Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37869 | Fons d'imatges referents a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita | XX | Fotografies en blanc i negre d'Arenys de Munt. La majoria fetes pel propi senyor Josep Maria Pons i Guri, arxiver. D'altres fruit de donacions particulars. Segons Hug Palou responsable de l'arxiu, hi ha unes 500 fotografies. També hi ha algun clixé de vidre fets per Joaquim Castells, rander d'Arenys de Mar, amb temàtica de puntes de boixet. | 08007-184 | Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 37870 | Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Municipal de Calella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-municipal-de-calella | PONS i GURI, Josep Maria i RODRÍGUEZ, Jesús (1990). Inventari dels pergamins de l'Arxiu Històric Municipal de Calella. Fundació Noguera. Barcelona. | XIV-XIX | Pergamins referents a masos i cases familiars de Sant Martí d'Arenys, com els Bellsolell, els Catà. L'índex està organitzat per noms i caldria extreure'n els relacionats amb Arenys de Munt per saber-ne amb precisió la quantitat exacta. | 08007-185 | C. De les Escoles Pies, 36 (Calella) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'horari d'atenció al públic és de dimarts a dissabte de 17.00 a 20.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00 i diumenges i festius de 12 a 14. Aquest horari és del museu - arxiu. Per consultar a l'arxiu s'ha de fer prèvia consulta telefònica. El responsable és el senyor Jesús Rodríguez i el telèfon és 93 769 51 02. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37877 | Can Matalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-matali | XIX | Casa de planta rectangular amb la coberta de terrat pla; consta de planta baixa, pis i golfes. Fa cantonada amb la riera i la plaça de l'església. Es tracta d'una de les cases més antigues del poble. Ha sofert moltes reformes interiors. Les obertures de les façanes es mantenen. A la planta pis hi ha dos balcons amb barana de ferro a la cantonada, un a cada façana. | 08007-192 | Rambla Sant Martí, 19 | El nom de la casa li ve del Sr. Matalí, que va viure fa 200 anys i que en l'actualitat ningú sap qui era, però ha conservat el nom. Fa uns 70 o 80 anys hi havia una botiga de roba. | 41.6103600,2.5404500 | 461710 | 4606618 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37877-foto-08007-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37877-foto-08007-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37929 | Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt | <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> | I-XIX | Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. | <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> | 08007-244 | Can Borrell | <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> | 41.6097300,2.5384900 | 461546 | 4606549 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg | Física | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|94|98|80 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 37930 | Concurs de Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes | XX | Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. | 08007-245 | Plaça de l'Església | Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. | 41.6090000,2.5403500 | 461701 | 4606467 | 1940 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37933 | Sardana 'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt | XX | Vigent | Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. | 08007-248 | Arenys de Munt | Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37934 | Sardana 'La festa del Remei' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei | XX | Vigent | Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. | 08007-249 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F.X. Maimí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 37937 | Arxiu del Centre Moral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral | <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> | XX | <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> | 08007-252 | Rbla. Francesc Macià, 57 | <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> | 41.6112500,2.5395300 | 461634 | 4606718 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37951 | Sardana Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aplec-de-sant-marti | XX | Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua. | 08007-266 | Arenys de Munt | Estrenada l'any 1936. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Vilà | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 37953 | Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt | XVI | Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. | 08007-268 | Carrer de l'Església, 43 | Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Safont (clau de volta i escultura) | 94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 37971 | Fons de la família Arquer de Goscons de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-familia-arquer-de-goscons-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XVIII | Fons corresponent a la família Arquer de Goscons d'Arenys de Munt. Es tracta d'un centenar de pergamins des dels segles XIII a XVIII entre testaments, censos, plets, donacions o apoques. Les fotocòpies d'aquests documents es troben en el fons del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. El centre conserva més de 500 fons i col·leccions. També aplega més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.La classificació dels fons és la següent: Fons de la Generalitat de Catalunya: comprèn 3 etapes cronològiques: la primera correspon a la documentació generada per la Generalitat durant la II República, des del 14 d'abril de 1931 fins el 1639. La segona inclou la documentació produïda a l'exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977; la tercera s'inicia l'any 1977 amb el restabliment de la Generalitat. Fons de l'Administració local: en aquest grup de fons s'inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya. Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències. Fons de l'Administració Reial i Senyorial: més de 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX. Fons judicials: documentació dels diferents òrgans judicials radicats a Catalunya al llarg del segle XX: Jutjats Municipals, Jutjats de Districte, Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció i Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona i les Magistratures de treball de Barcelona. Fons registrals: aquest fons està constituït per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780 - 1956 a més d' una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors. Fons d'institucions: fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic, vinculats en major o menor grau a la Generalitat de Catalunya. Fons d'associacions i fundacions: inclouen els arxius d'associacions i entitats, d'organitzacions sindicals, i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya. Fons d'empreses: integrat per unes 100 empreses de diferents sectors, a partir del segle XVIII, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l'editorial. Dins d'aquest apartat destaquen grans empreses nacionals i multinacionals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A. Fons patrimonials: destaquen per la seva importància els nobiliaris: el llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius; els Güell-López, comtes de Güell i marquesos de Comillas; el llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori, el llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès, els Blanes-Centelles, comtes del castell de Centelles, el llinatge Despujol, marquesos de Palmerola, la baronia de l'Albi i la baronia de Ribelles, que inclouen documentació a partir del segle XII. L'ANC conserva també fons patrimonials de llinatges de la noblesa no titulada (Espona, Arquer, Milans, Rialp) i de moltes altres famílies catalanes rurals i urbanes. El conjunt d'aquests fons apleguen una col·lecció de pergamins que arriba a les 7.000 unitats. | 08007-286 | Arxiu Nacional de Catalunya (C. Jaume I, 33-5 /108195 Sant Cugat del Vallès) | Es a crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula els sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. A més de les tres àrees anteriorment esmentades, i amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC ha creat les àrees següents : L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, és l'encarregada de realitzar els programes de reproducció dels fons en funció de les necessitats internes i externes del centre. També té com a funció fer el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i elaborar programes per a la seva implementació a l'Arxiu Nacional. El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents i que destina una part dels seus esforços a programes de col·laboració amb institucions públiques i privades. La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, que està al servei dels usuaris de l'Arxiu i en particular dels investigadors.Les diferents àrees de l'arxiu desenvolupen programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya. El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement, que té l'objectiu fonamental d'apropar l'investigador de Catalunya a aquella part del patrimoni documental que reuneix les condicions anteriors.Un objectiu bàsic, que la legislació encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya, fa referència a la recuperació, en original o en còpia, de la documentació de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions que per diverses circumstàncies no es troba en el nostre país o no és accessible en condicions acceptables.L'Arxiu Nacional de Catalunya és, com a institució gestora d'una part del patrimoni cultural, un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment. L'Àrea de Difusió i Comunicació s'encarrega de materialitzar aquesta vessant fonamental del centre. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | (Continuació descripció) Fons personals: fons de personalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX d'àmbits molt diversos. S'hi troben polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ramon Trias Fargas, entre d'altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d'Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila, ) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). Inclouen documentació fotogràfica.Col·leccions: provinents de recuperacions, donacions i compres, l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega col·leccions factícies força interessants.Hi ha fotocòpies a l'arxiu del Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt.Horari d' hivern: dilluns a divendres, 9-21h ; dissabtes, 9-14hHorari d'estiu: Mes d'agost, 9-15hTel. 93 589 77 88 Fax 93 589 80 35Mail: anc.cultura@gencat.netWeb: cultura.gencat.net/anc/ | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 38016 | Museu del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cantir | <p>CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> | XX | <p>El Museu, tal i com es visita actualment, es va inaugurar el 20 de juliol de l'any 2000. La visita es comença per la planta soterrani, des d'on s'agafa un ascensor que porta a la 2a planta. D'allí es baixa per unes escales fins a la 1a planta, per finalitzar a la planta baixa, on hi ha la botiga i la sala d'exposicions temporals. A la planta soterrani s'explica la relació de la humanitat i l'aigua mitjançant atuells construïts segons els seus recursos, coneixements tècnics i conceptes culturals. En el segon àmbit d'aquesta planta es mostren diferents formes, tipologies i funcions dels atuells d'aigua. L'àmbit 3 el trobem a la segona planta, on s'explica la història del càntir. Comença amb la prehistòria fins els nostres dies. A l'àmbit 4 es mostren diferents tipologies de càntirs, fins a 30 de diferents, adaptant-se a les necessitats més diverses. L'àmbit 5 explica el procés d'elaboració d'aquests atuells. A la planta primera s'h mostren exposicions monogràfiques i canviants, d'una durada anual.</p> | 08009-1 | Nucli urbà. Pl. de l'Església, 9 | <p>La raó per la qual existeix el Museu del Càntir a Argentona és de tipus històric i ens hem de remuntar a mitjans del segle XVII, quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. A partir de la recuperació de la festa del càntir, la persona que estava al davant d'aquesta entitat 'Amics d'Argentona', Jaume Clavell, va començar a col·leccionar càntirs pel seu compte. Era un home que en sabia molt de terrissa. L'any 1975 es va plantejar la possibilitat de fer una biblioteca on ara hi va haver el primer museu; però, al final es va deixar córrer aquesta idea perquè La Caixa Laietana va equipar una biblioteca popular molt aprop. Llavors el senyor Jaume Clavell, va proposar que es creés el Museu del Càntir i la proposta va ser acceptada per l'Ajuntament. Era l'any 1975, coincidint amb el 25 è aniversari de la recuperació de la festa. Es va començar amb la col·lecció inicial d'aquest senyor, unes 300 peces; posteriorment es van aconseguir 16 peces del Museu de Ceràmica de Barcelona, de càntirs de volta (ss XIV- XVIII), dels que sortien en les voltes d'edificis antics. Llavors es va crear un concurs de ceràmica i terrissa, a nivell de tot l'Estat. Amb aquesta mecànica, on els terrissers participaven en el concurs, moltes peces ja quedaven en el Museu, sense necessitat de fer treball de camp per tota la Península. Això fou positiu perquè durant els anys 70 encara hi havia molts terrissers que actualment han deixat l'ofici; són peces que ara costarien bastant d'aconseguir. A més, també es van fer algunes compres puntuals, que amb el temps s'han anat incrementant. Cal destacar la compra d'un càntir de Pau Picasso. Actualment l'entrada de peces és molt selectiva, perquè va arribar un moment que amb això del concurs, entraven peces que ja teníen o que els terrissers ja no presentaven les peces tradicionals sinó que inventaven formes noves, que no tenien interès etnogràfic. També va baixar el nombre de participants, es repetien moltes formes,... fins que a l'any 1990 es va convocar per darrera vegada (XVI Mostra-Concurs de Ceràmica i Terrissa del Càntir). A partir de l'any 1991 es va mostrar una fira que ha funcionat molt bé. Actualment el fons del museu està compost per unes 3000 peces, agrupades en les següents col·leccions o seccions: arqueologia, terrissa medieval i moderna, terrissa contemporània i ceràmica artística.</p> | 41.5541100,2.4003400 | 449992 | 4600445 | 1975 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 38017 | Festa del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-cantir | CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. CALVO, Oriol (2000) 'Reflexions entorn de la festa del càntir i la festa major'. A Fonts, núm. , juliol de 2000. Argentona, pàgs. 16-17. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) 'Aguas y botijos milagrosos'. Turismo Rural, núm. 58, agost de 2002, pàgs. 12 i 13. Madrid. VILLÀ, Francesc (2000) 'Sant Domingo de Guzman i el vot de poble'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 14-15. | XVII-XXI | L'acte principal de la Festa és la benedicció de les aigües de la font de sant Domènech, per tal de protegir-les de qualsevol mal i donar salut als qui en beguin amb un càntir nou de trinca. És per aquest motiu que a la vila es fa la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, amb terrissers d'arreu. En les darreres edicions ha estat visitada per unes 100.000 persones. La Fira es completa amb moltes altres activitats: exposicions, demostracions en viu, tallers de torn, de rakú, jocs diversos relacinats amb els càntirs i un concurs d'aparadors de la vila. | 08009-2 | La Festa del Càntir és continuadora de l'antic Aplec de Sant Domènec d'Argentona, que es va començar a celebrar en el s. XVII (el 4 d'agost Festa Major d'estiu de la vila). L'origen d'aquest Aplec cal buscar-lo quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. Aquest aplec de fet no era exclusiu d'Argentona, sinó que es feia en altres llocs, en honor a St. Domènec i consistia en beneir les aigües de la font principal del poble, per la seva protecció. Hi havia la creença de que si aquestes aigües es posaven en un càntir que fos nou, la gent que en begués podria guarir-se de malalties, protegir-se de mals, dolors,... A partir d'aquí es va originar un primer mercat de càntirs d'Argentona, ja que els terrissers de les rodalies aprofitaven per vendre la seva producció. Venia gent de tot arreu i compraven el càntir i es feia una festa. Amb el temps aquesta festa, sobretot a finals de segle passat i durant bona part d'aquest, va anar molt de davallada però es va sostenir, no va desaparèixer mai, sobretot el fet ritual de beneir les aigües. Va ajudar a això el fet que fos Festa Major d'Argentona; va arribar a ser tant important aquest aplec de St. Domènec que va esdevenir la principal festa, ja que després hi ha la festa patronal de St. Julià, que s'ha continuat celebrant, però sense tanta importància com la de St. Domènec. Tots els elements relacionats amb l'aigua (com per exemple els càntirs) van quedar molt marginats, fins que l'any 1951 una colla de gent 'Amics d'Argentona' van voler recuperar tot l'antic esplendor que havia tingut la festa, i la van reformar una mica. Li van dir la Festa del Càntir ja que va passar a ser l'element principal de la festa. A partir de llavors es va intentar recuperar aquell mercat de càntirs i de terrissa i des de l'any 1951 es treu cada any un model de càntir que durant els primers anys representava formes tradicionals de Catalunya, però que després es va estendre a d'altres regions. El primer any es van vendre 200 càntirs i els anys següents va anar a més, fins que l'any 1993 es van vendre més de 8.000 exemplars. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 38057 | Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX | Important conjunt fotogràfic d'Argentona i del seu terme municipal, des dels anys 1920 fins els 70 i de procedències molt diverses: donacions d'A.Güell, J.Alegret, P.Pujol. J.Puig i Cadafalch, J.Bonet i Garí, de l'arxiu Mas i del mateix fons del SPAL. D'entre les fotografies hi ha sèries de reportatges de les cases Puig i Cadafalch, Garí, Moió (antiga seu del Museu del Càntir), de les cases de la plaça de l'Església i de la mateixa Església de Sant Julià (dels efectes devastadors de la guerra i de la reconstrucció) i de l'antic Ajuntament. També hi trobem imatges de les masies de Can Cabanyes, Can Comalada, Can Portell, Can Martí de la Pujada, Can Sirés, Can Saborit, Can Riera, Can Palau, Cal Coix, de l'exposició de llits antics a Can Calopa (1950), del castell de Burriac (foto de grup: Reinoso, Barrie, Bonet i Garí, Bartrina, Moragas, 1919) i de l'antic escorxador municipal. És interessant també el recull de postals antigues d'Argentona d'entre els anys 1920 i 1930 en les que s'observen imatges del poble, de Sant Miquel del Cros, Església de Sant Julià, Can Cabanyes, cases Puig i Cadafalch i Garí, i la Font Picant d'Argentona. També hi trobem retalls de revistes i diaris d'època dels que destaquen la 'Ilustració Catalana', el Calendari de la Mancomunitat de Catalunya de 1916, la 'Geografia General de Catalunya' de F.Carreras Candi i el 'Bloc Mataroní' amb dibuixos de M.Ribas. El fons del SPAL també inclou planimetria que, en el cas d'Argentona, compta amb documents de Can Cabanyes (probablement de J.Puig i Cadafalch), de Can Gallifa (1960), de Can Moió (1959 i 1966) i de les cases de la plaça de l'Església fetes pel projecte de reordenació de la zona (1971). | 08009-42 | C.Urgell, 187 (08036 Barcelona) - Edifici del Rellotge | El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona, aleshores presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la denominació de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments fins 1986, va ser pionera a l'Estat Espanyol en la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Durant aquests pràcticament nou decennis el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. La seu de la institució ha estat al Palau de la Generalitat (1915 a 1929), a la Casa dels Canonges (fins l'any 1989) i a la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló (1868), conegut com l'Edifici del Rellotge. El SPAL compta amb diversos equips pluridisciplinaris per a realitzar estudis de caràcter històric i tècnic per a la definició dels objectius de les intervencions, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. La institució, petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic. L'SPAL disposa a més d'un important fons de documentació (gràfic, fotogràfic i escrit) de temes relacionats amb amb el patrimoni o la restauració monumental. Formen part d'aquests fons l'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei, l'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915 i el llegat de J.Martorell que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | El Museu Municipal d'Argentona té la reproducció d'algunes de les imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 38058 | Plànols dels Dominis de Cartellà i de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planols-dels-dominis-de-cartella-i-de-moja | CASTILLO, M.J i ZAPATA, A (2002) Argentona al 1800. Cartografia històrica a partir de plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona. LLOVET i Verdura, Joaquim (1999) Mataró, Argentona, Cabrera i Vilassar 200 anys enrera. Els plànols dels dominis de Cartellà i de Moja. Patronat Municipal de Cultura. Mataró. | XVIII-XIX | Conjunt de 60 folis numerats més 19 folis amb els plànols a doble pàgina o de major format plegats. També consta de 6 pàgines manuscrites amb un índex amb descripcions molt detallades dels plànols i gran quantitat de topònims. L'índex dels plànols és el següent: 1. Vilassar de Dalt. 2. Mataró: entre el carrer de Lepant, la Rambla, la plaça de Santa Anna, el carrer de Sant Antoni i la platja. Concorda amb el num. 18. 3. Mataró: entre el torrent de la Gatassa, el camí del Mig, ronda Barceló i la platja. Concorda amb el núms. 4 i 6. 4. Mataró: entre el camí del Sant Crist, el camí del Mig, torrent de la Gataza i la platja. Concorda amb el núms. 3, 5, 6 i 7. 5. Mataró: entre la riera d'Argentona, el camí del Sant Crist, el camí del Mig i la platja. Concorda amb el núms. 7 i 19. 6. Mataró: entre el torrent de la Gataza, la carretera d'Argentona, la plaça Granollers, la ronda Prim i el camí del mig. Concorda amb el núms.. 3, 4, 7 i 8. 7. Mataró: entre la riera d'Argentona, el torrent d'en Vera, el torrent de la Gataza i el camí del Mig. Concorda amb el núms. 4, 5, 6, 8, 9 i 19. 8. Mataró: entre la ronda Bellavista, la ronda Roca Blanca, la urbanització Sant Salvador i l'avinguda de Puig i Cadafalch. Concorda amb el núms. 6 i 7. 9. Argentona i Traià: entre la riera d'Argentona, el camí d'en Cruanyes i el torrent d'en Vera. Concorda amb els núms.. 7 i 10. 10. Argentona: veïnats d'Agell, el Cros i Madà i baronia de Viver. Entre el torrent d'en Boba, la riera d'Argentona i la riera d'en Lladó. Concorda amb els núms. 9, 12 i 19. 11. Argentona i castell de Burriac: entre el torrent d'en Lladó, de la Casella, de la Feu i el turó de Burriac. Concorda amb els núms. 12 i 13. 12. Argentona i baronia de Viver: entre el torrent d'en Lladó, la carena de muntanya, el nucli urbà i la riera d'Argentona. Concorda amb els núms. 10, 11, 13, 14 i 15. 13. Argentona i vessant del turó de Burriac: entre la carena de muntanya, el torrent de la Pastanaga i eltorrent de la Casella. Concorda amb els núms. 11, 12 i 14. 14. Argentona: nucli urbà. Entre el torrent de la Pastanaga, la carena de muntanya, el torrent d'en Serra i la carretera de Granollers. Concorda amb els núms. 12, 13 i 15. 15. Argentona: nucli urbà. Entre el camí de Can Beatriu, el torrent de la Serra, el torrent de Sant Sebastià i la riera d'Argentona. Concorda amb els núms. 12, 14 i 16. 16. Argentona i camí de Granollers: entre el torrent de Sant Sebastià, la carena de muntanya, el trencant d'Òrrius i la carretera de Granollers. Concorda amb els núms.15 i 17. 17. Argentona i riera de Clarà: entre la riera de Clarà i la carretera de Granollers. Concorda amb el núm. 16. 18. Mataró: entre els carrers de la Riera, d'en Palau, de Sant Cristòfol i de Barcelona. Concorda amb el núm. 2 19.Cabrera de Mar i Argentona: entre la platja, la riera d'Argentona i el camí del Cros. Concorda amb els núms.. 5, 7 i 10. | 08009-43 | Arxiu Municipal de Mataró | Adquisició de l'Ajuntament de Mataró a través de l'oferiment d'un llibreria d'antic. Sembla ser que són de principis del segle XIX (probablement de 1806), quan era propietària dels castells de Vilassar i Burriac Maria Lluïsa de Copons, Oms, Desbosc, marquesa de Cartellà i de Moja. La seva finalitat era conèixer els dominis que tenien i els noms antics i més comuns de les diferents partides. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38058-foto-08009-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38058-foto-08009-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38058-foto-08009-43-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Mides 46x32x5 cm. Enquadernat amb nervis i tapes de cartró, sense cobrir. El paper és de bona qualitat, amb marca d'aigua IHS-ER. | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 38060 | Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167. SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie propia amb una carpeta.</p> | 08009-45 | C. Del Bisbe, 5 | <p>L'origen d'aquest arxiu es remonta a l'any 1107, segons consta en dos privvilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primerres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 38064 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-0 | XVI-XXI | <p>Arxiu format bàsicament pel llibres sacramentals del funcionament d'una parròquia: bateigs, matrimonis i òbits. Els més antics són dos llibres de 1508 i 1567, d'òbits i matrimonis respectivament. Hi ha algun del segle XVII i XVIII, però la majoria són dels segles XIX i XX. També hi ha alguna fotografia antiga d'elements com un retaule que es va cremar durant la guerra civil i algun plànol.</p> | 08009-49 | Nucli urbà. Pl. de l'Esgflésia, 1 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38064-foto-08009-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38064-foto-08009-49-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | No està inventariat, ni existeix cap índex. Però està tot microfilmat i dipositat a l'Arxiu Docesà de Barcelona. S'està en vies de fer l'operació inversa. Es a dir, des de l'Ajuntament, es vol microfilmar tot l'arxiu referent a Argentona de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i tenir-ho a la vila. | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 38065 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-2 | CALVO, Oriol (2001) 'El fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Municipal d'Argentona'. A Fonts núm.8, octubre de 2001. Argentona, pàgs. 17-18. ZAPATA BUXENS, Ma Assumpció. Arxiu històric municipal d'Argentona. Guia. Inèdit. | XII-XX | Arxiu format pel Fons de Documentació Municipal, pel Fons del Jutjat de Pau i pel Fons de Documentació Antiga. Tots ells ordenats per la corresponen base de dades. Del Fons de Documentació Municipal s'abasta el període comprés entre 1870 i 1960. Està ordenat pels capítols habituals: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficiència i Assistència Social, Sanitat, Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura, Serveois agropequaris i Col·leccions fàctiques amb fotografies. El Fons del Jutjat de Pau es divideix en Serveis Jurídics i Registre Civil (naixements, matrimonis, defuncions,..). El Fons de Documentació Antiga està fomat per un llibre de capbreus i 85 pergamins des del segle XII al XIX. A més de 17 plànols. El fons d'imatges està format bàsicament per fotos positivades, no hi ha negatius. Abasta des de l'any 1896 fins els nostres dies. Destaquen les següents col·leccions: Campanya 'Argentona foto a foto' (236 fotos); Fons Francesc Masachs (258 fotos); Carlos Pérez de Rozas (22 fotos); Alfons Güell (323 fotos); Fons del Centre Excursionista de Catalunya (100 fotos). | 08009-50 | Nucli urbà. C. De les Parres, 25 | El Fons de Documentació Antiga fou adquirit l'any 1952 a la família Moya per subhasta feta per disposicions testamentàries. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es preveu el trasllat de l'arxiu municipal a les noves instal·lacions de la casa Gòtica (Plaça de l'Església) a l'estiu de 2003 | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 38079 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. | Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. | 08009-64 | L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||||
| 38081 | Fons d'art de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament | Fons d'art de l'Ajuntament format bàsicament per pintura, en diferents de les seves tècniques: aquarel·la, olis, gravat, carbó,... El modus d'adquisició és bàsicament a partir del concurs anual de pintura ràpida. Però també hi ha donacions. La més important fou la de l'Aixernador, amb més d'un centenar d'obres de diverses tècniques: olis, aquarel·les, gouache, carbó, pastel serigrafia, gravat, acrílic, fotografia, ceràmica i escltura. Amb la donació també hi anaven 292 arxivadors i 37 capses, que han passat a l'arxiu. Destaquen alguns autors com Martí Alzina, Rovira Brull , Yago Vilamañà, Vila Arrufat, Raul Capitani,... | 08009-66 | Varia | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38081-foto-08009-66-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es troba en diferents dependències municipals i en els magatzems de la Velcro. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||
| 38085 | Balls de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-gitanes | AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | El carnestoltes és una festa del cicle anual que, excepte en èpoques de prohibicions, s'ha celebrat a arreu. A Argentona, però, hi ha una sèrie d'elements que el van caracteritzar. El ball de Gitanes fou un dels principals elements.'La colla surt formant dues rengleres de costat (balladors i balladores). Van de costat amb els braços en nansa i marquen un punteig molt acusat; en caure el darrer compàs de la melodia es fan una salutació especial els ballaires de cada parella... Comencen el ball amb un giravolt. Ells espolsen intensament, mentre que elles simplement paonen. S'agafen de mans, dretes amb dretes, tot movent-se .... I acaben per estendre's ... Es deixen anar de mans i s'estenen; després d'això fan ponts i evolucionen ... Finits els punts, s'agafen novament de mans i, per mitjà d'un giravolt, resten altra vegada en dues rengleres encarades, ...Mentrestant marquen el punteig i acaben agafant-se per les mans i estenen-se en dues rodones concèntriques: una de balladores dintre d'una altra més ampla formada pels balladors. En desfer els cercles tornen a disposar-se en dues rengleres i es bellugen per acabar amb una cadena, finida la qual altra vegada s'afileren, alternances que acaben amb un ball rodó ben singular. En desfer-se elcercle, les parelles giren, s'agafen de les mans dretes amb les dretes, i acaben amb unes posades en moviment de vaivé, ara endavant, ara endarrera. Joan Amades documenta el personatge de la Vella portant un càntir per sota la roba, simulant l'embaràs. En un moment àlgid del ball, aquest càntir es trenca fent cridar a la gent: - 'a la vella li han trencat el càntir'; en un doble sentit. També està documentat a Guardiolada i a Ripollet. També doumenta aquest personatge en Lladó (1992). Altres personatges que aquest darrer autor documenta com a protagonistes d'aquest Ball de Gitanes són: el Capità, els Nuvis, el Diablot i els Volants. | 08009-70 | El mateix Amades, documenta un grup anomenat taller La Baldufa, que organitzava balls de disfresses. Explica que un any van decorar la sala simulant la plaça Major d'Argentona, on hi havia els principals edificis: casa de la vila, església, ... I si es mirava a través del pany de la porta, semblava veure's els interiors (Vol II, pàg. 437). Pel que fa al ball de Gitanes, es tenen notícies que es ballava en el segle XIX, però testimonis gràfics i documentals no els trobem fins principis del s. XX. Lladó parla de dues entitats amb sengles colles que rivalitzaven per ballar: la colla de la Unió i la del Foment. Amb la Guerra Civil es va perdre el costum del Ball de Gitanes. Durant els anys 40 va haver-hi un intent frustrat de recuperació. Aquesta, però, va arribar en la dècada dels noranta, gràcies a l'esbart Dansaires d'Argentona. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38085-foto-08009-70-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||||
| 38086 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts. | 08009-71 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 38087 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat. | 08009-72 | Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià | Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt). | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||||
| 38088 | Aplec de Sant Pere de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents. | 08009-73 | Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. | Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||
| 38092 | Diada de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-corpus | AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement. | Uns dies abans de la festa, cinc parelles de nois i noies (quinaires o caps de quina) recollien per la població les aportacions per la festa. La proclamació pública dels quinaires es feia el dia de l'Ascensió. A La vigília de Corpus es feia una repicada grossa de campanes i es feia la sortida de les colles de ginestaires per buscar ginesta. Mentrestant es preparava l'església per a l'encesa, tot posant-hi el màxim de ciris possibles. L'Ofici solemne estava oficiat per tres sacerdots i la missa era cantada pel cor parroquial. A l'hora del sermó els nois caps de quina i els administradors, acompanyaven el pare predicador, que era un personatge eminent, fins a la trona. Quan es cantava el Glòria, els nois escampaven la ginesta per l'església. El diumenge següent, el protagonisme el tenien les noies caps de quina, per això era conegut com el diumenge de les noies. Per la tarda del dia de Corpus es feia la processó. Acompanyaven el tàlem els quatre gonfarrons capdavanters (dos de lancs i dos de vermells), la bandera del santíssim, la de sant Julià, la de Sant Domènec, Sant Antoni, Sant isidre i la del Roser. | 08009-77 | L'any 1888 Mn. Jacint Verdaguer participà en la festivitat de Corpus de la vila d'Argentona, ja que hi feia una estada. El fervor per aquesta festa passà per tota mena de gradacions. La Guerra ho aturà tot, però, sobretot a partir de 1949 va revifar-se, convertint-se durant els vint propers anys en una festa que portava gent de fora. A partir dels anys 70 va decaient. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 38093 | Ball del ciri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats. | 08009-78 | És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||||||||
| 38146 | Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frare-cugot-arisarum-vulgare-ssp-simorrhinum | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (2001). Flora dels Països Catalans, Volum IV. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Les poblacions es troben en recessió pel creixement de la pedrera de la Feu, pel creixement de l'alzinar i la bardissa (que tapa la llum) i per abocaments de residus | <p>Especie vegetal de distribució relictual a Europa, considerat molt rar a nivell dels Països Catalans, localitzant-se únicament poblacions molt esparses a punts concrets del litoral mediterrani, on viu en espais oberts, més o menys assolellats, sobre sòls sorrencs o pedregosos. A Argentona trobem com a mínim tres poblacions ben constituïdes, una a la pedrera de la Feu, l'altra prop del pont de l'Espinal i la tercera a la Brolla d'en Ballot.</p> | 08009-153 | Pont de l'Espinal, pedrera de la Feu i brolla d'en Ballot | 41.5850700,2.3791800 | 448252.08 | 4603894.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38146-foto-08009-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Es diferencia de la subespècie 'vulgare', més comuna, per tenir l'apèndix de l'espàdix inflat i no ser exsert. El Parc de la Serralada Litoral està duent a terme accions d'estudi i conservació d'aquesta espècie. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 38153 | Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viola-suau-viola-suavis-ssp-catalonica | <p>- BOLÒS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. Atzavara nº9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. - MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. - TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l'any 2000. Parc de la Serralada Litoral.</p> | Creix prop de cases d'una urbanització i d'un camí de sorra, s'han observat abocamants de residus prop de l'espècie i l'esbarzer entra en competència per l'espai | <p>Viola de flors blanques considerada molt rara i endemisme dels Països Catalans. Només s'ha trobat un rodal de no més de 4 m2 al torrent de Cirés, prop d'uns habitatges i d'un camí, cosa que agreugen la seva conservació.</p> | 08009-160 | Torrent de Cirés | 41.5475200,2.3960000 | 449625.05 | 4599715.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Caldria emprendre mesures de cara a assegurar la seva conservació. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 38183 | Cal Carboner - Museu del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carboner-museu-del-cantir | XV | Recentment rehabilitada. | <p>Edifici fruit de la reforma de l'antiga Cal Carboner; casa de planta baixa i pis, amb pati annexe lateral i posterior. Porta adovellada i finestral amb llinda, brancals i ampit de pedra treballada. La reforma, que ha afectat també la casa veïna, ha mantingut aquests elements originals, afegint un pis més d'alçada i creant una galeria vidriada a sota del nou ràfec, on es situen alguns càntirs, com a icones del Museu.</p> | 08009-190 | Nucli urbà. Plaça de l'Església | 41.5540800,2.4004300 | 450000.06 | 4600441.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38183-foto-08009-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38183-foto-08009-190-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Coneguda també com a Cal Cacauero. Juntament amb la seva casa veïna, Can Cella, també incorporada a la reforma, passava per ser una de les més antigues de la població, ja que estava situada al costat de l'església, en el nucli original de la vila. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 38194 | Ajuntament Vell (El Capítol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-el-capitol | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.</p> | XV | <p>Antic edifici catalogable com a tipus V, de Bonet i Garí, de planta baixa, pis i golfes. Conserva el portal adovellat i elements decoratius d'estil gòtic en les pedres treballades de les finestres i obertures. També podem observar el treball de ferro forjat en les reixes de les plantes inferiors. A l'interior, es pot observar el saló de Pedra, una sala coberta amb volta de canó de pedra vista, recentment restaurada.</p> | 08009-201 | Nucli urbà. C. Gran, 61 | <p>Edifici d'origen civil. Fou el 'Delme' i va pertànyer al Capítol de Canonges de la Seu de Barcelona. Utilitzat com a masia, va passar a ser Ajuntament.</p> | 41.5557300,2.4004100 | 449999.06 | 4600624.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es tracta d'un edifici amb successives modificacions. Cisa i cisa, diputat del districte, el dóna a l'Ajuntament. La façana actual és de 1940. La reforma recent en planta baixa ha malmès part de l'estructura de voltes existent. En desafectar l'edifici com a seu principal de l'Ajuntament, s'ha enderrocar una entreplanta que impedia apreciar la volta de canó en tota la seva envergadura. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 41751 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet | XVIII-XX | Masia molt reformada, que té una distribució de dos cossos, a les que posteriorment se li afegí un tercer cos al cantó nord. Presenta una planta baixa i planta pis, amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, pel que els frontons estan desplaçats a les façanes laterals. Portes i finestres són d'una gran simplicitat, totes de forma rectangular. Al nord de l'edifici trobem el safareig, decorat amb trencadís de ceràmica. | 08029-43 | Avinguda Pare Jaume Català, 40 | No es tenen dades ni referències documentals antigues de la casa, | 41.5282700,2.3937500 | 449423 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha dependències municipals (Centre de Joventut de Cabrera de Mar). | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41758 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-0 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 97-98. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis que conformen una estructura rectangular vertebrada a l'entorn d'un barri. Pel que fa al cos principal de la masia respon a una estructura de tres cossos, planta baixa i planta pis, i afegit a la dreta, el pis superior del que en destaca una galeria porxada. La façana presenta una estructura simètrica, amb una teulada a dues aigües. En destaca la porta dovellada, al costat de la qual trobem el pedrís, així com les finestres d'estil gòtic. És ressenyable que sota la finestra principal d'arc conopial, just sota l'ampit, encara es conserva una espitllera. Del cos principal no només destaca per la conservació exterior, sinó que a l'interior encara es troben els paviments enrajolats, els embigats així com les voltes catalanes i de mocador. A la cuina destaquen la pica de pedra, rajoles decorades a la paret, i la gran llar de foc, així com el forn de llenya i el paviment original de lloses. El cos esquerre, també dominat per la simetria, revela uns trets posteriors, on dominen portes, finestres i balcons de forma rectangular. Del pati central en destaca la pica i abeurador, que s'alimentava de l'aigua recollida de la teulada, a partir del ràfec i canals. El conjunt es complementà posteriorment amb la construcció d'un nou celler, a manera de cos paral·lel, fet relacionable amb dues premses conservades que porten les dates de 1814 i 1836. Un dels trets poc habituals és la presència d'una comuna, que sobresurtia del primer pis i desguassava directament al femer exterior, tot ubicat a la part posterior de la casa. A finals del segle XVIII sembla que fou quan es construiren les edificacions exemptes del cos principal, com la masoveria, el paller i l'era. A nivell paisatgístic la casa compta amb alguns elements botànics rellevants com el conjunt de 5 xiprers, en especial els 2 del sector nord, que per llur simbologia d'hospitalitat són elements comuns en les masies. També té la presència d'un cedre de l'Atles, que li confereix un aspecte colonial, així com una noguera i un eucaliptus de més de 20 metres d'alçada (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-5 | Cm. Can Segarra, 40 | En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Guillem Barthomeu. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on el cognom Bertomeu també hi està representat. Tal vegada es podria relacionar aquest cognom amb un mas primigeni, gràcies a un document del segle XII, on Joan Bartomeu permuta una finca amb vinya i oliveres (Modolell 1993). També fent referència al segle XII existeix un document de l'any 1835 que conté un arbre genealògic dels Bartomeu que remonta fins l'any 1181 (Modolell 1993). En aquest mateix document s'explica els fets que van tenir lloc en aquesta casa, pels quals morí l'any 1813 Feliu Bartomeu degut a un atac de bandolers en el marc dels esdeveniments de la Guerra del Francès; posteriorment morí també l'hereu en el marc de la Guerra dels Carlins (Modolell 1993). Pel que fa a la casa, hi ha un llinda gravada amb la inscripció de l'any 1662, seguida per la lletra B. En el llibre de Bonet (Bonet 1983) es parla d'una inscripció gravada: Pau Bertomeu, Pagès, 30-IX-160?. | 41.5310700,2.3912500 | 449216 | 4597892 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En aquesta masia trobem un rellotge de sol de pols de marbre i terra de colors, de forma rectangular, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou realitzat, el 1779. També se'n conserva el seu lema; 'Les hores passen Aprofita-les bé'. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2935, on es descriu com a rellotge de 'orientació sud-oest, emmarcat en un marc rectangular que inclou el lema, numeració aràbiga, marques horàries a les hores i mitges hores de les 9 a les 7, en sèries de 12 hores, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors terrosos, les línies horàries estan recollides dins una línia corba acabada amb una fletxa. Ornamentació amb motius florals'. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 41762 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 410-415. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | L'estructura de la masia està plantejada inicialment en tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més, conformant l'estructura definitiva amb una teulada a quatre vessants. El cos principal presenta porta dovellada, flanquejada en els cossos laterals per sengles finestres rectangulars. A la planta pis trobem tres finestres rectangulars, igual que a les golfes, tot i que aquestes darreres d'una mida inferior. Cal destacar que totes les finestres estan emmarcades per llindes que reposen també sobre brancals de pedra, i tot plegat destacat igualment per marcs de morter a manera de decoració. Els dos cossos afegits, a la dreta de la façana, respecten la morfologia dels cossos primigenis, i conformen l'espai de l'antic celler, i un balcó que envolta l'angle de l'edifici. Un dels elements més destacables és la bassa i safareig davant la façana, decorat amb una escena amb rajola polícroma, representant Sant Pau, amb la data inscrita de 1763. Respecte als balcons que podem observar són ressenyables pel treball de forja, així com per les rajoles de mitja vela verdes i blanques, característiques del s. XVIII, que s'observen des de la part inferior. Del seu interior és singular el rentamans de ceràmica polícroma que es troba al menjador. A nivell botànic són ressenyables la bellaombra de l'accés i el xiprer, element caracterísitic entre les masies (Rovita i Vinyals 2005). | 08029-9 | C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 16 | L'actual masia de Can Dalmases, també coneguda pel nom de Can Ros, cal Conde o Can Vilardaga, és la mateixa casa que cal identificar amb la domus o Casa de Cabrera, concepte que no fa referència exclusiva a l'edifici sinó també a llurs propietats. L'any 1025 sabem que el primer senyor de Cabrera serà Guadall i de Sant Vicenç, tot i que la primera referència estricta a la casa és de l'any 1231 (Modolell 1993). L'any 1529 la casa fou comprada per Pau Ros, al qual li devem un dels noms de l'indret. L'any 1670 ja trobem a un altre propietari, Ignasi Dalmases i Ros, que a part de donar-li també el nom, fou qui executà les grans reformes de la masia, tal i com testimonia la data gravada a la façana posterior (1676). En darrera instància el nom de Cal Conde cal atribuir-lo a quan el comte de Vilardaga comprà la propietat, ja entrat el segle XX (1924). | 41.5263600,2.3948900 | 449516 | 4597367 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Ros o Cal Conde.És interessant ressenyar la presència en aquesta de dos rellotges de sol, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4004 i 4005. En primer terme trobem un gran rellotge rectangular a la façana principal, en bastant mal estat de conservació, de tipus vertical declinant. La part descriptiva de la fitxa 4005 explicta que la seva orientació és 'sud-oest, amb marques horàries molt esborrades, gnòmon de vareta'. Per sobre dels temes morfològics és intreressant la data pintada a la seva part superior, 1752. Pel que fa a l'altre rellotge, en més bon estat de conservació, es tracta d'un rellotge igualment rectangular, del tipus vertical declinant, i com diu la fitxa corresponent 'orientació sud-est, marques horàries a les hores, de les 3 de la matinada a les 3 de la tarda, la línia de les 12 no és vertical, numeració aràbiga, gnòmon de vareta.' Com en el cas anterior destaca per la data que porta en la part superior, 1747. | 96|98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 41794 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 200-202. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XX | Edifici d'estil historicista, tot i que bastant eclèctic, inspirat en l'ordre i estructura d'una masia. Presenta tres cossos, amb el cos central lleugerament més elevat que els altres, tot i tenir els tres cossos planta baixa i dos pisos. A la planta baixa s'hi accedeix per un porxo amb tres obertures a la façana, d'igual foma que la finestra principal del primer pis, que dóna a un balcó de barana metàl·lica. A la planta superior, tal i com si es tractés d'unes golfes, trobem les característiques finestres més petites, destacnt les tres centrals, que són arrodonides. A sobre, al frontó, i trobem un rellotge circular, sota un coronament d'inspiració barroc. El teulat és a dues aigües. En aquest cos hi ha les dependències de l'Ajuntament: alcaldia, despatxos, sala de juntes, etc. També trobem de dos cossos laterals, d'una sola planta, on hi ha els locals de les antigues Escoles Municipals. Al cos lateral de ponent hi ha un mural amb elements al·legòrics que simbolitzen el coneixement, la ciència i el progrés. El mural s'ha atribuït a Agustí Vendrell, i reprodueix un mapa de Catalunya amb un noi que viatja amb maleta. De l'exterior cal destcar l'aliniació de cinc plataners de talla mitjana que confereixen personalitat a la plaça de la façana principal de l'Ajuntament, al que cal sumar un cinquè exemplar a l'antic pati de l'Escola Nacional. | 08029-52 | Plaça de l'Ajuntament | Hi ha constància que ja l'any 1889, quaranta anys abans de la construcció de l'actual ajuntament, ja se n'havia palesat la necessitat de la construcció d'una nova Casa Consistorial, degut a les mancances de l'anterior, tal i com recull un ple municipal d'aquell any. No fou fins l'any 1903 que es dugué a terme el projecte arquitectònic a mans de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, tot i que no s'executà fins els anys 1928-1930. El pagament del nou edifici va concloure l'any 1956. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 1928 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Bonaventura Bassegoda | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 41799 | Arxiu municipal de Cabrera de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Cabrera de Mar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. | 08029-57 | Plaça de l'Ajuntament | La documentació més antiga data del segle XVIII, però la major part de la documentació és del segle XX. L'arxiu forma part de la Xarxa d'Arxius Locals des de l'any 2009. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Informació extreta de la Xarxa d'Arxius Locals de la Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 41815 | Ca l'Arnau-Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-can-mateu | MARTIN, A.. 'El conjunt arqueològic de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar, el Maresme) : un assentament romono-republicà'. A: Tribuna d'Arqueologia 1998-1999. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 2002. MARTÍN, A. (2004): 'Intervencions arqueològiques a Ca l'Arnau i Can Mateu (Cabrera de Mar) 1997-1998', Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, La Garriga, 2001, vol. 2, pàgs. 376-408. MARTÍN, A.. 'Las termas republicanas de Cabrera de Mar (Maresme, Barcelona)'. II Coloquio Internacional de Arqueología de Gijón. Termas romanas en el occidente del imperio. p.157-162. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. ROVIRA, J.M; MARTÍN, A.. 'Ca l'Arnau, noves aportacions al procés de romanització de la Laietània'. A: Històries de Cabrera. Cabrera de Mar, 1998. p.54-60. | II-I aC | Jaciment que de fet correspon a dos jaciments superposats: un assentament d'època republicana, amb un conjunt termal, i un centre terrissaire de fabricació d'àmfores vinàries que té una extensió de poc més de 1.000 m2. L'establiment d'època republicana (les termes), tenen una superfície d'uns 450 m2. La seva construcció data del s. II aC i foren utilitzades fins el s. I aC. Aquesta antiga cronologia i l'estat de conservació de l'edifici fan de Ca l'Arnau un complex arqueològic excepcional i amb molts pocs paral·lels. L'edifici original constava només de les tres sales essencials (apoditerium, tepidarium i caldarium), les quals presenten uns trets constructius similars i un paviment comú. A aquests espais s'hi afegí més tard un laconicum i una sala en el cantó sud, d'ús indeterminat. En la construcció de les parets no es va utilitzar morter, el qual pel contrari, fou fonamental en la construcció dels revestiments hidràulics, els paviments, els hipocaustes i sobretot, els sostres. Els sostres corresponents als dos àmbits que disposen de calefacció estaven construïts amb una tècnica basada en la utilització d'elements ceràmics coneguts amb el nom de tubuli afusats. Les peces s'inserien unes dins de les altres i s'ensamblaven per grups mitjançant varetes de ferro, que es recobrien amb morter. La troballa de tubs de plom de diversos gruixos, que segurament formaven part del servei d'alimentació d'aigua per a un labrum o de les entrades generals d'aigua d'una sala de banys, permet demostrar el grau de perfeccionament tècnic que s'havia aconseguit en aquestes instal·lacions. L'aspecte general exterior del complex termal devia de ser imponent, destacant els dos sostres amb superfícies corbes i emblanquinats que reflectirien la llum solar. El centre productor d'àmfores es composa d'un forn i alguns abocadors d'àmfores en les rodalies. La cronologia global del jaciment és de 175-150 aC a 25 dC. El forn està situat dins d'un ampli recinte delimitat per dos llargs murs perpendiculars. Es de planta rectangular, delimitat pels seus quatre costats per una paret de pedra, que agafa tant el laboratori, que té una superfície útil de 14,5 m2, com el praefurnium. Conserva quasi bé tota la graella in situ. Les dimensions totals de l'estructura són d'uns 45 m2, a excepció de l'espai de treball situat davant de la porta del praefurnium. Els treballs d'excavació d'aquest sector han permès documentar que en aquest complex terrissaire es varen produir àmfores de les formes Dressel 1, Laietania 1 i Pascual. A més també es van fabricar materials constructius, ceràmica comuna i vasos de parets fines. La construcció d'aquest forn va amortitzar estructures més antigues, corresponents a l'assentament d'època republicana, com per exemple unes habitacions situades davant la porta del praefurnium i un forn metal·lúrgic situat a l'altre cantó. La cronologia inicial del complex terrissaire és per ara problemàtica. Durant l'excavació es varen trobar fragments de vores d'àmfora local pertanyents als tipus grecoitàlica i Dressel 1A, de cronologia anterior als tipus Dressel 1 que es troben en els abocadors d'aquesta instal·lació. Datats entre el 2n 1/4 del s. I aC, i el 1r quart del s. I dC, moment en que s'abandona definitivament el centre productor i tot el jaciment. Pel que fa a l'assentament d'època republicana (sector de Can Mateu), es tracta d'un assentament d'estructura allargada, de nord a sud, que sembla resseguir el traçat que en aquella època tenia la riera, segurament més ampla i ondulada que avui dia. Les estructures d'hàbitat que s'han documentat en aquest sector formen dos grups arquitectònics amb orientacions diferents, que tampoc són coincidents amb l'orientació que presenta el conjunt termal. | 08029-73 | Clos de Ca l'Arnau-Can Mateu | El complexe de Ca l'Arnau-Can Mateu va ser descobert l'any 1997 degut a un projecte d'urbanització de la zona. Li deu el nom a la proximitat del jaciment amb les masies de Can Mateu i Ca l'Arnau. Les troballes prèvies realitzades i la seva possible desaparició motivaren la mobilització per part de la comunitat científico-cultural del Maresme. El dia 22 de setembre es va signar, a Can Martinet, un manifest pels membres de l'Equip de Recerca Arqueològica de Territori. El 12 d'octubre va tenir lloc una taula rodona centrada en la problemàtica de Ca l'Arnau i l'arqueologia a Cabrera de Mar. A partir d'aquí es va constituir una coordinadora oberta i formada pel Grup d'Arqueologia de Cabrera (GAC), la Societat Catalana d'Arqueologia, l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) de Premià de Mar, el Grup d'Història del Casal de Mataró, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt, el Grup d'Arqueologia de Premià de Dalt (GAPD), el Grup d'Amics de l'Art. | 41.5263500,2.3922400 | 449295 | 4597368 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment gran part del jaciment resta descobert i a l'espera de ser excavat de manera sistemàtica.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ):L'espai s'organitza a partir d'àmbits o habitacions de planta rectangular, on les parets del cantó oest, són en realitat murs de contenció de terres. En general els murs presenten paraments irregulars i estan construïts amb pedres poc treballades lligades amb fang.Només es va documentar una llar, de planta quadrada, en una de les habitacions, i una possible zona de circulació davant de les dues habitacions millor conservades. S'ha de destacar també la troballa d'una canalització feta amb la inserció de dues àmfores púniques centre-mediterrànies, que desguassava a la riera. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 41835 | Can Modolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-modolell | BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglésies com a element d'estudi sobre els orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i el Maresme. 7-9, p.188-190. BONAMUSA, J.. 'Els testimonis mitraics iluronesos dins el context de la Tarraconense'. Laietània. 2-3. BONAMUSA, J.; CERDÀ, J.A.; GARÍ, R.I.. El jaciment romano-medieval de Can Modolell. Deu anys d'excavacions. Cabrera de Mar. El Maresme. (1974-1984). Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1985. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. 'Barcelone (sauf Barcino)'. A: Inscriptions romaines de Catalogne. Paris: Diffusion de Boccard, 1984. I. (Publications du Centre Pierre Paris; 13). GARÍ, R.I.; BONAMUSA, J.. 'Informe sobre la campanya d'excavacions al jaciment de Can Modolell de Cabrera de Mar'. A: Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Mataró: Museu de Mataró, 1982. p.5-7. MARINER, S.. 'Nuevos testimonios de culto mitraico en el litoral de la Tarraconense'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 7-9, p.274-276. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PLA, C.; REVILLA, V.. 'Can Modolell (Cabrera de Mar, El Maresme)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i pàleontològiques a les comarques de Barcelona. PUJOL, J.; GARCIA, I.. 'El grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar. El Maresme)'. Laietània. 2. RODRÍGUEZ ALMEIDA, E.. 'Noticia sobre un grupo de ladrillos grafitos del Museu Municipal de Mataró, procedentes de Can Modolell. Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 7, p.194-197. | I-V dC | Cobert per un sostre | Jaciment emblemàtic dins el casc de Cabrera de Mar. Fou descobert a principis del anys 1970, quan un furtiu va trobar dues sitges en el talús del marge del camí, i en el rebliment d'una d'elles una àrula dedicada al culte de Mitra. Entre els anys 1974 i 1984 el jaciment fou excavat per la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró (SAMM). A l'excavació d'urgència de 1984-85, en vistes al canvi de traçat del camí que passa del mig del jaciment, s'efectuaren unes prospeccions a l'Hort de Can Modolell, que consistiren en l'obertura de 4 rases que travessaven les feixes de l'horta, i dues cales. El resultat fou la localització d'una claveguera romana, una canal conductora, murs probablement ibèrics, fons de sitja ibèrica amb materials banals i nivells arqueològics romans, així com altres estructures de datació imprecisa, car no presentaven materials datables, ni s'excava en extensió. Els materials foren dipositats per Isabel Garí a la secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme (Mataró), qui demanà fer-ne l'estudi. Encara al 1994, abans de la construcció del mur de contenció al llarg del camí de Can Segarra, es va excavar la zona occidental del jaciment, on es va documentar les restes d'un forn. Actualment presenta un clos arqueològic que preserva part de les restes d'un santuari religiós d'època romana, que almenys durant un llarg període de temps va estar dedicat al déu Mitra, divinitat d'origen oriental i de tipus mistèric El jaciment s'ha estructurat en varis sectors: El primer sector correspon a l'anomena't 'sector de les fosses', el segon és el dit del 'criptopòrtic', el tercer és el de 'l'annex trapezoïdal', i el darrer és el de 'l'habitació de la torre semicircular'. S'han posat al descobert una sèrie d'estructures d'època romana (augustea) que sofriren una sèrie de remodelacions, la més important de les quals esdevingué en època Severa (fi del segle II i inicis del segle III dC.) coincidint segurament amb la introducció del culte a Mitra, consistent en la construcció d'un criptopòrtic o habitació semi-soterrada, empedrat amb grans lloses i amb els murs flanquejats de tres pilastres adossades. El jaciment patí un abandonament momentani vers les darreries del s. III d. C. i després, sepultades les restes de l'Alt Imperi, s'hi bastí un edifici nou més modest durant el s. IV o V dC. que perdurà fins almenys el s. VI o VII. En un moment tardoromà o altmedieval, sense respectar les estructures anteriors, s'emprà el lloc com a necròpolis donat que s'hi trobaren tres enterraments - es tenen notícies orals que s'havien destruït més enterraments-. Cap el s. X o XI - la primera referència és de l'any 1025- es construí una capella al damunt dedicada a Sant Joan, de la qual s'han trobat algunes restes de fonaments,fosses, sepultures i una pedra amb inscripció, actualment conservada dins la bastida d'una porta lateral de la Parròquia de Cabrera. Finalment, entre els segles IX i XII, s'hi ubicà un camp de sitges. | 08029-94 | Camí de Can Segarra, al costat de Ca n'Orriols | 41.5300900,2.3913600 | 449225 | 4597784 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41835-foto-08029-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41835-foto-08029-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41835-foto-08029-94-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Part del jaciment està preservat per un sostre, que en permet la seva conservació i contemplació.Fotografia d'Albert Martín.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ): Dins del jaciment s'han trobat una sèrie de testimonis de culte, dos altars votius dedicats a Kautes ( segona meitat segle I - II dC.), un fragment de coronament d'altar rodó dedicat també a Kautes probablement d'època flàvia (ICR I,86), un altar molt deteriorat que podria haver estat dedicat a una divinitat femenina (ICR I,87); una tabula ansata votiva de bronze, dedicada a un déu de difícil lectura, potser Silvanus (Mayer-Rodà, 1988), i una altra dedicada a Neptú (Mayer, 1993), ambdues datables en època flàvia; altres ofrenes votives que no mencionen cap divinitat, i elements escultòrics, com una mesa d'altar decorada amb relleu amb iconografia mitraica, diversos fragments d'una pàtera d'ònix decorada amb una serp en alt relleu, un fragment de sòcol d'altar de marbre i una petita cama votiva de bronze. La majoria d'aquestes peces han aparegut en l'estrat IV que amortitza l'edifici del criptopòrtic. També van aparèixer plaques de marbre pertanyents a un programa decoratiu parietal i de paviment d'opus sectile.El jaciment no està exhaurit i segueix en peu la discussió sobre la seva funció. F. Bonamusa i els membres de la SAMM (1978) l'interpretaren en un primer moment com una vil·la romana, tot i obrint la possibilitat que també hi pogués haver un temple pagà. Amb les troballes successives d'elements de culte, especialment mitraic, va anar prenent cos la idea que es tractava d'un mitreu. Ara bé, que aquest pogués ser dins d'una vil·la, encara no ha estat descartat. Mayer (1994) fins i tot ha apuntat que es podria tractar d'una propietat imperial, degut a l'esment de dos esclaus imperials com a dedicants d'una de les ares votives. En aquest cas, la presència del culte oriental de Mitra s'entendria que hauria estat introduït per funcionaris imperials. La datació dins la segona meitat del segle I d.C. d'una de les àrules dedicades a Kautes, dóna la datació més antiga per a un testimoni de culte mitraic dins de la península ibèrica. M. Prevosti (1981;1996) observa que cal considerar la possibilitat que es tracti d'un lloc de culte de tradició ibèrica, assimilat pels romans. Es basa en l'antiguitat de les parets i el paviment trobats sota l'edifici amb cripta (amb materials tardo-republicans i per tant datables segurament cap el 50 a.C. com a mínim, als quals cal afegir el fragment d'opus signinum amb tessel·les encastades, de probable datació republicana), en el testimoni de culte que representa el dipòsit votiu amb la gran pàtera de sigil·lada aretina, que dona fe que aquest ja existia com a mínim en època de Claudi, en què es va fer l'enterrament del conjunt, si no en època d'August, i en la zona on es troba el santuari, al peu de l'oppidum de Burriac i en una regió on sembla que el culte astral podria tenir arrels en la religiositat preromana. Ara bé, també s'han trobat altres divinitats independents o associades a ell: Neptú, Silvà i una deessa del panteó romà. El culte al déu solar Mitra hauria quedat encobert per l'advocació al sant del solstici d'estiu i de la celebració del foc. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||
| 41849 | Can Rodon de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodon-de-lhort-0 | MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.de C.;COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.87. BOSCH GIMPERA, P.. Etnologia de la Península Ibèrica. Barcelona: Alpha, 1932. BOSCH GIMPERA, P.. Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana, 1919. (Enciclopèdia catalana; XVI). BRUNET I BELLET, J.. 'Excursió particular a Cabrera i nous descobriments d'antiguetats ante romanes'. A: Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1885. CARRERAS CANDI, F.. Cabrera de Mataró.. Barcelona: Impremta de l'Avenç, 1893. RIBAS, M.. 'La civilització ibèrica de la comarca mataronina segons les troballes'. Mataró. 1834. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Can Rodon de l'Hort a Cabrera de Mataró'. A: Bloc Mataroní. Mataró, 1926. Setembre-Octubre. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. El orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8), p.46 - 90. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.46 - 90. RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró: Foment d'Estudis de la Maresma, 1931. RIBAS, M.. Origen i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, 1934. p.22 - 38. ROVIRA I VIRGILI, A.. 'Necròpolis de Cabrera de Mar'. A: Història de Catalunya. 1. Bilbao: Gran Enciclopedia Vasca, 1976. I. p.534-535. RUBIO DE LA SERNA, J.. 'Noticia de una necrópolis ante romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona)'. Memorias de la Real Academia de la Historia. [Madrid] XI (1888), p.764. SANDARS, H.. 'The weapons of the iberians'. A: Archeologia. Madrid, 1912-13. LXIV. Boletín de la Real Academia de la Historia 1914. SANMARTÍ, E.. 'El taller de la pequeñas estampillas en la Península Ibèrica'. Ampurias. 35, p.156-158. SANMARTÍ, J.. La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1987. p.624. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institud d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'La col·lecció Rubió de la Serna al Museu de Barcelona'. A: La Gazeta de les Arts. Barcelona, 1926. SERRA RÀFOLS, J. de C.. El poblament prehistòric de Catalunya.. 1. Barcelona: Barcino, 1930. VIÑALS I CORTÉS, J.. 'Notícia sobre unes troballes de materials arqueològics a Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1997. Patronat Municipal de Cultura. | IIIaC-IIdC | El jaciment de Can Rodon es coneix d'antic, i inicialment només per la troballa d'una necròpolis d'incineració ibèrica. No serà fins l'any 2006 quan es delimitaren part de les restes muràries que avui es poden visitar en el clos arqueològic. El 1881, el propietari de la finca, va descobrir les primeres tombes en anivellar uns terrenys, que va excavar en diverses etapes, i va publicar el 1888 (Rubio de la Serna, 1888) precedit de diversos articles menors. Posteriorment encara hi obrí altres tombes. No va individualitzar els materials de les diverses tombes i en va acabar fent un dipòsit al Museu Arqueològic de Barcelona, on es troben actualment. Barberà (1968) en publicà un estudi, on calcula que devia haver obert unes deu tombes, corresponents al segle III aC, tot i que amb algunes peces del segle IV aC. Barberà (1969-70) també hi realitzà l'excavació de quatre tombes, que resultaren de cronologia aproximada a les ja conegudes. Com aquestes, eren excavades al subsòl, amb forma de sitja, feien al voltant d'un metre de diàmetre i uns 80 cm de fondària, i tenien dos forats al fons per mantenir dretes les dues àmfores que s'hi dipositaven. Una de les àmfores feia la funció d'urna cinerària, i al voltant s'hi trobaven les ofrenes, consistents en ceràmica, menjar i objectes personals del difunt, entre els quals algunes presentaven armament, per tractar-se d'un guerrer. Anaven tapades amb pedres i terra. Tot el material es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Vinyals (1997) va publicar un lot de materials recuperats d'una escombrera produïda per unes obres del 1975, en fer-se unes pistes de tenis. Es tracta de material del segle III aC. Vinyals explica també, que en les excavacions de J. Barberà del 1968, varen aparèixer unes parets ibèriques, que formaven l'angle d'una habitació, de les quals podria procedir algun fragment ceràmic quelcom posterior al lot del segle III aC, potser de la darreria d'aquest segle o bé de l'inici del II aC. No havien estat mai publicades, tot i que M. Ribas les descriví en el seu diari d'excavacions (p. 60: dia 22 de desembre del 1968): 'Als 79 cms. Des de l'angle de la paret i en la part fonda es descobreix un angle de molta extensió que encara no s'ha determinat en direcció nord, que sembla introduir-se dintre del terreny veí (hort de la Sra. Francesca Pallès). Està construït amb obra molt ferma de pedra ben treballada. Hi ha pedres de gran tamany, aplanada la cara visible. Forma una banqueta.' | 08029-108 | Darrera el mas de Can Rodon, dins el clos arqueològic | 41.5272700,2.3930300 | 449362 | 4597470 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41849-foto-08029-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41849-foto-08029-108-2.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les restes es poden contemplar dins un clos arqueològic, tot i que l'accés no és obert al públic.Fotografies: Albert Martín(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ): L'àrea de la necròpoli pot ser molt més extensa, que la de les poques tombes que se n'ha excavat. A més queda clara també la presència d'un hàbitat que s'endinsa cap a sota l'hort veí, de can Pallès.El 2006, arrel d'uns moviments de terres que s'efectuaren per tal d'urbanitzar la zona, quedaren al descobert estructures muràries d'època republicana i altimperial que resten a l'espera d'una nova intervenció arqueològica i un dolium a l'extrem oest de la parcel·la, datat dins la segona meitat del s. II, que es va excavar l'any 2011. Es va considerar que, com és habitual en les instal·lacions d'emmagatzematge d'excedent agrícola, hi cap la possibilitat de que n'hi pugui haver més en aquest sector. L'any 2007, en una intervenció al solar dels Horts del Rector, a la banda de ponent del jaciment, es va certificar que les estructures documentades al solar de Can Rodon de l'Hort no continuaven cap aquest sector. En canvi, es va localitzar un paviment corresponent a un vial empedrat, datable entre 15 i 80 aC. Es tracta de la primera estructura viària empedrada documentada al municipi. Les restes es van protegir amb geotèxtil i una capa de sorres netes.El novembre de 2013 es va portar a terme una intervenció arqueològica de control de conducció de canalització de gas natural a la finca del Carrer de la Riera de Cabrera número 40. Es va realitzar l'obertura d'una petita rasa de 80x50x70cm davant de la façana de la casa sol·licitant de la connexió de gas, afectant la vorera. El seguiment arqueològic va donar resultats negatius.No es va localitzar cap estructura arqueològica i els materials documentats procedien d'un nivell alterat possiblement per les obres d'urbanització del carrer i de la col·locació de la canalització prèvia de gas.L'any 2010 va excavar-se el sector SE, habitacions de primera meitat del segle I aC qualificades com a tallers on es faria la fosa de plom, el 2013, la façana est del carrer d'època republicana i taller metal·lúrgic de ferro i el 2015 i 2016 el sector de la figlina d'època imperial. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41862 | Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-burriac | <p>CATALÀ I ROCA, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau Ed., Barcelona, pàgs. 607 i ss. GARCIA i ROSELLÓ, J.; CERDÀ i MELLADO, J. A.. 'Darreres actuacions arqueològiques al Castell de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme)'. A: VII Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades.. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura, 1991. p.61-71. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XX, Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 479 i ss.</p> | X-XV | Restaurat i visitable | <p>Jaciment emblemàtic del terme de Cabrera, que domina tota la vall de Cabrera i és visible des de tot el terme. El castell medieval, està situat dalt d'un turó a 400 metres sobre el nivell del mar. Té sota seu un antic poblat ibèric. És conegut també amb el nom de Castell de Sant Vicenç. Es tracta d'un recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, està dominada per la torre de l'homenatge, de planta circular. També trobem aquí la cisterna d'època romana, reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat sud i una altra sala al nord. En general l'aspecte que veiem avui dia correspon al castell del segle XV, quedant només alguns testimonis de les construccions del segles X-XI i la cisterna d'època romana, que es va aprofitar en construccions posteriors Capella de Sant Vicenç Restes de les voltes del temple corresponent a Sant Vicenç. S'accedia des de dins del clos del castell i l'absis principal forma part del primer cercle emmurallat. Segons sembla, la part que resta és la part més primitiva, com la base de la torre i algunes de les parets, al segle XII. Segons l'escriptor Heribert Barallat (1878), la capella era dividida per un arc en dues meitats, separant la construcció primitiva d'una altra més moderna. Torre mestra Torre de planta circular de mur de 1,25 m de gruix. La porta d'accés es troba a 3 m del terra. A la torre s'hi accedia per una escala llevadissa o per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dos parts per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon al castell primitiu i fou modificada a les diferents etapes de construcció del castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al segle XV. Cisterna Una de les tres cisternes del castell. Es troba a la part sobirana, a peu de la torre. Pel seu estat de conservació sembla correspondre a èpoques més recents respecte a la construcció primitiva.</p> | 08029-122 | Cim del Turó de Burriac | <p>L'any 1214 s'instituí un dels beneficis, pels quals els drets dels serveis i retribucions eren garantits pels senyors del castell, Guadald de Sant Vicenç i la seva muller Guilleuma. Fins 1836 subsistí, amb culte, la capella dedicada al màrtir Sant Vicenç. La seva existència és esmentada el 1141. Els treballs d'excavació documentaren totalment el castell, deixant al descobert les estructures que mostren diferents fases constructives: una primera d'època romana dels segles II-I aC., quan el cim fou ocupat amb una construcció segurament militar. Posteriorment, en època alt-medieval (segle XI) s'hi bastí una fortificació, origen del castell que avui dia es pot veure. A la banda nord inferior d'aquesta fortificació es construí un baluard que servia per vigilar aquell sector del turó. També es construí la torre de l'homenatge (de planta rodona), la capella de Sant Vicenç i altres dependències. Al s. XV el castell fou remodelat i ampliat diferenciant-se 2 recintes: el sobirà o superior (àrea de residència al voltant de la torre de l'homenatge) i el jussà o inferior (dependències secundàries com els patis d'armes i les muralles defensives). Durant les obres de consolidació s'ha determinat que la capella actual correspon a l'absis d'una església anterior al s. XI. El Castell de Burriac quedà en desús al llarg del s. XVIII, excepte la capella de Sant Vicenç, que es continuà utilitzant. L'any 1990, l'Ajuntament de Cabrera de Mar adquireix la propietat del castell de Burriac a Montserrat Puigvert i Pons, segons acord del Ple de l'Ajuntament en data de 25 de gener de l'any 1990. Actualment la fortificació es troba consolidada i és visitable.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41862-foto-08029-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41862-foto-08029-122-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En una altra de les cisternes del castell se suïcidà el jove poeta modernista, Antoni Isern. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||
| 41894 | Objectes arqueològics Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-arqueologics-museu-de-mataro | VI-I aC | Fons d'objectes arqueòlogics procedents de les excavacions de jaciments de Cabrera de Mar, que es formen part del fons del Museu de Mataró. Destaquen els objectes de cronologia ibèrica, tant ceràmics com metàl·lics, procedents de l'aixovar de les necròpolis de Can Rodon de l'Hort i del Turó dels Dos Pins, entre els que sobresurten l'armament, com espases, puntes de llança o umbons d'escut. També són destacables les restes ceràmiques procedents del poblat ibèric de Burriac, algunes de les quals amb restes d'epigrafia en ibèric. També cal fer esment de la important col·lecció numismàtica procedent de les excavacions en territori de Cabrera, com les monedes trobades a Burriac. | 08029-157 | Carrer Sant Josep, 9. Mataró | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||||
| 41902 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-1 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 202-204. | XX | Es tracta d'un edifici d'estructura massissa construït entre els anys 1945 i 1949. Presenta una estructura monolítica però austera, i esdevé un edifici característic per les seves dimensions i pel fet de ser pas obligat i ineludible per tothom que entra o surt de la població. Actualment presenta un arrebossat de ciment en tota la seva façana, tot i que aquest acabat no era l'inicialment projectat, que era ple d'esgrafiats, tal i com descriu el projecte de l'arquitecte Miquel Brullet. | 08029-165 | Avinguda Onze de Setembre, 53 | Aquest edifici cal relacionar-lo amb el Sindicat Agrícola de Cabrera. 18 pagesos de la població es van associar l'any 1924 per tal de tenir la força suficient per defensar els seus interessos comuns. La primera seu estigué a Ca n'Orriols. Fins la Guerra Civil el Sindicat exercí un gran paper, especialment lligat a la producció i comercialització de la patata primerenca, intentant marginar el pes dels intermediaris. Durant la Guerra Civil tingué un paper cabdal en les col·lectivitzacions. Finalitzada la guerra, el sindicat es veié obligat a integrar-se en els nous sindicats verticals, a l'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Les creixents necessitats d'espai van determinar la construcció d'aquest edifici, concebut amb prou espai de magatzem, garatge i oficines, i amb un emplaçament ben ideat per facilitar les comunicacions. | 41.5217600,2.4006100 | 449990 | 4596853 | 1949 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41902-foto-08029-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41902-foto-08029-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat el Sindicat Agrícola és la seu i oficines del parc de la Serralada Litoral, així com del magatzem i botiga de la Cooperativa. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||
| 41904 | Cooperativa Alcancía / Sala Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-alcancia-sala-aurora | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 215-219. UBACH, P. (2005): 'El pas del cinema per Cabrera', dins CALLS, A. I FIGUERAS, A (Eds.), Cabrera de Mar. Segle XX. Quaderns per a la memòria. Fundació Alsina Arenas, Cabrera de Mar. | XX | Casa de cos estructurada en dues alçades, planta baixa i planta pis. Teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, amb els frontons desplaçats a les façanes laterals. La coberta no es veu des de la façana al trobar-se ocult per una balaustrada. Al centre d'aquest hi trobem una mena de timpà rectangular, coronat per una ornamentació de tipus clàssic, i a sota la data de construcció de l'edifici, 1903. L'edifici presenta un ordre ben concebut amb portal quadrangular centrat a la façana, amb decoració motlllurada amb ornamentació floral, emmarcant la part superior de la porta. Aquesta decoració es repeteix al portal del balcó del primer pis, on trobem una columna d'ordre clàssic. L'edifici fou construït per la societat l'Aurora, formada per gent del poble d'ideologia progressista.A la primera planta s'hi trobava la Cooperativa Alcancia, formada el 1907, destinada a vendre productes a preus més baixas pels associats. A la sala del primer pis hi havia el cafè. | 08029-167 | Plaça Cooperativa, 4 | 41.5285900,2.3932800 | 449384 | 4597616 | 1903 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41904-foto-08029-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41904-foto-08029-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41904-foto-08029-167-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41974 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-1 | XIX | A l'interior està tot refet de nou i adequat a oficines. | Edifici a tres vents, de planta rectangular; coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Estructura de la façana simètrica amb un eix central format per la porta d'entrada, una finestra a banda i banda. En el primer pis presideix una gran balconada amb tres finestres, la del mig de llinda recta i les laterals amb un frontó. En el centre, per damunt de la finestra hi ha l'escut de Cabrils esculpit. Les finestres del pis superior són petites i rectangulars. | 08030-47 | C. Domènec Carles, 1 | Antiga seu de l'entitat La Constància. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 41975 | Can Ventura del Vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventura-del-vi | XVII-XVIII | Casa de cos que fa cantonada, consta de planta baixa i pis. Coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Muntants de porta i finestres de pedra granítica. Porta principal adintellada. Una finestra a la façana principal del primer pis amb ampit, muntants i llinda de granit. Cos annex per la part del darrera, amb quatre finestres laterals. Només una té els muntants, l'ampit i la llinda de granit; i té una reixa de ferro forjat. Fanal d'il·luminació pública a l'escaire de la casa. És de ferro i vidre. | 08030-48 | Carrer de la Santa Creu, núm. 47 | Serà la seu del futur Museu de Cabrils. | 41.5257200,2.3677900 | 447255 | 4597313 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41975-foto-08030-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41975-foto-08030-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com a Ca la Lluïsa. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 42022 | Orgue | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue | <p>No consta (2000). Segona fase de restauració de l'orgue de l'Església. Fem Cabrils, núm. 3, tercer trimestre de 2000, pàg. 3.</p> | XIX | Cal reparar aspectes de mecànica, vent i afinació. | <p>Orgue històric d'estil romàntic amb característiques d'orgue català. Caixa d'estil neogòtic, façana principal amb 25 primers tubs del flautat 8', dividits en cinc castells de cinc. En el segon teclat hi ha tres jocs de llengüetes (trompeta, corn anglès i veu humana). Pedal complet amb tres jocs de pedal que permeten interpretar la música des de Bach en endavant. Tot i haver estat restaurat en diverses fases, arrossega certs problemes que no s'han resolt. Els tubs són d'estany de bona qualitat, amb un bon percentatge d'aleació.</p> | 08030-95 | Església de la Santa Creu | <p>Es desconeix l'organer, podria tractar-se de Gaietà Vilardebó, algun deixeble seu o un coetani. El va portar l'any 1874 el Marquès de Castellar de l'església de Castellar del Vallès. Segurament allí estava col·locat de través en el cor o en un altre lloc perquè a Cabrils s'afegiren uns tubs d'atrezzo en el lateral que queda visible des de l'església.</p> | 41.5257900,2.3680900 | 447280 | 4597320 | 1874 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42022-foto-08030-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42022-foto-08030-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42022-foto-08030-95-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan visitàvem l'orgue ens vam trobar amb el pare Ramon Oranies, monjo organista de Montserrat, que ens va facilitar dades per aquesta fitxa. | 116|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||
| 42023 | Cal Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boter | XVIII | Mas de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules a dues vessants el carener paral·lel a la façana principal. Porta d'entrada amb llinda de pedra granítica treballada. Al costat balconada amb reixat. A la planta pis i a la façana lateral hi ha dues finestres amb els muntants, les llindes i els ampits de pedra granítica. La llinda de la porta te la data (1786) gravada. | 08030-96 | Carrer Maria Teresa, 2 | 41.5253600,2.3686200 | 447324 | 4597272 | 1786 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42023-foto-08030-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42023-foto-08030-96-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | ||||||||||
| 42044 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-5 | XIX-XX | Documentació municipal, sobretot a partir de l'any 1950, ja que la de 1821 a 1950 es malmeté en part. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: Administració general; Hisenda; Urbanisme i obres; Població i cens; Proveïments; Cultura; Ensenyament o Instrucció pública; Sanitat; Beneficència i assistència social; Seguretat pública; Servei militar; Medi ambient; Escola bressol Sta. Creu; Documentació històrica i Fons fotogràfic. | 08030-117 | C. Domènech Carles, 1 | L'arxiu municipal neix l'any 1821 amb la creació del nou municipi. L'any 1996 un aiguat i la poca idoneïtat del lloc on estava la documentació provocaren la destrucció de gran part de la documentació corresponent entre 1821 i 1950. Només es conserva un 40 %: alguns llibres d'actes, correspondència vària, edictes, algun padró i documents de la Guerra Civil. L'any 1999 s'habilita l'espai que ocupa actualment l'arxiu, es fa el muntatge dels compactes i es comença a classificar la documentació. Per aquesta feina destinen al Sr. Alfred Casanovas, que estava a Serveis Tècnics de l'Ajuntament que va fer cursos d'arxivística per poder porta a terme aquesta tasca. En el transcurs de la realització d'aquest treball, el Sr. Casanova s'ha juilat i ara s'ocupa provisionalment de l'arxiu la Sra. Mariona Triadó. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42044-foto-08030-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42044-foto-08030-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La responsable de l'arxiu és Mariona Triadó.Horari: de dilluns a divendres de 8'00 a 15'00 hores. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 | |||||||||
| 42062 | Ca la Tranquila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tranquila | XVII-XVIII | Rehabilitat l'any 2002. | Mas urbà de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Ubicat en el barri de la Sagrera, al costat de l'església es situa en un terrenys de forta pendent, cosa que provoca un desnivell tenint l'entrada principal en un carrer dos nivells per sota de l'entrada posterior. | 08030-135 | Carrer de la Santa Creu, 1 | Es van fer obres l'any 2002 per adequar-hi el jutjat de Pau i el Servei d'Atenció al Consumidor, canviant la coberta i habilitant l'interior. | 41.5257200,2.3678300 | 447258 | 4597313 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42062-foto-08030-135-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans de passar a propietat municipal, l'edifici estava integrat per diversos habitatges, un dels quals també era conegut com a Cal Pepito Maco. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc