Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37464 | Camí del Greny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-greny | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Com a resultat de la nevada de l'any 2010, hi ha moltes branques de pins i, fins i tot, pins sencers, trencats. | Camí que comença en el Passeig de Marià Estrada, com un carrer ample i asfaltat fins arribar al carrer de Pere II el Gran. A partir d'aquest punt comença el camí de terra o pista, en direcció nord fins trobar el Camí que connecta la Pedrera d'Alella amb el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram, transcorre paral·lel amb la paret que delimita la finca de la Torre del governador. Passa per Can Xeco Monnar, que queda al costat de ponent. Un cop es converteix en pista de terra passa pel costat de la Mina del Greny i la Vinya de l'esqueixa, continua pujant en un entorn de bosc mediterrani amb sotabosc de romaní, farigola, ginesta, roldor, menta borda, fanals. Al costat de ponent queda la finca de Can Cortés, amb la barraca del bosc de Can Cortés i el dipòsit del Bosc de Can Cortés. Al costat de llevant, abans d'arribar al límit de la urbanització d'Alella Parc, hi ha la barraca i les basses de Can Jordana. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1221 metres. | 08003-324 | Nord del terme municipal | 41.5052500,2.2898900 | 440737 | 4595090 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37464-foto-08003-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37464-foto-08003-324-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440969; y= 4594993; z=174Les UTM del punt final són: x = 440544; y= 4595976; z=296 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37465 | Camí de Martorelles o de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-martorelles-o-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de traçat irregular que s'enfila cap al nord, al costat de llevant de la urbanització de Mas Coll. És un vial molt estret, d'amplada variable entre els quatre i cinc metres, sensació que s'aguditza pel fet de circular en trinxera entre grans murs de paredat, sobretot en el seu tram inicial proper al torrent de Can Pufarré. Un dels trets més destacables és el fet de ser l'accés al conjunt de grans edificacions i cases senyorials amb grans finques que presideixen la part alta del terme municipal. A més, el pendent i els constants canvis de direcció obren contínuament noves perspectives, que es reforcen amb l'aparició d'elements significatius de les edificacions veïnes. El seu ferm està en mal estat, amb trams de llambordins i d'altres amb restes d'asfalt. La secció és exageradament bombada, per tal de recollir les aigües de pluja pels laterals. | 08003-325 | Al nord del terme municipal | Correspon a l'antic traçat del camí que unia el Maresme i el Vallès (nuclis d'Alella i Santa Maria de Martorelles) a través de l' actualment denominada Serra de Marina. | 41.5003000,2.2885300 | 440619 | 4594542 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37465-foto-08003-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37465-foto-08003-325-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440766; y= 4594705; z=129Les UTM del punt final són: x = 440535; y= 4595768; z=282 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37466 | Camí del Camp de Tir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-camp-de-tir | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des del torrent de Coma Clara fins el camí de la Cornisa. El primer tram és estret i passa arran de la finca de Can Pau Arenes, amb una paret de separació d'alçada considerable ( 3 metres) feta de paredat antic amb reparacions modernes a un costat i un marge encanyissat a l'altre costat. Un cop s'arriba a l'entrada de Can Pau Arenes, el camí, que en aquest tram és mig torrent, segueix a l'esquerra. Ben aviat augmenta el desnivell i fa un gir ca p a l'est fins arribar a un trencall que porta a Can Colomer, si es va recte, a Can Cabús de Dalt, cap a la dreta, o al camp de tir cap a l'esquerra. Es continua, doncs, cap a l'esquerra per una pista una mica més ampla i on desapareix el torrent. Tot seguit s'arriba a una corba molt tancada on hi ha una cadena que impedeix la circulació de vehicles. Cal travessar el Bosc de Can Cabús, passar per la Font del Pastor, que es deixa a mà esquerra i, finalment, s'arriba al camp de tir; una sèrie de terrasses saulonenques amb vegetació arbustiva baixa. Al damunt hi ha la pista carenera o Camí de la Cornisa. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1592 metres. | 08003-326 | Entre el Torrent de Coma Clara i el camí de la Cornisa | 41.5109400,2.3016600 | 441724 | 4595714 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37466-foto-08003-326-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441664; y= 4595474; z=171Les UTM del punt final són: x = 441723; y= 4596274; z=310 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37467 | Camí de Font de Cera al Camp de Tir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-font-de-cera-al-camp-de-tir | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des de la Carretera BP-5002, a l'alçada del PK 4+700, fins trobar el Camí del Camp de Tir, a l'alçada del Bosc de Can Cabús. És una pista de terra molt curta que connecta amb un altre pista; la seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 266 metres. | 08003-327 | Entre Alella Parc i el Bosc de Can Cabús | 41.5106600,2.2985100 | 441461 | 4595685 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37467-foto-08003-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37467-foto-08003-327-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441475; y= 4595779; z=229Les UTM del punt final són: x = 441606; y= 4595982; z=231 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37468 | Camí de la Coma Clara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-coma-clara | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Alguns trams són de vegetació densa de torrent | Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix al nord des de la Carretera BP-5002, a l'alçada del PK 3+2800, fins trobar el Camí de la Cornisa o camí carener. En realitat es tracta del Torrent de Coma Clara que recull les aigües d'escorrentia de la zona i les diposita a la Riera d'Alella. El primer tram és molt ample, 10 metres, i és l'accés a les finques de Can Tito Serra, Can Rosselló o Can Magarola. A uns 500 metres de la carretera BP-5002 es troba amb el Camí de Can Pau Arenas, i tot seguit amb el Camí del camp de Tir. L'accés a la finca de Can Pau Arenes es troba al mig: a l'esquerra serveix per anar a Can Cabús de Dalt i Can Colomer, i a la dreta per seguir el Torrent de Coma Clara. En aquest punt, el camí és estret, ja convertit en torrent amb marges alts de sauló i encanyissat. El camí s'enlaira travessant el bosc de Can Colomer fent giragonses resseguint les corbes de nivell. Només el darrer tram recupera amplada, ja que es tracta de pistes ampliades fora del llit del torrent natural. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 1981 metres. | 08003-328 | Torrent de Coma Clara | 41.5070100,2.2999700 | 441580 | 4595279 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37468-foto-08003-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37468-foto-08003-328-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441283; y= 4595052; z=140Les UTM del punt final són: x = 442024; y= 4596301; z=310 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37469 | Camí antic de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-vallromanes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | En alguns punts es perd per la poca freqüentació. | Camí que surt de la Riera Coma Clara i es dirigeix al nord fins trobar la pista carenera. En alguns punts travessa ova paral·lel a la carretera BP-5002 del Masnou a Granollers. Es tracta d'un camí molt irregular que en alguns punts és difícil de seguir i tallat per una carretera. Passa per l'arbreda de Can Cues. | 08003-329 | Torrent Coma Clara | 41.5082600,2.2983400 | 441445 | 4595419 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37469-foto-08003-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37469-foto-08003-329-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441284; y= 4595058; z=140Les UTM del punt final són: x = 440353; y= 4596268; z=355 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37174 | Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis amb coberta de teula a dues vessants, situat en una zona de cases de cos al peu de la riera d'Alella. Té una estructura de nau, amb un espai únic a dues plantes amb encavallades i bigues de fusta. En destaca per sobre de tot la façana a la riera, de composició neoclàssica amb un frontó triangular al coronament amb elements decoratius prismàtics a cadascun dels seus vèrtexs. A la planta pis hi trobem dues balconeres d'arc de mig punt de proporcions verticals, emmarcades amb motllures rectangulars, amb un balcó corregut amb barana de ferro que agafa tota l'amplada de la façana. La planta baixa ha estat molt transformada, amb un aplacat de pedra recentment afegit i unes obertures que no responen a la tipologia de l'edifici, ja que la portalada inicialment era d'arc de mig punt. | 08003-33 | Rambla d'Àngel Guimerà, 18 | Edifici construït a finals del segle XIX que era utilitzat com a cafè a la planta baixa i com a sala de ball, teatre i, posteriorment, cinema a la planta pis. | 41.4934100,2.2955200 | 441196 | 4593772 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37174-foto-08003-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37174-foto-08003-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37174-foto-08003-33-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37470 | Passeig del Camí dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-del-cami-dels-traginers | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí dels Traginers, segons consta en el planejament municipal, és un camí que va de NE a SO, paral·lel a les edificacions de la urbanització, fins trobar el Camí Carener dels Traginers. Possiblement, antigament era la continuïtat natural del Camí carener dels Traginers, abans de la construcció de la urbanització, en el seu trajecte fins a Vallromanes. L'extrem nord oriental del camí s'ubica a continuació de la finca número 44 de l'avinguda de Sant Mateu, i circula paral·lel a la tanca de la finca. Està barrat per una cadena que n'impedeix el pas a vehicles no autoritzats, i té una amplada de tres metres, que ben aviat es converteixen en un estret corriol que presenta una vegetació herbòria, bàsicament aportada per la presència humana. Ben aviat s'endinsa en la franja de protecció de la urbanització on només resta vegetació arbòria de pi amb alguna alzina. A l'extrem sud occidental es troba o enllaça amb el Camí carener dels Traginers. | 08003-330 | Avinguda Sant Mateu | 41.5048800,2.3044300 | 441950 | 4595040 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37470-foto-08003-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37470-foto-08003-330-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441808; y= 4595088; z=233Les UTM del punt final són: x = 442190; y= 4595397; z=393 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37471 | Camí de Les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí de Les Costes uneix la vinya de Les Costes, a la Vall de Rials, amb el Camí carener dels Traginers. Es tracta d'un camí de terra que no arriba als 2 metres d'amplada. Es caracteritza per tenir un dels marges aixecat amb pedra seca, en bastant bon estat de conservació. La distància marcada en el POUM és de 210 metres; però en realitat enllaça una pista oberta a la carena sud-est del Turó de les Monges amb el camí carener dels Traginers. La vegetació de l'entorn és de bosc mediterrani mixt, d'alzinar per les zones més obagues i de pi bord i pi blanc i pi pinyoner a la soleia, amb sotabosc de romaní, estepa blanca, negra i borrera. També s'hi observa l'esparreguera boscana, el marfull i a prop de les torrenteres, el canyissar, la ginesta, la bardissa i el roldor. Majoritàriament el camí travessa antigues vinyes que malgrat estar abandonada s'hi observen algunes oliveres, figueres i ametllers. | 08003-331 | Les Costes - Vall de Rials | 41.5031800,2.3028200 | 441814 | 4594852 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37471-foto-08003-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37471-foto-08003-331-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441987; y= 4595091; z=210Les UTM del punt final són: x = 441829; y= 4595031; z=224 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37472 | Camí del bosc de Can Serra; Camí carener dels traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bosc-de-can-serra-cami-carener-dels-traginers | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El camí del Bosc de Can Serra es dirigeix de sud a nord des del Bosquet fins a la urbanització de Can Magarola, on enllaça amb el camí de Les Costes, però on també hauria d'enllaçar amb el Passeig del Camí dels Traginers, que seria l'antic camí per anar a Vallromanes. Actualment, la urbanització ha trencat la continuïtat geogràfica i s'han obert nous vials per instal·lar-hi serveis, creant barreres artificials. El primer tram, a partir del bosquet, transcorre per terrenys erms al costat occidental i vinyes de Cal Mallorquí al sector oriental; fins trobar l'arbreda de Can Serra. A la dreta continuen havent-hi vinyes. Ens creuem amb els camins de Can Boquet, primer, i el de Can Cabús de Baix, després. Ben aviat envoltem pel vessant oriental el Turó de les Monges, per un corriol ascendent amb vegetació baixa de garric, ginesta, estepes i mata. Aquest corriol continua amb el marge occidental aixecat amb pedra seca en bon estat de conservació. En aquest punt, la vegetació arbòria està composta bàsicament de pi blanc o bord, pi pinyoner i alzina, tot i que aquesta darrera en poca quantitat. Els boscos estan plens de matèria combustible. En el punt més alt és creua amb el Camí de Les Costes i uns metres més amunt, si es continua, es pot enllaçar amb el Passeig del Camí dels Traginers. | 08003-332 | Entre El Bosquet i Les Costes | 41.4987200,2.3008200 | 441643 | 4594358 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37472-foto-08003-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37472-foto-08003-332-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441778; y= 4594140; z=133Les UTM del punt final són: x = 441828; y= 4595029; z=225 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37473 | Camí de Can Cabús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-cabus-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Cal una neteja de manteniment | Camí de terra, que en el primer tram és un rial, que es dirigeix de ponent a llevant des del PK 2+700 de la carretera BP-5002, passant per darrera Can Cabús de baix i per darrera Can Boquet, fins trobar el Camí del bosc de Can Serra. A l'inici del camí, es va resseguint els murs de les finques, als peus dels quals creixen llorers i canyes que van tapant el camí fins a la sortida d'un revolt de 90 graus en direcció sud, on la vegetació arbòria està formada bàsicament per pi pinyoner, en poca quantitat que va augmentant a mida que puja la cota, fins arribar al bosc de pi pròpiament dit. Ben aviat, el rial de sorra amb canyes es transforma en un estret corriol de sauló i roca granítica on, a banda i banda, hi ha un seguit de plantes i estrat arbori format entre d'altres per bardissar, esparreguera, ginesta, fonoll i gran quantitat de ceps bords. | 08003-333 | Darrera Can Cabús de Baix | 41.4983800,2.2979300 | 441402 | 4594322 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37473-foto-08003-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37473-foto-08003-333-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441302; y= 4594472; z=112Les UTM del punt final són: x = 441741; y= 4594602; z=186 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37474 | Camí de Teià; Camí del Bosquet de Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-teia-cami-del-bosquet-de-can-roura | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de ponent a llevant des del CEIP Fabra fins el municipi de Teià, passant pel Fondo de Rials. Es tracta d'una pista de terra més ampla en el sector occidental que en l'oriental, que travessa la pineda del Bosquet, la finca de Cal Mallorquí, per on travessa un torrent, i les vinyes de les caves Roura i l'Hort de la Cooperativa. | 08003-334 | Entre el bosquet i Teià | 41.4950600,2.3034500 | 441859 | 4593950 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37474-foto-08003-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37474-foto-08003-334-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441575; y= 4594076; z=125Les UTM del punt final són: x = 442186; y= 4594132; z=108 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37475 | Camí del Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des del barri Ibars - Meia, al costat de l'AP7 fins a Les Costes. De fet el Fondo de Rials és el torrent que recull les aigües de la Serra de Teià, a llevant i de la plana aixecada de Cal Mallorquí, Can Roure i la zona de Rials, d'on pren el nom. És un camí d'amplada variable, que es va estrenyent a mesura que va amunt, fins un punt on no es pot continuar en vehicle i s'ha de fer a peu. Actualment enllaça amb el camí de Les Costes i el camí dels Traginers, pel costat Se del Turó de Les Monges. El paisatge que ressegueix el camí és de Canyissar i es conserva alocar. Més enllà dels marges, destaca en el primer tram una zona d'horta i, a partir de l'hort de la Cooperativa, el conreu de vinya. | 08003-335 | A llevant del terme municipal, a la vall de Rials | 41.4958400,2.3052300 | 442009 | 4594035 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37475-foto-08003-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37475-foto-08003-335-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442128; y= 4593550; z=79Les UTM del punt final són: x = 442115; y= 4594535; z=130 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37476 | Camí de Can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-cortes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí particular pertanyent a la finca de Can Cortés i d'accés restringit per una tanca a cada extrem del camí, que uneix de ponent a llevant el camí antic de Martorelles amb el Camí del Greny, passant per una capella construïda a mitjans del segle passat, enmig del bosc de Can Cortés. El tram més proper a la finca està asfaltat i està resseguit per una alineació de xiprer blanc alternat amb pi pinyoner. Ben aviat hi trobem un pont que salva el desnivell d'un torrent amb vegetació de ribera i canyes. Després del pont es converteix en una pista que transcorre enmig d'un bosc antropitzat, compost bàsicament de resinosos, amb pi blanc, pi pinastre, pi pinyoner, avets o pi negre. El camí que porta a la capella presenta una alineació de xipresos. El sotabosc és molt pobre degut a l'acció de l'home. | 08003-336 | Can Cortés | 41.5054700,2.2882500 | 440600 | 4595116 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37476-foto-08003-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37476-foto-08003-336-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440632; y= 4595122; z=181Les UTM del punt final són: x = 440828; y= 4595296; z=215 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37477 | Camí àmbit Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ambit-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | per poc freqüentat | Camí que va de sud a nord des del camí Fondo de Rials fins a trobar el camí de la camàndula. Transcorre entre camps erms i vinyes per una torrentera. Vegetació de canyes en els marges que en dificulten el pas. A la part més ombrívola hi ha presència d'aloc, però bàsicament està tot ell resseguit per l'encanyissat que pot arribar a dificultar el creixement del llentiscle o de la mata. | 08003-337 | Vall de Rials | 41.4994300,2.3066800 | 442133 | 4594433 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37477-foto-08003-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37477-foto-08003-337-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442121; y= 4594523; z=125Les UTM del punt final són: x = 442311; y= 4594830; z=150 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37478 | Camí de Teià, accés al dipòsit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-teia-acces-al-diposit | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquest camí s'inicia en el Camí de Teià i dóna accés al dipòsit d'aigua. Es tracta d'una petita pista que es desenvolupa d'est a oest, entre canyissars, de sòl sorrenc de sauló desfet en la part més baixa i granit quan més ens apropem al dipòsit. Després del dipòsit continua dins el terme municipal de Teià. | 08003-339 | A l'est del terme municipal | 41.4954500,2.3075500 | 442202 | 4593990 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37478-foto-08003-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37478-foto-08003-339-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442254; y= 4594186; z=108Les UTM del punt final són: x = 442356; y= 4594185; z=115 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37175 | Vil·la Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-enriqueta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge d'estil neoclàssic amb una alçada de planta baixa i golfes, i una planta inferior a la part de davant de l'edifici que correspon a l'habitatge dels masovers. Està situat al costat de llevant de la riera i s'hi accedeix a través d'un camí en pendent des d'aquesta. La coberta és complexa: amb una claraboia central, terrat pla al davant i al darrera, i dues petites teulades a dues vessants als costats. És una construcció de planta rectangular totalment simètrica, amb tres crugies paral·leles a la façana principal. De l'interior, de disseny acurat, en destaca l'espai central octogonal coronat per la claraboia, nucli articulador de la distribució interior. La façana principal, orientada a sud-oest, és simètrica i està composada segons tres eixos verticals. En posició central hi ha el portal d'entrada, flanquejat per finestres d'arc rebaixat. A sobre, a les golfes, i separades per una cornisa, hi ha petites finestres també d'arc rebaixat. La façana posterior és similar però amb menor alçada. Una nova cornisa i una barana massissa contínua -amb petites ondulacions decoratives als eixos centrals de les façanes principals corona l'edifici. Les façanes laterals són més pobres i amb les obertures desordenades. Un volum de serveis, de planta baixa i coberta amb cúpula, s'adossa a cadascuna d'aquestes. Per accedir a l'habitatge trobem una escalinata amb balustrada que ens condueix a la terrassa de planta el·líptica que hi ha davant la casa, i que en reforça la simetria. De l'entorn, a més d'aquests elements, cal destacar el petit estany centrat respecte l'eix de simetria i els murs de maçoneria que delimiten l'espai. | 08003-34 | Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16 | És un edifici que es va construir el segle XIX com a habitatge annex de la finca de Can Rovira i que posteriorment se segregà, tot i que existeixen lligams familiars entre els propietaris d'ambdues finques. | 41.4986900,2.2964700 | 441280 | 4594358 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37175-foto-08003-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37175-foto-08003-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37175-foto-08003-34-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37479 | Camí de Teià, àmbit de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-teia-ambit-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | En algun tram es perd | Aquest camí s'inicia en el Camí de Teià i es dirigeix de sud a nord fins trobar el camí de la Camàndula; paral·lel al Fondo de Rials. Es tracta d'una petita pista que es desenvolupa entre canyissars, de sòl sorrenc de sauló desfet. | 08003-340 | A l'est del terme municipal | 41.4997700,2.3082500 | 442264 | 4594470 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37479-foto-08003-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37479-foto-08003-340-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442281; y= 4594493; z=128Les UTM del punt final són: x = 442406; y= 4594798; z=158 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37480 | Camí de Ca l'Arrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-larrau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que es dirigeix de ponent a llevant des del camí dels Ginestells fins al carrer de l'Ós. Es tracta d'un camí barrat amb una cadena a cadascun dels seus extrems, per impedir-ne el pas de vehicles, tot i que la seva amplada no ho permetria, que te una doble morfologia, ja que te trams de soleia i trams més obacs. El tram més meridional és un petit corriol poc freqüentat amb vegetació baixa intrusiva, que obstaculitza el pas i , en algun punt el tapa. Es caracteritza per presentar restes d'antigues vinyes amb algun cep bord que es deixa entreveure entremig d'un sotabosc de fanals, bardisses, estepes i ginesta. La vegetació arbustiva està formada per pi blanc, alternant amb algun pi pinyoner i amb alzines joves, entremig de les quals, de tant en tant, s'entreveuen alguns roures joves i ametllers vells. Pel que fa al tram més septentrional, la vegetació intrusiva va desapareixent per passar a un bosc típic d¡alzinar amb lianes, arítjols, heures, que de tant en tant s'alternen amb algun pi blanc. Les antigues vinyes estan, bàsicament, ocupades per pi blanc molt atapeït. Fins arribar a una alzina bicentenària, en el punt on es troba amb el camí dels Ginestells. | 08003-341 | Entre les urbanitzacions de Can Comulada i Mas Coll | 41.5011100,2.2805900 | 439957 | 4594637 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37480-foto-08003-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37480-foto-08003-341-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439817; y= 4594793; z=222Les UTM del punt final són: x = 440382; y= 4594600; z=220 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37481 | Camí d'accés al Mas Nou Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dacces-al-mas-nou-pins | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí particular pertanyent a la finca del Mas Nou Pins i d'accés restringit per una tanca ubicada al principi del camí. Es tracta d'un camí asfaltat d'entre 2 i 3 metres d'amplada, envoltat per un bosc d'alzinar i roureda. A mesura que el camí s'acosta a la casa, es va barrejant amb pi blanc o bord, pi pinyoner i sotabosc molt tupit propi d'alzinar i de pineda, on destaca el bruc, la ginesta, el roldor, l'estepa i les heures. | 08003-342 | Carrer Vallespir | 41.5000700,2.2746400 | 439459 | 4594526 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37481-foto-08003-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37481-foto-08003-342-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439627; y= 4594856; z=255Les UTM del punt final són: x = 439391; y= 4594611; z=398 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37482 | Sender | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Poc transitat | Petit i estret sender de terra en alguns trams cobert per la vegetació invasiva que es dirigeix des del Camí del Greny fins el carrer Pau Pifarrer de la urbanització Alella Parc. El corriol passa per davant les basses i la Barraca Marqués de Jordana i transcorre entre antigues vinyes abandonades, actualment ocupada per un bosc mixt amb predominança de pi bord. El camí està ple de fanals, estepes, cap d'ase o ginesta entre d'altres plantes pròpies d'aquest bosc. | 08003-343 | Camí del Greny | 41.5070100,2.2904700 | 440787 | 4595285 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37482-foto-08003-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37482-foto-08003-343-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440853; y= 4595279; z=220Les UTM del punt final són: x = 440993; y= 4595598; z=180 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37483 | Camí de la Serra de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serra-de-teia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que va de nord a sud seguint la carena de la Serra de Teià i que s'inicia en el Camí de la Cornisa. És una pista ampla, en alguns trams de 5 metres i en d'altres entre 3 i 4, en la seva major part de terra, però asfaltada entre l'avinguda de sant Mateu i el carrer de la Molassa, a la urbanització de Can Magarola. En algun tram la terra està compactada amb pedra picada en molt bon estat de conservació. A tocar amb la urbanització, la vegetació de pineda es barreja amb un sotabosc d'espècies antropitzades. Predomina la vegetació mediterrània amb pi pinyoner, amb alguna alzina, acompanyat per un sotabosc d'estepes, ginebró, bruc, romaní i argelaga. | 08003-344 | Serra de Teià | 41.5056100,2.3093100 | 442358 | 4595117 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37483-foto-08003-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37483-foto-08003-344-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442328; y= 4596238; z=333Les UTM del punt final són: x = 442720; y= 4594652; z=206 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37484 | Camí accés a finca privada (ALE 46) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-acces-a-finca-privada-ale-46 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Diari Maresme (2010). Alerten d'un cactus invasor al Maresme; 18 de novembre de 2010. versió digital de Línia Maresme. Grup Comunicació 21. | Camí que comença al carrer del Vallès de la urbanització mas Coll, en direcció nord per accedir a una finca particular. En la major part del seu trajecte ressegueix el Torrent dels Rials del Coll. Al principi,hi ha una cadena i la seva amplada no supera els 2 metres i mig. La vegetació de l'entorn és un bosc de ribera amb pinus malepensis i abundància de marfull i acàcies. | 08003-345 | Carrer del Vallès | 41.5058500,2.2841900 | 440262 | 4595161 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37484-foto-08003-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37484-foto-08003-345-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'observa un espècimen de cactus invasiu que caldria arrencar amb urgència. Es tracta de la Cylindropuntia tunicata o Opuntia tunicata, una planta originària del continent americà, que es reprodueix i colonitza fàcilment a nous espais, afectant a la vegetació autòctona; eliminant-la al no ser tan competitiva.Les UTM del punt inicial són: x = 440447; y= 4595245; z=185Les UTM del punt final són: x = 440223; y= 4595454; z=245 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37485 | Camí del Turó de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-les-monges | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que s'inicia a l'Avinguda Sant Mateu, entre dues finques de la urbanització de Can Magarola i es dirigeix al Turó de les Monges, on s'ha instal·lat una antena de comunicació. El pas està barrat per una cadena que n'impedeix l'entrada de vehicles. La vegetació de l'entorn està fortament antropitzada, que va minvant quan es passa al costat d'un bosc de pins podats i exempts de sotabosc ja que forma part de la franja de protecció forestal de la urbanització en compliment de la normativa vigent. | 08003-346 | Urbanització Can Magarola | 41.5034900,2.3013100 | 441688 | 4594887 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37485-foto-08003-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37485-foto-08003-346-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441810; y= 4595203; z=219Les UTM del punt final són: x = 441748; y= 4595010; z=241 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37486 | Camí de Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-roura | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El camí de Can Roura es dirigeix d'est a oest des del Celler Roura fins trobar el camí del Bosc de Can Serra. La primera meitat és un tram costerut per un terreny saulonós força erosionat que no s'anivella fins a l'alçada de la barraca dels Escolapis. Des d'aquest punt fins el Camí del Bosc de Can Serra és pla. Tot el camí es fa a l'entorn de magnífiques vinyes de diferents varietats. | 08003-347 | Al nord de Can Mallorquí | 41.4976400,2.3033100 | 441850 | 4594236 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37486-foto-08003-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37486-foto-08003-347-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442100; y= 4594329; z=116Les UTM del punt final són: x = 441707; y= 4594402; z=155 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37487 | Camí de Cal Mallorquí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-mallorqui | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que es dirigeix des del Bosquet, a l'alçada del camí de Teià fins a la finca de Cal Mallorquí, en direcció nord. Es tracta d'una pista de terra amb l'amplada suficient per la circulació de vehicles, que passa per la pineda coneguda com El Bosquet en el seu marge occidental, seguit d'uns camps erms i vinyes, en els camps del marge oriental. | 08003-348 | Entre El Bosquet i Cal Mallorquí | 41.4954100,2.3016600 | 441710 | 4593990 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37487-foto-08003-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37487-foto-08003-348-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441730; y= 4593990; z=122Les UTM del punt final són: x = 441867; y= 4594050; z=127 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37488 | Camí de Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-music | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | En alguns trams es perd per manca d'ús | Camí que comença en Fondo de Rials, per sobre la barraca de Can Vilaclara, i es dirigeix en sentit nord al bosc de Cal Músic, seguint una torrentera. A l'alçada de la barraca de Cal Músic, travessa un bosc de pi pinastre, pi pinyoner i algun pi blanc. En aquest punt es perd per la manca d'ús. Passat aquest bosc pren sentit llevant, passant pel costat d'una olivera vàries vegades centenària i puja per un sòl granític força erosionat entre vinyes, per anar a parar a una pista de terra que careneja fins a prop del Turó de Les Monges | 08003-349 | Vall de Rials | 41.4993400,2.3031700 | 441840 | 4594425 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37488-foto-08003-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37488-foto-08003-349-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442096; y= 4594464; z=122Les UTM del punt final són: x = 441946; y= 4594776; z=170 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37176 | Torre del Governador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-governador | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XIX | L'any 2004 es van realitzar obres d'intervenció per al manteniment de diferents elements en mal estat. | Conjunt format per diferents finques: l'àrea que correspon a l'antiga Torre del Governador, un espai central on conviuen els elements originals del jardí amb les pistes esportives recents i una zona de conreus amb un estany central. Al punt més alt hi ha les edificacions principals, format per edificis historicistes amb d'altres construccions d'estils diversos, creant un conjunt representatiu de l'eclecticisme de finals del XIX: des d'una façana de tipus neoclàssic, a neogòtic barrejat amb neo - àrab, columnes clàssiques que suporten arcs de ferradura, el maó compaginat amb la pedra, teulades planes amb pinacles, i escultures clàssiques que conviuen amb faroles modernistes. Al sector nord hi ha una edificació que es tanca sobre sí creant un pati interior. Destaca les decoracions de les façanes, el passeig perimetral emmerletat sobre la coberta i un cos amb dues torres que tanca el volum. És una construcció historicista en forma de castell, de planta poligonal, caracteritzada per les dues torres de planta octogonal, amb cobertes piramidals de vessants molt inclinats i coronats amb pinacles, li confereixen un perfil característic. Destaca l'ús de la pedra i maó vistos, combinats amb elements neogòtics: a la part baixa i al cos lateral annex es reflexa en l'ús de traceries amb motius vegetals, columnes de planta circular amb maó i capitells de pedra profusament decorats, arcs ogivals, quadrifolis, merlets i motllures a les obertures. Una construcció allargada embolcalla la primera i dóna lloc a la façana principal del conjunt: ordenada i decorada d'estil neoclàssic, com es reflecteix a la portalada d'entrada amb una balconada de balustres sostinguda per pilars, així com les pilastres estriades amb capitells corintis dels primers pisos; frontons, guardapols, hídries i altres elements. Destaca el relleu d'un àngel vestit de forma clàssica i envoltat d'elements vegetals. Al pati davanter hi ha una font i uns gossos en posició sedent. Una torre - campanar de planta quadrada corona l'edifici, amb dues plantes sobre aixecades. A l'interior hi ha una sèrie d'estances molt decorades d'estil neoclàssic d'entre les quals destaquen la capella, la sala noble i l'escalinata d'entrada. La sala, de planta rectangular, és un espai de grans dimensions definit per una sèrie de pilastres estriades amb capitells corintis. La gran escalinata neoclàssica està decorada amb pilastres estriades adossades als murs amb capitells corintis i flanquejada per una barana de ferro forjat. La il·luminació es realitza a través de finestrals amb vitralls emplomats amb figures femenines. Al pati hi ha un templet de planta quadrada, coberta a 4 vessants molt inclinats de rajola vidriada, que arrenca amb una cresteria i es remata amb un floró. Dues escultures, sobre uns pedestals, flanquegen l'edifici. Al costat hi ha una edificació de planta baixa i pis, formada per tres cossos amb teulades a 2 aigües: un cos central amb dos volums laterals amb el carener perpendicular i formant un petit frontó. Forma relleus amb sanefes de motius geomètrics, maó de cantell a les obertures de planta baixa, maó de queixal de forma esglaonada a les de la planta superior; característiques que l'acosten a construccions de tipus modernista. | 08003-35 | Camí de Martorelles, 2 | Primitivament, el lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (s. XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella. A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere de Cardona, Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams. Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupia, Governador de Catalunya. El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del s. XIX (1890) passà a Antoni Borrell que llegà la finca a l'Escola Pia. ANTONI BORRELL I FOLCH (+1910): Aquest il·lustre patrici, mitjançant testament, determinà, el 7 d'abril de 1909, que tots els seus béns passessin a l' usdefruit d'una institució religiosa dedicada a l'ensenyança. El 15 de juliol de 1916, sis anys després de la seva mort, es va dur a terme la voluntat del testador: la senyorial finca coneguda amb el nom de 'Torre del Governador' és convertida automàticament en 'Institució Borrell de l'Escola Pia d'Alella', sota la protecció de Ntra. Sra. De la Mercè. | 41.5008400,2.2888100 | 440643 | 4594602 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37176-foto-08003-35-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Guinart (arquitecte) | (Continuació Descripció)En els exteriors, destaca la franja entre la zona de l'edificació principal i el llac. L'entrada, remarcada per una torre circular i una tanca de maó i maçoneria, porta a un passeig central arbrat que dóna accés a les zones del bosc i acaba al pont que porta a l'edifici principal. Sobre la tanca perimetral, hi ha el pont de caire historicista amb elements neogòtics que uneix les dues parts de la finca separades per la riera. Està format per una arcada ovoide flanquejada per dues torres de planta quadrada, coronades per una teulada de quatre vessants molt inclinats rematada per un pinacle superior. Destaca les barbacanes, les dobles finestres neogòtiques amb lobulacions, suportades per fines columnes, i els quadrifolis. A l'interior de la finca, un pont salva el pas de la riera per donar accés al recinte dels Escolapis. Tanca el pas una reixa de ferro, emmarcada per una estructura ternària neoclàssica: amb un arc de mig punt al mig i un sistema arquitravat als costats, tot suportat per pilars de secció quadrada, decorat per quarts bosells (figura de mig ou típica de la decoració neoclàssica). Situats lateralment davant l'entrada hi ha dos pedestals de planta quadrada, amb les cares esculpides amb motius neoclàssics, sobre els quals hi descansa la figura d'un gos guardià. El pont està format per una lleugera llosa suportada amb contraforts de maçoneria als extrems i un suport central amb un sistema de dobles columnes de capitells esglaonats. Està protegit per una barana de ferro forjat entre pilastres de maó. A llevant en una cota superior hi ha un espai, caracteritzat per un llac que n'ocupa bona part de la seva superfície, on destaca el templet decorat amb elements neoclàssics situat en una illeta de l'estany. | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 37489 | Camí de la Camàndula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-camandula | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | camí que va de ponent a llevant per la part alta de la vall de Rials, on hi van a parar altres camins i que uneix diverses terrasses de vinyes de Les Costes. Pel costat septentrional s'obre un bosc mediterrani amb predominança de pi blanc o bord, pi pinyoner i alzina, tot i que aquesta darrera en poca quantitat. Els boscos estan plens de matèria combustible. | 08003-350 | Les Costes- Vall de Rials | 41.5009900,2.3066500 | 442132 | 4594606 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37489-foto-08003-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37489-foto-08003-350-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442118; y= 4594791; z=147Les UTM del punt final són: x = 442408; y= 4594800; z=160 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37490 | Camí del Turó de Galzeran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-galzeran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença al final del carrer Rosselló, i es dirigeix en direcció oest fins el Camí de la Cornisa. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El primer tram transcorre paral·lel al torrent del Sarau per la banda meridional. La seva amplada mitja és de 3'5 metres. Passa pel costat de La Ferreria. La vegetació predominant és l'alzinar. El darrer tram passa per les vinyes del Turó de Galzeran i els Rocs de Montjorn. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 752 metres. | 08003-351 | Al nord oest del terme municipal; al final del carrer Rosselló | 41.5019400,2.2701300 | 439085 | 4594737 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37490-foto-08003-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37490-foto-08003-351-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439528; y= 4594984; z=290Les UTM del punt final són: x = 439183; y= 4595233; z=388 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37491 | Camí de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-boquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí de Can Boquet és el camí d'accés a la finca de Can Boquet des de la carretera BP-5002. Després de la casa es dirigeix a l'est passant per sobre Can Serra i les seves arbredes fins trobar el camí del Bosc de Can Serra. El primer tram és ample envoltat de vinyes, però després de la casa de Can Boquet s'estreny i es fa més costerut, amb una de les arbredes de Can Serra a mà dreta i, tot seguit, l'altra a mà esquerra. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 873 metres. | 08003-352 | Can Boquet | 41.4973000,2.2991400 | 441502 | 4594202 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37491-foto-08003-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37491-foto-08003-352-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441318; y= 4594352; z=104Les UTM del punt final són: x = 441707; y= 4594402; z=155 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 37492 | Festa Major de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu | CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. | XIX-XX | La festa major d'Alella es celebra per la diada de Sant Feliu, patró de la població, el dia 1 d'agost. Malgrat la constant evolució d'aquest tipus de celebracions, fruit de la pròpia dinàmica social, continua mantenint el paper de referència festiva anual i punt de trobada participatiu de la població. A banda dels actes tradicionals que configuren l'eix central i el ritme festiu d'aquestes jornades com el pregó, l'ofici o el castell de focs, s'articulen una sèrie d'activitats pensades, sobretot, en la participació i la heterodòxia social. Així trobem l'organització de tot tipus d'activitats, des de les més tradicionals com les sardanes, els gegants o els correfocs, fins a les més actuals. També la música i el ball formen part important del programa (havaneres, concerts), com l'esport. A més a més sempre es pensa en els més petits amb inflables, tallers o concursos de dibuix i els més grans. Altres actes que s'organitzen són la baixada d'andròmines, teatre, caminades populars, botifarrades. | 08003-353 | Alella | Antigament la Festa Major era organitzada per 4 macips: dos del cafè de dalt i dos del cafè de baix. La intervenció de l'Ajuntament era mínima. Els macips llogaven les orquestres que havien de tocar. Els músics vinguts de fora, sovint s'hostatjaven a la fonda. Durant un temps es va fer el ball anomenat sarauet, en ple migdia d'agost. El calor i que a la nit es feia el ball principal van provocar que es deixés de fer al cap de poc temps. | 41.4936800,2.2952200 | 441171 | 4593802 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37492-foto-08003-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37492-foto-08003-353-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37493 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema | XX | La tradició vitivinícola d'Alella es manifesta entre d'altres activitats amb una festa popular. Per celebrar l'inici de la collita anual, es fa la Festa de la Verema, amb activitats que s'allarguen tres dies i on participa gran part de la població i atrau gent de fora. Durant aquests dies se celebren moltes activitats d'arrel més tradicional que donen el nom a la festa. El dissabte al matí, a la vinya testimonial a la Masia Museu de Can Magarola, es fa la collita tradicional del raïm, amb les pubilles i els hereus, amb les portadores per transportar la collita. A la tarda, a la plaça de la vila, es fa la trepitjada dels raïms amb els peus, la forma més tradicional, i en surt el primer most, que es beneeix. També es fa la mostra de Vins i Restauració i es poden visitar les parades de productes artesans i gaudir dels balls i altres activitats. | 08003-354 | Alella | Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella. | 41.4930600,2.2949800 | 441151 | 4593734 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37493-foto-08003-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37493-foto-08003-354-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37494 | Figures festives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figures-festives | XX | Les figures festives de les festes populars d'Alella estan formades principalment pels gegants, la gegantona i, també, pels capgrossos. Els gegants d'Alella són en Feliu i la Madrona, representen dos pagesos vinyataires en un dia de festa i porten els noms dels patrons del poble. Simbolitzen i s'identifiquen amb l'arrelada tradició vinícola d'Alella. En Feliu té una alçada de 3,5 metres i pesa 45 kg; i la Madrona té 3 metres d'alçada i pesa 40 kg. El seu constructor és en Lluís Traveria. Estan fets de fibra de vidre i l'estructura de fusta. Els gegants d'Alella són padrins dels gegants de Teià, l'Elionor i en Pere Noguera i dels gegants de Premià de Dalt, l'Altemir i la Bonadona. La Madrona, a més, fou pubilla gegantera del Maresme, l'any 2004. va rebre el relleu de l'Eulàlia Tallacolls, geganta del Masnou, i el va passar a l'Alarona, geganta de Mataró. La Facunda és la gegantona, representa una polida pagesa que acompanya els seus progenitors a la festa. La seva alçada és d'1'9 metres i pesa 30 kg. Està feta de fibra de vidre i estructura d'alumini. A la mà porta un cistell amb 'peres del bon cristià', una varietat que serveix per cuinar les peres farcides, plat típic de la festa Major d'Alella. El nom li ve d'una de les campanes de l'església parroquial. Els seus padrins són en Martí de Teià, en Galtetes de Sant Andreu i els gegantons de l'escola Bergantí del Masnou. Hi ha sis capgrossos que representen persones reals del poble: Quimet, Víctor, Pepito, Roser, Assumpció i Teresina. Estan fets amb fibra de vidre. A més, també hi ha el Forner, el Capellà, la Vella, l'Avi, en Patufet, la Maca i el Petit. Aquests tenen més de 25 anys i estan fets de cartró. Existeix un ball propi pels gegants escrit pel Sr. Montsant i estrenat l'any 2009. També hi ha un ball pels capgrossos. | 08003-355 | Av. Sant Josep de Calassanç, 23-25 | Tant gegants com gegantona són obra de Lluís Traveria, que té el taller a Canet de Mar i ha treballat per diverses companyies teatrals a més de dedicar-se a les figures festives. Els gegants es van construir l'any 1980 i es van inaugurar durant la Festa Major d'Alella de l'any 1981. Els padrins van ser els gegants del Masnou, en Pere el Drapaire i l'Eulàlia Tallacolls. La Facunda es va estrenar durant la XIII Trobada gegantera de la verema, el 10 de setembre de l'any 2006. Els capgrossos de la col·lecció personatges de poble també estan fets per en Lluís Traveria, d'aquests els més antics són en Pepito Xicola i la Teresina, estrenats, com els gegants, durant la Festa major de l'any 1981. Després es van estrenar en Quimet Bancells, la Roser Arenas i en Víctor. El més recent és l'Assumpció Lucas, estrenat durant la festa Major del 2008. La resta de capgrossos estan fets en el taller El Ingenio, són de cartró i tenen més de 25 anys. Els vestits els han fet membres de la colla gegantera la Carmen Aguilar i la Isabel Vives. | 41.4963200,2.2951300 | 441166 | 4594095 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37494-foto-08003-355-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37495 | Plànol d'amillaraments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planol-damillaraments | XIX | Plànol del parcel·lari de l'Amillarament de 1860 emmarcat en un quadre amb vidre protector i amb un marc de fusta. El quadre fa 2 metres d'alçada per 1'62 metres d'amplada. En el plànol es detallen les parcel·les del municipi acompanyades d'una numeració i en algunes ocasions els noms propis o els llocs principals. | 08003-356 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | Aquest plànol prové del propi fons de l'Ajuntament, segurament de l'època en que es va encarregar. A l'arxiu de la Corona d'Aragó n'hi ha còpia. Anaven acompanyats d'una memòria on es detallaven els propietaris amb els noms i les hectàrees conreades i el tipus de conreu. | 41.4936400,2.2951600 | 441166 | 4593798 | 1860 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37495-foto-08003-356-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | es troba en el despatx d'alcaldia. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37496 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-0 | XVI-XX | No hi ha responsable, ni inventari. | L'arxiu municipal d'Alella conté documentació força antiga, sobretot 4 pergamins reials del segle XVI (Carles I i Felip II), que foren comprats en el seu moment, però també altra documentació dels segles XVII, XVIII i XIX. A finals dels anys 70 i principis dels 80, el senyor Salvador Artés va fer comprar un armari metàl·lic per tal de guardar-hi la documentació més antiga. L'arxiu històric es manté independent de l'arxiu administratiu. Aquest darrer, però, tampoc segueix un criteri unificat, sinó que cada departament s'organitza segons les seves necessitats. | 08003-357 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4936000,2.2951800 | 441168 | 4593793 | 08003 | Alella | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37496-foto-08003-357-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37497 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial | XIV-XX | <p>Important arxiu parroquial per que és dels pocs del Maresme que ha sobreviscut a la crema generalitzada de l'any 1936 i per conservar documents des del segle XIV fins els nostres dies. Està format per 116 volums entre llibres i carpetes, 45 pergamins i varis arxivadors dels darrers 100 anys. Els llibres més característics són els propis de la funció eclesial: baptisme, des de l'any 1524; òbits, des del mateix any; esposoris, des de 1567; un llibre de confirmacions, de 1846 a 1972; llibres de confessions i comunions, des de 1846, ... També hi ha els llibres de visites pastorals; testaments; capítols matrimonials, des de 1340; llibre d'actes del comú des de 1440; capbreus, des de 1460. També hi ha diversos llibres de confraries. El llibre més important de l'arxiu, però, és el De Redditibus. Es tracta d'una recopilació feta pel Doctor Francesc Riu de totes les coses de la parròquia. Consta de dues parts: la primera tracta de les rendes de la rectoria, i la segona és un resum dels principals costums del poble. També destaca el facsímil anomenat 'Manual d'Actes Vellíssimes' on s'ha trobat un registre de defunció datat l'any 1318, que a dia d'avui es considera el més antic d'Europa.</p> | 08003-358 | Plaça de l'Ajuntament, 13 | <p>L'arxiu es va salvar gràcies a la iniciativa de diverses persones que van guardar l'arxiu a l'ajuntament. Després de la guerra civil, es va tornar a la rectoria i es va començar una primera classificació, entre els anys 1950 i 1954.</p> | 41.4935600,2.2946100 | 441120 | 4593789 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37497-foto-08003-358-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons més antic està dipositat en dos armaris ignífugs dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit. Però no està digitalitzat. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37177 | Escoles Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-fabra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XX | Edifici racionalista format per dos volums disposats en forma de L, situat a la cruïlla dels carrers Àngel Guimerà i Ferran Fabra. El conjunt està obert cap a migdia, amb l'edificació adossada a les mitgeres nord i est de la finca, obrint-se així el pati al sud. El volum principal té planta baixa i dues plantes pis, mentre que el cos lateral adossat actualment té planta baixa i pis, quan originalment només tenia una sola planta. Ambdós cossos estan coberts amb terrat pla. De la planta baixa, acabada amb totxo, en destaca la marquesina de formigó que remarca l'entrada del volum principal. Les plantes pis tenen grans obertures rectangulars dimensionades per obtenir una bona entrada de llum natural, especialment a les aules. Del pati cal remarcar la tanca de pedra, totxo i ferro. | 08003-36 | Av. Ferran Fabra, 1 - Rbla. d'Àngel Guimerà, 2-6 | Edifici de l'arquitecte Josep Goday i Casals (1882-1936). Aquest edifici escolar, inaugurat el 1 de setembre de 1934, és una mostra interessant del moviment racionalista dels anys 30 i va ser pagat pel Sr. Ferran Fabra i Puig, marqués d'Alella. | 41.4928800,2.2955900 | 441201 | 4593713 | 1934 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37177-foto-08003-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37177-foto-08003-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37177-foto-08003-36-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Goday i Casals | 120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37499 | Fons referent a la parròquia d'Alella de l'arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-dalella-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XVI-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Alella en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08003-360 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4935500,2.2943800 | 441101 | 4593788 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37499-foto-08003-360-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37500 | Fons referent a Alella de l'estudi de la masia catalana del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-alella-de-lestudi-de-la-masia-catalana-del-centre-excursionista-de | XX | <p>Durant el primer quart del segle XX un grup d'estudiosos van voler aprofundir en el coneixement de la masia catalana, com a part part de la història de Catalunya, arrelada a la geografia del país. Van decidir fotografiar els masos i el seu entorn. El fons de l'Estudi és constituït bàsicament per 131 àlbums, dels quals 119 són dedicats a les comarques de Catalunya, 10 a les Illes i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També en formen part 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies estan aplegades als àlbums, sobre paper i en blanc i negre, formant part d'una fitxa on sol haver-hi el nom i referències de la imatge, l'autor de la fotografia i la data. El tema preferent és la visió arquitectònica de la casa, però també hi figuren imatges que reflecteixen les feines del camp i la vida del mas, així com vistes i detalls de pobles catalans. Entre els autors de la documentació gràfica de l'Estudi -un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants- hi apareixen personatges destacats de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep M. Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. Una part d'aquest fons està constituït per imatges, fetes durant el primer terç del segle XX, de masos i cases del municipi d'Alella, com Can Lleonart, Can Tito Serra, Can Jonch, Can Calderó, Casa de les Monges, Can Cortés, Cal baró, mas Coll, Can Sors, Can Magarola o Can Viló</p> | 08003-361 | Carrer Paradís, 10 pral. (08002 -Barcelona) | <p>l'Estudi de la Masia Catalana va sorgir de la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) amb la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). En dirigí els treballs l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras (1895-1955) i inicià les seves activitats al CEC l'any 1923. El seu objectiu era, en principi, la publicació d'una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Però aquesta tasca quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Rafel Patxot a l'exili el 1937. A partir de l'any 1976, per acord entre els hereus Patxot i el CEC, el material gràfic de l'Estudi de la Masia resta dipositat al local del CEC, on és obert a consulta.</p> | 41.4937100,2.2954000 | 441186 | 4593806 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37500-foto-08003-361-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37501 | Arxiu Ferrer i Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ferrer-i-guardia | XX | Els responsables de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, van considerar que no n'hi havia prou amb el nom per fer justícia al creador de l'escola Moderna. Per aquest motiu va anar adquirint, a través de la compra, material relacionat amb la figura del pedagog alellenc. D'aquesta manera s'ha proveït de cartells, postals, fotografies, llibres i monografies que parlin de Francesc Ferrer i Guàrdia, però també dels fets de la Setmana Tràgica, cartes, etc. El punt culminant fou una exposició que es va organitzar per commemorar el centenari del seu assassinat i el seu 150 aniversari del seu naixement. També, des de l'any 2002, s'organitzen anualment les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'innovació educativa, les ponències de les quals es graven i, posteriorment, es publiquen. | 08003-362 | Hort de la rectoria, s/n | El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. | 41.4933200,2.2948700 | 441142 | 4593763 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37503 | Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola | MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | II aC-XX | Actualment el museu resta tancat i sense gestió | Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella. | 08003-364 | Av. Sant Mateu, 2 | La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió. | 41.5048700,2.2994700 | 441536 | 4595042 | 08003 | Alella | Restringit | Regular | Física | Romà|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37504 | Fons d'Art Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal | XX | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta. | 08003-365 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4936000,2.2951600 | 441166 | 4593793 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37505 | Fons local de la biblioteca municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-local-de-la-biblioteca-municipal | XX | La biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella aplega 1125 volums dedicats al fons local. En aquests volums hi figuren monografies d'Alella o que en algun apartat facin referència al municipi alellenc; però també hi ha revistes com El Full o la revista Alella, biografies o obres literàries d'autors locals. També hi ha la publicació del premi de poesia Maria Oleart; que fou una poetessa d'Alella que en morir va deixar el seu fons personal al municipi i que també es troba a la biblioteca. En aquest fons, també s'hi poden trobar els llibres editats conjuntament amb l'Ajuntament i el grup Cerquem les arrels; així com Cd's, DVD's i vídeos de grups de música locals, molts d'ells desapareguts. També recull digitalment fotografies del municipi provinents de col·leccions particulars. | 08003-366 | Hort de la rectoria, s/n | El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. | 41.4933200,2.2948700 | 441142 | 4593763 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 37506 | Goigs a Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-feliu | CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. MAS, Mossèn Josep (1993) Goigs de Sant Feliu d'Alella. Edició facsímil de la Parròquia de Sant Feliu d'Alella, l'1 d'agost de 1993. | XVIII-XX | Goigs dedicats a Sant Feliu, patró d'Alella que es canten durant l'Ofici de la Festa Major, festa patronal. Els goigs diuen així: 'Del Mártyr Feliu victoria / Cels, Terra, mar aplaudiu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // En Celitania, ciutat / d'Africa, noble nasquereu; / en Cesárea ensenyat / progressos en Lletras fereu, / de esperit, y en fe notoria/ auments molt majors tenieu / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Per Espanya ab gran prestesa / animós, constant partiu, / per predicar la grandesa / de Christo Fill de Deu viu / y desterrar la memoria / del idols vans, que aborriu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // En Empuries, Barcelona, / y en Gerona predicau / en la Fe que en vos blasona / que flaqueja confortau; / a esperar eterna Gloria / a qui resisteix rendiu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Sent Rufino President / mana açotar vostre Cos, / ab vergas tant fortament, / que restau tot llastimós; / a sentencia peremptoria / gustós per Christo obteniu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // De peus, y de mans lligat / en inmundo lloch vos llançan , / de Tyrans renom alcançan; / Vos de Christo gran Soldat, / triunfant guanyau Victoria / en los afronts patiu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Per aument de vostres penas / de feras Mules tirat, / lligat ab dures cadenas / sou per Plaças rossegat; / fixa en Christo la memoria / amorós callat sufriu / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // De vostra pell cruelment / ab garfis sou despullat, / de cap a terra girat, nou horas estau pendent; / per caritat meritoria / dolor poch, ni molt sentiu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Llançat al fondo del Mar / ab contra pes de una Mola, / pensà Rufino acabar / ab esta vegada sola: / no's hora vostre Cos moria / libre a la Platja veniu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Per últim desencarnat / vostre Cos Gerona gosa,/ lo'Sperit al Cel reposa / per tota la eternitat; / corona, y honra de gloria / duplicada possehiu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Tingau per recomenat / sempre lo Poble de Alella, / guardantlo de tempestat,/ de viva y vorás centella; / que acció gratulatoria/ rendirá humil y catiu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Opuig virtut imperatoria / devant de Deu obteniu, / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu. | 08003-367 | Plaça de l'església, s/n | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període | 41.4936900,2.2944700 | 441109 | 4593804 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37506-foto-08003-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37506-foto-08003-367-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98|94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37508 | Premsa del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-millenari | RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XX | Monument commemoratiu fet de pedra granítica que reprodueix una premsa de paret per a premsar raïm. Porta gravades les dates de 975 i 1975. | 08003-369 | Plaça dels Germans Lleonard, s/n | Col·locada durant els actes de celebració del mil·lenari d'Alella, l'any 1975. a la inauguració hi va assistir el llavors president de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch. | 41.4923700,2.2952700 | 441174 | 4593657 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37508-foto-08003-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37508-foto-08003-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Calatayud | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 37178 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ANGLADA, Ramon (2008). L'escorxador; dins 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp. 219 - 222. CRUELLS CASTELLET, Josep (2006). Intervenció arqueològica a l'antic escorxador municipal (passeig de Marià Estrada, 8). Memòria científica. Inèdita. | XIX | Al 2009 es realitza una reforma i ampliació de l'edifici, amb una rehabilitació important per transformar l'edifici en oficines de la Policia Local.Al 2006 es realitzà una excavació arqueològica preventiva en motiu de localitzar una mina d'aigua durant els treballs previs de remodelacióde l'edifici com a comissaria. | Edifici aïllat construït a finals de segle XIX com a escorxador situat a la zona urbana més al nord, al costat del torrent Vallbona. Està format per tres cossos de planta baixa, amb el cos central de major alçada per a millorar la ventilació i il·luminació de l'interior. La coberta és de teula a dues aigües, més aixecada al tram central. Es tracta d'una construcció que combina el maó i la pedra, ús molt freqüent en les edificacions industrials d'aquesta època. Així, trobem un sòcol de pedra sobre el que s'aixequen els paraments arrebossats emmarcats amb maó, ceràmica que retrobem al voltant de les obertures. El cos central es caracteritza pel ritme de petites obertures estretes d'alçada diferent, arc rebaixat que envolta les seves quatre façanes. De l'interior només cal esmentar l'estructura senzilla de fusta de la coberta. | 08003-37 | Pg. Marià Estrada, 2 | Edifici construït a finals de segle XIX com a escorxador. Durant uns anys s'utilitzà com a magatzem municipal i com a gossera. En l'actualitat és la seu de la Policia Local. | 41.5000800,2.2927200 | 440968 | 4594515 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37178-foto-08003-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37178-foto-08003-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37178-foto-08003-37-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 37509 | Font de la Mare de Déu de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-nuria | XX | Font construïda en una cantonada entre el Torrent Vallbona i el carrer del Mig, inserida en la mateixa paret de carrer. La font està estructurada en tres parts: el frontal amb l'aixeta, la pica i un plafó de ceràmica a la part superior. L'aixeta, metàl·lica, és de polsador i de color daurat. Està col·locada sobre un plafó de rajola vermella en ziga-zaga. La pica en forma de brocal, en secció de quart de cercle, format un sòcol fet de pedra granítica amb un ampit fet amb maons posats a llibret. El plafó decoratiu de ceràmica valenciana està dedicat a la Mare de Déu de Núria, amb la imatge al centre (6 rajoles) i una garlanda de motius vegetals al voltant. | 08003-370 | Torrent Vallbona / Carrer del Mig | 41.4947100,2.2944800 | 441110 | 4593917 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 37511 | Monument 'El llibre de Gaudí' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-llibre-de-gaudi | XXI | Però amb la presència de grafits | Monument al·legòric a la figura de Gaudí feta de ferro corten, bronze i mosaic. Es tracta d'una doble planxa oberta com si d'un llibre es tractés i posada verticalment sobre un paviment inclinat fet de trencadís de rajoles de colors blanc, groc i beige. La planxa de l'esquerra està foradada, amb la silueta de la cara de Gaudí. A l'interior de l'altra planxa, hi ha el bust de perfil en bronze del propi Gaudí. Uns garrofers emmarquen l'obra per la seva banda oriental. | 08003-372 | Plaça Antoni Gaudí | Monument dedicat a l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, situat a la plaça que porta el seu nom, inaugurada el 14 d'abril de l'any 2002, quan n'era alcalde d'Alella el senyor Salvador Artés i Llovet. | 41.4942300,2.2922200 | 440921 | 4593865 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 37512 | Barraca del bosc del músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-music | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Barraca de pagès o de vinya en forma de caseta, de planta quadrada (5'05 x 5'10 m.), amb la coberta de teules àrabs a una vessant (ascendent de sud a nord). Bigues de formigó. Xemeneia amb la data de 1977 esgrafiada. Murs fets de maons i arrebossats. Façana de migdia amb porta d'entrada en el lateral esquerre, de fusta i llinda recta. Finestra a la dreta amb reixa de ferro i porticons a l'interior. Banc adossat a la façana re aprofitat en un costat com a caseta pel gos. Interior amb dues estances. A la primera hi ha la llar de foc. | 08003-373 | Les Costes d'en Bernades - Nucli Rials | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.4995700,2.3025700 | 441790 | 4594451 | 1977 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37512-foto-08003-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37512-foto-08003-373-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons informació oral rebuda durant la realització del present inventari (any 2006), es va construir amb el diners de l'autopista. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml