API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
90584	Jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-bartomeu-de-cabanyes	<p><span><span><span><span>FLÓREZ, M. (2008) <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques al Vallès Oriental. Campanya 2008.</em> Mem. núm.: 9740. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p>	VII-I aC	El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït.	<p><span><span><span><span>El jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes es troba en una petita elevació boscosa,</span> <span>al sud del pla de l’ermita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un assentament ibèric del qual es té coneixement per Marià Ribas, que va localitzar fragments de ceràmica en superfície (a torn, grollera i grisa de la costa catalana) i estructures muràries que s'estenien, segons l'autor, des del nucli ibèric de Céllecs fins a Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, hi ha indicis de l'existència d'un assentament en aquest indret, per la seva situació estratègica, ja que hi passa el camí que comunica el Vallès amb el Maresme i per la ceràmica ibèrica localitzada. Tanmateix, el topònim “cabanyes', podria indicar la presència d'un antic establiment ibèric.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2008, va permetre documentar ceràmica comuna ibèrica, a la pista forestal que envolta el turó al sud de Sant Bartomeu, i es va localitzar alguna estructura susceptible de ser ibèrica. </span></span></span></span></p>	08153-61	Sant Bartomeu de Cabanyes		41.5601300,2.3425300	445176	4601149		08153	Òrrius	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90584-61jpg0.jpg	Inexistent	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2022-05-26 00:00:00	Virgínia Cepero González		81	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:18
90585	Poblat ibèric de Céllecs o jaciment del turó Gros de Céllecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-cellecs-o-jaciment-del-turo-gros-de-cellecs	<p><span><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J. (1945) <em>Carta arqueológica de España</em>. Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Científicas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. <em>Limes, Revista d'Arqueologia</em>. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1955) <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1986) 'Prehistòria i història antiga de Granollers i els seus voltants'. <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, 1</em>. Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. <em>Ampurias</em>, XXVIII. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÀMIES, A. (1983) <em>Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat.</em> Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANOSA, I.; PARDO, J. (1986) <em>Els íbers</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARDO, J. (1990) 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. <em>Limes,</em> 0.</span> <span>Cerdanyola del Vallès:</span> <span>Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (2013) 'L'assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, </em>vol. 31. Castelló de la Plana: Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació Provincial de Castelló, p. 97-110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J.; SERRA, R.; DOMINGO, D. (1981) <em>Memòria intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme).</em> Mem. núm.: 131.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1928) 'Baetulo-Blanda'. <em>Forma Conventus Tarraconensis </em>(Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 12). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1932) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931</em></span>, <span>VIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p>	IV-II aC	Ha estat objecte d’actuacions per part d’afeccionats i clandestins.	<p><span><span><span><span>Es tracta d’un poblat ibèric format per un recinte de planta trapezoidal, envoltat per una línia de muralla d'uns 230 m de llargada, que engloba una superfície de 2000 m².</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es té coneixement de l'existència de dues torres, de planta quadrangular, que flanquejaven l'entrada al recinte, una d’elles destruïda durant la construcció d’un camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior del jaciment, s’hi han localitzat 9 estructures d’habitació: 5 al sector sud i sud-est (on es troba la major potència de sediment), 3 al sector nord-est i 1 al sector oest. Són de planta rectangular, adossades a la muralla i obertes cap a l'interior del recinte. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques, que han permès</span> <span>establir la cronologia de l'establiment, entre el segle IV i el segle II a.C, tot i que resta imprecisa perquè no s'han publicat els treballs. L'origen al segle IV aC es justifica per la troballa de ceràmica de vernís negre de l'Àtica i de protocampaniana. Tanmateix, s’hi van recollir fragments de ceràmica campaniana A, ceràmica de parets fines, ceràmica comuna ibèrica i àmfores itàliques i grecoitàliques. D’altra banda, l'absència de ceràmica Campaniana B indica que el jaciment va estar actiu fins a mitjans segle II aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es documenten dues fases constructives:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>La primera, que s’inicia en un moment imprecís del segle IV aC, segons demostra l'estudi dels materials obtinguts, tot i que cap de les estructures actualment conegudes es troba relacionada amb aquesta fase.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La segona, que correspon al moment de la construcció del recinte emmurallat a la plataforma superior del turó, segons demostra el fet que la muralla descansa sobre estructures i estratigrafia anteriors.</span></span></span></span></li> </ul>	08153-62	Turó Gros de Céllecs	<p><span><span><span><span>Es té constància de la localització de restes arqueològiques en aquest indret des del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer estudi del jaciment el va fer J. Serra Ràfols, que va descriure la topografia i les restes visibles i va presentar una planimetria realitzada per M. Ribas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres intervencions arqueològiques les va fer el Grup d'Arqueologia de Vilassar de Dalt, durant la dècada dels anys 70 del segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es té constància de les intervencions que hi va fer J. Ventura i el seu grup, en una de les torres de defensa, en una data indeterminada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1981 al 1987 un equip de la Diputació de Barcelona, dirigit entre d’altres per J. Sanmartí, va dur a terme una sèrie d'intervencions arqueològiques, que van permetre documentar l'assentament amb dades més precises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, el jaciment és objecte d’intervencions arqueològiques, durant campanyes als estius, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament d’Òrrius, el Parc Serralada Litoral i els Amics de la UNESCO.</span></span></span></span></p> <p> </p>	41.5568100,2.3386600	444851	4600782		08153	Òrrius	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg1.jpg	Legal	Ibèric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural			Inexistent	2022-06-23 00:00:00	Virgínia Cepero González		81\|79	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:18
90586	Turó de Gironella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-gironella-0	<p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1987) “La Laietania ibèrica”. </span><em><span>Estudi d'arqueologia i d'història</span></em><span>, 1. Barcelona: Universitat de Barcelona, p.654 - 655.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	VI-I aC	El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït.	<p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment iberoromà, del qual es té coneixement per la menció que en fa Marià Ribas a la seva obra (RIBAS, 1952:48), on dona la notícia de les excavacions a l’indret, pels volts de l’any 1930, per part del Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’autor, es localitzaven restes d’un nucli d’hàbitat i una gran quantitat de fragments de ceràmica ibèrica en superfície. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, degut a la inexistència de dades exhaustives sobre els materials recollits i de les estructures antigament documentades, no és possible determinar la tipologia i adscripció cronològica concreta del jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2009, va permetre documentar un mur en estat força precari, sense poder determinar si es tractava d'un mur de feixa o d'una estructura arqueològica de major entitat.</span></span></span></span></p>	08153-63	Coll de Gironella	<p><span><span><span><span>Durant la dècada dels anys 30 del segle passat, el jaciment va ser objecte d’excavacions realitzades pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi van detectar actuacions de clandestins i furtius.</span></span></span></span></p>	41.5446200,2.3643400	446982	4599413		08153	Òrrius	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90586-63jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90586-63jpg0.jpg	Inexistent	Ibèric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2022-05-26 00:00:00	Virgínia Cepero González		81\|79	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:18
92706	Jaciment del Castell de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-palafolls	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (1993). Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. reg.: 1632.</p> <p>- DALMAU, R. (1969). <em>Els castells catalans</em>. Barcelona. Editorial Rafael Dalmau. </p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'L’actuació arqueològica al recinte jussà del castell de Palafolls (Palafolls. Maresme)', a les Actes del <em>I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya.</em></p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'Les excavacions al castell de Palafolls' a les actes <em>L'arquitectura militar medieval, I jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme</em>, Mataró, 13-30 octubre 1999.</p> <p>- PUIG I BOADES, Isidre. 'Castell de Palafolls, estudi gràfic i nota descriptiva', al <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, nº 217, Barcelona, pp. 33-40.</p>	IX-XIX	S'ha perdut, amb el temps, part de les parets de murs i estructura arquitectònica. Hi ha pèrdues, fissures i esquerdes notables en molts dels espais del castell. En procés de consolidació.	<p>El castell de Palafolls és una fortificació ubicada dalt d'un serrat a 158 metres sobre el nivell del mar, que domina la vall del riu Tordera al seu pas pel terme de Palafolls. Està documentat des de l'any 1035. El 1880 va passar a ser propietat de l'Estat.<br /> <br /> Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes, el sobirà, més alt i format per un cos massís, fortificat; i el recinte jussà, d'època gòtica, que forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les restes d'una gran torre.<br /> <br /> La intervenció arqueològica realitzada l'any 1993, sobre una superfície de 170 metres quadrats, del recinte jussà del castell, va permetre documentar, en el que es coneixia tradicionalment com a pati d'armes, tres àmbits tocant a la muralla. Aquests habitatges es comunicarien amb la torre de guaita que hi ha a l'extrem de tramuntana. S'haurien construït en època baix medieval, i haurien perdurat ocupats fins a finals del segle XVII, moment en què s'ha documentat un nivell d'abandonament que correspondria a l'enderroc de la teulada i les parets. La comunicació entre aquest pati i el recinte sobirà sempre hauria funcionat com es fa actualment, és a dir, amb dues entrades independents.<br /> <br /> Els materials documentats durant aquesta intervenció mostren un ampli ventall de produccions ceràmiques amb cronologies que oscil·len entre els segles XIII i XIV, destacant un fragment d'una peça decorada amb verd i manganès que mostra a la part central una figura humana que sembla representar un bisbe amb atributs episcopals clars (una mà amb un gúa decorat amb una creu, on es observa un bàcul, i les restes del que podria ser la tiara episcopal). La resta de materials documentats es limiten a algunes mostres de metalls, tres monedes no identificables i una base d'una copa de vidre.</p> <p>Prospectada la zona i els seus voltants, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme de l'any 2008, no s'han trobat evidències que corroborin l'existència de restes ibèriques.</p>	08155-41	Carrer Camí del Castell, 28-54		41.6789700,2.7351000	477952	4614168	800-1879	08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-5.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Cultural			BCIN	2023-09-18 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Existeix un Pla Director realitzat el 2021. Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.	94\|85	1754	1.4	1760	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:18
92707	Forns de Can Puigvert o Forns del Molí d'en Puigverd	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-puigvert-o-forns-del-moli-den-puigverd	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- OLESTI VILA , O. (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.</p>	XVIII-XX	Parcialment destruït.	<p>Gràcies a la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes de tres forns en una de les seccions de la planta depuradora. Aquestes restes han quedat al descobert fruit de les obres d'adequació de la carretera de Tordera a Palafolls.<br /> <br /> Les restes documentades corresponen a tres forns treballats amb maons, lligats amb morter de calç, excavats al tal·lus, de funcionalitat i cronologia indeterminades. La conservació d'aquests tres forns és desigual, presentant un d'ells un alt grau d'arrasament, mentre que els altres dos, situats més a l'est es conserven gairebé del tot.<br /> <br /> Segurament, aquests forns tenien relació amb la masia de Can Puigverd.</p>	08155-42	Molí d'en Puigverd		41.6874500,2.7438100	478679	4615107		08155	Palafolls	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5869.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5871.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5872.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5873.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5876.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-01-09 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		119\|94	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:18
93814	Plaça Mas Tit, Mas Dalmau o Mas Burguet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-mas-tit-mas-dalmau-o-mas-burguet	<p>- <span lang='CA'><span><span><span><span>BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XX	L'estat de la plaça és bo tot i que el mas ha desaparegut.	<p>Al lloc on s'aixecava el casal del mas Tit actualment hi ha una plaça anomenada plaça de Mas Tit. La seva quintana, com la majoria de les seves terres entorn del mas, varen nodrir els primers solars per edificar el que ara coneixem com a barri de Santa Maria, a la dècada dels 60 i 70 del segle XX. </p> <p>Havia estat un gran casal, amb portal adovellat i diverses finestres de pedra, una amb arc lobulat, una amb permòdols lobulats i llinda recta, i una tercera amb permòdols i llinda recta.</p> <p>L'aspecte actual -que dista molt de l'original-, és d'una plaça amb bancs, gronxadors, diversos arbres i pista central rodona feta en ciment.</p> <p>Es documenta la plaça amb la possibilitat de qui hi hagi restes arqueològiques de l'antic mas Tit. </p>	08155-122	Plaça de Mas Tit	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas Burguet, el primer nom amb què trobem documentat el Mas Tit, és el 1401 quan Asbert Garangou, en nom de la seva dona, Blanca Burguet, en reclamava la propietat al jutge, i recelós de la propietat Asbert demanava pena de 60 sous a tothom qui volgués passar per les possessions del mas Burguet.</p> <p>Ens consta ja en el capbreu de 1435 a Antònia, muller de Nicolau Burguet, àlies Ferran, molt possiblement senyora del mas, però no sabem les propietats que van declarar. Sí que el 1502 ja tenim una clara visió del que era el mas, amb la seva casa, hort, era i quintana.</p> <p>La següent notícia del mas és al capbreu conservat del terme del Castell, el del 1583 on l'Esteve Burguet capbrevava el mas, ara de vint-i-quatre jornals.</p> <p>Pel mas continuava prestant els mateixos censos que el 1502.</p> <p>Beneta Burguet, que va fer testament davant notari de Pineda el 24-3-1620, vengué el mas a Jaume Xirau el 19-12-1606, segons consta en acta feta a la Vilanova de Palafolls, i aquest el 26-7-1630, davant notari del Montpalau, el va vendre a Joan Nadal, i aquest el 2-1-1654 per set-centes setanta-nou lliures el va vendre a Joan Pau Perpinyà, Ciutadà Honrat de Barcelona amb domicili a Girona. La seva vídua, Magdalena i el seu fill Joan Baptista van vendre el mas el 27-1-1662 a Antoni Dalmau, que tenia el dret de lluir i quitar el mas comprat, per 154 lliures i 10 sous a Pere Pau Burguet el 20-4-1647, que tenia per herència de la seva mare Beneta.</p> <p>Antoni Dalmau capbrevava el mas l'any 1665.</p> <p>Al segle XVIII segueix en mans dels descendents dels Dalmau, tot i que al capbreu del 1792 no hi vivien, el seu propietari útil era Antoni Reixach Dalmau Torrelles, resident a Riudarenes.</p> <p>El 1818 les propietats que tenia Joan Dalmau Torreyas eren una casa, el mas Dalmau, i 16,66 'fanegas' de secà i 2,66 de bosc, en total 19,32 'fanegas'.</p> <p>A la segona meitat del segle XIX la família continuava vivint a Riudarenes, i a la casa hi trobem, segons els primers padrons conservats a l'Ajuntament, la família Borrell Marquès de masovers. Sembla que en aquest moment és quan la casa seria coneguda com a Cal Tit, en desconeixem el motiu, però sembla relacionada amb la família Borrell, una branca de la qual arrossegaven el motiu d'una casa que compraren al carrer Major. El 1911 el mas es va dividir en tres habitatges. El 1924 hi continuava la família Lloberes i hi havia també la família Puig Grimal i la família Dalmau Torrent.</p> <p>Maria Dalmau Bassegoda havia heretat les tres quartes parts del mas del seu pare, en Pere Dalmau Masferrer, i el quart restant li donen per cessió a Francesc Ballicrosa Tostet i al Ramon Verdaguer Grau com a hereus de confiança de Teresa Masferrer i Gassiot. Maria Dalmau va vendre el mas i les seves terres el 19-11-1891 a Josep Capdevila Balderich per 47.500 pessetes, del qui feia temps que rebia préstecs, Josep es va casar amb Josepa Moner Alsina, de Palafolls. D'aquest matrimoni no hi hagué fills, i la propietat fou heretada pel nebot de la Josepa, en Narcís Moner i Mas, i els seus fills van vendre a solars les terres del mas, creant-se el barri de Santa Maria.</p>	41.6783720,2.7295260	477488	4614102		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93814-mas-tit-2.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-09-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig	L'antic mas Tit es troba documentat al segle XV. Les restes arqueològiques són d'època medieval.		1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:18
95046	Forns de calç de Valldejuli	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-valldejuli		XVIII	Molt destruït.	<p>Es pot veure una resta molt escapçada d'un dels dos antics forns de calç de Valldejuli. Un té la boca inferior escapçada des que es va eixamplar el camí. Durant molts anys va servir d’abocador.</p> <p>L'altre, emboscat, té una part de la xemeneia enfonsada. Aquest darrer no s'ha pogut localitzar.</p>	08155-220	Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís.	<p>Segons Salicrú (2015) es poden veure dos forns de calç a la finca de Can Valldejuli. Can Valldejuli és una casa documentada ja al segle XIII, tot i que durant molts segles va ser coneguda com a Can Valldejuli d’Avall, per diferenciar-lo d’un altre Can Valldejuli anomenat de Munt, molt a prop l’un de l’altre.</p> <p>S’hi va construir una torre de defensa al segle XVI i passa a anomenar-se Can Valldejuli de la Torra.</p>	41.6556836,2.7277691	477333	4611584		08155	Palafolls	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95046-valldejuli-forn-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-10-10 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		119	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:18
58235	Camí del Mig / Escola verge de Montserrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-escola-verge-de-montserrat	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	II-I aC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície. Es tracta de produccions locals d'àmfora ibèrica i romana i fragments de claus de ferro amb cabota quadrangular.</p>	08172-41	Camí del Mig, s/n	<p>Primeres troballes realitzades l'any 1979 per Pere Casasola.</p>	41.4926000,2.3479200	445569	4593648		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres			Inexistent	2022-10-21 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar.	81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58236	Camp de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-mar	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p>	I-VdC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Notícies antigues sobre la troballa a uns 5 metres s.n.m de restes romanes indeterminades. En la bibliografia només es fa referència a la troballa d'àmfores, sense especificar-ne la tipologia.</p>	08172-42	Carrer Rafael Casanova, s/n	<p>Troballa realitzada per Joan Gómez.</p>	41.4963300,2.3731900	447682	4594046		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			Inexistent	2022-10-21 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Les dades d'ubicació d'aquest jaciment a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat i les del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Ambiental Històric de Premià de Mar, no coincideixen. En el primer cas les situa més al sud, mentre que en el catàleg municipal s'ubiquen per damunt del carrer Rafel de Casanova.	83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58237	Can Batlle (jaciment); Can Comes - Can Batlle	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-jaciment-can-comes-can-batlle	<p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p>	I-II dC	notícies orals segons les quals es van repartir les monedes.	<p>Notícies orals de la troballa d'un tresoret composat per una quinzena de monedes d'època romana que aparegué dins una amforeta. Un dels obrers recordava haver llegit el nom HADRIANUS.</p>	08172-43	Camí Ral, 44	<p>Jaume Álvarez va dir que unes obres al celler de cal Metge aparegué un tresoret de monedes que els obrers es repartiren. Però a l'any 1999, Regina Balaguer i Carme Lleonart, dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Premià de Mar, confirmen que la troballa s'efectuà a Can Batlle.</p>	41.4884240,2.3569168	446317	4593178		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial			Inexistent	2022-10-21 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	En alguna bibliografia s'atribueix, per error, la troballa a Cal Metge.	83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58238	Can Colomer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-1	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archeològique. Paris. LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1. Mataró, pàg. 20 . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p>	I-II dC.	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Troballa en superfície de material arqueològic antic. Es tracta de material d'època romana sense determinar i un fragment d'un paviment d'opus signinum descontextualitzat. Per tant, fins que futures intervencions no determinin l'existència d'estructures romanes in situ, amb context arqueològic, no es pot parlar de cap establiment antic.</p>	08172-44	Camí del Mig, s/n		41.4912900,2.3472700	445514	4593503		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			Inexistent	2022-10-21 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58239	Can Fitó; Davant de Can Fitó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fito-davant-de-can-fito	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	II aC-IIdC	Destruït en part	<p>Troballa de materials arqueològics descontextualitzats durant unes obres d'instal·lació d'un col·lector que es concreten en ceràmica d'època ibèrica (vora de kalathos) i romana (ceràmica comuna local i africana, àmfora itàlica i local, tègula) i una ascla de sílex.</p>	08172-45	Camí Ral, s/n	<p>Durant la realització de les obres del col·lector, l'AECC de Premià de Mar realitzà una recollida de materials.</p>	41.4920400,2.3674400	447198	4593574		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58239-foto-08172-45-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58239-foto-08172-45-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58239-foto-08172-45-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial			Inexistent	2022-10-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya porta el nom de 'Davant de Can Fitó'.	81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58240	Can Fontanills (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanills-jaciment	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	II-I aC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície. Es tracta de dos fragments rodats: un fragment informe de vernís negre i un de ceràmica ibèrica comuna feta a torn.</p>	08172-46	Carrer Enric Granados, s/n	<p>Recull realitzat a la dècada de 1980.</p>	41.4943200,2.3595700	446543	4593832		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial			Inexistent	2022-10-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar.	81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58241	Can Martí Dòria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-doria	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1989). Síntesi arqueològica de Teià (IV). El món romà (continuació); dins Butlletí informatiu local i municipal, núm. 26. Teià, pàg. 9. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	I-XIV dC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana i potser medievals que no foren recollits i que tampoc se n'especifica la tipologia.</p>	08172-47	Camí del Mig, s/n	<p>Troballa realitzada a la dècada de 1980.</p>	41.4928400,2.3538400	446064	4593671		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-3.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			Inexistent	2022-10-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		83\|85\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58242	Can Salomó / carrer Enric Granados	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salomo-carrer-enric-granados	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2001). Memòria dels treballs de seguiment arqueològic duts a terme durant la urbanització dels terrenys de Can Salomó (Premià de Mar, maig-juny de 2001). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	I aC-I dC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica i romana dels que no se n'especifica la tipologia.</p>	08172-48	Carrer Enric Granados, cantonada Riera de Premià	<p>Troballa realitzada a finals de la dècada de 1970 i inicis de 1980.</p>	41.4920646,2.3535729	446040	4593584		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial			Inexistent	2022-10-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar.	81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58243	Carrer Alegria / carrer Eixample	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-alegria-carrer-eixample	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	II-I aC	Destruït en part	<p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície durant unes obres realitzades a la cruïlla dels carrers Alegria i Eixample. El material documentat consisteix en fragments de ceràmica comuna ibèrica i romana i dos fragments d'ímbrex.</p>	08172-49	Carrer Alegria / carrer Eixample	<p>Recull realitzat el juliol de 1997.</p>	41.4919200,2.3573500	446356	4593566		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58243-foto-08172-49-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58243-foto-08172-49-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58243-foto-08172-49-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar.	81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58244	Carrer Antoni Gaudí / Escola Verge de Montserrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-antoni-gaudi-escola-verge-de-montserrat	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	I-V dC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana. El material documentat consisteix en ceràmica comuna, àmfora ibèrica i àmfora romana.</p>	08172-50	Carrer Antoni Gaudí, s/n	<p>Jaciment documentat l'any 1979 per Pere Casasola. Posteriorment, uns obres que realitzaven una rasa de 2 metres de fondària al carrer informaren a J. Bagà de la troballa de material arqueològic d'època romana, sense que es pugui saber-ne la tipologia.</p>	41.4926338,2.3511824	445841	4593649		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58244-foto-08172-50-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58244-foto-08172-50-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58244-foto-08172-50-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			Inexistent	2022-10-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58245	Carrer de la Mercè	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-merce	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, R; CARMONA, M. del C; CAZORLA, F. i MONTLLÓ, J. (1998).Memòria de les intervencions arqueològiques dutes a terme en l'assentament iberoromà del carrer de la Mercè (Premià de Mar, El Maresme). Inèdit. COLL, R; CARMONA, M. del C; CAZORLA, F. i MONTLLÓ, J. (1998). L'assentament iberoromà del carrer de la Mercè (Premià de Mar, El Maresme), dins Laietània, 11. Museu de Mataró. Mataró, pàgs. 71-94. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	I aC.	Destruït en part	<p>Restes d'un habitatge d'època republicana de la que es documentaren tres habitacions, una de les quals estava molt destruïda a causa de canalitzacions modernes. Els murs tenien entre 50 i 60 cm d'alçada i 40 cm d'amplada; el més llarg feia 5,2 metres. Estaven fets de pedres petites irregulars lligades amb fang, amb presència de tègula i algun fragment d'opus signinum. Es detectà restes d'estuc blanc en dos dels tres murs. El paviment era de terra batuda. En el que seria l'interior de les habitacions es documentaren gran quantitat de pondus, que indicaria la presència d'un teler domèstic; i restes de recipients d'emmagatzematge (dolia). La datació ve donada per la presència de ceràmica de vernís negre (Cales, Campaniana A tardana), àmfora itàlica (Dressel 1); àmfora local (Pascual 1).</p>	08172-51	Carrer de la Mercè	<p>Jaciment localitzat l'any 1997, durant les obres de renovació de la xarxa de clavegueram. Es va realitzar un seguiment que detectà la presència de nivells arqueològics i restes d'un mur. Tot seguit es decidí realitzar una excavació arqueològica.</p>	41.4953800,2.3555100	446205	4593952	75 - 25	08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià	81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58246	Carrer Gibraltar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gibraltar	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	II-I aC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana. El material documentat consisteix en una nansa pertanyent a una àmfora romana d'origen italo-pompeià (Dressel 1).</p>	08172-52	Carrer Gibraltar, 44	<p>Troballa realitzada, l'any 1995, a l'alçada del número 44 del carrer durant la realització d'una rasa.</p>	41.4894700,2.3561700	446255	4593295		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià	81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58247	Passatge Prim / Verge de Montserrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-prim-verge-de-montserrat	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	IV-I aC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica. El material documentat consisteix en dos fragments de ceràmica comuna i àmfora ibèriques.</p>	08172-53	Passatge Prim cruïlla amb Carrer Montserrat	<p>Troballa realitzada, l'any 1997, durant la realització de les obres de prolongació del carrer Montserrat.</p>	41.4946300,2.3562500	446266	4593868		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-3.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià	81\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58248	Carrer Marina / carrer M. Jacint Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-marina-carrer-m-jacint-verdaguer	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	IV-I aC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica. El material documentat consisteix en dos fragments informes de ceràmica ibèrica sense determinar-ne la tipologia.</p>	08172-54	Carrer Marina, cantonada amb carrer Mn. Jacint Verdaguer	<p>Troballa realitzada, l'any 1997, durant la realització de les obres en aquest carrer.</p>	41.4917300,2.3543500	446105	4593547		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-3.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià	81\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58249	Carrer Pau Casals / carrer Elisenda de Montcada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pau-casals-carrer-elisenda-de-montcada	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Nota sobre un testimoni de l'Edat del Bronze a Premià de Mar (El Maresme); dins XI Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, pàgs. 159-163 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	XII-VIaC	Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació.	<p>Durant la realització d'unes obres al carrer Pompeu Fabra, es va localitzar a 3 metres de fondària un fragment ceràmic que s'ha atribuït a l'època del bronze final - primer ferro. El fragment pertany a una gran tenalla feta a mà del tipus Maluquer XXXIX, amb decoració a la paret externa de dos cordons amb digitacions.</p>	08172-55	Carrer Pompeu Fabra	<p>Troballa realitzada, entre 1986 i 1987, durant la realització de les obres en aquest carrer.</p>	41.4921400,2.3608100	446645	4593589		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58249-foto-08172-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58249-foto-08172-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58249-foto-08172-55-3.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià	79\|76	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58250	Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-prat-de-la-riba-carrer-gibraltar	<p>ALVAREZ, Jaime (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p>	I-V dC	Segons sembla es va destruir.	<p>Segons publicava Álvarez (1978) 'Por los años 20 corria la noticia de que frente a la iglesia se habían encontrado unos enterramientos antiguos, que fueron tapados por las obras de edificación'. Aquesta noticia la recull Marta Prevosti (1981) però hi afegeix 'Entre els carrers de Prat de la Riba i Gibraltar (per tant, ja no és davant l'església) ... s'hi va trobar una tomba que, segons ens han dit, era com les de la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona'. Referències orals recollides per Marta Prevosti (1981) que detallen la troballa d'una estructura que es va identificar com una tomba d'època romana similar a la necròpolis de la Plaça Vila de Madrid de Barcelona.</p>	08172-56	Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar		41.4890600,2.3557600	446221	4593250		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La primera referència bibliogràfica (Álvarez, 1978) no cita cap font. Després M. Prevosti (1981:128) fa referència a la publicació d'Álvarez (1978) però hi afegeix dades que no surten al referit article i a més es basa en una font oral que no cita. A més a més les localitzacions no coincideixen. Per si això fos poc, la fitxa A-16 del Catàleg municipal marca un polígon que tampoc té res a veure amb les altres dues ubicacions orals.	83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58251	Cruïlla dels carrers Ramon i Cajal amb Camí del Mig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruilla-dels-carrers-ramon-i-cajal-amb-cami-del-mig	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	I-V dC	notícies antigues. En part es pot haver destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes.	<p>Durant la construcció de l'edifici del carrer Ramon y Cajal número 39 es van trobar materials arqueològics d'època romana i un mosaic.</p>	08172-57	Camí del Mig a la cruïlla amb el carrer Ramon i Cajal	<p>Troballes realitzades els any 1970, segons informacions orals que no s'especifiquen.</p>	41.4967800,2.3534700	446036	4594109		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58252	Els Frigorífics / Illa de Premià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigorifics-illa-de-premia	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2000). Memòria dels treballs de seguiment arqueològic duts a terme durant l'execució de la segona fase del projecte de construcció del conjunt 'Illa de Premià', situat en els antics Frigorífics del Maresme, SA. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. QUADRADA LLOVERA, Roger (2000). Seguiment arqueològic a l'antic edifici dels Frigorífics. Premià de Mar (Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p>		Destruït en part	<p>Durant la construcció del complex urbanístic 'Illa de Premià' que abastava el quadrant comprès entre els carrers del Pilar (a migdia), Montserrat (nord), Elisenda de Montcada (llevant) i Joan Prim (ponent), es documentaren tres abocadors d'època romana. En el primer es documentaren restes d'àmfora (itàlica, tripolitana antiga), vernís negre (Campaniana A tardana, calenes) i ceràmica comuna ibèrica que daten el conjunt entorn el 125-75 aC. El segon abocador es podia datar entre el 70 aC i el 30 dC. El darrer dels abocadors estava parcialment destruït per unes obres dels anys 1960 i tenia una cronologia similar, segles I aC- I dC. En una segona fase del projecte (1999) i durant la realització de seguiments arqueològics es documentaren descontextualitzats en un nivell antic de riera, fragments de ceràmica neolítica d'estil Montboló i de parets de grans cordons horitzontals llisos. Els darrers treballs arqueològics, desenvolupats els anys 2001 i 2002 no pogueren localitzar cap estructura arqueològica, però en un dels estrats d'aportació natural es localitzaren fragments de material ceràmic d'època prehistòrica, ibèrica i romana, la majoria amb un nivell molt alt de desgast o rodament.</p>	08172-58	Carrer del Pilar, s/n	<p>Primers treballs arqueològics realitzats els anys 1998 i 1999 amb motiu de la urbanització de la zona. L'any 2001 i 2002 es realitzà una nova intervenció arqueològica amb motiu de la construcció d'un aparcament.</p>	41.4947500,2.3576100	446380	4593881		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-3.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Antic\|Romà\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià	78\|79\|80\|83\|76	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58253	Fàbrica del gas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-gas	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	II aC-V dC	Destruït en part	<p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de l'antiga fàbrica de gas en dependències municipals. El material ceràmic antic documentat consisteix en àmfora (itàlica i local), ceràmica comuna ibèrica i romana, dolia i material constructiu (teula).</p>	08172-59	Avinguda Joan XXIII, 2-8	<p>Troballes realitzades durant els anys 1996 i 1999.</p>	41.4891200,2.3526500	445961	4593259		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià	83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58254	Gran Via de Lluís Companys 229 / vil·la de la Gran Via	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-229-villa-de-la-gran-via	<p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BARRAL, Xavier (1978). Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana, núm. 77. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BONAMUSSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes en la comarca del Maresme; dins Cingles, núm. 11. Mataró, pàg. 2-4. CARPIO, Isabel i COLL, Ramon (1987). Resultats de l'excavació d'urgència al solar de la Gran Via 229 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. CUYÀS, J. M. (1977). Història de Badalona, vol. III. Badalona, pàg. 350 DELMAR, J. (1969). Ochenta metros quadrados de mosaico romano en Premiá de Mar; dins El Noticiero Universal del 13 de març de 1969. FORASTER, P. (1969). Hallazgo de una villa romana del siglo XII (sic) en Premiá de Mar; dins La Prensa del 22 de març de 1969. GÓMEZ, Joan (1970). Premià arqueològic; dins Guia del Patronat Catequístic de Premià de Mar, núm. 177. Premià de Mar, pàgs. 2-4. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Família, núm. 8. Premià de Mar, pàg. 12. MORAGAS, Salvador (1969). Material d'excavacions; dins Guia del Patronat Catequístic de Premià de Mar, núm. 168. Premià de Mar, pàg. 2. MORENO, A. (1969). Hallazgo arqueológico en Premiá de Mar; dins Tele-Exprés del 25 de març de 1969. Mosaic romà; dins Butlletí de l'AECC, núm. 5. Premià de Mar, 1979, pàg. 2. Noticiari. Guia del patronat catequístic de Premià de Mar, núm. 165. Premià de Mar, 12 de maig de 1969, pàg. 9. Noticiari. Guia del patronat catequístic de Premià de Mar, núm. 167. Premià de Mar, 15 de juliol de 1969, pàg. 5. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. ROSSELLÓ, M. (1970). Premià de Mar. Aniversari; dins El Maresme, núm. 21. Mataró, pàg. 9.</p>	I -VI dC	Destruït en una gran part	<p>Important vil·la romana que cal relacionar amb les troballes d'Horta Farrerons. Fou descoberta l'any 1969, però es va destruir sense poder fer una excavació completa. Només es va realitzar una campanya de salvament. Destaca la troballa d'un mosaic policrom amb la representació de motius geomètrics (el motiu central eren octògons), realitzat en dues fases: la primera d'època severa i la segona baix imperial. Les seves dimensions eren 8,2 x 5,32 metres. A sota, hi havia dipòsits d'ús indeterminat. I per damunt tombes que es daten entorn els segles XVII o XVIII. Entre els anys 1999 i 2000 es documentaren diversos murs, dos llars de foc, tres fornals, una cisterna i diversos nivells arqueològics amb ceràmica d'època romana. Tot això es documentà en una estreta franja, que era la rasa d'instal·lació d'un col·lector, i, per tant, en unes circumstàncies que dificulten la interpretació i la relació entre les diverses estructures.</p>	08172-60	Gran Via de Lluís Companys, 229	<p>Vil·la romana descoberta arrel de la construcció de blocs de pisos. Tot i la importància i espectacularitat de la troballa no es va poder fer una excavació sistemàtica. Tan sols es realitzà un salvament de les restes i dels mosaics policroms que es dipositaren al Museu d'Arqueologia de Catalunya, llavors depenent de la Diputació. Entre els anys 1999 i 2000, amb motiu de la instal·lació d'un col·lector al carrer Jacint Verdaguer, es realitzà un control arqueològic i l'excavació dels sectors amb resultat positiu.</p>	41.4950200,2.3624500	446784	4593908		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial			BCIL	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià i el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Tot i la campanya de salvament per part del Museu d'Arqueologia de Catalunya es desconeix cap tipus d'informe, memòria, treball o estudi. Només s'han fet estudis dels mosaics.	83\|80	1754	1.4	1761	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58255	Gran Via de Lluís Companys enfront del mercat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-enfront-del-mercat	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	I aC-I dC	Destruït en part	<p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de la Companyia de Gas Natural de ceràmica antiga. El material arqueològic documentat consisteix en àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica i ceràmica ibèrica feta a mà.</p>	08172-61	Gran Via de Lluís Companys cruïlla carrer de la Plaça	<p>Troballes realitzades l'any 1994.</p>	41.4916400,2.3556700	446215	4593536		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-3.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Donada la descripció del material que es fa a la fitxa del catàleg municipal no es veu cap indici de materials del segle I dC. sense ceràmica d'importació ni cap altre indicatiu la cronologia s'hauria de revisar. Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià.	81\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58256	Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-entre-els-carrers-de-la-placa-i-joan-prim	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	II-I aC	Destruït en part	<p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament del carrer. El material arqueològic documentat consisteix en ceràmica ibèrica i material constructiu (teules i ímbrex).</p>	08172-62	Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim	<p>Troballes realitzades a partir d'un seguiment de màquines realitzat entre setembre i novembre de 1996.</p>	41.4949300,2.3643900	446946	4593896		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià.	81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58257	Mas Foxà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-foxa	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià. Guia turística , pàg. 27. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1992). El jaciment arqueològic de Mas Foixà (Premià de Mar). Full Informatiu, 28. Premià de Mar, pàgs. 2-4. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. GÓMEZ, J. i COLL, Ramon (1990). Un dolmen a Premià de Mar?; dins Full Informatiu, núm. 22. Premià de Mar, pàg. 7.</p>	I aC- I dC	Destruït en part	<p>En aquest indret hi havia el Mas Foixà, però a la dècada de 1970 es va enderrocar per fer-hi una promoció d'habitatges, durant les tasques d'excavació dels fonaments es documentaren fortuïtament material ceràmic arqueològic. El material documentat consistia en ceràmica d'època romana: 4 fragments de coll, vora i arranjament de nansa d'àmfora del tipus Pascual 1.</p>	08172-63	Carrer Santiago Rusiñol, cantonada Gran Via de Lluís Companys	<p>Troballa realitzada a mitjans de la dècada de 1970.</p>	41.4949200,2.3643900	446946	4593895		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-3.jpg	Legal	Neolític\|Antic\|Romà\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Segons notícies orals de l'antiga masovera del Mas Foixà, hi havia dues grans pedres amb una tercera pedra de sostre a l'interior de les quals s'hi havien trobat morts. Aquestes pedres s'havien utilitzat per recolzar-hi canyissars i altres elements vegetals. Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià.	78\|80\|83\|76	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58258	Palmar Hotel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmar-hotel	<p>ÁLVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià. A:Butlletí A.E.C.C. . Premià de Mar, pàg.10. ARXÉ, J.; COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). PALMAR Hotel, Premià de Mar. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989; dins Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Barcelona, pàg. 164. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, R. i CAZORLA, F. (1987). El jaciment del Palmar Hotel. Campanya de salvament de 1984; dins El Museu, 1. Premià de Mar, pàgs. 7-9. COLL, Ramon (1988). El comerç al llarg de la història. L'època imperial romana (ss I-V dC). Unió de botiguers de Premià de Mar; dins Butlletí Informatiu, núm. 20. Premià de Mar, pàg. 10. COLL, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià de Mar. Guia turística de Premià de Mar, pàg. 28. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i JÀRREGA, Ramon(1993). Anforas itálicas de época tardorromana en Hispania. Los hallazgos del Palmar Hotel (Premià de Mar, Barcelona); dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 66. Madrid, pàgs. 310-323. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Familia. Premià de Mar, pàg.12 . LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme . Mataró, pàgs.19 i 20 . OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. QUADRADA LLOVERA, Roger (2002). Prospecció arqueològica en la parcel·la delimitada pels carrer d'Enric Borràs i de Torrent Malet. Comissaria mossos esquadra. Premià de Mar (el Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p>	I aC-V dC	En part destruït	<p>Restes d'una necròpolis i possible assentament d'època romana descoberts l'any 1976 en rebaixar els terrenys de manera totalment destructiva. Només es va poder recuperar els materials provinents de tombes en àmfores (Dressel 2-4 tardà o Gricignano), en teules. Es calcula que podrien haver-hi unes 70 tombes. Una tomba, pertanyent a un nen, presentava en el cap una corona feta de cargol punxenc (Múrex brandaris). Una altra tomba, es trobava recoberta d'opus spicatum, en peces de ceràmica de 7 x 4 x 2 cm. I en el cap tenia una corona de cargols, petxines i vidre de quars.</p>	08172-64	Entre el passeig St. Joan Baptista de La Salle, els torrents Malet i Castells i el club de tenis.	<p>L'any 1976 es destruí una extensa necròpolis en la remoció dels terrenys i només es pogueren recollir literalment darrera l'excavadora restes de tombes diverses. L'any 1984 es realitzà una excavació d'urgència a la zona sud, que consistí en l'obertura d'una cala de sondeig de 2 x 2 metres en la que es documentà una tomba de teules d'època romana.</p>	41.4871000,2.3487100	445631	4593037		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			BCIL	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià.	83\|80	1754	1.4	1761	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58259	Passatge Banyoles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-banyoles	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p>	I-V dC	notícies antigues. En part destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes.	<p>Segons informació oral de Joan Gómez que recull Prevosti (1981), durant unes obres en un lloc no precisat del Passatge Banyoles, es van descobrir les restes d'un mosaic romà que segons sembla fou destruït.</p>	08172-65	Passatge Banyoles	<p>Troballa efectuada entre 1960 i 1970.</p>	41.4909500,2.3490400	445661	4593464		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58260	Plaça de la Sardana / Vapor Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-sardana-vapor-vell	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1995). Restes iberoromanes a la zona del 'Vapor Vell' (Premià de Mar); dins la XI Sessió d'Estudis mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 145-157.</p>	VI aC-IIdC	Destruït en part	<p>Troballes superficials de material ceràmic d'època iberoromana, entre les que destacaven imitacions de Terra Sigil·lada aretina. L'any 1995, durant un seguiment de màquines, es documentaren nivells i ceràmica del primer ferro (650 - 550 aC), però dins el llit d'una antiga riera i, per tant, es tractava de material arrossegat.</p>	08172-66	Carrer Eixample	<p>Troballes realitzades en diferents fases: entre 1979 i 1981, el 1986 i el 1995 arrel d'un seguiment de màquines.</p>	41.4914900,2.3575600	446373	4593519		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-3.jpg	Legal	Antic\|Ibèric\|Romà\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		80\|81\|83\|79	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58261	Vallpremià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallpremia	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	I aC- I dC	Destruït	<p>L'any 1979, durant la construcció d'aquests habitatges, es documentaren materials ceràmics arqueològics consistents en ceràmica comuna (ibèrica i romana), àmfora romana (Dressel 1C i Pascual 1) i ímbrex.</p>	08172-67	Carrer Mossèn Jacint Verdaguer	<p>Troballa realitzada l'agost de l'any 1979</p>	41.4958700,2.3632000	446847	4594001		08172	Premià de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Residencial			Inexistent	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià.	83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58262	Horta Farrerons; Vil·la de Can Farrerons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-farrerons-villa-de-can-farrerons	<p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2002). La vil∙la romana de Can Farrerons a la llum de les darreres intervencions. Propostes d'actuació arqueològica i de patrimonialització per a Premià de Mar (El Maresme); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 53‐70. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2005). La vil∙la romana de Can Farrerons (Premià de Mar, Maresme). Resultats de les darreres intervencions. Tribuna d'Arqueologia 2001‐2002, pàg. 167‐188. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. FONT, Josep i COLL, Ramon (2005). Memòria científica de la intervenció arqueològica a l'Horta Farrerons. Premià de Mar, El Maresme. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. FONT, Josep i TOR, Pere (2009). Pla director de l'edifici octogonal romà de l'Horta Farrerons. Premià de Mar. Centre d'interpretació vil·la romana de Can Farrerons. Inèdit</p>	I-VI dC	Molt bon estat la part excavada, però hi ha un sector amagat sota el carrer i escapçat per les pantalles del nou edifici.	<p>Important edifici octogonal d'època romana que formava part d'una gran vil·la o mansio. Consta d'una superfície de 735 m2 i 12 metres de costat, orientat segons els punts cardinals. La fase inicial de construcció i primera ocupació de l'edifici manté certs dubtes a nivell cronològic. De forma general es tendeix a pensar que es tracta d'una fundació baix imperial (segles III- IV dC), criteri argumentat per la geometria octagonal i els paral∙lels existents, generalment datats d'aquest període. Tot i així, hi ha un seguit d'indicis que permeten plantejar que es tractaria d'una fundació de finals del segle I o principis del segle II dC. El caràcter de l'edifici i la seva funcionalitat, en conjunt, manté també certs dubtes. La distribució dels diversos departaments de l'edifici permeten observar-hi la funcionalitat tradicional de la pars urbana d'una vil∙la romana: un atri central que actua com a distribuïdor, un conjunt d'habitacions que s'han d'interpretar com a cubicula amb avantsala, exedra, tricilinia i fins i tot potser oecus, així com els banys privats de la casa. Deixant de banda l'excepcional conservació del balneum, no ens han arribat restes de la funcionalitat de la resta d'habitacions. L'ús residencial de l'edifici finalitza vers finals del segle IV dC, moment en que s'enderroquen i amortitzen les termes. A partir d'aquest moment, durant tot el segle V i potser fins entrat el segle VI dC, pràcticament tota la superfície de l'edifici serà destinada a usos artesanals i productius. Tan sols els àmbits 2 i 3, a l'antic recinte termal, seguiran essent emprats com a habitatge. La resta de l'octàgon, fins i tot l'exterior, serà profundament transformat en una indústria, malmetent i desbastint totes les antigues estructures per les necessitats de les noves instal∙lacions. L'edifici acollirà en aquells moments una considerable instal∙lació vinícola, de la qual se n'ha conservat la sala de premsatge, diversos dipòsits i nombroses fosses per a la col∙locació de dolia, i un taller de forja de ferro, ben testimoniat per nombroses estructures de combustió. L'ocupació de l'edifici sembla finalitzar‐se entre els segle V i VI, període en el que s'abandonen totes les instal∙lacions i moment en el que, tant en la darrera zona habitatge com a l'exterior de l'edifici, s'hi realitzaran diverses inhumacions constituint una petita però significativa necròpoli tardoromana.</p>	08172-68	Carrer Enric Granados, cantonada Santiago Rusiñol	<p>Les restes arqueològiques de l'Horta Farrerons s'han descobert i excavat al llarg de 8 anys. Però, el principal període d'excavació arqueològica es desenvolupa durant l'any 2001, traient a la llum bona part del conjunt arqueològic. Durant l'any 2002 es procedí a la construcció del recinte que acull les restes, de la que se'n feu el seguiment arqueològic principalment durant la construcció dels fonaments. Els anys 2003 i 2004 únicament es van dur a terme unes breus campanyes de neteja i no fou fins l'any 2006 quan a través d'un conveni entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Caixa de Catalunya i l'Ajuntament de Premià de Mar es va obtenir suficient suport econòmic per dur a terme la segona gran fase d'excavació. Finalment, l'any 2008 es va realitzar la darrera campanya d'excavació, exhaurint pràcticament el jaciment inclòs en el recinte, mercès a un conveni entre l'Ajuntament de Premià de Mar i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.</p>	41.4958800,2.3620000	446747	4594003		08172	Premià de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús			BCIL	2022-10-27 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La singularitat de l'arquitectura de l'edifici octogonal de l'Horta Farrerons, constitueix un cas únic a Catalunya i pràcticament a la Hispania romana i al conjunt de l'occident de l'Imperi Romà. Tan sols els edificis octagonals de la Villa do Rabaçal (Penela, Coimbra), edificat al segle IV dC, i de Valdetorres del Jarama (Madrid), datat d'inicis del segle V dC, s'aproximen molt a l'arquitectura de l'Horta Farrerons.	83\|80	1754	1.4	1761	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58280	Torrent Castells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-castells	<p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7.</p>	II aC-V dC	desconegut	<p>Troballa superficial de ceràmica antiga d'època romana, consistent en dos fragments: un de teula i l'altre de dolia. El lloc de la troballa i el rodament visible dels fragments assenyalen que es tracta de ceràmica aportada per rierades, per tant, no es tracta d'un jaciment pròpiament dit.</p>	08172-86	Torrent Castells, a l'oest del terme municipal	<p>Troballa casual realitzada l'any 1980 per Pere Casasola</p>	41.4894000,2.3489100	445649	4593292		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu			Inexistent	2022-10-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58322	Carrer Aribau, 2-10	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-aribau-2-10	<p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. TRULLÀS LEDESMA, Òscar (2004). Intervenció arqueològica al solar del carrer Aribau, 2-19. Premià de Mar (El Maresme). Memòria de la intervenció. Direcció General de Patrimoni Cultural. Inèdita.</p>	III-VII dC	Destruït en bona part per unes obres. Pot ser que tingui continuïtat en altres parcel·les.	<p>Jaciment arqueològic d'època tardo romana de difícil adscripció ja que no es van detectar estructures, però sí diversos estrats en bossades on es documentà abundant material ceràmic i arqueològic.</p>	08172-128	Carrer Aribau, 2-10	<p>L'any 2004, les obres de construcció dels habitatges deixaren al descobert uns estrats cendrosos en el marge dels rebaixos del solar. Aquest fet casual, va motivar una intervenció arqueològica.</p>	41.4923200,2.3531400	446005	4593613		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2022-10-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58324	Can Manent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent-0	<p>CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1993). Restes arqueològiques a Can Manent; dins Catàleg de l'exposició 'Can Manent. Història d'una casa, història d'una família'. Premià de Mar, pàg. 4 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p>	II aC-IdC	Es desconeix si es conserven sectors.	<p>Troballa superficial, a l'entorn de Can Manent, de ceràmica antiga consistent en ceràmica de vernís negre (Campaniana A), ceràmica comuna ibèrica, àmfora (ibèrica, punico-ebussitana, itàlica, bètica, local), ceràmica comuna romana i material constructiu). També s'observen materials romans com a reaprofitament per les parets de la masia. Però es tracta de troballes descontextualitzades arqueològicament sense la presència d'estructures antigues.</p>	08172-130	Camí Ral, 54	<p>Troballes realitzades l'any 1986 durant les obres de pavimentació i enllumenat públic a Can Manent (masia de propietat municipal), per Jordi Corbella.</p>	41.4887700,2.3573500	446353	4593217		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic			Inexistent	2022-10-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58326	Can Boter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-1	<p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, Ramon (2002). Resultats del seguiment arqueològic efectuat en els terrenys de Can Salomó (Premià de Mar); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon (2009). Les darreres novetats arqueològiques a Premià de Mar (anys 2004-2007); dins XXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró.</p>	I-III dC	destruït	<p>Troballes de material ceràmic antic realitzades arrel de la intervenció arqueològica amb motiu del projecte de promoció d'habitatges. Es documentaren diverses tipologies ceràmiques de diverses èpoques, però sense context arqueològic. Tampoc es documentaren estructures. La proximitat de la riera i la manca de dades estratigràfiques fan pensar que es tracta de material aportat. La ceràmica documentada es tracta d'un fragment de l'edat del bronze, ceràmica ibèrica (comuna i a mà), ceràmica romana (comuna, àmfora itàlica, laietana, africana i material constructiu) i ceràmica moderna (blava catalana de la ditada).</p>	08172-132	Gran Via de Lluís Companys, cantonada Riera de Premià	<p>Intervenció realitzada l'any 2005 amb motiu del projecte de promoció d'habitatges a la zona de Can Boter, a la parcel·la 4, un terreny on s'hi havia de construir 23 pisos i un aparcament soterrani de dues plantes.</p>	41.4911500,2.3529100	445985	4593484		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Social			Inexistent	2022-10-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58354	Torrents Amell i Fontsana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-amell-i-fontsana	<p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. BOSCH DE DÒRIA, Marc (2004). Prospecció arqueològica a la finca de Can Amell, situada al carrer Rafael Casanova, núm. 3 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1997). Memòria del seguiment arqueològic dut a terme en les obres d'ampliació dels torrents Amell i Fontsana (Premià de Mar, El Maresme). Setembre-octubre de 1996. Servei d'Arqueologia. Inèdit. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana .</p>	II - I aC	es tracta d'una zona de torrent i, per tant, d'aportacions. Es desconeix si un camp annex conserva restes.	<p>Material ceràmic antic documentat arrel d'un seguiment de màquines en una zona de torrents i camps annexos. El material localitzat consisteix en ceràmica ibèrica (comuna a mà i a torn, grisa, àmfora) i ceràmica romana (àmfora laietana, comuna, de cuina, material constructiu). Els llocs on es localitzà més abundància de material és el sector 1 del torrent Amell, antic camp de conreu que patí successives inundacions procedents de torrentades; i el sector 4 del torrent Fontsana, molt proper al jaciment de l'Horta Farrerons.</p>	08172-160	Torrents Amell i Fontsana	<p>Es va realitzar un primer seguiment de màquines amb motiu d'unes obres de sanejament i eixamplament dels torrents, degut als desperfectes ocasionats pels temporals de pluja del setembre de 1996. L'any 2004, s'efectuà un nou seguiment arqueològic a la zona de Can Amell per la construcció d'un edifici destinat a residència geriàtrica.</p>	41.4945100,2.3690500	447335	4593847		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-3.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		81\|83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
58355	Camí de Can França	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-franca			desconegut	<p>En el camí que fa de límit del terme municipal entre Premià de Mar i Premià de Dalt, a llevant del municipi, entre el Torrent Amell i Can França, s'ha documentat ceràmica antiga d'època romana, consistent en material constructiu (teules, maons), àmfora romana, dolia i terra sigil·lada sudgàl·lica i ceràmica comuna.</p>	08172-161	A llevant del terme municipal, al límit amb Premià de Dalt	<p>Troballes realitzades per Jordi Montlló l'any 2010 amb motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Premià de Mar.</p>	41.4961200,2.3708800	447489	4594025		08172	Premià de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-3.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Social			Inexistent	2022-10-31 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Es tracta d'una zona molt propera a la troballa superficial d'altres elements fitxats en aquest mapa, però tots ells en una cota inferior, més al sud. En aquest cas la troballa s'ha produït en un camí limítrof amb camps de conreu. Possiblement totes aquestes troballes tinguin a veure amb un establiment situat en terme municipal de Premià de Dalt encara per identificar.	83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82020	Dolmen de mas Barraquer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-mas-barraquer	BASSOLS FERNÁNDEZ, IMMACULADA (2005): Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. Reg.: 6586 GENERALITAT DE CATALUNYA (2008): Actualització de la Carta Arqueològica del Maresme. Barcelona. Servei d'Arqueologia i Paleontologia SERRA I VILARÓ, JOAN (1927): La civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona. Museu Arqueològic Diocesà.	-XIX/-XIII	Desaparegut, desconegut.	Dolmen, actualment desaparegut., documentat per mossèn Joan Serra i Vilaró l'any 1927. En el moment de la seva documentació només en restava dreta una pedra de 0,25m d'ample, 0,45m de llarg i 1,05m d'alçada; així com una altra llosa caiguda de 0,25m de gruix, 0,62m de llarg i 1,05m d'alt, de la qual encara es veia el lloc que prèviament havia ocupat.	08193-1	A l'oest del municipi, en un punt pla prop del cim del turó de Ca l'Oller		41.6338800,2.5521000	462694	4609225		08193	Sant Iscle de Vallalta	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82020-foto-08193-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82020-foto-08193-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82020-foto-08193-1-3.jpg	Legal	Prehistòric\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Àlex Asensio	Fruit de l'excavació del túmul, mossèn Serra i Vilaró trobà fragments d'almenys set vasos ceràmics corresponents, segons l'autor, a les formes típiques de l'edat dels metalls. A la vora d'una de les peces s'hi apreciava una línia d'incisions que tipològicament podria correspondre al període del bronze inicial o bronze mig. Sota la direcció d'Immaculada Bassols, l'any 2005 es dugué a terme una prospecció superficial per tal de localitzar les restes del dolmen, el resultat de la qual fou negatiu. Només es documentà una llosa dreta la part visible de la qual feia 0,5m d'alçada, 0,5m d'amplada i 0,25m degruix, relacionada amb els límits de la finca, però sense cap vinculació aparent amb el dolmen. L'any 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es tornà a explorar la zona, novament amb resultats negatius pel qè fa el dolmen. El que sí es va localitzar, a 55m de la fita documentada l'any 2005, fou una altra llosa amb les mateixes característiques i dimensions.L'accés al lloc on suposadament es trobava el dolmen es fa des del nucli urbà de St. Iscle de Vallalta, pel veïnat d'en Soler, seguint el camí cap a ca l'Aranyó i la pista principal en direcció a l'oest, cap a la Cogulera. El jaciment es troba per sobre dels Bancals de ca l'Oller, en una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca mare.Datació Bronze antic -1800 / Bronze mig -1200	76\|79	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
82021	Inscultura del Pla de Forcs o Pedra de les Olles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscultura-del-pla-de-forcs-o-pedra-de-les-olles	ABELANET, Jean (1986): Signes sans paroles. Cent siècles d'art rupestre en Europe Occidentale. París: Hachette, pp. 161 i ss. BASSOLS FERNÁNDEZ, Immaculada (2005): Memòria de la intervenció arqueològica. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 6586. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Actualització de la Carta Arqueològica del Maresme. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia PASCUAL GUASCH, Ricard (1988). La piedra con «cúpulas» del Pla de Forcs (Sant Iscle de Vallalta, Maresme, Barcelona). Barcelona: Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueología, pp. 445-453.	-XXVI/-XIX		Jaciment d'època prehistòrica consistent en una gran roca amb inscultures en forma de cassoletes, la qual forma part d'un aflorament granític format per tres grans pedres alineades de forma natural en sentit N-S, i d'altres pedres secundàries situades vessant avall. Aquest tipus d'afloraments rocosos són un fenomen geomorfològic característic de la Serralada Litoral anomenat 'caos de boles'. La roca amb inscultures té una planta ovalada, amb una base de 1,8m i una alçada de fins a 2,30m. El nom de Pedra de les Olles li ve donat per les fins a 25 cavitats (o cassoletes), algunes exemptes i d'altres unides entre elles mitjançant reguerons, que té excavades de forma artificial. Les cassoletes presenten diferents morfologies i dimensions: 19 són circulars, 5 el·líptiques (totes elles fan entre 8 i 20cm de diàmetre i entre 3-4cm de profunditat), una és cilíndrica (amb 40cm de diàmetre i una profunditat de 6cm), i una pren la forma de canal de desguàs cap enfora. Les incisions van ser practicades mitjançant la percussió amb altres materials petris, la qual cosa els confereix la típica secció en U, a diferència de les d'època ibèrica, romana o medieval en què l'ús d'eines metàl·liques dóna com a resultat seccions més profundes i en forma de V. Aquest tret, juntament amb el fet que les inscultures en forma de cassoleta es relacionen amb el fenomen megalític, permeten adscriure el jaciment una cronologia entre el Neolític mig/final i el Calcolític. Tot i la prospecció duta a terme l'any 2008 en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, en què es va documentar i situar la pedra, no es coneixen altres jaciments arqueològics propers que puguin aportar més dades en relació a la cronologia. No hi ha consens pel què fa la interpretació d'aquest tipus de monuments. Algunes interpretacions sostenen que les inscultures serien marcadors o fites territorials que indicarien punts de reunió d'un grup humà o bé límits o lloc de pas. D'altres, en canvi, els atribueixen funcions de culte als deus o als difunts. En aquest cas, es creu que les cassoletes i els reguerons haurien servit per vessar els líquids de les libacions i ofrenes rituals. Jean Abelanet (1986) apuntà la hipòtesi que aquest tipus d'estructures serien una mena d'altar dedicat al culte d'una deessa prehistòrica de l'agricultura, la fertilitat i la vida d'ultratomba. La disposició de les cavitats de la Pedra de les Olles recordaria els antics kernoi grecs: un sistema format per un vas central i una sèrie de petits recipients anomenats kotiliskoi al seu voltant. Per Pascual Guasch, qui identificà i estudià l'element l'any 1988, seria 'incerta' tant la datació com la interpretació de la seva finalitat. L'autor no descarta algun tipus de relació amb la mort i 'amb algun element líquid' com l'aigua pel seu 'paper purificador', sense rebutjar, però, que sigui 'una simple manifestació de litolatria' vinculada a 'la veneració a certes pedres situades en les cruïlles' (PASCUAL, 1988:452). Aquest jaciment apareix citat en diversos estudis d'Immaculada Bassols.	08193-2	Pla de Forcs (o Pla de Forques o de Feres), en les inmediacions del GR-83, a tocar d'una clariana.	Sovint, les pedres insculturades es troben prop d'altres monuments megalítics, sepultures o assentaments. Per la seva perdurabilitat i ubicació preeminent a la capçalera de la Vallalta, és possible que les cassoletes del Pla de Forcs hagin estat reutilitzades al llarg dels segles. L'element, que va ser identificat i estudiat per Ricard Pascual Guasch l'any 1988, apareix citat en diversos estudis més recents d'Immaculada Bassols. L'any 2013, el Consorci del Parc del Montnegre i el Corredor hi va instal·lar un plafó informatiu amb finalitat divulgativa.	41.6507300,2.5454700	462152	4611098		08193	Sant Iscle de Vallalta	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82021-foto-08193-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82021-foto-08193-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82021-foto-08193-2-3.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Àlex Asensio	L'accés al jaciment és fàcil i està senyalitzat. Es troba allunyat del nucli urbà, però s'hi pot arribar a través d'una pista practicable a peu o amb vehicle.Cronologia: Neolític final -2500 / Calcolític - 1800	78\|76	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
77089	La Roca d'en Toni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-den-toni	<p>AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ALMAGRO, M. et alii (1945). Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid, pàg. 178. ALVAREZ, Jaume (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu', dins Premià Informa, núm. 6. Premià de Mar, pp. 21 - 23. ANÒNIM (1981). 'Hallazgos arqueológicos en Vilassar de Dalt', dins Catalunya Cristiana, 15/08/1981. Barcelona. ANÒNIM (1985) 'Protecció del dolmen'; dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pàgs. 4a 6. BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Actividad Arqueológica en Cataluña durante los años 1950 i 1951, dins A.E.A, núm. XXV. Madrid, pp. 180 i 181. B.P. (1979). 'El dolmen de Can Boquet', dins 'El Maresme', núm. 65. Mataró, pàg. 20. CARBONELL BADIA, Carles et alii (2003). Evolució dels enterraments al Maresme. De la prehistòria a l'època medieval. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Catàleg de l'exposició. CASTELLS, J. I VILARDELL, R. (1983). 'El sepulcre megalític de La Roca d'en Toni (Sant Genís de Vilassar, Maresme)', dins Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 4. Barcelona, pp. 47-52. CUYAS, J.M. (1976). Història de Badalona, vol. 2. Badalona, pàg. 63. GOMIS, Cels (1922). 'Geografia general de Catalunya'. Barcelona, pàg. 323. CARRERAS CANDI, F. (1903). 'Excursió als orígens de la Riera d'Argentona', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 12, Barcelona, pàg. 246. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pp. 19 i 20. LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'eneolític', dins Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró, pp. 9 i 13. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 019. PERICOT, Lluís (1925). 'La civilització megalítica catalana i la cultura Pirinaica'. Barcelona, pàg. 98. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 15. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp. 15 i 22. ROCA, T. et alii (1980). L'arqueologia a l'escola. Aproximació a l'època prehistòrica. Serralada Litoral (Maresme i Vallès oriental). Opuscle núm. 2. Mataró, pàg. 16. ROVIRA i VIRGILI, A. (1921). 'Història Nacional de Catalunya', vol. 1 Barcelona, pp. 367 i ss. SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA DEL MUSEU DE VILASSAR (1985). 'Protecció pel dolmen', dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pp.4-6. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o costa de levante en época anterromana', dins Ampurias, núm. 4. Barcelona, pp. 80-81. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015</p>			<p>Monument megalític que morfològicament correspon a una petita galeria catalana amb cambra trapezoïdal i corredor de lloses de granit. Les lloses de la cambra i les del corredor estan clavades al terra natural i no a la roca mare com és habitual. S'hi accedeix pel Camí de la Costa que travessa el poble de Vilassar de Dalt. En arribar dalt de la carena trobem una cruïlla de camins. El de l'esquerra porta a l'ermita de Sant Mateu; el de davant ens mena al Vallès, a Vallromanes i el de la dreta, al dolmen. Les seves mides són: longitud màxima: 2'75 m, longitud de la cambra: 1'40 m, longitud del corredor: 1'35 m, amplada màxima de la cambra: 1'36 m, alçaria màxima de les lloses: 1'10 m, amplada màxima de les lloses: 1'90 m, gruix màxim de les lloses: 0'50 m, llosa de coberta: 2'98 per 1'50 per 0'70 m. Es troba orientat 52 graus al N-E. La cambra és rectangular, construïda amb tres lloses (dues de laterals i una altra que fa de capçalera). La lateral dreta té una lleugera inclinació vers l'interior de la cambra. La coberta és una llosa triangular, molt deteriorada. Del corredor, tan sols es conservava una llosa que segueix en línia recta la de la cambra, però posteriorment una altra llosa fou posada novament al seu lloc durant els anys 40, després de consultar una fotografia de l'any 1907 que demostra que aquella era la seva posició original. En fer-se la paret de protecció del dolmen de la Roca d'en Toni, que consta d'un gran anell que l'envolta, a quaranta centímetres de fondària i a set metres de separació, aparegueren les restes d'una foguera amb les pedres que l'envoltaven, força fragments de ceràmica, una destraleta votiva i un fragment de tres centímetres d'un ganivet de sílex blanc. La foguera es trobà fora del perímetre on s'havia excavat en tres ocasions, sense parlar de les dels possibles furtius. Del túmul, actualment no en resta res.</p>	08214-1	Al nord del terme municipal, al peu del Turó d'en Rumpons	<p>Excavat a principis del s. XX per membres del Centre Excursionista de Catalunya. S'hi trobaren restes de l'aixovar, però no s'ha tingut cap més referència d'aquest. Pocs anys després, el sepulcre fou excavat pel professor Pere Bosch i Gimpera, catedràtic d'Arqueologia de la UB. Durant els anys 50 també va ser excavat pel grup d'arqueologia encapçalat per Jaume Ventura. De totes aquestes excavacions no n'ha transcendit pràcticament cap dada arqueològica, ni tan sols si s'exhumaren enterraments en el seu interior. Per aquest motiu, l'any 1982, entre l' 1 i el 7 de març, es realitzà una excavació d'urgència per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Rosó Vilardell i Josep Castells, amb l'objectiu de documentar l'estat arquitectònic. Ubach, explica que netejant el dolmen, en un piló de pedres, arran mateix, van trobar un minúscul fragment de ceràmica, de quatre centímetres per tres, i d'un gruix de cinc mil·límetres.</p>	41.5321700,2.3419700	445106	4598045		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-3.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic	BCIN	National Monument Record	Assentament (jaciment)	2020-10-07 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	També es coneix com a Dolmen de Can Boquet o Dolmen de Vilassar de Dalt.		1754	1.4	1782	21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
77090	Turó d'en Rumpons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-rumpons	AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Actividad Arqueológica en Cataluña durante los años 1950 i 1951, dins A.E.A, núm. XXV. Madrid. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MALUQUER DE MOTES, J. (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona. MALUQUER DE MOTES, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 79. MARTIN, Araceli (no consta). Excavacions en el Turó de Rumpons (Vilassar de Dalt, El Maresme). Informe preliminar. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 021. RIBAS, M. (1952) El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, pp. 48 i 97. SANMARTÍ, Joan (1986). La Laietània ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015	VIaCVIIIdC		Turó situat al costat del Dolmen de la Roca d'en Toni, a la vessant meridional del qual hi ha set tombes medievals. Ha estat objecte de diferents troballes tant dins del propi turó com en el seu voltant, ja que es tracta d'una zona arqueològicament molt rica. Aquestes troballes s'han efectuat des dels anys cinquanta per part, bàsicament, de Marià Ribas i el Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt. La seva interpretació ha estat motiu de divergències històriques, ja que des del Museu de Vilassar de Dalt s'ha defensat sempre l'existència d'un petit assentament ibèric, mentre que les poques recerques metòdiques realitzades (1982) apunten a un establiment rural medieval. Segons Ribas (1952): 'Diverses parets d'un poblat que s'estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades'. (Ribas, 1952: 48, apt. 81). Segons Balil i Ripoll (1952: 181): 'Una habitación i tres sepulcros de losas han sido excavados en los poblados layetanos del Turó de Rumpons i Turó d'En Xaus'. Segons Pau Ubach, al voltant del Turó de Rumpons s'ha de situar la possible muralla ibèrica d'1,3 m. d'alçada en la part més alta i d'un promig de 40 cm. Aquesta muralla es perdia a la vessant que mira al mar. Per les ceràmiques que el grup d'arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt recollia afirmen que es tractaria d'un assentament ibèric i no medieval. També parlen d'una altra muralla a 100 metres en direcció nord, en el turó conegut com la Banussa. Aquí realitzaren unes cates amb el Dr. Serra Ràfols amb resultats escassos segons el propi Pau Ubach (1994: pàg. 129). En l'excavació de 1982 s'obriren 6 cales a diferents punts del turó amb resultats generalment negatius. El sauló aflorava molt aviat. Només en el sector A, a l'oest de la cala del Sr. Ventura, es van obtenir resultats positius, degut a la major potència dels sediments. 'Vàrem trobar restes de diferents períodes, barrejades i sense estratigrafia possible. El material es reduïa a fragments ceràmics a torn amb decoracions que apunten els segles XI-XII, si bé hi ha fragments molt trinxats de tègula, imbrex i dolia que poden ésser anteriors'. Destaquen els materials següents: campaniana A (1 frag.), una moneda de Trajà, un disc ceràmic de teler i un gresol per treballar el vidre i escòries. '... Les restes arquitectòniques conservades semblen correspondre a un possible manso, instal·lat en un lloc òptim per la seva orientació'. Dintre del recinte 'hi havia una mena de banqueta i unes pedres caigudes, sota les quals hi havia fragments de vasos de ceràmica reduïda, alguns amb decoracions de línies ondulades paral·leles i incises, d'època medieval, que podrien datar-se del s. X-XI, fet que permet atribuir les estructures arquitectòniques a aquesta cronologia'. Adossada a una de les parets de l'habitació es localitza una petita cista (80 cm de llargada, 35 cm d'amplada i 30 cm de fondària), sense cap contingut. Les tombes que es poden localitzar actualment són les que estan a pocs metres del dolmen, les 7 sepultures de lloses medievals. Actualment es desconeix de quines tres tombes esmentades per Ribas i per Balil i Ripoll es pot tractar. El mateix s'ha de dir de les romanes. Una de les possibilitats seria que les tombes esmentades per Balil i Ripoll estiguessin en el Turó d'En Xaus. Aleshores només serien dues. Coll (Ubach:1994) apunta que les dimensions d'aquest jaciment indicarien la presència d'un nucli ibèric de caràcter dispers, semblant a d'altres que s'han constatat a la comarca. Segurament destinats a una explotació molt determinada com hagués pogut ser el cas del conreu de cereals o la cacera, donada la situació geogràfica.	08214-2	Turó d'en Rumpons	Les notícies més antigues ens les proporciona Marià Ribas (1952): 'Diverses parets d'un poblat que s'estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades'. (Ribas, 1952: 48, apt. 81). Segons Balil i Ripoll (1952: 181), s'havien trobat 'una habitación i tres sepulcros de losas han sido excavados en los poblados layetanos del Turó de Rumpons i Turó d'En Xaus'. Als anys 50 a 70 també hi actuaren el Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt, encapçalats per en Jaume Ventura. Ja més tard, una excavació d'urgència fou efectuada en el 'poblat ibèric', entre el sis de març i el set d'abril de 1982, dirigida per Araceli Martin i Colliga, arrel de la sol·licitud d'una llicència d'obres per construir-hi hivernacles.	41.5317200,2.3413000	445050	4597995		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77090-foto-08214-2-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77090-foto-08214-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77090-foto-08214-2-3.jpg	Legal	Romà\|Medieval\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, uneix en una mateixa fitxa i polígon el jaciment anomenat Turó d'en Rumpons i el de les Tombes medievals, que en el Catàleg municipal i en el Pal Especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de Vilassar de Dalt figuren separats.	83\|85\|81	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
77091	Jaciment de Sant Salvador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-salvador	AA.VV. (1982). Guia del romànic de la comarca del Maresme. Grup d'Amics de l'Art Romànic del Maresme, Museu Comarcal del Maresme. Mataró. pp.142. AA.VV. (1992). 'Vilassar de Dalt. Sant Salvador', dins Catalunya Romànica. V.XX. El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. pp. 534-535. AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. Premià de Mar. pp. 21-23. BASTARDES, Albert (1982). 'Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt', dins Amics de l'art romànic. Circular, núm. 14. Barcelona. pp.144-147. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim (1988). 'L'arc ultrapassat en el pre-romànic del Maresme', dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 31. Abril 1988. Mataró. pp.3-9. GRUP D'ARQUITECTES DE VILASSAR DE DALT (1994). Can Boquet, per començar. Textos de l'exposició. Vilassar de Dalt. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona, pp.205 i 217 UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015	IIaC -X dC		Ermita inventariada també com a patrimoni immoble en una fitxa a part, però catalogada com a jaciment arqueològic perquè s'han documentat materials ceràmics d'època romana en la seva construcció. Orientada d'est a oest, l'ermita de Sant Salvador es troba adossada a la masia de Can Boquet, una de les masies més grans de Vilassar, amb teulada de dues aigües i carener perpendicular a la façana, en la qual destaquen el portal i els carreus de pedra que emmarquen les finestres de planta i pis. Adossada a l'edifici, doncs, l'ermita de Sant Salvador. Té un absis rectangular d'època preromànica, únic a la península ibèrica, amb 43 àmfores encastades cap per avall al canó de la volta que fan que el pes del material sigui menor. Aquest presenta una planta rectangular i es troba totalment incorporat a la masia. S'hi conserven restes de pintura mural, que consisteixen en algunes línies de color vermell que semblen esbossar un cercle amb una creu La volta, construïda amb la tècnica de l'encanyissat, presenta les marques de l'encofrat de tipus trenat. La coberta antigament tenia dos vessants, i actualment conserva la que fou construïda l'any 1920 com a conseqüència d'una reforma. L'obra dels murs és de reble de pedres petites i mitjanes barrejades i pastades amb calç i sorra. Pel que fa a les obertures, al mur est es pot observar una finestra amb una petita espitllera on es poden veure les empremtes de la cintra de canyes. La finestra descriu en la seva estructura l'arc ultrapassat típic del preromànic. La forma queda dibuixada per l'efecte d'haver-se recolzat en els murs en construir-se la cintra de canyes per fer-ne l'arc. Al mur nord de l'absis es pot observar una altra finestra amb llinda i doble espitllera. L'arc triomfal que separa la nau de l'absis en el qual queden restes de pintura mural, encara es conserva. Segons Manel Riu, les parets de l'absis són d'estil preromànic i es poden datar del segle X, configurant la part més antiga de l'església.	08214-3	Can Boquet	Es troba referenciada en una esmena l'any 1055 a partir d'una venda de terres dels termes de Vilassar i Premià. El 1033 consta que hi vivien alguns donats com ara Francesc Marquès, a qui van confiar la capella les donades Maria del Coll i Valentina, que vivien allà canònicament amb l'assentiment del bisbe Ponç de Gualba. Diverses deixes testamentàries confirmen la continuïtat del culte durant els segles XIV i XV, i que alguns fidels havien acollit com a lloc de sepultura. L'any 1580 els jurats de Vilassar declararen haver gastat 20 lliures i 13 sous per fer unes postes noves i altres reparacions a la capella. També consta per una visita pastoral l'any 1588 que vivia prop d'ella un ermità i que en tenia cura un obrer parroquial. A partir del segle XVIII, va quedar a càrrec de la família Boquet. El 1777 Pere Boquet comunicava al bisbe d'Argentona que havia restaurat la capella segons les disposicions establertes en la visita pastoral. L'any 1920 es van fer reformes a la nau i es va construir la façana actual i la teulada a una sola vessant. L'any 1936, amb la guerra civil, es va destruir el retaule barroc del segle XVIII i va quedar sense culte. L'any 1982 el consell parroquial de Vilassar de Dalt va instar la seva restauració. Durant aquesta aparegué la capçalera preromànica i altres detalls molt interessants de la construcció d'aquesta ermita. Se sap que gràcies al nou rector de la Parròquia de Vilassar de Dalt, es va poder dur a terme la restauració de la Capella de Sant Salvador de Can Boquet. En aquell temps els propietaris eren l'Enric Ullar i Margenat i Maria Teresa Galceran i Boquet. Les obres les va portar a terme el mestre d'obres Xavier Vilà, sota la direcció d'Antoni Serra i Pau Ubach. Ubach, informà al mestre d'obres que s'havia de tenir cura en el repicat de l'absis, ja que per documents trobats en l'arxiu del castell de Vilassar de Dalt, hi havia varis comentaris referents a llindes de terrenys, un de 1600, un altre del 1300 i el més antic de l'any 1200. En tots ells es feia esment de 'l'antiquíssima ermita de Sant Salvador'. Acabà per sortir en la volta de canó de l'absis l'empremta del canyís i un petit amforisc incrustat en la volta de cap per avall, que deixava veure el seu coll. Davant d'aquest fet, els membres del Grup arqueològic, netejaren tot l'arrebossat, deixant al descobert l'absis de canó amb la volta plena de petits amforiscs. En la capella, sota mateix de l'absis a la banda dreta, hi ha una petita cavitat en la roca coneguda, des de sempre, pels masovers de la casa per 'La cova', que té el seu accés per l'interior de la masia. Amb tota probabilitat era el primitiu ermitori. Durant l'any 2005 - 2006 es duen a terme la restauració i remodelació de la casa de Can Boquet així com de l'ermita. Aquesta última ha sofert una remodelació de la façana.	41.5160800,2.3560300	446266	4596250		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77091-foto-08214-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77091-foto-08214-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77091-foto-08214-3-3.jpg	Legal	Medieval\|Pre-romànic\|Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	La presència de material romà, també s'ha detectat recentment en un camp molt proper a l'ermita i a la masia i també a l'altre costat del camí.	85\|91\|83	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
77092	Menhir de Cal Camat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-camat	AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. Premià de Mar. pp. 21-23. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 068. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. pp. 23. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015			El menhir o fita de Cal Camat es troba situat en el marge esquerra que separa la feixa del camí que va cap a Sant Bartomeu. Des de Vilassar de Dalt, un cop arribats a la Creu de Can Boquet, s'agafa el camí en direcció de Ca l'Arcís i deixant-lo de costat fins a una cruïlla de camins hi ha una casa de pagès, anomenada Cal Camat. Des d'aquesta casa es continua cap el camí que va en direcció a Sant Bartomeu de Cabanyes. El menhir o fita es troba en el marge esquerra del camí, a uns 50 metres aproximadament. Fa uns 2 metres de llargada i des de fa molts anys es troba inclinat cap el camí. Actualment està envoltat per les bardisses, però per la seva posició no amenaça de caure.	08214-4	Davant de Cal Camat	Es tenen notícies a partir del llibre 'El poblament d'Ilduro' de Marià Ribas, on parla de que ha pogut observar dos menhirs; un es trobaria situat prop del dolmen de la Roca d'en Toni i l'altre, arran del camí que condueix a Òrrius i que no és res més que el que actualment encara es pot observar passada la masia de Cal Camat, en direcció de Sant Bartomeu de Cabanyes. També se sap que els membres del Museu de Vilassar de Dalt senyalaren la seva presència durant les prospeccions efectuades alhora de realitzar la Carta Arqueològica l'any 1991.	41.5422200,2.3467700	445515	4599157		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77092-foto-08214-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77092-foto-08214-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77092-foto-08214-4-3.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	No s'ha trobat cap resta que pugui demostrar que aquest bloc de granit correspongui a un menhir. Si bé és cert que en la zona aquesta mena de pedres afloren de manera natural, cal tenir present que està situat en una cruïlla de camins important (Vilassar de Dalt - Sant Mateu, Cabrils i Òrrius) i prop de Coll de Porc, i que podria tractar-se d'una fita medieval o posterior.	79\|78	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
77093	Rocs d'en Sardinyà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocs-den-sardinya	AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. pp.38-39 AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. Premià de Mar. pp. 21-23. BALLDELLOU, V. (1972). 'El yacimiento prehistòrico del Roc d'en Sardinyà (Sant Genís de Vilassar, Barcelona)' dins Pyrenae núm. 8. pp. 41-52. CUYÀS, Josep Maria. (1976). Història de Badalona. Vol. II, p.65 GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'Eneolític', dins Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró. pp.11 - 12. MARCET, R. (1981). 'El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya', dins El Neolític a Cataluña. Taula Rodona de Montserrat. pp.25-26. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 067. RIBAS, Marià (1964). Els origens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró. p.26. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015	5500-650aC	Actualment el jaciment està quasi bé destruït per obra dels picapedrers i només en resta un forat a terra. S'ha constatat la presència de fogueres, així com de deixalles.	Es tracta d'un castell granític força impressionant que es troba en una petita elevació del terreny que domina les feixes dels voltants. Tots els materials que varen aparèixer es detectaren en una capa de terra d'escassa potència, que cobria els forats i esquerdes de les roques. Pau Ubach (1994: pp. 154-157) descriu aquest indret com d'aspecte impressionant, amb un diàmetre d'uns vint metres, i a la part més alta uns sis metres aproximadament. Pel costat esquerre, mirat des de la plana, es podia veure un tancat format pels grans blocs de granit de més de tres metres de llargada per dos metres setanta, la més baixa, i quatre quaranta les més altes. L'espai que quedava, dins d'aquest tancat, feia dos metres trenta pel cantó de l'entrada, per tres metres de llargada. L'entrada d'aquest reducte era força semblant als dels Recers o Castell de Pedra de Can Boquet, molt a la vora d'aquest en forma de triangle d'uns seixanta cinc centímetres de separació de cadascun dels seus angles, la qual cosa obligava a accedir a l'interior ben arrupit. Un cop dins, l'espai era força anivellat i amb força sediment. Damunt d'aquest tancat hi havia una petita cavitat de vuitanta centímetres d'amplada, per un metre quaranta de llargada, per al voltant d'un metre d'alçada i un subsòl, en forma de tascó, amb escassament trenta-cinc centímetres de sediment. A quatre metres del tancat, mirant cap el mar, s'hi trobà una petita cavitat al mateix pla del camp (1 x 0'9 x 1'15 m.). L'estudi publicat més recent és de Baldellou (1972) que n'excavà una rasa de 0'5 x 1'7 m. Orientada est-oest. S'observà un estrat de terra vegetal que s'internava per les esquerdes de la roca. L'excavador ho interpreta com un sol moment d'ocupació. Entre els materials recuperats es poden destacar les ceràmiques de tres tipus: cardials, a vegades amb impressions de punxó; amb cordó imprès o no, i ceràmiques llises. En general són de color marró, abundant desgreixant de mica, quars i calcària, i de cocció irregular. Els fragments eren molt petits i no van permetre reconstituir cap forma. Mancaven els fons plans i carenes, dels quals es pot deduir una tendència a les formes globulars. Els mitjans de prensió són nanses anulars de secció circular, verticals o bé horitzontals, tetons perforats i llengüetes horitzontals o verticals, perforades o no. La indústria lítica està representada per quatre peces retocades i setze esclats i làmines que no ho són. També es trobà una destral de basalt, una destral de diorita, i dues masses de molí. Tan els ossos com les petxines no varen ser recollides durant la primera excavació.	08214-5	Planes de Can Boquet	De l'excavació duta a terme per Jaume Ventura amb els seus col·laboradors, en sortiren tres raspadors de sílex del neolític antic i diversos fragments de ceràmica cardial. De l'excavació feta en una cavitat que es trobava al damunt d'aquest tancat en sortiren dues destrals de basalt, força rudimentàries, d' aproximadament uns deu centímetres de llargada. De la cavitat excavada per en Pau Ubach a 4 m. d'aquest tancat, en sortiren dos fragments de ganivet i un fragment de sílex negre, una peça de basalt, semblant a una destraleta però acabant en punta, dos raspadors de sílex, tres fragments de sílex atípic i una destral de fibrolita. Aquest roc, malgrat l'oposició ferma d'en Jaume Ventura i en Pau Ubach fou destruït per fer-hi voravies. Sembla ser que els picapedrers donaren a en Ventura una destral de bronze i un fragment de vaset de ceràmica espatulada que hauria sortit dins d'una escletxa, en trencar una de les pedres. Anys després, ja destruït el Roc d'en Sardinyà, Baldellou, de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, s'hi adreçà per fer-hi una investigació, editant una petita separata d'aquest jaciment prehistòric. Es tenen notícies d'actuacions en el terreny d'aficionats i clandestins, però es desconeixen les dates.	41.5291600,2.3437100	445249	4597709		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77093-foto-08214-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77093-foto-08214-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77093-foto-08214-5-3.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Materials ubicats al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.	79\|78	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
77094	Cova d'en Pau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-pau	AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. pp. 21-23. BALIL, A. (1953). 'Vilassar de Dalt (Barcelona). Abrigos sepulcrales de los alrededors de Can Boquet', dins N.A.H., vol. I. p. 58. CUYÀS, Josep Maria. (1976). Història de Badalona. Vol. II, p.63. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'Eneolític', dins Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme. Museu municipal de Mataró. p.10. MARCET, R. (1981). 'El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya', dins El Neolític a Cataluña. Taula Rodona de Montserrat. pp.25-26. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 065. RAURET, A. M.(1965). Placas de pizarra de la cultura megalítica catalana. Pyrene, núm.1, pp. 63 i 65. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1964). Els origens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró. p.25. ROCA, T. et alii (1980). L'Arqueologia a l'escola. Aproximació a l´`epoca prehistòrica. Serralada Litoral (Maresme i Vallès Oriental). Mataró. Opuscle núm.2. p.16. VENTURA, Jaume (1956). 'Vilassar de Dalt' dins VIII Reunión de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid. p.81. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015	2200-1500a	Tot i que s'observen claus d'escalada que podrien acabar malmetent la pedra.	S'hi accedeix des de la Creu de Can Boquet, s'agafarà la pista de la dreta que condueix cap al dolmen de la Roca d'en Toni, en direcció a Ca l'Arcís. Passats els camps de vinyes, hi ha una pista prohibida als vehicles, que passa pel mig de dues feixes, i sense deixar el camí de la dreta, arribarem fins a la zona dels rocs d'en Sardinyà. Cal prendre el trencall de l'esquerra en direcció al bosc. També s'hi pot accedir des de la pista carenera, pel trencall de la dreta que porta cap a la Font d'en Dirol. Just abans d'arribar-hi cal pujar pel marge esquerra i podrem observar un conjunt de blocs granítics, entre ells, la cova d'en Pau. Es tracta d'un abric o cova sepulcral de 4 m. de longitud per 2 m. d'amplada aproximadament, amb un corredor que el separa en dues cambres. Abans de ser excavat hi havia roques col·locades que tapaven l'entrada. El conjunt consta de dues cambres: en la primera es trobà una sageta de sílex i fragments de ganivet del mateix material, un fragment de vas de ceràmica fet a mà, col·locat sobre una pedra d'uns dos pams de grandària i fragments ceràmics escampats per l'habitació. En la segona cambra, entre els 25 i 50 cm. de fondària foren exhumats, una destral votiva de fibrolita, polida, un ganivet de sílex, una pedra irregular treballada d'un pam de grandària, una placa de diorita de color verd de forma trapezoïdal (107 x 45 i 60 x 14 mm. de gruix), una altra placa de pedra de color gris verdós (159 x 63 x 6 mm. de gruix), i un vas de ceràmica feta a mà de 60 mm. d'alçada per 80 mm. de diàmetre. Al centre de la cambra hi havia una gran quantitat de fragments d'ossos humans i ceràmica: un d'ells era decorat amb cordó i ditades; un altre presentava incisions. Sembla ser que en aquest abric també s'hi trobà material cardial.	08214-6	A les Planes d'en Carbonell	La cova fou descoberta pel Sr. Pau Ubach i Font, que observà entremig d'uns matolls es veia una escletxa que s'endinsava cap a una bauma. El sostre tenia més d'un centenar de forats, dels quals no n'hi havia cap d'igual, amb una profunditat de tres a setze centímetres a la roca, originats per l'erosió. En superfície es recollí petits fragments de ceràmica escampats, juntament amb d'altres de crani humà. Vuit dies després, en companyia d'en Salvador Xivillé, netejaren la cova i observen tres pedres seguides d'entre 30 a 40 cm, tant de llargada com d'amplada, formant una sola llosa. Excavaren la part més alta. De la part alta sortiren ofrenes: un vaset de fang espatulat, d'uns 10 cm. d'alçada, per un 6 de diàmetre. Al seu costat, una destraleta votiva de jaspi, de forma triangular, aproximadament de 3 x 1cm. Al costat de la destraleta hi havia un ganivet de fibrolita de forma triangular, d'uns 12 cm. de llargada per uns 2 cm d'amplada, de color beix. També hi havia dues plaquetes funeràries de pissarra I en el centre una peça de sauló, de color argila clar, amb la forma d'un cap humà, vist de perfil, semblant al de les pintures rupestres. En un altre cantó es trobaren les restes esmicolades d'un vaset de fang i un fragment de ganivet de sílex blanc de tres centímetres de llargada. L'endemà, els acompanyaren els altres components del grup, dirigits per en Jaume Ventura. D'aquesta excavació sortí també una punta de sageta de fulla de llorer, i fragments de sílex atípics de diferents colors, un altre fragment de ganivet de sílex blanc. Després en Jaume Ventura retirà les lloses i es trobà l'enterrament. El Dr. Serra Ràfols i el baró d'Esponellà, un cop assabentats dels fets, batejaren la cova amb el nom de Pau. També es tenen notícies d'actuacions en el terreny d'aficionats i clandestins, però es desconeixen les dates.	41.5288700,2.3480700	445612	4597675		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77094-foto-08214-6-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77094-foto-08214-6-3.jpg	Legal	Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		78	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22
77095	Cova d'en Joan	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-joan	AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. pp. 21-23. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 064. SECCIÓ ARQUEOLÒGICA DEL MUSEU DE VILASSAR DE DALT (1978). 'Noves troballes a l'estació eneolítica de Can Boquet (Vilassar de Dalt), dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm.4. pp.81-82. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015.	2500-1800a		S'hi accedeix des de la Creu de Can Boquet, per la pista de la dreta que condueix cap al dolmen de la Roca d'en Toni, en direcció a Ca l'Arcís. Passats els camps de vinyes, hi ha una pista prohibida als vehicles, que passa pel mig de dues feixes, i sense deixar el camí de la dreta que cada vegada es fa més estret, s'arriba fins a la zona dels rocs d'en Sardinyà. Es tracta d'un gran bloc granític reposat sobre un marge de sauló. Entre aquest marge i el bloc granític s'hi formà una cavitat d'1 metre d'alçada per 2 metres d'amplada i 3,50 metres de profunditat. Sembla ser que, quan es va excavar es va localitzar, a uns 70 cm. de l'entrada, una paret de pedres, de volum variable entre 30 i 40 cm. i de forma irregular. Aquesta paret tancava l'entrada i culminava amb una alçada de 75 cm. aproximadament. Un cop retirada la paret es va poder observar una llosa de 80 cm. de llargada per 20 cm. d'amplada i 8 cm. de gruix, iniciant un semicercle de pedres que formaven un mur de 60 cm. d'alçada que feia funció de tanca per la part posterior. Aquestes lloses protegien tres enterraments en posició fetal, girats cap al costat dret i amb els braços paral·lels als crani; les mandíbules es trobaren despreses del maxil·lar. Els excavadors varen suposar que els enterraments eren coetanis, ja que estaven al mateix nivell i en la mateixa posició. No es pogué observar cap estratigrafia ja que els sediments estaven barrejats a causa de tres caus fets per les guilles. De la terra garbellada es varen extreure dos fragments de sílex atípics, d'uns vint mil·límetres, així com també diversos fragments de diferents mides de ceràmica espatulada. Pel que fa a l'exterior de la cova, en la paret oest, prop del semicercle, entremig d'una capa de 20 cm de gruix sedimentada sobre la pedra que forma el sòl geològic de l' indret, aparegué una petita destral de basalt de 50 x 67 mm., així com diversos fragments de ceràmica feta a mà, decorada amb incisions i ratlles.	08214-7	A 400 metres al nord-est del dolmen de la Roca d'en Toni.	Fou descoberta pel senyor Joan Pujol l'any 1977 i excavada per Pau Ubach i ell mateix. Al mig de la cavitat s'hi va trobar una paret que va ser desmuntada. Al darrera s'hi varen trobar tres enterraments en posició fetal. També es trobaren trossos de destrals funeràries i diversos exemplars de ceràmica a la part externa i superior de la cova. Els tres caus fets per bèsties va permetre l'entrada d'aigua i l'erosió del terreny, provocant una pèrdua de restes òssies. Es tenen notícies d'actuacions d'aficionats i clandestins, però sense cap més precisió.	41.5280600,2.3433900	445221	4597588		08214	Vilassar de Dalt	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77095-foto-08214-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77095-foto-08214-7-3.jpg	Legal	Neolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic				2023-08-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		78	1754	1.4		21	Patrimoni cultural	2024-05-06 06:22

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús