Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48163 | Cau de la serra Polsaruda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-la-serra-polsaruda | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.01/248. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 5-70. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LLEONART I CASADEVALL, Robert (1990). 'Informe preliminar sobre l'excavació del Cau de la Serra Polsaruda (Dosrius. El Maresme)'. VII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 7-20. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Petita cova o abric situat dins d'una zona boscosa, caracteritzada per l'aflorament d'enormes boles granítiques recolzades les unes en les altres, formant molts racons d'aixopluc. Està format per una gran roca que fa de coberta, disposada en diagonal, i recolzada damunt d'altres roques per la part nord-est, i sobre del terreny per la part sud-oest, creant un espai irregular interior. L'alçada màxima és de 2 metres a l'entrada i 1,20 metres la mínima, a l'interior (espai originari d'uns 5,5 metres quadrats aproximadament). La coberta està partida i s'hi observen tot un seguit de marques deixades per les falques dels picapedrers, mentre la zona era un punt d'extracció de pedra. Davant de l'espai cobert hi ha una plataforma rocosa que va ajudar a retenir les terres. Es va documentar un estrat amb nombrós material arqueològic (gran quantitat de fragments de ceràmica, elements lítics i carbons, aquests darrers en menor nombre) i diversos tipus de ceràmica feta a mà, repartits homogèniament per tota l'àrea excavada (vores, bases, nanses i fragments informes, amb decoració incisa o plàstica com acanalats, incisions, cordons, etc.). El jaciment fou ocupat en dos moments diferenciats: una primera ocupació durant el Neolític Antic (fàcies epicardial i postcardial) i una segona ocupació durant el període del Bronze Final.</p> | 08075-253 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza l'abric fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. A principis de l'any 1989, en motiu d'una neteja dels terrenys efectuada pel propietari (can Rogent de Canyamars), el jaciment fou descobert a partir de la troballa superficial de material ceràmic, feta pels membres del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres i de l'Arxiu Municipal de Dosrius. La intervenció arqueològica s'inicià el mes de novembre del mateix any i finalitzà el mes de març de l'any 1990. Els materials documentats es troben dipositats al Museu de Mataró. L'any 2008, en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, la zona fou prospectada de nou documentant material arqueològic en superfície a tota la zona. Fins a la segona meitat del segle XX, la zona era explotada per picapedrers que n'extreïen la pedra com a material de construcció.</p> | 41.5931100,2.4733700 | 456109 | 4604735 | 08075 | Dosrius | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48163-foto-08075-253-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment es pot adscriure entre el Neolític Antic Cardial i el Bronze Final. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48167 | Menhir de la Costa de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-la-costa-de-can-martorell | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.02/252. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 201-203, 326. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | <p>Menhir situat a la porta d'entrada a una finca, a mode decoratiu, fora de context. Es tracta d'una pedra de granit enclavada al terreny de la zona i en forma d'estela. La seva superfície és totalment llisa i no presenta cap mena d'element insculturat. Ha estat alterat antròpicament i durant un temps hi havia posat un cartell amb el nom de la finca.</p> | 08075-257 | Costa de can Martorell - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>Fou localitzat l'any 1995 per Oriol Mercadal, durant la intervenció arqueològica que s'estava duent a terme a l'hipogeu paradolmènic de la costa de Can Martorell, situat damunt seu. Pel que sembla, el propietari de la finca on es troba actualment el menhir el va trobar al costat del transformador elèctric del poble i el va traslladar al seu emplaçament actual (segons aquesta informació, el menhir estaria situat a 350 metres al sud-oest de l'hipogeu de la costa de Can Martorell, amb una clara funció senyalitzadora d'aquest sepulcre). Durant la revisió de la Carta Arqueòlogica del Maresme l'any 2008, els propietaris de la finca dels Olivers van assegurar que el menhir procedia del turó de la Gola, en una zona on s'havien fet explanacions en antigues terrasses de vinya. Pel que sembla, el propietari d'aquells terrenys l'hi havia donat a un membre de la família (sr. Feliu Rovira), propietari dels Olivers a l'any 1973. La posterior prospecció en aquest turó no va proporcionar cap dada ni resta arqueològica relacionada amb el menhir, tot i que s'hi observaren blocs de pedra i afloraments de quars i cristall de roca sobretot al cim.</p> | 41.5939000,2.4152800 | 451268 | 4604854 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48167-foto-08075-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48167-foto-08075-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48167-foto-08075-257-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu entre els períodes del Neolític Mig-Recent i del Bronze (3500-650 a.C.). | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48176 | Hipogeu de la Costa de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-costa-de-can-martorell | <p>AGUSTÍ I FARJAS, Bibiana et al. (2003). La Costa de can Martorell: un hipogeu de fa 4000 anys a Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA. 12/259. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 146-164, 268-269, 270-271, 303, 326, 332. DIVERSOS AUTORS (2003). 'La Costa de can Martorell (Dosrius, El Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil·leni aC'. Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró. PEDRO PASCUAL, Mireia (2003). Prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular): comarca del Maresme. Mem. Núm.: 4419. [Inèdit], p. 7-21. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Les parets de la cambra estan lleugerament esllavissades. | <p>Es tracta d'una estructura mixta formada per una cambra funerària amb corredor excavada a la roca granítica de la vessant de migdia del turó, amb un vestíbul o avantcambra d'accés megalític. La cambra presenta una planta semicircular (5m llargada x 3m amplada x 2m alçada) sense sostre, donat que es va esfondrar damunt del nivell arqueològic. El corredor (2,25m llargada x 1,60m amplada x 1,40m alçada), de planta allargassada, comunica el vestíbul amb la cambra. L'avantcambra (1,75m amplada x 1m llargada), de planta trapezoïdal, està formada per tres grans lloses arrenglarades i clavades al subsòl (la llosa-porta es va documentar desplaçada del seu lloc original). La intervenció arqueològica va documentar tres nivells estratigràfics diferents: el nivell superficial, format per terra i restes òssies disperses, un segon nivell format pels blocs de pedra que formaven la volta original que cobria la cambra i el corredor, i un tercer nivell on es documentà abundància de restes òssies humanes (afectades per l'enderroc) i bona part del material arqueològic documentat. En concret es van documentar entre 195 i 205 individus enterrats d'ambdós sexes, majoritàriament entre 20 i 40 anys, tot i que també hi havia infants. Entre aquestes restes es van documentar 68 puntes de fletxa de sílex, diversos fragments de ceràmica campaniforme, dos molins manuals de pedra i diverses restes faunístiques, entre d'altres. La recerca arqueològica va concloure que un fet accidental, probablement un conflicte bèl·lic entre grups, va comportar la mort d'un volum important de població.</p> | 08075-266 | Vinya d'en Tit - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | <p>La descoberta del jaciment fou fortuïta. L'any 1995, en el decurs d'una passejada per la zona, Daniel Daví, membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, s'adonà de la presència de les lloses que formen part de l'avantcambra de l'hipogeu. Posteriorment, entre els anys 1995 i 1996, es realitzaren diverses campanyes d'excavació d'urgència dirigides per l'arqueòloga Sara Aliaga. Un cop finalitzades, les puntes de fletxa foren exposades al Museu de Mataró l'any 1996, on es troben custodiades. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme efectuada l'any 2008, es constatà l'abandonament de l'estructura i el fet que s'estaven fent extraccions de sauló en una zona molt propera al jaciment (vessant de migdia del turó de can Martorell). Finalment, l'any 2011, el jaciment fou degudament adequat i senyalitzat.</p> | 41.5941800,2.4139700 | 451159 | 4604886 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48176-foto-08075-266-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: cova sepulcral de la costa de can Martorell-Vinya d'en Tit. Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C). | 79 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48177 | La Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-llarga | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/260. BASSOLS FERNÁNDEZ, Imma (2002). Memòria del projecte de recerca arqueològica 'El poblament prehistòric de la Serralada Litoral' (Maresme-Vallès Oriental): Activitats de l'any 2002. Mem. Núm.: 4900. [Inèdit], p. 21-26. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 197-199, 324. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2004). 'La Pedra Llarga. Un menhir a la Serra del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 23-28. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Seccionat i ajagut a terra. | <p>Megàlit situat al marge del camí, a uns 6 metres de distància dins del bosc, actualment ajagut i recolzat en una alzina (en sentit est- oest). És de pedra granítica local i forma antropomorfa, amb una secció rectangular i les dues cares principals planes. L'extrem superior ha estat desbastat, donant-li forma arrodonida. Amida 1,65 metres d'alçada, 0,82 metres d'amplada i 0,35 metres de gruix. Està seccionat per la part inferior, perdent-ne un bon fragment (en origen presentava una alçada total de 2,10 metres).</p> | 08075-267 | Camp del Tabaco - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Les primeres referències documentals d'aquest megàlit són de finals del segle XIX: apareix mencionat en diversos itineraris publicats per Artur Osona al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes dels anys 1887 i 1888, en una guia del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1892 i en el discurs inaugural de Francesc de S. Maspons del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1896. L'any 1983, alguns membres de l'Associació Cultural Vallgorguina intentaren girar la peça i es va trencar, donat que ja hi havia una esquerda prèvia. El fragment trencat va desaparèixer entre els anys 1983 i 1996 aproximadament. Pel que sembla, l'estructura no està situada al seu lloc original, tot i que la seva situació al costat d'una via de comunicació i la seva posició dominant dalt d'una carena són habituals en d'altres estructures similars. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va revisar tota la zona a l'entorn del menhir sense documentar cap més evidència arqueològica.</p> | 41.6239800,2.4930100 | 457766 | 4608153 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48177-foto-08075-267-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, l'element s'adscriu entre els períodes del Neolític Mig i el Calcolític (3500-2500 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48178 | Dolmen de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/261. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 95-100, 270, 293-294, 324. DAVÍ, Daniel; BASSOLS, Imma; LOU, Toni; LLEONART, Robert (2009). 'La restauració dels monuments megalítics al segle XIX i a l'actualitat a la serra del Corredor: els dòlmens de Pedra Gentil i de Ca l'Arenes'. I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central-V Trobada d'Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 250-252. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 44. FONT COT, Josep Oriol (2004). Prospecció de sepulcres megalítics (16). Mem. Núm.: 4729. [Inèdit], p. 4-5. FONT I COT, Oriol (2009). 'Les orientacions dels dòlmens catalans'. III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el patrimoni funerari al Maresme. [S.l.]: Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, p. 24, 25, 36. LLEONART I CASADEVALL, Robert; BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma; LOU I MARTÍNEZ, Toni; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2008). 'El dolmen de ca l'Arenes I'. Duos Rios, núm. 2, p. 7-14. MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237-238. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Restaurat. | <p>Sepulcre megalític múltiple de galeria catalana, que presenta una planta rectangular i està bastit en pedra granítica de la zona. Està format per una llosa de capçalera (cara nord), dues lloses planes als laterals, dos muntants a l'entrada on es recolzava la porta (cara sud) i dues lloses planes a l'interior a mode de paviment. L'estructura està coberta per dues lloses planes restaurades. L'accés es feia per un petit corredor delimitat amb lloses també. A l'exterior, a la banda de ponent, es conserva part del cròmlec, format per un túmul de terra i pedruscall delimitat amb pedres de mida més gran. La majoria del material arqueològic es documentà a l'interior de la cambra: ceràmica feta a mà, alguns fragments de sílex i metall. El túmul presentava dos anells de contenció, el segon força més degradat.</p> | 08075-268 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El dolmen fou descobert l'any 1997 per Joan Manel Riera, coordinador de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró i al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La primera intervenció arqueològica es dugué a terme entre els mesos de maig i juny de l'any 2006 i la segona intervenció, juntament amb la campanya de restauració, entre el juny i el juliol del 2007. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica més.</p> | 41.6267500,2.4611000 | 455110 | 4608476 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48178-foto-08075-268-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: Dolmen de ca l'Arenes I, Ca l'Arenes I, Dolmen de les roques del Nyacapà. Cronològicament, l'element s'adscriu al període del Neolític Final (3000-2500 a.C), tot i que el seu ús perdurà fins al Bronze Inicial (1800-1500 a.C.). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i inclòs dins de l'itinerari SL-C 80 del parc. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48179 | Lloses del coll de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloses-del-coll-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/262. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit]. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 250-252, 289, 294, 324. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2003). 'Sepulcres megalítics i sepultures alternatives a la serralada litoral (Maresme i Vallès Oriental)'. Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró, p. 33. MAÑÉ I SABAT, Antoni; VILA I ORRIOLS, Carme; VIDAL I VILARÓ, Lluís (2004). 'Tot caminant per la prehistòria. Itinerari arqueològic per la serra del Corredor'. Muntanya núm. 856, p. 237.</p> | Ajagut a terra i fragmentat. | <p>Restes d'un possible sepulcre megalític destruït, del que es conserven quatre elements aterrats (tres lloses agrupades, una altra llosa més allunyada i fragments de llosa), disposats en un radi d'acció de 10 metres i amb les cares treballades. La llosa més gran amida 3,75 metres de longitud per 1,88 metres d'amplada i té dues lloses més petites al costat, una d'elles trencada. Aquest trencament podria correspondre a l'acció dels picapedrers que havien treballat a la zona, tot i que no es pot assegurar.</p> | 08075-269 | Coll de ca l'Arenes - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El megàlit fou documentat l'any 1998 per Gemma Conesa, monitora de l'Escola de Natura del Corredor, que donà avís a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L'any 2000, l'equip de recerca del Museu de Mataró va fer l'aixecament topogràfic, el dibuix de les lloses i diverses fotografies de l'estructura. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap resta arqueològica més. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es tracta d'un menhir de pedra granítica en forma d'estela aterrat, amb les cares ben treballades i una longitud de 3,40 metres. Està partit en dos fragments i presenta una inscultura en forma de mig jou molt desgastada per l'erosió a la part superior. Val a dir, però, que aquesta interpretació només té en compte una de les lloses que formarien part de l'estructura.</p> | 41.6179100,2.4613800 | 455127 | 4607495 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48179-foto-08075-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48179-foto-08075-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48179-foto-08075-269-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: Dolmen de ca l'Arenes II, Ca l'Arenes II. No es pot establir una cronologia relativa al megàlit, tot i que a grans trets es pot adscriure als períodes del Neolític Mig-Recent i el Bronze (3500-650 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48181 | L'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenc | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/264. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 9-11. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Jaciment arqueològic format per unes roques de grans dimensions i perfil vertical, que originen sota seu una mena de corredor de 4 metres de llargada per 0,8 metres d'amplada, orientat en direcció nord-sud. L'espai és descobert, exceptuant un petit racó protegit a l'extrem de tramuntana. Tot i la gran quantitat de materials arqueòlogics documentats es fa difícil pensar que fos un lloc d'hàbitat. Es documentaren fragments de ceràmica feta a mà, la majoria amb decoracions de cordons llisos: nanses, vores (una d'un petit vas ceràmic a mà exvasat i una altra exvasada), tres fragments de lític (una làmina i dos esclats) i 314 fragments de ceràmica informe sense decoració, molt petits i rodats (aquesta darrera dada reforçaria la hipòtesi que aquest materials haguessin estat arrossegats per l'acció de l'aigua des d'un lloc més elevat).</p> | 08075-271 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. El jaciment fou excavat entre els mesos de maig i juny de l'any 1966, documentant quatre registres arqueològics diferents (sorres acumulades, humus, carbons i cendres i argiles que contenien tot el material arqueològic). L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5935200,2.4735500 | 456124 | 4604781 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48181-foto-08075-271-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a dos períodes diferents: entre el Neolític Antic i el Neolític Postcardial (5500-3500 a.C) i entre el Bronze Final III i el Ferro-Ibèric Antic (900-600 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48182 | El Mirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mirador | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/265. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (1998). 'El Cau de la Serra Polsaruda i altres abrics del Montalt durant la prehistòria (el Maresme)'. Laietania, 11. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, p. 8-9. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.</p> | Cobert per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. | <p>Balma coberta formada per una gran massa granítica, que protegeix una àrea útil de 8,04 m². El costat de migdia està format per blocs del mateix conjunt rocós i el de la banda de tramuntana per un mur de pedra seca actualment enrunat. L'obertura de l'abric està orientada a l'oest on, després d'un petit replà, el terreny baixa en un fort pendent. A la cambra interior es van documentar diversos materials arqueològics disposats en tres registres diferents: en el primer estrat es registrà una moneda de Constanci II, en el segon hi havia ceràmica feta a mà amb decoracions en ziga-zaga i en el tercer, ceràmica a mà de parets gruixudes i pasta argilosa. En general es documentaren fragments formes i informes, amb decoracions també de cordons, línies incises i acanalats. La moneda, que respòn a una ocupació esporàdica del lloc, està datada entre el 348 i el 360 d.C. Cal destacar l'existència de diferents bassetes excavades a la roca per recollir aigua.</p> | 08075-272 | Turó de l'Avi - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La zona on es localitza el jaciment fou prospectada entre els anys 1965-1968 amb l'objectiu d'elaborar un inventari dels vestigis prehistòrics del Maresme. El jaciment està inclòs dins del sector M-2, un dels trams en els que es va dividir la zona prospectada donada la seva gran extensió. Aquest sector està delimitat entre el coll de la cadena de can Tintorer i la Serra Polsaruda, en el vessant que finalitza a la riera de can Llibre de Canyamars. El jaciment fou excavat entre els mesos de gener i març de l'any 1966, documentant tres registres arqueològics diferents (sense comptar el nivell superficial), tot i que els materials que es recolliren foren barrejats. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es van documentar diversos fragments de materials arqueològics en superfície. Aquests materials es troben dipositats al Museu de Mataró.</p> | 41.5933000,2.4738900 | 456152 | 4604756 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48182-foto-08075-272-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu a tres períodes diferents: Neolític (5500-2200 a.C), Bronze Final-Bronze Final III (1200-650 a.C.) i Romà Baiximperial (300-400 d.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 79|83|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48198 | Plaça d'Esteve Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-desteve-albert | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.28/189. BORRÀS, Ernest (2004). 'Esteve Albert. El seu ressó'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 62-64.</p> | XX | <p>Plaça de planta rectangular dividida en dos espais disposats a diferent nivell i units per una rampa i unes escales de pedra. L'accés principal es fa pel carrer d'Esteve Albert, on hi ha un paviment de pedres en forma de porta i arquivolta de reminiscències romàniques. Al costat de l'accés hi ha una pedra de granit amb una placa de marbre encastada, on apareix el nom d'Esteve Albert i una quarteta de l'any 1946 del mateix autor. Des d'aquest accés hi ha dues fileres de xiprers intercalats amb bancs per seure, que marquen el camí a seguir fins al nivell superior. Al costat de les escales hi ha una font bastida per la ceramista local Berta Julivert. Al bell mig del nivell superior hi ha una escultura cilíndrica d'acer inoxidale, amb un bisell superior d'un metre i unes mides de 5,40m d'alçada per 0,35m de diàmetre. A la part inferior hi ha tres grans blocs de granit decorats amb herbes aròmatiques de la zona, situats damunt d'un paviment circular de 6m de diàmetre, format per tres cercles concèntrics de llambordes. Al cercle exterior hi ha tres pedres gravades amb la lletra H. Al costat d'aquesta escultura hi ha un llibre obert de bronze damunt d'un peu estriat, amb el nom d'Esteve Albert gravat.</p> | 08075-288 | Plaça d'Esteve Albert - Dosrius | <p>La plaça fou inaugurada el 14 de desembre de l'any 1997 dins dels actes d'homenatge a la figura del dosriuenc Esteve Albert, en un cicle anomenat 'Un any amb l'Esteve Albert i la seva obra'. El projecte de construcció de la plaça fou redactat per Jaume Canals i Casabó (arquitecte municipal) i el conjunt escultòric i l'ajardinament foren dissenyats i creats per Ernest Borràs, escultor del municipi. Conceptualment, el llibre fa referència a l'home com a matèria i l'escultura de la part superior a l'esperit com a memòria. El cilindre és símbol de la memòria històrica del temps, el basament simbolitza el camí cíclic sense principi ni fi i les H gravades fan referència a l'home, la història i la humanitat.</p> | 41.5951800,2.4094200 | 450781 | 4605000 | 1997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48198-foto-08075-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48198-foto-08075-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48198-foto-08075-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48201 | Monument Mil anys fent camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-mil-anys-fent-cami | <p>'Inauguració del monument 'Catalunya, mil anys fent camí'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 17, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018</p> | XXI | <p>Monument urbà encastat al talús de rocalla de granit que sosté el carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un conjunt format per dues planxes i dos blocs de ferro corten, que commemoren els mil anys del naixement de Catalunya. La planxa principal, adossada al talús de pedra, presenta un buit amb el contorn geogràfic de Catalunya. Davant seu, disposada damunt del terra de la plaça, hi ha la planxa corresponent al buit anterior, amb dues línies vermelles disposades en el sentit dels pols (N-S, E-W) i unides per un punt central groc. Emmarcant la planxa principal hi ha dos blocs rectangulars amb la part superior bisellada, gravats amb les inscripcions 'MIL ANYS' i 'FENT CAMÍ'. A l'extrem de llevant de la plaça hi ha quatre xiprers i una placa de ceràmica sostinguda amb peu de ferro, gravada amb el següent poema: 'PAÍS / Inacabats indefinits / indecisos / però tanmateix vius / des del cor del nostre poema', obra del poeta Àlex Susanna.</p> | 08075-291 | Plaça de davant de l'Ajuntament - Dosrius | <p>La simbologia d'aquest monument està basada en els elements que, segons el propi autor, defineixen el territori català: la gent, la terra i la història. Conceptualment, el territori el proporciona el mur de pedra que sosté el carrer de Sant Antoni. La planxa de Catalunya es desprèn de la principal com la porta abatible d'un castell, els blocs laterals funcionen a mode de torres i les inscripcions fan referència a la història mil·lenària de Catalunya. Les línies vermelles simbolitzen que Catalunya camina en totes direccions, amb el punt de trobada groc, ambdós colors presents a la Senyera. En darrer terme, els xiprers i el poema gravat a la placa de pedra fan referència a la gent (un poema curt que defineix les dues vessants de la nostra gent). Popularment, l'obra és coneguda com 'La Catalunya per terra'.</p> | 41.5945000,2.4061300 | 450506 | 4604926 | 2006 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs i Berta Julivert | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||
| 48202 | Jardins de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-memoria-historica | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-172. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 29; núm. 27, p. 8; núm. 28, p. 37.</p> | XXI | <p>Espai enjardinat que presenta una planta en forma d'L i està dividit en dues zones disposades en dos nivells diferents. A la part inferior, delimitada de la superior mitjançant un talús forrat amb blocs de pedra granítica, hi ha un destacable pi. Alhora, en un d'aquests blocs de pedra, hi ha encastades unes peces de ferro corten que imiten l'Estelada, amb l'escut de Dosrius a l'estrella i el nom de l'espai a les quatre barres. A la part superior de l'espai, a la que s'accedeix mitjançant una rampa amb graons adaptats, hi ha un faristol de ferro en forma de llibre en homenatge a les víctimes de la guerra Civil. Hi ha gravat l'escut del municipi, la data d'instal·lació (novembre de 2009) i un poema de l'any 1938 en mal estat de conservació. Al seu costat hi ha l'escultura 'La veu de tots', dedicada als 23 morts locals en aquest conflicte. Davant seu, i sota d'un lledoner, hi ha un altre faristol de les mateixes característiques amb els noms d'aquests homes.</p> | 08075-292 | Carrer de can Vallmajor - Dosrius | <p>Aquest espai fou inaugurat el mes de novembre de l'any 2009, juntament amb l'escultura 'La veu de tots', obra de l'escultora dosriuenca Luz del Mar García. Hi participaren els familiars de les víctimes del conflicte i s'emmarcà dins dels 'Actes de commemoració del 70è aniversari de la Guerra Civil', organitzats des de l'Arxiu Municipal de Dorius. Posteriorment, pel mes de març de l'any 2011, s'instal·là el faristol on apareixen els noms de les víctimes, elaborat també per la mateixa escultora.</p> | 41.5951200,2.4056800 | 450469 | 4604995 | 2009 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48203 | Placa de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 31. DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 109-117. SUGRAÑES, Pere (1988). 'La Germandat de Canyamars'. El Comú, núm. 2, p. 35.</p> | XX | <p>Placa commemorativa instal·lada al mur que delimita la plaça per la banda de ponent. Es tracta d'una placa de marbre negre gravada amb lletres daurades, en memòria dels fundadors de la Germandat de Sant Josep en el primer aniversari de la seva fundació. Porta la data del 6 de maig de 1979.</p> | 08075-293 | Plaça de la Germandat de Sant Josep - Canyamars | <p>La Germandat de Sant Josep de Canyamars fou fundada l'any 1879 per part dels veïns i veïnes de Canyamars. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre, en la quals unes persones s'uneixen voluntàriament per a tenir accés a uns determinats serveis o ajudes.</p> | 41.6010300,2.4465900 | 453883 | 4605628 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48203-foto-08075-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48203-foto-08075-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48203-foto-08075-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48204 | Placa del carrer de Lluís Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-de-lluis-moret | <p>RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>Placa aïllada de ceràmica encastada al parament d'un edifici situat davant de la plaça del Comú. Presenta un perfil rectangular, amb les cantonades deprimides, i la següent llegenda: '.PROVINCIA DE BARCELONA. PARTIDO JUDICIAL DE MATARO. PUEBLO DE DOSRRIUS.'.</p> | 08075-294 | Carrer de Lluís Moret - Dosrius | <p>És probable que aquesta placa fos instal·lada durant la segona meitat del segle XIX. L'any 1860, l'Administració estatal va aprovar un reglament per regular els carrers de les poblacions i qui eren els seus habitants. Es tracta de les 'Reglas para efectuar la rotulación de calles y numeración de casas, aprobadas por Real Orden de 24 de febrero de 1860'. En l'article 15 d'aquest reglament es menciona: 'En las puertas, portillos, avenidas ó calles que dan entrada á las poblaciones se colocarán lápidas á la izquierda del que entra, en la que se escribirá el nombre de ellas, designando si es capital de provincia el nombre de la misma; si es cabeza de partido el nombre de la provincia, y si es población menor, el nombre del partido y de la provincia' (Ramis, 2017: 4). Cal mencionar que, antigament, aquesta zona del casc antic era l'entrada principal venint de Canyamars.</p> | 41.5946800,2.4071200 | 450589 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48205 | Monument del carrer de mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-carrer-de-mossen-jacint-verdaguer | XX | <p>Monument aïllat situat dins del jardí d'una de les cases del carrer, davant de la façana principal. Es tracta d'una de les parts més importants d'un trull per elaborar oli, que utilitzava el sistema de rodes de pedra tradicional per premsar les olives. Està format per dues grans moles o pedres circulars de granit, unides mitjançant un mecanisme de ferro que les subjecta en paral·lel, permetent el seu moviment dins del trull propiament dit. Les pedres presenten unes impromptes disposades en diagonal. Dins del trull, les moles es posaven en vertical i, probablement accionades per un motor, premsaven i aixafaven les olives.</p> | 08075-295 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 33 - Dosrius | 41.5964400,2.4023800 | 450195 | 4605143 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48206 | Monument de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-penya-barcelonista | XXI | Pintades de grafit. | <p>Monument commemoratiu aïllat format per dos grans blocs rectangulars de granit, que sostenen una gran esfera central de granit també. El bloc de ponent està decorat amb una sèrie de línies horitzontals, mentre que el de llevant és llis i presenta una inscripció gravada: 'X ANIVERSARI / PENYA BARCELONISTA / DOSRIUS CANYAMARS / 2003'. Damunt seu hi ha la representació d'una creu llatina damunt d'un pedró bastit amb carreus. L'escultura està situada damunt d'un paviment rectangular de llambordes.</p> | 08075-296 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | 41.5941100,2.4052100 | 450429 | 4604883 | 2003 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48207 | Monument als Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-gegants-de-dosrius | <p>Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Monument aïllat situat damunt de la vorera del carrer, al costat de la riera de Rials i del pont d'entrada al nucli urbà. Està format per una basament de planta quadrada de granit polit, situat damunt d'un sòcol de ferro. Damunt del basament hi ha una estructura de ferro corten de planta circular i estructura troncopiramidal, rematada amb cinc puntes planes disposades a diferent alçada. Presenta una llegenda incisa a la cara orientada al carrer: 'ALS NOSTRES GEGANTS / DOSRIUS 27-09-97'.</p> | 08075-297 | Carrer dels Rials - Dosrius | <p>El monument fou erigit l'any 1997 en commemoració de l'organització de la Ciutat Pubilla del Maresme a Dosrius, amb la participació desinteressada dels habitants i de les entitats del poble. Aquell mateix any la geganta Blanqueta fou proclamada Pubilla del Maresme.</p> | 41.5941300,2.4056700 | 450467 | 4604885 | 1997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48208 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana | XX | <p>Monument aïllat situat a l'extrem nord-oest de la plaça. Està format per una gran pedra de granit de la zona, decorada amb tres figures de ferro encastades a la part superior, que simbolitzen uns balladors de sardanes. A la part inferior de la pedra hi ha un plafó rectangular en baixrelleu, gravat amb la següent inscripció: 'CANYAMARS A LA SARDANA / 1958-1982'.</p> | 08075-298 | Plaça de la Germandat de Sant Josep - Canyamars | <p>Aquest monument és un homenatge al tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars, que es celebra al nucli de població des de l'any 1958.</p> | 41.6010300,2.4465900 | 453883 | 4605628 | 1982 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48211 | Retaule Major de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (2017). 'El retaule major cinccentista de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi'. Duos Rios, núm. 3, p. 48-61. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9-10. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 67-68, doc. 42, 44, 93.</p> | XVI | <p>Restes del retaule de l'altar major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, el qual fou destruït durant la guerra Civil. Aquestes restes estan formades per un total de set taules distribuïdes en dos espais diferenciats: 4 custodiades al Museu de Mataró i 3 més a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Les taules dipositades al museu presenten les següents representacions: el Pare Etern (timpà del retaule, núm. inv. 5299), Pentecosta (compartiment del retaule, núm. inv. 5725), Oració a Getsemaní (compartiment del retaule, núm. inv. 5724) i Camí del Calvari (compartiment del retaule, núm. inv. 5723). Aquestes taules formaven part del frontó, l'àtic i la predel·la del retaule. Pel que fa a les del temple, que estaven situades al cor i formaven part de l'àtic del retaule, són la Resurrecció de Crist, l'Àngel de l'Anunciació i la Mare de Déu de l'Anunciació, aquestes dues últimes corresponents a les volutes del retaule. Totes les peces estan pintades a l'oli damunt de taules de fusta i es troben en bon estat de conservació, incloent també les de l'església.</p> | 08075-301 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius foren identificades pel Grup de recerca d'història de l'art modern de la Universitat de Girona (UdG)-grup 'Art del Renaixement i Barroc a catalunya', entre els anys 2005-2006 i 2013. La tasca s'inicià fent un estudi i catalogació dels fons d'època moderna custodiats als espai de reserva del Museu de Mataró. Mitjançant una fotografia del retaule íntegre, custodiada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), es van poder identificar les quatre taules del retaule de Dosrius custodiades al museu. Posteriorment, l'any 2013 s'identificaren les tres taules procedents del temple. La part arquitectònica i la talla del retaule es va contractar el 23 d'agost del 1531 a l'imaginaire Martin Díez de Liatzasolo i als escultors Joan Masiques (de Mataró) i Jean de Tours (de Barcelona). En canvi, la part pictòrica (pintat i daurat) fou contractada al pintor portugués resident a Barcelona Joan Baptista el 8 d'agost del 1565, per part del rector i els síndics del Comú de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. En l'actualitat, a la capella del baptisteri de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, hi ha instal·lada una exposició fotogràfica permanent a tamany real de les taules conservades i de la seva ubicació dins del retaule desaparegut. Aquesta exposició fou coordinada per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), organitzada per l'Ajuntament de Dosrius i la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria, amb el suport de la Fundació Bufí i Planas (Euroquímica) i la producció de l'empresa Intervento.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 1565-67 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Baptista | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||
| 48212 | Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-dosrius | <p>Dosrius. Dosrius: Arxiu històric municipal de Dosrius, 1993. EL COMÚ (1988). 'Els gegants de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 19. 'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 14-15. 'L'entrevista'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 38, p. 11. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Els gegants de l'Agrupació'. El Comú, núm. 2, p. 28. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 3, p. 30. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1988). 'La colla gegantera de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 18. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1989). 'Trobada de gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 9, p. 40. SOLER, Ignasi (1988). 'Gegants nous… per que?'. El Comú, núm. 1, p. 19. Http://www.dosrius.net/gegants.htm [Consulta: 11-05-2018]. Http://webs.gegants.cat/maresme/03-les-nostres-colles/dosrius/ [Consulta: 11-05-2018]. Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Conjunt de figures format per dues parelles de gegants de grans dimensions, dos gegantons i un capgròs, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegants originals s'anomenen Rovelló (3,90m d'alçada) i Pimpinella (3,85m d'alçada), són una parella de pagesos i estan fets d'espuma i diaris encolats, i recoberts de roba cosida (pel que sembla, en origen estaven fets de paper, cartró o tambors de sabó i fustes). Tenen els cabells fets amb llana i uns braços molt llargs. La gegantona Rabassola (2,80m d'alçada) és la filla dels anteriors i presenta les mateixes característiques constructives. Els gegants nous, coneguts com en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells, estan elaborats amb cartró i llistons de fusta i van vestits amb robes de vellut. En Felip presenta 4 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la Blanqueta fa 3,90 metres d'alçada i pesa 47 quilos. El seu fill, el gegantó Iscle de Dosrius i dels Arquells, és la figura més petita del conjunt (1,75m d'alçada) i porta una túnica de vellut també. En darrer terme, el capgròs Melcior (2,60m d'alçada) ret homenatge a un antic agutzil del poble i va vestit amb uniforme.</p> | 08075-302 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>Els gegants originals foren creats l'any 1978 pel Grup d'esplai El Rovelló, juntament amb un drac o Cuca i 10 capgrossos actualment desapareguts. S'estrenaren per la Festa Major d'Hivern o de Sant Llop l'1 de setembre del mateix any. Posteriorment, l'any 1982 es va construïr la seva filla. Aquestes tres figures porten els noms de diferents bolets que creixen dins del terme de Dosrius en temporada. Tot i que inicialment estaven concebuts per ballar en les diferents festes majors del municipi, de mica en mica, anaren participant en cercaviles i ballades d'altres poblacions, sobretot a partir de l'any 1983, moment en que es va crear oficialment la Colla Gegantera de Dosrius. L'any 1990 es va construïr la nova parella de gegants, els noms dels quals apareixien en un antic document referent a Dosrius, localitzat per l'Esteve Albert. Es van construïr al taller d'en Fajula de Sant Joan de les Abadesses. Foren presentats i batejats per la Festa Major d'Hivern del mateix any, amb els gegants d'Argentona i els de Sant Simó de Mataró com a padrins. L'any 1992 es va fer el capgròs Melcior fou estrenat per la Festa Major del mateix any. L'any 1997, la geganta Blanqueta és escollida Pubilla del Maresme i el municipi de Dosrius, Ciutat Pubilla del Maresme. En Rovelló, la Pimpinella i la Rabassola foren restaurats l'any 2005 per en Pere Morros i la colla. Finalment, l'any 2009 es va construïr l'Iscle en una taller de Mataró. És obra de Sergio Laniado i s'estrenà el 28 d'agost de l'any 2010.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat cedida per la Colla Gegantera de Dosrius. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48213 | Tinell de can Bosc del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tinell-de-can-bosc-del-far | <p>MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA (2014). Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX). Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, p. 214-219.</p> | XVI | <p>Tinell bastit en fusta d'àlber format per dos cossos superposats situats damunt d'una barana. El cos superior presenta un esglaonat de sis pisos o lleixes, amb un guardapols superior decorat amb dues sanefes i un fris amb elements florals de botó. Als laterals hi ha dues obertures de ventilació bastides amb un arc conopial gòtic. El cos inferior, rectangular, està tancat amb portes decorades amb cassetons, i amb els panys i les frontisses de ferro forjat. A la part superior d'aquest cos hi ha una inscripció amb marqueteria d'incrustació de fusta de ribera, que envolta el volum i fa referència a les condicions de la seva construcció: 'FET FER PER PERA BOSC IHS FET I JAUME ROG AY 1574 / AVE MARIA GRASIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU / IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TIU IHS'.</p> | 08075-303 | Museu del Disseny de Barcelona - Plaça de les Glòries Catalanes, 37 - Barcelona | <p>El tinell fou un encàrrec de Pere Bosc, propietari de la masia de can Bosc del Far, a Jaume Roig l'any 1574. En origen, aquesta peça estava situada a la sala principal del primer pis de la masia de can Bosc del Far, damunt del forat d'escala que comunicava la planta baixa amb el primer pis. Els tinells servien per guardar i alhora mostrar el parament de la taula (a les lleixes es posava el parament més luxós per fer-ne ostentació). Pel que sabem, el tinell de can Bosc estava dipositat al Museu de Mataró pels voltants de l'any 1983. Posteriorment passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i, actualment, està custodiat al Museu del Disseny de Barcelona. Tot i això, el tinell és propietat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 122.088), mitjançant una donació efectuada pels hereus del comte de Bell-lloc l'any 1979.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1574 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig | Les imatges han estat extretes de: quimgraupera.blogspot.com/2015/02/el-tinell-de-can-bosc-del-far-dosrius.html [Consulta: 11-05-2018]. | 94|95|93 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||
| 48215 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-mataro | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 81. Font: fons documental del Museu de Mataró. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141. Http://www.museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | <p>Col·lecció heterogènia formada per diversos de materials relacionats amb el terme municipal de Dosrius, que es conserven i custodien al Museu de Mataró. Està formada per les restes del retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Dosrius (amb un total de quatre taules), quatre talles escultòriques hagiogràfiques datades entre els segles XVI-XVIII (procedïen del Santuari del Corredor i representen a Sant Cosme, Sant Damià, Sant Joan Baptista i Santa Magdalena), una caixa de roba interior procedent de l'empresa Manufactures Canyamars (mitjans del segle XX) i diverses obres pictòriques paisatgístiques de Dosrius, Canyamars i el Far atribuïdes al pintor Jordi Arenas i Clavell (datades entre l'any 1942 i 1994). Pel qua fa als materials arqueològics provenen de diferents jaciments, excavacions i prospeccions dutes a terme al municipi. Es tracta dels jaciments del Cau de la Serra Polsaruda (2 caixes de materials correponents a la campanya 2007), l'Avenc, el Mirador i la Balmeta (formen part de l'àrea de la serra Polsaruda, campanya 2000), Necròpolis del Bataller, Hipogeu de la Costa de can Martorell (un total de 28 caixes de material, entre les que destaca la col·lecció de puntes de sageta), Puig Pedrós (campanya 2007) i el Dolmen de ca l'Arenes I (campanya 2006-2007).</p> | 08075-305 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule i les talles hagiogràfiques ingressaren al museu mitjançant un dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional, la caixa de Manufactures Canyamars fou una donació de la Fundació Jaume Vilaseca i les pintures corresponen al llegat de Jordi Arenas i Clavell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Modern|Renaixement|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 79|81|83|94|95|119|78 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48216 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25.</p> | <p>Col·lecció de restes fòssils procedent del jaciment paleontològic de la riera de Canyamars. En realitat, aquestes restes corresponen a una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid (MDG-CCNN, número d'inventari 9989). Pel que fa a la seva datació, cal tenir en compte que les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). El museu compta amb una reconstrucció d'aquest elefant antic.</p> | 08075-306 | Museu de Ciències Naturals de Granollers - Carrer de Palaudàries, 102 - Granollers | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-3.jpg | Física | Popular|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Geoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 119|77 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||
| 48218 | Fons d'imatges de Dosrius al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-dosrius-al-centre-excursionista-de-catalunya | <p>Http://cec.cat/patrimoni-cultural-del-centre-excursionista-de-catalunya/arxiu-fotografic-cec/ [Consulta: 13-05-2018]</p> | XIX-XX | <p>Fons d'imatges relacionades amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per una norantena de fotografies datades entre finals del segle XIX i finals del segle XX (entre els anys 1890 i 1980 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i alguns Fons personals. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població de Dosrius, sobretot pel que fa als edificis religiosos i les masies, i es troben en suport paper i vidre, en general en blanc i negre.</p> | 08075-308 | Centre Excursionista de Catalunya - Carrer del Paradís, 10 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48219 | Fons documental de Dosrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm | <p>MALÉ, Jordi (2014). 'Els materials literaris inèdits d'Esteve Albert al Museu Arxiu'. XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 17-18. Http://www.masmm.org/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Està format per una sèrie de documents i materials gràfics consistents en una àmplia col·lecció de goigs de diverses esglésies del municipi, una col·lecció de diversos textos literaris inèdits d'Esteve Albert (tant manuscrits com mecanoscrits, algunes còpies i d'altres documents originals), la majoria ingressats mitjançant una donació de l'Arxiu Viza Boltas, i diversos documents gràfics datats durant la primer meitat del segle XX (entre 1902 i 1960 aproximadament): una trentena de postals del municipi datades entre els anys 40 i 60, 8 imatges de l'Aplec del Corredor dels anys 80 (Foto Quintana, nº 4429-4436), 2 imatges de l'ermita de Sant Llop (Foto Sala, 1976), 6 imatges del Santuari del Corredor (Foto Ramon Manent, gener 1976) i 2 imatges de la instal·lació de la Creu del Corredor sense datar.</p> | 08075-309 | Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró - Carrer Beata Maria, 3 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||
| 48220 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-dosrius-amd | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2008). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 107-116. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-176. Dosrius. Arxiu municipal. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius. 'L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) fa restaurar documentació municipal'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 24, p. 27. PEDROSA I DOMÈNECH, Gràcia (2004). 'L'arxiu de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 97-100. Http://www.dosrius.cat/historic.asp [Consulta: 27-09-2017].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) integra tant la documentació històrica conservada com el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 1602 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 200 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des del segle XIV fins a l'actualitat. La documentació està dipositada en dos edificis diferents, l'arxiu històric a l'Ajuntament Vell (des dels segle XIV i fins a l'any 40 del segle XX) i l'administratiu a l'Ajuntament actual, des d'on es fa també la gestió del mateix. Aquesta informació es troba instal·lada en sales equipades amb prestatgeries metàl·liques i de fusta, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1331-2016), Hisenda (1568-2015), Proveïments (1850-2002), Beneficiència i assistència social (1923-1941), Sanitat (1888-2002), Obres i Urbanisme (1699-2016), Seguretat pública (1835-1994), Serveis Militars (1864-2001), Població (1855-2016), Eleccions (1871-2011), Ensenyament (1851-1972), Cultura (1952-2003) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1857-1998). Alhora, l'AMD també integra el fons del jutjat de pau, el de la Confraria de Sant Antoni, el de la Confraria de Nostra Senyora del Roser i el de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos. També cal afegir el fons documental de la masia de ca n'Homs de Canyamars, el qual resta pendent d'inventari, i tots els números publicats de la revista El Comú, la primera revista d'informació local del terme municipal de Dosrius editada entre el mes d'abril de 1988 i el mes de març de 1991, amb un total de 18 números.</p> | 08075-310 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>L'ordenació, inventari i condicionament dels fons arxivístics de l'AMD s'inicià l'any 2002 amb la signatura d'un conveni amb la Diputació de Barcelona i l'ajuda d'una tècnica arxivera d'aquest organisme. L'arxiu de caire més històric es va instal·lar a l'edifici de l'Ajuntament Vell (de fet ja hi era, tot i que desorganitzat i en males condicions de conservació), mentre que la documentació administrativa es mantigué a l'Ajuntament actual. La informació es va introduïr en una base de dades, facilitant d'aquesta manera la recerca dels documents i la gestió dels mateixos. La intervenció de la Diputació va permetre organitzar tota la documentació municipal fins a principis del segle XXI. Posteriorment, la designació d'una persona responsable de l'arxiu va fer possible que aquesta tasca es continués duent a terme amb totes les garanties. D'entre la documentació inventariada destaquen quatre pergamins datats l'any 1397, que foren restaurats per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Des de l'any 2004, l'AMD i l'Ajuntament de Dosrius editen conjuntament la revista Duos Rios, una magnífica publicació de caire sobretot cultural de la que, fins a la data, s'han editat 3 números (el número 1 l'any 2004, el número 2 el 2008 i el número 3 el 2017).</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48222 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-comarcal-del-maresme-acm | <p>SERRANO, Alexis (2017). 'Dosrius, Cayamars i el Far, des de les fonts notarials i registrals de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Breu aproximació als fons documentals del Districte Notarial de Mataró (1751-1917) i de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1862)'. Duos Rios, núm. 3, p. 92-97. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XIX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Comarcal del Maresme. La documentació està inventariada dins de les col·leccions documentals que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XII i XIX. Es tracta d'un total de 8 fons documentals: col·lecció de documents de la família Jofre de Mataró (any 1810), col·lecció de pergamins i documents en paper del mas Vallmajor de Dosrius (entre 1143 i 1790), Districte notarial de Mataró (mitjans del segle XIX), Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró (1797-1851), fons del procurador Josep de C. Tuñí i Falguera (1514-1609), fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1840) i un plec de documents de la masia de can Llibre (segle XVIII). Entre d'altres documents hi ha vendes, testaments, dotàlies, àpoques, llibres de registre, etc. L'arxiu també compta amb diverses publicacions de premsa històrica que recullen dades referents al municipi (El Mataronès, Crónica Mataronesa, El Cronista, etc.), així com imatges antigues.</p> | 08075-312 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48223 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (2008). 'Arxius de la noblesa. El fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc'. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 19, p. 2-11. ILLA COLOMER, Joan (2014). 'El domini de la baronia de Dosrius al Montseny'. Monografies del Montseny, 29. Viladrau: Amics del Montseny, p. 103-114. MALLORQUÍ, Elvis (2015). Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301). Barcelona: Fundació Noguera. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 44 fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia, entre els que destaca el fons del Llinatge Sentmenat-Marquesos de Castelldosrius (Fons ANC1-167), datat a partir del segle XI i fins al XVII. Aquest fons està integrat per una col·lecció de pergamins de grans dimensions, dels quals 1138 exemplars van ser produïts o aplegats pels Sentmenat. Està format per la documentació familiar, judicial i religiosa del llinatge, i la documentació referida als patrimonis i drets de Dosrius i Canyamars (vendes, establiments emfitèutics, àpoques, capbreus, inventaris i llistats, etc.), entre d'altres termes. Els Sentemenat, inicialment castlans dels castell de Dosrius i posteriorment propietaris dels drets alodials del mateix, reuniren diferents arxius familiars a l'entorn del seu llinatge, sobretot pel que fa a la política matrimonial duta a terme. En el cas de Dosrius, el fons compta amb diversos pergamins i documents de la família Cartellà, anterior propietària de la baronia del terme de Dosrius. De la resta de fons que integren la documentació relacionada amb el terme de Dosrius, destaca el fons del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc (Fons 755), on apareixen mencionats els masos Pruna i Bosc dins de les propietats de la família Marís i Lloreda. Aquestes propietats havien passat a formar part de les possessions dels Bell-lloc per herència familiar. També cal destacar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i altres arxius familiars, entre d'altres.</p> | 08075-313 | Arxiu Nacional de Catalunya - Carrer de Jaume I, 33 - Sant Cugat del Vallès | <p>El fons nobiliari del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, fou ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 2007, a títol d'adquisició a càrrec del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48224 | Fons d'Esteve Albert i Corp a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-desteve-albert-i-corp-a-larxiu-comarcal-del-pallars-sobira | <p>MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria (2004). 'El fons personal d'Esteve Albert i Corp dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sort'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 35-37. RENIU I CALVET, Josep (1998). Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic (1914-1995). 81 anys d'una vida. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons personal d'Esteve Albert i Corp (codi de referència CAT 210 13 001) custodiat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. El fons té un volum de 55 m.l. i és força heterogeni. Pel que fa a l'apartat creatiu hi ha poesia, prosa, assaig històric, teatre, així com material molt divers sobre les representacions que va portar a terme (pessebres vivents, obres de caràcter històric, etc.) i també dels actes commemoratius que va organitzar o va participar. També destaca una sèrie de correspondència amb uns 295 corresponsals, als quals va escriure entre els anys 1931 i 1994, i de 928 corresponsals dels que va rebre cartes entre els anys 1921 i 1994. En canvi, el fons conserva poca documentació pel que fa a la seva obra política. En general, aquests documents estan escrits en català i castellà, alguns de manuscrits. El fons es complementa amb la biblioteca de l'autor i algunes imatges.</p> | 08075-314 | Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà - Carrer de Joaquim Sostres, s/n - Sort | <p>El dosriuenc Esteve Albert i Corp va néixer l'any 1914 i va morir a Andorra la Vella el 1995. Fou un activista cultural i polític que desenvolupà una intensa tasca a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord. Aquest fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (antic Arxiu Històric Comarcal de Sort) el 28 de març de 1995. Posteriorment es van anant incorporant altres ingressos finalitzant amb la biblioteca, que fou portada des d'Andorra el 26 de maig de 2015. Pel que sembla, aquesta documentació es trobava situada en diverses ubicacions del Pirineu i del Maresme. El primer inventari del fons finalitzà el setembre del'any 1998, mentre que la biblioteca fou inventariada l'estiu de l'any 2015.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48224-foto-08075-314-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 119 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||
| 48225 | Fons documental de Dosrius a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.295, Reg. 12709; Perg. 75, Reg. 696; Perg. 393, Reg. 19620; Perg. 166, Reg. 17508; Perg. 229, Reg. 18057; Perg. 310, Reg. 20947; Perg. 94, Reg. 15837). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XIV-XVI | <p>Conjunt de set pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Dosrius. Estan datats en els anys 1305, 1315, 1401, 1576 i 1591 i fan referència a un compromís per un mas, un capbreu del terme de Dosrius, un censal mort de Sant Andreu del Far, dues dots i uns capítols matrimonials de la família Batlle de Dosrius i una reclamació pel castell de Torelló. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08075-315 | Biblioteca de Catalunya - Carrer de l'Hospital, 56 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48246 | El Nostre Aplec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nostre-aplec | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 38-39.</p> | XX | <p>'Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu./Serà que el pensament d'un hom és lliure/i el ritme sardanenc està més viu. Que ens manca l'al·licient de la tenora/i el compàs de la pell del tamborí;/la típica rotllana sempre honora/l'ambient del ball demà, avui i ahir. Cantamars és paratge de franquesa/i l'aplec sota alzines i verds pins,/ens rep braços oberts i la mà estesa/emplenant-nos de pau tots els camins. És un poble que viu tan noble festa,/acollint-nos amb àmplies atencions,/unitiu com el verd i la ginesta,/com els ocells escampen llurs cançons. La cobla ja refila la sardana:/el poble la punteja amb tot delit,/perquè és la nostra dansa catalana/i sent la vibració dintre del pit. Enguany el nostre aplec torna a reviure,/vençuda la calor de l'estiu/Canyamars és un poble germà i lliure/del Maresme festívol i joliu'.</p> | 08075-336 | <p>Aquest poema fou escrit l'any 1993 per en Joaquim Puig i Marquès, un sardanista mataroní que durant molts anys fou col·laborador del tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars. Aquest personatge recitava poemes de la seva pròpia collita durant la realització de l'aplec.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1993 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joaquim Puig i Marquès | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48247 | Auca dels Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-dels-gegants-de-dosrius | <p>'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 16-17.</p> | XXI | <p>'Entre boscos i un castell/hi havia un poble petit i vell conegut pels seus bolets/i un jovent molt poc distret. Com que mancava quelcom gran/somiaren en fer uns gegants. Però no vivien d'il·lusions/ i l'Esplai prengué decisions. Amb draps, fustes, claus i setí/la idea es portà a bon fi. 1978 I s'estrenaren els gegants/acompanyats amb dracs i nans. Quina parella més bella/en Rovelló i la Pimpinella! El mil nou-cents vuitanta-dos/altre cop draps, agulla i arboç. Va néixer la Rabassola/perquè la parella no es quedés sola. Portant el nom de Dosrius per davant/per tot Catalunya ballaven els gegants. I perquè no en faltés res/formaren la Colla de Grallers. Però els gegants es fan malbé/i preguntem pel carrer si arreglar-los, o nous han de ser. La resposta ho esclarí prou:/s'han de fer gegants de nou! Un dia l'Albert ens explicà/que en un temps molt llunyà en Felip de Dosrius vivia al Castell/i es casà amb la Blanqueta de l'Arquells. L'u de setembre de mil nou-cents noranta/s'estrenaren el gegant i la geganta, amb música, alegria, convidats/i gran presència d'autoritats. Ja tenim nous gegants/i el petit poble es fa gran Però el Rovelló, la Rabassola i la Pimpinella/sempre seran la nostra Colla Vella!'.</p> | 08075-337 | <p>L'auca fou elaborada l'any 2015 en motiu del 25è aniversari de la creació dels gegants nous, en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2015 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48247-foto-08075-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||
| 48248 | Proverbi de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proverbi-de-les-noies-de-canyamars | <p>SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 246.</p> | XIX-XX | <p>'A Cabrera són negretes, a Argentona ja notant; a Dosrius les morenetes, a Canyamars la flor del ram'.</p> | 08075-338 | <p>Aquest proverbi fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48249 | Copla de les noies de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/copla-de-les-noies-de-canyamars | <p>ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 11.</p> | XIX-XX | <p>'Les noies de Canyamars diu que són molt saberudes; quan baixen per l'empedrat fan petar les ferradures'.</p> | 08075-339 | <p>Aquesta copla fa referència al fet que les noies de Canyamars tenien la fama de ser de les maques de la comarca. Aquest fet els hi suposava un complexe de superioritat davant de les de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48250 | Corranda de la Cobla de Santa Agnès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-la-cobla-de-santa-agnes | <p>ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 49-50. ALBERT, Esteve (1989). La guerra civil a Canyamars (1936-1950)...i els senyors de Barcelona. Argentona: L'Aixernador, p. 10. MITJANS I BERGA, Rafel; LLOBET I SOLER, Teresa (2000). 'Les cobles del Corredor (Les cobles de flabiolaires a Mataró II)'. XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 49-50.</p> | XIX-XX | <p>'Els joves de Canyamars diu que no tenen calers. No poden llogar la cobla la cobla de Santa Agnès'.</p> | 08075-340 | <p>Pel que sembla, aquesta corranda era cantada pels de Dosrius per escarnir als de Canyamars. Fa referència a la Cobla de Santa Agnès de Malanyanes, un grup de flabiolaires que amenitzaven diverses festes i aplecs de la contrada. En el cas del municipi de Dosrius, aquest conjunt actuava per l'Aplec de Sant Marc del Corredor i per la Festa Major del Far. Segons Esteve Albert, la corranda fou creada per en Casabella, patró de la cobla. Existeix una variant d'aquesta corranda, probablement creada pel propi Esteve Albert: en lloc de 'llogar' es diu 'tenir'.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48251 | Llegenda de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga | <p>BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). 'Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès'. Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 342. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 35. SERRANO, Alexis (2014). 1001 curiositats del Maresme. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, s.l., p. 57-58.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una pedra que el dimoni duia volant, per utilitzar-la en la construcció d'un pont probablement a canvi d'alguna ànima. Mentre passava prop del Santuari del Corredor sentí com les campanes del temple tocaven a missa (o a oració) i, automàticament, deixà anar la pedra al lloc on actualment està situada.</p> | 08075-341 | <p>La Pedra Llarga és un menhir prehistòric situat dins del terme municipal de Dosrius, al camí que va del Santuari del Corredor a la Creu de Rupit, prop del límit amb el terme de Vallgorguina.</p> | 41.6239800,2.4930100 | 457766 | 4608153 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48252 | Llegenda del senyor del Montnegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-montnegre | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 67-68. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 42.</p> | XIX-XX | <p>Durant la celebració del ball de la Festa Major de Dosrius a la plaça aparegué el senyor del Montnegre i tota la seva comitiva. Aquest personatge tenia mala fama, donat que es deia que tenia un pacte amb el Diable i que protegia a les bruixes. Un cop a la plaça es va fixar amb l'Euria, la noia més bonica del poble. Aquella nit, el cavaller va raptar a la noia i se l'endugué al galop cap al seu castell. Tot i els crits de l'Euria, el seu marit (Mauri) no hi va poder fer res. Agafà una destral i marxà pel camí del Far en direcció a la fortalesa, que era tancada quan hi va arribar. En aquell moment, un llamp entrà per una de les finestres del castell i calà foc a l'interior. Quan en Mauri entrà dins del recinte s'ho va trobar tot cremat i tothom mort. Es creu que en les nits de tempesta se sent el trotar del cavall del senyor del Montnegre i els crits de la noia. Per aquest motiu, la gent del Far tanca portes i finestres. També es creu que en el lloc del castell destruït s'hi va construïr un monestir.</p> | 08075-342 | <p>Hi ha una variant d'aquesta llegenda que la situa a Òrrius en lloc de a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48253 | Llegenda del monestir del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-monestir-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-23. AMADES, Joan (1984). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat [etc], vol. III, p. 669. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 68-69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23, 40, 43.</p> | XIX-XX | <p>El monestir del Corredor fou construït damunt de les restes de l'antic castell del senyor del Montnegre, en desgreuge per les maldats que aquest cavaller havia comès. Una vegada que el rei havia de marxar a la guerra va deixar el seu fill de 12 anys a càrrec dels monjos que s'encarregaven d'aquest monestir. Donada la incomoditat que aquest príncep els provocava, els monjos l'assassinaren i enterraren al peu d'una de les columnes del temple. Un lladre que estava amagat al monestir ho va veure tot i, quan el rei va tornar a buscar el seu fill, li va explicar el que havia passat, tot i que els monjos li havien dit al rei que el príncep havia mort. El rei va fer empresonar els monjos i va fer destruïr el monestir, del que només va quedar la columna on havia estat enterrat el príncep. La llegenda diu que la nit del 2 de novembre, les pedres de la columna ploraven pel crim comès. Com a senyal de dol per aquest crim, en el lloc del monestir fou aixecada una ermita dedicada a la Mare de Déu del Corredor (origen del posterior Santuari del Corredor).</p> | 08075-343 | <p>En relació a aquesta llegenda cal indicar que, una tradició sense base etnogràfica creu que abans de la construcció del castell del senyor del Montnegre hi havia un temple pagà. En la mateixa línia, tot i que relacionat amb els cavallers templers, es recull el fet que els monjos del monestir eren uns 'frares que guerrejavan ab lo moro' (Coll, 2015: 40).</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48254 | Llegenda de la Mitra del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mitra-del-bisbe | <p>COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 44-45. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 3, 53, 56.</p> | XIX-XX | <p>A Canyamars hi havia un castell en un enclavament privilegiat des d'on es veia tota la contrada. Hi vivia el comte Rodolf amb la seva filla Adelmodis, de gran bellesa. El comte era un apassionat de la música, per aquest motiu al castell hi anaven molts trobadors a cantar-li les seves gestes. Sota del castell hi havia una ermita on vivia un frare benedictí. Una nit, Arnau de la Roca-Blanca, vestit de trobador, li confessà al frare el seu amor per la noia. L'ermità l'advertí que no se'n fiés però, tot i això, Arnau anà al castell. Poc després, el comte morí i Adelmodis va passar a ser la comtessa, oferint-li a Arnau el càrrec de trobador del castell, que ell acceptà de bon grat. Un dia, la comtessa explicà a Arnau que al Montnegre hi creixia una bella flor a la que era molt difícil accedir i molt perillós. Li demanà que l'anés a buscar i ell va acceptar encantat. En realitat, la flor no existia i la comtessa volia que Arnau morís en l'intent. Quan aquest va marxar a buscar la flor va esclatar una forta tempesta que va fer caure un llamp damunt del castell, el qual quedà enrunat. De l'Arnau no se'n va saber mai més res. Temps després, un dia que el frare passava per davant d'aquestes runes veié com una serp xuclava la sang d'un petit ocell. Aquella serp era la comtessa i l'ocell el pobre Arnau. Les runes del castell, amb el temps, formaren una gran roca coneguda com la Mitra del Bisbe.</p> | 08075-344 | <p>La Mitra del Bisbe és una gran roca que recorda la forma d'aquest objecte. Des del seu cim es veuen els Pirineus, el Congost, el Vallès entre d'altres zones. La roca és coneguda per ser el cau de moltes serps verinoses. En l'actualitat, aquesta roca es troba dins del terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48255 | Llegendes de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 21-24. COLL MONTEAGUDO, R.; MODOLELL ROS, J.M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, p. 116. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 99-100.</p> | XVII-XX | <p>Uns pastors que corrien per la serra del Corredor es van fixar que durant set dissabtes consecutius baixava del cel un ventall de rajos de foc, que s'unien en un de sol que espetegava a terra provocant una gran claror. Els pastors van anar a aquest punt i van trobar enterrada, a poca profunditat, una imatge de la Mare de Déu. En aquest lloc hi van edificar una capelleta en el seu honor.</p> | 08075-345 | <p>Pel que sembla, aquesta Mare de Déu era molt venerada pels pagesos i els mariners. Segons el pare Narcís Camós, religiós dominicà que va recorrer totes les capelles i santuaris marians del principat de Catalunya a mitjans del segle XVII, en un combat naval entre la nau del capità Bernat Fogosot i sis galiotes algerianes a França, el fet d'invocar la Mare de Déu del Corredor els va fer victoriosos. Existeix una variant d'aquesta llegenda en la que s'especifica que no trobaren res en el punt on queia el raig però, tot i així, un dels dos pastors de nom Salvi Arenas edificà la capella i hi col·locà una imatge de la Verge dels Socors de fang. Una altra variant especifica que l'altre pastor es deia Ferraginals o Freginals, i que un dels seus toros va córrer cap al lloc on va caure el llamp i, després d'escarbar la terra, va trobar la imatge de Mare de Déu. Una tercera variant menciona a un pastor de Vallgorguina que volia fer una figura de fusta per la seva dona. Tot i que en sabia un niu de treballar la fusta, la figura no li sortia. L'endemà, al treure les eines del sarró per tornar-ho a probar, es va trobar una imatge de la Mare de Déu feta. Segons mossèn Abril, els elements d'aquesta llegenda són simbòlics i tenen relació amb l'evangeli de Sant Lluc (Llc. 2, 8-9). Alhora, dissabte és el dia dedicat a la Mare de Déu segons la tradició cristiana i la construcció de la capella entronca amb la basílica del Naixement de Jesús, edificada en el seu lloc de naixement a Betlem. Documentalment hi ha constància de la llicència otorgada a Salvi Arenes (de la masia de ca l'Arenes del Far) l'any 1523, en la que el Bisbat de Barcelona li donava permís per erigir una capella al Corredor.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48256 | Històries del Castell de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/histories-del-castell-de-dosrius | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 69-70. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 39-40. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 24, 37.</p> | XIX | <p>Segons la tradició, el castell de Dosrius fou edificat per Cneu Escipió durant la Segona Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Posteriorment fou reconstruït pels àrabs, que s'hi establiren durant uns segles. Aquests obtenien l'aigua a través d'una contramina que s'alimentava de la riera de Rials, en una zona propera al Pi de la Teula. Pel que sembla, el castell es comunicava amb les fortaleses de la rodalia (Burriac, Bell-lloc o can Bordoi) mitjançant miralls. Al segle XIX, els masovers del castell van ser pares d'un nen. L'infant s'anava aprimant ràpidament tot i que la mare l'alimentava com tocava. El masover, preocupat per aquest fet, va escampar cendra per les habitacions, quedant marcada la petja en ziga-zaga d'una serp. Amagat va observar com una serp hipnotitzava la mare i li prenia tota la llet dels pits, mentre amb la seva cua donava de mamar al nadó. En descobrir-ho van matar a la serp.</p> | 08075-346 | <p>La creença que les serps roben la llet a les mares és general. També hi ha la creença que les bruixes podien convertir-se en serps, entre d'altres éssers malignes.</p> | 41.6002900,2.4043500 | 450362 | 4605570 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48257 | Llegenda de l'ermita de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lermita-de-sant-llop | <p>ALBERT, Esteve (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 40. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 70-72. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 112. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29.</p> | XVIII-XIX | <p>Segons la tradició, la població de Dosrius va patir una epidèmia de pesta bubònica en la que morí molta gent. Sant Llop va fer el miracle d'allunyar-la i les morts s'aturaren. En agraïment per aquest fet, el poble va construïr una ermita en el seu honor (pagada pels veïns) i es va establir la celebració d'un aplec anual el dia 1 de setembre. Segons la llegenda, Sant Llop també era pastor i tenia el do d'espantar els llops dels ramats. També hi ha la creença que els llops podien fer perdre la veu a la gent que els veia, evitant així que poguessin demanar ajuda. Per aquest fet, quan algú està afònic se li pregunta si ha vist el llop. És probable que la identificació del sant amb el guariment dels mals a la gola provingui d'aquesta creença. En darrer terme, Sant Llop també s'invocava contra les bruixes i els diables. El dia de l'aplec es feia una coca triangular (símbol de la Santíssima Trinitat) de farina de blat, ordi i civada, amb tres ous i tres cullerades de sal. Aquesta coca es donava al primer pobre que es trobava, restant així immunitzats contra qualsevol malefici o embruixament.</p> | 08075-347 | <p>L'invocació a Sant Llop es feia sobretot contra el mal de coll, l'afonia i les angines. En relació a l'ermita, i tenint en compte que es considerava que Sant Llop fou un sant introduït pels exèrcits francs durant la reconquesta, Esteve Albert manifestava que l'exèrcit franc de Carlemany havia acampat a Dosrius i, per aquest fet, s'havia edificat l'ermita homònima. Pel que fa a la coca no hi ha constància que s'hagués fet mai al municipi de Dosrius.</p> | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48258 | Llegenda del pi d'en Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-den-gallifa | <p>COLL MONTEAGUDO, Ramon (2008). 'Històries i llegendes de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 73. COLL I MONTEAGUDO, Ramon (2015). El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 107.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta llegenda explica que en Gallifa era un negociant de vaques que va ser atracat i lligat al tronc d'un gran pi. Segons la tradició oral dosriuenca li tallaren les mans, tot i que en una altra versió es defensa que el van assassinar allà mateix. La veu popular veu marcat en el tronc del pi els senyals del seu martiri.</p> | 08075-348 | 41.5782300,2.4173400 | 451428 | 4603113 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||||
| 48259 | Llegenda de l'amagatall d'en Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lamagatall-den-nyacapa | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2017). Rutes de llegendes i rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 45.</p> | XVIII | <p>Durant el segle XVIII, el bandoler Nyacapà i la seva colla sembraven el pànic per la zona del Corredor. Tota la gent que treballava al bosc i les masies del voltant en patien les conseqüències. El bandoler tenia el seu amagatall a les roques que porten el seu nom, situades a prop del dolmen de ca l'Arenes I. Pel que sembla, en Nyacapà va ser penjat a la forca de Sant Celoni, juntament amb el negre de can Canals i en Pere Rovira.</p> | 08075-349 | 41.6261600,2.4636300 | 455320 | 4608409 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||||
| 48260 | Refrany de l'amanida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-lamanida | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 478.</p> | XIX-XX | <p>'A Argentona venen oli a Cabrera venen sal a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l'enciam'.</p> | 08075-350 | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||||
| 48261 | Refrany de la terra de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-de-la-terra-de-dosrius | <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 522.</p> | XIX-XX | <p>'Terra de Dosrius, terra regalada; amb pinyons i pa passen la setmana'.</p> | 08075-351 | <p>Aquest refrany forma part d'una cançó recollida per Esteve Albert i referida a Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48262 | Oració a la Mare de Déu del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-a-la-mare-de-deu-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 137.</p> | XIX-XX | <p>'Oh Verge Immaculada, Mare de Déu del Corredor, Que en aquesta santa muntanya Acolliu els fills que vénen a Vós, Per implorar vostra clemència. Animat, doncs, amb aquesta confiança A Vós recorro, oh Verge del Socors, Per demanar vostre favor. I, si no sóc mereixedor de vostra benvolença Perquè sóc pecador, Sigui per la vostra bondat de mare del Cel Que vulgueu escoltar la meva oració. No desoïu, mare meva, les súpliques que us faig, Ans recolliu-les com una rosa del vostre jardí, Que, perfumades pel vostre amor, Presenteu al vostre fill. Jesús, Nostre Senyor. AMEN'.</p> | 08075-352 | <p>Aquesta oració està inspirada en l'oració de Sant Bernat.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48263 | Ave Maria a la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ave-maria-a-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 139.</p> | XX | <p>'Del Corredor, Verge,/Vós en sou estel,/Consol i esperança/Del vostre fidel./AVE MARIA. Del Far a la muntanya/Joiosa us trobeu,/Voltada de boscos/Solitària esteu. Un bou en porfídia/La imatge trobà/D'aquí dalt de la serra/Doneu-nos la mà. Uns monjos vingueren/I culte us van dar/I aquest santuari/Us van dedicar. De tot el Maresme/I de l'aimat Vallès/En sou nit i dia/El goig del pagès. La Pasqua florida/Somrient va arribant/La vostra fillada/En puja cantant. Els camps que verdegen/Les flors del jardí/Ens fan recordança/El bon temps ja és aquí. Tot fent romeria/Amb esclat triomfant/Pugem tots fent via/Pregant i cantatnt. Tothom aquí i ara/Gràcies us ve a dar/Oh Verge Maria/Doneu-li mà. Els devots aclamen/Vostra protecció./A Vós, Verge i Mare/De l'alt Corredor. Beneïu, Senyora,/El nostre treball:/Que és pa diari/De tota la vall. Al món manca pau/I no la sap trobar./Del cim d'eixa serra/Sols vós podeu dar. Remei en Vós troben/Els avantpassats/Per ells venim, mare,/Complint vot passat. L'any que ve senyora/Vindrem igualment./Adeu-siau, Maria,/I fins l'any vinent'.</p> | 08075-353 | <p>Tant la lletra com la música són obra de Joan Pelegrí de Canyamars.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Pelegrí | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | ||||||||||
| 48264 | Dita del Crispell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-crispell | <p>Http://dosrius.cat/actualitat/noticies/coneixes-lorigen-del-nom-del-rei-carnestoltes-de-dosrius.html [Consulta: 9-2-2018].</p> | XIX | <p>'El Crispell va matar en Budell'.</p> | 08075-354 | <p>Segons les informacions aportades per la Neus Alsina, arxivera de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), aquesta dita fa referència a un fet real ocorregut al municipi a finals del segle XIX. La dona d'en Budell, un veí del poble, tenia un amant. Ambdós varen acordar d'assassinar-lo posant verí als seus crespells (popularment coneguts com a crispells). El crispell és una pasta a base d'aigua, farina, julivert i bacallà que es fregeix. En Budell va morir el dia 6 d'agost de l'any 1893 i els amants foren detinguts i processats. La Rosa, que així es deia la dona, fou condemnada a mort. La repercussió i transcendència d'aquest crim, que fou publicat a 'El Noticiero Mataronés' amb el nom de 'El crim de Dosrius', fou de tal magnitut a tota la comarca que originà aquesta dita tant popular al municipi. Posteriorment, en base a aquesta dita, un grup de veïns de Dosrius va acordar batejar el rei Carnestoltes de Dosrius com el rei Crispell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 | |||||||||||
| 48265 | Poema de l'aplec de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poema-de-laplec-de-sant-llop | <p>'Bloc Dosriuenc. Retalls de premsa sobre Dosrius i Canyamars de El Semanario de Mataró (1884-1895)'. A Dosrius. Una visita al passat. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>'L'APLECH DE SANT LLOP Prop de Dosrius hi ha una hermita/Qu'es l'hermita de Sant Llop,/¡Valgam deu si n'hi ha de gent,/De tanta gent n'hi hi ha lloch!/Pobres, richs y mitjanias,/A l'aplech s'en va tothom/Pera demanar al Sant/Cadescú lo seu consól./A cents hi van los carruatjes/De totas las condicións,/Desde lo carret tronat/Que tira un burro magrot/D'una familia pobreta/Y cóntenta de sa sort,/Fisn als brechs més elegants/Arrastrats pels mes lluhent tronchs/De la gran aristocracia/Y señoriu de alt tó./Y qui no pot á caball/Carrega camas á coll,/Y provehit de minestra/Se n'hi va tot poch á poch;/Aixís marchan al aplech/Tots los pobles del contorn./En l'iglesia de Dosrius/S'hi celebra gran funció,/Amenisada ab orquestra,/Vinguda de Mataró;/La vida y virtuts del Sant,/Son l'objecte d'un sermó,/Tan elocuent y tant digne/Qu'á tots los ayents conmoú./Y entremitx de la festa/Després de cantats los goigs/Los romers se reparteixen/Un espay dintre del bosch,/Buscant luego cuatre estelles/Per encendrer un bon foch,/Hont preparar la manduca/Qu'els ha d'alegrar á tots./Y al veurer tantes fumeres/Dels improvisats vapors,/Diriau ser á Manchester/O bé en la gran Liverpool./Mentres que los uns retastan/El desitjat fricandó,/Los altres, fadrins y nenas/Ensejan nova funció,/Per veurer si ab miradetes/Y dolsos accénts d'amor/Poden arribar á entendrers/Aquélls cándits y purs cors,/Qu'e essent la volta primera/De sentirse inclinació,/No saben com expressarse/Al fer sa declaració./Mes sentint que la manduca/Despideix flayres molt bons,/Repeteixen carinyosos/Lo crit de dinar tothóm./Com á la taula y al llit/No's pot fer lo peresós,/Los romers se reuneixen./Cada un en sa secció/Al voltán de la cassola/Qu'es d'impotents dimensions,/Repartinse mutuament/Un bon plat curull d'arrós/Ab pollastres y altres brossas/Del mes exquisit sabor./Las costelles á la brasa/No'ls hi fan falta tampoch,/Ni los pebrots y tomatechs/Voreta del fricandó./De tant en tant per los ayres/Veuréu alsat lo porró/Que regala als que'l visitan/Los mes amples alegroys./Tenen sos representants/En las postres los melons,/Sindries, préssechs y rayms/Que ja tenen lo gra rós./Axis va aumentant la gresa/Y general expansió,/En mitj d'un ordre admirable/Y de la mes franca unió./Després del dinar s'en van/Los que son d'edat major,/A ferne la mitjdiada/Sobre alfombras de verdó./Entre aquell vast campament/Se distinjessen tant sols/Varias parelles de joves/Que no tenen gens de són./En lo brancatge frondós/Comensan á despertar/Als tant tranquils dormidors,/Que s'alssan luego y bellugan/Per tractar de tocà'l dós,/Y assistir al ball de plassa/Tant bonich y encisador/¡Ab quin gust hi van lo joves/Per donar alli uns quants toms./Portant del bras llurs ninetes/Que son presas dels seus cors!/Y d'aquell molt grat bullici/S'en aprofitan los dos/ (continua)</p> | 08075-355 | 41.5983200,2.4209000 | 451740 | 4605342 | 1887 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Protestanse á can d'orelle/Lo seu puríssim amor,/Qu'un dia los juntarà/En perpétua y santa unió,/Dantlos la felicitat/Qu'es possible en eix trist mon./Los pares també disfrutan/Al veurer que'ls seus plansons,/Tot ballant americanas,/Als recordan antichs goigs./Ni los balls de las ciutats/Ab sos espléndits salons/Y'l seu ayre asfixiant/Tindrán may comparació/Ab lo sarau tant campestre/De lo dia de Sant Llop,/En éll dansa tan lo rich/Com el qu'es menesterós,/ Component una barreja/La mes bella en condicions;/Una gran fraternitat/Presideix la diversió/Mes saludable y mes pura,/Que la d'un palau suntuós./Y com lo Sol ja's decanta/Per baixar del horisont,/Va la gent endiumenjada/Plena de satisfaccions,/Que li hi ha proporcionat/Lo romiatge de San Llop,/Quedant tots aconsolats/De las suas afliccions,/Y ab uns plers que no s'explican/D'eix inolvidable jorn,/Prometense, l'any que vé,/Visitar al Sant de nou/Ab la mateixa alegria,/Y sobre tot si Deu vol. B. de C.'. | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc