Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37501 | Arxiu Ferrer i Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-ferrer-i-guardia | XX | Els responsables de la biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, van considerar que no n'hi havia prou amb el nom per fer justícia al creador de l'escola Moderna. Per aquest motiu va anar adquirint, a través de la compra, material relacionat amb la figura del pedagog alellenc. D'aquesta manera s'ha proveït de cartells, postals, fotografies, llibres i monografies que parlin de Francesc Ferrer i Guàrdia, però també dels fets de la Setmana Tràgica, cartes, etc. El punt culminant fou una exposició que es va organitzar per commemorar el centenari del seu assassinat i el seu 150 aniversari del seu naixement. També, des de l'any 2002, s'organitzen anualment les Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d'innovació educativa, les ponències de les quals es graven i, posteriorment, es publiquen. | 08003-362 | Hort de la rectoria, s/n | El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. | 41.4933200,2.2948700 | 441142 | 4593763 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37501-foto-08003-362-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37503 | Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola | MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | II aC-XX | Actualment el museu resta tancat i sense gestió | Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella. | 08003-364 | Av. Sant Mateu, 2 | La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió. | 41.5048700,2.2994700 | 441536 | 4595042 | 08003 | Alella | Restringit | Regular | Física | Romà|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37504 | Fons d'Art Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal | XX | Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta. | 08003-365 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.4936000,2.2951600 | 441166 | 4593793 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37505 | Fons local de la biblioteca municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-local-de-la-biblioteca-municipal | XX | La biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella aplega 1125 volums dedicats al fons local. En aquests volums hi figuren monografies d'Alella o que en algun apartat facin referència al municipi alellenc; però també hi ha revistes com El Full o la revista Alella, biografies o obres literàries d'autors locals. També hi ha la publicació del premi de poesia Maria Oleart; que fou una poetessa d'Alella que en morir va deixar el seu fons personal al municipi i que també es troba a la biblioteca. En aquest fons, també s'hi poden trobar els llibres editats conjuntament amb l'Ajuntament i el grup Cerquem les arrels; així com Cd's, DVD's i vídeos de grups de música locals, molts d'ells desapareguts. També recull digitalment fotografies del municipi provinents de col·leccions particulars. | 08003-366 | Hort de la rectoria, s/n | El servei de biblioteca pública es va inaugurar l'any 1980, en una aula de les escoles Fabra. L'any 1986, aquest servei es trasllada a les dependències actuals, creant la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Amb aquest nom, es vol retre homenatge al pedagog i educador d'origen alellenc i creador de l'Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat l'any 1909 pel règim en acusar-lo de ser l'incitador dels fets de la Setmana Tràgica, en un consell de guerra del tot irregular. | 41.4933200,2.2948700 | 441142 | 4593763 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37505-foto-08003-366-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37506 | Goigs a Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-feliu | CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella. MAS, Mossèn Josep (1993) Goigs de Sant Feliu d'Alella. Edició facsímil de la Parròquia de Sant Feliu d'Alella, l'1 d'agost de 1993. | XVIII-XX | Goigs dedicats a Sant Feliu, patró d'Alella que es canten durant l'Ofici de la Festa Major, festa patronal. Els goigs diuen així: 'Del Mártyr Feliu victoria / Cels, Terra, mar aplaudiu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // En Celitania, ciutat / d'Africa, noble nasquereu; / en Cesárea ensenyat / progressos en Lletras fereu, / de esperit, y en fe notoria/ auments molt majors tenieu / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Per Espanya ab gran prestesa / animós, constant partiu, / per predicar la grandesa / de Christo Fill de Deu viu / y desterrar la memoria / del idols vans, que aborriu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // En Empuries, Barcelona, / y en Gerona predicau / en la Fe que en vos blasona / que flaqueja confortau; / a esperar eterna Gloria / a qui resisteix rendiu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Sent Rufino President / mana açotar vostre Cos, / ab vergas tant fortament, / que restau tot llastimós; / a sentencia peremptoria / gustós per Christo obteniu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // De peus, y de mans lligat / en inmundo lloch vos llançan , / de Tyrans renom alcançan; / Vos de Christo gran Soldat, / triunfant guanyau Victoria / en los afronts patiu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Per aument de vostres penas / de feras Mules tirat, / lligat ab dures cadenas / sou per Plaças rossegat; / fixa en Christo la memoria / amorós callat sufriu / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // De vostra pell cruelment / ab garfis sou despullat, / de cap a terra girat, nou horas estau pendent; / per caritat meritoria / dolor poch, ni molt sentiu. / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Llançat al fondo del Mar / ab contra pes de una Mola, / pensà Rufino acabar / ab esta vegada sola: / no's hora vostre Cos moria / libre a la Platja veniu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Per últim desencarnat / vostre Cos Gerona gosa,/ lo'Sperit al Cel reposa / per tota la eternitat; / corona, y honra de gloria / duplicada possehiu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Tingau per recomenat / sempre lo Poble de Alella, / guardantlo de tempestat,/ de viva y vorás centella; / que acció gratulatoria/ rendirá humil y catiu./ Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu // Opuig virtut imperatoria / devant de Deu obteniu, / Alcançau per tots la Gloria / Patró nostre Sant Feliu. | 08003-367 | Plaça de l'església, s/n | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període | 41.4936900,2.2944700 | 441109 | 4593804 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37506-foto-08003-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37506-foto-08003-367-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98|94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37508 | Premsa del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-millenari | RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XX | Monument commemoratiu fet de pedra granítica que reprodueix una premsa de paret per a premsar raïm. Porta gravades les dates de 975 i 1975. | 08003-369 | Plaça dels Germans Lleonard, s/n | Col·locada durant els actes de celebració del mil·lenari d'Alella, l'any 1975. a la inauguració hi va assistir el llavors president de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch. | 41.4923700,2.2952700 | 441174 | 4593657 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37508-foto-08003-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37508-foto-08003-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Calatayud | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 37509 | Font de la Mare de Déu de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-nuria | XX | Font construïda en una cantonada entre el Torrent Vallbona i el carrer del Mig, inserida en la mateixa paret de carrer. La font està estructurada en tres parts: el frontal amb l'aixeta, la pica i un plafó de ceràmica a la part superior. L'aixeta, metàl·lica, és de polsador i de color daurat. Està col·locada sobre un plafó de rajola vermella en ziga-zaga. La pica en forma de brocal, en secció de quart de cercle, format un sòcol fet de pedra granítica amb un ampit fet amb maons posats a llibret. El plafó decoratiu de ceràmica valenciana està dedicat a la Mare de Déu de Núria, amb la imatge al centre (6 rajoles) i una garlanda de motius vegetals al voltant. | 08003-370 | Torrent Vallbona / Carrer del Mig | 41.4947100,2.2944800 | 441110 | 4593917 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37509-foto-08003-370-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37511 | Monument 'El llibre de Gaudí' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-llibre-de-gaudi | XXI | Però amb la presència de grafits | Monument al·legòric a la figura de Gaudí feta de ferro corten, bronze i mosaic. Es tracta d'una doble planxa oberta com si d'un llibre es tractés i posada verticalment sobre un paviment inclinat fet de trencadís de rajoles de colors blanc, groc i beige. La planxa de l'esquerra està foradada, amb la silueta de la cara de Gaudí. A l'interior de l'altra planxa, hi ha el bust de perfil en bronze del propi Gaudí. Uns garrofers emmarquen l'obra per la seva banda oriental. | 08003-372 | Plaça Antoni Gaudí | Monument dedicat a l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, situat a la plaça que porta el seu nom, inaugurada el 14 d'abril de l'any 2002, quan n'era alcalde d'Alella el senyor Salvador Artés i Llovet. | 41.4942300,2.2922200 | 440921 | 4593865 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37511-foto-08003-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37512 | Barraca del bosc del músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-music | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Barraca de pagès o de vinya en forma de caseta, de planta quadrada (5'05 x 5'10 m.), amb la coberta de teules àrabs a una vessant (ascendent de sud a nord). Bigues de formigó. Xemeneia amb la data de 1977 esgrafiada. Murs fets de maons i arrebossats. Façana de migdia amb porta d'entrada en el lateral esquerre, de fusta i llinda recta. Finestra a la dreta amb reixa de ferro i porticons a l'interior. Banc adossat a la façana re aprofitat en un costat com a caseta pel gos. Interior amb dues estances. A la primera hi ha la llar de foc. | 08003-373 | Les Costes d'en Bernades - Nucli Rials | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.4995700,2.3025700 | 441790 | 4594451 | 1977 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37512-foto-08003-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37512-foto-08003-373-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons informació oral rebuda durant la realització del present inventari (any 2006), es va construir amb el diners de l'autopista. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 37513 | Barraca a sobre de l'hort de la cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-sobre-de-lhort-de-la-cooperativa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Algunes teules soltes, tot i ser força noves. | Barraca de pagès o de vinya de grans dimensions, de planta rectangular (4'75 x 5 m), amb la coberta de teules àrabs a una vessant. Les parets estan fetes de paredat antic sense arrebossar. La porta d'entrada a la façana de llevant, és de fusta amb recobriment metàl·lic i de dues fulles o batents, amb arc escarser. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana de migdia. En aquesta mateixa façana, a tocar amb la coberta, també hi ha dues petites obertures circulars, com si fossin respiradors. Hi ha un dipòsit de fibrociment exterior recolzat sobre un pedestal fet d'obra nova. Sembla que s'abasteixi de l'interior. | 08003-374 | Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella. | 41.4942300,2.3055100 | 442031 | 4593856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37513-foto-08003-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37513-foto-08003-374-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37514 | Barraca dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-cacadors | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | Barraca utilitzada pels caçadors d'Alella, en forma de caseta, de planta quadrada (4'55 x 4'30 m.), amb la coberta de rajola plana a una vessant (ascendent de nord a sud). Bigues de fusta amb alguna biga de ferro i una biga de formigó. Murs fets de maons i arrebossats, sense pintar. Façana de migdia amb obertura d'entrada (1'6 x 2 m.) en el lateral esquerre. No hi ha porta, sempre està oberta. Finestra a la façana oest. Interior arreglat per fer-hi costellades: llar de foc en una cantonada, taules i bancs, una pica amb aigua que es recull en un dipòsit preparat per rebre aigües pluvials de la coberta. | 08003-375 | Bosc de Can Poch - Nucli Alella Parc | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5096400,2.2841900 | 440265 | 4595582 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37514-foto-08003-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37514-foto-08003-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 37515 | Riera d'Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalella | ANGLADA, Ramon; ARMENGOL, Cristina; ASENSIO, Àlex; CLAVELL, Susana; MAÑÀ, Albert i VIDAL, Núria (2008). 'Recordant ... Les veus d'Alella'. Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. | XX | El poble d'Alella s'ubica al peu de la serra i a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca, a l'oest, i la de la Coma Clara,a l'est. Ambdues formen la riera d'Alella, que desguassa directament a la mar, dins el terme del Masnou. En el tram més ample s'ha remodelat i canalitzat. A l'altura del Camp de futbol de Masnou, (20 metres snm), s'observen abundància de canyes i sauló (granit descompost format per mica, quars i feldspat). S'ha aterrassat per minimitzar els efectes de les baixades sobtades d'aigua. A l'alçada del camp de futbol d'Alella (140 metres snm), s'ajunta amb la Coma Clara. No està canalitzat. El naixement de la riera és al Coll de Font de Cera a 290 metres respecte el nivell del mar. El seu trajecte va paral·lel a la carretera BP-5002. | 08003-376 | Riera d'Alella | La riera d'Alella i la seva xarxa hidrogràfica era d'importància cabdal coma element vertebrador i ordenador del territori des d'una triple perspectiva: com a via de comunicació, com a via d edesguàs i com a límit de propietat. | 41.4852800,2.3018200 | 441715 | 4592865 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37515-foto-08003-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37515-foto-08003-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37516 | Cova d'en Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-music | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'interior està ple de deixalles i brutícia. | Cova excavada en el sauló de planta irregular ( uns 3 x 2 m.). Accés en forma de passadís descendent, amb les parets laterals fetes de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars i maons unides amb ciment. Hi ha un petit graó al principi del passadís (0'95 x 1'7 m). Paret frontal per bastir l'entrada de maons; porta de reixa de ferro, oberta, orientada a ponent. | 08003-377 | Barri Ivars Meià - Nucli Rials | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.4895400,2.3078500 | 442222 | 4593334 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37516-foto-08003-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37516-foto-08003-377-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37517 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Molt reformada | Caseta de planta rectangular (5'2 x 10'9 m.) amb la coberta de teules àrabs a una vessant. El parament extern dels murs està arrebossat, fet que oculta les parets de pedra. Les portes són metàl·liques. Es tracta d'una ferreria que es va construir per ferrar les mules que treballaven a la pedrera del costat, transportant les llambordes que s'extreien per pavimentar els carrers de Barcelona. Actualment està molt reformada. Arquitectònicament no té gaire interès. | 08003-378 | Nucli Mas Coll; al final del carrer Rosselló | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5018700,2.2741200 | 439418 | 4594726 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37517-foto-08003-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37517-foto-08003-378-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37518 | Base de premsa d'oli de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-doli-de-can-magarola | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | restaurada amb criteris no arqueològics | Base de premsa / molí d'oli de secció circular, originària de la Masia de Can Magarola, probablement ubicada in situ, davant la closa de la masia, a l'esquerra del barri d'entrada. Només es conserva la base, feta de pedres irregulars. Si està in situ, a l'entorn és possible la conservació d'altres elements vinculats a la premsa. Ha estat restaurada de forma poc sensible, amb ciment i maons. Es troba dins un espai de planta rectangular delimitat per un mur d'uns 40 cm d'alçada. S'hi accedeix a través d'unes escales centrades. | 08003-379 | Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola. | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5046500,2.2993400 | 441525 | 4595017 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37518-foto-08003-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37518-foto-08003-379-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37519 | Mina del camí de Can Magarola; Mina 2 de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cami-de-can-magarola-mina-2-de-can-magarola | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Abandonada des de fa anys. | Entrada o registre de mina d'aigua retallada per l'obertura del mateix camí. Està reomplerta o colgada de terra, cosa que no permet veure'n l'interior. A pocs metres hi ha una bassa que es podria alimentar d'aquesta mina. El banc sembla fet de paredat, però no es pot veure la volta.. | 08003-380 | Masia de Can Magarola - Nucli Can Magarola. | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5041700,2.2989700 | 441494 | 4594964 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37519-foto-08003-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37519-foto-08003-380-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element; on figura amb el nom de Mina 2 de Can Magarola. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 37520 | Pedra gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-gravada | XIX-XX | Bloc de pedra granítica de color gris amb una creu gravada orientada al sud-oest en una de les seves cares més planes. La creu fa 15 cm del pal llarg i 8 cm del travesser, amb una amplada d'1 cm i una profunditat, tot i que una mica erosionada, de 9 mm. Està situada per damunt del Camí de la Cornisa, molt a prop d'aquest, en un bosc de pins amb sotabosc de romaní, bruc i estepes. Podria tractar-se d'un antic límit de propietat o de la marca feta per un picapedrer, ja que en aquesta zona l'extracció de blocs de granit era una activitat molt corrent de la que encara en queden rastres. | 08003-381 | Camí de la Carena | 41.5138500,2.3056600 | 442061 | 4596035 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37520-foto-08003-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37520-foto-08003-381-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37521 | Mas Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-antic | XVIII-XIX | Mas als quatre vents de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia. Destaca a l'angle sud-est, una torreta de planta circular i coberta de volta, amb una petita espitllera. La façana principal està estructurada amb una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat amb la porta d'accés en un costat i una finestra a l'altre. A la planta pis, hi ha dues finestres adintellades igual que la de la planta baixa. Enmig del capcer hi ha, esgrafiat, un rellotge de sol. A la part posterior, s'hi ha afegit modernament un altre cos de coberta plana més alta que la coberta de l'anterior. | 08003-382 | Passeig Antoni Borrell, 25 | 41.4988600,2.2906700 | 440796 | 4594380 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37521-foto-08003-382-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera hi havia fins fa uns anys una bassa que ja l'any 2006 havia estat inutilitzada. Actualment la bassa s'ha cobert i s'ha anivellat el vial públic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37522 | Monument a Lluís Desplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-despla | XX | Monument dedicat al rector d'Alella entre els anys 1508 i 1524, Lluís Desplà. Es tracta d'un prisma de pedra granítica format per diversos blocs, amb una base més ampla i baixa; un segon bloc amb l'escut familiar en relleu i un tercer bloc, el principal, on hi ha la imatge del rector Lluís Desplà en relleu emmarcat per un cercle i a sota la inscripció gravada següent: 'LLUÍS DESPLÀ RECTOR D'ALELLA 1508 - 1524'. En l'angle inferior dret del bloc on hi ha la imatge del rector hi ha dues inicials que poden correspondre a l'autor del monument, es tracta de les inicials J.O | 08003-383 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | 41.4937300,2.2945500 | 441115 | 4593808 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37522-foto-08003-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37522-foto-08003-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37524 | Llegenda sobre Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-sant-feliu | ANNIA (1974). De la història d'Alella. Tot es salvat el que Déu vol; dins Teyà. Boletín parroquial, núm. 131. Teià, a 4 d'agost de 1974. Sense paginar. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-tau. Vilassar de Mar, pàg. 108 i 109. | XX | Llegenda local publicada en un butlletí parroquial l'any 1974 i reproduïda més tard per COLL, R. i MODOLELL, J.M (1999: 108 i 109), referent al sant patró de la parròquia, Sant Feliu, i que diu així: 'En els primers temps del cristianisme, en les cases que segles després serien el municipi d'Alella, hi va anar a viure el jove Feliu, que s'havia fet cristià i havia renegat de la religió pagana. Això va fer mal d'ull als seus veïns, sobretot quan el minyó va començar a predicar la nova religió, que ells tenien per maligna i mereixedora de càstig. Un dia, ja farts, agafaren el jove Feliu i li lligaren una corda al coll, a l'altre extrem de la qual hi havia subjectada una mola de les més feixugues. Tot seguit el llençaren a la riera, que aquell dia baixava molt cabalosa a causa de la forta pluja caiguda. Tots quedaren meravellats quan, malgrat trobar-se lligat i amb el pes de la mola, el jove es mantenia dret damunt la corrent i encara caminava riera amunt, com si no tingués nosa de cap mena. Els pagans, doncs, havien perdut el temps. Davant del miracle, tothom corregué a tirar-se-li als peus tot demanant-li perdó, doncs havien endevinat que el minyó era un sant. Després de la seva mort, l'Església confirmà el judici de la gent d'Alella i l'elevà als altars'. | 08003-385 | Alella | 41.4936800,2.2948700 | 441142 | 4593803 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 37525 | Aplec de l'arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-larros | XX | Es celebra el segon diumenge de juny. Actualment es fa en el Bosquet i ho organitza el casal d'Alella amb la col·laboració de l'Ajuntament. Entre altres activitats es fan jocs per a tothom i un concurs d'arrossos de paella i de cassola, que també premia la paella més sostenible. La organització facilita el lloc per fer foc, llenya i aigua. S'amenitza la jornada amb espectacles infantils i sardanes. | 08003-386 | Avinguda del Bosquet, s/n | Festa que es va començar a celebrar a parir de l'any 1975 arrel de la celebració del Mil·lenari d'Alella | 41.4938200,2.3001300 | 441581 | 4593815 | 1975 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37525-foto-08003-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37525-foto-08003-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37528 | Font de la Salut o de ca les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-o-de-ca-les-monges | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVIII | Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb cinc plafons ceràmics representant diferents escenografies que porten el títol de: 'la xocolatada', 'la cursa de braus', 'La Mare de Déu de la Salut', 'Els Prims' i 'Els grassos'. Els originals dels dos primers es troben al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes. Hi ha una inscripció on consta la data de 1710. Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb el conjunt . | 08003-390 | Riera Coma Clara, 2 | La va fer construir el comte de Castellar. | 41.5008000,2.2976000 | 441376 | 4594591 | 1710 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37528-foto-08003-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37528-foto-08003-390-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37529 | Bassa de Ca les Monges; Bassa de Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-les-monges-bassa-de-can-cardona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, p.149 - 152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Gran bassa de planta rectangular (17'80 x 36'8 m.) de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Construcció feta de paredat i arrebossats interns i externs. Els murs tenen una amplada de 0'89 cm. El mur de migdia té un primer tram de 19 metres que està doblat, després es fa més estret en uns 17'8 metres més. A l'extrem nord-est hi ha una boca de mina i dins la bassa unes escales fetes d'obra que donen accés a l'interior de la bassa. | 08003-391 | Dins la finca de ca les Monges - Riera Coma Clara, 2 | 41.5012900,2.2965700 | 441291 | 4594646 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37529-foto-08003-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37529-foto-08003-391-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37531 | Dibuixos del MNAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuixos-del-mnac | BORONAT i TRILL, Maria Josep (1999). La política d'adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, vol. 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Junta de Museus. Barcelona, pàg. 518. | XIX | Dos dibuixos acolorits obra de Joan F. Chia del poble d'Alella. El primer es titula 'Plaça d'Alella' (182 x 122 mm), i és una imatge del carreró, avui desaparegut per la construcció de la capella del santíssim annexa a l'església, que hi havia entre la paret de migdia de l'església i la rectoria. En aquesta imatge es pot veure el pas enlairat que connectava la rectoria amb l'església i, al fons, la plaça de l'Ajuntament. És el número d'inventari MNAC/GDG5147-D. El segon dibuix s'anomena 'Alella - Casa Calonge'(180 x 120 mm), i és una imatge de la torre de defensa i l'angle sud-est de la casa, coneguda actualment amb el nom de Cal Baró. És el número d'inventari MNAC/GDG 5148-D. | 08003-393 | Palau Nacional, Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | Formen part d'una donació feta a la Junta de Museus l'any 1916 per Josep Chia i Alba, d'un conjunt d'esbossos i estudis de decoració escenogràfica del seu germà Joan-Francesc Chia. Els dibuixos d'Alella en qüestió provenien d'una segona remesa feta el novembre del mateix any. | 41.4936200,2.2944400 | 441106 | 4593796 | 1873 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Francesc Chia | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37532 | DO Alella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/do-alella | XX | El municipi d'Alella dona nom, per importància, tradició i història a la denominació d'Origen Alella, que inclou els municipis del Maresme d'Alella, Teià, Tiana, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Montgat, El Masnou, Premià de Mar, Cabrils, Òrrius i Argentona; o els del Vallès Oriental de Vallromanes, Santa Maria de Martorelles, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles, Vilanova del Vallès o la Roca del Vallès. Les seves vinyes es situen al vessant marítim de la Serralada Litoral, obert a la influència del sol i la bris a marítima de la Mediterrània. La Serralada protegeix dels vents freds i condensa la humitat procedent del mar, creant un microclima amb estius càlids i secs i hiverns suaus ideal pel conreu de la vinya. Les vinyes estan distribuïdes en parcel·les esglaonades que van des del 90 metres sobre el nivell del mar fins els 260 metres. La característica més significativa de la DO Alella és l'existència del sauló, un terreny arenós d'origen granític (granit desfet amb mica i feldespat) i color pràcticament blanc, que té una gran permeabilitat per l'aigua i una gran capacitat de retenció de la irradiació solar. Això facilita la maduració del raïm i aporta finor als vins, on el baix poder de retenció de l'aigua queda compensat pel microclima local. Els vins d'aquesta zona són suaus de grau i acidesa moderada. La varietat més característica de la DO Alella és la pansa blanca, molt propera a l'anomenada xarel·lo. Els vins blancs perfumats i lluents són els més característics d'Alella, secs o dolços; mentre que per l'elaboració de rosats o negres s'utilitza bàsicament la garnatxa negra. Actualment, els cellers adscrits a aquesta DO són: Parxet,SA; Alella vinícola Can jonc, SL; Caves Roura; Alta Alella; Altrabanda, SCP; Joaquim Batlle i Bouquet Alella, SL. | 08003-394 | Masia de Can Magarola (Av. Sant Mateu, 2) | Des del moment fundacional, Alella Vinícola, primer com a sindicat i després com a cooperativa tenia entre els seus objectius la protecció de la autenticitat dels vins d'Alella. L'any 1942 i 1946 es proposen iniciatives com la de crear un consell regulador en defensa dels vins d'Alella. Finalment. El 29 d'abril de 1953, es crea el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Alella. L'any 1955 s'aprova el primer reglament. Però el conreu de vinya en aquest territori ve testimoniat per gran quantitat de jaciments d'època romana, alguns dels quals han conservat les restes dels primers cellers de la comarca. El cas més proper i significatiu és el de la Cella vinaria de Teià. Les fonts clàssiques, com Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historia i Marc valeri Marcial, en els seus epigrames, també fan referència a l'elaboració de vi en aquestes contrades. | 41.5048700,2.2993700 | 441528 | 4595042 | 1953 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37532-foto-08003-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37532-foto-08003-394-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37533 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament | XX | Actualment el pas de l'aigua està tancat | Font feta a partir d'un bloc monolític de pedra, de secció circular i superfície superior convexa, d'on surten els brolladors que s'accionen pitjant un mecanisme situat al terra. La superfície exterior és rugosa i a una distància regulada hi ha tres rebaixos triangulars que simulen l'escletxa d'una clivella de pedrera. Al voltant de la font hi ha una barana baixa d'acer inoxidable. | 08003-395 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Es va col·locar amb la remodelació de la plaça, l'any 2000. | 41.4938200,2.2950000 | 441153 | 4593818 | 2000 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37533-foto-08003-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37533-foto-08003-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37534 | Portal de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-lajuntament | RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVI | Portal adovellat d'arc de mig punt que dóna accés a l'Ajuntament amb porta vidriera. La dovella central porta un relleu central amb l'escut del municipi, al damunt la paraula ALELLA, i a sota l'any 1591. Està més elevat que el nivell de pas de l'exterior i un parell d'esglaons de pedra de forma semicircular salven aquest petit desnivell. | 08003-396 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | L'any 1591 fou comprat un camp a la sagrera de l'església a Jaume Soler, cirurgià i barber d'Alella, per construir-hi, deixant un espai coma plaça pública, la carnisseria i uns corrals. Aquest edifici després fou hostal i, finalment Casa de la Vila. La data de l'arc és la de construcció de la carnisseria. | 41.4936300,2.2951000 | 441161 | 4593797 | 1591 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37534-foto-08003-396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37534-foto-08003-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37534-foto-08003-396-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 95|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37539 | Finestra de Can Companyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-can-companyo | XV-XVI | Es va treure del seu lloc original i s'ha re ubicat. | Finestra gòtica d'arc conopial fistonat que estava ubicada a la façana de Can Companyó. Al damunt hi havia una pedra esculpida en relleu on un àngel sosté un escut amb unes tisores obertes, indicant que en aquella casa hi vivia un sastre. | 08003-401 | Plaça de l'Ajuntament, 10 | Tant la finestra com l'escut es van traslladar arrel d'una reforma força radical de la casa. | 41.4938800,2.2945900 | 441119 | 4593825 | 08003 | Alella | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37539-foto-08003-401-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment les dues pedres formen part de l'ornamentació de la llar de foc de la casa. | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37540 | Làpides de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-de-lesglesia | XVII | Conjunt de quatre làpides funeràries que corresponen a les tombes de dues famílies nobles d'Alella; els Coll i els Pujades de Munt. Són les úniques que es conserven de cinc famílies d'Alella. Estan fetes de pedra granítica . Una correspon a la família de Gabriel Coll i és de l'any 1613. L'altra correspon a Pere Pujades de Munt i la seva família i és del 1660. Les dues lloses quadrades cobrien les entrades de les respectives criptes. | 08003-402 | Plaça de l'Església, s/n | Durant el segle XVII, a canvi d'aportacions econòmiques, es va concedir llicència a cinc famílies importants del municipi per construir-hi les seves tombes dins l'església parroquial. Es tractava dels Coll, els Pujades de Munt, els Pujades de Vall, els Roure i els Sors. A finals del segle XVIII es va decidir segellar les tombes i traslladar les despulles al nou cementiri, però les làpides quedaren sota el paviment o es perderen. L'any 1990, durant les obres de nova pavimentació aparegueren les làpides de les famílies Coll i Pujades de Munt.. | 41.4934800,2.2942400 | 441089 | 4593781 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37540-foto-08003-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37540-foto-08003-402-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37541 | Empedrat del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/empedrat-del-marxant | RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVIII | Edifici ubicat en una de les cantonades de la Plaça de l'Ajuntament (nord-est), de planta trapezoïdal, amb l'angle nord-est arrodonit. La façana de llevant s'obra a la Rambla Àngel Guimerà, la façana nord al carrer Rector Desplà i la façana de ponent a la plaça de l'Ajuntament.. Consta de planta baixa i dos pisos i una coberta de terrat pla català amb barana cega. Les façanes de llevant i ponent tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat cadascuna. A la planta baixa s'obren accessos als comerços establerts i les plantes primera i segona es caracteritzen per la presència de balcons amb la barana de ferro i amb obertures adintellades. La façana septentrional manté uns eixos de verticalitat en la seva composició, però perd la simetria en la conjugació ple / buit de les obertures. Destaca l'absència total d'obertures en l'escaire arrodonit de l'angle nord-est que dóna directament al Torrent Vallbona i la Rambla Àngel Guimerà. El parament és llis decorat amb faixes horitzontals en la separació dels pisos i una cornisa amb modillons. | 08003-403 | Plaça de l'Ajuntament, | S'anomena així perquè en aquesta cantonada s'instal·laven els venedors ambulants que visitaven el poble i les venedores locals de fruita i hortalisses | 41.4938700,2.2952200 | 441171 | 4593823 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37541-foto-08003-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37541-foto-08003-403-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37542 | Pou del dipòsit de la Serra de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-diposit-de-la-serra-de-teia | XVIII-XIX | ha perdut part de l'arrebossat i presenta alguna esquerda. | Caseta de pou de planta quadrada (1'2 x 1'2 m) amb la coberta de maons plans a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Sobresurt amb un petit ràfec pels costats. Té la porteta metàl·lica i el parament és de maons arrebossat. Al costat de ponent (esquerre) té un afegitó d'obra, de planta rectangular ( 2 x 1'2 m), amb la coberta plana i una porteta també metàl·lica a la façana principal, amb un accés esglaonat. | 08003-404 | Vall de Rials | 41.4958000,2.3084900 | 442281 | 4594029 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37543 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | Colònia formada per un centenar i mig de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), els nius de les quals estan construïts en el ràfec de l'edifici de la Vinícola d'Alella. Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i rials on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes de manera a eliminar qualsevol esperitat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra utilitzada es barrejada amb palla, etc. que enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen quantitats importants de plomes. Els observem per sota d'una teulada, en balconades amb mènsula, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. La proximitat de terrenys agrícoles per trobar el fang necessari per a la construcció dels seus nius, la proximitat de basses i safareigs per trobar aliment, afegit a la bona convivència entre homes i orenetes fa que aquestes continuïn generació darrera generació a tornar al mateix edifici per nidificar. | 08003-405 | Rambla Àngel Guimerà, 70 | A diferència de la seva cosina, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), no es troba al continent americà. Durant l' època de cria la podem trobar repartida per tot Europa, l'Àfrica Nord-oest, l'Àsia Central, la meitat Nord d'Àsia amb l'excepció del Nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març inicien el seu retorn a finals d'agost tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pulgons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.4947300,2.2959700 | 441235 | 4593918 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37543-foto-08003-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37543-foto-08003-405-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 37544 | Vall de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-rials | La Vall de Rials és una de les zones agrícoles més ben conservades del municipi d'Alella que encara es manté en actiu. La part baixa de la vall concentra l'àrea de regadiu, amb terres d'al·luvió, formades pels sediments transportats per les aigües corrents fruit de les pluges. Els conreus més característics d'aquesta horta són els tomàquets, els enciams, les maduixes, els pèsols, els espinacs, les faves, les mongetes i els alls tendres. Però el conreu predominant de la vall de Rials és la vinya. No només en l'actualitat, sinó que es remunta a època romana. Durant els segles XVII, XVIII i XIX el conreu de la vinya fou extensiu a Alella i a tota la zona, en diversos graus i mesura segons l'època i les necessitats. En els darrers anys s'ha intensificat l'esforç per impulsar noves plantacions. La Vall de Rials concentra un terç de totes les vinyes de la Denominació d'origen Alella. Es poden trobar vinyes plantades a l'estil tradicional o plantacions noves, amb rengleres de ceps orientades en totes direccions. Conviuen varietats autòctones, com la pansa blanca o la garnatxa, amb d'altres foranies, com el merlot o el chardonnay. Tota aquesta tradició tan arrelada del conreu de la vinya, ha deixat a la Vall de Rials empremtes culturals que encara es poden observar, algunes força evidents i d'altres més amagades. L'element més característic són les barraques, sobretot aquelles amb volta de tartana. També es poden observar al costat dels camps i dels masos les basses d'aigua pel rec, alimentades per mines, amb els seus pous i registres. Més amunt a la zona de Les Costes, es troben coves excavades en el sauló i sots d'aigua, destinats a acumular aigua de pluja i aprofitar-la per fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-406 | A l'Est del terme municipals | 41.4953200,2.3048200 | 441974 | 4593978 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Altres fitxes relacionades: 337, 349, 350, 373,374,404 i 412. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 37545 | Peres farcides del Bon Cristià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peres-farcides-del-bon-cristia | Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1/2 presa de xocolata sense llet, 1/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent. | 08003-407 | Alella | 41.4926500,2.2949700 | 441149 | 4593688 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 37547 | Cova de la Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-del-pastor | XIX-XX | està parcialment ensorrada | Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 2 x 1'7 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta. Es troba en el camí del camp de tir, molt a prop de la Font del Pastor. | 08003-409 | Camí del camp de Tir, a prop de la Font del Pastor | Les anomenades coves o coves de sauló són refugis excavats en el sauló que fan les funcions de les barraques de pagès: aixopluc, guardar-hi eines,.. De vegades també servien per guardar-hi el bestiar. S'acostumen a trobar en zones en un pendent rellevant, on s'hi ha fet terrasses per fer-hi vinyes o altres cultius, creant marges entre feixa i feixa. En aquests marges saulonencs és més fàcil i econòmic excavar una petita cova de planta circular que en l'interior pot haver-hi banqueta correguda o no, que construir una barraca. | 41.5123700,2.3004000 | 441620 | 4595874 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37547-foto-08003-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37547-foto-08003-409-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37548 | Font del Fonoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fonoll | ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. | XX | Font recuperada recentment i refeta amb un panell de maons en forma semi ovalada amb el contorn fet a base de maons posats a llibret. La pica està feta també a base de maons posats a sardinell, de forma semicircular. El broc per on raja l'aigua és metàl·lic. L'entorn està arranjat amb taules i bancs. En destaca un plataner de dimensions considerables. | 08003-410 | Torrent del sarau o del Fonoll, a la urbanització Mas Coll | L'antiga font del fonoll, brollava al peu del plàtan d'aquesta fondalada. En aquest indret el nivell freàtic es troba a poca profunditat, fet que afavoreix l'arrelament d'espècies pròpies dels boscos de ribera com la malva, el vern o el pollancre. Era en realitat el pericó de dues minetes, una en galeria i l'altra en cantonada, provinents del Torrent dels Figuerals. L'aigua que en brollava era conduïda a través d'un rec de teula fins el safareig gran del Mas Coll. | 41.5038300,2.2795500 | 439873 | 4594940 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37548-foto-08003-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37548-foto-08003-410-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37549 | Monument a Blanca Thieme Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-blanca-thieme-bruguera | XX | Monument dedicat a Blanca Thieme Bruguera, tal i com indica la inscripció feta de lletres individuals col·locades al costat frontal d'un pilar fet d'obra amb recobriment de pedra retallada irregularment que fa un metre i mig d'alt per 50 cm de costat. Aquest pilar està damunt una peanya de pedra, també quadrada, de base més ampla que el pilar. Damunt el pilar hi ha el bust en bronze de Blanca Thieme Bruguera amb un gerro de ceràmica al costat. | 08003-411 | Jardí de la Blanca, Riera Coma Fosca | Blanca Thieme Bruguera tenia els seus orígens a la família de Cal Doctor. Va morir molt jove, de malaltia, el 31 de març de l'any 1992 a Alella. El jardí i el monument foren inaugurats el 16 de juny de l'any 1996. Tant l'enjardinament com el monument foren costejats per la mare de Blanca. | 41.4959100,2.2914300 | 440857 | 4594052 | 1996 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37549-foto-08003-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37549-foto-08003-411-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Cases | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37550 | Alocar del Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-412 | Fondo de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4948800,2.3064400 | 442109 | 4593928 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37551 | Barraca del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-del-besso | XX | Barraca de pagès o de vinya de planta trapezoïdal amb els quatre costats desiguals (3,6 x 3 x 2,25 x 5 metres respectivament). La coberta és plana i està feta de maons; en sobresurt el tub del fumeral o xemeneia. Les parets estan fets de maons calats i arrebossada de forma bastant barroera. La porta, de llinda recta, és de fusta i està mal conservada. De la façana principal, orientada a llevant, en sobresurt una estructura metàl·lica en forma de pèrgola. A la façana nord, hi ha una petita obertura com a finestra. | 08003-413 | Turó del Bessó, a l'est del terme municipal. | 41.4915800,2.2826400 | 440119 | 4593578 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37551-foto-08003-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37551-foto-08003-413-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i ser una barraca de construcció força tosca, està cuidada i en plena activitat ja que presideix una zona de conreu de vinya. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37552 | Pou i dipòsit del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-diposit-del-turo-del-besso | XX | Pou d'aigua amb dipòsits adjacents. El pou és de secció circular d'un metre i mig de diàmetre. Està construït de maó pla posats en vertical i ajuntats amb ciment. Té una tapadora metàl·lica que es tanca amb un cadenat. També disposa d'una estructura metàl·lica destinada a penjar-hi la galleda amb la corriola. Al seu costat hi ha dos dipòsits; un de més petit (20 x 20 cm) i un altre més gran (60 x 60 cm). En aquests dipòsits es feia la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-414 | Turó del Bessó, a l'est del terme municipal. | 41.4917600,2.2826400 | 440119 | 4593598 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37552-foto-08003-414-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha una prunera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37554 | Mina Mulassa de baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-mulassa-de-baix | XVIII-XIX | Registre o repartidor de mina amb una doble canalització i la caseta de planta rectangular feta d'obra (maó) i amb la coberta de volta de maó pla, restaurada recentment. Les portelles són metàl·liques. Al costat hi ha una altra portella i una caixa d'obra amb els repartidors a dins. | 08003-416 | Can Comajoana | Un dels propietaris d'aquesta mina és el senyor Pere Millet, que resideix a la casa coneguda com Can Comajoana. Ell en va restaurar aquest registre quan va comprar la finca. | 41.4995200,2.2978100 | 441393 | 4594449 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37554-foto-08003-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37554-foto-08003-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37554-foto-08003-416-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El nom Mulassa de baix és el que figura a les escriptures de propietat. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37555 | Panteó de la Família Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-borrell | XIX | Panteó ubicat al centre del primer recinte del cementiri. És de planta rectangular d'estil historicista amb destacats elements gòtics. La cambra mortuòria està sota el nivell de pas del recinte i s'hi accedeix a través d'una doble escalinata amb barana central calada que condueix a la porta d'entrada al panteó, de bronze, amb arc flamíger, esculpit amb motius florals. En l'angle que es produeix a cada costat de les escales, hi ha sengles àngels. A la part superior del panteó un monument format per una creu, un sarcòfag de pedra i una dona presideix el conjunt. | 08003-417 | Camí Baix de Tiana, 1 (cementiri) | Panteó de la Família Borrell que després va passar a la fundació de l'Escola Pia de Catalunya | 41.4890000,2.2910000 | 440815 | 4593286 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37556 | Bassa de la Vil·la Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-villa-enriqueta | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (6 x 7 m). Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 60 cm d'amplada. L'ampit de la bassa està fet de rajols. | 08003-418 | Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16 | 41.4982600,2.2962300 | 441260 | 4594310 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37556-foto-08003-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37556-foto-08003-418-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 93705 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-6 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos i mig d'amplada que ha estat molt reformada. Només s'han mantingut elements de pedra de dues finestres de les dues plantes superiors: un balcó de la primera planta i la finestra del mateix eix de la planta superior. Ambdues amb els emmarcaments (brancals i llinda) de pedra treballada. La resta són obertures modernes.</p> | 08006-201 | Rial de Sa Clavella, núm. 6 | 41.5800500,2.5501400 | 462500 | 4603249 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 93851 | Goigs dedicats a Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-sant-elm | <p><span><span><span><span><span><span><span>López Silva, Héctor (2014). L’estracció de rodolins a la germandat de Sant Elm; dins <em>Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria</em>, 2014, Núm. 108, pp. 19-25, https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/276548.</span></span></span><a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'><span><span><span>https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></a></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Elm, advocat de mariners i navegants, que canta la Confraria i germandat de Sant Telm d’Arenys de Mar al seu gloriós patró. La present edició està dissenyada per a.s.a, el març de 2013, en paper color, amb una imatge central lluny dels fotogravats centrals clàssics, però que és la imatge tallada de pedra de Sant Elm, a l’interior d’una fornícula. Se’l representa amb la l’hàbit dominicà, i el seu atribut principal és un vaixell que porta a la mà esquerra. A la mà dreta però, porta una torxa, fent referència a l’anomenat Foc de Sant Elm. La imatge està flanquejada per dos trifolis de pedra i l’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una motllura. Hi ha versions amb la partitura musical.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Us veiem sempre, i no ens cansa,/ amb el vaixell a la mà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Arenys de mar és la vila / la més gentil que jo he vist; / davant la mar viu tranquil·la, / puix ama molt Jesucrist; / sent en sant Telm confiança; / té confraria i altar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els mariners són confrares, / són gent de cor; molt valents, / duen l’entranya dels pares / per barallar-se amb els vents / i se’ls enduu l’esperança / sublim d’un bon cristià: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un sant desig els portava / a rescatar els captius, / era una veu que els cridava / contra d’aquell senyoriu / que els travessava amb la llança / / d’aquell pirata africà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El vent omplia de roses / les veles: quan ja se’n van / eren voltades d’aloses / i de sospirs i salpant / com si marxessin fent dansa / feien camí mar enllà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm untava les brises / i governava els ventets, / eren les aigües molt llises / i arrissades d’airets: / ja tornen –deien-s’atança / el nostre fill, un germà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja quasi bé és acabada / aquella raça immortal, / aquella gent arriscada / que no tenien cap mal. / El record fins la ultrança / eternament durarà: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, teniu la senyera, / vostra divisa volant; /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>floreix quan ve primavera / quan el ventet de llevant / al campanar s’abalança/ i és temps de cantar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vetlleu, Sant Telm, per la vila, / també pels seus mariners; / mal esperit la vigila / i li faran presoners / si vostre braç no es llança / si no ens voleu defensar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guiau-nos tots com manàveu / cada corbeta gentil / i les balandres portàveu / damunt les mans, com l’abril / porta una flor que descansa / que és a punt d’esclatar: Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Telm, per tots benaurança / que en puguem tots salvar: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, beate Telme. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus qui in maris periculis constitutis Beati Telmi opem singularem ostentis; eius nobis intercesione concedí; ut in hujus vitae porcellis tuae gratiae lumen efulgeat quo alternae salutis portum in venire valeamus. Per Dominun Nostrum...</span></span></span></span></span></p> | 08006-291 | Carrer de l’Església, núm. 24 | <p><span><span><span><span><span>El beat Pere Gonzàlez Telmo, conegut com a Sant Elm o Sant Telm (Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 – Santiago de Compostela, 15 d’abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar entre els pescadors de Galícia. En ser ordenat sacerdot, organitzà la seva presa de possessió el dia de Nadal, muntat sumptuosament damunt d’un cavall, però l’animal el va fer caure enmig d’un toll de fang, convertint-se en la riota del presents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest fet el marcà per sempre més. Proclamà la humilitat i entrà a l’Orde de Sant Domènec on predicà i tingué cura de malalts i pecadors a més de confessor del rei Ferran III de Castella. La seva tasca missionera fou rellevant sobretot a Galícia i es dedicà en cos i ànima als pescadors i mariners.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar fou fundada el 1585.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5805271,2.5494343 | 462441 | 4603303 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hilari, autor de la lletra; Frederic Muset, autor de la música; Quetglas Ferrer, autor de la xilografia. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 93853 | Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-assumpta | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Santa Maria Assumpta al Cel, patrona de la parròquia d’Arenys de Mar. La present edició de l’any 1989 està editada per la Llibreria El Set-ciències, s.l. i impresa per Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa pujant al cel en cos i ànima, amb els braços oberts damunt d’un núvol envoltada per àngels, que en realitat es correspon amb la imatge de l’altar barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar. La imatge està flanquejada per dos àngels que toquen un instrument musical i que acompanyen l’ascensió. A la part inferior del text, hi ha la partitura musical. L’orla d’emmarcament del document presenta motius geomètrics i florals </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Puig que sou nostra advocada,/ Verge Assumpta de l’Areny, / enjoieu vostra fillada / d’alegria, força i seny. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de gleva, sou la fada / que defensa els nostres camps, / allunyeu la pedregada, / la tempesta i els malgams. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de sol pel cel desclosa / que ullpreneu la sang i el cor, / sou esclat de pau joiosa, / lliri-jonc del nostre amor. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de roca que cimeja / l’encanteri del mareny / sou ris d’or que als ulls flameja / i la flama que ens empeny. / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de bosc, flor de ginesta / que el retaule presidiu, / aromeu la vella festa / que ens aplega cada estiu. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de vent, sou la senyera / que ens aplega i fa de nord. / Flor de mar sou la sendera / que ens emmena cap al Port. . / <em>Puig que sou...</em> // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Sou exaltada Santa Mare de Déu. // R. Sobre tots els corsr dels àngels del regne celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IMPREMTA SANTA MARIA – ARENYS DE MAR // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els Goigs d’Arenys de Munt i de Mar // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Edita: Llibreria El Set-ciències, s.l. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>XXVII //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dipòsti legal: B. 18.837-2000 //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Altés, s.l. L’Hospitalet de Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PREGUEM:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Déu omnipotent i etern, vós us emportàreu Maria de Natzaret, Mare de Jesús, en cos i ànima a la glòria del cel. Concediu-nos, si us plau, que delejant sempre la veritat i el bé, meresquem de tenir part, un dia, en la seva glòria. Us ho demanem per Crist Senyor nostre.</span></span></span></span></span></p> | 08006-293 | Carrer de l’Església, núm. 24 | <p><span><span><span><span><span>El trasllat, segons els catòlics romans, rep el nom <em>d’Assumptio Beatae Mariae Virginis, </em>la doctrina dels quals fou definida com a dogma pel papa Pius XII l’1 de novembre de 1950. També rep els noms de Mare de Déu d’agost, i la seva festa se celebra el 15 d’agost.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5805693,2.5491835 | 462420 | 4603307 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Martí Amagat i Matamala. Música de Jaume Lloret i Maresme. Dibuix de Josep Barrenechea. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 93855 | Goigs en alabança de la Verge de la Santa Perseverança que els canten els Novicis Caputxins a Arenys de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-la-verge-de-la-santa-perseveranca-que-els-canten-els-novicis-caputxins | XIX-XX | Vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança a la Mare de Déu de la Perseverança, patrona del Sant Noviciat dels PP Caputxins de Catalunya i Balears. La present edició (sense data) es compon d’una imatge central superior a l’interior d’una fornícula, que representa la Mare de Déu asseguda amb el Nen Jesús abraçant-la. El dibuix és fet a mà. A la part inferior esquerra hi ha una creu amb les inicials “D.C.”. El marc de la fornícula està decorat per un cordó onejant amb flors de quatre i tres pètals. A l’exterior, a banda i banda, hi ha l’encapçalament del goig, amb una petita sanefa. Està flanquejada per un gerro amb dues argolles i un ram de flors en forma de ventall amb quatre ocells. Dessota hi ha l’orla tipogràfica clàssica de motius geomètrics amb el càntic repartit en tres columnes i la partitura lletra manuscrita signada per l’autor, el mestre Font Palmarola i música del Pare Hilari d’Arenys de Mar, o.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma part de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró, o.f.m. Cap. Fou editat per l’impressor Enric Parellada (carrer Baix Sant Pere, 42 int. A de Barcelona).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina corona us faría/ de perles i diamantst; / oh dolça Verge Maria, feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el fillet que tremola / arrupidet en el pit, / com estrelleta que vola / ens fa alegre la nit, /oh qui no sent alegria /en veure-us prop uns instants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quina garlanda més bella /us posaríem als peus / amb un retall de centella / i la caçó de mil veus /que vostre cor gronxaria / com un breçol plé d’infants: / oh dolça Verge Maria //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>feu-nos ser perseverants.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sou tota santa, sou pura / sou un model maternal, / aquella nit amb gran cura, / el dia Sant de Nadal / divina Rosa us neixia / per fer-nos tots cristians: oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I Sant Francesc recordava /amb una mula i un bou / a tot el món que estimava / ell no deia mai prou, / que el Verb de Déu ens venia /la nit de goigs i d’encants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ací venim, Santa Mare / que recolliu pecadors / sols per besar vostra cara / la millor flor de les flors, / a demanar coratgia /quan se’ns refredin les mans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta vida de frare /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que mai nosaltres sabrem / seguir com el nostre Pare, / això, oh Mare, us prenguem;/ sigueu per tots bona guia /tant pels petits com pels grans: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Si Déu ens vols i ens demana /tota la vida el cor I si a toc de campana / hem de seguir sense enyor, / però en Vós què faria /el nostre sey plé d’espants: / Sant Telm, meneu la bonança, / i així podrem navegar. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Agomboldeu-nos / que l’hora / li cal aquell bon ajut, / tingueu-nos prop. A la vora / d’aquell camí on la virtut / no se’n mou mai, nit i dia, / d’aquestes fonts abundants: / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cel obriu-nos, Maria, / quan abellim el descans. / oh dolça Verge Maria,/ feu-nos ser perseverants. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>[partitura]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancta Dei genitrix. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gratiam tuam quaesumus, Domini, mentibus nostris infunde: ut qui Angelo nuntiante, Christi Filii tui encarnationem cognovimus; per passionem eius et crucem, ad resurrectionis gloriam perducamur. Per Christum Dominun nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>(Amb la deguda llicència).</span></span></span></span></span></p> | 08006-295 | carrer de Santa Maria, núm. 7 | <p><span><span><span><span><span>Hilari d’Arenys de Mar és el nom que prengué l’escriptor Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar, 1889 – Barcelona, 1976) en entrar a l’orde caputxí. Josep Font Palmarola (Vic, 1898 – Barcelona, 1960), fou pianista, compositor i pedagog musical. El seu fons documental es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Ocasionalment signà amb el pseudònim Monter.</span></span></span></span></span></p> | 41.5837061,2.5491017 | 462415 | 4603656 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hilari, autor de la lletra; (Josep)Font Palmarola, autor de la música; D.C. autor de la xilografia. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 93859 | Goigs a llaor de Santa Clara que es canten en el seu monestir d’Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-santa-clara-que-es-canten-en-el-seu-monestir-darenys-de-mar | XIX-XX | No vigent | <p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de </span></span>de Santa Clara, cantats al convent de Santa Clara d’Arenys de Mar.<span><span> La present edició és de l’any 1953. Foren editats amb motiu del VII centenari de la mort de Santa Clara pel Taller de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Iconogràficament se la representa vestida amb un hàbit franciscà i el vel al cap. A la mà dreta porta un lliri, símbol de la puresa i la virginitat. La imatge no està emmarcada en cap requadre, tant sols col·locada al centre amb una franja horitzontal de color marró amb muntanyes, el convent de les Clarisses a mà dreta i un mas a mà esquerra. L’orla d’emmarcament del document està feta al boix per Antoni Gelabert que hi ha representat un seguit de tórtores volant al voltant de la santa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENTRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del diví jardí, una rosa / llença ací la seva olor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Oh, talment Marta i Maria, / qui diria el goig mai vist? / visc als peus de Jesucrist / en conversa nit i dia. / L’esperit en Ell reposa / en la joia i la dolor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Esperit, com ens empara / en aquest diví recer ! Hem trobat el nostre Bé / i l’escalf de Mare Clara. / I veiem, en cada cosa, / de l’Amat la resplendor. // Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gentilíssima donzella, / Clara veu el món feliç. / És la tórtora d’Assis. / Crist la tornarà una anyella. / Seguirà a Francesc, que posa / a l’hostal de l’abandó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De llinatge ric i noble, / Clara vol el dia clar, / i amb Francesc, diví joglar, / serà mare d’un gran poble. / Trenca el primer cant l’alosa. / No sentiu la tebior? Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Estimant millor riquesa, / dóna al pobre or i joiell, / i es vestia de burell / que el món té per niciesa. / Lliure, ja, de tota nosa, / ateny la perfecció. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la creu, alta senyera, / La Porciúncula us rep, / i Francesc, pàmpol del cep, / tallà vostra cabellera. / Oh Clara, com t’has desclosa / a la falç del segador ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tortres enamoradisses / volen al vostre taller / i platàreu el primer monestir de les Clarisses, / Angès ve, i Beatriu gosa / abraçar vida millor. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Catalunya us acollia / i plant`reu l’heretat. / Tramuntana i malvestat / no trencaren l’harmonia. / La ferida, si bé closa, vessa mel pel pecador. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aixopluc de nostra tenda /acull nous esbarts de fresc, / enamorats de Francesc i de Clara, amb la bevenda / de la sang del Verb, que arrosa el cor de joia i perdó. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Vivim de vostra Paraula, / Verb del Pare, i, per honor, / us fem retaule d’amor / i Anyell de la nostra Taula. / Oh altar ! La Verge ens imposa ! / L’Esperit li fa claror. / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Hem plantat novella casa / al recer d’Arenys de Mar. / Si Clara vetlla la llar, / l’Esperit manté la brasa. / No delim per altra cosa. / A l’ombra, quina frescor ! / Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Foc d’amor damunt la llosa / Oh dolcíssima abundor! Canta, verge del Senyor, / el dolç càntic de l’esposa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Specie tua et pulchritudine tua. // R. Intende, prospere procede, et regna. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Exaudi nos, Deus, salutaris nostre: ut, sicut de beatae Clarae Virginis tuae festivitate gaudemus; ita piae devotionis erudiamur affectu. Per...</span></span></span></span></span></p> | 08006-299 | Carrer de Santa Clara, núm. 16 | <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, fora de l’orla s’hi pot llegir: Aquests Goigs foren de bell nou dictats per Mossèn Pere Ribot, pvre., amb melodia del Mestre X Maymí, d’Arenys de Mar i boixos d’Antoni Gelabert, editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona.- Laus Deo. Any del Senyor del 1953. VII Centenari de la mort de Santa Clara.</span></span></span></span></span></p> | 41.5841545,2.5460172 | 462159 | 4603706 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de mossèn Pre Ribot, pvre. Música del mestre X. Maymí d’Arenys de Mar. Boixos d’Antoni Gelabert. Editats als Tallers de J. Prats Bernadàs, de Barcelona. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 93972 | Fons documental de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-lateneu-arenyenc | <p>BARCELÓ, Carles; MONTMANY, Lluís i TORRUS, Joan (2006). Un viatge per la història de l'Ateneu Arenyenc. Arenys de Mar.</p> | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu de l'Ateneu Arenyenc conserva documentació de tipologia variada vinculada a l'exercici de les activitats i les funcions que li són pròpies de l'entitat: organització general (marc jurídic, organització interna, govern i recursos humans); gestió econòmica (patrimoni i comptabilitat), vida associativa, hemeroteca i biblioteca auxiliars. En total uns trenta metres lineals.</p> | 08006-378 | Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22 | <p>L'Ateneu Arenyenc és una societat sense afany de lucre, reconeguda d'utilitat pública des de l'any 2012. A mitjans de setembre de l'any 1884, un grup d'amics, que habitualment es reunien al cafè d'en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques. L'any 1885, celebraren el primer certamen literari.</p> <p>El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un pati que donava al passeig Xifré.</p> <p>L'Ateneu organitza moltíssimes activitats culturals, esportives, socials, d'excursionisme amb la voluntat de reafirmar els principis ateneístics de treballar per una societat plural, moderna i oberta que vol crear, acollir i difondre la cultura.</p> | 41.5795139,2.5524263 | 462690 | 4603188 | 1884-2023 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 93994 | Fons Fèlix Cucurull i Tey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-felix-cucurull-i-tey | <p>CUCURULL, Fèlix (1970). Orígens i evolució del federalisme català. Edicions Salvà.</p> <p>CUCURULL, Fèlix (1975). Panoràmica del nacionalisme català. Edicions catalanes de París.</p> | XX | Hi ha documents fràgils | <p>La Biblioteca municipal Pare Fidel Fita conté a la seva col·lecció local els arxius documentals de diverses personalitats arenyenques que han estat rellevants dins l'àmbit cultural català i europeu de la vila d'Arenys de Mar. Entre ells preserva el fons Fèlix Cucurull, format per 4314 llibres i 4000 documents i que fou donat per la seva família. Consta de nombrosa correspondència amb escriptors contemporanis seus. Cal destacar la que mantingué amb els escriptors i personatges del món cultural portuguès dels anys 60 del segle XX. Sense oblidar la correspondència amb els escriptors catalans, com Miquel Arimany, Agustí Bartra, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol i altres. La seva correspondència ofereix una visió àmplia dels moviments culturals i polítics de l'època (Assemblea d´Intel·lectuals Catalans, Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (A.E.L.C.), premi Lletra d´Or, Lo Fellibrige, etc.). És important el recull d´articles periodístics que va escriure en diversos diaris de l'època, principalment a l'Avui. Contribuí a posar les bases per a una historiografia catalana rigorosa.</p> <p>Pel que fa a Arenys, és important la documentació sobre el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc, que Fèlix Cucurull va fundar, l´any 1960, i la que fa referència a la vida sociopolítica del moment. Forma part del llegat la biblioteca personal de Fèlix Cucurull que està incorporada al fons general de la Biblioteca. Hi ha una representació molt important d'autors portuguesos que ell va conèixer personalment, amb alguns exemplars dedicats. Recentment, s'ha creat una base de dades que comprèn tots els documents registrats del seu arxiu personal. </p> | 08006-383 | Carrer de Bonaire, núm. 2 | <p>Fèlix Cucurull i Tey neix a Arenys de Mar, l´any 1919, en un entorn familiar d´un bagatge cultural i polític elevat, que fa que visqui de prop l'interès per la cosa pública, la vida del poble, el sentit de país. El seu interès intel·lectual el porta a escriure ben aviat. Als quinze anys guanya un accèssit als Jocs Florals de l'Ateneu Arenyenc i als disset guanya la Flor Natural dels I Jocs Escolars de Mataró amb <em>Glòria</em>. Va ser precoç en política: als dotze anys funda, juntament amb altres amics de la vila d'Arenys, la Joventut Catalanista d´Arenys de Mar. Va ser una persona amb un gran interès per la cultura catalana i la lluita política. Escriptor, poeta, militant polític; tres vessants de la personalitat de Fèlix Cucurull, viscudes amb profunditat i amb honestedat. Vessants reflectides clarament en la seva obra escrita i en la seva correspondència.</p> <p>Va ser becari de la Fundació Gulbenkian de Portugal, el que li va permetre conèixer a fons la cultura portuguesa i participar activament amb la ideologia del iberisme. Va morir l'any 1996, a la seva vila natal d´Arenys de Mar.</p> | 41.5801620,2.5490762 | 462411 | 4603262 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-02-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc