Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41825 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades | COLL I MONTEAGUDO, R. ; CAZORLA CARRERA, F. ; BAYÉS I COLOMER, F.. 'Una cova-santuari ibèrica en el Maresme : la Cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1992. (Sessió d'Estudis Mataronins; IX). Patronat Municipal de Cultura. COLL, R. ; CAZORLA, F.; BAYÉS, F.. 'EL santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1994. (Laietània; 9). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | divers | Acció de furtius i bandalisme ocasional | Jaciment emblemàtic pel que fa als llocs de culte en la cultura ibèrica. La cova de les Encantades del Montcabrer es pot inscriure entre les anomenades cova-santuari ibèriques, tant per les seves característiques; una cova que, simbòlicament, és en moltes religions de caràcter fecundant, com per la seva ubicació; a la muntanya com centre del món, i pels materials ofrenats; bàsicament petits vasets, tots ells trencats que no es troben gaire allunyats de la cova. És remarcable la possible presència de favissae, o fosses rituals davant la cova. Atenent-se als materials, el moment àlgid de culte comprendria la segona meitat del segle II aC. i la primera meitat del segle següent, mentre que s'observa una progressiva davallada cap el canvi d'Era, essent factibles accions d'ofrena més o menys aïllades a posteriori. La notícia més antiga la devem a Marià Ribas arrel de la troballa d'una sèrie de destrals, trossos de sílex, puntes de sagetes i fragments ceràmics grollers sense decoració. L'acció dels furtius ha esta constant i l'any 1981 es recolliren gran quantitat de materials arqueològics al davant de l'esmentada cavitat, escampats en una àrea relativament reduïda. Posteriorment, després de recuperar gran part d'aquests materials, un estudi efectuat per R. Coll va permetre dividir-lo en 2 grups: en primer lloc, d'època prehistòrica hi havia una petita mostra de ceràmica de l'edat del bronze; en destacaven les vores de grans vasos pithoi lleugerament exvasades de superfícies llises o espatulades, fragments de tasses carenades amb la superfície polida, fragments ceràmics amb decoració de cordons aplicats, incisos i alguns pseudo-acanalats, un fragment de ganivet de quars i diverses ascles en quars i sílex. D'època iberoromana es recuperaren més de 30.000 fragments de vasos en total; hi havien ceràmiques campanianes de vernís negre A i B, terra sigil·lada itàlica, àmfores púniques, ceràmica de parets fines i comunes itàliques i ibèriques. Cal remarcar la presència de dos terracotes que representaven la deesa Dèmeter. El 1993 s'efectuà una intervenció arqueològica davant la cova basada en una prospecció superficial i l'excavació de diverses cales al vessant de la muntanya. Fruit de l'excavació es recolliren més materials ceràmics i es constatà la continuada agressió que havia patit el jaciment per l'actuació de furtius. | 08029-83 | A la part alta del vessant de migdia del Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 48164 | Can Sus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sus-0 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/249. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2017). 'Entorn d'algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 11-14. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 7, 14, 16-18, 20, 31-40, 50-51.</p> | XXVI-I a.C | Afectat per la construcció de la urbanització. | <p>Jaciment arqueològic situat als voltants de la masia de can Sus i al bosc situat a la banda nord-est de la casa. Es tracta d'una zona amb grans afloraments de roca granítica, actualment transformada per l'execució de la urbanització. El jaciment fou inicialment documentat als voltants de la masia, a partir de troballes soltes de materials en superfície. S'hi identificaren una sèrie de construccions rocoses naturals aprofitades per l'home, amb materials associats. En general es documentaren estructures prehistòriques amb aparença de dolmen i petites coves, algunes manipulades per l'acció humana (reaprofitament d'aquestes roques per a la construcció). En l'actualitat, aquestes construccions es donen per desaparegudes. Quant als materials hi ha constància de fragments de ceràmica feta a mà (decorades amb línies ondulants, grolleres), restes de sílex i fragments d'ossos humans. També es va documentar alguna peça destacable com una destral polimentada de bassalt localitzada a prop d'un aixopluc format per dues roques, una punta de sageta o restes de dos ganivets de sílex. Aquestes restes foren adscrites al període del Bronze. A la banda de llevant de la masia, en el camí de can Prats (o can Galzeran) a cal Pegaire, es localitzaren restes de ceràmica ibèrica (destaca una amforeta sencera) i, entre les masies de can Cases i can Sus, restes de parets ibèriques molt degradades i altres restes ceràmiques entre les que destaquen dos fragments d'àmfora itàlica (període romano-republicà).</p> | 08075-254 | Avinguda de la Creu d'Aguilar - Urbanització de Can Canyamars - Zona de Canyamars | <p>El jaciment fou documentat a partir de les troballes realitzades per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas, entre els dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, pels voltants de la masia de can Sus. L'any 1952, el mateix Ribas parlava de restes al turó del Parany i l'any 1964 assenyalava l'existència de restes constructives d'època indeterminada en una zona anomenada El Rocar. Ambdues zones foren identificades amb les restes de can Sus, en motiu de l'elaboració de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, la qual també va proporcionar restes ceràmiques en superfície. L'any 1998, durant una visita efectuada a la zona, es recolliren més materials arqueològics en superfície (actualment dipositats al Museu de l'Estampació de Premià de Mar), els quals foren datats dins de les produccions preibèriques. Finalment, durant la prospecció efectuada l'any 2008 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta de material arqueològic.</p> | 41.6089700,2.4448000 | 453739 | 4606511 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48164-foto-08075-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48164-foto-08075-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48164-foto-08075-254-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: turó del Parany, el Rocar. Cronològicament, el jaciment de can Sus es pot adscriure entre els períodes del Calcolític-Bronze i Ibèric Final (2500-50 a.C.). | 81|79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 37511 | Monument 'El llibre de Gaudí' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-llibre-de-gaudi | XXI | Però amb la presència de grafits | Monument al·legòric a la figura de Gaudí feta de ferro corten, bronze i mosaic. Es tracta d'una doble planxa oberta com si d'un llibre es tractés i posada verticalment sobre un paviment inclinat fet de trencadís de rajoles de colors blanc, groc i beige. La planxa de l'esquerra està foradada, amb la silueta de la cara de Gaudí. A l'interior de l'altra planxa, hi ha el bust de perfil en bronze del propi Gaudí. Uns garrofers emmarquen l'obra per la seva banda oriental. | 08003-372 | Plaça Antoni Gaudí | Monument dedicat a l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, situat a la plaça que porta el seu nom, inaugurada el 14 d'abril de l'any 2002, quan n'era alcalde d'Alella el senyor Salvador Artés i Llovet. | 41.4942300,2.2922200 | 440921 | 4593865 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 93728 | Casa de la Riera Pare Fita, núm. 90 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-pare-fita-num-90 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XXI | <p>Bloc de pisos on destaca una interessant ornamentació a la façana combinant el ferro forjat amb motius vegetals, animals i geomètrics amb l'esgrafiat de motius vegetals que s'adeqüen a la perfecció amb els elements constructius de l'edifici, d'obertures amb falsos arcs de punt rodó i línies sinuoses. Amb una reinterpretació actualitzada d'elements ornamentals propis de les construccions tipològiques de l'entorn més antigues.</p> | 08006-221 | Riera Pare Fita, núm. 90 | 41.5847600,2.5470200 | 462242 | 4603773 | 2005 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93728-02p1560873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93728-03p1560874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93728-04p1560876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93728-06p1560881.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 93886 | Monument al centenari del Carlitos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-centenari-del-carlitos | <p>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició.</p> <p> </p> | XXI | <p>Monument en commemoració al centenari del pailebot Carlitos, construït l'any 1918 i que fou el darrer vaixell construït a les drassanes d'Arenys de Mar.</p> <p>Una planxa allargada de Corten que representa la llargada de la quilla del vaixell està col·locada a la vorera, amb una inscripció on es marca la 'PROA VAIXELL 100 ANYS 1918 / 2018 POPA '.</p> <p>Està situada davant la Plaça Lloveras, on abans hi havia el balneari Lloveras perquè a l'altre costat del rial hi havia la drassana on es va construir el pailebot.</p> <p>La darrera drassana en funcionament a inicis del segle XX era la d'en Dotres, que va ser qui va dirigir i fer aquest darrer vaixell arenyenc de 2 pals.</p> | 08006-313 | Passeig Xifré, s/n | <p>En el blog de clàssic mar podem llegir els trets diferencials del vaixells de les drassanes d'Arenys:</p> <p>1.- La seva solidesa, ja que eren fets amb bona fusta -duraven uns 50 anys. Ara bé, tot i el pes tenien línies gràcils, amb bons acabats i ornaments luxosos. </p> <p>2.- A proa; la ganya, la masqueta i gorguera. A popa; el ventall característic semicircular, allargassat i semicaigut als extrems.</p> <p>3.- El tonatge baix, unes 164 tones d'arqueig, tot i que s'hi havien arribat a construir naus de tota mena.</p> <p>Segons consta a l'Arxiu Municipal Fidel Fita d'Arenys de Mar, al llibre de despeses de la construcció i comptes de viatges de la fragata Antonieta, bastida l'any 1837 a la mestrança d'en Busquets, el cost d'aquesta embarcació s'elevava a 34.073 pesos que corresponien, entre d'altres despeses, al casc, la fusteria de ribera, l'arbrat i les veles, les àncores i les cadenes, les botes, el ferro, el coure, el plom, el cànem i l'espart, el llautó i els vidres, les pintures, els daurats i les escultures, el paleta, els aparallaments i els equipaments nàutics, l'assegurança de varada, l'anada a port, l'armament, el rebost, els estris de cambra i de servei i el títol de propietat.</p> | 41.5796182,2.5540732 | 462827 | 4603200 | 2018 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-02dsc8521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-03p1540539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-04p1540543.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 93887 | Monument als set ciències o de l'espiral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-set-ciencies-o-de-lespiral | XXI | <p>Monument conegut oficialment amb el nom de l'Espiral. Popularment és conegut com el monument als 'setciències' dedicat als arenyencs, anomenats així pels habitants de municipis veïns, amb un to mig irònic i mig ofensiu per haver de desplaçar-se a Arenys de Mar per fer molts tràmits administratius, burocràtics, notarials, judicials, etc. </p> <p>Consisteix en una espiral de set compartiments col·locada damunt un pedestal. En una placa metàl·lica es pot llegir: 'ESPIRAL / JORDI COLL i ALZINA / SERRALLERIA MECÀNICA ALSINA / DIRECCIÓ JOSEP PÉREZ i SERRAT / MAIG DE 2014'</p> | 08006-314 | Ruiera del Bisbe Pol, s/n | 41.5788112,2.5517906 | 462636 | 4603111 | 2014 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-02p1530745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-03p1530749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-04p1530746.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Coll i Alzina | Els set graons representen, alhora, les set ciències humanes, que ens dirigeixen cap al cel.Va ser una donació de l'artista local Jordi Coll Alzina, i és la reproducció a gran escala d'una obra anterior del mateix autor. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 93889 | Monument a la Puntaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-puntaire-1 | <p>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</p> <p> </p> <p> </p> | XXI | <p>Monument en bronze, dedicat a les puntaires d'Arenys, que és com dir a les dones d'Arenys, ja que era un ofici realitzat per les dones de la vila, que qui més qui menys realitzava en un moment de la seva vida i era font de subsistència o suport econòmic de moltes famílies.</p> <p>Homenatge en forma de figura femenina, de cos sencer amb vestit tradicional, que sosté amb una mà un coixí amb boixets. És una reproducció d'una escultura de terracota dels anys 20 del segle XX, conservada al Museu Marès de la Punta. L'autor va ser Cèsar Cabanes Badosa (Arenys de Mar, 1885 - 1952).</p> | 08006-316 | Riera del Bisbe Pol, s/n | <p>L'any 2003 l'Associació d’Amics de la Puntaire va promoure la realització d'aquest monument en homenatge a les puntaires d'Arenys.</p> | 41.5792441,2.5514124 | 462605 | 4603159 | 2003 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93889-02p1530737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93889-03p1530738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93889-04p1530739.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cèsar Cabanes Badosa | La tradició de fer puntes de coixí a Arenys de Mar es remunta al segle XVIII i va ser un dels principals productes d'exportació durant el segle XIX, quan es dedicaven a aquesta feina unes 1.200 puntaires (quan el poble tenia uns 4.500 habitants). | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||
| 93890 | Homenatge a la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-gent-gran | XXI | <p>No es pot parlar pròpiament de monument. Es tracta d'una placa amb Corten, ubicada al parterre central de la riera del Bisbe Pol, a l'alçada del número 104, amb el qual l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha volgut retre en forma d'homenatge a la gent gran de la vila.</p> <p>A la part superior del plafó es pot llegir HOMENATGE A LA GENT GRAN, amb lletres trepanades en el Corten. A la part central una placa acerada i fixada en el Corten diu: 'Honor i agraïment a la / Gent Gran d'Arenys de Mar / que ha sostingut i sosté amb la / seva constant protecció, la nostra / societat'. I a sota posa: 'Arenys de Mar 27 d'octubre de 2019 / Consell Municipal de la Gent Gran'. </p> | 08006-317 | Riera del Bisbe Pol, s/n | 41.5851110,2.5464383 | 462194 | 4603812 | 2019 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-02dsc0483.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-03dsc0482.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 93893 | Placa commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-25-anys-de-la-festa-del-carrer-de-la-torre | XXI | <p>Planxa metàl·lica commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de La Torre. Està col·locada a terra, a la cruïlla entre el carrer homònim i el carrer de Frederic Marés.</p> <p>Enterrada, sota la planxa, hi ha una càpsula del temps, amb un diari, monedes i altres objectes.</p> <p>La idea i promotor fou Manel Isnart.</p> | 08006-320 | Carrer de La Torre, cruïlla amb el carrer de Frederic Marés | 41.5813530,2.5475336 | 462283 | 4603395 | 2011 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93893-02p1560325.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93893-03p1560323.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Isnart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 93903 | Pintura mural del carrer d'Andreu Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-carrer-dandreu-guri | XXI | <p>Mural pintat a la paret al final del carrer d'Andreu Guri, a la confluència amb el carrer de sant Pere i l'inici del Camí de la Pietat, que porta el títol de 'Desig'. És obra de l'artista Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, amb motiu de la celebració de l'any Espriu. Al davant es veu la silueta negra d'un home amb barret, tirant d'un carro, al fons uns xiprers, en vermell, darrera una corrua de nens saltant i corrent, amb un text pintat que diu: 'En el vell carret d'en Quela desitjava pujar pel camí del cementiri que domina tot el mar'.</p> <p>Està basat en un dels fragments del llibre <em>Ronda de mort a Sinera</em>, de Salvador Espriu.</p> | 08006-330 | Carrer d'Andreu Gurí, s/n | <p>Mural realitzat durant la celebració de l'any Espriu (2013), centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Per Salvador Espriu, Arenys de Mar va ser una vila estimada, viscuda, sentida. Prova d'aquest sentiment profund que el poeta tenia per aquesta seva petita pàtria, va ser la creació del mite de Sinera, un dels seus grans mites literaris. Sinera, Arenys al revés, és l'expressió d'aquesta predilecció. Sinera és el símbol del seu món feliç, perdut, destrossat. Però també el que guarda amb tendresa, els records de la seva infantesa, la família, la bellesa del paisatge: el mar, els rials, els arbres. Records que ens transmet amb un llenguatge de gran bellesa, que ens penetra suaument i sacseja el nostre jo més íntim.</p> | 41.5789491,2.5477485 | 462300 | 4603128 | 2013 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-02dsc0850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-03dsc0851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-04p1570263.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | UllDistret | Art urbà.Forma part del projecte Empremtes, de l'artista local Ferran (Ull Distret). L'objectiu del projecte era el de decorar diverses parets dels carrers del nucli antic d’Arenys de Mar amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules de l’obra de Salvador Espriu, tot integrant-les en el paisatge urbà, amb la finalitat de plasmar, a peu de carrer, l'empremta d‘Espriu, i apropar la seva obra a la ciutadania.Són tres els murals situats a diferents indrets del nucli antic amb textos d'Espriu i il·lustracions de Ferran. Els altres dos són: Al carrer del Turó amb Escarabar, on podrem llegir: “Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates”. Fragment de Per al llibre de salms d´aquests vells cecs, VII. I, finalment, el tercer mural, a Pas sota estudi tocant amb el Rial de Sa Clavella, els dibuixos dels grills són acompanyats de Final del laberint, VIII amb: “La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills/ Encén el petit home /de la lluna el fanal.” Aquest darrer ha desaparegut. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 93904 | Pintura mural Escola Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-escola-joan-maragall | XXI | <p><span><span><span lang='ES'>Mural ideat pel grafista arenyenc Txeni Gil </span></span></span>i pintat, amb pintura plàstica, a la paret de l'escola Joan Maragall, amb motiu del 50è aniversari de l'escola (1960-2010). <span><span><span lang='ES'>La il·lustració esquematitza la façana litoral de la vila, vista des del mar, amb una barca on una parella de joves es llença a l’aventura. Un bust gegantí del poeta Joan Maragall impulsa la barca amb una potent bufada.</span></span></span></p> <p>La realització es va fer amb la participació per etapes dels alumnes de primària de l’escola que, en grups, van anar acolorint, a modus de vitrall o mosaic, diferents àrees prèviament delimitades, segons les seves capacitats i alçades, fent-se seu el resultat final.</p> | 08006-331 | Rial de Sa Clavella, s/n | <p>Realtzat amb motiu del 50è aniversari de l'escola (1960-2010).</p> | 41.5826448,2.5450563 | 462078 | 4603539 | 2010 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-02dsc1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-03dsc1204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-04dsc1205.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Txeni Gil | Art urbà.Mesura 12 metres d'amplada per 3,5 metres d'alçada.Col·laboració i assessorament de Jordi Chiva, tècnic en pintura decorativa. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 93905 | Pintura mural 'Mots' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-mots | XXI | <p>Mural pintat a la paret que fa cantonada del carrer del Turó amb el carrer d'Es Caravar i que porta el nom de 'Mots'. És obra de l'artista Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, amb motiu de la celebració de l'any Espriu. Quatre figures humanes que només es veuen de mig cos cap avall caminen atrafegades amb cistells i maletins on destaca el text: “Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates”. Fragment de <em>Per al llibre de salms d´aquests vells cecs</em>, VII.</p> | 08006-332 | Carrer del Turó, cantonada amb el carrer d'Escaravar | <p>Mural realitzat durant la celebració de l'any Espriu (2013), centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Per Salvador Espriu, Arenys de Mar va ser una vila estimada, viscuda, sentida. Prova d'aquest sentiment profund que el poeta tenia per aquesta seva petita pàtria, va ser la creació del mite de Sinera, un dels seus grans mites literaris. Sinera, Arenys al revés, és l'expressió d'aquesta predilecció. Sinera és el símbol del seu món feliç, perdut, destrossat. Però també el que guarda amb tendresa, els records de la seva infantesa, la família, la bellesa del paisatge: el mar, els rials, els arbres. Records que ens transmet amb un llenguatge de gran bellesa, que ens penetra suaument i sacseja el nostre jo més íntim.</p> | 41.5804875,2.5525725 | 462702 | 4603297 | 2013 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-02p1570933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-03p1570937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-04p1570936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-05p1570939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-06p1570934.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Ferran (Ull distret) | Art urbà.Forma part del projecte Empremtes, de l'artista local Ferran (Ulldistret). L'objectiu del projecte era el de decorar diverses parets dels carrers del nucli antic d’Arenys de Mar amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules de l’obra de Salvador Espriu, tot integrant-les en el paisatge urbà, amb la finalitat de plasmar, a peu de carrer, l'empremta d‘Espriu, i apropar la seva obra a la ciutadania.Són tres els murals situats a diferents indrets del nucli antic amb textos d'Espriu i il·lustracions de Ferran. Els altres dos són: al carrer d'Andreu Guri; i el tercer, que no s'ha conservat, estava al Pas sota estudi tocant amb el Rial de Sa Clavella, els dibuixos dels grills són acompanyats de Final del laberint, VIII amb: “La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills/ Encén el petit home /de la lluna el fanal.” | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 93906 | Pintura mural 'Ni una més ni una menys' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys | XXI | <p>Mural pintat a la paret del carrer Plana del Paradís cantonada amb el carrer Pla dels Frares per Ricard Ferran, conegut artísticament com a UllDistret, amb motiu de la celebració del dia internacional de la dona, el 8 de març de 2023.</p> <p>A l'esquerra, es veu la silueta de perfil d'un grup de dones que miren cap a la dreta on hi ha el palmell obert d'una mà, a dins del qual es pot llegir: 'NI UNA + NI 1 MENYS!!!'. A la dreta de la composició s'hi pot llegir '8 MARÇ / DIA/ INTERNACIONAL / DE LA DONA / AVAM DISTRET' . Damunt d'AVAM hi ha un arbre i damunt de Distret un Ull, en clara referència a l'autoria del mural. Fons fúcsia amb un mar d'estrelles de cinc puntes de diferents mides.</p> <p>A l'angle que fa la paret continua el mural i es pot veure el símbol del feminisme juxtaposat amb un puny a la part alta i amb la llegenda: 'FEMINISME DE CARRER'.</p> | 08006-333 | Carrer Plana del Paradís, s/n | 41.5837836,2.5498427 | 462477 | 4603663 | 2023 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-02p1570969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-03p1570973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-04p1570972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-05p1570974.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Ferran (Ull distret) | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 93907 | Pintura mural de la Confraria de pescadors de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-la-confraria-de-pescadors-de-sant-elm | <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> | XXI | <p>En aquest edifici de la Confraria de pescadors de Sant Elm, de planta quadrangular, on queden dues façanes (la meridional i la septentrional) totalment opaques, sense obertures, s'hi han fet sengles murals on es representa la relació de la vila d'Arenys amb el mar, però sobretot amb la pesca. A la façana septentrional, hi ha la imatge de la vila vista des del mar, extreta d'un gravat antic. S'hi veuen elements simbòlics com les torres de defensa, l'església, edificis conventuals o l'ermita de la pietat i la seva torre, avui desaparegudes. A la façana meridional s'hi representen els pescadors i oficis relacionats amb el mar. | 08006-334 | Carretera del Port, s/n | <p>L'edifici on s'han pintat aquests murals és un espai destinat a tenyir les xarxes dels pescadors. És un edifici de planta rectangular, d'uns 150 m2, als quatre vents, situat en el port amb usos menestrals. És de planta única i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener que segueix la part més allargada. La coberta finalitza amb un ràfec a les quatre façanes amb bigues de fusta. Els accessos es troben a les façanes de llevant i de ponent.</p> <p>Es distingeixen quatre elements diferenciats per les seves funcions. destaca un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint. Als costats, hi ha dos receptacles corresponen als dipòsits on es posaven les xarxes de cotó i on s'abocava el tint per procedir a la coloració. Els tres recipients, presenten a la part frontal inferior, dos accessos als fogons.</p> <p>Al darrera del cos principal es disposava la xemeneia. El tenyidor, pròpiament dit, queda cobert per una campana situada a tocar del sostre. L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.</p> <p>Les confraries de pescadors de Catalunya, constituïdes com corporacions de dret públic amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, exerceixen la representació del sector pesquer, sens perjudici del que pugui correspondre a altres ens associatius. Actuen en els seus respectius àmbits territorials, com a òrgans de consulta i col·laboració de l'Administració de la Generalitat, amb l'objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.</p> | 41.5799822,2.5615840 | 463453 | 4603236 | 2018 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-02dsc85650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-03p15407130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-04p15406220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-05p15406230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-06p15406250.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Ferran (Ull distret) | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||
| 93923 | Rellotge de sol carrer de la Platja Cassà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-de-la-platja-cassa | XXI | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant (declinació 23o Est), situat a una de les estructures de ventilació de la teulada d’un edifici de pisos. Es tracta d’un rellotge quadrat, realitzat d’una placa metàl·lica pintada i collat amb quatre cargols per sobre del muret visible des de l’altre costat de la via del tren. Presenta un fons negre. Sobreposat, com si es tractés d’un escut, hi ha les hores, fetes amb plantilla, en xifres àrabs, que van de les 5 del matí a les 5 de la tarda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons que ara sembla d’un color rovellat, originàriament era de color blanc. Les línies horàries són lineals. A excepció de les línies que senyalen les cinc i les dotze del migdia, les altres, són mitges línies. L’astre solar és totalment geomètric. Està representat per un cercle de color vermellós (actualment descolorit), envoltat per un altre cercle molt més estret del qual neixen els raigs solars formant un joc de línies creuades (grogues i vermelles) que fa sensació que el sol volta a gran velocitat com si es tractés d’una roda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El gnòmon és una vareta d’acer que neix del centre mateix de l’astre. </span></span></span></span></span></p> | 08006-348 | Carrer Platja de J.B. Cassà, núm. 4 | <p><span><span><span><span><span>Francesc Clarà i Fradera, l’autor del rellotge és enginyer tècnic. En jubilar-se, l’any 1991, va descobrir un antic llibre sobre gnomònica a la biblioteca del seu avi. La seva passió havia començat. Va arribar a calcular més d’una vuitantena de rellotges d’arreu de Catalunya, a més de construir maquetes tridimensionals conservades a la seva col·lecció personal.</span></span></span></span></span></p> | 41.5785100,2.5509200 | 462564 | 4603078 | 2007 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93923-05foto1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Clarà i Fradera | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 4387. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 93934 | Rellotge de sol del carrer de Santa Rita, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-de-santa-rita-11 | XXI | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud, situat en el capcer de la balconera de la casa. Es tracta d’un rellotge esfèric, realitzat aprofitant la forma decorativa de la balconada d’un seguit de cases adossades. Està realitzat en guix, retallat en quatre quarts, pintat i encolat a la superfície. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les línies horàries van de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en xifres romanes. El gnòmon és de vareta simple que neix del bell mig del vent del Nord. Al centre del rellotge hi ha una rosa dels vents que senyala els punts cardinals (Nord –N-, Nord Est –NE-, Est –E-, Sud-Est –SE-, Sud -S-, Sud-Oest –SW-, Oest –W- i Nord-Oest -NW-) el nom dels vents ( Mestral, Tramuntana, Greal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Llebeig, Ponent) i les inicials dels punts cardinals. I a la part superior, la data de realització '2002' i el cap de dos àngels bufant els núvols.</span></span></span></span></span></p> | 08006-355 | Carrer de Santa Rita, núm. 11 | 41.5811900,2.5531100 | 462748 | 4603374 | 2022 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-2-p1550147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-3-p1550141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93934-4-p1550142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | M. Vila | Aquest rellotge consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2387. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 37758 | Monument a la puntaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-puntaire | XXI | Monument al·legòric a les moltes generacions de puntaires de la població que han donat a conèixer el nom d'Arenys arreu, i al seu treball artesanal que durant molts anys fou un motor econòmic per la població. Està fet a la Xina en vuit peces i unides un cop a lloc. És marbre pulimentat amb una base ovalada damunt la qual hi ha una puntaire asseguda amb el seu coixí de boixets, fent una mena d'ona que ens podria recordar el destí de moltes d'aquestes puntes a ultramar. | 08007-73 | Plaça Catalunya, s/n | Aquest monument és l'assoliment d'una fita perseguida per les puntaires d'Arenys durant molts anys. Per aconseguir-ho van haver de fer una recol·lecta de diners. Van encarregar el treball a Etsuro Sotoo, que va viure durant set anys a Arenys i és l'escultor, juntament amb Subirats, de la Sagrada Família. El cost fou de 60.000 euros. | 41.6092800,2.5396600 | 461643 | 4606499 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37758-foto-08007-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37758-foto-08007-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Etsuro Sotoo | Dimensions de 4 x 3'5 metres. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37782 | Monument Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-jacint-verdaguer | XXI | Pilar de planta rectangular d'1'60 m d'alçada, aproximadament, fet de maons posats plans o horitzontals; acabat amb falsa volta feta de rajoles vidrades de color marró. A la part frontal hi ha un plafó fet de rajola blanca valenciana (4 x 3) on es pot llegir un text de Mn. Jacint Verdaguer; voltat d'una sanefa de rajoles (6 x 5) amb motius florals. | 08007-97 | Camí del Remei | Es va inaugurar en motiu de l'any Verdaguer, ja que mossèn Cinto visità diverses vegades l'ermita del Remei. | 41.5887000,2.5276700 | 460632 | 4604219 | 2003 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37782-foto-08007-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37782-foto-08007-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 38078 | Monument a la Trobada Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-trobada-gegantera | XXI | Perfil de càntir amb cara dibuixada, posat sobre un basament polit de granit de base quadrangular. Placa que diu: ' II Trobada de nans i capgrossos de Catalunya. Argentona 2002'. | 08009-63 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch/C. Barcelona | 41.5527800,2.4040700 | 450302 | 4600295 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38078-foto-08009-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 38091 | Font de la família Busquets-Gallego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-familia-busquets-gallego | XXI | Font ornamental amb el surtidor de ferro colat a la manera antiga, que funcionava l'extracció d'aigua amb la manxada del mànec. L'aigua va a parar sobre una antiga pedra de molí, donada per la família Busquets-Gallego. Després l'aigua cau en un petit estany rectangular amb el fons de còdols. Hi ha una placa que resa: 'En agraïment a la família Busquets-Gallego per la generosa donació d'aquesta antiga pedra de molí. Argentona, agost de 2002'. | 08009-76 | Nucli urbà. Plaça de Vendre | 41.5547000,2.4008600 | 450036 | 4600510 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38091-foto-08009-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En aquesta plaça hi ha dues fonts la de la plaça de vendre, pròpiament, i aquesta. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 42081 | Monument a la Trobada de penyes blaugranes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-trobada-de-penyes-blaugranes | XXI | Pedra granítica col·locada verticalment amb la part superior arrodonida. Al damunt s'ha instal·lat una placa commemorativa de la XIII Trobada de penyes barcelonistes del Maresme. A sobre la placa hi ha l'escut de la Penya barcelonista de Cabrils. | 08030-154 | Parc Anselm Clavé s/n | Trobada realitzada el juliol de l'any 2005. | 41.5260100,2.3658700 | 447095 | 4597346 | 2005 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42081-foto-08030-154-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 42082 | Monument Conversa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-conversa | XXI | Cinc faristols de secció quadrada damunt un petit podi circular de color vermell, fent un cercle en el que tots els faristols es miren. Damunt de cada faristol hi ha la representació d'un llibre obert (pàgines d'acer inoxidable). Cada llibre té una frase, per exemple: 'L'ideal per a una conversa decent són quatre o cinc interlocutors: potser tres, potser sis o set (...)'. Fa 2 x 1'1 metres. | 08030-155 | Torrent Roig, davant la Biblioteca pública | Projecte titulat 'Conversa, 'realitzat pel Centre Cultural Imaginari Kiku Mistu, dins la Col·lecció d'escultures faristol 'El llenguatge de les flors'. Del llibre 'L'home mesura de totes les coses' de Joan Fuster, inaugurat el 4 de maig de l'any 2003 | 41.5264100,2.3662300 | 447125 | 4597390 | 2003 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42082-foto-08030-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42082-foto-08030-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Kiku Mistu | Fusta: Fusteria Baylach i Germans AltafullaFerro: Serraleria Baylach, Salvador Abril, Germans Vega i Artesania Quirant.Paleta: Joaquim Forcada (pare i fill).Pintura: Escola l'Olivera i IES Jaume Almera.Inauguració: Grup de Teatre La Concòrdia i Ariadna Boguñà. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 42354 | Caldes o Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldes-o-caldetes | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.</p> | XXI | <p>La variant toponímica sobre la denominació de la població té més de dos-cents anys. El nom tradicional i històric de Caldes d'Estrac s'ha vist en alguns moments superat pel més popular de Caldetes. Ja és documentat en textos del segle XVIII que Caldes d'Estrac també se la coneixia com a Caldetes. El nom de Caldetes té dos hipotètics orígens: el barri mariner conegut com Caldes de baix o Caldetes front al de Caldes de dalt o d'Estrac (però que a la llarga serien el mateix), o també hi ha la versió que per la calentor de les seves aigües termals que, a diferència d'altres poblacions, té una gradació inferior faria que es conegués a la vila com Caldetes. Les dues hipòtesis semblen força versemblants, i per això mateix el gentilici de caldenc o caldetenc són d'ús habitual.</p> | 08032-36 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Els documents més antics dels que disposem referent a la qüestió toponímica són del segle XIII, en la cessió dels terrenys a la Comunitat que regia l'hospital i en la que es diu 'pòdium de Calidis', i un segle més tard en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'. Ja en el segle XVIII tres personatges distingits tracten el tema: Bernat Espinalt es refereix a la vila únicament com Caldas de Estrach, mentre que el Baró de Maldà Rafael d'Amat i el funcionari judicial Francisco de Zamora usen les dues denominacions. L'any 1920 el consistori municipal presidit per Florentí Tió pren la iniciativa de demanar la substitució del nom de Caldes d'Estrac pel de Caldetes, per adequar la denominació oficial a la forma que, sobretot gràcies als forasters, s'havia fet més popular, dins i fora de la vila; la proposta no prosperà. El 1933 el nomenclàtor del Projecte de Divisió Territorial encarregat a Pau Vila considerà que el nom de la població hauria de ser certament Caldetes, però el consistori municipal republicà, presidit per August M. Argimon, es mostrà contrari. Es recolliren signatures (més de 500, que equivalia al 100% de la població adulta de la vila) i s'enviaren al president de la Generalitat, Francesc Macià, que també se'l convidà a visitar la vila per fer-li palès el malestar pel possible canvi de nom. El dia 28 de maig d'aquell any, Macià visità Caldes d'Estrac. Malgrat la mediació presidencial, Pau Vilà es mantingué ferm en la seva proposta, i finalment el conseller de governació, Josep Tarradellas, proposà la doble denominació. Durant la dictadura del General Franco per decret s'oficialitzà el nom castellà de Caldas de Estrach. A partir de 1976 sorgeix l'associació cultural Araomi favorable a la catalanització del nom. El 1980 l'Ajuntament, recolzat per una consulta popular, inicià els tràmits perqueè el nom oficial fos Caldes d'Estrac-Caldetes, tractant d'acontentar les dues posicions, que en articles de premsa i discussions de carrer semblaven mostrar-se irreconciliables. El 1982 la Generalitat, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, comunicà que l'expressió catalana correcta havia de ser Caldes d'Estrac. El 1983 l'Ajuntament aprovà la denominació única de Caldes d'Estrac, si bé sol·licità poder fer servir també el nom de Caldetes, encara que no fos oficial, doncs considerava que era el més conegut. En aquesta situació ens trobem en l'actualitat (2006).</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El millor exemple d'aquesta dualitat toponímica el trobem a l'estació de tren, on hi ha representades les dues opcions: la de Caldetas (en la seva versió castellana) en una conjunt ceràmic de principis de segle XX que ens evoca el passat turístic de la vila, i la moderna i actual del rètol de l'estació amb el nom de Caldes d'Estrac. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 42384 | Parc Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-joan-maragall | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XXI | <p>Espai emblemàtic de la zona central del litoral de Caldes. La superfície del solar és de 118 metres quadrats. Zona essencialment per a vianants d'esbarjo, descans i passeig. Hi ha una part que és de plaça dura (enrajolada), amb un espai lateral condicionat per acollir-hi actes públics i actuacions, com el pas de cercaviles de gegants i colles de diables, a més de la construcció d'una pèrgola de fusta, un local d'oci i un escenari d'obra. Hi ha també un monument dedicat a Joan Maragall, obra d'Ernest Maragall, fill del poeta. Aquest monument és de pedra blanca, tot d'una peça, de forma arrodonida en la seva part superior, amb el bust de bronze de l'escriptor incorporat, i una gran placa rectangular on podem llegir la següent inscripció: A Joan Maragall, la vila de Caldes, 1967. A l'altra banda hi ha la plaça tova (de terra), amb un espai obert de caràcter lúdic dedicat als infants, amb jocs i mobiliari urbà (bancs) i plataners bords.</p> | 08032-66 | Parc Joan Maragall, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 1883 Pau Mercader promogué la construcció d'un espai arbrat just a darrera del Banys que donaria lloc a l'actual Parc Maragall. El 1929 es fundà el Club Tenis Caldetas; la pista on jugaven estava situada al parc. El 1966 Isidre Vallès, propietari d'un bar al parc, dóna a l'Ajuntament deu capgrossos de la seva propietat. El 1967 s'inaugurà un monument dedicat al poeta Maragall, obra del seu fill, Ernest Maragall. L'any 2003 es va remodelar totalment el parc, i va ser inaugurat per Pasqual Maragall; el president de la Generalitat de Catalunya va recordar els cinc anys d'estiueig que passà el seu avi a Caldes d'Estrac. El poeta residia a una casa del carrer Ciutat de La Paz.</p> | 41.5686500,2.5276700 | 460620 | 4601993 | 2003 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42384-foto-08032-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42384-foto-08032-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Remodelat i inaugurat el 2003. El parc porta el nom del poeta Joan Maragall. L'Ajuntament el considera un dels espais emblemàtics de la transformació del litoral de Caldes. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||
| 42385 | Trobada de Creadors Locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-creadors-locals | XXI | <p>La Trobada de Creadors Locals se celebra cada tardor des de l'any 2000. La Trobada es porta a terme gràcies al patrocini municipal. Consisteix en un aplec d'artistes locals (majoritàriament) que presenten les seves creacions. L'any 2005 s'ha celebrat la sisena edició; s'inaugurà el dia 15 de novembre i es va allargar fins el 29 del mateix mes de novembre. Al llarg d'aquestes dues setmanes les activitats que s'han pogut veure han estat ben variades: la presentació de l'edició completa de Josep Palau Fabre, així com la inauguració a la pròpia seu de la Fundació de l'exposició 'L'Obra de Josep Palau i Fabre, passió i llibertat'. També s'hi pot veure vàries actuacions de la Colla de Diables fent forts espetecs de trons a cada espai que acollia actes de la Trobada, com ara la plaça de la Vila, a l'acte de cloenda, on combinaren un espectacle de llum, foc i música. I podem esmentar també la presència de la Colla de Gegants de Caldes. A la Sala Cultural de l'Ajuntament, l'activitat ha estat ben variada: des d'exposicions fotogràfiques, creacions audiovisuals poètiques, vetllades líriques, fins a actuacions musicals de diferents estils: piano, acordió, música electrònica, etc. A la Sala d'Equipaments de Promoció Econòmica i Cultural (al carrer de La Riera) es dugueren a terme exposicions de pintura, escultura, ceràmica, forja, bonzais (cal recordar que a Caldes hi ha una Associació d'Amics del Bonzai, amb seu a l'antiga casa dels masovers de Can Muntanyà), puntes de coixí i altres arts ornamentals. Finalment podem citar la creació de grafits per part del Casal de Joves a l'aparcament de la carretera N-II.</p> | 08032-67 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2000 l'Ajuntament de Caldes d'Estrac va posar en marxa la primera Trobada de Creadors Locals. L'any 2004, a la trobada hi van participar una cinquantena d'artistes de la localitat de Castelfranco di Sopra, a la Toscana, agermanada amb Caldes. L'any 2005, ja en la seva sisena edició, també hi va participar en qualitat de població convidada la veïna Arenys de Munt.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2000 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Trobada dels Creadors Locals també se la coneix amb el nom de Festa de les Arts. Hi ha la intenció per part del consistori municipal de repetir l'experiència de convidar una població a participar en aquesta trobada artística, com a manera d'estrènyer els lligams entre localitats veïnes. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 42410 | Agermanament amb Castelfranco di Sopra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agermanament-amb-castelfranco-di-sopra | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XXI | <p>Agermanament de Caldes d'Estrac amb aquesta població de la regió italiana de la Toscana. A la façana de l'Ajuntament de Caldes hi ha a un dels pals de les banderes la de l'estat italià, i als rètols a l'entrada de la població es recorda l'agermanament amb aquest municipi de la toscana. Des de que a l'any 2002 es va formalitzar per iniciativa de Castelfranco di Sopra l'agermanament d'ambdues poblacions, nombroses han estat les activitats culturals que s'han realitzat. L'any 2003 l'Ajuntament de Castelfranco di Sopra va regalar a Caldes d'Estrac una jove olivera. L'olivera va ser plantada per Andrea Perini, alcalde de Castelfranco en aquell moment i que malauradament ja ha mort. L'olivera està situada en un petit espai enjardinat davant de l'estació de tren. És una olivera jove que tothom espera que pugui esdevenir centenària. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. L'any 2005, la Colla de gegants i grallers de Caldes va anar a la festa major de Castelfranco. Els italians van correspondre la visita amb una altra en la que, entre d'altres coses, van organitzar un sopar a base de pizzes a la plaça Muntanyà, i van participar a un campionat de petanca (triangular en el qual també hi participà una localitat francesa agermanada amb els italians); per cert, a Castelfranco hi ha una pista de petanca que porta el nom de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-92 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2002 el govern municipal de Castelfranco di Sopra es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la intenció d'agermanar les dues poblacions. L'any 2003, Castelfranco va regalar una olivera a Caldes d'Estrac. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. El mes de juny de 2005, una delegació cultural de Caldes d'Estrac va anar a les festes de Castelfranco di Sopra.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2002 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'actual alcaldessa de Castelfranco és Rita Papi. Activitats previstes: del 28 al 30 d'abril una delegació de Caldes es traslladarà a Castelfranco per participar a una mostra gastronòmica (com a curiositat direm que l'Escola de Restauració del Gremi d'Hostaleria del Maresme pensa cuinar una paella); per la Festa Major d'estiu vindrà una delegació de Castelfranco a participar a un campionat de petanca; per la festa de la Mare de Déu del Carme vindrà la coral de Castelfranco. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 42412 | Fundació Josep Palau i Fabre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fundacio-josep-palau-i-fabre | <p>GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XXI | Estructura, façana i coberta en bon estat. | <p>És la seu de la Fundació Josep Palau Fabre i en realitat es tracta de la suma de dos espais històricament ben diferenciats: Can Muntanyà i la Casa de les Monges, però que ara han estat integrats en un sol edifici de planta baixa i tres plantes, i jardí posterior. La superfície de tot el conjunt és de 1.500 metres quadrats. La façana principal està orientada a La Riera. L'entrada principal hem de situar-la a l'antic Can Muntanyà, i es tracta d'una porta de ferro forjat i marc gruixut de marbre, més pròpia d'un banc que d'un centre d'art. Al capdamunt unes discretes lletres de ferro clavades a la façana ens informen de que allò és la Fundació Palau. La porta està situada a un dels extrems del cos de l'edifici, i curiosament queden més centrades dues grans finestres rectangulars a peu de carrer gairebé. La resta de la façana no presenta cap tipus de decoració, tan sols un parell de banderoles, de les anomenades venecianes, anuncien les activitats culturals que ofereix el centre d'art. La continuació de la façana principal pujant ja pel carrer de la Santema és el que abans havia estat la Casa de les Monges. Aquesta edificació que externament ha respectat l'original no té cap porta d'accés i presenta tres plantes: al primer pis hi ha cinc finestres rectangulars sense cap decoració, al segon pis cinc finestres més, allargades i amb unes baranes neoclàssiques, i al tercer pis cinc finestres més, rectangulars també però més petites que les dels pisos inferiors, tot i que també presenten unes típiques baranes neoclàssiques. Delimitant aquest tercer pis trobem uns relleus en forma de sanefa geomètrica que creuen de forma horitzontal tota la façana i que enllacen amb les que tenen les altres cases de La Santema. Al terrat observem una barana del mateix estil que les ja comentades. És a partir d'aquí, al capdamunt de l'edifici, on es comencen a integrar els dos edificis, amb una lluerna i uns cubs superposats de color blau, a diferència de la resta de la façana que és de color clar, com si volgués indicar els nous temps que marca el centre d'art. La façana posterior i la lateral, orientades al Parc de Can Muntanyà, mantenen el mateix estil de finestres rectangulars sense cap mena de decoració. A l'interior, a la planta baixa, hi ha la recepció, la sala d'actes i audiovisual, la cafeteria-terrassa que dóna a un petit pati interior amb vistes al Parc de Can Muntanyà, els lavabos, la botiga i sala per a exposicions temporals on s'explica la vida de Josep Palau amb fotografies i mobiliari familiar. A la primera planta s'exhibeix un bona selecció de pintura i escultura catalana, espanyola i internacional, amb obres d'artistes de la categoria de Josep Mompou, Isidre Nonell, Pablo Gargallo, Joan Miró, Antoni Tàpies, Emili Grau Sala, Pere Jaume, Miquel Barceló, Ismael Smith i Josep Palau, pare de Josep Palau Fabre. A la segona planta hi ha la Sala Picasso amb obres del genial artista malagueny, que usà diferents tècniques com el linòleum, olis, buidat de guix, dibuix, ceràmica, etc. A més, a aquesta planta també trobem la biblioteca, sala de documents i les oficines de l'administració de la Fundació. Tot l'edifici està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.</p> | 08032-94 | Carrer de La Riera, 54 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Josep Palau i Fabre neix a Barcelona l'any 1917. A la dècada dels trenta, treballant de periodista, entra en contacte amb el món cultural, i té la possibilitat de conèixer, entre d'altres, a Federico García Lorca. L'any 1943 publica el seu primer llibre, Balades amargues, en edició clandestina, i participa en la fundació de vàries revistes artístiques. L'any 1945 obté una beca del govern francès per anar a estudiar a París. El 1946 publica el seu primer llibre sobre l'artista Pablo Ruiz Picasso, Vides de Picasso. L'any 1947 participa en l'organització d'una Setmana d'Estudis Catalans a Prada de Conflent, i aquell mateix any coneix l'artista malagueny. El 1952 publica la primera edició dels Poemes de l'Alquimista. L'any 1961 torna definitivament a Catalunya, i treballa en temes artístics i de traducció. El 1966 publica Picasso a Catalunya, i el 1971 s'estrena per primer cop una obra de teatre seva, Homenatge a Picasso. Entre 1976 i 1978 exerceix com a president del PEN Club Català. L'any 1989 participa amb un catàleg i una conferència en la subhasta del quadre de Picasso Les Noces de Pierrette, a França, acte que li fa guanyar un reconeixement internacional com a picassià. El 1997 rep el Premi Nacional de Literatura i publica Estimat Picasso, recull de memòries de la seva relació amb Picasso. L'any 1999 rep la Lletra d'Or per Estimat Picasso i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El 2002 s'estrena Vides de Picasso, una versió coreogràfica del text de Palau. És president dels Jocs Florals de Barcelona, durant els anys 2002, 2003 i 2004. El dia 4 de maig del 2003 s'inaugura la Fundació Palau a Caldes d'Estrac; tal i com ell mateix ha dit en alguna ocasió, el motiu per posar la seu de la seva Fundació a Caldes d'Estrac, va ser que es va enamorar de la vila. El lloc escollit va ser l'espai abans integrat per dos edificis, Can Muntanyà i la Casa de les Monges. Can Muntanyà és un edifici de mitjan segle XX amb jardí interior, que fou la residència d'un indià i terratinent de Caldes, l'Adolfo Muntanyà. La Casa de les Monges és un antic col·legi de religioses dominiques; precisament la rehabilitació d'aquesta part de l'edifici ha provocat problemes amb alguns veïns a causa de les obres que si han portat a terme. L'any 2005 Josep Palau és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears, com a reconeixement per la seva tasca de poeta, de defensor de la llengua catalana, i d'estudiós de l'obra i vida de Picasso. El 3 de maig del 2005 l'Ajuntament de Barcelona organitza Palau a Palau; homenatge al Palau de la Música. El mateix mes de maig de 2005 surt a la llum la desena edició dels Poemes de l'Alquimista, que amb el temps s'ha convertit en el millor exponent de la seva obra literària; entesa pel propi Josep Palau com una creació poètica oberta, per això porta el nom de l'Alquimista.</p> | 41.5711400,2.5276900 | 460623 | 4602270 | 2003 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42412-foto-08032-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42412-foto-08032-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42412-foto-08032-94-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Eclecticisme|Cubisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'objectiu de la Fundació Josep Palau i Fabre és conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre. La Fundació Palau exhibeix de forma permanent part del seu fons artístic i realitza exposicions temporals. Els promotors de la Fundació són l'Ajuntament de Caldes, la Diputació de Barcelona i la mateixa Fundació Palau i Fabre. L'actual director de la Fundació és Josep Sampera. A la primavera de 2006 s'ha celebrat el primer cicle de lectures comentades de l'obra de Josep Palau i Fabre, sota el nom de 'Llegim Palau Fabre', coincidint amb l'exposició 'L'Obra de Josep Palau i Fabre. Passió i Llibertat' que proposa un recorregut per la vida i l'obra de Palau, centrant l'interès sobretot en la seva obra literària, que abasta tots els gèneres: poesia, obres de teatre, assaigs humanistes, articles, contes, etc. Tal i com va dir el comissari de l'exposició Julià Guillamon en l'acte d'inauguració 'el nom de l'exposició és un homenatge a un home apassionat que ha fet de la llibertat la seva bandera'. | 99|102|108|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||
| 42421 | Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estrac | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.</p> | XXI | <p>Del significat toponímic d'Estrac (o Estarac) hi ha hagut nombrosos filòlegs i historiadors que s'hi han manifestat, com Albert Batlle o Bellido. Hi ha vàries teories: que es tracti d'un mot celta que vulgui dir 'camí prop de les aigües de les fonts'; que sigui un gentilici que faci referència al 'turó de l'Asterius o Astaracus'; que sigui la suma de l'article salat 'as' i el nom 'trac o tarac'; que es tracti d'una derivació de la paraula 'tractus o tractat'; o fins i tot que sigui un mot iber, derivat de 'sestrac-a o sestraque-a' que signifiqui fruita silvestre. El cert però, és que el significat autèntic segueix sense saber-se.</p> | 08032-103 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El document més antic que parla d'Estrac és del segle XIV, en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Com a curiositat hem citat la peculiar manera com la revista Hola (de l'anomenada 'premsa del cor') va traduir al castellà el nom de Caldes d'Estrac en un article publicat a mitjan segle XX: Caldas del Estrecho. | 94|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 42439 | Poesia i + (festival d'estiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poesia-i-festival-destiu | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XXI | <p>El Festival d'estiu Poesia i + és el certamen cultural promocional més important de la vila. Consisteix en una sèrie d'actuacions culturals de bon nivell. Els dies de festival són tots els caps de setmana de juliol. Les nits del divendres es dediquen a poesia, i els dissabtes i diumenges es combinen altres propostes de cara a un públic més ampli, que van des de la música a les titelles, passant per la màgia, els contes i el cinema. Tots els espectacles es celebren a la Pèrgola de Can Muntanyà, al Pati de la Fundació Palau o a la Sala Cultural Municipal. En l'edició de 2006 cal destacar la lectura de la peça Nausica de Joan Maragall en versió de Jordi Coca, i la Nit de poetes amb Maria del Mar Bonet, Biel Mesquida i el mateix Josep Palau Fabre.</p> | 08032-121 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2006 s'ha celebrat el primer festival de Poesia i + gràcies a l'acord de col·laboració de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la Fundació Palau. L'organització d'aquest important esdeveniment cultural té el seu precedent en el cicle de poesia que des de l'any 2003 s'ha celebrat a la vila, amb la voluntat de vincular la poesia amb Caldes, donant a conèixer l'obra de poetes relacionats amb la vila com Maragall, Apel·les Mestres i Jacint Verdaguer entre d'altres.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2006 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42439-foto-08032-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42439-foto-08032-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El festival de Poesia i + té l'objectiu de convertir-se en un dels esdeveniments culturals de referència de l'estiu a Catalunya. Bona part de les activitats que es fan durant aquest festival són gratuïts, o a preus populars, ja que compten amb el patrocini de l'Ajuntament, de moltes altres institucions catalanes i patrocinadors particulars. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 42441 | Jornades del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jornades-del-bolet | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XXI | <p>Les Jornades del Bolet són unes jornades gastronòmiques de caràcter popular que tenen el bolet com a protagonista. Es celebren a la tardor. En aquestes jornades es fan sortides, xerrades i conferències, receptes, i un tast obert a tothom que se celebra a l'esplanada Muntanyà.</p> | 08032-123 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Les Jornades del Bolet van iniciar-se l'any 2000, i aquest any 2006 s'ha arribat a la seva setena edició</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2000 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aprofitant les jornades del bolet també els restauradors del municipi també ofereixen menús basats en els bolets. Juntament amb la pesolada i la mongetada són les tres grans cites gastronòmiques de la vila. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 48196 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.27/188. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XXI | <p>Font aïllada situada al bell mig del carrer, en el mur de contenció d'una terrassa que forma cantonada amb la plaça d'Espanya. La font està col·locada a l'interior d'una fornícula d'arc rebaixat oberta en aquest mur i bastida amb un aplacat de pedra. La font és de ferro colat i presenta una forma de pinacle, amb la pica circular a la base i un fust cilíndric estriat on hi ha l'aixeta de llautó per on raja. El coronament és esfèric i estriat, amb un collarí d'òvuls i una petita agulla superior.</p> | 08075-286 | Carrer de Pau Casals - Dosrius | <p>En origen, la font estava encastada al mateix mur del carrer i estava formada per una fornícula d'arc rebaixat i un ampit rectangular que sostenia la pica de pedra. L'aixeta, encastada al mur, era de bronze. Envers l'any 1980, la font fou pintada de color verd i gris pel sr. Borge, estiuejant de la casa de can Munné, que estava situada al seu davant i actualment està enderrocada. L'any 2001, en motiu de la construcció de dos habitatges i un local al carrer de Pau Casals, 10, la font fou enderrocada. L'any 2002, un cop finalitzades aquestes obres, es va instal·lar l'actual font, que és d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. Es tracta d'una reproducció de les que es feien en època alfonsina, a finals del segle XIX. Aquesta font havia proveït d'aigua a moltes cases del poble, abans de la instal·lació de la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius entre els anys 1973 i 1975. Tot i que l'aigua que raja actualment prové d'aquesta xarxa, en origen l'aigua era una 'deixa' de la Societat General d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris distribuïtes entre les font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià). Segons les fonts orals, el nom de Sant Sebastià fa referència al vot de poble en honor d'aquest sant, que la població de Dosrius va fer després d'una epidèmia de pesta.</p> | 41.5937600,2.4065000 | 450536 | 4604844 | 2002 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font del carrer de Baix, font del carrer de Pau Casals. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48199 | Font de la plaça de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-can-torres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.29/190.</p> | XXI | <p>Font aïllada situada a la cantonada sud-est de la plaça, al davant de l'accés principal. Està formada per un cilindre de ferro d'aproximadament un metre d'alçada, que incorpora una aixeta metàl·lica de botó. L'estructura està disposada damunt d'un paviment circular de llambordes de pedra, que incorpora el registre de desaigüe.</p> | 08075-289 | Plaça de can Torres - Dosrius | <p>La plaça fou construïda l'any 1994. Inicialment no s'havia projectat la construcció de cap font, però un grup de veïns de la zona varen fer la petició a l'ajuntament. En origen, la font era bastida en maons, amb una pica semicircular i el coronament arrodonit. Tenia una placa amb el nom de la plaça. Posteriorment, se n'instal·là una altra de ferro colat, d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. La font actual fou instal·lada pels voltants de l'any 2001, ja que les dues anteriors havien causat molts problemes de filtracions d'aigua. Es tracta d'un disseny contemporani fabricat a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. L'aigua que proveeix la font és subministrada per la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius.</p> | 41.5951400,2.4084400 | 450699 | 4604996 | 2001 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48201 | Monument Mil anys fent camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-mil-anys-fent-cami | <p>'Inauguració del monument 'Catalunya, mil anys fent camí'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 17, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018</p> | XXI | <p>Monument urbà encastat al talús de rocalla de granit que sosté el carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un conjunt format per dues planxes i dos blocs de ferro corten, que commemoren els mil anys del naixement de Catalunya. La planxa principal, adossada al talús de pedra, presenta un buit amb el contorn geogràfic de Catalunya. Davant seu, disposada damunt del terra de la plaça, hi ha la planxa corresponent al buit anterior, amb dues línies vermelles disposades en el sentit dels pols (N-S, E-W) i unides per un punt central groc. Emmarcant la planxa principal hi ha dos blocs rectangulars amb la part superior bisellada, gravats amb les inscripcions 'MIL ANYS' i 'FENT CAMÍ'. A l'extrem de llevant de la plaça hi ha quatre xiprers i una placa de ceràmica sostinguda amb peu de ferro, gravada amb el següent poema: 'PAÍS / Inacabats indefinits / indecisos / però tanmateix vius / des del cor del nostre poema', obra del poeta Àlex Susanna.</p> | 08075-291 | Plaça de davant de l'Ajuntament - Dosrius | <p>La simbologia d'aquest monument està basada en els elements que, segons el propi autor, defineixen el territori català: la gent, la terra i la història. Conceptualment, el territori el proporciona el mur de pedra que sosté el carrer de Sant Antoni. La planxa de Catalunya es desprèn de la principal com la porta abatible d'un castell, els blocs laterals funcionen a mode de torres i les inscripcions fan referència a la història mil·lenària de Catalunya. Les línies vermelles simbolitzen que Catalunya camina en totes direccions, amb el punt de trobada groc, ambdós colors presents a la Senyera. En darrer terme, els xiprers i el poema gravat a la placa de pedra fan referència a la gent (un poema curt que defineix les dues vessants de la nostra gent). Popularment, l'obra és coneguda com 'La Catalunya per terra'.</p> | 41.5945000,2.4061300 | 450506 | 4604926 | 2006 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs i Berta Julivert | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48202 | Jardins de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-memoria-historica | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-172. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 29; núm. 27, p. 8; núm. 28, p. 37.</p> | XXI | <p>Espai enjardinat que presenta una planta en forma d'L i està dividit en dues zones disposades en dos nivells diferents. A la part inferior, delimitada de la superior mitjançant un talús forrat amb blocs de pedra granítica, hi ha un destacable pi. Alhora, en un d'aquests blocs de pedra, hi ha encastades unes peces de ferro corten que imiten l'Estelada, amb l'escut de Dosrius a l'estrella i el nom de l'espai a les quatre barres. A la part superior de l'espai, a la que s'accedeix mitjançant una rampa amb graons adaptats, hi ha un faristol de ferro en forma de llibre en homenatge a les víctimes de la guerra Civil. Hi ha gravat l'escut del municipi, la data d'instal·lació (novembre de 2009) i un poema de l'any 1938 en mal estat de conservació. Al seu costat hi ha l'escultura 'La veu de tots', dedicada als 23 morts locals en aquest conflicte. Davant seu, i sota d'un lledoner, hi ha un altre faristol de les mateixes característiques amb els noms d'aquests homes.</p> | 08075-292 | Carrer de can Vallmajor - Dosrius | <p>Aquest espai fou inaugurat el mes de novembre de l'any 2009, juntament amb l'escultura 'La veu de tots', obra de l'escultora dosriuenca Luz del Mar García. Hi participaren els familiars de les víctimes del conflicte i s'emmarcà dins dels 'Actes de commemoració del 70è aniversari de la Guerra Civil', organitzats des de l'Arxiu Municipal de Dorius. Posteriorment, pel mes de març de l'any 2011, s'instal·là el faristol on apareixen els noms de les víctimes, elaborat també per la mateixa escultora.</p> | 41.5951200,2.4056800 | 450469 | 4604995 | 2009 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48206 | Monument de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-penya-barcelonista | XXI | Pintades de grafit. | <p>Monument commemoratiu aïllat format per dos grans blocs rectangulars de granit, que sostenen una gran esfera central de granit també. El bloc de ponent està decorat amb una sèrie de línies horitzontals, mentre que el de llevant és llis i presenta una inscripció gravada: 'X ANIVERSARI / PENYA BARCELONISTA / DOSRIUS CANYAMARS / 2003'. Damunt seu hi ha la representació d'una creu llatina damunt d'un pedró bastit amb carreus. L'escultura està situada damunt d'un paviment rectangular de llambordes.</p> | 08075-296 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | 41.5941100,2.4052100 | 450429 | 4604883 | 2003 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48214 | Escut de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Notícia històrica sobre l'escut municipal'. Duos Rios, núm. 1, p. 78-83. ORS COMUNICACIÓ (2017). Manual d'identitat corporativa Ajuntament de Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius [Inèdit].</p> | XXI | <p>Escut oficial del municipi de Dosrius bastit en fusta i situat al bell mig d'una taula rectangular emmarcada del mateix material. L'escut és caironat, amb una perla ondada acompanyada al cap d'un castell obert. Per timbre, una corona de marquès. La perla ondada representa la confluència de les rieres de Canyamars i del Far (o Rials) per formar la de Dosrius. La corona fa referència al fet que Dosrius va ser el centre de la baronia del seu nom i, des de l'any 1690, del marquesat de Castelldosrius.</p> | 08075-304 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Aquest escut és obra dels fusters locals Lluís i Joan Grajera per encàrrec de l'Ajuntament de Dosrius l'any 2017. Fou instal·lat en relació a la renovada imatge corporativa de l'ajuntament, duta a terme durant el mes maig del mateix any. L'escut heràldic municipal de Dosrius és caironat: d'argent, una perla ondada d'atzur acompanyada al cap d'un castell de gules obert. Per timbre, una corona de marquès. Fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 27 de març de 2000, i per resolució de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya, de data 17 de juliol de 2000 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 3201, de data 9 d'agost de 2000. Tot i això, el consistori dosriuenc també va aprovar (en el mateix ple) la utilització de dues palmes laterals envoltant l'escut, donat que aquestes apareixien en els segells i els documents oficials de l'Ajuntament des de mitjans del segle XIX. Amb l'escut de fusta s'ha volgut tornar a instaurar el símbol representatiu del municipi en el seu estat oficial i normatiu.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2017 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48228 | El Dosrius del 1900 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dosrius-del-1900 | <p>Font: informació oral de Ramon Godino [Entrevista: 12-02-2018].</p> | XXI | <p>Festival anual de cultura popular i de caire tradicional, que rememora l'estil de vida dels dosriuencs a principis del segle XX. Es desenvolupa dins del nucli urbà de Dosrius durant un cap de setmana del mes de juliol de cada any i està farcit d'actes de diversa categoria: gimcana familiar pels carrers del poble relacionada amb algun aspecte rellevant del mateix (fonts i aigua, masies i horts, jocs populars), cercaviles, fira de productes artesans, plantada de gegants, balls tradicionals, exposicions (fotografies antigues, eines del camp, cartells i pintures), representacions teatrals, concerts, lliurament de premis del concurs de prosa i poesia 'Esteve Albert', etc. La fira està organitzada pels veïns del municipi, els quals es vesteixen d'època i surten al carrer reivindicant les seves arrels.</p> | 08075-318 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La fira va néixer l'any 2014 en motiu del centenari del naixement de l'escriptor, activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert. En aquella edició, al marge de diversos actes lúdis i culturals, es va fer una recreació del 'Pessebre de l'Esteve Albert', amb representacions d'escenes de l'època al voltant de diversos espais significatius del nucli urbà, sobretot al safareig del Comú. L'any 2016, dins del actes de la fira, també es commemorà el centenari d'aquest safareig tant emblemàtic pel municipi. La fira està organitzada pels veïns i veïnes de Dosrius i hi col·laboren la Colla Gegantera i l'Ajuntament de Dosrius, entre d'altres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2014 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48230 | Fira del Bosc - Canyamars medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bosc-canyamars-medieval | <p>El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 34; núm. 26, p. 30; núm. 27, p. 26-27; núm. 28, p. 23; núm. 30, p. 11-13; núm. 31, p. 37; núm. 32, p. 13; núm. 34, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. Http://firadelbosc.cat/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XXI | <p>Fira anual de caràcter popular que transforma el nucli de Canyamars en una vila medieval, durant un cap de setmana del mes d'octubre de cada any. La fira es desenvolupa en diversos espais del casc antic de Canyamars engalanats per a l'ocasió (plaça de l'església de Sant Esteve, Pla del Molinot i carrers adjacents), així com el Pla de Bolets, la plaça de la Germandat i el Pou de glaç de Canyamars. Està organitzada per l'ajuntament i hi col·laboren diverses entitats i empreses locals, associacions comarcals i voluntaris. La fira s'inicia amb la rebuda de Berenguer Bofarull, comte de Vilamajor, per part d'Enric Lanuza, baró de Canyamars. S'organitzen demostracions d'oficis medievals, recreacions històriques, representacions teatrals, música i dansa, jocs infantils, bruixes i fades, espases o el mercat medieval i la gastronomia.</p> | 08075-320 | Casc antic de Canyamars | <p>La primera edició de la fira es dugué a terme l'any 2004 amb el nom 'Fira del Bosc' i, a partir de l'any 2006, la fira ja es va vincular amb el món medieval ('Fira del Bosc Medieval de Canyamars'). Tot i que inicialment els actes eren força reduïts (sopar i mercat medieval), amb el temps la fira es va anar consolidant i arrelant a la població. L'any 2017 es va celebrar la seva 14ena edició consecutiva.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 2004 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://firadelbosc.cat/. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48241 | Pujada i baixada del pessebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-i-baixada-del-pessebre | <p>Font: informació oral de Rosa Galí, del Centre Excursionista de Dosrius [Entrevista: 22-02-2018].</p> | XXI | <p>Manifestació festiva consistent en pujar i baixar un pessebre al castell de Dosrius. La pujada es fa el cap de setmana anterior a Nadal, coincidint amb la Fira de Nadal de Canyamars. Es puja caminant fins al castell i allà es diposita el pessebre, que ha estat elaborat per la canalla del municipi a les escoles. La baixada es fa per la Candelera, moment de recollida dels ornaments nadalencs. Quan s'arriba es fa una calçotada popular. L'acte està organitzat pel Centre Excursionista de Dosrius amb la col·laboració de l'AMPA de l'escola bressol, l'AMPA de l'Institut de Dosrius, l'AFA de l'Escola Castell Dosrius i l'Ajuntament de Dosrius. Des de fa uns tres anys, el dia de la pujada es recullen i pinten els pals amb els que posteriorment es farà cagar el tió.</p> | 08075-331 | Turó del castell de Dosrius - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La primer edició que es va fer va ser l'any 2010, tot i que en aquesta ocasió el van pujar al cim del Montalt (diversos pobles de la rodalia pugen els seus pessebres a aquest cim). En les següents edicions ja s'ha pujat al castell de Dosrius.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 2010 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48241-foto-08075-331-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat extreta de l'espai web del Centre Excursionista de Dosrius (CED). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48247 | Auca dels Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-dels-gegants-de-dosrius | <p>'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 16-17.</p> | XXI | <p>'Entre boscos i un castell/hi havia un poble petit i vell conegut pels seus bolets/i un jovent molt poc distret. Com que mancava quelcom gran/somiaren en fer uns gegants. Però no vivien d'il·lusions/ i l'Esplai prengué decisions. Amb draps, fustes, claus i setí/la idea es portà a bon fi. 1978 I s'estrenaren els gegants/acompanyats amb dracs i nans. Quina parella més bella/en Rovelló i la Pimpinella! El mil nou-cents vuitanta-dos/altre cop draps, agulla i arboç. Va néixer la Rabassola/perquè la parella no es quedés sola. Portant el nom de Dosrius per davant/per tot Catalunya ballaven els gegants. I perquè no en faltés res/formaren la Colla de Grallers. Però els gegants es fan malbé/i preguntem pel carrer si arreglar-los, o nous han de ser. La resposta ho esclarí prou:/s'han de fer gegants de nou! Un dia l'Albert ens explicà/que en un temps molt llunyà en Felip de Dosrius vivia al Castell/i es casà amb la Blanqueta de l'Arquells. L'u de setembre de mil nou-cents noranta/s'estrenaren el gegant i la geganta, amb música, alegria, convidats/i gran presència d'autoritats. Ja tenim nous gegants/i el petit poble es fa gran Però el Rovelló, la Rabassola i la Pimpinella/sempre seran la nostra Colla Vella!'.</p> | 08075-337 | <p>L'auca fou elaborada l'any 2015 en motiu del 25è aniversari de la creació dels gegants nous, en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2015 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 51276 | Festa dels Empestats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-empestats | XXI | La Festa dels Empestats es celebra cada any dins de la Festa Major de Sant Roc. Cada any s'escull un indret del poble que és ambientat entorn l'epidèmia de la pesta bubònica. S'hi organitzen visites noctures teatralitzades, com també diversos actes culturals paral·lels. | 08110-117 | Malgrat de Mar | La Festa dels Empestats va ser creada l'any 2012 per commemorar l'epidèmia de pesta que al segle XVII va assolar la població i bona part del territori català. És organitzada per diverses entitats del poble, amb més de 100 persones que hi participen, ja siguin actors, maquilladors, guionistes, etc. Es tracta d'una festa que ha tingut una gran acollida a tota la contrada, fet que ha fet necessària una limitació de públic. | 41.6456700,2.7410900 | 478439 | 4610469 | 08110 | Malgrat de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51276-foto-08110-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 51352 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-1 | XXI | Monument construït en una rotonda en homenatge a la sardana. Es tracta d'un grup escultòric format per sis figures de bronze de tamany natural que formen una rotllana, representats ballant una sardana. En un costat hi ha representada una flama d'on comença una filera de tubs cilíndrics d'acer en gradació, que dibuixen una 's' de sardana. | 08110-193 | Rotonda de l'Av. Països Catalans i l'Av. Barcelona | Es va fer en motiu de la proclamació de l'any 2001 de Malgrat com a ciutat pubilla de la sardana. En motiu de la Diada Universal de la Sardana, l'Agrupació Sardanista Malgratenca La Barretina hi fa una ofrena floral. | 41.6401300,2.7331300 | 477774 | 4609856 | 2001 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51352-foto-08110-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51352-foto-08110-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 51362 | Monument a Ruyra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ruyra | Article Pro Monument a Ruyra (AMMM). | XXI | Monument situat al centre de la plaça Joaquim Ruyra. Es tracta d'un monòlit de pedra de forma irregular, a la part frontal del qual hi ha tallada la cara de l'escriptor. En un dels costats hi ha inscrit: 'A RUYRA'. | 08110-214 | Pl. de Joaquim Ruyra | L'escriptor i poeta Joaquim Ruyra i Oms (1858-1939) estava fortament vinculat a diverses poblacions del Maresme, especialment a Blanes, on tenia la casa pairal i s'hi refugiava per buscar inspiració. A finals de la dècada de 1950 hi hagué un moviment popular a Blanes per crear un monument en honor seu, liderat per la Junta del Centenari del naixement d'En Ruyra. | 41.6471500,2.7439800 | 478680 | 4610633 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51362-foto-08110-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51362-foto-08110-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 51984 | Monument a l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-l11-de-setembre-0 | XXI | Monument commemoratiu dedicat als caiguts l'11 de setembre de 1714 consistent en un monòlit de pedra granítica en forma de paral·lelepípede amb una placa de marbre a la part superior on es llegeix: ' remembrança de la vila del Masnou als màrtirs de l'onze de setembre de 1714'. Al davant d'aquest monòlit, hi ha una altra pedra més petita i al darrera un pal de bandera amb la senyera onejant. | 08118-238 | Plaça 11 de setembre | 41.4827300,2.3116100 | 442530 | 4592576 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51984-foto-08118-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51984-foto-08118-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 52015 | Monument al Meridià verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-meridia-verd | MARQUET, Lluís (no consta) El segon centenari del mesurament del meridià de la terra. Ajuntament de Premià de Dalt. | XXI | Monument commemoratiu del pas del meridià de París per la platja d'Ocata. Es tracta d'un monòlit de planta quadrada fet de marbre en forma de púlpit, amb la seva part superior esbiaixada i amb la següent inscripció gravada: 'En aquest punt de Catalunya s'acaba el meridià verd, el sender de llarg recorregut que ressegueix el meridià de París, la distància entre Dunkerque i la platja d'Ocata, mesurada al segle XVIII. S'utilitza per definir la unitat de longitud: el metre.' | 08118-269 | Desembocadura de la riera de Teià, a l'Est del terme municipal. | Fou col·locat l'any 2006. L'Assemblée Nationale francesa decidí el 26 de març de 1792 fer l'amidament d'un fragment de meridià per establir el valor precís del metre. El meridià escollit fou el de París i els extrems del seu arc, els paral·lels de Dunkerque i de Barcelona. Jean B. Delambre fou l'encarregat de mesurar la part septentrional i Pierre F. Méchain la meridional. El mesurament es va fer establint una xarxa de triangles pel mètode de triangulació geodèsica. L'expedició sortí de parís el 25 de juny de 1792 i arribà a Perpinyà el 5 de juliol. Fins l'octubre de 1793 van recórrer el Principat fins arribar a Barcelona. Per commemorar els 200 anys d'aquest esdeveniment es va col·locar aquesta referència i es va escollir el punt terminal de l'arc mesurat, és a dir el punt del meridià arran de mar que es va calcular amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICAC): en les immediacions de la desembocadura de la riera de Teià. | 41.4826800,2.3364000 | 444599 | 4592554 | 2006 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52015-foto-08118-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 52043 | Monument de la plaça de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-de-la-republica | XXI | Monument commemoratiu en memòria de la Segona República espanyola que consisteix en quatre barres de secció quadrada, d'uns 5/6 metres d'alçada de ferro tipus corten amb lleugeres ondulacions no homogènies, situades damunt una peanya de formigó. Entre les barres hi ha tres cercles, cadascun amb un dels colors de la bandera de la República amb el marc metàl·lic. A la pena de formigó hi ha tres plaques. En una es pot llegir: 'a tots els homes i dones del Masnou que es van comprometre en la defensa de la segona república'; a l'altra: 'Llibertat, igualtat i fraternitat' i en la tercera: ' A la vil·la del Masnou / 14 d'abril de 2007'. | 08118-297 | Plaça de la República | monument inaugurat el 14 d'abril de 2007. | 41.4808600,2.3104100 | 442428 | 4592369 | 2007 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Rius i Camps | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 51682 | Monument a la Mediterrània | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mediterrania | <p>http://www.montgat.cat</p> | XXI | <p>Escultura exempta de bronze que es troba situada sobre un pilar de quatre cubs. Aquests es troben rotats sobre un mateix eix, i incorporen una placa de bronze esculpida amb relleus de figures al·legòriques de la mediterrània. L'escultura superior és una altra representació al·legòrica de la mar, i està constituïda per un tors femení sota el qual s'empara la cara d'una altra figura. El tors es troba estirat cap enrere amb un braç alçat, del que en surten cintes serpentejants, que emulen el moviment de la mar. En aquestes cintes hi ha inscripcions en idiomes d'àmbit mediterrà, entre les que es pot llegir 'EIPHNH', el nom de la pau en grec.</p> | 08126-33 | A la Plaça Mallorquines | <p>La inauguració de l'escultura es va fer el 23 d'abril del 2003, en plena Festa Major del barri de les Mallorquines. Aquest va ser el darrer pas de la reforma de la zona, després de l'enderroc de dues illes de cases i la construcció de la plaça. L'obra es va concebre com un homenatge a l'artista Àlvar Sunyol, nascut l'any 1935 en aquest barri.</p> | 41.4631900,2.2720200 | 439206 | 4590433 | 2003 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51682-foto-08126-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Àlvar Suñol | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||
| 51696 | Parc del Turonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-turonet | <p>Indrets singulars del Maresme. [guia de recursos] Mataró: Biblioteques municipals del Maresme. 2006. http://www.montgat.cat</p> | XXI | <p>Parc urbà que es troba situat sobre el turó del Mar, amb vistes panoràmiques sobre la costa del Maresme i del Barcelonès. Antigament el parc formava part de la finca de Can Ribas, de la que se'n conserva el templet-mirador -que s'emplaça al cim del turó- i bona part de la vegetació. Té una extensió de poc més d'una hectàrea, pràcticament envoltada de nucli urbanitzat. L'entrada s'ha arranjat amb rampes i escales de formigó, al costat de les quals hi ha una zona de gespa. També s'hi ha habilitat un circuit esportiu i una plataforma per celebrar-hi actes. La vegetació que hi trobem és de tipus mediterrani, amb exemplars de Pinus halepensis (pi blanc), Quercus ilex (alzina), Olea europaea (olivera), Ceratonia siliqua (garrofer), Eucalyptus globulus (eucaliptus), Spartium junceum (ginesta) i cactàcies com l'Opuntia.</p> | 08126-47 | Al barri del Turó del Mar | <p>El parc també és conegut com el 'Bosquet de Can Ribas', ja que formava part de la finca del palau neoàrab de Can Ribas. El palau va ser enderrocat durant els anys seixanta per urbanitzar la zona, de la qual se'n va salvar la part del turó. No serà fins l'any 2002 que l'espai s'obre al públic, després d'adequar-lo com a parc urbà.</p> | 41.4679800,2.2803500 | 439906 | 4590959 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51696-foto-08126-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51696-foto-08126-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | L'horari d'obertura al públic és de 7 a 23 hores. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 51705 | Parc del Tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-tramvia | <p>HOLDEN, R. Nueva arquitectura del paisaje. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2003. XARXA DE PARCS DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. Parc del tramvia. Un passeig entre dues viles [tríptic]. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona. 2006.</p> | XXI | <p>Parc urbà que va ser formulat com a espai de comunicació entre els municipis de Montgat i Tiana, després de l'obertura de l'autovia B-20 entre ambdues poblacions. Té una extensió de 6,4 hectàrees, que s'estenen de forma lineal des de la rotonda de l'Avinguda Jordana de Montgat fins al Passeig de la Vilesa de Tiana. Transcorre sobre el túnel de l'autovia, sustentat amb murs de formigó a la seva part més alta. Una franja lineal de formigó en forma graella quadriculada de colors groc i negre recorre el parc de punta a punta. Al seu costat hi ha una combinació d'espais urbans -com pistes esportives i d'oci- i espais verds. Els arbres que s'hi troben són el Pinus pinea (pi pinyer), l'Acacia retinoides (mimosa), l'Olea europaea (olivera), la Jacaranda mimosifolia (xicaranda), el Populus x canadensis (pollancre del Canadà), el Prunus dulcis (ametller), la Robinia x margaretta 'Casque rouge' (falsa acàcia) i la Sophora japonica (acacia del Japó). Pel que fa als arbusts, hi ha Lavandula dentata (espígol), el Ricinus Communis (ricí), el Rosmarinus officinalis (romaní) i l'Spartium junceum (ginesta).</p> | 08126-56 | Entre l'Avinguda Jordana i el Carrer Maresme | <p>La construcció de l'autovia B-20 al nord est de Barcelona va suposar la separació de les vessants dels turons que uneixen Montgat i Tiana. Davant d'una important mobilització veïnal, es va acordar construir una zona verda sobre el túnel de la carretera, per tal que es reduís l'impacte visual de la mateixa. El parc del Tramvia va ser inaugurat el maig del 2001. Es va batejar amb aquest nom en honor a aquest element, que durant tants anys havia comunicat el barri mariner i industrial de Montgat amb Tiana.</p> | 41.4711600,2.2745400 | 439424 | 4591316 | 2001 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51705-foto-08126-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51705-foto-08126-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc