part. El topònim Taulé pot estar relacionat amb el fet que el pare i l'avi de l'actual propietari es dedicaven a fer teules i maons en el forn de ca n'Estruc. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||
| 54244 | Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carol | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XVII | <p>La casa Carol està situada en un lloc elevat respecte al seu entorn i per tant amb un domini visual important de la zona de Sorba. És una casa de planta formant angle recte degut a l'ampliació feta pel costat de ponent. El cos dret està format per dues crugies amb el baixos coberts amb volta de canó de pedra a plec de llibre i obertes a l'espai central. Al costat i perpendicular a aquest cos, s'aixeca el cos principal de la casa, de planta, pis i golfes, al que s'accedeix a travès d'una porta adovellada d'arc de mig punt que ha quedat tapada quasi totalment per les estructures superposades, com l'escala i la doble volta de canó. L'espai que queda en l'angle format per aquests dos cossos, s'ha tancat amb un mur i un cobert a modus de baluard. Tan sols una finestra exterior porta gravada la data, 1727; tot i que a la sala hi ha una llinda d'una porta amb la data 1686. Al mateix mur on s'obre la porta principal, orientada a l'est, hi ha l'encaix d'una premsa vertical de vi, de la que tan sols resta la llinda de fusta que porta incrita la data 1741.</p> | 08132-140 | Sorba | <p>Des de l'any 982 Sorba era una possessió del monestir de Ripoll. Desconeixem les dades històriques d'aquesta casa ja que no s'ha trobat documentació refernt, però tenint en compte l'existència de tombes antropomòrfiques i tines excavades en la roca que són d'època medieval, és molt probable que aquest fou un lloc d'hàbitat important a l'edat mitjana i que possiblement hi haguès una casa forta o una torre de vigilància del camí que portava de Sorba a Sant Pare Vell i Lluelles. La casa va ser molt reformada entre finals del segle XVII i inicis del XVIII, agafant la fesonomia actual. La família actual té la casa des dels anys 20 del segle XX.</p> | 41.9842415,1.6656037 | 389460 | 4648888 | 1686 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54244-foto-08132-140-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha una llegenda que diu que al sud de la casa, i a prop de les tines, hi havia un turó des del que es veien set parròquies (Sorba, Pegueroles, la Torreta, Preixana, Navès, Lluelles i Fígols) i que en el lloc exacte on es veien havia enterrada una campana amb or i diners. Hi ha un tossal que els amos de la casa van cavar fa uns anys en busca del tresor i en el que tan sols van trobar un quants ossos de persona. És molt probable que aquest turó fou algun tipus d'enterrament, ja que a l'entorn hi ha moltes pedres planes que podrien haver-se utilitzat per tapar aquest possible sepulcre o cambra. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||
| 54242 | Tina 1 de Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-1-de-carol | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIII-XIV | <p>Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba al nord de la casa Carol de Sorba, sobre un gan bloc de roca al costat del camí que porta de carol a la casa Sant pare Vell. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre i tenen un tamany similar, el de més al nor medeix 180 cm i el de més al sud medeix 200 cm. La profunditat dels dos no es pot apreciar ja que es troben parcialment plenes de terra, però és superior als 150 cm. Tots dos recipients tenen encaixos situats a cada costat i diametralment oposats, a més d'un galze a la boca per tal de encaixar una tapa de fusta. A la banda de la roca que dona al camí i en la que es pot veure un desnivell de la roca d'uns 4 metres d'alçada, es pot veure la boixa per on es buidava les tines, formada per un simple forat a la roca. A cada costat de les tines hi ha una incissió excavada a la roca per tal de desviar cap avall l'aigua de la pluja i que aquesta no entrès dins les tines.</p> | 08132-138 | Sorba | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el ví que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el ví per després guardar-ho en una bota. A partir del segle XVII trobem tines més modernes, de cairons, a algunes masies importants del terme com can Cabra i Torrebadella.</p> | 41.9848700,1.6659000 | 389486 | 4648957 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54242-foto-08132-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54242-foto-08132-138-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||
| 54238 | Forn d'obra cal Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-cal-gili | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XVII-XVIII | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construit aprofitant un desnivell del terreny. És d'estructura molt similar al forn de ca N'Estruch, de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construides de grans blocs de pedra farcits amb terra. Està dividit en dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dos espais coberts amb dues voltes separades per un mur mitjaner, tot construit d'obra. La porta s'obre a migdia. No existeix la cúpula que cobria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació, tot i que l'estructura general està en bon estat.</p> | 08132-134 | Sorba | <p>El forn és propietat de la casa Can Gili. Can Gili fou construida al segle XVII, tot i que reaprofitant una estructura anterior que denota una possible casa forta bastida amb grans carreus ben escairats i amb espitlleres a la planta baixa. El 1649 es reconstruiria el primer pis, tal i com indica la llinda de la finestra de la façana i el tipus d'aparell realitzat amb pedra més petita i disposada arbitràriament. L'any 1796 la casa pertanyia a Gili Jordana de Codonyet i aquest ven el mas a Armenter Franch; en aquesta època el mas es deia cal Guillema i abans mas Costa del Gra. Aquest forn es construiria en el moment de realitzar les obres de reconstrucció durant el segle XVII i XVIII.</p> | 41.9666000,1.6674500 | 389583 | 4646927 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||||
| 54264 | Tina de Pedra del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-pedra-del-quer | <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6. Documentació original del Mas Vilanova (APB).</p> | XIV | <p>Conjunt format per dues tines excavades en una roca que es troba a llevant de la casa Quer de Lluelles. Els dos recipients es troben un al costat de l'altre; un amida 1'80 m de diàmetre i l'altre 1 m de diàmetre, i aproximadament 1'30 m de profunditat, tot i que el recipient petit és menys fondo que l'altre que es troba mig cobert de terra. Entre els dos hi ha un forat que ara està molt engrandit i tapat amb pedres. Al recipient petit i a sota del forat que comunica amb l'altre, hi ha un encaix a la base que servia per recollir el líquid que sortia del vas més gros. Tot i que el seu ús inicial fou com a tina per vi, molts pagesos expliquen que s'havien utilitzat darrerament per fer l'oli de ginebre. A prop de les tines i a la mateixa roca, s'observen tres forats excavats allargassats que podrien ser tombes excavades a la roca.</p> | 08132-160 | Lluelles | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb dos o tres recipients com les que trobem al terme de Montmajor a Carol (dos) o al Pujol de Planès (tres): un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa (boixa), i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota.</p> | 41.9985000,1.6678800 | 389673 | 4650468 | 08132 | Montmajor | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54264-foto-08132-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54264-foto-08132-160-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||
| 54258 | El Quer de Lluelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer-de-lluelles | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. PLANES I ALBETS, R. (2000). El Quer. El mas dels segles XVII i XVIII. El Babau, nº 17. Navès.</p> | XI-XVIII | <p>Masia de planta rectangular amb la façana principal oberta a llevant, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. La casa té planta, pis i golfes, a més d'un celler soterrani que ocupa una quarta part de la casa, cobert amb volta de canó de pedra a plec de llibre. La casa és fruit de diferents èpoques, tot i que l'estructura general és del XVII. La sala ocupa l'espai central i en ella destaca una furnícula amb capella i la caixa del rellotge de fusta que està encastada a la paret. Tan sols dues finestres exteriors porten dates: 1721 i 1823, que coincideixen amb les èpoques més pròsperes econòmicament. A la planta baixa encara es conserva un forn de pa de pedra sota una gran campana de xemeneia. Pel costat de migdia es va construir adossada una nova masia durant el segle XIX, passant a ser aquesta la casa principal i l'antiga quedaria com a masoveria, igual que a l'actualitat. A l'entorn de la casa destaquen diversos elements que mostren la seva antiguitat, així com el conreu de la vinya: una tina excavada a la roca amb dos recipients, típica de l'edat mitjana; i una altra tina d'obra de les que es construïren a partir del segle XVII. Tot i que es coneix la presència d'una torre castellera medieval, no queden restes visibles ja que possiblement la casa es construís aprofitant aquesta estructura antiga.</p> | 08132-154 | Lluelles | <p>La casa del Quer forma part de la parròquia de Sant Feliu de Lluelles, antigament dins de La Vall de Lord. L'any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i la seva muller la torre del Quer (ipsa torre de ipso Quer), al terme de Navès, a la Vall de Lord; un dels límits d'aquesta venda era l'església de Sant Feliu de Lluelles (Sancto Felice) pel nord, a ponent el riu Odera, per migjorn limitava amb Sorba i per orient amb Pegueroles. Uns anys més tard, el 1067, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell i a la seva canònica, i una vegada més l'església de Sant Feliu era esmentada com a límit (BACH, 2002). Això mostra que al lloc hi hagué una torre, possiblement de vigilància de la via de Berga a Solsona, sobre la que s'edificaria el mas que veiem actualment. Abans de l'any 1312 el monestir de Serrateix rebia els delmes del Quer, junt als de Sorba, Gargallà, Serra de Fígols, Lloelles i can VidaL de Sant Feliu. L'any 1680, segons la capbreuació que feren Maria Soler, vídua de Pere Quer i el seu fill, tenia 65 jornals de terra que corresponien al Quer Sobirà i Jussà, i als masos Puig de Lluc i Pujoltell (PLANES I ALBETS, R. 2000). En aquest moment la jurisdicció civil pertanyia al monestir de Ripoll i la criminal al duc de Cardona. El delme se'l partien el bisbe de Solsona i el rector de Lluelles; la primícia la percebia el rector. El propietari conserva documentació del 1600 al 1800, entre els que hi ha documents notarials, escriptures, censals, vendes a carta de gràcia. La documentació mostra que el mas va tenir dificultats econòmiques el darrer terç del segle XVII. El 1670 l'amo era Pere Quer i a partir d'aquest moment es succeeixen les vendes de terres, pastures i fins i tot, de dues habitacions de la casa a carta de gràcia, la 1/2 d'un estable i del forn, i un vaixell. Un dels creditors de la casa, Josep Cruell, teixidor de Berga, va fer obres a la casa els anys 1698, 1712 i 1714. El 1714 la casa va ser totalment reformada ja que el 8 de maig va ser cremada per la guerra. El 1727 es torna a fer obres. Així ho demostra una llinda a una finestra exterior. El 1727 es fan contractes de conreu de vinyes indefinits i a rabassa morta per plantar vinya. L'any 1762 es ven a carta de gràcia la 1/2 del mas. A partir del 1789, Josep Quer aconsegueix cancel·lar alguns deutes i remuntar la situació econòmica. Al 1808 ja van poder comprar terres i es construeix el nou mas adossat al vell pel costat sud. Josep Quer va ser nomenat batlle de Sorba al 1799, fet que demostra aquesta nova situació econòmica de la casa. El conreu de la vinya va ser un dels puntals de l'economia agrícola, tal i com es demostra a la documentació i a les restes de tines medievals i del segle XVII, així com els dos vaixells que es conserven al celler. A l'entorn de la casa s'han trobat destrals neolítiques, així com ceràmica datable a partir del segle XIV.</p> | 41.9983700,1.6679200 | 389676.15 | 4650453.02 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54258-foto-08132-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54258-foto-08132-154-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||
| 54154 | Ca n'Estruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestruc | <p>DANÉS, J. (1933). 'Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | XVII-XVIII | <p>Ca l'Estruc es troba molt a prop de l'església de Santa Maria de Sorba. La seva estructura correspón a l'esquema més tradicional dels que van ser classificats per Danès (1933) i que correspón a les cases construïdes al segle XVII: planta rectangular amb esquema basilical, carener paral·lel a la façana principal que està orientada a migdia i coberta a dues vessants. De planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana es poden observar dues fases constructives: una més antiga al costat esquerre i en la que destaca un parament fet amb blocs de pedra més grossos que la resta i en el que s'obre una espitllera; la casa va crèixer cap al costat dret, obrint una nova porta d'arc rebaixat que actua com a eix de simetria, ja que els balcons estan disposats a sobra d'aquesta porta i a cada costat. La llinda del balcó central porta la inscripció: JOSE PARERA I CASAS 1887. Destaca una eixida tapada al costat esquerre formada per dos arcs de mig punt. La casa té una capella familiar integrada dins el cos de la casa que a l'exterior queda palesa per les obertures d'una finestra geminada de petits arcs apuntats de tradició renaixentista, situada al segon pis. A l'interior, la casa està dividida en cinc crugies perpendiculars a la façana i que a la planta baixa estan cobertes amb volta de canó. La central és més ample que les quatre laterals que es reparteixen dues a cada banda. S'accedeix a la sala a traves d'una escala de pedra ampla. La sala destaca per les grans proporcions, tan de longitud i amplada com d'alçada del sostre. A ella s'obren les habitacions i trobem varies llindes amb dates e incripcions (ATONIA STRUCH 1707; TAREZA ASTRUCH), així com una petita capella encastada a la paret i el rellotge. La banda esquerra de la sala és coberta amb volta de canó al primer pis, fet poc freqüent en aquest tipus de cases i degut possiblement a que es tracta de la part més antiga de la casa. Davant la casa i formant angle amb aquesta, trobem a cada costat la pallisa i les corts, quedant tot el conjunt tancat per un baluard i un mur construits al segle XVIII; s'accedeix a través d'una porta de ferro entre dos pilars. L'era queda davant d'aquesta entrada i davant d'ella s'aixeca una altre cort i el femer cobert amb volta de canó, tot obra de finals del segle XIX.</p> | 08132-50 | Sorba | <p>Ca N'Estruch va ser construida durant la segona meitat del segle XVII sobre una altra casa anterior, possiblement del segle XIV. La casa ha estat fruit de diferents obres de remodelació i ampliació realitzades pels diferents hereus. Al 1720 una pubilla, Magdalena Estruch, es va casar amb Josep Parera. Aquest fet va fer modificar el cognom que a partir d'aquest moment serà Parera, i que encara es conserva actualment. En aquesta època es fan obres de remodelació a l'interior de la casa. La masia surt esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles, com a pagadora dels delmes i primicies que corresponien a l'església de Santa Maria de Sorba. Al 1887 Josep Parera i Casas es va casar amb Dolors Rosas de can Riera de Sagàs, pubilla que va venir amb molts diners que va invertir en la casa i va fer més obres de reforma a l'interior, a la façana i va construir la major part dels estables i pallises del voltant. Era una de les cases més importants de Sorba i tenia moltes propietats fonamentalment en terres, a més del Molí de Sorba.</p> | 41.9673082,1.6687470 | 389692 | 4647004 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54154-foto-08132-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54154-foto-08132-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els propietaris conserven un important fons documental de la casa des del segle XVI que es documenta a part. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54153 | Cal Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gili-0 | <p>Mn. Miquel Miralles. Consueta de Sorba, 1757. Arxiu Diocesà de Solsona.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia veïna de l'església de Santa Maria de Sorba. Es troba formant un conjunt de cases junt amb la casa Estruch i les cases Cavallé i cal Mestre. És de planta basilical amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia i amb coberta a doble vessant, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana de tramuntana és pròpia de les masies del segle XVIII, amb una eixida de dos arcs de mig punt al primer pis, una altra igual al segon pis i una disposició totalment simètrica pel que fa a totes les obertures d'aquesta elegant façana. La masia és de planta basilical amb tres crugies, tot i que té una forma trepazoidal la planta ja que el mur del costat de migdia està desviat respecte a l'eix de simetria. La façana principal s'obre a ponent, es ella hi ha la porta principal d'arc de mig punt edovellat, una finestra centrada al primer pis amb la llinga gravada amb la data 1649, i dues finestres al segon pis, un d'elles al centre de simetria. A la planta baixa s'obren espitlleres a tot el volt de la planta baixa. En aquesta hi ha un celler a l'angle NE cobert amb volta de canó. L'accés al pis es realitza a través d'una sólida escala de graons de pedra. La sala es troba ubicada a la crugia central, amb habitacions a cada costat, i al fons s'obre una eixida amb dues portes amb llindes de pedra. Una porta la inscripció: JOSEPH Y MARGAYDA GRA, i l'altre la data 1782, una creu i el crismó. No conserva cap altre element històric al seu interior, tot i que cal resaltar els grossos carreus amb els que estan construïts els murs de la casa i que es veuen a l'interior de la planta baixa.</p> | 08132-49 | Sorba | <p>Aquesta casa possiblement fou construida al segle XVII, tot i que reaprofitant una estructura anterior que denota una possible casa forta bastida amb grans carreus ben escairats i amb espitlleres a la planta baixa. El 1649 es reconstruiria el primer pis, tal i com indica la llinda de la finestra de la façana i el tipus d'aparell realitzat amb pedra més petita i disposada arbitràriament. L'any 1796 la casa pertanyia a Gili Jordana de Codonyet i aquest ven el mas a Armenter Franch; en aquesta època el mas es deia cal Guillema i abans mas Costa del Gra. La casa conserva poca documentació, entre la que es troba aquest contracte de compra-venda. Gili Jordana surt esmentat al fogatge de 1553 i possiblement seria propietari d'aquesta casa des dels seus origens. És esmentada a la consueta de 1757 feta pel rector de Sorba, mossen Miquel Miralles.</p> | 41.9675974,1.6689215 | 389706 | 4647036 | 1647 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54153-foto-08132-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54153-foto-08132-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54153-foto-08132-49-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els actuals propietaris conserven alguns documents de finals del segle XIX i inicis del XX referents a la casa, a més d'un document de compra-venda de 1796. No s'han documentat a part per que són una quantitat molt minsa. L'actual nom de la casa procedeix dels actuals propietaris que ho són des de finals del segle XIX. A prop de la casa hi ha un forn de fer obra. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||
| 54263 | Tina de Cairons del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cairons-del-quer | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaders del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVII | <p>Conjunt format per dues tines. Es troben situades dins les runes d'una antiga construcció de pedra feta sobre una base de roca, de manera que aprofiten el desnivell de terreny que proporciona l'alçada de la roca. La construcció tenia la base de pedra i morter de calç i les parets superiors de maó, i de la que actualment tan sols resten parts de les parets que es troben cobertes d'heures. S'accedeix a la part superior de les tines a traves d'una escala de pedra. Les dues tines son circulars, una de més diàmetre que l'altre; la del costat esquerre està excavada a la base de pedra i amida aproximadament 1'5 m de diàmetre; l'altra, situada al costat, amida uns 2m de diàmetre i el seu interior és folrat de cairons sense envernissar d'un color vermellós, formant un graó en l'últim nivell de cairons de manera que aquests queden una mica més enfonsats. Això es feia per tal de suportar una tapa anomenada brescat, on es xafava el raïm i s'escolava cap a l'interior de la tina. La tina té uns dos metres de fondària, tot i que es troben plenes de troncs i cobertes de fustes i vegetació. A la part inferior de l'estructura hi ha la boixa o sortida del líquid, formant un simple forat. Actualment la tina es troba abandonada.</p> | 08132-159 | Lluelles | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del ví. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII, ja que d'aquesta manera s'impermeabilitzava ( BALLBÉ, 1993). El conreu de la vinya va ser freqüent a la zona des de l'edat mitjana, amb un apogeu al segle XVII, moment en que es construeixen noves tines, i desapareixent amb la fil·loxera a finals del segle XIX en no poder-se adaptar al fred els nous ceps americans que es van introduir després. Al Quer el conreu de la vinya es va realitzar des de l'edat mitjana i el tenim documentat a partir del 1600, essent un dels puntals de l'economia agrícola d'aquest mas. El 1727 es fan contractes de conreu de vinyes indefinits i a rabassa morta per plantar vinya.</p> | 41.9978800,1.6684900 | 389723.11 | 4650398.25 | 08132 | Montmajor | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54263-foto-08132-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54263-foto-08132-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||
| 54144 | Cista del pla de la Pinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-del-pla-de-la-pinassa | <p>SERRA I VILARÓ, J. (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. ROVIRA, J.; LÓPEZ, A.; SANMARTÍ, E. (1981). 'Excavacions a la cista del Pla de la Pinassa (Sorba, Montmajor, Berguedà)'. A Información Arqueológica, núm. 36-37, p. 155-161.</p> | IV-III aC | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus cista. Es tracta d'un monument megalític ubicat en un paratge planer travessat per un camí que parteix de Sorba i que segueix el curs del riu, a 2 km de l'església de Santa Maria i situat al marge dret del camí a l'inici d'un pendent pronunciat que va a morir al llit del riu. Es tracta d'una cista aixecada en pedra de marès que conserva, tot i que desplaçades del seu lloc, la totalitat de les lloses que la formaven: la llosa de capçalera,trapezoïdal, que es troba adossada a l'argila retallada disposada de cara al nord-est. Pel seu costat sud es recolza a l'acabament de la llosa lateral sud-est, que té una longitud aproximada de 1,50 m i que també es troba adossada al terreny natural retallat verticalment. La llosa lateral nord se situa a l'altre costat, abatuda al terra per la seva cara externa. Originariament estava disposada sobre quatre pedres rectangulars col·locades de forma esglaonada en el límit de l'àmbit de la cambra. La llosa de cobertura, de considerables dimensions, es troba partida en dos i col·locada damunt l'ortostat lateral nord. La sepultura era tancada pel seu costat sud-est per una altra llosa que actualment es troba desplaçada darrera la llosa lateral sud-est i coberta d'argila. El túmul s'adapta a la topografia del terreny, aprofitant el pendent natural del costat sud-est i del nord.</p> | 08132-40 | Sorba | <p>Al Neolític es van desenvolupar unes ideologies màgico-religioses que provoca uns ritus de culte als difunts molt important i diferenciat dels períodes anteriors. Així es van realitzar diferents sistemes d'inhumació: els sepulcres de fossa, els de cista i les coves sepulcrals. El sepulcre en cista és una caixa rectangular de lloses soterrades i amb la coberta a nivell del pla del terreny, a vegades cobertes amb un túmul de terra. Generalment eren enterraments col·lectius acompanyats d'aixovar divers. L'any 1927 Mossèn Serra Vilaró publicà la primera notícia detallada sobre aquest monument, publicant una planta esquemàtica de la sepultura acompanyada d'una fotografia. Pels volts de l'any 1915 efectuà el seu estudi. En aquell moment ja es trobava excavat, ja que havia estat violat en èpoques anteriors i ell tan sols va trobar dos fragments informes de ceràmica feta a mà i un fragment de cràmica vidriada del segle XVIII. L'any 1980 el monument fou redescobert per arqueòlegs de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, en el decurs d'una prospecció arqueològica efectuada a la vall. L'any següent, aquests mateixos arqueòlegs iniciaren una nova intervenció arqueològica per tal de reexcavar totalment el seu interior, prospectar l'entorn i efectuar l'aixecament planimètric de la sepultura. L'excavació tan sols va proporcionar un còdol amb senyals de fregament intencionat i tres petits fragements de ceràmica, dos dels quals eren fets a mà i el tercer a torn. L'estat de conservació que presentava l'any 1981 és el mateix que presentava la fotografia de Serra Vilaró i el mateix que presenta en l'actualitat, tot i que més cobert de matolls i el creixement de la vegetació podria afectar, en un futur proper, la situació de les lloses.</p> | 41.9612000,1.6702800 | 389808 | 4646323 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54144-foto-08132-40-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1915: excavació realitzada per Mossèn Serra Vilaró. Any 1980: prospecció aqrueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Any 1981: excavació d'urgència realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. Els materials extrets a l'excavació de Serra i Vilaró es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, mentre que els de la excavació feta al 1981 es troben al Museu Arqueològic de Catalunya. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54247 | Balielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balielles | <p>CLOTET, D. (2001). La vida a l'enclavament de Balielles. Berguedà Setmanal, 20 octubre 2001. Diari Regió 7. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor.</p> | XII-XVII | <p>Balielles és una finca forestal situada al peu dels cingles de Busa per la seva vessant nord. El conjunt format per la casa i la capella es troba en un lloc elevat respecte a l'entorn i amb molt bona visibilitat de la finca. La casa és d'estructura rectangular, amb planta, pis i golfes, teulada a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. La casa va ser construida en diferents fases. La més antiga, probablement dels primers segles de l'esdat mitjana i coincidint amb la documentació que cita la casa al segle XII, és una estructura tipus torre. La torres està construïda aprofitant un desnivell i recolçat a aquest; és un edifici de planta, dos pisos i golfes, construit amb bloc de pedra grossos i molt ben escairats i que havia tingut espitlleres a la planta baixa fins que es va obrir finestres més amples. A les golfes hi ha un seguit de forats alineats molt similars als que hi ha a la torres del molí de Querol. A aquesta estructura es va afegir un altre edifici que és dues vegades aquesta. Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que es repeteix en el pis. La porta principal,adovellada i d'arc de mig punt, es troba a la crugia de l'esquerra, de manera que queda centrada a la façana. La casa té capella dedicada a Sant Andreu i cementiri familiar. La família de Valielles s'ha fet càrrec de vigilar la boixeda i no ha permés que es tallès el bosc, per aquest motiu es conserven els boixos centenaris.</p> | 08132-143 | Balielles de Busa. Correà | <p>És la única casa de l'enclavament de Balielles habitada ininterrompudament. Fa poc es va arreglar l'altra casa, Vilamala. L'enclavament de Valielles és documentat des de el segle XII (any 1125. BACH, 2002). La casa va passar a mans de l'actual família al segle XVII, possiblement el moment en que s'amplia. Tot i que pertany a Montmajor, físicament es troba dins els límits de Navès al Solsonès (Lleida). Es troba inclós dins l'Espai Natural d'Interès (PEIN) de la serra de Busa, Els Bastets, Lord.</p> | 42.1105286,1.6718101 | 390192 | 4662902 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54247-foto-08132-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54247-foto-08132-143-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El topònim Valielles, tan l'hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognóm i la casa s'especifica amb B i el de l'enclavament amb V. En les escriptures antigues de la casa el topònim és amb V, Valieles, trobat per primera vegada l'any 1125 (BACH, 2002). Per arribar a la casa cal agafar una pista a la dreta just després de passar el pont de Llinars de l'Aigua d'Ora, després de l'entrada a aquest municipi del Solsonès. Es pot arribar també des de Sant Pere de Graudescales a travès d'una pista que travessa Bussa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54254 | Capella de Sant Andreu de Balielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu-de-balielles | <p>CLOTET, D. (2001). La vida a l'enclavament de Balielles. Berguedà Setmanal, 20 octubre 2001. Diari Regió 7.</p> | XII | <p>Església romànica retocada en èpoques posteriors. És una capella petita de planta rectangular orientada d'esta a oest i amb la porta a la façana de migdia. Tenia un absis que ja no existeix i a l'interior es veu el rastre d'una antiga porta adovellada d'arc de mig punt que ara està tapiada i que tenia les dovelles petites. Aquesta seria la porta de l'edifici antic. A l'interior és molt senzilla, té un altar i un petit cor, i tan sols hi caben dos bancs. Al costat de ponent, sobre el lloc on hi ha el cor, s'aixeca un campanar d'espadanya d'un sol arc de mig punt. Al costat de la porta actual hi ha una petita finestra d'un sol arc de mig punt. La casa té capella dedicada a Sant Andreu i cementiri familiar que es troba al costat de llevant.</p> | 08132-150 | Valielles de Busa. Correà. | <p>Valielles o Balielles és la única casa de l'enclavament de Balielles habitada ininterrompudament. Fa poc es va arreglar l'altra casa, Vilamala. L'enclavament de Valielles és documentat des de el segle XIII. La casa va passar a mans de l'actual família al segle XVII. Tot i que pertany a Montmajor, físicament es troba dins els límits de Navès al Solsonès (Lleida). Es troba inclós dins l'Espai Natural d'Interès (PEIN) de la serra de Busa, Els Bastets, Lord. En els seus inicis va ser parròquia depenent de Sant Cristófol de Busa, tot i que ara reb els serveis religiosos del rector de la Vall de Llinars.</p> | 42.1109000,1.6718500 | 390195.66 | 4662943.46 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54254-foto-08132-150-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'hi diu missa per Tots Sants, Sant Andreu i Sant Joan. | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 48643 | Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribolleda | La casa està en procés d'enrunament molt avançat, i les restes molt cobertes de vegetació. El paller es conserva dempeus. | La masia està situada per sobre la Vall de Tentellatge, en una zona molt oberta, especialment cap al sud. Està conformada per les runes de la casa i el paller o porxo. Ambdues construccions estan encarades cap al sud-est. Actualment la casa es troba en un avançat estat d'enrunament, i amb abundant vegetació que cobreix les restes de les seves parets. L'existència d'una fotografia antiga ens permet anotar que es tractava d'una gran casa de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre al sud-est; constava de planta baixa, planta primera i golfes amb galeria oberta a la façana principal. Al voltant de la casa hi havia altres construccions menors, suposem que destinades a bestiar i magatzem. De les poques restes visibles, podem destacar l'existència d'una finestra, al mur de llevant i a nivell de la planta primera, formada per muntants i llinda plana tot de pedra picada i polida i amb els angles interiors esbiaixats, l'ampit és sobresortit i del mateix material. Al costat d'aquesta finestra podem veure un paredat molt regular i una peça que sobresurt del plom de la paret i que sembla un desaigua, elements que indicarien la ubicació de la pica. A la part posterior de la casa hi ha el paller, actualment es conserva dempeus. Està format per una estructura de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular al frontis principal el qual és orientat al sud-est. Està conformat per una estructura de dos nivells construïda adossada a un marge, permeten l'accés directe des de l'exterior a les dues plantes; al nivell superior l'accés és en el mur posterior i és una obertura de brancals de pedra picada i polida i llinda de fusta. La façana principal és tota oberta, amb un pilar al centre. L'estructura està constituïda per tres murs perimetrals, el citat pilar central a la façana principal i un altre pilar a l'interior en la zona central de la planta. Els pilars i les cantoneres són fetes amb peces regulars de pedra picada i polida, i els murs amb pedres irregulars tant sols desbastades i de mides molt diverses. El primer forjat és en base a dos cavalls col·locats directament entre els pilars i el mur posterior, seguint l'alineació del carener, i sobre aquests i els murs est i oest es recolzen les bigues travesseres damunt les quals hi ha el paviment de posts de fusta. El forjat de la coberta és de cavalls que descansen sobre els pilars i els murs laterals, els quals suporten les bigues del carener i les demés bigues, paral·leles al carener, sobre les quals es suporten les llates i les teules. A pocs metres en sentit més o menys nord, al costat del camí, hi ha un pou, de planta circular i amb el cos sobresortit, parcialment enrunat i construït amb pedres irregulars i desbastades. Al davant de la casa, especialment en la zona sud i est podem veure les antigues feixes i camps de conreu. | 08078-98 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona sud-oest. | 42.0423500,1.6740200 | 390257 | 4655329 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48643-foto-08078-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:32 | |||||||||||
| 54231 | Serres de Busa-Bastets-Lord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-busa-bastets-lord | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural. Generalitat de catalunya. Departament de Medi Ambient. 1992.</p> | <p>Espai natural de l'alta conca del cardener, delimitat per les valls de l'Aigua d'Ora i al nord per l'Aigua de Valls. Situat dins el context dels pre-Pirineus és un bon representant d'aquest territori de transició entre la regió pre-pirinenca i la Depressió Central. L'espai està format per tres unitats de relleu ben definides: la serra de Busa, la serra de Bastets i la Mola de Lord. L'espai té una superfície total de 4.569,5 ha, de les quals 355 ha es troben dins el terme municipal de Montmajor i la resta està repartida entre els municipis de Guixers, Lladurs, Navès, Odèn i Sant Llorenç de Morunys, tots ells de la comarca del Solsonès. Clima constinental (fred i sec), influeix en la flora, rpincipalment roure martinenc; paissatge mediterrani als solells amb presència de boix; mentre als obacs predominen les fagedes i les pinedes de pi roig. Destaca la presència de líquens. La xarxa hidrogràfica és formada per un conjunt de rius i rierols entre els que destaca l'Agua d'Ora.</p> | 08132-127 | Valielles | <p>L'espai va ser inclós l'any 1992 en el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya en tractarse d'un espai represetatiu de la diversitat dels sistemes naturals del pre-Pirineu oriental meridional. La complexitat orogràfica junt amb l'erosió ha ajudat a la formació d'un relleu singular de gran bellesa paisatgística.</p> | 42.1057300,1.6727700 | 390263 | 4662368 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||||||||
| 54220 | Sant Feliu de Lluelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-lluelles | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. LLORENS I SOLÉ, A. (1981). Solsona en les guerres Carlines del segle XIX a Catalunya. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Pàgs. 17-18.</p> | XVII-XVIII | <p>Església d'una sola nau rectangular amb presbiteri quadrat i amb la porta oberta al mur de ponent de l'edifici. Reprodueix el model característic del barroc rural, amb un campanar de torre quadrada bastit a migdia, prop del presbiteri i amb obertures d'arc de mig punt i balaustrada. La porta és allindada i la llinda presenta una motllura semicircular al centre en forma de petxina amb la inscripció: any 1773 a la llinda. Sobre la porta hi ha un ull de bou circular. L'interior és arrebossat, cobert amb voltes d'aresta i amb petites capelles laterals obertes a la nau. És advocada a Sant Pere i Sant Feliu, i conserva un retaule neoclàssic centrat amb les imatges dels dos sants. A pocs metres de l'església hi ha les ruïnes d'una anterior construcció, possiblement la primitiva església romànica. L'església es troba formant part d'un conjunt amb la rectoria (o mas de Sant Feliu) i el mas de can Batlle. La rectoria és un edifici senzill de planta rectangular amb la façana tancada per un baluard. Conserva tres llindes amb inscripcions que fan referència a diferents rectors del segle XVIII: una en la que el nom del rector no es distingueix i la data 1717; 'Lo Rt. Pau Postils Pr. 1720'; 'Rovira Rector 1796'. La casa can Batlle conserva llindes a les finestres posteriors amb les dates: 1671; 1857 R.O.P.I.P.; i a la façana principal una llinda de finestra amb la data 1757. La casa està construïda a continuació de la rectoria i formant mitgera amb aquesta. Sant Feliu té cementiri propi situat davant del conjunt que va ser construït el 1898. L'antic cementiri es trobava situat al nord del conjunt.</p> | 08132-116 | Sant Feliu de Lluelles | <p>Tot i que l'actual església no conserva cap element del seu passat romànic (unicament restes de ruïnes a prop), les referències documentals del segle XI permeten confirmar l'existència d'un primer edifici d'aquest estil. L'any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i la seva muller la torre del Quer (ipsa torre de ipso Quer), al terme de Navès, a la Vall de Lord; un dels límits d'aquesta venda era l'església de Sant Feliu de Lluelles (Sancto Felice). Uns anys més tard, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell i a la seva canònica, i una vegada més l'església de Sant Feliu era esmentada com a límit. L'església de Sant Feliu era parroquial, car l'any 1312 la visita al deganat de la Vall de Lord en confirmà la seva categoria. El segle XVIII mantenia les funcions parroquials i tenia com a sufragània les esglésies de Sant Martí de Tentellatge i Santa Maria de Preixana, formant part de l'oficialat de Solsona. A finals del segle XVII i incis del XVIII, l'edifici romànic fou substituït per l'actual construcció barroca i es vincula a Tentellatge. El 1898 es construeix el nou cementiri. Com a dada curiosa cal esmentar que Mn Marc Rovira, rector de Sant Feliu de Lluelles, fou testimoni de la fortificació del massis de Busa durant la guerra napoleònica, així com dels moviments del general Lacy a la zona. Recollí les seves observacions en un llibre: 'Breu notícia de las cosas més notables que han passat, especialment des del any 1790 en avant'. El document original ha desaparegut i es conserva la transcripció que va fer Mn. Joan Serra i Vilaró a l'Arxiu Comarcal de Solsona (LLORENS I SOLÉ, A., 1981)</p> | 42.0078552,1.6755785 | 390327 | 4651497 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54220-foto-08132-116-1.jpg | Inexistent | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es celebra culte el cinquè diumenge de cada mes, repartint-ho amb La Torreta i Preixana. Segons informació oral facilitada per Ramon Riba, en un indret no gaire lluny i amagat dins l'arbreda hi ha un monument megalític que no s'ha trobat en fer aquest inventari. | 94|96 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | ||||||
| 54230 | Boixeda de Valielles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixeda-de-valielles | <p>VINYETA, R. (1966). Els arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Art i Paissatge. Ed. Celblau. Torelló.</p> | XV | <p>Bosc de boixos (buxus sempervirens) que es troba al peu de les cingleres de Busa per la seva cara nord. El bosc està format per dotzenes d'exemplars de boixos, potsér més de 200, agrupats de 3 a 6 exemplars en cada soca, d'un gruix superior als 20 cm de diàmetre i amb una alçària superior als 20 metres. Es calcula que la majoria d'exemplars poden tenir una antigüitat superior als 600 anys. La conservació dels bosc ha estat gràcies a la família de la casa Valielles que ha vetllat durant generacions en que no es talli aquest bosc.</p> | 08132-126 | Balielles de Busa. Correà | <p>Segons opinió de Ramon Vinyeta (VINYETA, 1966) aquests boixos poden tenir una antigüitat d'uns 600 anys, és a dir, des del segle XV. Aquesta conservació excepcional s'ha pogut debre possiblement a la cura de la família de Balielles i al fet de que es troben en un paratge d'accès bastant difícil i per tant l'explotació del bosc ha estat mínima.</p> | 42.1098423,1.6743149 | 390398 | 4662822 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la memòria del Pla d'Espais d'Interès Natural de l'any 1992, es proposa promoure la inclusió del bosc de boixos de Valielles, en la delimitació de superfícies forestals d'àrea reduïda a que fa referència l'article 10 de la llei 12/1985 d'espais naturals. El topònim Valielles, tan l'hem trobat escrit amb V com amb B, si bé el cognóm i la casa s'especifica amb B. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||||||
| 54147 | Túmuls de Sorba Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumuls-de-sorba-vell | <p>RIU, M. (1999). 'El martyrium de Sant Eudald, a Sorba'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31.</p> | <p>Jaciment a l'aire lliure. L'accés al jaciment s'efectua des de Santa Maria de Sorba, on es pren una pista forestal que va fins a la casa de La Cabana. Poc abans d'arribar a la casa es pren una altra pista cap al sud (a la dreta) que cal seguir uns 600 m. El jaciment es troba a banda i banda de la pista, entremig de bosc de pi i matolls. Es tracta d'un conjunt de túmuls o apilaments de pedra de mida mitjana i homogènia, de planta aproximadament circular i d'uns 5 m de diàmetre. Hi ha algun de forma més allargada, amb 7 m de diàmetre i amb una alçada aproximada d'un metre. En total s'han observat cinc túmuls diferents.</p> | 08132-43 | Sorba, serrat de la Guillema | <p>L'any 1981, durant la prospecció arqueològica que es va realitzar a la vall de l'Aigua d'Ora es van interpretar com restes de cabanes d'època possiblement moderna, tot i que aquesta atribució és difícil, ja que no es conserva material en superfície i la teula és del tot absent. El túmul més gran, de forma allargada i una 7 m de diàmetre, ha estat objecte d'una intervenció furtiva ja que es van aixecar les pedres del centre fins arribar quasi al sòl o base, on s'observen algunes lloses força irregulars que contrasten amb les pedres força homogènies que conformen el túmul. Ni les mesures de les lloses ni la seva disposició no semblen indicar que es tracti d'un jaciment prehistòric, tot i que caldria comprovar-ho arqueològicament. Segons Manuel Riu (RIU, 1999) es podria tractar d'un vilatge de l'edat del bronze, format per cabanes de planta circular reduïdes actualment a munts de pedra i que seria l'habitatge més antic d'aquesta zona.</p> | 41.9584300,1.6775100 | 390402 | 4646007 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54147-foto-08132-43-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Any 1980: prospecció arqueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:37 | |||||||
| 48647 | Els Tossals de Ribolleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-ribolleda | En avançat procés d'enrunament. | Les ruïnes de la casa dels Tossals de Ribolleda estan ubicades en un morral rocós de la carena que, de sud a nord, s'aixeca enmig de l'enclavament de la Ribolleda, en una zona amb àmplies vistes i molt oberta. Les restes de l'estructura de la casa estan conformades pels murs perimetrals, que tenen una alçada màxima entorn als dos metres, i que defineixen una planta més o menys quadrangular. Al mur sud, que correspondria a la façana principal, hi podem veure les restes dels brancals de la porta d'accés, són muntants de pedra picada i polida; a més, entre la runa que hi ha al davant de la façana sud podem veure-hi diverses peces de muntants i una gran llinda plana, tot també de pedra picada i polida, que es podrien correspondre a altres peces de la porta i/o alguna finestra. Al mur de llevant, el que conserva major alçada, hi ha una finestreta emmarcada en quatre peces o blocs de pedra picada. A l'interior de les restes de l'edifici podem veure un mur mitger orientat nord-sud, que divideix l'espai en dues crugies; en aquest mur també s'hi conserven les restes d'uns brancals de pedra picada d'una porta d'accés i comunicació dels dos espais. El conjunt és bastit amb cantoneres de grans blocs de pedra sorrenca desbastada i els murs amb pedres de mides molt diverses, irregulars i tant sols desbastades, conformant un parament de pedres grans falcades amb altres de mides més petites i fragments de teules. Els murs són d'un gruix d'uns 55-60 cms. | 08078-102 | A l'enclavament de la Ribolleda, a la zona nord. | 42.0509600,1.6758200 | 390421 | 4656282 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48647-foto-08078-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal que seguim la pista principal de la Ribolleda fins quasi el cim, on trobarem una pista en mal estat que surt a la dreta, seguir-la uns 200 metres. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:32 | ||||||||||
| 48686 | La Ribolleda/Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribolledaxarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de l'Espunyola compta amb una part del seu territori inclòs dins la xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 hectàrees i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, Montmajor, i el mateix municipi de l'Espunyola, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de l'Espunyola que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 3% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 1,2% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són els següents: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). L'enclavament de la Ribolleda està inclòs en la seva totalitat dins l'espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora, és una àrea eminentment boscosa caracteritzada per un bosc mixt en el qual trobem pinassa, alzina, roure, ginebró, boixos, romaní, entre altres espècies arbòries i arbustives. Es tracta d'una àrea amb un desnivell pronunciat que oscil·la entre els 755 metres aproximadament de les parts baixes i els 1087 metres als punts més elevats. Està centrat per una carena orientada nord-sud delimitada per dos torrents, al costat est la riera de Tentellatge, coincidint amb la delimitació territorial de l'enclavament per aquest extrem, i al costat oest un torrent (el de la Ribolleda?) que desguassa en l'anterior; a la part alta, coincidint amb una suavització de la carena, hi ha les restes de la masia els Tossals de la Ribolleda i a la zona central trobem les runes de Sant Climents de la Ribolleda, sota s'hi estén l'àrea denominada terrer de Sant Climents. Al costat sud-oest de l'enclau, en una altra petita carena, hi trobem el paller i les runes de la masia la Ribolleda.</p> | 08078-141 | Enclavament de la Ribolleda | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.0467500,1.6774300 | 390547 | 4655813 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48686-foto-08078-141-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,64 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.