Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93327 | Panteó d'Iu Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-diu-bosch | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Mausoleu fet amb pedra de Montjuïc i marbre blanc, atribuït a Enric Sagnier (1917). Pren la forma d'una capella neogòtica, amb coberta a dues aigües i coronada per cinc pinacles, rematats amb una creu de quatre braços. De l'abundant decoració externa cal destacar-ne els àngels laterals, atribuïts a Eusebi Arnau, i la reixa de ferro forjat.</p> <p>A l'interior són remarcables la llosa de marbre al terra i els vitralls.</p> <p>L'arenyenc Iu Bosch (1856-1915) fou banquer a París i, d'entre altres empreses, impulsà la construcció d'una línia de ferrocarril al sud d'Espanya.</p> | 08006-128 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5780211,2.5464155 | 462188 | 4603025 | 1917 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-01p1550284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-02dsc9273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-03dsc9274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-04dsc9276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-05p1550329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-06p1550336.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Sagnier i Eusebi | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93328 | Panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-zenon-massuet-i-castane | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Mausoleu de pedra nummulítica en forma de capella d'estil neogòtic, ornamentada amb els elements més característics d'aquest estil, com els pinacles, les gàrgoles, culdellànties. Destaquen la reixa de ferro del portal d'accés i els capitells que el flanquegen, que representen l'alliberació de l'ànima del poder del dimoni.</p> <p>A l'interior, destaquen els vitralls amb les imatges de Sant Zenon i Santa Esperança, patrons dels esposos propietaris.</p> | 08006-129 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781195,2.5460681 | 462159 | 4603037 | 1919 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-01dsc9324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-02p1550453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-03dsc9322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-04p1550451.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 93329 | Panteó dels esposos Vinardell-Tarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dels-esposos-vinardell-tarre | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX | <p>Mausoleu fet amb pedra de Montjuïc, marbre blanc i marbre negre, fet per Antoni Rovira Rabassa, en forma de capella neobizantina. Destaca la decoració murària, especialment els pinacles de la façana, la porta d'accés i la reixa d'entrada, així com els frontons curvilinis laterals. Els vitralls de l'interior representen els patrons dels propietaris.</p> <p>Fou Ignàsia Tarré que li dedicà al seu marit Jaume Vinardell.</p> <p>Es tracta del mateix arquitecte que construí l'Asil Torrent.</p> | 08006-130 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5779479,2.5464262 | 462189 | 4603018 | 1887 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-01dsc9269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-02dsc9267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-03dsc9270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-04dsc9271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-05p1550311.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Rovira i Rabassa | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93330 | Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Hipogeu construït de pedra nummulítica per Cèsar Martinell i el Sant Crist, de bronze, fet per Frederic Marès. Es tracta del sepulcre del notari Carles de Fontcuberta, de llinatge noble, i de la seva esposa. L'autor, Cèsar Martinell, és més conegut per les construccions de cellers cooperatius. També realitzà intervencions a Arenys de Mar, com l'edifici del Calisay o els projectes de l'església de Santa Maria.</p> <p>El Crist, situat en el frontal de pedra, amb els braços estesos, però sense creu, està flanquejat per les lletres Alfa i Omega, principi i fi. És de bronze i és obra de l'escultor Frederic Marès, que també fou un important col·leccionista. Fruit d'aquesta afició es creà el Museu Marès a Barcelona i la fundació del Museu de la Punta d'Arenys de Mar.</p> | 08006-131 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5782268,2.5463491 | 462183 | 4603049 | 1934 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-02p1550390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-03p1550419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-04p1550393.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cèsar Martinell i Brunet i Frederic Marès | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93331 | Hipogeu de Bonaventura Aran i Vies i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-aran-i-vies-i-familia | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX | <p>Sepulcre d'autor desconegut fet de pedra i bronze. Representa un taüt inclinat, cobert amb un domàs i un crucifix. Es troba disposat en un monticle de pedres. Destaca el contrast entre la pedra i el bronze, el realisme dels brodats, la passamaneria i els plecs del domàs, així com el detallisme del sant Crist.</p> <p>Als peus del taüt, consten els noms dels propietaris que hi són enterrats.</p> | 08006-132 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5779359,2.5461848 | 462168 | 4603017 | 1886 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93331-p1550473.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 93345 | Hipogeu d'Andreu Lloveras i Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dandreu-lloveras-i-riera | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX | <p>Escultura feta en marbre i pedra, obra de Josep M. Barnadas que representa Crist ressuscitat, damunt una columna d'inspiració egípcia, desprenent-se de la mortalla i enarborant l'estendard del triomf de la vida sobre la mort. Destaquen les formes dinàmiques i la composició ascendent de l'obra.</p> <p>Andreu Lloveras i Riera (1831-1896) era un indià nascut a Palafrugell, però vinculat a Arenys, on va fer construir el balneari Lloveras, durant molts anys lloc de trobada de la classe benestant.</p> | 08006-133 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781506,2.5463638 | 462183 | 4603040 | 1896-1898 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93345-02p1550359.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93345-03p1550362.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep M. Barnadas | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93346 | Hipogeu de Joan Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-joan-roura | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX | <p>Obra de Josep Carcassó en marbre i pedra, un àngel s'aixeca damunt un pedestal monolític amb un colom i una creu sobre el pit. Les ales esteses, la mirada enlairada i la posició dels peus, indiquen que està a punt d'emprendre el vol. Al pedestal hi figura un medalló amb les inicials del propietari (Joan Roura) damunt dues palmes. </p> <p>El basament és fet de llosetes blanques i negres en marbre.</p> | 08006-134 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5780352,2.5460882 | 462161 | 4603028 | 1890 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93346-02p1550462.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Carcassó | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93347 | Hipogeu de la família d'Andreu Gurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-dandreu-guri | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Hipogeu dels germans Ventura, fet en marbre blanc i negre. Sobre un ampli basament rectangular, s'alça un pedestal amb la figura d'un àngel emparant dos infants, símbol de la Caritat. Un seguit de llànties flamejants encerclen el basament. Trobem a banda i banda dos sepulcres decoratius. El podi és decorat amb palmetes, cascalls i roselles, al·legories del descans etern.</p> <p>Andreu Guri i Sala (1825-1908) era un industrial taper i fou alcalde accidental d'Arenys de Mar durant l'epidèmia de còlera de l'any 1854 i intervingué en diverses obres de beneficència.</p> | 08006-135 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5783066,2.5463994 | 462187 | 4603058 | 1908 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-02p1550424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-03p1550428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93347-04p1550431.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germans Ventura | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93348 | Hipogeu dels pares del Bisbe Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-pares-del-bisbe-catala | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX | <p>Hipogeu d'autoria desconeguda fet amb pedra de Montjuïc. Jaume Català i Albosa (1835-1899), que fou bisbe de Cadis i de Barcelona, el dedicà als seus pares. S'aixeca en forma d'arcosoli, envoltat per un cadenat de ferro forjat. En el frontal de l'arcosoli, hi figura l'escut del prelat, al·lusiu al seu origen: un arbust sobre les ones, emblema d'Arenys de Mar, i els seus cognoms, les quatre barres pel cognom Català, i el sol ixent, pel cognom Albosa, derivat d'alba.</p> <p>A la tomba hi són enterrats els pares i dos dels germans de Salvador Espriu, familiars del bisbe.</p> | 08006-136 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5778526,2.5461110 | 462162 | 4603007 | 1895 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93348-02p1550469.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93348-03p1550471.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 93349 | Sepulcre d'Emilia de Rovira i Preses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-demilia-de-rovira-i-preses | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Sepulcre realitzat en traquita i marbre blanc que explica una història d'amor romàntica entre Rafael Martínez Ortiz i Emilia de Rovira. Quan Rafael era estudiant de medicina a Barcelona (1874-1881), es van enamorar. Acabats els estudis marxa a Cubà d'on era originari, amb el compromís de tornar per casar-se. Però els pares d'Emilia intercepten les cartes dels enamorats. Rafael, desesperançat per no rebre respostes, s'acaba casant a Cuba; però ella resta fidel al seu amor i mor jove, als 33 anys, de tuberculosi.</p> <p>Uns anys més tard, quan Rafael ja era ministre plenipotenciari de Cuba a París, passa per Arenys i s'assabenta de la veritat. Com a homenatge fa construir aquest sepulcre a París. Però els familiars de la noia es neguen a dipositar-hi les seves despulles i la tomba restà buida durant molts anys.</p> <p>Finalment, l'any 2000, per iniciativa d'alguns arenyencs, les restes mortals d'Emilia de Rovira descansen en el sepulcre encarregat pel seu amor cubà.</p> | 08006-137 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5784686,2.5463337 | 462181 | 4603075 | 1928 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93349-02dsc9307.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Marbrista Thoin (París) i Auguste Maillard | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93479 | Hipogeu de la família Camps-Ombrabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-camps-ombrabella | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Sepulcre en marbre i pedra, obra de Ventura Vieto, presidit per una figura femenina desconsolada, amb una corona de flors. Al peu de la tomba hi ha una làpida amb motius florals obra del rander arenyenc Marià Castells i Simon (1873-1931); un dels principals renovadors de la indústria i artesania de les puntes de boixet, durant el Modernisme.</p> | 08006-138 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5780101,2.5465040 | 462195 | 4603024 | 1918 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-02dsc0733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-03dsc0734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-04dsc0736.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93479-05dsc0735.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ventura Vieto | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93480 | Hipogeu de la família Mollfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Tomba en marbre blanc presidida per una creu rústica, sobre un monticle rocallós a manera de Calvari, amb heura, una àncora i un cor, símbols de la Fe, l'Esperança i la Caritat.</p> <p>Magí Mollfulleda (1855-1913), n'és un dels membres més destacats de la família i fundador de la destil·leria Calisay.</p> | 08006-139 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5780543,2.5464980 | 462195 | 4603029 | 1920 (ca) | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-02dsc0741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-03dsc0743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-04dsc0742.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Barrera | Arenys de mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93481 | Hipogeu de Bonaventura Roig i família Vallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-roig-i-familia-vallet | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Sepulcre en marbre blanc en forma de túmul medieval, situat sobre un cadafal i encerclat per quatre pilastres d'inspiració barroca unides per baranes de ferro forjat. Destaquen els relleus del marbre a les sanefes del sarcòfag i a les lletres gotitzants del cadafal.</p> | 08006-140 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5779878,2.5461667 | 462168 | 4603022 | 1918 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-02dsc0745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-03dsc0746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-04dsc0749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-05dsc0751.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germans Ventura | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93482 | Hipogeu de la família Córdoba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-cordoba | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Sepulcre en pedra nummulítica i marbre, voltat de pilars units amb baranes de ferro forjat. Representa una tomba amb un monòlit al darrera, decorat amb llànties i corones de flors. Al centre, destaca el bust d'una dona, de cabells llargs, amb un calze a la mà que representa la resurrecció a través de l'Eucaristia.</p> <p>El conjunt s'inspira amb l'estil de la Sezession vienesa i l'art decó. Destaca el bust de marbre, que sosté un calze, símbol de la Passió de Crist. L'autor, Joan Barrera (1872-1961), era arenyenc i bon dibuixant i marbrista.</p> <p>Hi està enterrada la il·lustradora Elvira Elias i Cornet.</p> <p> </p> | 08006-141 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5780833,2.5460856 | 462161 | 4603032 | 1920 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-02dsc0758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-03dsc0759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-04dsc0760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93482-05dsc0761.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Barrera | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93483 | Sepulcre de Joan Baptista i Cassà i Camús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-joan-baptista-i-cassa-i-camus | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX | <p>Sepulcre en pedra i marbre blanc, d'autoria desconeguda. Representa una urna funerària, coberta amb una tela, damunt un monticle piramidal de rocs. Al peu hi ha una làpida que posa: 'ARENYS DE MAR / AL PROTECTOR DE L'ENSENYANSA / JOAN Mª Bta CASSÀ Y CAMUS'.</p> <p>Joan Baptista Cassà i Camús (1807-1876) fou un industrial i polític arenyenc promotor de moltes causes benèfiques i llegà els diners per crear unes escoles d'ensenyament gratuït (Col·legi Cassà) per als nois d'Arenys.</p> | 08006-142 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5780161,2.5461634 | 462167 | 4603025 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93483-02dsc0752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93483-03dsc0754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93483-04dsc0755.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 93484 | Hipogeu de la família de Cabirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-de-cabirol | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Conjunt presidit per un templet cobert amb cúpula sostinguda per quatre pilars i coronada per una creu. S'alça damunt un monticle rocallós i aixopluga la imatge de la Mare de Déu del Pilar. El conjunt està delimitat amb pilastres unides amb un passamà de bronze. A part de la imatge, cal destacar els aplics en bronze dels pilars i les arcades del templet.</p> <p>Pertany a la família Cabirol, de cavallers i ciutadans honrats que tingueren la seva rellevància a la vila d'Arenys entre els segles XVII i XIX.</p> | 08006-143 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781175,2.5461962 | 462170 | 4603037 | 1907-1917 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-02dsc0767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-03dsc0765.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93484-04dsc0763.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | M. Roig | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93486 | Hipogeu de la família Vidal Formentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-vidal-formenti | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Sepulcre en marbre i pedra nummulíticaa, obra de Joan Barrera, pertanyent a la família Vidal Formentí, pastissers d'Arenys. Per aquest motiu el monòlit evoca els pinacles de la façana del mercat municipal, obra d'Ignasi Mas. Destaca la figura femenina de marbre, amb rostre de tristor, mig recolzada i amb un ram de flors a la mà dreta.</p> | 08006-145 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5782361,2.5464634 | 462192 | 4603050 | 1929 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-02dsc0775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-03dsc0776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93486-04dsc0779.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Barrera | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93487 | Panteó de la família Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-soler | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Panteó en forma de capella d'una única nau, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'obre l'entrada amb una porta reixada de doble batent, flanquejada per dues columnes amb capitell floral d'estil modernista: motius florals però amb arestes pronunciades. Presideix un arc de mig punt amb frontó ple, on hi figuren els noms dels propietaris i l'any de construcció (1902).</p> <p>L'interior és molt sobri, amb volta de canó i les tombes situades als laterals, amb una obertura a la façana posterior en forma de quadrifoli trepat.</p> <p> </p> | 08006-146 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781957,2.5460735 | 462159 | 4603045 | 1902 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-02dsc0782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-03dsc0784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-04dsc0787.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 93488 | Monument als caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-2 | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Aquest monument, fet de pedra nummulítica per Cèsar Martinell l'any 1944, estava dedicat en origen pels caiguts del bàndol vencedor a la Guerra Civil espanyola (1936-39) i es trobava situat al mig de la plaça de l'església. Però l'any 1991, es traslladà a l'emplaçament actual, a l'extrem nord del cementiri, i es dedicà a tots els caiguts a la guerra.</p> | 08006-147 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5788658,2.5462901 | 462178 | 4603120 | 1944 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93488-02dsc0790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93488-03dsc0789.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cèsar Martinell i Brunet | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 93489 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-8 | <p>GARRIGA RIERA, Joaquim (2004). L'edifici de Santa Maria d'Arenys; dins Pilar VELEZ (coord.) <em>L'esplendor de Santa Maria d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Pòrtic, pp. 16-17.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></p> | XVI | <p>Pica baptismal de forma octogonal feta en pedra de Girona. Procedeix de la primera església d'Arenys de Mar (segle XVI). Tal i com diu Joaquim Garriga (2004), la pica baptismal de l'església de Santa Maria d'Arenys és 'un objecte-document fundacional de pregones implicacions simbòliques [...]. esdevé un testimoni formidable de la celebració natalícia de l'Arenys mariner'. S'hi pot llegir, gravat als costats de la pica: 'SABASTIA DOY i MIQUEL RIERA SENDICHS A [N]Y 1575'. Són els noms dels síndics elegits l'11 de juliol de 1574.</p> | 08006-148 | Plaça de l'Església s/n | <p>No en sabem res d'aquesta primera església, que havia substituït la dedicació de Sant Elm per la de Santa Maria. Juntament amb la capella hi havia el cementiri. Es calcula que degué ocupar la part frontal de l'església actual, però es desconeix el lloc precís.</p> | 41.5804037,2.5495778 | 462453 | 4603288 | 1575 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-02p1560016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-03p1570685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93489-04p1570686.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El baptisteri, on hi ha ubicada la pica baptismal, es troba a l'entrada a mà dreta i està decorat amb unes pintures de Josep Obiols i Palau (1894-1967), que en va fer els esbossos, i executades per Francesc Vidal i Gomà, l'any 1967. | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 93570 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-8 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Edificació molt transformada amb el pas del temps, situada en un dels carrers més antics i a la cantonada amb el carrer d'en Goday, en un tram on el carrer d'Andreu Gurí, abans dit carrer d'Amunt, fa una curvatura.</p> <p>De l'antiga construcció només es conserven externament alguns elements arquitectònics de les finestres, com llindes de pedra, brancals o ampits. Aquests són els elements que es protegeixen al catàleg.</p> | 08006-150 | Carrer d'Andreu Gurí, núm. 8 | 41.5796000,2.5503400 | 462516 | 4603199 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93570-p1570244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93570-p1570243.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93571 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-16 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana perquè s'hi ha fet una remunta amb la façana enretirada de la línia de la façana del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En </span></span></span></span></span>els dos pisos superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó de llosana motllurada i barana de ferro i una finestra al costat. El portal d'entrada i la finestra del balcó del primer pis tenen els emmarcaments en pedra treballada. Les llindes de totes les obertures són rectes. La porta és de fusta amb doble batent.</p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una motllura de banda a banda fa de separació entre els diferents nivells. La façana està coronada per una barana de ferro que protegeix la terrassa de la remunta.</span></span></span></span></span></p> | 08006-151 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 16 | 41.5795800,2.5500400 | 462491 | 4603197 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-01dsc0828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-02dsc0827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-03p1570245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93571-04p1570247.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93572 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-26 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir d'un únic eix de verticalitat definit per les obertures. En planta baixa hi trobem l'entrada a la casa i un garatge per a vehicles. Es tracta d'una reforma moderna que ha descofigurat la composició originària de la casa. En canvi, aquesta es conserva en els pisos superiors. En el primer pis, s'observa un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro. L'accés està emmarcat amb brancals i llinda de pedra. Al costat, destaca una capella, d'arc de punt rodó, amb la imatge de la Mare de Déu. Està protegida per una porta de vidre. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el segon pis hi ha una finestra balconera, de llinda recta i persiana de cordill.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una petita motllura fa de separació de les diferents alçades. La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-152 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 26 | 41.5795500,2.5497200 | 462464 | 4603194 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93572-01p1540211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93572-02p1540212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93572-03p1540213.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93573 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-33 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de dos cossos d'amplada, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. El vessant que desaigua a la façana posterior de la casa s'ha reformat en part a la terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem una porta principal, més ampla, i una altra porta a l'eix esquerre. A l'altra banda, hi trobem dues finestres amb reixa de ferro. En el primer pis, els dos eixos centrals estan definits per un balcó corregut amb dos accessos i amb la barana de ferro. A banda i banda hi trobem dues finestres amb l'ampit motllurat que sobresurt de la línia de façana. En el segon pis, es repeteix l'esquema, però enlloc d'haver-hi un balcó corregut hi ha dos balcons individuals. A la planta de les golfes, hi trobem quatre obertures més petites. Totes les finestres i portes tenen la llinda recta. Les finestres disposen de persianes de llibret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, arrebossat i pintat. Les portes tenen un emmarcament en pedra i les finestres un recreixement pintat de blanc, per destacar-ho del groc de fons. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per cartel·les.</span></span></span></span></span></p> | 08006-153 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 33 | 41.5793300,2.5493900 | 462437 | 4603169 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93573-02dsc8375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93573-03dsc8373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93573-04dsc8374.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93574 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-35-37 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Cases entre mitgeres que consten de planta baixa, dos pisos i golfes. <span><span><span><span><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però el vessant que dona a la façana posterior s'ha reformat per convertir-ho en una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dos edificis amb una mateixa estructura constructiva i un únic programa decoratiu que li dona caràcter unitari. Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, les dues portes d'accés estan situades en els eixos dels extrems, una a l'esquerre i l'altra al dret. En els eixos centrals hi ha dues finestres amb les reixes de ferro. Aquesta simetria, efecte mirall, es trenca en els pisos superiors, on trobem dos balcons, amb barana de ferro, llosana motllurada i sostinguda per dues mènsules decorades. Al costat de cada balcó, hi ha una finestra, amb ampit sobresortint de la línia de façana. En el nivell de les golfes hi trobem quatre petites obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat en faixes horitzontals imitant carreus, amb un petit sòcol llis en planta baixa. Les obertures tenen un recreixement i entre alçades hi ha una motllura que va de banda a banda de la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La motllura està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-154 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37 | 41.5793000,2.5492600 | 462426 | 4603166 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-02dsc8370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-03dsc8371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-04dsc0833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-05p1570250.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93575 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-64 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Tot i que s'ha fet una remunta posterior amb la façana reculada en relació amb la façana del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó, amb barana de ferro i persiana de cordill. Al costat hi ha una petita finestra de llinda recta i ampit de pedra, motllurat i sobresortint de la façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, amb un petit sòcol, arrebossat i pintat de blanc. El portal d'accés i la finestra del balcó estan emmarcades amb pedra i són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada i al damunt una barana de ferro que fa de protecció de la terrassa.</span></span></span></span></span></p> | 08006-155 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 64 | 41.5791000,2.5480900 | 462328 | 4603144 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-01dsc8338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-02dsc8339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-03p1570254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93575-04p1570255.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93576 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-65 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Casa de cos entre mitgeres situada al final del passatge que comunica el carrer d'Avall amb el carrer d'Andreu Guri, abans carrer d'Amunt. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Conserva alguns elements originaris, però ha estat molt reformada i se li ha afegit una remunta alineada amb la façana.</p> <p>Els elements més destacables són la finestra amb balcó de la primera planta, de llinda recta i emmarcament de brancals de pedra i, sobretot, el portal d'entrada, d'arc escarser de pedra, igual que els brancals i el llindar. La porta és de fusta a doble batent amb escut de pany austriacista. Conserva dues pedres situades als costats en vertical que protegeixen les pedres dels brancals inferiors que tenen una decoració geomètrica en forma de doble espiral.</p> <p> </p> | 08006-156 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 65 | 41.5789900,2.5480500 | 462325 | 4603132 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-01p1540160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-02p1540161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-03dsc8358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-04p1540155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-05p1540159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93576-06p1540157.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93577 | Can Rosendo Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosendo-paleta | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos que fa cantonada amb el carrer de les MM. Escolàpies. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és mixta: la part frontal, que dona al carrer d'Andreu Guri, és de terrat pla a la catalana, i la part posterior és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, de la façana en destaca una tribuna, amb fusta i vidre, situada a la segona planta. La coberta d'aquesta tribuna és una terrassa amb barana de ferro, per l'estança de la tercera planta. A part de la tribuna, hi trobem un plafó ceràmic, que representa Sant Antoni de Pàdua, amb el nen Jesús en braços i un lliri a la mà. Està signat per Sunet.</span></span></span></span></span></p> | 08006-157 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 74 | 41.5790500,2.5477300 | 462298 | 4603139 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-02dsc0847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-03p1570257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-04p1570261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-05p1570260.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93578 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-24 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana arrodonida en els angles. La barana és de ferro. En el segon pis per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat, amb recreixement emmarcant les finestres. Una motllura separa les diferents alçades.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> La façana està coronada per un ràfec de fusta. Per sota hi ha una franja de rajoles amb motius geomètrics.</span></span></span></span></span></p> | 08006-158 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 24 | 41.5792600,2.5494900 | 462445 | 4603162 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-02p1540216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-03p1540217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-04p1540218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93578-05p1540219.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93579 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-39 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és mixta; a la part que dona a la façana principal és de terrat pla; al centre té un cos més, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel; i a la part posterior, és de teules i desaigua a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat, amb arcades de mig punt. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis per balcons, amb barana de ferro. Les obertures són de llinda recta. A la tercera planta o golfes, trobem dos grups de tres obertures, d'arc de punt rodó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una petita motllura separa les diferents alçades. La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-159 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 39 | 41.5792700,2.5491800 | 462419 | 4603163 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-02dsc8367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-03p1540185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-04p1540184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-05p1540181.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca un plafó ceràmic amb la representació de Sant Pere, i l'escut de pany austriacista de la porta d'entrada. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 93580 | Casa del carrer d'Avall, núm. 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-29 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la meitat septentrional, que dona al carrer, i de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, a la part posterior en relació a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A excepció de la planta baixa, on s'ha obert un accés independent per a les plantes superiors. En planta baixa, a més, hi ha una finestra, reixada, entre les dues portes. En el primer pis, els eixos de verticalitat estan definits per un balcó amb llosana suportada per dues grans mènsules decorades; i una finestra de llinda recta, emmarcada amb brancals i llinda de pedra. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis es repeteix el mateix esquema que en el pis inferior. Totes les obertures són de llinda recta, a excepció de la finestra reixada de la planta baixa, que és d'arc escarser. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa.</span></span></span></span></span></p> | 08006-160 | Carrer d'Avall, núm. 29 | 41.5785000,2.5496800 | 462460 | 4603077 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-02p1530960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-03p1530956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-04p1530958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-05p1530959.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93581 | Casa del carrer d'Avall, núm. 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-34 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i persianes de llibret, i una finestra al costat, també amb persianes de llibret. Sota la llosana, a sota balcó, hi ha rajola valenciana de la vela. En el segon pis es repeteix el mateix esquema compositiu. La porta d'accés i l'accés al balcó del primer pis, tenen un emmarcament de pedra. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada, motllurada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-161 | Carrer d'Avall, núm. 34 | 41.5786300,2.5490200 | 462405 | 4603092 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93581-02dsc0860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93581-03dsc0861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93581-04p1570265.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93582 | Casa del carrer d'Avall, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-36 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de dos cossos d'amplada. Consta de planta baixa i pis. Ha estat molt transformada i ha patit una remunta. L'element més destacable visible externament és el balcó.</p> <p> </p> | 08006-162 | Carrer d'Avall, núm. 36 | 41.5786500,2.5489300 | 462398 | 4603094 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93582-02dsc0858.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93583 | Casa del carrer d'Avall, núm. 67 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-67 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, que fa cantonada amb el carrer de Jaume Rosell. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures; a excepció de la segona planta, que es tracta d'una remunta posterior. Aquests eixos de verticalitat no són simètrics. En planta baixa venen definits per la porta d'entrada, ubicada en l'eix dret, i dues finestres reixades, al costat. En el primer pis sí que hi ha certa simetria; en l'eix central hi trobem un balcó, amb barana de ferro; en els eixos laterals dues finestres de llinda recta, amb els ampits que sobresurten una mica de la línia de façana i estan sostinguts per dues cartel·les. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el segon pis s'obren dues finestres modernes que trenquen el programa ornamental original. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és heterogeni: en planta baixa hi ha un sòcol fet de paredat escocès i un arrebossat de franges horitzontals imitant carreus. A la resta de la façana és un arrebossat llis. Les finestres de la primera planta tenen un lleuger recreixement, pintat de blanc, que les emmarca. La finestra de l'eix central de la planta baixa, està emmarcada amb un arc escarser que la unifica visualment amb el balcó de la primera planta.</span></span></span></span></span></p> | 08006-163 | Carrer d'Avall, núm. 67 | 41.5786200,2.5481900 | 462336 | 4603091 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93583-02dsc8329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93583-03dsc8328.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de llevant, on fa cantonada amb el carrer de Jaume Rosell, hi ha una mica de parterre, delimitat per una reixa de ferro. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 93584 | Casa del carrer d'Avall, núm. 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-69 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En la planta pis, per un balcó amb llosana arrodonida en els angles i barana de ferro, al costat per una finestra amb ampit sobresortit de la façana. Totes les obertures són de llinda recta. Destaca el portal d'entrada, amb llinda i brancals de pedra treballada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada i un capcer pla.</span></span></span></span></span></p> | 08006-164 | Carrer d'Avall, núm. 69 | 41.5786200,2.5481100 | 462330 | 4603091 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93584-02dsc0853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93584-03dsc0855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93584-04dsc0856.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93585 | Casa del carrer d'Avall, núm. 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-24 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el mateix carrer d'Avall i una part d'aquest carrer que s'eixampla formant la plaça de Francesc Flos i Calcat. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal; però s'ha obert una part per fer-hi una terrassa. La façana que dona al carrer d'Avall s'organitza, pel que fa a la composició, a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa ha sofert modificacions per adaptar-la a les necessitats d'un taller mecànic d'automòbils. A l'eix esquerre hi ha la porta que dóna accés a les plantes superiors. A les dues plantes superiors es repeteix el mateix esquema: una finestra amb ampit motllurat de pedra i llinda recta, a l'eix esquerre, i balcons amb barana de ferro i llosana motllurada, en els eixos central i dret. Aquesta façana està coronada per una cornisa motllurada i dentada.</p> <p>A la façana de la plaça de Francesc Flos i Calcat es repeteixen els esquemes, però aquest cop amb només dos eixos de verticalitat. En planta baixa, definits per una porta moderna i una finestra reixada al costat; i a les plantes superiors per balcons de la mateixa tipologia que a l'altra façana. En aquesta façana hi trobem una alçada més, just sota el carener, on s'obre una petita obertura rectangular. Tots els paraments són arrebossats i llisos.</p> | 08006-165 | Carrer d'Avall, núm. 24 | 41.5786200,2.5494100 | 462438 | 4603091 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93585-02dsc8274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93585-03p1530996.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93586 | Casa del carrer d'Avall, núm. 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-26 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, les obertures originàries han estat substituïdes per una porta ampla que pertanyia a un antic comerç i una porta d'accés a les plantes superiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En els pisos superiors, es repeteix el mateix esquema de finestra i balcó. La finestra és de llinda recta i ampit motllurat, sobresortint de la línia de façana i sostingut per dues cartel·les, amb persianes de llibret. Els balcons tenen la llosana sostinguda per dues mènsules i la barana de ferro. Les persianes dels accessos també són de llibret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat; una motllura separa les diferents alçades i el coronament és un ràfec sostingut per mènsules decorades amb motius geomètrics.</span></span></span></span></span></p> | 08006-166 | Carrer d'Avall, núm. 26 | 41.5785900,2.5492900 | 462428 | 4603087 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93586-02dsc8275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93586-03p1540008.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93587 | Cases del carrer d'Avall, núms. 47-51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-davall-nums-47-51 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Grup de tres cases de cos que mantenen una unitat en la construcció i en el programa ornamental. Consten de planta baixa i dos pisos. En els tres casos ens trobem amb remuntes endarrerides en relació a la línia de façana, deixant una terrassa davant la façana de la remunta.</p> <p>Les façanes de totes elles, s'organitzen, quant a la composició, a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En els dos pisos superiors, es repeteix el mateix esquema: una finestra petita i un balcó, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta i les persianes de llibret. Sota coberta hi ha la cambra d'aire i a la façana s'observen els respiralls corresponents. La única casa de les tres que ha patit modificacions, en aquesta estructura, és la del número 51, on s'ha obert, en planta baixa, un garatge per guardar-hi el vehicle, amb una gran porta d'accés, que ha substituït la finestra reixada.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat, cada casa d'un color diferent. Corona la façana una cornisa volada.</p> | 08006-167 | Carrer d'Avall, núms. 47-51 | 41.5785700,2.5487800 | 462385 | 4603085 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93587-02dsc8311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93587-03dsc8310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93587-04dsc8312.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93599 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-7 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és mixta: la part que dóna a la façana principal és de terrat pla a la catalana. Fa de mitgera en la seva façana de ponent, però per llevant dona a la plaça de J. M. Arnau, amb un petit cos trapezoïdal d'una única planta.</p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. La planta baixa acull un establiment comercial i en continuïtat cap a la plaça J.M Arnau amb el cos annex. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el primer pis, hi trobem un balcó corregut amb doble accés, amb la barana de ferro. En el segon, hi trobem un balcó i una finestra al costat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat, amb recreixement emmarcant les finestres. Una motllura de banda a banda separa les diferents alçades. La façana està coronada per una cornisa volada i una balustrada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El cos annex és d'una única planta i la coberta és de terrat pla a la catalana. Una balustrada fa de barana d'aquesta terrassa.</span></span></span></span></span></p> | 08006-168 | Carrer del Bisbe Català, núm. 7 | 41.5799600,2.5514800 | 462611 | 4603238 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93599-02p1540816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93599-03dsc8790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93599-04p1540821.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta de la casa on visqué el dramaturg Josep Maria Arnau i Pascual (1831-1913), tal i com indica la placa que es pot llegir. Per aquest motiu, la placeta que formen la conjunció del carrer del Bisbe Català i la Baixada del Turó, porta el seu nom. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 93600 | Can Palomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomer | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat en planta baixa i només un en els pisos superiors. Aquests eixos estan definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. La porta és de llinda recta en pedra, igual que els brancals. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el primer pis s'obre un balcó amb barana de ferro. La finestra també està emmarcada amb brancals i llinda de pedra. A la segona planta, hi ha una finestra balconera emmarcada en pedra, però amb uns dibuixos geomètrics aconseguits amb el tractament de l'arrebossat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és principalment arrebossat i llis, a excepció d'una àmplia franja que abasta la primera planta i bona part de la segona, on es deixa el parament de paredat vist. L'arrebossat també dibuixa els emmarcaments de les obertures, en forma dentada, a excepció de la finestra de la segona planta que fa formes irregulars, però rectilínies.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08006-169 | Carrer del Bisbe Català, núm. 14 | 41.5799100,2.5517500 | 462634 | 4603233 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93600-02p1540848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93600-03p1540852.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha estat reformada modernament. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 93601 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-22 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. S'ha fet una remunta amb la façana enretirada, deixant un espai per a una petita terrassa. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En els pisos superiors es repeteix un mateix esquema compositiu: un balcó amb barana de ferro i una finestra, al costat, amb l'ampit, de pedra motllurada, sobresortint de la línia de façana. Les finestres tenen persianes de llibret i estan emmarcades amb brancals i llinda recta de pedra. Destaca la llosana del balcó de la primera planta perquè està suportada per dues mènsules.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>i amb recreixement emmarcant les finestres. Una motllura de banda banda separa les diferents alçades o pisos. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una barana protectora de la terrassa superior.</span></span></span></span></span></p> | 08006-170 | Carrer del Bisbe Català, núm. 22 | 41.5800000,2.5520000 | 462655 | 4603243 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93601-02dsc8807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93601-03dsc8808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93601-04p1540870.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93602 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-32 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva l'estructura original sense transformacions. En planta baixa hi trobem el portal d'entrada, amb la porta de fusta de doble batent; i una finestra amb reixa de ferro, al costat. El portal és de llinda recta i de pedra, igual que els brancals. Damunt el portal, en la planta pis, hi trobem un balco, amb barana de ferro i sota llosana amb rajola València del tipus de la vela. L'obertura també té un emmarcament de brancals i llinda de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa de teules que recull les aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p> | 08006-171 | Carrer del Bisbe Català, núm. 32 | 41.5801600,2.5523100 | 462681 | 4603260 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-02dsc8822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-03dsc8823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-04p1540910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-05p1540906.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93603 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-36 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada, de fusta i de doble batent, i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb barana de ferro i llosana arrodonida en els angles i al costat per una finestra. En el segon pis per dues finestres. Totes les obertures són de llinda recta. La del primer pis té l'ampit sobresortit de la façana i un trencaaigües recte. També té aquest trencaaigües la finestra de la planta baixa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, arrebossat i pintat de groc ocre. Al voltant de les obertures hi ha un emmarcament pintat de blanc per ressaltar del fons. Entre els diferents nivells hi ha una motllura de banda a banda de la façana, que està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-172 | Carrer del Bisbe Català, núm. 36 | 41.5801400,2.5524400 | 462691 | 4603258 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93603-02p1540920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93603-03p1540923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93603-04p1540921.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93604 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-46 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, tot i que ha sofert alguna remunta enretirada de la línia de façana. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal; però enfront la primera remunta hi ha una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>primer pis, per un balcó amb llosana sostinguda per dues mènsules i barana de ferro, i una finestra al costat. Les dues obertures tenen emmarcament amb brancals i llindes de pedra treballada. La finestra, a més, té un ampit sobresortint de la façana, sostingut per dues cartel·les. En el segon pis, per una finestra balconera i una altra més petita al costat. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una barana de ferro que protegeix la terrassa de la remunta.</span></span></span></span></span></p> | 08006-173 | Carrer del Bisbe Català, núm. 46 | 41.5802300,2.5527700 | 462719 | 4603268 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93604-02dsc8852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93604-03p1540982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93604-04p1540986.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93604-05p1540984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93604-06p1540990.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93605 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-52 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb barana de ferro; i una finestra al costat. En el segon pis per un balcó més petit que el de sota i una altra finestra al costat. A excepció de la finestra de la planta baixa, la resta d'obertures tenen un emmarcament de brancals, llindes o ampits de pedra treballada. Totes amb la llinda recta, a excepció del portal d'entrada que és d'arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada amb una cornisa motllurada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-174 | Carrer del Bisbe Català, núm. 52 | 41.5803300,2.5529900 | 462737 | 4603279 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93605-02dsc8866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93605-03dsc8867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93605-04p1550038.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93606 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-4 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures, a excepció de la planta baixa, on s'hi ha obert un accés per a vehicles. En el primer pis, hi ha un balcó corregut amb doble accés, amb llosana motllurada i barana de ferro. En el segon pis està definit per dos balcons, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat amb franges horitzontals. La façana està coronada per una cornisa volada on es recullen les aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p> | 08006-175 | Carrer del Bisbe Català, núm. 4 | 41.5798400,2.5514500 | 462609 | 4603225 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93606-02dsc8783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93606-03p1540795.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha estat reformada modernament, mantenint la composició de les plantes superiors, però no a la planta baixa on només hi veiem una entrada de garatge, compartimentada amb una porta lateral integrada. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 93607 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-10 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal; però amb una terrassa a la part frontal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per dues portes: una que dona accés als pisos superiors i la que dona accés a un comerç.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb barana de ferro i les persianes de llibret. En el segon pis per dos balcons. Té un petit cos annex de planta baixa i pis, que s'integra a la resta per l'ornamentació pintada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat i pintat de color groguenc. La planta baixa imita carreus buixardats i la resta d'alçades és llis; amb línies de color </span></span></span></span></span>bordeus <span><span><span><span><span>resseguint les obertures, amb franges que uneixen els balcons de la segona planta i franges verticals, en els laterals de la façana. La façana està coronada per un ràfec de fusta pintat amb el mateix tipus de decoracions, però amb motius florals i geomètrics. Tot plegat dóna una composició sencilla, unitaria i clàssica, molt delicada i sense estridències.</span></span></span></span></span></p> | 08006-176 | Carrer del Bisbe Català, núm. 10 | 41.5798900,2.5516200 | 462623 | 4603231 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93607-02dsc8792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93607-03dsc8793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93607-04p1540831.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93608 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-20 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En els pisos superiors repeteix un mateix esquema compositiu: un balcó, amb barana de ferro, en un dels eixos i una finestra, al costat. De les finestres destaquen els ampits, que sobresurten de la façana. A la planta baixa, tant el portal com la finestra tenen emmarcament de brancals i llindes amb pedra treballada. Totes les llindes són rectes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ha estat restaurada modernament mantenint el programa inicial; amb un arrebossat llis de color groc sorrenc amb emmarcament a les obertures de les plantes superiors pintat de blanc, que contrasta amb el fons sorrenc. L</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>a façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-177 | Carrer del Bisbe Català, núm. 20 | 41.5799900,2.5519300 | 462649 | 4603242 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93608-02dsc8805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93608-03p1540860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93608-04dsc8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93608-05p1540862.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93609 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-23 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis, tot i que ha sofert una remunta, amb la façana enretirada de la línia de carrer. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, amb un espai de terrassa plana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i una finestra al costat. Totes les llindes són rectes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. La façana està coronada per una cornisa volada i una balustrada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-178 | Carrer del Bisbe Català, núm. 23 | 41.5801300,2.5521000 | 462663 | 4603257 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93609-02p1540881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93609-03dsc8811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93609-04dsc8812.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 93610 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-25 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és mixta: té una terrassa plana a la part frontal i és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, en una remunta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i una finestra, al costat, amb l'ampit sortint. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat imitant carreus</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>. La façana està coronada per una cornisa volada i un capcer recte.</span></span></span></span></span></p> | 08006-179 | Carrer del Bisbe Català, núm. 25 | 41.5801500,2.5521600 | 462668 | 4603259 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93610-02dsc8814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93610-03p1540891.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 162,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc