Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92906 | Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sa-clavella-num-22-a-30 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres de tres plantes cadascuna. Tenen portal i finestra a la planta baixa, balcó corregut amb dues obertures al primer pis i dos balconets al segon. Algunes de les cases tenen esgrafiats o motllures a les façanes. Les reixes i les baranes són de ferro. El coronament és d'obra i fa un element amb punt rodó al bell mig.</p> | 08006-64 | Rial de Sa Clavella, núm. 22 a 30 | 41.5802312,2.5493927 | 462437 | 4603269 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92906-02dsc9800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92906-03dsc9807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92906-04p1560173.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 92907 | Carrer de santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-rita | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Petit carrer situat entre el carrer de Bareu i el Rial de Pau Costa, format per un conjunt homogeni de casetes entre mitgeres amb un petit pati davanter, separat del vial public per un mur de pedra, amb sòcol de pedra i reixa de ferro. L'entrada està delimitada per pinacles coronats per florons en forma de pinya.</p> <p>Originàriament, constaven d'una única planta. En una reforma moderna s'hi ha fet una remunta.</p> | 08006-65 | Carrer de Santa Rita | <p>Eren les cases dels treballadors i treballadores de la fàbrica de gènere de punt, però van ser derruïdes i reconstruïdes.</p> | 41.5811662,2.5530311 | 462741 | 4603372 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-02p1550140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-03p1550149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-04dsc8942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-05p1550143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92907-06p1550150.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 92908 | Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESPRIU, Agustí; NOGUERES, Núria; DE PONS i RECOLONS, Maria Assumpció (1983). Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona. Editorial Curial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. </em>Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>La Riera d'Arenys, que pren el nom de Riera del Bisbe Pol en el tram més meridional, des de la N-II fins l'alçada del carrer del Bisbe Vilà Mateu i del Pare Fidel Fita en el tram més septentrional; és l'eix vertebrador de la vida del municipi. És el principal eix comercial, de comunicacions i de relacions públiques de la població.</p> <p>De fet, el mateix nom d'Arenys ja indica la rellevància d'aquest element. L'aspecte actual, plenament urbanitzat, és fruit de segles de transformació. Una de les més determinants fou l'asfaltat que acabà amb un soterrament. El Pla especial de Protecció del Patrimoni destaca alguns elements d'interès que pretén preservar com a testimonis significatius en l'urbanisme i paisatge arenyenc tals com les amples voreres, formades amb lloses de pedra que arriben fins a l'alçada del carrer nou. També destaca l'arbrat, format per fileres de plataners, situats a les vores de els respectives voreres. Aquests arbres foren trasplantats de la Devesa de Girona, l'any 1865. Amb el seu brancatge unifiquen l'àmbit i suavitzen visualment les desigualtats d'alçada de les edificacions que s'han produït en els darrers anys.</p> <p>Seguint el projecte de la urbanització de la Riera, a les voreres de la part alta (Pare Fita) s'utilitzen llambordes de ceràmica vermella, com marca el projecte de Batlle i Roig. Però a la part baixa (Bisbe Pol), es manté el projecte de Fané i Fernández, col·locant lloses de pedra de Girona.</p> | 08006-66 | Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita | <p><span><span><span><span><span>Tret de les primeres construccions de finals dels segle XVII prop de la desembocadura de la Riera del Bisbe Pol, no és fins al segle XVIII que es comença a edificar a les ribes dreta i esquerra. No tenia cap lògica edificar a tocar d’un curs d’aigua generalment sec que podia baixar de sobte i endur-se la feina de tota una vida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però quan construeixin, ho faran aixecant les cases prenent la precaució d’elevar les entrades amb dos o tres graons respecte al llit de la riera i disposant les portes exteriors i en la utilització dels batiports i els batents de les portes que s’obrien normalment cap enfora per assegurar una resistència molt més gran a l’aigua en cas d’una rierada forta. Com a Vilassar de Mar, els corders hi enquitranaven les cordes i les processons la travessaven quan aquestes discorrien entre un dels quatre carrers principals: el carrer d’Amunt, el d’Avall, l’Ample i el d’en Perera. Amb la plantada d’arbres l’any 1865 es comença a dibuixar el futur urbanístic i vertebrador que es farà realitat amb la col·locació de voreres a les acaballes de segle XIX. A Ponent de la riera, la torre de guaita coneguda amb el nom de Torre de Mar, construïda l’any 1551 s’enderroca l’any 1812.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tram inicial de la riera fou conegut durant molt de temps com a <em>Través</em>, a causa d'un enginy per estabilitzar la quantitat de sorra provinent de les baixades d’aigua. El 8 de juliol de 1886, Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar 1854-1914), de qui la riera, per la banda de llevant fins al carrer Nou, prendrà nom anys després, com a vicari d’Arenys, beneïa el pont del capdavall de la riera, que son germà Bonaventura, alcalde d’Arenys de Mar fa construir. El 16 de juny de 1907 era consagrat bisbe a l’església parroquial de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la festa de Sant Zenon de l’any 1927, a partir del carrer Nou, la riera rebria el nom d’un altre personatge il·lustre, el Pare Fidel Fita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La problemàtica de les rierades s’accentuà amb l’urbanisme. A Arenys de Mar, una paret protegia els horts del carrer de l’Església i el sector de llevant. Per aquesta raó, des de finals del segle XIX es construïren les voreres a banda i banda de la riera, limitades per un muret d’uns quaranta centímetres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1957, l’Ajuntament inicià l’asfaltat de la riera, ja que cada vegada més hi havia més trànsit de vehicles, alhora que es convertia en una zona d’estacionament. Malauradament, l’asfaltat comportava una acceleració de les aigües i oblidant les rierades, la gent veia com la rierada s’enduia els vehicles sense poder-hi fer res. La sirena d’alerta no servia de massa res ja que quan la rierada era sobtada perquè havia plogut a muntanya, ja no hi havia res a fer. A partir dels anys noranta del segle XX, el Pla Molins s’impulsà a través d’una campanya mediàtica molt forta que tingué com a resultat el soterrament de moltes rieres del Maresme. </span></span></span></span></span></p> | 41.5797153,2.5509608 | 462568 | 4603212 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92908-01dsc8777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92908-02p1550218.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En entrar a Arenys de Mar, rep el cabal del rial de can Sala per després restar soterrada en una estructura de formigó fins desembocar a la mar. Vista la desembocadura des de mar, aquesta queda flanquejada, a llevant pel turó del Mal Temps i a ponent pel turó de la Pietat. Altres rials que s’hi aboquen són el rial de can Catà, el de can Pica i el de sa Clavella.L’orografia arenyenca emmarcada en una serralada amb alguns contraforts gairebé arranats fins a la mar, ha permès la formació d’uns rials ben constituïts. Tots ells estan disposats perpendicularment en relació a la línia del litoral i romanen gairebé sempre eixuts. Aquest fet ha comportat que al llarg dels segles, les seves lleres saulonoses s’hagin aprofitat com a vies de comunicació. Però quan plou, es transformen en veritables torrenteres, que en desbordar-se poden provocar serioses inundacions.En termes geològics, aquest curs d’aigua, com la resta que configuren la comarca del Maresme, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a serralada prelitoral i serralada litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, per la majoria, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió, sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendent ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 92909 | Passeig de Josep Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-josep-xifre | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p> </p> | XIX-XX | <p>El Passeig Xifré és la façana marítima de les cases del carrer Ample, entre la Riera i el Rial de Pau Costa. Aquest tram, es caracteritza per l'alineació d'una sèrie de jardins que corresponen a les cases, l'entrada principal de les quals es fa pel referit carrer Ample. Per tant, és la part posterior d'aquestes cases. Durant molt de temps, l'espai que actualment ocupa aquest passeig era secundari, tot i ser front marítim. Amb el temps ha pres protagonisme com a zona de passeig i s'hi han establert establiments comercials. Les alineacions reculades de les cases enfront de les noves edificacions, l'enjardinament i els reixats de ferro forjat, configuren un espai visualment amb valor ambiental que el fan digne de protecció en el planejament urbanístic.</p> | 08006-67 | Passeig de Josep Xifré | <p>En aquest passeig, s'alçava l'antic Balneari Lloveras, que es va construïr gràcies a la donació d'Andreu Lloveras, enriquit al Perú amb la mineria, i va esdevenir centre d'esbarjo per a les famílies benestants.</p> <p>Fou enderrocat l'any 1982 i per al seu record en queda una plaça, des de la qual accedim al passeig que la vila d'Arenys va dedicar al seu benefactor, Josep Xifré.</p> | 41.5793454,2.5532162 | 462756 | 4603170 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92909-02p1580337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92909-03dsc8512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92909-04p1540486-copia.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92909-05p1540488.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 92910 | Escalons del carrer d'Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalons-del-carrer-davall | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Gran escalinata de pedra formant corba, uneix el carrer d'Avall amb el d'Amunt. Puntapeu de blocs de pedra tallada i estesa de trossos de pedra carejats.</p> | 08006-68 | Carrer d'Avall | 41.5787640,2.5479531 | 462316 | 4603107 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92910-02dsc8337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92910-03p1540144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92910-04dsc8336.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 92911 | Escalons i camí del Paraiso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalons-i-cami-del-paraiso | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Vial que connecta l'accés a la finca 'El Paraiso' amb el carrer del professor Castelló.Tot i el fort pendent de l'indret, els esglaons es disposen seguint el traçat del camí, que pren forma de zig-zag vertical amb dues parts sortints i una entrant. Els esglaons, formats amb fragments de pedra, presenten pendent suau, de poc gruix però amplada pronunciada. Al seu voltant s'hi disposa vegetació, una barana de ferro i un mur d'obra de que recorre tot el perímetre del conjunt.</p> | 08006-69 | Carrer del professor Castelló, s/n. | 41.5834644,2.5497749 | 462471 | 4603628 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92911-02dsc0141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92911-03dsc0142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92911-04dsc0135.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 92912 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri-2 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i ESTUDI SALVADOR ESPRIU (2000). Un passeig per Sinera. Itinerari Salvador Espriu. Ajuntament d'Arenys de Mar i Diputació de Barcelona: <a href='https://arenysdemar.cat/ARXIUS/arxius.net/esrpiu/passeig_sinera.pdf'>https://arenysdemar.cat/ARXIUS/arxius.net/esrpiu/passeig_sinera.pdf</a></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Camí d'accés al cementiri des de la població, que voreja el turó, delimitat amb dues rengleres de xiprers i barana d'obra, amb àmplies vistes sobre la població i el mar.<br /> </p> | 08006-70 | Camí de la Pietat | 41.5774694,2.5470605 | 462241 | 4602964 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92912-02dsc9348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92912-03dsc9350.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93184 | Clau de volta de la capella de sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XVI | <p>Clau de volta amb la figura de Sant Elm, protector dels mariners, amb un vaixell a la mà dreta. Es troba encastada a la paret de la casa del número 50 del carrer de la Torre. Segurament pertanyia a l'antiga capella que, sota l'advocació del sant, hi havia a la zona de l'actual església de Santa Maria d'Arenys.</p> | 08006-72 | Carrer de La Torre, núm. 50 | <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5815624,2.5472738 | 462261 | 4603418 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-01dsc0020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-02dsc0021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-03p1560345.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94|93 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 93206 | Casa del carrer del professor Castelló, núm. 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-16-18 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana principal. Aquesta última està configurada a partir de quatre eixos de composició vertical. A la planta baixa es defineixen per tres finestres i la porta d'accés a l'immoble, totes elles de llinda recta i amb un emmarcament d'un color diferent del de la resta de la façana. Pel que fa a les finestres, aquestes presenten persianes de llibret de fusta i estan protegides per reixes de ferro.<br /> <br /> Al primer pis, i situades de manera simètrica respecte de la planta baixa, hi ha quatre obertures més, també de llinda recta, amb persianes de llibret i el mateix emmarcament que aquelles del pis inferior. Totes s'obren a un balcó corregut que s'estén al llarg de tota la façana; amb barana de ferro forjat i tenen decoracions amb palmetes i altres motius vegetals.<br /> <br /> La façana queda rematada per una cornisa motllurada i quatre petites obertures rectangulars amb emmarcament que, tant per la banda superior com per la inferior, queden delimitades per una línia d'imposta horitzontal que recorre tota la façana.<br /> </p> | 08006-73 | carrer del professor Castelló, núm. 16-18 | 41.5831100,2.5493000 | 462431 | 4603589 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93206-02dsc0614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93206-03p1570198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93206-04p1570203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93207 | Casa del carrer del professor Castelló, núm. 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-20 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana principal. Aquesta última està configurada a partir de dos eixos de verticalitat. La planta baixa presenta, a la banda dreta, la porta principal, de llinda recta i amb un emmarcament molt senzill. Al costat se situa una finestra, també de llinda recta i amb el mateix marc que la porta. Està protegida per una reixa de ferro, i compta amb un frontó triangular senzill, sense cap mena d'ornamentació.<br /> <br /> Al primer pis i situades de manera simètrica respecte de la planta baixa hi ha dues obertures més: una finestra de llinda recta i un balcó amb barana de ferro, també, de llinda recta. A sobre de cadascuna de les dues obertures hi ha una obertura o respiralls per la cambra d'aire. Corona la façana una cornisa motllurada, on s'hi pot llegir l'any de construcció: 1910.<br /> <br /> El parament de la planta baixa presenta un acabat amb estuc, que imita carreus regulars disposats en filades i un sòcol. La resta de la façana principal està arrebossada i pintada.</p> | 08006-74 | Carrer del professor Castelló, núm. 20 | 41.5831400,2.5493900 | 462439 | 4603592 | 1910 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93207-02dsc0618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93207-03p1570204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93207-04p1570206.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93208 | Casa del carrer del professor Castelló, núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-22 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta última està configurada a partir de dos eixos de composició vertical. En planta baixa definits per la porta d'accés, de dues fulles amb formes modernistes ondulants i de tipus orgànic; i una finestra, al costat, amb reixa de ferro forjat. Ambdues de llinda recta.</p> <p>En el primer pis definits per un balcó corregut amb doble accés, sostingut per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro forjat i estan ornamentades amb formes ondulants. Ambdues obertures tenen marcs senzills i una llinda recta decorada amb línies sinuoses. A la segona planta, hi trobem dues obertures geminades.</p> <p>La façana està coronada per una cornisa amb una gran voladís motllurat, sostingut per quatre mènsules decorades amb motius vegetals i acabada amb un capcer curvilini</p> <p>El parament presenta un acabat amb estuc, que imita carreus regulars disposats en filades. Tots els pisos estan delimitats per franges horitzontals d'esgrafiats que dibuixen línies de tipus orgànic. Entre el primer i segon pis, a més, hi ha una línia d'imposta motllurada sobre una de les franges esgrafiades.<br /> </p> | 08006-75 | Carrer del professor Castelló, núm. 22 | 41.5831800,2.5494300 | 462442 | 4603597 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93208-01dsc0635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93208-02dsc0620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93208-03dsc0622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93208-04p1570210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93208-05p1570212.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93209 | Casa del carrer del professor Castelló, núm. 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-professor-castello-num-24 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa als quatre vents situada a la cantonada dels carrers de Sant Zenon i del professor Castelló. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. La façana principal, precedida per un petit pati, està configurada a partir de tres eixos de verticalitat. En la planta baixa definits per la porta principal d'accés, en l'eix central, i dues finestres laterals. La porta d'accés és amb arc escarser i les finestres són de llinda recta, decorades amb esgrafiats de motius florals i amb persianes de llibret.</p> <p>Al primer pis, hi ha un balcó corregut amb accés per tres obertures. El balcó té una base motllurada sostinguda per mènsules decorades. La barana és de ferro forjat, amb ornamentacions ondulants. Les obertures, amb persianes de llibret, presenten marcs senzills i llindes rectes amb esgrafiats amb motius florals.</p> <p>La segona planta té tres dobles obertures quadrades amb emmarcament, i cadascuna d'elles està dividida, al seu torn, en dues de més petites de llinda recta. En l'eix central entre la primera i segona planta, hi ha un plafó ceràmic que representa la Mare de Déu amb el nen Jesús als braços.</p> <p>Els dos pisos superiors estan separats visualment per franges d'esgrafiats amb flors ornamentals, i la planta baixa està delimitada per una franja de falsos carreus regulars amb acabat grumollós, com tota la resta del parament d'aquest pis.</p> <p>Coronen la façana diversos modillons que adornen la part inferior d'un muret amb motius vegetals de pedra calats i un element al centre a manera de frontó circular, acabat amb un arc rebaixat i amb un floró al capdamunt; on s'hi pot llegir la data esgrafiada de '1910'.<br /> <br /> La façana que dona al carrer de Sant Zenon està configurada a partir de tres eixos de composició vertical, i totes les seves finestres presenten el mateix tipus d'emmarcament i persianes de llibret.<br /> <br /> La finca està delimitada per un mur que, a la banda que dona al carrer del professor Castelló, presenta una reixa de ferro forjat que es combina amb pilars de secció quadrada amb un capitell motllurat.</p> | 08006-76 | Carrer del professor Castelló, núm. 24 | 41.5832100,2.5495700 | 462454 | 4603600 | 1910 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93209-02dsc0624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93209-03dsc0629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93209-04p1570217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93209-05p1570222.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93213 | Casa del carrer d'Avall, núm. 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-33 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Casa de cos entre mitgeres de plana rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana principal. Compositivament, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. A la planta baixa hi ha dues obertures d'arc carpanell: una d'elles constitueix l'accés a l'immoble, i l'altra forma part d'un local d'ús comercial. Una línia d'imposta motllurada ressegueix horitzontalment tota la planta baixa, coincidint amb els arcs de les portes i fent així la funció de llinda.<br /> <br /> Al primer pis, hi trobem un balcó corregut amb un doble accés. Aquest balcó, amb baranes de ferro forjat sense ornamentacions, presenta un revestiment de sota balcó. Es tracta d'un mosaic sostingut per bigues i realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada de forma quadrangular i decorades amb motius florals. Aquest revestiment està dividit en set fragments quadrangulars i cadascun d'ells, al seu torn, està format per nou rajoles: al centre, una rajola groga queda envoltada per altres vuit amb motius florals idèntics. Les obertures són de llinda recta amb un emmarcament decorat amb motius florals a la llinda i part alta dels brancals. Les persianes són de fusta de llibret.</p> <p>A la part central de l'últim pis de la façana principal hi ha una galeria formada per cinc petits arcs de mig punt, la qual queda emfatitzada i sostinguda per un ampit motllurat amb petits permòdols rectangulars.<br /> <br /> Coronen la façana una cornisa motllurada i una gran barbacana que deixa a la vista diverses bigues de fusta sostingudes per permòdols rectangulars que sobresurten de la façana. El mateix revestiment de ceràmica del balcó decora la part inferior del voladís de la barbacana, amb la repetició dels mateixos motius decoratius. Les teules de la teulada sobresurten lleugerament de la volada i són visibles a peu de carrer. Tot el parament de la façana és fet a base de carreus rectangulars buixardats disposats en filades.</p> | 08006-78 | Casa del carrer d'Avall, núm. 33 | 41.5784800,2.5495600 | 462450 | 4603075 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93213-01dsc8243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93213-02p1530962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93213-03p1530968.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93213-04p1530966.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93214 | Ca l'Estudiant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestudiant | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular situat al costat del mercat municipal. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Compositivament, la façana s'organitza a partir d'un doble eix de verticalitat definits per les obertures de cada planta. A la planta baixa, on s'ubica un local d'ús comercial, s'obre una gran obertura rectangular a la part central, i al seu costat una porta, també rectangular. En el primer pis, hi trobem un balcó corregut amb un doble accés i barana de ferro. La llosana està sostinguda per quatre mènsules decorades. Les persianes són de llibret. A la segona planta hi trobem dos balcons amb llosana sostinguda per dues mènsules decorades a cada balcó. Les baranes són de ferro i les persianes de llibret. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>Remata la façana un cornisa amb balustrada amb escut central curvilini. Al centre, esgrafiat, es pot llegir la data de 1913 i unes inicials, probablement del promotor de l'obra 'A.J'.<br /> <br /> A la planta baixa, el parament és arrebossat i pintat; pel que fa a la resta de pisos, aquests presenten un estucat tot imitant filades de carreus regulars. Una línia d'imposta separa el primer del segon pis.</p> | 08006-79 | Riera del Bisbe Pol, núm. 88 | 41.5813226,2.5499721 | 462486 | 4603390 | 1913 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93214-02p1570102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93214-03dsc0567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93214-04p1570112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93214-05p1570111.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93215 | Can Mollfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mollfulleda | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BORRELL ESCUDÉ, Mariola (2020). Bernardí Martorell i Puig, arquitecte (1877-1937). Tesi doctoral consultable a: <a href='https://www.tdx.cat/handle/10803/370/browse?value=Borrell+Escud%C3%A9%2C+Mariola&type=author&locale-attribute=es'>https://www.tdx.cat/handle/10803/370/browse?value=Borrell+Escud%C3%A9%2C+Mariola&type=author&locale-attribute=es</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que fa cantonada entre la Riera del Bisbe Pol i el carrer de la Font. En aquest punt, la riera canvia el seu nom per Riera del Pare Fita. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes; a excepció de la torre en la qual s'hi alça un altra planta. Aquesta torre està situada a la mateixa cantonada. La seva coberta és de pavelló. Al seu darrere, de menys amplada, és d'un aiguavés i a continuació, una planta baixa on s'obre l'eixida, ocupant tota la part posterior de la casa. A l'altra banda de la façana principal, damunt la secció rectangular, la coberta consta d'una teulada inclinada i l'altra plana emprada com a terrat, i al seu costat, una planta baixa amb la coberta plana també és utilitzada com a terrassa del primer pis de la casa.</p> <p>La façana principal, que dóna a la riera, s'estructura a nivell compositiu a partir de tres eixos de verticalitat simètrics, definits per les seves obertures. Aquesta simetria només es trenca en el cos de la torre i només en la seva part més alta. A planta baixa, els eixos de simetria estan definits per la porta central d'accés i sengles finestres reixades als costats. En el primer i segon pis per balcons, tres per planta, seguint els eixos de simetria. Baranes de ferro i llindes rectes a les obertures, amb emmarcament motllurat de pedra. A les golfes, les obertures són més petites, també de llinda recta.</p> <p>La façana posterior, compta amb una petita finestra al darrer pis i les portes d'accés a l'eixida, a la planta baixa. Pel que fa a la façana lateral interna, les obertures s'estructuren seguint l'eix compositiu de la façana principal; a l'altra lateral, dues obertures a la primera i tercera planta i una a la segona. En tots els casos descrits, les finestres, la porta d'accés i les portes dels balcons, presenten dos batents i la majoria, ja siguin en format barana o reixa, tenen un tancament de ferro forjat. A la terrassa, que s'obre a la façana principal, hi ha una balustrada.</p> <p>Les obertures de la planta baixa són totes d'arc escarser, a excepció de la de la planta baixa de la façana principal, que és d'arc a nivell. A la resta de pisos hi ha balcons amb o sense volada, i al darrer nivell, hi ha finestres. En aquest cas d'arc pla, però a la cantonada del darrer nivell, a la part on hi ha la torre, són d'arc de mig punt.</p> <p>El parament, a base de carreus regulars, està arrebossat i pintat d'un to beix. Els emmarcaments de les obertures, les línies d'imposta i les cadenes cantoneres, en canvi, tenen els carreus a la vista, i la part inferior de tot el perímetre té el sòcol pintat, contrastant amb la resta. A les zones on només s'alça planta baixa el parament imita filades de carreus. Corona l'edifici un ampli entaulament motllurat i a la part superior, on s'estén la coberta d'una inclinació, s'observa una doble filera de rajols.</p> <p> </p> | 08006-80 | Riera del Pare Fita, núm. 2 | 41.5824500,2.5488900 | 462397 | 4603516 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93215-01p1560682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93215-02dsc0195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93215-03dsc0196.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93215-04p1560687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93215-05p1560695.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bernadí Martorell Puig | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93216 | Pavelló Sert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-sert | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p>MARZÀ, Fernando i SUBIRÀ, Roger (2017). <em>Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic dels segles XIX i XX a Catalunya</em>. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>Edifici als quatre vents aixecat sobre un podi de pedra, de línies simples, rectes i funcionals. Consta de dos mòduls, separats per un corredor d'accés, amb distribuïdor i serveis. Està compost per cinc crugies, cadascuna coberta per una volta catalana que no se subjecta a les parets, sinó sobre jàsseres, i que augmenten l'amplitud de l'espai. Les aules donen a una terrassa orientada al sud que servia per donar classes a l'aire lliure i està protegida per una llosa de formigó, com l'ala d'un avió, pròpia del primer racionalisme. El parament és totalment llis i blanc, que contrasta amb el gris del podi i, sobretot, quan el cel és ben blau.</p> <p>Aquesta escola ha patit diversos canvis en tant que la seva funcionalitat al llarg del temps, així com part del seu aspecte original, amb modificacions interiors i exteriors que oculten la forma inicial.</p> | 08006-81 | Can Nadal, s/n | <p>Edifici projectat, l'any 1935, com a pavelló per a ús docent per encàrrec del Segell Proinfancia, una organització creada el 1933 durant la Segona República, que tenia com a objectiu recaptar diners per a la construcció i manteniment d'edificis dedicats a la prevenció de la tuberculosi. Es finançava amb els diners que es recollien de la venda de segells de Nadal.</p> <p>Fou construït com a annex de l'antic hospital per a nens amb tuberculosi Can Xifré, amb la finalitat que els nens ingressats poguessin continuar estudiant. Tenia capacitat per a una vuitantena d'estudiants, però mai va funcionar com a tal perquè va esclatar la Guerra Civil.</p> <p>Durant la dictadura es va utilitzar com a centre social de la Falange, i posteriorment com a habitatge del director del centre.</p> | 41.5833721,2.5452930 | 462097 | 4603620 | 1935-37 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93216-01dsc0513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93216-02dsc0509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93216-04dsc0510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93216-93216-03dsc05112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93216-05dsc0512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93216-06dsc0515.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Lluís Sert | Forma part de la primera fase d'un dels arquitectes catalans amb més projecció internacional en la conjuntura de l'avantguarda arquitectònica del grup GATPAC, Josep Lluís Sert.Actualment és la seu del Centre de Documentació i Estudis de Salvador Espriu, i està ocupat pels Serveis Socials de Base, de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||
| 93258 | Ca l'Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespriu | <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí (2018). <em>Les memòries del notari Espriu. Vida i records de Francesc Espriu i Torres.</em> Creat Edicions. Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa senyorial de tres cossos d'amplada, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, que pel que fa a la composició presenten dues parts: una primera que es mostra com una casa de cos, amb l'estructura pròpia d'una casa residencial i un mòdul annex, format per dos cossos amb vuit grans finestrals distribuïts en dues plantes. Les persianes són de llibret.</p> <p>El cos pertanyent a la casa té la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. En planta baixa hi trobem la porta d'accés, amb arc escarser i emmarcament de pedra. Al costat una finestra reixada. A dalt, damunt el portal, un balcó amb barana de ferro i damunt la finestra reixada, una petita finestra amb ampit sobresortint. Com a separació de la planta baixa i pis, una franja esgrafiada amb motius vegetals. El mòdul annex té la part de la coberta que dóna al carrer d'un aiguavés, mentre que la part posterior és de terrat pla o a la catalana. La part de la finca que dóna al carrer del Turó és un pati.</p> <p>El parament és amb arrebossat encoixinat buixardat. Una línia de cornisa fa de separació entre les plantes. La façana està coronada amb una petita cornisa.</p> | 08006-83 | Carrer del Bisbe Català, núm. 27 | <p>Aquesta casa la va fer construir el bisbe Jaume Català (1835-1899), que fou bisbe de Cadis i oncle-besavi de l'escriptor Salvador Espriu. Hi va acollir el Papa Benet XV, quan aquest encara era cardenal.</p> <p>Fou heretada per la família Espriu que la utilitzava com a segona residència per les seves estades a la vila d'Arenys. Està molt vinculada sentimentalment a Salvador Espriu i fou inspiració per a la seva obra. Per a Espriu, esdevé 'la casa dels morts que només jo recordo' i també és el símbol del seu esfondrament interior. </p> <p>El pati, situat al darrera de la casa, amb cinc arbres i un safareig fou mitificat com el jardí dels cinc arbres, un racó de refugi del poeta, de meditació i pau. En la ficció espriuana s'hi representa l'obra per a titelles <em>Primera història d'Esther</em>.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 41.5802100,2.5522400 | 462675 | 4603266 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93258-02dsc8818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93258-03p1540893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93258-04dsc8820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93258-05p1540894.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fou saquejada durant la Guerra Civil espanyola. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 93259 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-44 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, trobem la porta d'accés i una finestra reixada al seu costat. Ambdues de llinda recta. La porta està emmarcada en pedra amb la llinda decorada amb motius vegetals molt estilitzats. En el primer pis, trobem un balcó corregut amb doble accés. La llosana està sostinguda per quatre mènsules decorades amb estries. La barana és de ferro. Les finestres tenen persianes de llibret. A la segona planta, hi trobem dues finestres amb persianes de corda.</p> <p>La façana està coronada per una cornisa sostinguda per mènsules. Com a separació entre nivells hi trobem sanefes. El parament és llis, però amb un petit sòcol en la planta baixa.</p> | 08006-84 | Carrer del Bisbe Català, núm. 44 | 41.5802300,2.5526900 | 462712 | 4603268 | 1886 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93259-02dsc8845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93259-03dsc8847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93259-04p1540978.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93260 | Can Subiracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subiracs | <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa que fa cantonada entre els carrers de La Torre i de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla o a la catalana. La façana principal, que dona al carrer de La Torre, es configura a nivell compositiu a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, hi ha la porta d'entrada i una finestra amb guardapols arquejat, columnetes estriades i esgrafiat amb motius florals.</p> <p>Al primer pis, damunt la porta d'entrada, hi trobem una tribuna sostinguda per dues grans mènsules, que emmarquen, alhora, la porta de la planta baixa. La tribuna està formada per un basament massís decorat amb motllures estriades i ornamentació floral, que conté un medalló, en el qual hi ha gravat un anagrama amb les sigles «LG». Dels extrems del basament arrenquen dues columnes jòniques que sostenen un entaulament i un frontó, també en arc mixtilini decorat amb una diadema que repeteix, al timpà; els motius florals dels esgrafiats són en relleu. Al costat hi ha una finestra amb les mateixes característiques, guardapols arquejat, columnetes estriades però amb un ampit molt desenvolupat que és, al mateix temps, una jardinera de pedra.<br /> <br /> Com a coronació hi ha una cornisa amb balustrada als laterals, i en la part central el capcer curvilini, amb un medalló amb la data de la seva construcció “1921”.</p> | 08006-85 | Carrer de La Torre, núm. 14 | <p>Aquesta casa està situada en un carrer que és dels més antics de la població, el carrer de la Torre. Per les seves decoracions és un exemple de la prosperitat que en un cert moment tenia la població. </p> <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir les capelles; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5808913,2.5482930 | 462346 | 4603343 | 1921 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-01dsc9950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-02dsc9953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-03p1560338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-04p1560336.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els mosaics dels arrambadors de l'entrada i de l'interior són de la fàbrica Pujol i Bausis. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 93261 | Can Saurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sauri | <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa senyorial, de dos cossos i mig d'amplada, entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer d'Anselm Clavé. Al centre s'alça una llanterna visible des de la façana marítima.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta. A la planta baixa, l'eix central està definit per la porta d'accés, de llinda recta i doble batent. A cada costat hi ha sengles finestres reixades, amb persianes de corda. En el primer pis, es mostra un balcó corregut amb tres accessos, barana de ferro i llosana sostinguda per sis mènsules amb decoracions estriades. En aquesta planta, les persianes són de llibret.</p> <p>A la segona planta, hi trobem tres balcons individuals, amb barana de ferro i llosana sostinguda per dues mènsules de les mateixes característiques que les de la primera planta. Les persianes també són de llibret.</p> <p>La façana està coronada per una gran barbacana amb bigues de fusta sostingudes amb permòdols.</p> <p>El parament és arrebossat amb faixes horitzontals de banda a banda de la façana. Lleus motllures separen els diferents nivells amb una franja esgrafiada a sota amb motius florals.</p> | 08006-86 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 38 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5797200,2.5529200 | 462731 | 4603211 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93261-02dsc8454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93261-03dsc8456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93261-04dsc8457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93261-05p1540380.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pel cantó del passeig de mar disposa d'un jardí amb una tanca reixada, que és una de les poques que es conserven d'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 93262 | Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-38 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana o de terrat a la catalana. A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat que es defineixen per les obertures de cada planta: portal i finestra en planta baixa, balcó corregut en el primer pis, i doble finestra trigeminada a la segona planta.</p> <p>Destaca el balcó corregut del primer pis, amb barana de ferro i doble accés, amb les obertures emmotllurades, amb frontons semicirculars decorats amb relleus escultòrics de fulla d'acant. El parament, amb un sòcol a la planta baixa, és estucat amb franges horitzontals i dovellades damunt les obertures de la planta baixa. La façana està coronada amb una cornisa sostinguda amb tres permòdols.</p> | 08006-87 | Riera del Bisbe Pol, núm. 38 | 41.5801300,2.5508700 | 462561 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93262-01dsc0600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93262-02p1570176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93262-03p1570178.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93263 | Can Vidal Formentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-formenti | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En la planta baixa per la porta d'accés i la finestra reixada del costat. Ambdues de llinda recta. En el primer pis, hi trobem un balcó corregut amb doble accés, barana de ferro i llosana sostinguda per quatre mènsules. Les obertures també són de llinda recta i amb persianes de fusta de llibret.</p> <p>En el segon pis, hi trobem dos balcons individuals, amb les mateixes característiques que en el pis inferior: llosana sostinguda per dues mènsules a cada balcó, barana de ferro i persianes de llibret.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat d'ocre. Les obertures de les plantes superiors tenen un emmarcament amb un trencaaigües damunt la llinda, formada per una motllura decorada amb motius geomètrics i amb un coronament floral central. Una cornisa dentada i un tester curvilini amb medalló central on s'hi pot llegir l'any de la construcció: 1923, coronen l'edifici. Sota aquesta cornisa hi trobem els respiralls de la cambra d'aire, integrats en una franja ornamental de motius florals. Pels costats, sobresurt una pilastra imitant carreus.</p> | 08006-88 | Riera del Bisbe Pol, núm. 58 | 41.5806600,2.5505200 | 462532 | 4603317 | 1923 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-02dsc0598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-03dsc0596.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-04p1570172.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'arquitecte Cèsar Martinell dirigí, durant els anys 40 del segle passat, les reformes de l'interior de la casa, segons consta en la documentació conservada a l'Arxiu Municipal Fidel Fita. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 93264 | Can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-0 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, la porta d'accés, de doble batent i arc escarser, i una finestra reixada al lateral, també d'arc escarser. En el primer pis, per un balcó corregut de doble accés, amb barana de ferro. Les obertures són de llinda recta i tenen persianes de llibret. A la segona planta trobem dues finestres amb persianes de llibret i d'arc escarser.</p> <p>El parament no és llis, sinó esgrafiat amb franges horitzontals imitant carreus buixardats. Les obertures de la planta baixa tenen un recreixement a modus de trencaaigües, a la llinda i l'inici dels brancals. Als costat hi ha ceràmica decorativa. Les obertures del primer pis també tenen damunt la llinda una decoració triangular amb motius ceràmics centrals i esgrafiats florals als costats. Les finestres de la segona planta tenen un emmarcament recrescut al seu voltant. Sota l'ampit hi ha una petita franja de ceràmica ornamental i als extrems superiors del recreixement hi consten dues rosetes esgrafiades. </p> <p>Trobem dues franges a banda i banda, en el primer pis i sota la cornisa, de ceràmica decorativa; seguint el model ornamental de tota la façana. Tot plegat coronat per una cornisa i un capcer curvilini on es pot veure l'any de la construcció (1918).</p> | 08006-89 | Riera del Bisbe Pol, núm. 77 | 41.5813900,2.5492100 | 462423 | 4603398 | 1918 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-02dsc0552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-03p1570087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-04p1570085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-05p1570088.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93265 | Ca la Martinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martinassa | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La façana, a nivell compositiu, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures en cada planta. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra, al primer pis dos balcons independents i al segon un balcó corregut que agafa les dos obertures. Sota el ràfec hi ha dos respiralls que corresponen a la cambra d'aire.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta, estan emmarcades per una motllura llisa i decorades per sobre amb esgrafiats florals. Destaca la llinda de la porta que incorpora als angles dues mènsules decorades amb motius florals que fan el fals efecte de suport a la llinda. També destaquen els treballs de ferro de les baranes i la targeta damunt la porta d'accés.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, amb decoracions esgrafiades a base de garlandes, rocalles i florons. El coronament de la façana és una petita cornisa amb teules i un ràfec d'obra.</p> | 08006-90 | Riera del Pare Fita, núm. 13 | 41.5822200,2.5484100 | 462357 | 4603491 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93265-02dsc0530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93265-03p1570007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93265-04p1570006.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Probablement, es tracta d'una construcció de finals del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93266 | Teatre principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-principal | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Teatre municipal ubicat dins la trama urbana d'un carrer (de l'Església) format per cases de cós en el segle XVIII, al costat de l'actual Museu Municipal que era l'antic hospital.</p> <p>Es tracta d'un gran edifici de dues plantes amb una gran portalada d'estil neoclàssic emmarcada per dues columnes. La façana està coronada per un frontó triangular, amb un òcul central. Una cornisa motllurada, amb força voladís, separa horitzontalment la façana en dos trams.</p> | 08006-91 | Carrer de l'Església, núms. 45-47 | <p><span><span><span>El Teatre Principal es construeix a la casa d’en Beulaigua, quan, l’any 1828, el consistori la compra i que serviria per fer-hi totes les representacions i actes que s’organitzaven des de l’hospital de Sant Jaume per recollir fons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els obrers que hi van treballar ho van fer de franc, amb torns de quatre hores a la setmana. També es finançava amb l’aportació i donatius d’arenyencs. Fins i tot en Josep Xifré va fer una aportació de mil duros.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pertany a l'Ajuntament després de la cessió que en va fer la Societat Coral l'Esperança per facilitar la seva reforma.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.5818900,2.5480800 | 462329 | 4603454 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93266-01dsc9652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93266-02dsc9650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93266-03p1550842.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La darrera reforma del Teatre Principal d’Arenys de Mar es va reinaugurar el 7 de juliol de 2005, en el marc de les festes de Sant Zenon, prop de sis anys després d’haver tancat les portes per motius de seguretat. L’estrena d’aquest nou espai escènic municipal ha estat possible gràcies a la cessió de la Societat Coral l’Esperança a l’Ajuntament d’Arenys de Mar, que es va fer efectiva l’octubre de 2002.El teatre ha estat completament rehabilitat. Del vell equipament, pràcticament no en queda res. Per a la inauguració, es va posar damunt l’escenari l’obra “Un repente de comèdia”, un recosit de comèdies del dramaturg arenyenc Josep M. Arnau, que fa uns 150 anys ja es van representar en el mateix espai. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 93267 | Can Catarineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catarineu | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Torre d'estiueig als quatre vents de planta rectangular, amb jardí al davant delimitat per una tanca de ferro i pilars amb florons. Consta de planta baixa i dos pisos amb coberta plana o terrat a la catalana. Sobresurt, a l'angle sud-oest, una torratxa de secció quadrada amb coberta piramidal. Destaca a la primera planta una galeria en tribuna, amb arcades suportades per columnes dòriques i coronada per una balustrada que protegeix una terrassa. S'hi accedeix per una escalinata doble. És a dir, per cadascun dels dos costats.</p> | 08006-92 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 64 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5798841,2.5545935 | 462871 | 4603228 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93267-02p1540778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93267-03p1540547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93267-04p1540554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93267-05p1540559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93267-06p1540549.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa un temps tenia l'edifici de la caserna adossat a la façana de ponent. Per aquest motiu, es tracta d'una façana sense obertures ni ornamentació. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 93269 | Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XVIII | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'estructura a parir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'accés, amb arc escarser i una finestra amb reixa de ferro al costat. A la primera i segona plantes, per un balcó amb barana de ferro i una finestra de llinda recta. </p> <p>Destaca l'escut de pany austriacista, al portal d'entrada.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de groc clar.</p> | 08006-94 | Carrer de l'Església, núm. 16 | 41.5810000,2.5491600 | 462419 | 4603355 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-02dsc9725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-03dsc9727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-04p1550980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-05dsc9726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-06p1550982.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93271 | Palauet Stella Maris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palauet-stella-maris | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Palauet als quatre vents, d'estil neoclàssic i de planta quadrangular, situat al carrer de Pompeu Fabra, que forma part de la urbanització Vilaplana. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i s'aprofita com a terrassa, al centre però, té una teulada de dues vessants que cobreix la caixa d'escala.</p> <p>Pel que fa a la composició, les façanes s'estructuren simètricament de forma clàssica. La principal i la posterior a partir de tres eixos de verticalitat, i les laterals a partir de quatre. A la façana principal destaca el porxo de l'entrada, en l'eix central, suportat per quatre columnes i quatre pilars, d'estil jònic, amb la coberta plana que fa de terrassa, amb barana de balustrada. La porta d'entrada és d'arc de mig punt. En els eixos laterals, s'obren sengles finestres de llinda recta i persianes de llibret. Al primer pis, el balcó en l'eix central i dues balconades als eixos laterals, també amb balustres. Les tres obertures són de llinda recta, tenen trencaaigües motllurades i suportades per mènsules estriades i persianes de llibret. A la segona planta, les tres finestres són més petites. També tenen persianes de llibret.</p> <p>El parament a les plantes superiors és llis i arrebossat, només en sobresurten els emmarcaments de les obertures. Però a la planta baixa, en canvi, aquest emmarca el conjunt a partir d'un aparell encoixinat i dovelles a saltacavall. </p> <p>Corona l'edifici un ampli entaulament motllurat decorat amb una cornisa dentada on s'hi observen quatre gàrgoles, una a cadascuna de les cantonades de l'edifici, per on vessa l'aigua de la teulada.</p> | 08006-96 | Carrer de Pompeu Fabra, núm. 8 | 41.5873063,2.5460628 | 462164 | 4604057 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93271-01dsc0486.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93271-02p1560883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93271-03dsc0493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93271-04dsc0494.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93271-05p1560889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93271-06p1560899.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93272 | Can Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. El pis superior és una remunta moderna. La coberta és de teules àrabs a un vessant perquè la part posterior és una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El més destacable de la façana és una tribuna al primer pis, feta d'obra, amb quatre finestres, dues de grans a la part frontal i dues petites als laterals. Totes amb una petita barana de ferro i persianes enrotllables. A cada costat de la tribuna hi ha un balcó. De la planta baixa, en destaca el portal d'entrada, de punt rodó, amb un emmarcament motllurat al seu voltant. Igual que les finestres dels costats. Aquestes motllures que emmarquen les obertures, contrasten amb el parament arrebossat imitant carreus buixardats. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Ornamentalment, destaquen uns motius florals esgrafiats, situats a la tribuna.</span></span></span></span></span></p> | 08006-97 | Carrer d'Andreu Gurí, núm. 43 | 41.5792100,2.5490300 | 462407 | 4603156 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93272-02dsc0839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93272-03dsc0838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93272-04p1570252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93272-05p1570253.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93273 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-8 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada, de llinda recta i porta de fusta a dos batents; i una finestra amb reixa de ferro lateral. A la planta pis, destaca el balcó corregut suportat per quatre mènsules decorades amb motius vegetals i barana de ferro.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, però en destaca el coronament amb un tester profusament decorat, una balustrada i una cornisa motllurada suportada per cinc mènsules decorades. També destaquen els respiralls de la cambra d'aire i uns plafons circulars en planta baixa.</p> | 08006-98 | Carrer del Bisbe Català, núm. 8 (antic carrer de la Perera) | 41.5798500,2.5515600 | 462618 | 4603226 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-02dsc8782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-03p1540802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-04p1540803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93274 | Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-17 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa situada a la Plaça de Josep Maria Arnau, on conflueixen els carrers del Bisbe Català i la Baixada del Turó. És de planta trapezoïdal, amb façana principal a la plaça i façanes secundàries en els carrers referits. La façana posterior està adossada a una altra propietat.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla a la catalana. La façana principal s'obre al carrer del Bisbe Català i, a nivell compositiu, s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. Al central, la porta d'entrada a la planta baixa i un balcó a la planta pis. Els eixos laterals estan definits, en planta baixa, per sengles finestres amb reixa de ferro i finestres, més petites, a la planta pis. La façana, que s'obre a la plaça de Josep Maria Arnau, s'estructura en dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa una ampla porta de carruatge i una finestra al costat, amb reixa de ferro. A la planta pis, dos balcons amb baranes de ferro. Destaquen les obertures amb els escaires arrodonits i els trencaaigües de les finestres reixades.</p> <p>El parament és llis i arrebossat. El capcer arrodonit corona la façana de la plaça de Josep Maria Arnau.</p> | 08006-99 | Carrer del Bisbe Català, núm. 17 | 41.5800566,2.5517839 | 462636 | 4603249 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93274-02p1540841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93274-03p1540835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93274-04p1540845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93274-05dsc8799.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93274-06p1540843.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93283 | Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-34 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos, entre mitgeres. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, la porta d'entrada, de dos batents, i una finestra al costat, amb una magnífica reixa de ferro. A la primera planta, sobresurt un balcó corregut amb dos accessos, suportat per quatre mènsules, amb barana de ferro. A la segona planta hi trobem dos balcons de les mateixes característiques que el balcó corregut. En aquest cas, cada balcó es troba suportat per dues mènsules. Totes les obertures tenen els angles arrodonits, igual que les llosanes dels balcons. També tenen persianes de llibret. </p> | 08006-100 | Carrer del Bisbe Català, núm. 34 | 41.5801100,2.5523700 | 462686 | 4603255 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-02dsc8834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-03p1540916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-04p1540914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-05p1540915.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93285 | Antiga impremta Tatjé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-impremta-tatje | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>Cases bessones, de cos, planta rectangular i tres pisos (planta baixa més dos). Amb les cobertes a dues aigües de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal. </p> <p>Bessones perquè, pel que fa a la composició, les façanes s'estructuren amb el mateix sistema de dos eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. Tot i que la casa del número 39 ha estat reformada i ha patit modificacions a la planta baixa que han convertit el que era una finestra reixada amb entrada de vehicles. I, per tant, més ampla. La resta de la façana ha preservat les obertures originals.</p> <p>L'estructura original es defineix, en planta baixa, amb la porta d'entrada i la finestra reixada, al costat. El primer pis es defineix amb un balcó, a l'eix del portal, i una finestra al costat. La segona planta, amb dos finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Els arcs de totes les obertures són escarsers. Els ampits sobresurten de la façana amb una motllura suportada per dues mènsules.</p> | 08006-101 | Carrer d'Avall, núms. 37-39 | 41.5784700,2.5494700 | 462443 | 4603074 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-02dsc8251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-03dsc8246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-04dsc8248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-05p1530973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93285-06p1530974.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Havia estat l'antiga impremta Tatjé. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93288 | Casa del Carrer d'Avall, núm. 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-41 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos i mig, entre mitgeres, que constava originalment de planta baixa i dos pisos, però s'ha fet una remunta que queda endarrerida de la línia de façana. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, l'eix central ve determinat per la porta d'accés a un local de restauració. Al costat esquerre hi trobem la porta d'accés al pisos superiors, ja que ha patit una divisió horitzontal. Al costat dret hi trobem una finestra original amb reixa de ferro. En el primer pis, hi trobem un balcó central, amb barana de ferro i llosana suportada per dues mènsules. A cada costat hi ha una finestra amb ampit sobresortint suportat per dues mènsules. Aquest mateix esquema es repeteix a la segona planta.</p> <p>El parament de la planta baixa està format per carreus de pedra i, a les plantes superiors el parament és llis i arrebossat. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra motllurada. Entre pis i pis hi ha una motllura de separació.</p> | 08006-102 | Carrer d'Avall, núm. 41 | 41.5784300,2.5492800 | 462427 | 4603070 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93288-02dsc8251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93288-03dsc8252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93288-04p1530987.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93290 | Casa del Carrer d'Avall, núm. 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-45 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el pisos superiors, per sengles balcons correguts, amb dos accessos cadascun. Destaquen la reixa de la planta baixa i les baranes dels balcons. Especialment la del primer pis, on s'hi pot llegir l'any '1855' al centre. Aquests, estan suportats per quatre mènsules de terracota, que representen bustos femenins, al primer pis, i decoracions clàssiques al segon. Les obertures estan emmarcades amb estuc en forma d'arcada gòtica i les persianes de les finestres són de llibret.</p> <p>El parament és llis i arrebossat a excepció dels emmarcaments de les obertures i els extrems de la façana amb una franja de baix a dalt en forma estriada, que acaba amb una motllura que separa la segona planta de la cambra d'aire. Una cornisa volada corona la façana.</p> | 08006-103 | Carrer d'Avall, núm. 45 | 41.5785400,2.5489000 | 462395 | 4603082 | 1855 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-02dsc8307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-03p1540068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-04p1540069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-05p1540070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-06p1540071.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93294 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-69 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos i mig d'amplada, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de terrat pla a la catalana a la meitat que dóna al rial i de teules àrabs a la meitat posterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. A excepció de la planta baixa i el segon pis que en tenen tres. A la planta baixa amb la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades als costat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Als pisos superiors, per sengles balcons correguts, amb dos accessos cadascun. Al segon pis, cal afegir una finestra més a la dreta. Destaquen les reixes de la planta baixa i les baranes dels balcons. Els balcons estan suportats per quatre mènsules decorades. Les obertures són de llinda recta i estan emmarcades amb un recreixement llis. Les persianes de les finestres són de llibret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat imitant franges de carreus buixardats. A les separacions de cada pis, hi trobem una franja ornamentada amb motius geomètrics. Entre la segona planta i les golfes hi ha els respiralls de la cambra d'aire. El coronament, en forma de cornisa i balustrada, se suporta per permòdols ornamentals.</span></span></span></span></span></p> | 08006-104 | Rial de Sa Clavella, núm. 69 | 41.5810800,2.5472400 | 462259 | 4603365 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93294-02p1560305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93294-03p1560306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93294-04p1560311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93294-05p1560310.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93297 | Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bombi-0 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa senyorial entre mitgeres, situada a la via principal de la població, la riera, que en aquest tram pren el nom del Bisbe Pol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Aquests estan configurats en forma de tribuna abombada, rematats per un ràfec que segueix el mateix abombament de la façana. Que acaba amb una teulada pronunciada, de teules vidrades.</p> <p>Presenta un estil d'influència noucentista denominat de l'estraperlo, caracteritzat per l'ús del vidre, tant a l'interior com a l'exterior, que crea espais diàfans. A la façana, en destaca l'ornamentació amb columnes al segon pis i el gran finestral de la planta baixa, que amb el vidre de l'interior omple de llum la casa.</p> <p>El parament de la planta baixa i els laterals de les tribunes són de faixes horitzontals imitant carreus.</p> | 08006-105 | Riera del Bisbe Pol, núm. 68 | 41.5808300,2.5503200 | 462515 | 4603336 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93297-p1570158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93297-03p1570234.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interior de la planta baixa conserva la decoració original a base de motllures de guix en el sostre i a les parets. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93299 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-12 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Vidal és un edifici conegut també per la pastisseria Danés, que hi ha a la planta baixa i la seva magnífica decoració. A part de fer les tradicionals coquetes. Es tracta d'una casa, més aviat senyorial, entre mitgeres, ubicada a la via principal de la població: la riera, que en aquest tram pren el nom del Bisbe Pol.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos. Contrasta el programa ornamental de les plantes pisos, d'un estil eclèctic classicista, amb la pastisseria amb els plafons de fusteria exterior de caire modernista i les parets interiors de la botiga i, sobretot, el sostre pintat amb motius al·lusius a l'ofici de pastisser. Tres àngels o amorets porten pastissos i una ampolla de licor, amb un aire més aviat romàntic.</p> <p>Pel que fa a la composició dels pisos superiors de la façana, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, on presideix la simetria de les obertures: tres en cada planta. La diferència és que en el primer pis, les tres donen accés a un balcó corregut, mentre que al pis superior, les trobem amb balcons individuals. En destaquen les baranes de ferro i les llosanes sostingudes per mènsules decorades. Totes les obertures tenen un emmarcament en forma de pilars laterals que acaben amb un capitell d'estil corinti i una llinda recta. Les persianes són de llibret. Les tres obertures de la segona planta tenen un trencaaigües de protecció damunt la llinda, amb una fulla d'acant al centre.</p> <p>El parament és arrebossat amb franges horitzontals buixardades. En el tram que queda delimitat per les mènsules que sostenen els balcons de la segona planta, entre la llosana dels balcons i a la llinda de les finestres del primer pis, hi trobem franges ornamentals amb motius geomètrics. També hi trobem decoració sota la cornisa i entre els respiralls de la cambra d'aire. El coronament és una cornisa sortida i sostinguda per mènsules amb un medalló central, delimitat per fulles d'acant, on es pot llegir l'any de construcció de l'edifici: 1901.</p> | 08006-106 | Riera del Bisbe Pol, núm. 41 | <p>És la botiga més emblemàtica de la vila. Regentada inicialment per la família Carreras, l'any 1958 va ser adquirida per Joan Danés Torner, que l'any 1944 ja hi havia treballat com aprenent. Posteriorment ha estat dirigida pel seu fill, Josep Danés Pons.</p> | 41.5804200,2.5501400 | 462500 | 4603290 | 1901-1905 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-02dsc9758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-03p1560068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-04dsc9766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-05p1560070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93299-06p1560071.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Dotras i Manyà i Emili Lloret | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 93302 | Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-10 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. Al primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana arrodonida en els angles i suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. </span></span></span></span></span>Al segon pis, per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta, decorada en el primer pis amb una franja de motius geomètrics.</p> <p>El parament és llis i arrebossat en planta baixa i primer pis, i amb faixes horitzontals en la segona planta, i amb recreixement emmarcant les finestres. Entre la primera planta i la segona i entre la segona i la cambra d'aire hi ha dues franges, de costat a costat, amb motius ornamentals. La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per quatre mènsules i una balustrada; amb un cos central on s'hi llegeix l'any de construcció: 1887.</p> <p> </p> <p> </p> | 08006-107 | Riera del Pare Fita, núm. 10 | 41.5827400,2.5486400 | 462376 | 4603548 | 1887 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-01dsc0534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-02p1570029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-03dsc0538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-04p1570038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-05p1570040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93302-06p1570033.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93304 | Casa de la Riera Pare Fita, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-pare-fita-num-11 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. Al primer pis, per un balcó corregut amb barana de ferro i amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades. Al segon pis per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta, amb trencaaigües protector a les finestres de la primera planta, format per una composició amb una fulla d'acant central i línies ondulades al costat que acaben amb un quart de fulla d'acant als extrems.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament a la planta baixa és arrebossat imitant carreus buixardats. En els pisos superiors és de maó vist amb un esgrafiat centrat on es llegeixen les inicials del promotor M.C i l'any de construcció:1896</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per permòdols i una reixa de ferro.</span></span></span></span></span></p> | 08006-108 | Riera Pare Fita, núm. 11 | 41.5821900,2.5484600 | 462361 | 4603487 | 1896 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93304-01dsc0529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93304-02p1570014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93304-03p1570016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93304-04p1570017.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93305 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-4 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres situada a la principal via de la població, la riera, que en aquest tram pren el nom del Pare Fita. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana no segueix els cànons classicistes de simetria. En planta baixa hi trobem la porta d'entrada, a doble batent, i una finestra reixada al costat. Per sobre de qualsevol altre element, destaca la tribuna central de fusta, de la primera planta, coberta per una teulada de ceràmica vidrada. A la planta superior, s'hi obren dues finestres de llinda recta, amb esgrafiats florals.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus buixardats, amb recreixements a l'entorn de les obertures. Remata la façana un capcer de línies sinuoses barroquitzants que recorden el coronament d'esglésies i masies. Està decorat amb esgrafiats de motius florals.</p> <p> </p> | 08006-109 | Riera del Pare Fita, núm. 84 | 41.5846100,2.5471200 | 462251 | 4603757 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-01dsc0475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-02dsc0473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-03p1560856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93305-04p1560857.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93306 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-9 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Antic escorxador municipal de planta rectangular, amb una magnífica façana d'aire noucentista on predomina la simetria a la façana. La coberta és de teules àrabs, amb una doble vessant en el cos central, i a un vessant en els cossos laterals.</p> <p>Pel que fa a la composició, en l'eix central de la façana, hi ha la porta d'accés, de fusta, força ampla i de doble batent. A cada costat, sengles finestres. Les tres obertures tenen una mena de trencaaigües imitant dovelles a l'arcada i una part dels brancals.</p> <p>Per damunt hi trobem una triple obertura, amb la central més elevada, amb el mateix tipus de trencaaigües i persianes de llibret. Als costats hi ha dos òculs trepanats amb motius quadrifoliats. El capcer és de frontó rectilini amb l'escut municipal centrat.</p> <p>Entre la porta d'accés i la finestra trigeminada, es pot llegir: 'ESCORXADOR'.</p> | 08006-110 | Carrer de Pau Costa, núm. 8 | <p>Durant una època fou la seu del Club Tenis Taula d'Arenys de Mar.</p> | 41.5807498,2.5537768 | 462803 | 4603325 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-02dsc8934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-03dsc8932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-04dsc8935.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 93307 | Can Torrent de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-de-la-mina | <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres amb la façana principal al carrer de La Torre i façana posterior al carrer de Sant Ramon, on l'estil arquitectònic que es manifesta es coneix com de 'l'estarperlo'. En destaquen les obertures de mig punt, tant interiors com exteriors, amb predomini del vidre. Així com els elements ornamentals de les teules, rajoles i la forja, les mènsules i els esgrafiats.</p> <p>El conjunt mostra la influència del noucentisme tant amb tots aquests detalls ornamentals com amb la tendència de crear espais lluminosos i oberts.</p> | 08006-111 | Carrer de Sant Ramon, núm. 15 | 41.5817600,2.5474100 | 462273 | 4603440 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-02dsc3343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-03dsc3344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93307-04dsc3345.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 93308 | Tina del tenyidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-tenyidor | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, d'uns 150 m2, als quatre vents, situat al port d'Arenys. És de planta única i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener que segueix la part més allargada. La coberta finalitza amb un ràfec a les quatre façanes amb bigues de fusta. Els accessos es troben a les façanes de llevant i de ponent.</p> <p>Es distingeixen quatre elements diferenciats per les seves funcions. Destaca un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint. Als costats, hi ha dos receptacles que corresponen als dipòsits on es posaven les xarxes de cotó i on s'abocava el tint per procedir a la coloració. Els tres recipients, presenten a la part frontal inferior, dos accessos als fogons.</p> <p>Al darrera del cos principal es disposava la xemeneia. El tenyidor, pròpiament dit, queda cobert per una campana situada a tocar del sostre. L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.</p> | 08006-112 | Carretera del port, s/n | <p>Destinat a usos menestrals: és on es tenyien les xarxes dels pescadors.</p> | 41.5799613,2.5615901 | 463454 | 4603234 | 1960 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-02p1540753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-03p1540617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-04p1540627.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93308-05p1540630.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 93321 | Capella de la Mare de Déu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat-0 | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX-XX | <p>Capella del cementiri, d'estil neoromànic, de planta rectangular, coberta a dues aigües, i volta de canó. Té una sagristia a la part posterior. La façana amb atri adossat, presenta un campanar de cadireta. L'interior està presidit per una imatge de la Pietat i hi trobem la sepultura de diversos capellans i rectors d'Arenys.</p> <p>Un projecte de capella conservat a l'arxiu parroquial l'atribueix a Elies Rogent entre 1865 i 1867.</p> | 08006-122 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781516,2.5462773 | 462177 | 4603040 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-01p1550465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-02p1550464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-03dsc9279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-04dsc9287.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Elies Rogent (atribuït) | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 93322 | Hipogeu de la família Mundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mundet | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>ESQUINÀS, Natàlia (2010). Josep Llimona al Cementiri d’Arenys, dins revista <em>Salobre</em>, Arenys de Mar, desembre de 2010; pp. 2-6.</span></span></span></p> | XX | <p>Escultura de Josep Llimona que porta el nom de 'Record els morts' i considerada una obra cabdal de l'art funerari modernista. Llimona abandona la iconografia d'àngels d'altres panteons per mostrar una imatge d'estètica simbolista, amb una jove asseguda damunt un sepulcre amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap a la mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus.</p> <p>L'elegància de les línies i aquest aire evocador motivaren a l'escriptor Raimon Casellas a considerar-la 'l'expressió més alta, potser definitiva, d'un pensament llargament acariciat per un artista escultor'.</p> <p>És remarcable la placa de bronze, als peus del panteó, influenciada per l'escultor francès Auguste Rodin.</p> | 08006-123 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781486,2.5464772 | 462193 | 4603040 | 1901 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-01dsc9281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-02p1550344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-03p1550350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-04p1550347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-05p1550353.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 105|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||
| 93323 | Hipogeu de la família Majó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-majo | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX | <p>Escultura en pedra, obra de Josep Carcassó, que representa una creu de terme amb una noia asseguda, al peu, que sosté sobre la falda un ram de flors, cintes i un rosari. Té el cap girat i mira a terra, aquesta actitud juntament amb tot l'aire que del vestit, faldilles llargues amb plecs, l'hi dóna un caire romàntic i reservat. La creu, sostinguda damunt un capitell d'ornamentació vegetal, presenta, al mig, un crismó (monograma de Crist) format per les lletres X i P superposades. Es tracta d'una abreviació del terme grec que significa l'ungit.</p> <p>L'escultor era deixeble dels germans Vallmitjana i despuntà tant en l'art civil com en el religiós.</p> <p>En aquest hipogeu hi són enterrats els propietaris de l'antiga sala Mercè, primer cinema d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> | 08006-124 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5779830,2.5462103 | 462171 | 4603021 | 1881-1895 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93323-dsc93270.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Carcassó | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||
| 93324 | Hipogeu Massaguer i Campins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-massaguer-i-campins | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Hipogeu fet en marbre blanc i pedra nummulítica, obra de Josep Llimona, vers el 1922. Representa una dona asseguda sobre uns graons, recolzada al costat d'un sarcòfag amb forma de banyera.</p> <p>A diferència del panteó Mundet, realitzat pel mateix escultor, té un marcat aire noucentista, ateses les formes més rotundes de la figura femenina, els caients del vestit més realistes i l'expressió del rostre molt més serena.</p> | 08006-125 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta.</span></span></span></p> | 41.5782780,2.5461714 | 462168 | 4603054 | 1922 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-01p1550369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-02dsc9294.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-03dsc9296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-04p1550373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93324-05p1550376.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 106|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||
| 93325 | Hipogeu de la família Solà-Vinardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>L'hipogeu de la família Solà-Vinardell està presidit per un grup escultòric, realitzat per Venanci Vallmitjana, en marbre blanc i pedra nummulítica que representa una Pietat. La Mare de Déu, acollint en els seus braços el cos inert del seu fill. </p> <p>El conjunt, fet d'un únic bloc, mostra el millor art de Venanci Vallmitjana (1826-1919), renovador de l'escultura catalana del segle XIX. Es tracta d'una composició piramidal, amb un gran detall i realisme en l'anatomia del cos de Crist, el rostre de la Mare de Déu i els caients de la roba.</p> <p>Posteriorment s'afegí el templet, per protegir-lo de les inclemències del temps.</p> | 08006-126 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5779048,2.5462331 | 462172 | 4603012 | 1902-1905 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-02p1550287.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-03p1550288.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-04p1550289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-05p1550294.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Venanci Vallmitjana | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||
| 93326 | Hipogeu de Josep Arnau Presas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-josep-arnau-presas | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Conjunt escultòric en marbre blanc, obra de Venanci Vallmitjana, que representa la Santíssima Trinitat. Està feta a mida natural i la seva presència impressiona al visitant. La figura del Pare està representada per una imatge acollidora d'un home gran amb barba que al seu pit hi té un colom amb les ales esteses que representa l'Esperit Sant. El fill està repenjat en el pare, amb el cap de costat, i té, als seus peus, un angelet. Tot el grup s'aguanta en una massa pètria que fa la sensació d'uns núvols, element, el qual, fa que el conjunt no faci la sensació de pesat i puja la sensació de magnificència.</p> <p>Es tracta d'una peça de depurat realisme, inspirada en una terracota esmaltada feta pel mateix autor. Existeix una rèplica d'aquesta obra al cementiri del Poblenou (1917 ca).</p> | 08006-127 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5783512,2.5461245 | 462164 | 4603062 | 1907 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-02dsc9300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-03p1550387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93326-04p1550383.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Venanci Vallmitjana | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc