Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 54105 | Castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montmajor | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des de llurs orígens fins a l'any 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu. Universitat de Barcelona. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SANTANDREU, M.D. (1979). Els castells del Berguedà en un document de 1309. A XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Berga juny de 1979, Centre d'Estudis Berguedans. RIQUER, M. (1971). Guillem de Berguedà. Vol. II. Abadia de Poblet. Pàgs. 145-153).</p> | X | <p>Torre de planta circular de 5,30 m de diàmetre, de la que només es conserva la meitat de la paret de llevant amb un gruix de 1,70 m i una alçada actual de 8 metres. Està situada dalt d'un pujol del que s'obté una important vista dels entorns, cosa que confirma la seva funció de torre de vigilància. Està construïda amb carreus ben tallats disposats en filades unides amb morter de calç i amb farciment de pedres irregulars. La porta era a uns quatre metres d'alçada i era situada al mur sud-est, de la qual es conserva tan sols el muntant de llevant. A la part interna, a nivell de la base de la porta, sobresurten unes lloses vers l'espai central, com si hagués hagut l'inici d'una falsa cúpula. S'observa també les restes d'un mur perimetral, del que la torre possiblement fou la torre mestra. És coneguda popularment com la 'torre dels moros'.</p> | 08132-1 | Montmajor | <p>La primera notícia documental és de l'any 983, quan el comte Oliba Cabreta permeté que Ató i la seva muller Riquil·la donessin al monestir de Santa Maria de Serrateix l'alou que tenien sota el castell de Montmajor (ipso Puiol, qui est subtus castro de Monte Maiore) (BOLÓS, 1983). L'any 1170 Guillem de Portella i la seva muller Marquesa encomanaren el castell a Berenguer de Currizà (Correà) i al seu fill Ramon, aquests es comprometen a ajudar amb homes del castell a les expedicions del seu senyor (AAVV, 1985). En aquesta època era feu dels Correà, i a final del segle XII passà a mans de la família vescomtal dels Berguedà. El 1183 els vescomte Guillem de Berguedà deixa en testament al seu fill (el trobador Guillem de Berguedà) els castells de Madrona, Casserres, Puig-Reig i Montmajor. En el testament del trobador, el 1187, deixava el castell de Montmajor al seu germà Berenguer. El mateix trobador va escriure un sirventès titular 'Cavalier, un chantar cortes' en el que carregava contra un tal Guillem pagès que s'havia apoderat del castell, propietat del trobador (RIQUER, 1971). El 1199, quan s'extinguí el vescomtat de Berguedà, el castell passà a ser propietat del rei, que el degué cedir als Cardona ja que el 1243 Ramon Folc de Cardona donà el castell a la seva germana Geralda, abadessa del monestir de Valldaura. El 1260 era de Pere de Berga, que el cedí junt amb el castell de Querol a Bernat de Portella a canvi de jurament de fidelitat. A inicis del segle XIV, el 1309, la comtessa Sibil·la de Pallars, néta de Pere de Berga, canvia els castells de Querol i Montmajor per altres al rei Jaume II. Al fogatge de 1365-70, hi ha 4 focs al castell de Montmajor que era den Ferrer de Castellet. La família dels Ferrer de Castellet ostentà el castell de Montmajor fins al 1445 i a mitjans del segle XV passà al cavaller Alamany de Tord, senyor del castell de Sant Joan de Montdarn. Ja no s'esmenta el castell als fogatges posteriors, tot i que al de 1553 es nomena a 'Andreu Barri alias Castella', possiblement com a referència a la proximitat de l'antic castell o perquè aquest era el castlà (IGLESIAS, 1979). El segle XVII Montmajor era propietat del rei. Al segle XVII es formà la baronia comprenent part de Montmajor i de L'Espunyola, i el 1608 era baronesa Joana Domenge, domiciliada a Berga. El 1663 Miquel de Tamarit era senyor de les baronies de Montclar, Montmajor i L'Espunyola, en nom del rei; el 1762 ho era Antoni de Tamarit. (ADS, fons Correà). En resum, la fundació es produí ja avançat el segle X, intensificant-se el grau d'ocupació durant els segles XII-XIII, i decaient el segle XIV, abandonant-se el XV. El castell tenia una clara situació estratègica, ja que dominava el camí de Cardona a Berga, important via de comunicacions, i en el territori d'influència tenia moltes propietats el monestir de Santa Maria de Serrateix. L'estat de degradació en que es troba actualment és degut a que les pedres dels seus murs es van utilitzar per la construcció de cases veïnes (CATALÀ, 1976).</p> | 42.0066714,1.7343807 | 395194 | 4651291 | 988 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54105-7castell-de-montmajorricard-ballo-wwwcatalunyamedievales.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54105-foto-08132-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54105-foto-08132-1-2.jpg | Legal | Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la prospecció realitzada l'any 1997 per Ramon Martí dins el projecte 'Evolució del poblament de la plana central del Berguedà des de l'època baix-imperial fins a l'Alta Edat Mitjana' es trobaren fragments de ceràmica predominantment grisa. El castell és conegut com la 'Torre dels Moros'. | 83|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||
| 48656 | Contrapes de premsa de vi prop del Cint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vi-prop-del-cint | La vegetació, l'aigua i les inclemències atmosfèriques van degradant la peça. | El contrapès està emplaçat a tocar de les restes d'un probable jaciment. És a pocs metres al sud, i al peu d'un corriol. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca treballada que mesura uns 74 cms de llargada per 65 cms d'amplada i uns 16 de fondo (la part visible, ja que l'element està encastat al terra), al mig hi ha l'encaix que té unes mides màximes de planta de 35,5x18x7. Desconeixem si el seu emplaçament es correspon aproximadament amb la seva situació originària. Aquest element també és anomenat lliura o quintà i la seva funcionalitat és de fer de contrapes en una premsa de vi. Es dubta de si és una peça que s'ubicava en un lloc fixa o per contra es transportava d'un lloc a un altre segons les necessitats. Tot i que no en sabem la cronologia, els estudiosos comarcals sobre aquest tema opinen que es pot tractar d'un element d'origen altmedieval. A la zona on està ubicat el contrapes podem veure la traça d'antigues feixes de conreu, avui dia cobertes de massa forestal. | 08078-111 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | 42.0651100,1.7333200 | 395203 | 4657782 | 08078 | L'Espunyola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48656-foto-08078-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 92555 | Resclosa i canal del molí de Terrrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-moli-de-terrrers | XX | <p>La resclosa del molí de Terrers està situada al Torrent de Castellà abans que aquest s'uneixi amb el Torrent de Coll de Jouet. Aquesta té una forma lleugerament còncava i va d'una ribera a l'altre del torrent. Està feta amb formigó i actualment està coberta de líquens. La resclosa desviava l'aigua a un canal, trams del qual encara es conserven, està fet de formigó i va, més o menys seguint el torrent fins a trobar la carretera de Berga a Sant Llorenç, moment en què va seguint el traçat de la carretera pel costat dret fins a arribar a la bassa del molí. En un tram , per tal de creuar el torrent, el canal és substituït per unes canonades i, un cop arribat a l'altre costat, torna a prendre la forma de canal. En l'actualitat, el canal no porta aigua.</p> | 08045-256 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La resclosa i el canal eren part de les estructures del molí de Terrers. Desviaven l'aigua del Torrent de Castellà i la portaven fins a la bassa d'aquest. Tot i que el molí sigui del segle XVI, les estructures del canal i la resclosa són posteriors, probablement es van construir a l'època contemporània per tal de substituir les estructures anteriors, que es trobaven en el mateix lloc.</p> | 42.1065600,1.7325700 | 395209 | 4662385 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92555-2560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92555-2561.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-25 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:08 | ||||||||
| 54106 | Antiga església de Sant Sadurní del castell de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-sant-sadurni-del-castell-de-montmajor | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58.</p> | XI-XII | <p>L'església de Sant Sadurni del Castell de Montmajor es troba al vessant de tramuntana del castell. D'aquesta església tan sols es conserven restes d'alguns murs fets amb carreus regulars disposats a trencajunt. Era un edifici de una sola nau rectangular orientada a llevant, amb una capella lateral per la banda de tramuntana fruit d'un afegit al segle XVII-XVIII. Resta una part del mur de ponent en el que es pot observar una fornícula amb l'enguixat de la paret, així com un trós d'un banc raconer de pedra. També queda una part del mur de la capçalera, recte, cosa que fa pensar que l'església no tindria absis. De la resta dels murs no queda res, ja que es troben tapats amb terra i matolls. És possible que la porta principal es trobés a migdia, tot i que més tard es va obrir una altra a ponent. Al seu voltant, a llevant i a migdia, hi ha algunes tombes de l'antic cementiri, entre les que encara es pot veure una llosa amb una inscripció ara il·legible.</p> | 08132-2 | Montmajor | <p>Aquesta església fou l'església castellera i del terme de Montmajor, situada al comtat de Berga. La primera notícia del lloc i del castell és de l'any 983, quan el comte Oliba Cabreta fa donació del castell al monestir de Santa Maria de Serrateix (BOLÓS, 1983). L'any 1050, s'esmenta l'església del lloc de Montmajor situada al coll d'Alzina, com a límit d'una donació que va fer Adalais al monestir de Serrateix (de una part in monte Maiore eclesias in collo ulcina...) (BOLÓS, 1983). És la primera referència concreta, però que no esmenta l'advocació de l'església. El segle XII el castell pertanyia a la família vescomtal del Berguedà, i aquest fou cedit en testament l'any 1187 pel trobador Guillem de Berguedà al seu germà Berenguer. L'església fou parroquial, confirmant-se aquest caràcter en la visita al deganat de Berga l'any 1312 . El primer nucli de Montmajor es va formar al voltant de l'església i del castell, on es trobàven vàries cases, entre elles cal Sabata i Can Barri vell. Poc a poc es van construir cases a la zona baixa, que al segle XVIII era anomenada Els Plans. Al 1365 i al 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), al 1708 ja hi havia 14, la major part a Els Plans. El segle XVIII depenia de Sant Sadurní de Montmajor l'església de Santa Maria de Querol. L'església romànica fou abandonada a inici del segle XX, quàn ja s'havia desenvolupat un nucli habitat important a la zona de la plana, ja des del segle XVII, i l'església del castell estava en mal estat i una mica allunyada. El 1918 es va iniciar la construcció de la nova església per la què es van utilitzar les pedres de l'antiga. Aquest és el motiu de què actualment es trobi en ruïnes. L'església pertanyia des dels seus inicis al bisbat d'Urgell i, a partir de 1593 al de Solsona en crear-se aquest. En aquesta església hi havia un altar barroc que el 1910 va ser venut pel rector, Mn. Enric Pellicer, per recollir diners per la construcció de la nova rectoria. No sabem si es va salvar tot per la Guerra Civil, encara que es conserva la imatge de la Dolorosa que coronava aquest retaule a la nova església de Sant Sadurní, i que es trobava al Museu Diocesà de Solsona fins fa uns 20 anys. També es conserva una imatge de Sant Llop que formava part del retaule del mateix nom que era a un lateral de l'església.</p> | 42.0066900,1.7347000 | 395221.22 | 4651293.20 | 1050 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54106-foto-08132-2-2.jpg | Inexistent | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-03 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que es tracta d'una església romànica, es fa difícil una datació segura de l'obra, encara que la documentació confirma la seva existència al segle XI. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||
| 60067 | Roure de cal Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-cuca | <p>Inventari d'elements naturals al terme de Saldes. Parc Natural Cadí-Moixeró. (2007). Inèdit.</p> | <p>Es troba a la zona del castell de Saldes. Quercus pubescens, té una alçada de 15m, volt màxim de 3,52m. No és un arbre molt ample, però està mot ben format i en un indret de fàcil accés. Es troba ubicat dins la zona del Parc Natural Cadí-Moixeró.</p> | 08190-143 | Saldes. Barri Sobirà. | <p>El Parc Natural ha fet un llistat d'arbres d'interès per tal que l'Ajuntament de Saldes els declari en conjunt com a arbres d'interès local per acord de Ple. Per a això els tècnics del Parc han elaborat un inventari amb els elements representatius al terme. Arbre caducifoli de fulles sinuades, flors femenines en grups petits i fruits en gla. Aquest és del tipus mediterràni. La fusta és molt dura i compacta, emprada en fusteria i ebenisteria.</p> | 42.2415500,1.7300900 | 395227 | 4677376 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60067-foto-08190-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia: Arxiu Parc Natural Cadí-Moixeró. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:22 | |||||||||||
| 54118 | Dolmen de cal Conill Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-conill-gros | <p>SERRA VILARÓ, Joan (1927). Civilització megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 324. CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàg. 126. XANDRI, Joana (1986). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (II). L'Erol, nº 18, p. 49-50. Àmbit de Recerques del Berguedà. GUERRERO, J.LL. (1982). 'Esguard a l'antropologia prehistòrica del Berguedà', A XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Berga, Publicacions de l'Ajuntament. P. 211-216.</p> | XVI-XIIIaC | <p>Lloc d'enterrament col·lectiu tipus dolmen que es troba a prop del mas Cal Conill Gros. És un dolmen amb cambra rectangular de 1,20m de llargada per 1 m d'ampla, de la que només resten dues lloses. La seva profunditat era de 0,25 m i estava coberta per una gran llosa plana. El conjunt estava inclós dintre d'un túmul rectangular format per tres rengles de pedra força simètrics, que pel fet d'estar en un terrer en pendent, va perdent potència de nord a sud fins a quedar reduït en un sol rengle. Del seu interior es recuperaren durant l'excavació els ossos d'un esquelet i un crani disposat sobre una lloseta que li feia de coixí, i de alguns individus més però amb les restes molt remogudes i destruïdes per les arrels. El material extret estava format per: tres fragments de ceràmica amb decoració incisa, un penjoll de petxines amb perforació vertical i una vèrtebra de peix. Aquests materials es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (XANDRI, 1986).</p> | 08132-14 | Cal Conill Gros, Montmajor | <p>Aquest dolmen va ser excavat per Mn. Serra Vilaró i l'any 1927 publicà la memòria d'excavació (SERRA VILARÓ, 1927). Mn. Joan Serra i Vilaró (Cardona 1879 - Tarragona 1967) va dedicar-se activament entre els anys 1916 i 1925 a la recerca de jaciments arqueològics a la zona del Berguedà i Solsonès, essent encarregat del Museu Diocesà de Solsona, fet pel que les col·leccions d'aquest es van incrementar considerablement. La seva tasca va contribuïr a un important grau de coneixement de la prehistòria a les comarques centrals. A Catalunya, entre el neolític final i ben entrada l'edat del bronze, es va iniciar un sistema d'enterrament diferent als seus precedessors consistent en la realització d'un monument funerari, espectacular per la seva morfologia i per les seves dimensions: el sepulcre megalític. Aquest enterrament correspón a la tipologia de 'dolmen simple amb cambra rectangular', sepulcre de tipus col·lectiu construit amb grans llosses i sobre un túmul. En aquest sembla que hi havia 4 individus amb un aixovar molt minç (GUERRERO, 1982).</p> | 42.0228848,1.7345953 | 395239 | 4653091 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54118-foto-08132-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54118-foto-08132-14-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troba en molt mal estat i és difícil distingir la seva estructura, reduïnt-se a una muntanya de pedres amb una alzina al mig. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||
| 44965 | Sant Miquel de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-can-garriga | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Miquel de Can Garriga es troba situada al costat de la masia de Can Garriga, a uns pocs metres al seu costat nord-est, a la part alta del conjunt. Es tracta d'un petita capella de planta rectangular, d'uns 7 metres de llarg per uns 3 metres d'ample, i orientada nord-sud, amb la porta d'accés al costat de migdia. Actualment la capella es troba abandonada, sense coberta i en procés d'enrunament. Els seus murs són de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres ben tallades. No es conserva la coberta, però si que s'identifica la seva traça en la façana, era de dos vessants amb un ràfec de lloses. L'interior de la capella es troba en part cobert per la vegetació que hi està creixent, però es poden distingir alguns elements que decoraven les seves parets. Així, mostra unes petites pilastres als murs laterals, i a tota la part superior d'aquests murs una filada de lloses sortides en la que es recolzava una motllura de guix de la qual es conserven algunes restes, que a la vegada era el punt d'arrencament de la volta que cobria la nau. Sembla que l'interior era totalment enguixat i decorat amb aquestes motllures i altres elments de guix. A la façana principal es conserva només el brancal de llevant de la porta, és fet amb carreus molt ben tallats i polits, de pedra de coloració blanquinosa que contrasta amb la resta dels murs, també es conserva la dovella d'imposta que ens indica que la llinda era en arc carpanell. Segons consta a la bibliografia en la porta hi havia la data 1880. Per sobre la porta es conserva part d'una obertura que il·luminava l'interior de la capella, com podem veure en les imatges publicades era un petit ull de bou format per dues peces de pedra. (SANJUAN: 2010:14, GAVÍN:1985:57) La façana era coronada amb una petita espadanya. (ARMENGOU:1991:102) La bibliografia ens informa que el retaule era format per tres quadres en renglera, amb el Roser, Sant Miquel i Sant Domènec, i a sobre la Dolorosa. (ARMENGOU:1991:102;SANJUAN: 2010:14) | 08050-24 | A la zona de Llinars. | La capella sembla una obra contemporània, que segons ens indiquen les fonts publicades tenia la data 1880 gravada a la porta. Segons Armengou, 'Quan a can Garriga hi sojornava el propietari, cada any, i a ses despeses, per St. Miquel, feia pujar-hi el rector a dir una missa, el qual portava els ornaments de la parroquial.' (ARMENGOU:1991:102) La masia és anomenada Can Garriga de Casigalls. L'església hauria estat una capell privada de la masia. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:08 | |||||||
| 45004 | Font de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garriga-0 | XIX | El brollador es troba trencat. El conjunt es veu abandonat. | La font de Cal Garriga mostra una estructura formada per un dipòsit que recull l'aigua, i el frontal on hi ha el brollador. El dipòsit és de planta rectangular, bastit amb murs de pedra i cobert amb volta encofrada també de pedra. El frontal és un mur fet amb carreus de pedra ben tallats i polits, la part superior és acabada en forma de corba seguint la traça de la volta interior. A la part superior de la façana hi ha una obertura rectangular que permet veure l'interior del dipòsit, i a la part baixa hi ha el lloc del brollador, actualment inutilitzat. Al peus del frontis unes lloses conformen un espai rectangular, una mena de pica. Actualment no està es ús. A la part del darrera de la font hi ha la rasa on es fa la captació d'aigua. | 08050-63 | A la zona de Llinars. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:08 | |||||||||
| 54257 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-12 | <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28. SERRA VILARÓ, J. (1962). Història de Cardona. 4 vols. Sugrañes hermanos, Tarragona. RIU, M. (1985). Els camins medievals i els ponts de Vallonga i de les Cases de Posada. Cardener, revista editada per l'Institut d' Estudis Locals de Cardona. Nº 2, pàgs. 65- 87.</p> | <p>A Montmajor es creuen dos camins Rals: el de Berga a Solsona, i el de Berga a Cardona. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzat per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps i modificar les rutes. En els trams que es conserva, el camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. El camí Ral a Solsona passava per la baga de cal Titllot, Cortielles, la Torreta, Sant Pare Vell. El que portava a Cardona passava per sota la torre del castell de Montmajor i enfilava l'actual carretera cap al Pujol de Planès, d'aquí baixava a la riera de Navel i seguia paral·lel a la riera fins a Cardona. Al segle XVIII es va construir el pont del Farell per facilitar l'accés a Cardona des del Pujol de Planès seguint el camí Ral. Mapa E. 1:50000.</p> | 08132-153 | Montmajor | <p>Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme sud de Montmajor. L'altre camí Ral era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L'Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Montmajor hi havia hostal a cal Bisbe (Hospital del Bisbe o de Malafogassa), a Sant Pare i als Plans de Montmajor la fonda de cal Titllot; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres. El 5 d'octubre de 1345 la vescomtessa Beatriu mana que als que vagin de Castellfollit a Berga han d'anar pel camí ral que va a Cardona, amb pagament de lleuda (Serra Vilaró, 1962, vol. I).</p> | 42.0279431,1.7345596 | 395244 | 4653653 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||
| 91184 | Balma Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-roja-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>La balma se situa al peu de l’alta cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura, Fa uns 90 m d’amplada i 5 m de profunditat. A la meitat oest presenta quatre concavitats arrodonides obertes a la roca, les quals presenten variacions cromàtiques probablement relacionades amb l'acció del foc. Sembla que aquestes cavitats estan en relació amb una veta molt fina, d'un parell de centímetres de gruix, d'un material indeterminat que tant sols es localitza entorn d'aquests forats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A continuació, aproximadament en la meitat de la balma, es localitza una gran diàclasi vertical que s’amplia a la part baixa conformant un refugi de 3,7 m de fondària útil i 1,80 m d'amplada. Aquest espai mostra les parets totalment cobertes de sutge. La boca d'entrada està parcialment obturada per una línia de blocs de pedra seca que no mostren senyals de sutge, fet que fa pensar que han estat col·locats més recentment, igual que les pedres que tapen part de l'esquerda en el frontal de la cavitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de la balma en direcció est no mostra cap irregularitat ni altre senyal antròpic. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel què fa el nivell de circulació de la balma, la meitat oriental és pla i molt regular, mentre que la meitat occidental, mostra un pendent que s'eleva cap a l'oest, on s’hi acumula una gran quantitat de blocs de pedra caiguts que dificulten la circulació. En conjunt, tota la superfície mostra un bon gruix de sediment.</span></span></span></p> | 08045-73 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les variacions cromàtiques observades a les concavitats de la balma, fan pensar que probablement aquesta ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.</span></span></span></p> | 42.1156400,1.7328800 | 395249 | 4663393 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91184-735.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:08 | |||||||||
| 54235 | Els Cabanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cabanals | <p>MARTÍN, J.; FÀBREGAS, L. (2000). Dos nous jaciment arqueològics a Montmajor (Berguedà). Informe inèdit.</p> | <p>Jaciment compost per dues estructures tumulars formades per pedres i lloses. Les seves dimensions són d'uns 3,50 x 5m cadascuna, aproximadament. S'observen les esmentades estructures a més d'un possible mur molt arrasat. Es va recollir material en superfície format per: 2 restes lítiques, 1 fragment de ceràmica ibèrica comuna, 5 de ceràmica ibèrica oxidada, 1 de grisa ibèrica comuna, 1 de comuna oxidada, 20 fragments de ceràmica a mà, 1 de terra sigillata hispànica, 2 de terra sigillata indeterminada, 2 fragments d'àmfora itàlica i 1 fragment de tègula.</p> | 08132-131 | Montmajor | <p>Jaciment detectat per Ramon Riba l'estiu de l'any 1994, després de l'incendi forestal que va deixar al decobert aquesta zona. Es parteix de la hipòtesi de que es pot tractar d'estructures funeràries d'e`poca prehistòrica, tenint en compte la proximitat dels jaciments prehistòrics del Clot dels Morts, excavats l'any 1982. Tot i així sobta que es trobi ceràmica romana a la zona.</p> | 41.9695500,1.7359100 | 395260 | 4647168 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54235-foto-08132-131-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tan sols s'han realitzat dues prospeccions en superfície amb recollida de material. Una realitzada per Josep Carreras i l'altre pels arqueòlegs Jairo Martín i Lídia Fàbregas l'any 1999. Els materials estan dipositats a casa de Ramon Riba Esquius que va donar informació de la possible existència del jaciment. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 54236 | El Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix-1 | <p>MARTÍN, J.; FÀBREGAS, L. (2000). Dos nous jaciment arqueològics a Montmajor (Berguedà). Informe inèdit.</p> | <p>Estructura tumular formada per pedres i terra, al centre de la qual, i mig colgada per la terra del túmul, s'observa una possible estructura quadrangular formada per grans pedres. Les dimensions són 6 x 7m, amb una alçada de prop de 1,90m. Es va recollir material en superfície format per: 2 fragments de ceràmica ibèrica oxidada, 3 fragments de ceràmica feta a mà.</p> | 08132-132 | Montmajor | <p>Jaciment detectat per Ramon Riba l'estiu de l'any 1994, després de l'incendi forestal que va deixar al decobert aquesta zona. Tot i què al seu entorn es recollí ceràmica ibèrica i ceràmica feta a mà, es parteix de la hipòtesi de que es tracti d'una estructura funerària prehistòrica. El jaciment es troba en la carena d'un turó que baixa fins a la riera de l'Hospital, i a la carena oposada es troben els dos sepulcres prehistòrics del Clot dels Morts excavats per J. Castany l'any 1982.</p> | 41.9684600,1.7359300 | 395260 | 4647047 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54236-foto-08132-132-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tan sols s'ha realitzat una prospecció en superfície amb recollida de material. Realitzada pels arqueòlegs Jairo Martín i Lídia Fàbregas l'any 1999. Els materials estan dipositats a casa de Ramon Riba Esquius que va donar informació de la possible existència del jaciment. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 54273 | Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balaguer | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> | XIX | La casa ha estat molt modificada | <p>El Balaguer és una casa que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, de manera que no queda res del seu antic origen medieval.</p> | 08132-169 | Pujol de Planès | <p>Fa uns quatre-cents anys que es conserva en la casa i en la família el topònim. Prop de la casa hi hagué un castell, del qual fa uns quaranta anys encara es podien veure els soterranis i un tram de muralla, segons informacions orals. Prop d'on hi hagué el castell hi ha un cobert que conserva murs antics i que ara s'anomena la Caseta. Quan els Gibert, senyors del castell i del seu terme, es situaren a Cardona, la família del Balaguer, que ja hi eren a inicis del segle XVII, foren els col·lectors i representants del senyor. En aquesta època edificaren la casa, que després de la reforma del 1931 és habitada per la família que conserva el patronímic. En els capbreus dels segles XVII i XVIII consta que la casa Balaguer cobrava els delmes dels vassalls del Sr. Gibert i la seva família estava exempta.</p> | 41.9729800,1.7358700 | 395262.16 | 4647549.22 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||
| 54120 | Cal Sabata de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabata-de-dalt | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Capbreu de Montmajor, 1762. ACA, notarials Berga vària, 3er v, 155 N. Manuscrit.</p> | XVIII | <p>Aquesta casa es troba al peu del turó del castell de Montmajor (Monte Maiore), aprofitant el desnivell natural que fa el terreny i adaptant-se a les terrasses. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal i aquesta orientada a migdia. A la façana principal s'obre la porta adovellada d'arc de mig punt, tot i que al baixar una mica una de les dovelles fa un efecte lleugerament apuntat, i que es troba desplaçada al costat esquerre de la façana. La casa va ser ampliada pel costat esquerre, afegint tot un cos paral·lel. A l'interior, una columna central de secció quadrada porta una data inscrita: 1739. Davant de la casa s'han anat afegint un seguit de coberts, un d'ells era l'antiga masoveria de cal Sabata. A prop de la casa hi ha una font i una bauma dins la qual hi ha una tina excavada a la roca. Tot i ser una de les cases més antigües, no conserva elements d'època medieval, possiblement degut a la reutilització i reconstrucció al llarg del temps.</p> | 08132-16 | Montmajor | <p>Cal Sabata és una de les cases del petit nucli que es va construir al peu del castell de Montmajor i de l'antiga església parroquial de Sant Sadurní. La primera referència del castell és de l'any 983, i de l'església l'any 1050, per tant suposem que ja al segle XI existia aquest nucli. Als fogatges de 1365 i de 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), mentre que al 1708 ja hi havia 14, la major part a la zona de Els Plans. Al fogatge de 1553 s'esmenta a Armenter Sabata (IGLESIAS, 1979) fogatjat a Montmajor. Aquest nucli estava format per vàries cases, entre elles cal Sabata (Armenter Sabata) i Can Barri vell, que es trobava al costat d'aquesta i de la que tan sols resta un mur ja que al segle XVII es va construir la casa nova, tal i com costa al llibre d'òbits de l'arxiu parroquial de Montmajor (caseta de nou edificada donde pervivencias de la casa den Sabata, 1693). Aquestes dues cases, can Barri vell i can Sabata, pagàven delmes al monestir de Santa Maria de serrateix el 1581 (ADS, capbreu). Al finals del segle XVII es va construir la nova casa al pla (Cal Sabata de Baix, antigament coneguda com cal Sabata dels Plans). Al Capbreu de la Baronia de Montmajor de 1762 (ACA, notarials Berga vària) consta que la casa pertanyia per venda a carta de gràcia a Joan Santamaria prevère de Sant Sadurní de Montmajor i que capbreuava al baró i senyor de Montmajor, Anton de Tamarit.</p> | 42.0062931,1.7352599 | 395267 | 4651248 | 1739 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54120-foto-08132-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54120-foto-08132-16-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-11 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||
| 54271 | Museu d'Art del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-dart-del-bolet | XXI | <p>El Museu es troba ubicat en les dependències de l'antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l'any 1994 amb la construcció del nou edifici. La façana exterior esquerra s'ha decorat amb un mural de 'trompe l'oeil' que representa un bosc i un bolet gegant de ferro que ocupa tota l'alçada de l'edifici. A l'interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d'exposicions a la que s'accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets. Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d'estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.</p> | 08132-167 | Montmajor. Al centre del nucli. | <p>El Museu d'Art del Bolet s'ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l'artista de Montmajor Josefina Vilajosana. Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit. La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s'ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l'originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica. El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista. La col·lecció anirà augmentant a mida que l'artista acabi les peces en les que està treballant actualment.</p> | 42.0177518,1.7351424 | 395276 | 4652521 | 2003 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54271-foto-08132-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54271-foto-08132-167-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors. Col·lecció obra de Josefina Vilajossana. | Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat 'Tocat del Bolet' realitzat per l'escultor de ca l'Escuder del Pujol de Planès. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||
| 54206 | Montmajor: mercat i tradició | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montmajor-mercat-i-tradicio | <p>RIBA, R. (1996). El mercat de Montmajor. Inèdit.</p> | XX | <p>Per tal de commemorar la tradició de celebració de mercat cada dimecres a Montmajor, coincidint amb la diada de l'11 de setembre, els vilatans del Municipi de Montmajor celebren una festa que rememora els inicis d'aquest mercat. A partir de les 10 del matí, i durant tot el dia, podem trobar veïns vestits d'època que representen una paròdia del mercat a través d'escenes iròniques, parades amb aviram i productes artesanals, mostres d'oficis antics, trobada de colles geganteres i cercavila . La celebració d'aquest mercat converteix el poble durant tot el matí en un gran escenari i una gran mostra de comerç, tradició i animació al carrer. Al costat de les parades més actuals, n'hi ha d'altres en què els venedors mostren alguns oficis i productes antics. Els veïns i visitants, a través dels quadres escènics a la plaça i als carrers, reviuen com era el mercat i les parades en els seus inicis els anys 20. Aquesta festa anomenada MONTMAJOR, MERCAT I TRADICIÓ, és organitzada pel Grup de grallers i geganters de Montmajor i l'agrupació de Botiguers amb el suport de l'Ajuntament. Comença a les 10 del matí i acaba a l'hora de dinar, moment en que es reuneixen tots els que han format part del mercat en un dinar de germanor.</p> | 08132-102 | Montmajor | <p>Es va iniciar la festa com a iniciativa dels comerciants del poble i el grup de grallers i geganters amb el recolzament de l'Ajuntament. Cada any es fa un homenatge a algun personatge del mercat tradicional.</p> | 42.0176223,1.7351853 | 395279 | 4652506 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54206-foto-08132-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 54132 | El mercat de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercat-de-montmajor | <p>RIBA, R. (1996). El mercat de Montmajor. Inèdit. CASTELLS, T. (1982). El mercat de Montmajor. A L'Erol nº 2, pàgs. 37-38.</p> | XX | <p>Cada dimecres al matí es celebra mercat a Montmajor, aplegant pagesos de tota la comarca i entorns que van a realitzar transaccions comercials de diferent tipus, essent també un punt de trobada de la zona. Així aquest mercat s'ha convertir en un dels més importants de la zona. Per tal de commemorar aquesta tradició, coincidint amb la diada de l'11 de setembre, els vilatans del Municipi de Montmajor celebren una festa que rememora els inicis d'aquest mercat.</p> | 08132-28 | Montmajor | <p>El mercat de Montmajor es va començar a organitzar l'any 1929 per iniciativa de Ramon Riba i Joan Fígols per donar l'oportunitat a pagesos i marxants de fer les seves compres i vendes sense haver-se de desplaçar pel veïnat. En Ramon Riba, conegut com 'el Panxut de la Casanova' tenia botiga amb tot tipus de gènere i també un hostal; en Joan Fígols, conegut com 'Joan de cal Sastre' era també hostaler i botiguer. Es va organitzar el mercat als Plans, l'actual plaça Major, i en els seus incis va provocar conflictes amb comerciants de Berga i Casserres que es sentiren perjudicats per aquest nou centre d'intercanvi. De l'any 1929 al 1935 va anar consolidant-se; del 1935 al 1939 passà a ser controlat pel Sindicat de Rabassaires que tenia el magatzèm a l'església; a partir del 1939 apareixen nous factors com l'intercanvi i l'estraperlo; durant els anys 50 va tenir el seu màxim esplendor i després va davallar una mica; actualment es manté estable cada dimecres. El mercat era el lloc on la gent no tan sols anava a comprar, sinó que es feien tractes de tot tipus, o simplement, era un mitjà de relació social i lloc de trobada. Es poden degustar els típics esmorzars de montanya: peu de porc, vedella amb bolets, bacallà, tripa i peu o freginat, a més dels característics embotits elaborats a Montmajor.</p> | 42.0177020,1.7352631 | 395285 | 4652515 | 1929 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54132-foto-08132-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54132-foto-08132-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||
| 54255 | Montmajor nucli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montmajor-nucli | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. CORTÉS, Mª del A. (1999). 'Demografia històrica de Montmajor'. A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 14-17.</p> | XII | <p>El terme municipal de Montmajor és el més extens del Berguedà (75,83 km2), situat al límit entre el Bages i el Solsonès. El sector principal del terme compren les antigues parròquies i pobles de Montmajor, Sorba, Gargallà, Pujol de Planès, Sant Feliu de Lluelles, una part de Correà, les antigues quadres de les esglésies de l'Hospital, Aguilar, Querol, Codonyet, Fígols, Sant Jaume de Boixadera. La parròquia de Montmajor comprèn el territori que es troba limitat al nord per l'Espunyola i la carretera de Solsona, a l'est per Montclar, al Sud pel Pujol de Planès i a l'est per Gargallà i Sant Feliu de Lluelles. El poble s'ha format a l'entorn de la plaça del mercat, on es situa l'Ajuntament, l'antiga fonda i els comerços, seguint una estructura arbitrària, sense cap planejament urbanístic d'entrada, i formant petits barris a l'entorn del centre: les Escoles, urbanització Les Alzines, carretera a Serrateix.</p> | 08132-151 | Montmajor | <p>El nucli de Montmajor es va formar al peu del castell i al costat de l'antiga església de Sant Sadurní , on es trobaven vàries cases, entre elles cal Sabata i Can Barri vell. El castell pertanyia al vescomtat de Berga al segle XII, tot i que al XIII era possessió del vescomte de Cardona, Ramon Fols, que el cedí a la seva germana, abadessa de Valldaura, com a dotació del monestir; posteriorment passà a una família del Berguedà, Pere de Berga i al 1309 al rei Jaume II. Al 1365 i al 1553 hi havia 4 focs (IGLESIAS, 1982), al 1708 ja hi havia 14, la major part a Els Plans. Poc a poc es van construir cases a la zona baixa, que al segle XVIII era anomenada Els Plans. Al inicis del segle XX es va traslladar l'església al pla, acostant-la a la nova població creixent. Al pla s'ha format el centre administratiu del municipi i el centre d'un actiu mercat setmanal. El terme conserva molta població disseminada en masies que es dediquen a l'economia agrícola i ramadera.</p> | 42.0176650,1.7352993 | 395289 | 4652512 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54255-484-04-vistes-del-poble.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 54130 | Arxiu municipal de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-montmajor | <p>RUMBO, A. (2000). Memòria de l'inventari de l'Arxiu Municipal de Montmajor. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Montmajor està format per la documentació generada per l'Ajuntament durant el segle XX i els darrers anys del XIX. També es guarda documentació de Montclar. Ocupa 48,5 metres lineals, dels que 43,5 m son documentació estrictament municipal. Es troba guardada la documentació en caixes de cartró amb la indicació de la classificació al llom. La classificació es va fer seguint el quadre elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en les 'Normes per a la classificació de documentació municipal (1989)'. El fons està classificat en catorze seccions: Administració general (1889-1999), hisenda (1863-1999), proveïments (1956-1999), beneficència i assistència social (1939-2000), sanitat (1883-1999), obres i urbanisme (1945-1999), seguretat pública (1945-1999), serveis militars (1932, 1999), població (1934-1999), eleccions (1965-1999), ensenyament (1901-1999), cultura (1950-1999), serveis agropecuàris i medi ambient (1879-1999), col·leccions facticies (1951-2000). Destaquen l'expedient per a la incorporació de l'Espunyola a Montmajor de l'any 1960, i les actes de 'deslinde y amojonamiento del término' de 1890.</p> | 08132-26 | Plaça del Mercat, s/n 08612 MONTMAJOR | <p>L'inventari actual de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal de Montmajor va ser realitzat per l'historiador Albert Rumbo i Soler, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona dins el programa de suport al patrimoni documental, entre els mesos de febrer i abril de l'any 2000. Anteriorment la documentació es trobava guardada en el mateix Ajuntament i s'havia fet un inventari l'any 1996-97 pel Servei d'Arxius de la Generalitat, i que va servir de base a l'encàrrec de la Diputació. Abans de trasllat al nou edifici consistorial l'any 1995, la documentació es trobava a l'anterior Ajuntament a la mateixa plaça. L'arxiu està format per documentació generada per l'Ajuntament des de 1863 i fins a l'actualitat.</p> | 42.0177120,1.7353798 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Varis autors | A la memòria elaborada per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona es va assenyalar la conveniència de disposar d'una taula i cadires a la mateixa sala d'arxiu per tal de facilitar la consulta i que encara no s'ha realitzat. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||
| 54199 | Taules del retaule de Sant Andreu de Gargallà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-sant-andreu-de-gargalla | <p>SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8). A L'Erol nº 29, pàg. 49. Consueta de la parròquia de Gargallà. 1936-1973.</p> | XV | <p>Taules procedents de l'església parroquial de Gargallà que formaven part del retaule que representava la vida i el martiri del Sant titular. Únicament es conserven dues taules: l'escena del martiri de Sant Andreu, rica en detalls, sobre tot pel que fa al vestit que porten els botxins que estan lligant el màrtir a la creu, i per la presència d'or burillat a les cenefes, i en la que veiem al màrtir al centre lligat a una creu en aspa amb tres butxins. Medeix 62 x 50 x 2 cm. L'altre taula representa a Sant Andreu predicant davant una multitud de personatges, gairebé tots dones. Medeix 63,5 x 51 x 2 cm.</p> | 08132-95 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>A la Consueta que es conserva a l'arxiu parroquial de Sant Andreu de Gargallà hi ha un inventari dels objectes de l'església realitzat després de la Guerra Civil (1939). En aquesta relació s'inventaria tant els objectes que hi ha com els que van desaparèixer. En ells es diu que hi havia quatre taules pintades dels segle XVI que medien aproximadament 1m x 80 cm i que possiblement fòssin aquestes mateixes taules. Sant Andreu, apòstol i germà de Pere, va ser crucificat en una creu en forma d'aspa que s'ha anomenat 'creu de Sant Andreu' i és el seu atribut.</p> | 42.0177130,1.7353758 | 395295 | 4652516 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54199-foto-08132-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54199-foto-08132-95-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es troben al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (nº 28-1 i 28-2), a la sala de reserves. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||
| 54201 | Fons de Montmajor del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>CALDERER, J. I altres (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. XANDRI, J. (1985). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (1). A L'Erol nº 17, pàgs. 46-48. XANDRI, J. (1985). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (2). A L'Erol nº 18, pàgs. 49-50. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (8). A L'Erol nº 29, pàg. 49. SERRA, R. (1988). El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (9). A L'Erol nº 31, pàgs. 45-46.</p> | <p>Material arqueològic procedent de : Tomba del Moro de Sorba, cista del Pla de la Pinassa de Sorba, cista Vinya de la Cabana de Sorba, cista de Ca N'Agut de Sorba, dolmen de Cal Conill Gros de Montmajor, bauma de Boixadera dels Bancs de Montmajor (material de les excavacions de Serra Vilaró), poblat ibero-romà de Sant Miquel de Sorba, restes de ceràmica medieval del Pujol de Planès (recolliden en superfície). Objectes procedents d'esglésies del terme: dues taules del retaule gòtic de Sant Andreu de Gargallà (segle XV) (nº 28), Mare de Déu del Pujol de Planès (barroc, segle XVIII) (nº 372), dues bacines del Pujol de Planès (segle XVIII) en dipòsit (nº 553, 554), creu processional del Pujol de Planès (neoclàssic, segle XIX) (nº 371), figura d'ànima de fusta del Pujol de Planès (segle XIX) (nº 370), imatge del Sagrat Cor del Pujol de Planès (segle XIX) en dipòsit (nº 620). Quasi tots els objectes es troben a la sala de reserves, excepte alguns objectes puntuals de Sant Miquel de Sorba i del dòlmen de Cal Conill Gros que formen part de l'exposició permanent. En general els objectes es troben en bon estat de conservació, tot i que el material de Sorba en la seva majoria no està restaurat.</p> | 08132-97 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. Des-de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a travès del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i aquell que prové de les esglésies pertanyents al Bisbat.</p> | 42.0177040,1.7353838 | 395295 | 4652515 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54201-foto-08132-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54201-foto-08132-97-2.jpg | Física | Ibèric|Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Neoclàssic|Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 81|83|85|92|93|94|96|99|79 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 54211 | Pergamí donació de relíquies de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-donacio-de-reliquies-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 11,5 x 4,2 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a La Torreta. És un document que explica la procedència i certifica les relíquies que es troben dins la lipsanoteca. En ell s'especifica que Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda fan donació a l'església de Santa Maria de Pegueroles (Sancta Maria cuius baselica est fundata in Pegaroles) d'unes relíquies que el mateix Arnau havia portat del Sant Sepulcre del Senyor: terra, cera d'un ciri i timiana, perfum oloròs que s'emprà per a cremar dins el sepulcre.</p> | 08132-107 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0176861,1.7353811 | 395295 | 4652514 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 54117 | Fons documental de Montmajor a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-a-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. BACH, A. (1985). L'Arxiu Diocesà de Solsona i altres arxius de la zona del Cardener. Revista Cardener núm. 2, pàgs. 237-248. Cardona. BARTRINA, E. (1998). Arxiu Diocesà de Solsona. Vol.7, Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Generalitat de Catalunya. BACH, A. (2002). Diplomatari de l'Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). 2 vols. Barcelona. PLANES, R. (1985). Catàleg dels protocols notarials dels arxius de Solsona. Fundació Noguera. Barcelona.</p> | X-XX | <p>A l'Arxiu hi ha dipositada la següent documentació referent a Montmajor: una part del fons del Monestir de Serrateix amb pergamins, lligalls de paper i llibres de capbrevació en els que s'esmenten les propietats del monestir en el terme de Montmajor; l'arxiu parroquial de Santa Maria de Sorba amb documentació des del 1700; la documentació parroquial de Lluelles també des del 1700; els dos pergamins trobats dins una lipsanoteca a Santa Maria de La Torreta; el fragment de còdex de Cal Gener de Tòlics, els testaments de Montmajor, Correà i el Pujol de Planès que anteriorment es trobàven a la rectoria de Montmajor dels segles XVI-XIX; fons notarial de Berga del segle XIV-XVIII en el que hi ha documentació sobre Montmajor; visites pastorals segles XVI a XIX; inventaris de les parròquies des del segle XVI; pergamins solts de Correà, gargallà, Sorba, Montmajor, Coll d'Alzina, La Llena.</p> | 08132-13 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0176960,1.7353852 | 395296 | 4652515 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 54159 | Creu processional de Santa Maria de Sorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-maria-de-sorba | <p>VILADÉS, Ramon (1983). Les creus processionals del Berguedà. 'L'Erol' núm. 7. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XVII | <p>Creu processional amb ànima de fusta i coberta de plata datada de principis del segle XVII. Medeix 100 cm dl'alçada total. Té decoració a l'anvers i al revers amb el nus allargassat seguint les decoracions arquitectòniques gòtiques. El nus forma dos cossos amb forma romboidal i decorat amb pinacles i imatges de diferents sants entre els contraforts. La creu té els braços de la mateixa longitud i finalitzats amb decoració trilobulada. A l'anvers hi ha la imatge de Crist al centre enmarcada en un quadrat. Al revers, al centre la imatge de Maria coronada dempéus i amb el nen als braços; als extrems de la creu hi ha uns medallons amb els símbols dels evangelistes.</p> | 08132-55 | Sorba | <p>Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata, essent normal que cada confraria tingués la seva creu. Al Berguedà es conserven set exemplars d'aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines i Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar realitzar poques creus i ser poc riques les que es conserven.</p> | 42.0177160,1.7354026 | 395297 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54159-foto-08132-55-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 95|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 54191 | Els Gegants del Comú de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-del-comu-de-montmajor | <p>MUNTADA, A. (2000). Manel Casserras. Obra de gegants. Edicions Regió 7.</p> | XX | <p>El Gegants del Comú de Montmajor son les personificacions de' 'El Casanova' i de la 'Pubilla Xica', acompanyats per uns nans que representen un gall, un ànec, un conill, un xai, un porc i un vedell. Les imatges es van realitzar a partir de els personatges reals i per tant son molt representatius d'aquests. Van vestits com els pagesos de principis del segle XX quan anàven al mercat: ella amb un cistell i un mocador al cap, i ell amb gorra de visera, corbata i un bastó. El Casanova pesa 55 kg i medeix 320 cm; la Pubilla Xica pesa 40 kg i medeix 280 cm.</p> | 08132-87 | Montmajor | <p>Ramon Riba Puig, 'El Casanova', va nèixer l'any 1881 a Montmajor, on hi va viure tota la vida fins els 72 anys. Era un home de gran intel·ligència i molt murri, que va perdre al seu pare quan nomès tenia vuit anys. Aleshores es guanyà la vida comprant i venent animals. D'ell s'expliquen moltes anècdotes, entre les que destaca la dels seus elàstics i camises blanques, ja que tothom rumiava com s'ho feia per dur-les tan netes, i és que l'home es comprava unes quantes i de les posava sense treure's la de sota. Fou el primer en promoure el Mercat de Montmajor. Concepció Torrens i Macià, 'La Pubilla Xica', va nèixer a Montmajor l'any 1897 i va morir a la casa de la Roca al novembre de 1967 als 70 anys. Era tota menuda, però es prenia les coses amb molt bon humor, per això deia d'ella mateixa: 'Jo sóc xica, però de tot tinc una mica'. Enraonava amb tothom i vivia molt entregada a la seva feina de pagesa. Els gegants van ser realitzats per l'artista geganter manel Casserras de Solsona l'any 1988. El poeta Jaume Sala Cortada, fill de Gargallà, i el músic Valentí Miserachs Grau, de Vic i organista de Santa Maria la Major de Roma, vàren escriure i composar les corrandes dels Gegants del Comú de Montmajor.</p> | 42.0177120,1.7354107 | 395298 | 4652516 | 1988 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-gegants-de-montmajor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54191-foto-08132-87-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-05 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Manel Casserras | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||
| 54200 | Fons de Montmajor del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-del-museu-comarcal-de-berga | <p>Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | El material es conserva en general en bon estat | <p>Al Museu Comarcal de Berga es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments de Montmajor que va excavar el grup d'arqueologia del Museu els anys 60 i 70. Hi ha dipositat diferent material procedent de la bófia de Boixadera dels Bancs (destrals de pedra, ganivets de sílex, 3 cranis, 3 mandíbules, fragments de ceràmica, fragments d'ossos humans); material procedent de Sant Pere de Graudescales (4 cranis humans, fragments de mandíbules, fragments d'ossos humans, sarcòfag tallat en pedra tosca del segle XI, espitllera monolítica amb arc de ferradura del segle X, capitell de forma troncocònica, fragments de ceràmica); material procedent de Sant Miquel de Sorba (un vas ceràmic gris ibèric, fragments de ceràmica ibèrica, ceràmica gris pintada ibèrica).</p> | 08132-96 | Museu Comarcal de Berga. C/ del Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de La Patum. Actualment està pendent una nova ubicació i reorganització. El grup d'arqueologia del museu es va formar l'any 1962 per iniciativa d'aficionats de la zona encapçalats per Josep Carreras, que durant els anys 60 i 70 es van dedicar a realitzar algunes prospeccions i excavacions arqueològiques a la zona.</p> | 42.0177179,1.7354214 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 54210 | Acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pegueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-santa-maria-de-pegueroles | <p>CALDERER, J. (1995). 'Troballa a l'església de Santa Maria de La Torreta, d'una lipsanoteca i dos pergamins'. A Urgellia nº XII, 1994-1995.</p> | XI | <p>Pergamí de 33,5x8 cm que es va trobar dins la lipsanoteca trobada a la capella de La Torreta. És l'acta de consagració de l'església de Pegueroles dedicada a Santa Maria, feta pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré i datada entre 1041-1071. L'acta fa esment de que el bisbe posa a l'altar les relíquies dels màrtirs romans sant Joan i sant Pau.</p> | 08132-106 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>Probablement l'església de Santa Maria de la Torreta fou nomenada abans Santa Maria de Pegueroles.</p> | 42.0177160,1.7354348 | 395299 | 4652517 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 54268 | Fons documental de Montmajor de l'Arxiu de la Bisbal d'Empordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-de-larxiu-de-la-bisbal-demporda | <p>SOLER, S., SOLER, J. (1992). L'Arxiu Històric Comarcal de La Bisbal d'Empordà. Guia d'Arxius Històrics de Catalunya. Vol 5, pags. 55-103. Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XX | <p>Fa pocs anys va ingressar documentació familiar cedida en caràcter de dipòsit, de la família Grassot, originaris de Barcelona i instal·lats a La Bisbal d'Empordà al segle XVIII. Aquest fons permet seguir la trajectòria de la família i el seu patrimoni. Està format per 35 lligalls i 60 pergamins. A més de les propietats que tenien a les comarques gironines, la casa Grassot heretà el senyoriu del Pujol de Planés, del que conserven documentació interessant referent a l'administració de les propietats situades en aquest lloc, entre 1553 i 1922. Aquesta documentació ocupa una sola carpeta i es troba en bon estat de conservació.</p> | 08132-164 | La Bisbal d'Empordà | <p>L'Arxiu de La Bisbal va ser el primer arxiu històric creat a les comarques gironines, l'any 1980, per 'l'equip d'arxiu', grup de bisbalencs interessats en la salvaguarda del patrimoni documental de la comarca. Al 1981 s'integra a la xarxa d'arxius històrics de la Generalitat de Catalunya. En un principi es trobava a la segona planta de l'Ajuntament, i al 1989 s'inaugura la nova seu al castell medieval de la ciutat, rehabilitat per aquest fí. El fons de l'arxiu són de variada procedència, principalment municipals, procedents de vint municipis de la comarca.</p> | 42.0176863,1.7354208 | 395299 | 4652514 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 2211 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 54269 | Fons documental de Montmajor de l'Arxiu de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-montmajor-de-larxiu-de-cardona | <p>CASAS, J. (1992). L'Arxiu Històric de Cardona. Guia d'Arxius Històrics de Catalunya. Vol 5, pags. 107-125. Generalitat de Catalunya.</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu de Cardona conserva documentació variada referents al municipi de Montmajor, principalment per que part del territori depenia d'aquesta baronia. Hi ha documentació notarial de l'arxiu de protocols de Cardona del segle XIV al XV; documentació de l'església de Sant Miquel dels segles XVIII i XIX; del convent de franciscans; llevadors de censos dels segles XVII al XX; i el llegat de la casa Seuba del Pujol que compren documentació dels segles XIX i XX; capbreus diferents dels senyors d'Aguilar (Gibert del Pujol); documentació de la família Franch de Vilandeny que consta de 106 pergamins i dos manuscrits en paper. (Els Franch de Vilandeny van portar l'administració dels bens del monestir de Ripoll a la zona de Sorba, Gargallà, Lluelles i Fígols, des del 1500 fins a la desamortització).</p> | 08132-165 | Cardona | <p>L'arxiu va ser inaugurat l'any 1986, integrat a través d'un conveni a la Xarxa d'Arxius Històrics de la Generalitat de Catalunya. A inicis del segle XX, Joan Serra Vilaró va intervenir en l'ordenació de l'arxiu que hi havia a l'Ajuntament de Cardona; posteriorment, l'any 1979, es fa un inventari de la 'col·lecció local d'història de Cardona', tant de documentació d'arxiu com d'objectes. Aquests van ser els precedents de l'actual arxiu.</p> | 42.0176686,1.7354163 | 395299 | 4652512 | 08132 | Montmajor | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 54124 | Molinet de Navel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinet-de-navel | <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketrés Ed. Barcelona. BOLÓS, J.; PADILLA, I. (1980). Un molí d'origen medieval: el Molinet de Navel. A 'Quaderns d'estudis medievals', núm. 1, pàgs. 49-55. RIU, M. (1957). Un molino y un camino medievales en Serrateix. A 'Diario de Barcelona, 31-1-1957, pàg. 11. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. AA.VV. (2000). Molins fariners. L'Erol nº 64, primavera 2002. (dibuix del molí a la pàgina 13).</p> | X-XIII | Tot i que l'estructura general es troba molt malmesa, es podria intentar recuperar la sala de la volta ojival com a testimoni de l'antigüitat d'aquest molí. | <p>L'edifici de l'antic molí es troba actualment en molt mal estat de conservació, restant tan sols alguns murs del conjunt. Es troba situat a prop de la riera de Navel i al peu del camí (antiga strata Cardonensis, o camí Ral de Cardona). El casal era format per una una sala de planta lleugerament rectangular de cinc metres d'amplada i cinc i mig de llarg coberta amb una grossa volta apuntada que contenia dos molins (amb les seves moles i 2 rodets). Els murs d'aquesta sala son fets amb carreus molt ben escairats en els que encara es veuen les marques dels picapedrers. Al pis sobre la sala de les moles devia viure el moliner. Actualment tan sols resten part dels murs de la sala, així com els murs d'altres habitacions que es van construir entre els segles XVII-XVIII als dos costats de la sala central. Encara es poden observar els murs de la sala de les moles i la volta ojival es conserva en molt mal estat i quasi tapada per runa i vegetació. Al costat de tramuntana hi ha un tercer molí possiblement del segle XVII, d'ell surt un túnel que forma el cacau i que arriba fins la riera; és cavat en la roca una part i altra és cobert amb lloses de pedra col·locades transversalment. El molí tenia una gran bassa i dos recs força llargs que comunicaven amb dues rescloses situades a la riera de Navel i a la de l'Hospital. Al costat de la resclosa de la riera de Navel encara es poden veure uns forats d'una construcció de fusta anterior a l'actual, són forats quadrats disposats en filera i que trobem a la roca del llit de la riera i que podrien correspondre a una construcció de la baixa edat mitjana.</p> | 08132-20 | Pujol de Planès | <p>El Molinet de Navel és un bon exemple dels molins senyorials de la baixa edat mitjana. Possiblement en aquest mateix indret, abans de l'actual construcció, hi havia hagut un petit molí pagès segurament de fusta. Els elements constructius que es veuen actualment: la sala de les moles, els carcavans o cacaus, la bassa, el rec,...semblen ser del segle XIII, tot i que amb afegits posteriors. Aquest edifici va ser construit per la comunitat del monestir de Santa Maria de Serrateix. A l'època moderna, al casal de les moles, l'edifici central, s'afegiren altres construccions, que servien com a habitatge del moliner. El molí fou abandonat vers l'any 1960, després li arrencaren el portal d'entrada, va caure la teulada i actualment està en molt mal estat. El carcavà, que fa pocs anys encara es podia veure, actualment està cobert de matoll que impedeix la seva visibilitat. La notícia històrica més antiga la trobem en la donació d'un alou al monestir de Serrateix l'any 982, donació obligada pel Comte Oliba i situat al Pujol de Planès; incloïa boscs, pastures, fonts, molins, cases,.. I afrontant amb la riera de l'Hospital, fet que fa suposar que es tractès d'aquest mateix molí (ADS, fons Serrateix, perg. Nº 23), que per tant dataria del segle X.</p> | 41.9410400,1.7369600 | 395301 | 4644001 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54124-foto-08132-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54124-foto-08132-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Es conserven unes fotografies de l'any 1955 fetes per Manel Riu, quan encara funcionava el molí, i que va ser publicades al volum de El Berguedà de La Catalunya Romànica (AA.VV., 1985). En aquestes fotografies es pot veure la volta ojival que cobria la sala de les moles i que actualment està tapada per vegetació. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||
| 54229 | Fons de Montmajor a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-montmajor-a-larxiu-comarcal-de-berga | XIX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Montmajor, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu Municipal de Montmajor. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de cada un dels diferents municipis que pertanyen a Montmajor. Així a Montmajor hi ha censades 27 cases, 21 al Pujol de Planès, 19 a Gargallà, 12 a Aguilar-Hospital-Catllarí, 22 a Sorba, 7 a Sant Feliu de Lluelles i 29 a Correà. Es tracta d'una informació molt útil per ubicar les cases segons la seva dependència administrativa en un municipi amb tantes divisions com és Montmajor. Es conserva també un arxiu de fotografies del terme fetes pel diari Regió 7 des de l'any 1979 i guardades en dipòsit. Està format per 19 fotografies de vistes de mida petita, 39 en blanc i negre i 3 en color sobre temes diversos (mercat, Sorba, i vistes del municipi). A més es conserven 36 postals en blanc i negre de principis del segle XX.</p> | 08132-125 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga va ser format per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període de temps unicament actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la xarxa d'arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.0177000,1.7354602 | 395302 | 4652515 | 1856 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Escala del plànol: 1:50000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||||||||
| 89879 | Cal Mocó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moco | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | Les obres de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys van afectar considerablement les estructures. Pràcticament no es veu res a simple vista. | <p>Antiga edificació molt arrasada, sent només visible part d'un mur. Està fet amb blocs irregulars de calcària i té una llargada de 7,2 metres. No és possible determinar el seu gruix. La coberta devia ser de teula àrab, ja que es poden trobar molts fragments de teula pels voltants.</p> | 08045-6 | Casa situada a la Vall de Lord, a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers. Es troba en un replà del pendent al nord del Racó de cal Mocó. | <p>Pràcticament no es coneix res sobre aquesta casa. No és esmentada en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de la Guerra nº.63' (ACBR) de l'any 1856. Això fa pensar que aquesta construcció dataria de la segona meitat del segle XIX. Fonts orals puntualitzen que la casa encara estava habitada a principis del segle XX.</p> | 42.1056100,1.7337600 | 395306 | 4662278 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89879-6.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:08 | ||||||
| 44979 | Mataplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mataplana | XVII-XVIII | La masia de Mataplana està situada cap al sud-oest del Serrat de la Corba, en un morral a més de 1.300 metres d'alçada, que s'obre cap a les valls del torrent de Cal Company i de la rasa del Pelat. La planta de la casa és de forma rectangular amb un reclau entrat a l'angle nord-est. De fet, la configuració de la planta ve determinada per la unió de dues estructures o cossos. Així, l'estructura del costat més de ponent, defineix una planta rectangular, és de planta baixa i planta primera, té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a l'oest. Aquesta estructura té adossat un cos a l'angle sud-est que és de planta quadrangular, consta de planta baixa i planta primera o sotacoberta, i la teulada és a un sol vessant desaiguant cap a llevant. En conjunt tota la casa està bastida amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars (part del mur de llevant així com l'extrem sud-oest mostren un paredat més irregular). La façana principal, orientada a ponent, és la que presenta més obertures, la porta d'accés és de llinda plana de fusta i brancals de carreus, tot i que el seu pas va ser lleugerament reduït formant uns nous muntants de maó massís. Al costat nord de la porta hi ha la traça d'una altra obertura de característiques força similars que va ser reconvertida en finestra. La majoria de les finestres segueixen la mateixa tipologia que la porta, de brancals de carreus i llinda plana de fusta; també hi ha algunes finestres conformades per quatre carreus, un per costat, definint una obertura petita i allargada. A la façana sud hi ha una altra porta d'entrada és de la mateixa tipologia esmentada, llinda de fusta i carreus als muntants. La casa té adossat dos cossos, un a la façana oest, a l'extrem més nord, i l'altra a la part posterior, on l'estructura fa un reclau; ambdós són de planta baixa. Al nord-est de la casa hi ha el paller, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. Els murs són de pedra que conformen un paredat irregular i a les cantoneres carreus desbastats. La façana principal mostra un parell d'obertures a la planta baixa i a la planta primera mostra dues grans obertures que ocupen una amplada important de l'estructura, configurant les típiques grans obertures dels pallers. L'estructura del paller ha estat reforçada recentment, especialment en el contorn de les obertures del nivell superior. La construcció està bastida adossada a un marge fet que li permet tenir accés al nivell superior des del costat de llevant, on el terreny és més elevat. | 08050-38 | A la zona de Llinars. | Una de les escasses referències documentals que tenim de la masia Mataplana la trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència a la casa Mata Plana. | 42.1240700,1.7334000 | 395306 | 4664328 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:08 | ||||||||||
| 54119 | Balma de cal Sabata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cal-sabata | <p>CASTANY, J. i altres (1990). El Berguedà, de la prehistòria a la antiguitat. Llibres de l'Àmbit nº 4. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | X aC-XV | <p>La bauma es troba a sota de la casa de Cal Sabata de Dalt i s'arriba a travès d'un camí que surt d'aquesta però que es troba actualment en mal estat. Des de la casa es pot veure la bauma, de la que dista uns 100 m. de distància. La bauma es troba sota una codina, amb una boca d'uns 30 metres de longitud i uns 8 metres d'alçada. A l'interior s'observen cinc forats de pal o biga quadrats i molt ben conservats, excavats en les parets de roca de la bauma. En el mateix indret hi ha un dipòsit cilíndric excavat a la roca del sól, de 1,40 metres de diàmetre i 1,70 metres de fondària mínima i més de 2 metres de màxima. Aquest dipòsit comunica amb un altre a travès de dos fortas cilíndrics a la base. També es veuen restes de parets fetes per refugi de bestiar i un gravat en mal estat a la paret que sembla representar un enginy per fer oli de ginebre. Dins de la bauma es va trobar ceràmica del Bronze final que ha servit per datar la seva ocupació més antiga.</p> | 08132-15 | Montmajor | <p>La ocupació d'aquesta bauma es produïria en la darrera etapa del bronze final, poc abans de que s'abandonessin les coves com a llocs d'hàbitat i es comencès a construir cabanyes en les zones planeres. La ubicació d'aquesta bauma oberta a llevant, oferia un lloc de protecció de les condicions climàtiques. Tot i que no ho podem assegurar, el dipòsit excavat a la roca podria haver tingut un orígen en aquesta etapa històrica, com una sitja per guardar gra d'aquestes comunitats agrícoles de l'època del bronze, i que fou utilitzat en etapes històriques posteriors. Es desconeix on es poden trobar les restes de ceràmica, tot i que és possible que es guardin al Museu de Berga.</p> | 42.0049200,1.7357600 | 395306 | 4651096 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54119-foto-08132-15-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-06-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'ha posat la cronologia que es dona a la fitxa del jaciment de la Carta Arqueològica del Berguedà, tot i que desconeixem en que es basen per la datació fins l'any 1492. | 79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||
| 54276 | Ermita de Santa Margarida de la Canya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-margarida-de-la-canya | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'una construcció de planta rectangular oientada E-W amb la porta oberta a ponent (W). Exteriorment s'observa una construcció feta amb grans carreus ben disposats i amb petites obertures a la façana de tramuntana, a més d'una porta oberta posteriorment al mur de migjorn. La porta principal s'obre al centre de la façana i és d'arc de mig punt amb unes dovelles que destques per la seva amplada (tan sols hi ha 5). El costat de la dreta de la façana està avançat respecte a la resta de la paret, de manera que fa un graó. A la façana posterior s'observa diferent tipus d'obra, com si s'hagués construït en tres etapes diferents: la part central està feta amb carreus més grossos i les dues laterals amb carreus més petits. Fins i tot, la cantonada dels costat de l'esquerra està arrodonida, com si es tractès d'un petit absis. L'interior no conserva cap element, excepte que la part situada a llevant està més elevada respecte al sól de la part més propera a la porta i que s'accedeix a través d'uns graons de pedra.</p> | 08132-172 | Correà | <p>La unica vegada que és citada l'ermita és en un document de l'Arxiu Diocesà de Solsona de 1676 (fons alfabètic, Montmajor. Visites pastorals, 255) (BACH, 2002, pag 61). A part d'això no hi ha cap element que ens permeti saber en quina època va ser construida aquesta església, tot i que possiblement correspongui a la mateixa època que l'ampliació de la casa, el segle XVIII.</p> | 42.0176200,1.7355300 | 395308 | 4652506 | 08132 | Montmajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54276-foto-08132-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54276-foto-08132-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-25 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | ||||||||||||
| 60035 | Barraca de pastor de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-de-les-costes | XIX-XX | <p>Barraca de pastors que es troba en un altiplà a la serra de les Costes, sobre els cingles de Gresolet, al Pla de a Creu, en una important zona de pastures d'estiu al Cadí.És un edifici petit, de planta rectangular cobert amb teulada a soble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a nigdia. Únicament té una porta amb llinda de fusta i cap finestra. A l'interior hi ha un foc a terra i unes lliteres. Generalment la porta és oberta i la utilitzen pastors i excursionistes.</p> | 08190-111 | Saldes. Les Costes. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar.</p> | 42.2675000,1.7307000 | 395320 | 4680257 | 08190 | Saldes | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-30 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | S'accedeixa través d'una pista des de coll de la Bauma que dona la volta fins al mirador del Gresolet, al Pedraforca. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:22 | ||||||||||||
| 60006 | El Bosc de Gresolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-de-gresolet | <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (2003). Els boscos més interessants del Berguedà. A L'Erol núm. 77. Pàgs. 18-21. TORRAS, C.A. (1921). El bosc de Gresolet. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 319. Impremta López Llausàs. Barcelona.</p> | <p>El bosc de Gresolet es troba limitat des del Colell fins al Coll del Pratllong, des de la font de les Aixenes fins al Coll de la Bauma, des de l'estret de Lúria fins al torrent del Padellà i al cap del Pedraforca. Es tracta d'un bosc de faigs de gran alçada, pins i avets abundants a la zona de la Canal Llarga, amb una alçada que arriba als 25-30m. Es distribueix en un rang d'altitud entre 1000m i 2000m, essent una zona de transició climàtica caracteritzada per un clima continental amb influència mediterrània. El bosc està format per boscos de faig o de pi roig a les parts baixes i mitjanes, i de pi negre a les altes. En algunes zones abunden els avets que es barregen amb les altres espècies. En algunes zones es poden veure arbres quasi monumentals per la seva edat i dimensions, com els faigs als baixos vessants del Pedraforca i a la pujada del coll de la Balma. Aquests boscs són rics en plantes diverses lligades als indrets frescs, com la Calamintha grandiflora. La fauna de la zona és la mateixa d'altres masses forestals de muntanya de Catalunya: gall fer, pigot negre, becada, marta...</p> | 08190-82 | Gresolet. | <p>La Baga de Gresolet és el bosc berguedà que ha tingut més ressò fora de la comarca. La tradicional propietat col·lectiva d'aquests boscos, que impedia l'explotació comercial, va permetre que arribessin fins al segle XX en molt bon estat de conservació. El dia 1 de febrer de 1843 la família Còdol va lliurar en emfiteusi el bosc de Gresolet als Capmasats de Saldes per 600 lliures, fins que es va redimir aquest cens. El bosc va ser venut el 6 de desembre de 1920 al comte de Olano, venda impugnada el 4 de desembre de 1924 per una part dels Capmasats ajudats d'altres entitats, entre elles el Centre Excursionista de Catalunya, aturant-se la venda. Del 30 de setembre de 1941 al 1957 van tornar a sorgir els plets, arribant-se a l'acord que donava l'explotació del bosc al Sr. Olano per vint anys, i podia treure 300.000 kg de fusta tallada i desbrancada, molt més del que donava de si el bosc. A partir de 1957 es va limitar la talla. El contrast de la conservació dels bosc de Gresolet en comparació amb d'altres boscs de Catalunya va atreure el món cultural i excursionista, influint en la tala que es va plantejar els anys 1920, produint-se una campanya que va aturar aquesta acció. Després de la Guerra Civil va ser objecte d'una explotació desmesurada que va acabar amb el caràcter de bosc monumental que l'havia fet famós. Malgrat això encara es conserven clapes amb grans arbredes. El 15 de juliol de 1983 es va crear el Parc Natural del cadí-Moixeró, quedant inclosos el bosc de Gresolet i el Pedraforca.</p> | 42.2633600,1.7311100 | 395347 | 4679797 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:22 | |||||||||||||
| 91273 | Cal Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Les restes de l'edifici es troben cobertes i alterades per la vegetació. | <p><span lang='CA'><span><span>Entre les poques restes visibles es pot veure que l’edifici és de planta rectangular amb una ampliació per la banda de llevant. No és possible determinar la seva distribució ni les característiques de la coberta a causa del seu estat ruïnós.</span></span></span></p> | 08045-77 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Cal Rata apareix a la documentació com a Cal Ratera el 1867, quan Andreu Capdevila i Canudes la vol inscriure al Registre de la Propietat, conjuntament amb altres cases. En aquest moment Cal Ratera està annexada conjuntament amb Cal Guineu a Can Blanc.</span></span></span></p> | 42.1104300,1.7341800 | 395348 | 4662813 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91273-771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91273-772.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Pel què fa l’estructura, els murs estan fets amb pedra calcària de forma irregular i de mida diversa. Les pedres estan unides amb fang i el gruix dels murs és variable; mentre que el mur adossat al marge fa uns 50 cm, la resta oscil·len al voltant dels 60 cm. També és visible el sòcol d’una porta situada en el mur nord-est, els muntants del qual estan fets amb carreus de mida gran només desbastats. Pel voltant del jaciment s’observen restes de teula àrab, cosa que fa pensar que aquest seria el material de la coberta. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:08 | |||||
| 48555 | Montanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanya | Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3307. Generalitat de Catalanya. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV-XVII | Gran masia situada en una àmplia zona planera al costat mateix del creuament de la carretera de Berga a Solsona amb la carretera que porta a Montmajor; es tracta d'un punt important de creuament de camins ja des d'antic. La casa tot i que té una aparença molt uniforme s'hi diferencien tres volums; la part oest que podria ser la més antiga, una gran ampliació cap a l'est que va significar la construcció de la gran pairalia, aquests dos volums defineixen una planta allargada, però no rectangular ja que fa un reclau, i un tercer volum, sobresortit, que fou adossat a la façana sud, més o menys a la part central i de cronologia força contemporània. El conjunt està cobert a dues aigües, l'estructura principal té el carener orientat est-oest, paral·lel a la façana principal, el volum oest té el nivell de coberta més baix; i el volum afegit al sud té el carener al revés, perpendicular a la façana sud. L'estructura consta de planta baixa, primera i sota-coberta, excepte el volum sud que tant sols té dos nivells. El conjunt es troba arrebossat i pintat; les cantoneres són vistes, les de la part oest són com les del volum sud, lleugerament sobresortides, són de formació contemporània, i les del costat de llevant no són sobresortides i són carreus força regulars, ben tallats i polits. La porta principal d'accés és a la façana sud, però per una modificació contemporània. A la part de llevant hi ha diferents portes d'accés, a la façana sud n'hi ha tres (dues actualment són reconvertides en finestra) i són de llinda plana monolítica sobre muntants de carreus posats en cadena amb els angles al biaix; i a la façana est hi ha una altra porta de constitució similar, dóna accés a la planta primera i s'hi arriba a través d'una escala exterior. A la part posterior hi ha altres obertures sense elements arquitectònics visibles. Pel que fa a les finestres, a la part de ponent quasi totes són modificades en l'actualitat, es conserva alguna petita finestra a planta baixa i sota-coberta de llinda plana monolítica sobre carreus tot ben tallat i polit, algunes amb els angles al biaix, i una amb ampit sobresortit. A la part de llevant la majoria de les finestres són originals tot i que també n'hi ha algunes de formació actual; les originals són similars a les descrites anteriorment però en conjunt de dimensions majors, llinda plana monolítica, carreus als muntants i algunes amb angles al biaix i d'altres amb ampit sobresortit. La façana sud és la que destaca més, hi trobem dos nivells de galeria, a planta primera i sota-coberta. Són dues grans obertures en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra sobre pilars de carreus, en el punt d'imposta trobem unes peces motllurades a mode de capitell. A l'interior, la planta baixa està distribuïda amb diferents cossos perpendiculars a la façana principal, en total sis; al cos de llevant hi ha tres crugies que són cobertes amb volta de pedra encofrada. Una gran escala de pedra ens dóna accés a la planta primera, un cop superats els primers graons una obertura dóna pas al replà, és amb contorn de carreus molt ben tallats i amb una motllura senzilla als angles. A la planta primera, a la part est hi ha una gran sala presidida per una obertura que ve a fer la funció de capella, és un conjunt fet amb pedra treballada i decorada amb motius geomètrics, florals, simbòlica i també elements figuratius (uns caps); els muntants són decorats formant una mena de pilastres amb un cap a la part superior i un altre a la inferior, junt amb altres elements; a la llinda picat en relleu MONTENINA i l'abreviatura IHS (Jesucrist) i a sota la data 1642, tot entre altres motius decoratius, la llinda es clou amb un frontó perimetrat per una motllura en degradació i al timpà una fornícula al mig, la capella. Algunes de les estances són amb obertures amb llinda plana monolítica sobre carreus amb els angles al biaix. A la part est , a la zona de la galeria de la planta primera hi ha una altra gran sala que té una capelleta al mur de ponent. | 08078-10 | A la zona de Correà | La masia Montanyà està situada dins el terme parroquial de Sant Martí de Correà, i administrativament la casa està emplaçada en dins el límit municipal de l'Espunyola, tot i que queda situada molt a prop del poble de Montmajor. Aquest mas també se l'ha conegut amb el nom de Montanyà del Pla dels Codiners. Aquesta masia ha estat històricament una gran propietat, dins el seu termenat ha comptat amb diverses masoveries, el Pujol Vell, el Pujol Nou, la Ferreria, el Molí de Montanyà, a més de la part de la casa destinada a masoveria i sembla que encara n'hi ha una altra emplaçada no molt lluny de la casa i de la qual poca cosa en queda. Segons informacions orals, la masia de Montanyà apareix esmentada en els fons parroquials de Montmajor cap a finals del segle XV. Tot i això, gran part de la casa té elements característics de l'arquitectura del segle XVII, a més a l'interior, a la sala, tenim la peça de la capella amb la data 1642, sembla molt probable doncs que en d'aquest període es dugué a terme una actuació important, de tota manera també presenta alguns elements que es poden correspondre al segle XVIII. Aquestes actuacions però es deuen assentar sobre una estructura més antiga, potser corresponen al segle XV, tal i com assenyalen algunes informacions. Cal recordar que el mas també compta amb un fase important a principis del segle XX, en la qual com a mínim es va construir la capella i almenys un dels coberts. Documentalment, a finals del segle XVIII en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 33-36) figura que Joan Montanyà té els Masos Codines i Pujol habitades del Cint, el Capmàs Rufa deshabitat i el Mas Banus(?) de Correà també rònec. És versemblant creure que aquest mas Codines es pugui correspondre amb el Mas Montanyà, tant pel fet que havia estat identificada amb el nom de Mas del Pla dels Codiners, com pel propi cognom del propietari. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi consta la referència a la casa 'Montaña', en la qual hi figura Edaeso Montaña. I posteriorment, al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parròquia del Cint Any 1886', hi figura l'anotació de la casa Pujol dins la parròquia del Cint amb Maria Pujol, Albert, Esperança, Josep Badia, Teresa, Concepció, Leonor, Martí Vilajosana, Juan Fígols, Martí Torrents, Carlos Comellas, Raimunda, Vicens, Josep, Dolores i Rosa com a habitants. | 42.0275300,1.7358300 | 395349 | 4653606 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48555-foto-08078-10-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia conserva un interessant plànol de la propietat realitzat per Joan Serra Bonet, de Berga, el 17 d'octubre de 1919; està encapçalat amb el títol 'Plànol de la propietat Montanyà' situada en els termes municipals de L'Espunyola i Montmajor, i compta amb la delimitació territorial de tota la propietat, relacionant-hi les diferents parcel·les, cadascuna amidada i referenciada, a més de figurar-hi altres elements d'interès com la resclosa del molí, els pous, el forn d'obra, les basses, l'alzina major, etc.A pocs metres al costat sud-oest de la casa hi ha una petita capelleta d'ús privat del mas, junt amb la casa estan closes per un mur perimetral. La capella és d'una sola nau amb coberta de volta, la porta d'accés és emmarcada amb muntants, llinda i frontó tot en pedra picada i decorada amb motllures senzilles, a l'interior del frontó hi ha indicat 'Casa Montanyà' i la data 1904. La masia compta amb diversos coberts i naus situats sobretot a la part sud i est, en destaca el del davant mateix de la casa, és de dos nivells, la planta baixa és coberta amb voltes a quatre vents, té tres crugies i tres trams de volta en cadascuna, aquestes es recolzen als murs i en grans pilars de carreus. A sobre de la porta d'entrada posterior hi ha un carreu on posa Carles Montanyà i una data mig llegible, sembla un mil nou-cents i poc (potser 1900 o 1908). La casa compta amb altres elements, un pou, restes d'un forn d'obra i diverses masoveries.Part de la casa del costat de llevant, de la planta primera i sota-coberta, en l'actualitat funciona com a casa de turisme rural; es correspon amb la part que ja havia funcionat com a masoveria.La casa està totalment reformada tot i que respectant la majoria d'elements originals i més característics de les estructures antigues. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48618 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-1 | XVIII-XIX | La casa fa anys que no està habitada, tot i això en tenen cura habitualment. | La masia està situada en una àrea planera prop del camí que porta a Sant Sadurní del Cint, i amb el torrent de Cal Ferrer o de Trasserra que discorre pel seu costat de ponent. La casa està formada per dos volums adossats de diferents cronologies. Ambdós són de planta baixa i primera, i coberts per teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, tot i que presenta dues alçades diferents, ja que el volum més actual té la coberta més elevada. La part antiga de la casa defineix una petita caseta bastida amb murs de pedres de mides i formes diverses, alguns carreus desbastats i amb força teulís, les cantoneres són carreus rectangulars allargats desbastats i poc polits. Les obertures són senzilles, sense cap element destacable; n'hi ha alguna de formació més recent que és amb maó massís. La porta d'accés principal sembla correspondre's a la de façana principal, que és orientada cap al sud, és la porta del volum original, i és de llinda plana monolítica. El volum afegit contemporàniament al davant de la façana sud, s'assenta sobre part d'altres coberts i annexes ja existents, tot formant a planta baixa un porxo davant l'entrada i a planta primera l'ampliació de l'espai destinat a vivenda. És una estructura bastida amb totxana i acabada amb un arrebossat de ciment pòrtland. Així, tenim diferents annexes a la part sud de la casa, són espais de planta baixa, originàriament destinats sobretot al bestiar i a magatzem. En el mur de ponent de la casa hi podem veure adossat un cos mig derruït que podria ser un forn de pa. Al davant de la casa, al sud-est, hi ha el paller o cobert, és de dos nivells i coberta a dos vessants, és construït amb pedra excepte la part més sud que és de construcció contemporània i fet amb totxana. | 08078-73 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | La primera referència documental d'aquest mas és del 1856, en la cita de 'Serra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta José Antich. Ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Serra i hi consten Josep Puig, Mònica, Ramon i Teresa com a habitants del mas. | 42.0539200,1.7354800 | 395363 | 4656536 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48618-foto-08078-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48660 | Bressol de la Marededéu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bressol-de-la-marededeu | SERRA VILARÓ,J. (1927): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres: El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | Bronze Mig | L'estructura està molt coberta de terra i vegetació. Manca la coberta de la cista. | El sepulcre megalític conegut com el Bressol de la Marededéu del Bosc està situat a peu del camí ramader de Cardona a Berga, en la petita carena orientada nord-sud que hi ha entre la riera de Navel a llevant i la riera de l'Hospital a ponent. El megàlit està conformat per una cista de 1,60 m de llargada, 1,20 m d'amplada i 0,96 de profunditat, és construït amb sis lloses de pedra, dues lloses al costat més nord i al sud, i una a l'est i una a l'oest. Al voltant de la cista hi ha el túmul és de forma circular i fa uns 5,50 m de diàmetre, el seu perímetre és delimitat per una peristàltic de pedres o lloses dretes, la part superior del túmul és més aviat planer, té molt poc desnivell, i s'hi poden observar gran quantitat de pedres ben col·locades, planes i de mides similars. Les lloses i pedres amb les quals està fet el dolmen deuen ser del mateix entorn proper ja que hi ha diversos afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. | 08078-115 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit (SERRA VILARÓ: 1927:226). En els treballs no es van localitzar restes antropològiques però sí un aixovar conformat per un vas carenat de 13 cm de diàmetre amb nansa de botó, dos fragments de ceràmica de vasos decorats amb incisions i altres fragments de ceràmica; una agulla de bronze de secció quadrangular puntada a cada extrem, dos ganivets de sílex blanc amorf (un de 14 cm) i dos fragments de dos altres ganivets també de sílex; una columbel·la, un tros de dentàlium i un gra discoïdal de petxina. El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0424100,1.7362900 | 395411 | 4655257 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48660-foto-08078-115-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom del dolmen Bressol de la Marededéu es deu a la creença popular de que a l'interior del sepulcre es va trobar la imatge de la Marededéu del Bosc, imatge venerada en la capella que hi ha a molt poca distància del sepulcre. És molt probable que aquesta tradició hagi ajudat a la preservació i conservació d'aquest megàlit. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||
| 48572 | Capella de la Marededéu del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-marededeu-del-bosc | BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona | XIX | L'església o capella del Bosc està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, a tocar mateix de la capella, al costat sud, hi ha la casa del Bosc. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de planta rectangular, sense absis, i de petites dimensions; és orientada d'est a oest amb la porta situada al mur de llevant, és coberta amb teulada a dos vessants. És bastida amb murs de grans carreus i pedres irregulars tot formant un parament poc acurat, i a les cantoneres grans blocs de pedra picada formant carreus força ben escairats i polits. La porta és de llinda plana monolítica amb la data 1861 incisa, als muntants hi ha grans carreus ben tallats i polits, un dels quals és un element reaprofitat (sembla una llinda) amb una data parcial que indica mil sis-cents i pico. Sobre la porta hi ha un òcul amb contorn de pedra; la façana de llevant és coronada amb una espadanya d'una obertura amb una petita campaneta. L'interior és cobert amb volta i està reformat. | 08078-27 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | No tenim constància d'informacions documentals sobre la capella del Bosc. Segons la data de la llinda de la porta i les característiques arquitectòniques sembla correspondre a una obra del segle XIX. Podria ser que amb anterioritat ja hi hagués una capella i que d'aquella construcció més antiga provingui la llinda reutilitzada com a carreu en el brancal de la porta i amb una data del segle XVII. En la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769 no s'hi esmenta la capella del Bosc. | 42.0420200,1.7363800 | 395418 | 4655214 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48572-foto-08078-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'església té culte i s'hi realitza un ofici un diumenge al mes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48605 | El Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc | XVIII? | La casa està situada al peu de la carretera C-26, en el punt quilomètric 132,5, al costat oest, i a tocar de la capella del Bosc situada al costat nord de la casa. És una casa de planta rectangular amb alguns volums adossats al mur posterior i lateral sud que la converteixen en una planta irregular (aquests volums són de planta baixa, i un té un balcó a sobre). L'estructura principal de la casa consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada a l'est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, en conjunt més aviat petites formant paredat, i a les cantoneres, carreus desbastats i sense polir, excepte l'angle sud-est que és de maó massís, potser per alguna reforma o reparació posterior. A la façana principal, com és habitual, és on hi ha la majoria d'obertures, estan distribuïdes regularment; a la planta baixa, aproximadament al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla i muntants també de maó. La majoria de finestres són de llinda plana monolítica i carreus als muntants, alguna presenta els angles treballats al biaix; també n'hi ha algunes, sobretot a la planta golfes i al mur posterior, que són de mides més petites i formades en el mateix parament, amb carreus tant sols desbastats; també hi ha alguna finestra feta amb maó massís i altres, resultat de modificacions recents i sense elements a destacar. Entre els volums adossats a la part posterior, hi ha un cos de planta de mig cercle aproximadament que es podria correspondre amb un forn de pa. | 08078-60 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Són poques les informacions documentals conegudes de la masia del Bosc. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi figura la casa Bosch i hi consta José Torrens. I ja al 1886 en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', apareix la masia Bosch, i s'hi relacionen Joseph Rialt i Ramona com a habitants del mas. La capella del Bosc, situada al costat nord de la casa, té una llinda a la porta d'entrada amb la data 1861, i al lateral de la mateixa porta hi ha una peça reaprofitada amb una data de mil sis cents i pico. | 42.0419100,1.7363800 | 395418 | 4655202 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48605-foto-08078-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||||
| 44987 | Cal Querol o Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-querol-o-carol | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la masia de Cal Querol estan situades al nord-est de la gran masia de Can Garriga, en la vessant sud de la serra de Cal Jardí. Les restes de Cal Querol permeten identificar un espai quadrangular, bastit amb murs d'uns 55 cm de gruix, fets de grans carreus desbastats. No conserva un alçat important dels seus murs, entorn al metre, tot i que la presència de vegetació que ha crescut a l'indret també amaga part de les estructures. A més d'aquests espai quadrangular, cap al seu costat de ponent es pot veure les restes d'algun altre mur, fins i tot d'un angle que podrien correspondre a alguna altre estructura. | 08050-46 | A la zona de Llinars | Cal Querol o Carol consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Així, consta que a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Havien roturat al lloc, havien roturat i treballat les terres més planeres del punt on s'ubicaven a fi de dedicar-se a fer llenya i teies que anaven a vendre sobretot a Berga. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es conduia gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialement de les Canals de Catllarí, fins i tot va requerir de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1342600,1.7347400 | 395434 | 4665458 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També consta coneguda com Can Jardí de Baix. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:08 | |||||||
| 48641 | Hostal de l'Esca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-lesca | XIX? | Una pila de runa, és un dels pocs testimonis que sembla que queden d'aquesta edificació. | Les ruïnes de l'Hostal de l'Esca estan cobertes de terra i pedres, resultat del propi enderroc de l'estructura i de material provinent de despedregar el camp de conreu i afectades pels mateixos treballs agrícoles. El gran camp de conreu encara és conegut pel nom del camp de l'Hostal de l'Esca. Pel costat oest del camp, a molt pocs metres discorre el camí ramader, sembla que la presència d'aquest i l'important trànsit que tenia degué fomentar l'existència de l'hostal. És freqüent que algunes masies que estan situades a tocar dels camins ramaders oferissin menjar i dormir, a més de productes de la casa. En aquest cas la denominació d'hostal sembla assenyalar que en aquest cas la casa devia estar clarament destinada a aquesta activitat, encara que compartida segurament amb tasques agrícoles i ramaderes. | 08078-96 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Tant sols tenim constància d'una referència documental en que es citi l'Hostal de l'Esca, és en el document de 'Cumpliment pascual de la parroquia del Cint Any 1886', en que hi apareix la casa i hi consten com habitants Ramon Boladeras, Maria i Maria. | 42.0353000,1.7367100 | 395434 | 4654467 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48641-foto-08078-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 54252 | Molí-serradora de Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-serradora-de-canals-de-catllari | <p>ARMENGOU, Mn. Josep. Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1, Miscel·lània d'autors, 1991.</p> | XIX | Es troba quasi destruït del tot. | <p>Al costat del riu Tec i sota la casa Gran de Canals de Catllarí queden les restes d'una antiga construcció corresponent a un molí asserrador. El conjunt està format per diferents construccions: part de la casa, el carcavà i els murs de la bassa. La casa està construïda aprofitant una paret de roca de manera que aquesta tanca la casa pel costat nord. Està formada per dues habitacions de les que resten uns dos metres d'alçada dels murs de pedra. Es pot apreciar la porta d'entrada, així com petites finestres i espitlleres obertes a la façana sud. Davant es troba l'antic carcavà d'arc de mig punt de pedra i cobert de runa i vegetació que impedeixen la seva visibilitat. La sortida de l'aigua es feia a un petit canal natural que retornava l'aigua al riu. A un nivell superior a la casa hi ha l'antiga bassa, tancada pel costat sud per un mur de pedra i per la part nord per la paret de roca de la mateixa muntanya. L'aigua es recollia del riu uns metres més amunt i era portada a traves d'un canal fins la bassa. L'estat de conservació general és molt dolent.</p> | 08132-148 | Canals de Catllarí | <p>La serradora de Catllarí va ser construïda pel Sr. Garriga de Malgrat, negociant de fusta que posseïa la propietat de Canals de Catllarí i decidí explotar la fusta de la zona durant la segona meitat del segle XIX. Quasi no s'ha trobat documentació referent al molí, però pel tipus de construcció podria tractar-se d'un molí ja construït en època medieval i reutilitzat en èpoques històriques posteriors, sobre el qual es va construir l'asserradora. Pels volts de 1870, el Sr. Garriga es va arruïnar i va traspassar les seves propietats a Josep Cardona, farmacèutic i banquer de Berga (Armengou, 1991:98). Seria abandonat paral·lelament a la desocupació de les cases i la seva degradació ha sigut bastant important. Canals de Catllarí forma una illa entre els Rasos, Llinars i Guixers que pertany a Montmajor. Havia sigut baronia relacionada amb l'antiga Vall de Lord al comtat d'Urgell. El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu.</p> | 42.1468714,1.7345497 | 395439 | 4666858 | 08132 | Montmajor | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08132/54252-foto-08132-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-10 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El topònim Castlarí ja el trobem des del segle X. Canals li ve de la topografia del lloc, per les vessants acanalades. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:17 | |||||
| 48646 | Molí de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-trasserra | XVIII | La masia està parcialment enrunada, però es conserven en alçat part dels murs. Actualment s'estan fent treballs de neteja i recuperació de l'estructura. | El molí de Trasserrra està situat al peu del Torrent o Rasa de Trasserra, que neix a la finca Trasserra del municipi veí de Capolat. Actualment el molí està en procés d'enrunament, però tot i això conserva una part important dels murs i estructures que el conformaven. Així s'identifiquen l'estructura de la casa o casal moliner, amb algun annex o ampliació al costat de llevant, el paller o coberts al costat de ponent i a la part posterior de la casa hi ha l'estructura d'una gran bassa. La casa està definida per una construcció principal que conforma una planta rectangular, i que devia estar formada per planta baixa, planta primera i golfes, i en aparença, coberta a dues vessants amb carener orientat nord-sud. És una casa de dos cossos o crugies orientades nord-sud, i separades per un mur mitger que es desenvolupava fins al carener. A la planta baixa trobem les dues naus cobertes per voltes de canó fetes amb pedra, a la nau de ponent a més de menjadores pel bestiar també s'hi conserva el forn de pa, amb la boca en el mur oest; a la nau de llevant és on hi havia la sala de molta, i per tant hi havia instal·lades les moles del molí amb la tremuja i tota els elements que conformaven el molí, actualment tant sols es conserva part del sitial on anaven col·locades les moles; sembla que hi havia instal·lats dos molins, ja que podem veure dos forats que donen a dos cacaus o carcavans independents. Així, per sota part de la planta baixa hi ha l'estructura dels cacaus, coberts amb volta d'arc rebaixat; aquestes estructures s'allarguen més del que ocupa la planta de la casa, tot apropant la sortida de l'aigua al torrent. Sembla que a l'interior dels cacaus no s'hi conservin elements que formaven part de la infraestructura del molí, com l'arbre o el rodet. La casa està construïda amb murs de pedres desbastades i lloses, tot de mides i formes diverses, i cantoneres de grans blocs de pedra ben tallada. Es conserva alguna finestra a l'annex o afegit de ponent, combina brancals de maó i llinda de pedra; la porta d'accés a la planta primera d'aquest annex és emmarcada en maó, amb llinda d'arc rebaixat de maó col·locat a plec de llibre. Al costat de llevant de la casa hi ha diversos pilars que deuen correspondre a l'estructura del paller. Tant la casa com el paller a la part posterior (nord) hi tenen l'estructura de la bassa, de la qual a més aprofiten part del mur com a límit o paret nord d'aquestes construccions. Es tracta d'una gran bassa que permetia tenir una bona reserva d'aigua i controlar l'aportació d'aigua al rodet; l'estructura de la qual és feta amb grans blocs tallats regularment, pel costat més o menys nord s'aprofita el mateix terreny natural de roca com a paret i límit de la bassa. A l'extrem de contacte de la bassa amb la casa, és on hi ha el pou on s'origina el salt d'aigua que dóna força al molí. Pel costat més o menys nord-est de la bassa hi ha l'entrada del canal que condueix l'aigua des del torrent a la bassa. La traça del canal es troba desdibuixada i amagada per la vegetació. | 08078-101 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | Coneixem molt poques notícies sobre aquest molí. La primera referència documental localitzada és del 1856, en la cita de 'Molino de Trasserra' al llistat del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63.1856 nº 32' (ACBR), on hi consta un Juan Casals. En un document del cumpliment pasqual de l'any 1886 de la parròquia del Cint apareix Molí, sembla que es deu correspondre al Molí de Trasserra, en aquell moment hi consten Teresa, Francisco i Josefa Badia i Martí Dachs. | 42.0579800,1.7366100 | 395463 | 4656986 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48646-foto-08078-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||
| 48689 | Bosc de Correà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-correa | SERRA VILARÓ,J. (1927:183-188): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. CASTANY,J. i altres (1990: 121): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | El dolmen es dóna per desaparegut. | El dolmen del Bosc de Correà es considera desaparegut. Estava situat prop de la carretera de Berga a Solsona, aproximadament a l'alçada del punt quilomètric 132,7. Es trobava a la vora d'un camp entre la C-26 i la pista que porta a la masia de Comarmada. Més o menys a uns 100 metres cap al nord-est de l'església del Bosc. Segons les informacions bibliogràfiques, es tractava d'un megàlit del qual, en el moment de la intervenció feta per Serra i Vilaró, es conservaven tres lloses que definien una cambra d'unes mides aproximades de 1,7 metres de llargada per 1,25 metres d'amplada (planta en forma de U oberta pel costat de ponent), i dues altres lloses de mides més petites, col·locades al costat oest, a continuació i pel costat interior de les dues que estaven orientades est-oest, conformant el què es va considerar una mena de vestíbul o corredor, amb la seva entrada pel costat de ponent. Serra Vilaró va excavar el dolmen a l'any 1918, ja indicava que havia estat remenat amb anterioritat, mancava part de l'estructura i es trobava ple de pedres, assenyalava a més que es conservava part del túmul pel costat de tramuntana. En l'excavació es van localitzar 229 peces entre dents i queixals, que es creu que corresponien a vuit individus. Diversos fragments de ceràmica d'uns dotze vasos, la majoria de parets llises de perfil carenat i amb nansa d'apèndix de botó. També s'hi van trobar objectes d'ornament personal de coure, 20 grans de collar d'ambre i diverses joies d'origen marí com un centenar de dentaliums, tretze columbel·les rústiques i denes de collaret de càrdium, aquest conjunt indica una certa categoria social dels individus. A més, d'altres materials com un fragment de sílex blanc amorf, objectes de bronze com dos fils en espirals, un braçalet de secció circular, dos anelles de secció circular, una anelleta de secció quadrada i un punxó de secció també quadrada; i una petita destral votiva. | 08078-144 | A la zona de Sant Sadurní del Cint | L'any 1918 Mn. Serra Vilaró va realitzar una excavació del megàlit, amb posterioritat va publicar els treballs (SERRA VILARÓ: 1927:183-188). El material està dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 42.0429500,1.7373600 | 395501 | 4655316 | 08078 | L'Espunyola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48689-foto-08078-144-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el bosc proper a la zona on hi havia el megàlit s'hi localitzen molts afloraments de lloses de pedra sorrenca i calcària. La imatge escanejades són del llibre de Josep Carreras, Josep Castany i altres autors, 'El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat', de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | ||||||||
| 48687 | Font de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferrer | L'estructura no està gaire ben conservada. | Trobarem la font aproximadament a uns 800 metres de l'inici de la carretera del Cint; per accedir-hi hem de baixar per un petit corriol que descendeix abans de creuar el torrent o rasa de Trasserra. L'indret de la font és en un punt on el torrent de Trasserra troba un desnivell sobtat i conforma un salt d'aigua, que davalla per sobre d'una placa de roca, tot creant una bassa de poca fondària; a sota la roca hi ha un baumat conformat en la veta tova de la roca, i que permet transitar una mica ajupit per la part posterior del salt d'aigua. En el balmat al costat est del salt, hi ha dos dipòsits d'obra, el més petit és la font, on hi ha el sortidor d'aigua. És un indret ombrívol i agradable. Al costat oest del torrent hi ha les runes del Molí de Trasserra, el qual uns metres més amunt del salt tenia una petita presa on s'iniciava el canal a través del qual conduïa l'aigua cap a la bassa del molí. | 08078-142 | A la zona de Sant Sadurní del Cint. | El lloc del Cint consta documentat ja entre els anys 872 i 878, com una de les primeres zones repoblades a la Vall de Lord per part del comte Guifré el Pelós, junt amb els indrets del Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Taravil, Terrers i la Pedra. La propera església de Sant Sadurní del Cint fou parroquial ja des del segle X. Al segle XIX el Cint constava com a municipi independent, actualment forma part del municipi de l'Espunyola. El Molí de Trasserra correspon a una edificació datable entorn al segle XVII. El torrent pren el nom de la masia de Trasserra, la qual està situada dalt dels cingles de Capolat, i on s'inicia el torrent. Trasserra és una gran masia datada ja al segle XVI. | 42.0580000,1.7370800 | 395502 | 4656987 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48687-foto-08078-142-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agafem el trencall que indica Capolat, al costat de Cal Majoral, seguim uns 800 metres i a l'esquerra trobarem un petit aparcament; aquí s'inicia el corriol que ens porta fins la font. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:12 | |||||||||||
| 91182 | Balma de la Rampa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-rampa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span lang='CA'><span><span>La balma se situa al peu de la cinglera de Casanblanc, orientada al sud. És molt oberta i presenta una visera de balmat gradual a gran altura. Té una amplada aproximada d'uns 22 m, 4 m de profunditat, i la superfície de la balma és aplanada i regular, i mostra un bon gruix de sediment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oriental es localitza un parell de llocs amb la roca cremada i amb sutge, alternades amb concrecions calcàries i líquens aportats per filtracions d'aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oest s'inicia una rampa d'uns 0,7 m d'amplada i uns 30 graus d'inclinació que està en relació amb l'aflorament d'una petita veta d'un material indeterminat que també es troba a la balma Roja. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'oest, la visera del balmat és poc pronunciada, a la base es localitzen un parell de refugis amb senyals de sutge a la paret, l’occidental està delimitat per pedres i mostra unes dimensions de 3,3 m d’amplada per 1,6 m de profunditat i una alçada mitjana de 1,2 m.</span></span></span></p> | 08045-71 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>Les evidències observades, tant en gruix de sediment al llarg de la superfície de la balma, com les marques de sutge, fan pensar que probablement aquesta balma ha estat habitada o utilitzada en algun moment, tot i que no es pot precisar una cronologia sense una excavació arqueològica.</span></span></span></p> | 42.1168700,1.7360800 | 395516 | 4663525 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91182-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El nom de “Balma de la Rampa” li van donar membres de la Societat d’Arqueologia del Berguedà, en desconèixer el nom popular que tenia, si és que n’ha tingut mai cap. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml