Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66428 | El Veïnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-veinat-1 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | L'autopista del Maresme i la construcció d'una central elèctrica han trencat l'harmonia paisatgística d'aquest indret. | Zona de 17 ha aproximadament,situada al curs mitjà de la riera de Santa Susanna, entre can Rosich, al sud, can Mestroi i Mas d'en Calça, al nord, limitant amb l'autopista del Maresme. És una part de la vall de Santa Susanna més oberta, on ha perviscut l'activitat agrícola fins a l'actualitat, especialment l'horta. L'entorn natural, amb rics boscos mediterranis, el patrimoni històric i l'activitat agrícola existent atorguen en aquesta zona un interès paisatgístic singular, especialment davant l'evident pressió urbanística i d'infrastructures. | 08261-88 | El Veïnat | 41.6491900,2.6960500 | 474690 | 4610872 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66428-foto-08261-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66428-foto-08261-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El Pla d'Ordenació Urbanísitica vigent (1982), considera que El veïnat 'reuneix condicions de conjunt arquitectònic popular junt amb el de 'lloc de pintoresca situació' amb un panorama de singular interès i que cal protegir com a paisatge'. Malgrat això fa uns anys s'hi va construir el l'autopista C-31 del Maresme, al nord, i una subsetació elèctrica, al sud, que han malmès aquest caràcter genuí. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 66429 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-del-terme-municipal-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Àrea d'uns 6 km2 situada a l'extrem nord del terme municipal de Santa Susanna, entre l'autopista del Maresme, al sud i la serra de Miralles, al nord. És una zona molt rica a nivell natural, on predominen els boscos d'alzinars i rouredes, i hi proliferen nombroses espècies vegetals i animals. La riera de Santa Susanna neix a la capçalera d'aquest espai i al seu voltant s'hi ha desenvolupat històricament l'activitat agrícola i forestal que ha configurat el paisatge actual. | 08261-89 | Nord del terme municipal de Santa Susanna | 41.6613900,2.6808300 | 473427 | 4612231 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66429-foto-08261-89-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'Ajuntament de Santa Susanna ha aprovat en el ple municipal del dia 2 de juliol de 2009 la sol·licitud d'adhesió a l'àmbit del Pla Especial del Montnegre i el Corredor i en conseqüència formar part del Consell Coordinador, com a òrgan gestor del Parc. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 66430 | El Pla de Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-balasc | L'envelliment de la població pagesa, provoca el progressiu abandonament dels camps. | El Pla de Balasc és la zona agrícola millor conservada del terme municipal de Santa Susanna. Comprèn una zona d'unes 90 ha aproximadament, entre la carretera N-II, al nordoest, i el mar, al sudest, i la riera de Santa Susanna, al norest i el límit del terme municipal de Pineda de Mar, al sudoest. Nombroses masies històriques de la zona encara mantenen la seva activitat agrícola, especialment dedicades a l'horta i altres plantacions de regadiu. Els camps, els camins, com el camí del Mig o el camí de Perafita, i les finques s'han anat configurant, amb certa regularitat geomètrica, entorn de l'agricultura en una zona plana a escassos 2-4 metres sobre el nivell del mar. Gràcies a aquesta activitat econòmica i l'absència de grans construccions modernes, s'ha mantingut el paisatge rural d'aquesta zona, a diferència del Pla de la Torre, a l'altra banda de la riera. | 08261-90 | El Pla de Balasc | 41.6283200,2.7021700 | 475191 | 4608553 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66430-foto-08261-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66430-foto-08261-90-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El Pla d'Ordenació Urbanísitica vigent (1982), considera el Pla de Balasc i el Pla de Malgrat (Pla de la Torre) com a Sòl d'Alt Valor Agrícola (clau 23a), amb la qual cosa es preveuen dues actuacions per protegir-los: restriccions en l'edificació i ordenació agrícola. Segons l'article 283è les condicions d'ordenacció (camins rurals, ordenació de les aigües, infrastructures) s'hauran de desenvolupar en un Pla Especial específic.El veïnat 'reuneix condicions de conjunt arquitectònic popular junt amb el de 'lloc de pintoresca situació' amb un panorama de singular interès i que cal protegir com a paisatge'. Malgrat això fa uns anys s'hi va construir el l'autopista C-31 del Maresme, al nord, i una subsetació elèctrica, al sud, que han malmès aquest caràcter genuí. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 66441 | Font del Barder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barder | Coberta de vegetació. | Bassa natural d'aigua que la població de Santa Susanna atribueix al naixement de la riera. L'aigua emana d'unes roques del torrent i omplien una petita bassa natural. Enmig de la zona de la font hi ha un gran àlber. | 08261-111 | Sot de la Font del Barder | 41.6634100,2.6709200 | 472603 | 4612458 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66441-foto-08261-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66441-foto-08261-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Actualment no és possible localitzar-la atesa la densitat de vegetació de la zona. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 66442 | Font de la Cadireta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cadireta | L'entorn de la font està abandonat | Deu d'aigua dins el torrent del sot de can Rosic. La font consta d'un broc de PVC dins el torrent, d'on surt l'aigua. | 08261-112 | Sot de Can Rosic | 41.6442200,2.6919000 | 474342 | 4610321 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66442-foto-08261-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És una font molt coneguda a Santa Susanna. La població li atribueix propietats medicinals. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 66444 | Font de Can Pep Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pep-bufi | XIX | L'entorn de la font està abandonat | Conjut de safareig, font i mina, actualment perduts enmig del bosc. La mina d'aigua, en desús, està feta amb murs de pedres i coberta de lloses de pedra. | 08261-114 | Can Pep Bufí | 41.6520000,2.6808800 | 473428 | 4611189 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66444-foto-08261-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66444-foto-08261-114-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 66445 | Font de Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-curt | L'entorn de la font està abandonat | Deu d'aigua dins el torrent del Sot de Cal Curt. La font està perduda enmig de la vegetació però s'observa la boca d'una construcció de pedres. Estructura indeterminada. | 08261-115 | Sot de Cal Curt | 41.6602400,2.6911200 | 474284 | 4612100 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66445-foto-08261-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 66446 | L'arbre de Cal Santpare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbre-de-cal-santpare | RANGIL, D. (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Calella. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'L'arbre de Cal Santpare i el camí d'anant a missa'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p. 6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | Daniel Rangil, en el seu llibre 'Històries i llegendes de l'any vuit...' (2008) recull una llegenda explicada per en Joan Xaubet de Santa Susanna: 'El de Cal Santpare, en temps de batre el blat, es veu que de nit agafava un sac i l'anava a omplir a les altres cases que batien. Una vegada es veu que el van enxampar. Li van clavar una pallissa que el van matar i allà on va passar hi van posar una creu en un arbre'. D'aquesta creu només es veu un trosset de la part superior i la seva emprempta, que ha quedat fossilitzada a l'escorça d'un pi situat al costat del 'camí d'anant a missa'. | 08261-116 | Camí d'anant a missa | 41.6559500,2.6814800 | 473479 | 4611627 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66446-foto-08261-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66446-foto-08261-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Actualment l'arbre és inaccessible perquè els propietaris de can Mas Vivó Vell han tancat totalment la finca el camí ja no és transitable. Fotos cedides per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria. | 98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 66456 | Can Marangó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marango | XVII | Masia en runes. | Restes d'una antiga masia, de les quals s'observen els fonaments d'alguns murs. Tots ells són obra de maçoneria i no es distingeix la planta. Tampoc coneixem les dimensions. L'estructura més visible és el mur que limita amb el camí del Mas d'en Calça, que està atalussat. | 08261-126 | Camí del Mas d'en Calça | 41.6505100,2.6926800 | 474410 | 4611020 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66456-foto-08261-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66456-foto-08261-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66456-foto-08261-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 66465 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-1 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Antic camí rural que creua el terme municipal de sudest a nordest i té continuïtat cap als municipis veïns. Actualment és asfaltat i és l'eix viari vertebrador de les masies i finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc | 08261-135 | Carretera Vella | El Camí del Mig és un eix viari rural que creua la comarca del Maresme que s'ha mantingut, amb més o menys continuïtat de temps remots. La historiografia tradicional l'atribueix a una perduració de l'antiga Via Augusta. Al segle XVIII, amb la construcció del Camí Ral, molts trams del Camí del Mig varen quedar relegats a un ús únicament agrícola o es varen abandonar. | 41.6330200,2.7081800 | 475694 | 4609073 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66465-foto-08261-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Segons informen alguns propietaris de finques del Pla de la Torre i el Pla de Balasc, hi ha un camí entre els camps de conreu, a uns 200 m en direcció a la costa, que també anomenen Camí del Mig i l'actual camí del Mig potser seria el Camí Ral. D'aquest camí en queden algunes traces però en general es troba en finques privades i s'ha desdibuixat la major part de la traça. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 66466 | Camí d'anant a missa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-danant-a-missa | RANGIL, D. (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Calella. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'L'arbre de Cal Santpare i el camí d'anant a missa'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p. 6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | Camí abandonat i en molts trams cobert de vegetació. | Antic camí que comunicava l'antic nucli de masies de Santa Susanna (Can Mestres, Can Jordà, Can Santpare, etc.) amb la capella de Sant Pere de Riu que era la parròquia de referècia d'aquesta població. El camí d'anant a missa sortia de Mas Vivó Vell fins a Can Pep Bufí i el camí de Terra Roja, al límit amb Tordera. Actualment està abandonat per la manca d'ús i perquè els propietaris de can Mas Vivó Vell n'han barrat l'accés. Malgrat tot, segons els membres de l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM), encara es conserven, entre la densa vegetació, alguns murs de pedra. | 08261-136 | Entre can Mas Vivó Vell i el camí de Terra Roja | 41.6540500,2.6804000 | 473389 | 4611416 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66466-foto-08261-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66466-foto-08261-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66466-foto-08261-136-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Fotografies i informació proporcionada per l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM). Segons Josep M. Massons, també es coneixia com a Camí de vius i de morts. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||
| 66470 | Plana de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-jorda | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | Jaciment arqueològic situat als camps situtats davant de Can Jordà, al costat de la riera de Santa Susanna. Desconeixem l'entitat i caracterísitques del jaciment, però a la masia de Can Jordà es conserva un lot de fragments de ceràmica romana procedents d'aquest indret: àmfores (entre les quals, una vora del tipus Pascual 1 i una nansa de Dressel 2/4), dos pondus, terra sigil·lada, una moneda de bronze, a més de nombrosos fragments de regula, imbrex i àmfores. Segons el Sr. Clarabuch també hi havia un mur de pedra i s'observaven algunes taques circulars en el terreny. L'emplaçament i l'entitat de les restes conegudes, indica que en aquest indret hi podria haver una explotació agropecuària, o la pars rustica d'una vil·la romana. | 08261-140 | Plana davant la masia de Can Jordà | Segons el Sr. Pere Clarabuch i Pellicer, aquestes restes es varen localitzar fortuïtament en excavar una rasa per a la col·lacació d'un tub per a subministrar aigua al dipòsit de la masia, a principis de la dècada de 1980. | 41.6560800,2.6865400 | 473901 | 4611640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66470-foto-08261-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66470-foto-08261-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66470-foto-08261-140-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 66475 | Dansa d'en Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-den-bonet | LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931 PUJOL, F., AMADES, J. (1936). Diccionari de la Dansa,dels Entremesos i Dels Instruments de Musica i Sonadors. Vol. 1 Dansa. Col. Cançoner Popular de Catalunya, vol. I. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. Barcelona | XIX | Es va perdre a finals del segle XIX o principis del XX i actulment ja ningú la recorda. | Dansa de carrer que es ballava a les poblacions de Pineda de Mar (coneguda com a Dansa de Pineda), Malgrat, Palafolls i Santa Susanna. Actualment no es practica però en tenim coneixement gràcies al recull de cançons i balls publicat per la folklorista Sara Llorens de Serra al llibre Cançoner de Pineda (1931). Llorens en transcriu la lletra i la tonada però desconeix com es devia ballar originàriament. Diu: '[...] avui, quan es fa, que no és pas cada any, queda reduïda a una passejada que fan les noies acompanyades del jove que cada una d'elles s'ha triat per parella.' A Santa Susanna es coneixia com la Dansa d'en Bonet, segons la gent gran que va entrevistar Llorens. 'En Bonet, propietari d'una masia de Santa Susanna, era cada any, per allà als volts del 1870, el capdavanter d'aquest ball al seu poblet. I fos perquè ell i l'acompanyanta li donessin un esplendor desacostumat, o perquè en aquella època ja no es fes a Pineda i a Malgrat, la fama de la seva dansa dura encara entre els vells d'ambdós pobles'. En Bonet també devia destacar per la indumentària perquè hom recorda que vestia 'calces curtes de vellut, blau o de color d'oli, guarnides amb cascavells d'argent, i amb gec curt amb botons també d'argent. De les butxaques n'hi sortien mocadors de seda de colors'. | 08261-145 | Sara Llorens de Serra documenta aquesta dansa l'any 1931, però apunta que ja no es ballava i alguns vells de Santa Susanna en tenen un lleuger record. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||||
| 66476 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-1 | XIX | Manca la creu que coronava la fita. | Fita termal feta d'un bloc de pedra i calç, d'un metre quadrat en planta per un metre i mig d'alçada, aproximadament. A la part superior s'observa un petit orifici que era l'encaix per una creu metàl·lica, que fa uns anys va desaparèixer. | 08261-146 | Turó de can Pep Bufí | Aquesta fita defineix els límits municipals de Santa Susanna, Tordera i Pineda de Mar, tot i que aquest darrer es troba uns metres més al sud, i es devia edificar durant el segle XIX, quan Santa Susanna va esdevenir municipi independent. | 41.6507100,2.6801200 | 473364 | 4611046 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66476-foto-08261-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66476-foto-08261-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Informacions facilitades per Joaquim Xaubet (SSOM). | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 66487 | Bassa i rec de Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-rec-de-can-jorda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | La Bassa està ben conservada i encara està en ús, però el rec i el pont estan enderrocats. | Bassa de grans dimensions feta d'obra de pedra i maons lligats amb calç, adossada al mur de contenció de l'antic camí d'accés de la masia de can Jordà. De la banda sud en surt un rec soterrat per regar els camps de la masia, que creuava la riera a través d'un petit pont de pedra, actualment enderrocat. Només es conserva l'arrencament de l'arc. | 08261-157 | Riera de Santa Susanna | A l'edat mitjana la masia de Can Jordà tenia el dret d'extreure aigua de la riera, a l'alçada del molí fariner, i la canalitzaven cap a la bassa per regar els camps. L'actual bassa és fruït de successives ampliacions i reparacions. | 41.6565000,2.6856400 | 473826 | 4611687 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66487-foto-08261-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66487-foto-08261-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||
| 66488 | Goig de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-isidre | XX | Goig dedicat a Sant Isidre Llaurador, que que des del segle XIX ha tingut gran veneració entre els habitants dels masos de la part alta de Santa Susanna, que pertanyien a la parròquia de Sant Pere de Riu. Es canta en l'ofici de l'Aplec de Sant Isidre el dia 15 de maig, en record de la mort del sant. Com és tradicional en aquest tipus de d'obres, es tracta d'una composició poètica de caràcter popular en honor al patró de la pagesia amb la finalitat de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar bones collites. | 08261-158 | Riera de Santa Susanna | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66488-foto-08261-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | |||||||||||
| 66489 | Goig de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-de-gracia | LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) | XX | Goig dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, benerada a l'ermita del seu nom. L'ermita, situada en un turó a cavall dels termes municipals de Santa Susanna i Pineda de Mar, tot i que pertany al primer, històricament ha tingut molta devoció pels habitants de la segona població. Com és tradicional en aquest tipus de d'obres, es tracta d'una composició poètica de caràcter popular en honor a la Mare de Déu amb la finalitat de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Es canta col·lectivament a l'ofici de l'Aplec de Gràcia. | 08261-159 | L'ermita va ser construïda l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona, tot i que el goig és més recent. Es canta en l'ofici de l'aplec de Gràcia, que es va recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66489-foto-08261-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66489-foto-08261-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:27 | ||||||||||
| 37146 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (2007). Catalunya medieval. Els pobles medievals de Barcelona - El Maresme. Ed. March Editor. El Vendrell. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona.</p> | XIII - XIX | <p>Conjunt d'edificis envoltats per una zona enjardinada, limitat per una tanca de pedra. Existeix una torre de vigilància i defensa molt ben conservada de planta circular, amb quatre nivells interiors (evidenciats per les finestres visibles d'entre les què en destaquen dues amb decoracions d'època gòtica amb arcs lobulats), dotada de quatre matacans en el nivell superior i acabada amb merlets. La masia té façana simètrica aparentment basilical tot i que la planta i la solució de la teulada no corresponen a aquesta tipologia. De fet, pertany al grup V, a partir d'una remodelació del segle XVII. A la façana destaquen la porta d'entrada (adovellada), el balcó central de la planta primera i els dos elements esgrafiats que l'acompanyen a cada costat: un rellotge de sol i l'escut del baró de Ribelles, molt malmesos. Trobem altres motius ornamentals esgrafiats o pintats sobre les finestres. La teulada té quatre vessants perpendiculars, amb carener paral·lel a la façana, si bé una teulada de carener perpendicular a aquesta corona l'element central. La planta denota les successives ampliacions. Parteix d'una construcció inicial amb tres crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a sud-est, amb la típica solució d'un gran espai d'entrada i una gran sala central a la planta primera. En planta baixa destaca el volum posterior afegit el segle XVI que correspon al celler, amb tres crugies cobertes amb volta de maó pla situat a la part posterior dels tres cosses, semi soterrat. A la primera planta hi trobem una escaleta que connecta directament amb el tercer pis de la torre adossada. Al segle XVII s'hi adossà a la banda de llevant una construcció -ja molt transformada- com a annex al celler. Finalment, els segles XIX i XX es construeix el cos poligonal destinat a l'habitatge dels masovers que tanca, per la banda de llevant, el conjunt. D'altra banda, és al costat de ponent, en una zona terrassada del pati entre un estany del jardí i la torre de defensa, on trobem noves restes de canalitzacions i estructures d'una construcció del segle XVII o XVIII descobertes durant els treballs arqueològics realitzats l'any 2004. A la capella hi ha una imatge que fou rescatada del convent del carrer del Carme de Barcelona durant els incidents de 1835 i, posteriorment, durant la Guerra Civil, li van tallar els braços per poder-la amagar. De la resta de l'entorn cal destacar-ne les tanques de pedra i alguns exemplars vegetals de gran presència que embolcallen la torre a ponent i d'altres que remarquen el pati o era de la masia des del seu accés situat al sud de la finca. A l'angle superior del que havien estat els jardins de la finca es conserva la font del Garrofer dins d'un espai tancat que hi ha després d'una renglera d'habitatges unifamiliars. Fou construïda pel primer baró de Ribelles l'any 1908.</p> | 08003-5 | Carrer Onofre Talavera, 4 | <p>La masia de cal Baró podria trobar-se en terres del que havia estat l'antic Mas Colomer de Sorbers documentat ja l'any 1300, segons afirmen fonts locals. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer. L'any 1619, quan n'era propietari en Mateu Ferrer, es coneixia com a mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa dels deutes i la masia fou adquirida en subhasta pel cònsol de França, Llorenç Soley, passant-se a anomenar mas Soley. El 1770 s'anomena cal Canonge, ja que pertanyia a l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX passà a Josep Bofarull, Baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa passà a anomenar-se cal Baró.</p> | 41.4925400,2.2923100 | 440927 | 4593678 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37146-foto-08003-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||
| 37245 | Torre de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-magarola | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XV-XVIII | <p>Torre de vigilància de planta quadrada adossada a la part oest de l'edificació principal de Can Magarola. Està alineada al pla de la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos i acaba en terrat pla. Està coronada per merlets esglaonats. L'aspecte actual és fruit d'una remodelació moderna quan es practiquen les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada</p> | 08003-105 | Av. Sant Mateu, 2 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.5048300,2.2994900 | 441538 | 4595037 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37245-foto-08003-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37245-foto-08003-105-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||
| 37246 | Torre de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-boquet | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XVI | <p>Torre de planta quadrada adossada a la façana nord est de l'edificació principal de Can Boquet. Consta de planta baixa i dos pisos i acaba amb una coberta de teules àrabs a dues aigües. Les petites obertures disposades a la façana nord est són fruit d'una modificació moderna.</p> | 08003-106 | Av. Sant Josep de Calassanç, 8 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4976500,2.2975500 | 441369 | 4594241 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37246-foto-08003-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37246-foto-08003-106-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||
| 37247 | Torre de Can Calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-caldero | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XVI | <p>Torre de vigilància de planta quadrada adossada a la part nord de l'edificació principal de Can Calderó. Consta de planta baixa i dos pisos i té un cos més elevat en el que seria el calaix d'escala, fruit d'una transformació i després d'haver eliminat la coberta original a quatre aigües. Tant la torre principal com la secundària estan coronades per merlets esglaonats. L'aspecte actual és fruit d'una remodelació moderna quan es practiquen les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada.</p> | 08003-107 | Av. Sant Josep de Calassanç, 2 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4957400,2.2969200 | 441315 | 4594030 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37247-foto-08003-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37247-foto-08003-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37247-foto-08003-107-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 95|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||
| 37248 | Torre de Cal Doctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-doctor | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XVI | <p>Torre de vigilància de la masia de Cal Doctor. Està adossada a la part nord de l'edificació principal, és de planta quadrada i sobresurt del pla de façana. A la part superior, està coronada per merlets esglaonats.</p> | 08003-108 | Riera Coma Fosca, s/n | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4980400,2.2906300 | 440792 | 4594289 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37248-foto-08003-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37248-foto-08003-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37248-foto-08003-108-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 95|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||
| 38050 | Via romana de Parpers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-romana-de-parpers | <p>ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BONAMUSSA, J (1978) 'La via romana de Parpers, un nou element arqueològic en risc' Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme: Memòria d'activitats. CARRERAS CANDI, F (1904) Orígens de la Riera d'Argentona. CARRERAS CANDI, F (?) Contestación al discurso de J. Rubió de la Serna: los primeros habitantes de España. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FARELL, David i LLADÓ, Francesc (2000) 'La via romana de parpers'. A Fonts, núm. 2, abril de 2000. Argentona, pàgs. 17-18. GOMIS,C (1911) Geografia General de Catalunya: la província de Barcelona. Sota la direcció de Carreras Candi. NAVARRO, F (1978) Xerrada - col·loqui a Argentona sobre la Via romana de parpers. A Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme, núm.4, pàg. 123. Museu Municipal de Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RODRÍGUEZ ALMEIDA, E (1980) Una inscripció d'àmfora trpbada en la Via Romana de Parpers (Argentona). A Quaderns de Prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 10, pàg. 350. Museu Municipal de Mataró. SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda.</p> | Existeix un projecte de restauració i musealització del jaciment. | <p>Antiga via o camí que unia Mataró amb Granollers. Ja d'antic (s. XIX) els erudits locals com Pellicre o Carreras Candi, citaven aquesta via com a restes romanes. El cert és que durant molts anys era la única possibilitat d'accedir al Vallès per Argentona. El trajecte ha de salvar dos accidents naturals i ho fa amb dos ponts. El de la part nord es va enfonsar i terraplenar. El del sud també es va enfonsar al segle XVI, però es va reparar i es conserva íntegre. Es tracta d'un pont d'un sol ull i d'una tècnica força acurada. Altres elements destacables són els 17 desguassos, 10 contraforts, 23 guardarodes i nombrosos llenços de parets o murs de contenció. La via té 5 metres d'amplada, igual que les millors de l'imperi.</p> | 08009-35 | Veïnat de Pins | <p>Està documentada la seva existència durant l'Edat Mitjana, així com una restauració del segle XVI. Es va abandonar arran de la construcció de la C-1415, i restà en l'oblit. Les restes visibles avui en dia podrien tractar-se de reparacions fetes al llarg dels molts segles d'utilització d'aquest vial. La via de Parpers consta com a monument Històric-Artístic incoat per la Generalitat des de 1983 (Reg. 13-1-1983 DOGC 23-2-1983). Recentment l'empresa d'arqueologia ATICS S.L. ha fet excavacions i està elaborant un projecte de musealització a instàncies de l'Ajuntament d'Argentona.</p> | 41.5796700,2.3718500 | 447637 | 4603300 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38050-foto-08009-35-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2019-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | La hipòtesi amb la que es treballa és que es tractés d'un tram de la Via Sergia que comunicava Ausa (Vic), Aqua Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers), La Roca del Vallès i Iluro (Mataró). Així sembla indicar-ho un miliari trovat a Santa Eulàlia de Ronçana, (Vallès Oriental), on figurava l'epígraf 'MV SERGIUS', el qual hom suposa que es tracta del cònsul que pels voltants del 120 aC regia l'Hispania Citerior, també hi figuren les XXI milles romanes que separaven de Mataró. | 49 | 1.5 | 1770 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
| 41958 | Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-amat | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc - Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Amat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XVI | <p>Conjunt format per una masia del grup I de Bonet Garí (1981) i una torre de defensa unida a la masia per un pas elevat. La masia consta de planta baixa, pis i golfes Coberta de teules paral·lela a la façana principal. Façana principal amb el portal dovellat i finestres gòtiques, que Bonet-Garí situa en el segle XIV. Les dues finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. L'estructura interna de la casa és de tres cossos perpendiculars a la façana i dos més per al celler, paral·lels, units amb arcs de pedra picada. Al costat dret hi ha dos cossos més dedicats antigament als estables. La torre està descrita a la fitxa núm. 32.</p> | 08030-31 | Camí del Sant Crist - Barri del Sant Crist | <p>La propietat de la família Amat sempre havia estat molt important a la zona. Es coneix el nom del pagès Joan Amat gràcies a un Benefici sota la invocació de Santa Maria del Roser i de Sant Joan. Fou fundat per Joan Amat, pagès del veïnat del Sant Crist, en document signat davant Antoni Martí, notari regent de l'escrivania episcopal de Girona, el 1618. Establí que l'obtentor hauria de celebrar cada mes 12 misses a l'altar del benefici, els dies designats, i el dotà amb dos censos, de 200 lliures de preu. Deixà el dret de patronat al propietari de la casa d'Amat del San Crist, amb lliure facultat de presentar. El document es troba en un procés del 1674, i en la visita del 1726. El 1726 foren presentats els rèdits, i s'hi explica que un dels censos s'havia perdut abans del darrer setge de la ciutat, i que per tant restava dotat només amb 100 lliures. Per això, en la visita del 1736, l'obtentor explicà que a causa de la disminució dels rèdits, solament hi celebrava 6 misses, i no fou desaprovat pel bisbe; però calia que fes constar quan temps feia. Els darrers obtentors i patrons foren: Jacint Roure (1711); Josep Vives (1711), presentat per Antoni mat...; Bonaventura Amat (1734), presentat per Jaume Amat.</p> | 41.5165600,2.3843000 | 448625 | 4596286 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem classificat Can Amat com a conjunt arquitectònic perquè la seva Torre de Defensa està catalogada com a BCIN i la masia no ho està. Per aquest motiu, s'ha individualitzat la Torre en la fitxa núm. 32 i la present fitxa ha de servir per la masia. També té una bassa amb un pou d'abastiment d'aigua. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||
| 42324 | Casa Ugalde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ugalde | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Després d'haver reformat les cobertes es repeteix el problema de les dilatacions d'aquestes, que esquerden la part alta de les façanes, tot i haver millorat les juntes de dilatació. | <p>Xalet aïllat de planta asimètrica, unifamiliar, format de planta baixa i una planta, i envoltat de jardí, obra de l'arquitecte J. A. Coderch. La casa és d'estil racionalista amb influència popular mediterrània, amb les parets pintades de blanc, adaptada al territori i d'aparent simplicitat, però alhora és un excel·lent exponent de l'arquitectura d'avantguarda per les innovacions que presenta. Cal no oblidar que, tot i ser bastida fa més de mig segle, encara ara és lloc de peregrinació d'arquitectes d'arreu del món tant per les solucions formals, estructurals i ambientals emprades, com per l'ús de tècniques constructives tradicionals. La casa està orientada al nord. La façana principal dóna al carrer de la Torrenova i presenta una porta d'accés a l'edifici ben funcional i moderna i vàries finestres a diferents nivells, cosa que ens indica la uniformitat interior. La façana posterior destaca per les finestres, petites i grans, que permeten gaudir de la llum natural i de les boniques vistes a la mar. Perfectament incorporada a aquesta façana hi trobem una escala adossada que va des de la terrassa del primer pis al jardí. Es tracta d'una escala de graons gruixuts sense barana. Aquesta terrassa-mirador feta amb rajola catalana supera els desnivells del terreny gràcies a un grapat de graons estratègicament situats per a acomplir la seva funció sense desvirtuar el conjunt. Les façanes laterals presenten unes columnes circulars primes que fan la doble funció decorativa i de reforç de l'estructura. Cal assenyalar també la presència de canalitzacions d'aigua per tot l'extrem de la coberta i de varis desguassos de boca grossa incorporats a les parets laterals. Com a curiositat podríem indicar l'absència de reixes en cap de les portes o finestres de l'edificació. Al capdamunt de la casa hi ha una xemeneia de torre quadrada. La topografia, les vistes i la vegetació existents van ser elements fonamentals de partida per a la construcció d'aquesta casa, de vistes excel·lents, que respecta el medi, i amb molta llum natural. Hi destaca també la piscina adaptada al territori, en forma de mongeta i situada a pocs metres de la façana est. El jardí, de grans dimensions, envolta completament la casa i la vegetació que hi podem trobar la composen arbres autòctons com ara pins, cactus i arbustos varis.</p> | 08032-6 | Carrer de Torrenova, 16 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Casa Ugalde és un edifici projectat l'any 1951 per l'arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat en col·laboració amb Manuel Valls i Verges. Va ser construït entre els anys 1951 i 1952 per encàrrec d'Eustaquio Ugalde. L'edifici està inclòs en el Registre Ibèric del DOCOMO (Organisme internacional per a la Documentació i Conservació de l'arquitectura del moviment Modern, període 1925-1965) i en el Registre d'Arquitectura Moderna de Catalunya (1925-1965). Josep Antoni Coderch de Sentmenat (1913-1984) és considerat un dels millor arquitectes catalans de la segona meitat del segle XX i aquesta una de les seves obres més destacades.</p> | 41.5701200,2.5208000 | 460048 | 4602160 | 1951 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42324-foto-08032-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42324-foto-08032-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42324-foto-08032-6-3.jpg | Legal | Popular|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-13 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Josep Antoni Coderch de Sentmenat | Casa declarada BCIN en la categoria de monument històric. Resolució CLT/161 27.01.2003, publicat al BOE núm. 62 de 13.03.2003. i al DOGC núm. 3823, 17.02.2003. Inventariada amb el núm. 40 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. L'entorn de l'edifici també es protegeix per tal de salvaguardar els valors paisatgístics i ambientals. Aquests valors són: l'horitzó, les relacions visuals i el respecte per la vegetació i la topografia. | 119|120|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |
| 77121 | Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tosca-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | ha patit reformes modernes | Masia situada al vessant esquerre del torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Lloberas del Bosc. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. Es tracta d'una construcció molt antiga però que ha patit transformacions poc adequades a l'arquitectura tradicional. En origen és de planta poligonal, més que no pas rectangular, amb uns contraforts a la paret nord-occidental. A la façana principal, orientada a migdia, se li va afegir modernament un cos perpendicular i des de 1997 s'ha construït un gran balcó de costat a costat que s'adossa a la façana i al cos perpendicular. Només es manté la porta d'accés, d'arc escarser. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. Té un rellotge de sol fet amb rajols ceràmics de sèrie. | 08214-33 | Entre Can Miqueló vell i Can Lloberas del Bosc | És l'antiga casa de la família Ballester, originària de Vallromanes, en el segle XVIII. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 229. Els actuals propietaris van comprar la finca l'any 2002. | 41.5345500,2.3269700 | 443857 | 4598319 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77153 | Can Pey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pey-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XVII-XVIII | Casa ubicada en la confluència dels carrers de la Font de la Teula i Àngel Guimerà. És de planta trapezoïdal i consta de planta baixa i dos pisos, el segon fet molt posteriorment i alineat amb la façana del carrer Àngel Guimerà. La resta de l'edifici té terrat pla. La part baixa està destinada a comerç, que ha anat variant amb el temps i la resta és residencial. El portal d'entrada a la botiga és d'arc escarser i s'ubica a la façana més estreta, on també hi ha la capella. El parament és arrebossat i pintat de groc i blau amb un sòcol de plaques. | 08214-65 | Carrer Font de la Teula, 1 | Can Pey s'ubica en una cruïlla estratègica en un moment de creixement urbanístic, està a la confluència del carrer de la Font de la Teula i el carrer Àngel Guimerà, que connectava castell i església. A més a més, es troba davant mateix de la zona de mercadal. | 41.5179400,2.3577200 | 446408 | 4596455 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77153-foto-08214-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77153-foto-08214-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77153-foto-08214-65-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77174 | L'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador-1 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Nau de planta rectangular construïda per acollir l'escorxador municipal, actualment en desús. La seva alçada correspon a dues plantes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a les façanes transversals. Els paraments són de paredat comú amb verdugades, cordó o faixa de tres filades de totxos col·locats de pla. Les cantonades i el perfil de les obertures també són de maons. El conjunt està rematat per un frontó semicircular sobre l'eix central de les dues façanes transversals i acroteris als escaires. Un frontó amb òcul, corona les fes façanes curtes. S'utilitzen elements de ceràmica a modus de brise-solei pel tancament de les finestres, que són d'arc escarser. | 08214-86 | Av. de Sant Sebastià, 40 | 41.5185300,2.3635000 | 446891 | 4596517 | 1912 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77174-foto-08214-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77174-foto-08214-86-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77208 | Carrer Pau Piferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pau-piferrer | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer Pau Piferrer es troba a la part alta del nucli, entre el carrer Marquès de Barberà i la Riera de Targa, té un desnivell força pronunciat en sentit nord i fa un lleuger angle greu. Està format per cases de cós de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. S'observa una unitat en el tractament de la textura de les façanes i en les obertures. La composició de les façanes a la planta baixa és de finestra lateral i porta amb arcs escarsers o llinda recta. En el primer pis, pot ser de finestra i balcó, o només amb un balcó o una petita finestra. En algun cas, es conserva a l'interior la volta catalana. | 08214-120 | Carrer Pau Piferrer | 41.5195900,2.3573800 | 446381 | 4596638 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77208-foto-08214-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77208-foto-08214-120-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha cases amb revestiments de pedra, rajols i obra vista que no s'adequa a la textura i colors predominants del carrer. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77242 | Tanca de Can Jaume Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-can-jaume-mateu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Mur de separació entre l'espai públic i la zona enjardinada de Can Jaume Mateu, alineat amb l'eix del carrer. Està fet a imitació del paredat antic, que es feia a base de pedres irregulars unides amb morter. La seva alçada és variable i combina amb la presència d'elements de forja (reixes). La porta principal d'accés és de fusta amb arc de punt rodó, té una coberta feta de ceràmica amb els colors blau, blanc i verd; és a dues aigües amb un ràfec de fusta. Està coronada per ornaments ceràmics. Al costat sud hi ha una entrada secundària, destinada als vehicles, on es combina la pedra i el maó. El coronament és a modus de frontó triangular amb un oculus central. | 08214-154 | Carrer Mestre Viladrosa, 10 | 41.5175200,2.3601500 | 446611 | 4596407 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77242-foto-08214-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77242-foto-08214-154-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77247 | Glossa de Vilassar i el forester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glossa-de-vilassar-i-el-forester | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó fet de rajoles (5 x 8 cm) instal·lat a la paret d'una casa del carrer del Carme de manera que es pot llegir passejant pel carrer. És un fragment d'una glosa d'exaltació del poble d'Emili Saleta i es llegeix el següent text: 'Glosa de Vilassar i el forester / D'Emili saleta (fragment) / Ai Vila de Vilassar / sota un castell recolzada / mig pagesa i mig fabril, / mig del pla i mig de muntanya.// Que somrius de cara el mar / i ets feinera i endreçada / i ets feinera i diligent / i, pel seny, ets catalana.// Sant Mateu et fa costat, / Montcabré et vetlla per l'altre / i l'era de Can Boquet / mirador de banda a banda. // Vila d'un terme tan gran / fins la centuria passada,/ que amb Cabrera i Mataró / llindaves, i amb la mar blava. // Cabrils era un barri teu; / Vilassar de Mar un altre. / O bé 'Mar de Vilassar'/ com els vells l'anomenaven.// el teu barri mariner / qe et dava la mar i la plana./ Ai Vila de Vilassar / que ets de dues vila mare./// Amics de les Arts i de la Història / Festa Major dels sants Màrtirs, 1978'/// ' | 08214-159 | Carrer del Carme | Promoguda pels Amics de lesArts i la Història durant els actes de la Festa Major de l'any 1978. | 41.5165600,2.3572500 | 446368 | 4596302 | 1978 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77247-foto-08214-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77247-foto-08214-159-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Saleta | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77248 | Poema de Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-salvador-espriu | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó ceràmic de rajoles (4 x 7 cm) instal·lat a la façana d'una casa del passatge del Carme on hi ha escrit un poema de Salvador Espriu que diu així: 'Senyor Sant Jordi. / patró / cavaller sense por: / guarda'ns sempre / del crim / de la guerra civil. / Allibera'ns dels nostres / pecats / d'avaricia i enveja, / del drac / de la ira i de l'odi / entre germans / de tot altre mal / Ajuda'ns a merèixer / la pau / i salva la parla / de la gent / catalana. / Amén / Salvador Espriu/// | 08214-160 | Passatge del Carme, s/n | 41.5166300,2.3574100 | 446381 | 4596310 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77248-foto-08214-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77248-foto-08214-160-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77249 | Placa de Jaume I el Conqueridor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-jaume-i-el-conqueridor | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó fet de rajoles (4 x 5 cm) instal·lat a la paret de l'església que dóna als jardins de Sant Jordi, per la banda del carrer Àngel Guimerà, encarat cap a l'alzina de Can Bot. Està dedicada a Jaume I el conqueridor en el seu VII centenari de la seva mort i es llegeix el següen text: 'HOMENATGE AL REI JAUME I EL CONQUERIDOR, QUI AMB LA CONQUESTA DE MALLORCA ALLIBERÀ AL MARESME DE LA PIRATERIA / VILASSAR DE DALT // 24 DE JULIOL 1976 // VII CENTENARI DE LA SEVA MORT'. | 08214-161 | Jardins Sant Jordi, a la paret de l'església | 41.5175000,2.3581100 | 446440 | 4596406 | 1976 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77249-foto-08214-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77249-foto-08214-161-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Oller | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77250 | Plafó del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-millenari | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó ceràmic comemoratiu del mil·lenari del nom de Vilassar, documentat per primera vegada l'any 978, instal·lat dins un marc de ferro i penjat a la paret de contenció dels jardins Anselm Clavé que dóna al carrer Manuel Moreno. Es tracta d'una composició feta a base de framents irregulars i de variades formes encaixades a modus de trencaclosques o mosaic on es llegeix 'Mil·lenari del nom Vilassar 978 - 1978', sobre un fons on s'identifiquen el castell, la torre de Can Mayans i unes persones que representa que estan transportant les relíquies dels Sants Màrtirs. | 08214-162 | Carrer Manuel Moreno, s/n | Instal·lació realitzada amb motiu de la commemoració del mil·lenari del topònim Vilassar documentat en l'escriptura de venda d'una propietat del terme de Premià, datada del 978. | 41.5164200,2.3588700 | 446503 | 4596286 | 1978 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77250-foto-08214-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77250-foto-08214-162-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Olivè Milián | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77251 | Plafó de les poetesses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-les-poetesses | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | Plafó de rajoles (4 x 5 cm) que reprodueix un poema d'Eulàlia Colomer, titolat Quan torno al teu redós; i que diu així: 'Al teu davant el mar, darrera, les muntanyes, / barreja de salobre i remoreig de pins, / un poble encimbellat, que porta a les entranyes / pejades d'altres terres, llegat d'altres confins. / Un poble encimbellat, que lluita i que s'afanya / obrint les seves portes a tots els grans camins ../ Jo aleno lluny d'aquí, però el teu record em banya, / perquè l'arrel comana, i perquè et porto a dins. / Si estimo tots els mars i totes les contrades, / no t'haig d'estimar a tu, remor de pins i onades, / castell que fa de guaita obert a tots els vents? / quan torno al teu redós en el transcurs del viure,/ em sembla que m'acull el més alat somriure / a trepitjar les pedres estàtiques, silents '. | 08214-163 | Plaça de la Vila, s/n | Instal·lada l'any 1975, any internacional de la dona, en homenatge a les poetesses catalanes. | 41.5170400,2.3582900 | 446455 | 4596355 | 1975 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77251-foto-08214-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77251-foto-08214-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77252 | Plafó homenatge a Josep Ros i Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-homenatge-a-josep-ros-i-artigas | XX | Plafó ceràmic de rajoles (4 x 5 cm) instal·lat a la façana lateral de la casa que hi ha al davant mateix de l'església parroquial. Hi ha representat el Santuari marià de la Marededéu de La Cisa i al dessota s'hi pot llegir: 'Encara els veig com en la meva infància / entreforcs de camins, masos i vinyes / rouredes, alzinars, xiprers altíssims, / la vella ermita dels exvots ingenus / i el mar, el meu, provisor de conquilles// Del mirador dels somnis// Homenatge al poeta Josep Ros i Artigas en els seus 90 anys, 23 / XII/97' | 08214-164 | Plaça de la Vila, s/n | 41.5172100,2.3585500 | 446477 | 4596373 | 1997 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77252-foto-08214-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77252-foto-08214-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77254 | Rellotge de sol de Can Soca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soca | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. www.gnomonica.cat | XIX | El gnòmon ja no es conserva in situ, i l'obertura on anava collat ha estat tapada en les últimes obres de rehabilitació de la façana | Rellotge de sol del tipus vertical declinant amb orientació sudest. La seva superfície és ovalada. Es troba ubicat per sota del ràfec de la façana principal, a la dreta de la finestra del primer pis. Es tracta d'un rellotge policromat en molt mal estat de conservació amb restes d'esgrafiat. El gnòmon ja no es conserva in situ, i l'obertura on anava collat ha estat tapada en les últimes obres de rehabilitació de la façana. No obstant això, encara es pot endevinar la forma originària del rellotge. Des de l'interior del quadrant cap enfora es poden descriure les següents observacions: el centre del quadrant, estava completament policromat, dels quals només es conserven algunes tonalitats vermelloses i quedava delimitat per una sanefa lineal d'un centímetre i mig de gruix. A la part superior, sembla endevinar-se un cercle solar del qual neixen les línies horàries, esgrafiades i que travessen la sanefa d'un centímetre. Les línies horàries visibles són, la meridiana i cinc línies més a la dreta. A l'esquerra no se'n observa cap traça. Pel que fa a les xifres, es desconeix si es tractava de xifres àrabs o romanes. Per damunt hi hauria una segona sanefa d'un color blau-gris d'una amplada aproximada a la central que quedaria emmarcada per una última sanefa vermellosa, a la part superior de la qual s'hi hauria pintat una sanefa amb motius vegetals lleugerament recargolats. A la part inferior del marc també sembla haver-hi una sanefa però es desconeix el tipus d'ornamentació. | 08214-166 | Carrer Manuel Moreno, 35 | 41.5152000,2.3608000 | 446663 | 4596149 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77254-foto-08214-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77254-foto-08214-166-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge de sol consta des de l'any 2005, a l'Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 2706. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77255 | Fornícula del Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-angel-guimera | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/03/fornicula-del-carrer-angel-guimera.html | XIX | no conserva la imatge | Fornícula situada a l'alçada del primer pis d'una casa de cós del carrer Àngel Guimerà. L'ampit és de pedra granítica motllurada i de forma corba. Conserva un emmarcament de fusta però no hi ha cap rastre de porta. Per darrera sí que conserva la porta d'accés des de l'interior de la casa. Actualment no hi ha cap imatge. | 08214-167 | Carrer Àngel Guimerà, 52 | No s'ha trobat cap informació sobre l'advocació d'aquesta capella que fa molts anys que es troba buida i se n'ha perdut la memòria. | 41.5186500,2.3554900 | 446223 | 4596535 | 1850 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77255-foto-08214-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77255-foto-08214-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77255-foto-08214-167-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77256 | Fornícula de Cal Baster / Can Corra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-cal-baster-can-corra | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (2002). Les guardes del morbo. Dossier per a un itinerari per indrets relacionats amb les pestes i epidèmies a Vilassar de Dalt. Segles XIV-XIX. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XIX | Fornícula de tipus clàssic situada a l'alçada del primer pis d'una casa del carrer Mestre Viladrosa. Ampit sortint motllurat i sostingut per dos permòduls amb decoració vegetal; arc de mig punt i porta de vidre. A l'interior hi ha una imatge de Sant Roc i disposa d'un ganxo per penjar-hi un fanal. | 08214-168 | Carrer Mestre Viladrosa, 1-3 | S'invoca a Sant Roc contra les malalties de contagi. Les cases on hi ha aquesta capella es construeixen poc després de l'epidèmia de còlera de l'any 1874, que causà moltes víctimes mortals a Vilassar. | 41.5173100,2.3591000 | 446523 | 4596384 | 1875-80 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77256-foto-08214-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77256-foto-08214-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77256-foto-08214-168-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77273 | Font del Carrer Dr. Martí Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-dr-marti-soler | XX | Font situada a l'extrem del Carrer Doctor Martí Soler adossada al mur de la Riera de Targa. El sortidor, de polsador i fet de llautó, està en el mateix mur. En aquest tram el coronament és en forma circular, rematat amb maó posat a sardinell. La pica de l'aigua, que s'alça 15 cm del terra té una delimitació semicircular, també amb maons posats a sardinell. En el frontó del coronament es pot veure esgrafiat la data de 1927. El parament és arrebossat sense pintar. | 08214-185 | Carrer Dr. Martí Soler | El carrer Dr. Martí Soler connecta de sud a nord, la Baixada de la Font de la Teula amb la Riera de Targa és paral·lel al carrer Llessamí. Està format per cases de cós de planta rectangular. Conserva a la part del davant alguns solars i parcel·lacions que són el testimoni dels antics horts de les cases. | 41.5193900,2.3595600 | 446563 | 4596615 | 1927 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77273-foto-08214-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77273-foto-08214-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta font, forma part del conjunt d'aquest carrer que manté l'esperit del seu urbanisme original tot i que al davant s'ha obert un nou carrer asfaltat i obert al trànsit.Es construeix l'any 1927 quan hi ha una reestructuració i canvi d'ubicació de les basses o safareigs. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77284 | Verneda del molí de Cuquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-moli-de-cuquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Verneda que forma par de l'estrat arbori del Torrent del molí de Cuquet, concretament al sector on es troba el molí de Cuquet. El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada i alguns dels exemplars presenten una alçada de 20 metres, tot i que aquest arbre pot arribar a fer-ne trenta. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos . La floració és del tipus monoic i es du a terme durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. Viu en un ambient ombrívol i fresc, que comparteix amb altres espècimens com el plataner (Platanus x hispanica) i el pollancre (Populus nigra). El sotabosc és ric en espècies arbustives com el saüc, l'avellaner i el sanguinyol. Pel que fa a l'estrat herbaci destaca el fenàs boscà i la maduixera i les falgueres que creixen als voltants de les roques regades per l'aigua del torrent.. | 08214-196 | Torrent del molí de Cuquet | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 41.5303300,2.3231800 | 443537 | 4597853 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77284-foto-08214-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77284-foto-08214-196-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers. Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77295 | Garroferar de Can Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-de-can-tarrida | AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Garroferar del gènere Ceratonia, espècie síliqua adult plantat en extensió a les feixes de ponent, en el vessant de muntanya per sobre de la torre de Can Tarrida. Plantat en un terreny saulonenc aquest garroferar es troba completament abandonat i absorbit per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyoner (Pinus pinea). Entremig d'aquesta plantació hi ha varis espècimens d' olivera (Olea europaea). Els garrofers, perennifolis, tenen una talla mitjana que va de cinc a vuit metres d'alçada pels exemplars més grossos. El tronc és molt irregular i gruixut, amb unes branques llargues i robustes, algunes d'elles vinclades cap al terra. La progressiva proliferació del pi blanc, l'impedeix de desenvolupar-se. Les fulles són compostes, de tres a cinc parells de folíols. La flor neix sobre la llenya vella. El fruit és la garrofa, que forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que en arribar a maduresa agafa un color marró fosc. | 08214-207 | Can Tarrida / Torrent Daniel | El garrofer és un arbre originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la llavor, el garrofí, en la indústria de l'alimentació, farmàcia o cosmètica. També s'utilitza tradicionalment per aromatitzar diversos licors, com les herbes mallorquines. Hi ha saurins que per cercar aigua utilitzen exclusivament una vareta feta amb branca de garrofer. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de Sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans, en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està en davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue,, de Febrer, y de Nohembra, en terra fesa, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltat fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar,per que no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'. Algunes dites populars relacionades amb el garrofer o la garrofa són: “Quan l'amo dorm lo garrofer vetlla”; “guanyar-se les garrofes”; “Al juliol, la garrofa es posa de dol i el raïm també en vol',- fent referència al mes de l'any en què la garrofa madura-. 'La garrofa de setembre és la més tendra'; 'Si vols mal a ta muller, dus-li llenya d'abrocer; i si li vols mal del tot, dus-li de garrofer bord' - aquesta dita es refereix a la llenya per encendre la llar per cuinar-. | 41.5216200,2.3564500 | 446305 | 4596864 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77295-foto-08214-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77295-foto-08214-207-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||||
| 77305 | Font d'en Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-boquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | la font es va convertir en un dipòsit de ciment | Font situada en un marge de torrentera, al final d'una vinya. Era un aflorament superficial d'aigua per l'existència d'una capa freàtica. Fa uns anys encara es podia veure l'entrada de la mina, però actualment està tapada amb una caseta d'obra i un dipòsit de formigó al costat. | 08214-217 | Plana de Can Boquet | Antigament, la font estava situada al costat del camí que pujava de Vilassar fins a la zona de Cal Senyor i seguia fins a Vallromanes per un costat i fins a Òrrius per l'altre. Era una zona molt concorreguda i una aturada per molts cavalls que feien aquest trajecte. | 41.5295100,2.3421600 | 445120 | 4597749 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77305-foto-08214-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77305-foto-08214-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77306 | Font d'en Dirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-dirol | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | s'ha observat gran quantitat de roderes de bicicleta pels marges que baixen fins a la font i que estan malmetent l' indret. | La font està situada dins d'una torrentera ombrívola, en un marge de terra i rocam de sauló, per sota del camí que condueix de la Galbanya a les planes de Can Boquet i Cal Senyor. Es tracta d'una deu d'aigua que brolla del marge on fa anys s'hi va gratar un queixal per col·locar-hi un petit frontal fet amb pedra, de 50 cm d'alçada, collat amb morterada de ciment. La pica que recull l'aigua està feta amb una llosa col·locada al fons i quatre pedres treballades i ben escairades amb una petita obertura a la part frontal esquerra que actua com a sobreeixidor. El broc per on raja l'aigua és un tub de ferro collat a la pedra. L'aigua sobrant s'escorre per un canaló estret fins al peu d'un plataner on fa pocs anys s' hi va construir una petita bassa artificial feta de ciment, d'uns 80 cm de diàmetre i quatre dits de fondària on es recull l'aigua provinent de la pica perquè s'hi pugui abeurar la fauna del bosc. Aquesta, està envoltada parcialment per pedres granítiques del voltant que la protegeixen. L'aigua sobrant d'aquesta bassa s'escorre per un segon canaló de les mateixes característiques torrentera avall. A mà dreta de la font, al peu d'un marge de roca alterada, de textura arenosa, que resulta de l'erosió del substrat granític per part dels agents meteorològics, el sauló, hi ha un banc de pedra amb restes d'arrebossat de ciment i les inicials incises en un segell rectangular de ciment 'S.LL'. Al darrera mateix, hi ha el rètol de fusta que porta el nom de la font “FONT D'EN DIROL” i 'RESPECTEU LA FONT'. | 08214-218 | Planes de Can Boquet | 41.5300100,2.3449300 | 445351 | 4597803 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77306-foto-08214-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77306-foto-08214-218-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'entorn on hi ha la font sempre ha estat un indret molt ombrívol, amb un bosc d'alzinar. A part dels dos plataners sembrats per senyalar la font fa uns quaranta anys, el sotabosc ric en plantes enfiladisses com l'heura, la vidalba i l'aritjol, i arbusts coms el marfull, l' esbarzer i altres espècies ombrívoles ha desaparegut completament. Els rebaixos constants del camí estan malmetent les soques i arrels d'aquest alzinar que estan totalment al descobert. La manca de vegetació comportarà que amb les pluges el terreny s'erosioni ràpidament. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77316 | Torrent Veribol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-veribol | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | El torrent està completament envaït per la vegetació, a més de que el seu accés queda tallat per un camí i la col·locació d'un barri de ferro. | Torrent, afluent de la Riera de Salvet, per la llera esquerra, que neix per sota del Turó d'en Bernadó, i es nodreix per petites torrenteres que es formen en els diversos turons d'aquest vessant de muntanya. Discorre entre mig dels paratges de les Alzines i la Rubaixa, fins a desguassar a la Riera de Salvet, per sota de Can Santem. A la capçalera del torrent hi ha un bosc de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabita amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, molt ben conservats i alguns d'ells de grans dimensions. Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola, on es poden observar alguns exemplars d'avellaner, saüc i llorer. El tram per sobre del camí, just per sobre de la línia elèctrica és inaccessible degut a la invasió de mimoses (Acacia dealbata). Passa el mateix a l'altra banda del camí, ja que hi ha un barri i una tanca de bruc que ressegueix el perímetre d'una propietat. Des de l'exterior, es poden observar plataners, pollancres i acàcies i espècies com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, o el bruc. S'observa un sector d'alzinar dens i ombrívol, amb profusió d'arbustos i lianes, com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present allí on el curs d'aigua ha estat modificat o degradat parcialment, especialment al voltant de zones agrícoles. L'hàbitat però, presenta una certa alteració amb una gran quantitat de bardissars amb presència de flora exòtica per la presència de cases. | 08214-228 | Camí de Can Santem al Turó d'en Bernadó | El torrent rep el nom d'un assentista afincat al segle XVIII al veïnat de Cabrils, propietari de grans extensions de terra conreades de vinya. | 41.5186400,2.3479700 | 445595 | 4596539 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77316-foto-08214-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77316-foto-08214-228-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||||
| 77318 | Rellotge de sol de Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marques | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. http://www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb orientació Sud - Est, realitzat al frontó de la façana principal de la casa de Can Marquès, a la dreta de la riera d'en Salvet. Es tracta d'un rellotge ornamental, i policromat: en negre per a l'any de realització; en blanc per al fons del quadrant i en gris per les diferents sanefes, línies horàries i les hores. És de superfície rectangular, amb dues sanefes lineals, que l'emmarquen. La més gruixuda d'elles, fa entre tres a quatre centímetres aproximadament. A l'interior, de color gris s'ha pintat de manera molt esquemàtica mig sol amb els raigs simètrics, d'onze puntes. Al centre, de color negre en xifres àrabs, l'any d'execució del rellotge, “1998”. El gnòmon o estilet és una vareta de ferro de secció circular, collat a la paret i del qual surten les línies horàries, representades en cicles de 24 hores. La línia o meridià que marca les dotze del migdia és perpendicular. A la seva esquerra comença a les cinc del matí. A la dreta, fins a les tres de la tarda. No inclou les línies diürnes ni cap altre mena d'ornamentació. Les hores estan representades amb xifres romanes. | 08214-230 | Can Marquès | 41.5178700,2.3530400 | 446018 | 4596450 | 1998 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77318-foto-08214-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77318-foto-08214-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans, amb el número de referència 2.704. Hi ha una fotografia realitzada el 28 de maig de l'any 2006 per Ignasi vilà. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | ||||||||
| 77350 | Sant Crist del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-del-moli | AA.VV (2004). XXV Aplec del crist del Camí del Mig del Pla de Vilassar. Grup de veïns del veïnat del sant Crist. Vilassar de Dalt. SAMON FORGAS, Josep (1991). El CRIST del Camí del Mig a Vilassar de Dalt. Goig en lloança del Crist. Impressió El Vaixell. Vilassar de Dalt. | XIX | Capella situada en la confluència de diversos termes municipals i en una cruïlla de camins importants, com l'antic Camí del Mig o el Torrent de les Tartanes. Es troba molt elevada del nivell del Torrent d'en Cuyàs i protegida per un talús fet de rocalla durant la seva restauració l'any 1979. Unes escales amb una barana, faciliten l'accés a la capella, que és de planta quadrada amb la coberta piramidal de rajoles blanques, coronada per una creu de ferro. La porta d'accés és d'arc de mig punt amb arquivoltes; és metàl·lica amb barrots a la part superior per poder fer visible l'interior i amb la data de 1858 trepanada. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc amb faixes verticals prop dels escaires en les façanes laterals i coronament amb cornisa. La figura del Crist Crucificat reposa sobre un banc també tot blanc. | 08214-262 | Torrent de les Tartanes amb Camí del Mig | L'existència d'una creu en aquest lloc és molt antiga. Al marge de les consideracions de tipus religiós, constatem la presència de creus a les cruïlles dels antiquíssims camins rals (reials) i els camins que menaven als pobles de la comarca, arrecerats al peu de la serralada litoral. Al primer hi trobem la creu de Can Boquet, situada a la cruïlla del camí de la carena i el que de Vilassar va al Vallès. Al segon, conservem encara aquest Crist de Vilassar de Dalt i les restes del que hi havia a la cruïlla del camí de Cabrera, el Crist Mujal, sota la muntanya de Montcabrer. En un plànol de l'antic terme de Vilassar, fet l'any 1777, hi són indicades totes aquestes creus, però sembla que eren nues, sense capelleta, tal com encara ho és la creu de Can Boquet. No ens ha d'estranyar gens que el Crist i el Crist Mujal ens hagin arribat amb aquestes senzilles capelletes., Era costum que les creus situades en els camins fossin cobertes amb teulades a quatre vessants per preservar-les de les pluges. Aquest costum donà origen a un tipus de creus conegut amb el nom de creu coberta, repetit a diversos indrets de Catalunya, i potser la més coneguda de totes és la Creu coberta que hi havia a l'entrada de la Ciutat Comtal per la banda del Llobregat, prop de l'actual plaça d'Espanya. La creu que ens ocupa, com la del camí de Cabrera, també fou coberta amb un sostre a quatre vessants. Si hem de fer cabal de la data que hi ha a la porta de ferro de la capelleta, aquesta deuria ser edificada l'any 1858, al damunt mateix del peu de pedra que sostenia l'antiga creu, que seria substituïda per un sant Crist. El 1910, amb la promulgació de la popularment anomenada Ley del Candado, es retiraren les imatges dels llocs públics i també fou retirat el sant Crist d'aquesta capelleta, que restà buida i oberta una pila d'anys. El 1942, mossèn Jaume Tenas i Buixò, llavors ecònom de la parròquia de Vilassar de Dalt procedí novament a endreçar-la. El dia 1 de novembre, diumenge, festa de Tots Sants, fou reconciliada la capelleta i s'hi posà un nou sant Crist, mentre el poble entonava el 'Crec-en-un-Déu'. Els pagesos de la contrada n'han tingut cura des de llavors. | 41.5070200,2.3709500 | 447503 | 4595235 | 1858 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77350-foto-08214-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77350-foto-08214-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77350-foto-08214-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cada setembre per la festa de la Exaltació de la Santa Creu, des de 1980, s'hi celebra un aplec. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||
| 77354 | Monument a la ciutat gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-ciutat-gegantera | XX | Monument instal·lat amb motiu del nomenament de Vilassar de Dalt com a ciutat gegantera, el maig de 1987. És una escultura de bulto feta de marbre, que representa una parella de gegants. L'estil recorda el cubisme de Subirachs. | 08214-266 | Carrer Nou cruïlla carrer Llessamí | 41.5178400,2.3602100 | 446616 | 4596442 | 1987 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77354-foto-08214-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77354-foto-08214-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Artigas | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||
| 77359 | Parc de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-rafart | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | Havia format part de les terres de la casa que li dona nom, recuperades per la ciutadania per a usos lúdics, socials i culturals l'any 1998. La finca disposa de tres accessos: el meridional, per l'Avinguda de Sant Sebastià condueix directament el visitant davant la casa i està presidit per un barri de dues fulles de ferro forjat. L'accés septentrional, pel carrer Rafart, està emmarcat per una portalada de dues fulles de fusta amb la coberta de teules vidrades en blau, a dues aigües. L'accés de ponent, per la Riera de Targa s'ha obert recentment per l'adequació de l'espai a parc públic. La major part de la zona inferior és un espai pla de terra utilitzat per actes de Festa major, festivals, mercats i altres activitats que necessitin un gran espai neutre. Al costat separat per un petit talús hi ha una zona d'esbarjo amb coberta de gespa, i un llac artificial envoltat parcialment per canyes de bambú amb una font d'aigua al centre. Destaca l'eix principal de la finca amb una avinguda de til·lers i tarongers. En aquest punt, una gran superfície arbrada comunica amb l'àrea superior. L'espècie arbòria més representativa d'aquest petit bosc, és el pi blanc (Pinus halepensis)alternant amb alguna alzina (Quercus ilex), avets i una olivera (Olea europaea). A pocs metres d'ella, per sota d'uns exemplars de pi blanc es pot veure la base d'una premsa de vi. Un cop situats a l'alçada de la casa, davant de la façana principal es conserva l'era, actualment de terra. Per la banda de la façana ubicada al nord-est hi ha tota una zona enjardinada on a més a més del pi blanc destaquen margalls, troanes, llorers , un castanyer bord (Aesculus spp.) i pruneres vermelles (Prunus cerasífera), que confereixen una gran bellesa ornamental. En aquesta zona hi trobem jocs infantils i unes pistes de petanca. També hi ha un garrofer (Ceratonia siliqua). Al seu costat hi ha una mola de granit d'un antic trull. Destaquen com elements ornamentals dues cadires amb respatller, tallades directament a la volta de soca de dos pins i un banc de forja, col·locat el 10 de juliol de 1999 en record dels 50 anys de la generació del 49. | 08214-271 | Entre la Riera de Targa, el carrer Rafart i el Torrent d'en Lloveres | Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació de mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (169-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats. | 41.5189900,2.3608000 | 446666 | 4596570 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77359-foto-08214-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77359-foto-08214-271-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els horaris d'obertura són:d'abril a octubre de 8 a 22hde novembre a març de 9 a 19.30 h | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 | |||||||||||
| 77360 | Rellotge de sol de migdia de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-migdia-de-can-rafart | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XIX | El rellotge presenta petites taques d'humitat que estan afectant el suport originari i està fent saltar la calç. La part més afectada és la línia horària que marca la una de la tarda. | Rellotge de sol, ubicat a la façana orientada a migdia de Can Rafart. És del tipus vertical declinant. Està realitzat amb la tècnica de l'esgrafiat i estucat a la calç, i desproveït d' ornamentació. Destaca el sol antropomorf que té la cara girada cap a l'escut familiar ubicat a l'escaire de la façana, separant així el rellotge de matí del de tarda. El gnòmon de vareta és de secció circular, de ferro i surt de la boca de l'esfera solar. Tant els raigs solars, com l'interior dels ulls i resta d'incisions estan pintades amb un to color bordeus. Les xifres representades són romanes i estan repartides de la següent manera: de la línia del meridià que senyala dels dotze del migdia, cap a la dreta s'han gravat la una i les dues de la tarda. Cap a l'esquerra, i de dalt a baix, el rellotge marca des de les set del matí fins a les dotze del migdia. | 08214-272 | Can Rafart | Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació de mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (169-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats. | 41.5192200,2.3611100 | 446692 | 4596595 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77360-foto-08214-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77360-foto-08214-272-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml