Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
93297 Can Bombí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bombi-0 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p>Casa senyorial entre mitgeres, situada a la via principal de la població, la riera, que en aquest tram pren el nom del Bisbe Pol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Aquests estan configurats en forma de tribuna abombada, rematats per un ràfec que segueix el mateix abombament de la façana. Que acaba amb una teulada pronunciada, de teules vidrades.</p> <p>Presenta un estil d'influència noucentista denominat de l'estraperlo, caracteritzat per l'ús del vidre, tant a l'interior com a l'exterior, que crea espais diàfans. A la façana, en destaca l'ornamentació amb columnes al segon pis i el gran finestral de la planta baixa, que amb el vidre de l'interior omple de llum la casa.</p> <p>El parament de la planta baixa i els laterals de les tribunes són de faixes horitzontals imitant carreus.</p> 08006-105 Riera del Bisbe Pol, núm. 68 41.5808300,2.5503200 462515 4603336 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93297-p1570158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93297-03p1570234.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'interior de la planta baixa conserva la decoració original a base de motllures de guix en el sostre i a les parets. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93299 Can Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-12 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p>Can Vidal és un edifici conegut també per la pastisseria Danés, que hi ha a la planta baixa i la seva magnífica decoració. A part de fer les tradicionals coquetes. Es tracta d'una casa, més aviat senyorial, entre mitgeres, ubicada a la via principal de la població: la riera, que en aquest tram pren el nom del Bisbe Pol.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos. Contrasta el programa ornamental de les plantes pisos, d'un estil eclèctic classicista, amb la pastisseria amb els plafons de fusteria exterior de caire modernista i les parets interiors de la botiga i, sobretot, el sostre pintat amb motius al·lusius a l'ofici de pastisser. Tres àngels o amorets porten pastissos i una ampolla de licor, amb un aire més aviat romàntic.</p> <p>Pel que fa a la composició dels pisos superiors de la façana, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, on presideix la simetria de les obertures: tres en cada planta. La diferència és que en el primer pis, les tres donen accés a un balcó corregut, mentre que al pis superior, les trobem amb balcons individuals. En destaquen les baranes de ferro i les llosanes sostingudes per mènsules decorades. Totes les obertures tenen un emmarcament en forma de pilars laterals que acaben amb un capitell d'estil corinti i una llinda recta. Les persianes són de llibret. Les tres obertures de la segona planta tenen un trencaaigües de protecció damunt la llinda, amb una fulla d'acant al centre.</p> <p>El parament és arrebossat amb franges horitzontals buixardades. En el tram que queda delimitat per les mènsules que sostenen els balcons de la segona planta, entre la llosana dels balcons i a la llinda de les finestres del primer pis, hi trobem franges ornamentals amb motius geomètrics. També hi trobem decoració sota la cornisa i entre els respiralls de la cambra d'aire. El coronament és una cornisa sortida i sostinguda per mènsules amb un medalló central, delimitat per fulles d'acant, on es pot llegir l'any de construcció de l'edifici: 1901.</p> 08006-106 Riera del Bisbe Pol, núm. 41 <p>És la botiga més emblemàtica de la vila. Regentada inicialment per la família Carreras, l'any 1958 va ser adquirida per Joan Danés Torner, que l'any 1944 ja hi havia treballat com aprenent. Posteriorment ha estat dirigida pel seu fill, Josep Danés Pons.</p> 41.5804200,2.5501400 462500 4603290 1901-1905 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-02dsc9758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-03p1560068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-04dsc9766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-05p1560070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-06p1560071.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Dotras i Manyà i Emili Lloret 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93305 Can Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-4 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p>Casa entre mitgeres situada a la principal via de la població, la riera, que en aquest tram pren el nom del Pare Fita. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana no segueix els cànons classicistes de simetria. En planta baixa hi trobem la porta d'entrada, a doble batent, i una finestra reixada al costat. Per sobre de qualsevol altre element, destaca la tribuna central de fusta, de la primera planta, coberta per una teulada de ceràmica vidrada. A la planta superior, s'hi obren dues finestres de llinda recta, amb esgrafiats florals.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus buixardats, amb recreixements a l'entorn de les obertures. Remata la façana un capcer de línies sinuoses barroquitzants que recorden el coronament d'esglésies i masies. Està decorat amb esgrafiats de motius florals.</p> <p> </p> 08006-109 Riera del Pare Fita, núm. 84 41.5846100,2.5471200 462251 4603757 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-01dsc0475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-02dsc0473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-03p1560856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-04p1560857.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 105|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93306 Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-9 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> XX <p>Antic escorxador municipal de planta rectangular, amb una magnífica façana d'aire noucentista on predomina la simetria a la façana. La coberta és de teules àrabs, amb una doble vessant en el cos central, i a un vessant en els cossos laterals.</p> <p>Pel que fa a la composició, en l'eix central de la façana, hi ha la porta d'accés, de fusta, força ampla i de doble batent. A cada costat, sengles finestres. Les tres obertures tenen una mena de trencaaigües imitant dovelles a l'arcada i una part dels brancals.</p> <p>Per damunt hi trobem una triple obertura, amb la central més elevada, amb el mateix tipus de trencaaigües i persianes de llibret. Als costats hi ha dos òculs trepanats amb motius quadrifoliats. El capcer és de frontó rectilini amb l'escut municipal centrat.</p> <p>Entre la porta d'accés i la finestra trigeminada, es pot llegir: 'ESCORXADOR'.</p> 08006-110 Carrer de Pau Costa, núm. 8 <p>Durant una època fou la seu del Club Tenis Taula d'Arenys de Mar.</p> 41.5807498,2.5537768 462803 4603325 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-02dsc8934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-03dsc8932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-04dsc8935.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93307 Can Torrent de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-de-la-mina <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> XX <p>Casa entre mitgeres amb la façana principal al carrer de La Torre i façana posterior al carrer de Sant Ramon, on l'estil arquitectònic que es manifesta es coneix com de 'l'estarperlo'. En destaquen les obertures de mig punt, tant interiors com exteriors, amb predomini del vidre. Així com els elements ornamentals de les teules, rajoles i la forja, les mènsules i els esgrafiats.</p> <p>El conjunt mostra la influència del noucentisme tant amb tots aquests detalls ornamentals com amb la tendència de crear espais lluminosos i oberts.</p> 08006-111 Carrer de Sant Ramon, núm. 15 41.5817600,2.5474100 462273 4603440 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-02dsc3343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-03dsc3344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-04dsc3345.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93308 Tina del tenyidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-tenyidor <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p> </p> XX <p>Edifici de planta rectangular, d'uns 150 m2, als quatre vents, situat al port d'Arenys. És de planta única i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener que segueix la part més allargada. La coberta finalitza amb un ràfec a les quatre façanes amb bigues de fusta. Els accessos es troben a les façanes de llevant i de ponent.</p> <p>Es distingeixen quatre elements diferenciats per les seves funcions. Destaca un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint. Als costats, hi ha dos receptacles que corresponen als dipòsits on es posaven les xarxes de cotó i on s'abocava el tint per procedir a la coloració. Els tres recipients, presenten a la part frontal inferior, dos accessos als fogons.</p> <p>Al darrera del cos principal es disposava la xemeneia. El tenyidor, pròpiament dit, queda cobert per una campana situada a tocar del sostre. L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.</p> 08006-112 Carretera del port, s/n <p>Destinat a usos menestrals: és on es tenyien les xarxes dels pescadors.</p> 41.5799613,2.5615901 463454 4603234 1960 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-02p1540753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-03p1540617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-04p1540627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-05p1540630.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93309 Búnquer del Cavaió 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-1 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX Presenta danys estructurals lleus. En el seu moment, l'Ajuntament va adequar l'entorn i hi va col·locar un plafó explicatiu que ja no hi és. L'entrada del búnquer, que queda mig amagada del passeig, s'ha convertit en un espai poc salubre. <p>Un dels quatre búnquers o fortins documentats en aquesta zona. Només se'n conserven tres. Es troba ubicat a la platja del Cavaió, d'on pren el nom; a la boca nord del túnel del ferrocarril.</p> <p>Un estudi publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) descriu el fortí com una estructura adossada a un aflorament de roca granítica, del qual aprofita un pany de paret natural. La part davantera del búnquer, la que dóna a la platja, és arrodonida, mentre que la part posterior és allargada. L’entrada es troba a la part posterior [...]. S’accedeix a l’interior baixant un parell d’escalons.</p> <p>Externament, la construcció és recoberta amb pedres granítiques, amb una clara funció de camuflar l’estructura. Al costat del búnquer, unes minses restes de ferro i unes pedres de sauló enganxades a l’aflorament rocós, delaten l’existència d’una altra estructura més periple que podria haver estat en relació amb el búnquer. Aquest fortí presenta una sèrie d’obertures amb una clara funció defensiva i de guaita. La part arrodonida, o part central de l’estructura, compta amb dues grans obertures d’1,10 i 1 m respectivament i de 0,90 m d’alçada d’obertura, les quals permetien controlar gran part de la platja del Cavaió i el Portinyol. [...] A la part allargada tenim cinc espitlleres de 0,20 x 0,40 m.</p> <p>De l'interior, ens diuen que hi ha un llarg passadís, amb un seguit de petites obertures a la part de llevant, que dóna accés al nucli central del búnquer, on hi ha dues grans obertures. En aquest corredor d’entrada hi ha unes escales [...]. El punt d’unió entre el passadís i la cambra central fa angle [...] Les parets de pedra estan arrebossades i el sostre és de formigó armat. En aquest nucli central hi ha una prestatgeria d’obra.</p> 08006-113 Platja del Cavaió <p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p> 41.5806997,2.5645754 463704 4603315 1937 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93309-02dsc0879.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93309-03p1570284.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2023-11-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la zona del Cavaió es conserven tres búnquers, aquest s'ha enumerat amb el número I seguint la proposta del Grup de búnquers d'Arenys (2009). Es troba a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi. Per sobre, a la zona coneguda com el Portinyol, n'hi ha dos més, amb més visibilitat i que cobreixen les dues boques del túnel i una zona del port. Un quart búnquer estava a l'espigo anomenat la Punta i només es conserva una imatge publicada de J. Torrus (Grup de búnquers, 2009).S'explica la ubicació d’aquestes construccions en aquest indret determinat, pel fet que es tracti de la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic. La utilització de la platja del Cavaió com a port natural és documentada des del segle XV , tal com citen els llibres d’ancoratge del port de Barcelona, dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Grup de búnquers, 2009); però també cal pensar en l'existència del túnel del ferrocarril, una infraestructura important per les comunicacions i el transport de mercaderies i molt fràgil i exposable als bombardejos.El fet més rellevant que es va produir a la platja del Cavaió durant la Guerra Civil va ser l’embarrancament d’un vaixell ple de subministraments i explosius. Aquest és, sens dubte, un dels episodis de la guerra que els arenyencs recorden més intensament. Si bé cal recalcar que testimonis i detalls històrics es contradiuen amb freqüència. Aquest embarrancament ha estat en certs aspectes l’origen de diverses llegendes urbanes. A grans trets, però, la por que una possible explosió del contingut d’aquest vaixell pogués afectar el nucli urbà i el fet que la gent de dretes, sota amenaça de metralladores, fossin obligats a treure els explosius de la nau, són els punts coincidents dels diversos testimonis consultats (Grup de búnquers, 2009, pp. 203 i 204). 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93310 Búnquer del Cavaió 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-2 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX S'ha hagut de consolidar per evitar despreniments. A l’interior, alguns objectes com un somier, sofàs o nevera, indiquen que el lloc ha esta utilitzat com a habitatge. La porta és tapiada, però hi ha hagut intents d’accedir-hi per altres punts.Les esquerdes internes no són patològicament remarcables. El més preocupant és el descalçament dels fonaments. Algunes parets internes han estat esgrafiades. <p>Un dels quatre búnquers o fortins documentats en aquesta zona. Només se'n conserven tres. Es troba ubicat, damunt un penya-segat, a la zona coneguda com el Portinyol, per sobre la carretera N-II, a 35 metres snm.</p> <p>Un estudi publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) descriu aquest búnquer com una estructura de formigó armat, de forma allargada. A la part davantera presenta deu espitlleres de 0,20 x 0,60 m, mentre que als laterals hi ha dues grans obertures d’1,90 i 2,10 m, respectivament, per un metre d’altura. La plataforma superior de l’estructura es troba a nivell del terra natural. Els fonaments van quedar visibles arran de la construcció de la carretera N-II als anys cinquanta. L’accés es realitzava des d’un passadís amb escales, situat de forma transversal a l’estructura i que ha estat tapiat davant el perill a ser ocupat com a habitatge.</p> <p>Unes escales donen accés a l'entrada i continuen a l’interior, a causa del gran desnivell existent. A la part interna, l’escala es complementa amb una rampa. Al final del passadís hi ha la cambra principal, de 2,6 m de crugia, paret de càrrega de 0,40 m i una cambra secundària o passadís d’1,50 m de crugia. Entre espitllera i espitllera hi ha unes banquetes de formigó amb forma de trapezi. En un dels laterals, sota les dues grans finestres, s’ha limitat un espai semicircular i s’ha fet una plataforma al nivell de l’obertura per ficar una peça d’artilleria. A l’altra lateral, hi ha les restes d’un petit enderroc, resultat d’intentar convertir els grans finestrals amb un accés directe a l’estructura, possiblement aquests treballs van fer que només quedin restes d’altra plataforma.</p> 08006-114 Carrer del Portinyol, s/n <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> 41.5808120,2.5630063 463573 4603328 1937 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93310-02dsc0894.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93310-03p1570323.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la zona del Cavaió es conserven tres búnquers, aquest s'ha enumerat amb el número II seguint la proposta del Grup de búnquers d'Arenys (2009). Es troba a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi. Per sobre, a la zona coneguda com el Portinyol, n'hi ha dos més, amb més visibilitat i que cobreixen les dues boques del túnel i una zona del port. Un quart búnquer estava a l'espigo anomenat la Punta i només es conserva una imatge publicada de J. Torrus (Grup de búnquers, 2009).S'explica la ubicació d’aquestes construccions en aquest indret determinat, pel fet que es tracti de la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic. La utilització de la platja del Cavaió com a port natural és documentada des del segle XV , tal com citen els llibres d’ancoratge del port de Barcelona, dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Grup de búnquers, 2009); però també cal pensar en l'existència del túnel del ferrocarril, una infraestructura important per les comunicacions i el transport de mercaderies i molt fràgil i exposable als bombardejos.El fet més rellevant que es va produir a la platja del Cavaió durant la Guerra Civil va ser l’embarrancament d’un vaixell ple de subministraments i explosius. Aquest és, sens dubte, un dels episodis de la guerra que els arenyencs recorden més intensament. Si bé cal recalcar que testimonis i detalls històrics es contradiuen amb freqüència. Aquest embarrancament ha estat en certs aspectes l’origen de diverses llegendes urbanes. A grans trets, però, la por que una possible explosió del contingut d’aquest vaixell pogués afectar el nucli urbà i el fet que la gent de dretes, sota amenaça de metralladores, fossin obligats a treure els explosius de la nau, són els punts coincidents dels diversos testimonis consultats (Grup de búnquers, 2009, pp. 203 i 204). 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93311 Búnquer del Cavaió 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-del-cavaio-3 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> XX Ha estat ocupat com habitatge a temporades. No presenta desperfectes en la seva estructura, malgrat la seva prolongada ocupació, però la seva ubicació presenta problemes per la seva estabilitat. <p>Un dels quatre búnquers o fortins documentats en aquesta zona. Només se'n conserven tres. Es troba ubicat, damunt un penya-segat, a la zona coneguda com el Portinyol, per sobre la carretera N-II, a 35 metres snm.</p> <p>Un estudi publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) descriu aquest búnquer com una estructura de formigó armat de planta trapezoïdal, que presenta a la seva part davantera tres espitlleres de 0,20 x 0,60 m, mentre que als laterals, presenta dues grans obertures d’1,50 x 1,00 m. La plataforma superior de l’estructura és a nivell del terra natural. L’entrada es realitza des d’un lateral baixant unes escales.</p> <p>Si accedeix per unes escales i un passadís amb dues portes, que donen accés a la part central, que es troba dividida per una paret en dues parts. Entre les diferents espitlleres hi ha banquetes de formigó. A les obertures laterals es van ficar finestres quan aquesta estructura va ser utilitzada com a habitatge.</p> 08006-115 Carrer Portinyol, s/n <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> 41.5811270,2.5642830 463679 4603363 1937 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93311-02p1570306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93311-03dsc0886.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la zona del Cavaió es conserven tres búnquers, aquest s'ha enumerat amb el número III seguint la proposta del Grup de búnquers d'Arenys (2009). Es troba a la boca nord d'un dels dos túnels del ferrocarril del municipi. Per sobre, a la zona coneguda com el Portinyol, n'hi ha dos més, amb més visibilitat i que cobreixen les dues boques del túnel i una zona del port. Un quart búnquer estava a l'espigo anomenat la Punta i només es conserva una imatge publicada de J. Torrus (Grup de búnquers, 2009).S'explica la ubicació d’aquestes construccions en aquest indret determinat, pel fet que es tracti de la zona més propícia per a un possible desembarcament enemic. La utilització de la platja del Cavaió com a port natural és documentada des del segle XV , tal com citen els llibres d’ancoratge del port de Barcelona, dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Grup de búnquers, 2009); però també cal pensar en l'existència del túnel del ferrocarril, una infraestructura important per les comunicacions i el transport de mercaderies i molt fràgil i exposable als bombardejos.El fet més rellevant que es va produir a la platja del Cavaió durant la Guerra Civil va ser l’embarrancament d’un vaixell ple de subministraments i explosius. Aquest és, sens dubte, un dels episodis de la guerra que els arenyencs recorden més intensament. Si bé cal recalcar que testimonis i detalls històrics es contradiuen amb freqüència. Aquest embarrancament ha estat en certs aspectes l’origen de diverses llegendes urbanes. A grans trets, però, la por que una possible explosió del contingut d’aquest vaixell pogués afectar el nucli urbà i el fet que la gent de dretes, sota amenaça de metralladores, fossin obligats a treure els explosius de la nau, són els punts coincidents dels diversos testimonis consultats (Grup de búnquers, 2009, pp. 203 i 204). 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93312 Búnquer de La Musclera 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-musclera-1 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX Es troba descalçat per sota per l'acció del mar i la pèrdua constant de sorra. A l'interior presenta indicis de foc i és brut. <p>Un dels dos búnquers d'aquesta zona, a la mateixa platja de la Musclera, i integrat a la roca granítica. En un article publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2009) es descriu aquest búnquer.</p> <p>Externament, l’estructura té un recobriment, a base de pedres de granit, que s'integren en el context rocós, tot confonent-la amb un aflorament granític més de la costa. Entre les pedres, es poden observar petits fragments de teules o ceràmica, utilitzats per falcar-les bé. A més, l’estructura estava reforçada per una sèrie de contraforts, la ubicació dels quals, a prop de les principals obertures, vindria a potenciar el fet de fer-les passar inadvertides des de lluny.</p> <p>Presenta una sèrie d’obertures. A la part NO, la porta (1,97 x 0,73 m); a la zona E, una gran obertura (0,46 x 1,62 x 1 m); mentre que a la part O, hi ha dues espitlleres, per tal de poder observar i defensar la part més vulnerable i amb menys visibilitat del seu exterior. En una d’aquestes obertures s’ha reutilitzat la llinda d’una porta o finestra per emmarcar la part superior, i en la paret on estan situades, es pot apreciar com el granit ha estat retallat en forma d’esglaons per facilitar-ne la construcció. A l’obertura principal, encara es poden veure indicis de l’encofrat, i també s’aprecien uns encaixos que delaten una possible intenció de tapar-la des de l’exterior.</p> <p>L’accés està precedit d’un petit passadís. L’entrada encara conserva els forats de les frontisses d’una porta que tancaria el recinte. Les parets estan fetes amb pedres arrebossades amb sorra de platja, el terra és cimentat i el sostre és encofrat amb ciment armat. Un cop a l’interior, trobem un passadís en forma de ela, que en el seu extrem més llarg està compost d’un total de sis esglaons, que salven el desnivell respecte al nucli principal de l’estructura. És en el primer tram d’aquest passadís on trobem les dues finestretes de forma quadrada, amb la llinda interna feta de totxo. A partir del passadís, observem les restes del marc de fusta d’una segona porta. Desconeixem si aquestes portes ja hi eren originalment, o bé es van afegir en un moment posterior, quan la construcció ja no tenia una funció militar.</p> <p>Tot seguit, l’últim tram de passadís, que fa un gir amb angle de 25°, condueix a una cambra semicircular amb la gran obertura (0,33 x 0,87 x 1 m). L’estructura estreta del passadís d’entrada, a base de ziga-zagues, servia per dificultar l’accés a l’interior, ja que no permetia que més d’una persona a la vegada pogués introduir-se dins del recinte i per evitar les ones expansives de les explosions.</p> <p>Al voltant de la part central del búnquer, per sota de la finestra, hi ha un total de vuit orificis, amb restes de fusta i ferro. Molt possiblement, serien els suports per a una tarima, a sobre de la qual s’instal·lava una metralladora de gran calibre. Així, aquesta arma quedaria just a l’alçada de les espatlles de la persona que l’havia d’utilitzar. A la mateixa estança hi ha una prestatgeria (0,75 x 1,35 x 0,40 m).</p> 08006-116 Platja de La Musclera <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> 41.5726833,2.5381533 461496 4602436 1937 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93312-02p1560830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93312-03p1560774.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la zona de la platja de la Musclera es troba un grup de dos búnquers (números 1 i 2) o fortins, més o menys accessibles segons l'època de l'any i l'existència o absència de sorra. Es troben protegint el túnel sud del ferrocarril. Un altre grup es troba a la zona del Cavaió, on hi ha el segon túnel del ferrocarril. Les pedres provenen de la zona de la Torre dels Encantats, on es troben les restes d'un poblat ibèric. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93313 Búnquer de La Musclera 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-musclera-2 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX Es troba colgat de sorra. <p>Un dels dos búnquers d'aquesta zona, a la mateixa platja de la Musclera, i integrat a la roca granítica. En un article publicat per un grup d'Arenys (Grup de búnquers, 2008) es descriu aquest búnquer.</p> <p>És més petit que el búnquer Musclera 1, si bé les seves característiques tipològiques, el material utilitzat i la finalitat d’aquest tipus de construcció són similars. Hi trobem el mateix número d’obertures: una porta situada a la part E (1,72 x 0,61 m), una gran obertura a la zona O, i dues petites finestres a la part SE. A la part superior de la cambra central trobem un petit grup de pedres, unides amb morter. El resultat buscat és una mena de simbiosi entre l’aflorament de roca granítica i l’estructura, per fer passar desapercebuda aquesta última als possibles atacants. A la seva part davantera, un mur s’adossa a un entrant, que feia la roca.</p> <p>L'interior és similar a l’anterior, però en estar mig colgat de terra no permet obtenir-ne totes les dades (número d’escales, existència o no de tarima de fusta a la cambra central, etc.).</p> <p> </p> 08006-117 Platja de La Musclera <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> 41.5726658,2.5382575 461505 4602435 1937 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93313-dsc0460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93313-p1560765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93313-p1560808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93313-p1560816.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la zona de la platja de la Musclera es troba un grup de dos búnquers (números 1 i 2) o fortins, més o menys accessibles segons l'època de l'any i l'existència o absència de sorra. Es troben protegint el túnel sud del ferrocarril. Un altre grup es troba a la zona del Cavaió, on hi ha el segon túnel del ferrocarril. Les pedres provenen de la zona de la Torre dels Encantats, on es troben les restes d'un poblat ibèric. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93314 Búnquer de La Torre dels Encantats 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-1 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX No s'ha pogut comprovar el seu estat actual de conservació atès que no s'hi ha pogut accedir. <p>La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 1 dels quatre existents a la zona es troba situat a la part sud del turó, concretament, sota l’era de davant de la torre medieval.</p> <p>El perímetre exterior és format per un mur baix d’obra irregular de pedra (75 cm d’alçada), de forma semicircular, els extrems del qual s’adossen a dos pilars de fàbrica de maó massís (45 x 45 x 200 cm) que delimiten l’estructura coberta. La funció d’aquest mur era evitar que el canó anés turó avall quan la peça d’artilleria recuperés la posició original després del retrocés del tir.</p> <p>Els dos pilars són coronats per una biga d’acer (5 m de llarg), revestida per rajola ceràmica, que forma un pòrtic que suporta un forjat unidireccional de biguetes autoportants i encadellat ceràmic. Aquesta coberta s’adapta a la topografia de l’entorn i als murs de contenció de pedra sobre els quals descansa la plaça abans esmentada. El cèrcol perimetral de la plataforma de formigó presenta nou ganxos, que tindrien com a funció subjectar una lona per camuflar el canó. L’accés a l’interior de l’estructura es feia des d’una rampa (1,10 m d’amplada x 2,10 m de llargada) situada a la part esquerra, delimitada pel mur de contenció de la plaça i un muret baix d’obra irregular de pedra.</p> <p>La part porticada té una forma semicircular. Una porta amb arc de mig punt permet accedir a l’interior, sota l’àrea que delimita l’era. Al costat de la porta, hi ha una fornícula de forma quadrada. La part interna de l’estructura va ser utilitzada com a fresquera i per guardar bestiar durant els anys cinquanta. Posteriorment, durant l’època que va haver-hi un hort davant el búnquer, va servir per guardar eines agrícoles. En aquest moment, el gran accés que permetia entrar peces d’artilleria es va convertir en una porta (75 x 33 cm). Un testimoni ens parla de l’existència d’una habitació rectangular o quadrada, aspecte que no s’ha pogut comprovar.</p> 08006-118 Torre dels Encantats <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> <p>A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.</p> <p>Acabada la guerra, durant els anys quaranta, un petit grup de soldats de lleva va continuar a la zona. Un cop van marxar, les estructures van ser aprofitades com a fresqueres o per a tasques agrícoles.</p> 41.5713675,2.5304483 460853 4602294 1937 08006 Arenys de Mar Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93314-img0021.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93315 Búnquer de La Torre dels Encantats 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-2 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</span></span></span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, </span></span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</span></span></span></span></a><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX No s'ha pogut comprovar el seu estat actual de conservació atès que no s'hi ha pogut accedir. <p><span><span><span>La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 2 dels quatre existents a la zona es troba situat a 20 metres del número 1.</span></span></span></p> <p>El perímetre exterior és format per un mur baix d’obra irregular de pedra (75 cm d’alçada), de forma semicircular, els extrems del qual s’adossen a dos pilars de fàbrica de maó massís (45 x 45 x 200 cm) que delimiten l’estructura coberta. La funció d’aquest mur era evitar que el canó anés turó avall quan la peça d’artilleria recuperés la posició original després del retrocés del tir.<span><span><span> En el cas de la porta (210 x 210 cm) conserva la seva forma original; ara, però, es troba tancada per fustes i somiers. La part porticada s’adossa a la penya. La part interna porticada també és similar a la del búnquer 1. La paret és d’obra irregular de pedra i presenta una porta (180 x 110 cm) i una fornícula de mig punt. A la part interna del sostre de formigó es pot veure que, entre biga i biga, hi ha un encadellat ceràmic a manera d’encofrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta dóna accés a un passadís excavat al sauló (11,95 x 1,17 x 1,80 m), que presenta una trajectòria curvilínia. L’entrada del passadís és revestida per maons d’obra. Dins el passadís trobem dues petites habitacions: la primera, al mig i situada a l’esquerra (205 x 110 x 180 cm) i, la segona, gairebé al final, situada a la dreta (215 x 110 x 180 cm). També hi veiem tres fornícules: una gran a l’entrada del passadís, i les altres dues més petites davant dels respectius habitacles. Les estances servirien per guardar les municions i queviures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, les parets de les dues estances van estar arrebossades amb morter, potser per evitar que els animals o productes guardats no patissin les filtracions d’aigua a través del sauló. Hi ha restes que indiquen que van intentar fer arribar la llum elèctrica a l’interior del passadís. Al terra de la zona porticada es poden veure restes de murs del poblat ibèric.</span></span></span></p> 08006-119 Torre dels Encantats <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> <p>A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.</p> 41.5712170,2.5301921 460831 4602278 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93315-img0055.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93316 Búnquer de La Torre dels Encantats 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-3 <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</a></p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</a></p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, <a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</a>.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</a></p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</a></p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</a></p> <p>JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</a>.</p> <p> </p> XX No s'ha pogut comprovar el seu estat actual de conservació atès que no s'hi ha pogut accedir. <p><span><span><span>La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 3 dels quatre existents a la zona es troba situat a uns 20 metres per sota del número 2. Des de l’era de davant de la torre surten unes escales que porten fins a un camí que envolta el turó. A uns 50 metres en direcció cap a Arenys, trobem l’estructura al costat d’aquesta via.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mur perimetral, a l’accés i a la zona porticada, aquest búnquer és idèntic als números 1 i 2. En el cas de la rampa d’accés (4,6 x 2 m) i la porta, ambdues són situades a l’esquerra de l’estructura. Les mides del mur perimetral (5 m de diàmetre x 0,80 m d’alçada ) es van repetint a totes les estructures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part interna és similar a la del búnquer 2. La porta és de mig punt (1,75 x 1 m) i la fornícula quadrada (0,5 x 0,5 m). El passadís és una mica més llarg (13,50 x 1,20 x 2,10 m), però els habitacles no varien de mida. Només hi ha les fornícules davant aquestes estances. La part d’obra a l’entrada és una mica llarga, uns 2 metres aproximadament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, també, en aquest búnquer es dóna l’arrebossat dels habitacles i l’intent de portar electricitat a l’interior. A més, es tanca la part porticada amb la realització d’un mur de pilar a pilar (5 m) amb una gran finestra per a l’entrada de llum.</span></span></span></p> 08006-120 <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> <p>A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.</p> 41.5711046,2.5302605 460837 4602264 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93316-img0069.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93317 Búnquer de La Torre dels Encantats 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-torre-dels-encantats-4 <p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/271089</a></p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2011). El búnquer a la platja de les dunes de Santa Susana (1938). <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 29-31, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250217</a></p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>BRUGUERA I RIERA, Ramon (2015). La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar). <em>Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme</em>, 2015, Núm. 9, p. 191-197, <a href='https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833'>https://raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/article/view/314833</a>.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), tesi doctoral disponible a &lt;https://www.tdx.cat/handle/10803/129446&gt;</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrian et alii (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-enemic-la-vista-la-defensa-de-la-costa-del-maresme-1936-1939</a></p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2009). «Els búnquers de la platja de la Musclera* (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2009, Núm. 25, p. 63-79, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/179381</a></p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2010). «Els búnquers del Cavaió (Arenys de Mar)». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, Núm. 26, p. 203-217, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223899</a></p> <p>GRUP BÚNQUERS ARENYS (2011). «Els búnquers de la Torre dels Encantats.». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2011, Núm. 27, p. 33-35, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/250218</a></p> <p>JULIÀ SALA-BELLSOLELL, Jordi (2019). Atalaiant l’horitzó: la 6a bateria de la Torre dels Encantats entre Caldes d’Estrac i Arenys de Mar durant la Guerra Civil; dins Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar, pp. 37-44.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, p. 33-36, <a href='https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302'>https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113302</a>.</p> <p> </p> XX No s'ha pogut comprovar el seu estat actual de conservació atès que no s'hi ha pogut accedir. <p><span><span><span>La descripció d'aquest búnquer s'ha fet a partir de l'article citat a la bibliografia (Grup de búnquers d'Arenys, 2011) ja que no s'ha tingut accés a la finca. El búnquer número 4 dels quatre existents a la zona es troba situat a la vora del número 2. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El perímetre exterior és format per un mur baix d’obra irregular de pedra, de forma semicircular, els extrems del qual s’adossen a dos pilars de fàbrica de maó massís que delimiten l’estructura coberta. La funció d’aquest mur seria evitar que el canó anés turó avall quan la peça d’artilleria recuperés la posició original després del retrocés del tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos pilars són coronats per una biga d’acer, revestida per rajola ceràmica, que forma un pòrtic que suporta un forjat unidireccional de biguetes autoportants i encadellat ceràmic. Aquesta coberta s’adapta a la topo-grafia de l’entorn i als murs de contenció de pedra sobre els quals descansa la plaça abans esmentada. El cèrcol perimetral de la plataforma de formigó presenta nou ganxos, que tindrien com a funció subjectar una lona que serviria per camuflar el canó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al terra de la part porticada es veuen murs del poblat ibèric. </span></span></span></p> 08006-121 Torre dels Encantats <p><span><span><span><span><span>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i que va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</span></span></span></span></span></p> <p>A l'article del Grup de búnquers d'Arenys (2011) es publica la informació oral facilitada per Joaquim Font que, abans de marxar cap a primera línia del front, va estar destinat a Caldetes, a la 6a bateria, emplaçada al cim de la Torre dels Encantats. Font comentà que les bateries que s’usaven per defensar la costa eren canons molt antics, anomenats de «metxa llarga», amb els quals només es podia disparar un obús cada vint-i-cinc o trenta segons, fet que donava un marge molt ample perquè els vaixells feixistes poguessin girar cua i dirigir-se mar endins sense cap perill per a la seva integritat. Font dubta que amb aquells canons tan atrotinats es pogués arribar a una distància tan llarga. És a dir, en el cas d’una incursió ben organitzada a les nostres costes, aquelles bateries no haurien servit per a res. D’altra banda, hi ha testimonis que ens comenten la utilització d’algun dels búnquers com a refugi antiaeri i la possible existència d’un passadís que anava de la part alta del turó fins a l’Hotel Titus o la pròpia platja.</p> 41.5709340,2.5300393 460819 4602245 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93317-img0032.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El turó de la Torre dels Encantats (68 m), a l’oest del terme municipal d’Arenys de Mar, tocant a Caldes d’Estrac, és un dels vessants rocosos de naturalesa granítica que arriba fins a la línia de costa, entre ambdues poblacions. Les restes d’un poblat ibèric (s. V-I aC) ens mostren l’ocupació d’aquest indret des d’antic. A l’època medieval, a la part superior del turó, es va construir una torre (s. XIII), posteriorment fortificada amb una muralla circular (s. XVI), davant el perill dels pirates. Durant la Guerra Civil (1936-1939), s’hi va instal·lar un cos d’artilleria format per soldats de lleva, que depenia del de Mataró. L’Hotel Titus, davant la platja, acollia el quarter general on s’impartia la instrucció dels militars. 98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93322 Hipogeu de la família Mundet https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mundet <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>ESQUINÀS, Natàlia (2010). Josep Llimona al Cementiri d’Arenys, dins revista <em>Salobre</em>, Arenys de Mar, desembre de 2010; pp. 2-6.</span></span></span></p> XX <p>Escultura de Josep Llimona que porta el nom de 'Record els morts' i considerada una obra cabdal de l'art funerari modernista. Llimona abandona la iconografia d'àngels d'altres panteons per mostrar una imatge d'estètica simbolista, amb una jove asseguda damunt un sepulcre amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap a la mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus.</p> <p>L'elegància de les línies i aquest aire evocador motivaren a l'escriptor Raimon Casellas a considerar-la 'l'expressió més alta, potser definitiva, d'un pensament llargament acariciat per un artista escultor'.</p> <p>És remarcable la placa de bronze, als peus del panteó, influenciada per l'escultor francès Auguste Rodin.</p> 08006-123 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781486,2.5464772 462193 4603040 1901 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-01dsc9281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-02p1550344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-03p1550350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-04p1550347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-05p1550353.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Llimona Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 105|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93324 Hipogeu Massaguer i Campins https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-massaguer-i-campins <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Hipogeu fet en marbre blanc i pedra nummulítica, obra de Josep Llimona, vers el 1922. Representa una dona asseguda sobre uns graons, recolzada al costat d'un sarcòfag amb forma de banyera.</p> <p>A diferència del panteó Mundet, realitzat pel mateix escultor, té un marcat aire noucentista, ateses les formes més rotundes de la figura femenina, els caients del vestit més realistes i l'expressió del rostre molt més serena.</p> 08006-125 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta.</span></span></span></p> 41.5782780,2.5461714 462168 4603054 1922 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-01p1550369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-02dsc9294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-03dsc9296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-04p1550373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-05p1550376.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Josep Llimona Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 106|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93325 Hipogeu de la família Solà-Vinardell https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>L'hipogeu de la família Solà-Vinardell està presidit per un grup escultòric, realitzat per Venanci Vallmitjana, en marbre blanc i pedra nummulítica que representa una Pietat. La Mare de Déu, acollint en els seus braços el cos inert del seu fill. </p> <p>El conjunt, fet d'un únic bloc, mostra el millor art de Venanci Vallmitjana (1826-1919), renovador de l'escultura catalana del segle XIX. Es tracta d'una composició piramidal, amb un gran detall i realisme en l'anatomia del cos de Crist, el rostre de la Mare de Déu i els caients de la roba.</p> <p>Posteriorment s'afegí el templet, per protegir-lo de les inclemències del temps.</p> 08006-126 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5779048,2.5462331 462172 4603012 1902-1905 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-02p1550287.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-03p1550288.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-04p1550289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-05p1550294.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Venanci Vallmitjana Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93326 Hipogeu de Josep Arnau Presas https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-josep-arnau-presas <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Conjunt escultòric en marbre blanc, obra de Venanci Vallmitjana, que representa la Santíssima Trinitat. Està feta a mida natural i la seva presència impressiona al visitant. La figura del Pare està representada per una imatge acollidora d'un home gran amb barba que al seu pit hi té un colom amb les ales esteses que representa l'Esperit Sant. El fill està repenjat en el pare, amb el cap de costat, i té, als seus peus, un angelet. Tot el grup s'aguanta en una massa pètria que fa la sensació d'uns núvols, element, el qual, fa que el conjunt no faci la sensació de pesat i puja la sensació de magnificència.</p> <p>Es tracta d'una peça de depurat realisme, inspirada en una terracota esmaltada feta pel mateix autor. Existeix una rèplica d'aquesta obra al cementiri del Poblenou (1917 ca).</p> 08006-127 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5783512,2.5461245 462164 4603062 1907 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-02dsc9300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-03p1550387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-04p1550383.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Venanci Vallmitjana Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93327 Panteó d'Iu Bosch https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-diu-bosch <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Mausoleu fet amb pedra de Montjuïc i marbre blanc, atribuït a Enric Sagnier (1917). Pren la forma d'una capella neogòtica, amb coberta a dues aigües i coronada per cinc pinacles, rematats amb una creu de quatre braços. De l'abundant decoració externa cal destacar-ne els àngels laterals, atribuïts a Eusebi Arnau, i la reixa de ferro forjat.</p> <p>A l'interior són remarcables la llosa de marbre al terra i els vitralls.</p> <p>L'arenyenc Iu Bosch (1856-1915) fou banquer a París i, d'entre altres empreses, impulsà la construcció d'una línia de ferrocarril al sud d'Espanya.</p> 08006-128 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780211,2.5464155 462188 4603025 1917 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-01p1550284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-02dsc9273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-03dsc9274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-04dsc9276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-05p1550329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-06p1550336.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Enric Sagnier i Eusebi Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 116|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93328 Panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-zenon-massuet-i-castane <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Mausoleu de pedra nummulítica en forma de capella d'estil neogòtic, ornamentada amb els elements més característics d'aquest estil, com els pinacles, les gàrgoles, culdellànties. Destaquen la reixa de ferro del portal d'accés i els capitells que el flanquegen, que representen l'alliberació de l'ànima del poder del dimoni.</p> <p>A l'interior, destaquen els vitralls amb les imatges de Sant Zenon i Santa Esperança, patrons dels esposos propietaris.</p> 08006-129 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781195,2.5460681 462159 4603037 1919 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-01dsc9324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-02p1550453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-03dsc9322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-04p1550451.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 116|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93330 Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Hipogeu construït de pedra nummulítica per Cèsar Martinell i el Sant Crist, de bronze, fet per Frederic Marès. Es tracta del sepulcre del notari Carles de Fontcuberta, de llinatge noble, i de la seva esposa. L'autor, Cèsar Martinell, és més conegut per les construccions de cellers cooperatius. També realitzà intervencions a Arenys de Mar, com l'edifici del Calisay o els projectes de l'església de Santa Maria.</p> <p>El Crist, situat en el frontal de pedra, amb els braços estesos, però sense creu, està flanquejat per les lletres Alfa i Omega, principi i fi. És de bronze i és obra de l'escultor Frederic Marès, que també fou un important col·leccionista. Fruit d'aquesta afició es creà el Museu Marès a Barcelona i la fundació del Museu de la Punta d'Arenys de Mar.</p> 08006-131 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5782268,2.5463491 462183 4603049 1934 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-02p1550390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-03p1550419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-04p1550393.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cèsar Martinell i Brunet i Frederic Marès Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93347 Hipogeu de la família d'Andreu Gurí https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-dandreu-guri <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Hipogeu dels germans Ventura, fet en marbre blanc i negre. Sobre un ampli basament rectangular, s'alça un pedestal amb la figura d'un àngel emparant dos infants, símbol de la Caritat. Un seguit de llànties flamejants encerclen el basament. Trobem a banda i banda dos sepulcres decoratius. El podi és decorat amb palmetes, cascalls i roselles, al·legories del descans etern.</p> <p>Andreu Guri i Sala (1825-1908) era un industrial taper i fou alcalde accidental d'Arenys de Mar durant l'epidèmia de còlera de l'any 1854 i intervingué en diverses obres de beneficència.</p> 08006-135 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5783066,2.5463994 462187 4603058 1908 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-02p1550424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-03p1550428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-04p1550431.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Germans Ventura Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93349 Sepulcre d'Emilia de Rovira i Preses https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-demilia-de-rovira-i-preses <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre realitzat en traquita i marbre blanc que explica una història d'amor romàntica entre Rafael Martínez Ortiz i Emilia de Rovira. Quan Rafael era estudiant de medicina a Barcelona (1874-1881), es van enamorar. Acabats els estudis marxa a Cubà d'on era originari, amb el compromís de tornar per casar-se. Però els pares d'Emilia intercepten les cartes dels enamorats. Rafael, desesperançat per no rebre respostes, s'acaba casant a Cuba; però ella resta fidel al seu amor i mor jove, als 33 anys, de tuberculosi.</p> <p>Uns anys més tard, quan Rafael ja era ministre plenipotenciari de Cuba a París, passa per Arenys i s'assabenta de la veritat. Com a homenatge fa construir aquest sepulcre a París. Però els familiars de la noia es neguen a dipositar-hi les seves despulles i la tomba restà buida durant molts anys.</p> <p>Finalment, l'any 2000, per iniciativa d'alguns arenyencs, les restes mortals d'Emilia de Rovira descansen en el sepulcre encarregat pel seu amor cubà.</p> 08006-137 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5784686,2.5463337 462181 4603075 1928 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93349-02dsc9307.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Marbrista Thoin (París) i Auguste Maillard Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93479 Hipogeu de la família Camps-Ombrabella https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre en marbre i pedra, obra de Ventura Vieto, presidit per una figura femenina desconsolada, amb una corona de flors. Al peu de la tomba hi ha una làpida amb motius florals obra del rander arenyenc Marià Castells i Simon (1873-1931); un dels principals renovadors de la indústria i artesania de les puntes de boixet, durant el Modernisme.</p> 08006-138 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780101,2.5465040 462195 4603024 1918 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-02dsc0733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-03dsc0734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-04dsc0736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-05dsc0735.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ventura Vieto Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93480 Hipogeu de la família Mollfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Tomba en marbre blanc presidida per una creu rústica, sobre un monticle rocallós a manera de Calvari, amb heura, una àncora i un cor, símbols de la Fe, l'Esperança i la Caritat.</p> <p>Magí Mollfulleda (1855-1913), n'és un dels membres més destacats de la família i fundador de la destil·leria Calisay.</p> 08006-139 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780543,2.5464980 462195 4603029 1920 (ca) 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-02dsc0741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-03dsc0743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-04dsc0742.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Barrera Arenys de mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93481 Hipogeu de Bonaventura Roig i família Vallet https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-roig-i-familia-vallet <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre en marbre blanc en forma de túmul medieval, situat sobre un cadafal i encerclat per quatre pilastres d'inspiració barroca unides per baranes de ferro forjat. Destaquen els relleus del marbre a les sanefes del sarcòfag i a les lletres gotitzants del cadafal.</p> 08006-140 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5779878,2.5461667 462168 4603022 1918 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-02dsc0745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-03dsc0746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-04dsc0749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-05dsc0751.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Germans Ventura Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93482 Hipogeu de la família Córdoba https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-cordoba <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre en pedra nummulítica i marbre, voltat de pilars units amb baranes de ferro forjat. Representa una tomba amb un monòlit al darrera, decorat amb llànties i corones de flors. Al centre, destaca el bust d'una dona, de cabells llargs, amb un calze a la mà que representa la resurrecció a través de l'Eucaristia.</p> <p>El conjunt s'inspira amb l'estil de la Sezession vienesa i l'art decó. Destaca el bust de marbre, que sosté un calze, símbol de la Passió de Crist. L'autor, Joan Barrera (1872-1961), era arenyenc i bon dibuixant i marbrista.</p> <p>Hi està enterrada la il·lustradora Elvira Elias i Cornet.</p> <p> </p> 08006-141 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5780833,2.5460856 462161 4603032 1920 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-02dsc0758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-03dsc0759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-04dsc0760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-05dsc0761.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Barrera Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93484 Hipogeu de la família de Cabirol https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-de-cabirol <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Conjunt presidit per un templet cobert amb cúpula sostinguda per quatre pilars i coronada per una creu. S'alça damunt un monticle rocallós i aixopluga la imatge de la Mare de Déu del Pilar. El conjunt està delimitat amb pilastres unides amb un passamà de bronze. A part de la imatge, cal destacar els aplics en bronze dels pilars i les arcades del templet.</p> <p>Pertany a la família Cabirol, de cavallers i ciutadans honrats que tingueren la seva rellevància a la vila d'Arenys entre els segles XVII i XIX.</p> 08006-143 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781175,2.5461962 462170 4603037 1907-1917 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-02dsc0767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-03dsc0765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-04dsc0763.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart M. Roig Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93485 Hipogeu de la família Ferran de Pol https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). <em>Ferra de Pol. Itineraris</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX Ha patit algun desperfecte en un dels pilars. <p>Sepulcre en pedra, obra de Salvador Puiggròs, propietat d'una família de fabricants de gènere de punt. Representa una creu de terme amb quatre tombes a la base, ubicades simètricament en forma de creu.</p> <p>Hi ha enterrat l'escriptor Lluís Ferran de Pol (<span><span><span>Arenys de Mar, 17 de gener de 1911 - Hospitalet de Llobregat, 19 d’octubre de 1995). </span></span></span><span><span><span>Es llicencia en dret a Barcelona (1933). Coneix i comparteix afició literària amb Joaquim Ruyra, que passava llargues temporades a Arenys de Mar. A partir de la dècada dels 30 del segle XX, inicia un seguit de col·laboracions en publicacions locals com <em>Oreig</em> i <em>Salobre</em>. Guanya, amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller (1937). Abans, però, guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals que organitzava l’Ateneu Arenyenc (1934).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En acabar la Guerra Civil, s’exilia a França, on és internat als camps de concentració de Sant Cebrià i Barcarès. Aviat marxa a Mèxic, on hi resideix uns vuit anys i es llicencia en lletres (1946) per la Universitat de Filosofia i Lletres. Allí, coneix a Esyllt T. Lawrence, amb qui es casa. Treballa al diccionari enciclopèdic UTEHA i col·labora a la premsa mexicana, sobretot al diari <em>Excelsior</em> i <em>El Nacional</em>. Participa en la creació de Full Català i Quaderns de l’Exili, dues de les revistes més importants catalanoamericanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1948 torna a Catalunya i s’estableix a Arenys de Mar, on exerceix la seva professió. S'instal·la a Arenys de Munt, a Can Graupera, on va viure fins l'any 1973, quan es trasllada al pis del carrer de la Platja Cassà d'Arenys de Mar. Atret pel món indígena mexicà, publica l’obra <em>Abans de l’alba</em> (1954), que és una evocació, alhora lírica i realista, de la mitologia maia. Les seves narracions, <em>La ciutat i el tròpic</em> (1956, premi Víctor Català 1955) i <em>Érem quatre</em> (1960), reflecteixen també la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena. </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Miralls tèrbols</em> (1966), centrada ja en el món català, entronca amb el corrent de la novel·la psicològica, com també el recull de contes <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). L’any 1973, publicà <em>De lluny i de prop</em>, una selecció de notes de viatge, reportatges i articles periodístics, i el testimoni de la seva estada als camps de concentració. Ferran de Pol es caracteritza per un estil creador i una gran imaginació i ambició literàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A <em>Miralls tèrbols</em>, reconstrueix els conflictes que assolen un poble del litoral català durant els anys vint del segle passat. L’escenari dels fets és el poble de Marenys que no és res més que el revers del seu Arenys de Mar.</span></span></span></p> 08006-144 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5782313,2.5464098 462188 4603049 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-02dsc0770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-03dsc0774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-04dsc0772.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Salvador Puiggròs Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93486 Hipogeu de la família Vidal Formentí https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Sepulcre en marbre i pedra nummulíticaa, obra de Joan Barrera, pertanyent a la família Vidal Formentí, pastissers d'Arenys. Per aquest motiu el monòlit evoca els pinacles de la façana del mercat municipal, obra d'Ignasi Mas. Destaca la figura femenina de marbre, amb rostre de tristor, mig recolzada i amb un ram de flors a la mà dreta.</p> 08006-145 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5782361,2.5464634 462192 4603050 1929 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-02dsc0775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-03dsc0776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-04dsc0779.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan Barrera Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93487 Panteó de la família Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-soler <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Panteó en forma de capella d'una única nau, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'obre l'entrada amb una porta reixada de doble batent, flanquejada per dues columnes amb capitell floral d'estil modernista: motius florals però amb arestes pronunciades. Presideix un arc de mig punt amb frontó ple, on hi figuren els noms dels propietaris i l'any de construcció (1902).</p> <p>L'interior és molt sobri, amb volta de canó i les tombes situades als laterals, amb una obertura a la façana posterior en forma de quadrifoli trepat.</p> <p> </p> 08006-146 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5781957,2.5460735 462159 4603045 1902 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-02dsc0782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-03dsc0784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-04dsc0787.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93488 Monument als caiguts https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-2 <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Aquest monument, fet de pedra nummulítica per Cèsar Martinell l'any 1944, estava dedicat en origen pels caiguts del bàndol vencedor a la Guerra Civil espanyola (1936-39) i es trobava situat al mig de la plaça de l'església. Però l'any 1991, es traslladà a l'emplaçament actual, a l'extrem nord del cementiri, i es dedicà a tots els caiguts a la guerra.</p> 08006-147 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5788658,2.5462901 462178 4603120 1944 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93488-02dsc0790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93488-03dsc0789.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cèsar Martinell i Brunet Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93718 Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-104-108 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span>Edifici d'habitatges reformat que ha integrat tres cases de tipologia anàloga. En el seu moment es van fer remuntes, aixecant dos pisos per damunt de les del seu entorn. Actualment consta de planta baixa i quatre pisos</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, deixant un espai de terrassa al vessant que dóna a la Riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana ha mantingut els esquemes originals i alguns elements ornamentals a les llindes i els balcons amb barana de ferro. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una balustrada.</span></span></span></span></span></p> 08006-211 Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108 41.5816900,2.5496500 462460 4603431 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-02p1570095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-03dsc0557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-04p1570096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-05p1570098.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93719 Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 76, can Sagrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-76-can-sagrera <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis per quatre finestres, distribuïdes com una galeria, d'arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat, amb sòcol en planta baixa i marcant línies horitzontals. L</span></span></span></span></span>es finestres de la primera planta tenen un recreixement al voltant, curvilini a la zona de la llinda, on, al mig, hi ha un motiu decoratiu. Sota la galeria del segon pis hi ha una franja horitzontal amb motius geomètrics. La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per cinc mènsules.</p> 08006-212 Riera del Bisbe Pol, núm. 76 41.5810200,2.5501800 462504 4603357 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93719-02dsc0586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93719-03p1570147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93719-04p1570151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93719-05p1570152.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Popularment coneguda com a can Sagrera. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93727 Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 86-88 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-86-88 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p>Conjunt d'habitatges on destaca el programa ornamental de la façana amb elements tan característics de les construccions de l'entorn com els esgrafiats. Tot i la contemporaneïtat de la construcció, manté un esquema compositiu basat en la simetria i presenta uns esgrafiats que equilibren i unifiquen visualment el conjunt.</p> 08006-220 Riera del Pare Fita, núm. 86-88 41.5846800,2.5470800 462247 4603764 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93727-03p1560868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93727-04p1560871.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93729 Casa de la Riera Pare Fita, núm. 60-64 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-pare-fita-num-60-64 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p>Edifici d'habitatges situat a la cantonada amb el carrer de Sant Roc, amb la planta baixa habilitada per establiment comercial. Es tracta d'un gran bloc que domina per la seva alçada la visual d'aquest espai, format per planta baixa i quatre pisos, amb un esquema compositiu basat en la simetria i on destaca un cos central que sobresurt, a modus de tribuna, a partir de la primera planta.</p> <p>Té visibles tres de les quatre façanes amb un tractament compositiu que li dona equilibri i continuïtat entre la Riera del Pare Fita i el carrer de Sant Roc, on la coberta de la segona planta actua de terrassa de la tercera.</p> <p> </p> 08006-222 Riera Pare Fita, núm. 60-64 41.5840200,2.5476400 462294 4603691 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93729-02p1560960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93729-03p1550740.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93759 Can Roncal https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roncal <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Originàriament, l'any 1921, constava només de planta baixa. Actualment se li ha afegit una remunta amb la línia de façana enretirada en relació al carrer, deixant una part de terrassa com a coberta del cos originari. Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per la porta d'entrada i la finestra reixada del costat.</p> <p>Sobresurt l'emmarcament de les dues obertures, amb un recreixement llis, pintat de blanc, que destaca de l'arrebossat de la façana, imitant carreus buixardats. També destaca la sanefa esgrafiada que va de banda a banda per sobre les obertures i per sota de la cornisa volada.</p> <p>La façana està coronada per un frontó curvilini amb un medalló central amb l'any de la construcció: 1921. Damunt aquest medalló hi ha una ornamentació floral presidida per una fulla d'acant.</p> 08006-237 Carrer de La Torre, núm. 31 <p><span><span><span>El nom del carrer ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> 41.5811600,2.5476900 462296 4603373 1921 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93759-01dsc9976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93759-02dsc9977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93759-03p1560341.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 106|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93760 Casa del carrer de La Torre, núm. 33 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-33 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis, per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat imitant carreus buixardats en planta baixa i primer pis, i llis en el segon pis. Dues sanefes esgrafiades amb motius vegetals decoren la façana, sota el balcó corregut i entre el primer i segon pis. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, i un capcer curvilini, en el centre del qual sembla que s'hi pugui llegir una data. Possiblement 1918.</span></span></span></span></span></p> 08006-238 Carrer de La Torre, núm. 33 <p><span><span><span>El nom del carrer ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> 41.5812000,2.5476500 462293 4603378 1918 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93760-02dsc9979_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93760-03p1570703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93760-04p1570705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93760-05p1570706.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93762 Casa del carrer de La Torre, núm. 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-torre-num-8 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat, amb trenca aigües piramidal. En el primer pis, per un balcó amb llosana arrodonida en els angles i suportada per dues mènsules decorades. La barana és de ferro i la persiana de cordill. Al costat, per una finestra amb ampit sobresortint, amb decoracions florals. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat imitant carreus buixardats; les obertures tenen emmarcaments llisos que contrasten amb el parament rugós dels carreus. Una lleugera cornisa separa les alçades de la planta baixa i el primer pis. Sota la cornisa, destaca una faixa esgrafiada de motius florals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, i un capcer amb l'any 1936 a la part central.</span></span></span></span></span></p> 08006-240 Carrer de La Torre, núm. 8 <p><span><span><span>El nom del carrer ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> 41.5807800,2.5483900 462354 4603331 1936 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93762-02dsc9944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93762-03dsc9945.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93774 Casa del carrer de l'Olivar, núm. 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lolivar-num-10 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p>Aquesta casa està situada en el carrer de l'Olivar, de forta pendent, en el tombant del carrer. Per tant, la façana no està alineada, ja que s'orienta a ponent. Es tracta d'una construcció que formalment imita una masia d'estil basilical, amb el cos central més elevat, amb doble coberta i carener perpendicular a la façana. Mentre que els cossos laterals són més baixos i la coberta desaigua al costat.</p> <p>Està separada del carrer per una tanca d'obra i un barri.</p> 08006-252 Carrer de l'Olivar, núm. 10 41.5819100,2.5507200 462549 4603455 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93774-02p1550194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93774-03dsc8975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93774-04p1550203.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Destaca un plafó ceràmic amb la representació policroma de Sant Llorenç de Brindis; obra de Joan Baptista Guivernau. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93834 Can Xacó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-5 <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> XX <p>Masia de construcció contemporània que ha patit ampliacions i modificacions en diferents èpoques. L'actual cos principal és de l'any 1927. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està arreglada recentment i destaca la seva composició simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat. A l'eix central, destaca el balcó, amb barana de ferro en el primer pis. Al costat de la finestra d'accés, hi trobem un rellotge de sol i una capella dedicada a Sant Antoni.</p> <p>Tenia un forn de pa que es va enderrocar per ampliar els espais interiors. Però conserva l'edifici de les antigues porqueres. També tenia celler on es premsava el raïm, amb cups i botes. Finques veïnes venien a premsar la verema en aquest celler. </p> 08006-282 Carrer de Joan Draper, núm. 43 41.5815664,2.5362942 461346 4603424 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93834-02dsc1934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93834-03p1570779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93834-05p1570786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93834-06p1570777.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Consignada com a E-03 en el catàleg de masies en SNU. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93837 Can Vallbona https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallbona-0 <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> XX <p>Casa molt ben situada, en una elevació del terreny al vessant esquerre del Rial de La Serp, una mica més avall de la confluència entre el Rial de La Planeta i el Rial d'en Botifarra; per sota la C32. Cos principal de planta quadrangular, amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Té un cos adossat a la façana nord-occidental, on hi ha una torre de planta quadrada, d'imitació medievalista.</p> <p>En aquesta mateix façana hi trobem una capelleta dedicada a Sant Joan Baptista, feta amb un plafó ceràmic i coberta de teuladeta a dues aigües.</p> 08006-285 Rial de la Serp, núm. 58 41.5879101,2.5613916 463442 4604117 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93837-02p1580014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93837-03p1570978.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93837-04p1580016.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93861 Refugi del geriàtric https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-geriatric <p>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </p> <p>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> XX En conjunt, l’estat de conservació és bo, malgrat els efectes del pas del temps, de la humitat i del salnitre. <p><span><span>Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil espanyola per a protecció de la població dels bombardeigs de l’exèrcit colpista. Comunica l’actual geriàtric municipal d’Arenys de Mar amb l’edifici Xifré.</span></span></p> <p><span><span>Documentat pel Grup de búnquers d’Arenys (2011) on ens expliquen que l’edifici del geriàtric municipal fou edificat durant la segona meitat del segle XIX; per tal d’instal·lar-hi una escola pública. Però, a finals de segle es destinà a hospital, regentat per les Germanes de Sant Josep. Des de l’any 1958, té la categoria de geriàtric municipal. Durant la Guerra Civil, com va passar amb les monges de l’Asil Torrent dels Pobres Desemparats, les germanes del geriàtric pogueren quedar-se al poble i seguiren amb els seus serveis, però amb la condició que anessin vestides de seglar.</span></span></p> <p><span><span>El Refugi consta d’una galeria excavada al sauló natural d’1,20 metres d’amplada per 2,25 d’alçada. Compta amb una cinquantena de metres de llargària, amb una part recta (40,44 m) que fa una corba d’uns 90° per anar a buscar l’altra sortida amb un altre petit tram recte (4,03 m). Aquest passadís es troba protegit per parets d’obra i, al mateix temps, cobert amb una volta catalana feta de maons amb arrebossat lliscant de morter. El terra és una solera de paviment en massa que té unes petites canalitzacions a cada costat, amb una funció de drenatge per evitar l’acumulació d’aigua. </span></span></p> <p><span><span>El desnivell entre el geriàtric i l’edifici Xifré es va solucionar amb la realització de tres trams d’escales. Davant el primer tram, es van fer unes prestatgeries excavades al sauló (2 x 1,25 x 0,51 m). A l’entrada, a la paret, es conserva una barra de ferro.</span></span></p> <p><span><span>L’enllumenat del refugi era elèctric, per mitjà d’una sèrie de bombetes situades al sostre. Els interruptors estaven al principi del corredor i a l’alçada del primer tram d’escales. També han quedat restes d’un altra línia elèctrica a l’alçada de la part superior, que devia haver estat provisional mentre s’obria tot aquest passadís. La ventilació interior es feia pel corrent natural d’aire entre les dues entrades.</span></span></p> 08006-301 Carrer de Sant Narcís, núm. 29 <p>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</p> <p><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></p> <p><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></p> 41.5832617,2.5467132 462216 4603607 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-02p1570603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-03p1570598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-04p1570601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-0523112010320.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-0623112010313.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El Grup Búnquers Arenys (2011) va documentar algunes inscripcions trobades a les parets del refugi que ha publicat i classificat en tres tipologies:Alfabètiques: La frase més freqüent és Viva el Refugio, repetida cinc vegades, amb una clara al·lusió de gratitud davant la seguretat del lloc. La paraula Arenys també hi és present. I la frase més llarga trobada no és llegible en la seva totalitat: aquí han estado los camaradas Fidel Viada? (...)Numèriques: S’han trobat números de forma aïllada. En aquest apartat destacaríem la inscripció de dues dates que fan referència a bombardeigs que van afectar Arenys (25-1-1938 i 6-1-1939). A més, cal destacar el dibuix d’un cub amb números al seu interior, la qual cosa ens fa pensar en un exercici matemàtic o un joc.Dibuixos: La presència d’un planell d’una estructura allargada que podria ser el propi refugi és present en quatre dibuixos. Tres són el simple dibuix, mentre que un quart marca el nord i una sèrie de creus que senyalen alguns punts del refugi. Altres dibuixos són una lluna i una cara arrodonida amb un traç molt infantil. Voldríem destacar el dibuix d’un carro de combat, molt possiblement del tipus T-26 de fabricació russa.Les paraules apareixen escrites en castellà, ja que la majoria de gent del Xifré eren refugiats provinents d’altres punts de la península. Aquests mots es troben situats a mitja alçada o a la part baixa del mur. L’espai comprès entre les prestatgeries i l’últim tram d’escales concentra totes les inscripcions. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93862 Refugi del Camp de futbol https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-camp-de-futbol <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> XX Hi ha algun despreniment de la volta. <p>Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per a la protecció de la població dels bombardejos de l'aviació feixista procedent de Mallorca. La construcció d'aquest refugi, en forma de galeria, la van dur a terme els veïns del carrer de Sant Rafael i del Rial de Sa Clavella, amb la corresponent supervisió municipal. Estava pensat pels veïns d'aquests carrers però si algú d'un altre carrer s'hi volia refugiar, havia de pagar un import.</p> 08006-302 Rial de Sa Clavella, núm. 113 <p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p> 41.5820700,2.5443032 462014 4603476 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-02dsc1208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-03img0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-04p1570604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-05p1570606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-06p1570609.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Algunes persones hi feien vida i només sortien per anar a treballar o a buscar aliments. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93863 Refugi del mercat https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-mercat <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> XX <p>Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1929) per a la protecció dels paradistes del mercat dels bombardejos de l'aviació feixista. Està excavat en el sauló, al vessant de ponent del Turó, oferint una major protecció. Per aquest motiu són les dues parades del fons del mercat per on s'hi accedia. Actualment, s'ha aixecat una separació entre les dues parades, però estava connectat.</p> 08006-303 Riera del Bisbe Pol, núm. 80 <p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p> 41.5814280,2.5506131 462540 4603402 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-02p1570661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-03p1570658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-04p1570660.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-05p1570659.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93864 Refugi del Convent dels Caputxins https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-convent-dels-caputxins <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> XX <p>Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per protegir la població dels bombardejos de l'aviació del bàndol feixista. Està excavat en galeria en el sauló, amb volta i parets laterals de maó aixecada als costats. S'endinsa en direcció llevant pel subsòl del Turó.</p> 08006-304 Carrer de Santa Maria, 7 <p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p> 41.5840462,2.5489971 462407 4603694 1937 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93864-02dsc1169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93864-03dsc1168.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Dos dies després de l'inici del cop d'estat, el convent dels Caputxins fou cremat per revolucionaris vinguts de Barcelona i Mataró. El 28 de juliol, el rector, un vicari i un frare caputxí foren assassinats al camí de Can Jalpí. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93865 Refugi del Molí de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-moli-de-mar <p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> XX Amenaça esfondrament i ha estat tapiat per bombers i mossos d'esquadra per evitar accidents. <p>Refugi construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per defensar la població civil dels atacs de l'aviació feixista. No s'hi ha pogut accedir perquè es troba clausurat per perill d'esfondrament.</p> 08006-305 Plaça del Molí de mar <p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p> 41.5774333,2.5474012 462270 4602959 1937 08006 Arenys de Mar Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93865-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93865-03.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93879 Alambí de la destil·leria Calisay https://patrimonicultural.diba.cat/element/alambi-de-la-destilleria-calisay <p>CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel (2013 ).<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial.</p> <p>LACUESTA, Raquel (2013). La fàbrica Calisay. Els edificis de les Destil·leries Mollfulleda; a CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel.<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial, pp. 208-241.</p> XX <p>Alambí de coure, amb el seu suport de ferro, procedent de la destil·leria Calisay ubicat en la rotonda pròxima a la destil·leria a modus ornamental.</p> <p>Els alambins de laboratori solen ser de vidre, però els utilitzats per a destil·lar begudes alcohòliques, com aquest cas, es fabriquen normalment de coure, perquè aquest material no proporciona sabor a l'alcohol, resisteix els àcids i condueix bé la calor.</p> 08006-306 Rotonda de la Riera del Pare Fita <p>La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a Malgrat de Mar, quan, l'any 1895, Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona, constitueixen una societat col·lectiva per dedicar-se a l'elaboració i venda de licors. Aconsegueixen aquell mateix any, per part del Ministeri d'Indústria, el reconeixement de la patent d'invenció del nou destil·lat, fet a base d'herbes aromàtiques i remeieres. Però l'estiu de 1896, un dels socis queda fora i els dos que queden, Pau Rimbau i Manuel Martí, creen una nova societat 'Rimbau y Martí'.</p> <p>Aquesta segona societat encara duraria menys, perquè el 24 d'abril de 1897 es produeix la compravenda segons la qual per un import de 3.100 pessetes passa a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar. Es traspassa el certificat de propietat de les marques Calisay, Ferroquina i la de l'anís La Criolla, juntament amb els motlles per a la fabricació de les ampolles i moltes pedres litogràfiques per a la impressió de les etiquetes, tots els llibres de registre i comptabilitat i dues caixes amb els anuncis usats fins el moment.</p> <p>Aviat, però, Manuel Martí se'n penedeix i idea un nou licor que vendrà com 'Exquisito licor Martí a base de Quina Calisaya' i simula, l'any 1901, un contracte de compravenda amb el seu fill Eusebi Martí i Casas. Aquest fet, comportarà un litigi als tribunals amb Magí Mollfulleda, comprador de la patent, que durarà fins el 23 de març de 1905, quan la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio desestima un recurs presentat per Eusebi Martí (CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel; 2013 ).</p> <p>L'èxit i la internacionalització del Calisay es produeix, precisament, amb Magí Mollfulleda, que, com hem dit, és natural d'una antiga família d'Arbúcies. Però l'any 1873 s'instal·la a Puerto Rico i es dedica al comerç del cafè, cacau, tabac, canya de sucre, cotó i cuirs treballats. L'any 1879, amb 26 anys d'edat, torna a Arbúcies. El 1885 es casa i s'instal·la a Arenys de Mar. L'any 1911 es trasllada a la casa dels números 87 i 89 de la riera. L'any 1910 comença la fabricació al que era l'antic molí de dalt, que havia comprat dos anys abans. Però l'any 1913 mor, amb 59 anys, d'accident a Barcelona. Abans, però, la visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de novembre de 1908, converteix l'empresa en proveïdora de la casa Reial espanyola.</p> <p>La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills, Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914. Dos anys més tard, compren una seu a Barcelona que els permet ampliar el catàleg amb nous productes, dels que en destaca l'Skaueb Kummel. Però durarà ben poc, perquè a l'any següent es concentra la fabricació a la seu del molí de dalt. On en quatre anys, quintuplicaran la producció. L'any 1933 es constitueix la Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda, amb un capital social de dos milions de pessetes.</p> <p>Entre els anys 1924 i 1930, Joan Mollfulleda és l'alcalde d'Arenys. Durant aquest període s'incentiven els projectes del port i del mercat. Però la Guerra Civil espanyola representa un moment de crisi, a nivell social, però sobretot econòmic per l'encariment dels productes i la impossibilitat d'usar substitutius sense alterar-ne els resultats. Aquesta crisi s'allargarà uns anys després de finalitzar el conflicte, per motius externs obvis.</p> <p>Santiago mor l'any 1940 i l'any 1947 mor Joan, als 58 anys d'edat. Aquest fet precipita la successió a Joaquim Mollfulleda Borrell, casat amb Maria Teresa Julià. S'obre una etapa exitosa a nivell estatal, però també internacional. Joaquim, a més, és conegut per les seves dues grans aficions: la fotografia i la minerologia. D'aquesta darrera, el municipi en conserva el seu llegat en forma de col·lecció.</p> <p>Als anys 50 del segle XX s'ha remuntat el negoci i ha superat les dificultats sorgides amb motiu de la Guerra Civil i la postguerra. Però a partir de 1966 s'inicia una greu crisi que motivarà la venda l'any 1981, al grup RUMASA, propietat de José Maria Ruiz Mateos. L'any 1983, el govern socialista l'expropia per interès general i com no aconsegueix un únic comprador en subhasta per tot el grup, es ven les empreses individualment. Bodegas Pedro Rovira, SA compra Calisay per cent milions de pessetes. L'any 1992, fa suspensió de pagaments i es trasllada a Móra la Nova. El 30 de gener de 1995 es tanca la factoria d'Arenys.</p> <p>L'Ajuntament fa una permuta de la fàbrica amb Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i compra els alambins en subhasta pública.</p> <p>L'any 1998 s'aproven els nous usos de l'equipament i la remodelació va a càrrec de Massimo Cova i Jordi Gras.</p> 41.5833992,2.5476278 462292 4603622 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-02p1560327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-03p1560328.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'alambí és l'aparell utilitzat per a destil·lar líquids mitjançant un procés d'evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament. Trobem les primeres descripcions de l'alambí al segle IX en el 'Llibre dels secrets' d'Ar-Razí. Era utilitzat per a produir perfums, medicines i alcohol procedent de fruites fermentades.És una eina de destil·lació simple que està constituïda per una caldera o retorta, on s'escalfa la barreja. Els vapors emesos ascendeixen per la part superior i es refreden en un serpentí situat en un recipient refrigerat per aigua. El líquid resultant s'arreplega en el dipòsit final.Quan es destil·len líquids procedents de la fermentació alcohòlica de fruites, com l'alcohol bull a una temperatura (80°C), inferior a la de l'aigua, els vapors que primer es formen són els d'aquell, encara que barrejats amb una menuda proporció d'aigua, i s'aconsegueix destil·lar una substància amb major grau alcohòlic que l'original. 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
93880 Banyera del balneari Lloveras https://patrimonicultural.diba.cat/element/banyera-del-balneari-lloveras <p>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2021) La peça del mes: El balneari Lloveras (1900-1982). L'estiueig a Arenys de Mar. Museu d'Arenys de Mar, juliol de 2021.</p> XX La banyera es troba en bon estat de conservació tot i que fa de test a un llimoner. La seva ubicació no és la millor per preservar-ne la seva conservació. <p>Banyera de marbre de 195 x 75 x 60 cm que servia per fer banys d'aigua de mar en el balneari Lloveras, actualment desaparegut. </p> 08006-307 Riera del Pare Fita, núm. 31 <p>El Balneari Lloveras d'Arenys de Mar conegut popularment com <em>El Sardinero</em> va ser un balneari d'aigües de mar fundat l'any 1900. En els anys que va estar actiu va ser un dels centres socials de la colònia d'estiuejants d'Arenys de Mar. Als anys 50 del segle XX va abandonar les seves activitats i va tenir diversos usos fins que va ser derruït l'any 1982. </p> 41.5823805,2.5476252 462292 4603509 1900 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93880-02dsc1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93880-03dsc1162.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc