Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82110 | Font del Montnegre o de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-montnegre-o-de-la-casa-nova | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 34. | XIX | Es va refer l'any 1974 | Deu d'aigua perenne que raja al bell mig d'un muret de pedra granítica que descriu una composició simètrica amb tres graons a cada costat. La conjunt té una altura d'1,7 metres i una amplada de 4,2 metres a la base. Damunt del broc de ferro hi ha una placa metàl·lica amb la següent llegenda, en lletres majúscules: 'Font Montnegre / Año 1877 / Reconstruida en 1974'. La construcció té un gruix de 90cm i fa de repeu a una segona paret de contenció, darrera de la qual hi ha petita cisterna enterrada, aprofitant el caient de la muntanya. Aquest segon parament és fet d'esquistos de pissarra o llicorella lligats amb morter i està coronat per una pedra irregular que duu gravada la llegenda 'ML 1788', sense que se sàpiga del cert si fa referència a la font o si bé procedeix de la Casa Nova de Mas Pons, avui desapareguda. | 08193-91 | Al capdamunt de la urbanització Font del Montnegre, a la qual dona nom | 41.6569700,2.5682400 | 464051 | 4611781 | 1877 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82110-foto-08193-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82110-foto-08193-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Efectivament, la font es troba en terres de l'antic mas, al peu de l'antic camí del Montnegre que comunicava Sant Iscle de Vallalta amb Sant Celoni a través del coll de Mas Pons o coll de les Basses. Tots tres elements -casa, camí i font- apareixen representats en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. Actualment, s'hi accedeix a través d'un camí de terra que surt de l'últim carrer la urbanització Font del Montnegre, que s'estén als seus peus. S'hi pot arribar o bé pel carrer Major del Montnegre, o bé pel carrer del Castanyer. Al seu darrere hi ha un bosc d'alzines que s'enfila fins a la carena i al davant hi ha una petita plataforma equipada amb dos banc de fusta, a mode de mirador. Un rètol adverteix que es tracta d'aigua no tractada. Fins fa poc, en aquest indret hi creixien dos faigs ufanosos, que es beneficiaven de la infiltració de l'aigua sobrant. El primer va morir anys enrere i el segon ho ha fet recentment, afeblit per la sequera i producte d'una ventada. Tenia una soca de 3,4m. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 37393 | Arbreda de la Riera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-alta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització d'Alella Parc per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs detractament de la vegetació. | Es tracta d'una zona en bon estat de conservació amb una de les densitats d'alzina surera més elevada del municipi. | 08003-253 | Al capdamunt del carrer de la Riera Alta, al nucli d'Alella Parc. | 41.5124400,2.2872800 | 440526 | 4595890 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37393-foto-08003-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37393-foto-08003-253-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Espai d'interès paisatgístic. Declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredesdeclarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 77115 | El Sant Crist de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-vilassar | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 133. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona; pàg. 92 | II aC-VdC | es desconeix per manca de dades l'abast real d'aquest jaciment. | La Carta arqueològica de la Generalitat situa aquest jaciment entre els termes de Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, al voltant del Camí del Mig, en la cruïlla amb el Torrent de les Tartanes, en l'indret conegut per la capella del Sant Crist o 'Cristo'. La major part de la zona està coberta per hivernacles i naus diverses. Però Marià Ribas (1952) hi situa una 'vil·la romana amb una necròpolis d'incineració i sitges d'enterrament al voltant '. Marta Prevosti (1981) amplia la informació donada per M. Ribas i diu que es va documentar ceràmica comuna romana, àmfores, dolies, enterraments de teula, un enterrament en urna cinerària feta a mà i un fragment d'opus signinum. | 08214-27 | Al capdamunt del torrent de les tartanes | Jaciment descobert per Marià Ribas. | 41.5061600,2.3702700 | 447446 | 4595139 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77115-foto-08214-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77115-foto-08214-27-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix l'emplaçament actual de tot aquest material. Marià Ribas no aporta cap informació sobre l'excavació o extracció dels materials. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 77494 | Cisterna de la Vinya de Gordey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-vinya-de-gordey | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. MONTLLÓ, Jordi (2011). Mapa del Patrimoni Cultural i natural d'Alella. Diputació de Barcelona.[consulta on line http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08003 del 18 d'abril de 2015] | XIX - XX | Caldria netejar el seu interior i reforçar parcialment la coberta. | Cisterna de recollida d'aigües pluvials, de planta rectangular (1'60 x 3'50), amb una profunditat d' 1'20 m. Està construït aprofitant el desnivell d'un marge, amb murs i el sostre fets de maons i arrebossats. La coberta és de superfície plana. Està ubicat en una antiga vinya, on amb l'abandonament del cultiu s'hi ha desenvolupat un bosc de pineda de pi pinyoner i alzina. A causa de la neteja del sotabosc, s'han deixat al descobert totes les estructures i s'ha pogut detectar unes canals fetes d'obra a cada costat de la cisterna per tal d'aprofitar l'aigua d'escorrentia procedent de les pluges. | 08214-406 | Al capdamunt del tros de Domènech, prop del camí de Sant Sebastià a Can Boquet | Aquestes estructures eren de gran importància en el conreu de la vinya en segles passats, sobretot en indrets on no hi ha torrenteres que portin aigua o fons naturals. Les cisternes, són una mostra de l'enginy dels vinyataires o pagesos que a base d'observació, construïen en indrets estratègics per tal d'aprofitar l'aigua procedent de la pluja o conduint-la a través de mines. | 41.5270200,2.3545200 | 446149 | 4597465 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77494-foto-08214-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77494-foto-08214-406-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta cisterna té un paral·lelisme amb altres tipus de construccions molt semblants localitzades durant l'elaboració del Mapa de Patrimoni d'Alella (núm. d'element 08003/174; 08003/169) | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 82104 | Passera de Cal Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-cal-sec | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 33-34. BIBLIOTECA DE CATALUNYA (2019). Fons fotogràfic Salvany. Riera i església de Sant Iscle de Vallalta. Consultat 20 maig 2019, des de http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/bcsalvany/id/3798 BIBLIOTECA DE CATALUNYA (2019). Fons fotogràfic Salvany. Pontet sobre la riera de Sant Iscle de Vallalta. Consultat 20 maig 2019, des de http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/bcsalvany/id/3751 | XX | Les fustes estan en mal estat de conservació, cruixeixen al passar i tota la estructura fimbreja. | Passera de 7,8 metres de longitud feta de ferro que travessa la riera de Vallalta en sentit N-S, ja que es tracta d'un curs d'aigua constant que, a més, pot glaçar-se en època hivernal. Antigament, la passera unia el centre de la població amb la masia de Cal Sec, que li dona nom. L'estructura portant consisteix en una ànima de ferro de fosa completament plana formada per dos travessers longitudinals units per petites nervacions transversals que descansa, tota ella, directament sobre els marges del torrent. Les baranes laterals estan doblades i són sostingudes per ferros en forma de creu. El passamà té una altura de tan sols 46 centímetres i la plataforma de pas està formada per quatre taulons amb una separació lateral de dos dits entre cadascun d'ells. Actualment, les fustes es troben en mal estat de conservació: cruixen quan es trepitgen i tota l'estructura fimbra. Si bé hi ha una petita porta de barrots que n'impedeix l'accés des de la riba nord, no hi ha cap senyal ni indicació de prohibició expressa, la qual cosa revesteix una gran perillositat. | 08193-85 | Al capdavall del barri de la Poca Farina | 41.6218600,2.5698800 | 464168 | 4607882 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82104-foto-08193-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82104-foto-08193-85-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | A la Biblioteca de Catalunya es conserva una fotografia feta per Josep Salvany l'any 1916, titulada 'Pontet sobre la riera de Sant Iscle de Vallalta', d'una palanca de fusta que podria haver precedit l'actual passera de ferro de Cal Sec.Prop de 500 metres aigües amunt hi havia una altra passera feta de posts i baranes de fusta que creuava la riera en la mateixa direcció i que comunicava la riba esquerra amb el camí a Can Preses i Can Rotllo. Pels volts de l'any 2000, la llera va ser endegada amb esculleres de pedra i la vella passera va ser substituïda per una de nova (amb coordenades X: 463395 Y: 4608201 H: 119.5), exempta d'interès patrimonial, que dóna accés a la zona poliesportiva del pavelló municipal. A la Biblioteca de Catalunya hi ha una altra imatge de Josep Salvany, també de l'any 1916, anomenada 'Riera i església de Sant Iscle de Vallalta', en què apareix una passera de fusta que, per les vistes de l'entorn, podria correspondre a l'anteriorment descrita, si bé la plataforma d'accés també podria haver patit modificacions. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 82105 | Passera del torrent de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-del-torrent-de-la-roureda | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, pp. 33-34. | XX | Passera de 6 metres de llum feta d'obra i fusta que travessa el curs baix del torrent de la Roureda Vallalta en sentit E-O, ja que es tracta d'un curs d'aigua força constant que, a més, pot glaçar-se en època hivernal. Antigament, la passera connectava el centre de la població amb el camí que menava a Sant Cebrià de Vallalta. El pont consta d'un pilar d'obra a cada riba precedits de tres graons de maó pla que permeten pujar i baixar a la plataforma de creuament. La palanca pròpiament dita salva una altura de 95 centímetres al costat est i de 180 centímetres a l'oest i és feta d'un sol tauló de fusta ben escairat de 20 centímetres de gruix i 46 centímetres d'amplada. Una senzilla barana de ferro amb el passamà situat a 92 centímetres d'altura garanteix la seguretat dels vianants. | 08193-86 | Al capdavall del barri de la Poca Farina | 41.6218800,2.5700400 | 464182 | 4607885 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82105-foto-08193-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82105-foto-08193-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | A la confluència de la riera de Vallalta amb el torrent de la Roureda | 80 metres aigües amunt hi ha una altra passera d'obra amb baranes de ferro (amb coordenades X: 464205 Y: 4607971 H: 114.1), exempta d'interès patrimonial, que creua el torrent en la mateixa direcció i que comunica el barri de la Poca Farina amb la travessia urbana de la carretera BV-5128. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 51678 | Font del carrer de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-de-lesglesia | XX | <p>Font urbana que es troba adossada a la paret d'una casa. La pica es troba centrada entre un banc de maó, i està construïda amb formigó imitant un tronc escapçat. D'aquesta en surt un altre tronc, on es troba fixat el brollador metàl·lic. Al seu darrera hi ha un relleu de formigó emmarcat amb maó, on hi ha representat el turó de Montgat, amb el túnel i el castell al capdamunt, i el mar amb una barca de vela. En primer pla hi ha el cap d'un pescador fumant pipa, i en un extrem hi ha l'escut de Montgat. Sobre el relleu hi ha una graella amb l'any 1982 gravat.</p> | 08126-29 | Al carrer de l'Església | 41.4677100,2.2837000 | 440186 | 4590927 | 1982 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51678-foto-08126-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | J. Nieto | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 37272 | Barraca de Can Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-vilaclara | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3'7 x 2'93 m), amb la coberta de volta de maó pla arrebossada. Les parets són de paredat antic,amb la façana arrebossada i emblanquinada. La porta d'entrada a la façana de migdia és de fusta amb la llinda recta. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, damunt la porta d'entrada i a la façana posterior. La xemeneia està trencada. Al davant hi ha una olivera, a ponent un pi i geranis al costat de la porta i en el lateral de llevant una vinya. | 08003-132 | Al centre de la Vall de Rials, al bell mig d'una vinya. | 41.4973700,2.3062000 | 442091 | 4594205 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37272-foto-08003-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37272-foto-08003-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37272-foto-08003-132-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest element forma part, amb senyalització pròpia, de la ruta paisatgística de la Vall de Rials. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 51694 | Riera d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-den-font | Les comunitats de ribera es troben en estat deficient a causa de la contaminació i l'activitat humana. | <p>A Montgat, la riera d'en Font inicia el seu recorregut pel barri de Can Maurici, provinent de Tiana i, després d'uns 1200 metres desemboca al mar. El llit de la riera es manté de sauló, i hi creixen comunitats vegetals de riera com el canyissar. Al seu pas per diversos obstacles urbanístics -com són les autopistes, la carretera i la via del tren- es troba canalitzada.</p> | 08126-45 | Al centre del terme de Montgat | <p>El Maresme ocupa un territori amb una plana litoral precedida d'una serralada, on neixen nombrosos torrents i rieres. Són corrents d'aigua de tipus estacional, que segueixen un recorregut curt amb forts desnivells, pel que en èpoques plujoses són habituals les rierades. Els nuclis urbans han crescut al voltant seu, ja que permetien disposar d'aigua i augmentaven la fertilitat de la terra. Amb l'increment de població que hi ha hagut en els darrers anys, els episodis de rierades han provocat nombrosos danys. Per aquest motiu, moltes de les rieres de la comarca s'han soterrat, fet que ha suposat la pèrdua d'aquests espais d'alt interès natural i paisatgístic.</p> | 41.4697400,2.2837300 | 440190 | 4591152 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51694-foto-08126-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51694-foto-08126-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La riera d'en Font és pràcticament l'únic indret del municipi on hi ha connectivitat biològica des de l'espai PEIN de La Conreria - Sant Mateu - Cèllecs. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||||
| 51662 | Templet- mirador del Turó del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/templet-mirador-del-turo-del-mar | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007.</p> | XIX | Ha perdut pràcticament tot el revestiment de rajoles. Presenta pintades vandàliques. | <p>Templet de planta quadrangular que es troba obert als quatre costats amb arcs de ferradura lobulats. Té la coberta plana, sota la qual comença una cornisa decorada amb tríglifs. Els pilars cantoners són fets de ceràmica vista, tot i que originalment es trobaven revestits amb rajoles de colors. A la façana de mestral hi ha tres graons que superen l'alçada de la base. A pocs metres hi ha una bassa de reduïdes dimensions.</p> | 08126-13 | Al cim del Turó del Mar | <p>La finca de Can Ribas ocupava una bona part la zona del turó del Mar. Pertanyia a la família Calonge Ribas, que residia en un casal senyorial d'estil neoàrab. Els elements arquitectònics que es van construir a la finca es van fer sota el mateix estil historicista, entre els que s'han conservat el templet-mirador i el portal. La capella romànica de Sant Martí i la masia de Can Galceran de Vall també es trobaven dins el recinte, essent aquesta última la masoveria. Durant la segona meitat del segle XX el casal va ser enderrocat per construir la urbanització del Turó del Mar.</p> | 41.4677100,2.2803000 | 439902 | 4590929 | 08126 | Montgat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51662-foto-08126-13-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es troba situat a la part alta del turó, amb vistes panoràmiques sobre la zona. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||
| 37840 | Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vives | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. | XVII-XVIII | Masia de tres cossos i de planta rectangular, consta de plata baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Porta principal de llinda recta, està desplaçada de l'eix de verticalitat amb el carener. Hi ha una finestra a cada costat amb reixa de ferro forjat i els muntants, la llinda i l'ampit de pedra granítica ben treballada, igual que les tres finestres de la planta pis. Banc corregut a banda i banda del portal d'entrada. Els escaires de la façana també estan reforçats amb pedra granítica ben escairada. Edifici annex a l'esquerra, que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular. Tant la planta baixa com la planta pis són zones obertes amb arcades: dues a la planta baixa i quatre a la planta pis, aquestes amb baranes d'obra. Les tres façanes de la planta pis tenen arcades de mig punt, a la lateral cinc i a la façana posterior quatre més. | 08007-155 | Al costat de Can Catà de Dalt. | 41.5966500,2.5307100 | 460890 | 4605101 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37840-foto-08007-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37840-foto-08007-155-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37841 | Annex de Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-de-can-vives | XVII-XVIII | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a una vessant, i la façana principal orientada al nord. Parets d'obra arrebossada i sense pintar. Consta de tres cossos, els laterals sobresurten per la façana de migdia. Precisament en aquest punt s'hi adosa una construcció de troncs i coberta de bruc, utilitzada com a marquesina. Actualment s'utilitza com a magatzem, però correspondria a les antigues cavalleries. | 08007-156 | Al costat de Can Catà de Dalt. | 41.5964600,2.5301700 | 460845 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37841-foto-08007-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37841-foto-08007-156-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37842 | Masoveria de Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-vives | XVII | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que és lateral, orientada a ponent, on hi ha la porta d'accés i una finestra en el costat dret. Té dos nivells, a l'inferior s'hi accedeix per un pati interior entre la masoveria i la masia i està destinat a garatge. El nivell superior és l'habitatge dels masovers, i des del camí està a nivell del sòl. | 08007-157 | Al costat de Can Catà de Dalt. | 41.5966800,2.5305100 | 460873 | 4605104 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37842-foto-08007-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37842-foto-08007-157-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37873 | Font Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.55. EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. La boia negra, núm. 6. Arenys de Munt. Pàg. 50. | XIX | Edifici fet per protegir una mina d'aigua que abasteix la finca de Can Sala de Dalt, volta de quart d'esfera. Façana amb l'acabament circular. Porta d'accés reixada, a l'igual que les dues finestres a banda i banda. Les tres obertures tenen els ampits, llindes i muntants de pedra treballada. Al damunt de la porta hi ha un gran ull de bou, també amb reixa. A l'interior es veu un banc corregut i la porta de fusta d'accés a la mina. | 08007-188 | Al costat de Can Sala de Dalt | 41.6046400,2.5491800 | 462434 | 4605980 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37873-foto-08007-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37873-foto-08007-188-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Moltó Bolart | Està classificada, per error, com la Font de la Mare de Déu del Bon Tornar. A la fitxa número 30, feta per EGAM S.L es confon la mina de la Font Vella amb l'ermita de la Mare de Déu del Bon Tornar, que està dins el recinte de Can Sala de Dalt, mentre que la mina es troba a uns 200 metres de l'ermita.També coneguda com La Mitja Taronja (sic) per la seva volta de quart d'esfera. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 42056 | Aqüeducte de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-valls | XVII-XVIII | Només es conserva una petita part. | Un tram d'aqüeducte que només conserva una arcada feta amb maons i la resta de l'obra feta de mamposteria. Es recolza en un marge del terreny d'on prové la canonada d'aigua. | 08030-129 | Al costat de Can Xinxa | 41.5315000,2.3646900 | 447001 | 4597956 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37793 | Era de Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-jalpi | XVII-XVIII | Era de planta circular de 12 metres de diàmetre sense cap altre edifici relacionat al seu voltant. Les rajoles són de 20 x 20 cm i està delimitada per un petit muret d'una alçada mitjana de 50 cm. | 08007-108 | Al costat de l'arbre de Guernica | 41.5976900,2.5404700 | 461704 | 4605212 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37793-foto-08007-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37793-foto-08007-108-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37989 | Font Fontbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fontbona | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 40. | XIX-XX | Font que en realitat es tracta d'un dipòsit de planta circular de petites dimensions (uns 3 m. de diàmetre) i sense pica, fet de maons amb l'interior arrebossat de forma impermeabilitzadora. Serveix per regar els camps de l'entorn. | 08007-304 | Al costat de l'inici del Rial de l'Hostal del Sol | Es parla de la trobada d'un cos sense vida i que una primera hipòtesi de suïcidi quedaria en entredit per les petites dimensions del dipòsit. | 41.6041100,2.5341800 | 461184 | 4605927 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37989-foto-08007-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37989-foto-08007-304-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 37256 | Barraca de la Vinya d'en Tito Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-tito-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Les parets es mantenen en bon estat però la coberta està mig ensorrada.L'entorn està molt emboscat. | Barraca de pedra de seca de planta quadrada de 2 x 2 metres amb la coberta plana de maó sostinguda per bigues de fusta. Els murs tenen un gruix de 90 cm. la porta d'entrada no es conserva i part de la coberta està ensorrada. La barraca està en part excavada en el sòl natural, que és sauló, per anivellar l'interior i assentar amb fermesa les parets. Les pedres són irregulars, sense treballar i de diferents mides i estan col·locades en sec combinant pedres més grans amb d'altres més petites. La coberta és de factura recent, però és possible que s'hagi refet diverses vegades. Pel costat esquerre, una paret de pedra seca de marge de vinya es recolza amb la paret de la barraca. | 08003-116 | Al costat de la carretera BP-5002, en les immediacions del barri de Font de Cera. | 41.5094700,2.2964000 | 441284 | 4595555 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37256-foto-08003-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37256-foto-08003-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37256-foto-08003-116-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està en una àrea d'expectativa arqueològica denominada Vinya d'en Tito Serra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37262 | Barraca d'en Vespa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-vespa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Se li ha afegit un cos annex a ponent, a base d'elements plàstics i sintètics que en deterioren la imatge. | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (3,37 x 2,60 m) amb la coberta de rajols plans amb ràfec, a dues aigües i el carener denticulat i perpendicular a la façana de migdia. Les parets són de maons arrebossades. Conserva restes de pintura vermellosa. La porta d'entrada és de fusta amb arc escarser. Al darrera hi ha una obertura posteriorment tapiada. Xemeneia sobresortint de la coberta, indicatiu de llar de foc interior. Sistema de recollida de l'aigua pluvial a través de la coberta, un sistema de conduccions que porten l'aigua, per la part posterior de la barraca, a un dipòsit soterrat. Les canalitzacions originals eren de terrissa, però s'han substituït per unes de PVC, ja que les originals es van trencar. | 08003-122 | Al costat del Torrent Sistres, prop del Nucli de l'Eixample | 41.4847300,2.2911100 | 440820 | 4592811 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37262-foto-08003-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37262-foto-08003-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37262-foto-08003-122-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 51669 | Jaciment del túnel de Montgat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-tunel-de-montgat | <p>CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Montgat (Maresme), 2007. OLESTI, O., El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C): Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995.</p> | -III/V | El jaciment ja no existeix. La zona ha estat urbanitzada i reformada. | <p>Al costat esquerra del túnel del turó de Montgat es localitzà un jaciment consistent en un lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la romana. S'hi va trobar paviment d'opus signinum i ceràmica diversa, però no es va recollir material.</p> | 08126-20 | Al costat del Túnel de Montgat | <p>Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del jaciment del Túnel de Montgat. D'una banda, es creu que les restes es podrien correspondre amb les de la desapareguda masia de Ca n'Alsina. Tanmateix, l'emplaçament no es correspon amb exactitud amb les d'aquesta. D'altra banda, podria tractar-se d'un assentament romà relacionat amb el del Turó de Montgat, on s'ha demostrat a través de les diferens prospeccions arqueològiques que hi hagué un assentament romà entre els segles IV i I a.C.</p> | 41.4663100,2.2796600 | 439847 | 4590774 | 08126 | Montgat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51669-foto-08126-20-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | ||||||||
| 41938 | Poblat a 200 m del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-a-200-m-del-cementiri | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 89. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1998). La figureta ibèrica de Can Jaumar (Cabrils, El Maresme). Iluro, 1. Cabrera de Mar, 1998, p. 17-23. GUARDIOLA, Ll. (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 25. MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 152 i 153. PUJOL, J. GARCIA, J. (1994). El poblament ibèric dispers al Maresme central: l'exemple de Can Bada (Mataró), i el procés de romanització des de l'inici de la colonització agrícola fins el naixement d'Iluro. Laietània, 9. Mataró, 1994, pp. 102-103. RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró, pàg. 8. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 40 i 41. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 27. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 87-89. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pàg. 12. RIBAS, M. i COLL, R.(1996). Noves dades sobre les restes ibèriques de Cabrils (El Maresme, Barcelona). Fonaments, 9. Barcelona, 1996, 253-268. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. RUIZ i POZA, Montserrat (1992). Informe de les excavacions arqueològiques d'urgència realitzades al Turó del cementiri, Cabrils. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 649-651. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 50. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 92. | VIaC-VdC | Molt urbanitzat. | Les notícies que dona M. Ribas fan referència a un poblat situat a 200 m del cementiri on es descobriren habitacions i part d'una muralla. També fa referència a les tres sitges excavades per Dr. Sobregrau, d'on sortiren vasos llisos, un amb la marca ECENI, fragments de dolia, amb reparació de plom, pondus, fusaioles, ceràmica ibèrica pintada amb cercles concèntrics, ossos, petxines, bronze, destraletes, raspadors (?). Ens diu que dues de les sitges eren d'enterrament i al fons es trobà l'urna cinerària i diversos vasos ibèrics sencers, de petites dimensions fets a mà i a torn. A la publicació de l'any 1964 es poden veure alguns dibuixos d'aquest material. La història de les primeres intervencions a Can Jaumar està explicada en la documentació que es guarda en l'arxiu del Sr. Marià Ribas de Mataró. Reproduïm tot seguit un text de l'època: 'Nº 23. Cabrils. En l'any 1931 el Dr. Lluís de Sobregrau descobrí interessants restes ibèriques en la part alta propera al poble, i a uns 200 metres del cementiri. Consisteixen en restes de parets de pedra ibèriques, molt destruïdes, avui totalment tapades, i sitges, una de les quals fou excavada. En aquesta sitja han aparegut vasets fets a mà, en ceràmica grisa, grollera i fina, ceràmica que recorda la hallstàttica, indígena, ceràmica negra finíssima molt polida, feta a torn (tipus ibèric), ordinària i fina feta a torn, roja i grisa, presentada en moltes varietats, des dels més petits vasets fins a la gran gerra ovoide, dolium, tapadores. Aquesta classe és idèntica a la dels poblats ibèrics de la comarca; trossos de gerres enganxats per lligades de plom, plates ibèriques, pondus de ceràmica i de pedra, fusaioles -una d'ós-, ceràmica feta a mà recordant l'eneolítica, ceràmica feta a torn i pintada a mà a base d'elements geomètrics i cercles concèntrics (se n'han trobat uns 40 trossos), molins de mà, ossos, petxines, trossos de bronze que no es comprèn a quins objectes correspondrien, destraletes i raspadors. Es abundant la ceràmica campaniana, representada per cràteres, lekytos, skyphoi, etc. També la terra sigil·lata, amb relleus i llisa, un tros amb les lletres ...ECENI en relleu dintre un rectangle refós. Tot el material esmentat aparegué en gran abundor, i omplia una sitja amb tot el desordre. Aquesta sitja avui es troba plena de terra, medeix 1,80 m. d'alçària, 1,35 de diàmetre interior i 1,00 m. de diàmetre de la boca. En el lloc on hi ha les parets ibèriques hem vist dues altres sitges i una a l'altre costat del camí, que encara no han estat excavades. Les parets donen la forma d'algunes habitacions ben requadrades, i tot el terreny està ple de ceràmica ibèrica variada i alguns fragments de ceràmica romana. Es molt freqüent la ceràmica ibèrica feta a mà. Cal veure les llibretes d'excavacions i papers solts'. Marta Prevosti dona més detalls sobre la ceràmica trobada: entre la campaniana hi havia cràteres, lekythos, skyphoi... També hi havia ceràmica grisa emporitana i un molí de mà. La sitja feia 1'80 m de profunditat, 1 m de diàmetre a la boca i 1,35 m de diàmetre a la base. L'any 1992 s'excavà la parcel·la 36. Es va descobrir un mur de 3,5 m de llargada, direcció NE-SO. L'aparell és de pedres de tamany irregular lligades amb fang i pedres més petites. A la part exterior del mur es va trobar campaniana A i B, ceràmica ibèrica, teula i dolia. Destaca la troballa d'una terracota ibèrica. | 08030-11 | Al costat del cementiri | Jaciment descobert durant la realització del Programa de Recerques i Excavacions del Foment d'Estudis del Maresme. L'any 1931 el Dr. Lluís de Sobregrau excavà tres sitges. A finals de l'any 1983 i a començaments del següent es va visitar el jaciment en diverses ocasions, adonant-nos del perill de degradació que aquest semblava córrer degut a la urbanització d'una àrea molt propera. Poc temps després aquest perill es va materialitzar, la qual cosa fou posada en coneixement del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya alhora que es recolliren alguns materials que s'observaven en superfície, producte de modernes remocions del terreny, i que foren dipositats en el Museu Municipal de Premià de Mar (RIBAS-COLL 1996, 274-276). L'any 1992, entre el 6 i el 13 d'abril es va realitzar una excavació d'urgència per part de Montserrat Ruiz i Poza. | 41.5310300,2.3722500 | 447631 | 4597899 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41938-foto-08030-11-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37889 | Can Victoriano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-victoriano | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.52. | XIX | Mas de planta rectangular molt transformat, sobretot les finestres i obertures que són de factura moderna i no conserven ampits o muntants de pedra treballada. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té un cos annex a l'esquerra de planta baixa i pis. Al davant, on abans hi havia terres de conreu, s'hi ha construït un polígon industrial, quedant la casa elevada. | 08007-204 | Al costat del polígon industrial del Torrent d'e Puig. | El topònim té l'origen en el nom de pila del seu propietari en el segle XIX, Victoriano Fornaguera. En els anys vuitanta del segle XX, a les hortes del davant de la masia, s'hi cultivaren les primeres plantes ornamentals. | 41.6031100,2.5395000 | 461626 | 4605814 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37889-foto-08007-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 41892 | Cim del repetidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-repetidor | Indet. | Jaciment documentat arrel de la descoberta d'una sitja al cim del repetidor per part dels arqueòlegs que redactaren l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral per la Diputació de Barcelona, el 2006. Es tractava d'una sitja retallada al sauló d'1'70 m. per 1'30 m. per 1'50 m. aproximadament. En el moment de la seva descoberta ja havia estat totalment espoliada pels furtius, cosa que fa impossible aportar una datació acurada. Contextualitzada en relació als jaciments que hi ha al voltant -turó de l'Infern, cova de les Encantades i vessant oest del Montcabrer- es podria adscriure al període iberorromà. | 08029-154 | Al costat del repetidor | 41.5260400,2.3837000 | 448582 | 4597339 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41892-foto-08029-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41892-foto-08029-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41892-foto-08029-154-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No localitzat en la visita de l'indret | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 42131 | Sitja del repetidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-repetidor | VaC-IdC | Espoliada | Sitja excavada en el sauló d'1'70 x 1'30 x 1'50 m aproximadament. Ha estat espoliada per furtius cosa que fa impossible de datar. Pels jaciments que hi ha a la vora (Turó de l'Infern i Cova de Les Encantades) es podria parlar d'època ibèrica i romana, amb una datació final del segle I dC. S'observen restes de ceràmica ibero-romana per tot el sector. | 08030-204 | Al costat dl repetidor | 41.5259200,2.3836500 | 448578 | 4597325 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42131-foto-08030-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42131-foto-08030-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42131-foto-08030-204-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Laura Bosch | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 87970 | Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor | <p>Triquell i Salomé, Adrià (2012). <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)</em>. Editorial Piolet, Barcelona. Pàg. 168</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Sagrat_Cor_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://www.cristodelacaridad.es/claudiorius.php</p> | XX | <p>És una estàtua de marbre de Carrara feta el 1956 per Claudi Rius. La va erigir la propietària de la finca per tancar una picabaralla amb el rector de la parròquia de <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0'>Teià</a> que la va titllar de mancada de fe. La figura, dalt del turó rocallós del Moliner i amb els braços oberts, mira directament a l'església de Teià i gaudeix d'una bona vista sobre la riera de Teià i el mar.</p> <p>El Sagrat Cor de Teià es troba al Parc de la Serralada Litoral. </p> | 08281-84 | Al final de l'asfalt del passeig de la riera de Teià surt una pista a la dreta, amb indicadors de ruta i Refugi de la Ferreria del Vedat. La prenem i pugem 990 m, fins a un revolt a l'esquerra on a la dreta hi ha una estaca que senyalitza la ruta del Vedat. D'aquest punt en surten dos corriols: el de la dreta duu al Sagrat Cor, 30 metres més enllà. | <p>Claudi Rius Garrich va néixer a Barcelona l'any 1892, en el si d'una família de tradició d'escultors. No en va tant el seu pare, José Rius, com el seu avi, Claudi Garrich, ho van ser.<br /> <br /> Va cursar estudis artístics de dibuix en l'Acadèmia de Belles arts i en el Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona. Va aprendre a modelar en el taller del seu propi pare José Rius i en el taller d'Antonio Parera Saurina. També va ser deixeble de l'escultor José Llimona Bruguera, de gran renom en l'escultura modernista catalana del segle XX, de l'estil del qual rep una gran influència.<br /> <br /> Claudi Rius va participar en diferents certàmens i exposicions a Espanya i a Itàlia, sent distingit amb esments i diplomes honorífics. Posseïa el seu taller al carrer Rosselló 195 de Barcelona, en els baixos de l'edifici. L'habitatge familiar la tenia en el segon pis del mateix edifici, estava casat i tenia dos fills.<br /> <br /> El catàleg de les obres de Claudio Rius és llarg i interessant. La seva activitat la va desenvolupar sobretot a Barcelona, però també a Sevilla i a Santiago de Xile. Va fer imatges i grups escultòrics per a moltes poblacions de Catalunya i de la resta d'Espanya.<br /> <br /> Claudi Rius es va inspirar en els clàssics espanyols dels segles XVI i XVII. D'aquí possiblement es deriva la gran expressivitat i emotivitat religiosa que s'observa en tots els seus passos processionals i també en general en totes les seves obres.<br /> <br /> Aquestes són algunes d'elles:<br /> <br /> Barcelona<br /> Església de Pompeia (Diagonal), pertanyent al convent dels Pares Caputxins, són obres seves la imatge de La nostra Senyora de Pompeia, un Crist Crucificat i també diversos relleus.<br /> Basílica de La nostra Senyora de la Mercè (patrona de Barcelona), són seus pràcticament tots els altars, imatges i decoració.<br /> Parròquia de Montesión (Rambla de Catalunya), són obra de Claudio Rius el gran retaule i moltes de les imatges que hi ha a l'Església.<br /> Catalunya<br /> <br /> Monestir de Montserrat, imatge de Santa Teresa Doctora.<br /> Nombroses imatges de Crist Crucificat en diverses localitats de Catalunya, entre elles la de la Germanor del nostre Pare Jesús de la Passió de Tarragona.<br /> Sevilla<br /> <br /> El Viacrucis i els Misteris del Rosari en marbre i la totalitat de les imatges del Turó dels Sagrats Cors.<br /> En la Catedral de Sevilla, l'altar i gran retaule d'estil gòtic-nòrdic dedicat al Sagrat Cor de Jesús, obra que se li va adjudicar després de guanyar el concurs públic.</p> <p>Santiago de Xile<br /> En 1949 se li confia la realització del projecte de set altars d'estil romànic per a la Catedral d'aquella ciutat sud-americana.</p> <p><br /> PASSOS PROCESSIONALS<br /> <br /> Gran importància dins de l'obra escultòrica de Claudio Rius la tenen els passos processionals que van sortir de les seves mans, dels quals, alguns dels anteriors a 1936 van desaparèixer durant la guerra civil.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Barcelona va realitzar l'Amargor dels Pares Carmelites.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Lleida va realitzar la Pietat i la Dolorosa.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Girona va tallar el Crist de la Passió i el Sant Sepulcre, aquest últim amb la imatge de Crist Jacent i les figures de deu àngels.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Ciudad Real, Claudio Rius va realitzar dos passos, Santíssim Crist de la Caritat i Sant Sepulcre.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa d'Hellín (Albacete) va fer la imatge del Santíssim Crist Crucificat.<br /> <br /> Tortosa (Tarragona) és la ciutat que posseeix actualment més passos realitzats per Claudio Rius. La Flagel·lació, la Coronació d'Espines i Jesús Natzaré.<br /> <br /> Finalment a Tarragona desfila el pas Vetlleu i Oreu, un dels passos més característics de la processó del Divendres Sant tarragoní i molt particular de moment de la Passió que pretén reflectir, sent únic en tota Espanya.<br /> <br /> La sensibilitat que tenia Claudi Rius per a l'escultura religiosa i que roman reflectida en les seves obres era molt gran. Les composicions plàstiques dels seus grups escultòrics són d'un gust estètic i d'una perfecció tècnica admirables, sempre dins d'un estil sobri, auster i sense concessions de teatralitat mes allà del que requereix una expressiva posada en escena dels diferents moments de la Passió. Però si per alguna cosa destaca Claudio Rius és pels seus coneixements anatòmics, que fan que els seus Cristos, per proporcions i detallisme, siguin pràcticament perfectes.<br /> <br /> Claudio Rius Garrich va morir a Barcelona l'any 1970, a l'edat de 77 anys.</p> | 41.5094636,2.3208189 | 443322 | 4595537 | 1956 | 08281 | Teià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87970-rcs7730-sagrat-cor.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Claudi Rius | Des de la base de la figura (si mirem cap a l'est) s'endevina a uns 200 metres el Refugi de la Ferreria del Vedat. Al nord, el profund tall de la Pedrera del Tercio i al NE, just a la cresta, la tanca del Mirador d'en Pere. | 105 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:17 | ||||
| 51677 | Parc de les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-bateries | <p>http://www.montgat.cat http://www.aemuntanya.net/ http://hemeroteca.lavanguardia.es</p> | XX | <p>Parc urbà que està situat al nord del municipi, a tocar del barri de Can Maurici. Té una extensió aproximada d'una hectàrea, i es troba situat a la part més alta del municipi, amb vistes panoràmiques del Pla de Barcelona i del Baix Maresme. L'espai es troba parcialment ocupat per les bateries militars abandonades, així com pistes de petanca i patinatge. Al voltant hi trobem l'espai verd, on els arbres predominants són el Pinus pinea (pi pinyer) i el Pinus halepensis (pi blanc). Pel que fa als arbusts, destaquen Pistacia lentiscus (llentiscle), el Tamarix (tamariu), el Viburnum tinus (marfull) i Spartium junceum (ginesta). També hi ha plantes aromàtiques, com el Rosmarinus officinalis(romaní), la Lavandula angustifolia (lavanda) i la Salvia officinalis(sàlvia).</p> | 08126-28 | Al final del Carrer de les Bateries | <p>Les bateries militars de Montgat van ser instal·lades el 1898 en motiu de l'esclat de la Guerra de Cuba. Aquest any, els Estats Units d'Amèrica van declarar la guerra a Espanya a favor de la independència de l'illa de Cuba. L'optimisme inicial dels espanyols va quedar ràpidament esvaït després de la derrota de la seva flota i de la base de Santiago de Cuba. Davant d'això, per tal de poder defensar la costa d'un possible atac naval, es van construir diverses bateries al Barcelonès. Afortunadament, no van ser utilitzades, ja que després de quatre mesos de combat es va signar la pau, en què es concedia la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil es va reprendre l'activitat militar. L'any 1945 les bateries de Montgat eren ocupades pel 7è Regiment d'artilleria de costa, qui s'encarregava de defensar la ciutat de Barcelona i el litoral, juntament amb les bateries de Montjuïc. Un segon grup s'encarregava de la defensa de la badia de Roses. La zona va estar militaritzada fins el 1985, quan es van suprimir els regiments de defensa de costa i es van desmantellar les bateries. L'octubre del següent any, l'aleshores ministre de Defensa, Narcís Serra, va firmar la cessió dels terrenys a l'Ajuntament de Montgat, així com dels respectius terrenys a l'Ajuntament de Badalona (a la zona del Turó del Caritg). D'aleshores ençà s'ha utilitzat com a parc urbà.</p> | 41.4672900,2.2718300 | 439194 | 4590889 | 08126 | Montgat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08126/51677-foto-08126-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:07 | |||||||||
| 37444 | Camí de la Font d'en Mià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-den-mia | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Cobert per la vegetació | El Camí de la Font d'en Mià comença al final del carrer Univers, al sud de la urbanització de Can Comulada, en un parc públic que hi ha al final del carrer. Es tracta d'un corriol que es dirigeix a l'oest fins trobar la font d'en Mià. Es tracta d'un corriol pràcticament envaït en la seva totalitat per la vegetació ( bardissar). Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 188 metres. | 08003-304 | Al final del carrer Univers | 41.4957700,2.2836300 | 440206 | 4594042 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37444-foto-08003-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37444-foto-08003-304-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440275; y= 4594298; z=168Les UTM del punt final són: x = 440228; y= 4594211; z=187 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 42149 | Abric del Bon Repòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-bon-repos | En el seu interior i als voltants hi ha abocaments de residus i alguna pintada. | L'Abric del Bon Repòs és una cavitat formada per l'espai creat entre un apilament de blocs granítics. Aquest té forma triangular i en el seu interior hi cap una persona. | 08030-222 | Al final del carrer del Bon Repòs | 41.5236700,2.3835100 | 448565 | 4597075 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 82086 | La Roca Caganera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-caganera | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 32. | Pedra granítica de proporcions irregulars encastada al terra. La fama li ve per la tradició oral que li assigna una significació escatològica: s'explica que els pagesos i caminaires la feien servir per amagar les seves natges de les mirades indiscretes. Lluny d'estar-se'n, els isclencs la reivindiquen amb orgull, fins al punt que va donar nom a la primera capçalera local d'ençà de la dictadura, l'any 1980. La Roca Caganera forma part de tots els itineraris de natura i senderisme que discorren a l'entorn del GR-5 i n'és parada obligada. Per aquest motiu se n'ha arranjat l'espai amb la col·locació d'una tanca de fusta, al darrere, i d'un banc per seure-hi, al costat. | 08193-67 | Al final del carrer del Doctor Barri, un cop passades les últimes cases del veïnat d'en Soler. | 41.6293000,2.5672500 | 463953 | 4608710 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82086-foto-08193-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82086-foto-08193-67-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Aquest indret està situat al nord del centre urbà de Sant Iscle de Vallalta, on comença el camí de terra que porta al veïnat de la Salut, Ca l'Oller, coll Senís i Can Vives de la Cortada. | 76 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 82033 | Can Bachs o Bacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bachs-o-bacs | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2015). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre V, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-53, pp. 567-574. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 9, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 17. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 8963. | XVII-XVIII | Reformes del segle XXI | Masia de planta rectangular de 12 metres d'amplada per 5 de fondària, d'una crugia paral·lela a la façana principal. Es compon de planta baixa i pis, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. La façana principal està encarada a migdia. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc. A la planta baixa hi ha, sensiblement desplaçat cap a llevant, un portal d'arc de rebaixat amb brancals de pedra i llinda monolítica, flanquejat per dues finestres emmarcades en pedra, una amb ampit de pedra basta i l'altre, treballat. La porta consta de dues fulles amb posts de fusta. A la planta primera apareix, centrada, una successió de tres finestres de pedra amb ampits semiesfèrics fets de lloses molt prominents. En el pany de ponent de la façana es conserva esgrafiat un rellotge de sol quadrat amb numeració aràbiga i senyals per a les mitges hores, del primer terç del segle XIX. Altres elements característics són la xemeneia d'obra situada en l'angle S-O i els quatre permòdols o pedres encastades que sobresurten a l'altura del primer pis i que probablement servien per suportar o penjar-hi llums d'oli. El cos principal és doblat pel costat nord amb una ampliació de l'habitatge de les mateixes característiques tipològiques, però lleugerament més alta, amb una porta de dues fulles a la planta baixa i una finestra allindada al pis superior pel sector de ponent. La resta de la façana oest del conjunt és completament cega i la de llevant té únicament dues finestres alineades, una sobre l'altra, en el seu tram davanter, com a conseqüència de la juxtaposició d'un altre edifici lleugerament reculat. Es tracta d'un habitatge independent de planta baixa i pis disposat en sentit longitudinal S-N, amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana. La masia va ser reformada l'any 2011. | 08193-14 | Al límit oriental del terme, al vessant de solell del turó de Can Castellanet, prop de Can Ginebre. | La masia apareix representada, per bé que sense identificar-ne el nom, en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any apareix també grafiada amb el nom de ‘Can Bach' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6254300,2.5823700 | 465211 | 4608274 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82033-foto-08193-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'accés es fa a través d'un camí particular restringit amb cadena que enllaça amb la pista de Can Palau, després de travessar la urbanització de Can Ginebre des de la carretera BV-5128.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-53. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | ||||||||
| 37513 | Barraca a sobre de l'hort de la cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-sobre-de-lhort-de-la-cooperativa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Algunes teules soltes, tot i ser força noves. | Barraca de pagès o de vinya de grans dimensions, de planta rectangular (4'75 x 5 m), amb la coberta de teules àrabs a una vessant. Les parets estan fetes de paredat antic sense arrebossar. La porta d'entrada a la façana de llevant, és de fusta amb recobriment metàl·lic i de dues fulles o batents, amb arc escarser. Hi ha una petita obertura, semblant a una espitllera, a la façana de migdia. En aquesta mateixa façana, a tocar amb la coberta, també hi ha dues petites obertures circulars, com si fossin respiradors. Hi ha un dipòsit de fibrociment exterior recolzat sobre un pedestal fet d'obra nova. Sembla que s'abasteixi de l'interior. | 08003-374 | Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella. | 41.4942300,2.3055100 | 442031 | 4593856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37513-foto-08003-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37513-foto-08003-374-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37274 | Barraca de l'Hort de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-de-la-cooperativa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Porta en mal estat i alguna paret deteriorada | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (2'7 x 3'2 m), amb la coberta de volta de maó pla arrebossada per fora. Les parets estan fetes de paredat antic i arrebossades. La porta d'entrada a la façana de llevant, amb la llinda recta, és de fusta i està tancada. La lectura de paraments permet considerar que originàriament tingués la coberta a una vessant i posteriorment se li afegís la volta. Té una petita obertura a la façana nord. Banc adossat a la façana principal, fet de paredat amb la lleixa de maons. Disposaria d'un sistema de recollida d'aigües pluvials que conduïen l'aigua a un dipòsit interior a través de la coberta. Al darrera, a la part del marge, hi ha un ametller. | 08003-134 | Al marge dret del fondo de Rials, entre el torrent, el camí de Teià i la finca de la Buratella | 41.4944400,2.3059100 | 442064 | 4593879 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37274-foto-08003-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37274-foto-08003-134-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||
| 93817 | Horta Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-nova | <p><span><span><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). <em>Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar</em>. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramón (2015). Ánforas vinarias en el este de la Hispania Citerior en época tardorepublicana (siglo IaC); dins <em>SPAL: Revista de prehistoria y arqueología de la Universidad de Sevilla</em>, pp. 77-98.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OLESTI VILA , Oriol (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</em>. Premi Iluro 1994. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins <em>Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya</em>, pp. 48.</span></span></span></span></span></span></span></p> | IIaC -IdC | Parcialment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana identificat durant la confecció de la carta arqueològica del Maresme, l’any 1987. En el treball de camp es documentaren, en uns rebaixos, restes de ceràmiques d’època romana. Entre els materials documentats s'hi trobaven fragments d'àmfora, vores de Pascual 1 i Laietana 1, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica comuna romana i ibèrica, fragments de doli i restes de teula. Alguns fragments d'àmfora estaven recremats i hi havia alguns fragments de maons d'argila típiques de les construccions de forns romans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, d'un forn romà relacionat, possiblement, a partir de les noticies recollides per Pons Guri, amb un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, tipus <em>vilae</em>. La cronologia estaria compresa a partir dels materials documentats entre el segle I aC. i el canvi d'era. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va documentar en aquest indret cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles. Tota la zona està completament urbanitzada.</span></span></span></p> | 08006-265 | Al marge esquerre de la riera d'Arenys, entre el tram del Pare Fita i el parc dels Països Catalans (carrer de Pompeu Fabra), al carrer de Calella. | <p><span><span><span>Segons notícies històriques recollides per J.M. Pons Guri (1938), als antics terrenys de la masia d'Horta Nova ja s'havien realitzat troballes semblants, al costat dels solars on es realitzaren les obres i les troballes actuals. Al costat de les noves construccions, va quedar l’any 1987 un solar sense edificar. On hi havia les terres mogudes i a l'altra banda del carrer Pompeu Fabra hi ha terres de conreu susceptibles de formar part del jaciment.</span></span></span></p> | 41.5882451,2.5454861 | 462117 | 4604161 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93817-02p1570737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93817-03p1570738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93817-04p1570743.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del centre urbà d'Arenys de Mar, per la Riera del Bisbe Pol, i posteriorment pel carrer de la Riera del Pare Fita. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge est de la riera d'Arenys, entre el carrer de la Riera del Pare Fita i el parc dels Països Catalans (carrer Pompeu Fabra), al carrer de Calella. Zona completament urbanitzada. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 93819 | Sant Pere Avanto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-avanto | <p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> | VII aC- XV dC | Es desconeix el seu estat actual de conservació ja que els sondejos fets només permeteren documentar ceràmica en superfície. | <p><span><span><span>Jaciment d'època iberoromana i medieval identificat durant la realització de la carta arqueològica del Maresme l’any 1987, a partir de la troballa de ceràmiques romanes en superfície. Entre els materials documentats s'hi trobaven fragments d’àmfora indeterminada, comuna ibèrica i romana i grisa medieval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atesa l'escassetat tipològica del material i l'àrea sondejada, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Encara que tenint en compte les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència en aquest indret d'alguna estructura, tipus sitja, que podria estar relacionada amb el jaciment del Turó dels Encantats. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades, aquest espai s'hauria ocupat en època ibèrica, perdurant en època romana i una reocupació en època medieval. </span></span></span></p> | 08006-267 | Al marge meridional de l'autopista C-32, al costat del pont que la creua, abanda i banda del camí del Remei. | <p><span><span><span>Durant les obres de realització de l'autopista del Maresme C-32, l’any 1992, es van fer 20 cales de sondatge amb resultat negatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren, en el lloc, cap tipus de restes arqueològiques, mobles ni immobles.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.5775235,2.5278854 | 460643 | 4602978 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-01p1570852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-02p1570846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-03p1570847.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Caldes d'Estrac cap a la urbanització Andersen, pel carrer que dona al camí del Remei. Al costat del pont que creua l'autopista del Maresme C-32. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge sud de l'autopista del Maresme C-32, al costat del pont que la creua, a banda i banda del camí del Remei. Zona de bosc i matolls. La part oest del jaciment a sofert rebaixos i una part està conreada. | 83|85|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 37486 | Camí de Can Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-roura | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El camí de Can Roura es dirigeix d'est a oest des del Celler Roura fins trobar el camí del Bosc de Can Serra. La primera meitat és un tram costerut per un terreny saulonós força erosionat que no s'anivella fins a l'alçada de la barraca dels Escolapis. Des d'aquest punt fins el Camí del Bosc de Can Serra és pla. Tot el camí es fa a l'entorn de magnífiques vinyes de diferents varietats. | 08003-347 | Al nord de Can Mallorquí | 41.4976400,2.3033100 | 441850 | 4594236 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37486-foto-08003-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37486-foto-08003-347-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442100; y= 4594329; z=116Les UTM del punt final són: x = 441707; y= 4594402; z=155 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 41841 | Can Parcala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcala | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. p.62.. Quaderns d'ús intern, núm. 27. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V.. Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.48. | I-V dC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment de característiques estructurals desconegudes, del qual se'n coneix l'existència a través de la recollida superficial de material ceràmic i numismàtic, com ceràmica terra sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, un fragment de lucerna de disc decorada, un fragment de ceràmica grisa de la costa catalana i una moneda de Valentinià (?) (364-375). El sr. Bagà comunicà aquestes troballes a M. Prevosti, qui diposità les ceràmiques recollides a la fundació Burriac. Probablement es tracta d'alguna zona d'un establiment rural romà, datable com a mínim des de l'època d'August al segle IV dC. | 08029-100 | Al nord de la casa de Can Parcala | 41.5374900,2.4071400 | 450547 | 4598596 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 37939 | Font de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. | Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. | 08007-254 | Al nord del municipi. | El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. | 41.6307000,2.5376700 | 461490 | 4608878 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37448 | Camí de la Cornisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cornisa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que travessa el municipi per la seva part nord, d'est a oest. La carretera BP-5002 que va del Masnou a Granollers el talla. El tram més oriental és una pista molt ampla (5 metres) que ve de Teià, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. És un camí molt transitat per vehicles. El tram immediat a la BP-5002 és una ampliació per escurçar la distància entre els punts de connexió i evitar que s'hagi de passar per la carretera; però degut al desnivell és de dificultat alta pels vehicles, que utilitzen un ramal d'aquest camí que connecta amb la cartera BP-5002. A partir d'aquest punt el camí continua en direcció oest per l'altre costat de la carretera. Travessa, pel carrer Salvador Espriu, que està asfaltat, la urbanització Alella Parc i continua a l'oest per una pista de terra. Passa entre mig del vessant meridional del Turó dels Figuerals i la Pedrera. Travessa el Sot de Can Rafel i la Vinya del Taietí, el Bosc de Can Sanç i el Bosc de les Quatre Torres. Finalment volteja el vessant del Turó d'en Galzeran fins sortir del terme municipal d'Alella i entrar a Tiana. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 4818 metres. | 08003-308 | Al nord del terme municipal | El GR 92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut. Passa per Catalunya, el País Valencià, Múrcia i continua per Andalusia. Forma part del sender europeu E-10 (Mar Bàltic - Mediterrani). Es diu així perquè el tram català havia d'estar acabat l'any 1992, pels Jocs Olímpics de Barcelona. El tram de Catalunya es de 561 km, segueix tota la costa catalana, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, com també les serres litorals. | 41.5136300,2.2992200 | 441523 | 4596014 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37448-foto-08003-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37448-foto-08003-308-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441053; y= 4596317; z=290Les UTM del punt final són: x = 442252; y= 4596162; z=333 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37457 | Pista Carenera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pista-carenera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de la Pista Carenera comença al final del carrer de Salvador Espriu de la urbanització Alella Parc. Després d'haver fet uns metres pel Camí de la Cornisa, en direcció oest, trobem la pista, a mà dreta que, de fet, enllaça amb el GR-92 que ve de l'altre costat de la carretera BP-5002. Una cadena al principi del Camí de la Cornisa, en el carrer de Salvador Espriu, n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre d'est a oest paral·lel al Camí de la Cornisa i, en gran part del seu recorregut, transcorre dins el termes municipals de Vallromanes i Montornès del Vallès. El punt final és el Turó de Galzeran. Es tracta d'una pista de terra d'entre 2 i 4 metres d'amplada segons el tram. El primer tram que volta pel vessant nord el Turó dels Figuerals (443 m), és més costerut i estret. A l'alçada d'una línea elèctrica, hi ha una bifurcació que condueix al Dolmen de Can Gurri (Vallromanes). Abans d'aquest trencall, però, hi ha una Servera, arbre molt escàs. Una placa de llautó n'assenyala la importància i demanar que sigui respectat. Més endavant, trobem l'enllaç amb el Camí anomenat de la Font d'en Gurri, que en direcció sud enllaça amb el Camí de la Cornisa. Quan s'arriba als peus del Turó de Galzeran, el camí continua per Tiana, però un trencall porta als peus d'una torre de vigilància forestal, al costat del cim del Turó de Galzeran. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona d'obaga amb bosc d'alzinar i roure on s'observa la presència d'alzina surera i sotabosc de bruc, cirerer d'arboç, garric i heures. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 2912 metres. | 08003-317 | Al nord del terme municipal | 41.5131700,2.2743500 | 439447 | 4595981 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37457-foto-08003-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37457-foto-08003-317-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440346; y= 4596268; z=355Les UTM del punt final són: x = 438857; y= 4595194; z=480 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 37465 | Camí de Martorelles o de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-martorelles-o-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de traçat irregular que s'enfila cap al nord, al costat de llevant de la urbanització de Mas Coll. És un vial molt estret, d'amplada variable entre els quatre i cinc metres, sensació que s'aguditza pel fet de circular en trinxera entre grans murs de paredat, sobretot en el seu tram inicial proper al torrent de Can Pufarré. Un dels trets més destacables és el fet de ser l'accés al conjunt de grans edificacions i cases senyorials amb grans finques que presideixen la part alta del terme municipal. A més, el pendent i els constants canvis de direcció obren contínuament noves perspectives, que es reforcen amb l'aparició d'elements significatius de les edificacions veïnes. El seu ferm està en mal estat, amb trams de llambordins i d'altres amb restes d'asfalt. La secció és exageradament bombada, per tal de recollir les aigües de pluja pels laterals. | 08003-325 | Al nord del terme municipal | Correspon a l'antic traçat del camí que unia el Maresme i el Vallès (nuclis d'Alella i Santa Maria de Martorelles) a través de l' actualment denominada Serra de Marina. | 41.5003000,2.2885300 | 440619 | 4594542 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37465-foto-08003-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37465-foto-08003-325-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440766; y= 4594705; z=129Les UTM del punt final són: x = 440535; y= 4595768; z=282 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 37786 | Pont primer del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-primer-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre. Aquest primer pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 12 m de llargada, 3 m. d'amplada i 6 m. d'alçada. | 08007-101 | Al nord del terme municipal | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6213000,2.5303400 | 460874 | 4607838 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37786-foto-08007-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37786-foto-08007-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37463 | Camí de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-pedrera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença en el carrer Riera Alta i es dirigeix al nord fins trobar la Pedrera d'Alella i, un cop dalt, gira en direcció est per anar a parar al carrer Josep Carner. Una cadena a cada extrem del camí n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. Transcorre paral·lel al torrent que baixa de l'antiga pedrera. Un cop a la Pedrera d'Alella, s'ajunta amb el Camí que enllaça la Pedrera amb el camí de la Cornisa. Bona part del trajecte transcorre per l'arbreda de la Riera Alta. Es tracta d'una zona amb una de les densitats més altes del municipi d'alzina surera. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 715 metres. | 08003-323 | Al nord del terme municipal - Urbanització Alella Parc | 41.5117400,2.2877000 | 440560 | 4595812 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37463-foto-08003-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37463-foto-08003-323-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440843; y= 4595810; z=200Les UTM del punt final són: x = 440638; y= 4596125; z=263 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 37461 | Camí dels Figuerals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-figuerals | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | vegetació invasiva i erosió hídirca | Camí que es dirigeix de sud a nord unint el camí de la Cornisa amb la Pista carenera. Es tracta d'un corriol de terra, més ampla al `principi que en el tram final, però que per la manca de pas, la vegetació arbustiva ha anat envaint pels costats, deixsant un pas estret, que a més es veu afectat per labaixada d'aigües pluvials que han provocat un xaragall al mig del camí. La vegetació és de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure. | 08003-321 | Al nord del terme municipal a prop del Turó de Galzeran | 41.5078700,2.2692800 | 439019 | 4595396 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37461-foto-08003-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37461-foto-08003-321-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 4439209; y= 4595383; z=385Les UTM del punt final són: x = 439249; y= 4595803; z=440 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 77089 | La Roca d'en Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-den-toni | <p>AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ALMAGRO, M. et alii (1945). Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid, pàg. 178. ALVAREZ, Jaume (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu', dins Premià Informa, núm. 6. Premià de Mar, pp. 21 - 23. ANÒNIM (1981). 'Hallazgos arqueológicos en Vilassar de Dalt', dins Catalunya Cristiana, 15/08/1981. Barcelona. ANÒNIM (1985) 'Protecció del dolmen'; dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pàgs. 4a 6. BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Actividad Arqueológica en Cataluña durante los años 1950 i 1951, dins A.E.A, núm. XXV. Madrid, pp. 180 i 181. B.P. (1979). 'El dolmen de Can Boquet', dins 'El Maresme', núm. 65. Mataró, pàg. 20. CARBONELL BADIA, Carles et alii (2003). Evolució dels enterraments al Maresme. De la prehistòria a l'època medieval. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Catàleg de l'exposició. CASTELLS, J. I VILARDELL, R. (1983). 'El sepulcre megalític de La Roca d'en Toni (Sant Genís de Vilassar, Maresme)', dins Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 4. Barcelona, pp. 47-52. CUYAS, J.M. (1976). Història de Badalona, vol. 2. Badalona, pàg. 63. GOMIS, Cels (1922). 'Geografia general de Catalunya'. Barcelona, pàg. 323. CARRERAS CANDI, F. (1903). 'Excursió als orígens de la Riera d'Argentona', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 12, Barcelona, pàg. 246. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pp. 19 i 20. LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'eneolític', dins Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró, pp. 9 i 13. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 019. PERICOT, Lluís (1925). 'La civilització megalítica catalana i la cultura Pirinaica'. Barcelona, pàg. 98. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 15. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp. 15 i 22. ROCA, T. et alii (1980). L'arqueologia a l'escola. Aproximació a l'època prehistòrica. Serralada Litoral (Maresme i Vallès oriental). Opuscle núm. 2. Mataró, pàg. 16. ROVIRA i VIRGILI, A. (1921). 'Història Nacional de Catalunya', vol. 1 Barcelona, pp. 367 i ss. SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA DEL MUSEU DE VILASSAR (1985). 'Protecció pel dolmen', dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pp.4-6. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o costa de levante en época anterromana', dins Ampurias, núm. 4. Barcelona, pp. 80-81. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015</p> | <p>Monument megalític que morfològicament correspon a una petita galeria catalana amb cambra trapezoïdal i corredor de lloses de granit. Les lloses de la cambra i les del corredor estan clavades al terra natural i no a la roca mare com és habitual. S'hi accedeix pel Camí de la Costa que travessa el poble de Vilassar de Dalt. En arribar dalt de la carena trobem una cruïlla de camins. El de l'esquerra porta a l'ermita de Sant Mateu; el de davant ens mena al Vallès, a Vallromanes i el de la dreta, al dolmen. Les seves mides són: longitud màxima: 2'75 m, longitud de la cambra: 1'40 m, longitud del corredor: 1'35 m, amplada màxima de la cambra: 1'36 m, alçaria màxima de les lloses: 1'10 m, amplada màxima de les lloses: 1'90 m, gruix màxim de les lloses: 0'50 m, llosa de coberta: 2'98 per 1'50 per 0'70 m. Es troba orientat 52 graus al N-E. La cambra és rectangular, construïda amb tres lloses (dues de laterals i una altra que fa de capçalera). La lateral dreta té una lleugera inclinació vers l'interior de la cambra. La coberta és una llosa triangular, molt deteriorada. Del corredor, tan sols es conservava una llosa que segueix en línia recta la de la cambra, però posteriorment una altra llosa fou posada novament al seu lloc durant els anys 40, després de consultar una fotografia de l'any 1907 que demostra que aquella era la seva posició original. En fer-se la paret de protecció del dolmen de la Roca d'en Toni, que consta d'un gran anell que l'envolta, a quaranta centímetres de fondària i a set metres de separació, aparegueren les restes d'una foguera amb les pedres que l'envoltaven, força fragments de ceràmica, una destraleta votiva i un fragment de tres centímetres d'un ganivet de sílex blanc. La foguera es trobà fora del perímetre on s'havia excavat en tres ocasions, sense parlar de les dels possibles furtius. Del túmul, actualment no en resta res.</p> | 08214-1 | Al nord del terme municipal, al peu del Turó d'en Rumpons | <p>Excavat a principis del s. XX per membres del Centre Excursionista de Catalunya. S'hi trobaren restes de l'aixovar, però no s'ha tingut cap més referència d'aquest. Pocs anys després, el sepulcre fou excavat pel professor Pere Bosch i Gimpera, catedràtic d'Arqueologia de la UB. Durant els anys 50 també va ser excavat pel grup d'arqueologia encapçalat per Jaume Ventura. De totes aquestes excavacions no n'ha transcendit pràcticament cap dada arqueològica, ni tan sols si s'exhumaren enterraments en el seu interior. Per aquest motiu, l'any 1982, entre l' 1 i el 7 de març, es realitzà una excavació d'urgència per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Rosó Vilardell i Josep Castells, amb l'objectiu de documentar l'estat arquitectònic. Ubach, explica que netejant el dolmen, en un piló de pedres, arran mateix, van trobar un minúscul fragment de ceràmica, de quatre centímetres per tres, i d'un gruix de cinc mil·límetres.</p> | 41.5321700,2.3419700 | 445106 | 4598045 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77089-foto-08214-1-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Dolmen de Can Boquet o Dolmen de Vilassar de Dalt. | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 77374 | Tombes medievals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-medievals | AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. BATISTA, R. i BONAMUSA, J. (1975). 'Troballa d'una necròpolis de l'alta edat mitjana a Vilassar de Dalt': a Información Arqueológica,16. Diputació de Barcelona. BOUARD, D i RIU, M. (1977). Manual d'arqueologia medieval. Ed. Teide. Barcelona, pp. 429-432. CARBONELL BADIA, Carles et alii (2003). Evolució dels enterraments al Maresme. De la prehistòria a l'època medieval. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Catàleg de l'exposició. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 020. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa Laietana. Mataró,vol 1, pp. 143 i 144. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. VIDAL, L. (1974). 'Antigua necropolis descubierta recientemente en Vilassar de Dalt', dins La Vanguardia, 10 d'abril de 1974. | XI-XII dC | sovint necessiten un procés de consolidació a conseqüència de la manca de sensibilitat de moltes persones que freqüenten aquest indret. | Es tracta d'un grup de set enterraments excavats en el sauló, en cista, de planta rectangular. El llit dels enterraments és del mateix sauló i les pedres que delimiten la cista i la cobreixen són de granit i ajuntades en sec. Es troben situades en paral·lel, en direcció NE-SO. Van sortir a mig metre de profunditat. Les tombes són de lloses granítiques amb la planta rectangular. Estan arrenglerades paral·lelament, guardant l'una de l'altra una distància oscil·lant que va des dels 0'65 m als 1'50 m. Les tombes són d'inhumació i els esquelets conservats estan en posició supina, amb els peus a llevant. La tomba núm. 1, es tracta d'un adult amb els peus escapçats antigament (1'70 m de llargada, 0'27 m d'amplada i 0'26 m de fondària). La tomba núm. 2, és un adult (1'82 m de llargada, 0'32 m d'amplada i 0'24 m de fondària). La tomba núm. 3, és un adult amb les extremitats inferiors ben conservades (2 m de llargada, 0'39 m d'amplada i 0'32 de fondària). La tomba núm. 4, és un adult o un adolescent (1'59 m de llargada, 0'34 d'amplada i 0'30 de fondària). La tomba núm. 5, és la sepultura d'un adult amb les despulles més ben conservades (2'32 de llargada, 0'45 d'amplada i 0'30 de fondària). La tomba núm. 6, és un adolescent (1'27 de llargada, 0'37 m d'amplada i 0'41 de fondària). La tomba núm. 7, és un adult amb el crani destruït per uns 'incontrolats' (1'84m de llargada, 0'42 d'amplada i 0'33 m de fondària). | 08214-286 | Al nord del terme municipal, als peus del Turó d'en Rumpons | Segons Marià Ribas (1952): 'Diverses parets d'un poblat que s' estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades'. (Ribas, 1952: 48, apt. 81). La troballa de les tombes va ser casual, durant uns treballs agrícoles quan en Bartomeu de Cal Senyor llaurava una feixa i va descobrir dues tombes. Això passava el 27 de febrer de l'any 1974. Aquests dos enterraments van ser espoliats aquella mateixa tarda. La troballa va provocar molta expectació, fins el punt de demanar a l'Ajuntament que hi destinés un empleat per vigilar-ho, a l'espera de notícies dels organismes oficials. El 4 de març al vespre, el propietari dóna permís per fer les actuacions que calguin. A l'endemà es comunica al Sr. Epifani Fortuny, Baró d'Esponellà, qui havia estat Comissari Provincial d'Excavacions Arqueològiques; el qual visità la necròpolis el dia 9 i s'acordà notificar-ho al Museu Arqueològic de Barcelona. El dia 12 visita el lloc el Sr. Ricard Batista, conservador del Museu Arqueològic de Barcelona, i acorden que s'acabin els treballs començats, però que si surt un altre enterrament, no descobreixin la coberta de lloses. | 41.5316800,2.3416600 | 445080 | 4597991 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77374-foto-08214-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77374-foto-08214-286-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, uneix en una mateixa fitxa i polígon el jaciment anomenat Turó d'en Rumpons i el de les Tombes medievals, que en el Catàleg municipal i en el Pal Especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de Vilassar de Dalt figuren separats. | 85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 82040 | Can Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pona | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar: Edicions Els 2 Pins, pp. 17 i 54. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2004). Petits paisatges de Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 24. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-20, pp. 253-261. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 3, p. 104. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Sant Iscle de Vallalta, la porta del Montnegre. Sant Iscle de Vallalta: Parc del Montnegre i el Corredor, p. 16. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34342. PINEDA, Ll. i TIÓ, P. (1979). Masies del Maresme. Can Pona. Cingles, núm. 41. Mataró: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. VERDURA PERA, Jaume (1967). Can Palau. Programa de Festa Major. Sant Iscle de Vallalta: Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | XVII-XX | Edifici reformat a mitjans de segle XX. | Masia de grans dimensions transformada en una casa de camp amb aires d'estiueig, incloent-hi masoveria. La casa i l'antropònim donen nom a un torrent (de Can Pona) i un turó (d'en Pona). El conjunt es compon de dos cossos juxtaposats que descriuen una sola planta en forma d'ela (L). El braç llarg és format per l'edifici primigeni. Es tracta d'una construcció rectangular alineada en sentit E-O amb planta baixa i pis, i coberta de dos tremujals amb el carener paral·lel a les façanes de migdia i tramuntana. El tester de llevant presenta dues finestres d'obra per planta i sengles agrupacions de tres orificis circulars cadascuna a cada costat del frontó, a mode de respiralls. La part davantera apunta l'existència de tres crugies transversals, que funcionen com a habitatges independents. La més oriental consta de porta i finestra de dues fulles amb reixa bombada a peu pla, així com de tres finestres a la primera planta i un respirall rectangular sota de la coberta. La secció central repeteix el patró amb distinta cadència, si bé únicament disposa de dues finestres al pis de dalt. Tots els tancaments són de fusta i les obertures són fetes amb brancals i llindes planes de pedra granítica ben escairada. Per la part posterior, ambdues seccions reprodueixen un mateix esquema d'obertures format per un respirall, una finestra d'obra i una porta que dona accés des de la planta superior a una terrassa comuna. Es tracta d'una plataforma de reblert sustentada per un mur perimetral de menudall rematat per una barana feta amb gelosia de maons. Aquest espai està degudament enrajolat amb peces ceràmiques i es troba equipat amb porxada i barbacoa d'obra. En origen, l'accés principal a la masia es produïa a través d'un portal amb brancals i onze dovelles de granit. Hi destaca la ventalla de dues fulles per la composició de plafons i remitjos. L'ingrés es troba a l'extrem occidental del pla de façana, que actualment s'encasta dins el tester de l'altre edifici. Damunt la porta hi ha una única finestra emmarcada amb pedra, amb l'ampit profusament esculpit i una incisió d'arc en cortina a la llinda. Aquesta crugia va ser sobrealçada amb un pis més, que és il·luminat a través de dos arcs de mig punt agrupats. Sobre el parament que queda lliure al costat de la cantonada hi ha pintat un rellotge de sol, emmarcat dins d'un hexàgon. Es tracta d'una reproducció molt recent, i no gaire fidel, d'un esgrafiat anterior. El braç curt del complex se situa en direcció N-S i està format per planta baixa i dos pisos amb coberta de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana de ponent. Per aquesta banda, l'edificació presenta diverses obertures d'obra, sense compondre: en planta baixa, una porta de servei i una finestra reixada; al primer pis, dues finestres rectangulars, una de quadrada i una amb arc rebaixat, i, al segon pis, tres arcades amb ampits de gelosia ceràmica a la secció nord i tres finestres rectangulars a la secció meridional, a més de dos respiralls sota la coberta. Aquesta ala és coronada per una torratxa de planta circular formada per dos cilindres concèntrics units per una teulada intermèdia troncocònica i rematats per tres graons de teules. El tram superior fa les funcions de mirador, amb una galeria de cinc finestres de punt rodó. La seqüència és veu interrompuda per la part de llevant, que és aprofitada per amagar el pas d'una xemeneia. El tester septentrional és completament cec i la façana est solament té finestrons i una porta a l'altura de la primera planta per accedir a la susdita terrassa interior. Entre els elements de continuïtat hi destaquen els contraforts de maó situats en tres de les cantonades del conjunt (S-E, S-O i N-O), les tres filades d'imbricacions ceràmiques del ràfec, així com el tractament uniforme de la majoria de paraments, arrebossats i pintats de color cru. | 08193-21 | Al nord del terme municipal, entre els rials de Can Jaumet dels Crestats i de Can Pona. | Històricament, Can Pona ha estat una de les cases fortes de la població, gràcies tant a la quantitat de terres que aglutinava com a la participació dels seus caps de família en la vida social i política del municipi. El 1857, el seu propietari, Josep Pera Muntalt, era un dels principals contribuents de la població. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Pona' en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 del Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1914. El mateix any figura també identificada de la mateixa manera en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. | 41.6444500,2.5693200 | 464134 | 4610391 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82040-foto-08193-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82040-foto-08193-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82040-foto-08193-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | L'edifici es troba a la vessant de solell d'un repeu del turó del Montnegre, en una clariana amb algunes feixes i hivernacles dedicats al conreu de la flor i planta ornamental.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció B.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-20. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 | |||||||
| 37787 | Pont segon del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-segon-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre, esbiaixada. Aquest segon pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 10 m de llargada, 4 m. d'amplada i 5 m. d'alçada. | 08007-102 | Al nord del terme municipal. | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6230700,2.5292900 | 460788 | 4608034 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37787-foto-08007-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37787-foto-08007-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 37788 | Pont tercer del Fondo Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-tercer-del-fondo-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XIX | Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre. Aquest tercer pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 10 m de llargada, 4 m. d'amplada i 9 m. d'alçada. | 08007-103 | Al nord del terme municipal. | Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. | 41.6255300,2.5273200 | 460625 | 4608308 | 1870 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37788-foto-08007-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37788-foto-08007-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 77122 | Can Miqueló Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo-vell | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII-XX | Masia molt transformada situada entre Can Tosca i Can Garrimbau, ben orientada en un pendent del terreny i orentada a migdia. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Té tres finestres a la planta pis i dues, flanquejant la porta d'accés, a la planta baixa. | 08214-34 | Al nord del terme municipal. | Aquesta masia fou propietat de la família Bosch. Forma veïnat amb les masies de Can Lloberas del Bosc, Can Tosca, Can Garrimbau i Cal Senyor. | 41.5340700,2.3296000 | 444076 | 4598264 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77122-foto-08214-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77122-foto-08214-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77122-foto-08214-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 09:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/