Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48598 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-6 | XVIII? | Aquesta masia es troba situada a poca distància de l'església de Sant Martí de Correà i just al peu del turó on es creu que hi ha les restes del Castell de Correà. Es tracta d'una casa formada per dos volums, l'un és de planta quadrangular i es correspon amb l'estructura principal, i l'altre volum és una ampliació afegida al costat sud, és més petit i de planta trapezoïdal. Ambdós són de planta baixa i primera, tot i que tenen alçats diferents, tot presentant dos nivells de coberta, les dues teulades són a dos vessants amb el carener amb la mateixa orientació, nord-sud. L'estructura principal és feta amb paredat format per carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres grans blocs de pedra desbastats i més o menys polits (la part superior dels murs es troba revestida d'un arrebossat de ciment pòrtland). Aquest volum principal compta ja amb una primera ampliació pel costat de ponent, o sigui que l'estructura originària era molt més petitona. No presenta gaires diferències en quant al tipus de parament, és molt similar. El volum o ampliació del costat sud, a planta baixa conforma un porxo i a planta primera és part de la vivenda. El parament de la planta baixa és en pedra i obra vista, i a planta primera amb un acabat també d'arrebossat de ciment. Pel que fa a les obertures, aquestes han estat molt modificades arran de les obres de rehabilitació, es conserven algunes com la porta originària d'accés, és al costat sud i és de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra tot amb els angles treballats al biaix. Podem veure alguna finestreta tapiada, petitona, formada per contorn de carreus. Al costat nord de la casa hi ha un annex, en conjunt és de factura recent. | 08078-53 | A la zona de Correà. | La Caseta pertany a la parròquia de Sant Martí de Correà, la qual és depenent de Montmajor, però administrativament es troba dins el terme municipal de L'Espunyola. | 42.0329300,1.7188400 | 393951 | 4654226 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48598-foto-08078-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 91267 | Cal Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Les estructures estan bastant enrunades i quasi cobertes de vegetació. | <p>Cal Gat és un habitatge en balma. La balma està orientada vers el sud-oest i les restes arquitectòniques ocupen un espai aproximat de 16 m d'amplada per 5 m de profunditat. Es pot identificar un mur perimetral que seria la façana, part d'un mur de compartimentació interior i un cos massís quadrangular. Els murs estan formats per pedres irregulars de conglomerat i sorrenca, amb algunes pedres desbastades en els muntants de la porta d'accés. L'estructura quadrangular de l'interior està delimitada per blocs desbastats de conglomerat amb l'interior compactat de terra argilosa. Aquesta estructura podria correspondre a un antic forn. La superfície de la balma mostra molt sediment, per la qual cosa l'alçada actual no permet transitar-hi dempeus.</p> | 08045-75 | Es troba en territori de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Pràcticament no tenim registre històric d'aquest habitatge. No apareix en els capbreus de Travil ni en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63', elaborat l'any 1856. Sí que és esmentada, però, per Cèsar August Torras en l'itinerari nº 105 de 'Pirineu Català. Berguedà. Valls altes del Llobregat'. En el moment en què Cèsar August Torras va escriure la seva obra es tenia constància de la casa, però ja estava deshabitada.<br /> <br /> És possible que la casa fos habitada en algun moment de segle XIX, tot i que també podria ser-ho en èpoques anteriors. Sense una excavació a l'espai no es pot concretar més la seva cronologia i evolució històrica.</p> | 42.0743000,1.7181300 | 393961 | 4658821 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91267-75.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91267-750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91267-751.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||
| 48595 | El Pujol Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-nou-0 | XX | La masia està situada entre dues rases que drenen a la riera de l'Hospital, la qual circula a molt poca distància de l'emplaçament de la casa. Es tracta d'una casa de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal, la qual obre cap a llevant. És bastida amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbastats junt amb algunes pedres més irregulars, i grans carreus a les cantoneres ben tallats i polits. Les obertures estan realitzades amb dos tipus de materials, a la planta baixa són amb peces de pedra ben tallada i polida, i a les altres dues plantes són amb maó massís. A la façana principal les obertures hi són distribuïdes de manera regular i simètrica seguint tres eixos verticals, amb el central molt més destacat que els laterals. Així, a planta baixa, al centre hi ha la porta amb llinda en arc rebaixat fet amb dovelles i carreus als muntants, i finestres de llinda plana monolítica a cada costat; a la planta primera, un balcó amb voladís sobre la porta i a cada costat també una finestra, totes tres obertures són amb arc molt rebaixat fet amb el maó col·locat a plec de llibre; i a la planta sota-coberta, al mig hi ha una galeria, formada per tres obertures que donen a balcons ampitadors, són de llinda en arc de mig punt sobre unes impostes de maó sobresortit del plom, a mode de motllura, i pilars també de maó, a cada costat també finestres, més petites que les de planta primera i de llinda plana. A les façanes laterals, com és habitual, hi ha menys obertures i segueixen el mateix esquema i patró en quant a materials i acabats que a la façana principal; al mur nord hi ha una obertura d'accés directe a planta primera, a través d'una escala exterior, és de formació contemporània. La façana posterior té menor alçada ja que la planta baixa no és vista, perquè la casa està construïda adossada al terreny; les poques obertures existents són com a la resta. Interiorment la casa està distribuïda en tres crugies, les quals a planta baixa són cobertes amb volta rebaixada de maó posat de pla. A l'exterior, al costat nord-est hi ha l'antic paller avui reformat i modificat, i al costat, més al nord, una altra petita construcció que és on hi havia hagut la fogaina. | 08078-50 | A la zona de Correà | No comptem amb referències documentals sobre el Pujol Nou. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Molí de Montanyà i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. Segons informacions orals recollides per la propietària, fa uns anys hi havia un veí proper que encara recordava quan van construir la casa, era abans de la guerra civil. De fet, la masia Montanyà compta amb un plànol del conjunt de la propietat a data 1919, en aquest encara no hi figura el Pujol Nou. Així, doncs la casa es va construir entre el 1919 i el 1936. | 42.0254800,1.7197000 | 394010 | 4653398 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48595-foto-08078-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 44976 | La Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grau | XVI-XVIII | En procés d'enrunament. | La masia la Grau està situada dalt d'un petit morral que s'aixeca en la muntanya que es troba al sud-est de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars/del nucli de Llinars. La masia està coformada per almenys dues construccions diferenciades i separades, adoptant el conjunt una planta allargada que es disposa seguint la topografia del morral en sentit nord-sud. Les construccions es troben en procés d'enrunament i molt cobertes per la vegetació, però conserven una alçat important dels seus murs. Així a la part nord trobem un edifici de planta quadrangular amb un cos sortit al mur de ponent. Sembla que almenys constava de dues plantes, actualment en alguns punts conserva més de tres metres d'alçada dels seus murs. Els seus murs, d'uns 50-55 cm de gruix, són de paredat irregular fet amb pedres de mides i formes diverses junt amb algun carreu desbastat, i a les cantoneres grans blocs de pedra ben tallats. La construcció mostra una porta d'accés al mur que està al costat nord-est, és de brancals fets amb grans carreus de pedra desbastada, la llinda no es conserva. Al costat sud hi ha l'edifici principal, es tracta d'una construcció que té una forma allargada, rectangular amb algun reclau o cos sortint, l'estructura s'adapta a la topografia del terreny determinant que quedi orientada amb les obertures principals com les portes d'accés al costat de ponent, i a la vegada també determina que l'edifici presenti un alçat diferent de les seves façanes segons la topografia, així al costat sud, part de les estructures presenten un alçat molt superior ja que els seus murs es fonamenten molt per sota que la resta anant a cercar el terreny ferm situat en la feixa inferior/ i seguint el perfil de la roca on s'assenta... Aquest edifici està formada de fet per un conjunt d'almenys tres construccions bastits de manera independent i que per tant responen a fases constructives diferenciades. Així almenys podem distingir tres estructures o fases. L'estat però de les estructures, amb el perill que comporten així com la vegetació que cobreix gran part dels murs no permeten fer una bona lectura de la seva seqüència cronològica. Així, podem dir que hi ha dues estructures principals que es trobem adossades conformant la planta allargada (semblaria que la més al sud és bastida primer i la del costat més nord s'hi adossa després), i a l'extrem sud-oest un altre cos que no és solidari amb el que queda al seu costat sud-est però que es pot dir que s'hi adossa amb posterioritat. L'acabat dels murs també és diferent, mostrant l'estructura del costat sud un aparell de grans carreus desbastats col·locats regularment en filades, i un gruix d'uns 80 cm, en aquest hi ha una porta d'accés situada a la façana que mira a ponent, és (la porta d'accés queda en una cota lleugerament superior que la del cos nord) una obertura feta amb carreus als brancals i una gran llinda plana monolítica. L'edifici adossat al costat nord és bastit amb murs que conformen un paredat fet de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, sense mostrar unes filades tant uniformes com en l'altre cos; en aquest podem veure la porta d'accés també oberta cap a ponent, conformada per uns brancals de carreus ben tallats i polits i una llinda en arc carpanell (potser de finals del segle XVIII), amb un acabat igual que als muntants. En aquesta façana també podem veure una petita finestreta emmarcada en carreus del mateix acabat, la llinda és plana monolítica. A l'extrem sud-oest, el cos afegit és carreus desbastats, més o menys polits iforça grans junt amb algunes pedres irregulars, però en conjunt mostrant un aparell bastant regular amb les peces posades seguint filades, i a les cantoneres grans carreus. L'accés a aquest cos és pel costat nord, quedant al costat de la porta d'accés que dóna entrada a l'edifici al qual s'adossa en aquest costat sud-est, la porta només conserva els brancals que són de carreus. | 08050-35 | A la zona de Llinars. | Es fa difícil aportar dades cronològiques al conjunt de les estructures i de les diferents fases constructives que conformen la masia de la Grau. Hem d'assenyalar que tampoc disposem de documentació que ajudi a poder-ne precisar les cronologies i els orígens. Es probable que les fases més antigues identificables es corresponguin a una obra del segle XVII, potser fins i tot finals del segle XVI (ja que a més si al segle XVI ja existís és probable que aparegués en el fogatge de 1553). D'altra banda, alguns dels elements de l'estructura que sembla més antiga tampoc no permeten apuntar un origen anterior. Pel que fa a la construcció l'ampliació de la casa pel costat nord (la que s'hi adossa) presenta alguns elements arquitectònics, com són la mateixa porta d'accés que té paral·lels cap a finals del segle XVIII i fins i tot XIX. Pel que fa als altres elements es fa difícil donar aproximacions cronològiques, totes però semblen estructures més aviat d'època moderna que podrien situar-se entorn als segles XVIII i XIX. Així, a nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència La Grau.En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en l'apartat de forasteros de Llinars, a la finca la Grau hi consta, una casa, més una casa a 'Carols' i una casa a 'la Costa'. La casa de Querols es troba emplaçada en la mateixa vessant de la muntanya a no molta distància vers el nord-oest. | 42.1221100,1.7178400 | 394017 | 4664130 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Es troba envoltada per camps de conreu i antigues feixes algunes actualment ocupades per massa forestal, aquests sobretot s'estenen pel vessant de llevant i part del de ponent que són les àrees amb menys desnivell. El morral on es troba ubicada la Grau té continuïtat cap al sud, on s'estén un petit i allargat turonet on es localitzen les restes del Castell de la Grau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 45020 | Castell de la Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grau | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | Les estructures es troben molt cobertes de vegetació i sediment. | Les restes del Castell de la Grau estan situades dalt d'un turó estret i allargat, orientat en sentit nord-sud, just sota la masia de la Grau. Un corriol estret s'enfila cap la part alta de la codina, on es localitzen diverses estructures disposades consecutivament seguint l'orientació de la carena. Trobem un àmbit o habitació de planta quadrangular que conforma un espai força ben delimitat, excepte pel costat oest que practicament no són visibles restes; els murs són de carreus desbastats i algunes pedres irregulars, mostren un gruix variable que en algun punt arriba als 95-100 cms. A continuació hi ha un altre espai amb restes de murs, però molt coberts de sediment i vegetació. Seguidament trobem una mena de fossat, a l'altra banda del qual hi ha un espai o estança de planta rectangular d'unes dimensions aproximades de 7,10x5,00 m. Els seus murs són d'un metre de gruix a la part superior, estan fets amb un aparell de carreus rectangulars de dimensions no molt grans i col·locats en filades. Al costat de ponent és on el mur mostra un major alçat, trobant-se bastit sobre una placa inclinada de roca. | 08050-79 | A la zona de Llinars. | No es coneixen notícies històriques sobre aquest castell. Segons Sanjuan (Sanjuan, 2010:39) va ser l'any 1894 o1896 quan van aparèixer les restes arqueològiques. Referent a la masia de la Grau, pràcticament no es coneixen notícies documentals que hi facin referència, no és fins al segle XIX que en trobem les primeres cites conegudes. Tot i això l'estructura de la masia presenta alguns elements que assenyalen unes cronologies anteriors, potser d'entorn al segle XVII i amb modificacions posteriors. | 42.1209800,1.7182300 | 394047 | 4664004 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és ocupada per massa forestal. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 92641 | El Mal Pas de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-pas-de-travil | <p>Formació rocosa que arriba per sobre la carretera de Travil.</p> | 08045-260 | Carretera de Travil. | <p>Antigament, no es deia mal pas, ja que el camí anava per sobre. Va ser qual es va construir la carretera el 1959 que es va començar a anomenar així.</p> | 42.0713900,1.7193000 | 394053 | 4658496 | 1959 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92641-2602.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la formació rocosa es pot observar una placa commemorativa del moment que es va fer la carretera, on hi consta el nom de les cases que hi van contribuir (Cal Bertran, Cal Sant, Vilella i Casòliva). També hi ha 28 vies d'escalada instal·lades. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 59991 | Refugi Lluís Estasen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-lluis-estasen | XX | <p>El refugi Lluís Etasen és construït a la Jaça dels Prats, al Pedraforca. Edifici de planta rectangular cobert amb teulada a doble vessant de pissarra amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat té un altre edifici adossat més petit amb teulada amb carener perpendicular a l'anterior. L'obra és de pedra i de dues plantes. L'interior disposa de sala menjador i cuina, habitacions per ús del federats e la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.</p> | 08190-67 | Saldes. El Pedraforca. | <p>Deu el seu nom a la figura de LLuís Estasen (1890-1947), exponent duna generació que va impulsar l'excursionisme a Catalunya, amb l'alpinisme, l'escalada i l'esquí de muntanya. Va ser el descobridor de la paret nord el Pedraforca formant part de la història de les escalades. El 12 d juny de 1947 va ser beneïda la primera pedra i el 26 de juny de 1949 va ser inaugurat.</p> | 42.2452000,1.7162200 | 394089 | 4677799 | 1948 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59991-foto-08190-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:42 | |||||||||
| 54181 | Clot dels Morts - II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-ii | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiu tipus dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat a uns 60 metres del Clot dels Morts I, i al marge esquerre del camí, envoltat de boixos. Es tracta d'un monument megalític dubtós tant per la seva estructura com per la seva migradesa arqueològica. Té una cambra rectangular de 2,20 x 2,30 metres construïda aprofitant una gran pedra o codina natural plana de gres que aflora del terra. Té dues lloses laterals a la banda esquerra i dues llosetes de capçalera, a penes clavades al sòl. No es constata cap estructura tumular a part de les terres del marge. Tipològicament es pot incloure en el grup que Mossèn Serra i Vilaró anomenà hemidolmens.</p> | 08132-77 | Gargallà | <p>Va ser excavat l'any 1982 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programens d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Es van excavar els 15 cm de sediment de la cambra, que van proporcionar un fragment de fons d'un vas fet a mà i tres peces dentàries que pertanyien a dos individus adults. Aquest material també podia provenir d'un dipòsit al·luvial, o d'una utilització secundària molt tardana. Tot i així, els arqueòlegs creuen que és possible que es tracti d'una sepultura simple i pobre que aprofita el recer de la roca natural. L'equip d'arqueòlegs no va creure oportú restaurar o consolidar el monument.</p> | 41.9696500,1.7219800 | 394106 | 4647196 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. La identificació és difícil ja que es troba ple d'herbes i envoltat de pedres. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||||||||
| 91300 | Serradora d'en Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-den-garriga | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SOLER, R (2012) Xemeneies del Berguedà. Edició de l'autor.</p> | XIX - XX | Les estructures estan molt deixades. | <p>La serradora consta d'un conjunt de construccions. La que més destaca és la gran xemeneia de maó massís. La planta de la base és quadrada i el cos troncocònic. A dalt de tot hi ha una cornisa que l'envolta.</p> <p>Al costat nord-oest de la xemeneia hi ha un edifici format per dues construccions adossades. Els murs d'aquesta estan fets amb paredat emmarcat per cantoneres de maó massís. L'edifici més al nord té planta baixa, pis i golfes; l'altre, en canvi, mostra menys alçada. Les obertures, com portes i finestres estan emmarcades amb maó massís com les cantoneres. La teulada és a dues aigües.</p> <p>Al costat nord hi ha la casa del 'Xalet', formada per planta baixa i dos pisos.</p> | 08045-85 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La Serradora d'en Garriga és un edifici construït al segle XIX, quan en Garriga, procedent de Malgrat de Mar, va comprar les Canals de Catllarí per poder explotar la fusta de les obagues. La primera intenció era fer la serradora sota la casa de cal Jacques, però no va poder-ho fer i al final la va haver de construir a la plana a tocar de la riera de Tarrés. Aquí es va fer un gran complex que, a banda de la serradora, incloïa també la Cantina, el xalet o els pisos dels treballadors.</p> <p>Per poder portar la fusta dins aquí va haver de fer unes vies de ferrocarril i un sistema de cables. Tot això va suposar una gran inversió que va portar a en Garriga a la ruïna i finalment el projecte va quedar aturat. Finalment, va traspassar aquestes propietats al seu creditor, el farmacèutic berguedà, Josep Cardona, que s'associà amb els Nicolau i Pujol de Berga.</p> <p>A causa, però, de diversos embolics legals, després de portar uns anys la serradora, la van vendre al negociat de Manresa Lluís Vinyes. També és a causa d'aquesta serradora que es va decidir la construcció de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, promoguda per l'industrial Agustí Rosal. La idea era tenir una via d'accés a la serradora per tal de poder donar sortida a la fusta. Durant molts anys la construcció de la carretera va quedar aturada a la serradora, fins que el projecte va passar a la Mancomunitat de Catalunya i en va reprendre les obres el 1923.</p> | 42.1098328,1.7198753 | 394165 | 4662764 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91300-85.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||
| 91268 | Teuleria de Casòliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-casoliba | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | Es troba totalment cobert de vegetació. | <p>Forn d'obra que actualment es troba completament cobert de vegetació. Fou construït en un marge per facilitar l'accés a peu pla tant a les cambres de combustió com a les de cocció. Els murs són de pedra seca amb conglomerat i sorrenca. La boca d'accés a les cambres de combustió està al mur oest. Davant de la porta sembla que hi hauria hagut un rebedor cobert, com un petit refugi. A l'interior del forn hi hauria un mur de dividia l'espai en dues cambres. Encara és possible veure la coberta de la del costat nord. Està formada per un conjunt d'arcs paral·lels entre els quals s'obren els forats de la graella. Els arcs són de maons disposats en vertical. </p> <p>Actualment, és impossible veure les cambres de cocció a causa del sediment i la vegetació que les cobreix.</p> | 08045-76 | Situat en territori de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | <p>Els forns d'obra o teuleries són elements molt típics de les cases de pagès. Aquests forns servien per produir rajoles, teules i maons que s'utilitzaven per realitzar qualsevol reforma, ampliació o reparació d'aquestes masies. Normalment, s'instal·laven aquests forns al costat de torrents o rieres per tal de tenir aigua i matèria primera a prop. Els forns d'obra van continuar funcionant de forma artesanal fins al primer terç del segle XX, quan es va produir la industrialització del procés.<br /> <br /> Per estil constructiu probablement estem davant d'una construcció del segle XVIII. Es troba en terres de Casòliba pel que és molt possible que fos construït i emprat pels habitants d'aquesta casa.</p> | 42.0819728,1.7205378 | 394173 | 4659669 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91268-76.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91268-760.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||
| 48557 | Cal Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trave | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3310. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVII | Gran masia situada en una codina rocosa que s'aixeca al davant de Sant Martí de Correà. La casa és de planta aproximadament rectangular, allargada, i formada per planta baixa, planta primera i segona; la teulada és a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La casa presenta una estructura principal d'almenys el segle XVII que conforma una gran masia de tres crugies paral·leles (amb una compartimentació perpendicular en la part nord); al segle XVIII es va ampliar amb la construcció d'un cos de galeria, situat perpendicularment als anteriors i al davant de la façana principal, la sud; posteriorment, ja a finals del segle XX es va alçar una mica la casa per tal de fer habitables les golfes i adaptar-les a vivenda. En l'estructura principal hi ha alguns elements, que semblen assenyalar una possible estructura anterior de dimensions més petites, però que no podem acabar de precisar ni d'assegurar. El conjunt dels murs de la casa presenten un revestiment, que tot i que no cobreix totalment la superfície, no permet veure el tipus d'acabat del material constructiu; en general sembla però, que hi ha molta presència de carreus només desbastats i pedres irregulars, i les cantoneres són carreus desbastats, més grans i més polits a la part de la galeria. La construcció de la galeria va amagar l'antiga façana principal, la sud, però a planta baixa, la galeria és oberta a mode de porxo, tot mantenint la porta original d'accés com a porta principal de la casa; es tracta d'una gran portalada adovellada d'arc de mig punt, formada per grans peces molt allargades, tant les dovelles com els carreus dels muntants, de pedra ben tallada i polida. La casa compta amb altres portes d'accés que no presenten elements arquitectònics a destacar. Pel que fa a les finestres, a planta baixa són bàsicament petites finestretes amb contorn de carreus; a planta primera, excepte les de nova obertures, són de llinda plana monolítica sobre muntants de pedra i la majoria amb ampit sobresortit amb diferents tipus de motllura, tot en pedra ben tallada i polida, vàries tenen els angles treballats en bisell i algunes amb motllures al contorn; al darrer nivell la majoria són obertures de formació recent, tot i que s'hi poden distingir diferents finestres tapiades, similars a les de la planta primera però més petites i més senzilles. A la planta baixa del cos de galeria, en el mur de ponent un ampli arc de mig punt fet en dovelles de pedra dóna accés al porxo i per tant a la porta principal d'accés, pel costat sud era oberta en dos arcs rebaixats també en dovelles de pedra, avui dia un és tapiat; els nivells superiors de la galeria eren d'obertures de línies rectes, amb pilar central a la façana sud. A l'interior, la part posterior de la casa, la nord, estava compartimentada verticalment en una masoveria; a la planta baixa, hi ha dos espais coberts amb volta, l'una feta amb encofrat de pedres i l'altre amb rajola; l'adequació d'aquest espai com a masoveria és degué fer posteriorment, probablement del segle XVIII o XIX, període en que és molt habitual la formació de masoveries a l'interior de la mateixa casa o exteriorment en un edifici independent. De l'interior del conjunt de la masia podem destacar altres elements, a la planta baixa, el pastador amb la boca del forn de pa -avui tapiada-, i la gran escala d'accés a la planta primera, formada per graons de pedra i dos passos, l'un és pròpiament l'ingrés a l'escala i l'altre del replà al darrer tram, emmarcats en un contorn fet en carreus de pedra ben tallada i polida. La planta primera manté en el cos central la gran sala des de la qual s'accedeix a la majoria d'estances, moltes de les quals amb obertures amb llinda i muntants de pedra; a la part de la galeria, en una llinda trobem la data incisa 1752. A l'exterior, la casa es complementa amb diversos coberts, pallers i annexes, ubicats sobretot al costat sud, oest i nord; al costat nord hi ha un pou, i cap al nord-oest, enmig d'uns camps un altre pou. | 08078-12 | A la zona de Correà | La masia de Cal Travé es troba dins el terme municipal de L'Espunyola, i dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, església que pertany al municipi de Montmajor. Correà havia format part dels dominis jurisdiccionals dels Tamarits, senyors de Montmajor, Montclar i part de l'Espunyola. Cal Travé consta documentada ja a finals del segle XVI en la documentació de la parròquia de Sant Martí de Correà, i a mitjans del segle XVII en un inventari de béns de la masia. Al segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 112-114) consta que Teresa i Ramon Serra i Riu, pagès del Cint, tenen el Mas Traver, Mas Verdaguer Sobirà, Mas Verdaguer Jussà, dita la Casa del Reig, habitats i afocats, i el Capmàs Turones, deshabitat i rònec; en la descripció s'hi aporta la descripció de les afrontacions. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura una referència poc entenedora que pot correspondre a Cal Traver, hi consta Bartolomeu Serra. | 42.0330400,1.7217000 | 394188 | 4654235 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48557-foto-08078-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 48651 | Forn de calç de la Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-vileta | XX | L'estructura està en part caiguda i coberta de vegetació. | Les restes del forn de calç es troben al costat nord-oest de la casa, a pocs metres i al peu de la pista. L'estructura del forn està construïda aprofitant el desnivell del terreny, tant per tenir un bon accés a la part inferior i la superior, com per aprofitar el mateix tapàs per la construcció de l'estructura. Així una part del forn és excavat en el mateix terreny i la part del davant i superior és bastida amb blocs desbastats de pedra de mides i formes diverses, tot formant un mur que per la part del davant (sud-est) és lleugerament atalussat. La boca d'accés a la zona de combustió és en el mur sud-est, és una obertura més aviat petita en forma d'arc fet amb lloses posades a plec de llibre. L'interior és de planta aproximadament circular, d'uns dos metres de diàmetre, i actualment es troba molt ple de terra. | 08078-106 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Aquest forn es va construir i utilitzar per fer calç per la construcció de la casa la Vileta Nova, la qual es va bastir cap al 1920. | 42.0580800,1.7213500 | 394201 | 4657016 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48651-foto-08078-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 91552 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-2 | XX | <p>La Font de la Salut de Capolat es troba en una zona de marge, en la costa de la Serra dels Tossals. Està situada al costat d'un camí de terra que s'agafa a la carretera de Capolat a Travil i que s'enfila fins al Santuari dels Tossals.</p> <p>La font consta d'un dipòsit de formigó, del qual surten tres tubs pels quals surt aigua de forma constant. A partir de la font es forma un petit torrent d'aigua que baixa al costat del camí. La font està envoltada de vegetació.</p> | 08045-115 | Està situada a la costa de la serra dels Tossals, a la zona occidental del municipi de Capolat. | 42.0840800,1.7209700 | 394212 | 4659903 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91552-1150.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||||
| 48685 | Font de l'Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescala | Podem arribar a la font des de la masia de Boixadera, al costat més o menys sud de la casa baixa un corriol que seguirem aproximadament uns 100 metres i que ens aproparà a la rasa o torrent que prové de Taravil, i que en aquest tram pren el nom de rasa de Boixadera. Arribats al punt de descendir fins a la font, trobarem una escala que constitueix l'element que dóna nom a la font. Es tracta d'una escala de planta corbada, feta tota de graons monolítics de pedra picada. En arribar a la part baixa ens trobarem ja a peu de torrent, al fons hi ha una bassa delimitada en part per un mur de marge de feixa fet de pedra i pel desnivell del terreny natural, on fa un petit salt d'aigua pel costat est. En aquest costat est, entre el salt d'aigua i l'escala, a la part baixa de les vetes de llosa, hi ha la font, la qual té un sortidor d'aigua que no té presenta cap característica especial. És un entorn ombrívol, protegit per força vegetació i pel costat oest del torrent algunes feixes entre les quals continua el camí que condueix cap la veïna casa de la Vileta. | 08078-140 | Al costat de la masia de Boixadera del Cint | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. La masia Boixadera apareix esmentada ja en el fogatge de 1553. Constitueix una de les masies característiques del terme de l'Espunyola, i especialment de la zona del Cint. Aquest mas consta que va funcionar com a hospital durant el període de les guerres Carlines. | 42.0622100,1.7215900 | 394227 | 4657474 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48685-foto-08078-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||||
| 44989 | Cal Bernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernis | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Bernis es troba en procés d'enrunament, mostrant un alçat conservat dels seus murs entorn als tres metres en els punts més alts. A més, les runes es troben molt cobertes de vegetació, fet que en dificulta la seva visió. Les restes defineixen dues estructures o cossos de planta rectangular adossades, ambdues es troben bastides arrambades al marge en el desnivell que conforma el mateix terreny. Els murs són construïts amb paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. A la part posterior de la casa hi ha una estructura que podria correspondre a un pou. Davant de la casa es defineix un pla delimitat per un mur de marge. En l'entorn immediat s'hi localitzen diverses feixes de conreu abandonades. | 08050-48 | A la zona de Llinars. | Cal Bernis consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Es troben ubicades sobretot a la zona de Llinars, i consta que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Aquests es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals o treballar a les serradores. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1131900,1.7205700 | 394228 | 4663136 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 48623 | El Pujol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-vell | XVIII | Aquesta masia es troba emplaçada dalt d'un turó que queda just sobre la riera de l'Hospital, en el punt de barreig de les aigües que davallen del Clot de la Baga i Torrents, amb les provinents del Verdaguer. Es tracta d'una casa de planta rectangular allargada amb un cos de planta baixa afegit contemporàniament (fa uns 20 anys) a l'angle nord-oest; l'estructura principal consta de planta baixa i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que mira cap al sud-est. La casa va ser reformada a fons entorn als anys 1967-1970, actuació que va requerir d'una rehabilitació integral amb la reconstrucció de parts importants de la casa, fins i tot de part dels seus murs perimetrals per l'estat en que es trobava. Els murs són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes diverses junt amb alguns carreus desbastats, i cantoneres de grans blocs de forma rectangular tant sols desbastats. A la façana principal s'hi distingeix part d'un angle que podria indicar que en algun moment la casa s'allargà pel costat de ponent, no hi ha més elements que ho confirmin, a més tal com hem dit la casa ha estat refeta a fons i podria ser resultat d'aquestes obres. Pel que fa a les obertures, els propietaris ens han indicat que més o menys totes van ser bastides de nou, però aprofitant o tornant a col·locar els elements ja existents o localitzats en la runa. Així, la porta d'entrada és una obertura amb llinda plana de fusta i carreus polits als muntants, i les finestres són de llinda plana monolítica també amb carreus als brancals. El cos que s'hi afegí al costat nord-oest també és en pedra seguint el mateix tipus d'acabat, tant sols és a nivell de planta baixa. Al costat est hi ha un petit annex, probablement unes antigues corts o on hi havia la fogaina. A la part posterior de la casa hi ha el punt més alt del turó, els propietaris ens informen que just en aquest indret durant anys s'identificava perfectament el perímetre d'un edifici, del qual els hi havia dit es corresponia pròpiament amb la casa del Pujol Vell, i que la casa que es manté avui dia havia estat una masoveria del Pujol. | 08078-78 | A la zona de Correà | El mas el Pujol Vell, juntament amb el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà i una altra caseta que hi havia hagut propera al Mas Montanyà, havien format part de la mateixa propietat i eren considerades masoveries del dit Mas Montanyà. En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. Sembla molt probable que aquesta notícia es correspon al mas Pujol Vell, a més la referència del Mas Codines sembla referir-se al Mas Montanyà, ja que també és conegut com Mas Montanyà del Pla dels Codiners, es probable doncs que la denominació com a Mas Montanyà potser és arran de la vinculació del cognom Montanyà en aquesta masia. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), no hi consta cap referència al mas el Pujol. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0262800,1.7223500 | 394231 | 4653484 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48623-foto-08078-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al km. 129 de la C-26 prenem el trencall de Correà, al costat mateix surt una pista que porta al Pujol Vell, està indicat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 48603 | Vileta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vileta-nova | XVII-XX | La masia es troba a la part est del morral que s'aixeca entre les rases de Boixadera i la que ve del Mercadal, quedant situada en una zona elevada. Es tracta d'una casa de planta quadrangular, fomada per planta baixa, primera, segona i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal la sud. Està construïda amb murs de paredat format per pedres de diverses mides i formes, i a les cantoneres carreus de pedra ben tallada i polida amb acabat punxonat. La façana principal, la que obra a migdia, com és habitual hi ha més obertures i de majors dimensions, hi són distribuïdes de manera regular i simètrica en tres eixos verticals, essent l'eix central el més destacat i que té més vistositat. A la planta baixa tenim al centre la porta d'accés, és amb llinda en arc rebaixat format per una clau de pedra picada i polida al centre i la resta amb maó massís posat a plec de llibre, els muntants també són de maó excepte la part baixa que hi ha un carreu a cada costat i que té el mateix acabat que la dovella de la clau; a costat i costat una finestreta. A la planta primera hi ha tres balcons amb voladís, un per eix vertical, són iguals, tenen llinda d'arc rebaixat amb maó posat a plec de llibre i muntants també de maó formant cadena. A la planta segona, al centre una galeria formada per tres obertures d'arc de mig punt fet amb maó posat de pla, la imposta sobresoritda i formant una senzilla motllura i els muntants també de maó; a banda i banda una finestra senzilla, de forma rectangular, amb arc rebaixat de descàrrega també de maó a sobre. A la planta golfes, al centre també una galeria com la de la planta segona però de menor alçada i a cada costat una obertura de forma romboïdal feta amb maó col·locat en degradació. A la resta de façanes el conjunt d'obertures són senzilles i totes fetes amb perfil de maó massís seguint el mateix estil. La casa té adossat al costat de llevant i al de ponent annexes de planta baixa destinats a magatzem i/o bestiar; i pel voltant compta amb altres construccions també destinades a l'explotació agropecuària. | 08078-58 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La casa de la Vileta Nova es va construir cap al 1920. A uns centenars de metres cap al nord-est hi ha la casa la Vileta Vella, on residien els propietaris fins a la construcció de la nova casa. La Vileta Vella és una masia que consta de diverses fases de construcció, la part més antiga data d'almenys inicis del segle XVII, es conserva una llinda amb la data 1607. | 42.0574900,1.7219600 | 394250 | 4656949 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48603-foto-08078-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres al nord-oest hi ha les restes d'un forn de calç que fou realitzat per la construcció de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 44978 | Cal Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clot | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la casa anomenada el Clot estan situades a peu del torrent de Cal Company. Les estructures conservades es troben molt cobertes de vegetació fet que en fa més difícil veure les seves característiques constructives. L'edifici està bastit adossat al terreny que té un lleuger pendent. Mostra una planta rectangular, bastida amb murs d'uns 50-55 cms de gruix, són de pedra irregular i carreus desbastats a les cantoneres. L'edifici mostra dos cossos paral·lels orientats més o menys nord-sud. En el cos del costat més de ponent hi ha la traça d'una porta d'accés d'entorn a 1,40 cms d'amplada, de la que només veïem els brancals, fets de carreus desbastats. Al cos de llevant sembla que potser també hi havia un altre accés a través del costat sud. | 08050-37 | A la zona de Llinars. | En un article de Mn. Armengou s'aporta un llistat de les barraques que a la segona meitat del segle XIX es van construir com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Tant en l'explotació directa al bosc, com en el treball a les serradores que estaven ubicades a la zona de la Ribera, Cal Fargalló i la Cantina. Entre aquestes barraques hi ha esmentada Cal Calot, que podria correspondre a Cal Clot. (ARMENGOU, 1991:92-142). Pel costat de la casa del Clot hi circulava el ferrocarril i el cable que es van construir per treure la fusta dels boscos de la zona de Canals de Catllarí i de les rodalies. | 42.1204000,1.7207100 | 394251 | 4663936 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 48567 | Boixadera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixadera | GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. MELENDRES, M. (1961): Una monja y un siglo: madre Ana María Janer Anglarill, siglo XIX. Editorial Casulleras. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. | XVI | Gran masia situada en una zona planera als peus de Sant Sadurní del Cint, i al costat de la rasa de Boixadera que discorre pel seu costat de ponent i que davalla dels Cingles de Taravil. La casa té planta en forma de L, resultat de les diverses ampliacions que ha experimentat al llarg dels anys, té coberta a quatre vessants. Està conformada per planta semisoterrània tant sols existent en una part de la casa, planta baixa, primera i golfes. La configuració de la planta determina que la façana principal tingui dues orientacions, cap a l'est el frontis on hi ha la porta principal d'accés, i cap al nord on trobem les portes de les cotxeres i estables. En els paraments dels murs s'observen vàries etapes constructives. A grans trets podem diferenciar un primer edifici que s'amplia cap al nord i oest, cap a l'est i finalment cap al sud amb la construcció d'una gran eixida a planta primera. En conjunt està bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars en formes i mides, les parts més antigues tenen més presència de carreus tant sols desbastats, i a la part més nova (eixida) les pedres són de mides més petites; les cantoners són grans carreus tallats i picats en totes les fases, tot i que amb acabats diferenciats, a la part de l'ampliació de l'eixida són molt més polits i amb el canto arrodonit. Pel que fa a les obertures, a la façana del davant trobem la porta d'entrada principal que és de llinda en arc rebaixat sobre carreus tot de pedra picada i ben polida, i al frontis que obra cap al nord hi ha una gran obertura central en arc rebaixat fet amb dovelles de pedra picada i polida, i la traça de que hi havia hagut una altra obertura al seu costat oest (o sigui una doble obertura en arc de mig punt), en aquest costat ara hi ha una finestreta emmarcada en carreus desbastats, i al costat est hi ha una porta amb marc de llinda plana monolítica. Les obertures de la planta primera estan emmarcades amb maó massís, i alguna amb llinda plana monolítica i muntants de carreus. A la façana de la galeria, a la planta semisoterrània hi ha obertures de diferents moments, les d'origen són petitones i amb contorn de maó massís. A la planta baixa, són finestres la majoria amb arc rebaixat fet amb maó posat a plec de llibre i altres de modificades; a la planta primera hi ha l'àmplia galeria formada per nou obertures en arc rebaixat amb pilars de maó massís amb una senzilla motllura en degradació al punt d'imposta i feta amb maó, a cada costat de la galeria hi ha un balcó ampitador en arc rebaixat més pla que a les obertures de la galeria; i a la planta golfes quatre obertures ovalades centrades sobre la galeria. A la resta de façanes hi ha menys obertures, són senzilles seguint les tipologies ja descrites. A l'interior, a la planta semisoterrània trobem diferents espais destinats al bestiar, alguns dels quals són coberts amb voltes (un dels espais durant anys va estar tapiat i tant sols s'hi accedia amb una trampeta des de la planta baixa); a aquest nivell s'hi pot accedir des d'una escala interior o bé per l'exterior a través d'una porta existent a la façana de ponent. A la planta baixa trobem diferents espais també coberts amb volta, bàsicament a l'ala sud; l'espai més proper a l'angle dels dos volums té accés des de l'exterior i des de l'interior, l'anomenen l'església (desconeixem si realment havia tingut aquesta funció), a la porta que hi dóna accés des de l'interior hi ha una llinda plana monolítica amb la inscripció Joseph Boixadera, a sota l'any 1776 i al mig una creu, tot dins una cartel·la incisa. A la casa hi vivien diferents famílies, de fet hi trobem tres cuines, dues de les quals eren per masovers i l'altra la de la casa principal. Una de les masoveries ocupa part de la planta baixa, als costats nord i oest; a l'espai destinat a llar de foc trobem una llosa a la cendrera del fogons amb la data 1688 (potser una peça reaprofitada). | 08078-22 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La fisonomia de la masia Boixadera es correspon en gran part a fases constructives d'època moderna, amb una fase important del segle XVII, una ampliació al segle XVIII i la construcció de la nova façana sud amb l'àmplia galeria més cap al segle XIX. Tot i això la casa té uns orígens més antics i de fet part de l'estructura es deu correspondre a les estructures originàries de la masia. La primera referència documental coneguda de Boixadera la trobem en el fogatge del 1553 corresponent a 'Castell Cera, Capolat , Lo Cint y Parrochias Abjacents' en el qual hi consta 'Joan Boxadera'. Posteriorment a finals del segle XVIII trobem referència de la masia en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046), en aquest lligall hi consta (fol. 31-33) que la masia Mas Coromines, dita Boixadera, la qual és administrada pels Tutors de Josep Boixadera, juntament amb el Capmàs Noguera i el Capmàs Clapers. En aquest documents se'ns hi relacionen les afrontacions de la finca i ens dóna notícia que també havia estat anomenada Coromines (a dins el terme de l'Espunyola ens apareix un altre mas també així anomenat a la zona de Sants Metges, i que era a la zona de la Casanova de Cal Pauet). Posteriorment al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), també hi figura la referència Boixadera i molins, en la que hi consta Esteban Macià; aquesta notícia ens dóna testimoni de l'existència de molins dins la propietat, hem de pensar doncs que almenys un es correspon al que es localitza a pocs metres al nord-oest a peu del torrent. Bibliogràfica i oralment la masia és coneguda per haver estat lloc utilitzat com a hospital en el transcurs de les guerres carlines i també durant la guerra civil. Durant les Guerres Carlines consta que l'Hospital de Boixadera del Cint, juntament amb el de Solsona i el del mas Pujol de la Vall d'Ora eren dirigits per Anna Maria Janer i Anglerill, superiora de la comunitat de les Filles de la Caritat de Cervera (GOL: 2004, pg. 144). Cal anotar que la masia a més, es troba ubicada a peu de camí que porta cap a la Mora i la Vall d'Ora, una de les antigues vies de pas cap a Solsona. | 42.0624300,1.7223700 | 394292 | 4657497 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48567-foto-08078-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Continuació) Les altres dues cuines són a planta primera, cadascuna amb la seva pica de pedra amb la fornícula per les posts, els fogons, i a la cuina principal un espai destinat a pastador amb la boca del forn avui tapiada. A la planta primera trobem altres estances com una petita llar de foc amb el seu escó, diverses habitacions amb alcova i una gran sala; moltes de les estances conserven pintures amb decoracions geomètriques i florals. A l'exterior, al costat nord-oest hi ha adossats una coberts destinats al bestiar, i al davant al costat nord-est un paller de dos nivells i coberta a dos vessants......A pocs metres cap al nord-oest al peu del torrent trobem les restes del que sembla havia constituït el pou d'un molí. Uns metres aigües més amunt, prop del torrent s'observen les restes d'un forn d'obra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 45073 | Trajecte del ferrocarril de Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trajecte-del-ferrocarril-de-canals-de-catllari | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B; Terminus, Barcelona. | XIX-XX | El trajecte del ferrocarril forestal de Castellar del Riu té el seu inici a la zona de Canals de Catllarí (un enclavament del municipi de Montmajor), continua pel municipi de Castellar del Riu i finalitza al terme de Capolat, on hi havia la serradora. Es considera com a punt d'inici del ferrocarril el carregador que es trobava a l'indret denominat l'Erola, tot i que hi ha informacions que asseguren que el recorregut es perllongà més amunt fins a tocar del torrent de les Canals de Catllarí just enfront de l'ermita. El seu recorregut davalla resseguit el perfil de la muntanya fins al punt on es troba el cingle del torrent de la Corba o de cal Company, on hi havia instal·lat un cable o telefèric per salvar el fort desnivell. Aquesta primera part del trajecte és força abrupte, ja que creua algunes rases, i els vessants de les muntanyes presenten un fort pendent, fet que implicà haver de fer murs de contenció i desaigües, i sobretot importants talls de la roca. La part inferior, després del cable, i un cop creuat el torrent el trajecte continuava més o menys paral·lel a la riera de Cal Company fins a passar pel costat de la masia la Ribera, zona on creuaria el camí per un pas a nivell, davant de Cal Fargallo, i ja seguint en paral·lel al camí de Sant Llorenç a Berga (la carretera actual) fins arribar a la serradora (La Cantina). La longitud total del recorregut del ferrocarril era d'uns 4 quilòmetres, dels quals un petit tram es feia amb un telefèric o cable, ja que l'orografia del terreny obligava a salvar el desnivell amb aquest recurs, i dividia el trajecte en dues seccions de ferrocarril. Era un ferrocarril de via estreta, en concret de 600 mm d'amplada i amb carrils qualificats de poc pes (uns 7 kg/m) fixats amb escàrpies sobre les travesses de fusta. El telefèric tenia un recorregut d'uns 200 metres i permetia superar un fort desnivell d'uns 140 metres, era del tipus automotor, o sigui que les vagonetes que baixaven carregades feien pujar les que anaven buides, tant sols es controlava la velocitat a partir d'un fre. En el trajecte per les vies del ferrocarril, s'empraven vagonetes metàl·liques de dos eixos que funcionaven en parelles, les vagonetes que baixaven plenes es movien per gravetat, tot i que un treballador en podia la regular la velocitat mitjançant un fre; en sentit ascendent es feien servir matxos per tirar de les vagonetes. El primer tram del ferrocarril des de la zona de Canals de Catllarí fins al punt on s'inicia el cable té un desnivell progressiu d'entorn a poc més de 100 metres (més o menys al carregador de l'Erola es troba als 1250-1255 metres i a l'estació superior del cable a uns 1145 m). El darrer tram del trajecte del ferrocarril al peu del cable, entorn als 945 metres, 905 a la Ribera, i entorn a 900 m a la zona de la Cantina, on hi havia la serradora. La traça del trajecte del ferrocarril és clarament visible en gran part del seu recorregut, especialment en la part alta del trajecte. En el tram inferior, entre la Ribera i la zona del Clot on hi hauria el cable, és un tram que actualment queda més amagat per la pròpia pista forestal, a la zona del cable es pot veure encara un llarg i potent mur de contenció. A la part de dalt del cable, o estació superior, es conserva gran part dels murs de l'estrutura de suport del telefèric. Uns murs d'amplada considerable i alçada de més de tres metres, bastits en pedra i maons a les cantonades són el testimoni arquitectònic conservat de l'antic telefèric; es correspondrien a les estructures de suport del cable per on baixarien i pujarien les vagonetes. En el tram del trajecte que discorre per la part alta de la vall es poden observar algunes restes arquitectòniques conservades, especialment murs de contenció, però són molt evident els talls de la roca picada que delimiten el recorregut del ferrocarril pel costat del pendent ascendent de la muntanya. | 08050-132 | Zona de Llinars. | L'explotació forestal dels boscos de Castellar del Riu va constituir durant el segle XIX una de les poques activitats complementàries a l'agricultura i la ramaderia en el municipi. De fet, l'explotació de la fusta dels boscos va esdevenir una activitat important des de principis del segle XIX, quan una empresa va adquirir la fusta dels boscos de la zona propera al riu aigua de Llinars, i en concret de la zona de Canals de Catllarí. Aquest fet va comportar la construcció d'una serradora al peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys (en el terme de Capolat), i paral·lelament, la construcció d'un ferrocarril de via estreta i un telefèric per tal de facilitar el trasllat de la fusta fins la serradora situada al costat de la Cantina de Llinars. La fusta tallada s'arrossegava amb cavalls, sobretot mules o matxos, fins als carregadors del ferrocarril, on eren carregades en vagonetes que la transportaven fins al cable, llavors es transportava a través del cable al final del qual es tornava a carregar en vagonetes que conduien la fusta fins la serradora. Un cop finalitzà l'explotació d'aquests boscos el ferrocarril i el telefèric van deixar de funcionar. Al cap d'uns anys de restar abandonats es van desmuntar les instal·lacions per aprofitar els materials. El fet de que gran part del recorregut del ferrocarril passés a ser utilitzat com a pista forestal ha permès que el seu trajecte es mantingui. | 42.1236700,1.7211600 | 394294 | 4664299 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45073-foto-08050-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45073-foto-08050-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es té constància de que van existir dues serradores al peu del riu de Terrers i totes dues dins el terme de Capolat. Una és la serradora de la Cantina, de la qual encara es conserven alguns dels edificis i la gran xemeneia del vapor; la mateixa cantina sembla que formava part del conjunt de construccions de la serradora i oferia servei d'hostal i d'economat. L'altra serradora consta que estava situada a la casa de Cal Fargalló, pràcticament no es conserven elements visibles, tant sols alguna estructura molt arrassada de suport de la base d'una serra. La construcció d'aquesta serradora està documentada el 1919, sembla que va ser bastida per l'explotació forestal de les obagues de Busa.A més de les infraestructures esmentades, localitzades a la zona de Llinars, en el municipi hi hagué una activitat important a nivell forestal també a la zona de Castellar del Riu o Riu de Castellar, de fet a l'entorn de la gran masia de Riu, ja que també es va féu una important explotació dels boscos d'aquella finca al segle XIX. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||
| 91282 | La Cantina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cantina-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa, dos pisos i golfes. Està construïda en una zona amb bastant desnivell, cosa que permet l'accés a la planta baixa per un costat i a la primera planta per l'altre. Les parets estan arrebossades i pintades d'un color beix amb un sòcol de color gris.<br /> <br /> A la façana nord-est hi ha l'entrada principal de la casa i quatre finestres més en el mateix pis. Al segon pis hi ha sis finestres, totes d'una mida i forma similars. En el costat sud-est de la casa hi ha una terrassa del restaurant, amb vista al torrent. Aquesta terrassa queda sota un pòrtic. Adossades a la paret també hi ha unes escales d'accés a un balcó on hi ha una porta d'accés al primer pis. Sota d'aquest balcó hi ha la porta d'accés a la planta baixa des de la terrassa. Al costat de la terrassa hi ha encara la resclosa i l'inici del canal de la serradora.</p> | 08045-79 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La casa va ser construïda a principis del segle XX, moment en el qual formava part del conjunt d'edificis de la serradora d'en Garriga. En aquell moment funcionava com a cantina i economat pels treballadors. A la primera planta hi havia la zona dedicada a hostal i a la segona planta hi havia les habitacions. La zona sud-est era un edifici adossat que funcionava com a habitatge particular i que segueix les característiques i mida de l'estructura original.</p> <p>El projecte de la serradora no va acabar sortint com s'havia esperat i finalment l'únic edifici en sobreviure va ser la Cantina. L'hostal va aprofitar la carretera per mantenir-se, ja que aquesta permetia l'accés amb cotxe i va provocar l'arribada d'estiuejants amb el bon temps. Finalment, es va convertir en un punt de parada pels viatjants, camioners, caçadors, transportistes i ciclistes.<br /> <br /> Actualment, l'edifici funciona com a bar restaurant i s'anomena 'la Cantina de Llinars'.</p> | 42.1093838,1.7216174 | 394308 | 4662711 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91282-79.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91282-790.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 92553 | Resclosa de la Cantina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-cantina | XIX | <p>La resclosa de la Cantina està situada en el curs del Torrent del Coll de Jouet, un cop ja s'ha unit amb les aigües del Riu de Terrers. Està feta de formigó i actualment està completament coberta de liquens i vegetació. Al costat dret hi ha restes del canal al qual desvia l'aigua. </p> <p> </p> | 08045-254 | <p>La resclosa de la Cantina és la resclosa que desviava l'aigua del Torrent del Coll de Jouet cap al canal de la Serradora d'en Garriga. Va ser construida a la mateixa època que aquesta, al segle XIX.</p> | 42.1092591,1.7218843 | 394330 | 4662698 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92553-254.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||||
| 48596 | Molí de Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-montanya | XIX | El molí està situat al costat de llevant de la riera de l'Hospital, de la qual n'aprofitava l'aigua com a força hidràulica per fer anar la maquinària. La casa presenta una planta irregular resultat de les diferents ampliacions, així consta d'una estructura principal que és la més antiga, de planta baixa, primera i sota-coberta, un altre volum adossat al costat de llevant, de planta baixa i primera, i un cos d'eixida adossada al davant de l'ampliació anterior i que a planta baixa és l'accés a l'interior de l'obrador i a planta primera l'eixida; a més hi ha altres petits annexes a la part posterior i est. L'estructura originària defineix un petit molí característic, amb els trets específics d'un casal moliner, amb el taller o obrador a la planta baixa, per sota del qual hi ha els cacaus visibles a la part baixa de la façana sud i formats per dues obertures amb coberta de volta per on sortia l'aigua per tornar al curs del riu, i a l'interior encara hi podem veure la roda horitzontal de pales que feia rodar l'eix o arbre; i la vivenda a la part superior. A l'obrador encara s'hi conserva tota la maquinària del molí en bon estat, les moles amb la seva caixa, la tremuja,.... també en el mateix espai hi ha un escairador, col·locat aquí en el darrer període de funcionament del molí, ja que abans era situat al petit edifici que hi ha a l'inici de la bassa. A més del molí també havia funcionat com a ferreria, estava ubicada a la part de llevant de la planta baixa, a la part de l'ampliació, d'aquesta no se'n conserva la maquinària, tenia la seva fornal, amb l'enclusa, una manxa, i fins i tot havia tingut un martinet; havia estat utilitzada sobretot per la reparació i fabricació d'eines del camp i per ferrar els animals. La planta primera és l'habitatge, ocupa les dues estructures i s'hi accedeix des de l'exterior pel costat de llevant; l'interior és modificat i adaptat a les noves necessitats com a casa de turisme rural. Constructivament, la part antiga de la casa és feta amb murs de pedra formant un paredat de carreus desbatats i algunes pedres irregulats amb un acabat de rejuntat ample, les cantoneres són grans carreus de pedra picada i polida, més acurats a la part del davant. Al volum de l'ampliació els murs presenten un paredat força similar, i les cantoneres són més bastes. A la part de l'eixida, els dos pilars principals de l'estructura són de carreus de pedra picada i polida, la resta paredat. Les obertures a la part més antiga són amb llinda plana monolítica (alguna amb l'angle al biaix), sobre carreus als muntants i la majoria amb ampit sobresortit, tot en pedra ben tallada i polida; a la planta baixa les obertures són més petitones, i a la planta sota-coberta són amb llinda de fusta. Al volum del costat est hi ha la porta d'accés a la planta primera, és a través d'una escala exterior, l'obertura és formada per una llinda plana monolítica sobre carreus, les finestres són amb muntants de maó. Als cossos annexes del costat nord i est, tant sols destacar una finestra similar a les de la part més antiga. A l'interior de la planta baixa, com ja s'ha comentat era ocupat per l'obrador, l'obertura que hi dóna pas i que deu constituir la porta antiga d'entrada al molí és una porta de força amplada amb llinda de fusta amb la data 1806 gravada, amb una creu al centre dins una forma ovalada i unes línies corbes a mode de muntanya esquemàtica, la llinda es recolza sobre muntants de carreus. A la part posterior de la casa hi ha la gran bassa (avui coberta amb lona), a l'inici de la qual hi trobem l'edifici de l'antic escairador, és d'un sol nivell amb els cacaus a sota. Pel que fa al canal, gran part ha desaparegut, era de fusta, encara s'identifica el primer tram que era a mode de rec, també es conserva la resclosa uns metres aigües amunt, era coneguda com la resclosa de Cal Travé. | 08078-51 | A la zona de Correà | Tenim molt poques referències documentals sobre el molí de Montanyà. Havia format part de la propietat de la masia de Montanyà, també anomenada Montanyà del Pla dels Codiners, juntament amb la Ferreria, el Pujol Nou i el Pujol Vell constituïen el conjunt de les masoveries de la finca. La data 1806 incisa en una llinda de fusta de la part antiga del molí és la cronologia més antiga que en podem precisar, i de fet les característiques de l'estructura arquitectònica es corresponent amb una obra d'aquest període. Documentalment la única referència de la que en tenim constància és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on hi figura la casa 'Molino de Montaña'. | 42.0275600,1.7238300 | 394355 | 4653624 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48596-foto-08078-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 54180 | Clot dels Morts - I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-dels-morts-i | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. CASTANY, J. (1987). 'Noves aportacions al megalitisme de l'interior de Catalunya'. A Cota Zero: revista d'arqueologia i Ciència, núm. 3, p. 69-75. CASTANY, J. (1988). Els sepulcres de Gargallà (Montmajor-Berguedà) i el fenomen megalític de l'Edat dels Metalls a la conca del riu Cardener. Revista Cardener.</p> | Actualment el túmul es troba en mal estat. | <p>Lloc d'enterrament d'inhumació col·lectiva dolmen. Sepulcre megalític que forma part del conjunt de sepulcres localitzats a la Serra de Gargallà. Està situat en una zona que, abans dels incendis forestals de l'any 1994, era d'abundant vegetació de coníferes i alzines, però ara és terreny amb matolls. És un monument megalític de cambra simple pirinenca, amb vestíbul delimitat per lloses verticals. Està format per una llosa de capçalera i per dues lloses verticals. Manca la coberta i la llosa d'entrada. La cambra té forma rectangular i fa 2,10 x 1,40 metres. Està orientat nord/nord-oest. El túmul és de forma subcircular, amb un diàmetres de 8 metres. Va ser construit aprofitant el desnivell del terreny i format per lloses irregulars i desordenades, ben compactades amb terra. En el sector més pròxim a l'entrada presenta cinc lloses verticals que semblen una estructura de forma semicircular que tanquen l'entrada orientada a migdia. L'any 1982 va ser objecte d'una intervenció arqueològica que, malgrat les violacions anteriors, va proporcionar abundant material arqueològic. Aquest material, procedent de l'interior del sepulcre, estava completament barrejat. Consistia en ceràmiques carenades amb nanses d'apèndix de botó i aixovars consistents en dentàliums, petxines, rodelles de pécten i d'altres tipus de collarets i braçalets, entre els que destaquen diverses peces de coure i denes de collarets esfèriques de vidre blau. També hi havia algunes agulles de coure i un anell de bronze. El material antropològic estava format principalment per dents i ossos llargs, que van permetre identificar 71 individus corresponents a les successives inhumacions. D'aquests 71 individus, 51 eren adults i 20 infants. La cronologia del megàlit és atribuïble al Bronze Antic, esent reutilitzat o violat en èpoques successives fins a l'Edat Mitjana. L'estat de conservació del monument en iniciar la intervenció arqueològica era lamentable, amb alguns pins arrelats al sepulcre. L'any 1983, els arqueòlegs van desbrossar-lo i el van consolidar de forma definitiva, arranjatnt les lloses fracturades i omplint amb grava tota la cambra.</p> | 08132-76 | Gargallà | <p>A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest enterrament correspón a la tipologia de 'dolmen simple amb cambra rectangular', sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul. Aquest va patir diferents actuacions d'afeccionats i de clandestins, a més de violacions antigues del sepulcre. Va ser excavat l'any 1982 i consolidat l'any 1983-1984 pels arqueòlegs Josep Castany i Lluis Guerrero en campanyes promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; els treballs científics formaren part dels programes d'investigació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. L'excavació va proporcionar dos nivells arqueològics ben diferenciats: el nivell B de 20 cm de potència, format per terres poc compactes i fosques amb ceràmiques fetes a torn (corresponents a dos vasos) i altres fetes a mà de pastes grolleres negroses i informes (corresponents a dos vasos), a més d'algunes restes òssies. El nivell C de 0,80 m de potència oferí diferents fragments ceràmics fins i de parets llises, aixovar d'ornament, metall de coure i restes antropològiques diverses. En total hi ha restes de 40 individus diferents.</p> | 41.9705900,1.7255800 | 394406 | 4647296 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54180-foto-08132-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54180-foto-08132-76-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Un indicador mostra el lloc on es troben els dos sepulcres: Clot dels Morts I i II. El material extret està dipositat al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | ||||||
| 45056 | Roc de la Paella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-paella | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | El roc de la paella és una formació rocosa de pedra calcària que es troba situada a la zona sud-oest del terme municipal. En concret, la pedra es troba en el límit del terme municipal amb el veí municipi de Capolat, en un punt que el termenal fa un vèrtex sortint que es situa per sobre de la Cantina de Llinar, a la part alta del vessant que s'aixeca a peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. En el Roc, un aflorament d'entorn a uns 3,5 m d'alçada per uns 2,50 m d'amplada, fa una forma irregular, acabat en punxa; la part que mira al nord, al peu del camí, es mostra picada i presenta un rebaix realitzat a la zona central, té una forma que tendeix a ovalada amb unes mides de 34 cm d'amplada, 28 cm d'alçada i uns 14 cm de profunditat. El roc de la paella és un punt indicatiu del límit del termenal de Castellar del Riu amb Capolat, o sigui que fa funcions de fita, marcant el punt en el que el terme conforma un vèrtex sortint. A molt poca distància del roc, a l'altre costat del camí que passsa per aquí, hi ha una fita de terme. Per arribar a l'indret cal seguir l'antic camí (de Castellar del Riu a Llinars) que des de Sant Serni de Terrers va cap a la zona de la Ribera. | 08050-115 | A la zona de Llinars. | El roc de la paella consta en referències del límit del terme municipal. En els mapes de l'any 1925 hi consta grafiat. | 42.1099600,1.7228400 | 394410 | 4662774 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre el roc de la paella i el portell del lloc (que és un altre punt del límit del terme municipal, i que queda situat en línia amb el roc vers a llevant), aquest dos punts marquen un espai, una mena de reclau entrat dins el territori de Castellar del Riu que inclou la zona de Terrers, amb l'església i la masia, i també la masia de Can Blanc, que són del terme de Capolat. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||||||
| 90943 | Els Plans de Casòliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-de-casoliba | <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | El mas està en gran part enrunat i cobert de vegetació. | <p>La casa està adossada a un marge pel costat nord-est i n'aprofita els grans blocs de conglomerat com a sòcol. Té planta baixa i un pis que està sota teulada. Els murs estan fets de llosetes de pedra sorrenca i blocs de conglomerat de diferents mides i formes i units amb fang. Només és visible una de les cantoneres i les primeres filades són lloses de mida gran i la resta grans blocs de conglomerat picats a les cares visibles. La teulada és de teula àrab amb carener de nord-est a sud-oest. La coberta actualment ja ha desaparegut en alguns trams. La casa és la part més degradada de tot el conjunt.<br /> <br /> A ponent hi ha un edifici de grans dimensions que inicialment era una pallissa, però que al segle XX es va reconvertir en habitatge. Igual que la casa, es troba adossat al marge i té dos nivells amb una distribució interna a base de pilars on es fomenten els envans de compartimentació. Els murs exteriors tenen uns 60 cm de gruix i són fets amb pedres irregulars de conglomerat i sorrenca unides amb fang. Les cantoneres són de grans blocs de pedra sorrenca picada a les cares visibles. A la planta baixa hi ha dues portes d'accés, una al costat oest amb llinda de fusta i una a l'est amb muntants de maó massís i arc rebaixat amb rajola plana. En el primer pis trobem dues finestres al centre del mur sud-oest de mides similars i llinda de fusta. La coberta és a dos vessants amb el carener centrat de nord-est a sud-est.<br /> <br /> A la façana sud-oest de l'edifici hi ha les restes d'un femer del segle XX de planta rectangular. Els murs són de pedra i la porta de maó massís i coberta de volta de rajola plana.</p> | 08045-46 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera notícia d'un mas rònec relacionat amb Casòliba és de 1492 i torna a aparèixer mencionat el 1741 i el 1791. Aquest s'anomenava Cortida i estava agregat a Casòliba. Podria haver estat situat en aquest indret. La primera menció del mas amb el nom dels Plans de Casòliba es troba en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra 63', elaborat l'any 1856.<br /> <br /> L'anàlisi de l'edifici també ens mostra diferents moments constructius. El primer és del segle XVIII i correspon a la casa. Aquesta és l'estructura que es troba més al sud-est. Té planta quasi quadrada i fa 5,5 m x 5 m. Al segle XIX es va construir la gran pallissa que inicialment estava separada de la casa. Finalment, al segle XX es van construir les corts a la planta baixa de la pallissa i la primera planta s'adapta com a habitatge. També és en aquest moment que es construeix el femer a la façana sud-oest de la pallissa.</p> | 42.0773800,1.7235300 | 394413 | 4659156 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90943-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90943-42.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||
| 45063 | Roure de Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-valenti | El roure de Cal Valentí es troba al peu de la pista que puja cap a Can Garriga, uns quants centenars de metres abans d'arribar a les runes de la masia. Queda emplaçat just per sota de la pista. Es tracta d'un exemplar de dimensions força grans. Presenta un gran peu, un bon tronc que mesura més de dos metres i mig de diàmetre. Les dimensions, però, varient molt segons el punt de presa de les mides ja que és un tronc molt irregular. A la zona propera hi ha altres exemplars de roures de dimensions destacables. | 08050-122 | A la zona de Llinars. | 42.1303800,1.7225300 | 394418 | 4665042 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||||||||
| 89834 | Cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Cal Guineu consta de tres edificis: un cobert, la casa i la pallissa. La casa té la planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est. Costa de planta baixa, dos pisos i golfes. L'edifici està adossat a un marge.<br /> <br /> Els murs de la casa i la pallissa són de pedra calcària i sorrenca. El cobert, en canvi, és totalment d'obra. La casa té els cantoners fets de maó massís, imitant els cadenats de les cantoneres de pedra. Les cantoneres del mur nord-est de la pallissa són de pedra sorrenca o calcària només desbastada. Pel que fa a les obertures de la casa, les del segon pis i les golfes de la façana nord-est estan emmarcades amb muntants, llinda a plec de llibre i ampit de maó massís.</p> | 08045-1 | Cal Guineu es troba al costat de la carretera de Berga a Sant Llorenç. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>L'actual casa de Cal Guineu es va construir a principis del segle XX i no es destaca cap ampliació, a part de la reforma de la teulada i l'arrebossat dels murs. La pallissa també té un sol moment constructiu i és de la mateixa època que la casa. El cobert del costat de ponent, en canvi, es va construir a finals del segle XX.</p> | 42.1084561,1.7231272 | 394432 | 4662607 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-planta-057.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 91545 | Avet monumental de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-monumental-de-la-font-de-la-salut | <p>Està situat en un marge al costat d'un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca ja que la seva alçada supera per molt la dels altres arbres que l'envolten. L'alçada és d'entre 25 m i 30 m i té diàmetre d'uns 2 m aproximadament.</p> <p>L'arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. L'avet destaca no només per les seves proporcions sinó també pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment els avets acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes.</p> | 08045-112 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | 42.0873100,1.7237400 | 394447 | 4660258 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91545-1122.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||||||
| 48653 | Forn de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-foradada | L'estructura està seccionada. | Les restes del forn es troben al peu de la carretera que puja a Capolat passant pel Cint, també coneguda com la Foradada. A pocs metres abans d'arribar a la roca picada pel pas de la pista trobem, al lateral nord, per tant visible des del camí, les restes seccionades d'un forn. El tall ens permet observar un clot allargat en alçada, en forma de U, tot mostrant el contorn amb les coloracions provocades per l'acció del calor sobre l'argila. El clot és excavat en el terreny natural. Part de l'interior és cobert de terra i vegetació. No tenim constància de quina va ser la funció d'aquest forn, per la tipologia podria tractar-se d'un forn de calç, caldria però confirmar l'existència propera de vetes de pedra calcària, ja que la majoria de roca de la zona és conglomerat. | 08078-108 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0685400,1.7241200 | 394447 | 4658174 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48653-foto-08078-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||||
| 54172 | Calabuig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calabuig | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | X | <p>Casa molt modificada ja que s'ha realitzat una rehabilitació que ha modificat considerablement l'estructura original. La casa es troba situada sobre una elevació de roca, fet que li dona una imatge monumental. No es poden distingir els murs antics i no hi ha vestigis de llindes. Tan sols sabem per notícies orals que a l'interior es coservava un pany de pared amb opus spicatum.</p> | 08132-68 | Gargallà | <p>Havia sigut de la parròquia del Pujol de Planès fins a principis del segle XX en que passà formar part de Gargallà. La referència històrica més antiga la trobem a l'arxiu del Monestir de Santa Maria de Serrateix: l'any 989 en la donació d'un alou en el que estava inclós 'ipsas casas de Calabugo' (BOLÓS, 1983). Posetriorment diferents documents fan referència a la casa (1013, 1214) i al manso de Calabuig (1313, 1400), sempre pertanyent al Pujol de Planès. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) s'esmenta a Jaume Calabuig fogatjat al Pujol de Planès, col·lecta de Cardona. Durant els segles XVII i XVIII els censos del mas els cobràven els senyors del Pujol de Planès i la comunitat de prevères de Cardona. L'any 1672 es va vendre a carta de gràcia la meitat del mas a Joana Vilajossana de Serrateix, així com els masos a ell units, un anomenat Busquets (fons de Calabuig). El venedor, Pere Joan Calabuig, era gendre de Joana Vilajossana. Al 1673 Joan Calabuig ven l'altre meitat dels masos Calabuig i Busquets a Isidre Roca; s'especifica que a la casa hi havia 'vaixells, botes i piques olieres'; el mateix any Isidre Roca ven la meitat del mas a Joana Vilajossana. Al 1818 tenia agregats els masos Busquets i Catrà. Al 1854 el propietari Esteve Vilajossana i Comabella ven el mas a Pere Màrtir Cererols de Manresa. Al 1857 el mas és venut a Jacint Santcristòfol de Cardona.</p> | 41.9534105,1.7264200 | 394447 | 4645388 | 989 | 08132 | Montmajor | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54172-foto-08132-68-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es conserva a la casa un important arxiu familiar del qual l'Àmbit de Recerques del Berguedà va realitzar un petit resum de cada document que es troba a disposició dels investigadors. | 94|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||
| 91718 | Camí ral de Travil a Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-travil-a-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Bona part del camí va quedar destruït per la carretera, i la part que es conserva està plena de vegetació. | <p>El camí ral de Travil a Capolat era un dels camins més importants d'aquesta zona del municipi. Actualment, gran part del seu traçat ha estat substituït per la carretera que uneix Travil i Capolat. Tot i això, encara es conserva un petit tram del camí entre Casòliba i Tressera, que, <span><span><span><span><span><span>en creuar la carena del Morral de Tresserra es desvia cap al nord i fa més drecera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La part del camí conservat, tot i que se'n pot endevinar el traçat, està molt deixat i ple de vegetació. En un punt del camí s'ha conservat un </span></span></span></span></span></span>gual que salva el desnivell de 2,40 m d'una cinglera.</p> | 08045-147 | El camí seguia el traçat de la carretera de Travil a Capolat, menys en un tram entre Casòliba i Tresserra, on es desvia. | <p>Els camins rals han estat les vies de comunicació importants al llarg de la història, fins a la construcció de les carreteres actuals. Eren els camins públics principals d'un territori, per on es movien les persones i el comerç. Tots ells eren patrimoni de la corona i estava sota la protecció dels reis, d'aquí el seu nom de camins reials o camins rals.</p> <p>En el cas de l'actual municipi de Capolat en trobem de diferents. Aquest unia el poble de Travil amb el de Capolat. Existia una prolongació del camí que continuava cap a la Vall d'Ora, però no se sap si aquesta tenia la mateixa categoria de camí ral o era un camí normal.</p> | 42.0783693,1.7240006 | 394454 | 4659265 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-1470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-1471.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||
| 60041 | Mina Pis Tercer (Pedraforca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-pis-tercer-pedraforca | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>Aquesta és la boca principal de la mina que s'ha mantingut en explotació fins a l'octubre de 2007. El sistema d'explotació des de l'any 1985 ha estat de sub-nivells descendents, mentre que fins llavors era vertical. Aquest nou sistema va convertit l'explotació en passadissos horitzontals amb un pou d'accés inclinat, permetent la mecanització de l'explotació i la seguretat dels miners. Els treballadors són especialistes en maquinària sofisticada. El minador és la màquina que s'utilitza per gratar el carbó al finals dels túnels. Aquesta mina enllaça amb el nivell segon bis, on hi ha la sortida del carbó.</p> | 08190-117 | Saldes. Mina Carbons Pedraforca, pis Tercer. 08697 SALDES | <p>Carbones Pedraforca S.A. és el propietari de l'explotació que es trobaren terreny municipals. S'explota des del 1982, extreient carbó. Ha estat en funcionament fins l'octubre de 2007.</p> | 42.2236500,1.7211700 | 394461 | 4675400 | 08190 | Saldes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60041-foto-08190-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60041-foto-08190-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:42 | |||||||||
| 60058 | Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-1 | XX | <p>Imatge de la Santa patrona dels miners que està realitzada metall, recordant la matèria primera de la maquinària que s'utilitza a la mina. Representa a la santa dreta, amb la palma a una mà i amb l'espasa a l'altra, al costat la torre.</p> | 08190-134 | Saldes. Bocamina pis tercer. 08697 SALDES | <p>Aquesta imatge va ser realitzada per Juan Navarro per encàrrec de l'empresa Carbons Pedraforca. Va ser instal·lada sobre la boca-mina el 4 de desembre de 1994, al pis tercer.</p> | 42.2236500,1.7211700 | 394461 | 4675400 | 1994 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60058-foto-08190-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60058-foto-08190-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2020-10-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Juan Navarro | S'ha posat a la fitxa la ubicació original del monument, que durant el proper any s'instal·larà junt al monument als caiguts de la mineria a la plaça de l'església de Sant Martí al nucli urbà de Saldes. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:42 | |||||||
| 91546 | Faig monumental de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-monumental-de-la-font-de-la-salut | <p>Està situat en un marge al costat d'un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca per ser d'una espècie diferent que la dels arbres que l'envolten i per les seves mides.</p> <p>L'alçada és d'entre 25 m i 30 m i el diàmetre d'uns 2 m aproximadament. L'arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. El faig també destaca pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment aquest tipus d'arbres acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes. </p> | 08045-113 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | 42.0876795,1.7241226 | 394479 | 4660299 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91546-1130.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | No està en el registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | |||||||||||
| 48602 | Cal Tet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tet-0 | XVIII | La casa està deshabitada, i no s'hi han fet actuacions de millora de fa anys, però els propietaris tenen cura de que no es malmeti la seva estructura. | La masia està situada al vessant oest de la vall que forma la riera de l'Hospital al seu pas per la zona de Correà, al vessant oposat, dalt la carena hi ha el mas Travé. La casa és de planta rectangular, formada per planta baixa, primera i golfes, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada cap al sud-oest. La cas és conformada per l'estructura originària més petita, de dos cossos, la qual posteriorment s'amplià pel costat de llevant amb una estructura de dos nivells. Està bastida amb murs de paredat fet amb pedres desbastades de formes irregulars i mides diverses; les cantoneres són pedres desbastades formant carreus rectangulars allargats, poc polits a la part antiga i molt més grans i polides a l'ampliació. La porta principal d'accés és a planta baixa, aproximadament en el centre de la façana (a la part de llevant de l'estructura antiga), és de llinda plana monolítica en la que hi ha la inscripció 1770 i al mig les lletres IHS (abreviatura de Jesucrist) i una creu, els muntants són carreus tot en pedra ben tallada i polida. Les finestres de la part antiga a la planta primera segueixen el mateix patró que la porta, muntants de carreus i llinda plana monolítica amb arc de descàrrega triangular a sobre (dues lloses), i ampit sobresortit i motllurat; a la façana posterior hi ha una finestra tapiada i substituïda per una de formació contemporània; a la planta golfes són obertures més senzilles, amb contorn de carreus sense diferenciar. A l'ampliació, a la façana principal i la de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís, a les llindes col·locat a plec de llibre formant arc rebaixat; a la planta baixa hi ha una altra porta, la qual aprofita la cantonera de la part antiga de la casa com a brancal. A la façana posterior hi ha alguna obertura actual. Al davant de la casa, pel costat oest, hi ha uns coberts i annexes, destinats a magatzem i al bestiar, i uns metres cap al costat sud-est un cobert de dos nivells. | 08078-57 | A la zona de Correà | La primera referència documental coneguda de Cal Tet la trobem en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona, datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 99-101), en el qual s'hi relaciona que Francisco Casafont té la caseta dita Cal Tet, Gragès amb terras, de pertinença dels masos Traver i Verdaguer. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura Ramon Sabata a la casa Tet. | 42.0324600,1.7252600 | 394482 | 4654166 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48602-foto-08078-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 48644 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo | XVIII?-XIX | Enrunada. Es pot identificar més o menys el perímetre de l'estructura i alguns murs interiors. | Les ruïnes de Cal Miqueló estan situades prop de la Rasa de la Boixadera, enmig d'una zona boscosa amb antigues feixes de conreu avui ocupades per massa forestal. Les restes de l'estructura es troben amagades entre la vegetació i els arbres que hi han crescut. Es pot identificar una estructura de planta rectangular, que sembla correspondre a la construcció principal, i un annex de dimensions menors adossat al mur nord-est. L'estructura principal està bastida amb murs d'uns 60 cm de gruix, construïts amb grans carreus tant sols desbastats i pedres irregulars; es poden distingir força bé les quatre cantoneres principals. Tot i que hi ha gran quantitat de pedres de la mateixa construcció que cobreixen l'estructura sembla que es conserva força alçada dels murs, almenys entorn al 1,20 m. | 08078-99 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Al 1856, en el llistat de cases del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), hi consta una referència que sembla correspondre a Cal Miqueló, en la qual hi figura un tal Pedro Canellas (o Casellas). Informacions orals indiquen que durant el període de la guerra civil encara era habitada. | 42.0537400,1.7248500 | 394483 | 4656530 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48644-foto-08078-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De difícil localització, queda situada a poca distància del punt de creuament de la pista que porta de la Vileta Nova a la Taupera amb el torrent de la Boixadera. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||
| 60072 | Jaciment paleontològic del Pis Tercer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pis-tercer | <p>Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Fitxa núm. 15037. Generalitat de Catalunya. MARMI, J.; VILADRICH, Ll. (2007). La colección del Museo de Ciencias Naturales de Berga como muestra de la diversidad paleontológica de la comarca del Berguedà (Barcelona). Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. Pp. 105-116.</p> | <p>Jaciment de petjades de dinosaure a la paret on s'obre la bocamina del pis tercer de Carbones Pedraforca. Es tracta de la mateixa veta de Fumanya. Jaciment en estudi.</p> | 08190-148 | Saldes. Bocamina pis tercer. 08610 SALDES | <p>A l'extrem noroest del Berguedà afloren els materials fossilífers més antics amb una important representació de materials mesozoics. Les roques sedimentàries, com margues i calcàries, solen tenir restes d'organismes d'altres èpoques que es poden observar en diferents punts del terme. Generalment són fòssils d'ambients marins, i molt rarament d'organismes que vivien a terra o a aigües dolces.Incoat BCIN, zona Vallcebre, Fumanya i Saldes.</p> | 42.2236500,1.7214500 | 394484 | 4675400 | 08190 | Saldes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Jaciment paleontològic inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya. També conegut com Costafreda. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:42 | ||||||||||||
| 54174 | Pont del Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-farell | <p>TORRAS, Cesar August (1922). Pirineu Català. Comarca del Cardener. Ed. Torras Hostench. AA.DD. (1993). Els ponts de l'abad Nicuesa de Serrateix. Revista Montbordó, butlletí del Patronat d'amics de Serrateix. Nº 19, octubre de 1993.</p> | XVIII | <p>Pont de pedra que permet travessar la riera de l'Hospital a la zona del Bosc del Cantó de la Riera que es troba dins el terme de la casa de Cal Gener de Tòlics. És un pont d'un sol arc de mig punt amb barana de lloses verticals que li donen una estructura d'esquena d'ase. La dovella central del pont porta una inscripció: 'Ha cosetado el MIS de Miquel Niquesa abad del RM de Serrateix. Any 1793'.</p> | 08132-70 | Gargallà | <p>El pont va ser fet construit per l'abat Nicuesa del monestir de Santa Maria de Serrateix per facilitar l'accès des de Cardona al Pujol de Planès. Miquel Nicuesa va ser abat des de 1790 a 1793, i va realitzar també un altre pont similar per travessar la riera de Navel en el camí que portava de Cardona a Serrateix, a la costa del Forn.</p> | 41.9644683,1.7267200 | 394490 | 4646615 | 1793 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Costejat per l'abad Nicuesa de Serrateix | La fotografia és del llibre de César August Torras (1922). | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:37 | |||||||||
| 48629 | Cal Servins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-servins | XVIII | La masia està conformada per la casa, coberts annexos a la part posterior de la casa i el paller a pocs metres al costat sud. Ambdós edificis estan encarats cap al sud-est, cap on obre la carena en la qual estan situats. La casa és de planta rectangular, coberta a dues vessants amb el carener disposat perpendicular a la façana principal, la sud-est. Consta de planta baixa, planta primera i golfes. La porta d'accés és a la façana principal i és feta amb muntants de pedra sorrenca picada i polida i una llinda de fusta. Pel que fa a les finestres, n'hi ha diverses que són amb muntants, llinda i ampit de pedra picada i polida, les de la planta baixa són obertures més petites i senzilles i les de la planta primera de mides més grans, i amb els angles interiors dels brancals i llindes esbiaixats, algunes tenen l'ampit sobresortit i motllurat i almenys en una de les llindes s'observa la traça d'haver tingut alguna decoració o incisió. També hi ha altres finestres, sobretot a la façana est, de construcció més moderna, són amb brancals i llinda de maó massís amb arc de descàrrega de maó de pla. Actualment hi ha altres obertures a la façana principal i posterior i a nivell de la planta golfes que són fetes recentment. A la façana principal i també destaca a nivell de la planta primera, la presència d'un parament molt regular amb un arc de descàrrega per sobre que acostuma a assenyalar la presència o la ubicació de la pica. El paller és de coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Està construït adossat a un marge fet que li permet tenir accés directe a peu pla als dos nivells que el conformen. És de planta rectangular, formada per una estructura de murs en forma de U, oberta cap al sud-est, amb un pilar al centre de la façana principal i una altre a l'interior, al centre de la planta. Entre la casa i el paller, a la part posterior d'aquest darrer, hi ha el pla de l'era. Al voltant de la casa, especialment cap a llevant i migdia, hi ha una bona extensió de camps de conreu. | 08078-84 | A la zona del Santuari dels Torrents, al nord de l'església | En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 84-86) hi consta la referència de Domingo Sant Just que té el Mas Servins, àlies Cotillo, habitat i afocat, també hi trobem hi consta que la casa i terras dites la Taupera són de pertinença del Mas Servins (fol. 127). Una altra referència documental d'aquest mas és al 1856, en la cita de 'Servins' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un José Torns(?). Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la casa la Servins, i hi consten Pere Rialt i Maria, com a habitants del mas. | 42.0456000,1.7252900 | 394506 | 4655625 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48629-foto-08078-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 44986 | Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valenti | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | La masia de Cal Valentí es troba situada al peu de la pista forestal que condueix a Can Garriga, quedant emplaçada al sud-oest d'aquesta darrera. Consta de dues construccions, la casa i el porxo o paller, estan col·locades de costat però no adossades, i orientades amb les façanes principals cap al sud-oest. La casa és de planta rectangular, constava de planta baixa, primera i potser també unes golfes. L'alçada conservada dels seus murs que en alguns punts arriba fins a la línia de la coberta, que devia ser de dos vessants i sembla que amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 60 cm de gruix, són de paredat fet amb pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures destaca la porta principal d'accés, d'una amplada considerable, és de brancals de carreus i llinda plana de fusta formada per una gran biga amb l'angle inferior tallat al bisell. Tot i que es conserven poques finestres, en podem veure alguna que és emmarcada amb carreus; a planta baixa n'hi ha una de petitona que mostra una obertura petita i allargada. A l'interior de la planta baixa podem veure un mur de càrrega de pedra i al costat de ponent de la porta d'entrada l'escala d'accés a la planta superior, de graons de pedra. Al costat de ponent de la casa hi ha l'estructura del paller, és una construcció de dos nivells i coberta a dos vessants, que tot i que no es conserva, s'identifica perfectamenta el pendent. Mostra una estructura bastant típica de paller, amb la façana principal definida per unes àmplies obertures amb un pilar central de suport dels forjats i carener. El pilar i les cantoneres són de carreus desbastats i els murs de paredat fet amb pedres irregulars. Davant la casa i el paller, un mur de pedra delimita la feixa on està ubicada la masia tot creant un pla al davant i costat a manera d'era. Aquest marge de pedra seca es mostra coronat per grans blocs rectangulars desbastats. Pel voltant s'identifiquen altres marges de les antigues feixes de conreu, ubicades pel voltant de la casa, sobretot pel costat sud i oest. | 08050-45 | A la zona de Llinars. | 42.1303200,1.7239400 | 394535 | 4665034 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||||||
| 89881 | Cal Guineu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-vell | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruines i cobert de vegetació | <p>Cal Guineu Vell actualment es troba en runes. Era una casa de planta rectangular amb la façana principal orientada al sud-oest. Per la banda est estava adossada a un marge. Només es conserva el sòcol de les parets de càrrega. És possible que només tingués una planta. En els murs hi predomina la pedra calcària amb conglomerat de mida i forma diversa unida amb fang. L'estructura consta de dues parts: una primera construcció a l'est i a l'oest un annex o ampliació posterior. El gruix dels murs de l'edifici principal és de 60 cm, en canvi, el dels de l'ampliació del segle XIX no es pot concretar, a causa de la runa acumulada. Els murs tenen entre un i dos metres d'alçada.<br /> <br /> Es poden identificar els accessos a l'edifici principal i a l'ampliació. Els seus muntants estan fets amb blocs de pedra calcària carejades a cop de maceta.<br /> <br /> La coberta probablement era de teula àrab, ja que pels voltants se'n poden trobar restes.</p> | 08045-8 | Cal Guineu Vell està situada al marge dret del riu Terrers, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>De la història de Cal Guineu Vell no se'n tenen moltes dades. L'única menció documental del mas es troba en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. n.º 63' (ACBR) elaborat l'any 1856. </p> <p>Pel que fa a l'anàlisi de l'edifici també es poden veure diferents etapes constructives. La part més antiga de l'estructura és d'un moment a cavall entre els segles XVIII i XIX. És en aquest moment que s'edifica el cos principal, que es troba a la part est de l'estructura i que està adossat a un marge. Al segle XIX s'hi fa una ampliació, adossant una estructura a la banda oest. La funció d'aquesta estructura possiblement era d'estable, ja que disposa d'una porta d'accés des de l'exterior deslligada de l'edifici principal.</p> | 42.1075851,1.7244802 | 394542 | 4662509 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-80.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||
| 59980 | Plaça commemorativa Mirador de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-mirador-de-gresolet | XX | <p>Plava commemorativa posada al mur lateral del Pedraforca davant el mirador del Gresolet. És una placa de pedra amb una inscripció.</p> | 08190-56 | Saldes. Mirador del Gresolet. | <p>Inscripció: Als pioners que fa 27 anys vàren inciar la protecció de l'isard a la Reserva Nacional de Caça del Cadí. Any 1968. 75 isards, any 1995. 1600 isards.Francesc Robert Graupera director. Juan Perarnau. Josep Prat. Antonia Martí. Joan Adam. Emili Torra. Joan Puig. Framcec Ribalaiga. Ajuntament de Saldes. 9 de juny de 1996.</p> | 42.2472300,1.7225500 | 394614 | 4678016 | 1996 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59980-foto-08190-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:42 | |||||||||
| 59981 | Mirador de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-gresolet | <p>AA.VV. (1998). Saldes. Àmbit de Recerques del Berguedà. Ajuntament de Saldes. VILADÉS, R. (1995). Gresolet (Saldes). A L'Erol núm. 48. Pàgs. 37-40. Berga.</p> | XX | <p>Balconada que queda penjada sobre els cingles de Maronta que ens permet veure la vall del Gresolet i els diferents elements naturals que la composen. Suposa un important mirador sobre la natura.</p> | 08190-57 | Saldes. Mirador del Gresolet. | 42.2473800,1.7227300 | 394629 | 4678033 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59981-foto-08190-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/59981-foto-08190-57-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:42 | ||||||||||
| 90509 | Teuleria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-trasserra | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | Ensorrada i plena de vegetació. | <p>La teuleria de Trasserra està ensorrada i en part tapada per la vegetació. Està construïda aprofitant un marge per tenir accés a peu pla a les cambres de combustió i de cocció. Els murs estan fets de pedra sorrenca en sec per la part exterior. La boca d'accés a la cambra de combustió està al costat nord-oest del nivell inferior. Aquest sector està enrunat actualment.<br /> <br /> La cambra de cocció té planta rectangular i unes dimensions interiors de 3,75m x 4,2m. Sembla que tenia una porta a llevant.<br /> <br /> Uns metres a ponent de la construcció hi ha una bassa d'aigua de grans dimensions associada a la teuleria.</p> | 08045-34 | Estan situades en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La teuleria es troba en terres del mas Trasserra, per la qual cosa devia ser construïda i utilitzada pels habitants d'aquest.<br /> <br /> Per estil constructiu, estaria situada al segle XVIII.</p> | 42.0757963,1.7264293 | 394650 | 4658977 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-341.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||
| 90500 | Trumferes del Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-del-camp-gran | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Estan bastant arrasades. | <p>Sis trumferes construïdes aprofitant el desnivell del terreny. Estan totes col·locades en línia i tenen planta regular, amb unes mides mitjanes de 2,4m d'amplada i 3,5 m de llargada. Una de les trumferes centrals és quasi el doble de gran que la resta. Pocs metres al sud hi ha dues trumferes més d'iguals característiques i al sud-oest n'hi ha una més antiga de planta el·líptica. Estan fetes de pedra sorrenca i fang.</p> | 08045-33 | Estan situades en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Les trumferes del Camp Gran van ser construïdes com a part d'un projecte de mitjans del segle XX, moment en què es va condicionar el Camp Gran amb aportació de terres per plantar-hi patata. La gran quantitat de trumferes que trobem aquí ens mostra la importància del conreu de la patata a la regió. Aquesta zona formava part de les propietats de la masia Trasserra.</p> | 42.0756185,1.7265192 | 394657 | 4658957 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90500-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90500-330.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:28 | ||||||
| 48558 | Rectoria del Cint. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-cint | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3296, Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985:59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | La Rectoria del Cint està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. La casa està adossada a l'església en el seu extrem de ponent. Presenta una planta lleugerament irregular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest, amb disposició paral·lela a l'actual façana principal que obra cap al nord-est. La casa està bastida en diferents fases constructives; tot i les diferències d'acabat del parament, en conjunt, els murs són formats per un paredat de carreus desbastats i algunes pedres irregulars en mides i formes (l'aparell presenta material més irregular en les fases més modernes), i la superfície corresponen a la planta primera i sotacoberta del mur sud-oest és arrebossat amb ciment, les cantoneres són formades per carreus desbastats, que són més grans a les fases més tardanes. Exteriorment, únicament podem distingir una primera estructura més petita que sembla que inicialment no estava unida a l'església, almenys pel costat nord-est, i que també era més petita pel costat sud-oest, tenia menys llargada; així, posteriorment, aquesta primera estructura es va ampliar fins a l'església en l'extrem nord-est, potser coincidint amb algunes de les obres de reforma i ampliació del temple i al segle XVIII es va ampliar la casa pel costat sud-oest, tot construint una nova façana en aquest costat. La porta d'accés és al mur nord-est, és una obertura amb llinda plana monolítica i carreus als muntants, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles treballats en bisell; en aquesta façana podem veure les restes d'una altra obertura tapiada també de muntants de carreus i que no conserva la llinda. La majoria de finestres mostren el mateix estil i acabat que la porta d'accés, amb llinda plana monolítica, carreus als brancals i ampit també de pedra, alguns sobresortit i motllurat, i la majoria amb els angles en bisell; trobem diverses dates incises en llindes, a la façana nord-est hi ha la data 1638, a la façana de ponent 1640 i a l'extrem sud d'aquesta mateixa façana 1717 (corresponent ja a l'ampliació de la façana sud-oest) i a la façana de llevant, a la llinda del balcó, posa 'PUIG 1642'. També trobem altres obertures senzilles, sense cap tipus d'element arquitectònic destacable, una és feta amb contorn de maó massís vist, i diverses són modificades. A la façana sud-oest, la majoria de finestres són senzilles i resultat d'alguna modificació contemporània; a la planta baixa d'aquest cos, en el costat de ponent i en el de llevant, trobem una obertura tapiada en cada cas (una té una petita finestra), és en arc de mig punt fet amb lloses i muntant de carreus, i una altra obertura similar a aquestes, però en el costat sud, aquesta també és tapiada i en el cegat s'hi van formar dues petites finestretes. Al costat sud hi ha adossat un petit cos sobresortit que a planta primera forma una terrassa. Al costat de llevant part del mur és el mateix de l'església, de fet l'espadanya del temple queda en part com incorporada a la mateixa casa. A la part posterior, a pocs metres pel costat nord hi ha les restes dels murs d'un paller avui en procés d'enrunament. | 08078-13 | A la zona de Cint | La masia presenta una actuació molt important duta a terme al segle XVII, tot i que sembla que es realitza sobre una estructura de cronologia anterior. Al segle XVIII s'hi va construir una nova façana al costat més sud, segurament a mode de galeria, la qual també ha tingut modificacions posteriors. El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir. L'església és un temple amb alguns testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, període en que també s'actuà en l'estructura de la masia. Són molt poques les notícies documentals referides a la casa pròpiament. En el fogatge de 1553 corresponen a l'apartat de 'Castell Cera, Capolat, Lo Cint i Parrochias Abjacents' hi figura 'Lo vicari del Sint te arrendat'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la referència Cint que hem de pensar que es correspon amb la rectoria. En el document de Compliment Pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886 hi figura la Rectoria amb Rt. Anton i Antonia Comes. Al segle XIX la masia actuava com a centre del petit municipi independent. | 42.0632200,1.7270400 | 394680 | 4657579 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48558-foto-08078-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 48674 | Fons de Sant Sadurní del Cint a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-sadurni-del-cint-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989.</p> | XVI-XX | <p>El fons del Cint existent a l'Arxiu Diocesà de Solsona està custodiat al mateix Arxiu i compta amb un ampli fons, organitzat, classificat i ordenat segons criteris arxivístics. Entre els llibres sacramentals trobem dos llibres de baptismes, l'un conté dades d'entre 1600 a 1643 i l'altre de 1800 a 1851; un llibre de matrimonis del 1717 al 1851; i tres llibres de defuncions, un de 1625 a 1688, l'altre de 1680 a 1786 i el darrer de 1786 a 1851; també hi ha una llibreta de compliment pasqual del segle XX. La documentació referent a l'administració parroquial compta amb els apartats Consueta, amb un llibret de 1920-1944, Comptes i Factures, amb un llibre de culte i de compte de 1716-1932 i un altre llibre de comptes de 1760, Llegats piadosos, Causes Pies i Fundacions de Beneficis amb documentació d'entre els segles XVI-XIX corresponent a documentació parroquial relativa a la Capella dels Torrents i la del Bosc, i altra documentació en fulls dels segles XVIII-XIX classificada com Fundacions-Aniversaris, Censals i Vendes. És especialment interessant la part corresponent als Llibres Notarials, amb diversos manuals, la majoria dels segles XVI i algun del XVII, el més antic és del 1534. També hi ha documentació de Capítols Matrimonials que daten dels segles XVI i XVII. I un apartat de Testaments que conté documents del segle XVI fins al XIX. Altra documentació és organitzada com a Processos (1786-1820), i Pergamins, amb un total de 7 documents dels segles XII i XIII. A més el fons també conté altres llibres afegits amb posterioritat a aquesta primera classificació i que són Confirmacions (1896-1924), dos manuals notarials més, també dels segles XVI i XVII, i un llibre de Visites Pastorals del 1664 a 1833.</p> | 08078-129 | Bisbat de Solsona | 42.0632000,1.7272100 | 394694 | 4657577 | 08078 | L'Espunyola | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La classificació aportada en la descripció del fons ha estat facilitada per Mossèn Ramon Viladés. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | ||||||||||
| 48559 | Sant Sadurní del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-del-cint | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3297. Generalitat de Catalanya. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 59): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | L'església està situada al cim d'un morral que s'aixeca a les faldes del Cingles de Taravil, quedant en una zona elevada amb àmplies vistes cap a l'est, sud i oest. Al costat de ponent té adossada la rectoria. L'església és una nau de planta rectangular orientada més o menys d'est a oest, amb dues capelletes al costat sud, i al costat nord, a l'extrem de ponent, una capella allargada on hi ha el viacrucis, al centre una altra capelleta de poca profunditat, i a l'extrem de llevant la sagristia. La zona del presbiteri està diferenciada de la resta per un graó d'ingrés i una barana metàl·lica a mode de cancell, l'altar és presidit per la imatge Sant Sadurní situat dins una fornícula. A la capella del costat sud, situada més a l'extrem de llevant, propera al presbiteri, hi ha la pica baptismal; sobre aquesta capella en un testimoni del revestiment que cobria la volta hi ha la data 1741. Als peus, al costat de la porta d'accés, situada al mur sud, hi ha una petita fornícula amb una pica beneitera de pedra; també als peus tenim el cor elevat sustentat per dos arcs carpanells, l'accés al qual és a través d'una escala de pedra situada a la capella de l'extrem nord-oest (on hi ha el viacrucis i el confessionari). La nau és coberta amb volta de canó de tres trams, feta amb pedra encofrada, i la nau on hi ha el viacrucis és coberta amb dos trams de volta de canó amb llunetes. L'interior va ser parcialment repicat, deixant al descobert part del parament i tot permeten veure restes de l'estructura d'origen romànic; al mur de ponent, format per un carreuat no molt ben escairat, té a la part superior (on hi ha al cor) una finestreta en forma de creu, avui tapiada, ja que a l'altre costat hi ha la rectoria. En el paviment de la nau hi ha almenys tres sepultures, l'una es correspon amb una làpida de pedra amb data mig illegible que sembla 1713, les altres dues són de maó massís, l'una indica 'Aquí duerme Juan Balius Rector del Cint 17 setembre año 1775' i l'altre, 'Aquí duerme Urbicio Santamaria Rector del Cint 26 desembre 1806'. Exteriorment, la majoria de murs dels quals en veiem el parament es corresponen a les actuacions del període modern, en conjunt mostren un parament format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars de mides i formes diverses i cantoneres en general no gaire polides, les que són més acurades són les de la zona de la capçalera. La porta d'accés és situada a l'extrem de ponent del mur sud, és de llinda plana monolítica amb carreus als muntants, tot ben tallat i polit i amb els angles amb motllures, a la llinda hi ha la data 1644 i al centre les lletres IHS (Jesucrist) tot en relleu. A l'extrem de llevant del mateix mur sud, hi ha un gran òcul que dóna llum a la zona de l'altar. A l'extrem de ponent, al costat on hi ha adossada la rectoria, s'hi aixeca una espadanya de doble obertura, amb una campana en un dels ulls. Part de la zona sud i est té un mur de tancament de poca alçada que clou l'antic cementiri, en el qual hi ha un altar de pedra amb una creu de ferro a la part superior; en el mur de tancament hi ha reutilitzats dos fragments d'unes peces pètries amb unes inscripcions incises, en una hi ha una data de mil set-cents setanta i pico. A uns metres al costat nord-oest hi ha el cementiri. | 08078-14 | A la zona de Cint | El lloc del Cint consta documentat junt amb el Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, com un dels primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878; a més, també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets en aquest indret. Posteriorment, el comte Sunifred II d'Urgell prengué els drets, els quals foren reclamats pel bisbe Guisard II d'Urgell el 948. Consta que la parròquia del Cint va tenir un paper molt important en la constitució i formació del monestir de Sant Llorenç de Morunys; va ser el prevere que estava al capdavant de la parròquia del Cint, Sciendiscle, que per ordre del bisbe Radulf d'Urgell va substituí el primer abat del monestir, càrrec que sembla que va ostentar fins poc abans del 948. Al segle X l'organització parroquial del Cint devia estar plenament arrelada i fins i tot gaudir de cert prestigi. L'església del Cint també apareix en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datada entre finals del segle X o inicis del XI. Durant tota l'edat mitjana es va mantenir la categoria d'església parroquial, i així es ratificà en la visita al deganat de la Vall de Lord de l'any 1312. Al segle XVI es realitzaren ja importants modificacions en l'església romànica. Trobem testimoni que al 1532 s'estava pintant el retaule de l'església, en un document de la parròquia del Cint sobre venda de blat on hi apareix la següent informació: 'testes Iohannes Gato et Iacobus Planes, alias Arpa, pictores retabulorum, qui perfecerunt pictare retabulum de Cinto octava die mensis et anni ut supra (març 1532) in nomine domini' (SERRA VILARÓ: ,,,,: Vol. III, 207) Tenim constància documental que al 1370 està al càrrec de rector Bernat de Roviras (Roveriis), al 1590 Gabriel Bila, i Joan Balius, que consta en una de les làpides existents a l'interior de l'església, figura referenciat com a rector entre el 1748 i el 1775 (SERRA VILARÓ:...:Vol.III,207). En el document de visita pastoral a la parròquia del Cint, figura com a visitador el reverent Doctor Domingo Font el qual interrogà al rector, mossèn Joan Balius; en la inspecció a l'església es visità el cementiri, el sacrari, les fonts baptismals, sagristia, altars, llibres de cura, fundacions, bassi de les ànimes, celebració pro populo, confraria del Roser, i obra de l'església. A més, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). L'església té un benefici fundat sota l'advocació de Sant Joan Baptista, del qual és patró Josep Tor, pagès del Cint i ostentor, el clergue Ramon Tor. L'església és un temple amb testimonis de l'estructura romànica però amb importants modificacions realitzades al segles XVII i XVIII, i que aporten al temple la fisonomia actual. | 42.0631800,1.7272200 | 394695 | 4657575 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48559-foto-08078-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 | |||||||||
| 48678 | Festa de Sant Sadurní del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sadurni-del-cint | XX | La Festa del Cint coincideix amb el diumenge després del 29 de novembre, que és el dia que es celebra el Sant Sadurní, Serni o Cerní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc. Els actes de la festa són els habituals d'un aplec, l'acte principal és la missa solemne que es celebra al matí a l'església de Sant Sadurní del Cint, a la tarda es fa ball, actualment al Local Social, abans es feia al pla de fora l'església. | 08078-133 | A l'església de Sant Sadurní del Cint i al Local Social. | Les primeres referències del Cint es remunten al segle IX, quan el lloc consta documentat com un dels indrets repoblats a la Vall de Lord pel comte Guifré el Pelós. L'església de Sant Sadurní del Cint és d'origen medieval, tot i que la fisonomia actual es deu en gran part a les modificacions i ampliacions realitzades en època barroca, als segles XVII i XVIII, junt amb altres actuacions també posteriors. Sant Sadurní, també anomenat Sant Serni, va ser bisbe i màrtir de la ciutat de Toloda del Llenguadoc al segle III; la tradició llegendària explica que va ser el primer evangelitzador de Catalunya. A l'època medieval, al Bisbat d'Urgell es van bastir gran nombre d'església sota aquesta advocació. | 42.0631900,1.7272300 | 394696 | 4657576 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml