Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48305 | Cova del Pontet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pontet | <p>Http://www.espeleoindex.com/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | La zona està força emboscada. | <p>Petit túnel de granit que passa per sota del camí, amb dues boques obertes als laterals de la pista. Consta d'una única galeria d'11 metres de longitud, amb un escàs pendent i una alçada mitjana d'uns 2 metres aproximadament, amb una amplada variable. L'interior presenta dipòsits de sauló i sorres producte de la seva meteorització i erosió. A la banda de ponent de la pista, la cavitat continua fins a convertir-se en un torrent. En el cas de pluges més o menys intenses, la cavitat encara canalitza un cert volum d'aigua.</p> | 08075-395 | Camps de la Senyora Comtessa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La cavitat fou descoberta espeleològicament pels membres de l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) l'any 1982. La cavitat fou originada per l'acció d'un torrent superficial. És probable que els aiguats ocasionats l'any 2016 (i els posteriors també) hagin saturat de sediments tot l'interior de la cavitat.</p> | 41.6192400,2.4409200 | 453423 | 4607653 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48305-foto-08075-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48305-foto-08075-395-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||
| 48306 | Meandre de la riera de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-la-riera-de-dosrius | <p>RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | <p>Corba molt pronunciada que forma la riera de Dosrius, al seu pas per la banda de migdia del nucli urbà, entre l'aiguabarreig amb el sot de les Canals i el que es crea amb la riera de Rials. El meandre està delimitat per les plantacions de plataners i les zones d'horts, a la riba de tramuntana, i per un bosc d'alzinar amb llorers, a la riba de migdia. En aquest punt (de la mateixa manera que a bona part del curs fluvial), la riera està constituïda per una acumulació de sorral o areny que s'inunda amb facilitat. La vegetació de ribera està formada per oms, robínies, herbei, lledoners, saücs i gatells, entre d'altres espècies.</p> | 08075-396 | Al sud del nucli urbà - Zona de Dosrius | 41.5919700,2.4070800 | 450583 | 4604644 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48306-foto-08075-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48307 | Riera de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rials | <p>RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | <p>Tram del curs fluvial de la riera de Rials, al seu pas pel pla dels Gitanos, a l'entrada al nucli urbà venint de Llinars del Vallès (al quilòmetre 3,8 de la carretera B-510, aproximadament). Aquesta zona es caracteritza per la formació d'una terrassa al·luvial, en el moment en que el torrent s'anivella. Destaquen els sediments materials que la riera transporta i la vegetació típica de ribera, amb el vern, el gatell o el plataner, entre d'altres espècies.</p> | 08075-397 | Pla dels Gitanos - Zona de Dosrius | <p>El topònim de la zona, pla dels Gitanos, fa referència a l'antiga zona d'acampada habitual d'aquests comerciants ambulants.</p> | 41.5974900,2.4001800 | 450012 | 4605261 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48307-foto-08075-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48307-foto-08075-397-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 48308 | Estany de can Terrades del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-de-can-terrades-del-moli | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 229. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>Estany aïllat de planta irregular, situat en una zona en pendent sota les costes d'en Terrades. Es tracta d'una massa d'aigua acumulada en la depressió del terreny, al que li arriba un torrent superior que neix sota del turó de can Ribot. L'estany presenta un lliscat interior i està bastit amb um mur de pedra. A la part superior, l'estructura està enjardinada amb rocalla, creant una hàbitat idoni per a les tortugues que hi habiten. A la part inferior, en canvi, destaca el desnivell existent entre el mur de l'estany (revestit amb un aplacat de pedra) i una gran zona d'horta.</p> | 08075-398 | Veïnat de Ribot, 1 - Zona de Dosrius | <p>Antigament, en el mateix lloc que actualment ocupa el llac, hi havia la font de la Força de can Terrades del Molí. L'any 1961 s'hi representà l'obra de teatre de Joan Maragall 'El Comte Arnau', dirigida per Esteve Albert i Corp. En aquesta representació, sense decorats donat l'entorn que presentava la zona, hi col·laboraren diversos veïns de Dosrius.</p> | 41.5903300,2.3954100 | 449609 | 4604469 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48308-foto-08075-398-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48308-foto-08075-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48308-foto-08075-398-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48309 | El Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lleo | <p>VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 46.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Aflorament rocós de grans dimensions, que forma part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Presenta una forma més o menys rectangular, amb la part superior plana (hi ha cadolles). A la banda nord-est, just damunt de la petita cavitat neolítica que conforma el jaciment arqueològic del Mirador, la roca crea una forma asimilada al cap d'un lleó de perfil. Fins i tot hi ha un petit forat erosionat a la roca, a mode d'ull.</p> | 08075-399 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48309-foto-08075-399-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48310 | La Coveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coveta | <p>BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8. Font: informació oral del sr. Robert Lleonart [Consulta: 04-05-2018]. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 14.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Formació de roques granítiques que formen un petita coveta o abric. Es tracta de dues grans roques superposades que creen aquest espai central cobert. A la banda nord hi ha altres roques que també formen part de l'aflorament.</p> | 08075-400 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. En superfície, al voltant d'aquestes roques, es va recollir un fragment de ceràmica feta a mà. Segons l'arqueòleg Robert Lleonart es tracta més d'una formació de pedres o roques singulars que no pas d'un jaciment arqueològic en sí. Tenint en compte que el fragment de material documentat fou recollit en superfície, pot estar rodat des de qualsevol altre abric habitat de la zona.</p> | 41.5925500,2.4730300 | 456080 | 4604673 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48310-foto-08075-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48310-foto-08075-400-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||
| 48311 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor-0 | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona. Https://parcs.diba.cat/web/montnegre [Consulta: 27-05-2018]. Http://mediambient.gencat.cat/ [Consulta: 27-05-2018].</p> | <p>El Parc del Montnegre i el Corredor està format per la unió d'aquests dos massissos, que es disposen alineats en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada Litoral catalana. Aquests sectors s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, i constitueixen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. El Corredor, situat al sud, presenta relleus suaus i està coronat pel santuari que porta el seu nom. El Montnegre, situat al nord, compta amb elevacions més contundents com els cims del turó Gros o d'en Vives. Ambdues serres tenen el seu punt d'unió al coll de Collsacreu. Geològicament, la zona és granítica, generada fa uns tres-cents milions d'anys. Aquest granit es desfà en forma de sauló donada l'acció del clima mediterrani, generant formes arrodonides geomorfològicament parlant. El parc està regulat pel Pla especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina), que va ser aprovat per silenci administratiu el 20 de juliol de 1989 (DOGC núm. 1300, de l'1 de juny de 1990). Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993). La seva superfície total és d'unes 15.000 hectàrees, de les quals 1220,96 corresponen al PEIN de Dosrius. Altres municipis inclosos són Arenys de Munt, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera (al Maresme); Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra (al Vallès Oriental); i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva. El Parc acull nombroses espècies de caràcter mediterrani, però també centreuropeu i, fins i tot, atlàntic (unes 1300 espècies de flora vascular, més de 200 espècies de briòfits i unes 167 espècies de vertebrats).</p> | 08075-401 | Banda de llevant del terme municipal | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014, culminant el desplegament de la xarxa Natura 2000 al nostre país.</p> | 41.6211600,2.4750600 | 456269 | 4607849 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48311-foto-08075-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48311-foto-08075-401-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | També està protegit per l'Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014, pel qual es declaren zones especials de conservació de la regió biogeogràfica mediterrània, integrants de la xarxa europea Natura 2000. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. El terme municipal de Dosrius està inclòs en l'extrem septentrional de l'espai natural Xarxa Natura 2000 i és conegut com a Serres del Litoral Septentrional. Aquest espai, declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC) de la regió mediterrània a Catalunya, inclou les serres del Montnegre i del Corredor, el qual al seu torn formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. La major part de la superfície forestal del terme està inclosa a la xarxa (sobretot la part nord-est, est, sud-est i sud), amb un total de 1836, 53 hectàrees. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48312 | Ca l'Arenes III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenes-iii | <p>MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237. Http://megalitisme.sigmascorpii.com [Consulta: 10-07-2018].</p> | Aterrat en un marge. | <p>Possible menhir aterrat en un marge en pendent del camí, probablement desplaçat del seu lloc original. Presenta quatre cares definides, una d'elles molt polida, amb els angles arrodonits i una lobulació superior similar a la forma antropomorfa. És de granit, amida 1,90 metres de longitud i, probablement, estigué enterrat a una profunditat de 0,60 metres (possible línia d'enterrament i dos rebaixos per damunt d'aquesta). A la part inferior hi ha una incisió.</p> | 08075-402 | Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Aquest possible menhir fou descobert l'any 2000 per Isabel Vendrell, Lluís Vendrell, Pere Font i Joan Boter. La manca d'una intervenció arqueològica que proporcioni les dades necessàries fa que no es pugui identificar com un menhir clarament.</p> | 41.6236400,2.4634600 | 455304 | 4608130 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48312-foto-08075-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48312-foto-08075-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48312-foto-08075-402-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | No es pot establir una cronologia relativa, tot i que a grans trets es pot adscriure als períodes del Neolític Mig-Recent i el Bronze (3500-650 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48313 | Arbreda de roures de can Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-roures-de-can-jeroni | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.57/218.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt format per set exemplars de roure (Quercus cerrioides), disposats a banda i banda del camí que dóna accés a la masia de can Jeroni (cinc a la banda esquerra i dos a la dreta). Els exemplars estan arrenglerats i tenen unes dimensions considerables. Destaca un dels exemplars, que està situat plantat al marge de la finca i té unes dimensions considerables (aproximadament uns 24 metres d'alçada, amb una volta de canó d'1,3 metres i uns 4,35 metres de volta de soca).</p> | 08075-403 | Veïnat de Gemir, 15 - Zona de Dosrius | <p>Es tracta dels únics exemplars de roure que hi ha dins del nucli urbà de Dosrius. Probablement foren plantats per embellir l'accés i donar la benvinguda a la masia de can Jeroni, de la que agafen el nom. Segons les fonts orals, l'edat del roure més monumental es calcula en més de 300 anys.</p> | 41.5929800,2.4087800 | 450726 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48313-foto-08075-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48313-foto-08075-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48314 | Arbreda de plàtans a l'entrada de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-a-lentrada-de-dosrius | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.58/219. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 6.</p> | XX | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situats al bell mig del nucli urbà. Quatre exemplars estan situats a la plaça de Catalunya, mentre que vuit més es troben alineats a la vorera del carrer de Rials, seguint el traçat del carrer i de la riera. Es tracta d'exemplars esvelts, amb les copes arrodonides. Els del carrer presenten unes dimensions més petites que els de la plaça. Destaca un exemplar situat a l'extrem de la plaça, al costat del pont d'accés al nucli urbà (carretera B-510, km. 3,5). Amida uns 9 metres d'alçada i presenta una volta de canó de 4,80 metres.</p> | 08075-404 | Plaça de Catalunya - Carrer de Rials - Dosrius | <p>Aquest conjunt és testimoni de la configuració del nucli urbà de Dosrius. Anteriorment hi havia altres exemplars a la carretera de Dosrius a Canyamars, al carrer de Sant Llop i al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. En aquests espais estaven disposats a banda i banda dels vials. Aquests exemplars es van anar talant a partir de mitjans dels anys 60 del segle XX.</p> | 41.5943600,2.4055400 | 450457 | 4604911 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48314-foto-08075-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48314-foto-08075-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Aproximadament tenen uns 100 anys d'antiguitat. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48316 | Arbreda de plàtans del Mosquit i d'en Rigau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-del-mosquit-i-den-rigau | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.62/223. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XX | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat a la riba nord de la riera i format per uns 100 exemplars de plàtans hispànics, disposats en dos terrenys. Els exemplars estan plantats ordenadament en fileres (50 a cada feixa) i tenen una bona alçada. Els de la banda de tramuntana (els del Mosquit) presenten diversos brots nascuts de la soca, mentre que els de migdia (d'en Rigau) tenen més alçada. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera de la riera.</p> | 08075-406 | Carrer de Salvador Dalí - Riera de Dosrius - Dosrius | <p>Aquestes arbredes són testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Els plàtans del Mosquit foren plantats cap a la dècada dels anys 30 del segle XX, aproximadament. En aquest terreny hi havia hagut un camp de futbol, al costat del pati de les antigues escoles de Dosrius. Segons les fonts orals, els regaven amb l'aigua de l'aberurador que hi havia a la plaça. Foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat fa més de trenta anys que no s'ha tornat a fer. Els plàtans d'en Rigau foren plantats cap als anys 60 del segle XX, aproximadament. En aquesta zona hi havia camps de regadiu. També foren talats un parell de vegades, tot i que en l'actualitat en fa cap a trenta que no s'ha tornat a fer. Des de mitjans del segle XX i fins als anys 80, les arbredes eren una zona d'esbarjo per grans petits (s'hi havien orgabitzat actes culturals i menjars populars).</p> | 41.5927500,2.4073500 | 450606 | 4604731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48316-foto-08075-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48316-foto-08075-406-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48317 | Arbreda de plàtans de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-platans-de-sant-llop | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 94. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.63/224.</p> | XX | Sotabosc abundant. | <p>Conjunt de plataners (Platanus x hybrida) situat als marges de la riera de Canyamars. Els exemplars estan plantats ordenadament i tenen una bona alçada. També presenten diversos brots nascuts de la soca, tot i que la zona està coberta per un abundant sotabosc que els emmascara. És una de les poques arbredes de plàtans alineades en zones situades al costat de la llera d'una riera.</p> | 08075-407 | Veïnat de Batlle - Zona de Dosrius | <p>Aquesta arbreda és testimoni d'una antiga activitat econòmica que contribuïa a l'increment de l'economia familiar dels seus propietaris (venien la seva fusta). També s'utilitzaven per preservar els camps de les inundacions de la riera. Es va plantar a mitjans dels anys 50 del segle XX i ha estat talada un parell de vegades, tot i que des dels anys 90 no s'ha tornat a fer. A principis dels anys 50 s'hi va organitzar un concurs de bolets. Per la festivitat de Sant Llop (Festa Major de Dosrius) s'hi havien organitzat ballades de sardanes i vermuts populars. També s'hi havien aparcat els cotxes de la gent que anava a l'aplec de Sant Llop.</p> | 41.5995800,2.4195100 | 451625 | 4605482 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48317-foto-08075-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48317-foto-08075-407-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48318 | Arbreda d'alzines i roures del camí del Pou del Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dalzines-i-roures-del-cami-del-pou-del-glac | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.65/226. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt de roures (Quercus cerrioides) i alzines (Quercus ilex) ubicat als costats del camí que porta del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, a la zona del safareig de la Barca i de la riera de Canyamars. Hi ha diversos exemplars, entre els que destaquen dos grans roures i sis alzines. Un dels roures presenta una volta de canó d'uns 2,70 metres de diàmetre, mentre que l'alzina més destacable té una volta de canó de 2,05 metres.</p> | 08075-408 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, aquests exemplars tene una antiguitat aproximada d'uns 250 anys.</p> | 41.6025300,2.4523500 | 454364 | 4605792 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48318-foto-08075-408-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||
| 48319 | Verneda del torrent del Molinot o torrent de can Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-del-molinot-o-torrent-de-can-mora | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.73/234.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent del Molinot. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzada per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells.</p> | 08075-409 | Torrent del Molinot - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6252700,2.4431100 | 453610 | 4608322 | 08075 | Dosrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48319-foto-08075-409-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48320 | Verneda del torrent de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-rupit | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.74/235. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 136.</p> | <p>Antiga i espectacular verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig del torrent de Rupit. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners, algun pollancre, ridoltes monumentals, falgueres, etc.</p> | 08075-410 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. Tant aquesta verneda com la vegetació dels seu voltant són aptes per al desenvolupament de diversos estudis de fauna i flora, per part de biòlegs i ornitòlegs.</p> | 41.6122700,2.4850700 | 457097 | 4606856 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48320-foto-08075-410-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. És la verneda més gran i potent del municipi i està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48321 | Verneda de la riera del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-de-la-riera-del-far | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.75/236.</p> | <p>Verneda (Alnetum glutinosae) de grans dimensions, situada al bell mig de la riera del Far. Es tracta d'un bosc de ribera que necessita l'aigua per desenvolupar-se i que està caracteritzat per la presència de verns. El vern és un arbre caducifoli de molt alçada, amb una copa allargassada i un tronc recte i esvelt, d'escorça llisa. Alguns exemplars presenten voltes de canó d'uns 2,70 metres. La zona és idònia per diversitat d'espècies d'ocells. Dins el torrent, juntament amb aquest conjunt, també hi ha diversos exemplars d'avellaners i altres tipus de vegetació de ribera, entre les que destaca la falguera.</p> | 08075-411 | Riera del Far - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les fonts orals, la seva fusta es venia i també se'n feia paper. Tot i les tales, la verneda ha anat rebrotant donat que es tracta d'un arbre ubicat en el seu hàbitat natural i, per tant, s'hi ha consolidat. L'edat d'alguns exemplars es calcula en uns 60-70 anys.</p> | 41.6167800,2.4068100 | 450580 | 4607399 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48321-foto-08075-411-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. També està inclosa dins la Directiva Hàbitats de la UE, desenvolupada mitjançant la Xarxa Natura 2000. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48322 | Alzinar Gros de la Serra de Fontanells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-gros-de-la-serra-de-fontanells | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.76/237. RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, que ocupa una superfície tupida d'unes tres hectàrees. Els exemplars presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres, donat que s'enfilen per buscar la llum. Per aquest motiu tenen els troncs i les branques primes i esveltes. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull i algun roure, situats en les poques clarianes que hi ha.</p> | 08075-412 | Serra de Fontanells - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Es tracta d'un alzinar excepcional per la seva antiguitat i característiques, fita de referència dins del terme. És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de ca l'Arenes.</p> | 41.6246100,2.4883100 | 457375 | 4608225 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48322-foto-08075-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Aquesta serra també és coneguda amb el nom de Fontanella. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48323 | Alzinar vell de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-vell-de-ca-larenes | <p>RIERA, Joan Manel (2013). 'Boscos del Maresme'. L'Atzavara núm. 22, p. 5-14.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) de força antiguitat, amb uns exemplars que presenten una alçada aproximada d'entre 7 i 10 metres i els troncs i les branques primes i esveltes. Aquests exemplars són nascuts de llavor i d'una gran qualitat. Juntament amb les alzines hi ha altres espècies com el marfull, galzeran, heura i arç blanc, i un potent sotabosc.</p> | 08075-413 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>És un dels alzinars més antic de tot el terme juntament amb el de la serra de Fontanells.</p> | 41.6237100,2.4613800 | 455131 | 4608139 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48323-foto-08075-413-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris 7 i 7A i SL-C 80 del parc. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48324 | Pineda de pinassa del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pinassa-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.77/238.</p> | <p>Conjunt de pins (Pynus nigra) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície d'entre 2 i 3 hectàrees. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes petites, amb els troncs rectes i les fulles més grans que les del pi roig. Les seves branques són horitzontals, amb l'escorça grisenca i la capçada allargassada. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> | 08075-414 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Es tracta d'una pineda excepcional, donat que no és corrent trobar un conjunt d'aquestes característiques al Maresme. Aquesta tipologia és més freqüent al nord de la serralada de Montserrat i al Bages.</p> | 41.6291200,2.4778800 | 456509 | 4608731 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48324-foto-08075-414-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48325 | Pineda de pi roig del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pi-roig-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.78/239. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat a la serra del Corredor, en un alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. La pineda té una superfície aproximada d'una hectàrea. Els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida. La pineda està inclosa dins de l'itinerari SL-C 72 del parc.</p> | 08075-415 | Plana del Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.</p> | 41.6308500,2.4745300 | 456231 | 4608925 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48325-foto-08075-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48325-foto-08075-415-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||
| 48326 | Pineda de pi roig del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-pi-roig-del-montalt | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.79/240.</p> | XIX-XX | <p>Conjunt de pins (Pynus sylvestris) situat en una zona d'alzinar en recuperació amb arboços, brucs i marfulls. Té una superfície aproximada d'una hectàrea i els exemplars es caracteritzen per les seves pinyes i fulles petites, amb els troncs rectes i una alçada aproximada d'entre 10 i 12 metres. Destaca pel color rogenc de la seva escorça, amb la capçada arrodonida.</p> | 08075-416 | Paratge de can Brugueràs - Zona de Canyamars | <p>Pineda excepcional donat que no és corrent trobar-ne al Maresme, ja que necessiten un ambient i temperatures fresques (Pre-Pirineu o Cerdanya). Botànicament, el pi roig és un residu de la darrera glaciació. Fou abundant al Maresme durant el període de les glaciacions, fa uns 20000 anys. Ha anat passant per períodes millors depenent de les temperatures. El pi roig també és conegut com a pi rojalet. Se li atribueix una cronologia de més d'un centenar d'anys.</p> | 41.6047000,2.4941300 | 457847 | 4606012 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48326-foto-08075-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48326-foto-08075-416-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||
| 48327 | Àlber de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 93. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.66/227. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 9.</p> | XX | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat dins del parc de Molinot, prop del camí que puja al veïnat de Pedró, a l'extrem de llevant del nucli urbà. Està envoltat per una gran plantació de plataners. Presenta una alçada aproximada d'entre 15 i 16 metres, amb un perímetre de tronc de 5,40 metres al nivell de la soca. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular. L'escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques (està afectat per l'acció d'una heura) i les fulles arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-417 | Camí del Pou de Glaç - Zona de Canyamars | <p>Els àlbers són abundants en boscos de ribera i la seva fusta és utilitzada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres. Es desconeix si es tracta d'un exemplar aïllat per naixement natural o bé hi havia hagut altres exemplars antigament. Se li calcula una antiguitat d'entre 60 i 70 anys.</p> | 41.6013100,2.4497200 | 454144 | 4605658 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48327-foto-08075-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48328 | Àlber de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-ca-larenes | <p>Exemplar d'àlber (Populus alba) de grans dimensions, situat al costat del torrent de ca l'Arenes, al nord-oest de la masia i al costat d'un camí senyalitzat. Es tracta d'un arbre caducifoli, de capçada ampla i irregular, amb l'escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques. En floració, les seves fulles són arrodonides o profundament lobulades.</p> | 08075-418 | Torrent de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | 41.6223200,2.4602400 | 455035 | 4607985 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48328-foto-08075-418-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part dels itineraris Dosrius 7, Dosrius 7A i SL-C 80 del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48329 | Pi del pou de glaç de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-pou-de-glac-de-canyamars | <p>Font: informació oral del sr. Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor [Consulta: 29-11-2017].</p> | XIX | <p>Exemplar de grans dimensions situat al costat del pou de glaç de Canyamars, dins del recinte enjardinat. Es tracta d'un exemplar esvelt, de força alçada i amb una copa arrodonida d'uns 9 metres de diàmetre. Els brancatges laterals han estat talats.</p> | 08075-419 | Camí del Pou del Glaç - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Segons la informació aportada, aquest exemplar té una antiguitat d'uns 150 anys (segona meitat del segle XIX).</p> | 41.6041000,2.4544500 | 454540 | 4605965 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48329-foto-08075-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48329-foto-08075-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48330 | Alzina de can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-farrerons | <p>AJUNTAMENT DE DOSRIUS (1997). Normes subsidiàries de planejament municipal de Dosrius. Normes urbanístiques. Text refós 1997. Dosrius: [Inèdit], p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.68/229. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 124. Http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/ [Consulta: 02-06-2018].</p> | <p>Magnífic exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) de grans dimensions, situat a la banda de llevant de la masia, al costat del camí que li dóna accés venint del Far. Presenta un tronc central lleugerament cargolat, amb una inclinació de 45 graus. Del tronc surt un altre peu (segurament es tracti d'un renou o rebrot d'arrel), amb el que formen una sola capçada. Presenta una alçada total de 19,5 metres, amb una volta de canó de 4,15 metres i una capçada mitjana de 26,8 metres (mesurada l'any 1987).</p> | 08075-420 | Veïnat del Far, 11 - Zona del Far | <p>L'exemplar està declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya (Ordre 30-08-1988, DOGC 1042, 12-09-1988), amb el número identificatiu 21.075.01, i Arbre d'interès Comarcal (Ple 22-12-1992).</p> | 41.6284700,2.4445700 | 453734 | 4608676 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48330-foto-08075-420-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part del traçat del GR-92 (Sender del Mediterrani). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 48331 | Alzina de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-larenes | Afectada per una heura que cobreix el tronc. | <p>Exemplar d'alzina (Quercus ilex subsp, ilex) situat a la banda de llevant de la masia de ca l'Arenes, entre la casa i el camí que porta al sot del Fangar i al dolmen de ca l'Arenes I. Presenta un robust tronc central de poc més d'un metre d'alçada, que es ramifica en dos troncs que comparteixen la mateixa capçada. La copa, amb un brancatge espès, té una forma allargassada determinada pels exemplars que té al voltant. Està afectada per l'acció d'una heura des de la base.</p> | 08075-421 | Veïnat del Far, 13 - Zona del Far | 41.6206400,2.4622500 | 455201 | 4607797 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48331-foto-08075-421-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i es situa al costat del traçat dels itineraris Dosrius 7 i Dosrius 7A del parc. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||||
| 48332 | Pi Gros de can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-can-bernat | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.70/231.</p> | XIX | <p>Magnífic exemplar de pi (Pinus pinea) de grans dimensions, situat dins del curs d'un torrent que connecta amb la riera del Far. Es tracta d'un exemplar esvelt i robust, amb una copa arrodonida i el tronc central lleugerament inclinat. Presenta una alçada de 19,5 metres, amb una volta de canó de 2,95 metres i un diàmetre de tronc de 0,95 metres a la part inferior. El tronc té diversos forats de pigot (ocell fuster), sense que hi hagi cap niu.</p> | 08075-422 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Se li calcula una antiguitat d'entre 120 i 150 anys (segona meitat del segle XIX).</p> | 41.6208900,2.4174800 | 451472 | 4607849 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48332-foto-08075-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48332-foto-08075-422-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48333 | Pins grossos de can Pere Lloret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-grossos-de-can-pere-lloret | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.71/232.</p> | XX | <p>Conjunt situat al marge del torrent de Rupit, a la banda de ponent de les restes de la masia de ca l'Eugasser. Està format per diversos exemplars d'aquesta espècie, de la família de les pinàcies. Els exemplars presenten unes alçades màximes de 18 metres i un brancatge espès.</p> | 08075-423 | Torrent de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Se li calcula una antiguitat d'uns 100 anys.</p> | 41.6133500,2.4773000 | 456450 | 4606980 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48333-foto-08075-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48333-foto-08075-423-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||
| 48334 | Nespler de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nespler-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.72/233.</p> | XX | <p>Exemplar de nespler (Mespilus germanica) situat al marge d'un camí que baixa en direcció a la masia de can Xerrac (al veïnat de Rupit), en un alzinar en recuperació. Es tracta d'un arbre caducifoli de poca alçada, amb diverses branques que arrenquen de la seva soca i la fulla ovalada. Tradicionalment era un arbre molt valorat pel seu fruit, les nesples.</p> | 08075-424 | Carena de la Serra - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Se li calcula una antiguitat d'uns 70 anys.</p> | 41.6181200,2.4629400 | 455257 | 4607517 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48334-foto-08075-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48334-foto-08075-424-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48335 | Marxívol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marxivol | <p>Font: informació oral del sr. Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor [Consulta: 06-06-2018]. MONTSERRAT, Pere (1968). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera. Mataró: Caixa d'Estalvis de Mataró, p. 20, apèndix XXXIV.</p> | Van decreixent en nombre d'exemplars. | <p>El marxívol (Helleborus viridis) és una planta de fageda que creix als terrenys plans de la riera de Canyamars, sota la serra de can Vallalta (cota d'entre 200 i 300 metres). Està formada per rodals molt tupits alternats amb altres espècies. És una planta característica d'aquesta zona, no es documenta a cap més lloc del terme de Dosrius.</p> | 08075-425 | Camí de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | 41.6064500,2.4612700 | 455110 | 4606222 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||||
| 48336 | Pollancre de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-guinart | <p>Font: informació oral del sr. Josep Guinart [Consulta: 23-02-2018].</p> | XX | És ple de brots per totes les brancades. | <p>Exemplar de pollancre (del gènere Populus) de grans dimensions, situat al marge del camí, a l'extrem d'uns camps de conreu de la masia. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un tronc central gruixut i robust, amb l'escorça envellida i fisurada. Des de la base del tronc surten diverses branques de grans dimensions, que formen una capçada irregular de molta alçada.</p> | 08075-426 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>El pollancre fou plantat pels avis de l'actual propietari de la masia de can Guinart. L'exemplar actual és fruit d'una rebrotada de l'original, donat que es va haver de tallar entre els anys 80-90 del segle XX, perquè tenia una malura.</p> | 41.6231000,2.4359500 | 453012 | 4608084 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48337 | Pi d'en Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-den-gallifa | <p>AJUNTAMENT DE DOSRIUS (1997). Normes subsidiàries de planejament municipal de Dosrius. Normes urbanístiques. Text refós 1997. Dosrius: [Inèdit], p. 58. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.56/217. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'Excursió al pi d'en Gallifa'. El Comú, núm. 16, p. 29. Http://w3.ccmaresme.es/document.php?id=1755 [Consulta: 02-06-2018].</p> | XVIII | Colonitzat per l'heura, sense branques ni fulles. | <p>Exemplar de pi blanc (Pinus pinea AC) situat a la llera del torrent, en una zona de bosc de pins, a la brolla de can Martí de la Pujada. Es troba en males condicions de conservació, malalt, amb algunes parts seques i colonitzat per l'heura. Conserva el llarg tronc central, que es bifurca a la part superior. En origen presentava unes mides de 32 metres d'alçada, per 1,30 metres de volta de canó i un diàmetre de 0,58 metres de tronc. Al costat del pi hi ha una placa metàl·lica que al·ludeix a un fet històric ocorregut l'any 1849. La placa fou instal·lada per l'A.C. Els Planells l'any 1997.</p> | 08075-427 | Torrent de Manyans - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>L'exemplar fou declarat Arbre d'interès local per la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Dosrius (data 15-12-1988) i Arbre d'interès local de Catalunya per la Generalitat de Catalunya, en data 02-03-1990 (DOGC núm. 1262), per les seves dimensions, antiguitat i la seva història. Alhora també està declarat Arbre d'interès comarcal pel Consell Comarcal del Maresme. Se'l considera l'arbre més vell de la comarca i se li calcula una antiguitat d'uns 250 anys. El pi va ser l'escenari d'un fet tràgic ocorregut el 14 d'agost de l'any 1849. En Josep Gallifa, fabricant i regidor de l'ajuntament de Mataró, va ser assassinat per una colla de lladres, encapçalats pel seu masover Andreu Villaret. El van lligar al pi i en demanaren un rescat que no aconseguiren pagar. Per aquest motiu l'apunyalaren i torturaren fins a la mort. Els criminals varen morir executats al garrot a la platja de Mataró. El succés va causar una forta impressió a la societat de l'època (fins i tot va donar lloc a un popular romanço cantat).</p> | 41.5782300,2.4173400 | 451428 | 4603113 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48337-foto-08075-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48337-foto-08075-427-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'espècimen: Pi Gros, Pi d'en Martí. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48338 | Pi dels Jardins de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-dels-jardins-de-la-memoria-historica | <p>Font: informació oral de la sra. Neus Alsina [Consulta: 23-11-2017].</p> | XX | <p>Magnífic exemplar de pi blanc (Pinus halepensis) situat dins dels Jardins de la Memòria Històrica. Presenta un robust tronc central bifurcat en dos trons secundaris, amb les capçades unides. La copa és tupida i està sostinguda per un ampli brancatge, amb una circumferència aproximada d'uns 15 metres. La seva forma és ovalada, tot i que irregular.</p> | 08075-428 | Carrer de can Vallmajor - Dosrius | <p>Segons les fonts orals (gent gran del poble), el pi ja existia pels voltants de l'any 1936, tot i que era petit. Des de l'any 2009 està integrat dins dels jardins de la Memòria Històrica, espai de caire simbòlic dedicat a les víctimes dosriuenques de la guerra Civil (1936-1939).</p> | 41.5950500,2.4055100 | 450455 | 4604987 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48338-foto-08075-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48338-foto-08075-428-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48339 | Capella de cal Roy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-cal-roy | XX | <p>Petita capella aïllada situada a l'extrem de migdia d'un gran jardí privat, prop de la riera de Rials. És d'una sola nau amb l'absis carrat i coberta amb teulada de dues vessants. La façana principal presenta un gran portal d'accés recantagular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. Damunt seu hi ha un rosetó emmarcat amb dovelles de pedra també. La façana està rematada per un campanar d'espadanya, cobert amb una teulada de dues vessants i una campana metàl·lica. A la façana de llevant hi ha una finestra d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats.</p> | 08075-429 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 23 - Dosrius | 41.5950500,2.4036200 | 450297 | 4604988 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48339-foto-08075-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48339-foto-08075-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48339-foto-08075-429-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||||
| 48340 | Estela del santuari del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-del-santuari-del-corredor | V-XV | <p>Possible estela funeraria situada al costat de la creu del Corredor, tocant al mur de migdia del pati del santuari. Es tracta d'un element de pedra granítica i de forma antropomorfa, amb una creu grega gravada a la cara frontal. També s'observen unes impromptes laterals a la zona de la testa, de funcionalitat decorativa. Està esculpida en un sol bloc de pedra.</p> | 08075-430 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>No hi ha cap referència documental relacionada amb aquest element. Tot i que no s'han trobat paral·lels pel que fa a la seva tipologia, la creu gravada s'asimila a les que es troben en les esteles funeràries de cronologia medieval.</p> | 41.6261000,2.4801000 | 456692 | 4608394 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48340-foto-08075-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48340-foto-08075-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48340-foto-08075-430-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||||
| 48341 | Camí de les Carenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-carenes | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21.</p> | XVI-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal de Dosrius per la banda sud-est, entre el coll de Lorita i la creu de Rupit. El camí parteix del camí dels Contrabandistes, al seu pas per l'alçada del veïnat de Vall, i segueix el curs de la riera de Sant Simó passant per Sant Martí de Mata. La via entra dins del terme dosriuenc pel coll de Lorita, resseguint la serra Polsaruda fins a la font del Mal Pas (aquest tram és conegut com el Camí Ral). Posteriorment continua vers el nord fins a empalmar amb el camí de Rupit, en el paratge de la creu de Rupit. En aquest punt, el traçat surt del terme municipal. En l'actualitat, aquest camí coincideix amb el traçat del GR-83. A uns 150 metres al sud del coll de la cadena de can Tintorer, a la serra Polsaruda i en paral·lel al traçat actual de la via, es conserven les restes d'un curt tram de via empedrada.</p> | 08075-431 | Veïnats de Rimbles i Rupit - Zona de Canyamars | <p>El tram de camí corresponent a la serra Polsaruda fou reformat a principis del anys 90 del segle XX, aproximadament.</p> | 41.5908800,2.4711300 | 455921 | 4604489 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48341-foto-08075-431-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: camí del Gironès. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48342 | Can Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domingo-0 | XIX-XX | Enrunat i cobert de vegetació. | <p>Masia aïllada i enrunada de planta irregular, formada per diversos cossos adossats. La part original de la construcció està situada a la banda de ponent. És de planta rectangular i ha perdut completament la coberta, que estava bastida amb teula àrab i probablement era de dues vessants. Tampoc es conserva el forjat del pis superior. De fet, aquest volum està força enrunat per la banda de llevant. A la banda de migdia es conserva una obertura rectangular bastida en maons i amb la llinda de fusta, mentre que a ponent hi ha una bassa de planta rectangular, amb un revestiment lliscat interior. La construcció era bastida en pedra i amb els paraments arrebossats i emblanquinats. Comptava amb un ràfec de teula àrab a la façana de migdia. Els volums de la banda de llevant, de recent factura, són bastits amb totxo.</p> | 08075-432 | Carrer de can Domingo - Can Massuet del Far - Zona del Far | 41.6176300,2.4202600 | 451701 | 4607486 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48342-foto-08075-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48342-foto-08075-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48342-foto-08075-432-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||
| 48343 | Monument de la plaça d'en Joan Silué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-den-joan-silue | XX | <p>Monument aïllat situat a l'extrem nord-est de la plaça, tocant a l'avinguda de Lluís Companys. Està format per una pedra de granit escairada i amb la superior disposada en bisell. Presenta una placa de ferro encastada amb la següent inscripció en lletres daurades: 'PLACA D'EN JOAN SILLUÉ I ARNÓ / REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE DOSRIUS. / DES DE 1979 FINS A 1991. / 17 D'ABRIL DE 1999'. La zona del voltant de la roca està enjardinada.</p> | 08075-433 | Plaça d'en Joan Silué - Canyamars | 41.5974900,2.4401100 | 453340 | 4605239 | 1999 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48343-foto-08075-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48343-foto-08075-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48343-foto-08075-433-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||||
| 48344 | Campanar de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>ALSINA, Neus et al. (1994). L'Església de Sant Iscle i Santa Victòria. Dosrius: Arxiu Històric Municipal de Dosrius (inèdit). ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 21-23, 26, 27, 30, 33, 59, 134, 149, 155, 156, 219. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.01/001. GAVÍN I BARCELÓ, Josep Maria (1991). Maresme. Col. Inventari d'esglésies, 24. Barcelona: Pòrtic, p. 62. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1989). 'L'església de Sant Iscle i Victòria (I)'. El Comú, núm. 6, p. 14-17. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 157. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].</p> | XVI/XIX | <p>Estructura adossada al bell mig del mur de tramuntana de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, entre el baptisteri (a llevant) i la sagristia (a ponent). Es tracta d'un campanar de torre de una planta quadrada, distribuït en tres cossos d'alçada i amb la coberta plana enrajolada. Els dos cossos inferiors estan bastits amb carreus de pedra granítica disposats en filades i separats per una motllura rectilínia. El primer registre s'obre a la nau del temple a través de la primera capella lateral de la banda de tramuntana, la qual està coberta amb una volta de canó apuntada, i no presenta cap obertura. Per contra, al segon registre hi ha cinc finestrals d'arc de mig punt tapiats. Als àngles superiors d'aquest registre es conserven dues gàrgoles de pedra procedents de la coberta plana original de l'estructura. El cos superior, cronològicament posterior a la resta, s'aixeca damunt d'una altra motllura rectilínia situada a la línia d'imposta, i té unes dimensions més reduïdes que la resta de la construcció. Està bastit en pedra de diverses mides i maons, disposat regularment. Presenta els angles aixamfranats i cinc finestres d'arc de mig punt bastides amb maons disposats a sardinell. La part superior està delimitada per una barana d'obra de perfil trencat i corb, bastida amb maons. Al centre d'aquesta barana, i a cada façana, hi ha quatre rellotges amb l'esfera blanca i la numeració negra. La maquinària d'aquest rellotge està col·locada al terrat i protegida per una de volta de canó parabòlica. De l'interior de l'estructura destaquen els ampits de les finestres tapiades del segon registre, els quals estan bastits amb fragments de pedres de molí.</p> | 08075-434 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'any 1512, el Vicari General va concedir una llicència als obrers de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius per a la construcció d'una capella i, damunt d'ella, el campanar. Posteriorment, l'any 1526 es formalitza la construcció de l'església al mateix lloc de la vella. En aquest document s'especifica que 'farà e fabricarà una sglésia de nou en lo loch ahont la sglésia vella es edifficada, faent lo cap a dita església a ponent, posantse a línea tirada per la cara del campanar qui de nou es stat edifficat, a fi que lo dit campanar fassa paret a la dita sglésia e capella' (Madurell, 1970: 157). L'any 1899 es va construïr el registre superior del campanar, el qual fou inaugurat per la festa de Sant Llop del mateix any. El consistori dosrieunc s'havia compromès a instal·lar un rellotge amb la seva maquinària però no es va fer fins l'any 1907. El rellotge fou inaugurat per Sant Llop i va ser fabricat a Morez del Jura (França). Entre els anys 1960 i 1965, s'aixecà el pis superior de la sagristia, arranjant d'aquesta manera l'accés al campanar. L'any 1968 s'inaugurà una nova campana (Victòria, Montserrat, Dolors) i es restaurà la que ja hi havia (Sebastiana, Mercè, Josefina) i l'any 1985 es posà un rellotge a cada una de les cares i s'electrificaren les campanes.</p> | 41.5945600,2.4066200 | 450547 | 4604932 | 1512 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48344-foto-08075-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48344-foto-08075-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48344-foto-08075-434-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|95|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48345 | Pedra termenera del Pi de Buac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-termenera-del-pi-de-buac | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.80/241.</p> | XX | <p>Fita de terme que marca el límit entre els termes de Dosrius, Arenys de Munt i Vallgorguina, situada prop del pi de Buac i al costat del camí que marxa en direcció a Vallgorguina, en l'actualitat dins d'aquest terme municipal. Està formada per un prisma triangular de granit, d'uns 0,80 metres d'alçada. A cada cara d'aquesta peça hi ha gravada la inicial del terme que pertoca.</p> | 08075-435 | Coll del Pi de Buac - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>L'any 1926, la Dirección General del Instituto Geográfico va elaborar un atermenament a la zona, segons es desprèn de les 'Actas de reconocimiento de la línea límite y señalamiento de los mojones comunes a los términos municipales de Arenys de Munt, Vallgorguina y Dosrius'. Tot i que aquesta fita no apareix mencionada, se'n menciona una altra amb la mateixa funcionalitat i situació, tot i que paral·lelepípeda i no triangular. El nom de la fita prové d'un antic pi que va desaparèixer (en l'actualitat n'hi ha un altre).</p> | 41.6239800,2.4962600 | 458037 | 4608151 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48345-foto-08075-435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48345-foto-08075-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48345-foto-08075-435-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Pi de Boa. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. Les coordenades són aproximades i les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48348 | Fons documental del mas Vallmajor de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-mas-vallmajor-de-dosrius | <p>CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XVIII | <p>Fons documental procedent del Mas Vallmajor de Dosrius i format per un total de 114 pergamins i sis documents en suport paper, amb un abast cronològic comprès entre mitjans del segle XII i finals del segle XVIII. El fons està constituït per la documentació personal i familiar, patrimonial, administrativa i comptable, judicial i eclesiàstica de la família, relacionada tant amb l'administració i organització del mas com amb la distribució del patrimoni familiar. La documentació està escrita en català, castellà i llatí. Entre els documents del fons destaca un privilegi reial de 1322 de Jaume II, una butlla pontifícia signada pel Papa Urbà VIII (segle XVII), una proclama de don Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada i Salcedo relativa als preus de la fusta i un diploma provincial de l'Orde dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, en reconeixement a un dels membres de la família Vallmajor.</p> | 08075-438 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | <p>Es tracta d'una de les famílies pageses més rellevants del terme de Dosrius durant l'edat mitjana i l'etapa moderna, amb una important acumulació de patrimoni tal i com es dedueix del seu fons documental. Aquest fons estigué instal·lat al Mas Vallmajor fins a principis del segle XX, moment en què la masia fou venuda. Tot i que no es pot assegurar, és probable que la major part del fons documental en paper desaparegués en aquests moments. La família, que es traslladà a Mataró, només va conservar els pergamins, emportant-se'ls amb ells. Aquesta documentació ingressà en règim de cessió en comodat a l'Arxiu Comarcal del Maresme l'any 2017, per part del sr. Joan Maria Vallmajor.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48348-foto-08075-438-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de la publicació referenciada a l'apartat Bibliografia. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48349 | Forn de pega del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-cami-ral | <p>RANGIL, Dani (2012). 'Els forns de pega'. L'Aulet, núm. 12, p. 14-17.</p> | XVIII-XX | Estructura seccionada. | <p>Restes d'un forn de pega simple excavat al marge de llevant del camí, en el terreny granític que caracteritza la zona. Es conserva la part del pou del forn, que presenta una planta ovalada, tot i que en l'actualitat està seccionat (probablement pels diversos arranjaments del camí). Té unes mesures aproximades d'un metre d'alçada per uns 0,70 metres d'amplada, amb l'interior ple de sediments (terra, fulles i pinassa). S'observen les parets rubefactades per l'acció del foc.</p> | 08075-439 | Camí de la serra Polsaruda - Paratge de can Brugueràs - Zona de Canyamars | <p>La pega s'obtenia de la resina dels pins. Es tracta d'una substància negra que s'estova amb la calor i era utilitzada per calafatar la fusta dels vaixells, per encolar peces de fusta, per segellar les bótes, per donar resistència a les sabates, etc. Els pegaires tallaven l'arbre i, tant les arrels com la soca, es deixaven podrir uns anys, quedant-ne la teia. Aquesta teia era utilitzada tant per fer llum com per obtenir-ne la pega, mitjançant un procés de doble destil·lació. Les pegueres o forns de pega estaven bastits als marges i formats per tres parts diferenciades: el pou de forma ovalada i amb una petita obertura superior, l'olla o dipòsit on es recollia el quitrà que suava de les teies i la pastera o dipòsit de fusta, on es deixava solidificar la pega. En general, aquesta activitat es desenvolupà sobretot des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Donades les petites dimensions de l'estructura és probable que aquest forn produís pega per a usos domèstics.</p> | 41.6031900,2.4809800 | 456750 | 4605850 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48349-foto-08075-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48349-foto-08075-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48349-foto-08075-439-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48350 | Tram empedrat del Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-empedrat-del-cami-ral | <p>RIBAS I BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 75.</p> | IIIaC-VdC | <p>Antic tram empedrat disposat en paral·lel al traçat actual del camí de la serra Polsaruda, al marge nord d'aquest camí i a uns 15 metres dins del bosc. Es tracta de les restes conservades d'un curt tram de via empedrada d'uns 100 metres de longitud, emmarcat per un conjunt d'afloraments o boles granítiques característics de la zona. La via està formada per un paviment de lloses de pedra planes encaixades amb altres pedres de mida més petita que regularitzen el nivell. També s'observen trams formats pels afloraments de la mateixa roca natural de la zona. Destaca, en un lateral, una de les antigues cunetes d'obra que delimitaven aquest paviment empedrat, la qual conserva les impromptes deixades pel pas dels vehicles.</p> | 08075-440 | Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>L'arqueòleg mataroní Marià Ribas documentà aquestes restes a mitjans dels anys 50 del segle XX. L'identificà com un possible tram de via romana.</p> | 41.5899200,2.4698800 | 455816 | 4604383 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48350-foto-08075-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48350-foto-08075-440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48350-foto-08075-440-3.jpg | Inexistent | Popular|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, aquest tram s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|83 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 48351 | Forn de pega del pla dels Joncs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-pla-dels-joncs | <p>RANGIL, Dani (2012). 'Els forns de pega'. L'Aulet, núm. 12, p. 14-17.</p> | XVIII-XX | Ple de sediments i mig enderrocat. | <p>Restes d'un forn de pega simple excavat damunt del marge de ponent d'un camí, en el terreny granític que caracteritza la zona. Es conserva la part del pou del forn, que presenta una planta ovalada, lleugerament rectangular. Presenta unes mesures aproximades de 0,70 metres d'alçada per un metre d'amplada, amb l'interior ple de sediments (terra, fulles i pinassa). A la part superior es conserven algunes pedres que delimitaven la boca, en l'actualitat cobertes de molsa. L'estructura està mig enderrocada, amb un forat en una de les parets.</p> | 08075-441 | Pla dels Joncs - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La pega s'obtenia de la resina dels pins. Es tracta d'una substància negra que s'estova amb la calor i era utilitzada per calafatar la fusta dels vaixells, per encolar peces de fusta, per segellar les bótes, per donar resistència a les sabates, etc. Els pegaires tallaven l'arbre i, tant les arrels com la soca, es deixaven podrir uns anys, quedant-ne la teia. Aquesta teia era utilitzada tant per fer llum com per obtenir-ne la pega, mitjançant un procés de doble destil·lació. Les pegueres o forns de pega estaven bastits als marges i formats per tres parts diferenciades: el pou de forma ovalada i amb una petita obertura superior, l'olla o dipòsit on es recollia el quitrà que suava de les teies i la pastera o dipòsit de fusta, on es deixava solidificar la pega. En general, aquesta activitat es desenvolupà sobretot des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Donades les petites dimensions de l'estructura és probable que aquest forn produís pega per a usos domèstics.</p> | 41.6235400,2.4883000 | 457373 | 4608106 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48351-foto-08075-441-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | |||||||
| 48352 | Forn de terrissa de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-guinart | <p>EDITORIAL ALPINA (2015). Montnegre Corredor. Parc del Montnegre i el Corredor. Granollers: Alpina.</p> | XIX-XX | Completament tapat per la vegetació | <p>Forn de terrissa de planta irregular bastit en el talús d'un camp sense treballar, al nord del camí que porta al Santuari del Corredor des del coll de can Bordoi. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, disposada irregularment i lligada amb morter de calç. Presenta una gran boca d'entrada d'arc rebaixat fet amb maons disposats a sardinell, emmarcada per un mur lateral a mode de contrafort. Aquest està bastit en pedra de diverses mides disposada de manera regular. A l'interior de la boca s'observa l'accés a la fogaina inferior, amb una obertura quadrada bastida en pedra.</p> | 08075-442 | Veïnat del Far - Zona del Far | <p>En l'actualitat, l'estructura està completament tapada per l'abundant vegetació existent a la zona.</p> | 41.6254300,2.4334300 | 452804 | 4608345 | 08075 | Dosrius | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48352-foto-08075-442-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: el Fornot. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98|119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:12 | ||||||||
| 38156 | Escoles Municipals Bernat de Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-municipals-bernat-de-riudemeia | XX | <p>Edifici que comprèn un cos central de planta semisoterrada, baixa i pis, i ales laterals d'una sola planta. La coberta és a quatre aigües. En el cos central l'entrada s'adelanta respecte el pla de façana i crea un porxo d'accés amb arcs adovellats. El semisoterrani es transforma en planta baixa en la part posterior aprofitant el desnivell del terreny. Elements decoratius característics de l'arquitectura civil; pedra als sòcols de l'edifici, i una sobrietat manifesta en els ornaments de les llindes i els remats de façana.</p> | 08009-163 | Nucli urbà. C. Bernat Riudemeia, 27 | <p>El 1932, inaugurades per Francesc Macià, president de la Generalitat.</p> | 41.5532500,2.4012900 | 450071.06 | 4600349.53 | 1930-32 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38156-foto-08009-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38156-foto-08009-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jeroni Martorell i Tarrats, arquitecte | Aquest tipus d'edifici responia al model d'educació separada per a nens i nenes, l'entrada i serveis comuns es situaven en el cos central, i a partir d'allí es repartien en dues ales laterals. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||
| 38157 | Can Puig i Cadafalch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-i-cadafalch | <p>BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró</p> | XX | Elements de fusteria en mal estat, inclosa la pèrgola de la façana a la Plaça de Vendre. Alguns elements de façana amb envelliment per humitats. | <p>Vivenda aïllada de planta baixa i dues plantes pis. La planta és irregular, resultat de la unió de tres cases velles, adaptant-se a la façana del carrer i de la plaça. A les façanes de sud i ponent hi ha galeries, entre la façana vella i nova. Per la part posterior és el mateix edifici que limita amb el C. Dolors Monserdà, per davant té el pati i les terrasses. L'interior es caracteritza per la diferència de nivells entre sales, mulltitud d'espais cantoners, perspectives allargades i punts de vista estrets. En la decoració el que més destaca és l'ús de la fusta i la presència de columnes de marbre.</p> | 08009-164 | Nucli urbà. Plaça del Vendre i C.Dolors Monserdà. | <p>En data d'agost de 1897 es demana llicència per a construir. Posteriorment es demanen permisos per ampliacions o modificacios sempre signades per l'arquitecte Antoni Gallissà. S'hi establí la seva vivenda temporal, que encara és propietat dels descendent. També s'hi conservenmaquetes de guix d'obres de l'escultor Eusebi Arnau, amb qui havia col·laborat en diverses ocasions.</p> | 41.5547300,2.4001800 | 449979.06 | 4600513.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38157-foto-08009-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38157-foto-08009-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38157-foto-08009-164-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Josep Puig i Cadafalch | 105|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||
| 38158 | Font del Ferro (Font de Dalt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-font-de-dalt | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XX | Reconstruïda de fa poc | <p>Construcció popular d'una sola planta, avui restaurada, de parets de paredat i maó massís, amb teulada a dues aigües. S'hi pot observar una certa similitud amb la Font del Manantial de Clarà, sobretot pel que fa a l'ús de l'arc apuntat.</p> | 08009-165 | Torrent de Burriac | 41.5422500,2.3885500 | 449000.04 | 4599135.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38158-foto-08009-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | |||||||
| 38159 | Casa situada al C. Cristòfor Colom, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-cristofor-colom-10 | XX | Restaurat recentment | <p>Edifici entre mitgeres, de planta baixa. Destaca el tractament de façana, amb motllures i esgrafiats, així com balaustrada en el remat superior, seguint una decoració classicista. Cal observar també el ferro forjat en les reixes de les finestres.</p> | 08009-166 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom, 10 | 41.5540500,2.3992700 | 449903.06 | 4600439.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38159-foto-08009-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 | ||||||||
| 38160 | Cal Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manya | XX | <p>Casa de cos de planta baixa i pis, amb terrat a la coberta. Destaca el treball en ferro forjat del balcó del primer pis, i la decoració amb ceràmica vidriada de la façana.</p> | 08009-167 | Nucli urbà. C. Josep Solé, 8 | 41.5537500,2.4004100 | 449998.06 | 4600404.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38160-foto-08009-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment hi ha la seu del Grup de Muntanya d'Argentona | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,46 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc