Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
68776 Font de Can Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roca Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. XVIII Aigües brutes, part paret trencada i humitats. Conjunt de font i safareig d'on destaca la figura d'una cara esculpida a la roca que treu l'aigua per la boca. Monument que forma part de la memòria històrica. Al costat de la masia de Can Roca. 08282-102 Carrer de la Riera d'en Font Té gravada a la pedra la data: 1760. Possiblment data de la seva construcció. 41.4759200,2.2730700 439306 4591846 1760 08282 Tiana Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68776-foto-08282-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68776-foto-08282-102-3.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Altres 2023-02-21 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
68775 Ca l'Ollé https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolle-0 http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=47&consulta=MSUxK3RpYW5hJTIrLTEl&codi=9166 XX Edifici civil amb planta baixa i pis -encara que a l'actualitat s'han afegit una planta superior i un terrat-. Destaca la balconada central suportada per dues columnes jòniques que s'eleven Nsobre plints, amb la seva barana treballada a la pedra. Al conjunt contrasta (negativament) l'heterogeneïtat dels elements arquitectònics, fruït de les diverses reformes: les obertures de la planta baixa estan cobertes, a la part alta, per rajoles; les del primer pis, estan formades per arcs de mig punt i columnes adossades purament decoratives; i a la planta superior està construïda amb etil actual, sense decoració. Al davant de la façana principal hi ha un jardí petit. 08282-101 Passeig de la Vilesa, 9 La construcció inicial fou realitzada els inicis del segle XX. La decoració del primer pis data de 1920, i fou obra de Josep París. Darrerament, l'any 1975 s'hi afegí la nova edificació superior, reforma de Jacint París. 41.4804300,2.2684000 438920 4592350 08282 Tiana Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-21 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
68774 Can Paris https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paris http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=0&consulta=MSUxK2NhbiBwYXJpcyUyKy0xJQ%3D%3D&codi=9138 XX Edifici civil. Inicialment estava format per un sol cos de planta rectangular, al qual s'hi afegiren annexes posteriors en la part del darrera. Avui dia hi ha dues vivendes: una en la planta baixa i l'altra en el pis que formen l'edifici. En el conjunt destaca la balconada del primer pis, amb balustres, les baranes del terrat i el coronament central de la façana, format per un petit frontó de tipus clàssic, amb decoració vegetal al seu interior. Sota aquest frontó hi ha dibuixades les inicials del propietari i constructor (JP), i els elements més representatius de la seva feina: el nivell, la paleta catalana i el martell. Cal destacar dos llums de l'entrada, suportats per dues columnetes de ferro colat. 08282-100 Carrer de Mates, 31 41.4782900,2.2705000 439093 4592111 08282 Tiana Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-21 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
68684 Cal Cucut https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cucut-0 <p>Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> XX inici <p>Edifici civil amb planta, pi i un jardí circumdant. Es tracta del resultat de la reforma d'una cada més antiga , de la qual s'ha respectat tota l'estructura, però s'hi ha afegit elements decoratius nous: tot el coronament de l'edifici, que juga amb la combinació de línies trencades, i les motllures decoratives situades dalt i baix de les finestres, que donen un toc modernista a la construcció, degut especialment a l'ús de la línia sinuosa que evita qualsevol angulositat. La seva arquitectura és bastant freqüent a Tiana - estructura simple, elements decoratius tant modernistes com historicistes.</p> 08282-10 Carrer Anselm Clavé, 12-14. 41.4817100,2.2687100 438947 4592492 08282 Tiana Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68684-foto-08282-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68684-foto-08282-10-2.jpg Legal Historicista|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-06-16 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Situada a la plaça de la Vila, al desnivell que es produeix. L'accés dóna a una petita placeta amb un xiprer de grans dimensions. 116|105 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
68675 La Casa Alta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-alta-0 Bonet i Garí, Lluís (1983). Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. XIV Masia agropecuària del segle XIV. Edifici civil; obra popular, es tracta d'una masia l'alçat de la qual es compon de planta baixa i pis. Coberta per una teulada amb dos vessants i carener perpendicular a la façana, destaca a aquesta, el portal de mig punt adovellat, que no coincideix amb l'eix central de l'edifici així com dues grans finestres coronelles, típiques del període gòtic. Just al mig, hi ha una gran finestra amb llinda, llindar i brancals de pedra. També, al mur lateral esquerra, hi ha dues petites finestres gòtiques, similars a les de la façana, però simples. Possiblement, al segle XVIII, s'hi afegí, en una reforma important, la part posterior de l'edifici, i s'obriren noves finestres. Malgrat la importància de la construcció s'ha de fer notar que es troba en mal estat de conservació ja que a les finestres els hi manca la columna. L'interior conserva els sostres embigats amb fusta, i els de la part superior. 08282-1 Camí dels Francesos o del Mig Edifici civil del segle XIV d'estil gòtic. Possiblement, al segle XVIII, s'hi afegí, en una reforma important, la part posterior de l'edifici, i s'obriren noves finestres. 41.4796800,2.2737700 439368 4592263 08282 Tiana Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68675-foto-08282-1-1.jpg Legal Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-02-21 00:00:00 Àlvar Sáez Puig És un edifici civil; es tracta d'una masia l'alçat de la qual es compon de planta baixa i pis. Coberta per una teulada amb dos vessants i carener perpendicular a la façana, destaca a aquesta, el portal de mig punt adovellat, que no coincideix amb l'eix central de l'edifici així com dues grans finestres coronelles, típiques del període gòtic. Just al mig, hi ha una gran finestra amb llinda, llindar i brancals de pedra. També, al mur lateral esquerra, hi ha dues petites finestres gòtiques, similars a les de la façana, però simples. Possiblement, al segle XVIII, s'hi afegí, en una reforma important, la part posterior de l'edifici, i s'obriren noves finestres. Malgrat la importància de la construcció s'ha de fer notar que es troba en mal estat de conservació ja que a les finestres els hi manca la columna. L'interior conserva els sostres embigats amb fusta, i els de la part superior. S'accedeix pel Torrent dels Grills. 93 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
89414 Barraca de la Vinya d'en Llobet https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-llobet <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5571/art-pedra-seca-barraques-vinya</p> <p>La 'barraca' és l'únic element visible que ens permet estudiar la importància que ha tingut la vinya. La seva funció és la de guardar eines, adobs, etc.</p> <p>També proporciona aixopluc pel mal temps i ombra per fer el dinar i la migdiada. En línies generals podem classificar-les en dos grups:</p> <p>- Els 'sots de vinya' que es troben en llocs de bastant pendent i són excavades en un marge de sauló. Solen ser formades per una cambra semiesfèrica de 2 metres de diàmetre i l'accés és un passadís d'un metre aproximadament amb una porta de fusta. El passadís i el marc de la porta són d'obra però la cambra és de sauló viu i sovintegen uns escons per a seure i per a guardar les menges i el càntir.</p> <p>- La 'barraca de sostre amb volta de canó' és la barraca més característica i curiosa. Té planta rectangular amb el terra de sorra; les obertures són: la porta del fusta orientada al Sud, i tres o més espitlleres que deixen passar la màxima llum per un minúscul forat. El sostre és la pecularietat tècnica més interessant, doncs trenca el patró de cobertes de teula, a més permet un sostre més resistent i un augment considerable de la capacitat de construcció. El sostre no té bigues i substitueix les teules per rajoles i maons qeu són menys difícils de transportar. </p> 08281-96 Vinya d'en Llobet 41.5040056,2.3111844 442513 4594938 08281 Teià Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89414-barraca-de-vinya-den-llobet-la-boteia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89414-barraca-de-vinya-den-llobet-la-boteia-10.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2021-07-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig També s'han pogut observar alguns elements accessoris: xemeneies, recollidors d'aigua, dipòsits de sulfatar, i arbres fruiters. En molts casos s'aprofita la superfície de la teulada com a captador d'aigua de pluja. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.Hi ha un total de 46 barraques i sots de vinya repartides en el municipi de Teià. 119|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
89164 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-52 <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> XVI fins actualitat <p>Conté documentació municipal i administrativa a partir de 1960. També hi ha el fons Barrera i el fons Batllori. </p> <p>La documentació de dates anteriors està en l'Arxiu Comarcal del Maresme. Aquest conserva i protegeix 93 volums que componen els llibres d’actes del ple de l’Ajuntament entre els anys 1820 i 1960, així com les sessions de la Junta Municipal de 1897 a 1924 i de la Comissió Municipal Permanent de 1924 a 1931.</p> <p>Juntament amb aquesta documentació administrativa, també es poden trobar en línia la declaració de riquesa agrícola o amillarament de 1865, així com del Reial Privilegi de 1505 i les còpies en pergamí del mateix document, dels segles XVII i XVIII.</p> <p> </p> <p> </p> 08281-95 Espai can LlauradorAvinguda José Roca Suárez Llanos, 32-38 41.4937277,2.3233734 443521 4593789 08281 Teià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89164-can-llaurador-1.jpg Física Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig L'Arxiu és administratiu i només per ús intern, actualment.Es troba situat a la masia Can Llaurador. L'Arxiu té una sala de consultes. El 2016, l’Ajuntament de Teià va contractar l’arxivera Alícia Xicota a temps parcial per dur a terme la descripció i tria dels documents a transferir a l'Arxiu Comarcal del Maresme, així com un primer tractament antifúngic. Xicota continua treballant i té un despatx a la planta baixa de l’Espai can Llaurador, i continua vinculada al projecte de restauració i divulgació en línia dels fons locals des de Mataró.L’arxivera ha estat, a més, la responsable d’indexar i acomodar a can Llaurador tota la documentació administrativa de l’Ajuntament que romandrà al poble.La voluntat de futur és establir un servei de consulta a hores convingudes a can Llaurador.Qualsevol ciutadà que ho desitgi pot consultar per internet i in situ la documentació teianenca dipositada a l’Arxiu Comarcal a can Palauet. 94 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
89108 Parc de la Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-2 <p>https://parcs.diba.cat/web/litoral/situacio-i-accessos</p> <p> </p> <p>El Parc de la Serralada Litoral se situa a cavall de les comarques del Maresme i del Vallès Oriental, entre els termes dels municipis d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Òrrius, Martorelles, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt al Maresme, i els municipis vallesans de Montornés del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès.</p> <p>L'Espai Natural es troba constituït per tres unitats ben diferenciades: La Conreria, el massís de Sant Mateu i el massís de Céllecs. En total és una superfície protegida de 7.408,24 ha definides en el Pla especial i en l'ampliació aprovada al 2013.</p> <p> </p> 08281-94 Passeig de la Riera s/n <p>Superfície protegida de gestió del Consorci (Pla especial): 4.042 ha</p> <p>Any de creació del consorci: 1992</p> <p>Any d'aprovació del Pla Especial: 2004<br /> <br /> </p> <p><br /> </p> 41.5112446,2.3175581 443051 4595737 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/89108-vinyes-i-serralada-litoral.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic/Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Rondes (sortida de Barcelona)B-20 de Barcelona a MontgatC-31 de Barcelona a BadalonaTant la B-20 com la C-31 continuen i enllacen amb la C-32 o amb la N-II AutopistesC-32, venint del Sud, sortida 94: Vilassar de Mar. CabreraC-32, venint del Nord, sortida 97: Barcelona, Vilassar de Mar, CabreraAP-7, tant venint del Nord com venint del Sud, enllaçar amb la C-60 direcció Sud cap a Mataró i posteriorment agafar la C-32 direcció Barcelona, sortida 97: Barcelona, Vilassar de Mar, Cabrera CarreteresC-1415c de Granollers a MataróBV-5106 de la Roca del Vallès a Òrrius i ArgentonaBP-5002 del Masnou a GranollersB-500 de Badalona a Mollet (la Conreria)BV- 502 d'Argentona a Vilassar de Mar (carretera d'Argentona)BP- 5001 de Santa Coloma de Gramenet a La Roca del Vallès (carretera de La Roca)N-II de Barcelona a Mataró, aquí agafar la carretera BV-502 a l'alçada de Vilassar de Mar (rotonda) 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
88171 Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús de la muntanya de Teià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-del-sagrat-cor-de-jesus-de-la-muntanya-de-teia <p>Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús de la muntanya de Teià. Jacinta Solà i Duran. 1974. </p> XX <p>Goigs en lloança del Sagrat Cor de Jesús de la muntanya de Teià. </p> <p>El text és de na Jacinta Solà de Duran. 1974. </p> <p>Al capdamunt de la Riera de Teià, i a l'esquerra d'aquesta, existeix una finca anomenada Can Munt, avui propietat de D. Alfred Sedó Peris-Mencheta. Dins d'aquesta finca, i en un turó molt visible des de tota la vall, l'any 1956, na Maria Sedó Torres hi feu entronitzar una bella imatge del Sagrat Cor de Jesús, obra en marbre de l'escultor Claudi Rius, i que fou beneïda pel reverend Adolf Roger.</p> <p>La lletra del goig no inclou partitura. </p> 08281-91 Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 41.4997992,2.3196656 443217 4594465 1974 08281 Teià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88171-pagina-unida-65.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88171-pagina-unida-66.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Jacinta Solà de Duran Al peu del monument es va col·locar una làpida de marbre on es llegeix aquesta quarteta piadosa, extreta d'una publicació editada a Xàtiva l'any 1879 i escrita pel reverend Hemenegildo Torres: 'Mi pobre corazón, la vida mía.Mi cuerpo y alma te consagro amante.Si yo tuviera mil, en este instante,ardiendo en sacro amor mil te daría'.Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona. 119|98 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
88169 Goigs en lloança de devota imatge del Sant Crist que es venera en la seva capelleta de la Riera de Teià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-devota-imatge-del-sant-crist-que-es-venera-en-la-seva-capelleta-de-la <p>Goigs en lloança de devota imatge del Sant Crist que es venera en la seva capelleta de la Riera de Teià. 1974. </p> XX <p>Goigs en lloança de devota imatge del Sant Crist que es venera en la seva capelleta de la Riera de Teià. <br /> 'El Sant Crist de la Riera' és una devota imatge que es venera a Teià, en una capelleta adossada a la casa número 11 de 'La Riera'.</p> <p>La lletra del goig no inclou partitura. Text antic i anònim que s'ha revisat. </p> 08281-90 Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 <p>Conta la tradició que aquesta imatge fou donada al poble pels frares cartoixans de Montalegre en agraïment a l'acolliment que trobaven. </p> <p>De fet trobem aquesta mena de capelletes en tot el Maresme, on són conegudes amb el nom de 'El Sant Crist'.</p> <p>La tradició segueix dient que per dues vegades la rierada entrà a l'humil nínxol que guardava la santa imatge, emportant-se-la i deixant-la a l''Hort de Can Vista', propietat de Na Josepa Vidal i Feu, de 'Can Met'. Com a reconeixença i previsió, aquesta agençà la capelleta i hi posà porta, guardant clau i prenent cura del a Capelleta i de la imatge. </p> <p>Aquesta imatge, l'any 1936, fou amagada al celler de l'Hort de Can Met, i així fou salvada.</p> <p>Avui en té cura Na Rosa Puigoriol de March. </p> 41.4997791,2.3196225 443213 4594463 1974 08281 Teià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88169-pagina-unida-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88169-pagina-unida-60.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut En aquesta capelleta es munta una mena de 'monument' pel Divendres sant, amb flors, palmons i ciris, i un altar amb motiu de la Processó de Corpus i, abans, també en la Processó eucarística del Sagrat Cor. De tot aquest treball cuidava -absent Josepa de Barcelona- la seva germana Dolors, i morta aquesta, la seva neboda Antònia Torrents, que, ajudada per tot i en tot, pels de 'Can Nanet', es lluïen de debò.Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona. 119|98 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
84291 La Palma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palma <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=28&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9109</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2205</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d13172025-Reviews-Gran_Cafe_La_Palma-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX <p>Edifici dividit en dues parts, una destinada a teatre i l'altra a cafè-bar. El primer resta format per un cos rectangular que, exteriorment, no té gaire interès arquitectònic, excepte en la seva façana coronada per un capcer esglaonat amb formes arrodonides i motllures. A la part central de la façana hi ha una tribuna flanquejada per finestres tripartides i esglaonades, que es repeteixen en la part inferior. Resulta interessant l'esgrafiat decoratiu del capcer, que diu 'la Palma-Teià' i la data de construcció (1911).<br /> <br /> El café-bar es troba en un edifici més baix, situat a la dreta de l'anterior, i presenta en la seva façana una sèrie de cinc arcades de mig punt força altes.</p> 08281-9 Carrer Pere Noguera, 6-10Baixada de les Moreres 2-4 <p>Edifici construït l'any 1911. L'any 2001 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va subvencionar la restauració del teatre.</p> <p>La Palma és un complex arquitectònic de titularitat privada i actualment en ús que consta de dues parts: un teatre i un cafè-bar. El primer edifici està format per un cos rectangular amb una façana esglaonada amb formes arrodonides i motllures. Resseguint el capcer hi ha un esgrafiat amb el nom de la societat i l’any de construcció: La Palma Teyanense, 1911. El cafè-bar ocupa un edifici contigu de menor altura. La façana principal se situa a migdia, amb accés des del carrer de Pere Noguera, i es caracteritza per tenir una sèrie de cinc arcades de mig punt.</p> 41.4995923,2.3203469 443274 4594442 1911 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84291-la-palma-2.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic/Cultural BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut La Palma Teianenca o la Flor de la Palma és una de les entitats socioculturals de més tradició a Teià. Va ser fundada el 1911. L'edifici seu de l'entitat està situat molt a prop de l'Ajuntament i de l'església. Té planta rectangular coberta a dues aigües i una façana de coronament ondulat, a l'estil de les masies barroques. El més interessant és l'espectacular esgrafiat que embelleix la part superior de la façana, on hi figura el nom de l'entitat i l'any, amb una ornamentació on hi destaquen les palmes, entremig duna densa catifa de flors. 106|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
88165 Goigs a la Creu d'entrada de poble o 'Stationalis' https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-creu-dentrada-de-poble-o-stationalis <p>Goigs a la creu d'entrada de poble o 'stationalis' que s'aixeca a l'entrada de Teià. Text de mossèn Santiago Casanova i Giner, prevere. 1972.</p> XX <p>Goigs a la creu d'entrada de poble o 'stationalis' que s'aixeca a l'entrada de Teià. Text de mossèn Santiago Casanova i Giner, prevere. </p> <p>Ricard Vives i Sabaté estampà aquesta edició al seu obrador de la Rambla José Antonio número 18, a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. 1972.</p> <p>A un costat de la Creu hi figura el Sant Crist, a l'altre la Verge Maria amb l'Infant Jesús als braços; als peus del Crist i de Maria quatre figures que poden ser àngels o verges. No s'ha sabut interpretar.</p> <p>Al capitell estan representats: Sant Martí en l'escena de la capa, Santa Magdalena, Sant Pere, Sant Joan Baptista, Sant Jaume i Sant Francesc d'Assís. </p> <p>La lletra del goig no inclou partitura. </p> <p> </p> 08281-89 Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 <p>La 'Creu de terme' de Can Llauradó, més que de terme és una 'Creu d'entrada de poble' o 'Stationalis'.</p> <p>Aquesta creu podria estar relacionada amb la pesta que l'any 1589 començà a Can Llauradó, amb un fet estrany del qual parla en el llibre d'Òbits, el rector Joan Sala.</p> <p>Aquesta Creu gòtica no sabem quan fou edificada, però segurament pertany al segle XVI. Godiol l'esmenta entre les creus que tenen el cardot com a motiu ornamental, moltes d'elles datades entre el 1558 i el 1589. La nostra Creu té de particular una tauleta-altar destinada a la benedicció del terme, cosa que fins temps molt recent es feia des d'allí el 3 de maig, festa de la troballa o invenció de la Santa Creu. Tauleta que no hem vist en altres creus, almenys en disposició de la nostra.</p> <p>Enderrocada el 1936, fou restaurada i aixecada novament tot seguit de recobrada la llibertat religiosa essent batlle en Francesc Mestre i Gavaldà (Fusteret) i rector Mn. Josep Blanch i Blanch. </p> <p>En la nova col·locació fou lleument girada. Ara Jesús mira cap a la marina, abans cap a muntanya. Sant Martí mirava cap a la carretera, ara, des de la carretera no es veu. </p> <p> </p> 41.4997791,2.3196067 443212 4594463 1972 08281 Teià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88165-pagina-unida-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88165-pagina-unida-26.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Mossèn Santiago Casanova Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona 119|98 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
88076 El relleno https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-relleno <p>http://www.laxarxa.cat/actualitat/cultura-i-xarxes/noticia/el-i-relleno-i-plat-tipic-de-les-festes-de-sant-marti</p> <p>http://www.festes.org/articles.php?id=227</p> <p>Tot i que les viles de Teià i Arenys de Munt, al Maresme, celebren la Festa Major amb nombrosos actes culturals i esportius pels seus carrers i places, l’autèntic protagonista d’amdues festes és el <em>relleno</em>, un plat confitat típic d’aquesta festivitat.</p> <p>El <em>relleno</em> és un postre agradolç que s’elabora pels volts de Sant Martí, l’11 de novembre, en diferents poblacions del Maresme i també -tot i que amb certes variacions- en pobles de l'Empordà i del Vallès. Es tracta d’un plat popular, combinació de dolç i salat, basat en pomes farcides de carn picada i diversos dolços, com xocolata o suc de llimona que cada casa elabora per celebrar les festes de Sant Martí.</p> 08281-88 Ajuntament de TeiàPere Noguera, 12Entre Baixada de les Moreres i Plaça Sant Martí <p>Durant la tardor, diferents poblacions del Principat, especialment del Maresme i l’Empordà, amaneixen les seves celebracions festives més populars amb una tradició gastronòmica i familiar comuna: el farcit o “relleno”, un menjar cuinat a foc lent a base de pomes o peres farcides de carn picada.<br /> <br /> El farcit, també conegut amb la paraula castellana “relleno”, és un plat de tardor consistent en pomes o peres farcides amb carn picada i altres dolços, com xocolata i suc de llimona. Es tracta d’un guisat molt popular que va associat a la recol·lecció de determinades espècies de pomes i peres, que per les seves característiques (són més dures que les normals) només poden ser cuinades d'aquesta manera. En la majoria de casos, el farcit es serveix com a un segon plat però, al combinar el gust salat amb el dolç, també es pot servir com a postres.<br /> <br /> L'elaboració del farcit és un costum familiar, un plat que només es cuina en moments especials, com en el cas de festes i celebracions populars. Per això, de receptes per fer farcits de pomes i peres n’hi ha tants com cases que el preparen. En general, però, el “relleno” és caracteritza per ser un plat confitat, de preparació llarga. Les fruites, pomes o peres, s’obren i es comencen a cuinar uns jorns abans i, dia a dia, es van escalfant una mica amb el 'relleno' o “tap” a dins, afegint-hi els altres ingredients.<br /> <br /> <br /> A Arenys de Munt i Teià, al Maresme, el “relleno” de pomes és una tradició familiar que s’elabora a cada casa pels volts de Sant Martí, l’11 de novembre, en el marc de les respectives festes majors. A Teià, algunes cases també fan pomes farcides per Cap d’Any. A Arenys de Munt, les pomes són d'una varietat local, les Pomes del Ciri o Pomes Escamoses, que es caracteritzen per ser més compactes de l'habitual i per això no es desfan.<br /> <br /> En l’actualitat, i per tal de transmetre la tradició de mares a filles, a Arenys de Munt i Teià s’organitzen tallers i cursos de farcit que tenen molta acceptació entre els més joves. Aquestes dues viles també organitzen mostres, concursos i degustacions de pomes farcides que s’ofereixen els visitants com a atracció turística. En alguna casos, el visitant pot tastar el “relleno”, previ pagament d’un tiquet.</p> <p>L'origen podria estar en la cuina romana. </p> 41.4996585,2.3198105 443229 4594450 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88076-mostra-relleno-de-teia.jpg Inexistent Romà Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Com ens explica Teresa Casals, de la Casa de Cultura de Teià “es tracta d’una tradició ben viva i que agrada força al jovent. És un plat confitat de preparació llarga: les pomes s’obren i es comencen a fregir una setmana abans i dia a dia es van escalfant, amb el relleno a dins'. 83 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
88075 La Lectora https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lectora <p>https://www.fundaciovilacasas.com/ca/obres/toni-batllori</p> <p>https://es.wikipedia.org/wiki/Toni_Batllori</p> XXI <p>Aquesta escultura té com a matèria la pedra del Lluçanes. Les seves mesures són 160x70x50 cm</p> <p>Es tracta d'una figura femenina que creix, travessada per un llibre. </p> <p>Inclou el buit com a element de volum, com ja havien fet escultors com Pau Gargallo o Eudald Serra. </p> 08281-87 Biblioteca Can LlauradorAvinguda J. Roca Suárez, 32-38 <p>Toni Batllori (1951) és un reconegut il·lustrador i dibuixant de tires satíriques i còmiques de caràcter crític, Antoni Batllori ha treballat per a diverses revistes i diaris nacionals, entre els quals destaquen <em>La Vanguardia</em>, l’<em>Avui</em> o la revista <em>El Jueves</em>. Gràcies a aquesta faceta ha rebut, entre d’altres, el Premi Internacional d’Humor Gat Perich 2004. El seu traç segur i espontani, a través de la línia concisa i expressiva, cerca en el moviment més que en el detall la vivacitat dels personatges públics i polítics que protagonitzen les seves tires i acudits gràfics.</p> <p>Toni Batllori també es desenvolupa en altres disciplines com són la fotografia, la pintura i l’escultura, a través de les quals incorpora part del seu llenguatge plàstic, versàtil i natural conferint a l’espai i als materials aquesta aura de moviment i prolongació, de vida a través de les línies pures que el seu propi moviment li procura.</p> 41.4939611,2.3234902 443531 4593815 2006-2009 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88075-la-lectora-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/88075-la-lectora.jpg Física Abstracció|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Toni Batllori Es va instal·lar el 2009 amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Municipal de Can Llaurador. 111|98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87972 Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-reial-per-el-retorn-de-la-vila-de-teia-a-la-jurisdiccio-reial-donat-per-ferran-ii <p>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaUnitat.do?on=&amp;tipusUnitat=0&amp;posUni=0&amp;totalUniT=3&amp;totalUniN=0&amp;pageUni=1&amp;cerca=simple&amp;pos=6&amp;total=74&amp;page=3&amp;tipusUnitatCerca=&amp;selecimatges=2&amp;contingut=Tei%E0&amp;dataInici=&amp;dataFi=&amp;dataConcreta=0&amp;codiDescOno=&amp;codiDescOno2=&amp;relDescOno=&amp;codiDescTema=&amp;codiDescTema2=&amp;relDescTema=&amp;codiDescTopo=&amp;llocPrecis=&amp;codiAutor=&amp;titol=&amp;tipusdoc=&amp;codiUnitat=&amp;tipusfons=&amp;nomfons=&amp;unitatInici=&amp;unitatFi=&amp;sign=&amp;desc=&amp;codigrup=&amp;arxiuFiltre=&amp;codigrupSelect=&amp;codiarxiu=&amp;codifons=&amp;idarxiu=70&amp;idfons=8&amp;unic=&amp;fulla=1&amp;nivell=Privilegis%20del%20municipi&amp;codiProc=9999999999999999&amp;codiClass=01011200000000&amp;unic=&amp;codiProcCerca=&amp;codiClassCerca=&amp;codiSerieCerca=&amp;quadreProc=&amp;quadreClass=7&amp;sortColumn=&amp;sortDirection=&amp;tipusdoc1=&amp;tipusdoc2=&amp;tipusdoc3=&amp;tipusdoc4=&amp;tipusdoc5=&amp;suport=&amp;proces=&amp;cromia=&amp;format=&amp;codiReportatge=&amp;projecte=&amp;tecSuport=&amp;codiEntGeneradora=</p> <p>http://historiamasnou.blogspot.com/2019/07/privilegi-reial-de-teia-de-1505.html</p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/54-histria-de-tei%C3%A0</p> <p> </p> XVI <p>Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II. Aquest document en pergamí està força ratat i presenta força llacunes. El document disposa d'una còpia o traslació feta al segle XVII i una altra al segle XVIII els dos conservats a l'Arxiu Comarcal del Maresme. Al copiador de privilegis de l'Arxiu de la Corona d'Aragó també hi ha còpia d'aquesta gràcia reial (ACA, C, reg. 3555, f. 97r-102r.).</p> 08281-86 Carrer d'en Palau 32-34Mataró <p>Salamanca, 21 de novembre de 1505.</p> <p>El rei Ferran el Catòlic concedeix els capítols presentats pels prohoms i els síndics de Sant Martí de Teià, pels quals la població s'uneix a la Corona i es constitueix en batllia. Els seus habitants podran escollir una terna de candidats, entre els quals el rei, el seu lloctinent o el batlle general de Catalunya en nomenaran un com a batlle durant tres anys. També podran escollir dos jurats, quatre consellers i un síndic o clavari cada any. Podran tenir una escrivania on es guardaran els documents referents a la població i la qual estarà servida per un notari nomenat pels jurats i els consellers. Els veïns del lloc podran imposar contribucions sobre el pa, el vi, la carn, etc., a la localitat sense haver de demanar autorització expressa al rei. Finalment, atorga que els delinqüents locals han de ser jutjats al mateix lloc.</p> 41.4996827,2.3197992 443228 4594452 1505 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87972-20161102185540.jpg Legal Renaixement Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Ferran II Unitat documental composta.TRANSCRIPCIÓVille et parrochie Sancti Martini de Teyano, diocesis Barcinone.In Dei nomine, pateat universis quod nos, Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra farum, Hierusalem etc., quia pro parte vestrum fidelium nostrorum sindicorum perrochie Sancti Martini de Tayano, episcopatus Barchinonensis, fuerunt coram maiestate nostra oblata capitula quedam seriey sequentis:Molt alt e molt excellent senyor, los prohòmens e síndichs de Sanct Martí de Teyà, del bisbat de Barcelona, fidelíssims vassalls de vostra alteza, per la gran e innata fidelitat e naturaleza que tostemps han tenguda e tenen a vostra serenitat, desijants de aquella en temps algú no ésser saparats, per lo servey de vostra maiestat e per la administració de la justícia e repòs, llur presenten a vostra alteza los infrascripts capítols, los quals suppliquen per vostra gran excellència ésser-los attorgats. E són los següents.[1] Et primerament, per quant los dits prohòmens e síndichs desijen jamés ésser separats de la Corona Real suppliquen a vostra alteza per vostra gran clemència, augment e conservació del patrimoni real, los vulla atorgar ab los presents, los quals hajen força de privilegi e ley paccionada, que d'equí avant vostra alteza ni vostres successors no puguen vendre ni empenyar, donar, stablir, enfeudar ni en servitut alguna posar ni separar de la Corona Real y del comte de Barcelona la dita parròquia de Sanct Martí de Teyà ne los qui ara o en sdevenidor seran poblats en aquella o en los térmens de aquella ni la jurisdicció civil, criminal, mer o mixt imperi de aquella e térmens de aquella o fer algun altre linatge de separació o transportació per causa alguna voluntària o necessària, vulles que sia per heretament, maridatge, cambre, passatge, guerra, posat encara que fos cas de urgent o extrema necessitat o que consernís utilitat de cosa pública e de tot lo Principat o conservació del stat real o encara per qualsevolcausa o raó, ans aquella man vostra majestat ésser e sia unida e indissolublament inseparable de la Corona Real e que vós, senyor, en vostre fe real per vós e vostres successors promateu ab los presents, havent força de privilegi, e ab jurament que en tostemps tendreu e defendreu la dita parròquia, poblats e habitants en aquella e en los térmens de aquella com a incorporats, agregats e units a la dita Corona e patrimoni real. E açò promet vostra alteza de son propri motiu e de certa sciència, consultament e deliberada, havent de les dites coses plena informació, e si lo contrari era fet, ço que Déu no vulla, per inadvertència, importunitat o seducció de alguna persona o per propri motiu o en altra qualsevol manera o per qualsevol occasió, vol vostra alteza e declara ara per levors e levors per ara ab los presents, los quals vol hagen força de contracte e de ley paccionada, que tals alienacions, infeudacions, concessions, transportacions, mutuacions o empenyoraments ipso iure et facto sien irrites e nulles e no de força alguna e en res no sien obeyts e que algun official de vostra majestat o de vostres successors, per gran que sia, no gos ni presumesca executar provisions o actes alguns que per importunitat o altrament de vostra alteza o de successors vostres en contrari de açò fossen fetes o emanades. Ans lo official qui lo contrari farà, sia ipso facto hagut per privat de son offici o per persona privada e los actes que de açò attemptaria fer sian ipso jure nulles e ultra axò los dits officials incorreguen ipso facto en pena de cinch mília florins d’or de Aragó, de la qual pena no puguen obtenir remissió alguna ans encontinent sia executada. La qual pena sia adquisida la meytat als cóffrens reals e l’altra meytat a dita universitat e que los manaments e provisions de aquells tals officials no sian en res obeyts ne per la inobediència que de fet ferien los dits supplicantso successors llurs, axí en universal com en particular, no incorreguen en pena alguna. E ultra açò vostra alteza les dona facultat e licència que en juy o fora juy e de dret o altrament puixen contradir e resistir a tals havents tals o semblants concessions o qualsevol dels prenominats títols en la forma e manera que és permès e atorgat resistir als hòmens de Mataró, de Cabrera e de altres parròquies circumvehines juxta los privilegis que tenen de vostra alteza e de vostres successors, tenint e havent per exprimit tot lo que de més és en aquells que ací sobre les dites coses. Plau al senyor rey.[2] Ítem, potentíssimo senyor, per quant la dita parròquia de Teyà és luny de la ciutat de Barcelona dues legues o per aquent e quant algun crim enorme o altre se segueix, ans que lo veguer o batle no y és arribat, per no haver-hi official real qui los criminosos puga perseguir ni pendre, los delats se'n són anats e los criminosos resten impunits, lo que redunda en gran dan de la justícia e dels poblats en dita parròquia e terme. Suppliquen per ço los dits prohòmens e síndichs de dita universitat que plàcia a la serenitat vostra atorgar als hòmens poblats e pobladors en la dita parròquia ara de nou, per novell pacte e concòrdia, fer la dita parròquia, e terme de aquella, batlia per si, la qual se stenga tant quant se stén la dita parròquia e terme de aquella e que los jurats e consellers de la dita parròquia e terme puguen elegir tres hòmens naturals ho habitants o heretats en la dita parròquia e térmens, pus no sian cavallers, gentils hòmens, hòmens de peratge ne ciutedans honrats de Barcelona. Los quals hagen e puguen presentar per letra o altrament a vostra alteza o successors vostres o a vostre loctinent general o al batle general de Catalunya o a son loctinent e que la una de les tres persones dessús dites sia proveyda per batle de la dita parròquia e terme, e a aquella hage ésser fet lo privilegi o provisió de la batlia per aquell trienni. E que per la resta del present trienni sia batle en Pere Noguera, major de dies. E per quant lo mas nou e tres o quatre cases junctes ab aquell, qui són del terme de dita parròquia, stan juncts ab la mar he y ha moltes barraques de pescadors, hon de contino confluexen moltes gents e, si lo batle elegit ere de la dita parròquia, la qual diste del mas nou més de mige legua, seguint-se algun cas, lo dit batle ans no y arribàs, s'i porie fer alguna novitat. Suppliquen per ço los dits prohòmens a vostra alteza vulla provehir que, si lo dit batle elegit o alegidor serà de la dita parròquia de Teyà, puixe tenir loctinent al mas nou qui, en absència sua, rexesqua lo dit offici, dels defectes e culpes del qual lo dit batle sia tengut. Et viceversa, si lo batle alegit o alegidor és del Masnou, puixe tenir son loctinent en la parròquia de Teyà a fi que, per defecte de official, los crims o delictes no restassen impunits e la justícia no fos administrada. Lo qual batle hage per son salari cascun any deu liures dels emoluments que traurà de son offici e, si més avant hi haurà, sia de la règia cort; e lo dit batle, absent emperò lo veguer de Barcelona, exercesqua en la dita parròquia e térmens de aquella tota jurisdicció civil e criminal e tota altra manera de jurisdicció, excepto crim del qual se meresqués mort corporal; e puixe crear saig o saigs e guiar, composar e remetre de qualsevol crims excessos e delictes, pus no sia crim de mort ne de trayció, bausia, heregia, sodomia, fabricador de falsa moneda ne crim de lesa majestat, segons lo batle de Premià e altres batles de les perròquies circumvehines a la dita parròquia de Teyà han acostumat exercir e fer e exercexen e fan cascun dia. E si cas serà que en la dita parròquia e terme se feya alguna mort o alguna persona morta s·i trobava, que lo dit batle ab intervenció de scrivà o notari puixe aquell soterrar, feta primer designació segons és acostumat; lo qualbatle hage a tenir cort tots mesos dues voltes almenys, a fi sia feta justícia prompte. E en causa alguna civil que sia major de vint sous no y puixe proceyr sinó de consell de algun juriste que sia assessor seu; e si en causa alguna darà sentència de quantitat major de cinquanta sous, se puixen appellar o reclamar al veguer de Barcelona, e si serà menor de cinquanta sous de la dita causa de appellació o reclamació ne conega lo dit batle de consell de algun altre juriste, que vege e conega si és bé o mal appellat o reclamat. E que lo dit batle sia forçat fer tots los dits actes, axí civils com criminals, ab lo notari qui per los jurats e consellers de dita perròquia e terma hi serà elegit e no ab altri algú. Lo qual batle, en lo introhit de son offici, hage a jurar e prometre en poder del veguer de Barcelona que servarà Constitucions de Cathalunna e altres libertats e privilegis de la terra e que bé e leyalment se haurà en lo exercici de son offici, ministrant justícia a las parts sens excepció de persones; e sia tingut de donar fermances en lo introhit de son offici a coneguda dels jurats e consell de la dita parròquia, e que se oblic en tenir taula en la fi de son trienni, segons altres batles triennals, juxta les Constitucions de Cathalunna, són tenguts e obligats. E que dels emoluments del dit offici sia tengut donar compte e raó al maestre racional de vostra cort, si e segons los altres officials triennals acostumen donar. E que lo dit batle puga forçar los pescadors a vendre peix als habitants en la dita perròquia e terme per llur mester, pagant los lo preu degut e rahonable, segons en Materó e en altres perròquies circumvehines se acostuma de fer. Plau al senyor rey.[3] Ítem, potentíssimo senyor, suppliquen los dits prohòmens e síndichs de la dita universitat que plàcia a la alteza vostra atorgar als dits hòmens poblats e pobladors dins la dita perròquia e terme que cascun any los sia lícit e permès fer en la dita parròquia e terme dos jurats e quatre consellers, los quals sien de edat de vint y cinc anys almenys y presents en Cathalunna, qui aconsellen als dits juratsen fer entre ells ordinacions. Los quals dos jurats e quatre consellers sien elegits per los habitants en la dita parròquia e térmens de aquella a les més veus e aquells regesquen la dita perròquia e terme per temps de hun any e, passat aquell, en la forma demunt dita se hagen elegir dos altres jurats e quatre consellers e axí sia servat de aquí avant perpetualment; e per lo semblant puixen elegir hun síndic o clavari a beneplàcit llur, qui tenga càrrech de exigir e cobrar e, si mester serà, pagar les coses e càrrechs de la dita parròquia e terme. La qual elecció de jurats e consellers e síndic o clavari se fasse lo dia de Sant Steve, ço és, lo endemà de Nadal, e que los elegits en dits officis sien forçats en pendre aquells e jurar lo dit dia en poder del dit batle de la dita parròquia e terme, sots pena de cinch florins d’or, guanyadora la meytat a la dita parròquia e l’altra maytat al official qui farà la execució, qui sia lo dit batle, lo qual no tingue vot en dites eleccions sinó que sols hi fassa asistència. E, si cars se seguia que algun elegit amava més pagar la dita pena que no regir lo dit offici a què serà elegit, en tal cas los dits hòmens ne elegeixquen altre lo mateix dia e açò mateix se faça si se allegava just impediment per algun elegit, romanent la conexensa de aquell impediment, si serà just o no, als jurats e consellers qui finiran aquell any ensemps ab lo dit batle. Plau al senyor rey. [4] Ítem, suppliquen a la majestat vostra los dits síndichs e prohòmens perquè los poblats en la dita parròquia e terme en temps sdevenidor tròpien los contractes e actes qui·s pendran en la dita parròquia e terme e aquells sien ben guardats plàcia a la alteza vostra consentir-los una scrivania o archiu en lo loch hon los jurats desús dits e consellers deputaran. La qual e lo qual sian de la dita universitat e singulars de aquella a fi que tots los habitants en la dita universitat tenguen les scriptures segures e quetots los contractes e actes qui·s feran en la dita parròquia e terme entre los habitants en aquella se hagen a fer en la dita scrivania e no en altra part e lo notari qui regirà dita scrivania elegidor per los dits jurats e consellers no puixe traure les scriptures de la dita scrivania, ans aquelles hage a dexar en poder del notari qui aprés regirà dita scrivania. Plau al senyor rey. [5] Ítem, com lo veguer de Barcelona o regent la dita vegueria hage acostumat, essent present en la dita parròquia, conèxer de les causes civils e criminals e exercitar lo mer e mixt imperi en los hòmens de la dita parròquia e térmens de aquella e altres en aquella delinqüents seu quasi, suppliquen los habitants en dita parròquia e terme plàcia a vostra alteza atorgar al batle de dita parròquia e terme, en virtut del present privilegi in perpetuum durador, que venint lo dit veguer o regent la vegueria de Barcelona a la dita parròquia e terme, stant present en aquella e no en altra manera, puixa conèxer de les causes civils e criminals de la dita batlia. Entès, emperò, que, per ésser present lo dit veguer o regent la vegueria de Barcelona, lo batle de dita parròquia no sia impedit ne cesse del exercici de son offici sinó en aquelles causes de les quals dit veguer o regent la vegueria en scrits e particularment lo inhibirà. Les quals inhibicions no puixa fer lo dit veguer sinó essent present en dita batlia e, encontinent que serà fora de aquella, la conexensa de les dites causes de les quals serà stat inhibit lo dit batle torn sens impediment algú en aquell. E partint-se lo dit veguer o regent de la dita perròquia o batlia sia tengut leixar los processos, actes e penyores que fetes haurà dins la ditaparròquia, ço és, los processos e scriptures al notari de la dita parròquia e batlia e les penyores en poder del dit batle. E que lo dit veguer puixa a sa voluntat aportar los ministres e notari per les causes criminals, attès que en la dita parròquia lo notari qui tendrà càrrech de dita scrivania no tendria aquella habtesa e sufficiència que seria necessari en les dites causes criminals. E que lo dit veguer o regent la vegueria, anant hi venint, no puixa exhigir dietes ni salaris alguns de la dita universitat e perròquia sinó dels delinqüents o dels qui lo hi faran anar. E que lo dit veguer o regent no puga traure nengun delat o criminós de la dita parròquia, ans lo haja dins aquella sentenciar, absolre, condemnar o executar. Plau al senyor rey.[6] Ítem, senyor, sia de vostra mercè consentir a la dita parròquia e terme de aquella, sens altra licència o provisió real, pugen tota hora que a la dita universitat e poblats de aquella o a la major part de aquells serà ben vist e la necessitat ho aportarà, entre ells e los terratinents, metre dret e imposicions en pa, vi, carn e altres vitualles, e fer talls e manlevar censals e violaris al for que millor vist los ferà, ab totes les obligacions acostumades, e que seran concordades ab los qui·ls prestaran. E encara puixen posar e metre en sí delmes, redelmes, vintens e altres impòsits o drets que·ls serà vist fahedor e tostemps que·ls serà vist fer cullir o vendre o arrendar aquells per suportar los càrrechs e necessitats de dita perròquia e terme, lohant e aprovant ara per llavors e levors per ara los dits contractes e censals e posant en aquells vostra auctoritat e decret, de lesquals coses lo qui les cullirà, vendrà o arrendarà ne hage a donar compte a les persones que en açò per los dits jurats e consellers hi seran diputades e no a altra algú. Plau al senyor rey. [7] Ítem, senyor, sia de vostra mercè consentir a la dita perròquia e terme perpetualment que los delats de la dita parròquia e terme e qui en aquella seran presos hagen ésser detenguts, absolts o condemnats dins la dita perròquia e terme, segons dit és, pus no sian processats de processos de regalia e de aquella no puguen ésser trets per official algú ne encara les enquestes, processos o penyores que contra aquells se faran, segons que per vostra alteza és stat atorgat a la perròquia de Premià e altres parròquies circumvehines. Plau al senyor rey. Tenore presentis, ad suplicationem per humilem pro parte vestri, fidelium nostrorum Petri Noguera, maioris dierum, Geraldi Anoles, Bernardi Femadas, Gabrielis Antich, Petri Antich, Martini et Salvatoris Romaguera, alias Nadal, sindicorum et procuratorum dicte parrochie Sancti Martini de Tayano super hiis nobis humiliter factam, capitula preinserta et unumquodque eorum, iuxta responsiones et decretationes per nos in fine cuiuslibet eorum appositas, laudamus, approbamus, concedimus et confirmamus ac iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, in manu et posse protonotarii nostri infrascripti, hec a nobis recipientis, paciscentis ac etiam legittime stipulantis, quod capitula ipsa et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta sui series et tenores ac decretationes predictas vobis, dictis sindicis universitati et singularibus personis perrochie memorate de Tayano et successoribuseorum perpetuo tenebimus, complebimus et inviolabiliter observabimus successoresque nostros tenebunt, complebunt et inviolabiliter observabunt, prout et quemadmodum in responsionibus per nos in fine cuiuslibet dictorum capitulorum factis continetur. Mandantes per hanc eandem locumtenenti generali nostro in Cathalonie principatu et comitatibus Rossilionis et Ceritanie gerenti in super vices nostri generalis gubernatoris et baiulo generali dicti nostri Cathalonie principatus, vicario quoque et baiulo et consiliariis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locumtenentibus, presentibus et futuris, sub pena florenorum auri duorum mille, quod capitula preinserta et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et eorum quolibet contentas, iuxta sui series et thenoris ac responsiones et decretaciones nostras predictas vobis universitati, singularibus et probis hominibus dicte perrochie Sancti Martini de Tayano teneant firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa, quanto gratiam nostram charam habent et preappositam penam cupiunt evitare.Datum in civitate Salamantice, die XXI mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo quinto regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie ultra farum anno tricessimo octavo, Aragonum et aliorum vicessimo septimo, Sicilie autem citra farum et Hyerusalem tercio.Signum Ferdinandi, etc., qui predicta concedimus, laudamus, firmamus et iuramus eisdemque sigillum nostrum comune impendenti iussimus apponendum. Yo el rey.Testes sunt que premissis interfuerunt Petrus Diaqueis et Gutierres Tello, reposterii camere dicti domini regis.Signum mei, Michaelis Velasquez Climent, predicti serenissimi ac potentissimi domini regis protonotarii eiusque auctoritate per universam sue maiestatis ditionem publici notarii, qui predictis una cum prenominatis testibus interfui eaque de sue celsitudinis mandato scribi feci et clausi.Dominus rex mandavit mihi, Machaeli Velasquez Climent. Visa per thesaurarium et conservatorem generalem. TRADUCCIÓ DE LA PART LLATINAVila i parròquia de Sant Martí de Teià, de la diòcesi de Barcelona.En nom de Déu, que sigui a tots conegut que nos, Ferran, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, Sicília deçà i dellà del far, Jerusalem, etc., perquè per part vostra, fidels nostres, síndics de la parròquia de Sant Martí de Teià, bisbat de Barcelona, foren presentats públicament a la nostra majestat els capítols següents:, In Dei nomine, pateat universis quod nos, Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra farum, Hierusalem etc., quia pro parte vestrum fidelium nostrorum sindicorum perrochie Sancti Martini de Tayano, episcopatus Barchinonensis, fuerunt coram maiestate nostra oblata capitula quedam seriey sequentis:El present contigut, per suplicació per humil per part vostra, fidels nostres, Pere Noguera, major d'edat, Gerard Anoles, Bernat Femades, Gabriel Antic, Pere Antic, Martí i Salvador Romaguera, àlies Nadal, síndics i procuradors de la dita parròquia de Sant Martí de Teipa, sobre aquest a nos feta humilment, capítols preinserts i cadascun d'ells, al costat de les respostes i decrets per nos a la fi de cadascuna d'elles afegides, lloem, aprovem, concedim, confirmem i jurem per Déu i els quatre evangelis, tocats amb les nostres mans, en ma i possessió del nostre protonotari infrascrit,Tenore presentis, ad suplicationem per humilem pro parte vestri, fidelium nostrorum Petri Noguera, maioris dierum, Geraldi Anoles, Bernardi Femadas, Gabrielis Antich, Petri Antich, Martini et Salvatoris Romaguera, alias Nadal, sindicorum et procuratorum dicte parrochie Sancti Martini de Tayano super hiis nobis humiliter factam, capitula preinserta et unumquodque eorum, iuxta responsiones et decretationes per nos in fine cuiuslibet eorum appositas, laudamus, approbamus, concedimus et confirmamus ac iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, in manu et posse protonotarii nostri infrascripti, hec a nobis recipientis, paciscentis ac etiam legittime stipulantis, quod capitula ipsa et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta sui series et tenores ac decretationes predictas vobis, dictis sindicis universitati et singularibus personis perrochie memorate de Tayano et successoribuseorum perpetuo tenebimus, complebimus et inviolabiliter observabimus successoresque nostros tenebunt, complebunt et inviolabiliter observabunt, prout et quemadmodum in responsionibus per nos in fine cuiuslibet dictorum capitulorum factis continetur. Mandantes per hanc eandem locumtenenti generali nostro in Cathalonie principatu et comitatibus Rossilionis et Ceritanie gerenti in super vices nostri generalis gubernatoris et baiulo generali dicti nostri Cathalonie principatus, vicario quoque et baiulo et consiliariis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locumtenentibus, presentibus et futuris, sub pena florenorum auri duorum mille, quod capitula preinserta et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et eorum quolibet contentas, iuxta sui series et thenoris ac responsiones et decretaciones nostras predictas vobis universitati, singularibus et probis hominibus dicte perrochie Sancti Martini de Tayano teneant firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa, quanto gratiam nostram charam habent et preappositam penam cupiunt evitare.Fet a la ciutat de Salamanca, el dia 21 de novembre de l'any de la Nativitat del Senyor 1505, i del nostre regnat, és a dir, Sicília dellà del far, any 38, Aragó i altres, 27, i de Sicília decà del far i Jersusalem, 3.Datum in civitate Salamantice, die XXI mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo quinto regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie ultra farum anno tricessimo octavo, Aragonum et aliorum vicessimo septimo, Sicilie autem citra farum et Hyerusalem tercio.Signe de Ferran, etc, que tot allò predit concedim, lloem, firmem i jurem i el nostre segell comú ordenem posar. Jo el rei.Signum Ferdinandi, etc., qui predicta concedimus, laudamus, firmamus et iuramus eisdemque sigillum nostrum comune impendenti iussimus apponendum. Yo el rey.Els testimonis són els que van interferir amb els enviats: Pere Diaca i Gutierrez Tello, reposters de la cambra del dit senyor rei.Testes sunt que premissis interfuerunt Petrus Diaqueis et Gutierres Tello, reposterii camere dicti domini regis.Signe meu, Miguel Velásquez Climent, protonotari del predit sereníssim i potentíssim senyor rei i amb la seva autoritat per la sSignum mei, Michaelis Velasquez Climent, predicti serenissimi ac potentissimi domini regis protonotarii eiusque auctoritate per universam sue maiestatis ditionem publici notarii, qui predictis una cum prenominatis testibus interfui eaque de sue celsitudinis mandato scribi feci et clausi.El senyor rei va manar a mi, Miguel Velásquez Climent. Vista pel tresorer i el conservador general. 95 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87971 Monument Fèlix Rodríguez de la Fuente https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-felix-rodriguez-de-la-fuente <p>https://estimadaterra.wordpress.com/2018/12/13/petit-monument-al-dr-felix-rodriguez-de-la-fuente-de-teia/</p> <p>https://magician1981.wordpress.com/2009/11/21/felix-rodriguez-de-la-fuente/</p> XX <p>El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, està situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet és la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.</p> <p>Félix Rodríguez de la Fuente va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador. Va morir en un accident d’helicòpter.</p> <p>En la inscripció es llegeix: <em>“En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.</em></p> <p>Amb el pas dels anys es van anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues, per bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge amb el llop, peça de relleu que es va tenir de fer de nou, un cop restaurada, es va reubicar l’escultura al jardinet dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que hi ha entre el començament del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.</p> 08281-85 Avinguda José Roca Suárez LlanosConfluència amb el Passeig de MassarosaCarretera BV-5026 41.4948672,2.3228814 443481 4593916 1982 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-4.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig El naturalista Félix Rodríguez de la Fuente és conegut per 'El hombre y la Tierra', la seva sèrie documental, emesa entre 1974 i 1981. Però també va destacar per la seva defensa de la natura i d'animals com el llop o el linx, i per ser pioner a parlar del canvi climàtic.El 14 de març de 1980, el mateix dia en què complia 52 anys, va patir un accident d'avioneta a Alaska durant un dels seus reportatges, en el qual van morir ell i el seu equip.Estàtues:Monument en el Páramo de Masa, Poza de la Sal (Burgos)Bust en la Plaça Major de Poza de la Sal (Burgos)Monument en la Pl. del Doctor Sr. Félix Rodríguez de la Fuente a AlmeriaMonument al Parc Genovès de CadisMonument al Parc de Cieza (Conca)Monument Calella, BarcelonaMonòlit al Parque das Ciencias de VigoMonument en la Península de la Magdalena (Santander)Bust de Portugalete (Biscaia)Monument en la Pl. Félix Rodríguez de la Fuente de Santa Pola (Alacant)Monument a Elda (Alacant)Monument en el Zoo de Madrid de la Casa de CampoMonument a Teià (Barcelona)Bust a Alcalá de los Gazules (Cadis)Monument de la localitat d'Albox (Almeria)Monument al Parc Félix R. de la Fuente de MadridMonument al Prado del Rey (TVE) de MadridMonument d'Hellín (Albacete)Monument a MelillaMonument de CeutaBust a la ciutat de BurgosMonument en el Col·legi Públic García Escamez (Santa Cruz de Tenerife)Monument a Santa Cruz de Tenerife“Porta del Nord”, monument memorial a l'entrada de BurgosMonument al parc Félix R. de la Fuente a Petrer (Alacant) 119|98 51 2.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87970 Sagrat Cor https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor <p>Triquell i Salomé, Adrià (2012). <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)</em>. Editorial Piolet, Barcelona. Pàg. 168</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Sagrat_Cor_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://www.cristodelacaridad.es/claudiorius.php</p> XX <p>És una estàtua de marbre de Carrara feta el 1956 per Claudi Rius. La va erigir la propietària de la finca per tancar una picabaralla amb el rector de la parròquia de <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0'>Teià</a> que la va titllar de mancada de fe. La figura, dalt del turó rocallós del Moliner i amb els braços oberts, mira directament a l'església de Teià i gaudeix d'una bona vista sobre la riera de Teià i el mar.</p> <p>El Sagrat Cor de Teià es troba al Parc de la Serralada Litoral. </p> 08281-84 Al final de l'asfalt del passeig de la riera de Teià surt una pista a la dreta, amb indicadors de ruta i Refugi de la Ferreria del Vedat. La prenem i pugem 990 m, fins a un revolt a l'esquerra on a la dreta hi ha una estaca que senyalitza la ruta del Vedat. D'aquest punt en surten dos corriols: el de la dreta duu al Sagrat Cor, 30 metres més enllà. <p>Claudi Rius Garrich va néixer a Barcelona l'any 1892, en el si d'una família de tradició d'escultors. No en va tant el seu pare, José Rius, com el seu avi, Claudi Garrich, ho van ser.<br /> <br /> Va cursar estudis artístics de dibuix en l'Acadèmia de Belles arts i en el Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona. Va aprendre a modelar en el taller del seu propi pare José Rius i en el taller d'Antonio Parera Saurina. També va ser deixeble de l'escultor José Llimona Bruguera, de gran renom en l'escultura modernista catalana del segle XX, de l'estil del qual rep una gran influència.<br /> <br /> Claudi Rius va participar en diferents certàmens i exposicions a Espanya i a Itàlia, sent distingit amb esments i diplomes honorífics. Posseïa el seu taller al carrer Rosselló 195 de Barcelona, en els baixos de l'edifici. L'habitatge familiar la tenia en el segon pis del mateix edifici, estava casat i tenia dos fills.<br /> <br /> El catàleg de les obres de Claudio Rius és llarg i interessant. La seva activitat la va desenvolupar sobretot a Barcelona, però també a Sevilla i a Santiago de Xile. Va fer imatges i grups escultòrics per a moltes poblacions de Catalunya i de la resta d'Espanya.<br /> <br /> Claudi Rius es va inspirar en els clàssics espanyols dels segles XVI i XVII. D'aquí possiblement es deriva la gran expressivitat i emotivitat religiosa que s'observa en tots els seus passos processionals i també en general en totes les seves obres.<br /> <br /> Aquestes són algunes d'elles:<br /> <br /> Barcelona<br /> Església de Pompeia (Diagonal), pertanyent al convent dels Pares Caputxins, són obres seves la imatge de La nostra Senyora de Pompeia, un Crist Crucificat i també diversos relleus.<br /> Basílica de La nostra Senyora de la Mercè (patrona de Barcelona), són seus pràcticament tots els altars, imatges i decoració.<br /> Parròquia de Montesión (Rambla de Catalunya), són obra de Claudio Rius el gran retaule i moltes de les imatges que hi ha a l'Església.<br /> Catalunya<br /> <br /> Monestir de Montserrat, imatge de Santa Teresa Doctora.<br /> Nombroses imatges de Crist Crucificat en diverses localitats de Catalunya, entre elles la de la Germanor del nostre Pare Jesús de la Passió de Tarragona.<br /> Sevilla<br /> <br /> El Viacrucis i els Misteris del Rosari en marbre i la totalitat de les imatges del Turó dels Sagrats Cors.<br /> En la Catedral de Sevilla, l'altar i gran retaule d'estil gòtic-nòrdic dedicat al Sagrat Cor de Jesús, obra que se li va adjudicar després de guanyar el concurs públic.</p> <p>Santiago de Xile<br /> En 1949 se li confia la realització del projecte de set altars d'estil romànic per a la Catedral d'aquella ciutat sud-americana.</p> <p><br /> PASSOS PROCESSIONALS<br /> <br /> Gran importància dins de l'obra escultòrica de Claudio Rius la tenen els passos processionals que van sortir de les seves mans, dels quals, alguns dels anteriors a 1936 van desaparèixer durant la guerra civil.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Barcelona va realitzar l'Amargor dels Pares Carmelites.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Lleida va realitzar la Pietat i la Dolorosa.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Girona va tallar el Crist de la Passió i el Sant Sepulcre, aquest últim amb la imatge de Crist Jacent i les figures de deu àngels.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Ciudad Real, Claudio Rius va realitzar dos passos, Santíssim Crist de la Caritat i Sant Sepulcre.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa d'Hellín (Albacete) va fer la imatge del Santíssim Crist Crucificat.<br /> <br /> Tortosa (Tarragona) és la ciutat que posseeix actualment més passos realitzats per Claudio Rius. La Flagel·lació, la Coronació d'Espines i Jesús Natzaré.<br /> <br /> Finalment a Tarragona desfila el pas Vetlleu i Oreu, un dels passos més característics de la processó del Divendres Sant tarragoní i molt particular de moment de la Passió que pretén reflectir, sent únic en tota Espanya.<br /> <br /> La sensibilitat que tenia Claudi Rius per a l'escultura religiosa i que roman reflectida en les seves obres era molt gran. Les composicions plàstiques dels seus grups escultòrics són d'un gust estètic i d'una perfecció tècnica admirables, sempre dins d'un estil sobri, auster i sense concessions de teatralitat mes allà del que requereix una expressiva posada en escena dels diferents moments de la Passió. Però si per alguna cosa destaca Claudio Rius és pels seus coneixements anatòmics, que fan que els seus Cristos, per proporcions i detallisme, siguin pràcticament perfectes.<br /> <br /> Claudio Rius Garrich va morir a Barcelona l'any 1970, a l'edat de 77 anys.</p> 41.5094636,2.3208189 443322 4595537 1956 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87970-rcs7730-sagrat-cor.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Àlvar Saez Puig Claudi Rius Des de la base de la figura (si mirem cap a l'est) s'endevina a uns 200 metres el Refugi de la Ferreria del Vedat. Al nord, el profund tall de la Pedrera del Tercio i al NE, just a la cresta, la tanca del Mirador d'en Pere. 105 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87969 Fons Can Barrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-can-barrera <p>https://bibliotecavirtual.diba.cat/es/detall-fons-especial/-/detall/gdD7/FONS_ESPECIAL/351483/16229098</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador/l-arxiu-can-barrera</p> <p> </p> XVIII-XIX-XX <p>L'any 2006 Josep Barrera i Arenas, propietari de la casa pairal de can Barrera, cedia a l'Ajuntament de Teià el fons bibliogràfic i documental de la família, per tal que se'n fes una catalogació i s'incorporés al futur Arxiu Municipal.</p> <p>El fons documental (cartes, manuscrits, papers personals, etc.) es guardarà a l'Arxiu. El fons bibliogràfic s'ha ubicat finalment a la Biblioteca de can Llaurador i consta de 548 documents catalogats.</p> <p>Entre els materials cedits hi trobem llibres impresos que daten des de la segona meitat del segle XVII i tot el XVIII, sobretot de caràcter litúrgic i religiós (un dels avantpassats de la família Barrera era capellà), fins a llibres i revistes diversos del segle XIX i dels primers anys de la postguerra, ja al XX.</p> <p>Entre les revistes d'àmbit científic distingim el Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural de l'any 1901 que conté articles de Jacint Barrera. I des d'una òptica sociocultural cal destacar manuals i gramàtiques (franceses, angleses, castellanes, llatines...) impreses al XIX, i també un bon nombre d'exemplars de la revista satírica de començament del segle XX, com el <em>Cu-cut.</em></p> <p>Així mateix, també hi destaquen dues obres il·lustrades per Antoni Batllori i Jofré (1915-1999), el darrer representant d'una generació de grans dibuixants catalans (Opisso, Junceda, Anglada, Mallol...) i promotor del Fons Batllori de Teià.</p> <p>El seu fràgil estat de conservació aconsella ubicar el Fons en uns armaris especials fora de l'abast general del públic.</p> 08281-83 Biblioteca de Can LlauradorAvinguda José Roca Suárez Llanos, 40 <p>Jacint Barrera i Arenas neix a Teià el 9 de juliol de 1852. </p> <p>És professor, naturalista, meteoròleg i farmacèutic.</p> <p>L'any 1879 es doctorà en Ciències a la Universitat de Barcelona. Tot seguit, en els següents cursos acadèmics, va exercir de professor d'ensenyament secundari.</p> <p>L'any 1892 va escriure el seu primer llibre <em>Los aucells de Teyá y Masnou</em>. I a pesar de tenir una salut feble, encara li queda temps per estudiar Farmàcia, i s'hi llicencia l'any 1894. A l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va obtenir un diploma per la seva obra publicada amb el títol <em>Catálogo de la Flórula y de los Moluscos Testáceos de Teyá y Masnou</em>.</p> <p>Cap a l'any 1900, cansat de l'enrenou ciutadà, decideix retirar-se al seu poble nadiu i obrir-hi una farmàcia situada al torrent de can Nadal.</p> <p>Després de 20 anys de preparar fórmules magistrals va coneixent el tarannà i les preocupacions del veïns de Teià. S'adona que la ignorància i la superstició de la seva gent s'ha d'eradicar per poder progressar i que l'espai que deixa s'ha d'omplir de 'ciència'. Aquest és l'esperit que traspua la lectura de la <em>Miscel·lània rural popular</em>, que és un recull d'articles de temàtica científica que creia que podien interessar els teianencs de l'any 1927.</p> <p>L'any 1920 tanca la farmàcia de Teià i es dedica totalment a allò que més li agrada: les belleses de la natura, els progressos de les ciències, l'agricultura, l'astronomia, l'esperanto, la ràdio, etc. De l'any 1900 fins als seus darrers dies s'ocupa de recollir les dades pluviomètriques de Teià per al Servei Meteorològic.</p> <p>Mor a Teià l'any 1932.</p> 41.4939270,2.3234528 443528 4593811 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87969-biblioteca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87969-biblioteca-can-llaurador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87969-biblioteca-can-llaurador-1.jpg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Jacint Barrera i Arenas L'Arxiu de Can Barrera actualment es troba a la Biblioteca de Can Llaurador de Teià. Es tracta d'un fons documental patrimonial ja que reflecteix l'administració del patrimoni de la masia de can Barrera de Teià. La majoria de la documentació és dels segles XVIII i XIX, tot i que hi ha alguns documents del XVII i del XX.La consulta del fons arxivístic segueix la normativa de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental i cal examinar-la abans. És imprescindible demanar dia i hora de consulta a la biblioteca, per telèfon 93/455 01 04 o bé mitjançant el correu electrònic b.teia@diba.cat.Per poder accedir per primer cop a la consulta del fons arxivístic cal emplenar la Fitxa d'investigador/usuari i indicar-hi el document sol—licitat, per la qual cosa és necessari tenir en compte l'Inventari del fons (és a peu de pàgina). Després, cada dia que es torni a l'arxiu, s'ha d'omplenar la butlleta de sol—licitud de documents.Pel que fa als estudiants de batxillerat i secundària a més d'emplenar la Fitxa d'investigador/usuari també hauran de presentar una carta d'acreditació d'un professor del centre on estudien.Si us interessa fer una fotografia digital o una reproducció d'un document heu d'emplenar un full de sol·licitud de reproducció amb càmera digital o un full de sol·licitud de reproducció, segons el cas, i consultar-ne les taxes.Per a la bona conservació de l'Arxiu cal tractar els documents amb cura i sense malmetre'ls.INVENTARIQuadre de classificació del fons:01. Escriptures notarials i documents sobre patrimoni02. Plets i causes judicials03. Gestió econòmica (comptes i rebuts)04. Collites (control de la producció i vendes)05. Pagament d'impostos i censos06. Correspondència i escrits personals07. Documents i escrits diversos08. Romanços, cançons populars i versos09. Ensenyament: llibretes i escrits escolars10. Documentació no patrimonial:11. Impresos (fragments de llibres, diaris, goigs i almanacs)12. Apèndix. Relació de caixes amb resum del contingut 98|119|94 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87968 Fons Batllori https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-batllori <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/exposicio-permanent</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/historia-del-fons-batllori</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/fons-batllori/biografia-d-antoni-batllori</p> <p>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0008320.xml</p> <p>https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/fons-batllori-jofre/audio/50902/</p> XX <p>El fons Batllori Jofré neix el setembre de l'any 2003 com a resultat de l'acord entre la família del dibuixant (que fa donació al poble de Teià de l'estudi i del conjunt de la seva obra) i l'ajuntament de Teià, que, com a representant del poble, es compromet a conservar i divulgar aquest llegat.</p> <p>En total són més de dues mil peces entre objectes i dibuixos, disposats en tres espais:</p> <p>- L'estudi, conservat exactament com ell el tenia, que és la 'joia de la corona del Fons'<br /> - L'arxiu, on es guarden al voltant de mil cinc-cents originals.<br /> - L'exposició permanent, amb la seva biografia il·lustrada i una mostra representativa del millor de la seva obra.</p> 08281-82 Ca la Cecilia,Passeig de la Riera, 90-94TeiàCan LlauradorAvinguda J. Roca Suárez, 32-38Teià <p>Neix a Barcelona el 14 de març de 1915, al número 10 del passeig de Sant Joan, al costat de l'Arc de Triomf. Fill d'una família benestant, el seu pare, Antoni Batllori Palés, tenia una fàbrica d'aprestos i la seva mare, Carmen Jofré Hernández, venia d'una família emparentada amb els propietaris de la banca Garriga-Nogués. Malgrat que als anys cinquanta havia arribat a pesar mes de 110 kg, sembla que quan va néixer (va ser setmesó) no tenia ni ungles, segons comentava satisfet.</p> <p>La seva infantesa va transcórrer plàcidament (família tradicional, minyona, cotxe i tietes), fins que el seu pare es va posar malalt quan ell tenia 13 anys. D'aquesta etapa de la seva vida, que té especialment idealitzada, recorda infinitat d'anècdotes, moltes d'elles situades a Sant Julià de Vilatorta, poblet al costat de Vic on anaven a passar l'estiu. Explicava, per exemple, que als sis anys va guardar les plomes d'una perdiu que s'havien menjat per dinar i que les va anar clavant en una massa de fang per mirar de reconstruir-la.</p> <p>Va a col·legi als Escolapis juntament amb el seu germà Josep Lluís, amb qui ha tingut sempre una relació molt intensa, 'Me'n donarà una altra pel meu germà, si us plau', és la frase que podria sintetitzar, tant per l'un com per l'altre, la seva relació d'aquests anys.<br /> És un bon estudiant, però destaca especialment per les seves aptituds pel dibuix. Així, una vegada (ell tenia 10 anys), el professor, després de veure el dibuix que estava fent, li va demanar que l'ajudés a corregir els dibuixos dels altres. El professor era, el també gran dibuixant, Joan Llaveries.</p> <p>Després dels Escolapis va anar als Maristes, on va guanyar el primer duro fent un dibuix per encàrrec del cuiner de l'escola. Aquest duro el va guardar tota la seva vida.</p> <p>Als 13 anys, després de la malaltia del seu pare, que va provocar la ruïna de la família, s'ha de posar a treballar. El seu pare valorava les seves il·lusions artístiques i va aconseguir que entrés a treballar amb en Miquel Soldevila (amb qui l'unia una gran amistat) a l'esmaltaria Viñado. Miquel Soldevila, gran esmaltador, va ser el primer director de l'escola Massana. Llegint en el llibre de la col·lecció 'Els homes d'en Patufet', dedicat a Josep Ma. Folch i Torres que havia orientat molts nois sobre la feina que volien fer i, com que ell havia il·lustrat pel seu compte la novel·leta curta 'Ànimes blanques', decideix anar-lo a veure amb els dibuixos.</p> <p>En Folch i Torres li fa una targeta de presentació per en Junceda, que el rep molt bé i li demana historietes per portar-les a la revista 'Esquitx'. Quan li'n porta la cinquena, en Junceda li comenta que en Baguñá el vol conèixer. En Baguñá, d'entrada, li demana quant vol cobrar, i, quan ell li diu que la qüestió és que les hi publiquin, li contesta que allà tot el que es publica es paga i li dóna 40 pts, 'en monedes de duro' (per les cinc historietes). Així començà la seva col·laboració al 'Patufet'.</p> <p>Quan es va proclamar la República, ell tenia 16 anys i treballava a L'Espanya Industrial fent estampats. Aquesta empresa li va proposar d'anar a París durant mig any per perfeccionar la tècnica i per entrar en contacte amb el món de la moda i el disseny, però, ja llavors, ell tenia molt clar que 'enlloc s'està tan bé com a casa' i no hi va voler anar.</p> <p>L'any 1933 publica a 'Jordi' i il·lustra contes per la Sdad. Gral. de Publicaciones. L'any 34 comença a treballar per 'TBO', 'Ma Luz', 'Pocholo' i 'Ancora'. El 35, a 'Avant', 'Día Gráfico', 'Mapa Mundi', 'La Família', 'Mundo Católico' i Editorial Salvatella. En aquesta època va sovint al Cercle artístic de Sant Lluc a fer apunts del natural (amb model). Quan esclatà la guerra al 36, aquesta és una de les primeres activitats que deixarà de fer perquè 'allò es va convertir en una casa de barrets' i el què ell volia era fer dibuixos.</p> <p>En plena guerra, els bombardejos es van fer tan intensos a Barcelona que tothom que podia se n'anava de la ciutat. Ell i la seva família van anar al Masnou. A Teià hi havia en Cornet, que ell coneixia del 'Patufet', i que s'estava recuperant de les ferides que va patir quan les bombes van destruir la casa de pisos on vivia a Barcelona. 'Em van treure per veure si em podien aprofitar', li va comentar quan el va anar a veure. L'amistat amb en Cornet la va continuar amb un dels seus fills.</p> <p>La guerra el va marcar profundament; la seva dramàtica fugida d'Espanya a través de les muntanyes, l'internament al camp de concentració d'Argelés i el temps passat al camp de concentració espanyol d'Estella abans de poder tornar a casa van ser experiències difícils de pair. A més a més, va haver de fer el servei militar dues vegades, primer amb la República i després amb en Franco, i va estar bastant malalt.</p> <p><br /> Quan, just acabada la guerra va poder sortir de Burgos, on feia el servei, per anar a casa de permís, es va prometre no tornar a marxar mai més de Barcelona. I així ho va fer. La Guardia Civil el va anar a buscar a casa seva, va estar ingressat a l'Hospital Militar. N 'hi van passar les mil i una, però, gràcies a Déu, com diria ell, i a la seva picardia, va aconseguir quedar-se a Barcelona, que és el que ell volia. De totes maneres entre una cosa i una altra havien passat vuit anys de la seva vida.</p> <p>Poc després de tornar a Barcelona va començar a treballar en pel·lícules de dibuixos a Hispano Grafic Films, amb Escobar, Muntañola, Mestres, Manuel Agustí, Abadal... Va recuperar també la seva col·laboració a 'El Angel', 'Camino', 'La Familia', 'Ave María', 'El Tarla', Editorial Bruguera, Editorial Molino, 'Obra Cultural', Editorial Balmes, 'Sing Sing', 'Els Infants', 'Atalaya', Llibreria Religiosa, Gràfiques Manent i 'TBO'.<br /> Pel TBO hi treballava assíduament i també per Editorial Salvatella, que editava llibres didàctics, treballs manuals (que ell mateix s'inventava, a més de dibuixar-los), etc. En aquesta època va publicar 'El Quijote' (1942) i 'Leyendas Españolas' (1943).</p> <p>Una de les seves activitats en els anys anteriors i posteriors a la guerra, al marge del dibuix, però que ell té molt d'interès a recordar, és al Centre Montserrat Xavier d'Hostafrancs, on va preparar per a la primera comunió, entre d'altres, el que després va ser l'abat Garreta de Poblet. Un altre record especialment entranyable per ell, home profundament religiós, és la trobada a Montserrat amb l'abat Escarré el dia en que aquest havia fet un sermó deixant bastant malament el llavors governador civil de Barcelona i que li va costar l'exili. L'abat, quan els van presentar, li va agafar les mans amb gran afecte i es va quedar parlant amb ell i fent elogis dels seus dibuixos.<br /> L'any 42 va conèixer la Ma. Teresa (Ma Teresa Obiols Roselló), amb la qual es va casar el 1944. El padrí de casament va ser el seu admirat amic i mestre Joan Junceda.</p> <p>En aquest període entre el final de la guerra i els primers anys de matrimoni va prendre part en diverses exposicions col·lectives i va fer-ne una d'individual a la Galeria Syra l'any 42. També anava el FAD (Foment de les Arts Decoratives) a fer apunts del natural. Amb el seu amic Modest Morató, que era aficionat al dibuix, surt una temporada, a fer apunts pels barris antics de Barcelona.</p> <p>Va ser precisament a través d'en Morató, que tenia un taller d'esmalts, que li va sortir la possibilitat d'il·lustrar 'L'Atlantida' de Verdaguer, per un exemplar únic en el qual, menys el text, tot eren originals. Això passava l'any 47. D'aquest mateix any són les magnífiques litografies sobre 'el rosari' i 'la benedicció de la taula' que va fer al taller d'un altre bon amic seu, el litògraf i folklorista Josep Ventura Llates. Continuà treballant en gran quantitat de revistes a més del 'TBO' i Ed. Salvatella. Feia 'goigs' i també alguns pessebres (entre els quals destaquen el dels Franciscans del carrer de Calaf i el de 'La Caixa' del davant del Clínic).</p> <p>Després de quasi set anys de matrimoni neix el seu esperat i únic fill, en Toni (també dibuixant però amb un estil molt diferent). Llavors vivia a la plaça de Sant Pere i ja anava assíduament a Teià a casa del seu sogre, a qui estimava molt. El senyor Emilio era un home excel·lent de qui molta gent gran de Teià encara se'n recorda.<br /> Les nadales les va començar a fer l'any 48, quan ja estaven ben instalats a la casa de la plaça de Sant Pere (havien viscut un parell d'anys a casa dels seus pares mentre els hi acabaven el pis). Des que va començar a fer-les no va fallar cap any.</p> <p>No va deixar mai de visitar el seu admirat Junceda, la seva dona i els seus fills, amb els quals hi havia una relació gairebé familiar. Va veure com en Junceda començava a perdre la vista i la salut fins que va morir a Blanes, el 10 de setembre de 1948, als 67 anys.</p> <p>Els setanta son uns anys durs per ell pel que fa a la feina. 'Es veu que ara no es porta el meu estil', comentava desanimat. Sempre li havia sobrat feina i ara es trobava que l'havia de sortir a buscar. Vist en perspectiva, l'únic que va passar és que va canviar el tipus d'encàrrecs i de clients (probablement en una direcció positiva per la seva obra). En tot plegat hi va tenir molt a veure l'arquitecte Bassegoda Nonell, a qui coneix a Teià l'any 74 amb motiu de les obres de restauració de l'església, que aquest està dirigint i per la qual farà els dibuixos pels vitralls. D'aquí en sortirà l'encàrrec per il•lustrar el llibre 'Historia de Arquitectura' i un camí que des dels quaranta tenia bastant oblidat: els dibuixos al natural, els dibuixos d'edificis i els de qualsevol element arquitectònic (fonts, fanals, etc).<br /> Treballa cada vegada més per particulars fent retrats, pergamins, retaules, arbres genealògics... Totalment ja per sobre les modes, troba en l'amic Santiago Arnau, al començament dels vuitanta, el suport necessari per poder seguir donant a conèixer els seus dibuixos costumistes. Al 82 fa unes importants il·lustracions colorejades per un llibre sobre la vida de la Santa Joana Jugan. Comença a rebre mostres de reconeixement per la seva obra, que, a més d'extensíssima, (desenes de milers d'originals) manté un excepcional nivell de qualitat a través de les diferents èpoques i comença també a poder treballar amb tranquil·litat; més perquè vol que no pas per encàrrec.<br /> L'any 1992 li concedeixen la Creu de Sant Jordi i el Teia de Plata.</p> <p>Com diu la seva dona: ' <em>No era gens ambiciós. No es va preocupar més que de treballar, i ho va fer intensament, durant moltíssims anys, cosa que suposa que es fes bastant popular. Molta gent el coneix i l'aprecia i amb això en té prou. No s'ha deixat influir per cap canvi i s'ha mantingut sempre fidel al seu estil</em>'.</p> <p>Antoni Batllori Jofré va morir a la seva casa de Barcelona el 30 de setembre de 1999.</p> 41.4988108,2.3214062 443362 4594354 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87968-fons-batllori-5.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Antoni Batllori Jofré L'onze de setembre de 2007 es va inaugurar a Ca la Cecília una mostra permanent sobre l'obra d'Antoni Batllori Jofré (1915-1999). Es tracta d'una petita antològica en que, junt amb la biografia comentada del dibuixant, es poden veure els aspectes més rellevants de la seva trajectòria: els inicis, la influència de Junceda, la Guerra Civil, l'època de plenitud, la seva relació amb Teià,...L'estudi és la reproducció exacte del lloc de treball d'Antoni Batllori Jofre. Persona meticulosa i ordenada, guardava un munt d'objectes curiosos i li agradava col·leccionar. A l'estudi podeu trobar des de dibuixos d'amics, a calaixeres antigues, escopetes i baionetes, cranis, objectes d'aram, sants, imatges religioses, etc. L'estudi és un bon punt de partida per conèixer l'autor i la seva manera de treballar.Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda. Publicà dibuixos i acudits a En Patufet, Esquitx, Pocholo, TBO, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el TBO i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com Els Infants (1956) o el nou Patufet (1970). Il·lustrà llibres, realitzà exlibris i intervingué en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats. 119|98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87967 Fons Magem https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-magem <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> <p>https://laclau.cat/tagradaria-coneixer-i-treballar-el-fons-magem-ara-ho-pots-fer-realitat/</p> <p>https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1183279-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-a-traves-d-internet.html</p> XX <p>Per les seves característiques particulars, l’Ajuntament de Teià ha transferit a l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Mataró, la col·lecció d’imatges del fotògraf teianenc Joaquim Magem i Olivé (1921-2003), especialitzat en l’escena musical i operística. Actualment s’estan tractant tots els negatius fotogràfics, netejant-los i retirant-hi els elements adhesius per protegir el cel·luloide. Són prop de 20.000 negatius fotogràfics que, a mida que es van netejant, es col·loquen en materials de conservació de PH neutre i es desen en capses de conservació dins d’una càmera frigorífica a temperatura constant.<br /> </p> 08281-81 Arxiu Comarcal del Maresme,Carrer d'en Palau, 32MataróArxiu Municipal Can Llauradó,Carrer José Roca Suárez Llanos, 40Teià <p>En Joaquim Magem i Olivé, va neixer el dia de Sant Martí, 11 de novembre, de 1921 i aquest fet ja feia preveure que la seva vinculació amb Teià havia de ser intensa. Morí el 7 d´abril de 2003. Amant de l´art en general i de l´òpera i la fotografia en particular, va deixar el seu llegat fotogràfic i vital a l´Ajuntament de Teià, en agraïment al suport rebut en els darrers dies de la seva vida.</p> 41.4955800,2.3242500 443596 4593994 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87967-can-palauet-mataro.jpg Física Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Joaquim Magem i Olivé Juntament amb els negatius, el fons Magem es compon de nombrosos vinils de música, llibres, objectes personals, càmeres i material professional. Tots aquests objectes han quedat dipositats al nou arxiu municipal de l’Espai can Llaurador, de la mateixa manera que també restaran íntegrament a Teià les donacions dels fons Batllori i Barrera.El fons del fotògraf teianenc Joaquim Magem, constituït per 25.000 imatges -entre negatius i fotografies a l'albúmina- foren realitzades de 1940 a 1960. Especialitzat en l'escena musical i operística. 119 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87739 Les tres Gràcies forestals https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-gracies-forestals <p>Arxiu Municipal d'Història de Teià. Can Llaurador. </p> XX <p>La cançó Les tres Gràcies forestals de Teià és obra de Jacint Barrera i Arenas amb música de M. Ridge.</p> <p>'Teià res té millor que l'alzina d'en Barrera</p> <p>l'om de l'hort de Can Bruguera</p> <p>i el pi gros d'en Roc Lladó.</p> <p>Són tres arbres molt bonics de</p> <p>la Vila bell tresor que els seus amos</p> <p>mai per l'or no se'ls vendran són ja</p> <p>prou rics que els sue amos mai per l'or</p> <p>no se'ls vendran són ja prou rics.'</p> 08281-80 Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 <p>A principis del segle XX hi havia a Teià tres arbres monumentals que, malauradament, han desaparegut.</p> <p>Aquesta cançó deixa testimoni de l'alzina d'en Barrera, situada al final del torrent de Sant Berger; l'om de Can Bruguera, situat a la tanca del costat de Can Bruguera i el pi d'en Roc Lladó, que estava al torrent de Can Lladó, en una tanca dels horts de la casa. </p> 41.4937400,2.3232900 443514 4593790 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87739-programa-festa-major-1992.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
84290 Can Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-munt <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=27&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9107</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX Està deshabitada. Mostra un clar deteriorament en façana i interiors. Ha estat 'ocupada' il·legalment per humans en els darrers temps. <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis i cobert amb una teulada de quatre vessants, encara que pel damunt de la cornisa envolta tota la casa una gran balustrada de tipus neoclàssic. Els elements de la façana es distribueixen respecte a un eix de simetria. En la part central hi ha un petit porxo, suportat per columnetes de ferro colat i emmarcat per pilastres gegants adossades a la paret i coronades amb capitells corintis. Encapçala la façana un frontó semicircular.<br /> <br /> L'edifici també consta d'una capella, que exteriorment no sobresurt de la planta rectangular i que es situa en l'angle esquerre de la façana posterior. Es pot reconèixer des de l'exterior per les dues finestres d'arc apuntat amb vitralls.<br /> <br /> La casa s'envolta d'una grandiosa quantitat de terreny que inclou un jardí de tipus neoclàssic, amb balustrades, pèrgoles, rotondes, terrasses, hídries, fonts i estanys artificials o una piscina en forma de ronyó construïda en el segle passat. Hi ha també altres annexes, com és el cas de les cavallerisses.</p> 08281-8 Torrent del Molí, 4Carrer Disseminat, 22 <p>L'any 1984 la casa estava en venda, restant mig buida quant a mobiliari.</p> 41.5076935,2.3178899 443076 4595343 08281 Teià Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-can-munt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-can-munt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-can-munt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84290-rcs4536-can-munt.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut Una imatge del Sagrat Cor de Jesús estava situada a la finca de Can Munt i més concretament en el lloc anomenat 'el Vedat', avui de titularitat municipal. El 1956, na Maria Sedó i Torres, va bastir aquesta escultura de marbre blanc, obra de Claudi Rius. 99|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87735 Jardins de Can Godó https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-godo <p>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0057244.xml</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2187</p> XX <p>Aquests jardins estan plens d’al·lusions a la tradició italiana dels jardins penjats, desplegats en terrasses.</p> <p>Són obra de l’arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí.</p> 08281-79 Carrer Sebastià Dalmau, 2 <p>Can Godó és un dels edificis més impactants de Teià. Es tracta d'una reconstrucció neomedievalista realitzada el 1916 sobre una masia del segle XVII coneguda com can Messeguer. Aquesta casa havia estat propietat del noble i militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller. En una llinda de la façana lateral hi ha un escut austríac amb la inscripció 'Gotzen 1704'. Als inicis del segle XX la casa va ser adquirida per Ramon Godó, que va encarregar la transformació de l'edifici a l'arquitecte modernista Josep Majó Ribas, que uns anys abans havia projectat l'edifici de la Vanguardia, a Barcelona. L'edifici té un aire casteller reforçat pel coronament emmerletat i una torre en un dels angles. L'ornamentació de les façanes utilitza elements neogòtics. La casa manté, tanmateix, la planta i l'estructura interior de la masia del segle XVII. Al costat de l'entrada hi ha la capella, també de caire historicista.</p> <p>El jardí va ser projectat per Nicolau Rubió i Tudurí.</p> 41.5014585,2.3203143 443272 4594649 08281 Teià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87735-can-godo.jpg Legal Neoclàssic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Nicolau Rubió i Tudurí Nicolau Rubió i Tudurí fou arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.Maó, Menorca, 5 de febrer de 1891 -Barcelona, 4 de maig de 1981Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver. Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Jean Forestier. Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona. Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí (1920). Col·laborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge (plaça de Francesc Macià, de Barcelona). Dissenyà, entre altres, els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar (1919) i del palau de Pedralbes (1927) i el Turó Park (1933) a Barcelona. Amb Dufy i Llorens i Artigas exposà jardins de saló a Barcelona (1932). Publicà Jardines de Barcelona (1929) i El jardí meridional (1934). Com a arquitecte planejà i inicià (1920) l’església de Montserrat a Pedralbes, inserida de ple en el brunelleschisme i que continuà Duran i Reynals. Introduí a Catalunya un cert racionalisme amb el pavelló de Ràdio Barcelona al Tibidabo (1922). En el seu llibre Diàlegs sobre l’arquitectura (1927) introduí elements del pensament de Le Corbusier. Per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 construí els hotels de la plaça d’Espanya, on alternà el classicisme amb l’ús del maó vist. En la mateixa exposició presentà, en col·laboració amb R. Argilés, el projecte Barcelona futura, on potenciava el creixement natural. El 1931 publicà a París Actar, defensa de l’arquitectura de la màquina i del moviment, i l’any següent participà en el Primer Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana en la ponència de política urbanística. Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Santiago, un Pla de Distribució en Zones del Territori Català (Regional Planning), un dels primers intents de planificació territorial a gran escala fets des del govern. Influït pel racionalisme, construí l’edifici de la Metro Goldwyn Mayer a Barcelona (1934). Col·laborà a D’Ací i d’Allà, Revista de Catalunya, Mirador, La Publicidad i Arquitectura i Urbanisme. Poc abans de la seva mort quedà enllestida la realització del seu últim projecte: un jardí per a la plaça de Gaudí de Barcelona, al davant de la portada del Naixement del temple de la Sagrada Família. Com a creador literari publicà Cacera en el no-res (1954), Un crim abstracte o el jardiner assassí i No ho sap ningú (1961). Dins del camp dels llibres de viatges: Caceres a l’Àfrica tropical (1926), Sahara-Níger (1932) i Viatges i caceres a l’Àfrica negra (1960), d’una gran qualitat literària. Exiliat uns quants anys a París des del 1937, col·laborà a La Tribune des Nations i hi publicà la traducció de la seva obra de caceres i l’influent assaig La Patrie latine (1945). En el camp teatral presentà, entre altres, Un sospir de llibertat (1932) i Ulisses a l’Argòlida (1962). Home polifacètic, la seva figura és una de les més obertes i representatives del Noucentisme. 99 2153 5.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87733 Retaule major de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-marti-0 <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/54-histria-de-tei%C3%A0</p> <p>https://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/tei%C3%A0-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-marti-teia-maresme/</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bassegoda i Nonell, Joan (1982), L'art gòtic tardà a Catalunya i als inicis del Renaixement, en relació amb el temple de Sant Martí de Teià. Teià</p> XVII <p>L'església conserva al seu interior un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín. Peces pictòriques que fan referència a la vida de Sant Martí. </p> <p>Retaule que presideix l'altar major. </p> <p>Tant la pintura com el daurat i l'estofat fou confiat al pintor Lluís Gaudin, segons s'indica en el contracte modèlic firmat el 30 de novembre de 1617. El terme convingut per a l'execució de les obres contractades fou de quatre anys a comptar des del dia 6 de gener de l'any següent, dia de l'Epifania. </p> <p>La minuciositat dels pactes estipulats al contracte preveuen una multitud de detalls i condicions als quals Lluís Gaudin s'havia de subjectar, tots ells d'interès especial per a l'estudi de la tècnica pictòrica d'aquell temps, amb la particularitat que per l'operació de l'encanyamat del retaule s'aplicaria aiguacuit de garrofa ben clara, i per a l'enguixat aiguacuit feta de retalls d'aludes blanques ben netes, i d'altres prevencions llargament transcrites en el contracte.</p> <p>S'hi condiciona a més que, després d'enguixats i encolats tots dos retaules (el retaule major i el de Sant Pere), els pintaria amb colors finíssims i als taulons les històries que els jurats de la vila li ordenarien. També hauria de daurar d'or finíssim les bancals, columnes, pilastres, etc., conforme estava daurat el retaule de la Mare de Déu de Montserrat. </p> <p>Lluís Gaudin es comprometia a aplicar colors finíssims dels millors que hom pogués trobar a Catalunya, de manera que cadascun en el seu gènere fos millor que el retaule del Roser del mateix temple de Teià.</p> <p>Es comprometia a més que en les operacions d'enguixar, aparellar, brunyir, encarnar i estofar els dits reaules procuraria que hi intervinguessin i assistissin el mestre Joan Forneli, o Tomàs Guasch, Jaume Ferrer de Mataró, o un altre oficial pràctic en les dites coses o de tanta habilitat com els damunt dits.</p> <p>Un altre dels pactes convé la cessió de la casa a Lluís Gaudin perquè pogués habitar-hi i pintar-hi els dits retaules.</p> <p>Com a preu fet per a l'execució d'ambdues obres s'hi assenyalaven 1.900 lliures. S'hi preveu encara el possible cas de pesta i la notable malmesa de les collites dels fruits de la parròquia per raó de pedregades per a la pròrroga d'alguns dels pagaments estipulats.</p> <p>Possiblement la pintura i el daurat del retaule major, el 7 de maig de 1618, foren objecte de novació del contracte anterior, aquesta vegada prescindint del dedicat a Sant Pere. El preu estipulat de 1.900 lliures, amb la condició de posar mans a l'obra passada la diada dels Reis.</p> <p>Deu dies després Lluís Gaudin cobrava 200 lliures a compte de la pintura del retaule major.</p> <p>Posteriorment, el 8 d'octubre de 1619, Lluís Gaudin s'avenia amb el pintor Claudi Marc Antoni per acabar el daurat del retaule. </p> <p>A compte de les 1.900 lliures convingudes de satisfer, Lluís Gaudin, el 28 de juliol de 1621 cobrava 1.249 lliures, 9 sous i 6 diners i el 2 de gener de l'any següent 147 lliures.</p> <p>Complement decoratiu d'aquest retaule major fou la manufactura d'un pedestal i altres treballs, el 18 d'octubre de 1619, objecte de contractació per par del fuster de Granollers Joan Oliu.</p> <p>El nostre pintor, per tal de pagar 41 lliures al batifuller Pere Joan Canet pel subministrament d'or per la pintura del retaule major, el 18 de març de 1623, li feia cessió de la mateixa suma de diners a compte d'una quantitat més elevada, o més ben dit, del preu fet convingut que el Comú de Teià li havia de satisfer per la propera festa de l'Epifania del Senyor, de la qual el dit batifuller, el 19 d'abril de 1625, li signava l'àpoca corresponent.</p> <p>Del retaule de l'altar major, avui documentat, afortunadament se'n conserven quatre taules, dues de les quals recentment restaurades, que representen una petita mostra de l'art siscentista català i l'obra d'un pintor poc menys que desconegut, és a dir, de Lluís Gaudin.</p> <p>Una de les notes inèdites del benemèrit mossèn Josep Mas, datada el 16 de juny de 1618 fa al·lusió al pintor Lluís Gaudin com a pintor del retaule major, com així ho trobem expressat:</p> <p>'Ha entrat a l'administració del Roser 13 lliures, 4 sous per un ciri venut a mestre Lluís Gaudin, pintor del retaule major de Sant Martí de Teyà'. </p> 08281-78 Baixada de les Moreres, 7 <p>Lluís Gaudín: Nascut a Bellver (Savoia) a l'últim quart del segle XVI, la seva obra és rellevant a partir de 1612, mora a Madrid el 1641) en fou l'autor. Amb posterioritat, a la realització del retaule de Sant Martí de Teià, prendrà l’hàbit benedictí al Monestir de Montserrat. </p> <p>Un altre punt del contracte fa referència a la construcció d’un retaule de fusta amb quatre quadres del pintor Lluís Gaudin que facin referència a la vida de Sant Martí. Malauradament, en el transcurs de la Guerra de 1936 el retaule i l’orgue instal.lat posteriorment foren destruïts; tan sols es salvaren els quadres i les figures de pedra que aguantaven el retaule.</p> <p>El temple parroquial fou greument profanat al juliol de 1936, després d’haver estat totalment destruït el seu interior, fou incendiat. Només se salvaren de la crema quatre plafons del retaule de l’altar major.</p> 41.4997469,2.3195096 443204 4594460 1617-1625 08281 Teià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-esglesia-retaule.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-esglesia-interior-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-6.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós/Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Lluís Gaudín El contractista del marc arquitectònic i obra de talla d'aquest retaule consta que fou el fuster Antoni Mas, el qual, el 26 d'agost de 1600, signava la corresponent escriptura de compromís amb el text de la qual no ha estat possible de trobar.Per una acta notarial feta el 14 d'abril de 1603, sabem que l'argenter Felip Ros i l'imaginaire Pau Forners, amb el consentiment dels jurats i parroquians teianencs, es personaren a la dita vila per tal que, com a experts i estimadors, practiquessin la visura del retaule i la seva primera andana i així també reconeguessin el retaule de Llavaneres.Ambdós perits dictaminaren sobre algun defecte a la part arquitectònica, que reputaven no tan ben feta com el retaule de l'església de Llavaneres. Declararen a més que Antoni Mas havia de fer de nou els serafins, dues testes de fris del tauló, etc.Una nota marginal al contracte certifica com el 26 de juliol de 1603, aqeust restà cancel·lat i anul·lat perquè Antoni Mas ja havia corregit els defectes que li foren assenyalats.Entretant, el fuster Antoni Mas, el 17 de gener de 1604, cobrava 36 lliures a compte del retaule major contractat en poder del notari Masclans.Notem la intervenció de l'imaginaire Andreu Fortunato de Peregrinis en l'obra d'aquest retaule fora del preu fet. Així ho certifica el rebut de 3 lliures per ell signat, el 20 de febrer de 1604, a favor del fuster Antoni Mas, import de jornals invertits per compte d'aquest.Dos dies després, Antoni Mas signava una concòrdia amb els jurats de la parròquia i el terme de Teià la finalitat de la qual no ens és coneguda. Passats tres jorns, Antoni Mas formalitzava uns capítols amb Andreu Fortunato de Peregrinis sense que sapiguem el perquè de la finalitat de tal firma. Amb tot, una àpoca de 77 lliures feta el mateix dia per aquell al dit Mas tampoc no ens ho certifica. Retraiem la cessió de crèdit, atorgada el 3 de desembre de 1605, per Andreu Fortunato de Peregrinis a favor d'Antoni Bertran per tal de pagar-li 143 lliures, com a resultat d'haver passat comptes entre ells fins al dia de la firma de la dita escriptura. La quantitat objecte de cessió és la mateixa anteriorment assenyalada, que Antoni Mas devia per les causes i raons exposades a la concòrdia firmada el 25 de febrer del mateix any.Antoni Mas, el 26 de febrer de 1606, mitjançant rebut acreditava haver cobrat 250 lliures; a més hi declarava que ja li foren satisfetes 600 unitats de la mateixa moneda.El retaule major obrat per Antoni Mas el 15 de setembre de 1606 fou objecte d'una nova revisió, aleshores practicada pel mestre fuster Pau Sayós i el mestre imaginaire Pau Forners per la parròquia i pel mestre Pere Joan Masachs i l'imaginaire Prezes per part de l'artífex contractista. el judici resultà favorable perquè l'obra fou considerada bona i el dictamen fou llegit davant el poble. 96|94 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87731 Festa Major de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-3 <p>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-Sant-Marti-Teia</p> <p>https://www.catalunya.com/festa-major-de-sant-marti-1-1-561799?language=ca</p> XX <p><strong>Actes a destacar</strong></p> <p>Pregó de Festa Major (Església); Botifarrada Popular (Casal de Joves); Cercatasques (Parc de Can Godó); Concert; Ball per a la gent gran; Correfoc Infantil (Plç. de les Teixidores); Correfoc; Concert; Correfoc; (2012) XXVI Trobada de Gegants; Concert de Coral (Flor de la Palma); Nit de DJ's; Baixada d'Andròmines; Guerra de Bombardes; Repicada de Campanes (Església); Concert de Festa Major Orquestra; Ball de Festa Major; Ofici Solemne; Ballada de Sardanes; Festa Popular; Castell de Focs Artificis.</p> <p><strong>Elements d'interès</strong></p> <p>Concurs de 'Relleno' (plat típic de Teià) que consisteix en un guisat de pomes farcides de carn.</p> 08281-77 Pere Noguera, 12 <p>Festa dedicada al seu patró Sant Martí. </p> 41.4996264,2.3198100 443229 4594446 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-408684153998932702fa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-orig5c693f195ec94730552566.png Legal Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Es celebra l'11 de novembre (En general es realitza durant 2 caps de setmana).Pels volts de l'11 de novembre, Teià celebra la Festa Major, dedicada a Sant Martí. Els actes arrenquen el cap de setmana anterior amb correfocs i tabalades, una trobada de gegants, el cercatasques, concursos i tastets de relleno, exposicions, música i teatre.Pels volts de l'11 de novembre se celebra la Festa Major de Teià, en què s'organitzen nombrosos actes culturals i esportius pels carrers i places.L'autèntic protagonista d'aquest festeig és el farcit, un plat confitat de pomes farcides amb altres condiments que només s'elabora per aquesta festivitat, en què se'n fa un concurs i un tast.L'esdeveniment s'inicia el primer cap de setmana de l'onzè mes de l'any. Es preparen cercavila, sopar i balls populars, així com diverses competicions (petanca, Scalextric, etc.). A les nits es podrà gaudir de correfoc, concert, xocolatada, etc. Altres activitats destacades són la passejada popular, l'autogimcana per a adults, la cursa de cotxes disfressats, botifarrada i un cercatasques (un recorregut per descobrir els bars del poble). 119|98 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
87726 Goigs de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-5 <p>Col·leccio de quaranta goigs de la Parròquia de Teià per Mn Santiago Casanova i Giner. Vilanova i la Geltrú. 1976.</p> <p>Passejada XV. Ajuntament de Teià. 2009.</p> XIX <p>Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant. Des del s XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tots els Països Catalans, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els s XVI-XVIII els goigs —composts a vegades per poetes com Pere Serafí, Francesc Vicent Garcia o Rafael Bover, o per versificadors afeccionats— foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i foren utilitzats sovint amb finalitats polítiques o burlesques; fins i tot hom publicà goigs bilingües, que teòricament poden ésser llegits tant en català com en castellà. Homes de la Renaixença, com Marià Aguiló, es dedicaren a col·leccionar edicions de goigs i sorgiren societats d’amics dels goigs, que continuen encara avui una labor de conservació i dignificació. Poetes com Verdaguer, Maragall, Guerau de Liost, Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, etc. han contribuït a la perdurabilitat dels goigs juntament amb els músics més eminents dels Països Catalans.</p> 08281-76 Baixada de les Moreres, 7Plaça Sant Jaume, 10 <p>Els originals daten de 1822. </p> <p>Sant Martí de Tours és un sant bisbe del segle IV molt popular i del que es va estendre la seva devoció durant l'Edat Mitjana. Molts pobles de les nostres contrades porten el nom de Sant Martí. La seva festivitat és l'11 de novembre. Se'l representa sovint a cavall, partint la seva capa amb un pobre, o bé tallant la capa amb una espasa, o bé amb els vestits propis de bisbe, amb un pobre als peus. És el patró dels pobres i també dels cavallers (abans que Sant Jordi o Sant Jaume), dels qui tracten amb cavalls, mules i altres animals de ferradura i de peu rodó, i dels forjadors.</p> <p><br /> </p> 41.4997871,2.3195960 443212 4594464 1822 08281 Teià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-pagina-unida-77.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-pagina-unida-78.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-goig-amb-texte-mes-modern-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-goig-amb-texte-mes-modern-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87726-goig-de-teia-de-1822.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut Goigs dedicats a Sant Martí, Bisbe de Tours, patró i titular del poble de Teià, Bisbat de Barcelona. Es celebra la festa l'11 de novembre.Són aquests:Puix lo Cel coronaráSempre vostra santedat:Amparau Martí sagratVostre poble de Tayá. Nasquéreu y al mon entráreu,No per vos, sino per Deu,Guiántvos lo esperit seuA la virtut que heretáreu,Aqui descubrintse yaVostra gran felicitat....A vos acudim postratsO Martí nostre patróY en tota tribulacióDexáunos aconsolatsSempre á vos se clamaráEn tota necesitat. Nostre cor descansaráEn vos sempre confiat:Amparau Martí sagratVostre poble de Tayá. Pertanyen a l'Església. Bisbat de Barcelona. 119|98 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86886 Serra de Sant Mateu https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-sant-mateu <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&amp;consulta=MSUxK3NlcnJhIHNhbnQgbWF0ZXUlMistMSU%3D&amp;codi=1167</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> Estat de conservació desconegut. <p>L'accés a la serra de Sant Mateu es fa a través d'una pista de terra que surt de Vilassar de Dalt o bé per una altra que enllaça amb Premià de Dalt passant per la Cadira del Bisbe. Es tracta d'una petita serra que discorre en sentit nord-sud ocupada per boscos i conreus a la zona alta. Al cim de la serra hi ha l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> La capella està documentada des de l'any 993 i l'edifici actual és d'estil romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. L'aparell, als trams més baixos, està ben alineat i és d'una mida considerable. En la reforma del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla.<br /> <br /> A la serreta de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes de materials prehistòrics ibèrics i romans al llarg del temps; en primer lloc Mn. Àngel Fàbrega en data indeterminada localitzà dues puntes de sílex que determinà com de tipus 'aurinyacià'. Posteriorment, Joan Gómez, de l'A.E.C.C. de Premià de Mar, trobà una destral de pedra polida, mentre que a la banda oest també hi ha notícia de la troballa de 2 ganivets de basalt, un d'ells de 20 cm. de llarg, i una destral de pedra d'uns 30 cm. de llarg. D'altra banda també s'han trobat ceràmiques ibèriques i romanes escampades superficialment a prop de l'ermita de Sant Mateu.<br /> <br /> L'any 1987, l'A.E.C.C. de Premià de Mar informà a l'equip d'arqueòlegs que realitzava la Carta Arqueològica sobre la recollida de quarsos retocats a la zona i l'any 1999, davant la construcció d'un centre de telecomunicacions en el Turó de Lledó, es va dur a terme una intervenció arqueològica de seguiment dels treballs. Durant aquesta intervenció es van revisar els pocs talls visibles i també les terres producte de l'excavació dels fonaments de l'edifici, així com la petita ampliació que havia sofert el camí d'accés al turó. La intervenció tingué resultats negatius.<br /> <br /> Posteriorment es va dur a terme una altra intervenció en el moment en què s'havia d'excavar una rasa que portava del Centre de Telecomunicacions al mas de Can Riera per bastir-hi una escomesa elèctrica soterrada. Els resultats del seguiment arqueològic d'aquesta rasa també varen ser negatius, llevat de la constatació en alguns sectors de la presència de materials ceràmics moderns (segles XIX-XX) i alguns materials constructius de la mateixa època.<br /> <br /> Donades les característiques de les troballes, amb materials ceràmics i lítics d'època prehistòrica i iberoromana per tota la zona de la serreta de Sant Mateu, es pot establir l'existència d'una àrea arqueològica que, de moment no permet una adscripció tipològica. L'indret, per les seves característiques orogràfiques, és molt propici per a un establiment en època antiga.<br /> <br /> La visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica 2008-2009 no va permetre ampliar les dades sobre el jaciment o el seu estat de conservació.</p> 08281-75 A la muntanya de Sant Mateu, al nord dels termes municipals de Premià de Dalt i Teià. <p>Des de Paleolític ? ( -3000000 / -9000 )</p> <p>Des de Neolític fins a Bronze ( -5500 / -650 )</p> <p>Des de Ferro-Ibèric fins a Romà ( -650 / 476 )</p> 41.5138476,2.3219344 443418 4596024 ( -3000000 / -9000 ) ( -5500 / -650 ) ( -650 / 476 ) 08281 Teià Fàcil Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig També dit Ermita de San Mateu (Premià de Dalt). A la muntanya de Sant Mateu s'han realitzat diverses troballes arqueològiques que cronològicament es poden situar en les èpoques prehistòrica, ibèrica i romana. 78|79|80|81|83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86885 Partida de Fosses o Clotes https://patrimonicultural.diba.cat/element/partida-de-fosses-o-clotes <p>http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=0&amp;consulta=MSUxK2Zvc3NlcyBvIGNsb3RlcyUyKy0xJQ%3D%3D&amp;codi=1161</p> <p>COLL MONTEAGUDO, R. (2004). Història arqueològica de Premià</p> <p>GALERA, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</p> <p>RIBAS, M. (1976) El Maresme en els primers segles del Cristianisme</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> III aC. Desconegut. La vegetació ha anat tapant el jaciment. <p>Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.</p> <p>El jaciment ocupa uns camps entre els termes municipals de Teià i Premià de Dalt, la meitat dels quals pertanyen a terrenys de cultiu i la resta es mantenen erms. S'hi accedeix a partir de la urbanització de Can Berenguer del municipi de Premià de Dalt. Un cop dins de la urbanització, venint per la Ronda del Pirineu, cal agafar el carrer Parc Güell en direcció sud-oest. En aquest carrer, en fer una corba molt tancada, cal entrar per un camí de terra a mà esquerra el qual finalitza a l'àrea del jaciment.<br /> <br /> Com el propi nom indica, des d'antic els pagesos de la zona tenien constància de la presència a l'indret de 'fosses' o llocs on s'ensorrava el terreny (clots o clotes) a causa de la presència d'estructures al subsòl.<br /> <br /> Se sap que durant les obres de construcció de l'autopista C-32 els anys 197 i 1968 es destruïren sepultures romanes a l'àrea afectada pel vial.<br /> <br /> Posteriorment, Lluís Galera i membres del Museu Municipal del Masnou efectuaren una intervenció l'any 1970 fruit de la qual es documentà la presència d'estructures d'època romana - un paviment d'opus signinum, dipòsits a diferents nivells i una habitació on es va documentar una pedra utilitzada per a una premsa d'oli - i materials ceràmics diversos; campaniana A i B, terra sigil·lada sudgàl·lica, hispànica, Clara A i D, ceràmica ibèrica, ceràmica de parets fines i àmfora ibèrica i romana.<br /> <br /> D'altra banda dins l'àrea delimitada, concretament entre Cal Sobirà i Cal Perdut de Dalt i pertanyent al terme municipal de Premià de Dalt, també s'han pogut observar materials romans en superfície al llarg del temps.<br /> <br /> La visita a l'indret amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica el 2008 ha permès la localització d'un mur d'època contemporània el·laborat amb materials constructius d'època romana reaprofitats (fragments d'opus signinum), la presència dels quals, juntament amb les dades aportades pels materials documentats, fan pensar en la presència en aquesta zona, d'un assentament d'època romana tipus villae emmarcat dins el segle II aC. i el segle V dC.<br /> <br /> </p> 08281-74 A l'Est de Teià tocant amb Premià de Dalt, entre el Torrent dels Bloc o de Fosses i un turó que hi ha al Nordest, per sobre de l'A-19. Entre una àrea de serveis i Can Noguer. <p>Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -200 / 476 ). </p> <p>Jaciment conegut pels pagesos des d'antic, com un lloc on hi havia 'clotets'. </p> 41.4939370,2.3342836 444432 4593805 ( -200 / 476 ) 08281 Teià Fàcil Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Si bé actualment no es pot precisar l'estat de conservació de l'establiment, és segur que part del jaciment fou destruït durant la construcció de l'autopista C-32.Jaciment que presenta una superfície d'interés arqueológic d'uns 180 per 180 metres, amb tègula, ceràmica comuna, dòlia, 'opus signinum', 3 0 4 dipòsits (no es recorda el nombre exacte) a diferents nivells i una habitació en la que es va trobar una premsa d'oli, ceràmica campaniana (A i B), sigil·lata, hispànica, clara A, D, ceràmica ibèrica, de parets fines, comuna romana, àmfora (ibèrica i romana), petxines, vidre, escòria de vidre, claus de ferro, un fragment de canonada de terrissa, 5 fragments d'escòria ceràmica de forn (malauradament indeterminada9 i una gran fusaiola. 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86883 Camí de la Cornisa https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cornisa-0 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> VII aC-I aC. Estat de conservació desconegut. <p>Es tracta d'una estructura que ha quedat al descobert, a la vora esquerra del camí de la Cornisa que porta a Sant Mateu, degut a un petit esllavissament del marge.</p> <p>Aquesta estructura està formada per pedres d'un tamany mig lligades amb argila, ben assentada sobre la roca saulenca de base.</p> <p>Al damunt (aprofitant el mur antic) s'hi superposen dos o tres filades de marge de feixa moderna. El mur mesura d'entre 7 i 8 metres de llarg per 30-40 centímetres d'altura.</p> <p> </p> 08281-73 Es troba situat en la vora esquerra del camí de la Cornisa, que de Teià porta a Sant Mateu. <p>-650 / - 50 Ferro-Ibèric</p> <p>El 24-08-2005 l'arqueòleg David Farell va notificar la troballa al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. </p> 41.5124979,2.3245128 443632 4595872 08281 Teià Fàcil Inexistent Antic|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig La situació física del jaciment, gairebé a la part alta d'un turó i dominant la vall de Teià, a més dels trets del mur, fan pensar que realment es tracti d'un jaciment arqueològic. No s'ha observat, però, cap element material en superfície relacionat amb el jaciment. 80|81 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86880 Bòbila de la Carretera de Teià https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-la-carretera-de-teia <p>Galera, Ll. La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià. Museu. 1949. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> <p>A 2 metres de fondària es trobà un sol fragment ceràmic que presentava dibuixos incisos. Podría tractar-se d'un objecte d'època hallstàtica.</p> <p> </p> 08281-72 Carretera de TeiàBòbila a l'esquerra de la carretera d'El Masnou a Teià, just després de passar per sota del pont de l'autopista. 41.4918100,2.3219200 443398 4593577 08281 Teià Fàcil Bo Inexistent Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Cronologia dubtosa que no s'ha pogut comprovar, car no ha estat possible localitzar el fragment.Troballa efectuada per Joan González en els anys 40. En terreny erm. 80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86879 Can Donal https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-donal <p>Estrada, J. Vías y poblamiento en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. 1969.</p> <p>Prevosti, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. 1981.</p> <p>Ribas, M. El poblament d'Ilduro. Barcelona. 1952. </p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'ocubre de 2015. </p> <p>Àrea de Coneixement i Recerca. Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. </p> III d.C. Estat de conservació desconegut <p>'Cova' que fou utilitzada per allotjar enterraments romans. Fou reforçada per lloses d'argamassa de picadís. Els enterraments eren fets en tègula. Els materials recuperats foren: fragments de ceràmica grollera romana, dòlia, 2 pesos de teler, fragments de llantions i llacrimatoris en vidre blau, amb estries. </p> 08281-71 Zona urbanaCova natural d'enterrament inhumació col·lectiuLa ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar.En coordenades i cadastre hi ha lloc aproximat on es creu que es va localitzar. <p>192-476 Romà. Segle III. Romà Baix Imperi. </p> 41.4934388,2.3365468 444621 4593748 08281 Teià Fàcil Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Cova natural d'enterrament inhumació col·lectiu. La informació que es té d'aquest probable jaciment és molt confusa. La ubicació d'aquesta 'cova' no s'ha pogut localitzar. 83 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86873 Can Villà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-villa-1 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX Caldrà restaurar l'esgrafiat. <p>A la part superior de la façana sud-llevant que dóna a l'interior de la parcel·la hi figura un interessant esgrafiat modernista de 1919. </p> <p>Hi ha les inicials J. V. de la família Villà. I l'any de construcció, en números, 1919. </p> 08281-70 Carrer Josep Sabatés 41.5004731,2.3185699 443126 4594541 1919 08281 Teià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86873-can-villa-1.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 105|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
84289 Can Cambray https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cambray <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=26&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9106</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.tripadvisor.es/Restaurant_Review-g4891923-d6852319-Reviews-Restaurant_Cambray-Teia_Catalonia.html</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX <p>Edifici d'una planta i un pis amb alguns sectors que compten només amb la planta baixa. És format per diversos cossos d'alçades diferents i coronats, molts d'ells, per terrats amb balustrada. En tot el conjunt destaquen els voladissos de la teulada, realitzats en fusta, així com alguns elements a l'exterior que formen part de les dependències del jardí: petits balcons en forma de rotonda, amb baranes de ferro i rajoles de ceràmica daurada.<br /> <br /> El jardí és delimitat per un mur de contenció format per arcades de maó amb pilars quadrats en la part superior.</p> 08281-7 Torrent de la Móra, 17Passeig de la Riera-Carrer Torrent de Can Móra, 9-11 <p>La casa també es coneix com a Can Calcanyo, que correspon al nom del senyor italià que a final del segle XIX reforma l'antiga masia de Can Cambrai, per adquirir l'aspecte actual. Es poden observar clarament les diferents ampliacions i els reforçaments de la paret per aturar la terra de la muntanya que baixava pel torrent, per causa de les pluges. Avui és seu del restaurant Can Cambrai. </p> 41.5057973,2.3179647 443080 4595133 Inicis del segle XX 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84289-can-cambray.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut També té com a nom Can Brai i Can Cambrai. 102|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86872 Can Botei https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-botei <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX <p>Casa a quatre vents de planta baixa i pis amb porxos als dos nivells. De la coberta emergeix una torre de planta rectangular. </p> <p>Hi ha una barana de balustres tant a la coberta com als porxos. L'edifici ha sofert modificacions que li han fet perdre atributs originaris. </p> 08281-69 Carrer J. Puigoriol, 2-8Passeig de la Riera, 29-33Carrer de la Cerdanya, 21-27 41.4965729,2.3218866 443400 4594105 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-can-botei-o-pepito-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86872-rcs3555-can-botei.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 102|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86871 Can Xen, Can Famades https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xen-can-famades <p>Pla d'Ordenacio Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll., Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> <p>http://vilataliano.blogspot.com/2014/09/la-masia-de-can-famades.html</p> XIV/ XVII Hi ha un cos de casa reformat i l'altra que necessita reformes. <p>És una masia molt antiga, ja que consta que a mitjans del segle XIV pagava un cens al castell de Burriac consistent en un parell de gallines per Nadal.</p> <p>Actualment no queda cap element arquitectònic de la primitiva construcció. En aquest mateix lloc es devia haver construït una masia gòtica de planta baixa i pis i teulada de dues aigües, com ho demostra per exemple, aquesta bonica finestra purament gòtica. </p> <p> </p> 08281-68 Passatge de Can Feu 7-9 <p>En el segle XVII es va reformar la meitat dreta de la masia. Aquí va viure en Bernat Famades, que amb altres teianencs, va anar l'any 1505 a la Cort de Salamanca per demanar els Privilegis de Teià al rei Ferran II. En aquests es forma la primera Batllia del poble i es nomena a Pere Noguera com a batlle. Tenim constància de la separació de la masia en dues cases a mitjans del segle XIX. El cognom Famades el trobem vinculat a la casa des del segle XIV fins a finals del XVIII. </p> <p>Els propietaris actuals de la masia són les famílies de Joaquima Creus (part esquerra) i Antoni Lòpez (part dreta). </p> 41.4976577,2.3225115 443453 4594226 08281 Teià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-famades-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86871-can-xen.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 93|94|119|85 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86870 Can Bordoi, Mestre Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordoi-mestre-riera <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XVIII <p>Es tracta d'una composició de façana de planta baixa i dues plantes pis, de simetria central rematada a la part superior per una balustrada i coronament central barroc. Però cal destacar-ne l'esgrafiat que de banda a banda de la façana, ocupa una franja horitzontal referent al Partit Socialista Unificat de Catalunya, adherit a la Internacional Comunista de l'any 1936. </p> 08281-67 Carrer Sant Jordi <p>L'edifici fou seu del PSUC des de 1936 fins el 1939. Posteriorment s'ocupà per habitatges de la guàrdia civil i per un parvulari en planta baixa fins a mitjans dels seixanta. Del 1972 al 1975 es fa servir com a casal de joves, i després com a llar d'infants privat. Actualment hi ha habitatges de lloguer. </p> 41.5006017,2.3203362 443274 4594554 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-dsc4390-can-bordoy.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-psuc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86870-psuc.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Tot l'estil Barroc hi ha una fusió amb el Neoclàssic. Altrament dit Mestre Riera. 96|94 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86869 Can Llaurador de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador-de-dalt <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p>Garí i Bonet, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> XVII <p>Masia de planta baixa i pis, teulada de dues aigües i portal adovellat, tot corresponent a les principals característiques de les masies del segle XVII. </p> <p>En principi aquesta masia, construïda per a l'explotació agrícola dels camps que l'envoltaven, a través dels temps s'ha convertit en una casa del casc antic en edificar-se tots els horts.</p> <p> </p> 08281-66 Carrer Josep Sabatés <p>A la façana es pot veure la data de 1683, que és amb tota seguretat la data de construcció. </p> <p>Encara que la casa no conserva documentació antiga, hem pogut trobar en una casa dels voltants, que l'anomenen durant tot el segle XVIII sota el nom de Llauradó.</p> <p>En aquesta casa va néixer el pare Josep Sabatés i Argimon (1854-1912) que fou missioner dels Pares Paüls de Palma de Mallorca i en els seus darrers set anys de vida va ésser superior. El carrer on es situa rep el nom d'aquest teianenc. </p> 41.5002250,2.3184827 443118 4594514 1683 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86869-can-llaurador-de-dalt-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86868 Can Gassó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasso <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX <p>Antiga casa pairal de la finca de Can Gassó, avui integrada al teixit urbà de Teià. El desenvolupament del Pla Parcial de la Plana ha permès situar-la en una posició emblemàtica a l'entrada principal del poble, pel passeig de Massarossa. La façana migdia i part de la façana llevant conserven el seu estat original. No és així a les altres façanes que han sofert modificacions i afegits. </p> <p>Las façanes que es conserven ens mostren la importància d'aquesta construcció d'estil eclèctic, de la que podem destacar la composició simètrica de la façana migdia, alterada per un balcó amb barana de balustres situat al primer pis, així com una terrassa situada al segon nivell.</p> <p>S'admetrà, com a ús complementari a l'ús principal (terciari-comercial), l'ús d'habitatge en el cos principal catalogat, sempre vinculats i com un únic immoble.</p> 08281-65 Passeig de la Plana, 31 41.4927698,2.3287019 443965 4593679 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86868-can-gasso.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 102|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86867 Casetes Carrer Ebre https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-ebre <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XVII <p>Carrer més antic del poble que correspon al primer indici de formació de trama urbana. És l´únic cas de Teià que un grup de cases de cos tenen a la seva entrada portalades adovellades.</p> <p> </p> 08281-64 Carrer Ebre <p>La formació del poble de Teià el trobem a l'època medieval a partir d'unes quantes cases aïllades amb els seus camps de conreu que s'estenen al voltant de l'església de Sant Martí que compleix la funció de centre. Es tracta, per tant, d'un nucli de població dispers.</p> <p>En aquell temps les esglésies, rectories i cementiris eren considerats llocs sagrats i comptaven amb immunitat eclesiàstica, els que els profanaven o envaïen eren castigats amb l'excomunió. Per deixar-ho ben clar s'acorda que a menys de 30 passes (és a dir 23,1 metres) del lloc sagrat seria considerat sagrera i quedaven els béns o persones sota l'empara de l'església. Lògicament, els artesans i els comerciants que no tenien servitud feudal són els que cerquen la seguretat a prop dels edificis religiosos i són els que formen els primers nuclis urbans. </p> <p>Com a testimoni d'això apuntem que en aquest carrer tenim Cal Fuster, que tingué els darrers telers manuals del poble, o que, no fa gaires anys, a la casa coneguda com 'el Torrente' era una popular fonda on es feien moltes celebracions familiars. </p> 41.4994054,2.3194255 443197 4594422 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-casetes-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86867-cases-carrer-ebre-5.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 46 1.2 1762 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86866 Casetes Carrer Vapor https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-carrer-vapor <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX <p>Es tracta d'un conjunt d'habitatges unifamiliars per allotjar treballadors de l'antic Vapor situat davant on hi ha actualment l'empresa CAFOR. </p> <p>Són construccions de planta baixa i pis en renglera i amb la façana migdia alineada. La façana és plana i presenta una imposta coincidint en el primer forjat i una cornisa al segon. Hi ha un balcó a cada habitatge en el mateix nivell de la imposta i les obertures estan remarcades per un joc regular de petits relleus, atorgant unitat al conjunt edificat. </p> 08281-63 Carrer Vapor 41.4971323,2.3219843 443408 4594167 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-img20210512142338-carrer-del-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86866-cases-carrer-vapor-1.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 46 1.2 1762 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86865 Can Bancs https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bancs <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX <p>Edificació de planta baixa i pis de 1889, que presenta una façana de composició amb simetria central a sud llevant, amb una imposta i cornisa superior rematada amb una barana d'obra calada. Hi ha un balcó que fa de porxo de l'accés a l'habitatge, suportat per uns pilars de fosa. La porta d'accés a la finca es suporta per uns muntants amb uns interessants esgrafiats modernistes. </p> 08281-62 Carrer Josep SabatésTorrent de Casa Bru 41.4997751,2.3181017 443086 4594464 1889 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86865-can-bancs_0.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 105|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86864 Can Llobet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-1 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XIX <p>Edifici de finals del segle XIX. Consta de planta baixa i dues plantes pis del qual té interés la façana principal orientada a migdia, que presenta una ordenació regular amb encoixinats i forats arquitectònics diferenciats a les seves plantes. Hi ha un cos afegit més baix que dóna al passeig de la Riera construït amb posterioritat, el qual no té interés pel que fa a la seva protecció. </p> 08281-61 Carrer de Pau Casals, 1-3Passeig de la Riera, 50-58 41.4971193,2.3222914 443434 4594166 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86864-can-llobet-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 99|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86863 Barraca de la Vinya del Carniceret https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-carniceret <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/5571/art-pedra-seca-barraques-vinya</p> Caldria restauració i consolidació d'elements <p>La 'barraca' és l'únic element visible que ens permet estudiar la importància que ha tingut la vinya. La seva funció és la de guardar eines, adobs, etc.</p> <p>També proporciona aixopluc pel mal temps i ombra per fer el dinar i la migdiada. En línies generals podem classificar-les en dos grups:</p> <p>- Els 'sots de vinya' que es troben en llocs de bastant pendent i són excavades en un marge de sauló. Solen ser formades per una cambra semiesfèrica de 2 metres de diàmetre i l'accés és un passadís d'un metre aproximadament amb una porta de fusta. El passadís i el marc de la porta són d'obra però la cambra és de sauló viu i sovintegen uns escons per a seure i per a guardar les menges i el càntir.</p> <p>- La 'barraca de sostre amb volta de canó' és la barraca més característica i curiosa. Té planta rectangular amb el terra de sorra; les obertures són: la porta del fusta orientada al Sud, i tres o més espitlleres que deixen passar la màxima llum per un minúscul forat. El sostre és la pecularietat tècnica més interessant, doncs trenca el patró de cobertes de teula, a més permet un sostre més resistent i un augment considerable de la capacitat de construcció. El sostre no té bigues i substitueix les teules per rajoles i maons qeu són menys difícils de transportar. </p> 08281-60 C. Masnou s/n 41.5101098,2.3170052 443004 4595612 08281 Teià Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86863-barraques-de-vinya.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig També s'han pogut observar alguns elements accessoris: xemeneies, recollidors d'aigua, dipòsits de sulfatar, i arbres fruiters. En molts casos s'aprofita la superfície de la teulada com a captador d'aigua de pluja. En diferents llocs dels Països Catalans, la barraca també pot rebre el nom de cabana.Hi ha un total de 46 barraques i sots de vinya repartides en el municipi de Teià. 119|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
84288 Cases al Passatge Comte Godó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-al-passatge-comte-godo <p>http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=25&amp;consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&amp;codi=9105</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2204</p> <p>https://naturalocal.net/en/routes-trekking-catalunya/routes-trekking-barcelona/routes-trekking-teia/fonts-al-voltant-de-teia/394-torres-den-godo</p> <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX Hi ha diversitat d'estats. Entre les que estan reformades o restaurades i les que no ho han estat. Això es pot observar en els esgrafiats, alguns s'han restaurat com la casa o edifici en general, i d'altres no. <p>Conjunt de sis cases que ocupen un carreró sense sortida i part de la Riera de Teià. Cap d'elles és igual, tant pel que fa als elements decoratius com a l'estructura, però sí que hi ha una certa homogeneïtat entre els primers: la decoració està realitzada fonamentalment a base d'esgrafiats policroms; apareixen realitzats en verd, rosa, lila i groc, formant motius florals i garlandes. Destaquen les línies sinuoses i els coronaments esglaonats i ondats de les façanes.<br /> <br /> Podrien ser classificades dins d'un estil modernista.</p> 08281-6 Passeig de la Riera, 143-145-147-149Carrer del Comte de Godó 3-5-7-9 <p>Les cases del costat esquerre de la riera són d'estil modernista, i van ser construïdes entre la riera i el carrer Comte Godó, en el principal eix viari del poble, on podem trobar edificis de tipologies i mides diverses.</p> <p>El conjunt el formen sis cases, totes diferents però decorades amb esgrafiats policromats que representen motius com flors i garlandes. També els coronaments són diferents uns esglaonats i altres ondulants.</p> <p>Aquestes cases incrementen el conjunt d'edificis de gran riquesa arquitectònica que trobem en molts municipis del Maresme, on trobem moltes cases d'indians.</p> <p>Data del primer quart del segle XX. A les torres d'en Godó, s'ubicaren els primers estiuejants, famílies de Barcelona que s'integraren voluntàriament a la Vila. Les vinyes del darrera han deixat lloc a la urbanització de la Molassa. En una d'aquestes cases hi va viure Francesc Casals i Chinchilla, àlies 'el cremat', que va ésser nomenat fill adoptiu de la vila l'any 1933 en agraïment pels donatius per arrenjar la Casa de la Vila i les escoles nacionals. </p> 41.5021836,2.3182842 443104 4594731 08281 Teià Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/84288-cases-passatge-comte-godo-6.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Desconegut Altrament dites les Torres d'en Godó. Actualment és un habitatge plurifamiliar. Al nord del poble, a la part més alta del passeig de la Riera, hi ha un interessant conjunt de cases d'estiueig unifamiliars de començament del segle XX. No són gaire grans, en general de planta i pis, amb o sense golfes, amb una estructura que recorda la masia rural tradicional. La composició de les façanes, amb predomini de la línia corba, adopta els models modernistes més populars, sobretot pel que fa als motius ornamentals on hi domina el repertori floral. 105|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86862 Ca l'Americano https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-1 <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> XX <p>Construcció de principis del segle XX, de planta rectangular amb façana de composició eclèctico-colonial de la qual destaca el remat superior de la façana principal amb un relleu en forma de segment circular. La construcció s'assenta en una plataforma situada a un nivell superior al de l'accés que presenta una barana amb balustres.</p> <p> </p> 08281-59 Carrer Margarida Xirgu s/n <p>Aquesta casa va ser construïda al 1923 per un 'indiano' que fou comerciant i es deia Martí Raméntol i Novell (Teià, 1885- El Salvador, 1956). Quan es retirà, a l'any 1927, vivia temporades a la casa. </p> 41.5004882,2.3169029 442987 4594544 1921 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-ca-lamericano.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86862-cal-americano-1.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Altrament dit Can Jorba. 102|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86861 Can Llaurador https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llaurador <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/serveis/cultura-i-festes/can-llaurador</p> <p>http://www.teia.cat/serveis/ensenyament/biblioteca-can-llaurador</p> <p>Bonet i Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> XVI <p>És una masia força antiga, encara que en el transcurs dels temps ha variat molt en el seu aspecte original. És situada al costat de la carretera que va al Masnou i des d'aquest punt podem visitar una de les panoràmiques més maques del poble. A primer cop d'ull podem veure que aquesta casa ha estat ampliada amb cossos laterals, tot seguint la inclinació, però amb menys pendent, de la teulada de dues aigües de la construcció primitiva.</p> 08281-58 Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 <p>El fogatge de 1515 consta que hi vivia en Joan Llauradó, i en el següent, de 1533, en Francesc Llauradó, batlle de Teià. Més endavant, a principis del segle XIX, ens trobem amb Josep Botey, alias Llauradó, que pertanyia a la família de Lluís Botey. Aquesta mateixa família descendeix dels Botey que havien estat propietaris de la casa, que actualment anomenem Can Barrera, entre 1333 i 1700. Ben a prop de la part de darrera de la casa està situada una creu de terme que segons s'explica en un goig de Mn. Santiago Casanovas, la seva construcció, podia estar relacionada amb l'epidèmia de pesta de 1589 que va flagel·lar Teià i que podia haver començat en aquesta casa. </p> 41.4936799,2.3233184 443517 4593784 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86861-can-llaurador.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Actualment és seu de l'arxiu històric municipal, de titularitat municipal. La Masia can Llaurador és un equipament municipal que acull les dependències de la regidoria de Cultura, l’Oficina de Català del Consorci de Normalització Lingüística i l’arxiu municipal.La Biblioteca de Can Llaurador és un servei públic municipal, obert a tota la població.Inaugurada el 12 de juny de 2009, està situada en un edifici de 1.167 m2 .Porta el nom de la masia Can Llaurador (S.XVI), propera a la biblioteca i futura seu de l'Arxiu Municipal.Ofereix un fons documental de 12.000 llibres, 1000 DVDs, 43 audiollibres, 1250 CD musicals, 80 títols de revistes i 6 diaris subscrits, 16 recursos d'informació d'accés en línia subscrits així com un fons local sobre el municipi.També disposa del fons bibliogràfic Can Barrera, principalment compost per la col·lecció del Dr. Jacint Barrera i Arenas (1852-1932).Des de la biblioteca es pot accedir al conjunt de documents de la Xarxa de Biblioteques a través del seu catàleg informatitzat, que també es pot consultar a l'adreça d'Internet : www.diba.cat/biblioteques/La Biblioteca de Can Llaurador depèn de l'Ajuntament de Teià, que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona.Forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals. 119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86860 Can Cinto Feu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-feu <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2197</p> <p>Bonet Garí, Ll. Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya. 1983. </p> XVII <p>Aquesta masia, reclosa actualment enmig de construccions més modernes, està formada per dos cossos. Un de més alt, obert al pati posterior amb un portal d'arc rebaixat, que té el carener de l teulada paral·lel a la façana. Al contrari que el cos més baix, on hi ha el portal adovellat. Les finestres més antigues són de llinda plana de pedra, igual que els brancals i els ampits. La seva construcció pot datar-se al segle XVII.</p> 08281-57 Passeig de la Riera, 60-64Passeig de Can Feu, 1 <p>Es tracta d'una antiga masia que correspon, pel tipus de finestres i porta adovellada, al segle XVII. </p> <p>La característica més important de la casa és el seu rellotge de sol, que té unes mides de 2,80 metres per 4,5 metres i que va perdent amb el pas del temps la seva original bellesa. En el llibre de les Masies del Maresme, d'en Lluís Bonet i Garí, es defineix com el més gran de Catalunya.</p> <p>La casa conserva documentació dels segles XVI i XVII on trobem dades de les diferents famílies relacionades amb ella. Però és a partir del segle XVIII quan aquesta és més abundant. En el 1703 trobem dades del casament de Jacint Botey, fill de Joan Pau Botey, amb Caterina Fàbregas del Masnou. Més endavant la propietat passa als Feu, amb el casament de la pubilla Caterina Botey amb Joan Feu, l'any 1750. Aquesta línia perdura fins principis segle XX. La propietària actual és na Roser Puigoriol. </p> 41.4976496,2.3223291 443438 4594225 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86860-can-cinto-feu-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig El més interessant de la casa, el rellotge de sol, gairebé s'ha perdut del tot. Lluís Bonet Garí, al seu llibre 'Les Masies del Maresme' (1983) el qualifica com 'el rellotge de sol més espectacular de Catalunya' i afegeix 'cada any se'n perd més tros, i el color ja quasi s'ha perdut; abans feia goig de mirar, i semblava impossible que es pogués arribar a perdre. Ara cada dia queda més esblaimat, i acabarà a res, si no s'hi posa remei'. Dissortadament així ha estat. 119|94 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86859 Can Llibreter https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llibreter <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3644</p> XIX <p>La casa va ser edificada l'any 1886, adossada a una masia del segle XVI. </p> <p>Té dues plantes i golfes i una torre destacada coberta amb terrat i baranes de balustres. Cal destacar la tanca de l'entrada, amb dos grans elements esculpits.</p> 08281-56 Torrent de les Monges, 2-12Passeig de la Riera 51-61Carrer de Barcelona 8-14 <p>Casa construïda el 1886, tot adossant varis cossos a una altra de més antiga (segle XVI). A una part de la construcció, la que toca la Riera, es convertí l'any 1919 en la botiga del Sindicat de Pagesos i que durà fins el 1929, que va traslladar a la plaça de Catalunya. En l'annex que dóna a la Riera, és seu d'una oficina de la Caixa. </p> 41.4977923,2.3210091 443328 4594241 1886 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-dscn3136-can-llibrater.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86859-can-llibreter.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86858 Plaça de la Fonda i el Mercat o Plaça de Vendre https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-fonda-i-el-mercat-o-placa-de-vendre <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015. </p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/18-mercat-municipal-de-teia</p> <p>https://www.catalunya.com/mercat-municipal-de-teia-17-21001-64?language=ca</p> <p>https://imesdisseny.com/portfolio/mercat-municipal-teia-100-anys/</p> XX <p>Edificació de planta baixa destinada a mercat municipal, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que presenta un porxo d'accés a una altura inferior de la coberta general per deixar passar la llum a través d'un vitrall incorporat. La mida, ús i composició de l'edifici li donen un caràcter entranyable que cal conservar. Al costat de ponent hi ha unes escales amb graons de totxo a sardinell que permeten accedir a un nivell superior on hi ha un plàtan protegit, que presideix l'espai públic. </p> <p>A principis del segle XX la casa, on actualment es situa una pastisseria, era la fonda Estragués. </p> <p>A la confluència de la riera amb el torrent de casa Bru, el Mercat Municipal de Teià s'alça al nucli central comercial de la ciutat, que es correspon amb el centre geogràfic del poble. La plaça de vendre, com s'anomenava abans, ha estat durant deu dècades el centre comercial de Teià: fondes, bancs, bars, fleques i establiments de tota mena han aparegut i desaparegut al seu redós. Té una bona oferta de producte alimentari fresc. <br /> </p> <p> </p> <p> </p> 08281-55 Plaça Catalunya <p>Des de la seva instauració l'any 1505, el Comú de Sant Martí de Teià, com a predecessor de l'actual Ajuntament, va tenir competències en l'abastament de queviures a la població en totes les seves vessants: recaptatòria, sanitària i de control i lluita contra el frau en les pesades.</p> <p>El segle XIX la població va patir múltiples i diverses epidèmies de febre groga, grip i còlera que van provocar gran mortalitat, la qual cosa féu adonar les autoritats de la importància de les normes d'higiene com a mesura de prevenció. Amb aquesta finalitat es dictaren normes per traslladar els cementiris de les esglésies a les afores del nucli urbà i, d'altra banda, per construir-hi mercats i escorxadors municipals. A Teià aquests equipaments daten dels anys 1855, 1916 i 1927, respectivament.</p> <p>El Mercat Municipal de Teià és un edifici singular de la vila que data del 1916 situat a la plaça de Catalunya. La construcció s'ha anat remodelant des de llavors, amb diverses importants intervencions el 1997 i el 2009, quan es van remodelar el mercat i el porxo, el 2014 amb la instal·lació de la portalada a l'entrada principal i el 2018, quan es va restaurar el vitrall.</p> <p>A l'Arxiu Municipal es conserva un plànol de 1916 anterior a la construcció del mercat en què s'aprecia una edificació amb tres portes situada en l'espai que actualment ocupa la plaça de Catalunya, que aleshores era coneguda com a plaça del Born: un born és un mot d'origen medieval que designava l'espai públic destinat a la celebració de fires i mercats.</p> <p>En el plànol també hi figuren el nom de les dues carnisseries -Enrica i Magdalena-, així com la parada de la gallinaire Caterina en una taula situada sota un arbre. Aquest recinte constava d'un local de repès on els compradors podien comprovar el pes dels aliments adquirits..</p> <p>El maig de l'any 1933, en temps de la República, s'hi va construir la teulada a dues vessants seguint el projecte redactat i dirigit per l'arquitecte municipal. </p> <p>Durant dècades, els principals proveïdors d'aliments van ser els mateixos pagesos de la població. A les cases s'hi criava bestiar i aviram, i les feixes eren plantades de fruiters, llegums i verdures una part de la collita es venia a Barcelona i l'altra es despatxava a escala local. El peix també es portava de la rodalia.</p> <p>L'oferta estava subjecta a l'estacionalitat i la meteorologia. Al mercat només es venien productes frescos i quasi tot s'havia de consumir ràpid perquè no es podia conservar gaire temps. Això feia que la gent -dones, sobretot- anés a plaça pràcticament a diari, ja que les dificultats de conservació i els ajustats sous familiars feien impossible les compres setmanals.</p> <p>L'esclat de la Guerra Civil l'any 1936 i la mobilització dels homes al front van deixar cada cop més terres ermes i van motivar l'escassedat de subsistències. </p> <p>Van aparèixer llavors les cartilles de racionament. Les privacions alimentàries van estimular l'intercanvi de productes de primera necessitat i l'aparició de l'estraperlo: una forma de comerç il·legal que va tenir continuïtat durant els primers anys de la postguerra.</p> <p>El desenllaç del conflicte i l'aïllament internacional van sumir el país en l'autarquia, la qual cosa va provocar la desaparició de molts productes bàsics i la seva substitució per succedanis de pitjor qualitat.</p> <p>La situació econòmica va començar a millorar la dècada de 1960, de primer gràcies a la colònia estiuejant i més endavant a la generalització de la societat de consum. Al mercat, les neveres frigorífiques van reemplaçar els vells blocs de gel per conservar els aliments i va aparèixer la indústria dels congelats.</p> <p>La millora del transport a nivell general i la terciarització de l'economia local va donar peu a la comercialització de nous productes, i el boom de l'automoció, la construcció de l'autopista i l'obertura de grans superfícies de distribució van afavorir un canvi d'hàbit: molts teianencs feien la compra fora del poble. </p> <p>En els darrers anys, la tendència s'ha revertit parcialment i al cap de cent anys el mercat torna a ser un referent del comerç de proximitat, sinònim de qualitat i bon tracte.</p> <p>Per arribar al centenari, l'edifici del Mercat ha estat objecte de diverses reformes i arranjaments al llarg dels anys. Les intervencions més significatives es van practicar els anys 1997 i 2009 i van consistir en una reforma del mercat i la modificació del porxo; el 2014 es va instal·lar la nova portalada a l'entrada principal. El 2018 es va restaurar el vitrall de la façana principal. </p> 41.4988108,2.3209532 443323 4594355 1916 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-mercat-municipal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86858-placa-de-la-fonda-i-el-mercat.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Altres BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig L'horari d'obertura al públic és:De dimarts a dissabte de 8h a 14hDimarts i divendres 17.30h a 20h 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
86854 Can Dardanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dardanya <p>Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.</p> <p> </p> XIX <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica del segle XIX, reformada a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Consta de planta baixa i pis amb jardí.</p> <p>Destaquen dos fumerals que sobresurten i signifiquen la skyline del conjunt.</p> <p>Annexa a la casa hi ha una capella pública dedicada a la Mare de Déu de la Mercè.</p> <p> </p> 08281-54 Torrent de la casa Bru, 22Carrer Guilleries, 3Carrer Víctor Català, 1-9 41.4993944,2.3198104 443229 4594420 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/86854-can-dardanya_0.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 99|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2024-05-19 09:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/