Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37808 | Can Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gravat | XVIII | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i pis; coberta de teules a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Un engrandiment posterior provocà l'enlairament de la coberta en dues terceres parts, deixant el cos esquerre més baix. Per aquest motiu la porta principal de la façana està desplaçada a l'esquerra de l'eix de simetria. A la planta pis hi ha tres finestres amb els muntants, els ampits i les llindes de pedra granítica ben treballada. Una de les finestres porta una data gravada de 1786. Hi ha un baixant de les aigües pluvials de ceràmica en el lateral esquerre. El pati es troba en dos nivells de cota, més elevat al costat de la C-61, la carretera de Sant Celoni. Davant hi ha dues moreres. | 08007-123 | Carrer Lluís Companys, 37 | 41.6169000,2.5418200 | 461828 | 4607344 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37808-foto-08007-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37808-foto-08007-123-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37809 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys | XX | Monument dedicat a Lluís Companys i Jover (1882-1940), President de la Generalitat de Catalunya. Construcció de base rectangular, es tracta d'un monòlit granític del que parteixen cap amunt quatre pilars com un símil de les quatre barres de l'escut de Catalunya. | 08007-124 | Plaça de Lluís Companys | Inaugurat el 15 d'octubre de l'any 2000, en el 60 è aniversari del seu afusellament per l'exèrcit colpista del dictador Francisco Franco. | 41.6164700,2.5419700 | 461840 | 4607296 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37809-foto-08007-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37809-foto-08007-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37810 | Masoveria de Cal Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-guix | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. | XVI-XVII | Masia del tipus II de Bonet Garí, de tres cossos i planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Porta d'entrada de llinda recta amb una finestra a banda i banda; a la planta pis hi ha tres finestres. Cap obertura disposa de muntants, llindes o ampits de pedra treballada. Destaquen els dos canalons de desguàs de la coberta que hi ha a les cantonades amb la façana posterior que són de ceràmica. | 08007-125 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | 41.5966000,2.5213800 | 460112 | 4605099 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37810-foto-08007-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37810-foto-08007-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37811 | Glorieta de Cal Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-cal-guix | XVI-XVII | Edifici situat en un costat, al davant de la masia de Can Guix, de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a una vessant amb la part més elevada a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, que s'hi accedeix per unes escales exteriors a l'esquerra amb una barana de ferro. La planta baixa té l'accés per la façana posterior. El pis és una estança lúdica i de descans oberta a través de tres arcades frontals i dues de laterals, amb arc de mig punt, una a cada costat. Destaca a la façana, un plafó de rajola valenciana dedicat a la Mare de Déu, ubicat a la paret o respatller d'un banc d'obra amb una falsa arcada. L'emblema de la Mare de Déu és de 4 x 3 rajoles, resseguit d'una sanefa; el fons són rajoles de fruites. | 08007-126 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | 41.5966900,2.5210100 | 460082 | 4605110 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37811-foto-08007-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37811-foto-08007-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un llorer a la façana. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37812 | Ermita de Cal Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-cal-guix | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Capella del Roser (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser; d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. A la capçalera hi ha un absis frontal i un de lateral, a l'esquerra. Campanar d'espadanya o de paret amb coberta de teules a dues vessants. Porta d'entrada amb l'arc de mig punt amb els muntants i les dovelles de pedra granítica treballada i ben escairada. Al damunt una obertura en forma d'ull de bou i al costat una petita finestra quadrada amb una reixa de forja. Escaires de la façana amb pedra granítica ben treballada. Tota emblanquinada. | 08007-127 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | Construcció moderna, de la segona meitat segle XX, imitant les ermites romàniques. Feta construir per la família Guix. | 41.5973200,2.5210100 | 460082 | 4605179 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37812-foto-08007-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37812-foto-08007-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant la façana hi ha dos xipresos i una olivera. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37813 | Masia 2 de Cal Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-2-de-cal-guix | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. | XVI - XVII | Masia del tipus II de Bonet Garí, de tres cossos i planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Portal rodó adovellat de factura moderna, al damunt hi ha una finestra amb l'arc de mig punt. Destaca de la façana un rellotge de sol amb la inscripció: 'de sol ixent a sol ponent / lloat sigui l'omnipotent'. | 08007-128 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | 41.5972200,2.5218600 | 460153 | 4605168 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37813-foto-08007-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37813-foto-08007-128-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37814 | Cal Cotxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotxo | XVII | Masia de planta rectangular formada per dos cossos annexos de planta rectangular, de diferents alçades. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. En el cos septentrional, hi ha la porta d'entrada, de llinda recta, i consta de planta baixa i pis. El cos meridional disposa d'una terrassa a la dreta. Consta d'un pou i una bassa. | 08007-129 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5945700,2.5209600 | 460076 | 4604874 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37814-foto-08007-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37814-foto-08007-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37815 | Can Nualart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nualart | XVII-XVIII | Habitatge de planta trapezoïdal composta per un annex de la masia de Can Forn i una part de la pròpia masia amb un petit apèndix aprofitant un espai de cantonada. Consta de planta baixa i pis, coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La coberta que correspon al cos dret de la masia segueix la tipologia de la masia. En aquest cos, a la planta pis, la finestra té la llinda, l'ampit i els muntants de pedra granítica treballada; l'ampit, a més, està motllurat. L'extrem dret té una terrassa a l'alçada de la planta pis amb barana de ferro. Destaca, a sota aquesta terrassa, una finestra amb la llinda, l'ampit i els muntants de pedra granítica ben treballada. També destaca una parra pel costat que puja per la terrassa i una escala cega a la façana posterior que, en l'actualitat, va a parar a una finestra. | 08007-130 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5948000,2.5208700 | 460069 | 4604900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37815-foto-08007-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37815-foto-08007-130-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37816 | Ca l'Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisidre | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. | XVII | Esquerdes a les parets i façana desgastada. | Masia del tipus II de Bonet Garí, de tres cossos i planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis.Té un annex a l'esquerra amb la coberta de teules a una vessant i el costat més alt a la dreta i el més baix a l'esquerra. Porta de llinda recta, amb una finestra a banda i banda a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. A l'era hi ha una pèrgola de ferro amb una vinya verge. Part de l'era està emportlanada i es pot llegir 'CAN ISIDRE', amb la 'S' girada. | 08007-131 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | 41.5949700,2.5207200 | 460056 | 4604919 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37816-foto-08007-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37816-foto-08007-131-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi accedeix a través d'unes escaletes que comencen davant de Can Forn. Al costat de l'era hi ha un cirerer. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37817 | Can Ramos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramos | XX | Antiga masia reconstruïda sense mantenir els elements arquitectònics tradicionals. Planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis, tipus golfes, ja que l'alçada és més baixa del que seria normal per una composició similar. No hi ha cap element o obertura destacable arquitectònicament parlant. | 08007-132 | Torrentbó - Veïnat de Can Forn | Aquesta construcció es va fer damunt de l'antiga masia que era de la mateixa època que les altres. Al costat hi ha una altra construcció moderna que conserva una llinda del segle XVII. | 41.5950400,2.5209200 | 460073 | 4604926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37817-foto-08007-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37817-foto-08007-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interès d'incloure aquest edifici en una fitxa és pel context i pels seus orígens del segle XVII, però està refeta de nou. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37818 | Mas Gabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-gabana | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. | XVII | Masia de cinc cossos, variant del tipus I de Bonet Garí, de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb coberta de teules àrabs inclinada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana de migdia hi ha dues portes d'entrada amb una finestra a banda i banda, a l'extrem dret hi ha una entrada de carros. A la planta pis hi ha cinc obertures que es corresponen amb els cinc eixos verticals, totes amb balconades i porticons de llibret. Totes les obertures tenen el contorn pintat en vermell. Destaquen els tres fanals de la façana de ferro forjat. A la façana de ponent hi ha una altra entrada, actualment sembla que és la que s'utilitza, amb una petita obertura al costat i una finestra més gran a continuació; a la planta pis hi altres finestres de les mateixes dimensions. Totes aquestes obertures són posteriors i tenen decoració de pedra treballada imitant ampits i muntants de pedra. A la part posterior hi ha dos cossos annexos, a l'oest un portal d'accés al pati septentrional delimitat per diferents construccions, i a l'est per un edifici de dependències funcionals. L'accés oficial a la casa es fa per un barri amb dos pilars de maons plans d'estil 'modernista' on s'hi pot llegir 'MAS GABANA' amb trencadís de rajoles, una paraula a cada pilar sobre un fons el·líptic. | 08007-133 | Torrentbó - Residencial Tres Turons | Va ser comprada en temps de guerra pels Gabana, que van ser uns dels promotors de la urbanització Santa Rosa, que es troba sobre la masia. | 41.5987900,2.5154400 | 459619 | 4605345 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37818-foto-08007-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37818-foto-08007-133-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca el jardí ben atès, quatre plataners a l'era i dues moreres i un plataner davant la façana de ponent. També hi ha piscina i frontó.També va portar el nom de Can Serra i Cap de Ferro. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37819 | Masoveria Mas Gabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-mas-gabana | XVII-XVIII | Parts de l'arrebossat perdut. | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a una vessant amb la part alta pel costat de la façana principal. Consta de planta baixa i pis i està adossada al Mas Gabana en forma de 'L' pel costat dret. Està dividida en dos cossos o sectors, un amb la coberta més elevada que l'altra. El primer és la masoveria pròpiament dita i l'altra s'utilitza per magatzem, corts, etc. Façana arrebossada i esgrafiada imitant carreus. Portes i finestres de llinda recta, exceptuant unes obertures a la planta baixa en forma d'arc apuntat. | 08007-134 | Torrentbó - Residencial Tres Turons | 41.5990600,2.5154300 | 459618 | 4605375 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37819-foto-08007-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37819-foto-08007-134-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37820 | Can Gualba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gualba | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. | XVII-XVIII | Conjunt d'edificis amb mas, masoveria i capella. També hi ha una gran bassa i un jardí romàntic. L'edifici principal és de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a 4 aigües. Consta de planta baixa, pis i golfes. Portal de punt rodó adovellat. Disposició simètrica de les obertures.Té una capella annexa a l'edifici principal d'una sola nau amb la coberta a dues aigües, porta principal d'arc apuntat, finestra doble al damunt. La masoveria és de planta rectangular coberta a dues aigües; consta de planta baixa i dos pisos. | 08007-135 | Torrentbó - Residencial 1 els Tres Turons Carrer de les Moreres, s/n | 41.5981700,2.5173700 | 459779 | 4605276 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37820-foto-08007-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37820-foto-08007-135-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No hem pogut entrar, la descripció s'ha hagut de fer mitjançant les fotos fetes de lluny.També es coneix amb el nom de Can Goytisolo, perquè a finals del segle XIX era la residència d'estiueig de la família Goytisolo, coneguda per tenir tres germans escriptors. La gent en diu Can Golba. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37821 | Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-grau-0 | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. És de quatre cossos i consta de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha dues portes, la principal amb la llinda recta de pedra igual que els muntants i el llindar. La segona porta no té pedra al voltant però té una balconada al damunt. A la planta pis hi ha dues finestres i dues balconades. Rellotge de sol amb la data de l'any 1857. Al davant hi ha l'antiga era amb pou i l'antiga bassa transformada en un espai obert. També hi ha vuit moreres. A l'interior del cos principal té el sostre de volta catalana i hi ha l'escala que dóna accés al pis superior. Conserva el cup de vi i la premsa. Al darrera hi ha un hipogeu o fresquera, de planta circular amb un petit passadís d'entrada. | 08007-136 | Torrentbó - Residencial Tres Turons | Antigament pertanyia al Mas Gabana i des del 2001 és restaurant. A l'arxiu d'Arenys de Mar hi ha documentació referent a aquest mas del segle XIV. Entre les seves propietats hi havia la capella de Santa Cecília. | 41.5978300,2.5142000 | 459515 | 4605239 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37821-foto-08007-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37821-foto-08007-136-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tancat el dimarts. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37823 | Can Cumalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cumalada | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. | XIX | Torre d'estiuejant de planta principal quadrada sobre la que s'hi entrecreuen dos cossos, de composició simètrica; consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de teules a quatre aigües amb les cobertes dels cossos transversals a dues aigües i més elevades que la coberta principal; acabades amb ràfec. Façana principal amb un eix de verticalitat central que sobresurt de la línia de façana en el que s'hi presenta la porta d'entrada, de llinda recta, i una balconada en la planta pis amb la barana de fusta. Triple obertura a les golfes amb arcs ogivals. En els eixos laterals hi ha dues finestres a la planta baixa i dues a la planta pis, totes amb porticons de llibret. A l'alçada de les golfes, tres petites obertures a imitació de la de l'eix central amb arcs ogivals. A la façana nord, hi ha un porxo suportat per dos pilars amb coberta de teules a tres aigües. | 08007-138 | Torrentbó - al costat de Can Palomé | Construïda damunt les restes d'una antiga masia coneguda com Ca l'Alsina, utilitzada com a residència d'estiueig de la família Comulada. La Sra. Garí la va deixar en herència a les Llars Mundet, que hi feien colònies. Després va passar a la Diputació de Barcelona. | 41.5967000,2.5127100 | 459390 | 4605115 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37823-foto-08007-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37823-foto-08007-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37823-foto-08007-138-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37824 | Can Gamandé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gamande | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. | XVII | Edifici de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Adossada en angle recte a l'ermita de Santa Cecília. Destaca la marquesina de ferro forjat i vidre de la porta d'entrada principal. A la façana posterior hi ha una mica d'era o pati enrajolat. | 08007-139 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Fins a mitjans del segle XIX, la capella i la casa, formaven part de les propietats de Can Grau. Posteriorment va ser coneguda com a Can Sala. A l'era de la masia s'hi havia fet el ball dels diumenges i de la festa major de Santa Cecília. | 41.5964200,2.5144800 | 459537 | 4605083 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37824-foto-08007-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37824-foto-08007-139-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt ben restaurada per l'actual propietari amb un bonic jardí al davant amb un taronger, una olivera i plantes autòctones. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37825 | Can Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rata | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.51. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular amb una torre quadrada annexa a la seva esquerra i un cos afegit a l'esquerra de la torre. El cos de la masia consta de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. El cos de la torre consta de planta baixa i dos pisos i la coberta està constituïda per una part en terrat pla i l'altra amb coberta de teules a una aigua. El cos afegit a l'esquerra de la torre és d'una planta i la coberta a una aigua, en sentit lateral. Portal rodó adovellat per l'entrada principal. A l'interior hi ha el trull de vi, el cup i la premsa; també s'ha recuperat el forn de pa. | 08007-140 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Antigament feia les funcions de masoveria de can Gamandé. Fa 60 o 70 anys havia estat un hostal. | 41.5963300,2.5147400 | 459559 | 4605072 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37825-foto-08007-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37825-foto-08007-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37826 | Rectoria de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.51. | XX | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Porta d'entrada a la façana de llevant amb arc rodó i en el lloc on hi hauria la dovella principal hi ha la inscripció JG, que vol dir Joaquim Gualba, el primer capellà estadant. A sota hi ha la data de l'any 1900. Al seu costat hi ha una finestra, també de punt rodó. A la planta pis, trobem dues finestres iguals que la de baix amb un balcó que abasta l'extensió de les dues finestres. A la façana de ponent i migdia hi ha un nivell inferior. | 08007-141 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5962000,2.5147200 | 459557 | 4605058 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37826-foto-08007-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37826-foto-08007-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37827 | Paller sector Sta. Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-sector-sta-cecilia | XVI-XVII | Al costat de l'antiga rectoria i davant la part posterior de Can Rata, hi ha l'edifici del paller. És de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Per la part de la rectoria consta d'una sola planta més elevada que s'hi accedeix per unes escales exteriors, però per la part de migdia, consta de planta i altell per la palla. | 08007-142 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5962100,2.5148700 | 459570 | 4605059 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37827-foto-08007-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37827-foto-08007-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37827-foto-08007-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37828 | Masia sector Sta. Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sector-sta-cecilia | XVIII | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a les façanes llargues. Consta de planta baixa i pis. La planta pis està dividida; la meitat és construcció per habitatge i l'altra meitat és un terrat pla amb barana de balustrada. La porta d'accés està ubicada en una façana lateral i té quatre esglaons per accedir-hi. Té una finestra per banda. Tant la porta com les finestres tenen porticons de llibret. Damunt la porta hi ha un balcó. La façana de ponent té tres finestres, dues amb arcs escarsers i una amb llinda recta. A la façana posterior hi ha dues finestres amb reixa. Té una era circular envoltada de vuit plataners i una palmera. | 08007-143 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5964800,2.5139400 | 459492 | 4605090 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37828-foto-08007-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37828-foto-08007-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Reformada en el segle XIX-XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37829 | Can Palomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palome | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XIX | Torre de planta quadrangular amb la coberta de teules a quatre aigües amb un cos central més elevat a dues aigües i un coronament de façana ondulat. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Entrades porxades, tant a la façana de migdia com la septentrional, suportades per dos pilars amb coberta de teules a tres aigües. Damunt el porxo de migdia hi ha un balcó amb barana de ferro. Diverses obertures a les quatre façanes simètricament ubicades. Totes amb porticons de llibret. Hi ha un pou, una bassa de planta rectangular (3,5 x 7 m.). A la part posterior de la casa hi ha una font amb sortidor i una bassa amb nenúfars i papyrus amb un cedre al costat. | 08007-144 | Torrentbó - Davant Restaurant Els Tres Turons | La construcció de la casa, l'any 1870, es deu a un notari i portava el nom de la seva esposa, la senyora Emília. Més tard en fou propietari el senyor Sanfeliu de Mataró, fabricant de mitges. Des de l'any 1945 pertany a Josep Maria Palomé i actualment a la seva vídua, Maria Dolors Bover. | 41.5960600,2.5115900 | 459296 | 4605044 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37829-foto-08007-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37829-foto-08007-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37829-foto-08007-144-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37830 | Masoveria de Can Palomé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-palome | XIX-XX | Edifici de planta rectangular distribuït en diferents nivells. El nivell inferior és el garatge, que consta de tres naus amb volta de maó pla. En un costat hi ha una petita nau, també amb volta de maó pla, destinada a capella. Hi ha una imatge central del Sagrat Cor i una imatge lateral de la Moreneta. Petit altar format per dues columnetes i una taula de marbre. La porta és de vidre. El segon nivell és el destinat a l'habitatge de la masoveria. Actualment en un annex hi ha instal·lat un jacuzzi. El nivell superior era l'antic garatge dels carruatges, i actualment funciona de magatzem. Del nivell inferior al nivell intermedi hi ha unes escales laterals exteriors. A la façana de ponent, en el nivell superior, hi ha un plafó ceràmic (6 x 2 rajoles) de rajola valenciana amb la imatge de la Sagrada Família. | 08007-145 | Torrentbó - Davant Restaurant Els Tres Turons | 41.5963800,2.5115700 | 459295 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37830-foto-08007-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37830-foto-08007-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37831 | Can Delàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-delas | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.54. | XIX | Pèrdues en l'esgrafiat i humitats i tancaments deteriorats. | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a quatre aigües; consta de planta baixa i dos pisos. Les quatre façanes estan esgrafiades sobre fons vermell. La façana de migdia té un nivell inferior a la façana septentrional, a la que s'hi accedeix per una escalinata de maons amb baranes d'obra. Dues portes a la façana de migdia i quatre finestres petites a la planta baixa. En el primer pis hi ha sis balcons amb les baranes de ferro. A la segona planta trobem set finestres, una més petita que les altres sis. Destaca un rellotge de sol a la façana de migdia integrat en els esgrafiats de motius arquitectònics, simulant carreus, a la planta baixa, i florals i geomètrics a la resta. | 08007-146 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Els antics amos eren de la Catalana de Gas, del Sr. Josep Maria Delàs, que en temps de la Guerra Civil va haver de marxar cap a França. Durant el conflicte s'utilitzà per ubicar-hi nens bascos refugiats i, finalment, queda mig destruït per dins. Quan s'acaba el conflicte s'ho venen a en 'Belda' un policia secret de Barcelona. Quan en Belda mor, passa a la família i després passa a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. | 41.5958000,2.5162800 | 459687 | 4605013 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37831-foto-08007-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37831-foto-08007-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia una ermita a l'interior. Actualment està semi abandonada.També es coneix com La Casa Vella. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 37832 | Can Pey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pey | XVIII-XX | Antic mas, actualment molt reformat i que només en conserva l'estructura antiga. Coberta de teules a dues aigües, amb una mica de terrat i barana de ferro al costat dret de la façana. Façana principal orientada a migdia on hi ha un rellotge de sol de rajola valenciana, de factura moderna. | 08007-147 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5964700,2.5108600 | 459236 | 4605090 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37832-foto-08007-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37832-foto-08007-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37832-foto-08007-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt reformada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37833 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco | XVIII-XX | Conjunt format per l'habitatge, molt reformat durant el segle XX, l'edifici destinat a la cort dels vedells, un safareig i un edifici annex de cort i magatzem. L'habitatge és de planta rectangular i disposa de diversos cossos sobreposats. Destaca el cos de l'esquerra, una torre de planta baixa i dos pisos, amb una galeria d'arcs de punt rodó en el darrer pis i orientada a migdia. La cort dels vedells és de planta rectangular amb la coberta a una aigua, porta d'entrada i tres finestres a la façana principal i dues finestres a la façana lateral, adossada a la bassa. L'annex de magatzem i paller també és de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis (paller). | 08007-148 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Fins a la guerra sempre havia estat dels mateixos amos; després han passat tres nous propietaris | 41.5961300,2.5107000 | 459222 | 4605052 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37833-foto-08007-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37833-foto-08007-148-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37834 | Can Tusell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tusell | XIX | Conjunt format per la torre residencial i un edifici destinat a les cavallerisses i a la masoveria, amb l'entorn enjardinat i bosc molt ben atès. La casa és de planta rectangular amb la sobreposició de diversos cossos amb les cobertes a diferents nivells i acabades en ràfec. Destaca un torreó de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües. Les altres cobertes són a dues aigües. Les teules de les cobertes són vidrades de color blau. Destaquen els elements decoratius de ferro forjat, com els fanals o les reixes de les finestres i un sant Jordi fet en relleu. També destaca una terrassa amb balustrada de ceràmica vidrada en blau, a la façana de migdia, a la planta pis i una xemeneia feta amb trencadís de ceràmica blava i barret cònic. L'edifici de cavallerisses és de planta rectangular i està format per dues seccions o cossos: la masoveria i l'estabulació. Coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel; consta de planta baixa i pis. A la façana de migdia hi ha dues portes i tres finestres a la planta baixa i tres balconades amb balustrada i dues finestres a la planta pis. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra ben escairada simulant els antics muntants i llindes. A la façana de ponent hi ha una porta gran d'entrada de carruatge amb arc rodó i tres finestrals a la planta pis. A la cantonada entre la masoveria i les cavallerisses, que són més amples i formen un petit racó, hi ha un abeurador. L'altre cos de l'edifici, a la façana s'hi pot llegir 'Granja', amb un plafó de rajola valenciana (4 x 6) dedicat a sant Jordi. A les cantonades de l'edifici hi ha fanals de ferro forjat. | 08007-149 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Casa feta pel Sr. Tusell en el lloc on hi havia una pedrera d'on sortia la pedra per fer la carretera de Sant Vicenç de Montalt. Va voler construir la casa en el lloc de la pedrera. Es va arruïnar i comprà la finca el Sr. Casanellas. Després de morir, la vídua es va casar amb el banquer Sr. Mas Sardà, que comprà la part a tots els hereus del Sr. Casanellas. | 41.5953400,2.5090900 | 459087 | 4604965 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37835 | Bassa del Torrentbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrentbo | XVIII | Bassa de recollida d'aigua de pou (que està al costat). És de planta rectangular (10 x 6'6 m.). Està envoltada d'una tanca reixada. Hi ha cinc bancs d'obra adossats a la paret nord; escala al sector oest per salvar el desnivell del sòl. | 08007-150 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | 41.5972000,2.5109900 | 459247 | 4605171 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37835-foto-08007-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37835-foto-08007-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37835-foto-08007-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37836 | Veïnat de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-cecilia | XVII-XX | Veïnat format al voltant de l'ermita de Santa Cecília i que consta de la masia de Can Gabandé, Can Rata, l'antiga rectoria, el paller, i una altra casa. Can Gabandé està adossada a l'ermita fent un angle de 90 graus. Al costat hi ha Can Rata, que juntament amb l'antiga rectoria i el paller, deixant a la part posterior de Can Rata, un petit pati. | 08007-151 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5964000,2.5146500 | 459551 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37836-foto-08007-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37837 | Veïnat de Can Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-can-forn | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 58. | XVII | Veïnat format per diferents cases d'antiga tradició al voltant de la masia de Can Forn, composta a més per Cal Cotxo, Can Nualart, Ca l'Isidre i Can Ramos, Can Caló i Can Prunés. Són de planta rectangular i amb la coberta de teules a dues aigües, la majoria consten de planta baixa i pis. Can Prunés i Can Ramos estan molt transformades, però totes s'aixequen damunt antigues masies, i la primera conserva una llinda amb la data gravada de l'any 1641. | 08007-152 | Veïnat de Can Forn | Els Forn havien estat uns grans propietaris de terrenys a Torrentbó, els Tres Turons i Sobirans. Van emigrar al Baix Empordà. | 41.5947500,2.5208500 | 460067 | 4604894 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37837-foto-08007-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37837-foto-08007-152-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com Veïnat de Baix. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37838 | Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bombi | XX | Casa de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal; consta de planta baixa i pis. A la dreta hi ha un porxo amb coberta de teules. Al darrera de la casa hi ha un annex que fa les funcions de garatge. La part del davant està enjardinada amb gespa. Rellotge de sol a la façana. Penell en forma de gall en el carener. | 08007-153 | Damunt el Rial de Corsaví | Construïda en la segona meitat del segle XX, juntament amb l'ermita i la masoveria, després de preparar el terreny d'unes antigues vinyes que l'avi del propietari actual tenia. | 41.5944000,2.5318800 | 460986 | 4604850 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37838-foto-08007-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37838-foto-08007-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al darrera hi ha la masoveria, petita casa de planta rectangular de planta baixa que incloem en aquesta fitxa per no tenir prou interès arquitectònic per individualitzar-la. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37839 | Ermita de Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-can-bombi | XX | Ermita rural d'una única nau amb absis frontal i sagristia lateral de planta quadrada. Coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Campanar d'espadanya o de paret en el coronament de la façana. Portal de punt rodó amb dovelles de pedra ben treballada a imitació de les portalades de les antigues masies. A l'interior es conserva una Pietat i un Sant Crist. L'altar és una pedra plana damunt un pilar circular. La imatge principal és una rèplica de la Moreneta. | 08007-154 | Damunt el Rial de Corsaví | Construïda en la segona meitat del segle XX a imitació de les ermites de l'entorn, juntament amb la masia i la masoveria, després de preparar el terreny d'unes antigues vinyes que l'avi del propietari actual tenia. Cada diumenge el mossèn de Torrentbó hi feia missa | 41.5939200,2.5309200 | 460906 | 4604797 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37839-foto-08007-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37839-foto-08007-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37840 | Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vives | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. | XVII-XVIII | Masia de tres cossos i de planta rectangular, consta de plata baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Porta principal de llinda recta, està desplaçada de l'eix de verticalitat amb el carener. Hi ha una finestra a cada costat amb reixa de ferro forjat i els muntants, la llinda i l'ampit de pedra granítica ben treballada, igual que les tres finestres de la planta pis. Banc corregut a banda i banda del portal d'entrada. Els escaires de la façana també estan reforçats amb pedra granítica ben escairada. Edifici annex a l'esquerra, que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular. Tant la planta baixa com la planta pis són zones obertes amb arcades: dues a la planta baixa i quatre a la planta pis, aquestes amb baranes d'obra. Les tres façanes de la planta pis tenen arcades de mig punt, a la lateral cinc i a la façana posterior quatre més. | 08007-155 | Al costat de Can Catà de Dalt. | 41.5966500,2.5307100 | 460890 | 4605101 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37840-foto-08007-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37840-foto-08007-155-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37841 | Annex de Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-de-can-vives | XVII-XVIII | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a una vessant, i la façana principal orientada al nord. Parets d'obra arrebossada i sense pintar. Consta de tres cossos, els laterals sobresurten per la façana de migdia. Precisament en aquest punt s'hi adosa una construcció de troncs i coberta de bruc, utilitzada com a marquesina. Actualment s'utilitza com a magatzem, però correspondria a les antigues cavalleries. | 08007-156 | Al costat de Can Catà de Dalt. | 41.5964600,2.5301700 | 460845 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37841-foto-08007-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37841-foto-08007-156-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37842 | Masoveria de Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-vives | XVII | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que és lateral, orientada a ponent, on hi ha la porta d'accés i una finestra en el costat dret. Té dos nivells, a l'inferior s'hi accedeix per un pati interior entre la masoveria i la masia i està destinat a garatge. El nivell superior és l'habitatge dels masovers, i des del camí està a nivell del sòl. | 08007-157 | Al costat de Can Catà de Dalt. | 41.5966800,2.5305100 | 460873 | 4605104 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37842-foto-08007-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37842-foto-08007-157-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37843 | Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XVII-XIX | Masia molt reformada en el tombant del segle XIX al XX, segurament havia estat una masia del tipus I de Bonet Garí, amb la planta baixa i el pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Actualment el cos central s'avança de l'eix de la resta de la façana i s'eleva un pis més. D'aquesta manera consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta del cos central s'eleva per sobre de la resta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta dels cossos laterals manté l'orientació de l'antiga masia amb el carener paral·lel. A finals del s. XIX o principis del XX va patir una reforma considerable que la va deixar tal com ara es pot veure. En aquella reforma s'eliminà el portal rodó que tenia i les dovelles es conserven en forma de paviment adossat a l'actual façana.Té una entrada a l'est per un barri amb dos pilars als costat. Un cop a dins, a l'esquerra hi havia un paller que s'hi accedia per unes escales des de l'altre costat del barri. A la dreta, dins el recinte, hi ha una caldera d'aram feta damunt una construcció d'obra que servia per suportar la caldera i fer el foc de llenya al mig. Servia per fer bullir el vi, per fer conserves i pels productes de la matança del porc. Davant la casa hi ha un safareig rodó amb tres rentadores, amb rajoles a la lleixa (1901).L'obra és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars am restes de maons i unit amb argamassa. A banda i banda del raig d'aigua provinent de mina hi ha sengles piques granítiques de planta rectangular, on es recull l'aigua per després enviar-la en el dipòsit principal. Als camps de sota hi ha una bassa rodona que extreu l'aigua d'una mina i s'utilitza pel rec. A l'interior hi ha un hipogeu amb una petita sala al fons que no hem pogut veure, segons Casals (2006). | 08007-158 | Al sud del terme municipal | 41.5939200,2.5440100 | 461997 | 4604792 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un petit arxiu de 4 o 5 pergamins des del segle XVII, que no hem pogut veure.L'era antiga, desplaçada a l'est de la casa, era de tova, però actualment està pavimentada i conserva una roda de molí al bell mig.En el segle XIX es deia Can Rossell, després va recuperar el nom d'Aiguaviva. El topònim ha donat lloc a una urbanització. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37844 | Can Gispert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gispert | XX | Casa de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. Té dos cossos annexos: un a l'esquerra i l'altre a la dreta. Ambdós únicament de planta baixa i la coberta seguint la mateixa orientació que el cos principal. Al costat del torrent hi ha un antic barri amb la porta de ferro i a la part superior hi ha la data de 1867. Es podria tractar de l'antiga entrada. | 08007-159 | Barri d'Orient, 41 | 41.5949400,2.5485000 | 462372 | 4604903 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37844-foto-08007-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37844-foto-08007-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ens han deixat entrar i només hem pogut veure la casa de lluny. Els propietaris insisteixen que es tracta d'una edificació del s. XX, però està en el precatàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del terme municipal de l'Ajuntament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37845 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes | BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'estalvis Laietana. Mataró | Vigent | A Arenys de Munt, com en altres pobles del Maresme (Argentona, Dosrius,...) s'ha documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases. També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia humitat es tancaven. Aquest cop s'ha documentat a l'Hostal del Sol. | 08007-160 | Hostal del Sol | 41.6021800,2.5330700 | 461090 | 4605714 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37845-foto-08007-160-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha tres tipus de Carlina, a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. ssp cynara): Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris):Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats dels Pirineus, però no es troben per aquí al Maresme. La que devien utilitzar, en tot cas, seria la Carlina petita que, tot i ser més petita, també té la forma de 'sol' i creix per aquestes latituds. Té propietats estomacals, colagoga (activa la secreció biliar) i febrífuga. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 37846 | Caseta de Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-can-bombi | XIX | Porta trencada, arrebossat perdut en part i vegetació intrusiva. | Edifici de planta rectangular en estat d'abandó, possiblement un antic pou, però la porta estava travada i no es va poder entrar. Per informació de la masovera de Can Bombí, era un pou d'aigua. Consta de planta baixa i terrat, que es puja per una escala exterior feta d'obra amb el passamà de ceràmica vidrada. Interior d'una sola nau amb volta de punt rodó i un banc d'obra adossat a la paret lateral. Exterior amb petit espai de distribució per accedir a les escales i a la sala. Aquest recinte està delimitat amb una petita barana d'obra. Damunt la porta d'entrada, que és de llinda recta, hi ha una petita roseta d'obra. | 08007-161 | Damunt el Rial de Corsaví. | 41.5927100,2.5338500 | 461149 | 4604662 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37846-foto-08007-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37846-foto-08007-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37846-foto-08007-161-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ampliació del camí d'accés a Can Bombí ha deixat aquesta caseta suspesa i enlairada respecte el camí deixant tres esglaons colgats en el marge. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37847 | Masoveria de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-jalpi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.54. | XIX | En restauració. | Edifici de planta rectangular, irregular, consta d'una única planta. La coberta està dividida en tres cossos, tots a quatre vessants, però el central més elevat sobre un embigat de fusta, i té un parallamps. Obertures dobles o geminades amb arcs deprimits però d'angles rectes. A la part posterior hi ha l'antiga comuna. | 08007-162 | Parc de Can Jalpí | Era l'antiga masoveria de Can Jalpí. En el seu origen estava destinada a la fabricació de corrent elèctric pel castell de Can Jalpí, el primer edifici del municipi que va gaudir d'aquest avenç. Per aquest motiu també es coneix com La Central. | 41.5989700,2.5418300 | 461818 | 4605353 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37847-foto-08007-162-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rehabilitada l'any 2006. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 37848 | Can Xicoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicoi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. | XIX | abandonada i en ruïnes. | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal. Estructura principal de tres cossos. A la dreta s'han afegit dos cossos per dependències funcionals. A l'esquerra hi ha un cos amb la coberta 50 cm per sobre de la principal. Aquest cos consta de planta baixa, pis i golfes amb obertures de galeria de tres arcs de punt rodó. Façana principal amb la porta d'entrada de llinda d'arc escarser. Al damunt hi ha un balcó amb la barana de ferro. | 08007-163 | Rial de la Rectoria | 41.6043000,2.5425700 | 461883 | 4605945 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37848-foto-08007-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37848-foto-08007-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant la casa hi ha una bassa de planta circular. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37849 | Fira de les Cireres d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-les-cireres-den-roca | XX | Fira que es celebra el 24 de juny, per Sant Joan, dedicada a les Cireres d'en Roca. Aquesta espècie és originària de l'Alt Empordà o dels Pirineus. A més de la Fira es pot obtenir licor de cirera d'en Roca, elaborat per les destil·leries SOREL d'Arenys de Munt. Es fan cercaviles, gegants, berenars, degustacions i espectacles varis. Es fa coincidir amb la trobada de puntaires, ofici d'una gran tradició a la població. | 08007-164 | Pl. Catalunya i voltants | A finals del segle XIX es va abandonar el conreu de la vinya, aleshores importantíssim a la comarca, per culpa de la fil·loxera. Això provocà una transformació econòmica forçosa. Una derivació professional fou l'arribada de minaires (d'aigua). Molts arenyencs van desplaçar-se a terres enllà per realitzar aquesta tasca. En una d'aquestes sortides conegueren un tipus de cirera diferent a l'autòctona. Els primers empelts d'aquesta nova espècie a la comarca van arrelar fa molts anys. Aquesta producció s'ha mantingut fins els nostres dies i ha pres el nom de la nissaga de minaires que va sembrar els primers empelts. L'any 2006 s'ha celebrat la 7a Fira. | 41.6092200,2.5398600 | 461660 | 4606492 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37849-foto-08007-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37849-foto-08007-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37850 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires | XX | Coincidint amb la Fira de la Cirera d'en Roca, es fa la tradicional trobada de puntaires per commemorar la festivitat de Sant Joan (24 de juny) i convertint els carrers principals d'Arenys de Munt en una gran festa participativa. Les puntaires, vingudes d'arreu de Catalunya, s'arrengleren en una doble filada de taules i cadires, resseguint l'encara sorrenc perfil de la riera. Pels voltants de l'església, plaça Catalunya i carrer de la Generalitat es poden trobar parades d'artesans, venedors, i expositors del món de la punta. Per amenitzar el dia, s'organitzen activitats paral·leles: exposicions, itineraris a peu, actuacions musicals, etc. | 08007-165 | Centre del poble: riera i voltants església | En motiu de complir-se el primer centenari de la primera exposició a tot Catalunya de puntes de coixí a Arenys de Munt, l'any 2006, ha estat la seu de la 19a. Diada de la Puntaire de Catalunya. | 41.6091700,2.5405700 | 461719 | 4606486 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37850-foto-08007-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37850-foto-08007-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37851 | Espardenyeria Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espardenyeria-soler | SILVA SOLER, Pol da (2000) Història del calçat. Treball de curs. Arenys de Munt. Inèdit. | XIX-XX | Ofici molt arrelat a Arenys de Munt a través de la família Soler, que va fundar l'espardenyeria l'any 1880. Les eines utilitzades per l'espardenyer són el cavallet per fer rompugo, el planell, fil i agulla, rodet, màquina de posar ullets, forma, sola, estenalles, màquina de ripuntar, tisores, premsadora de llatra, banc per les soles, maceta, agulla de fer soles, alena i martell. | 08007-166 | Rambla Francesc Macià, 53 | Casa fundada per Josep Maria Soler i Francisca Ferrer l'any 1880. Continuaren la tasca el Toni Soler i Rosa Bosch. La tercera generació d'espardenyers foren Jaume Soler i J. Rossell, que tingueren 13 fills, un d'ells la Teresa Soler. L'actual gerent és el seu fill Pol Da Silva Soler. Després de la guerra civil hi hagué una davallada de la demanda i Jaume Soler va aprendre a fer de rellotger per poder mantenir la família. Un fill seu va reprendre l'espardenyeria, adaptant l'espardenya als nous temps i començant a donar nom a l'empresa. L'avi d'en Pol, rebé la carta de Mestre Artesà de la mà del president de la Generalitat Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Solei. Han participat en diferents salons de moda per a diferents marques (TCN, Joan Miró, Lluís Generó.) | 41.6111700,2.5396500 | 461644 | 4606709 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37851-foto-08007-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37851-foto-08007-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37852 | Corral del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-forn | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 55. | XVII-XVIII | Abandonat | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Consta de planta baixa i pis. Entrada principal per la façana de ponent, amb porta d'arc escarser. El vessant septentrional de la coberta està més baix que el meridional. Edifici complementari a l'oest, també de planta rectangular i coberta d'un sol aiguavés, d'orientació oest-est. Eren els antics estables. Al davant hi ha un safareig amb les corresponents rentadores, un galet de plom i una pica de pòrtland. Fa temps que no s'utilitza i el seu deteriorament és notable. | 08007-167 | Vessant SO del Turó de Ca l'Amar | 41.6096300,2.5083400 | 459034 | 4606552 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37852-foto-08007-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37852-foto-08007-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El seu nom prové dels antics propietaris que eren els Forn de Torrentbó. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37853 | Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sala-o-paret-fets-per-la-nissaga-roca | PONS i GURI Josep Maria i RODRÍGUEZ FITA, Montserrat (2002). Una antiga rellotgeria arenyenca Arenys d'Amunt 1742-1837, Arenys de Mar, 1799-1837. Arenys de Mar. TUDURÍ VALLS, Isabel (1986). La indústria rellotgera a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 2, desembre de 1986. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13 i 14. | XVIII, XX | Tres exemplars de rellotges domèstics d'estil català, fabricats a Arenys a la segona meitat del segle XVIII per Francesc Roca i Tolrà, Feliu Roca i Catà i Genís Pou. Comprats per l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Pons i Guri (2002) va estudiar i publicar un treball sobre els rellotges d'Arenys molt acurat. Ell ens explica les característiques. Els rellotges d'Arenys del segle XVIII i primer quart del XIX es presenten com uns rellotges de paret o sala. La decoració de l'esfera amb motllures cantoneres de metall, recorden els d'estil anglès. Respon al prototipus de rellotge de paret amb pèndol i corda de pesos per un dia (en realitat 30 hores). Rematen la peça dues campanes per tocar hores, quarts i despertador per mitjà de martellets de caputxina, és a dir amb peça separada de l'eix, on entra a pressió. La mida no es homogènia, aproximadament són de 30 x 21 x 18 cm, amb la gàbia de ferro, pilastres quadrades i un únic pont-platina al centre. Funcionen amb força de tres peces, pèndol, àncora i la roda de fuga, que actualment es coneix per escapament català. Al frontís dos cercles concèntrics en un àrum de zenc, l'un interior, que en els rellotges més corrents -els que tenen una busca curta horària i una de més llarga pels minuts- el cercle interior té incises les hores en xifres romanes i l'extrem els minuts en xifres aràbigues. En els escassos rellotges d'una sola busca, tant per assenyalar hores com minuts, el disseny és sense numerar al cercle interior, mentre que les hores figuren a l'exterior. Els cercles són fets a compàs i les incisions i xifres executades a pols sobre el zenc. Les busques generalment són de ferro i de disseny molt simple, amb la punta de fletxa amb una esquemàtica ornamentació que recorda la del N de la cartografia. Algun exemplar d'etapa més avançada, es mostra amb menys austeritat i a voltes en llautó o coure. Al cimal del mateix frontís, en un frontó arrodonit, hi ha clavat un disc també de zenc on, per incisió manual de punxó hi figuren, l'any de confecció, el seu origen de Catalunya o Cataluña, la localitat amb el nom d'Arenys, Arenÿs o bé Areñs i sovint el nom i el cognom del rellotger constructor. Són lletres fetes amb menys pulcritud que en l'esfera. No presenta número d'ordre de producció. En la trentena de rellotges fets a Arenys -excepte tres- hi llueix en la retolació del disc l'esment de ser fets a Catalunya o Cataluña, peculiaritat que no trobem en cap dels altres 118 exemplars catalans fins ara localitzats. En algun exemplar tardà, l'esfera és de porcellana blanca. En altres es conserva un dispositiu circular de llautó a l'entorn de l'eix de les busques per graduar el despertador. Difícilment hom trobarà aquest tipus rellotges en la seva integritat originària, tant per les renovacions de peces i reparacions, com per alguna restauració, i encara més per l'abandó sofert. La valoració d'aquests rellotges és relativament recent. El pèndol és una de les parts menys conservades dels rellotges catalans del s.XVIII, només coneixem un dels del Museu d'Arenys de Mar. La part ornamental és a base de peces de fosa de llautó, d'estil barroc. A l'entorn de l'esfera horària, quatre peces idèntiques repartides a les cantonades de la cara davantera. A cada costat del disc del frontó, hi ha dues altres peces de fosa de llautó, ben iguals en gairebé tots els rellotges fets a Arenys, a base de motius vegetals; i en l'angle de cada una de les quatre peces que fan cantó a l'esfera hi figura una testa humana de caient mitològic. Aquesta uniformitat es trenca només en un dels exemplars conservats. Sembla que aquestes peces de fosa no eren produïdes al taller del rellotger, sinó comprades a fora, ja que algun exemplar de rellotge d'altres localitats també fa ús d'idèntiques peces ornamentals. En algun exemplar es pot veure el rastre d'un disseny previ dels engranatges fet amb compàs i punxó sobre planxes metàl·liques per a la confecció d'unes peces que serien produïdes manualment amb treball de llima. | 08007-168 | Ajuntament d'Arenys de Munt , Rambla Francesc Macià, 59 | Informació de l'estudi de Pons i Guri (2002) sobre la nissaga dels Roca: La família dels Roca, és originària de Juneda (les Garrigues), i es va establir a Arenys d'Amunt a l'inici del s. XVIII. JOSEP ROCA I SANTANDREU (Juneda -1690 / Arenys d'Amunt- 1774). És el primer de la nissaga que radica a Arenys d'Amunt. El 1715 es casà amb Teresa, filla de Bernat Catà, arrelant definitivament a Arenys. En les capitulacions matrimonials consta d'ofici serraller, en documents del 1719 en endavant com a rellotger, i a vegades, serraller i rellotger. S'esmenta com a encarregat del rellotge públic de la vila, ja abans del 1742. Com a rellotger figura inscrit en la confraria gremial dels menestrals d'Arenys d'Amunt sota l'advocació de sant Joan. Tingué dos fills, Feliu i Francesc, i dues filles. Feliu, fou heretat pel pare l'any 1745 en els seus capítols matrimonials. Francesc, es casà el 1750 amb Antònia Novell, donzella de Santa Maria de Palautordera, on exercí de rellotger. Josep Roca i Santandreu morí a Arenys de Munt el 8 d'octubre de 1774. No podem atribuir-li cap dels rellotges conservats i identificats com del taller dels Roca, el més antic és datat de l'any 1775. I tampoc l'autoria dels quatre exemplars que es conserven i no porten firma ni data de fabricació. El 1752, en la plenitud de Josep Roca, trobem el seu fill Feliu, amb 32 anys, obrant com a mestre d'un rellotge dels anomenats de paret o de sala. FELIU ROCA I CATÀ (Arenys d'Amunt 1720-1792). Hereu de l'anterior. Es casà el 1745 amb Esperança Tolrà i Lledó de Vilassar de Dalt. Pertany a la confraria dels menestrals de sant Joan, tingué el càrrec de clavari. És el primer que deixa rastre documentat de la construcció de rellotges de sala, com a mínim des de 1752, quan fa lliurament de l'obra acabada a l'hisendat Bellsolell qui el qualifica de mestre. Però no podem atribuir-li l'autoria dels cinc rellotges que llueixen el nom de Feliu Roca. El cap de la família i dels negocis seguia essent el vell Josep Roca i, oficialment, Feliu Roca durant la vida del pare no prengué la categoria de mestre en la confraria i esperà el seu ascens fins a l'any 1783. Feliu va incrementar el patrimoni dels Roca i la seva participació en la vida social de la localitat. En el règim autoritari d'aleshores, hi havia dissensions i grupets que malden pel govern local. Feliu es mou en el sector que compta amb el noble i batlle natural de les viles d'Arenys d'Amunt i d'Avall, Bonaventura de Jalpí i de Vilalba i altres hisendats com els Bellsolell i els Borrell. L'any 1777, Bonaventura de Jalpí nomenà batlle d'Arenys d'Amunt Feliu Roca i el duc de Medinaceli, com a baró jurisdiccional, va confirmar el nomenament. Això portà llargs conflictes amb els regidors de l'Ajuntament que eren del grup oposat. L'any 1748 va néixer Francesc, l'hereu. Tingué dos altres fills, Josep i Feliu. El 1768, Francesc, l'hereu, va contraure matrimoni amb Teresa Fontrodona (de Caldes d'Estrac) i fou instituït hereu pel seu pare. En les capitulacions matrimonials hi fou present el vell Josep Roca per donar la seva conformitat a l'heretament. Feliu Roca, igualment, es preocupar de dotar les seves filles casadores, i de situar, els altres dos fills. Feliu fou apotecari, i li pagà el viatge i les despeses d'establir-se a Còrdova de Tocuman, a Buenos Aires. A Josep, li féu aprendre l'ofici de tirador d'or i l'establí a Barcelona. Feliu Roca i Catà, morí a Arenys d'Amunt el 2 de novembre de 1792, i el succeí el seu fill Francesc. FRANCESC ROCA I TOLRÀ (Arenys d'Amunt 1748-1807). El 1768 es casà amb Teresa Fontrodona i Ribas de Caldes d'Estrac. Van tenir quatre fills, Feliu era l'hereu, i els altres, Josep, Pere i Martí. Participa en la vida pública local i és regidor a l'Ajuntament l'any 1797. Figuren al seu nom la major part de rellotges del taller dels Roca avui coneguts, amb dotze exemplars datats que van des de l'any 1775 al 1800, i un tretzè sense data. (Continua a observacions) | 41.6113600,2.5394800 | 461630 | 4606730 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Roca, Feliu Roca i Genís Pou | (Continuació història) Al disc del frontó dels que figuren al seu nom, els anys 1775, 1777 i 1782 i en un de no datat hi posa 'Franch. Roca', en dos del 1777 'Frch. Roca' i en sis altres, datats del 1775 al 1800, 'Franch. Roca' el seu ofici 'regr.' abreviació de re[llot]g[e]r. A finals del s. XVIII, el diner aflueix a Arenys d'Avall o de Mar, arran de les travessies atlàntiques. La vila creix a llevant de la Riera, al lloc conegut per La Bomba; el 1791, Francesc hi va comprar un cós i mig de terra. S'inicia l'expansió de les activitats industrials dels Roca a Arenys de Mar. El 1800 instal·la a la casa de la Bomba d'Arenys de Mar el fill Josep, que tenia 18 anys i figura en les matrícules industrials, però en els cadastres consta l'immoble a nom de Francesc. L'hereu, el segon Feliu, segueix al capdavant del negoci a Arenys d'Amunt. L'establiment d'Arenys de Mar, fou una activitat industrial complementària de la d'Arenys d'Amunt i tant Francesc com els seus fills Feliu i Josep seguiren vivint a la vila d'origen. Francesc Roca morí a Arenys d'Amunt el 14 de gener de 1807, deixant per hereu a Feliu, qui ho era per les capitulacions matrimonials.FELIU ROCA I FONTRODONA (Arenys d'Amunt 1772- 1867). Batejat amb els noms de Francesc, Feliu i Josep, noms del seu pare, avi i besavi. Però adoptà i figurà sempre amb el de Feliu. El 1800 es casà amb Antònia, filla de Sebastià Cabot de la Creu, de Llavaneres, i seguí treballant al costat del seu pare en la rellotgeria d'Arenys d'Amunt, mentre que Josep romania en la d'Arenys de Mar. En política es situa al costat absolutista, com els més importants terratinents d'Arenys d'Amunt. El 1872 és designat batlle reial i, després de fer el jurament de fidelitat a Ferran VII i possessionar-se del càrrec, posa per secretari de l'Ajuntament el seu company de causa Ramon Bellsolell. A la caiguda del sistema anterior, compromès en conspiracions carlistes, l'any 1834, va ser represaliat pel govern liberal. D'aquest Feliu Roca, coneixem un sol rellotge de sala, datat el 1814, i localitzat al casal Ramis-Milans d'Arenys de Mar i al qual potser no fou aliè el seu germà Josep, que seguia amb la rellotgeria del carrer de la Bomba. La manca d'altres exemplars atribuïbles a aquesta darrera etapa fa pensar en una notable minva de la producció de rellotges dels Roca i potser amb una posterior extinció de l'activitat al tombar el primer quart del s.XIX. La manca de documentació a l'Arxiu Municipal d'Arenys d'Amunt, la pèrdua de la família Roca i la destrucció de protocols notarials del s. XIX a Arenys de Mar a l'estiu de 1936, no permeten aclarir les coses. La presència de Josep Roca i Fontrodona a la rellotgeria de la Bomba d'Arenys de Mar, acaba l'any 1819, i el seu lloc, el pren Feliu, que també és el titular cadastral de l'immoble. Del 1824 a 1887, Feliu Roca és propietari de quatre cases a Llevant de la Riera d'Arenys de Mar i no figura a la casa de la Bomba. Segueix tributant com a rellotger a Arenys de Mar fins el 1837. Després no figura en els padrons i llistats impositius. Feliu Roca Fontrodona, conservà i augmentà el patrimoni familiar amb nombroses propietats a Arenys d'Amunt, on morí com un veritable hisendat, més que no pas un industrial. Morí el 15 de febrer del 1867, amb 94 anys, deixant tres fills: Josep, Maria-Ventura i Teresa. L'hereu, Josep Roca i Cabot, que fou el darrer rellotger de la nissaga, es casà amb Antònia Bellsolell, morí l'any 1878, i va deixar un fill, Josep, que ja no fou rellotger i que, mort sense descendència, s'extingia la dinastia dels Roca.Pons i Guri (2002) ha fet una recerca sobre el tal Genis Pou, que signa un dels tres rellotges d'aquesta fitxa. Les seves conclusions són que es tracta d'un Genís Pou no era d'Arenys, ni del d'amunt ni del d'avall. Jaume Xarrié dóna a conèixer, d'aquells temps, un Miquel Pou que firma un rellotge a Terrassa. Tal volta, Genís pot pertànyer a la família del rellotger egarenc i estigués amb els Roca per treballar o per aprendre l'ofici. | 98|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 37854 | Can Pau Vergés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-verges | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XX | Masia de planta rectangular amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. Parets d'obra arrebossades i pintades de blanc. A la façana principa hi ha la porta d'accés amb arc escarcer i dues finestres a banda i banda. La planta pis disposa de tres finestres amb ampit de pedra. Només hi ha una obertura a les golfes. A les façanes laterals també hi ha finestres, però sense pedres ben escairades. Hi ha un cos annex a la part dreta de la casa que s'utilitza de garatge. Al davant hi ha l'era de la casa. Hi ha dos safareigs, un de planta circular al costat de la casa i un altre de planta rectangular a uns 30 metres, que s'abasteixen d'aigua de mines diferents. | 08007-169 | Vessant dret de la Riera de Sobirans | 41.6140600,2.5289000 | 460750 | 4607034 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37854-foto-08007-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37854-foto-08007-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37855 | Ca l'Angelina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langelina | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XIX | Totes les obertures, portes i finestres, estan desaparegudes o trencades, parets esbotzades, grafittis, elements arquitectònics caiguts o trencats. | Torre d'estiueig de planta quadrada amb torre central de forma piramidal que sobresurt de la coberta amb ràfec. Teules àrabs vidrades en blau fosc. Consta de planta baixa, pis i golfes. Està molt malmesa per abandonament i saqueig. Destaca el treball del ferro de baranes i aplics. | 08007-170 | Al sud del terme, prop de la C-32 | 41.5910100,2.5390300 | 461580 | 4604471 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37855-foto-08007-170-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 37856 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel | XIII | Enrunada | Antiga capella dedicada a Sant Miquel, actualment en estat ruïnós i coberta per la vegetació. Impossible descriure'n les restes per manca de visibilitat. | 08007-171 | Riera de Sobirans | S'esmenta l'any 1230 en el testament del cavaller Ponç de Montpalau. Damunt l'entrada s'hi llegia: 'És ditxós aquest veïnat de Subirans de tenir per patró Sant Miquel, que vosguardarà la collita si el teniu en devoció, entrant amb tota atenció'. | 41.6165200,2.5215300 | 460137 | 4607311 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37856-foto-08007-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37856-foto-08007-171-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També anomenada 'des Tabustols'. | 85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 37857 | Can Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.50. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, formada per dos cossos d'edificis: un amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, i el davanter, amb la coberta a una sola vessant. Consta de planta baixa i pis. La vegetació cobreix la façana principal i la de ponent. Entorn molt ben cuidat i arreglat, amb annexos a la part posterior. Al davant hi ha una bassa o safareig de planta rectangular, feta de paredat i rajoles a la lleixa, amb unes petites escales al costat que comuniquen amb el pati de la casa. Des d'aquest punt, l'aigua va a parar a una bassa de planta circular destinada a usos agrícoles. A llevant, adossat a la façana de llevant, hi ha un sistema de recollida i conducció de l'aigua pluvial i, potser d'una vella mina. | 08007-172 | Riera de Sobirans | 41.6204000,2.5189100 | 459921 | 4607743 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37857-foto-08007-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37857-foto-08007-172-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 37858 | Ca l'Escabellat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescabellat | XIX | Edifici format per dos cossos adossats, l'un de planta quadrada i coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i l'altre de planta rectangular amb la coberta a una vessant. El primer consta de planta baixa i dos pisos i està destinat a habitatge. El segon, consta de planta baixa i pis. Hi ha un rellotge de sol a la façana de ponent. Al costat esquerre hi ha una bassa de planta rectangular i feta de paredat amb rajoles a la lleixa, servida per aigua d'una mina que hi ha al seu darrera. A la seva capçalera hi ha un esgrafiat en molt mal estat de conservació amb la data de l'any 1861. | 08007-173 | Riera de Sobirans | El propietari actual, n'és des de fa 10 anys, però la seva família ja en feia 80 que treballaven la terra com arrendataris. No en sabem l'origen del malnom, Ca l'Escabellat, però ara es pot conèixer com a Can Miró, pel nom de l'actual propietari. | 41.6168600,2.5244500 | 460381 | 4607347 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37858-foto-08007-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37858-foto-08007-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la documentació facilitada per l'Ajuntament figura, per error, com a Can Missé.Abans també es coneixia com a Can Vernís. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml