Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48000 | Can Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.21/101. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 11-12-2017].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana pincipal. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal, destaquen les dues finestres del pis, amb els ampits en relleu. També destaca, a la part superior del parament, un gnòmon de vareta que havia format part d'un rellotge de sol completament desaparegut. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats.</p> | 08075-90 | Veïnat de Gemir, 29 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Poch' dins del veïnat de Dosrius. A la masia hi va viure la família Saborit des dels anys 40 del segle XX i fins als anys 70. D'aquí prové el segon topònim amb el que es coneix l'edifici. Segons les fonts orals, mai s'han obres de gran importància a la masia, al marge de l'arranjament de la teulada (1992) i certes obres de manteniment. L'any 1985 es van fer obres per fer arribar aigua a la masia mitjançant la construcció d'una presa. En l'actualitat, la masia està deshabitada però els terrenys del voltant es van treballant.</p> | 41.5932000,2.4186700 | 451550 | 4604774 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48000-foto-08075-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48000-foto-08075-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48000-foto-08075-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Saborit. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48001 | Can Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pol | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.22/102. GUANYABENS I CALVET, Nicolau (2017). 'El caçador furtiu, una obra d'Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius'. Duos Rios, núm. 3, p. 178-182.</p> | XX | <p>Edifici aïllat format per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta a la holandesa de teula àrab, amb dues llucanes obertes als vessants laterals. A la part posterior de la coberta sobresurt una torre de planta quadrada amb coberta de teula àrab de quatre vessants, que es correspon amb l'escala interior. L'edifici està distribuït en planta baixa, dos pisos i golfes, i està construït a diferent nivell. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb biguetes de fusta. Damunt del voladís hi ha un plafó de ceràmica vidrada blava amb la imatge de Sant Jordi. La resta d'obertures del parament són rectangulars exceptuant la finestra central de la segona planta, d'obertura semicircular tripartida amb balconera central, i l'obertura oval de les golfes. La façana de migdia també presenta finestres rectangulars i quatre contraforts de formigó i perfil curvat, units per una riostra adossada al parament. Les obertures de la torre es corresponen amb dos grans finestrals d'obertura semicircular bipartits. A l'interior, l'edifici presenta paviments de mosaic hidràulic, destacables elements de fusteria i vidre i una destacable escala a la catalana. També cal mencionar dos portals emmarcats en pedra i amb les llindes planes, situats a la planta baixa. L'altre volum està adossat a la façana de llevant. És rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa i pis. D'aquest volum destaquen els coronaments de les façanes laterals, amb cornises motllurades i petits pilars rematats amb ornaments circulars. Un altre cos més modern s'adossa a aquest volum per la banda de llevant. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. De l'exterior de l'edifici destaca la tanca amb barrots d'obra i la porta de ferro forjat treballada que dóna accés al jardí. També cal tenir en compte la pèrgola, situada a pocs metres a ponent de l'edifici i que està delimitada amb la mateixa tanca de barrots. Del jardí destaquen els plàtans de l'entrada principal i els de la banda de llevant.</p> | 08075-91 | Veïnat de Gemir, 20 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no hi ha constància documental, les fonts orals asseguren que l'edifici fou construït pels voltants de l'any 1929 per en Miquel Llinars, propietari d'una fàbrica de tints de Mataró. L'edifici fou construït en el mateix lloc on hi havia una petita masia anomenada can Rovira (de fet, els dos portals interiors emmarcats en pedra formaven part d'aquesta construcció). Pel que sembla, aquesta masia apareix mencionada en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570 i, posteriorment, apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La família Llinars es va vendre la finca l'any 1946 a la família Guanyabens, que tenien una empresa tèxtil a Mataró i la utilitzaren com a habitatge de segona residència. L'any 1952, l'escriptor i poeta Esteve Albert estrenà una obra teatral als jardins de l'edifici. Era 'El caçador furtiu'. L'any 1954, la finca fou adquirida per la família Pol de Barcelona, amb la intenció de muntar una granja de pollastres. Posteriorment passà a mans de la família Pérez Català i finalment, des dels anys 80, és propietat del CITA (Centre d'Investigació i Tractament d'Adiccions).</p> | 41.5908200,2.4120000 | 450992 | 4604514 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48001-foto-08075-91-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Rovira, can Llinars, can Guanyabens, masia Pérez Català. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48002 | Can Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpare | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.23/103. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. 'L'àlbum del Comú. Anys 40'. El Comú, núm. 9, p. 47. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal, situat a la banda de migdia de la construcció, és de planta rectangular i inclou una ampliació per la banda de ponent, perfectament integrada dins la construcció. Tot i això, la masia està segregada en dos habitatges independents, amb una tanca de separació adossada al bell mig del parament. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. L'habitatge principal, que està reformat, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes sostingudes amb permòdols. L'altre habitatge, que no està reformat, compta amb la mateixa tipologia de portal i una finestra de les mateixes característiques que les anteriors. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Aquest volum presenta l'aparell de l'obra vist a la part corresponent a l'habitatge reformat. És de pedra de diverses mides disposada irregularment. Per contra, la part corresponent a l'altre habitatge té el parament arrebossat. Adossats a la banda de tramuntana del volum principal hi ha dos cossos rectangulars amb cobertes de teula àrab de dues vessants, i distribuïts en planta baixa i pis, i una sola planta. Corresponen a habitatges independents. Davant de la façana principal, a la banda de ponent, hi ha un pou cobert de planta circular, bastit en pedra i maons.</p> | 08075-92 | Carrer de Pablo Picasso, 30 - Dosrius | <p>Pel que sembla, la masia sempre ha estat relacionada amb les famílies Martorell i Munné (de fet, la construcció està segregada en quatre habitatges). En aquest sentit hi ha un seguit de referències documentals datades dins l'època moderna que estan relacionades amb aquests cognoms: En primer lloc, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consta en 'Joseph Munné'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix el topònim 'Mone' i 'Casa Gracia Mone'. De fet, la primera referència documental directa de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1632 ja existia una casa anomenada 'Monner' dins del veïnat de Dosrius. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i que l'edifici sencer es coneix com a masia de can Santpare, en realitat, aquest topònim correspon a l'habitatge principal que ha estat reformat. L'altre habitatge, situat al seu costat, és conegut com a can Bernat des de l'any 1935, quan s'hi va instal·lar la família procedent de la masia de can Bernat. Aquests habitatges han estat reformats al llarg del temps. L'any 1970 es va reconstruïr la coberta amb bigues de formigó i es va reformar l'interior de l'habitatge de can Santpare. A finals dels anys 70 i principis dels 80, l'interior de can Bernat fou completament reformat. Altres reformes s'han anat executant entre finals del segle XX i principis del segle XXI. El topònim amb el que es coneix la masia és de procedència desconeguda peò, segons les fonts orals, podria venir d'un avantpassat de la família Martorell que era molt religiós.</p> | 41.5966300,2.4102300 | 450849 | 4605160 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48002-foto-08075-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48003 | Can Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvi-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.24/104. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII/XX | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per tres cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal presenta una planta basilical, amb un cos central elevat i cobert amb teulada a dues aigües, i dues vessants laterals bastides amb teula àrab també. Consta de planta baixa,pis i golfes. A la banda de llevant hi ha adossat un altre cos rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un altre volum rectangular organitzat en un sol nivell i cobert amb una terrassa plana. Tota la construcció presenta obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets. Destaca la finestra superior de la façana de tramuntana, que conserva l'ampit motllurat. Sota d'aquest hi ha gravat l'any 1629. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-93 | Veïnat de Gemir, 23 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Salvi' dins del veïnat de Dosrius. A principis del segle XX, la masia era propietat d'un terratinent de Barcelona que hi tenia masovers. Posteriorment, l'edifici ha estat venut en diverses ocasions.</p> | 41.5865600,2.4189000 | 451564 | 4604037 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48003-foto-08075-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48004 | Can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-selva-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.25/105. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés rectangular protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant. Hi ha un altre portal rectangular a l'extrem de llevant del parament. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, destacant les de la banda de ponent. La de la planta baixa conserva els brancals emmarcats en pedra, mentre que la del pis té els brancals bastits amb carreus irregulars de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. La façana està rematada amb una cornisa motllurada. Adossats a la banda de llevant del volum principal hi ha dos cossos rectangulars més. El davanter presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està organitzat en un sol nivell. El cos posterior també compta amb teulada d'un sol vessant, tot i que distribuït en planta baixa i pis. Aquest volum també està rematat amb cornisa motllurada. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres de la banda de ponent bastides en pedra. A la part posterior de la masia es conserva l'era de grans dimensions, tot i que malmesa.</p> | 08075-94 | Veïnat de Gemir, 31 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius', datada al segle XVI. En aquest document hi apareix 'Lo Mas Selva i les terres'. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com el 1897 existia una casa anomenada 'Selva' dins del veïnat de Dosrius. Quant al segle XVIII, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta en 'Jaume Selva i Casa Selva i Gel'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. Posteriorment, en una llibreta datada l'any 1779 'per passar a fer revista de terres y vinyes de Dosrius y Canyamars', hi consta en diverses ocasions en 'Jauma Selva', tot i que no es fa referència a l'edifici. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, el topònim Selva desapareix de la documentació donat que la masia passa a formar part de les propietats de la família Gel. De fet, segons un membre de la família, l'era de la masia fou bastida amb algunes peces constructives extretes del pou de glaç de can Gel, situat a Canyamars. La masia va tenir masovers fins a finals dels anys 80 del segle XX. En l'actualitat, l'edifici està llogat i en els darrers temps s'hi han anat executant diverses obres de reforma.</p> | 41.5928000,2.4265700 | 452208 | 4604726 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48004-foto-08075-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48004-foto-08075-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48004-foto-08075-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48005 | Can Vador Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vador-bigues | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.26/106. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | Completament enrunada, sense coberta ni forjats superiors. | <p>Masia aïllada, completament enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La coberta, que era de teula àrab, està esfondrada. Resta dempeus un tram de mur bastit en pedra i una paret feta de maons i pedra. Destaca, excavada al talús del terreny, una cavitat coberta per una volta de mig punt que conserva part de l'encanyissat original que la definia. L'abundant vegetació que cobreix les restes no permet observar la seva planta ni la seva distribució interior.</p> | 08075-95 | Veïnat de Gemir, 32 - Zona de Dosrius | <p>La primera referència documental relacionada amb el topònim de la masia apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Bigas', tot i que les terres que ostenta estan situades al Puig Pedrós. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Bado Bigas' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, la masia està enrunada des de la dècada dels anys 60 del segle XX aproximadament.</p> | 41.5859500,2.4232100 | 451923 | 4603967 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48005-foto-08075-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48005-foto-08075-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48005-foto-08075-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 48006 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.27/107. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | La coberta està mig esfondrada i els revestiments arrebossats en molt mal estat. | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta coberta té diverses parts esfondrades, sobretot a la banda de tramuntana de l'estructura. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu s'observa un arc de descàrrega bastit en maons. A banda i banda hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal rectangular bastit en maons i amb llinda de fusta. Les obertures del pis es corresponen amb dues finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La de la banda de ponent és d'arc conopial rematat amb una creu i lleugerament apuntada, mentre que la de llevant té la llinda sostinguda amb permòdols. Al seu costat hi ha un rellotge de sol pintat al parament, que inclou una creu llatina en una de les cantonades. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Sobresurt, sota l'eix del carener, el cap de la jàssera de fusta que sosté l'estructura. La façana de ponent presenta quatre contraforts adossats i bastits amb paredat, un portal rectangular tapiat i bastit en maons, amb la llinda de fusta, i una finestra al pis feta de maons. A la façana de tramuntana hi ha un altre portal rectangular tapiat i amb llinda de fusta. Pel que fa a la façana de llevant destaca un contrafort adossat a la cantonada amb el parament principal i les restes de dos contraforts més al bell mig de la façana. A l'interior, la masia compta amb portals emmarcats amb carreus de pedra i destaca la gran llar de foc, que integra el forn, i els sostres embigats. La construcció, bastida en pedra i maons, presenta els paraments arrebossats, tot i que en mal estat de conservació.</p> | 08075-96 | Veïnat de Ribot, 4 - Zona de Dosrius | <p>Tot i que no s'ha pogut documentar durant la feina de camp, sembla que el rellotge de sol estaria datat l'any 1700. Tot i això, la primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. En aquest document apareix situada dins del veïnat de 'Casa Ribot'. Posteriorment, en un llibre de registre de rotulació de carrers i numeració de cases de Dosrius durant el quinqueni de 1860-1865, hi apareix el 'Vecindario de casa Ribot', que començava a la casa de can Tarau i acabava a la de can Ribot. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Ribot' dins del veïnat de Dosrius. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi havien hagut masovers, com a mínim des de la primera meitat del segle XX i fins a principis del segle XXI. També s'explica que en aquesta casa s'hi havia fet moneda falsa.</p> | 41.5955400,2.3859600 | 448826 | 4605053 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48006-foto-08075-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48007 | Cal Carinyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carinyo | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.28/108. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal està format per tres cossos adossats, el posterior amb teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana orientada a la carretera, organitzat en dos nivells. El cos davanter, en canvi, presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i està distribuït en planta baixa i pis. El darrer cos, alineat amb el davanter per la banda de llevant, amb teulada de dues vessants i dues plantes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta obertures rectangulars. Les més destacables presenten un emmarcament en relleu disposat a mode de guardapols (portal d'accés principal, finestra amb reixa de ferro situada al seu costat i finestres del pis superior). A l'extrem de llevant hi ha un portal obert amb llinda de fusta i una obertura semicircular reformada que donava accés a les corts. Al seu costat hi ha un contrafort de reforç. Destaca, a la part superior del parament, un rellotge de sol repintat l'any 1993. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de llevant de la construcció hi ha un altre volum de factura més moderna. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un volum rectangular amb coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està organitzat en un sol nivell. Presenta un portal i dues finestres d'arc de mig punt protegides amb reixes de ferro. A la part superior del parament destaca un òcul circular. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant la façana principal destaca un safareig de planta rectangular bastit en maons i un gran lledoner. Prop d'aquest arbre també hi ha una bassa de plantacircular arrebossada.</p> | 08075-97 | Veïnat de Pedró, 2 - Zona de Canyamars | <p>Segon les fonts orals, la masia sempre ha estat relacionada amb la família Cot. En aquest sentit, la primera referència documental relacionada amb aquest cognom apareix en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779. En aquest document hi apareix en 'Salvador Cot'. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i les posteriors fins l'any 1792, torna a aparèixer el mateix nom. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Padró o Carinyo' dins del veïnat de Canyamars. Si prenem com a base el topònim Padró, cal destacar que en el llistat corresponent a l'any 1632 present en aquest mateix document, ja hi consta una casa anomenada 'Padró' dins del veïnat de Canyamars. Tot i això no es pot assegurar que aquesta casa faci referència a la masia de cal Carinyo, donat que a Canyamars també es documenta una casa anomenada can Padró, la qual estava adossada a la masia de can Cases. Segons els propietaris, la masia és bastida en pedra i terra, i té uns 200 anys aproximadament. La família es va instal·lar a la masia a mitjans del segle XX, procedents de la masoveria de can Galzeran.</p> | 41.5966300,2.4380300 | 453166 | 4605145 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48007-foto-08075-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48008 | Can Cames | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cames | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.29/109. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat (les dovelles han estat restituïdes) i els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha un altre portal d'obertura rectangular. La resta d'obertures es corresponen amb senzilles finestres rectangulars amb els ampits de pedra. Adossat a la banda de llevant hi ha un altre volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i embigat de fusta, que està organitzat en un únic nivell. Correspon a l'espai de corts. Presenta un portal i quatre finestres d'arc de mig punt, les de la façana de llevant tapiades. Adossat a la banda de ponent hi ha un tercer volum rectangular, organitzat en un sol nivell i amb teulada d'un sol vessant. En darrer terme hi ha un cos adossat a la banda de tramuntana. És rectangular, està organitzat en un sol nivell i cobert per una terrassa plana al pis. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, i conserva alguna de les pedres originals que embellien les cantoneres de la façana principal.</p> | 08075-98 | Veïnat de Pedró, 15 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Camas' dins del veïnat de Canyamars. La masia va formar part de la propietat de can Galzeran com a masoveria, des de finals del segle XVIII o principis del segle XIX. Fou adquirida per un membre d'aquesta família, Lletjós Prats, en una subhasta pública. La finca només tenia un petit hort i un camp per treballar, situat prop del pou del glaç. Hi hagueren masovers fins a principis dels anys 80 del segle XX. En els darrers anys, la casa ha estat objecte de diverses reformes que li han donat l'aparença que té en l'actualitat.</p> | 41.6002100,2.4519500 | 454329 | 4605535 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48008-foto-08075-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48008-foto-08075-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48008-foto-08075-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48009 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.30/110. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 13.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada amb jardí davanter, formada per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. De fet, el volum principal, que correspon a la masia pròpiament dita, està situat a la banda de llevant del conjunt. Per contra, la banda de ponent es correspon amb un altre habitatge completament reformat. Aquest volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal,orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat en pedra. Al pis destaquen dues finestres rectangulars amb els brancals i els ampits batits amb carreus de pedra i les llindes planes. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i moltes d'elles estan protegides amb reixes de ferro. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un altre volum de planta quadrada, amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant i distribuït en dos nivells. Compta amb senzilles obertures rectangulars restituïdes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-99 | Veïnat de Pedró, 11 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Casas' dins del veïnat de Canyamars. L'habitatge adossat a la banda de ponent de la masia es correspon amb la masia de can Padró. Actualment, l'edifici està completament reformat i no se li aprecia cap tret distintiu definitori d'una masia. Documentalment, el topònim Padró ja apareix documentat en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document consta que l'any 1632 existia una casa anomenada 'Padró' dins del veïnat de Canyamars, tot i que és força probable que no es refereixi a aquest edifici i si, en canvi, a la masia de cal Carinyo. Posteriorment, el nom Padró apareix en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792. Pel que fa a la masia de can Cases, cal dir que ha estat objecte de reforma en els anys 1969 i 1987.</p> | 41.6039800,2.4468000 | 453902 | 4605956 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48009-foto-08075-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48009-foto-08075-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48009-foto-08075-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca la Rita. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48010 | Can Cassi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassi | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.31/111. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula àrab present a tots els paraments. Està distribuït en planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, que estan emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix les parets i tenen els ampits de ceràmica. De la façana principal, orientada a migdia, destaca el portal situat a l'extrem de ponent, que està protegit per un porxo adossat i sostingut per dos pilars. El porxo es cobreix amb una teulada d'un sol vessant amb embigat de fusta, i el mateix ràfec de teula àrab que a la resta de paraments. Al bell mig d'aquesta coberta s'obre una terrassa al nivell del pis, protegida amb barana de ferro. A l'extrem de llevant de la façana, a l'alçada del pis, hi ha un plafó de ceràmica vidrada acolorida amb una imatge religiosa, i al centre del parament, un altre plafó de les mateixes característiques amb la inscripció 'CAN NOGUERES NOU' i l'any 1999. De la façana de ponent destaca un altre plafó de ceràmica vidrada acolorida, amb la imatge de la Mare de Déu i el nen. Adossat a l'extrem de tramuntana d'aquest parament hi ha un petit volum de planta quadrangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. En aquest volum també destaca el mateix tipus de ràfec que a la resta de l'edifici. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-100 | Veïnat de Pedró, 13 - Zona de Canyamars | <p>Una de les primeres referències documentals d'aquesta masia la trobem en el fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. En una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada al segle XVIII, hi apareix 'Can Caci'. Dins la mateixa centúria, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix en 'Vinya Cassi fora'. Dins d'aquest document, la referència apareix a continuació de diverses mencions a membres de la família Nogueres, amb la que probablement estava relacionada si tenim en compte el segon topònim amb el que és coneguda la masia. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Casi'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853 i, posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Cassi' dins del veïnat de Canyamars. Durant el segle XX, la masia fou adquirida per una família nombrosa de Mataró com a habitatge d'estiueig. En aquest moment, l'edifici fou engrandit. Segons les fonts orals, a la masia hi havia dos habitatges, un pels propietaris i l'altre pels masovers. L'any 1999, present en un plafó de la façana principal, fa referència a una de les darreres reformes que es van fer a l'edifici.</p> | 41.5982300,2.4482000 | 454015 | 4605317 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48010-foto-08075-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48010-foto-08075-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48010-foto-08075-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal hi ha quatre destacables plataners que foren plantats pels voltants de l'any 1925. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Nogueres Nou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48011 | Can Galzeran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galzeran | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 12-13, 29-30, 69-71. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34, 97, 213, 227, 231, 260. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.32/112. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal està situat a l'extrem de ponent de la construcció. És rectangular, presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. Damunt del portal hi ha un balcó simple amb la llosana bastida amb ceràmica vidrada acolorida. Destaca un gran rellotge de sol a l'alçada del primer pis i es conserva part d'una decoració esgrafiada amb motius geomètrics, més antiga que el revestiment actual que cobreix el parament. Aquest volum està rematat amb una tortugada i doble ràfec de teula àrab i dents de serra. Adossat a la banda de migdia hi ha un cos rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en soterrani i dos nivells, que presenta una galeria d'arcs de mig punt al pis, delimitada amb balaustrada d'obra. Adossats a la part de llevant del volum principal hi ha una sèrie de cossos rectangulars, amb cobertes d'un i dos vessants o planes, i distribuïts en dos o tres nivells. D'aquests volums destaca una galeria amb teulada de tres vessants i dos arcs rebaixats a la façana de migdia, un cos adossat més modern que es comunica amb un altre edifici aïllat mitjançant un passadís elevat i sostingut per una arc de mig punt (a la façana de tramuntana) i tres terrasses delimitades amb balaustrades ceràmiques a la façana de llevant. Totes aquestes construccions tenen els paraments arrebossats i pintats.</p> | 08075-101 | Veïnat de Pedró, 6 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en el fogatge de l'any 1515, on es menciona en Joan Galceran. Poc després, torna a aparèixer en un document de l'any 1518. En aquest text hi consta en 'Joan Galceran', com a obrer de la parròquia de Canyamars, respecte a l'encàrrec d'una creu d'argent a l'argenter Miquel Bleda. El cognom torna a aparèixer en uns pergamins datats els anys 1568 i 1569. En aquests documents hi consta en 'Joanis Galçeran, agrícola parroquià' com a representant de la Universitat de les parròquies de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i Sant Esteve de Canyamars. Pel que fa a les referències documentals directes de la masia, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta 'Juan Galceran, manso Galceran'. Posteriorment, en una relació titulada 'Noms dels masos en què es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius', hi consta el 'Mas Galceran amb ses terres'. Del segle XVII hi ha constància del nom 'Galceran' (any 1632) en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En el llistat corresponent a l'any 1897, que es troba dins del mateix document, hi apareix com 'Galcerán'. Dins dels segles XVIII i XIX, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el nom 'Galseran'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons fonts familiars, aquesta propietat va ser adquirida a finals del segle XVIII o principis del XIX, aproximadament, per Lletjós Prats, que la va comprar havent sortit a subhasta pública, sense veure-la. La masia sempre va tenir masovers i moltes vinyes, terres i boscos. De fet, la propietat era immensa. Tenien en propietat les masoveries de can Sarandico, can Cames i can Sabé, així com la gestió del pou de glaç de Canyamars, del molí del Molinot i d'un trull. Fins aproximadament l'any 1950, el mas fou autosuficient. Pel que fa a les reformes, sabem que a mitjans del segle XVIII es va construïr la galeria lateral amb arcs de mig punt de la banda de llevant, es va reformar la façana i es va decorar amb els esgrafiats (el rellotge de sol està datat l'any 1740) i es va fer el balcó que hi ha damunt del portal d'accés. La masia fou ampliada novament a mitjans del segle XIX. Posteriorment, entre els anys 1935 i 1936, es va fer el passadís elevat. La masia és la seu de l'assemblea anual de la Germandat de Sant Josep de Canyamars, des de fa pràcticament 140 anys.</p> | 41.6024300,2.4486700 | 454057 | 4605783 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48011-foto-08075-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48011-foto-08075-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48011-foto-08075-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Davant de la façana principal destaca un paviment de llambordes, un abeurador, dos destacables xiprers i un safareig. A escassa distància a ponent de la façana principal, i al nivell de la planta pis, destaca una gran era bastida amb cairons ceràmics i un volum rectangular amb dos grans obertures d'arc de mig punt. També destaquen les finestres de la planta baixa, que estan protegides amb unes reixes corbades de barrots verticals, que eren usades als segles XVII i XVIII. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Prats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48012 | Can Lleuger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lleuger | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.33/113. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i completament reformada de planta rectangular, bastida damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La coberta i la part superior dels paraments han estat rehabilitats i restituïts, mentre que el volum annex adossat a la banda de llevant de la construcció és completament nou. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés emmarcat en pedra i amb la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres balconeres amb baranes de ferro. De la façana de ponent destaca el finestral del pis superior, amb l'emmarcament inferior bastit en pedra desbastada, i les llindes de fusta del portal i la finestra de la planta baixa. La façana de tramuntana també conserva una llinda de fusta destacable. La part original de la masia deixa l'aparell d'obra vist, tot i que reformat també. És de pedra de diverses mides disposada regularment. En canvi, les parts restituïdes de la construcció estan arrebossades i emblanquinades.</p> | 08075-102 | Carrer de Can Rovira, 24-38 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>Una de les primeres referències documentals d'aquesta masia la trobem en el fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. En una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada al segle XVIII, hi apareix 'Casa Llauge'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Llaugé' dins del veïnat de Canyamars. Durant el segle XX, la masia va pertànyer a la família Nogueres, propietaris de la masia del mateix nom situada a Canyamars. Aquesta nissaga és present en la documentació consultada desde mitjans del segle XVII. En els darrers 20 anys, a la casa s'hi han fet diverses obres de reforma tant a l'interior com a l'exterior. Hi ha constància documental d'una reforma de l'habitatge l'any 1996. Recentment ha estat reformada novament.</p> | 41.6038200,2.4463100 | 453861 | 4605938 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48012-foto-08075-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48012-foto-08075-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48012-foto-08075-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Sota la masia, dins de la mateixa finca, hi ha un safareig de planta rectangular bastit en pedra i maons. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48013 | Can Mateu Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-pages | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.34/114. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. L'edifici està essent rehabilitat de mica en mica i està adaptat al desnivell del terreny on s'assenta. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent llargada, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Una escala disposada en diagonal li dóna accés. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres recangulars emmarcades en pedra. Destaca un gran rellotge de sol pintat a la part superior de la façana i un banc corregut de pedra a la part inferior. La façana de llevant ha estat força reformada donat que estava en molt mal estat de conservació. Malgrat això conserva una petita finestra emmarcada en pedra. Adossat a aquest parament hi ha un petit volum rectangular, amb la coberta d'un sol vessant completament esfondrada. Presenta un portal i una petita finestra rectangulars i emmarcats en pedra, situats al parament principal, i una porta rectangular amb la llinda de pedra i els brancals fets de maons, a la façana lateral. Al costat d'aquesta obertura hi ha una comuna reconvertida en un modern servei. A la façana posterior del volum principal es conserva un petit portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Per contra, totes les obertures de la façana de ponent han estat rehabilitades. Aquest espai està tancat a mode de barri i delimitat per una tanca de paredat. Es conserva un dels brancals fets de carreus de pedra, que emmarcaven l'obertura original que donava accés a aquesta zona. En aquest espai hi ha una bassa rehabilitada. A l'interior, que està en fase de restauració, la masia compta amb sostres embigats, terres empedrats i forjats bastits amb cairons i obertures emmarcades en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats. Dins de la finca, sota la masia, hi ha una gran bassa rectangular i una mina d'aigua reformada amb totxo.</p> | 08075-103 | Veïnat de Rupit, 7 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Mateu Cot Pagès' dins del veïnat de Canyamars. En la documentació consultada anterior al segle XIX no apareix en cap cas el nom anterior, tot i que hi ha altres topònims que es podrien estar referint al mateix edifici. En aquest sentit, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix 'Esteve Cot i Mateu de dalt per la pesa de save' i, poc després, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Mateu Cot de Dalt'. Aquest topònim apareix inventariat després dels masos Vallalta i Rupit (ambdós situats a la mateixa zona), cosa que fa pensar que es deu referir a la masia de can Mateu Pagès, donat que les propietats apareixen inventariades amb una certa correlació dins d'aquests documents. Dins del segle XVIII, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi torna a aparèixer 'Mateu Cot de Dalt', en aquesta ocasió inventariat entre el mas Rupit i la masia de ca l'Eugasser, que són veïnes seves. Segons les fonts orals, la masia havia tingut masovers durant el segle XX. En l'actualitat s'ha reformat tota la coberta, s'han aixecat murs, s'ha redreçat la façana principal i, a l'interior, encara s'està treballant en la seva rehabilitació.</p> | 41.6133000,2.4730400 | 456095 | 4606977 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48013-foto-08075-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48013-foto-08075-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48013-foto-08075-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48014 | Can Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nogueres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.35/115. OLIVA I RICÓS, Benet (2008). '1514: Lledons contra garaus….i molts més!. Sobre bàndols i bandositats al món rural català'. XXV Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 167. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular amb barri tancat. L'edifici presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i un sobrealçat a dues aigües a la part de tramuntana. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Està protegit amb un porxo davanter fet en fusta, que ha perdut bona part de la coberta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, destacant les dues finestres centrals del pis, emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la part superior del parament destaca un rellotge de sol pintat i de perfil ovalat. Adossat a l'extrem de ponent del parament hi ha un gran portal d'arc rebaixat, cobert amb una teuladeta de dues vessants sostinguda amb mènsules motllurades. A la façana de ponent hi ha diverses finestres rectangulars, destacant l'obertura central del pis superior, emmarcada en pedra i amb la llinda sostinguda amb permòdols. De la façana de tramuntana destaquen les dues finestres del pis central, amb jardineres de ceràmica vidrada blanca i blava sostingudes amb mènsules motllurades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats (la façana principal i la posterior emblanquinades), amb la cantonada nord-oest embellida amb carreus de pedra. Per la banda de migdia, el barri està delimitat amb una tanca de paredat força alta, en la que s'obre un altre portal de les mateixes característiques que l'anterior. Dins del pati hi ha un safareig de planta rectangular, amb dues piques rectangulars de pedra.</p> | 08075-104 | Veïnat de Pedró, 14 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on es menciona en Bartomeu Nogueres. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1553, apareix un personatge anomenat 'Nogueres'. Poc després, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta en 'Juan Nogueras Manso Nogueras - Canyamars'. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com l'any 1897, existia una casa anomenada 'Nogueras' dins del veïnat de Canyamars. Durant els segles XVIII i XIX, el cognom Nogueres apareix en diversos documents. Així doncs, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi apareix 'Can Nogueras Pagès'. Posteriorment, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix en diverses ocasions aquest cognom. El mateix passa en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, on apareix el nom 'Nogueras'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865, torna a constar el cognom Nogueras. Segons les fonts orals, a la masia hi havia tres habitatges: un pels propietaris, un altre pels masovers i un pis situat a la banda de tramuntana, probablement bastit a principis del segle XX. Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins a mitjans del segle XX. Durant el segle XX, a la masia s'hi han fet diverses obres de manteniment i reforma.</p> | 41.5999600,2.4501000 | 454174 | 4605508 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48014-foto-08075-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48014-foto-08075-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48014-foto-08075-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Al costat del portal d'accés hi ha un escut de recent factura encastat al parament, amb el nom de la casa 'CAN NOGUERAS', l'any 'MCDXXXV' i el nom 'GUILLEM NOGUERAS'. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48015 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.36/116. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada de jardí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, exceptuant el finestral de les golfes que és de recent factura. A la façana de migdia hi ha dues finestres més, amb les mateixes característiques tipològiques que les obertures de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb pedra desbastada i ràfec de teula àrab a totes les façanes. Adossat a la façana de ponent hi ha un volum auxiliar destinat a garatge. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en un sol nivell.</p> | 08075-105 | Veïnat de Pedró, s/n - Zona de Canyamars | <p>Tot i que no es pot assegurar que es refereixi a la masia de can Pau, la primera referència documental on apareix aquest topònim la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. Aquest document, datat al segle XVIII, forma part del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi consta en 'Salvador Pau'. De fet, la primera referència documental directa de la masia apareix en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Pau' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, a mitjans del segle XX, a la masia hi havien masovers. La casa fou objecte d'una gran rehabilitació a finals de segle. En l'actualitat, la masia està destinada a habitatge d'estiueig.</p> | 41.6012000,2.4459700 | 453831 | 4605648 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48015-foto-08075-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48015-foto-08075-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48015-foto-08075-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48016 | Can Petel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-petel | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.37/117. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars. Les del pis tenen els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats, mentre que les de la planta baixa són més senzilles. La construcció presenta els paraments arrebossats i rematats amb ràfec de teula àrab. Adossat a l'extrem de llevant de l'edifici hi ha un petit volum rectangular. Al costat de la masia, a la banda de migdia, hi ha un safareig de planta quadrada amb una font i una pica de pedra. Està bastit en pedra, amb els paraments arrebossats i coronats amb rajola comuna.</p> | 08075-106 | Veïnat de Pedró, 17 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, datat al segle XVIII i integrat dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars, hi consta la 'Casa Patel'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Patel' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia va formar part de les propietats de can Galzeran juntament amb les masies veïnes de can Tixés i can Cames i, posteriorment, també fou propietat del polític mataroní Lluís Moret. L'any 1993 es va reformar la teulada i s'arrebossaren els paraments.</p> | 41.5991500,2.4563200 | 454692 | 4605415 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48016-foto-08075-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48016-foto-08075-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48016-foto-08075-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48017 | Can Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosa | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 87. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.38/118. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca un gran rellotge de sol datat l'any 1812. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la façana de ponent hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Presenta obertures d'arc rebaixat i dos contraforts que el reforcen. A la façana de llevant, tot i que integrats dins de l'edifici, hi ha dos volums de planta quadrada amb teulades d'un sol vessant, organitzats en un i dos nivells. Adossat a l'extrem sud-est de la façana principal hi ha un altre gran volum de planta rectangular, que correspon a un habitatge diferent. És rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis. El parament principal, orientat a migdia, presenta obertures rectangulars amb els emmarcaments fets de carreus de pedra i les llindes planes. Tant el portal com la finestra del seu costat estan reformades. Del pis destaca una finestra sense emmarcar però amb l'ampit motllurat. A la part superior del parament hi ha un baix relleu de forma triangular, que està gravat al revestiment original de la façana. Tot i que és de difícil lectura s'hi observa el nom 'DOMINGO NOGUERA'. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la cantonada sud-est hi ha un darrer volum rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dues plantes. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Davant d'aquest volum, a la banda de migdia de la construcció, hi ha un edifici aïllat amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en una única planta. Presenta dos grans portals d'arc rebaixat bastits en maons disposats a sardinell, amb els brancals de pedra refets.</p> | 08075-107 | Veïnat de Pedró, 5 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, datat al segle XVIII i integrat dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars, hi consta la 'Can Clara'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Rosa' dins del veïnat de Canyamars. És probable que la masia estigués relacionada amb la família Nogueres, si tenim en compte la inscripció de la façana principal del segon volum (Domingo Nogueras). En aquest sentit, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, apareix un Domingo Nogueras en el Veïnat de la Plana de Canyamars, amb un edifici de vuit habitants i número de carrer 10. Segons les fonts orals, a la masia hi havia hagut masovers. Abans de la guerra Civil, el propietari de la masia en aquell moment va intentar instal·lar-hi una granja avícola. En els darrers anys s'hi han fet obres de reforma i rehabilitació que han deixat la masia en el seu estat actual.</p> | 41.6080600,2.4385800 | 453220 | 4606413 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48017-foto-08075-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48017-foto-08075-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48017-foto-08075-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Clara. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48018 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.39/119. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII/XX | <p>Masia aïllada i molt reformada de planta rectangular, envoltada de pati. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuïda en planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment arrebossat que cobreix els paraments. De la façana principal, orientada a migdia, destaquen les finestres laterals, que conserven els ampits de pedra motllurats. A la planta baixa, damunt d'una finestra, hi ha un plafó quadrat gravat amb l'any 1720. A la part superior, sota l'eix del carener, hi ha un òcul circular tancat a manera de rossassa. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab que també es repeteix a la façana de ponent. Adossats a l'extrem de llevant de la façana hi ha dos cossos auxiliars de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i distribuïts en un i dos nivells. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-108 | Carrer de Can Rovira, 22 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia la trobem en el fogatge de l'any 1553, en el que apareix el topònim 'Rovira'. Tot i això, la primera menció documental directa la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Rovira' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia fou adquirida a principis del segle XX com a habitatge d'estiueig. Posteriorment hi hagueren masovers, que es dedicaven a les tasques pròpies de la pagesia. Pel que sembla, davant de la façana principal hi havia un safareig amb una font. En l'actualitat, la casa està segregada en diversos habitatges que estan llogats. Les obres de reforma i condicionament que s'hi han fet en els darrers anys li han donat l'aparença actual.</p> | 41.6028000,2.4454500 | 453789 | 4605826 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48018-foto-08075-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48018-foto-08075-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48018-foto-08075-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48019 | Can Tixés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tixes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.40/120. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | La banda de ponent i la coberta estan esfondrades. Envoltada de vegetació. | <p>Masia aïllada de planta rectangular, força enrunada i coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona on està construïda. La part de ponent de l'edifici està completament enrunada. Presentava una coberta de teula àrab de dues vessants sobre una solera de bigues i llates de fusta, tot i que en l'actualitat està majoritàriament esfondrada. Resten dempeus els paraments de la banda de llevant, bastits en pedra. Encara s'hi observa alguna obertura de perfil rectangular. Els paraments estaven arrebossats i emblanquinats. En l'actualitat, l'abundant vegetació que cobreix les restes les va malmetent progressivament.</p> | 08075-109 | Veïnat de Pedró, 16 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, datat al segle XVIII i integrat dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars, hi consta la 'Casa Tixes'. Posteriorment, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Tixes'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Tuixés' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia va formar part de les propietats de can Galzeran juntament amb les masies veïnes de can Petel i can Cames, posteriorment, també fou propietat del polític mataroní Lluís Moret. A la masia hi van haver masovers fins a finals del segle XX. Al marxar els darrers, l'edifici es va anar degradant ràpidament.</p> | 41.5993800,2.4530900 | 454423 | 4605442 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48019-foto-08075-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48020 | Can Vador Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vador-joanet | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 91, 109. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.41/121. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. La part corresponent a masia està situada a la banda de llevant del conjunt. Està formada per dos cossos adossats disposats en forma d'L. Ambdós volums són rectangulars, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal, amb la façana principal orientada a migdia i el carener perpendicular a la mateixa, presenta obertures rectangulars amb els brancals bastits en pedra desbastada i les llindes planes. Les finestres del pis tenen els ampits motllurats. A la planta baixa, al costat del portal d'accés, destaca una petita finestra amb la llinda gravada amb l'any 1750. L'altre volum, adossat a l'extrem de llevant de la façana principal, també compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra, tot i que les de la planta baixa han estat arranjades. Les façanes estan rematades amb un ràfec de teula àrab. Adossats a la banda de ponent del volum principal hi ha tres cossos auxiliars més, organitzats en un sol nivell i coberts amb teulades d'un vessant. Davant la façana principal hi ha dos volums més. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Sota la masia, a la banda de migdia, hi ha un pou circular amb la coberta apuntada i el parament arrebossat. Uns metres més enllà, al bell mig dels camps, hi ha una bassa de planta rectangular i perfil esglaonat bastida en pedra.</p> | 08075-110 | Veïnat de Pedró, 1 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', datada al segle XVIII i integrada dins del fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. En aquest document ja hi consta la 'Casa Joanet'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Bado Joanet' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, el topònim amb el que es coneix la casa en l'actualitat prové del fet que durant la pesta que es produí a Catalunya entre els anys 1647 i 1653, van morir tots els habitants de la masia excepte l'avi i dos néts. Els nens es deien Salvador i Joan, passant d'aquesta manera a anomenar-la can Vador Joanet, en honor a aquests infants. La masia sempre ha estat relacionada amb la família Bruguera, cognom de l'actual propietari. Segons aquest, en una de les obres de reforma dutes a terme a la construcció, es va documentar una premsa enterrada (en aquest sentit, al costat de la façana principal, hi ha una premsa de gàbia). Finalment, en relació a la llinda datada amb l'any 1750, cal dir que en origen estava situada en una altre lloc de la construcció. Durant unes obres de reforma fou col·locada en el lloc actual.</p> | 41.5951600,2.4347800 | 452894 | 4604983 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48020-foto-08075-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48020-foto-08075-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48020-foto-08075-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Encastat a la façana principal de la masia hi ha un plafó de ceràmica blanca amb la següent inscripció: 'VECINDARIO DE PADRÓ'. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48021 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 34. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.42/122.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i envoltada de jardí. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Adossat a la banda de llevant hi ha l'altre volum, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. Majoritàriament, les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix els paraments. De la façana principal, orientada a migdia, destaca un gran finestral d'arc rebaixat a la planta baixa, protegit amb reixa de ferro, i la galeria de les golfes. Està formada per cinc arcs de mig punt sostinguts per pilars, amb les impostes motllurades. De la façana de ponent destaca una finestra balconera delimitada amb balaustrada d'obra i una finestra rectangular amb la part superior decorada a mode de permòdols. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un sòcol d'aplacat de pedra a totes les façanes. Davant de la façana principal, a l'extrem de sud-oest del jardí, hi ha un volum aïllat de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en planta baixa. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb biga de ferro sostinguda amb impostes esglaonades. Aquest volum està bastit en maons.</p> | 08075-111 | Carrer de Sant Esteve, 11 - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, a principis del segle XX, la masia fou adquirida pel darrer propietari de la masia de can Galzeran (o can Prats) com a habitatge d'estiueig per a la família de la seva esposa. Pel que sembla, a l'edifici hi havien dos habitatges, un pels propietaris i l'altre pels masovers. Els darrers masovers que hi habitaren també eren els campaners de l'església de Sant Esteve de Canyamars. L'edifici fou objecte de diverses obres de remodelació els anys 1993, 1996 i 2003.</p> | 41.6018700,2.4459400 | 453829 | 4605722 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48021-foto-08075-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48021-foto-08075-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48021-foto-08075-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48022 | Can Gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gel | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 51. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 88, 98, 106. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.43/123. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 107, 109. GRAUPERA I GRAUPERA, J.; BRIANSÓ I PALLÀS, A. (2007). El Maresme. [Vallbona de les Monges]: March, DL, p. 54. OLIVA I RICÓS, Benet (2008). '1514: Lledons contra garaus….i molts més!. Sobre bàndols i bandositats al món rural català'. XXV Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 167. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. ROIG I GRAU, Jesús (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. [s.l.]: l'autor, p. 68. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.can-gel.com/la-granja-can-gel/la-nostra-historia/ [Consulta: 12-12-2017].</p> | XVI | <p>Masia aïllada formada per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la banda de llevant emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets i els ampits de ceràmica vidrada blanca i blava. La resta es troben emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La finestra central del pis compta amb espitllera inferior. L'obertura de les golfes està bastida amb quatre carreus. A l'alçada del pis hi ha un rellotge de sol de pedra de factura moderna. La façana de llevant presenta senzilles finestres rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Destaca una placa ceràmica a l'extrem de migdia, amb la següent inscripció: 'BESINDARIO DE RIMBLAS.'. La façana de ponent té una finestra rectangular, amb l'ampit bastit amb ceràmica vidrada blanca i blava també. La façana de tramuntana compta amb una finestra al pis emmarcada amb carreus de pedra. Aquesta façana té adossats un petit volum amb coberta d'un sol vessant i un porxo. Finalment, adossat a l'extrem nord-est de l'edifici, hi ha un volum rectangular amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dues plantes. Destaca una finestra rectangular al pis, amb els brancals i l'ampit bastits amb carreus de pedra i la llinda d'arc conopial coronat amb una creu llatina. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un doble ràfec de maó pla i dents de serra i les cantoneres embellides amb pedra. Adossat a la cantonada sud-est del volum principal hi ha un estret mur amb teuladeta d'un sol vessant, en el que s'obre un portal d'arc rebaixat bastit amb maons. Aquest mur serveix d'enllaç entre els dos grans cossos que conformen el conjunt arquitectònic. L'altre gran volum està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i distribuïts en planta baixa i pis. El de llevant compta amb obertures rectangulars emmarcades en pedra, mentre que el de ponent té finestres d'arc de mig punt al pis. Davant d'aquest hi ha un porxo obert a l'exterior amb dos arcs rebaixats, que està cobert amb una terrassa plana al pis. Tot el volum té els paraments arrebossats i emblanquinats, amb pedra desbastada a les cantoneres del volum de llevant.</p> | 08075-112 | Veïnat de Rimbles, 1 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Gel'. En el segle XVI, dins del fogatge de l'any 1515, es menciona en Joan Gel i, posteriorment, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix Pedro Gel del 'Manso Gel'. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com el 1897, existia una casa anomenada 'Gel' dins del veïnat de Canyamars. Dins del fons documental de la família Gel hi consta una 'declaración y cesión hecha por D. Enrich señor del Castell Dosrius a favor de madre e hijo Angela y Bartolomé Gel ante el notario D.Gerardo Bou a 15 de noviembre de1573'. Segons la família, aquest document seria del moment en què la masia va passar a la seva propietat. Durant el segle XVIII hi ha diverses referències a les transaccions de la família Gel en relació al pou de glaç i a la gestió de les seves terres. Finalment, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix' datada al segle XVIII hi consten la 'Casa Selva i Gel'. Les referències al mas i la família continuen en els documents dipositats a l'Arxiu Municipal de Dosrius. En una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen diverses mencions dels Gel. El mateix passa en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, on apareix el nom 'Joseph Gel'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el Veïnat de Rimbles hi consta en 'Francisco Gel' com a cap de casa de dos edificis. Segons les fonts familiars, el segon volum que integra la construcció (en origen destinat a graners, cors i garatges) és de finals del segle XIX. Pel que a les reformes, es va arranjar la part esquerra de la masia i les golfes i, a principis dels anys 70, es rehabilità la part dreta. En l'actualitat, la masia és residencial i la família té una granja de vaques que n'explota la llet.</p> | 41.5923700,2.4363600 | 453024 | 4604673 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48022-foto-08075-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48022-foto-08075-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48022-foto-08075-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Adossats al segon volum, a la façana de tramuntana, hi ha un safareig i l'entrada d'una mina canalitzada. La porta principal de la masia, de ferro, està gravada mb les inicials 'F.G' i l'any 1909. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48023 | Can Brugueràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brugueras | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.44/124. PUIG I GIRALT, Enric (2004). 'Can Bruguera dels Planells. Una aproximació a la història del mas'. Duos Rios, núm. 1, p. 51-52. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada formada per quatre cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta tres portals d'arc rebaixat emmarcats amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Les de format més gran tenen els ampits de ceràmica, mentre que les petites estan bastides amb només quatre carreus. El parament està arrebossat i emblanquinat. La façana de llevant, en canvi, deixa l'aparell de l'obra vist i compta amb una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda i l'ampit plans. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, i organitzat en una única planta. Adossats a la façana de ponent hi ha dos volums auxiliars més: un primer porxo reformat i cobert amb teulada d'un sol vessant, sostinguda amb pilars i un petit cos amb el mateix tipus de coberta i distribuït en un nivell.</p> | 08075-113 | Paratge de Can Brugueràs, 122 - Zona de Canyamars | <p>Segons les dades consultades, la masia de can Brugueràs estaria relacionada amb la masia de can Bruguera (o can Bruguera dels Planells), situada en el límit amb el terme municipal de Mataró. En el fogatge de l'any 1515, apareix mencionat en 'Joan Bruguera, àlies Rimbles'. Posteriorment, segons un article publicat a la revista Duos Rios, 'en el fogatge de 1553 apareixen els noms En Bruguera de les Planes i en Bruguera de Ribelles a les col·lectes de Valldeix i Canyamars, respectivament. Valgui observar que del topònim Ribelles deriva en l'actual forma Rimbles, pairalia que dóna origen a la denominació d'un dels veïnats de Canyamars. Amb el pas del temps can Bruguera de Ribelles es transformarà en can Brugueràs o també en can Bruguera de Canyamars. És obvi que l'especificació dels topònims Ribelles i Planes en el fogatge, és emprat per a diferenciar dues branques del mateix tronc genealògic -que habiten a la vall i a la muntanya de Canyamars, respectivament' (Puig, 2004: 52). La primera referència documental directa de la masia apareix en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document, dins del llistat corresponent a l'any 1897, apareix una casa anomenada 'Brugueràs' dins del veïnat de Canyamars. Tot i això hi ha un parell de referències anteriors que es podrien referir a la masia, tot i que no es pot assegurar de cap manera. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Salvador Bruguera de Rimbles per la vinya den Figueras' (no queda clar que aquesta menció faci referència a la casa, donat que es podria estar referint a la masia de can Rimbles també). Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i a les posteriors fins l'any 1792, hi apareix la 'casa Miquel Broguera'. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el Veïnat de Rimbles hi consta en 'Jayme Bruguera'. Segons les fonts orals, can Brugueràs era la finca més gran del municipi de Dosrius, tenia entre 300 i 400 hectàrees d'extensió. A mitjans del segle XX, la finca fou adquirida per uns nous propietaris que iniciaren la urbanització de can Brugueràs (ocupava la meitat de la finca, unes 150 hectàrees de terreny). Aquesta urbanització quedà afectada pel Pla Especial del Montnegre i el Corredor, aprovat definitivament l'any 1999 per la Diputació de Barcelona. A la masia hi ha constància de masovers des de finals del segle XIX i fins a finals del segle XX (uns d'aquests masovers provenien de la masia de can Vador Joanet). Pel que fa a les reformes, durant el segle XX s'hi han fet diverses obres de manteniment i rehabilitació. En l'actualitat s'ha convertit en una casa de segona residència.</p> | 41.6011700,2.4717000 | 455975 | 4605631 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48023-foto-08075-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48023-foto-08075-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48023-foto-08075-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Bruguera de Canyamars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48024 | Can Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.45/125. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVIII | Sense coberta i tapat per l'abundant vegetació de la zona. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això es conserven determinats murs en alçat i s'observen obertures rectangulars. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i maons, disposat de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-114 | Veïnat de Rimbles, 46 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Tot i això, no es pot descartar que la casa estigués relacionada amb la masia de can Cunit, situada al veïnat de Rupit. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins l'any 1964.</p> | 41.5837000,2.4336700 | 452793 | 4603711 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48024-foto-08075-114-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Cuní de la Brolla. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. La imatge ha estat extreta de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005, i les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 48025 | Can Guitart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.46/126. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per dos cossos adossats que li confereixen una planta en forma de T. Ambdós volums són rectangulars, tenen una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de teula àrab. Consten de planta baixa i pis. Tota la construcció presenta obertures rectangulars, les més simples amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment emblanquinat que cobreix les parets, i les altres emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Aquestes obertures també estan completament emblanquinades. La façana principal, orientada a llevant, presenta un porxo adossat al davant. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra també emblanquinats. Prop de la masia, a la banda de llevant, hi ha un safareig i una font, i un altre volum aïllat de planta rectangular i coberta de teula àrab.</p> | 08075-115 | Veïnat de Rimbles, 38 - Zona de Canyamars | <p>El cognom Guitart està documentat a Canyamars des de la segona meitat del segle XVI. En aquest sentit, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix Antoni Guitart. Al mateix temps, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'), hi torna a aparèixer Antoni Guitart, pagès de Canyamars. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1632 ja existia una casa anomenada 'Guitart' dins del veïnat de Canyamars. Aquesta referència torna a aparèixer l'any 1897 en aquest mateix document. Al segle XVIII, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Gitart'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, durant el segle XX, a la masia hi havia dos habitatges diferenciats. Hi hagueren masovers fins l'any 1960.</p> | 41.5854700,2.4534500 | 454443 | 4603897 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48025-foto-08075-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48025-foto-08075-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48025-foto-08075-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48026 | Can Maltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maltes-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.47/127. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVIII/XX | <p>Masia aïllada formada per tres cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a llevant, presenta un portal d'accés reformat d'obertura rectangular, amb un arc de mig punt adovellat superior i els brancals bastits amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Damunt de l'obertura hi ha un plafó rectangular amb la següent inscripció: 'CA N'ALBANELL-MALTES-REIG. RESTAURADA EL 1965 PER CARME TOBELLA BOET'. La resta d'obertures són rectangulars, les finestres amb els ampits de ceràmica. L'altre volum està adossat a la façana de migdia, presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants i està distribuït en tres nivells. Les obertures, que són rectangulars, tenen les mateixes característiques tipològiques que les del volum principal. Ambdós volums tenen els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra i ràfecs de teula àrab. Adossat a la banda de tramuntana del conjutn hi ha un darrer cos rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Davant de la façana de llevant del volum principal hi ha un cos auxiliar aïllat i una gran bassa de planta rectangular reconvertida en piscina. Darrera d'aquests elements hi ha una era de planta quadrada bastida amb cairons i delimitada per un mur de poca alçada de paredat. Al seu costat també hi ha una destacable alzina.</p> | 08075-116 | Veïnat de Rimbles, 40 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Maltes'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Joan Maltes i, en el de l'any 1553, apareix novament el nom 'Maltes'. Poc després, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'), hi apareix en 'Bartomeu Oller, alias Maltas, com a usufructurari i Antònia sa muller com a propietària confessaren tot el seu mas'. Finalment, dins del segle XVI, en una altra relació de masos de la parròquia de Dosrius i Canyamars que no està datada, hi consta 'lo Mas Maltas i terres'. Durant el segle XVIII, les referències al cognom Maltes continuen. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen en Domingo Maltas i Esteve Maltas. Poc després, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix novament el nom 'Maltas'. Dins del segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Maltas' dins del veïnat de Canyamars. Des de finals del segle XIX i fins a finals del segle XX, la masia fou propietat de la família Tobella. La placa de ceràmica present a la façana principal fa referència a una restauració de l'edifici duta a terme l'any 1965 per aquesta família. Segons les fonts orals, a la masia hi hagueren masovers fins ben entrat el segle XX. Pel que sembla, l'edifici està segregat en tres habitatges. En darrer terme, cal mencionar que en una de les façanes de l'edifici hi ha una llinda d'una petita finestra gravada amb l'any 1733. Aquesta referència, però, no s'ha pogut documentar durant la feina de camp.</p> | 41.5920700,2.4619900 | 455160 | 4604626 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48026-foto-08075-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48026-foto-08075-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48026-foto-08075-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: ca n'Albanell, can Reig. Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48027 | Can Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marc-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.48/128. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.agroturisme.cat/ca/allotjament/c/380-can-marc.html [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVIII/XX | <p>Masia aïllada i reformada que consta de quatre grans volums adossats que li proporcionen una planta irregular. Els dos volums principals són rectangulars, presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants a diferent alçada, amb els careners paral·lels a la façana principal, i estan distribuïts en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat protegit amb un voladís de teula àrab d'un sol vessant, sostingut amb una barbacana de fusta. La resta d'obertures són rectangulars i estan protegides amb baranes de ferro. Adossat a la banda de tramuntana, i alineat amb la façana principal, hi ha un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, que està organitzat en dos nivells. Presenta obertures rectangulars a la planta baixa, destacant la de la façana principal, emmarcada en pedra i amb la llinda gravada amb la següent inscripció: '16 IHS 27'. Les obertures del pis són d'arc de mig punt geminades i bastides en pedra. Malgrat això, totes aquestes obertures no són originals de la masia, si no que han estat instal·lades en les reformes que s'hi han anat fent. La construcció es completa amb un altre cos rectangular adossat a la banda de tramuntana i dos volums més adossats a la façana de ponent. El cos de tramuntana presenta dues finestres emmarcades en pedra i una porta de fusta corredera de grans dimensions. Aquestes obertures, inclosa la porta, tampoc formen part de la construcció original. A l'interior, la masia conserva sostres embigats i paviments de rajola, toti que també està reformat. Tot el conjunt presenta els paraments arrebossats i pintats de color groc.</p> | 08075-117 | Veïnat de Rimbles, 42 - Zona de Canyamars | <p>El cognom Marc apareix per primera vegada en la documentació consultada datada durant la segona meitat del segle XVIII. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen en Francisco March i en Cristòfol March. Poc després, en les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix novament el nom 'March'. La primera referència documental de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'March de la Pujada' dins del veïnat de Canyamars. Aquest topònim apareix inventariat entre els masos Gel i Rimbles (ambdós situats a la mateixa zona), cosa que fa pensar que es deu referir a la masia de can Marc, donat que les propietats apareixen inventariades amb una certa correlació dins d'aquests documents. La masia fou adquirida per la família Gel entre els anys 1920-1930 aproximadament. Hi hagueren masovers entre els anys 1940 i 1958 i, posteriorment, fins l'any 1972. En aquests anys es dugueren a terme diverses obres de manteniment i rehabilitació donat que la masia estava en mal estat de conservació. Després, la masia fou llogada i també s'hi feren diverses obres de millora com l'arribada de l'electricitat o la construcció d'un pou. En l'actualitat, la masia es lloga com a casa de turisme rural.</p> | 41.5868200,2.4385600 | 453203 | 4604055 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48027-foto-08075-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48027-foto-08075-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48027-foto-08075-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48028 | Can Mateu de les Burres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu-de-les-burres | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 49. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.49/129. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants de diferent llargada i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-oest. Consta de planta baixa i pis. El parament principal presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Està protegit per un porxo davanter bastit en fusta i amb la coberta metàl·lica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les del pis emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. La de la banda de ponent té l'any 1687 gravat a la llinda. Destaca, al mig d'aquestes dues finestres, un rellotge de sol pintat en força mal estat de conservació. És circular, conserva el gnòmon de vareta i la representació d'una cara que simbolitza el sol. A l'extrem de ponent del parament hi ha una escala d'obra adossada i un petit volum auxiliar de planta quadrada, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un únic nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. Adossat a la façana posterior de la masia hi ha un gran porxo obert i reformat amb teulada d'un sol vessant. En aquesta banda, a pocs metres de la masia, hi ha un safareig de planta rectangular amb revestiment lliscat interior.</p> | 08075-118 | Veïnat de Rimbles, 9 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada 'Mateu de las burras' dins del veïnat de Canyamars. En la documentació consultada anterior al segle XIX no apareix en cap cas el nom anterior, tot i que hi ha altres topònims que es podrien estar referint al mateix edifici. En aquest sentit, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix un personatge anomenat 'Joan Mateu'. Segons les fonts orals, la masia fou adquirida per la família Fité de Mataró a finals del segle XIX com a habitatge d'estiueig. A la casa hi hagueren masovers des de mitjans del segle XIX i fins a mitjans de la dècada dels anys 60 del segle XX. És dins d'aquest segle que a l'habitatge s'hi han fet diverses obres de reforma i rehabilitació. Pel que sembla, el topònim amb el que es coneix la masia prové del fet que, en origen, els habitants de la casa llogaven burres.</p> | 41.5932600,2.4471800 | 453926 | 4604766 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48028-foto-08075-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48028-foto-08075-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48028-foto-08075-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48029 | Can Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquel | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.50/130. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. El parament principal presenta, majoritàriament, obertures rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Destaca, a l'extrem de llevant, el portal d'accés principal. És rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Està protegit per un voladís de teula àrab d'un sol vessant adossat a la façana. També destaca la galeria de les golfes, que està formada per cinc obertures d'arc de mig punt amb les impostes en relleu i delimitades amb petites baranes de gelosia. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-119 | Veïnat de Rimbles, 8 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Miquel'. Tot i això, no sabem del cert si es refereix al mateix edifici. Posteriorment, no serà fins al segle XIX que la masia torni a constar en la documentació escrita consultada. Aquesta referència la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia un personatge anomenat 'Miquel Roig' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi havien hagut masovers. La construcció està bastida amb pedra i terra i, antigament, constava de tres parts: una destinada als amos, l'altra pels masovers i la darrera pels animals (les quadres). Entre els anys 1970 i 1972, l'edifici fou reformat. Es va refer tota la segona planta, es va ampliar tota la casa i es van aixecar les golfes, construït la galeria d'arcs de mig punt. En l'actualitat, l'edifici està llogat.</p> | 41.5944300,2.4448400 | 453732 | 4604897 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48029-foto-08075-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48029-foto-08075-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48029-foto-08075-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Calamites, can Clavell. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48030 | Can Llibre de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibre-de-pages | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950) i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 32. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 111. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.51/131. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://canllibrecanyamars.blogspot.com/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està delimitat per un mur davanter de pedra (amb contraforts i barana de gelosia) que conté la terrassa on s'assenta la construcció. Aquest volum és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra. La resta d'obertures són rectangulars i amb els emmarcaments de carreus de pedra també. Les façanes de llevant i ponent també compten amb finestres rectangulars emmarcades en pedra. La façana de tramuntana presenta també obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaca la llinda d'una finestra, gravada amb '16 IHS 85', i la llinda d'una porta, gravada amb la data 1632. Davant d'aquesta façana es conserva l'era i un porxo rectangular amb teulada de dues vessants i embigat de fusta, amb un pilar central bastit amb carreus de pedra. Adossat a l'extrem de llevant del parament principal hi ha un volum rectangular de dues plantes, cobert amb una terrassa plana. Al seu costat hi ha el portal d'accés al pati davanter, protegit amb teulada de dues vessants. Aquest pati està delimitat per un volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, en origen destinat a corts. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb un ràfec múltiple a la façana principal.</p> | 08075-120 | Veïnat de Rimbles, 12 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Libra'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Joan Llibre i, en el de l'any 1553, hi consta com a 'Llibre'. Encara dins del segle XVI, en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi apareix Hipólito Llibre del 'Manso Llibre'. Dins del segle XVII, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que tant l'any 1632 com el 1897, existia una casa anomenada 'Llibre' dins del veïnat de Canyamars. Les referències continuen entre els segles XVIII i XIX. En les llibretes per cobrar 'Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas' de l'any 1786, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom 'Llibra'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. La família Fradera adquirí la finca a mitjans del segle XIX, probablement. També compraren altres propietats del municipi com les masies de can Canyamars i can Guitart a Canyamars, i can Valls a Dosrius. Era una família benestant. A mitjans dels anys 50 del segle XX, la masia va canviar de propietaris. Durant el segle XX, a la masia hi hagueren masovers.</p> | 41.5932600,2.4623500 | 455191 | 4604758 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48030-foto-08075-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48030-foto-08075-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48030-foto-08075-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Dins del pati davanter hi ha un safareig i una pica de pedra. Al carener del volum principal es conserva una espadanya amb campana, tot i que refeta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48031 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-1 | <p>ALFARAS, Xavier (2012). 'Montnegre viu'. L'Aulet, núm. 12, p. 49. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.52/132. BOSCH DE DORIA, Marc; LLORET BLACKBURN, Marta (2011). Estudi històric i arquitectònic de la masia de Cal Rei, Canyamars, Dosrius (el Maresme). Mataró: Antequem [Inèdit]. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVII-XVIII | La coberta i bona part dels lçats dels murs enrunats. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats i distribuïda en planta baixa i un nivell. La construcció ha perdut tota la coberta i bona part de l'alçat dels murs, tot i que a la banda de ponent es conserva fins al nivell superior. A la façana principal, que està orientada al sud-oest, es conserven les restes de dos portals i dues finestres. També s'observen restes d'altres obertures i una espitllera als altres paraments. A l'interior es conserven dues fornícules quadrades integrades a un dels murs, un forn de planta circular circular bastit amb maons (amb la boca i la fogaina emmarcats en pedra), una pica de pedra sota una de les finestres de la cuina, restes de paviments empedrats i d'obertures bastides en pedra i maons.En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i petita lligada amb argamassa i fang, i disposada de forma irregular. A les cantonades s'observen pedres desbastades de majors dimensions.</p> | 08075-121 | Veïnat de Rimbles, 47 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en la inscripció al Registe de la propietat de Mataró de l'any 1864, hi consta com a finca número 36 i s'especifica que forma part de les propietats del mas Homs (documentat des del segle XV) 'des de temps immemorials'. En aquest sentit doncs, és força probable que la masia de cal Rei fos una masoveria d'aquest mas. Probablement, la casa fou habitada fins a principis del segle XX i, posteriorment, es va anar enderrocant progressivament. L'any 1939, en uns plànols cadastrals, la masia apareix grafiada i identificada com 'Ruinas del Mas Cal Rey'. Els propietaris actuals van encarregar un estudi històric i arquitectònic de la masia com a pas previ per una possible rehabilitació integral de l'edifici, tot i que encara no s'ha dut a terme. En l'actualitat, els voltants de la masia estan destinats a les activitats pròpies de l'empresa Rucs del Corredor, dedicada a promoure l'espècie anisina.</p> | 41.5867500,2.4325400 | 452701 | 4604051 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48031-foto-08075-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les imatges han estat cedides pels propietaris de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 48032 | Can Rimbles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rimbles | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 102, 108. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.53/133. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 110, 112. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per tres grans cossos adossats, que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal, situat al mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. Aquesta façana, que està orientada a migdia, compta majoritàriament amb obertures rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes monolítiques. Destaca la finestra de ponent de la planta baixa, amb la llinda gravada amb la següent inscripció: '17 IHS 02'. Les finestres del pis tenen els ampits motllurats. D'aquesta planta destaca la finestra de llevant, amb una llinda d'arc conopial amb els lòbuls força pronunciats. Al mig del parament destaca un senzill rellotge de sol reformat, de perfil rectangular arrebossat i emblanquinat, amb numeració aràbiga i gnòmon de vareta simple. La façana està rematada amb un doble ràfec de dents de serra i teula àrab, i deixa l'aparell de l'obra vist. L'edifici està bastit en pedra de diverses mides disposada irregularment, amb pedres desbastades de mida gran embellint les cantoneres. Adossat a la façana de ponent hi ha un altre volum de planta rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en planta baixa i pis. Presenta obertures rectangulars, les de la façana principal emmarcades en pedra, tot i que restituïdes. Compta amb un porxo adossat a ponent, amb teulada d'un sol vessant i barana de gelosia, i un altre volum rectangular organitzat en dos nivells i amb teulada d'un vessant que presenta una terrassa superior amb les mateixes baranes de gelosia. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un cos rectangular amb teulada de quatre vessants i tres plantes, més modern que els anteriors. Presenta obertures rectangulars amb els ampits en maó i una galeria d'arcs de mig punt i barana de gelosia adossada a llevant. Aquest edifici està arrebossat i emblanquinat. Davant de la façana principal hi ha una safareig de planta circular amb una pica integrada. Aïllat a ponent de la masia hi ha un petit volum aïllat que en origen estava destinat al bestiar.</p> | 08075-122 | Veïnat de Rimbles, 4 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa d'aquesta masia la trobem en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi apareix 'Salvador Bruguera dels Planells parròquia de Canyamars, com a curador (?) de Thomas Bruguera confessa tot lo mas dit Rimblas'. Dins del segle XVI encara, en una relació dels 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi apareix novament mencionat 'lo mas Rimblas'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix una casa anomenada 'Rimblas' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897, apareix com a 'Rimbles'. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals de la masia continuen. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Salvador Bruguera de Rimbles per la vinya den Figueras' (no queda clar que aquesta menció faci referència a la masia, donat que dins del veïnat de Rimbles hi ha una altra masia anomenada can Brugueràs). Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix citat en 'Jacinto de Rimblas i Rimblas'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el 'carrer Veïnat Rimbles', hi consta 'Esteban Rimblas' amb 2 edificis, 15 habitants i número de carrer 4 i 7. Des d'aleshores, el topònim d'aquesta masia dóna nom a tot el veïnat. Segons les fonts orals i gràfiques, a principis del segle XX, la masia era un lloc d'acollida per a gent que hi anava a estiuejar. Sempre ha estat vinculada a la família Rimbles i s'ha anat reformant i mantenint progressivament. Des de l'any 1991 és propietat de la família que porta el restaurant, els quals hi feren reformes per adaptar-la al seu nou ús. Tot i això, la masia té una distribució interior típica amb un gran vestíbul, celler, una escala al fons i sala de distribució al pis, amb obertures emmarcades en pedra i paviments de mosaic hidràulic bastits probablement a principis del segle XX. Els volums adossats a llevant foren bastits o remodelats probablement a finals del segle XIX. L'edifici de la banda de llevant, en canvi, es degué construïr pels voltants de l'any 1956 (una inscripció gravada en una taula de ceràmica vidrada acolorida, situada a la galeria annexa, recull aquesta data). En darrer terme, cal mencionar que és força probable que la finestra d'arc conopial situada al pis (datada dins del segle XIV), no sigui originària d'aquesta masia.</p> | 41.5915400,2.4440700 | 453666 | 4604576 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48032-foto-08075-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48032-foto-08075-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48032-foto-08075-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48033 | Can Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rogent | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.54/134. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI | <p>Masia aïllada i reformada del tipus basilical, envoltada de pati. Presenta cobertes de teula àrab de dues i un sol vessant, disposades en perpendicular a la façana principal. Consta de tres crugies i està distribuïda en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes (exceptuant el portal de l'extrem de ponent, que no té llinda de pedra). Al pis hi ha quatre finestres amb carreus a la part inferior disposats a mode d'espitlleres. Dues tenen els ampits motllurats i una altra està completament restituïda. A l'extrem de llevant hi ha una finestra amb la llinda sostinguda amb permòdols i, a sota seu, una altra finestra amb l'emmarcament restituït. Totes aquestes obertures tenen les juntes dels emmarcaments arrebossades i emblanquinades. Al bell mig del parament hi ha un gran rellotge de sol de ceràmica vidrada. La façana de llevant conserva una obertura a mode d'espitllera molt reformada, mentre que la de ponent té obertures rectangulars i un petit portal d'arc rebaixat. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb les cantoneres embellides amb carreus de pedra i un ràfec de teula àrab al parament principal. Davant de la façana principal hi ha una bassa de planta rectangular i a l'exterior, unes metres més endavant i a l'altra banda del camí, n'hi ha una altra de planta circular per regar els camps.</p> | 08075-123 | Veïnat de Rimbles, 13 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim 'Rogent'. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Jaume Rogent i, posteriorment, torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com a Rogent. Poc després, en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570') es menciona 'Salvador Canyamas, alias Rogent, confessa tot lo mas Rogent de Canyamars'. El cognom Rogent continua apareixent en la documentació de finals del segle XVI i XVII. En aquest sentit, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix una casa anomenada 'Rogent' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 apareix novament. Durant els segles XVIII i XIX, les referències documentals al cognom i a la masia continuen. Així doncs, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Francisco Rogent' com a regidor. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, apareix citat el cognom Rogent. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat Rimbles, hi consta 'Juan Rogent' amb 1 edifici, 9 persones i número de carrer 11. La família Rogent fou una de les nissagues més destacades de Canyamars, tant a nivell de propietats com d'activitat econòmica. Al llarg del temps, alguns membres de la família tingueren papers destacats dins la història de Canyamars, com per exemple benefactors de la parròquia de Sant Esteve o regidors de la batllia. Durant el segle XX, a la masia hi va haver masovers. Els darrers marxaren a mitjans dels anys 90. En la darrera intervenció de restauració, feta a finals del segle XX o principis del XXI, es va emmarcar en pedra la finestra de llevant de la planta baixa i una altra del pis. També es va refer el revestiment de les façanes amb morter i pintura i es va restaurar el rellotge de sol.</p> | 41.5968700,2.4657600 | 455477 | 4605157 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48033-foto-08075-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48033-foto-08075-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48033-foto-08075-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48034 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 106. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.55/135. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta. Aquesta coberta és bastida en teula àrab de dues vessants de diferent longitud i el carener perpendicular a la façana principal. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Destaquen les llindes de les finestres de la banda de llevant, la de la planta baixa gravada amb l'any 1763 i la del pis amb l'any 1747. La llinda de la finestra balconera del pis està gravada amb un arc conopial, tot i que sembla restituïda. A la part superior del parament hi ha un destacable rellotge de sol de grans dimensions. La part corresponent a l'altre volum està reformada, tot i que conserva un gran arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra actualment tapiat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb ràfec de teula àrab a la façana principal i les cantoneres del volum principal embellides amb carreus. A l'extrem de ponent de la masia hi ha un volum auxiliar adossat amb teulada d'un sol vessant, que presenta un plafó de ceràmica vidrada acolorida referent a la font de Llor (actualment desapareguda): 'A CAN COT AIGUA DE LA 'FONT DEL LLORT''. Sota seu hi ha una pica de pedra.</p> | 08075-124 | Veïnat de Rupit, 4 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta 'Antonio Cot, Manso Cot de Canyamars'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document hi torna a aparèixer 'Antonio Cot, pagès de Canyamars'. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi consta el 'Mas Cot'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el cognom 'Cot' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi apareix novament. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta en 'Francesc Cot dit llanchar'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix 'Esteve Cot'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consten en 'Mateu Cot i Jasinto Cot'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten dues caps de casa de dos edificis diferents de cognom Cot. La masia sempre ha estat propietat de la família Cot, passant de generació en generació des del segle XVI. Era una de les masies més grans de Canyamars, amb jornalers que venien de les masoveries més properes (cal Ranco, cal Xerrac, can Pau de la Rosa, etc.). Segons la propietària actual, la façana de la masia fou reformada l'any 1962 (coincideix amb la data del rellotge de sol) i la teulada l'any 1983.</p> | 41.6093100,2.4681600 | 455686 | 4606536 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48034-foto-08075-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48034-foto-08075-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48034-foto-08075-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48035 | Can Cunit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.56/136. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per tres cossos adossats.El volum principal, situat al mig de la construcció, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, les de la planta baixa amb els emmarcaments pintats, mentre que les del pis estan bastides amb carreus de pedra als brancals, les llindes planes i els ampits motllurats. Adossat a l'extrem de ponent hi ha un petit volum rectangular amb teulada d'un sol vessant, destinat a garatge. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un cos rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel al parament principal. Està distribuït en una única planta i compta amb senzilles obertures rectangulars, les de la façana principal amb l'emmarcament pintat. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec de teula àrab al volum principal i un altre de dents de serra a del costat de llevant.</p> | 08075-125 | Veïnat de Rupit, 12 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citada la 'Casa Coní'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta en 'Jasinto Coní'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Cuni' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de can Cunit havia format part de les propietats de la masia de can Sabé, veïna seva, que alhora estava integrada dins de les propietats de can Galzeran de Canyamars (actualment, can Prats). El propietari actual va adquirir la finca l'any 1968. Hi ha fet diverses obres de reforma, sobretot entre els anys 1974 i 1995, tot i que sense tocar l'estructura arquitectònica (canvi de bigues, reforma de la teulada i obres a l'interior). A la masia hi hagueren masovers fins l'any 1968. El volum principal era pels propietaris i el de llevant pels masovers. Pel que sembla, el topònim Senet prové d'uns antics masovers i el de Solo perquè l'actual propietari es dedicava a la venda de maquinària agrícola d'aquesta marca. Segons la documentació gràfica consultada, a la part superior de la façana principal, hi havia un rellotge de sol circular i les finestres de ponent de la planta baixa són més recents que les anteriors.</p> | 41.6067900,2.4574200 | 454789 | 4606262 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48035-foto-08075-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'entrada a la finca es compartida amb la masia de can Sabé, veïna seva. En aquesta entrada hi ha unes grans moles de pedra amb els noms de les dues masies gravats. Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Coní, can Senet, can Solo. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48036 | Ca l'Estevenet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevenet | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.57/137. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, que presenta una coberta de teula àrab de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. De la façana principal, orientada al sud-est, destaquen les tres finestes dels pis, amb els ampits motllurats i arrebossats. De la façana de llevant cal mencionar una finestra amb l'emmarcament pintat. La construcció presenta els paraments simplement arrebossats, el de la façana principal reformat. Davant d'aquesta façana hi ha un volum aïllat de planta rectangular, format per dos petits cossos adossats amb les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i organitzats en una i dues plantes. Presenten obertures rectangulars bastides en maons. Una escala adossada dóna accés a la planta superior des de la banda de ponent. Ambdós cossos estan bastits amb pedra i maons, amb els paraments arrebossats. Darrera seu hi ha una bassa circular amb un petit espai de safareig.</p> | 08075-126 | Veïnat de Rupit, 3 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792. En aquesta documentació hi consta 'Ros Rubira'. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi apareixen diversos Rovira com a caps de casa, entre ells 'Estevan Rovira'. Tot i que no es pot assegurar és probable que aquest personatge estigui relacionat amb la masia. Finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Estebanet' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat propietat de la família Rovira. S'hi feren obres de manteniment i rehabilitació a mitjans del segle XX. L'any 2001 es va demanar permís a l'ajuntament per reformar la teulada i canviar les bigues. En els darrers temps, la masia era utilitzada com a habitatge de segona residència.</p> | 41.6079700,2.4683500 | 455701 | 4606388 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48036-foto-08075-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48036-foto-08075-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48036-foto-08075-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Ros Rovira. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48037 | Ca l'Eugasser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leugasser | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.58/138.</p> | XVIII | Ha perdut tota la coberta i els murs estan força degradats. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això es conserva una de les cantonades en alçat i algun altre mur de la distribució interior. S'observen les restes de l'antic forn, amb una volta malmesa bastida en maons (amb la boca i la fogaina emmarcats en pedra desbastada). En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de mida mitjana i disposada de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-127 | Paratge de Can Brugueràs, 39 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citat 'Eugasser'. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia sempre ha estat en ruïnes. Pel que sembla, havia estat propietat de la família Prats de la masia de can Galzeran de Canyamars.</p> | 41.6131900,2.4796400 | 456645 | 4606961 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48037-foto-08075-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48037-foto-08075-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48037-foto-08075-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 48038 | Can Joan Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sabe | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.59/139. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures de la façana principal són rectangulars, exceptuant la finestra de les golfes, que és d'arc de mig punt adovellat, tot i que restituïda. A la planta baixa destaquen dos portals d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, i dues finestres emmarcades en pedra també. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un altre volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dues plantes. Presenta grans finestrals d'arc rebaixat a la planta baixa i finestres més petites i d'arc rebaixat al pis. Adossat a l'extrem de tramuntana del volum principal hi ha l'altre cos que defineix la planta de la masia. És rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures rectangulars a la planta baixa i d'arc rebaixat al pis. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec de teula àrab als dos volums de la banda de migdia. Davant la façana principal hi ha un espai pavimentat de planta rectangular, disposat a mode d'era.</p> | 08075-128 | Veïnat de Rupit, 1 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix'. En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citada la 'Casa Joan Saber'. Poc després, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi torna a constar 'Joan Sabé'. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi apareixen dos personatges amb aquest cognom, 'Pablo Sabé' i 'Jayme Sabé'. Tot i que no es pot assegurar és probable que un d'aquests personatges fos el cap de casa de la masia de can Joan Sabé i l'altre el de la masia de can Sabé, veïna seva. Finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Joan Sabé' dins del veïnat de Canyamars. La masia fou objecte de reformes durant la dècada dels anys 70 del segle XX. Entre els anys 1975 i 1977 s'arranjaren les cobertes dels volums i es va construïr un pou entre d'altres.</p> | 41.6067800,2.4632100 | 455272 | 4606258 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48038-foto-08075-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48038-foto-08075-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48038-foto-08075-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Joan Sever, els Lledoners, can Roca. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48039 | Can Martra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martra | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.60/140. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | Ha perdut tota la coberta i els forjats interiors. Murs força degradats. | <p>Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això, els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat i també es conserven trams dels murs que definien la seva distribució interior. Els forjats del pis superior estan enderrocats, tot i que es conserven els forats que els subjectaven als murs. S'observen les restes de l'antic forn, amb la boca i la fogaina emmarcades amb carreus de pedra, una pica rectangular i diversos carreus que bastien els brancals d'alguna de les obertures. També es conserva una petita obertura rectangular a mode d'espitllera. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.</p> | 08075-129 | Paratge de Can Brugueràs, 37 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Martra' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia està enrunada des de principis dels anys 50 del segle XX. Donat el seu mal estat de conservació, els propietaris van decidir treure la teulada i els emmarcaments de les obertures per evitar que algú hi anés a viure.</p> | 41.6113500,2.4737300 | 456151 | 4606760 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48039-foto-08075-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48039-foto-08075-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48039-foto-08075-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 48040 | Can Pau de la Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-de-la-rosa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.61/141. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].</p> | XVIII-XIX | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra. Al costat hi ha una petita finestra emmarcada amb quatre carreus. Del pis, destaquen les finestres centrals, d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la part superior de la façana hi ha un rellotge de sol datat l'any 1830. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars i han estat reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo de nova planta amb teulada d'un sol vessant sobre una solera de llates i bigues de fusta. Es sosté amb pilars arrebossats. La masia està construïda damunt d'una terrassa delimitada amb un mur de pedra.</p> | 08075-130 | Veïnat de Rupit, 6 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Pau de la Rosa, juntament amb la masia de cal Ranco, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona i, posteriorment, foren venudes. L'any 1981 es va demanar una llicència d'obres per desviar el camí de Rupit, que passava tocant a la casa. A la masia hi van haver masovers fins als anys 80. Pel que fa a les reformes, sabem que la teulada es va fer nova a finals dels anys 60 o principis del 70 del segle XX. A principis dels 90 es van modificar els interiors, es van obrir noves obertures a la façana nord i se'n van reformar d'altres. A l'altra banda de la riera, en un lloc una mica elevat, hi havia una sínia per treure l'aigua d'un pou. En l'actualitat està destinada a casa de turisme rural.</p> | 41.6108300,2.4726700 | 456063 | 4606703 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48040-foto-08075-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48041 | Cal Ranco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ranco | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.62/142. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada d'un zona enjardinada. Presenta la coberta de teula àrab de dues aigües, amb un cos alçat central amb teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda de fusta. Està protegit per un petit voladís de teula àrab sobre estructura de fusta, adossat al parament. Damunt de la llinda hi ha un carreu de pedra encastat al parament amb la data 1726 gravada. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals i els ampits bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. La finestra de les golfes té la part central dels brancals bastida amb maons. A la façana de llevant també hi ha una finestra amb la mateixa tipologia que en els casos anteriors. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb ràfecs de teula àrab als vessants laterals i a la façana de llevant. Davant de la façana principal hi ha un enrajolat bastit amb cairons a mode d'era.</p> | 08075-131 | Veïnat de Rupit, 8 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom 'Ranco' dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de cal Ranco, juntament amb la masia de can Pau de la Rosa, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona. Aquest any el Bisbat es va vendre les masies de can Rius i can Pau de la Rosa i en va segregar una finca d'una hectàrea que incloïa la masia de cal Ranco. Aquesta fou donada a la persona que havia estat cuidant d'aquestes propietats durant el temps que varen pertànyer del Bisbat. Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins l'any 1973. En aquest moment va haver de ser reformada i rehabilitada de manera integral, tot i que respectant la seva tipologia arquitectònica. Amb el pas del temps es van anar fent altres intervencions a la finca com la construcció d'un garatge (1993) i d'una bassa per regar que fou reconvertida en piscina (2002). En l'actualitat, la masia està destinada a habitatge de segona residència.</p> | 41.6115700,2.4662500 | 455528 | 4606788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48041-foto-08075-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48042 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.63/143. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 63. RAMIS NIETO, Josep. 'Apunts per a una història de la guerra civil a Dosrius (1936-1939)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-6 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per tres cossos adossats, el central amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els altres cossos, en canvi, presenten teulades d'un sol vessant i estan organitzats en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, compta amb obertures rectangulars amb els brancals i els ampits bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. De la planta baixa destaca el portal d'accés, amb la llinda gravada amb l'any 1784. Del pis destaquen les dues finestres centrals, amb els ampits motllurats. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab i deixa l'aparell de l'obra vist. Està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera irregular, amb pedres desbastades de mida més gran embellint les cantoneres. La façana de ponent presenta dues finestres de les mateixes característiques a la planta baixa i un balcó corregut al pis. La façana de tramuntana, assentada damunt la roca natural de la zona, també compta amb la mateixa tipologia de finestres. A l'interior hi ha un ampli espai destinat a menjador i sala d'estar, amb una llar de foc central. La roca en la que s'assenta la construcció també s'observa des del mur nord de la cuina. A les golfes es conserva un arc de mig punt bastit amb maons disposats a plec de llibre, on recolzen les bigues de fusta de la coberta. Té els brancals bastits amb pedra i amb les impostes motllurades. Adossat a la façana de llevant hi ha un altre volum rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Aquest volum, que està organitzat en planta baixa i pis, també s'assenta damunt la roca del terreny. Presenta un portal rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb la següent inscripció: '16 IHS 84'. Al seu costat hi ha dues petites finestres rectangulars fetes amb quatre carreus. Les obertures del pis són rectangulars i estan reformades. La construcció presenta el parament arrebossat, amb el mateix tipus de ràfec que el del volum principal. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo cobert amb teulada de dues vessants i embigat de fusta, que enllaça la casa amb una capella situada a llevant. Aquesta capella és de planta rectangular i té la coberta de teula àrab de dues vessants disposades a diferent nivell i orientació. Compta amb obertures rectangulars amb els emmarcaments de carreus de pedra i les llindes de fusta. Té un accés a la façana de llevant i un altre a la façana de ponent, sota porxo. Tant al seu costat com a la façana de llevant hi ha petites obertures a mode d'espitlleres. També hi ha tres finestres amb vitralls acolorits, un d'ells dedicat a Sant Mateu, un plafó de rajoles vidrades decorat amb motius florals i un campanar d'espadanya de secció troncopiramidal, amb teuladeta de dues aigües i campana. La capella està bastida amb el mateix tipus d'obra que el volum principal.</p> | 08075-132 | Veïnat de Rupit, 9 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana. En aquest document hi consta que l'any 1632 hi havia una casa anomenada 'Rius' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, però en la llista corresponent a l'any 1897, hi torna a aparèixer novament. Dins del segle XVIII, les referències continuen. En una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', apareix citada 'Can Rius pagès'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Poc després, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix 'Boix lo jove de Rius [?] per la vinya de Canyamars'. Posteriorment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi torna a constar 'Joan Rius'. Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consta en 'Francisco Rius' com a cap d'un edifici amb 10 habitants. Segons les fonst orals, la masia de can Rius, juntament amb les masies de can Pau de la Rosa i cal Ranco, havien format part de les propietats de la família Rius durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. L'any 1936, l'ajuntament de Dosrius va decidir apropiar-se de la finca per destinar-la a col·lectivització. Estava valorada en 55.000 pessetes. El darrer membre de la família que la va utilitzar per passar-hi els estius fou mossèn Rius. A la seva mort, entre finals dels anys 50 o principis dels 60, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona, tot i que inicialment ho heretà la majordoma del mossèn i el rector de la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, com a representant de l'església. Durant aquest temps, d'aquestes propietats se'n va fer càrrec un afillat de mossèn Rius, el qual estiuejava amb la seva família a la masia de can Rius. L'any 1973, el Bisbat es va vendre les masies de can Rius i can Pau de la Rosa i en va segregar una finca d'una hectàrea que incloïa la masia de cal Ranco (fou donada a l'afillat de mossèn Rius). Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins a principis del segle XXI. Per la verema, els masovers de les masies veïnes (incloses les dues anteriors) anaven a can Rius per utilitzar la premsa, el cup i altres estris relacionats amb aquesta activitat. Pel que fa a les reformes, la masia fou objecte d'una gran remodelació l'any 1973 que la deixà amb l'aspecte actual. Entre d'altres es retirà el talús de terres adossades que hi havia a la banda de tramuntana de l'edifici, deixant tota la masia aïllada. En aquest sentit, cal dir que bona part de la terra que s'excavà fou aprofitada per crear la gran superfície plana que hi ha davant de la casa. Alhora també es repicaren les façanes, s'adossà un cos de planta baixa i pis a la banda nord-est (amb garatge) i s'obriren nous buits a la façana principal. L'interior també va ser reformat. Pel que fa a la capella actual, cal dir que està dedicada a Sant Mateu i l'any 1984 ja estava construïda. És probable que fos bastida en el mateix moment en que es dugué a terme la gran reforma de l'any 1973, tot i que no es pot assegurar (el propietari de la masia en aquell moment es deia Mateu de nom de pila). De fet, la masia de can Rius ja comptava amb un petit edifici religiós previ a l'actual. Es tractava d'una capella-oratori dedicada a la Puríssima de la que es conserva la seva porta, que està situada al volum adossat a llevant i està datada amb l'any 1684 i l'anagrama del nom de Jesucrist 'IHS'.</p> | 41.6122600,2.4649000 | 455416 | 4606866 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48042-foto-08075-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48042-foto-08075-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48042-foto-08075-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Mateu Ros, can Mateu el Gros. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48043 | Mas Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.64/144. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, compta amb obertures rectangulars emmarcades amb els mateix revestiment que cobreix les parets. Destaca una fornícula d'arc de mig punt tancada i situada damunt d'un ampit bastit amb maons, amb la imatge de Sant Roc. La façana està rematada amb un doble ràfec de maó i teula àrab. Adossat a l'extrem sud-oest del volum principal hi ha un cos de planta quadrada, amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta un portal d'accés rectangular que conserva la llinda plana de pedra. Al pis hi ha una finestra rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra, la llinda plana i l'ampit motllurat. A la façana de llevant d'aquest cos hi ha un portal d'arc rebaixat obert a una terrassa pavimentada i descoberta de planta irregular. Alhora, des de les obertures de la façana sud del volum principal també s'hi pot accedir. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Des del pis superior hi ha sortida a una terrassa delimitada amb barana de ferro i situada damunt d'una galeria formada per tres grans arcs de mig punt. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-133 | Veïnat de Rupit, 14 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta 'Pedro Montalt, Manso Rupit (Julià, Bertran)'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document es menciona 'Mas Rupit, Julià y Bertran confessat per Pere Montalt y Josep Montalt'. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius' hi consten 'Los masos Rupit, Julià i Bertran'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el topònim 'Rupit' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi apareix novament. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta 'Casa de Rupit'. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen diverses referències que al·ludeixen a la 'vinya Rupit'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el topònim 'Rupit'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. I, finalment, apareix novament inscrita dins del Registre de la Propietat de Mataró de l'any 1871 com a 'Manso Rupit'. El Mas Rupit era una de les propietats més destacables i importants de Canyamars, amb diversos jornalers que treballaven els camps, la vinya i el bosc. Al mas hi tenien mossos i masovers (de fet, l'habitatge del propietari i el dels masovers estaven en el mateix edifici). Els darrers masovers marxaren a mitjans dels anys 90 del segle XX aproximadament. Des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del XX, el mas va anar canviant de propietaris. Entre els anys 1946-1947 fou adquirit per un gerent de la companyia tèxtil l'España Industrial. A la seva mort, la propietat fou dividida entre els seus quatre hereus. Pel que fa a les reformes, entre els anys 40 i 60, l'edifici fou ampliat reconvertint algunes quadres i es van fer reformes interiors. A partir dels anys 60, l'estructura arquitectònica ha variat poc. Entre els anys 1975 i 1993 es van fer obres d'arranjament a l'interior, construcció d'una porxada i d'una bassa, etc. Pels voltants de l'any 1993 es van construïr dos habitatges separats i independents coneguts com 'Les Magnòlies de Rupit'.</p> | 41.6161600,2.4936000 | 457810 | 4607284 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48043-foto-08075-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48043-foto-08075-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48043-foto-08075-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: masia de Rupit, can Rupit. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Dues de les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48044 | Can Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabe | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 61. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.65/145; I.RR.55/135. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.cansabe.com/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal exceptuar la finestra de ponent de la planta baixa, emmarcada amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Al pis hi ha tres finestres amb els ampits motllurats, la de la banda de ponent amb la llinda gravada: 'ANY 1702' i la central amb espitllera inferior. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de ponent, i alineat amb la façana principal, hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una única planta. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està rematat amb el mateix ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de tramuntana del volum principal hi ha un cos rectagular amb teulada de dues vessants i de més alçada que el davanter. A llevant hi ha una petita terrassa al pis amb garatge inferior. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, deixant algunes pedres de l'aparell de l'obra vistes i a les cantoneres també.</p> | 08075-134 | Veïnat de Rupit, 11 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta 'Micael Saber'. Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ('Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570'). En aquest document es menciona en 'Miquel Sever pagès de Canyamars confessa son mas Sever' i també una peça de terra anomanada 'Quintana del Mas Sever'. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el topònim 'Saber' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi consta com a 'Sabe'. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una 'Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix', hi consta 'Can Saber pagès' i 'casa Jaume Saber'. Tot i que no es pot assegurar, aquestes anotacions poden estar fent referència tant a la masia de can Sabé com a la de can Joan Sabé, que és veïna seva. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen dues referències que al·ludeixen a una peça de terra i una vinya de 'save'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el topònim 'Casa Sabé'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten en 'Pablo Sabé' i 'Jayme Sabé' com a caps de casa de dos edificis (números 6 i 9). En aquest cas tampoc es pot assegurar que ambdues mencions s'estiguin referint a les dues masies però és força probable. Segons les fonts orals, la masia de can Sabé era una masoveria que forma part de les propietats de la masia de can Galzeran, una de les cases més importants i antigues de Canyamars. A can Sabé hi havia jornalers i mossos. Dins del segle XX, l'edifici es va dividir en dos habitatges i, posteriorment, quan s'hi van fer reformes interiors per habilitar-ho com a centre de convalescència. En l'actualitat està destinada a casa de turisme rural.</p> | 41.6073400,2.4602500 | 455025 | 4606322 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48044-foto-08075-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48044-foto-08075-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48044-foto-08075-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Sever. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48045 | Can Sarandico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarandico | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.66/146.</p> | XIX | <p>Masia aïllada de planta rectangular formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La finestra de llevant de la planta baixa té una destacable reixo de ferro disposada en quadrícula, mentre que la de ponent és més petita i té l'ampit de pedra. A la part superior del parament, entre les dues finestres, hi ha un rellotge de sol circular pintat damunt del revestiment. Té el gnòmon de vareta i la numeració aràbiga, i està delimitat per un marc rectangular amb timpà. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums. El de la banda de ponent és de nova planta, mentre que l'altre és original de la construcció. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, tot i que no té tanta alçada com el principal. Presenta obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades en pedra. La finestra de la planta baixa situada a façana de llevant està bastida en maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Tant les façanes laterals com la posterior deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que la principal presenta un revestiment lliscat. Tot l'edifici compta amb un ràfec doble de maons i teula àrab. Davant de la façana principal, a l'extrem de llevant, hi ha un destacable lledoner de grans dimensions. A la part posterior, en un nivell més baix que el de la masia, hi ha una alzina força gran també.</p> | 08075-135 | Veïnat de Rupit, 13 - Zona de Canyamars | <p>L'única referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Sarandico fou bastida a principis del segle XIX per un membre de la família Arnó, que procedia de la masia de can Sabé. No se sap del cert si l'edifici va ser fet de nova planta, és fruit d'una reforma o bé es van aprofitar les restes d'alguna altra estructura per construïr-la. Era una masoveria que formava part de les propietats de la masia de can Galzeran, una de les cases més importants i antigues de Canyamars. Els Arnó van estar-s'hi de masovers des de principis del segle XIX i fins l'any 1985. A principis dels anys 60 es va refer la teulada i es van canviar algunes bigues. Prèviament s'havia pavimentat el terra amb ciment.</p> | 41.6062600,2.4539700 | 454501 | 4606205 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48045-foto-08075-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48046 | Can Vallalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallalta-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.67/147. COLOMER, Margarida (2018). Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme. Barcelona: Josep Vall editor, p. 88. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, amb barri tancat delimitat per una tanca d'obra de força alçada. Presenta un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana. Està protegit amb una teuladeta de dues vessants. La part de tramuntana del recinte està delimitat pel propi desnivell del terreny i, a la banda de migdia, hi ha dos cossos adossats que queden a l'exterior del recinte. El volum principal és rectangular, presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-oest, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat de granit. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. La de la finestra situada damunt del portal està gravada amb la següent inscripció: 'PAU VALLALTA 1711'. A la part superior del parament hi ha un senzill rellotge de sol de perfil rectangular i gnòmon de vareta. La façana de migdia també presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i llindes planes. Destaca un balcó al pis, amb la llosana motllurada i el finestral protegit amb un voladís de teula àrab, i unes escales adossades a l'extrem de llevant. De la façana de ponent destaca un portal rectangular amb un dels brancals bastit amb maons. De la façana de tramuntana destaca una finestra rectangular al pis, amb els brancals fets de carreus. Alhora hi ha dos cossos rectangulars adossats a cada extrem del parament. Tenen les cobertes de teula àrab d'un sol vessant i estan organitzats en dos nivells. Pel que fa als dos nivells situats a la banda de migdia del recinte, en destaca un. És rectangular, està cobert amb una teulada de dues vessants disposades a diferent nivell i organitzat en dues plantes. S'hi observa una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra i la llinda plana. Tots els volums de la construcció tenen els paraments arrebossats i emblanquinats. El principal està rematat amb un ràfec de teula àrab i té carreus de pedra a les cantoneres. A l'exterior del recinte, a l'extrem sud-est, hi ha una era de planta circular bastida en cairons. Al bell mig de la coberta del volum principal hi ha una espadanya sense campana.</p> | 08075-136 | Veïnat de Rupit, 5 - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental relacionada amb la masia apareix en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius'. En aquest document es fa referència a la casa i terra de Vallalta. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareix el topònim 'Vellalta' dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897, hi apareix com a 'Bellalta'. Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareix en 'Pera Vallalta'. I, finalment, en les 'Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786', i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el nom 'Pera Bellalta'. Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten en 'José Vellalta, mayor' com a cap d'un edifici amb 11 habitants, i en 'José Vellalta, menor' com a cap d'un altre edifici amb 6 habitants (números 20 i 22). És força probable que una de les dues mencions faci referència a la masia. Dins del segle XX, durant el mes d'agost de l'any 1930, la masia albergà catorze nens de la colònia escolar organitzada per la Societat Protectora de l'Ensenyança Catalana, organitzada per la seva delegació mataronina. Segons les fonts orals, a la masia hi van haver masovers durant el segle XX. Pel que sembla, els ramats de xais de can Bosc hi feien parada quan anaven a pasturar per la contrada. La gent dels voltants aprofitava i n'anava a comprar. Pel que fa a les reformes, cal dir que no s'hi han fets mai obres de rehabilitació, només de manteniment. En l'actualitat, la masia és usada com a habitatge de segona residència. En darrer terme, en el picaporta del portal d'accés al barri, hi ha unes incisions fetes en el metall on es pot llegir: 'S.B.R. 1º 1818'.</p> | 41.6044400,2.4653800 | 455451 | 4605997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48046-foto-08075-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48046-foto-08075-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48046-foto-08075-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48047 | Can Pruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pruna-0 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 109, 112. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.68/148. PLANS BERENGUER, Anna (2017). 'Notícies del llinatge Belloch a can Bosc'. Duos Rios, núm. 3, p. 79. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 140. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27.</p> | XVI-XVII | <p>Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que està constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. El volum principal està format per dos cossos adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. Consten de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al seu costat hi ha una finestra rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana monolítica. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars reformades. Destaca l'ampit de la finestra central del pis, de granit motllurat i decorat amb una roseta central i dues testes humanes laterals. Destaca un rellotge de sol repintat. Les façanes laterals presenten finestres rectangulars emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La construcció té els paraments arrebossats i pintats, amb carreus de pedra embellint les cantoneres de la façana principal. El cos posterior, bastit en pedra i amb carreus a les cantonades, presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra a totes les façanes. Destaca, a la façana de llevant, un gran arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, que està mutilat per un petit volum adossat en perpendicular. Aquest volum és rectangular, d'una sola planta i coberta plana. Hi ha dues obertures d'arc rebaixat obertes a l'exterior. Adossats a la banda de ponent hi ha dos cossos rectangulars més, força més moderns. Adossat a la façana principal, al costat del portal, hi ha un pou de planta rectangular.</p> | 08075-137 | Avinguda de Dosrius, 42Bis - Can Massuet del Far | <p>La primera referència documental directa de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1515, on apareix mencionat el mas Pruna. Posteriorment, l'any 1765, la masia apareix mencionada en un inventari força detallat del mas Bosc del Far i les seves propietats. Segons aquest document, la masia de can Pruna havia entrat a formar part del patrimoni d'aquest mas l'any 1760. Més endavant, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, i dins del llistat de l'any 1897 present en aquest document, hi apareix el topònim 'Pruna' situat dins del veïnat del Far. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, la masia de can Pruna formava part de les propietats de la família Massuet, que també tenia les masies de can Massuet, can Pau Pastor, la Casa Nova i can Domingo. Els darrers masovers que visqueren a la masia s'hi instal·laren l'any 1930. L'any 1964, la masia fou venuda als promotors de la urbanització La Esmeralda, actual can Massuet del Far. Tot i això, posteriorment, aquests masovers els hi varen comprar l'edifici. Durant un temps, a la masia s'hi va instal·lar un restaurant, que fou tancat l'any 1990. En l'actualitat té un ús residencial. Pel que sembla, el cos posterior que forma part del volum principal és més antic que aquest, i es podria remuntar al segle XV. Quant a les reformes, en una de les primeres reparacions que es va fer a la teulada, es va poder comprobar que, en origen, era feta a base de canyes de jonc i fang.</p> | 41.6172500,2.4231800 | 451944 | 4607442 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48047-foto-08075-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 48048 | Ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.69/149. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les Masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín, C.E.C., p. 106-107. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 15-16. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141-142. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, Joan Manel (2004). 'Ca l'Arenes'. L'Aulet, núm. 5, p. 24-25. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 35. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). 'Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos'. Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 13-12-2017].</p> | XVI-XVIII | <p>Masia aïllada amb barri tancat, que està formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta irregular. Està construïda en un talús del terreny, que marca pendent en sentit est-oest. El volum principal està format per dos cossos adossats de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana principal. El cos posterior consta de soterrani i pis, mentre que el davanter està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Damunt seu hi ha un finestral rectangular de les mateixes característiques, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. Al seu costat hi ha una finestra balconera de la mateixa tipologia. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars de la mateixa tipologia i amb els ampits motllurats. A la part superior es conserven les restes de dos rellotges de sol en molt mal estat de conservació. La façana està rematada amb un ràfec doble de teula àrab i dents de serra. La resta d'obertures del volum principal es corresponen amb finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. De l'interior destaca el distribuïdor de la planta baixa, amb l'escala de pedra per accedir al pis i el sostre embigat. Hi ha diverses obertures emmarcades amb carreus de pedra i, a la sala de la planta pis, es conserva el grafit d'un paó en una pedra. També destaca el sostre amb encavallada de fusta de les golfes. Adossat a la façana de ponent del volum principal hi ha un cos de planta rectangular reformat. Està organitzat en un sol nivell, cobert amb una terrassa plana i té obertures rectangulars. Adossat a la façana de llevant hi ha un petit cos rectangular amb teulada de dues vessants i organitzat en dos nivells. Té obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra. A la façana de llevant destaca una espitllera. Adossat en perpendicular a l'extrem de llevant de la façana principal hi ha un altre volum rectangular, amb coberta de teula àrab d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta dos grans rebaixats adovellats a la planta baixa i tres finestrals d'arc de mig punt bastits amb maons al pis, reformats i intercalats amb balcons simples. En origen era una àmplia galeria de cinc arcades que fou reformada. Tancant el pati davanter del volum principal, a la banda de migdia, hi ha un portal de grans dimensions i un cos aïllat de planta rectangular bastit amb maons i tapiat amb totxos. El portal és rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Està protegit per un voladís de teula àrab de dues vessants amb barbacana de fusta. Destaca la gran porta de fusta de fulles batents.</p> | 08075-138 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | <p>Pel que fa a les referències documentals directes de la masia, cal dir que la primera la trobem l'any 1449 en un document on s'esmenta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta (Sant Andreu del Far). Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1515, apareix mencionat el mas Arenes. Posteriorment, l'any 1525 hi ha constància de l'acta de consagració de la capella i l'any 1565 es va encarregar a Joan Baptista, de Lisboa, la confecció del retaule major de la capella (va desaparèixer després de la guerra Civil). Encara dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, hi torna a aparèixer el topònim 'Arenas'. Finalment, en una relació titulada 'Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius', datada dins del segle XVI, hi apareixen dues mencions: 'Lo Mas Arenas de Canyamars' i 'Lo Mas Arenas de Dosrius'. És força probable que una de les dues mencions faci referència a aquesta masia. No hi ha cap més referència documental directa a la masia fins al segle XIX. L'any 1853, la casa apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars. Poc després, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases fet durant el quinquenni 1860-1865, dins del Veïnat de l'església del Far, amb els núms 5, 6 i 7, hi apareix el nom de 'José Arenas', com a cap de tres edificis i un total de 32 habitants. Probablement, un d'aquests edificis era la masia que ens ocupa. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, dins del llistat de l'any 1897, hi apareix el topònim 'Arenas', situat dins del veïnat del Far. Pel que fa a les referències documentals relacionades amb el cognom Arenes, cal dir que se succeeixen des del segle XVI també. Segons un document de la Cúria diocesana de Barcelona, datat l'any 1591, en Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, havia construït una petita capella dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor, en les terres que compartia amb la masia de can Bosc, pels voltants de l'any 1530. Posteriorment, apareix en Joan Arenas com a síndic de la parròquia en el contracte per a l'elaboració del retaule major de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, l'any 1565. Dins del segle XVII, en un document del 1627, hi ha constància que en Joan Arenas i l'Antoni Bosch van fundar un benefici per a la capella del Santuari del Corredor. El cognom Arenes també és ben present a l'església de Sant Andreu del Far (hipogeu familiar datat el 1631), al cementiri de la mateixa (tomba de 'José Arenas i Família') i al basament de la creu de terme del Far (datat l'any 1726). La família Arenes era una de les més antigues i importants del veïnat del Far, com s'ha pogut comprobar. La finca tenia unes 40 hectàrees de terreny i anava des de can Miloca fins al Santuari del Corredor, aproximadament. La masia va pertànyer a aquesta família fins que l'any 1929 la van vendre a un propietari de Mataró, que hi va fer algunes reformes i la va utilitzar com a casa d'estiueig. Segons les fonts orals, a la masia sempre hi ha hagut masovers. En l'actualitat, des de l'any 1986, és la seu de l'Escola de Natura del Corredor. La masia disposava de diverses mines per tal de regar els horts, una que alimentava l'hort del Solell i tres a la baga: dues drenaven la bassa de rec principal (una d'elles exhaurida) i la tercera proveïa els abeuradors i la vivenda de l'amo. També hi havia el pou del pati (en desús) i un altre eixut al mig d'unes antigues vinyes.</p> | 41.6205500,2.4618300 | 455166 | 4607788 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48048-foto-08075-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48048-foto-08075-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48048-foto-08075-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | A l'exterior del barri, a la banda de llevant del camí d'accés a la masia, hi ha un seguit de cossos adossats en origen destinats al bestiar. Presenten obertures d'arc rebaixat i rectangulars bastides en maons. Algunes conserven llindes de fusta i carreus de pedra. A la banda de ponent, en canvi, hi ha un volum rectangular amb la coberta de teula àrab d'un sol vessant de molta llargada, organitzat en una sola planta. Presenta obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes. En darrer terme, també a l'exterior i adossada a la façana de llevant del volum que presenta la galeria reformada, hi ha una capella d'una sola nau amb l'absis semicircular, cobert amb una volta d'aresta decorada amb una clau de volta de petxina datada amb l'any 1792. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat i adovellat, que està tapiat, i un òcul superior. En general, tota la construcció està bastida en pedra de diverses mides, disposada de manera irregular. Tant al volum principal com a la capella hi ha carreus de pedra embellint les cantoneres. El parament principal conserva restes del revestiment arrebossat que el cobria. Davant de la capella hi ha una destacable era empedrada. Al seu costat hi ha un edifici enrunat que es podria correspondre amb un paller o quadres pel bestiar. Dins del barri, al pati de la masia, hi ha un pou de planta quadrada bastit amb maons. A l'exterior, adossat als volums auxiliars, hi ha un safareig i un abeurador pels animals. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 48049 | Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernat-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.70/150. RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Cases a Dosrius (1632-1897)'. A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia aïllada i reformada de planta rectangular, formada per dos cossos adossats sota la mateixa coberta. Aquesta és bastida amb teula àrab de dues vessants i un cos alçat central, amb el mateix tipus de teulada i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, emmarcades amb el mateix revestiment que cobreix les parets i protegides amb reixes de ferro. La finestra central del pis té l'ampit motllurat. Entre el pis i les golfes hi ha una placa metàl·lica amb el nom de la casa. La resta de paraments compten amb obertures de la mateixa tipologia que les finestres de la façana principal. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Davant de la façana principal, a l'extrem de ponent, hi ha un safareig de planta rectangular.</p> | 08075-139 | Veïnat del Far, 2 - Zona del Far | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779. En aquest document hi apareix la 'Casa den Barnat', situada entre les referències situades a la zona del Far. Posteriorment, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, hi consta en 'Isidro Barnet' com a cap d'una casa amb 7 habitants, situada al Veïnat de Rials. Es podria referir a la masia que ens ocupa perqué, dins del document, l'anotació va precedida de la referència a la masia de can Brunet, que és veïna seva. Finalment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada 'Bernat'. En aquest sentit cal especificar que, el veïnat del Far, no va formar part del municipi de Dosrius fins l'any 1836. Segons les fonts orals, per la masia hi passaren diversos masovers que treballaven el bosc i el bestiar. En l'actualitat és un edifici residencial.</p> | 41.6202500,2.4158500 | 451335 | 4607779 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48049-foto-08075-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/