Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37291 | Cova del Bosc de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bosc-de-can-colomer | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Cova excavada en el sauló de planta circular, de 2 metres de diàmetre i sostre en forma de volta. Entrada en forma de passadís de 2 metres de profunditat, 1 metre d'alçada i 0'7 metres d'amplada. Està reforçada amb dues fileres de maons plans. Sostre de la boca en forma de volta de mig punt. | 08003-151 | Bosc de Can Colomer - al nord del Nucli Can Magarola | 41.5091100,2.3050300 | 442004 | 4595509 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37291-foto-08003-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37291-foto-08003-151-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37292 | Cova de Can Pau Arenas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-pau-arenas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Cova excavada en el sauló de planta rectangular (0'9 x 4'5 x 1'5 m.), amb el sostre en forma de volta. Obertura d'1'60 m. d'alçada i 0'8 m. d'amplada. Possiblement era més gran, però en l'aterrassament del terreny ha disminuït la seva superfície. S'hi accedeix des de la Riera Coma Clara agafar el Camí del Camp de Tir, a l'esquerra de Can Pau Arena, a l'alçada de la casa a mà esquerra hi ha una vinya, es troba en una terrassa d'aquesta vinya. | 08003-152 | Can Pau Arenas - al sud-est del nucli Font de Cera. | 41.5088000,2.2989600 | 441497 | 4595478 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37292-foto-08003-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37292-foto-08003-152-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37301 | Can Codina Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-nou | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt situat sobre una plataforma al límit entre la plana d'horts i el bosc que va pujant a ponent. S'hi accedeix o bé des de la riera a través d'un camí que, un cop superat Can Llimona, gira cap al nord; o bé des del sud des del passeig Marià Estrada. S'arriba llavors a un passeig d'accés arbrat a dos nivells que ens condueix a les dues edificacions conegudes com Can Codina, al nord de la finca. Aquest edifici fou construït pels amos de la masia de Can Codina durant el segle XIX. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes a la façana sud, però amb una planta menys a la part posterior degut al pendent del terreny. La façana principal, orientada a migdia, està ordenada segons tres eixos verticals de composició on s'agrupen les obertures, tancades amb persianes de llibret. Té un portal d'arc rebaixat en posició central. De les tres obertures de la planta pis, separada per una cornisa de la planta inferior, la del mig és una balconera amb balcó de barana de ferro forjat. Les golfes tenen, a la seva vegada, tres finestres més petites rectangulars. La façana posterior és similar, però d'alçada menor, i amb una terrassa on s'obre la planta pis. Les façanes laterals, en canvi, són més pobres i no tenen elements a destacar. Una barana acroteri massissa sobre una cornisa dentellada tanca el terrat de la coberta, amb un frontó triangular amb un rellotge de sol que remarca la posició de l'eix central de la façana principal. Sobre el terrat sobresurt un cos prismàtic que conté l'escala cobert amb una teulada piramidal i desplaçat cap a l'esquerra. | 08003-161 | Riera Coma Clara, 3 | La seva similitud amb les Bodegues Gispert quant al disseny de les motllures de la cornisa i al coronament en general fa pensar que poden ser obra del mateix arquitecte. | 41.5017900,2.2940600 | 441082 | 4594703 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37301-foto-08003-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37301-foto-08003-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37301-foto-08003-161-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el POUM s'inclou en la mateixa fitxa la masia del segle XVI i la casa nova del s. XIX, de característiques totalment diferents i, actualment, de propietaris diferents. Per aquests motius les hem desglossat en dues fitxes. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 37302 | Tanca del barri del carrer Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-del-barri-del-carrer-montserrat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX-XX | Tanca de barri formada per dos pilars de secció quadrada fets de maó pla, acabats en teuladeta a dos vessants fetes de rajoles vidrades. Destaca la decoració de trencadís de rajola de color melat en rebaixos fets a la cara frontal dels pilars. A la part superior de la tanca, es conserva part de l'antiga reixa de ferro que tancava el barri i que una adequació moderna ha deixat sense ús. | 08003-162 | Carrer Montserrat, 7-9 | 41.4942700,2.2964100 | 441271 | 4593867 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37302-foto-08003-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37302-foto-08003-162-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Catàleg del Patrimoni d'Alella, inclòs en el darrer POUM, inclou una fitxa genèrica de protecció pels barris, portals i portalades de les cases històriques d'Alella. La majoria d'aquests queden dins l'entorn de protecció de la casa (Can Calderó, Can Cabús de Baix, Can Sans, Can Xeco Monnar, Cal Marquès, etc.), però hi ha algun cas, com el present, que el barri ha quedat desvinculat de la seva finca per partició o urbanització. Per aquest motiu s'han individualitzat. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37303 | Tanca de barri de la riera Coma Fosca, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-barri-de-la-riera-coma-fosca-1 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX-XX | Tanca de barri formada per dos grups de dos pilars de secció quadrada units per un mateix sòcol. Tot fet de maó pla fent rebaixos geomètrics a modus ornamental. Cada grup doble de pilars està unit per la part superior amb una semi arcada, també de maons posats a llibret, amb una franja de rajoles de mostra de motius florals, on predomina el color blau,i un relleu escultòric en l'acabament. Els pilars estan rematats amb quatre arquets escapçats, un per façana, també fets de maons. L'espai buit entre cada grup de pilars que queda entre el sòcol i l'arcada superior, està cobert per una reixa de ferro forjat; del mateix tipus que la porta de tancament del barri. En els dos pilars centrals hi ha les inicials J i F. | 08003-163 | Plaça de Can Lleonard, s/n o Riera Coma Fosca, 1 | 41.4922100,2.2950500 | 441156 | 4593639 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37303-foto-08003-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37303-foto-08003-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Catàleg del Patrimoni d'Alella, inclòs en el darrer POUM, inclou una fitxa genèrica de protecció pels barris, portals i portalades de les cases històriques d'Alella. La majoria d'aquests queden dins l'entorn de protecció de la casa (Can Calderó, Can Cabús de Baix, Can Sans, Can Xeco Monnar, Cal Marquès, etc.), però hi ha algun cas, com el present, que el barri ha quedat desvinculat de la seva finca per partició o urbanització. Per aquest motiu s'han individualitzat. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37307 | Sot d'aigua d'en Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-daigua-den-ferreret | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Dipòsit d'aigua de planta rectangular d'1'40 x 2'37 x 1 metres. En un extrem hi ha un xup, part més fonda del dipòsit. Recull l'aigua mitjançant una canal amb acanalats de gerrer. La paret està feta de pedra seca per suportar el marge superior. | 08003-167 | Les Costes - Rials | 41.5005400,2.3030600 | 441832 | 4594559 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37307-foto-08003-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37307-foto-08003-167-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37318 | Bassa de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (8'4 x 11'1 m). Recull l'aigua d'una mina i del pou del molí. Els murs són de paredat, fet de pedres petites i irregulars i unides amb morter; arrebossats, de 85 cm d'amplada. A la banda nord i oest s'aixequen dos grans murs de contenció de les terres del marge, fets amb la mateixa tècnica. Està coberta amb una lona negra tensada. | 08003-178 | Can Poch, entre el nucli Mas Coll i el Nucli Alella Parc. | 41.5069400,2.2846100 | 440298 | 4595282 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37318-foto-08003-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37318-foto-08003-178-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37320 | Basses de Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Conjunt de quatre basses de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Dues d'aquestes basses són construccions recents i sense interès arquitectònic, de planta circular i recobertes de ciment. La bassa més gran és de planta quadrada (13'6 x 13'8 m). Contigua a aquesta n'hi ha una de planta poligonal (13'3 x 7'8 x 5,3 x 13,6 m) que abasteix d'aigua a la més gran. Entre les dues hi ha una canalització que funciona de sobreeixidor. Les parets són de paredat i arrebossades; el mur sud és el més ample, té un gruix d'un metre i acaba en una doble filera de maons plans a plec de llibre de 29 cm i una franja al mig de 42 cm. amb maó pla. A la part interna del mur est, gairebé a la cantonada amb el mur sud, hi ha unes escales fetes amb esglaons monolítics formats a base de pedres unides a la paret per un dels extrems i deixant volada la resta de l'esglaó. Tots ells estan recoberts de concrecions calcàries. En el sector nord i oest s'aixeca una paret que funciona de contenció pel marge superior. | 08003-180 | Can Cues - Al sud del Nucli de Font de Cera | 41.5077400,2.2956800 | 441222 | 4595363 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37320-foto-08003-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37320-foto-08003-180-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37321 | Bassa d'en Cuscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-den-cusco | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Grup de dues basses adossades, una de més petita i l'altre molt més gran. La bassa petita és de planta rectangular i fa 7'7 x 4'5 metres. L'altra, és de planta quadrada, fa 17 metres de costat i una profunditat de 3'3 metres. Entre una bassa i l'altra hi ha una barana de ferro de separació. Els murs són fets de paredat arrebossat i acabats amb dues fileres de maons plans. | 08003-181 | Bosc de Can Magarola - Al nord del Nucli Can Magarola | 41.5059900,2.3008400 | 441651 | 4595165 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37321-foto-08003-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37321-foto-08003-181-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37325 | Bassa 3 de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-3-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XVIII-XIX | Bassa de recollida d'aigua, de planta quadrada de 4 x 5 x 1'8 metres. Les parets estan fetes de paredat i tenen una amplada d'uns 40 cm. amb l'acabament de maons de 15 x 30 cm. Rep l'aigua a través d'un galet de ferro que va a parar en una pica tallada en pedra granítica de forma rectangular; de la pica passa a la bassa. Es troba a uns 20 metres de la masia de Can Magarola. Continua rebent subministrament d'aigua que s'acumula a la bassa. La vegetació del voltant ajuda a embellir el seu aspecte. | 08003-185 | Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2 | 41.5045600,2.2992900 | 441521 | 4595007 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37325-foto-08003-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37325-foto-08003-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37325-foto-08003-185-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta de la tercera d'una sèrie de quatre basses de la masia de Can Magarola antigament connectades i que servien per la recollida de l'aigua de mines i la seva distribució en diferents usos: consum domèstic i rec. Cada una d'aquestes quatre bases es troba en un nivello cota inferior que l'anterior i un nivell o cota superior que la bassa següent. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37329 | Bassa Gran de Can Comulada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-gran-de-can-comulada | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta trapezoïdal (20 x 14 x 14 m). Els murs són de paredat antic, pedres petites i irregulars i unides amb morter, amb l'acabament de maons plans col·locats a plec de llibre. | 08003-189 | Finca Can Comulada - Av. Boronat de Comalada | 41.4969500,2.2890600 | 440660 | 4594170 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37329-foto-08003-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37329-foto-08003-189-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha una caseta a l'extrem sud-oest de planta quadrada (2'4 x 2'3 m.), que en diuen 'el desaigua de la bassa'. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37330 | Bassa petita de Can Comulada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-petita-de-can-comulada | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua pel rec, de planta rectangular (9 x 5 m). Murs fets de paredat antic, pedres petites i irregulars i unides amb morter, arrebossats i amb l'acabament de maons plans col·locats a plec de llibre. Conserva el sistema antic de desaigua per una canal d'obra. | 08003-190 | Finca Can Comulada - Av. Boronat de Comalada | 41.4964800,2.2890200 | 440656 | 4594117 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37330-foto-08003-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37330-foto-08003-190-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Recull l'aigua de la bassa gran de Can Comulada. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37331 | Bassa de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.. 149-152. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Gran bassa de recollida d'aigua de mina, de planta rectangular (35 x 16 m.), amb els murs fets de paredat, de 45 cm d'amplada, arrebossats i acabats amb una filera de maons a plec de llibre. En la part nord i centrada amb la bassa hi ha una construcció d'estil romàntic amb un grup escultòric fet de terra cuita que representa una dona i uns infants dins una fornícula central amb capcer de mig punt, emmarcat per dos pinacles. El fons del conjunt és un mur que actua de façana, fet d'obra i decorat amb franges horitzontals alternant les arrebossades i pintades amb d'altres de petits còdols units amb morter. En la part interna, en la seva banda esquerra, del mur sud, hi ha unes escales fetes de pedra, de consistència robusta i d'una amplada aproximada d'un metre. En el costat oest, s'observa un trampolí. | 08003-191 | Riera de la Coma Fosca, 1-3 | 41.4964900,2.2904300 | 440774 | 4594118 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37331-foto-08003-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37331-foto-08003-191-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37335 | Bassa d'en Pepet de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-den-pepet-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Bassa de recollida d'aigua en funcionament, de planta quadrada (9'70 x 10'5 m). L'amplada dels murs perimetrals és de 59 cm. Està feta de paredat antic arrebossat; paret nord més alta en forma de suport del marge. L'aigua raja d'un galet de ferro i va a parar a una pica quadrada feta de maons en vertical. La vegetació del voltant immediat està formada per quatre cirerers bords i dos pollancres. Agafa l'aigua de la mina de la finca. | 08003-195 | Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia. | 41.4934200,2.3088400 | 442308 | 4593764 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37335-foto-08003-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37335-foto-08003-195-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37338 | Mina dels Castanyers de Can Pufarrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-castanyers-de-can-pufarrer | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada de mina amb una caseta de planta quadrada (1'7 x 1'7 m). Coberta plana a una vessant. Parets fetes de maons plans. Porta de ferro reixada. Hi ha dos graons per baixar al nivell de mina. L'interior és amb volta d'entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter, l'aigua es condueix per una doble canal i arriba a un pericó; des d'aquest punt, l'aigua que arriba es divideix entre la que es queda i la que s'envia a Cal Baró a través d'una altra mina lateral. També amb la volta entibada i el banc de maons plans. Al costat del galet hi ha dues pedres posades estratègicament per seure-hi. | 08003-198 | Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada. | Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005. | 41.5010000,2.2843800 | 440273 | 4594622 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37338-foto-08003-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37338-foto-08003-198-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pujant pel torrent de Can Pufarré, a través del barri d'accés als barracons a mà esquerra. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 37339 | Mina de Can Pufarrer (segon tram) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-pufarrer-segon-tram | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Tram soterrat d'uns 100 metres d'una mina d'aigua. Disposa de dos pous de registre. No se'n conserva la porta. La caseta està feta de paredat i maons plans. Interior amb la volta entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter. La canal antiga era de ceràmica i circula pel mig de la mina; actualment està entubada amb tub de plàstic fins el naixement. | 08003-199 | Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada. | Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005. | 41.5006600,2.2837600 | 440221 | 4594585 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37339-foto-08003-199-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37340 | Mina de Can Pufarrer (primer tram) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-pufarrer-primer-tram | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Tram soterrat d'uns 40 o 50 metres d'una mina d'aigua. Disposa de dues obertures: una amb la porta de fusta i llinda recta, amb la caseta feta de paredat i maons plans, i l'altra excavada en el sauló. A partir d'aquest tram la mina continua a cel obert fins el següent tram. Interior amb la volta entibada i banc de paredat antic, pedres petites i irregulars unides amb morter. Fa 1'5 m. d'alçada. La canal antiga era de ceràmica i circula pel mig de la mina; actualment està entubada amb tub de plàstic. | 08003-200 | Torrent de Can Pufarré, entre els nuclis de Mas Coll i Can Comulada. | Antoni Sanahuja va arreglar la mina i la va tornar a posar en funcionament, traient la terra amb cabassos durant els anys 2004 i 2005. | 41.5011800,2.2837700 | 440222 | 4594643 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37340-foto-08003-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37340-foto-08003-200-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37341 | Mina del Greny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-greny | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada de mina d'aigua amb la volta d'entibada i bancs fets de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars unides amb morter i dues fileres finals de maons plans. La boca fa 80 cm d'alçada i 58 cm d'amplada. Al voltant hi ha restes de canalitzacions. | 08003-201 | Bosc de Can Cortès, entre els nuclis de Vallbona i Alella Parc. | 41.5044100,2.2906000 | 440795 | 4594997 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37341-foto-08003-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37341-foto-08003-201-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'entrada està tapiada amb paret de maons. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37343 | Mina 1 de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Mina retallada per l'obertura d'un camí. Aquesta mina portava l'aigua a la bassa número 2 de Can Magarola. La part visible fou reconstruïda amb els mateixos materials, que semblen pedres treballades re aprofitades d'una altra construcció. | 08003-203 | Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2 | 41.5046800,2.2997600 | 441560 | 4595020 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37343-foto-08003-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37343-foto-08003-203-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37344 | Mina 2 de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-2-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada o registre de mina d'aigua amb volta entibada i banc de paredat. La paret exterior està construïda amb maons plans i paredat. L'entrada està tancada per una porta reixada de ferro. | 08003-204 | Masia de Can Magarola - Av. Sant Mateu, 2 | 41.5041700,2.2989700 | 441494 | 4594964 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37344-foto-08003-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37344-foto-08003-204-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat hi ha una bassa en desús. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37347 | Mina de Can Comulada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-comulada | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Caseta de registre de mina de planta rectangular amb la coberta en volta. És un repartidor amb el pericó d'obra que divideix el pas de l'aigua. Els murs estan fets de maons i arrebossats. Interior de volta d'entibada. A la façana principal hi ha la porta d'entrada de fusta. Al costat hi ha un llimoner. | 08003-207 | Can Comulada - Av. Boronat de Comalada, 7-15 | Segons la propietat, fou reformada l'any 1983. | 41.4963200,2.2884200 | 440606 | 4594100 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37347-foto-08003-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37347-foto-08003-207-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37349 | Mina d'en Pepet de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-pepet-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada de mina d'aigua que té el naixement a 500 metres, a la Vinya de l'Oliva. El senyor Rafael Puig, propietari, ens explicà, que hi ha sis pous de registre d'aquesta mina; el més alt és de 22 metres. La porta d'entrada és una reixa de ferro amb la paret frontal feta de paredat antic, amb pedres petites i irregulars unides amb morter. La volta és d'entibada i els bancs de maons aparellats, conducció modernitzada amb tub de plàstic. | 08003-209 | Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia. | 41.4942500,2.3087700 | 442303 | 4593856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37349-foto-08003-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37349-foto-08003-209-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37350 | Mina d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada de mina d'aigua al costat del camí, tancada amb portella metàl·lica. La porta d'entrada té la llinda recta i està emmarcada amb maons aparellats. Continuada amb parets de marge amb pedres irregulars col·locades sense lligar. | 08003-210 | A ponent del nucli d'Ibars Meia, a la Vall de Rials. | 41.4939100,2.3090000 | 442322 | 4593819 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37350-foto-08003-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37350-foto-08003-210-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 37351 | Registre de l'aqüeducte de Dosrius; Mina de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-de-laqueducte-de-dosrius-mina-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Entrada a l'aqüeducte de Dosrius. Es tracta d'un registre de planta quadrada (1'1 x 1'1 m). Amb la coberta tipus volta de maó sec. Les parets són de maons i emblanquinades. La porta és metàl·lica, pintada de blau amb arc de maó, similar a d'altres registres del mateix aqüeducte existents al terme municipal de Tiana,resseguint el Camí del Mig. | 08003-211 | Camí de Teià, a la fondalada del torrent de cal Mallorquí, a la Vall de Rials | L'aqüeducte de Dosrius és una conducció d'aigua de 52 km, la major part soterrats, que subministrava aigua a les ciutats de Mataró, des de l'any 1857, i Barcelona, des de 1869, amb aigua de la conca de Dosrius. L'obra es va fer coincidint amb el creixement de Barcelona fora de les muralles. L'aqüeducte creua el municipi d'Alella resseguint els camins del Mig i del Cementiri. | 41.4948800,2.3031100 | 441831 | 4593930 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37351-foto-08003-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37351-foto-08003-211-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'altre costat del camí hi ha un registre, corresponent a una altra captació d'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 37354 | Pou i molí d'en Pepet de Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-moli-den-pepet-de-can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Pou d'aigua amb una torre cilíndrica feta de maons i una caseta annexa destinada a ubicar-hi la bomba. Es conserva sense funcionar des de fa 15 anys. La bomba és de pistó; però actualment funciona amb una bomba submergible. El pou té una profunditat de 30 metres. La porta d'accés del pou és de fusta, amb arc de mig punt i emmarcada amb maons plans. La caseta és de planta rectangular amb la coberta d'obra a una vessant. La porta d'accés és de fusta i de llinda recta. | 08003-214 | Vall de Rials, a llevant del torrent i a ponent del nucli d'Ibars Meia. | 41.4941400,2.3089300 | 442316 | 4593844 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37354-foto-08003-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37354-foto-08003-214-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | .Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 37359 | Escorrentia de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorrentia-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Sistema de regulació de les aigües d'escorrentia que baixa pel torrent quan plou, consistent en aixecar murs o parets seques a base de pedres de diferents grandàries i a diferents nivells a fi i efecte d'amortir la velocitat de l'aigua pluvial. | 08003-219 | Les Costes - Rials | Es va construir durant la dècada dels 50 del segle passat sota la direcció de Jesús Barnadas i els seus treballadors amb un cavall que traginava les pedres que s'extreien del terreny a mida que es preparava per fer-hi terrasses i plantar-hi vinya. | 41.5035700,2.3038300 | 441899 | 4594894 | 1950 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37359-foto-08003-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37359-foto-08003-219-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 37368 | Làpida commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-commemorativa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVIII | Làpida rectangular de pedra encastada en la part exterior del mur de tanca de l'antic l'Hort de la Rectoria, a tocar de la riera de la Coma Clara (avui soterrada, Rambla d'Àngel Guimerà), entre Can Lleonart i l'edifici de l'Ajuntament. Presenta una inscripció que diu: 'RIERA DESFECIT RIU BIS ME FECIT 11 SEPTEMBRI 1714, 18 FEBRUARI 1720'. | 08003-228 | Rambla Àngel Guimerà, al costat de Can Lleonart | Commemora, fent servir un irònic joc de paraules, la data de reconstrucció del mur, realitzada pel Dr. Francesc Riu, després de les rierades que el destruïren en el primer quart del segle XVIII, l'11 de setembre de 1714 (fita, per altra banda, relacionada amb la Guerra de Successió, absolutament crucial en la història de Catalunya). | 41.4930100,2.2951000 | 441161 | 4593728 | 1720 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37368-foto-08003-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37368-foto-08003-228-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 37369 | Plàtans de les fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-fonts | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Es tracta de diversos individus de plataner, d'alçades compreses entre els 20 i els 25 metres, i amb perímetres de soca i de volta de canó importants, d'entre 2 i 3,5 metres. Els diàmetres de les capçades oscil·len entre els 10 i els 15 metres. Estan ubicats a pocs metres de les fonts. Així a la font de l'Esquerda se n'hi troben dos molt semblants i de grans dimensions, a la font del Fonoll n'hi ha un de molt important i diversos més petits, i a la font del Sarau també n'hi ha un de grans dimensions. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 08003-229 | Barri de Mas Coll | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5038400,2.2794000 | 439860 | 4594941 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37369-foto-08003-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37369-foto-08003-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Només el plataner de la font de l'Esquerda està descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 06. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37370 | Eucaliptus de la Font dels Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-la-font-dels-eucaliptus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Grup de sis eucaliptus a l'entorn de la font. En el marge, hi ha tres eucaliptus alineats, presumiblement els més vells, parcialment morts però dels quals surten varis brots ben verds. Cal destacar el tronc d'un eucaliptus mort, ubicat al mig, ja que és ocupat per pigots en set forats de nius. Els altres dos eucaliptus ubicats a prop de la mina estan en bon estat. Finalment, prop de la barraca, a mà dreta, hi ha un jove espècimen que mesura uns 10 o 12 metres d'alçada. | 08003-230 | Bosc de les Quatre Torres, al NO del Mas Coll | 41.5070000,2.2740400 | 439416 | 4595296 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37370-foto-08003-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37370-foto-08003-230-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn forestal d'interès vinculat a les fonts de l'Esquerda, Fonoll i Sarau . Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc de ribera. Ús social rellevant. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37371 | Pi bord / pi blanc de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-bord-pi-blanc-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada de 30 metres, aproximadament, soca de 3,15 metres i volta de canó de 3 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat a la confluència dels torrents del Sarau i de la Barraca d'en Casals, i just a sota hi ha una cruïlla de les pistes forestals que uneixen el torrent del Sarau i el del Fonoll amb la que duu cap a la font de l'Esquerda. | 08003-231 | Torrent del Sarau o del FonollAl nord-oest del nucli de Mas Coll | El pi blanc és un arbre del gènere Pinus, originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El seu nom científic prové de la ciutat síria d'Alep. És un arbre amb un gran potencial colonitzador, ocupant conreus abandonats. Els incendis forestals favoreixen la seva propagació, ja que l'escalfor fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors. La fusta pot ser emprada en la producció de cel·lulosa i per a caixes de fusta. | 41.5039500,2.2758200 | 439561 | 4594956 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37371-foto-08003-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels arbres més singulars del municipi, conegut popularment com a Pi Bord. Entorn forestal d'interès vinculat a la zona verda del torrent del Fonoll, si bé no en forma part per uns trenta metres. Es tracta d'una zona molt humida, amb presència d'elements de bosc deribera. Ús social important. Àrea inclosa en el PEIN La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Exemplar protegit com a Arbre d'interès comarcal i local pel Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37372 | Pi pinyoner d'Alella Parc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-dalella-parc | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Pi pinyer d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 3,80 metres i volta de canó de 3,05 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 13 metres. Està ubicat en la parcel·la urbana del número 3 del carrer Pau Piferrer, al nucli d'Alella Parc, parcel·la no construïda que conté, a més del pi esmentat, diversos pins més així com nombrosos arbustos. Situat en una parcel·la d'una urbanització sense continuïtat directa amb la trama urbana i sotmesa, per tant, a la legislació aplicable en matèria de prevenció d'incendis forestals en aquestes urbanitzacions. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 11. | 08003-232 | carrer Pau Piferrer número 3 | Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. | 41.5085100,2.2914000 | 440866 | 4595451 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37372-foto-08003-232-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37374 | Lledoner de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,70 metres i volta de canó de 2,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Està ubicat per sota la rampa d'accés a la Masia - Museu de Can Magarola, en un espai destinat actualment a aparcament, a escassos metres de l'avinguda Sant Mateu. | 08003-234 | Can Magarola | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 41.5050400,2.2992500 | 441518 | 4595061 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37374-foto-08003-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37374-foto-08003-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 13. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37375 | Alzina de Can Magarola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magarola-1 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 30 i 35 metres, soca de 3,95 metres i volta de canó de 3,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu, ben a prop del col·legi Santa Maria del Pino. | 08003-235 | Vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola. | 41.5055800,2.2989800 | 441496 | 4595121 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 14. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37376 | Alzina de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 25 i 30 metres, soca de 3,50 metres i volta de canó de 3,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica l'avinguda Sant Mateu i la riera Coma Clara. | 08003-236 | Vial que comunica l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola amb la riera Coma Clara. | 41.5055800,2.2991000 | 441506 | 4595121 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37376-foto-08003-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37376-foto-08003-236-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 15. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37377 | Roure africà de Can Magarola 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-africa-de-can-magarola-1 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, soca de 2,50 metres i volta de canó d'1,55 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara | 08003-237 | Urbanització de Can Magarola. | 41.5064000,2.3007100 | 441641 | 4595211 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37377-foto-08003-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37377-foto-08003-237-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 16. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37378 | Roure africà de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-africa-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 20 i 25 metres, soca de 2,35 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix en un torrent que aboca les aigües de la part alta dels vessants de Can Magarola a la riera Coma Clara. | 08003-238 | Urbanització de Can Magarola. | 41.5065500,2.3029600 | 441829 | 4595226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37378-foto-08003-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37378-foto-08003-238-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquest individu rau en la seva raresa al municipi, on es comptabilitzen pocs exemplars de roure africà. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 17. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37379 | Ametller del Torrent de Sistres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-del-torrent-de-sistres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, que consta de tres peus. Un d'ells mesura 1,55 metres de soca i 1 metre de volta de canó; el segon, 1,05 metres de soca i 0,65 metres de volta de canó; i el tercer, 1,05 metres de soca i 1 metre de volta de canó. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. | 08003-239 | Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres. | 41.4873300,2.2899000 | 440721 | 4593101 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37379-foto-08003-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37379-foto-08003-239-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva importància rau en les seves dimensions, considerables en un arbre fruiter associat normalment a explotacions agràries o a arbrat ornamental.Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 20. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37380 | Garrofer del Torrent de Sistres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-torrent-de-sistres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, soca de 4,95 metres i volta de canó de 2,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 9 metres. A uns set metres de distància hi ha un altre garrofer de característiques molt similars. | 08003-240 | Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres. | 41.4872900,2.2902600 | 440751 | 4593096 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37380-foto-08003-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37380-foto-08003-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 22. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37381 | Garrofer de l'Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-leixample | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 10 i 15 metres, soca de 3,35 metres i volta de canó d'1,35 i 1,25 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. | 08003-241 | Entre els carrers Sta. Gemma, Espígol i rambla de la Fontcalda | 41.4884800,2.2931800 | 440996 | 4593226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37381-foto-08003-241-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 24. Sota la seva copa hi ha instal·lats dos bancs. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37382 | Alzina surera de la pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-pedrera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 3,55 metres des de la qual creixen cinc peus amb les següents dimensions de volta de canó: 1,65; 1,54; 1,50; 1,35 i 0,80 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix a poca distància del talús d'una antiga pedrera. | 08003-242 | A ponent del nucli d'Alella Parc. | 41.5114500,2.2872400 | 440521 | 4595781 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37382-foto-08003-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37382-foto-08003-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrita al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 35. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37384 | Aloc del Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aloc-del-torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental; pàg. 27, 40-41. Novembre 2009. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. Bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàg.. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Individu d'aloc d'una alçada d'entre 4 i 5 metres, soca de 0,60 metres i diàmetre de capçada d'uns 4 metres. Les seves dimensions són molt rellevants atès que els alocs normalment tenen port arbustiu mentre que aquest és un individu arborescent. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-244 | Torrent de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4879600,2.3052800 | 442006 | 4593160 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37384-foto-08003-244-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37385 | Garrofer de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'uns 10 metres, amb soca de 7 metres des de la qual creixien fins a mitjans 2009 tres peus amb voltes de canó de 2,20; 1,15 i 1,05 metres, respectivament. El diàmetre de la capçada era llavors de 10 metres. En aquell moment es va fer una actuació de tala de la qual només queden dos peus drets. Anteriorment ja s'havien detectat vestigis d'altres peus -tres- de dimensions importants que també es van tallar en algun moment. Fruit d'aquestes tallades, la soca ha pres dimensions importants. | 08003-245 | Límit est del polígon industrial de Rials. | Els garrofers (Ceretonia siliqua) són arbres que requereixen poques atencions per créixer, per això hi ha una dita popular que diu que quan l'amo dorm el garrofer vetlla. La garrofa, que n'és el seu fruit, s'utilitzava per alimentar el bestiar equí i també se'n feia farina per a consum humà. | 41.4901200,2.3047200 | 441961 | 4593401 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37385-foto-08003-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37385-foto-08003-245-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 38. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37386 | Lledoner de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-riera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu d'una alçada d'entre 10 i 12 metres, amb soca d'1,70 metres i volta de canó d'1,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 10 metres. Creix a la vora del mur de pedra que separa la vorera del carrer Riera Principal de l'espai de la riera. | 08003-246 | Costat dret de la riera d'Alella, a l'alçada del carrer Charles Rivel. | 41.4893100,2.2971800 | 441331 | 4593316 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37386-foto-08003-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37386-foto-08003-246-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 37387 | Plàtans de Can Llimona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-llimona | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Dos exemplars de plataner ubicats al barri de la finca de Can Llimona, un a cadascun dels costats. Tots dos mesures entre 10 i 15 metres d'alçada. El que està ubicat a l'esquerra en el sentit d'entrada a la finca és lleugerament més gran (4,30 metres de perímetre de soca i 3,50 de volta de canó) que el de la dreta (4 metres de soca i 3,25 de volta de canó). La capçada del primer també és major, amb uns 15 metres de diàmetre enfront dels 10 del segon. | 08003-247 | Riera Coma Clara, a l'entrada a la finca de Can Llimona. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.5008300,2.2949200 | 441153 | 4594596 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37387-foto-08003-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37387-foto-08003-247-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots dos arbres formen part de l'element lineal número 41: Plàtans de les rieres del Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de laSostenibilitat.Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37388 | Plàtans de Can Cabús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-cabus-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Aquest element el formen els gairebé 40 plàtans que constitueixen el passeig d'entrada a la masia de Can Cabús de Baix. Són arbres de dimensions mitjanes amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,75 i 1,50 metres de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres. | 08003-248 | Entrada a la finca de Can Cabús de Baix, a llevant de la carretera BP-5002. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4979100,2.2960700 | 441246 | 4594271 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37388-foto-08003-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37388-foto-08003-248-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 37395 | Arbreda del Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda vinculada als cursos hídrics del torrent de Rials i torrents que hi desemboquen. Hom hi pot trobar diversos exemplars de roures i alzines, de dimensions importants, alocs i llentiscles, que s'imposen al predomini de la canya (Arundo donax) als torrents de la comarca. | 08003-255 | Fondo de Rials i torrents propers | 41.4949500,2.3061700 | 442086 | 4593936 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37395-foto-08003-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37395-foto-08003-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Interès paisatgístic i ecològic molt important, en tant que esdevé un trencament de la continuïtat agrícola de la vall de Rials i enriqueix considerablement l'ecosistema. Destaca també per la presència d'aloc, alguns exemplars dels quals són de port arbori. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37399 | Arbreda de Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquesta arbreda presenta dues zones sensiblement diferents: per un costat hom hi pot trobar un bosc mixt de pi pinyer i alzines en estat força natural, com ho demostra el fet que existeix un ric i abundant sotabosc, i per l'altre, un espai més humanitzat amb espècies pròpies de jardineria o plantades amb finalitat ornamental, com podrien ser els eucaliptus, els xiprers, les palmeres o les mimoses. El sotabosc de la pineda és molt ric en espècies arbustives: estepes, botja de cuques, romaní, esbarzer, ginesta, bruc, heura, lligabosc, figuera de moro, falzia negra i gramínies, entre d'altres. Antuvi aquesta zona també foren vinyes i encara s'hi pot trobar algun cep dispers. De la seva vegetació cal destacar el pi pinyer, l'alzina, l' eucaliptus i els xiprers. | 08003-259 | Finca de Can Cues, al sud-est del nucli de Font de Cera | 41.5080400,2.2965600 | 441296 | 4595396 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diverses de les palmeres existents han mort o han estat greument afectades per l'atac de l'escarabat morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37400 | Arbreda de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-cinto | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda formada bàsicament per pins pinyers plantats durant el primer quart del segle XX, amb presència de diverses espècies de sotabosc mediterrani. Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Can Comulada - Coma Fosca per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació. | 08003-260 | riba de ponent de la Riera Coma Fosca, a llevant del nucli de Can Comulada - Coma Fosca | 41.4980000,2.2884600 | 440611 | 4594287 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
| 37402 | Arbreda de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Es tracta d'un espai de fondalada amb un pendent important on hi creixen diversos exemplars de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. Dos d'aquests roures assoleixen dimensions considerables, amb perímetres de base i de volta de canó superiors als dos metres, i amb alçades de fins a 25 metres. A banda d'aquests arbres, hom hi pot trobar també alzines i pins, i diverses espècies arbustives mediterrànies. | 08003-262 | Avinguda de Sant Mateu, al nucli de Can Magarola. | 41.5054600,2.3018000 | 441731 | 4595106 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37402-foto-08003-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37402-foto-08003-262-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Just a llevant de la fondalada on creixen els roures i bona part de les alzines hom hi pot trobar la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals del nucli de Can Magarola, que periòdicament rep tractaments de vegetació per tal de disminuir-ne la càrrega combustible. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
| 37403 | Arbreda de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda situada al nord de la masia de Can Poch, formada per diversos roures, alzines i pins, i amb un sotabosc constituït per espècies pròpies dels alzinars o d'associades als cursos hídrics. Hi destaca la presència de tres roures de dimensions considerables, que superen els 2 metres de perímetre de base i assoleixen alçades d'entre 15 i 20 metres. | 08003-263 | Uns 150 metres al nord de la masia de Can Poch, al nucli de Mas Coll. | 41.5074700,2.2844000 | 440281 | 4595341 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37403-foto-08003-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37403-foto-08003-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquesta arbreda és fonamentalment paisatgística, per l'entorn on es troba i per l'efecte mosaic que genera el contacte entre masses forestals consolidades, com l'arbreda en qüestió i els boscos de la part alta d'aquesta vall, amb els espais agrícoles en actiu méspropers a les masies de Can Poch i Can Cortès. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.