Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37887 | Portalada Residència Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-residencia-sant-marti | XX | Portalada amb closa que delimita l'espai de la residència Sant Martí. Construcció de maons arrebossada i pintada amb arcada de mig punt amb els laterals volats i acabament amb teules àrabs fent una doble filera i carener longitudinal. Petita cornisa dentada feta de maons vistos resegueix l'arcada i segueix el mur de la closa. La porta és de ferro de dues fulles i està emmarcada resseguint la forma de l'arc reordant el portals rodons de les masies. | 08007-202 | Carrer de les Flors, 1 | 41.6097100,2.5396300 | 461641 | 4606547 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37887-foto-08007-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37889 | Can Victoriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-victoriano | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.52. | XIX | Mas de planta rectangular molt transformat, sobretot les finestres i obertures que són de factura moderna i no conserven ampits o muntants de pedra treballada. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té un cos annex a l'esquerra de planta baixa i pis. Al davant, on abans hi havia terres de conreu, s'hi ha construït un polígon industrial, quedant la casa elevada. | 08007-204 | Al costat del polígon industrial del Torrent d'e Puig. | El topònim té l'origen en el nom de pila del seu propietari en el segle XIX, Victoriano Fornaguera. En els anys vuitanta del segle XX, a les hortes del davant de la masia, s'hi cultivaren les primeres plantes ornamentals. | 41.6031100,2.5395000 | 461626 | 4605814 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37889-foto-08007-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||
| 37890 | Avinguda de plàtans de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-platans-de-can-jalpi | XX | Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada als camins d'accés al castell Jalpí. Es tracta d'una plantació ornamental a banda i banda dels marges dels dos camins d'entrada a la finca de can Jalpí, amb 156 peus al camí d'entrada pel sud i de 78 peus a l'entrada nord. Aquestes avingudes són observables des de la carretera d'entrada al poble i amb el temps ha esdevingut una icona del municipi. | 08007-205 | Parc de Can Jalpí | S'estima que majoritàriament van ser plantats al voltant del 1900. El plàtan (Platanus x hispànica) és un híbrid entre Platanus orientalis i Platanus occidentalis i s'ha usat com a ornamental i en explotacions fusteres. | 41.5968300,2.5408400 | 461734 | 4605116 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37890-foto-08007-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37891 | Roure de Guernica o de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-guernica-o-de-can-jalpi | Anònim (1986). El roure de Can Jalpí. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 19. Bolòs, O. i Vigo, J. (1990). Flora dels Països Catalans. Volum II. Ed. Barcino. | XX | Roure pènol (Quercus robur subsp. robur) situat a la plaça de Guernica, al costat de l'era, just a l'extrem superior de l'avinguda dels plàtans de can Jalpí. Està ubicat en l'interior d'una tanca metàl·lica en la que es pot llegir 'Guernicako Arbola, Ceceilla 1900'. El tronc principal es ramifica a uns 2,5 m en nombroses branques que, a la vegada, es van subdividint formant una capçada força gran i densa. Aquest exemplar està declarat arbres d'interès Comarcal i Local pel Decret 47/1988. Té unes dimensions de 1,95 m de perímetre i un diàmetre (a 1,2 m) de 0,62 m. | 08007-206 | Plaça de Guernica | Existeix la creença popular que a l'any 1900 un avantpassat de la família Jalpí va fer arribar de Guernica (poble natal de la seva dona), un esqueix del roure de Guernica en agraïment a la seva muller pel naixement del seu fill i futur hereu. | 41.5977600,2.5403400 | 461693 | 4605220 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37891-foto-08007-206-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El roure pènol, de forma natural, a Catalunya només apareix a la Vall d'Aran, a la Garrotxa, al Ripollès, a l'Empordà i la Selva, i és una espècie poc comuna. Es diferencia dels altres roures perquè les fulles tenen un pecíol molt curt, tenen una mena d'orelletes a la base i les glans tenen un peduncle força llarg. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||
| 37892 | Eucaliptus de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-jalpi | XIX | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat als marges de l'extrem sud-est dels jardins de can Jalpí. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Té un perímetre de 5,18 m, un diàmetre de 1,65 m i una alçada que supera els 25 m. | 08007-207 | Parc de Can Jalpí | 41.5977600,2.5405900 | 461714 | 4605219 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37892-foto-08007-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37895 | Passeig de plàtans de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-de-la-riera | XIX | Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada al llarg de la riera d'Arenys de Munt. Plantats a la zona de la rambla de l'Eixample, la rambla de Francesc Macià i la rambla de Sant Martí, unint les rieres d'Arenys de Mar i la de Sobirans. Es té constància d'aquest passeig arbrat des dels s. XV-XVI, malgrat que els arbres actuals són, evidentment, més moderns. En llur origen, a banda de ser plantats per motius ornamentals, també es devien plantar per tenir funcions de protecció dels marges de la riera i de control de les revingudes. Aquest passeig és un element identificatiu del municipi d'Arenys de Munt que crea un espai ombrívol i fresc molt agradable a l'estiu. | 08007-210 | Riera d'Arenys de Munt | 41.6089400,2.5406800 | 461728 | 4606461 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37895-foto-08007-210-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Plantats l'any 1888. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37898 | Palmera de ventall de can Zariquiei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-ventall-de-can-zariquiei | XX | Palmera de ventall (Washingtonia filifera) situada al pati de can Zariquiei, que té un tronc esvelt, relativament ample a la base i es va aprimant fins la capçalera, on neixen totes les fulles. Les fulles són palmades i profundament dividides (en forma de ventall), i té espines grogues al pecíol. Destaca per la seva alçada ja que sobrepassa l'edifici. El tronc té un perímetre de 1,20 m i un diàmetre de 0,30 m | 08007-213 | Can Zariquiei - Carretera d'Arenys a Sant Celoni (C-61) Km. 3 | 41.5993000,2.5439500 | 461995 | 4605389 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37898-foto-08007-213-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37899 | Pi pinyer de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-ca-lamar-de-la-torre | XX | Pi pinyer (Pinus pinea) situat als boscos de la finca de ca l'Amar de la Torre, concretament en un corriol que neix prop de la mina de la casa (al nord de la casa, a l'altra banda del camí d'accés a la casa), a uns 200 metres de la mina. Es troba en una massa boscosa que havia estat explotada forestalment i on hi ha barreja de pi pinyer i arboços amb alzines i alzines sureres.Té unes dimensions de 2,21 m de perímetre i de 0,71 m de diàmetre. | 08007-214 | Ca l'Amar de la Torre | 41.6028200,2.5466900 | 462225 | 4605779 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37899-foto-08007-214-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37900 | Alzina surera de ca l'Amar de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-ca-lamar-de-la-torre | XIX-XX | Alzina surera de ca l'Amar de la Torre (Quercus suber) situada als boscos de la finca de ca l'Amar de la Torre, concretament en un corriol que neix prop de la mina de la casa (al nord de la casa, a l'altra banda del camí d'accés a la casa), a uns 200 metres de la mina. Es troba en una massa boscosa que havia estat explotada forestalment i on hi ha barreja de pi pinyer i arboços amb alzines i alzines sureres. Té unes dimensions de 1,96 m de perímetre i de 0,63 m de diàmetre. | 08007-215 | Ca l'Amar de la Torre | 41.6025600,2.5464700 | 462207 | 4605750 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37900-foto-08007-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37900-foto-08007-215-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Recentment se li ha extret el suro (igual que a la resta de sureres d'aquesta finca), de manera que si sumem el gruix del suro (uns 6 cm de mitjana en el propi arbre), el diàmetre de l'arbre seria d'uns 0,75 m i un perímetre d'uns 2,35 m. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37901 | Garrofer de can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-can-sala-de-dalt | XIX-XX | Garrofer (Ceratonia siliqua) situat als jardins de can Sala de Dalt, just entre el camí d'accés a la finca i la bassa. Està format per dos troncs principals, separats a nivell de terra, que creixen ajaguts a terra i posteriorment giren cap amunt, subdividint-se successives vegades i formant una única capçada. | 08007-216 | Can Sala de Dalt | 41.6023900,2.5479700 | 462332 | 4605730 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37901-foto-08007-216-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Com que està situat dins d'una finca privada, no s'hi ha pogut accedir i només s'ha pogut observar de lluny. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37903 | Cedre de l'Atlas de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-latlas-de-can-boter | Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica) plantat als jardins de can Boter, a la banda sud-est, just a tocar del rial de ca l'Amar i al davant dels camps de conreu. Tot i no tenir unes grans dimensions (2,51 m de perímetre i 0,80 m de diàmetre), el cedre de l'atlas és una espècie de creixement molt lent i, per tant, aquest individu té una edat molt considerable. El cedre de l'atlas és una espècie originària de les muntanyes de l'Atlas (al nord d'Àfrica), que pot viure més de 500 anys i arribar als 40 m d'alçada. Es caracteritza per tenir la capçada en forma cònica, les fulles són de color verd blavós i creixen reunides en un pecíol curt que neix d'una branca. Les pinyes creixen verticals damunt les branques i inicialment tenen un color violaci, però acaben enfosquint-se. | 08007-218 | Can Boter | 41.6007600,2.5435200 | 461960 | 4605551 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37903-foto-08007-218-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||||||
| 37904 | Cica de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda | Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. | 08007-219 | Torre de Can Montfulleda | 41.6055800,2.5386100 | 461554 | 4606089 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||||||
| 37905 | Eucaliptus de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-boter | XIX-XX | Eucaliptus (Eucalitus globulus) plantat als jardins de can Boter, prop de la cantonada nord-oest de la bassa de darrera la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions, de més de 25 m d'alçada, d'uns 4,30 m de perímetre i 1,37 m de diàmetre, que és visible des de diferents punts del municipi. L'escorça dels eucaliptus és llisa, de color verd cendrós, i es desfà en grans làmines que es desprenen de l'arbre. Les fulles són molt aromàtiques i tenen forma de falç. | 08007-220 | Can Boter | 41.6011400,2.5435900 | 461966 | 4605593 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37906 | Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) plantada als jardins de la Torre de Can Montfulleda, a tocar de la façana de la casa. Aquest exemplar té cinc branques principals que es ramifiquen poc i a l'extrem superior hi neixen les fulles. El nom de pota d'elefant fa referència a la semblança del tronc d'aquesta espècie amb les potes dels elefants. | 08007-221 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056500,2.5384500 | 461540 | 4606096 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37906-foto-08007-221-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | La iuca pota d'elefant és una espècie originària de Centreamèrica, on és coneguda amb en nom d'Izote o Itabo. Les flors són comestibles i força apreciades en la seva àrea d'origen. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37907 | Lledoner de can Pau Bernadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-pau-bernado | XIX-XX | Lledoner (Celtis australis) situat al marge del camí d'entrada a la finca de can Pau Bernadó, just al final del carrer del Rial Pasqual. Té unes dimensions d'uns 3,08 m de perímetre i 0,98 m de diàmetre. A uns 2 metres de la base, el tronc principal es ramifica en nombroses branques secundàries que es van subdividint nombrosament formant una gran capçada ovoide. El creixement de l'arbre ha fet que actualment la base del tronc d'un dels costats de l'arbre estigui aixafada per un mur de ciment. | 08007-222 | Can Pau Bernadó | 41.6077600,2.5450100 | 462088 | 4606328 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37907-foto-08007-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37907-foto-08007-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El lledoner és un arbre d'origen oriental que va ser plantat, sobretot al voltant de les masies, ja que la fusta és compacte i flexible i era molt usada per a fabricar eines de camp. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37908 | Magnòlia de can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell | XX | Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. | 08007-223 | Can Bellsolell | Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. | 41.6113400,2.5420400 | 461843 | 4606726 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart | L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||
| 37909 | Margalló de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. | 08007-224 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056000,2.5384900 | 461544 | 4606091 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37910 | Palmera de Canàries de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Palmera de Canàries (Phoenix canariensis) plantada al costat oest de la Torre de Can Montfulleda, a la banda del safareig. Es tracta d'un exemplar de dimensions relativament grans ja que té un perímetre de 2,39 m i un diàmetre de 0,76 m. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-225 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056700,2.5380900 | 461510 | 4606099 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37910-foto-08007-225-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37911 | Palmeres de Canàries de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter | XX | Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-226 | Can Boter | 41.6012100,2.5435300 | 461961 | 4605601 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37912 | Palmeres de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-can-bellsolell | XX | Palmeres situades als jardins de Can Bellsolell. Les dues primeres, són les anomenades de canàries (Pheonix canariensis) al costat d'una magnòlia, i la segona, més cap a la façana, al costat de dues moreres una datilera (Phoenix dactylifera). Les mides de les dues primeres són de 1,75 cm i 2,50 de diàmetre respectivament. La tercera fa 1,05 cm de diàmetre. La palmera datilera té un tronc esvelt, cilíndric i senzill, sense ramificacions, coronat per una roseta de grans fulles palmades. | 08007-227 | Can Bellsolell | 41.6113000,2.5417700 | 461820 | 4606722 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Martínez i Jordi Montlló Bolart | La palmera datilera ha estat conreada des d'antic a les zones càlides del sud de la regió mediterrània. D'aquesta s'aprofiten els dàtils (que en molts països formen part de les persones i animals). Les palmes també serveixen per a construir sostres de les cabanes i alimentar el foc de la llar.Les palmeres de Canàries, originàries de les illes que porten el seu nom, tenen un aspecte semblant a la datilera, però posseeixen un tronc més curt i robust. De columna gruixuda i decorada per cicatrius foliars. La copa està formada per més palmes que la dactylifera. la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. La palma és més ampla i d'un verd intens amb major quantitat i densitat de folíols que són rígids i punteguts. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37913 | Perera de l'Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-de-lhostal-del-sol | XX | Perera (Pyrus communis subsp. communis) que creix en un marge d'un dels camps de l'Hostal del Sol, a la vessant que mira cap a Arenys de Mar. El tronc principal té un perímetre de 1.11 m i un diàmetre d'uns 0,35 m i, a una alçada d'entre 1 i 1,5 m, es ramifica en 6 branques principals que creixen molt obertes. | 08007-228 | Hostal del Sol | 41.6017500,2.5328100 | 461068 | 4605666 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Val a dir que la perera coneguda amb aquest nom fa uns 2 anys va morir i posteriorment va ser tallada pels propietaris de la finca. Bo i això, existeix una altra perera propera a l'anterior que, si bé és més jove, els propietaris de la finca estimen que té uns 100 anys d'edat, per tant, hem fitxat aquesta perera amb el nom de l'anterior. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37922 | Castanyers de cal Cintet de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-de-cal-cintet-de-rupit | XX | Castanyers (Castanea sativa) situats al costat del camí de la masia de cal Cintet de Rupit. Tot i no quedar clar si es tracta de dos individus que neixen junts o d'un individu ramificat des de la base, neixen molt junts dos troncs principals de grans dimensions que posteriorment es van ramificant en branques menors. Un dels troncs té 2,85 m de perímetre (0,91 de diàmetre) i l'altre 2,52 m de perímetre (0,80 de diàmetre). | 08007-237 | Cal Cintet de Rupit | 41.6116600,2.4972000 | 458107 | 4606783 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37922-foto-08007-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix. | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37928 | Eucaliptus del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei | Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. | 08007-243 | El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal | 41.5873300,2.5260400 | 460495 | 4604068 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||||
| 37930 | Concurs de Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes | XX | Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. | 08007-245 | Plaça de l'Església | Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. | 41.6090000,2.5403500 | 461701 | 4606467 | 1940 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37935 | Can Corrioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrioles | AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt. CASADEMUNT i ROSELL, Josep (1986). La nissaga Corrioles. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 7-9. | XIX-XX | Edifici format per diferents dependències d'interès identitari, però també amb alguns detalls tècnics interessants. D'entrada, l'antiga sala de Can Corrioles, avui del Centre Moral, amb la coberta encavallada amb cúpula rectangular, tot de fusta. És la sala petita on assaja l'esbart, es fan recitals, teatre de petit format o campionats de tennis taula. També destaca un sistema mecànic a la sala gran per tal d'elevar o baixar el sòl de la sala a fi i efecte de poder fer ball i cinema o espectacles, segons les necessitats del moment. També hi ha celler, vestuaris i altres dependències. | 08007-250 | Rambla Francesc Macià, 57 | L'antic cafè de Can Corrioles era un punt de trobada en el poble; parlar de Can Corrioles era parlar del Local. El Cafè començà a primers de segle XX amb un grup de nacionalistes amb aportacions per formar el 'Centre Nacionalista'. En Josep Colomer i Borrell es va fer càrrec dels deutes generats i es va quedar amb el local. Als anys 20 tingué una gran incidència de personatges del món cultural: Rusiñol, Casas, Huguet, Gargallo, Casanovas i la família López de la 'Campana de Gràcia', que estiuejaven a Arenys de Munt. En el seu teatre s'hi representà sarsuela; hi passà Margarida Xirgu, els germans Borras, etc. El 18 de juliol de 1986 el Centre Moral compra l'edifici. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||
| 37937 | Arxiu del Centre Moral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral | <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> | XX | <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> | 08007-252 | Rbla. Francesc Macià, 57 | <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||
| 37938 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 18. | Font de vessant amb un galet de ferro ubicat en una paret frontal feta de maons i arrebossada, amb coronament triangular. Damunt del galet hi ha una rajola que posa el nom de la font amb lletres verdes sobre fons groc. Una pica de pedra de base rectangular recull l'aigua quan raja. Al costat esquerre hi ha un banc fet de rajoles vermelles i un respatller en pedra de parament irregular. | 08007-253 | Pla de les bruixes - Nord del municipi. | L'any 1966 fou restaurada per J. Puig Tarrades, però a l'any 1992 estava molt degradada. Restaurada l'any 1995 per un grup de voluntaris i el ja desaparegut grup d'escoltes d'Arenys de Munt sota la direcció d'un minaire. L'any 2002 es va fer un manteniment consistent en fer un pou i arreglar la conducció i el 2004 es va fer un altre manteniment. | 41.6359900,2.5385800 | 461569 | 4609465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37938-foto-08007-253-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament la zona eren horts que es van abandonar i va créixer el bosc d'alzines, plàtans, castanyers i polls. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37939 | Font de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. | Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. | 08007-254 | Al nord del municipi. | El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. | 41.6307000,2.5376700 | 461490 | 4608878 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37940 | Barraca del Sot de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-de-les-basses-den-sants | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | XIX-XX | Barraca de vinya o de pagès destinada a l'aixopluc o el magatzem d'eines del camp. Planta rectangular amb la coberta a un vessant de fibrociment, tot i que conserva embigat de fusta. Parets de paredat i arrebossades a l'interior. La vegetació l'envolta en la seva quasi totalitat. No conserva porta d'entrada, tot i que l'obertura és de llinda recta. | 08007-255 | Torrent de les Basses d'en Sants | 41.6304000,2.5379300 | 461512 | 4608844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37941 | Font de l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. | XX | Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. | 08007-256 | Turó de Ca l'Arquer | Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. | 41.6292300,2.5365200 | 461394 | 4608715 | 1947 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||
| 37942 | Font de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. | Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. | 08007-257 | Riera de Sobirans | Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. | 41.6149000,2.5212000 | 460109 | 4607131 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||
| 37946 | Font de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lloveras | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | Aigua que prové del vessant de la Serra de Guinart. No està provista de pica, té un galet d'alumini protegit per un casetó d'obra del qual s'ha perdut la portella. L'aigua va a parar a un dipòsit rodó des d'on es distribueix per regar els camps del voltant. Entre el raig d'aigua i aquest dipòsit rodó hi ha les restes d'un dipòsit més antic, de planta irregular, actualment en desús. | 08007-261 | Serra Guinart - Rial de Bellsolell | Tenia fama de tenir una de les millors aigües del municipi i era molt freqüentada. El desgast que patia per aquesta freqüentació motivà la 'restauració' del casetó de maons. | 41.6131700,2.5508600 | 462579 | 4606926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de canyissar, esbarzers i camps de conreu. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||||
| 37949 | Font de la Milans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-milans | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1989). Font de la Milans. A Arennios, núm. 7, juny de 1989. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 30. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 52. | Font de vessant a l'inici de la Riera de Sobirans que raja d'un galet de ferro i cau en el propi torrent. Un parell de rajoles indiquen el nom de la font amb lletres verdes sobre fons blanc. Al costat, en un marge una mica més amunt, hi ha una taula feta amb una roda de molí i un banc de pedra. | 08007-264 | Riera de Sobirans | Es parla d'una antiguitat de 400 o 500 anys i que es tracta d'una de les fonts més populars d'Arenys de Munt. En obrir el camí de Rupit quedà colgada, però el treball i l'interès d'uns voluntaris arenyencs va fer possible la seva recuperació. | 41.6143100,2.5055000 | 458800 | 4607073 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37949-foto-08007-264-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||||
| 37951 | Sardana Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aplec-de-sant-marti | XX | Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua. | 08007-266 | Arenys de Munt | Estrenada l'any 1936. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Vilà | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37953 | Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt | XVI | Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. | 08007-268 | Carrer de l'Església, 43 | Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Safont (clau de volta i escultura) | 94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||
| 37954 | Pou Francesc Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-francesc-font | XIX | Pou de recollida d'aigua de mina; de planta circular amb les parets fetes de paredat, amb pedra petita irregular unida amb morter, i arrebossades. Coberta de volta i portella de ferro amb les inicials 'F.F'. Està una mica elevat del nivell de la riera i cal pujar uns esglaons per accedir-hi. | 08007-269 | Riera de Sobirans | 41.6159900,2.5110900 | 459267 | 4607257 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37954-foto-08007-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37956 | Font de Can Pugep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pugep | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 64. | Font d'aigua de mina de 70 metres de longitud que raja per un canaló de pedra i l'aigua va a parar en una pica quadrada de pedra granítica. Després va a una bassa rectangular que serveix per regar i pel consum de la casa. Al davant de la font hi ha una taula feta a partir d'una pedra de molí, ombrejada per un taronger, i al voltant hi ha tres bancs de pedra. | 08007-271 | Can Pugep | És una de les més ben considerades del municipi, per la seva antiguitat i per la qualitat de les aigües, que diuen que són medicinals. Antigament, el jovent d'Arenys de Munt anava a les fonts la nit de Sant Joan, a menjar anissos i xocolata; una de les fonts més transitades era la de Can Pugep. | 41.6141300,2.5267400 | 460570 | 4607043 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També anomenada font de Can Culubret. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37957 | Font de la Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fontana | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 39. | Font de vessant que brolla d'una pedrera amb un petit safareig de planta rectangular recolzat al marge i a sota del camí. La font està al darrera del safareig dins d'un fondal amb un entorn de pollancres i eucaliptus. | 08007-272 | Serra dels Termes | Segons la tradició oral es va fer explosionar una barrinada a la pedrera per treure'n més profit. El 7 de març de l'any 2004 s'inaugurava el paratge recuperat per l'entitat 'Fot-li castanya' amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, l'Ajuntament de Canet i Sàlvia Associació de dones. | 41.6097400,2.5556500 | 462976 | 4606543 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37957-foto-08007-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37957-foto-08007-272-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||||
| 37958 | Relleno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleno | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1988). El relleno. A Arennios, número 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàg. 25. | XX | Consisteix en pelar pomes del 'ciri' o 'camoses'. A la part oposada al 'cupoll' de la poma, se n'extreu un tap de forma cònica per col·locar-li en el seu moment l'anomenat 'tap' del relleno. El tap consisteix en formar una massa amb els següents ingredients: 300 grams de carn trinxada, dos ous, 50 grams d'ametlles torrades i trinxades, una pela de llimona ratllada, mitja presa de xocolata ratllada, 100 grams de melindros engrunats i un polsim de sal. Un cop formada la massa, es tapa la cavitat de cadascuna de les 24 pomes. En una paella amb 200 grams de llard s'hi posen les pomes de manera que els taps estiguin capgirats. Quan els taps estiguin fregits, s'agafa una cassola de terrissa, prèviament amb el llard desfet, i a continuació s'hi posen les pomes, procurant que els taps mirin cara amunt. Tot seguit, les restes de xocolata (ratllada), de les ametlles torrades ( i picades), dels melindros (engrunats), del sucre i d'un tros de llimona ratllada, se'n fa una pasta i s'afegeix a la cassola on ja hi haurà les pomes. Es deixen coure a foc lent, fins que estiguin cuites. | 08007-273 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||||
| 37961 | Cova de sauló núm. 2 de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-num-2-de-can-popa | XIX-XX | Cova excavada en el sauló que servia per guardar-hi estris del camp o aixoplugar-se, ja que en temps pretèrits les distàncies eren més llargues i la jornada laboral del camp requereix llargues estades sobre el terreny. Un passadís o corredor de 80 cm d'amplada i 250 cm de llargada dóna accés a una cambra circular d'un diàmetre irregular d'uns 170 cm. A l'interior hi ha un petit banc excavat en el sauló. L'actual propietari la utilitza per emmagatzemar-hi portadores, botes i altres estris. | 08007-276 | Can Popa | 41.6202700,2.5273800 | 460627 | 4607724 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37961-foto-08007-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37961-foto-08007-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37962 | Font de Can Popa o del Buldrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa-o-del-buldrau | XVIII | Font que neix en el Torrent de Buldrau i es recull uns 125 metres més avall mitjançant un pericó que condueix l'aigua a una pica de granit amb un sobreeixidor a una bassa de planta rectangular de 6'95 x 4'30 x 1'75 metres, amb una capacitat de 30.000 litres. Actualment, l'aigua d'aquesta bassa és bombejada a un dipòsit circulat molt més gran i modern que hi ha al costat. | 08007-277 | Can Popa | 41.6204300,2.5266100 | 460563 | 4607743 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37962-foto-08007-277-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Raja poquet | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37963 | Senyar per enyorament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senyar-per-enyorament | Anònim (1986). Senyar per enyorament. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 15. | XX | Una nota de la revista Arennios explica el ritual seguit per treure l'enyorament dels petits. Una persona entesa en aquesta cura els senyava. En els primers temps davant la llar de foc i després a la llum del sol. S'agafava un plat ple d'aigua i es recitava una oració que deia: 'Si ets ull pres al de matí Déu te curi Sant Martí, si ets ull pres al migdia Déu te curi la Verge Maria si ets ull pres al vespre Déu te curi Sant Silvestre. En nom, honra i glòria de la Santíssima Trinitat faci la gràcia Que ... (el nom de l'enyorat) es pugui curar d'ull pres ben aviat. Tres que te'l volen prendre tres que te'l tornaran que són Pare, Fill i Esperit Sant'. Després de recitada l'oració, es feia una creu damunt del plat amb el setrill i s'hi abocaven unes gotes d'oli. Si les gotes s'aguantaven senceres volia dir que la persona ja estava curada; si les gotes es desfeien, calia repetir aquell ritual durant nou dies seguits. Si després de la novena no millorava, es descansava durant uns dies i es repetia la novena. | 08007-278 | Arenys de Munt | Segons la nota bibliogràfica, a l'any 1986 encara es practicava. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vigent | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||
| 37971 | Fons de la família Arquer de Goscons de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-familia-arquer-de-goscons-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XVIII | Fons corresponent a la família Arquer de Goscons d'Arenys de Munt. Es tracta d'un centenar de pergamins des dels segles XIII a XVIII entre testaments, censos, plets, donacions o apoques. Les fotocòpies d'aquests documents es troben en el fons del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. El centre conserva més de 500 fons i col·leccions. També aplega més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.La classificació dels fons és la següent: Fons de la Generalitat de Catalunya: comprèn 3 etapes cronològiques: la primera correspon a la documentació generada per la Generalitat durant la II República, des del 14 d'abril de 1931 fins el 1639. La segona inclou la documentació produïda a l'exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977; la tercera s'inicia l'any 1977 amb el restabliment de la Generalitat. Fons de l'Administració local: en aquest grup de fons s'inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya. Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències. Fons de l'Administració Reial i Senyorial: més de 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX. Fons judicials: documentació dels diferents òrgans judicials radicats a Catalunya al llarg del segle XX: Jutjats Municipals, Jutjats de Districte, Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció i Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona i les Magistratures de treball de Barcelona. Fons registrals: aquest fons està constituït per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780 - 1956 a més d' una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors. Fons d'institucions: fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic, vinculats en major o menor grau a la Generalitat de Catalunya. Fons d'associacions i fundacions: inclouen els arxius d'associacions i entitats, d'organitzacions sindicals, i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya. Fons d'empreses: integrat per unes 100 empreses de diferents sectors, a partir del segle XVIII, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l'editorial. Dins d'aquest apartat destaquen grans empreses nacionals i multinacionals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A. Fons patrimonials: destaquen per la seva importància els nobiliaris: el llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius; els Güell-López, comtes de Güell i marquesos de Comillas; el llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori, el llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès, els Blanes-Centelles, comtes del castell de Centelles, el llinatge Despujol, marquesos de Palmerola, la baronia de l'Albi i la baronia de Ribelles, que inclouen documentació a partir del segle XII. L'ANC conserva també fons patrimonials de llinatges de la noblesa no titulada (Espona, Arquer, Milans, Rialp) i de moltes altres famílies catalanes rurals i urbanes. El conjunt d'aquests fons apleguen una col·lecció de pergamins que arriba a les 7.000 unitats. | 08007-286 | Arxiu Nacional de Catalunya (C. Jaume I, 33-5 /108195 Sant Cugat del Vallès) | Es a crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula els sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. A més de les tres àrees anteriorment esmentades, i amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC ha creat les àrees següents : L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, és l'encarregada de realitzar els programes de reproducció dels fons en funció de les necessitats internes i externes del centre. També té com a funció fer el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i elaborar programes per a la seva implementació a l'Arxiu Nacional. El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents i que destina una part dels seus esforços a programes de col·laboració amb institucions públiques i privades. La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, que està al servei dels usuaris de l'Arxiu i en particular dels investigadors.Les diferents àrees de l'arxiu desenvolupen programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya. El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement, que té l'objectiu fonamental d'apropar l'investigador de Catalunya a aquella part del patrimoni documental que reuneix les condicions anteriors.Un objectiu bàsic, que la legislació encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya, fa referència a la recuperació, en original o en còpia, de la documentació de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions que per diverses circumstàncies no es troba en el nostre país o no és accessible en condicions acceptables.L'Arxiu Nacional de Catalunya és, com a institució gestora d'una part del patrimoni cultural, un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment. L'Àrea de Difusió i Comunicació s'encarrega de materialitzar aquesta vessant fonamental del centre. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | (Continuació descripció) Fons personals: fons de personalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX d'àmbits molt diversos. S'hi troben polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ramon Trias Fargas, entre d'altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d'Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila, ) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). Inclouen documentació fotogràfica.Col·leccions: provinents de recuperacions, donacions i compres, l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega col·leccions factícies força interessants.Hi ha fotocòpies a l'arxiu del Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt.Horari d' hivern: dilluns a divendres, 9-21h ; dissabtes, 9-14hHorari d'estiu: Mes d'agost, 9-15hTel. 93 589 77 88 Fax 93 589 80 35Mail: anc.cultura@gencat.netWeb: cultura.gencat.net/anc/ | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | ||||||||||
| 37975 | Castanyers d'en Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-den-ponet | Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers. | 08007-290 | Obaga dels Tres Turons i altres obagues | 41.6081000,2.5022900 | 458529 | 4606385 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 | |||||||||||||
| 37980 | Pineda de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-jalpi | XIX-XX | Es tracta d'una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) situada al NO de la finca de can Jalpí, on també hi apareixen esparsament sureres (Quercus suber) i alzines (Quercus ilex) a l'estrat arbori. Algunes zones d'aquesta arbreda fa força anys que no s'exploten forestalment i això fa que hi apareguin arbres morts, fet que explica la presència del picot garser gros (Dendrocopos major) en aquesta zona, i és una de les zones del Maresme més properes al mar on nidifica aquesta espècie segons comunicació personal de J. Rossell. | 08007-295 | Al NO de can Jalpí | Aquesta finca va ser adquirida per l'Ajuntament i és de titularitat pública. | 41.5985400,2.5382100 | 461516 | 4605307 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37980-foto-08007-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-13 09:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/