Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42431 | Jaciment subaquàtic de Caldetes (sigla/codi CAC 2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-subaquatic-de-caldetes-siglacodi-cac-2 | I | Peces fragmentades | <p>Aquest jaciment subaquàtic es va trobar davant del litoral de Caldes d'Estrac, i segons el Servei de Patrimoni Arqueològic donat que no es disposen dades precises de la seva ubicació, caldria contemplar aquest jaciment amb l'anomenat Caldes d'Estrac, del que tampoc tenim les dades d'ubicació, i que consta com tipus de jaciment general. Les troballes van consistir en àmfores de diverses tipologies. El jaciment va ser expoliat.</p> | 08032-113 | Litoral del municipi de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser fitxat el 2 de juliol de 1993.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El descobridor d'aquest jaciment va ser Lluís Torroja. La majoria de les troballes es conserven al Museu de Premià de Mar i també en col·leccions particulars. (Veure en la fitxa 112 la descripció de les peces que es conserven al Museu de Premià de Mar provinents de Caldes d'Estrac). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 42432 | Jaciment subaquàtic de Roca Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-subaquatic-de-roca-nova | I | Peces fragmentades | <p>El jaciment de la Roca Nova es troba en un tram del litoral caldenc de sorra i algues. Segons la fitxa del Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat el tipus de jaciment és indeterminat, es troba expoliat i les restes pertanyen al període romà en general. Concretament es tracta de la troballa d'un cep de plom (avui desaparegut) i d'un fragment d'àmfora del tipus Dressel 2-4.</p> | 08032-114 | Litoral del municipi de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser fitxat el 4 d'agost de 1993.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El descobridor d'aquest jaciment va ser Xavier Mir. Les troballes estan en part al CASC i en part desaparegudes. (Veure en la fitxa 112 la descripció de les peces que es conserven al Museu de Premià de Mar provinents de Caldes d'Estrac). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 42438 | Tradició de puntes (Els Gramenets) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-puntes-els-gramenets | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>La punta és un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. Pot ser de diferents materials: fil, cotó, llana, seda i fils d'or i argent. Els principals tipus de puntes són a l'agulla i al coixí. La punta al coixí, tal i com indica el seu nom, és treballada en un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que la puntaire ha de realitzar. Té origen en el treball de teixir. Era menys costosa que la punta a l'agulla i tingué una difusió molt ràpida. Varietats de la punta al coixí són la blonda, el guipur i les puntes de Manila.</p> | 08032-120 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Històricament això de fer puntes de coixí (o al coixí) era una tradició ben arrelada no només a Caldes, sinó a tota la comarca del Maresme. Normalment les dones dels pescadors es dedicaven a aquesta ocupació aprofitant la puixança tèxtil que es vivia a tot el país. La tradició de fer puntes s'ha mantingut al llarg del temps. L'església va donar un gran impuls a l'artesania de les puntes i molts dels dissenys que s'utilitzen fan referència a la litúrgia.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1990 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Els Gramanets són l'agrupació de puntes de coixí de Caldes d'Estrac que funciona des de l'any 1990, tenen la seva seu a les dependències municipals i tenen vocació d'escola recuperant i donant a conèixer aquesta tècnica tradicional. És un col·lectiu capaç d'aplegar 500 puntaires en una trobada. Fan jocs de taula, mocadors, cortines, jocs de llit, tovalloles, tapets, flors, escuts, safates, camises de dormir, guants, complements per a nadons i altres peces. Obres que llueixen tant a les exposicions de Caldes com a les trobades de puntaires d'arreu del nostre país on participen. La patrona de les puntaires és Santa Úrsula, festivitat que celebren el 21 d'octubre. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 42440 | Processó del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-carme | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>La Processó dels Pescadors consisteix en un homenatge a la gent del mar en el dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme. Tradicionalment davant de l'església del Carme el capellà del poble feia una benedicció, a continuació una orquestra interpretava unes peces, i després es procedia a realitzar pròpiament la processó per mitjà de les barques dels pescadors. Les barques feien el recorregut per dins el mar.</p> | 08032-122 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Després de molts anys de celebrar-se la processó, l'any 1995 amb la regeneració de les platges de Caldes d'Estrac i el desmuntament dels espigons de la franja marítima, el recorregut de la processó del Carme es va haver de canviar i va perdre la seva espectacularitat. En l'actualitat (any 2006) es porten a terme unes obres per tal de que el municipi caldenc pugui tornar a tenir varador de barques, i entre d'altres coses es recuperi la brillantor d'aquesta festa.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Com a curiositat direm que la imatge religiosa la deixava una senyora que es deia Pilar, que vivia sobre la plaça, i la barca que duia la Mare de Déu es deia Misericòrdia. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 42441 | Jornades del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jornades-del-bolet | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XXI | <p>Les Jornades del Bolet són unes jornades gastronòmiques de caràcter popular que tenen el bolet com a protagonista. Es celebren a la tardor. En aquestes jornades es fan sortides, xerrades i conferències, receptes, i un tast obert a tothom que se celebra a l'esplanada Muntanyà.</p> | 08032-123 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Les Jornades del Bolet van iniciar-se l'any 2000, i aquest any 2006 s'ha arribat a la seva setena edició</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2000 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aprofitant les jornades del bolet també els restauradors del municipi també ofereixen menús basats en els bolets. Juntament amb la pesolada i la mongetada són les tres grans cites gastronòmiques de la vila. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 48243 | Coca escalabornada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coca-escalabornada | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 17. Font: informació oral de Marc Juan i Gemma Güell [Entrevista: 15-11-2017].</p> | XX | En l'actualitat no es produeix. | <p>Recepta recollida per Esteve Albert referent a la seva infantesa a Dosrius. Es tracta d'una coca molt pastada que es posava al forn un cop tret el braser, quan encara era ben calent. La coca s'inflava i feia butllofes. Quan es treia del forn, la coca s'embolicava amb un drap perquè fos més amorosa. Al paladar tenia parts pastoses, d'altres resseques i cruixents i d'altres més cremades.</p> | 08075-333 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 2 - Dosrius | <p>Segons Esteve Albert, aquesta coca era molt habitual a totes les cases del poble de Dosrius a principis del segle XX. L'any 2014, en motiu dels actes organitzats per celebrar el centenari d'Esteve Albert, l'ajuntament encarregà al Forn de pa de Dosrius una reedició d'aquesta coca. Donada la poca informació de la que es disposava es va fer una adaptació de la recepta als temps actuals. La recepta consistí en una pasta de full i pa, amb sucre i anís i ametlles i pinyosn per sobre.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 48244 | Panets de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-de-sant-llop | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 71. Font: informació oral de Marc Juan i Gemma Güell [Entrevista: 15-11-2017]. VILA I BOIXADER, Ramon (1991). El Maresme. Col. Catalunya, esqueixos d'un passat 1. Mataró: Memòria, p. 103-104.</p> | XIX-XX | <p>Tradicionals panets beneïts que es reparteixen després l'ofici solemne de la Festa Major de Dosrius, a l'ermita de Sant Llop. Es tracta d'uns panets de pa d'uns 50 grams de pes, encarregats pel rector de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria al Forn de pa de Dosrius. En l'actualitat se'n fa una tirada d'entre 600 i 800 unitats.</p> | 08075-334 | Veïnat de Batlle, 6 - Zona de Dosrius | <p>El dia de l'aplec es venien els panets beneïts, que segons la creença curaven el mal de coll. De fet, Sant Llop està associat al guariment del mal de coll, l'afonia i les angines. Segons sembla, durant una epidèmia de pesta bubònica es va prometre a aquest sant que cada any es donaria un panet beneït a tothom que anés el dia de l'Aplec de Sant Llop a l'ermita homònima. Aquests panets s'havien d'empassar d'una sola mossegada per així guarir-se (tot i el risc d'escanyar-se). Per aquest motiu, antigament els panets eren més petits que els actuals i se n'havia arribat a fer una tirada d'entre 1200 i 1500 unitats.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Religiós | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 48246 | El Nostre Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nostre-aplec | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39.</p> | XX | <p>'Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu./Serà que el pensament d'un hom és lliure/i el ritme sardanenc està més viu. Que ens manca l'al·licient de la tenora/i el compàs de la pell del tamborí;/la típica rotllana sempre honora/l'ambient del ball demà, avui i ahir. Cantamars és paratge de franquesa/i l'aplec sota alzines i verds pins,/ens rep braços oberts i la mà estesa/emplenant-nos de pau tots els camins. És un poble que viu tan noble festa,/acollint-nos amb àmplies atencions,/unitiu com el verd i la ginesta,/com els ocells escampen llurs cançons. La cobla ja refila la sardana:/el poble la punteja amb tot delit,/perquè és la nostra dansa catalana/i sent la vibració dintre del pit. Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu/Canyamars és un poble germà i lliure/del Maresme festívol i joliu'.</p> | 08075-336 | <p>Aquest poema fou escrit l'any 1993 per en Joaquim Puig i Marquès, un sardanista mataroní que durant molts anys fou col·laborador del tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars. Aquest personatge recitava poemes de la seva pròpia collita durant la realització de l'aplec.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1993 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Puig i Marquès | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 48248 | Proverbi de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proverbi-de-les-noies-de-canyamars | <p>SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 246.</p> | XIX-XX | <p>'A Cabrera són negretes, a Argentona ja notant; a Dosrius les morenetes, a Canyamars la flor del ram'.</p> | 08075-338 | <p>Aquest proverbi fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48249 | Copla de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copla-de-les-noies-de-canyamars | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 11.</p> | XIX-XX | <p>'Les noies de Canyamars diu que són molt saberudes; quan baixen per l'empedrat fan petar les ferradures'.</p> | 08075-339 | <p>Aquesta copla fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca. Aquest fet els hi suposava un complexe de superioritat davant de les de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48250 | Corranda de la Cobla de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-la-cobla-de-santa-agnes | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 49-50. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 10. MITJANS I BERGA, Rafel; LLOBET I SOLER, Teresa (2000). 'Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II)'. XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 49-50.</p> | XIX-XX | <p>'Els joves de Canyamars diu que no tenen calers. No poden llogar la cobla la cobla de Santa Agnès'.</p> | 08075-340 | <p>Pel que sembla, aquesta corranda era cantada pels de Dosrius per escarnir als de Canyamars. Fa referència a la Cobla de Santa Agnès de Malanyanes, un grup de flabiolaires que amenitzaven diverses festes i aplecs de la contrada. En el cas del municipi de Dosrius, aquest conjunt actuava per l'Aplec de Sant Marc del Corredor i per la Festa Major del Far. Segons Esteve Albert, la corranda fou creada per en Casabella, patró de la cobla. Existeix una variant d'aquesta corranda, probablement creada pel propi Esteve Albert: en lloc de 'llogar' es diu 'tenir'.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48251 | Llegenda de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga | <p>BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 342. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 35. SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 57-58.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una pedra que el dimoni duia volant, per utilitzar-la en la construcció d'un pont probablement a canvi d'alguna ànima. Mentre passava prop del Santuari del Corredor sentí com les campanes del temple tocaven a missa (o a oració) i, automàticament, deixà anar la pedra al lloc on actualment està situada.</p> | 08075-341 | <p>La Pedra Llarga és un menhir prehistòric situat dins del terme municipal de Dosrius, al camí que va del Santuari del Corredor a la Creu de Rupit, prop del límit amb el terme de Vallgorguina.</p> | 41.6239800,2.4930100 | 457766 | 4608153 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48252 | Llegenda del senyor del Montnegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-montnegre | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 67-68. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 42.</p> | XIX-XX | <p>Durant la celebració del ball de la Festa Major de Dosrius a la plaça aparegué el senyor del Montnegre i tota la seva comitiva. Aquest personatge tenia mala fama, donat que es deia que tenia un pacte amb el Diable i que protegia a les bruixes. Un cop a la plaça es va fixar amb l'Euria, la noia més bonica del poble. Aquella nit, el cavaller va raptar a la noia i se l'endugué al galop cap al seu castell. Tot i els crits de l'Euria, el seu marit (Mauri) no hi va poder fer res. Agafà una destral i marxà pel camí del Far en direcció a la fortalesa, que era tancada quan hi va arribar. En aquell moment, un llamp entrà per una de les finestres del castell i calà foc a l'interior. Quan en Mauri entrà dins del recinte s'ho va trobar tot cremat i tothom mort. Es creu que en les nits de tempesta se sent el trotar del cavall del senyor del Montnegre i els crits de la noia. Per aquest motiu, la gent del Far tanca portes i finestres. També es creu que en el lloc del castell destruït s'hi va construïr un monestir.</p> | 08075-342 | <p>Hi ha una variant d'aquesta llegenda que la situa a Òrrius en lloc de a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48253 | Llegenda del monestir del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-monestir-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-23. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 669. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 68-69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23, 40, 43.</p> | XIX-XX | <p>El monestir del Corredor fou construït damunt de les restes de l'antic castell del senyor del Montnegre, en desgreuge per les maldats que aquest cavaller havia comès. Una vegada que el rei havia de marxar a la guerra va deixar el seu fill de 12 anys a càrrec dels monjos que s'encarregaven d'aquest monestir. Donada la incomoditat que aquest príncep els provocava, els monjos l'assassinaren i enterraren al peu d'una de les columnes del temple. Un lladre que estava amagat al monestir ho va veure tot i, quan el rei va tornar a buscar el seu fill, li va explicar el que havia passat, tot i que els monjos li havien dit al rei que el príncep havia mort. El rei va fer empresonar els monjos i va fer destruïr el monestir, del que només va quedar la columna on havia estat enterrat el príncep. La llegenda diu que la nit del 2 de novembre, les pedres de la columna ploraven pel crim comès. Com a senyal de dol per aquest crim, en el lloc del monestir fou aixecada una ermita dedicada a la Mare de Déu del Corredor (origen del posterior Santuari del Corredor).</p> | 08075-343 | <p>En relació a aquesta llegenda cal indicar que, una tradició sense base etnogràfica creu que abans de la construcció del castell del senyor del Montnegre hi havia un temple pagà. En la mateixa línia, tot i que relacionat amb els cavallers templers, es recull el fet que els monjos del monestir eren uns 'frares que guerrejavan ab lo moro' (Coll, 2015: 40).</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48254 | Llegenda de la Mitra del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mitra-del-bisbe | <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 3, 53, 56.</p> | XIX-XX | <p>A Canyamars hi havia un castell en un enclavament privilegiat des d'on es veia tota la contrada. Hi vivia el comte Rodolf amb la seva filla Adelmodis, de gran bellesa. El comte era un apassionat de la música, per aquest motiu al castell hi anaven molts trobadors a cantar-li les seves gestes. Sota del castell hi havia una ermita on vivia un frare benedictí. Una nit, Arnau de la Roca-Blanca, vestit de trobador, li confessà al frare el seu amor per la noia. L'ermità l'advertí que no se'n fiés però, tot i això, Arnau anà al castell. Poc després, el comte morí i Adelmodis va passar a ser la comtessa, oferint-li a Arnau el càrrec de trobador del castell, que ell acceptà de bon grat. Un dia, la comtessa explicà a Arnau que al Montnegre hi creixia una bella flor a la que era molt difícil accedir i molt perillós. Li demanà que l'anés a buscar i ell va acceptar encantat. En realitat, la flor no existia i la comtessa volia que Arnau morís en l'intent. Quan aquest va marxar a buscar la flor va esclatar una forta tempesta que va fer caure un llamp damunt del castell, el qual quedà enrunat. De l'Arnau no se'n va saber mai més res. Temps després, un dia que el frare passava per davant d'aquestes runes veié com una serp xuclava la sang d'un petit ocell. Aquella serp era la comtessa i l'ocell el pobre Arnau. Les runes del castell, amb el temps, formaren una gran roca coneguda com la Mitra del Bisbe.</p> | 08075-344 | <p>La Mitra del Bisbe és una gran roca que recorda la forma d'aquest objecte. Des del seu cim es veuen els Pirineus, el Congost, el Vallès entre d'altres zones. La roca és coneguda per ser el cau de moltes serps verinoses. En l'actualitat, aquesta roca es troba dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48255 | Llegendes de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> | XVII-XX | <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> | 08075-345 | <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48256 | Històries del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/histories-del-castell-de-dosrius | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69-70. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 39-40. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 24, 37.</p> | XIX | <p>Segons la tradició, el castell de Dosrius fou edificat per Cneu Escipió durant la Segona Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Posteriorment fou reconstruït pels àrabs, que s'hi establiren durant uns segles. Aquests obtenien l'aigua a través d'una contramina que s'alimentava de la riera de Rials, en una zona propera al Pi de la Teula. Pel que sembla, el castell es comunicava amb les fortaleses de la rodalia (Burriac, Bell-lloc o can Bordoi) mitjançant miralls. Al segle XIX, els masovers del castell van ser pares d'un nen. L'infant s'anava aprimant ràpidament tot i que la mare l'alimentava com tocava. El masover, preocupat per aquest fet, va escampar cendra per les habitacions, quedant marcada la petja en ziga-zaga d'una serp. Amagat va observar com una serp hipnotitzava la mare i li prenia tota la llet dels pits, mentre amb la seva cua donava de mamar al nadó. En descobrir-ho van matar a la serp.</p> | 08075-346 | <p>La creença que les serps roben la llet a les mares és general. També hi ha la creença que les bruixes podien convertir-se en serps, entre d'altres éssers malignes.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48257 | Llegenda de l'ermita de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lermita-de-sant-llop | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 40. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 70-72. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 112. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29.</p> | XVIII-XIX | <p>Segons la tradició, la població de Dosrius va patir una epidèmia de pesta bubònica en la que morí molta gent. Sant Llop va fer el miracle d'allunyar-la i les morts s'aturaren. En agraïment per aquest fet, el poble va construïr una ermita en el seu honor (pagada pels veïns) i es va establir la celebració d'un aplec anual el dia 1 de setembre. Segons la llegenda, Sant Llop també era pastor i tenia el do d'espantar els llops dels ramats. També hi ha la creença que els llops podien fer perdre la veu a la gent que els veia, evitant així que poguessin demanar ajuda. Per aquest fet, quan algú està afònic se li pregunta si ha vist el llop. És probable que la identificació del sant amb el guariment dels mals a la gola provingui d'aquesta creença. En darrer terme, Sant Llop també s'invocava contra les bruixes i els diables. El dia de l'aplec es feia una coca triangular (símbol de la Santíssima Trinitat) de farina de blat, ordi i civada, amb tres ous i tres cullerades de sal. Aquesta coca es donava al primer pobre que es trobava, restant així immunitzats contra qualsevol malefici o embruixament.</p> | 08075-347 | <p>L'invocació a Sant Llop es feia sobretot contra el mal de coll, l'afonia i les angines. En relació a l'ermita, i tenint en compte que es considerava que Sant Llop fou un sant introduït pels exèrcits francs durant la reconquesta, Esteve Albert manifestava que l'exèrcit franc de Carlemany havia acampat a Dosrius i, per aquest fet, s'havia edificat l'ermita homònima. Pel que fa a la coca no hi ha constància que s'hagués fet mai al municipi de Dosrius.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48258 | Llegenda del pi d'en Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-den-gallifa | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta llegenda explica que en Gallifa era un negociant de vaques que va ser atracat i lligat al tronc d'un gran pi. Segons la tradició oral dosriuenca li tallaren les mans, tot i que en una altra versió es defensa que el van assassinar allà mateix. La veu popular veu marcat en el tronc del pi els senyals del seu martiri.</p> | 08075-348 | 41.5782300,2.4173400 | 451428 | 4603113 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 48259 | Llegenda de l'amagatall d'en Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lamagatall-den-nyacapa | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 45.</p> | XVIII | <p>Durant el segle XVIII, el bandoler Nyacapà i la seva colla sembraven el pànic per la zona del Corredor. Tota la gent que treballava al bosc i les masies del voltant en patien les conseqüències. El bandoler tenia el seu amagatall a les roques que porten el seu nom, situades a prop del dolmen de ca l'Arenes I. Pel que sembla, en Nyacapà va ser penjat a la forca de Sant Celoni, juntament amb el negre de can Canals i en Pere Rovira.</p> | 08075-349 | 41.6261600,2.4636300 | 455320 | 4608409 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 48260 | Refrany de l'amanida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lamanida | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 478.</p> | XIX-XX | <p>'A Argentona venen oli a Cabrera venen sal a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l'enciam'.</p> | 08075-350 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 48261 | Refrany de la terra de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-terra-de-dosrius | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 522.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius, terra regalada; amb pinyons i pa passen la setmana'.</p> | 08075-351 | <p>Aquest refrany forma part d'una cançó recollida per Esteve Albert i referida a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48262 | Oració a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 137.</p> | XIX-XX | <p>'Oh Verge Immaculada, Mare de Déu del Corredor, Que en aquesta santa muntanya Acolliu els fills que vénen a Vós, Per implorar vostra clemència. Animat, doncs, amb aquesta confiança A Vós recorro, oh Verge del Socors, Per demanar vostre favor. I, si no sóc mereixedor de vostra benvolença Perquè sóc pecador, Sigui per la vostra bondat de mare del Cel Que vulgueu escoltar la meva oració. No desoïu, mare meva, les súpliques que us faig, Ans recolliu-les com una rosa del vostre jardí, Que, perfumades pel vostre amor, Presenteu al vostre fill. Jesús, Nostre Senyor. AMEN'.</p> | 08075-352 | <p>Aquesta oració està inspirada en l'oració de Sant Bernat.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48263 | Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> | XX | <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> | 08075-353 | <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Pelegrí | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48264 | Dita del Crispell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-crispell | <p>Http://dosrius.cat/actualitat/noticies/coneixes-lorigen-del-nom-del-rei-carnestoltes-de-dosrius.html [Consulta: 9-2-2018].</p> | XIX | <p>'El Crispell va matar en Budell'.</p> | 08075-354 | <p>Segons les informacions aportades per la Neus Alsina, arxivera de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), aquesta dita fa referència a un fet real ocorregut al municipi a finals del segle XIX. La dona d'en Budell, un veí del poble, tenia un amant. Ambdós varen acordar d'assassinar-lo posant verí als seus crespells (popularment coneguts com a crispells). El crispell és una pasta a base d'aigua, farina, julivert i bacallà que es fregeix. En Budell va morir el dia 6 d'agost de l'any 1893 i els amants foren detinguts i processats. La Rosa, que així es deia la dona, fou condemnada a mort. La repercussió i transcendència d'aquest crim, que fou publicat a 'El Noticiero Mataronés' amb el nom de 'El crim de Dosrius', fou de tal magnitut a tota la comarca que originà aquesta dita tant popular al municipi. Posteriorment, en base a aquesta dita, un grup de veïns de Dosrius va acordar batejar el rei Carnestoltes de Dosrius com el rei Crispell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48265 | Poema de l'aplec de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-laplec-de-sant-llop | <p>'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>'L'APLECH DE SANT LLOP Prop de Dosrius hi ha una hermita/Qu'es l'hermita de Sant Llop,/¡Valgam deu si n'hi ha de gent,/De tanta gent n'hi hi ha lloch!/Pobres, richs y mitjanias,/A l'aplech s'en va tothom/Pera demanar al Sant/Cadescú lo seu consól./A cents hi van los carruatjes/De totas las condicións,/Desde lo carret tronat/Que tira un burro magrot/D'una familia pobreta/Y cóntenta de sa sort,/Fisn als brechs més elegants/Arrastrats pels mes lluhent tronchs/De la gran aristocracia/Y señoriu de alt tó./Y qui no pot á caball/Carrega camas á coll,/Y provehit de minestra/Se n'hi va tot poch á poch;/Aixís marchan al aplech/Tots los pobles del contorn./En l'iglesia de Dosrius/S'hi celebra gran funció,/Amenisada ab orquestra,/Vinguda de Mataró;/La vida y virtuts del Sant,/Son l'objecte d'un sermó,/Tan elocuent y tant digne/Qu'á tots los ayents conmoú./Y entremitx de la festa/Després de cantats los goigs/Los romers se reparteixen/Un espay dintre del bosch,/Buscant luego cuatre estelles/Per encendrer un bon foch,/Hont preparar la manduca/Qu'els ha d'alegrar á tots./Y al veurer tantes fumeres/Dels improvisats vapors,/Diriau ser á Manchester/O bé en la gran Liverpool./Mentres que los uns retastan/El desitjat fricandó,/Los altres, fadrins y nenas/Ensejan nova funció,/Per veurer si ab miradetes/Y dolsos accénts d'amor/Poden arribar á entendrers/Aquélls cándits y purs cors,/Qu'e essent la volta primera/De sentirse inclinació,/No saben com expressarse/Al fer sa declaració./Mes sentint que la manduca/Despideix flayres molt bons,/Repeteixen carinyosos/Lo crit de dinar tothóm./Com á la taula y al llit/No's pot fer lo peresós,/Los romers se reuneixen./Cada un en sa secció/Al voltán de la cassola/Qu'es d'impotents dimensions,/Repartinse mutuament/Un bon plat curull d'arrós/Ab pollastres y altres brossas/Del mes exquisit sabor./Las costelles á la brasa/No'ls hi fan falta tampoch,/Ni los pebrots y tomatechs/Voreta del fricandó./De tant en tant per los ayres/Veuréu alsat lo porró/Que regala als que'l visitan/Los mes amples alegroys./Tenen sos representants/En las postres los melons,/Sindries, préssechs y rayms/Que ja tenen lo gra rós./Axis va aumentant la gresa/Y general expansió,/En mitj d'un ordre admirable/Y de la mes franca unió./Després del dinar s'en van/Los que son d'edat major,/A ferne la mitjdiada/Sobre alfombras de verdó./Entre aquell vast campament/Se distinjessen tant sols/Varias parelles de joves/Que no tenen gens de són./En lo brancatge frondós/Comensan á despertar/Als tant tranquils dormidors,/Que s'alssan luego y bellugan/Per tractar de tocà'l dós,/Y assistir al ball de plassa/Tant bonich y encisador/¡Ab quin gust hi van lo joves/Per donar alli uns quants toms./Portant del bras llurs ninetes/Que son presas dels seus cors!/Y d'aquell molt grat bullici/S'en aprofitan los dos/ (continua)</p> | 08075-355 | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 1887 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Protestanse á can d'orelle/Lo seu puríssim amor,/Qu'un dia los juntarà/En perpétua y santa unió,/Dantlos la felicitat/Qu'es possible en eix trist mon./Los pares també disfrutan/Al veurer que'ls seus plansons,/Tot ballant americanas,/Als recordan antichs goigs./Ni los balls de las ciutats/Ab sos espléndits salons/Y'l seu ayre asfixiant/Tindrán may comparació/Ab lo sarau tant campestre/De lo dia de Sant Llop,/En éll dansa tan lo rich/Com el qu'es menesterós,/ Component una barreja/La mes bella en condicions;/Una gran fraternitat/Presideix la diversió/Mes saludable y mes pura,/Que la d'un palau suntuós./Y com lo Sol ja's decanta/Per baixar del horisont,/Va la gent endiumenjada/Plena de satisfaccions,/Que li hi ha proporcionat/Lo romiatge de San Llop,/Quedant tots aconsolats/De las suas afliccions,/Y ab uns plers que no s'explican/D'eix inolvidable jorn,/Prometense, l'any que vé,/Visitar al Sant de nou/Ab la mateixa alegria,/Y sobre tot si Deu vol. B. de C.'. | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48266 | Llegendes de la transformació de les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-transformacio-de-les-bruixes | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 73. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 46, 49-50. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 68. RANGIL BRUNET, Daniel (2008). Històries i llegendes de l'any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Capellades: Romanyà Valls, p. 116.</p> | XIX | <p>Al bosc, una bruixa es va treure la roba i es va transformar en un gat negre. Un boletaire ho va veure i li amagà la roba. En seguir-la va veure com el gat entrava a una casa de pagès i clavava un clau al cap d'un nadó, que es va posar a plorar. Quan la bruixa va sortir de la casa i tornà a ser persona, el boletaire s'hi adreçà i li digué que si no li explicava el remei per guarir a la criatura, no li tornaria la roba. Després d'explicar-li, el boletaire va curar la criatura posant-li una mica de sají de truja al forat del clau. Una altra variant d'aquesta llegenda explica que dues bruixes es van transformar en dues guilles per la zona de les vinyes velles de can Vallmajor. El pagès que les treballava els hi va pendre la roba i els va demanar que li expliquessin on havien anat a fer mal. Ells digueren que havien anat a clavar agulles al cap d'un nadó, en una masia de Santa Agnès. El pagès les obligà a reparar el seu mal si volien recuperar la roba que els havia pres. Existeixen diverses variants d'aquesta llegenda</p> | 08075-356 | <p>L'any 1915, Josep Maria Batista i Roca va recollir una variant molt semblant d'aquesta llegenda a Dosrius. Anteriorment, l'any 1882, Cels Gomis ja havia recollit a Dosrius la creença que si una bruixa (o bruixot) era morta mentre estava transformada en algun animal, la bruixa apareixia morta al llit de l'assassí. També va recollir la creença, explicada per un mosso de la masia de can Gemir, que quan algú volia ser bruixa o bruixot ho havia de fer per un temps determinat, i durant aquest període, havia de fer patir la gent o, pel contrari, patiria ell. Les transformacions més habituals eren en gat, rata, guineu i cabra, tots ells de color negre.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48267 | Llegenda de l'àvia Guinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavia-guinarda | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83-84. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 73-74. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 50-51. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 68.</p> | XIX | <p>En Pau Fontseca, un veí de Dosrius que tenia una barraca al bosc, va veure arribar l'àvia Guinarda. Aquesta es va despullar, va fer tres voltes i es va transformar en guineu, marxant corrent. En Pau li amagà la roba i, quan ella tornà, la amenaçà dient-li que la delataria. A canvi de que no ho fes, l'àvia li prometé que el faria feliç mentre ella visqués. A partir d'aquest moment, les collites d'en Pau foren abundoses i ell prosperà ràpidament. Un dia, però, l'àvia morí i en Pau va anar caient en picat. Les seves collites es podrien abans de que les pogués vendre i, amb els anys, va acabar morint pobre. La mort de l'àvia Guinarda té a veure amb el bestiar d'en Ramon Batlle. Pel que sembla, els animals tenien unes estranyes ferides als ulls i al nas. Un dia van veure que una gran rata s'acostava al bestiar. L'estaborniren d'un fort cop, però quan recuperà la consciència fugí. L'endemà s'assabentaren que l'àvia Guinarda estava greument malalta, l'anaren a veure i aquesta els confessà que ella era la rata. Amb la mort de la Guinarda, el bestiar es va recuperar.</p> | 08075-357 | <p>L'àvia Guinarda era una de les bruixes més conegudes de Dosrius. En Cels Gomis va recollir aquestes llegendes l'any 1882 a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48268 | Llegenda del bruixot Ramon Polayna de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-bruixot-ramon-polayna-de-canyamars | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 90. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 77-78. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 47-48. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 67.</p> | XIX | <p>En Ramon Polayna es va fer bruixot per un període de set anys a finals del segle XIX. Convocava tempestes i atemptava contra els pagesos dels que es volia venjar per un motiu o un altre. En aquest sentit, es va voler venjar d'en Ramon Batlle i Juvany, un veí de Dosrius que no l'havia volgut com a rabassaire de les seves vinyes. Per aquest motiu, durant set anys en Batlle va perdre la collita de raïm. Passat aquest temps, en Polayna va confessar tots els seus pecats i se'l va condemnar a anar un cop a l'any descalç al Santuari del Corredor.</p> | 08075-358 | <p>Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis l'any 1882 a Dosrius. Li va explicar un mosso de la masia de can Gemir. Hi ha altres llegendes relacionades amb en Ramon Polayna de Canyamars, sobretot referides a la invocació de tempestes.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48269 | Llegenda del batall de la campana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-batall-de-la-campana | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 83, 174. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 47. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 66.</p> | XIX | <p>A finals del segle XIX, durant el funeral d'una de les bruixes més famoses de Dosrius, el batall de la campana de l'església va caure tres vegades mentre la feien sonar. Aquella tarda hi hagué un fort temporal amb pedregada inclosa, que fou la única que es va registrar a tot el terme durant aquell any.</p> | 08075-359 | <p>Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis a finals del segle XIX a Dosrius. Les campanes beneïdes de gran tamany eren repudiades per la comunitat de bruixes i bruixots. A Dosrius, la campana Juliana (instal·lada al campanar l'any 1883) era molt apreciada per la població, donat que feia desistir a les bruixes de les seves males intencions i salvava un gran nombre de collites quan aquestes invocaven una tempesta. El mateix Cels Gomis va recollir diversos testimonis de dosriuencs que manifestaven que la campana Juliana havia evitat que moltes tempestes entressin al municipi.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48270 | Llegenda del temporal dels quinze dies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-temporal-dels-quinze-dies | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 89-90. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 77. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 69-70. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 67.</p> | XIX | <p>Un dia, les bruixes i bruixots del terme van formar una gran tempesta que va durar quinze dies. Durant tot aquest temps van estar ballant dalt del turó d'en Gabarra, ja que no podien entrar dins de Dosrius perquè la campana Juliana no parava de tocar. Passat aquest temps, la corda de la campanar es va embolicar i no va poder continuar tocant. Amb això, les bruixes i els bruixots van entrar al terme provocant una forta pedregada que va pelar els pins i tot. El bruixot Ramon Polayna va explicar que aquell temporal l'havien format a París i que, en menys de quatre minuts, ja havia arribat al Far.</p> | 08075-360 | <p>Pel que sembla, a finals del segle XIX, la gent gran de Dosrius encara recordava aquella tempesta. Alhora hi ha la creença que quan una pedregada ha estat formada per les bruixes, apareix un pèl seu a dins de cada pedra, mentre que si es tracta d'un fenòmen natural no hi ha res. Pel que sembla, en Ramon Polayna era especialista en convocar temporals.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48271 | Llegenda de la formació d'una tempesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-formacio-duna-tempesta | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 89. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 76-77. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 67-68. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 66.</p> | XIX | <p>Per formar una tempesta, la bruixa o el bruixot encenia una foguera petita prop d'una font (si no hi ha aigua, no hi pot haver tempesta). D'aquesta foguera en sortia una columna de fum petita que s'anava engrandint de mica en mica i s'anava estenent. Llavors, els bruixots s'enfilaven dalt del núvol de fum i el feien anar cap allà on volien.</p> | 08075-361 | <p>Aquest testimoni fou recollit per Cels Gomis a Dosrius l'any 1883. La formació de tempestes era l'especialitat dels bruixots. Anava acompanyat d'un seguit de balls i gresca que manifestaven la seva alegria davant del mal que estaven a punt de provocar.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1883 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48272 | Llegenda del rector de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rector-de-dosrius | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 85. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 75. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 68-69. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 66-67.</p> | XIX | <p>Durant una tempesta molt forta al poble de Dosrius, el rector estava a la porta de l'església conjurant-lo amb la campana Juliana (la campana principal del campanar del temple). El rector, cridant a l'aire, va demanar que passés (adreçat a qui havia convocat la tempesta) i li van respondre que no podien perquè la campana estava tocant. Ell va assegurar que no els passaria res, però des dalt es va demanar un prova d'això. El rector va aixecar el peu i un escolà li va treure una sabata i la va llençar al cel. El temporal es va desfer i, al cap d'uns dies, la sabata del mossèn va aparèixer dins d'un pou de glaç.</p> | 08075-362 | <p>Aquesta llegenda fou recollida per en Cels Gomis l'any 1883 a Dosrius. Li explicà una dona del poble, la qual situava els fets ocorreguts a mitjans de segle. Hi ha una variant de la llegenda que assegura que la sabata era de l'escolà i no del rector, i que estava beneïda.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48273 | Llegenda de la roca del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-del-diable | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 54. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 94. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65, 68-69.</p> | XIX | <p>Un home que anava a peu de Dosrius cap a Llinars del Vallès es va trobar dos cabrits negres dalt d'una roca. Mentre se'n carregava un a l'esquena per endur-se'l, l'altre cabrit va preguntar: -Dimoni xic, on vas? I l'altre cabrit va respondre: -A cavall d'en Jonàs, cap a Llinars! En aquest moment, l'home va deixar anar el cabrit exclamant: -No em fotràs pas!</p> | 08075-363 | <p>La llegenda fou recollida per en Cels Gomis entre els anys 1882 i 1883 a Dosrius. Hi ha una variant que anomena a l'home com Jaumàs en lloc de Jonàs. En un altra variant de la mateixa, només hi apareix una cabra en lloc de dues.</p> | 41.6256100,2.4204800 | 451725 | 4608372 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48274 | Història del pagament de la contribució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-pagament-de-la-contribucio | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. BOIX, Joan (1990). 'Llegendes d'aquell temps'. El Comú, núm. 16, p. 15. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 58. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 69.</p> | XIX | <p>El propietari de can Rovira de Dosrius (posteriorment can Llinars) no tenia diners per pagar la contribució muncipal. Quan es va presentar a l'ajuntament manifestant aquest fet, la resposta ve ser que anés a buscar els diners a l'infern. Quan tornava cap a casa, un senyor a cavall el va fer muntar i se'l va endur a l'infern. Un cop allà li dóna la quantitat requerida, especificant-li que pagués aviat perquè si no els diners es tornarien carbó. Uns dies després del pagament, l'ajuntament el va avisar que els diners s'havien convertit en carbó. La seva resposta va ser molt senzilla: -Com que em vau dir que els anés a buscar a l'infern, doncs d'allà són.</p> | 08075-364 | <p>Cronològicament, la llegenda està datada a principis del segle XIX, pels volts de l'any 1800. Existeis una variant que especifica que, per aconseguir els diners, el propietari es va haver de vendre l'ànima al diable.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48275 | Història del fantasma de les Diviues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-fantasma-de-les-diviues | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 65.</p> | XIX | <p>Un fantasma s'apareixia als carros que passaven per la zona de les Diviues. Un dia, l'avi de ca l'Estapé va anar a veure què passava i, quan aparegué el fantasma, l'avi se li tirà a sobre. El fantasma va resultar ser una soca, que confessà que feia allò perquè el capellà volia que la gent fes dir misses.</p> | 08075-365 | <p>Aquesta anècdota fa referència al fet que l'església atiava els fenòmens malignes per aconseguir beneficis i per por a perdre fidels.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48276 | Llegenda d'en Caragravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-caragravada | <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 82.</p> | XVI-XIX | <p>Joan Elies, nascut a Arenys de Munt a principis del segle XVI, era més conegut com en 'Caragravada'. El sobrenom li venia de les marques que tenia a la cara degut al xarampió que va agafar de petit. De ben jove ja vivia pels boscos del Corredor robant, saquejant i incordiant a les dones. De mica en mica va anar embogint, tornant-se una mena de bèstia que matava les ovelles dels ramats a queixalades. Un dia, després d'una gran tempesta, varen trobar el cos d'en Caragravada carbonitzat per un llamp. El seu cos va ser esquarterat i les seves parts s'enterraren en diferents llocs: el cap al Montseny, les extremitats inferiors a la casa nova de Pibernat, el tronc a la bassa de can Bosch de la Quimera, el braç dret a cal Peraire i l'esquerre prop de l'ermita del Corredor.</p> | 08075-366 | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 48282 | Cançó de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-dosrius | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 109.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius terra regalada, mengen pa i pinyons tota la setmana. El porc del rector menja cansalada i a can Vallmajor el que els don la gana'.</p> | 08075-372 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 48283 | Himne de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 115.</p> | XX | <p>'Quan han passat les gebrades i sentir es deix la puput a l'oreig plaent s'enlaira el nostre cant de joventut. Passar la llarga hivernada ja la vida es deixondeix si amb algú ha estat dura nostre braç el protegeix. Quant a l'hivern cru del viure hi arribi la malvestat un consol hi dura sempre nostra aimada Germandat. Nostre orgull nostre afany Germandat de Canyamars'.</p> | 08075-373 | <p>L'himne es va estrenar en motiu del centenari de la fundació de la Germandat de Sant Josep de Canyamars. La lletra és del poeta Manel Piera Flo i fou acabada pels srs. Pere Sugrañes i Albert Prats Trian, que també va compondre la música.</p> | 41.6024300,2.4486700 | 454057 | 4605783 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Social | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||
| 48284 | Sardana Amics de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-amics-de-canyamars | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 24-25, 32-33, 38-39, 50. Https://portalsardanista.cat [Consulta: 24-10-2017].</p> | XX | <p>'A resguard de l'oratge de marina/en la pau del silenci compassat/et recordo ballant una sardana/fent rotllana amb la gent de Canyamars. Com la canya fent aplec/no és mai sola al canyamar,/així et penso trobar,/sempre acompanyat pels teus germans. Sota el pi que verdeja la muntanya,/en la lleu sintonia natural,/per tu canta aquest cor una sardana/en record d'aliança personal. Com la canya venç el riu/arrelant-se sempre en grup,/així cerco jo aixopluc/entre el bon caliu de vells amics. I quan, tot de cop, amb la ventada/la canya s'ajeu al seu passar,/com si fossin mans que fan sardana,/les altres la recolzen sens dubtar. Voldria jo com tu trobar-me,/voldria jo també sentir-me/envoltat de tots aquests germans/agafats de les mans, fent sempre el cercle gran. L'alè del teu amic has de sentir-lo,/el foc del teu germà has d'avisar,/que junts es fa la vida més sentida/perquè és molt buida la mancança d'un company. I si lluny d'aquí estàs tot sol,/si se t'esborra la memòria que a tu et troben a faltar,/l'alè del teu amic has de sentir-lo,/el foc del teu germà has d'avivar,/i canta amb tots nosaltres la sardana/que sigui ja per sempre dels amics de Canyamars'.</p> | 08075-374 | <p>La música d'aquesta sardana fou composada l'any 1984 per Josep Masó i Quer, i està decicada a l'entita Amics de Canyamars. La lletra és obra de Pere Tort Bertran l'any 1987, per incorporar-la al repertori del grup de Caramelles. L'any 1989, la Cobla Montgrins va enregistrar un disc on s'apleguen 10 sardanes referents a l'Aplec de Muntanya de Canyamars i a d'altres aspectes del poble. El disc s'anomena 'Records de Canyamars' i la direcció musical anà a càrrec de Martí Camós Segura. Posteriorment es va editar una continuació d'aquest disc, obra de l'entitat Amics de Canyamars i amb la col·laboració de la mateixa cobla. S'edità en format disc compacte i s'anomena 'Per tu, Canyamars'.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 1984-87 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep Masó i Quer i Pere Tort Bertran | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||
| 48285 | Guariment del mal de ventre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariment-del-mal-de-ventre | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 151-152. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 134. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 69.</p> | XIX | <p>Recepta per guarir el mal de ventre consistent en recitar una oració tres cops, mentre s'assenyala el ventre del pacient i resant un parenostre cada vegada. L'oració diu així: 'Entre l'hort i la vinya està el Redemptor, a gust de la senyora i no al gust del senyor. Vi agrit, pa florit, pa de bogues en honra i glòria. De la Santíssima Trinitat aquest mal de ventre sia curat ben aviat'.</p> | 08075-375 | <p>Aquesta oració fou recollida per en Cels Gomis l'any 1882 a Dosrius. Existeixen diverses variants que també es repetien a d'altres poblacions de la contrada.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48286 | Guariment dels espatllats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariment-dels-espatllats | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 19. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 69.</p> | XIX-XX | <p>Hi ha constància que, a principis del segle XX, l'àvia de can Tarau curava els espatllats amb oracions. Primer es comprobava que la persona estigués espatllada: se'l feia seure en una cadira amb les cames juntes, els braços estirats i els dits polzes tocant-se. Si un dels dits era més llarg que l'altre, la persona estava espatllada. L'àvia de can Tarau mirava la longitud dels braços, recitava un parell de vegades unes oracions que havia après de la seva família i, quan tornava a ajuntar els braços, aquests ja s'havien col·locat correctament.</p> | 08075-376 | <p>No hi ha constància de les oracions que es recitaven per guarir els espatllats. A Dosrius, també es té coneixement d'altres persones que guarien aquest mal: en Ricardo de can Jubany (li va ensenyar l'amo d'un cafè de l'Havana de Mataró), en Quico de can Gabarra i en Martori de can Misser Prats.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48287 | Guariment de la manca de llet al pit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariment-de-la-manca-de-llet-al-pit | <p>COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 153. GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 168. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 70.</p> | XIX | <p>Per fer que a les mares els arribi la llet als pits, es busca una cabra lletera i se li fa bavejar un tros de pa. Després, aquest pa se'l menja la mare, a la que automàticament li puja la llet. Per contra, la cabra perd la seva.</p> | 08075-377 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | ||||||||||||
| 48288 | Guariment de les cataractes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariment-de-les-cataractes | <p>GOMIS I MESTRE, Cels (1996). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Alta Fulla, p. 179-180. ORTS I PÉREZ, Toni (2004). 'Llegendes sobre bruixes i bruixots, fetillers i sanadors a Dosrius (1882-1960)'. Duos Rios, núm. 1, p. 70-71.</p> | XIX | <p>Antigament, les cataractes eren conegudes com a 'perles' o 'desfetes'. Amb aquests noms es referien a les taques o tels que es formaven damunt de les ninetes. El remei dosriuenc per guarir aquest mal consistia en recitar una oració, mentre se senyava tres o nou vegades amb un gra de xeixa (varietat antiga de blat). Cada vegada que se senyaven, tiraven un gra de xeixa dins d'un cubell d'aigua. Amb aquest acte, les cataractes s'anaven fonent. L'oració és la següent: 'Mare de Sant Simeon vós que ne sou tan perfecta, si és perla quedi desfeta; si és blanca al mar s'escàmpia; si és negra al mar s'ogèguia. Clara és la lluna, clar sia el sol, clara sia la vista si Déu vol'.</p> | 08075-378 | <p>Aquesta oració fou recollida per en Cels Gomis l'any 1882 a Dosrius. Existeixen diverses variants que també es repetien a d'altres poblacions de la contrada.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48289 | Cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cerimonies-de-presa-de-possessio-del-castell-de-dosrius | <p>'Escenificació de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 34, p. 36-37. VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume (2004). 'Les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 36-37.</p> | XVIII-XIX | <p>Es tracta de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius, i de les altres propietats del marquès de Castelldosrius, que es feien cada vegada que el marquès anterior havia mort. Era un acte públic de demostració de poder carregat d'accions simbòliques, al que normalment el marquès no assistia. Hi enviava un apoderat o procurador acompanyat d'un notari que aixecava l'acta. Hi ha constància d'una d'aquestes cerimònies feta a la plaça del poble, amb la presència del batlle i dels regidors. L'apoderat es va posar i treure els guants, alhora que declarava que en prenia possessió.També hi ha constància d'una altra cerimònia on la comitiva va anar en primer lloc al castell, després al mas Terradetes (lloc on s'emmagatzemaven els delmes i censos en gra i vi que el poble pagava al marquès) i finalment al mas Gemir (propietat del marquès també). Pel que sembla, aquestes cerimònies variaven en funció de la propietat que es reclamava. Si es tractava d'una casa, l'apoderat entrava un cop era desallotjada i obria i tancava les portes principals diverses vegades com a senyal de possessió. Si per contra era una peça de terra, el procurador agafava un grapat de terra i el llançava a l'aire. Amb el temps, les cerimònies van anar perdent intensitat i cada vegada eren més discretes, fins a covertir-se en un tràmit administratiu privat.</p> | 08075-379 | <p>Bona part de l'actual terme municipal de Dosrius formava part del terme del castell de Dosrius, sota la jurisdicció del marquès de Castelldosrius (els Sentmenat), que rebia les rendes i els tributs d'aquesta zona. Les cerimònies documentades estan datades entre els segles XVIII i XIX (anys 1730, 1780, 1796 i 1842) i estan extretes de les actes que els notaris redactaven, donant fe de la presa de possessió en qüestió. L'agost de l'any 2014, dins dels actes de la Festa Major de Dosrius, es va dur a terme una escenificació de les cerimònies de presa de possessió del Castell de Dosrius, a càrrec de veïns i veïnes del municipi.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||
| 48335 | Marxívol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marxivol | <p>Font: informació oral del sr. Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor [Consulta: 06-06-2018]. MONTSERRAT, Pere (1968). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera. Mataró: Caixa d'Estalvis de Mataró, p. 20, apèndix XXXIV.</p> | Van decreixent en nombre d'exemplars. | <p>El marxívol (Helleborus viridis) és una planta de fageda que creix als terrenys plans de la riera de Canyamars, sota la serra de can Vallalta (cota d'entre 200 i 300 metres). Està formada per rodals molt tupits alternats amb altres espècies. És una planta característica d'aquesta zona, no es documenta a cap més lloc del terme de Dosrius.</p> | 08075-425 | Camí de Rupit - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | 41.6064500,2.4612700 | 455110 | 4606222 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:22 | |||||||||||||
| 51152 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-de-malgrat-de-mar | XX | A l'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar s'hi conserven col·leccions fotogràfiques que pertanyen a diversos fons documentals. Les més destacades són les de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, les del Grup Excursionista Malgratenc, de Josep Bechdejú, d'Antoni Poch, de Juli Cardona Girons, de Francesc Pla Prats i de Fèlix Cardona Girons. Són instantànies datades des de principi del segle XX fins l'actualitat, la major part en blanc i negre. La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Malgrat, com també de la rodalia. El fons de Fèlix Cardona conté fotografies de les seves expedicions. | 08110-101 | C. de Mar, 63 | L'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar té una pàgina web on es poden consultar els diferents fons documentals digitalitzats. Hi podeu trobar llibres, premsa local, fotografies, actes, padrons, mapes, etc. | 41.6445000,2.7432800 | 478621 | 4610339 | 08110 | Malgrat de Mar | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | |||||||||||||
| 51185 | Jaciment Ciutat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-ciutat-de-barcelona | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | En mal estat i víctima d'espoli. | Jaciment de tipus subaquàtic situat al fons marí de Malgrat de Mar. Es correspon amb les restes d'una embarcació, que fou enfonsat l'any 1937. S'hi ha localitzat material divers, com màscares de gas i munició de guerra. | 08110-28 | Fons marí | El Ciutat de Barcelona era una embarcació construïda a Itàlia l'any 1929 i que era utilitzat per a transport de mercaderies i viatgers pel bàndol republicà. Va ser enfonsat per un submarí el 30 de maig de 1937 davant la costa de Malgrat. Tot i la ràpida actuacio de l'hidroavió que l'escortava i dels pescadors i veïns de Malgrat, hi van morir més d'un centenar de persones. Va ser localitzat l'any 1999 per J.M. Rovira. | 41.6335600,2.7443400 | 478706 | 4609124 | 08110 | Malgrat de Mar | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com CBM2. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 | ||||||||||
| 51187 | Riera de Can Feliciano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-can-feliciano | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | Parcialment destruït. | <p>A la llera de la riera de Sant Genís, al costat de llevant del carrer de Can Feliciano, s'hi va documentar una galeria subterrània. Les intervencions realitzades en motiu de les obres d'adequació de la riera van identificar l'estructura com una mina d'aigua datable de la segona meitat del segle XIX. La boca localitzada s'obria en arc rebaixat ceràmic i la galeria estava coberta amb volta de maó lligat amb morter de calç. En la darrera intervenció es va eliminar parcialment la conducció.</p> | 08110-30 | Riera de Sant Genís | <p>Probablement es tractava de la mina de Can Feliciano, que fa uns anys fou enderrocada. Durant la Guerra Civil va ser utilitzada com a refugi ocasional. Les intervencions arqueològiques es van fer el mes de març del 2008 i el maig del 2010.</p> | 41.6458438,2.7374058 | 478133 | 4610489 | 08110 | Malgrat de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc