Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41913 | Llegenda d'en Perot de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-perot-de-cabrera | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 269-272. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 67-69. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 71-73.</p> | <p>En Perot era un pescador de Cabrera, que tenia per costum agafar la barca amb uns companys mariners. Veient que no arribaven a l'hora habitual, i davant una mar encalmada, decidí d'anar a pescar tot sol, fins que s'arraulí i s'endormiscà. Des del cim de Buriac un grup de bruixes van veure com un barca sola semblava abandonada al mig del mar, i decidiren abordar-la. Li feren un encanteri pel qual la barca les traslladà a Amèrica en un moment, creuant el mar en pocs segons. Allí les bruixes causaren maldestats a cor què vols fins que se n'atiparen, amb en Perot amagat al fons de la barca. Un cop satisfetes tornaren a Cabrera en un moment, i marxaren a Burriac, deixant a en Perot, asturat, dins la barca. El pescador es quedà com a prova del viatge d'una nit a Amèrica, les fulles i fruits exòtics que caigueren dins la barca en el breu periple americà.</p> | 08029-178 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 41914 | Llegenda del pastor i les bruixes de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pastor-i-les-bruixes-de-les-encantades | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 70. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 73-75.</p> | <p>Un pastor de Vilassar, al voler tancar el ramat al vespre, s'adonà que li faltava bestiar. Quan tornà a l'indret on havia estat pasturant, al Montcabrer, tot cercant les bèsties perdudes, topà amb un grup de bruixes que ballaven i cantaven a la vora de la cova de les Encantades. El pastor va intervenir en les seves cabòries esmentant el dia del Senyor, diumenge, i elles van fugir espaordides, tant per la sobtada interrupció com pel fet de parlar de nostresenyor. S'explica que aquesta és la causa que ja no quedin bruixes a la muntanya del Montcabrer.</p> | 08029-179 | Cova de les Encantades | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 41915 | Llegenda dels castigats per les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes | <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> | <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> | 08029-180 | 41.5217000,2.3907700 | 449169 | 4596852 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||||||
| 41916 | Llegenda de Sant Feliu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..</p> | <p>Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.</p> | 08029-181 | 41.5279600,2.3924000 | 449310 | 4597547 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||||||
| 41917 | Creença en les mines del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-en-les-mines-del-castell-de-burriac | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàgs. 47 i 263-264. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 130. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 254.</p> | <p>Com de la majoria de castells o monestirs de casa nostra, hi ha la creença que hi ha galeries subterrànies o mines que intercomuniquen el Castell de Burriac amb d'altres indrets. Concretament, en el cas de Burriac, s'ha cregut que aquestes vies subterrànies el comuniquen amb el Castell de Vilassar de Dalt, amb el santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, amb unes pedreres d'Argentona, i ja de Cabrera amb Can Fontanals, amb la Creu de Montcabrer, o amb la Cova de les Encantades.</p> | 08029-182 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 41918 | Creença del volcà de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> | <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> | 08029-183 | 41.5257800,2.3839600 | 448604 | 4597309 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||||||
| 41919 | On van els nens de Cabrera que no fan bondat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/on-van-els-nens-de-cabrera-que-no-fan-bondat | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 133.</p> | <p>Recollida en el llibre de Coll i Modolell, es referencia el què s'explicava a la canalla per tal que es portessin bé. Els pares amençaven les critures que si no feien bondat els durien a la Cova de la Mala Dona (Cova de les Encantades) on hi vivien unes bruixes què feien molta por.</p> | 08029-184 | Cova de Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 41920 | El nom de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-cabrera | <p>Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.</p> | <p>S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.</p> | 08029-185 | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||||||
| 41921 | Les 'figues seques' del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-figues-seques-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.</p> | <p>Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.</p> | 08029-186 | <p>En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 41922 | Festa Major Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-agell | Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra al veïnat d'Agell, que es celebra als voltants de la festivitat de la patrona de Santa Elena d'Agell, Santa Elena. Aquesta festa major és la tercera del poble a part de la Festa Major de Sant Feliu (també anomenada Festa Major d'Estiu),i de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia de l patrona és el 18 d'agost i a redòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major d'Agell va tenir lloc entre els dies 17 i 18 d'agost , i va comptar amb una modesta programació d'activitats en comparació de la Festa Major de Sant Feliu, de la que destaca l'ofici solemne i la benedicció de panets. | 08029-187 | Veïnat d'Agell | 41.5343000,2.4043600 | 450312 | 4598243 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 41923 | Festa Major de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu-0 | Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra als voltants del seu patró, Sant Feliu. Aquesta festa major és la també anomenada Festa Major d'Estiu, en contraposició de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia del patró és l'1 d'agost i aredòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major va tenir lloc entre els dies 31 de juliol fins el 3 d'agost, i va comptar amb més de 40 activitats adreçades a petits i grans. | 08029-188 | Nucli antic de la població | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 41924 | Fira Iberorromana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-iberorromana | Festa de caràcter biennal que es realitza al municipi per tal de promocionar el ric patrimoni històric i arqueològic, en especial el que fa referència als períodes ibèric i romà. Actualment (2016) ja s'han realitzat XVIII convocatòries d'aquesta fira. El programa d'activitats, a part de centrar-se en potenciar el patrimoni històric i cultural, també compta amb espectacles d'ambientació, gastronòmics i de venda per tal d'enfortir i promocionar l'activitat econòmica del poble. En la darrera convocatòria, la XVIII fira, es van programar una cinquantena d'activitats, celebrades en 3 dies (del 29 al 31 de maig de 2015). | 08029-189 | Diferents indrets | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 41940 | Roca Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llobatera | BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | Sediments molt erosionats. | Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona. | 08030-13 | Roca Llobatera a la Serralada de Marina | Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres. Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien 'El Maño' perquè venia de l'Aragó. | 41.5315800,2.3465800 | 445490 | 4597976 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 41985 | Pedra d'en Muneret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-den-muneret | Potser l'extracció de pedra ha malmès el jaciment. | Blocs granítics isolats en pendent que formen una petita cavitat. En una de les moltes escletxes que hi ha entre bloc i bloc, es va trobar (2005) una destraleta de pedra polida. A la part superior de la cavitat es poden observar un conjunt de cinc clivelles artificials disposades de forma alineada en sentit transversal. A la resta paral·lela a aquestes clivelles semblen conservar-se impromtes d'altres clivelles. També s'observa unes arestes en sentit longitudinal i un allisament artificial de la superfície de la roca. Aquests senyals en blocs granítics, ja s'han documentat en d'altres municipis de la Serralada Litoral, cas d'Alella. Corresponent a sistemes d'extracció de pedra mitjançant tascons documentats des d'època romana. Recordem, però, que a 100 metres es troba l'antiga Pedrera. Així, doncs, és molt possible que el bloc de la Pedra d'en Muneret fos més gran i la cavitat també. | 08030-58 | Aprop del Turó d'en Torres | La descoberta d'aquest nou jaciment prehistòric es deu a Laura Bosch, que és qui ens hi ha acompanyat. En motiu de realitzar unes fotografies per l'edició d'un llibre sobre l'entorn natural de Cabrils, aquest mateix any 2005, es va realitzar la troballa de la destraleta. També ens ha informat que la petita cavitat que forma un dels blocs servia de refugi per en Muneret, que era l'amo de les vinyes d'aquests terrenys. Allà hi dormia sovint acompanyat d'una serp que hi tenia el cau. | 41.5324300,2.3494400 | 445729 | 4598069 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un nou jaciment en relació al llistat de la Carta Arqueològica i per tant, s'hauria de donar a conèixer a la Generalitat perquè s'afegeixi.La troballa de la destral situa aquest element en un jaciment prehistòric, possiblement neolític. Però amb la tècnica detectada per extreure pedra dels blocs granítics no es pot determinar un període tancat perquè es tracta d'una tècnica molt antiga utilitzada fins fa poc. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 42030 | Jaciment de Can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mastruc | RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona, 1952, p. 19. | Visibilitat escassa | Troballa en aquest indret d'una destral de basalt de 112 mm. de llarg, així com també d'un martell del mateix material; 'Prop d'una sitja ibèrica, en la part muntanyosa, prop de can Truch'. | 08030-103 | Can Mastruc | 41.5378000,2.3558200 | 446266 | 4598661 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaciment que no estava fitxat a la Carta Arqueològica tot i que la notícia és antiga i la informació ens l'ha passat Ramon Coll que va fer el recull bibliogràfic prèvi a la Carta Arqueològica.La sitja referida pot ser la de Can Genis. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 42031 | Cau de les Formigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-formigues-0 | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. FARELL, David i PINEDA, Oriol (2001). El poblament prehistòric a Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics. XVII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 261-270. Museu-Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2001. | Poca sedimentació | És un abric en forma de gran torre rocallosa amb obertura des de dalt i pel cantó del SE, situada en un lloc de fort pendent. S'observen escletxes, i a priori és un lloc d'habitabilitat difícil. Un treball de recerca (COLL, R; JÁRREGA, R i PREVOSTI, M: 2005) ha evidenciat les següents dades: Ceràmica atribuïda a l'edat del bronze: un fragment de paret, erosionada. Ceràmica ibèrica comuna: 7 fragments sense forma. Material constructiu: un fragment rodat de tegula amb llavi. | 08030-104 | Turó del Montcabrer | Possiblement es refereix a un jaciment ja citat per M. Ribas. | 41.5238100,2.3854900 | 448730 | 4597090 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es pot descartar que part del material hagi estat arrossegat des de més amunt, ja que dins de l'abric estrictament hi ha poc sediment. A títol anecdòtic s'ha de dir que algú, modernament, s'ha entretingut en fer-hi pintures pseudo-llevantines, podent-se veure cérvols, cabres, dones, etc.Volem agrair les facilitats donades per l'equip del projecte de recerca. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 42032 | Camí de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mataro | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. | Perilla per estar envoltat de finques. | Petita llenca de terreny erm, amb alguns garrofers i magraners, envoltat de cases. No és pla, sinó que s'aixeca en direcció al Sant Crist i fa pendent cap a la C-32, que es troba just per sota. Aquest jaciment es va localitzar com a resultat d'un projecte de recerca dirigit per Ramon Coll, Ramon Jàrrega i Marta Prevosti, consistent en prospecta la zona del Montcabrer. El projecte abastava els termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils i es va desenvolupar durant tres anys. El material documentat fou: Ceràmica atribuïble a l'Edat del Bronze: un minúscul fragment de vora amb una impressió digital sobre el llavi, un fragment de vora de tenalla gran, un fragment de vora de tenalla mitjana, quatre suspensions horitzontals, un fragment de fons pla, un fragment de paret decorada mitjançant un cordó amb impressions i 46 fragments informes, quatre dels quals presenten espatulat en la paret externa Ceràmica ibèrica comuna: un fragment de paret amb arrencament de nansa, i 8 fragments sense forma. Àmfora romana laietana: un fragment de paret carenada (Dr. 1 o Dr. 2-4?), i 3 més sense forma. Àmfora romana indeterminada: un fragment de paret Material constructiu: un fragment de vora de tegula, i 15 fragments plans. Ceràmica vidrada moderna: una vora i dos fragments de fons Ceràmica de cronologia indeterminada: un fragment de vora i 6 fragments de paret No cal dir que l'element més interessant és la concentració de material prehistòric evidenciat enfront del núm. 22 del Camí de Mataró, indicatiu de les restes d'un possible assentament datable en el bronze inicial-mig. Aquesta troballa presenta similituds amb els propers jaciments de Can Bardina (Cabrera de Mar) i la sitja del Camí del Mig, també de Cabrils. També s'hi troben en superfície alguns materials iberoromans, que poden haver estat arrossegats des d'àrees més enlairades, i que no tenen a priori res a veure amb les evidències històriques anteriors. | 08030-105 | Camí de Mataró (davant el núm. 22) | Jaciment descobert per l'equip del projecte de prospeccions (veure bibliografia). | 41.5156600,2.3826000 | 448482 | 4596187 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només es van explorar els talls producte de l'obertura dels carrers moderns, on no s'ha localitzat cap construcció antiga. Els materials arqueològics es van trobar especialment en un sector de tall, que es troba justament davant del núm. 22 del Camí de Mataró, on s'observa la presència de material fet a mà sense rodar, tot en un estrat, que els autors del treball li atribueixen una cronologia del bronze inicial-mig. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 42036 | Llegenda de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-labella | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pp. 25 i 26. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Recull bibliogràfic | En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils. El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal. | 08030-109 | Creu de l'Abella | Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi. | 41.5342800,2.3760900 | 447954 | 4598258 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42037 | El cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 75 76. LLINÉS, S. (1952): La creu de Montcabrer, a Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7. | Recull bibliogràfic | S'explica que hi havia a Cabrils un pastor arribat d'alta muntanya, i que tothom coneixia com el Cabrer. Tenia la facultat i els coneixements per guarir moltes malalties amb remeis casolans fets a partir d'herbes del camp. Els seus serveis haurien estat molt útils a les encontrades ja que la seva fama estava molt estesa. Sembla que va morir un dia fred d'hivern a la muntanya del Montcabrer. No en sabem més detalls. Però sí que el poble com a penyora d'agraïment li va erigir una gran creu, en el mateix lloc on va ser trobat mort. | 08030-110 | Cabrils | Història de característiques etimològiques que la trobem publicada A L'Estrella de Burriac (1952), una revista local i recollida per COLL, R i MODOLELL, J.M (1999). Hi ha molta gent convençuda que els topònims de Montcabrer, Cabrera i Cabrils tenen l'origen en aquell famós cabrer. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42038 | La pastora de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastora-de-cabrils | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 67-69. MAS ABRIL, Francesc (1928): La Musa popular. Barcelona. | Recull bibliogràfic | Una pastora que vivia amb el seu fadrí, ja que era òrfena, es va posar a cantar mentre pasturava les seves vaques. En Galderic, que era mosso a Ca l'Abril, la va sentir i decidí acompanyar-la tocant el flabiol. Atrets cadascun d'ells pel so de l'altre, decideixen anar-se a trobar. Així que es van veure s'enamoraren, però el senyor de l'encontrada / del més alt poderiu es llençà sobre la noia i ferí en Galderic, fugint ràpidament per un camí escabrós. Amb la confusió, el mosso queda ben distret i ens explica Mas Abril que ple de ràbia comença a cridar mentre el maligne fuig amb la seva enamorada. S'agafa a una pedra fent-la rodolar muntanya avall fins que esclafa al monstre i a la xicota. El poema comença així: De cor sé una rondalla; la sé des de petit. La mare la contava Quan me duia a dormir I acaba d'aquesta manera: Temps hà que no refila, ni mica, en Galderich; no baixa a la clotada ni es a câl Abril. Ab un vellet fa vida Y pastura bovins... Perdé'l jay la fillola, Però, li nasqué u fill! Aqueixa es la rondalla Que sé des de petit. La mare la contava Quan me duya a dormir. | 08030-111 | Cabrils | Rondalla presentada en forma de poema per Francesc Mas-Abril, nascut a Vilassar de Dalt. Es caracteritzà per donar tractament etnogràfic als seus escrits. Literàriament és un poeta menor, però els seus textos són molt interessants pels estudiosos de l'etnografia del Maresme. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42042 | Festa Major de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-santa-creu | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar. | Vigent | Setmana festiva que enllaça la festivitat de Sant Jordi (23 d'abril) amb la Festa Major (3 de maig). Es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, etc. Un vell costum arrelat a Cabrils és la benedicció del terme en finalitzar l'Ofici, sovint cantat. També s'organitzen ballades de sardanes, trobades de puntaires, concursos de pintura i dibuix, trobades de motos antigues, un sopar popular, concerts, arrossades, exhibició de gossos d'atura,... L'any 2005, es va editar i regalar un llibret amb el recull de motius, malnoms i topònims de Cabrils. El dia 3 de maig es celebra la festa de la Santa Creu, que per alguns autors és la cristianització de la festa de l'arbre de maig. La tradició ens diu que, tal dia com aquest, Santa Elena, mare de l'emperador romà Constantí, troba la creu de Jesucrist (la Vera Creu). La relació entre la creu i l'arbre de la vida com a símbol de regenerció (resurrecció) de la natura és evident. Benedicció del terme: els nens i les nenes sortien de casa portant una creu engalanada i un plat amb pètals de roses i fent la salutació: -Senyor galant, vostè que té la cara de diamant, un dineret per Santa Creu. -Senyora Rosa, vostè que té la cara tan formosa, un dineret per la Santa Creu. Després la processó l'encapçalava el mossèn, portant al Vera Creu, arribant el lloc de benedicció on es llegia un fragment de cada evangeli: de cara a l'Est es demanava que Déu beneís i santifiqués el terme; de cara a l'Oest es demanava que beneís el poble i li concedís Pau; cara al Sud es demanava la intercessió de Maria i beneís els camps; de cara al Nord es demanava que allunyés el dimoni, les tempestes i el llamp, els guardés de tot mal i conservés els fruits de la terra. Després es feia el senyal de la creu sobre els punts cardinals amb la Vera Creu i es tornava al temple cantant un Te Deum. | 08030-115 | Cabrils | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42064 | Fons del Museu - Arxiu de Vilassar de Dalt procedent de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-arxiu-de-vilassar-de-dalt-procedent-de-cabrils | BENITO i MONCLÚS, Pere (1997) Catàleg de la documentació en pergamí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt. Fons Armengol. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1997. Inèdit. | El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt està ubicat a la Masia de Can Banús, des de l'any 1974. Correspon a l'antic mas canals, depenent del monestir de Sant Marçal del Montseny. Els Canal, com la resta de pagesos dependents de Sant Marçal del Montseny, obtingueren la condició d'aloers l'any 1365. A la segona meitat del segle XV passà a denominar-se Serra. Està inventariada en el catàleg del Pla Especial de protecció del patrimoni de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. La temàtica del museu està centrada en arqueologia, ciència i tècnica (tèxtil), però també alguns element d'art, arts decoratives i etnografia. No disposa d'una exposició permanent, sinó que s'hi fan diverses exposicions temporals, fruit del treball de les diferents seccions de col·laboradors voluntaris (arqueologia, història, fotografia, pessebristes ....) o d'entitats locals. Segons consta en el registre de museus de la Generalitat, la data de formació del museu és de 1961, com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel 'Grup d'Arqueologia Local'. Els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de subcomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d'Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40 que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es van recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. Actualment el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt consta com col·lecció dins el Registre de la Generalitat i està treballant amb l'objectiu de registrar-se com a Museu. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El material procedent de Cabrils ubicat en el seu fons és: Màquina de moneda falsa procedent de Can Xinxa Material arqueològic obtingut durant l'època de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueològiques, per les excavacions de Jaume Ventura i el grup local d'arqueologia. Hem constatat els següents elements: Núm. 120: àmfora reconstruïda procedent del Montcabrer. Núm. 119: una sivella de bronze. Núm. 403: 6 fragments de sílex procedent de la Cova de les Encantades. Núm. 528 i 529: elements de sílex procedent de donacions. Núm. 1544 i 1550: dos tampons de La Concòrdia. Núm. 2283 a 2288: diversos fragments de ceràmica grollera feta mà procedents de la zona de la Mútua Metalúrgica. Un altre lot procedent de Cabrils que es conserva en el Museu-Arxiu de Vilassar és una sèrie de documents referits a una mateixa finca, relacionats amb l'Hostal de la Plaça. Hi ha escriptures, capítols matrimonials i altres des de principis del segle XVIII fins a principis del segle XX. Aquests documents van ser una donació d'Aurora Mas, el novembre de 2004. També es conserva documentació procedent de Ca l'Armengol de Cabrils (masia avui desapareguda). Es tracta d'una quarantena de pergamins restaurats i classificats per Pere Benito. | 08030-137 | C. Marquès de Barberà, 9 de Vilassar de Dalt. | Amb la desaparició de Jaume Ventura també es van perdre materials i informació que només tenia ell. És possible que s'hagin perdut peces extretes de jaciments de Cabrils, però això mai ho sabrem. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42064-foto-08030-137-1.jpg | Física | Antic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per consultar aquests fons us podeu posar en contacte amb el Museu 93 750 74 88. | 80|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 42073 | Turó de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-cirera | UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona, pàg. 176. | No es veuen restes, hi ha molta brolla. | Pau Ubach parla de l'excavació de 4 abrics amb enterraments eneolítics. Aquest possible jaciment no està recollit a la Carta Arqueològica. Nosaltres ens hi hem passejat però no hem vist restes ceràmiques. Hi ha molt de sotabosc dificultant en extrem el pas. Si que és cert que es veuen força aglomeracions de blocs granítics, però són de difícil accés. | 08030-146 | Turó de la Cirera | 41.5417700,2.3746500 | 447840 | 4599090 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 42085 | Col·lecció del Museu de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-cabrils | CALLS, Albert (1993) Museu històric municipal de Ca l'Arrà (Cabrils). La Clau, nov-93 del 12 al 18 Ca l'Arrà. Díptic de difusió. | No hi ha un magatzem que reuneixi les condicions mínimes de conservació. | La temàtica és bàsicament etnogràfica: pagesia, oficis artesans, espais domèstics. També s'hi contemplen les ciències naturals i l'arqueologia. Els diferents àmbits han vingut donats per les motivacions dels voluntaris que el porten. En aquests moments, els materials es troben repartits en diferents llocs, tots provisionals: Can Campins, Font Picant i cases particulars. Destaca el material arqueològic i etnogràfic, i també un parell de plànols del segle XIX, un retaule de 1727 que podria tractar-se del que, segons algunes notícies, estava a la capella de Sant Cristòfol fins fa uns anys. També hi ha una quantitat significativa de documentació variada i una bona col·lecció de fotografies. | 08030-158 | Can Campins (C. Can Campins s/n) | A partir de l'any 1982 un grup de ciutadans de Cabrils van decidir endegar un museu on poder recollir els objectes i testimonis de la història de la població. Es va plantejar a l'Ajuntament, el qual va decidir que pagava el lloguer de la finca de Ca l'Arrà, seu del museu. Des de llavors es van dedicar a buscar tot tipus d'estris per fer realitat el museu. Dos anys més tard, el 19 d'agost de 1984, l'inaugurava oficialment el senyor Miquel Coll i Alentorn, llavors President del Parlament de Catalunya. Sempre ha funcionat amb el treball voluntari, més o menys intens segons la conjuntura. Es va intentar crear un sistema de seccions temàtiques segons les afeccions dels components, encara que no va arribar a bon terme. La única cosa que no ha variat des dels seus inicis ha estat el grup originari de 4 o 5 persones que s'han anat trobant regularment. Des de la seva inauguració s'han fet activitats diverses com exposicions i tertúlies, a la vegada que s'ha col·laborat en diversos actes de caire cultural. | 41.5255100,2.3637300 | 446916 | 4597292 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-3.jpg | Física | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La ubicació actual és provisional a l'espera de traslladar-se a la nova seu. No hi ha cap projecte museològic. | 80|85|94|98|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 42086 | Festa Major de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-elena | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Vigent | És la Festa Major d'estiu, que es fa per Santa Elena, el 18 d'agost. L'acte central és l'Ofici de Festa Major amb una Missa solemne en honor a Santa Elena, on acostuma a haver-hi la participació de corals. Les activitats organitzades són majoritàriament de caràcter lúdic i festiu: vermuts, dinar de Festa Major, gelatada, cercaviles de gegants, diables, ball, concerts, jazz o les tradicionals cantades d'havaneres. Els nens tenen la seva quota de participació amb els espectacles infantils, tallers de jocs, etc. També es fan actes culturals, com l'escenificació d'obres teatrals o exposicions. | 08030-159 | Cabrils | Cap els anys 20 es feia el 'Tívoli' una mena d'envelat d'estiu sense veles, que es va fer per darrera vegada l'any 1972. Des de fa uns anys coincideix amb la Mostra Gastronòmica. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 42104 | Monument commemoratiu del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-del-millenari | Monument commemoratiu dels mil anys del nom de Cabrils i els 175 anys del municipi autònom. Plafó de 35 rajoles de 20 cm (7 x 5 ) on es pot llegir: 'Els cabrilencs que hem viscut la commemoració dels mils anys del nom de Cabrils i els cent setanta-cinc de creació del municipi, en deixem constància pel futur' / Cabrils / 1000 anys de nom / 175 de municipi/ maig del 1996 maig del 1997/ | 08030-177 | Plaça de l'Església s/n (a la paret del pati de la Rectoria) | Plafó col·locat per commemorar el Mil·lenari del nom Cabrils i perquè en quedés constància. | 41.5256400,2.3683700 | 447303 | 4597303 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42104-foto-08030-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42104-foto-08030-177-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 42139 | Pedra de l'Elefant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lelefant | La facilitat d'accés fa que tingui pintades i alguna deixalla. | La Pedra de l'Elefant és un aflorament rocós de leucogranits que es troba enmig d'un bosc de pins i està situat entre el turó de Montcabrer i el turó de l'Infern, a la carena just al límit entre Cabrils i Cabrera de Mar. Té el seu origen a finals del Paleozoic (finals del Terciari, 570-250 milions d'anys), concretament en les forces compressives de l'orogènia herciniana (300-250 milions d'anys) que van plegar i aixecar els materials d'origen magmàtic. Posteriorment, la meteorització i erosió han acabat de modelar la forma actual. Des d'aquest punt estratègic es pot contemplar el castell de Burriac i els municipis de Cabrils i Cabrera. La Pedra de l'Elefant és un punt d'interès marcat en l'itinerari 'La creu de Montcabrer' del Parc de la Serralada Litoral. | 08030-212 | Montcabrer | 41.5250500,2.3844500 | 448644 | 4597228 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42139-foto-08030-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42139-foto-08030-212-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 42140 | Teix de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-rectoria | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Teix (Taxus baccata) situat al jardí parroquial de la Rectoria. El teix és un arbre de creixement molt lent, és de fulla perenne i aquestes són aciculars i decurrents, de color verd fosc. Té una escorça de color bru, llisa però clivellada en forma de crostes. La capçada és piramidal i les branques neixen molt obertes. Dimensions: perímetre 1,56 m, DBH 0,50 m. | 08030-213 | Rectoria (Pl. de l'església, s/n). | 41.5264400,2.3679900 | 447272 | 4597392 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42140-foto-08030-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42140-foto-08030-213-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El teix és una espècie protegida en estat silvestre per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Aquest arbre està inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42141 | Montcabrer - Turó de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcabrer-turo-de-linfern | AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. HERRERO, N. (Coord.) 2001. Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Universitat Autònoma de Barcelona. | Tot i ser elements que difícilment es poden malmetre físicament, si que cal destacar la progressiva urbanització de tota la vessant de Cabrils d'aquests turons, que en degraden el paisatge i atractiu visual, a banda dels impactes derivats de la freqüentació (pintades, residus, etc.) | Els cims de Montcabrer i el turó de l'Infern es localitzen a l'extrem nord-est del municipi de Cabrils, i tenen una alçada de 307 i 325 metres respectivament. Aquests cims formen part de l'afloraments de leucogranits de Montcabrer-Burriac, que presenta una morfologia tabular d'aproximadament 100 m de gruix. Aquests cims dibuixen una àrea d'especial diversitat liquenològica, grafiada com a tal als plànols del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, ja que en ells s'hi troba una gran diversitat d'espècies de líquens silicícoles com Aspicilia contorta, Buellia badia, Buellia spuria, Caloplaca irrubescens, Candelariella vitellina, Catillaria chalybeia, Diploschistes gyrophoricus, Lecidea plana, Parmelia pulla, Parmelia verrucigera, Phaeophyscia cernohorskyi, Toninia cinereovirens, Toninia squalida, etc. | 08030-214 | Montcabrer - Turó de l'Infern | 41.5279900,2.3801400 | 448287 | 4597557 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42141-foto-08030-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42141-foto-08030-214-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els leucogranits corresponen als cims més alts ja que són molt més resistents a la meteorització i a l'erosió que els altres materials que els envolten (majoritàriament granodiorites i tonalites).Alguns del líquens presents en aquests turons són indicadors de bona qualitat de l'aire i poca pertorbació.Aquests cims estan inclosos a l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya dins de la geozona del Castell de Burriac ja que aquesta és de gran interès en el camp de la pretrogènesi de roques ígnies | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 42142 | Surera de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-burriac | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina surera (Quercus suber) situada al camí de la Font de Cabrera. Té una alçada d'uns 10 m i un perímetre de gairebé 3 m. Presenta dues branques principals, que es ramifiquen a 1,5 m del sòl, i una d'elles creix en un angle molt obert. Dimensions: perímetre 2,77 m, DBH 0,89 m. | 08030-215 | Carrer Camí de Cabrera s/n | 41.5320500,2.3793600 | 448225 | 4598008 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Al voltant d'aquesta surera n'hi ha d'altres de menors dimensions. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42143 | Alzina surera de la Galvanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-galvanya | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i no afectar-la per la presència del suro, el tronc ha estat marcat amb pintades. L'entorn d'aquest arbre està format per un gran nombre d'espècies herbàcies ruderals. | Alzina surera (Quercus suber) situada al costat del camí de la Carena. Té una alçada superior als 12 metres i una capçada molt ramificada. A la part baixa del tronc es pot veure que fa uns anys encara s'explotava forestalment per treure suro. També són visibles marques vandàliques fetes al tronc. Dimensions: perímetre 2,68 m, DBH 0,86 m. | 08030-216 | Carrer Bellesguard, s/n | 41.5254500,2.3597400 | 446583 | 4597288 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquest arbre es va cremar l'any 1994 però va resistir bé el foc gràcies a l'escorça de suro i actualment es troba en bon estat. Malgrat tot, encara és visible l'ennegriment de l'escorça provocada pel foc.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 42144 | Til·ler de Can Campins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-can-campins | El til·ler del mas Maria està situat davant del mas Maria, a tocar del safareig. Té quatre branques principals que es divideixen del tronc cap a un metre d'alçada, aquestes branques es van ramificant successives vegades formant una gran capçada esfèrica. Té un perímetre de 2,60 m i un DBH de 0,83 m. | 08030-217 | Mas Maria | 41.5248300,2.3640500 | 446942 | 4597216 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42144-foto-08030-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42144-foto-08030-217-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | També rep el nom de til·ler del Mas Maria | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 42145 | Torre Rocallosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rocallosa | LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral. | Les torres rocalloses, també anomenades torres rocoses o tors, són formacions granítiques de gran tamany formades per blocs de granit apilats els uns sobre els altres en forma de columna. Tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, i s'han format a partir de nuclis de granit no alterats que han resistit a la meteorització química mentre que els materials que tenien al voltant s'han erosionat. La Torre Rocallosa de Cabrils està formada principalment per tres grans blocs granítics apilats, l'inferior té majors dimensions i té forma allargada, mentre que els dos blocs superiors són més amples que llargs i el superior és arrodonit per sobre. | 08030-218 | Montcabrer | 41.5228200,2.3845000 | 448647 | 4596981 | 08030 | Cabrils | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42145-foto-08030-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42145-foto-08030-218-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La Torre Rocallosa està inclosa al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 42146 | Pi del camí de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-cami-de-cabrera | Pi pinyer (Pinus pinea) situat a l'entrada de camí de Cabrera i camí de Burriac. Té la forma típica de pi pinyer, amb un tronc gruixut que es ramifica només a la part alta, formant una capçada convexa, en forma de paraigües. Dimensions: perímetre 3,20 m, DBH 1,02 m. | 08030-219 | Urbanització Sant Crist | 41.5214800,2.3846100 | 448655 | 4596832 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La capçada parcialment està en contacte amb els jardins de la finca del costat. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 42147 | Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades-o-forat-de-les-bones-dones | LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral. | En l'interior de la cova hi ha diverses pintades i restes de residus. | Geològicament, la cova de les Encantades correspon a un taffoni de grans dimensions, que té dues obertures i una alçada d'uns 2 metres. Els taffonis tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, de tal manera que hi ha una dissolució del seu interior formant-se una cavitat relativament esfèrica. Als indrets on hi ha masses granítiques amb fort pendent, amb poca vegetació i amb una estació seca, són freqüents aquestes formacions. Dins d'aquesta cova també es poden diferenciar alvèols i nius d'abelles, els primers són taffonis de petit tamany i els segons són grups d'alvèols. | 08030-220 | Turó de Montcabrer | 41.5234900,2.3859200 | 448766 | 4597054 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42147-foto-08030-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42147-foto-08030-220-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones està inclòs al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 42148 | Passeig de les Palmeres de can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-palmeres-de-can-tolra | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | El passeig de les Palmeres de can Tolrà consta d'un conjunt de 39 palmeres que ressegueixen els dos marges d'aquest passeig. Tenen una alçada força notable, d'uns 10 m, i una capçada molt frondosa que fa que les branques de les palmeres dels dos marges del passeig es toquin, creant un paisatge molt particular. | 08030-221 | Passeig de les palmeres, s/n | 41.5235800,2.3702700 | 447460 | 4597073 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquestes palmeres corresponen a palmeres de canàries (Phoenix canariensis). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42149 | Abric del Bon Repòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-bon-repos | En el seu interior i als voltants hi ha abocaments de residus i alguna pintada. | L'Abric del Bon Repòs és una cavitat formada per l'espai creat entre un apilament de blocs granítics. Aquest té forma triangular i en el seu interior hi cap una persona. | 08030-222 | Al final del carrer del Bon Repòs | 41.5236700,2.3835100 | 448565 | 4597075 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 42150 | Garrofer de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-mataro | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Garrofer (Ceratonia siliqua) situat entre el Passeig de can Roldós i el camí de l'Era Vella, en una zona ajardinada, i a la base té un petit mur de pedra. El tronc té una forma molt irregular, en forma de venes. Les dimensions són perímetre: 3,15 m, DBH: 1,05 m. | 08030-223 | Passeig de Can Roldós | 41.5205700,2.3770800 | 448026 | 4596735 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42151 | Roure de can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-xinxa | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i estar en bon estat de conservació, el fet de localitzar-se dins d'una finca d'una empresa industrial i tenir una tanca metàl·lica a tocar, fa perdre atractiu visual a l'arbre i impedeix d'acostar-s'hi. | Roure cerrioide (Quercus x cerrioides) situat a l'interior d'una finca d'una empresa del polígon industrial la Baileta can Xinxa, concretament creix al marge dret del torrent Batalló, prop on el carrer A creua el torrent. És un arbre de grans dimensions, el tronc es ramifica en dues grans branques a uns 1,5 m de terra, i aquestes es van ramificant fins crear una gran capçada. Té unes dimensions de 3,55 m de perímetre i 1,32 m de DBH. | 08030-224 | Polígon Industrial La Baileta / Can Xinxa | 41.5340800,2.3628400 | 446849 | 4598244 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure de can Xinxa està inclòs al catàleg d'Arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local de la Generalitat de Catalunya (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local) | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 42152 | Alocar de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils | <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. | <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-225 | Riera de Cabrils | 41.5175800,2.3763500 | 447962 | 4596404 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 42153 | Finca de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Caldria controlar l'expansió de l'espècie autòctona invasiva Tradescantia fluminensis, que creix especialment al sector sud-est, sota l'ombra dels roures i alzines. | L'Arborètum de Catalunya acull una mostra de la majoria d'arbres autòctons de Catalunya i una bona representació dels arbusts, sumant unes 130 espècies diferents. Aquests arbres i arbustos es troben repartits en diferents ambients, de tal manera que hi ha un sector de terra baixa, un d'alzinar, un de bosc de ribera, un de fruiters, un de muntanya mitjana i, finalment, un de l'alta muntanya. | 08030-226 | Av. de la zona esportiva, 13 - 17 | 41.5299600,2.3589800 | 446523 | 4597789 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42154 | Palmera de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-la-calma | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | La palmera de la Calma es troba situada als jardins de la residència de la Calma, té una alçada de més de 14 metres i un perímetre d'uns 2,35 metres. Aquest exemplar és una palmera de Canàries (Pohoenix canariensis), que és semblant a la palmera de dàtils (Pohoenix dactylifera), però que es caracteritza per tenir les fulles de color verd viu, dividides (pinnades), amb els segments foliars disposats en dues fileres compactes, el pecíol és relativament curt i amb espines, i els fruits (dàtils) no són comestibles. Les palmeres de Canàries també es diferencien de les palmeres de dàtils ja que no tenen rebrots. | 08030-227 | Carrer de Can Campins, s/n | 41.5261900,2.3630500 | 446860 | 4597368 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42154-foto-08030-227-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42155 | Xiprers del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Xiprers de Monterrey (Cupressus macrocarpa) situats al cementiri. Algun d'ells té unes dimensions notables, amb alçades compreses entre els 15 i 18 m i un perímetre de tronc d'uns 2,80 m. El xiprer de Monterrey és un arbre originari d'Amèrica del Nord, es caracteritza per tenir forma cònica, amb les fulles d'uns 2 mm de longitud i inflades a la punta, les pinyes són de color bru rogenc i brillants (el xiprer comú té les fulles d'1 mm i les pinyes són de color bru grisenc). | 08030-228 | Cementiri (Camí del Cementiri) | 41.5285100,2.3722600 | 447630 | 4597620 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||||
| 42156 | Plàtan de can Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-can-llorenc | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i que n'afecten la viabilitat, té clavats alguns claus per aguantar llums i lones. | Plàtan (Platanus x hispanica) situat als jardins de la masia de can Llorenç. Aquests jardins són utilitzats com a menjador d'un restaurant, de tal manera que el plàtan ofereix un ambient ombrívol i fresc. Té un perímetre de 2,86 m i un DBH de 0,92 m. | 08030-229 | C. Rafael Martínez Valls, 8-10 | 41.5253600,2.3672500 | 447209 | 4597273 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42156-foto-08030-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42156-foto-08030-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 42157 | Pi gros de can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-can-roldos | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i no afectar-ne la seva vitalitat, té clavats alguns ferros a la part superior del tronc. | Pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat a la plaça de can Roldós. Té la capçada cònica, sobre un tronc llarg i gruixut, que no es ramifica fins a la part superior. L'escorça és vermellosa i està clivellada longitudinalment formant plaques o escames. Les pinyes són grans, esfèriques, i en l'interior hi trobem els pinyons (que són comestibles). Dimensions: perímetre 3,76 m, DBH: 1,20 m. | 08030-230 | Carrer de Baix, s/n (Urb. Can Tolrà) | 41.5203900,2.3751900 | 447868 | 4596716 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 42158 | Alzina d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dargentona | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i gaudir de bon estat de salut, la base i alguna de les branques estan foradades per insectes. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba. El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament. Una de les branques, que creix en un angle molt obert, creix per sobre del carrer de Catalunya. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-231 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5296300,2.3598700 | 446597 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 42159 | Roures del Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-maresme | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Conjunt de roures de gran port situats al centre de la finca de can Barba. Creixen just per sobre de la Bassa de les Granotes, de tal manera que generen una gran ombra sobre aquesta bassa i els seus entorns. | 08030-232 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5300700,2.3579800 | 446440 | 4597802 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42159-foto-08030-232-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 42160 | Alzina de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia. El tronc es ramifica a uns dos metres de terra i en surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament formant una gran capçada molt densa. Dimensions: perímetre: 3,08 m, DBH: 0,98 m. | 08030-233 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5298400,2.3593600 | 446555 | 4597775 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42161 | Roure de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | El roure de Cabrils és un arbre de notables dimensions que es troba situat al sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia, i entre l'alzina de Natura i l'alzina d'Argentona. Tot i que ha estat identificat com a roure de canàries (Quercus canariensis), nosaltres creiem que es tracta més aviat d'un híbrid entre aquest i el roure martinenc (Quercus humilis), que, tot i tenir validesa taxonòmica incerta, s'ha anomenat Quercus x desmotricha. Les fulles són grosses i regularment dentades (com el roure de canàries) però amb pèls força abundants i amb algun lòbul foliar força profund (com el roure martinenc). Dimensions: perímetre: 3,23 m, DBH: 1,03 m. | 08030-234 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5297500,2.3596300 | 446577 | 4597765 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 42162 | Roure de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-catalunya | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Roure africà (Quercus canariensis) de grans dimensions situat aproximadament al bell mig de la finca de can Barba, al sud est de la Bassa de les Granotes. Té un eix principal del qual en van sortint nombroses branques tot al voltant. Les fulles del roure africà són força grosses (6-18 cm) i fan que el sotabosc sigui molt ombrívol. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-235 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5300200,2.3581700 | 446456 | 4597796 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure africà és una espècie de distribució molt rara als Països Catalans ja que necessita ambients frescals, temperats i de substrat silícic. Aquesta espècie té una distribució ibero-magribina.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/