Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41913 Llegenda d'en Perot de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-perot-de-cabrera <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 269-272. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 67-69. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 71-73.</p> <p>En Perot era un pescador de Cabrera, que tenia per costum agafar la barca amb uns companys mariners. Veient que no arribaven a l'hora habitual, i davant una mar encalmada, decidí d'anar a pescar tot sol, fins que s'arraulí i s'endormiscà. Des del cim de Buriac un grup de bruixes van veure com un barca sola semblava abandonada al mig del mar, i decidiren abordar-la. Li feren un encanteri pel qual la barca les traslladà a Amèrica en un moment, creuant el mar en pocs segons. Allí les bruixes causaren maldestats a cor què vols fins que se n'atiparen, amb en Perot amagat al fons de la barca. Un cop satisfetes tornaren a Cabrera en un moment, i marxaren a Burriac, deixant a en Perot, asturat, dins la barca. El pescador es quedà com a prova del viatge d'una nit a Amèrica, les fulles i fruits exòtics que caigueren dins la barca en el breu periple americà.</p> 08029-178 Castell de Burriac 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41914 Llegenda del pastor i les bruixes de les Encantades https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pastor-i-les-bruixes-de-les-encantades <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 70. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 73-75.</p> <p>Un pastor de Vilassar, al voler tancar el ramat al vespre, s'adonà que li faltava bestiar. Quan tornà a l'indret on havia estat pasturant, al Montcabrer, tot cercant les bèsties perdudes, topà amb un grup de bruixes que ballaven i cantaven a la vora de la cova de les Encantades. El pastor va intervenir en les seves cabòries esmentant el dia del Senyor, diumenge, i elles van fugir espaordides, tant per la sobtada interrupció com pel fet de parlar de nostresenyor. S'explica que aquesta és la causa que ja no quedin bruixes a la muntanya del Montcabrer.</p> 08029-179 Cova de les Encantades 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41915 Llegenda dels castigats per les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> 08029-180 41.5217000,2.3907700 449169 4596852 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41916 Llegenda de Sant Feliu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..</p> <p>Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.</p> 08029-181 41.5279600,2.3924000 449310 4597547 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41917 Creença en les mines del castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-en-les-mines-del-castell-de-burriac <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàgs. 47 i 263-264. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 130. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 254.</p> <p>Com de la majoria de castells o monestirs de casa nostra, hi ha la creença que hi ha galeries subterrànies o mines que intercomuniquen el Castell de Burriac amb d'altres indrets. Concretament, en el cas de Burriac, s'ha cregut que aquestes vies subterrànies el comuniquen amb el Castell de Vilassar de Dalt, amb el santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, amb unes pedreres d'Argentona, i ja de Cabrera amb Can Fontanals, amb la Creu de Montcabrer, o amb la Cova de les Encantades.</p> 08029-182 Castell de Burriac 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41918 Creença del volcà de Montcabrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> 08029-183 41.5257800,2.3839600 448604 4597309 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41919 On van els nens de Cabrera que no fan bondat https://patrimonicultural.diba.cat/element/on-van-els-nens-de-cabrera-que-no-fan-bondat <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 133.</p> <p>Recollida en el llibre de Coll i Modolell, es referencia el què s'explicava a la canalla per tal que es portessin bé. Els pares amençaven les critures que si no feien bondat els durien a la Cova de la Mala Dona (Cova de les Encantades) on hi vivien unes bruixes què feien molta por.</p> 08029-184 Cova de Montcabrer 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41920 El nom de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-cabrera <p>Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.</p> <p>S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.</p> 08029-185 41.5260800,2.3933000 449383 4597337 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41921 Les 'figues seques' del castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-figues-seques-del-castell-de-burriac <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.</p> <p>Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.</p> 08029-186 <p>En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).</p> 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41922 Festa Major Agell https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-agell Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra al veïnat d'Agell, que es celebra als voltants de la festivitat de la patrona de Santa Elena d'Agell, Santa Elena. Aquesta festa major és la tercera del poble a part de la Festa Major de Sant Feliu (també anomenada Festa Major d'Estiu),i de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia de l patrona és el 18 d'agost i a redòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major d'Agell va tenir lloc entre els dies 17 i 18 d'agost , i va comptar amb una modesta programació d'activitats en comparació de la Festa Major de Sant Feliu, de la que destaca l'ofici solemne i la benedicció de panets. 08029-187 Veïnat d'Agell 41.5343000,2.4043600 450312 4598243 08029 Cabrera de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41923 Festa Major de Sant Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu-0 Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra als voltants del seu patró, Sant Feliu. Aquesta festa major és la també anomenada Festa Major d'Estiu, en contraposició de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia del patró és l'1 d'agost i aredòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major va tenir lloc entre els dies 31 de juliol fins el 3 d'agost, i va comptar amb més de 40 activitats adreçades a petits i grans. 08029-188 Nucli antic de la població 41.5260800,2.3933000 449383 4597337 08029 Cabrera de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41924 Fira Iberorromana https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-iberorromana Festa de caràcter biennal que es realitza al municipi per tal de promocionar el ric patrimoni històric i arqueològic, en especial el que fa referència als períodes ibèric i romà. Actualment (2016) ja s'han realitzat XVIII convocatòries d'aquesta fira. El programa d'activitats, a part de centrar-se en potenciar el patrimoni històric i cultural, també compta amb espectacles d'ambientació, gastronòmics i de venda per tal d'enfortir i promocionar l'activitat econòmica del poble. En la darrera convocatòria, la XVIII fira, es van programar una cinquantena d'activitats, celebrades en 3 dies (del 29 al 31 de maig de 2015). 08029-189 Diferents indrets 41.5260800,2.3933000 449383 4597337 08029 Cabrera de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41940 Roca Llobatera https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-llobatera BALIL, A. (1953). Vilassar de Dalt (Barcelona. Abrigos sepulcrales de los alrededores de Can Boquet. N.A.H núm. I. Madrid, pàg. 59. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CUYÀS, J.M. (1976). Història de Badalona. Badalona, vol. II, pàg. 65. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 26. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. Sediments molt erosionats. Balil, l'any 1953 publica que a prop de la Cova de la Granota hi ha la Cova de la Pedra Llobatera i diu que s'hi a trobar ceràmica hallstàtica i un fragment de ganivet de sílex de 23 mm de longitud. Marià Ribas (1964) cita la Roca Llobatera com un dels molt abrics de la zona. 08030-13 Roca Llobatera a la Serralada de Marina Jaciment descobert i excavat durant els anys 50 per membres del Museu de Vilassar de Dalt, J. Ventura Pau Ubach i altres. Durant molts anys ha estat refugi de caçadors i picapedrers. En els anys de les primeres migracions, hi vivia un home que li deien 'El Maño' perquè venia de l'Aragó. 41.5315800,2.3465800 445490 4597976 08030 Cabrils Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41940-foto-08030-13-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La zona està freqüentada per gent que embruta l'entorn: pintades, llaunes, brutícia... Amb l'obertura de pistes forestals noves l'accés encara s'ha fet més accessible per a tot tipus de grup. 76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41985 Pedra d'en Muneret https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-den-muneret Potser l'extracció de pedra ha malmès el jaciment. Blocs granítics isolats en pendent que formen una petita cavitat. En una de les moltes escletxes que hi ha entre bloc i bloc, es va trobar (2005) una destraleta de pedra polida. A la part superior de la cavitat es poden observar un conjunt de cinc clivelles artificials disposades de forma alineada en sentit transversal. A la resta paral·lela a aquestes clivelles semblen conservar-se impromtes d'altres clivelles. També s'observa unes arestes en sentit longitudinal i un allisament artificial de la superfície de la roca. Aquests senyals en blocs granítics, ja s'han documentat en d'altres municipis de la Serralada Litoral, cas d'Alella. Corresponent a sistemes d'extracció de pedra mitjançant tascons documentats des d'època romana. Recordem, però, que a 100 metres es troba l'antiga Pedrera. Així, doncs, és molt possible que el bloc de la Pedra d'en Muneret fos més gran i la cavitat també. 08030-58 Aprop del Turó d'en Torres La descoberta d'aquest nou jaciment prehistòric es deu a Laura Bosch, que és qui ens hi ha acompanyat. En motiu de realitzar unes fotografies per l'edició d'un llibre sobre l'entorn natural de Cabrils, aquest mateix any 2005, es va realitzar la troballa de la destraleta. També ens ha informat que la petita cavitat que forma un dels blocs servia de refugi per en Muneret, que era l'amo de les vinyes d'aquests terrenys. Allà hi dormia sovint acompanyat d'una serp que hi tenia el cau. 41.5324300,2.3494400 445729 4598069 08030 Cabrils Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41985-foto-08030-58-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d'un nou jaciment en relació al llistat de la Carta Arqueològica i per tant, s'hauria de donar a conèixer a la Generalitat perquè s'afegeixi.La troballa de la destral situa aquest element en un jaciment prehistòric, possiblement neolític. Però amb la tècnica detectada per extreure pedra dels blocs granítics no es pot determinar un període tancat perquè es tracta d'una tècnica molt antiga utilitzada fins fa poc. 76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42030 Jaciment de Can Mastruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mastruc RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona, 1952, p. 19. Visibilitat escassa Troballa en aquest indret d'una destral de basalt de 112 mm. de llarg, així com també d'un martell del mateix material; 'Prop d'una sitja ibèrica, en la part muntanyosa, prop de can Truch'. 08030-103 Can Mastruc 41.5378000,2.3558200 446266 4598661 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-3.jpg Inexistent Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jaciment que no estava fitxat a la Carta Arqueològica tot i que la notícia és antiga i la informació ens l'ha passat Ramon Coll que va fer el recull bibliogràfic prèvi a la Carta Arqueològica.La sitja referida pot ser la de Can Genis. 76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42031 Cau de les Formigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-formigues-0 COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. FARELL, David i PINEDA, Oriol (2001). El poblament prehistòric a Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics. XVII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 261-270. Museu-Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2001. Poca sedimentació És un abric en forma de gran torre rocallosa amb obertura des de dalt i pel cantó del SE, situada en un lloc de fort pendent. S'observen escletxes, i a priori és un lloc d'habitabilitat difícil. Un treball de recerca (COLL, R; JÁRREGA, R i PREVOSTI, M: 2005) ha evidenciat les següents dades: Ceràmica atribuïda a l'edat del bronze: un fragment de paret, erosionada. Ceràmica ibèrica comuna: 7 fragments sense forma. Material constructiu: un fragment rodat de tegula amb llavi. 08030-104 Turó del Montcabrer Possiblement es refereix a un jaciment ja citat per M. Ribas. 41.5238100,2.3854900 448730 4597090 08030 Cabrils Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No es pot descartar que part del material hagi estat arrossegat des de més amunt, ja que dins de l'abric estrictament hi ha poc sediment. A títol anecdòtic s'ha de dir que algú, modernament, s'ha entretingut en fer-hi pintures pseudo-llevantines, podent-se veure cérvols, cabres, dones, etc.Volem agrair les facilitats donades per l'equip del projecte de recerca. 79|76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42032 Camí de Mataró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mataro COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. Perilla per estar envoltat de finques. Petita llenca de terreny erm, amb alguns garrofers i magraners, envoltat de cases. No és pla, sinó que s'aixeca en direcció al Sant Crist i fa pendent cap a la C-32, que es troba just per sota. Aquest jaciment es va localitzar com a resultat d'un projecte de recerca dirigit per Ramon Coll, Ramon Jàrrega i Marta Prevosti, consistent en prospecta la zona del Montcabrer. El projecte abastava els termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils i es va desenvolupar durant tres anys. El material documentat fou: Ceràmica atribuïble a l'Edat del Bronze: un minúscul fragment de vora amb una impressió digital sobre el llavi, un fragment de vora de tenalla gran, un fragment de vora de tenalla mitjana, quatre suspensions horitzontals, un fragment de fons pla, un fragment de paret decorada mitjançant un cordó amb impressions i 46 fragments informes, quatre dels quals presenten espatulat en la paret externa Ceràmica ibèrica comuna: un fragment de paret amb arrencament de nansa, i 8 fragments sense forma. Àmfora romana laietana: un fragment de paret carenada (Dr. 1 o Dr. 2-4?), i 3 més sense forma. Àmfora romana indeterminada: un fragment de paret Material constructiu: un fragment de vora de tegula, i 15 fragments plans. Ceràmica vidrada moderna: una vora i dos fragments de fons Ceràmica de cronologia indeterminada: un fragment de vora i 6 fragments de paret No cal dir que l'element més interessant és la concentració de material prehistòric evidenciat enfront del núm. 22 del Camí de Mataró, indicatiu de les restes d'un possible assentament datable en el bronze inicial-mig. Aquesta troballa presenta similituds amb els propers jaciments de Can Bardina (Cabrera de Mar) i la sitja del Camí del Mig, també de Cabrils. També s'hi troben en superfície alguns materials iberoromans, que poden haver estat arrossegats des d'àrees més enlairades, i que no tenen a priori res a veure amb les evidències històriques anteriors. 08030-105 Camí de Mataró (davant el núm. 22) Jaciment descobert per l'equip del projecte de prospeccions (veure bibliografia). 41.5156600,2.3826000 448482 4596187 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Només es van explorar els talls producte de l'obertura dels carrers moderns, on no s'ha localitzat cap construcció antiga. Els materials arqueològics es van trobar especialment en un sector de tall, que es troba justament davant del núm. 22 del Camí de Mataró, on s'observa la presència de material fet a mà sense rodar, tot en un estrat, que els autors del treball li atribueixen una cronologia del bronze inicial-mig. 79|76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42036 Llegenda de la Creu de l'Abella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-labella COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pp. 25 i 26. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. Recull bibliogràfic En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils. El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal. 08030-109 Creu de l'Abella Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi. 41.5342800,2.3760900 447954 4598258 08030 Cabrils Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42037 El cabrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 75 76. LLINÉS, S. (1952): La creu de Montcabrer, a Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7. Recull bibliogràfic S'explica que hi havia a Cabrils un pastor arribat d'alta muntanya, i que tothom coneixia com el Cabrer. Tenia la facultat i els coneixements per guarir moltes malalties amb remeis casolans fets a partir d'herbes del camp. Els seus serveis haurien estat molt útils a les encontrades ja que la seva fama estava molt estesa. Sembla que va morir un dia fred d'hivern a la muntanya del Montcabrer. No en sabem més detalls. Però sí que el poble com a penyora d'agraïment li va erigir una gran creu, en el mateix lloc on va ser trobat mort. 08030-110 Cabrils Història de característiques etimològiques que la trobem publicada A L'Estrella de Burriac (1952), una revista local i recollida per COLL, R i MODOLELL, J.M (1999). Hi ha molta gent convençuda que els topònims de Montcabrer, Cabrera i Cabrils tenen l'origen en aquell famós cabrer. 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42038 La pastora de Cabrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastora-de-cabrils COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 67-69. MAS ABRIL, Francesc (1928): La Musa popular. Barcelona. Recull bibliogràfic Una pastora que vivia amb el seu fadrí, ja que era òrfena, es va posar a cantar mentre pasturava les seves vaques. En Galderic, que era mosso a Ca l'Abril, la va sentir i decidí acompanyar-la tocant el flabiol. Atrets cadascun d'ells pel so de l'altre, decideixen anar-se a trobar. Així que es van veure s'enamoraren, però el senyor de l'encontrada / del més alt poderiu es llençà sobre la noia i ferí en Galderic, fugint ràpidament per un camí escabrós. Amb la confusió, el mosso queda ben distret i ens explica Mas Abril que ple de ràbia comença a cridar mentre el maligne fuig amb la seva enamorada. S'agafa a una pedra fent-la rodolar muntanya avall fins que esclafa al monstre i a la xicota. El poema comença així: De cor sé una rondalla; la sé des de petit. La mare la contava Quan me duia a dormir I acaba d'aquesta manera: Temps hà que no refila, ni mica, en Galderich; no baixa a la clotada ni es a câl Abril. Ab un vellet fa vida Y pastura bovins... Perdé'l jay la fillola, Però, li nasqué u fill! Aqueixa es la rondalla Que sé des de petit. La mare la contava Quan me duya a dormir. 08030-111 Cabrils Rondalla presentada en forma de poema per Francesc Mas-Abril, nascut a Vilassar de Dalt. Es caracteritzà per donar tractament etnogràfic als seus escrits. Literàriament és un poeta menor, però els seus textos són molt interessants pels estudiosos de l'etnografia del Maresme. 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42042 Festa Major de la Santa Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-santa-creu COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar. Vigent Setmana festiva que enllaça la festivitat de Sant Jordi (23 d'abril) amb la Festa Major (3 de maig). Es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, etc. Un vell costum arrelat a Cabrils és la benedicció del terme en finalitzar l'Ofici, sovint cantat. També s'organitzen ballades de sardanes, trobades de puntaires, concursos de pintura i dibuix, trobades de motos antigues, un sopar popular, concerts, arrossades, exhibició de gossos d'atura,... L'any 2005, es va editar i regalar un llibret amb el recull de motius, malnoms i topònims de Cabrils. El dia 3 de maig es celebra la festa de la Santa Creu, que per alguns autors és la cristianització de la festa de l'arbre de maig. La tradició ens diu que, tal dia com aquest, Santa Elena, mare de l'emperador romà Constantí, troba la creu de Jesucrist (la Vera Creu). La relació entre la creu i l'arbre de la vida com a símbol de regenerció (resurrecció) de la natura és evident. Benedicció del terme: els nens i les nenes sortien de casa portant una creu engalanada i un plat amb pètals de roses i fent la salutació: -Senyor galant, vostè que té la cara de diamant, un dineret per Santa Creu. -Senyora Rosa, vostè que té la cara tan formosa, un dineret per la Santa Creu. Després la processó l'encapçalava el mossèn, portant al Vera Creu, arribant el lloc de benedicció on es llegia un fragment de cada evangeli: de cara a l'Est es demanava que Déu beneís i santifiqués el terme; de cara a l'Oest es demanava que beneís el poble i li concedís Pau; cara al Sud es demanava la intercessió de Maria i beneís els camps; de cara al Nord es demanava que allunyés el dimoni, les tempestes i el llamp, els guardés de tot mal i conservés els fruits de la terra. Després es feia el senyal de la creu sobre els punts cardinals amb la Vera Creu i es tornava al temple cantant un Te Deum. 08030-115 Cabrils 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42064 Fons del Museu - Arxiu de Vilassar de Dalt procedent de Cabrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-arxiu-de-vilassar-de-dalt-procedent-de-cabrils BENITO i MONCLÚS, Pere (1997) Catàleg de la documentació en pergamí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt. Fons Armengol. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1997. Inèdit. El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt està ubicat a la Masia de Can Banús, des de l'any 1974. Correspon a l'antic mas canals, depenent del monestir de Sant Marçal del Montseny. Els Canal, com la resta de pagesos dependents de Sant Marçal del Montseny, obtingueren la condició d'aloers l'any 1365. A la segona meitat del segle XV passà a denominar-se Serra. Està inventariada en el catàleg del Pla Especial de protecció del patrimoni de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. La temàtica del museu està centrada en arqueologia, ciència i tècnica (tèxtil), però també alguns element d'art, arts decoratives i etnografia. No disposa d'una exposició permanent, sinó que s'hi fan diverses exposicions temporals, fruit del treball de les diferents seccions de col·laboradors voluntaris (arqueologia, història, fotografia, pessebristes ....) o d'entitats locals. Segons consta en el registre de museus de la Generalitat, la data de formació del museu és de 1961, com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel 'Grup d'Arqueologia Local'. Els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de subcomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d'Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40 que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es van recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. Actualment el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt consta com col·lecció dins el Registre de la Generalitat i està treballant amb l'objectiu de registrar-se com a Museu. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El material procedent de Cabrils ubicat en el seu fons és: Màquina de moneda falsa procedent de Can Xinxa Material arqueològic obtingut durant l'època de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueològiques, per les excavacions de Jaume Ventura i el grup local d'arqueologia. Hem constatat els següents elements: Núm. 120: àmfora reconstruïda procedent del Montcabrer. Núm. 119: una sivella de bronze. Núm. 403: 6 fragments de sílex procedent de la Cova de les Encantades. Núm. 528 i 529: elements de sílex procedent de donacions. Núm. 1544 i 1550: dos tampons de La Concòrdia. Núm. 2283 a 2288: diversos fragments de ceràmica grollera feta mà procedents de la zona de la Mútua Metalúrgica. Un altre lot procedent de Cabrils que es conserva en el Museu-Arxiu de Vilassar és una sèrie de documents referits a una mateixa finca, relacionats amb l'Hostal de la Plaça. Hi ha escriptures, capítols matrimonials i altres des de principis del segle XVIII fins a principis del segle XX. Aquests documents van ser una donació d'Aurora Mas, el novembre de 2004. També es conserva documentació procedent de Ca l'Armengol de Cabrils (masia avui desapareguda). Es tracta d'una quarantena de pergamins restaurats i classificats per Pere Benito. 08030-137 C. Marquès de Barberà, 9 de Vilassar de Dalt. Amb la desaparició de Jaume Ventura també es van perdre materials i informació que només tenia ell. És possible que s'hagin perdut peces extretes de jaciments de Cabrils, però això mai ho sabrem. 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42064-foto-08030-137-1.jpg Física Antic|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Per consultar aquests fons us podeu posar en contacte amb el Museu 93 750 74 88. 80|94 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42073 Turó de la Cirera https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-cirera UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona, pàg. 176. No es veuen restes, hi ha molta brolla. Pau Ubach parla de l'excavació de 4 abrics amb enterraments eneolítics. Aquest possible jaciment no està recollit a la Carta Arqueològica. Nosaltres ens hi hem passejat però no hem vist restes ceràmiques. Hi ha molt de sotabosc dificultant en extrem el pas. Si que és cert que es veuen força aglomeracions de blocs granítics, però són de difícil accés. 08030-146 Turó de la Cirera 41.5417700,2.3746500 447840 4599090 08030 Cabrils Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 78|76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42085 Col·lecció del Museu de Cabrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-cabrils CALLS, Albert (1993) Museu històric municipal de Ca l'Arrà (Cabrils). La Clau, nov-93 del 12 al 18 Ca l'Arrà. Díptic de difusió. No hi ha un magatzem que reuneixi les condicions mínimes de conservació. La temàtica és bàsicament etnogràfica: pagesia, oficis artesans, espais domèstics. També s'hi contemplen les ciències naturals i l'arqueologia. Els diferents àmbits han vingut donats per les motivacions dels voluntaris que el porten. En aquests moments, els materials es troben repartits en diferents llocs, tots provisionals: Can Campins, Font Picant i cases particulars. Destaca el material arqueològic i etnogràfic, i també un parell de plànols del segle XIX, un retaule de 1727 que podria tractar-se del que, segons algunes notícies, estava a la capella de Sant Cristòfol fins fa uns anys. També hi ha una quantitat significativa de documentació variada i una bona col·lecció de fotografies. 08030-158 Can Campins (C. Can Campins s/n) A partir de l'any 1982 un grup de ciutadans de Cabrils van decidir endegar un museu on poder recollir els objectes i testimonis de la història de la població. Es va plantejar a l'Ajuntament, el qual va decidir que pagava el lloguer de la finca de Ca l'Arrà, seu del museu. Des de llavors es van dedicar a buscar tot tipus d'estris per fer realitat el museu. Dos anys més tard, el 19 d'agost de 1984, l'inaugurava oficialment el senyor Miquel Coll i Alentorn, llavors President del Parlament de Catalunya. Sempre ha funcionat amb el treball voluntari, més o menys intens segons la conjuntura. Es va intentar crear un sistema de seccions temàtiques segons les afeccions dels components, encara que no va arribar a bon terme. La única cosa que no ha variat des dels seus inicis ha estat el grup originari de 4 o 5 persones que s'han anat trobant regularment. Des de la seva inauguració s'han fet activitats diverses com exposicions i tertúlies, a la vegada que s'ha col·laborat en diversos actes de caire cultural. 41.5255100,2.3637300 446916 4597292 08030 Cabrils Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42085-foto-08030-158-3.jpg Física Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La ubicació actual és provisional a l'espera de traslladar-se a la nova seu. No hi ha cap projecte museològic. 80|85|94|98|76 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42086 Festa Major de Santa Elena https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-elena TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. Vigent És la Festa Major d'estiu, que es fa per Santa Elena, el 18 d'agost. L'acte central és l'Ofici de Festa Major amb una Missa solemne en honor a Santa Elena, on acostuma a haver-hi la participació de corals. Les activitats organitzades són majoritàriament de caràcter lúdic i festiu: vermuts, dinar de Festa Major, gelatada, cercaviles de gegants, diables, ball, concerts, jazz o les tradicionals cantades d'havaneres. Els nens tenen la seva quota de participació amb els espectacles infantils, tallers de jocs, etc. També es fan actes culturals, com l'escenificació d'obres teatrals o exposicions. 08030-159 Cabrils Cap els anys 20 es feia el 'Tívoli' una mena d'envelat d'estiu sense veles, que es va fer per darrera vegada l'any 1972. Des de fa uns anys coincideix amb la Mostra Gastronòmica. 41.5262700,2.3676400 447243 4597374 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42104 Monument commemoratiu del Mil·lenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-del-millenari Monument commemoratiu dels mil anys del nom de Cabrils i els 175 anys del municipi autònom. Plafó de 35 rajoles de 20 cm (7 x 5 ) on es pot llegir: 'Els cabrilencs que hem viscut la commemoració dels mils anys del nom de Cabrils i els cent setanta-cinc de creació del municipi, en deixem constància pel futur' / Cabrils / 1000 anys de nom / 175 de municipi/ maig del 1996 maig del 1997/ 08030-177 Plaça de l'Església s/n (a la paret del pati de la Rectoria) Plafó col·locat per commemorar el Mil·lenari del nom Cabrils i perquè en quedés constància. 41.5256400,2.3683700 447303 4597303 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42104-foto-08030-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42104-foto-08030-177-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42139 Pedra de l'Elefant https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lelefant La facilitat d'accés fa que tingui pintades i alguna deixalla. La Pedra de l'Elefant és un aflorament rocós de leucogranits que es troba enmig d'un bosc de pins i està situat entre el turó de Montcabrer i el turó de l'Infern, a la carena just al límit entre Cabrils i Cabrera de Mar. Té el seu origen a finals del Paleozoic (finals del Terciari, 570-250 milions d'anys), concretament en les forces compressives de l'orogènia herciniana (300-250 milions d'anys) que van plegar i aixecar els materials d'origen magmàtic. Posteriorment, la meteorització i erosió han acabat de modelar la forma actual. Des d'aquest punt estratègic es pot contemplar el castell de Burriac i els municipis de Cabrils i Cabrera. La Pedra de l'Elefant és un punt d'interès marcat en l'itinerari 'La creu de Montcabrer' del Parc de la Serralada Litoral. 08030-212 Montcabrer 41.5250500,2.3844500 448644 4597228 08030 Cabrils Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42139-foto-08030-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42139-foto-08030-212-3.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 123 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42140 Teix de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-rectoria BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Teix (Taxus baccata) situat al jardí parroquial de la Rectoria. El teix és un arbre de creixement molt lent, és de fulla perenne i aquestes són aciculars i decurrents, de color verd fosc. Té una escorça de color bru, llisa però clivellada en forma de crostes. La capçada és piramidal i les branques neixen molt obertes. Dimensions: perímetre 1,56 m, DBH 0,50 m. 08030-213 Rectoria (Pl. de l'església, s/n). 41.5264400,2.3679900 447272 4597392 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42140-foto-08030-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42140-foto-08030-213-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El teix és una espècie protegida en estat silvestre per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Aquest arbre està inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42141 Montcabrer - Turó de l'Infern https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcabrer-turo-de-linfern AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. HERRERO, N. (Coord.) 2001. Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Universitat Autònoma de Barcelona. Tot i ser elements que difícilment es poden malmetre físicament, si que cal destacar la progressiva urbanització de tota la vessant de Cabrils d'aquests turons, que en degraden el paisatge i atractiu visual, a banda dels impactes derivats de la freqüentació (pintades, residus, etc.) Els cims de Montcabrer i el turó de l'Infern es localitzen a l'extrem nord-est del municipi de Cabrils, i tenen una alçada de 307 i 325 metres respectivament. Aquests cims formen part de l'afloraments de leucogranits de Montcabrer-Burriac, que presenta una morfologia tabular d'aproximadament 100 m de gruix. Aquests cims dibuixen una àrea d'especial diversitat liquenològica, grafiada com a tal als plànols del Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, ja que en ells s'hi troba una gran diversitat d'espècies de líquens silicícoles com Aspicilia contorta, Buellia badia, Buellia spuria, Caloplaca irrubescens, Candelariella vitellina, Catillaria chalybeia, Diploschistes gyrophoricus, Lecidea plana, Parmelia pulla, Parmelia verrucigera, Phaeophyscia cernohorskyi, Toninia cinereovirens, Toninia squalida, etc. 08030-214 Montcabrer - Turó de l'Infern 41.5279900,2.3801400 448287 4597557 08030 Cabrils Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42141-foto-08030-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42141-foto-08030-214-3.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Els leucogranits corresponen als cims més alts ja que són molt més resistents a la meteorització i a l'erosió que els altres materials que els envolten (majoritàriament granodiorites i tonalites).Alguns del líquens presents en aquests turons són indicadors de bona qualitat de l'aire i poca pertorbació.Aquests cims estan inclosos a l'Inventari d'espais d'interès geològic a Catalunya dins de la geozona del Castell de Burriac ja que aquesta és de gran interès en el camp de la pretrogènesi de roques ígnies 123 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42142 Surera de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-burriac BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Alzina surera (Quercus suber) situada al camí de la Font de Cabrera. Té una alçada d'uns 10 m i un perímetre de gairebé 3 m. Presenta dues branques principals, que es ramifiquen a 1,5 m del sòl, i una d'elles creix en un angle molt obert. Dimensions: perímetre 2,77 m, DBH 0,89 m. 08030-215 Carrer Camí de Cabrera s/n 41.5320500,2.3793600 448225 4598008 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Al voltant d'aquesta surera n'hi ha d'altres de menors dimensions. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42143 Alzina surera de la Galvanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-galvanya BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i no afectar-la per la presència del suro, el tronc ha estat marcat amb pintades. L'entorn d'aquest arbre està format per un gran nombre d'espècies herbàcies ruderals. Alzina surera (Quercus suber) situada al costat del camí de la Carena. Té una alçada superior als 12 metres i una capçada molt ramificada. A la part baixa del tronc es pot veure que fa uns anys encara s'explotava forestalment per treure suro. També són visibles marques vandàliques fetes al tronc. Dimensions: perímetre 2,68 m, DBH 0,86 m. 08030-216 Carrer Bellesguard, s/n 41.5254500,2.3597400 446583 4597288 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Aquest arbre es va cremar l'any 1994 però va resistir bé el foc gràcies a l'escorça de suro i actualment es troba en bon estat. Malgrat tot, encara és visible l'ennegriment de l'escorça provocada pel foc.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42144 Til·ler de Can Campins https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-can-campins El til·ler del mas Maria està situat davant del mas Maria, a tocar del safareig. Té quatre branques principals que es divideixen del tronc cap a un metre d'alçada, aquestes branques es van ramificant successives vegades formant una gran capçada esfèrica. Té un perímetre de 2,60 m i un DBH de 0,83 m. 08030-217 Mas Maria 41.5248300,2.3640500 446942 4597216 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42144-foto-08030-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42144-foto-08030-217-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí També rep el nom de til·ler del Mas Maria 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42145 Torre Rocallosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rocallosa LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral. Les torres rocalloses, també anomenades torres rocoses o tors, són formacions granítiques de gran tamany formades per blocs de granit apilats els uns sobre els altres en forma de columna. Tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, i s'han format a partir de nuclis de granit no alterats que han resistit a la meteorització química mentre que els materials que tenien al voltant s'han erosionat. La Torre Rocallosa de Cabrils està formada principalment per tres grans blocs granítics apilats, l'inferior té majors dimensions i té forma allargada, mentre que els dos blocs superiors són més amples que llargs i el superior és arrodonit per sobre. 08030-218 Montcabrer 41.5228200,2.3845000 448647 4596981 08030 Cabrils Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42145-foto-08030-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42145-foto-08030-218-3.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La Torre Rocallosa està inclosa al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. 123 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42146 Pi del camí de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-cami-de-cabrera Pi pinyer (Pinus pinea) situat a l'entrada de camí de Cabrera i camí de Burriac. Té la forma típica de pi pinyer, amb un tronc gruixut que es ramifica només a la part alta, formant una capçada convexa, en forma de paraigües. Dimensions: perímetre 3,20 m, DBH 1,02 m. 08030-219 Urbanització Sant Crist 41.5214800,2.3846100 448655 4596832 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La capçada parcialment està en contacte amb els jardins de la finca del costat. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42147 Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades-o-forat-de-les-bones-dones LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral. En l'interior de la cova hi ha diverses pintades i restes de residus. Geològicament, la cova de les Encantades correspon a un taffoni de grans dimensions, que té dues obertures i una alçada d'uns 2 metres. Els taffonis tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, de tal manera que hi ha una dissolució del seu interior formant-se una cavitat relativament esfèrica. Als indrets on hi ha masses granítiques amb fort pendent, amb poca vegetació i amb una estació seca, són freqüents aquestes formacions. Dins d'aquesta cova també es poden diferenciar alvèols i nius d'abelles, els primers són taffonis de petit tamany i els segons són grups d'alvèols. 08030-220 Turó de Montcabrer 41.5234900,2.3859200 448766 4597054 08030 Cabrils Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42147-foto-08030-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42147-foto-08030-220-3.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones està inclòs al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. 123 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42148 Passeig de les Palmeres de can Tolrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-palmeres-de-can-tolra BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. El passeig de les Palmeres de can Tolrà consta d'un conjunt de 39 palmeres que ressegueixen els dos marges d'aquest passeig. Tenen una alçada força notable, d'uns 10 m, i una capçada molt frondosa que fa que les branques de les palmeres dels dos marges del passeig es toquin, creant un paisatge molt particular. 08030-221 Passeig de les palmeres, s/n 41.5235800,2.3702700 447460 4597073 08030 Cabrils Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Aquestes palmeres corresponen a palmeres de canàries (Phoenix canariensis). 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42149 Abric del Bon Repòs https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-bon-repos En el seu interior i als voltants hi ha abocaments de residus i alguna pintada. L'Abric del Bon Repòs és una cavitat formada per l'espai creat entre un apilament de blocs granítics. Aquest té forma triangular i en el seu interior hi cap una persona. 08030-222 Al final del carrer del Bon Repòs 41.5236700,2.3835100 448565 4597075 08030 Cabrils Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-3.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 123 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42150 Garrofer de Mataró https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-mataro BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Garrofer (Ceratonia siliqua) situat entre el Passeig de can Roldós i el camí de l'Era Vella, en una zona ajardinada, i a la base té un petit mur de pedra. El tronc té una forma molt irregular, en forma de venes. Les dimensions són perímetre: 3,15 m, DBH: 1,05 m. 08030-223 Passeig de Can Roldós 41.5205700,2.3770800 448026 4596735 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42151 Roure de can Xinxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-xinxa BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i estar en bon estat de conservació, el fet de localitzar-se dins d'una finca d'una empresa industrial i tenir una tanca metàl·lica a tocar, fa perdre atractiu visual a l'arbre i impedeix d'acostar-s'hi. Roure cerrioide (Quercus x cerrioides) situat a l'interior d'una finca d'una empresa del polígon industrial la Baileta can Xinxa, concretament creix al marge dret del torrent Batalló, prop on el carrer A creua el torrent. És un arbre de grans dimensions, el tronc es ramifica en dues grans branques a uns 1,5 m de terra, i aquestes es van ramificant fins crear una gran capçada. Té unes dimensions de 3,55 m de perímetre i 1,32 m de DBH. 08030-224 Polígon Industrial La Baileta / Can Xinxa 41.5340800,2.3628400 446849 4598244 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El roure de can Xinxa està inclòs al catàleg d'Arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local de la Generalitat de Catalunya (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local) 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42152 Alocar de la riera de Cabrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> 08030-225 Riera de Cabrils 41.5175800,2.3763500 447962 4596404 08030 Cabrils Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 1785 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42153 Finca de Can Barba https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-barba BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Caldria controlar l'expansió de l'espècie autòctona invasiva Tradescantia fluminensis, que creix especialment al sector sud-est, sota l'ombra dels roures i alzines. L'Arborètum de Catalunya acull una mostra de la majoria d'arbres autòctons de Catalunya i una bona representació dels arbusts, sumant unes 130 espècies diferents. Aquests arbres i arbustos es troben repartits en diferents ambients, de tal manera que hi ha un sector de terra baixa, un d'alzinar, un de bosc de ribera, un de fruiters, un de muntanya mitjana i, finalment, un de l'alta muntanya. 08030-226 Av. de la zona esportiva, 13 - 17 41.5299600,2.3589800 446523 4597789 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42154 Palmera de la Calma https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-la-calma BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. La palmera de la Calma es troba situada als jardins de la residència de la Calma, té una alçada de més de 14 metres i un perímetre d'uns 2,35 metres. Aquest exemplar és una palmera de Canàries (Pohoenix canariensis), que és semblant a la palmera de dàtils (Pohoenix dactylifera), però que es caracteritza per tenir les fulles de color verd viu, dividides (pinnades), amb els segments foliars disposats en dues fileres compactes, el pecíol és relativament curt i amb espines, i els fruits (dàtils) no són comestibles. Les palmeres de Canàries també es diferencien de les palmeres de dàtils ja que no tenen rebrots. 08030-227 Carrer de Can Campins, s/n 41.5261900,2.3630500 446860 4597368 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42154-foto-08030-227-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42155 Xiprers del Cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Xiprers de Monterrey (Cupressus macrocarpa) situats al cementiri. Algun d'ells té unes dimensions notables, amb alçades compreses entre els 15 i 18 m i un perímetre de tronc d'uns 2,80 m. El xiprer de Monterrey és un arbre originari d'Amèrica del Nord, es caracteritza per tenir forma cònica, amb les fulles d'uns 2 mm de longitud i inflades a la punta, les pinyes són de color bru rogenc i brillants (el xiprer comú té les fulles d'1 mm i les pinyes són de color bru grisenc). 08030-228 Cementiri (Camí del Cementiri) 41.5285100,2.3722600 447630 4597620 08030 Cabrils Restringit Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42156 Plàtan de can Llorenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-can-llorenc BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i que n'afecten la viabilitat, té clavats alguns claus per aguantar llums i lones. Plàtan (Platanus x hispanica) situat als jardins de la masia de can Llorenç. Aquests jardins són utilitzats com a menjador d'un restaurant, de tal manera que el plàtan ofereix un ambient ombrívol i fresc. Té un perímetre de 2,86 m i un DBH de 0,92 m. 08030-229 C. Rafael Martínez Valls, 8-10 41.5253600,2.3672500 447209 4597273 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42156-foto-08030-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42156-foto-08030-229-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42157 Pi gros de can Roldós https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-can-roldos BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i no afectar-ne la seva vitalitat, té clavats alguns ferros a la part superior del tronc. Pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat a la plaça de can Roldós. Té la capçada cònica, sobre un tronc llarg i gruixut, que no es ramifica fins a la part superior. L'escorça és vermellosa i està clivellada longitudinalment formant plaques o escames. Les pinyes són grans, esfèriques, i en l'interior hi trobem els pinyons (que són comestibles). Dimensions: perímetre 3,76 m, DBH: 1,20 m. 08030-230 Carrer de Baix, s/n (Urb. Can Tolrà) 41.5203900,2.3751900 447868 4596716 08030 Cabrils Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42158 Alzina d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dargentona BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i gaudir de bon estat de salut, la base i alguna de les branques estan foradades per insectes. Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba. El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament. Una de les branques, que creix en un angle molt obert, creix per sobre del carrer de Catalunya. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. 08030-231 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5296300,2.3598700 446597 4597752 08030 Cabrils Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42159 Roures del Maresme https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-maresme BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Conjunt de roures de gran port situats al centre de la finca de can Barba. Creixen just per sobre de la Bassa de les Granotes, de tal manera que generen una gran ombra sobre aquesta bassa i els seus entorns. 08030-232 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5300700,2.3579800 446440 4597802 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42159-foto-08030-232-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42160 Alzina de Can Barba https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-barba BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia. El tronc es ramifica a uns dos metres de terra i en surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament formant una gran capçada molt densa. Dimensions: perímetre: 3,08 m, DBH: 0,98 m. 08030-233 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5298400,2.3593600 446555 4597775 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42161 Roure de Can Barba https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-barba BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. El roure de Cabrils és un arbre de notables dimensions que es troba situat al sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia, i entre l'alzina de Natura i l'alzina d'Argentona. Tot i que ha estat identificat com a roure de canàries (Quercus canariensis), nosaltres creiem que es tracta més aviat d'un híbrid entre aquest i el roure martinenc (Quercus humilis), que, tot i tenir validesa taxonòmica incerta, s'ha anomenat Quercus x desmotricha. Les fulles són grosses i regularment dentades (com el roure de canàries) però amb pèls força abundants i amb algun lòbul foliar força profund (com el roure martinenc). Dimensions: perímetre: 3,23 m, DBH: 1,03 m. 08030-234 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5297500,2.3596300 446577 4597765 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
42162 Roure de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-catalunya BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Roure africà (Quercus canariensis) de grans dimensions situat aproximadament al bell mig de la finca de can Barba, al sud est de la Bassa de les Granotes. Té un eix principal del qual en van sortint nombroses branques tot al voltant. Les fulles del roure africà són força grosses (6-18 cm) i fan que el sotabosc sigui molt ombrívol. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. 08030-235 Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) 41.5300200,2.3581700 446456 4597796 08030 Cabrils Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2021-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El roure africà és una espècie de distribució molt rara als Països Catalans ja que necessita ambients frescals, temperats i de substrat silícic. Aquesta espècie té una distribució ibero-magribina.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,20 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/