Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48184 | Ca l'Augé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lauge | <p>JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'Apunts per a la història de Dosrius. La prehistòria i la història antiga (2)'. El Comú, núm. 5, p. 13.</p> | IIIaC-VdC | Possiblement desaparegut. | <p>Jaciment arqueològic documentat arran de la troballa d'un sepulcre romà bastit amb teules planes. L'estructura es documentà durant unes obres de construcció efectuades a la casa i aparegué a uns 2,5 metres de profunditat. Hi ha constància de la conservació d'una de les teules que formaven part de la sepultura.</p> | 08075-274 | Veïnat de Rimbles, 10 - Zona de Canyamars | <p>La informació fou proporcionada pel propietari de la casa, Josep Augé, i recollida en un article de Mª Àngels Jubany i Neus Alsina publicat a la revista El Comú l'any 1988.</p> | 41.5921000,2.4550500 | 454581 | 4604633 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48184-foto-08075-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48184-foto-08075-274-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Romà (218 a.C.-476 d.C.). | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48185 | Pont a l'entrada de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-a-lentrada-de-dosrius | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 118-124. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 22. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.01/078. RAMIS NIETO, Josep. 'El segle XIX a Dosrius. Entre la tradició i la modernitat'. A Dosrius. Una visita al passat. 3-14 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El pont de Dosrius i la carretera a Argentona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-8 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'El pont de Dosrius i les carreteres a Llinars i Argentona'. A Dosrius. Una visita al passat. 5-7 de febrer de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XIX | <p>Pont aïllat damunt la riera de Rials, format per tres trams diferenciats separats amb murs de pedra aplacada. Cada tram integra dos grans arcs rebaixats adovellats i bastits en maons, amb els brancals fets de maons també i reforçats amb pilars semicirculars bastits amb carreus de pedra. El tauler està pavimentat, donat que és el propi ferm de la carretera, i delimitat amb baranes de ferro (biondes). Actualment, dos dels tres trams estan tapats per massissos de terra sobreposada.</p> | 08075-275 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | <p>La construcció del pont està inclosa dins de les obres de construcció de la carretera que uniria Mataró (el Maresme) amb Llinars del Vallès (Vallès Oriental), iniciada a partir de l'any 1844. Les obres de construcció del tram que comunicaria Argentona amb Dosrius s'iniciaren l'any 1883, sota la direcció tècnica de l'enginyer Pedro Garcia Faria i amb el concessionari de l'obra Frederic Gomis. La part més destacable del projecte era la construcció del pont damunt de la riera de Rials, que donaria pas al nucli urbà: 'Tendrá dos arcos de ocho metros de luz, cuatro de siete metros y medio y muros intermedios de mampostería hasta la rasante de la carretera. Los materiales que se emplean nada dejan que desear: el cemento procede de Figueras y de Gerona, la cal de los hornos de Villarana, el ladrillo de Badalona y de Mongat y la piedra para sillería de las canteras de caliza más dura de Figueras' (Ramis, 2017: 4). Les obres de construcció finalitzaren l'any 1884. L'any 1995, durant una intervenció duta a terme pel Departament d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, les baranes originals del pont foren retirades (eren bastides en totxo i estaven coronades amb un passamà de pedra tallada) i substituïdes per les baranes de ferro que hi ha en l'actualitat. Tot i la queixa formal que va presentar l'Ajuntament de Dosrius a la Generalitat per aquest motiu, les baranes no foren restituïdes.</p> | 41.5941600,2.4054600 | 450450 | 4604889 | 1883-84 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48185-foto-08075-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48185-foto-08075-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48185-foto-08075-275-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: el Pont, el Pont de la riera de Rials. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48186 | Pont de la Vaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-vaca | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'L'Esteve Albert i la gent del seu poble natal. Què en saben, què en pensen'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 59. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.43/204.</p> | XX | Afectat per la vegetació del torrent i pels grafits pintats. | <p>Petit pont aïllat que salva el desnivell d'un torrent que baixa del Castell i va a parar a la riera de Dosrius. Està format per un sol arc rebaixat bastit amb maons disposats a sardinell, sostingut pe dos brancals fets de maons també. La resta de l'estructura està bastida en pedra de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb morter. La part superior o tauler presenta uns encaixos rectangulars per conduïr les aigües, donada la seva funció original.</p> | 08075-276 | Carrer de la Pujada del Castell - Dosrius | <p>Aquest petit aqueducte fou construït per fer arribar l'aigua de la Mina del Rector a algunes cases del poble. Aquesta mina fou construïda a la Font d'en Sala, on hi havia un naixement d'aigua propietat de la masia de ca l'Albert (estava situada damunt seu). Mitjançant una conducció de fang juntament amb un sistema de tubs i pericons, l'aigua es feia arribar a cal Rei, can Vergès, cal Xino, ca la Planxadora i el Pont de Vaca, on hi havia un repartidor. Desprès anava cap a can Pinós i la Rectoria, on hi havia dues bifurcacions, una cap a les Escoles velles (carrer de Sant Llop) i una altra cap a can Bellonch, amb un repartidor cap a ca l'Andreu i el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. L'any 1943 es va canviar el tub de tota la conducció d'aigua per un altre de fibrociment més modern. És probable que l'estructura es deixés d'utilitzar pels voltants dels anys 70, donat que el 1972 es va instal·lar la xarxa pública d'abastiment d'aigua a Dosrius.</p> | 41.5961200,2.4065800 | 450545 | 4605106 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48186-foto-08075-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48186-foto-08075-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48186-foto-08075-276-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48187 | Pedrera del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-corredor | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.48/209. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 72.</p> | XVI-XX | Afectada per la vegetació de la zona. | <p>Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Encara es poden veure talls a les roques i alguns dels efectes que provocaven les eines dels picapedrers. En l'actualitat, la pedrera està inclosa dins d'un parell d'itineraris del parc i, per aquest motiu, s'hi han bastit unes escales de pedra que en faciliten l'accés.</p> | 08075-277 | Plana del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons la bibliografia consultada, la pedrera era coneguda amb el nom de les Roques del Pare Jaume i era explotada des d'antic. Aquest topònim, juntament amb el fet que estigui situada a pocs metres del Santuari del Corredor, fan pensar que les seves pedres podrien haver estat utilitzades per a la construcció d'aquest edifici o d'alguna de les reformes. Posteriorment, al segle XX, la pedrera fou explotada per un empresari picapedrer de Llinars del Vallés de nom Capelo. Hi havien treballat entre 30 i 40 picapedrers. La pedra era extreta i treballada a la pròpia pedrera. Es produïen llambordes i vorades per a la construcció dels paviments i les voreres de l'avinguda del Paral·lel i del passeig de Sant Joan de Barcelona. La roca de la zona tenia una gran qualitat i era molt apreciada per a la construcció. L'extracció es feia buscant la diàclasi on es posaven els tascons, es picava i es trencava com el vidre.</p> | 41.6284400,2.4771400 | 456447 | 4608656 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48187-foto-08075-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: roques del Pare Jaume. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor, està senyalitzat i forma part dels itineraris SL-C 72, SL-C 80 i GR-92 del parc. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48188 | Pedrera de ca n'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-ca-nhoms | XX | Afectada per la vegetació de la zona. | <p>Explotació geològica de petites dimensions de la que se n'extreïen blocs de pedra granítica de la zona. Presenta un accés delimitat amb dos grans blocs de pedra i una esplanada de planta allargassada al davant. A l'extrem de migdia d'aquesta plataforma plana s'observa un mur de pedra disposat en forma d'L i les restes d'una altra estructura de planta més o menys circular. En el camí d'accés hi ha un rètol que avisa de l'ús d'explosius i identifica l'explotació com 'Pedrera Silxav nº 2475'.</p> | 08075-278 | Esquei de ca n'Homs - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius | 41.5815200,2.4110200 | 450904 | 4603482 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48188-foto-08075-278-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-20 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48189 | Camí de Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-rupit | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 14, 21.</p> | XI-XXI | <p>Antic camí rural que creua el terme municipal en sentit nord-est cap al sud-oest. El seu recorregut originari va des de la serra del Montnegre, passant per Collsacreu i el Montalt, fins a la Creu de Rupit (que era una cruïlla de camins), moment en que entra dins del terme municipal de Dosrius. Des d'aquest punt, el camí baixa pel veïnat de Rupit fins a Canyamars i d'aquí fins a Dosrius, per acabar arribant fins a Argentona. El tram del veïnat de Rupit és el més ben conservat i segueix el curs del torrent de Rupit i de la riera de Canyamars fins al nucli urbà, enllaçant amb el carrer Major. El tram de Canyamars a Dosrius està força desdibuixat, tot i que en origen, en molts punts es feia per dins del cabal de la riera.</p> | 08075-279 | Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>La primera referència documental d'aquesta via la trobem l'any 1017 i apareix identificada com 'strada Sancti Julia' (Clariana, 1988: 14). Tot i això, aquest camí formava part de la xarxa de vies secundàries establertes durant la romanització de la zona, datada al Maresme en el moment tardo-republicà, aproximadament, entre finals del segle II a.C. i començament del segle I a. C.</p> | 41.6096400,2.4718300 | 455992 | 4606571 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48189-foto-08075-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48189-foto-08075-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48189-foto-08075-279-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48190 | Camí del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-montseny | <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1988). 'Les vies de comunicació del Maresme a l'antiguitat: Estat de la qüestió'. V Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 15, 21. PUIG I GIRALT, Enric (2008). 'El camí antic de Mataró a Canyamars: un recorregut per l'espai i el temps'. Duos Rios, núm. 2, p. 41-54.</p> | X-XXI | <p>Antic camí rural que comunica les poblacions de Mataró i Canyamars. El seu traçat s'inicia al portal de Valldeix de Mataró, passa pel camí Fondo vers el veïnat de Valldeix, seguint el marge de la riera de Sant Simó, fins a can Bruguera, on hi ha l'encreuament amb el camí de la Serra i el tram que marxa en direcció a Canyamars, el qual s'inicia a la creu de Planells. En l'actualitat, des d'aquest punt, el camí descendeix cap a les fonts de la Moreneta i de n'Homs, prossegueix baixant seguint el cabal del sot de can Marc i creua la riera de can Rimbles fins a arribar al veïnat del mateix nom. Des d'allà, per darrera de can Bartrés i creuant la serra d'en Gel, accedeix al carrer del camí de Mataró i al nucli urbà de Canyamars.</p> | 08075-280 | Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>Segons la bibliografia consultada, la seva antiguitat es pot remuntar a l'Edat Mitjana, tot i que és força probable que sigui més antic. El camí del Montseny comunicava el Corredor amb el massís del Montseny, passant pel Vallès. El primer tram d'aquest camí es corresponia amb el traçat del camí de Rocafonda (actual carretera de Valldeix, Mataró). El tram corresponent al terme municipal de Dosrius s'iniciava a la creu dels Planells i enllaçava amb el camí de creu de Canyamars. Cal assenyalar que des d'aquest punt, diferents camins i corriols portaven a Canyamars pel fondo de les Brugueres. El camí passava prop de can Guitart i can Marc, creuava la vall de Rimbles i, per darrera de can Bartrés, pujava cap a can Cassi fins al nucli urbà. Des de la Creu de la Creueta i la masia de can Galzeran, el camí del Montseny reprenia el seu traçat aprofitant una carrerada neolítica identificada per l'Esteve Albert, en direcció al Far i el Corredor. Des d'aquestes zones es podia accedir al Vallès (per Vallgorguina o per Collsabadell i Trenta Passes) i arribar a Collformic i el massís del Montseny. Tot i que no es pot assegurar, el topònim de la Balatera fa referència al fet que s'hi havia jugat a botxes o bales, aprofitant la planitud del terreny a la zona de la creu dels Planells, lloc on es documenta el topònim. Fins a començaments del segle XX, aquest camí era la principal via de comunicació entre Mataró i Canyamars.</p> | 41.5847500,2.4389400 | 453233 | 4603825 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48190-foto-08075-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: camí de creu de Canyamars, camí de la Balatera. En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48191 | Rescloses de ca l'Arenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-de-ca-larenes | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.23/184. RIERA, Joan Manuel (2012). 'L'aprofitament de les torrentades al Sot del Fangar'. L'Aulet, núm. 12, p. 34-39.</p> | XVIII | Filtracions d'aigua a les estructures. | <p>Conjunt de 8 rescloses situades dins del cabal del Sot del Fangar, entre les cotes 471 i 524, en un tram de 694 metres de longitud. Estan formades per un mur transversal al torrent, amb la part superior plana. Estan bastides en pedra de diverses mides sense lligar (la mida de les peces és més grossa quan més avall està la resclosa). Aprofiten afloraments naturals de roca per als fonaments laterals dels murs. La distància entre aquestes estructures és decreixent a mida que baixa el torrent. En l'actualitat, majoritàriament estan reblertes de terra. Les dues primeres i la vuitena tenen més capacitat d'acumulació d'aigua i les dues inferiors presenten un sobreeixidor, pel qual vessava l'aigua sobrera quan l'embassament era ple. La resclosa més propera a ca l'Arenes presenta una planta semicircular o convexa en el sentit del flux de l'aigua. Té una alçada de 4 metres i un gruix d'1,5 metres. Entre aquesta resclosa i la masia de ca l'Arenes hi ha un canal excavat al sól de 0,70 metres d'amplada i 0,50 metres de fondària, força degradat.</p> | 08075-281 | Sot del Fangar - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El Sot del Fangar s'origina en un torrent que solca la serra del Corredor a l'entorn de les Roques del Pare Jaume, en sentit nord-est sud-oest. Està caracteritzat per una vegetació de verneda amb avellaners i flora eurosiberiana. El darrer tram, d'uns 694 metres, ha estat força alterat per la mà de l'home (plantació d'espècies botàniques, explotació d'afloraments granítics i regulació hídrica del torrent). La gent de la zona no recorda quin ús tenien aquestes rescloses, al marge que a principis del segle XX hi anaven a beure les vaques i que la segona resclosa fou reblerta i reconvertida en un hort d'estiu. És probable que servissin per aprofitar l'aigua de les torrentades, emmagatzemar-la en una bassa (situada prop de ca l'Arenes mitjançant un canal) i utilitzar-la per regar les feixes de conreu o pel bestiar.</p> | 41.6216500,2.4637500 | 455327 | 4607909 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48191-foto-08075-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48191-foto-08075-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48191-foto-08075-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: rescloses del sot del Fangar. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48192 | Arcades de la riera de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-de-la-riera-de-rials | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.42/203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017, p. 4.</p> | XIX | Afectades per la vegetació del marge de la riera. | <p>Estructura situada dins del cabal de la riera de Rials, a la riba sud-est de la mateixa. Es tracta d'un mur format per una successió d'arcs rebaixats, coronat per un canal que conduïa les aigües. El mur està bastit en pedra de diverses mides, disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç. Els arcs, situats al centre del mur, estan bastits amb maons disposats a sardinell i recolzats en brancals fets amb la mateixa obra que el mur.</p> | 08075-282 | Riera de Rials - Zona de Dosrius | <p>L'estructura forma part del sistema de canalització de l'aigua de Dosrius cap a Barcelona, per part de la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. (l'aqueducte de Dosrius a Barcelona), bastit entre els anys 1868 i 1882. La seva funció era 'per una banda protegir els camps contigus de les avingudes de les rierades i per l'altra deixar sortir l'aigua que aflorava quan el barratge Xullat estava ple i l'aigua no podia marxar per les galeries' (Ramis, 2017: 4).</p> | 41.5929900,2.4054100 | 450445 | 4604759 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48192-foto-08075-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48192-foto-08075-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48192-foto-08075-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48193 | La Mina de les Aigües - Casilla Courtin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-les-aigues-casilla-courtin | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 116-117. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.02/079, I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Edifici aïllat de planta octogonal, que presenta una coberta piramidal de rajola ceràmica i està organitzat en una sola planta. Compta amb un basament motllurat i té els àngles dels paraments reforçats amb pilastres que, alhora, creen plafons rectangulars decorats amb uns rombes centrals en relleu. Els paraments estan rematats amb un fris decorat amb obertures romboïdals i coronat per un ràfec de dentellons. Una cornisa motllurada, a base de filades de maó pla, fa de suport de la coberta. La construcció està bastida amb maons, amb l'aparell de l'obra vist. A l'interior, mitjançant unes escales, s'accedeix a dues galeries d'arc de mig punt bastides en maons, que formen part del sistema de canalització de les aigües de Dosrius cap a Mataró i Barcelona.</p> | 08075-283 | Aiguabarreig rieres de Dosrius i Rials - Zona de Dosrius | <p>L'estructura forma part del sistema de canalització de l'aigua de Dosrius cap a Mataró i Barcelona, per part de la Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. (conegut també com l'aqueducte de Dosrius a Barcelona), bastit entre els anys 1868 i 1882. L'edifici constitueix el principal punt de control de tota l'extracció i conducció d'aigües de l'aqüífer de Dosrius. La conducció d'aquesta aigua es feia mitjançant tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori, l'aigua del qual circula a través de la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries conflueixen a la Casilla Courtin i continuen, com a dues conduccions independents, fins a la Casa Nova (veïnat de Gemir). L'any 1939 es van construïr els dos volums adossats per fer la clorinació de les aigües mitjançant la instal·lació de dos dipòsits al seu interior. Pel que al topònim Courtin és probable que provingui de Josep i Inés Courtin, els propietaris de la finca La Resclosa, una peça de terreny molt propera a la casella. Aquests propietaris van cedir a la companyia el dret a construir i mantenir una mina subterrània d'absorció i conducció de l'aigua.</p> | 41.5927000,2.4048400 | 450397 | 4604727 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48193-foto-08075-283-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'edifici compta amb dos volums adossats de factura més moderna que el desvirtuen. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48194 | Aqüeducte de la Societat General d'Aigües de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-societat-general-daigues-de-barcelona | <p>ALSINA BOIX, Neus; JUBANY PINÓS, M. Àngels (2018). 'El municipi de Dosrius durant el segle XIX. Les transformacions en l'obra pública'. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. Vilassar de Mar: Centre d'Estudis Vilassarencs, p. 114-116. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.OE.03/080. COMPAÑÍA DE AGUAS DE BARCELONA (1873). Aguas de Dos-Rius. Barcelona: La Compañía, p. 6-9. JO, Josep (1988). 'Comunitat d'usuaris de l'aigua'. El Comú, núm. 1, p. 9. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (II)'. El Comú, núm. 13, p. 19-23. RAMIS NIETO, Josep. 'La ruta de l'aigua: un recorregut per l'aqueducte de Dosrius a Barcelona'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-15 d'agost de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RAMIS NIETO, Josep. 'Palau, García y Compañía. L'aventura empresarial de Melcior de Palau per portar l'aigua de Dosrius a Mataró (1857-1865)'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 de setembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 15.</p> | XIX | <p>Conjunt de galeries i barratges o preses subterrànies que transportaven les aigües de Dosrius cap a les poblacions de Mataró i Barcelona. Les galeries d'absorció i conducció d'aigua estan cobertes amb voltes d'arc de mig punt, amb els murs revestits amb peces ceràmiques. Presenten unes obertures laterals per captar l'aigua que es filtra i estan controlades mitjançant pous i casilles, majoritàriament bastits en maons. Aquest sistema està format per tres grans barratges o preses subterrànies: el de Batllori (a la masia de ca l'Estapé), amb 73 contenidors al seu recorregut i l'aigua circulant mitjançant la Galeria Vella, i els de Xullat i Tarau (prop de la masia de can Tarau), amb 17 contenidors a través de la Galeria Nova. Ambdues galeries estan enllaçades a la Casilla Courtin. Des d'aquest punt, continuen com a dues conduccions independents en paral·lel a la riera de Dosrius, travessant el Molí de can Terrades i la masia de can Gemir, fins a la Casa Nova, moment en que s'uneixen en una sola conducció que marxa en direcció Argentona i Mataró. Destaca la casilla de ca l'Estapé, arquitectònicament molt semblant a la Courtin, i els pous dels camps de la masia de can Pinsana i de can Martorell (amb la seva mina), el de can Tarau i, probablement, un dels pous de la masia de can Terrades del Molí.</p> | 08075-284 | Terme municipal de Dosrius | <p>Fins a mitjans del segle XIX, l'abundància d'aigua a l'aqüífer de Dosrius formava inundacions i aiguamolls en diverses zones del terme. En aquest sentit, l'any 1857 es va formar la companyia Palau, García y Compañía, una societat mataronina que pretenia captar i conduir les aigües de la conca hidrogràfica de Dosrius fins a Mataró. L'any 1862 van obtenir el dret a l'aprofitament de l'aigua del subsòl dosriuenc, per part del Ministeri de Foment. L'any 1867, aquesta societat va vendre els mateixos drets a la Companyia d'Aigües de Barcelona, una societat belga constituïda per conduir l'aigua de Dosrius fins a Barcelona. Els drets de concessió i la titularitat a la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB), sobre la totalitat de l'aigua de les lleres de Dosrius, Canyamars, el Far i Rials, data del 8 d'abril de 1882 i era per temps il·limitat. Els plànols de les obres de construcció són de l'any 1868 i foren fets per l'enginyer Manuel Valera. Els materials emprats foren maons d'argila, probablement fabricats amb argiles del terme. Les obres finalitzaren l'any 1882. A principis de la dècada dels anys 90 del segle XX, l'aqüífer fou contaminat a conseqüència del llançament de purins prop del barratge Batllori, i també per les aigües residuals que provenien de can Massuet del Far. L'any 1991, la Junta d'Aigües inicià un expedient de caducitat de la concessió que tenia la Societat General d'Aigües de Barcelona, per haver-se complert el termini legal vigent. A principis del segle XXI estava en vies de resolució. Al marge de les galeries i els barratge, les Les principals mines de captació són: Mina Roselló, Mina Juliana de Lentisclà, Mina Larit, Mina Manso Estapé, Mina Mas Pi, Mina Hort d'en Xicoy, Mina Fondo del Xullat, Mina Hort del Xullat, Mina Hort de la Quiteria, Mina Hort del Farré, Mina la Recelosa, Mina Manyans, Mina Hostal de Dos Rius, Mina Creu d'en Martorell.</p> | 41.5928400,2.4051300 | 450421 | 4604742 | 1868-82 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48194-foto-08075-284-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48195 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-2 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 24, 33, 74. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.26/187. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. 'L'àlbum del Comú'. El Comú, núm. 8, 1989, p. 43. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XX | <p>Font aïllada situada al començament i al centre de les escales que donen accés a la plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria. Es tracta d'una estructura de planta rectangular formada per una plataforma d'accés, una pica i un frontal amb jardinera integrada. La plataforma és rectangular i està bastida amb lloses de pedra. La pica és circular, està bastida en pedra i es troba integrada dins d'un petit volum rectangular amb portella metàl·lica inferior. El frontal, rectangular i amb una jardinera a la part superior, integra el broc de ferro decorat pel que raja l'aigua. Aquest volum està enrajolat i presenta dues filades laterals de ceràmica vidradada acolorida, decorada amb motius florals.</p> | 08075-285 | Plaça de la República - Dosrius | <p>En origen, aquesta font estava adossada al mur davanter de la casa de can Dama, situada al seu costat i orientada a la plaça. L'any 1974, arran d'unes fortes pluges que van malmetre considerablement l'antic empedrat que hi havia en el mateix lloc on trobem les escales actuals, l'ajuntament va decidir remodelar tota la plaça. L'empedrat i la font original foren retirats i es construiren les escales i una nova font al començament de les mateixes. El projecte fou polèmic donada l'estima de la població envers les dues estructures. En el cas de la font, havia proveït d'aigua a moltes cases del poble abans de la instal·lació de la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius entre els anys 1973 i 1975. Tot i que l'aigua que raja actualment prové d'aquesta xarxa, en origen l'aigua era una 'deixa' de la Societat General d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris distribuïtes entre les font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià).</p> | 41.5941200,2.4067800 | 450560 | 4604883 | 1974 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48195-foto-08075-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48195-foto-08075-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48195-foto-08075-285-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la plaça d'Espanya. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48196 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-1 | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.27/188. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). 'El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs'. El Comú, núm. 14, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 14.</p> | XXI | <p>Font aïllada situada al bell mig del carrer, en el mur de contenció d'una terrassa que forma cantonada amb la plaça d'Espanya. La font està col·locada a l'interior d'una fornícula d'arc rebaixat oberta en aquest mur i bastida amb un aplacat de pedra. La font és de ferro colat i presenta una forma de pinacle, amb la pica circular a la base i un fust cilíndric estriat on hi ha l'aixeta de llautó per on raja. El coronament és esfèric i estriat, amb un collarí d'òvuls i una petita agulla superior.</p> | 08075-286 | Carrer de Pau Casals - Dosrius | <p>En origen, la font estava encastada al mateix mur del carrer i estava formada per una fornícula d'arc rebaixat i un ampit rectangular que sostenia la pica de pedra. L'aixeta, encastada al mur, era de bronze. Envers l'any 1980, la font fou pintada de color verd i gris pel sr. Borge, estiuejant de la casa de can Munné, que estava situada al seu davant i actualment està enderrocada. L'any 2001, en motiu de la construcció de dos habitatges i un local al carrer de Pau Casals, 10, la font fou enderrocada. L'any 2002, un cop finalitzades aquestes obres, es va instal·lar l'actual font, que és d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. Es tracta d'una reproducció de les que es feien en època alfonsina, a finals del segle XIX. Aquesta font havia proveït d'aigua a moltes cases del poble, abans de la instal·lació de la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius entre els anys 1973 i 1975. Tot i que l'aigua que raja actualment prové d'aquesta xarxa, en origen l'aigua era una 'deixa' de la Societat General d'Aigües de Barcelona al poble, com a conseqüència de l'acord amb l'Ajuntament per a l'explotació de les aigües de l'aqüífer de Dosrius (30.000 litres diaris distribuïtes entre les font del Comú, font de la Plaça i font de Sant Sebastià). Segons les fonts orals, el nom de Sant Sebastià fa referència al vot de poble en honor d'aquest sant, que la població de Dosrius va fer després d'una epidèmia de pesta.</p> | 41.5937600,2.4065000 | 450536 | 4604844 | 2002 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48196-foto-08075-286-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font del carrer de Baix, font del carrer de Pau Casals. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48197 | Font de la plaça d'Esteve Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-desteve-albert | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.28/189. BORRÀS, Ernest (2004). 'Esteve Albert. El seu ressó'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 62-64.</p> | XX | <p>Font aïllada situada en un extrem de la plaça, al costat de les escales que donen accés a la part superior de l'espai. Presenta una forma de copa, amb un suport de bronze que reprodueix el tronc d'una alzina i una pica circular d'obra arrebossada, amb una rosassa a la part superior. L'aigua brolla en vertical a través d'un petit broc metàl·lic central, que s'acciona mitjançant un mecanisme de peu situat en un paviment circular bastit amb llambordins de pedra.</p> | 08075-287 | Plaça d'Esteve Albert - Dosrius | <p>La plaça fou inaugurada el 14 de desembre de l'any 1997 dins dels actes d'homenatge a la figura del dosriuenc Esteve Albert, en un cicle anomenat 'Un any amb l'Esteve Albert i la seva obra'. La font és obra de la ceramista de Dosrius Berta Julivert i fou un encàrrec de la corporació municipal, com a part del projecte de construcció de la plaça, el qual fou redactat per Jaume Canals i Casabó (arquitecte municipal) i dissenyat per Ernest Borràs, escultor del municipi. La base de la font imita el tronc d'una alzina, arbre autòcton de Dosrius molt apreciat per l'Esteve Albert.</p> | 41.5951900,2.4094600 | 450784 | 4605001 | 1997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48197-foto-08075-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48197-foto-08075-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48197-foto-08075-287-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Berta Julivert | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48198 | Plaça d'Esteve Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-desteve-albert | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.28/189. BORRÀS, Ernest (2004). 'Esteve Albert. El seu ressó'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 62-64.</p> | XX | <p>Plaça de planta rectangular dividida en dos espais disposats a diferent nivell i units per una rampa i unes escales de pedra. L'accés principal es fa pel carrer d'Esteve Albert, on hi ha un paviment de pedres en forma de porta i arquivolta de reminiscències romàniques. Al costat de l'accés hi ha una pedra de granit amb una placa de marbre encastada, on apareix el nom d'Esteve Albert i una quarteta de l'any 1946 del mateix autor. Des d'aquest accés hi ha dues fileres de xiprers intercalats amb bancs per seure, que marquen el camí a seguir fins al nivell superior. Al costat de les escales hi ha una font bastida per la ceramista local Berta Julivert. Al bell mig del nivell superior hi ha una escultura cilíndrica d'acer inoxidale, amb un bisell superior d'un metre i unes mides de 5,40m d'alçada per 0,35m de diàmetre. A la part inferior hi ha tres grans blocs de granit decorats amb herbes aròmatiques de la zona, situats damunt d'un paviment circular de 6m de diàmetre, format per tres cercles concèntrics de llambordes. Al cercle exterior hi ha tres pedres gravades amb la lletra H. Al costat d'aquesta escultura hi ha un llibre obert de bronze damunt d'un peu estriat, amb el nom d'Esteve Albert gravat.</p> | 08075-288 | Plaça d'Esteve Albert - Dosrius | <p>La plaça fou inaugurada el 14 de desembre de l'any 1997 dins dels actes d'homenatge a la figura del dosriuenc Esteve Albert, en un cicle anomenat 'Un any amb l'Esteve Albert i la seva obra'. El projecte de construcció de la plaça fou redactat per Jaume Canals i Casabó (arquitecte municipal) i el conjunt escultòric i l'ajardinament foren dissenyats i creats per Ernest Borràs, escultor del municipi. Conceptualment, el llibre fa referència a l'home com a matèria i l'escultura de la part superior a l'esperit com a memòria. El cilindre és símbol de la memòria històrica del temps, el basament simbolitza el camí cíclic sense principi ni fi i les H gravades fan referència a l'home, la història i la humanitat.</p> | 41.5951800,2.4094200 | 450781 | 4605000 | 1997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48198-foto-08075-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48198-foto-08075-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48198-foto-08075-288-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48199 | Font de la plaça de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-can-torres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.29/190.</p> | XXI | <p>Font aïllada situada a la cantonada sud-est de la plaça, al davant de l'accés principal. Està formada per un cilindre de ferro d'aproximadament un metre d'alçada, que incorpora una aixeta metàl·lica de botó. L'estructura està disposada damunt d'un paviment circular de llambordes de pedra, que incorpora el registre de desaigüe.</p> | 08075-289 | Plaça de can Torres - Dosrius | <p>La plaça fou construïda l'any 1994. Inicialment no s'havia projectat la construcció de cap font, però un grup de veïns de la zona varen fer la petició a l'ajuntament. En origen, la font era bastida en maons, amb una pica semicircular i el coronament arrodonit. Tenia una placa amb el nom de la plaça. Posteriorment, se n'instal·là una altra de ferro colat, d'una sèrie fabricada a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. La font actual fou instal·lada pels voltants de l'any 2001, ja que les dues anteriors havien causat molts problemes de filtracions d'aigua. Es tracta d'un disseny contemporani fabricat a la Fundició Dúctil Benito de Manlleu. L'aigua que proveeix la font és subministrada per la xarxa d'abastament d'aigua de Dosrius.</p> | 41.5951400,2.4084400 | 450699 | 4604996 | 2001 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48199-foto-08075-289-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48200 | Font pública de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica-de-canyamars | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.35/196.</p> | XX | <p>Font aïllada protegida per un volum de planta més o menys rectangular, disposat a mode de porxo i obert per la cara nord. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, sostinguda amb bigues de fusta, i els paraments exteriors arrebossats i pintats. A l'interior, en canvi, el parament està revestit amb un aplacat de pedra. La font està formada per un volum rectangular de pedra que integra la pica rectangular i, superposat damunt seu, un altre volum més petit d'on surt el broc, consistent en una aixeta metàl·lica de botó. Destaquen dos graons que salven el desnivell entre el carrer i la font, i un petit banc de pedra per seure a la banda de ponent.</p> | 08075-290 | Carrer de Sant Esteve - Canyamars | <p>La font es va construïr l'any 1976 donat que el nucli de Canyamars no disposava de cap font pública que reunís les condicions de cloració i potabilitat. L'aigua d'aquesta font procedia de la xarxa que abastava la urbanització de can Canyamars. Era coneguda com la font de la Cabina, pel que fet que hi havia una cabina telefònica al seu costat. Aquesta cabina era hi era pels voltants dels anys 2003 i 2004.</p> | 41.6011900,2.4477900 | 453983 | 4605646 | 1976 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48200-foto-08075-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48200-foto-08075-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48200-foto-08075-290-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: font de la Cabina. | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48201 | Monument Mil anys fent camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-mil-anys-fent-cami | <p>'Inauguració del monument 'Catalunya, mil anys fent camí'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 17, p. 15. RAMIS NIETO, Josep. 'Els pobladors prehistòrics de Dosrius'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018</p> | XXI | <p>Monument urbà encastat al talús de rocalla de granit que sosté el carrer de Sant Antoni. Es tracta d'un conjunt format per dues planxes i dos blocs de ferro corten, que commemoren els mil anys del naixement de Catalunya. La planxa principal, adossada al talús de pedra, presenta un buit amb el contorn geogràfic de Catalunya. Davant seu, disposada damunt del terra de la plaça, hi ha la planxa corresponent al buit anterior, amb dues línies vermelles disposades en el sentit dels pols (N-S, E-W) i unides per un punt central groc. Emmarcant la planxa principal hi ha dos blocs rectangulars amb la part superior bisellada, gravats amb les inscripcions 'MIL ANYS' i 'FENT CAMÍ'. A l'extrem de llevant de la plaça hi ha quatre xiprers i una placa de ceràmica sostinguda amb peu de ferro, gravada amb el següent poema: 'PAÍS / Inacabats indefinits / indecisos / però tanmateix vius / des del cor del nostre poema', obra del poeta Àlex Susanna.</p> | 08075-291 | Plaça de davant de l'Ajuntament - Dosrius | <p>La simbologia d'aquest monument està basada en els elements que, segons el propi autor, defineixen el territori català: la gent, la terra i la història. Conceptualment, el territori el proporciona el mur de pedra que sosté el carrer de Sant Antoni. La planxa de Catalunya es desprèn de la principal com la porta abatible d'un castell, els blocs laterals funcionen a mode de torres i les inscripcions fan referència a la història mil·lenària de Catalunya. Les línies vermelles simbolitzen que Catalunya camina en totes direccions, amb el punt de trobada groc, ambdós colors presents a la Senyera. En darrer terme, els xiprers i el poema gravat a la placa de pedra fan referència a la gent (un poema curt que defineix les dues vessants de la nostra gent). Popularment, l'obra és coneguda com 'La Catalunya per terra'.</p> | 41.5945000,2.4061300 | 450506 | 4604926 | 2006 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48201-foto-08075-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ernest Borràs i Berta Julivert | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48202 | Jardins de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-memoria-historica | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-172. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 29; núm. 27, p. 8; núm. 28, p. 37.</p> | XXI | <p>Espai enjardinat que presenta una planta en forma d'L i està dividit en dues zones disposades en dos nivells diferents. A la part inferior, delimitada de la superior mitjançant un talús forrat amb blocs de pedra granítica, hi ha un destacable pi. Alhora, en un d'aquests blocs de pedra, hi ha encastades unes peces de ferro corten que imiten l'Estelada, amb l'escut de Dosrius a l'estrella i el nom de l'espai a les quatre barres. A la part superior de l'espai, a la que s'accedeix mitjançant una rampa amb graons adaptats, hi ha un faristol de ferro en forma de llibre en homenatge a les víctimes de la guerra Civil. Hi ha gravat l'escut del municipi, la data d'instal·lació (novembre de 2009) i un poema de l'any 1938 en mal estat de conservació. Al seu costat hi ha l'escultura 'La veu de tots', dedicada als 23 morts locals en aquest conflicte. Davant seu, i sota d'un lledoner, hi ha un altre faristol de les mateixes característiques amb els noms d'aquests homes.</p> | 08075-292 | Carrer de can Vallmajor - Dosrius | <p>Aquest espai fou inaugurat el mes de novembre de l'any 2009, juntament amb l'escultura 'La veu de tots', obra de l'escultora dosriuenca Luz del Mar García. Hi participaren els familiars de les víctimes del conflicte i s'emmarcà dins dels 'Actes de commemoració del 70è aniversari de la Guerra Civil', organitzats des de l'Arxiu Municipal de Dorius. Posteriorment, pel mes de març de l'any 2011, s'instal·là el faristol on apareixen els noms de les víctimes, elaborat també per la mateixa escultora.</p> | 41.5951200,2.4056800 | 450469 | 4604995 | 2009 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48202-foto-08075-292-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48203 | Placa de la Germandat de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-germandat-de-sant-josep | <p>AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius, p. 31. DOMINICH I LORENZO, Meritxell (2017). 'Germandat de Sant Josep de Canyamars'. Duos Rios, núm. 3, p. 109-117. SUGRAÑES, Pere (1988). 'La Germandat de Canyamars'. El Comú, núm. 2, p. 35.</p> | XX | <p>Placa commemorativa instal·lada al mur que delimita la plaça per la banda de ponent. Es tracta d'una placa de marbre negre gravada amb lletres daurades, en memòria dels fundadors de la Germandat de Sant Josep en el primer aniversari de la seva fundació. Porta la data del 6 de maig de 1979.</p> | 08075-293 | Plaça de la Germandat de Sant Josep - Canyamars | <p>La Germandat de Sant Josep de Canyamars fou fundada l'any 1879 per part dels veïns i veïnes de Canyamars. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre, en la quals unes persones s'uneixen voluntàriament per a tenir accés a uns determinats serveis o ajudes.</p> | 41.6010300,2.4465900 | 453883 | 4605628 | 1979 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48203-foto-08075-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48203-foto-08075-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48203-foto-08075-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48204 | Placa del carrer de Lluís Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-carrer-de-lluis-moret | <p>RAMIS NIETO, Josep. 'El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques'. A Dosrius. Una visita al passat. 4-11 de juny de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.</p> | XIX | <p>Placa aïllada de ceràmica encastada al parament d'un edifici situat davant de la plaça del Comú. Presenta un perfil rectangular, amb les cantonades deprimides, i la següent llegenda: '.PROVINCIA DE BARCELONA. PARTIDO JUDICIAL DE MATARO. PUEBLO DE DOSRRIUS.'.</p> | 08075-294 | Carrer de Lluís Moret - Dosrius | <p>És probable que aquesta placa fos instal·lada durant la segona meitat del segle XIX. L'any 1860, l'Administració estatal va aprovar un reglament per regular els carrers de les poblacions i qui eren els seus habitants. Es tracta de les 'Reglas para efectuar la rotulación de calles y numeración de casas, aprobadas por Real Orden de 24 de febrero de 1860'. En l'article 15 d'aquest reglament es menciona: 'En las puertas, portillos, avenidas ó calles que dan entrada á las poblaciones se colocarán lápidas á la izquierda del que entra, en la que se escribirá el nombre de ellas, designando si es capital de provincia el nombre de la misma; si es cabeza de partido el nombre de la provincia, y si es población menor, el nombre del partido y de la provincia' (Ramis, 2017: 4). Cal mencionar que, antigament, aquesta zona del casc antic era l'entrada principal venint de Canyamars.</p> | 41.5946800,2.4071200 | 450589 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48204-foto-08075-294-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48205 | Monument del carrer de mossèn Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-carrer-de-mossen-jacint-verdaguer | XX | <p>Monument aïllat situat dins del jardí d'una de les cases del carrer, davant de la façana principal. Es tracta d'una de les parts més importants d'un trull per elaborar oli, que utilitzava el sistema de rodes de pedra tradicional per premsar les olives. Està format per dues grans moles o pedres circulars de granit, unides mitjançant un mecanisme de ferro que les subjecta en paral·lel, permetent el seu moviment dins del trull propiament dit. Les pedres presenten unes impromptes disposades en diagonal. Dins del trull, les moles es posaven en vertical i, probablement accionades per un motor, premsaven i aixafaven les olives.</p> | 08075-295 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, 33 - Dosrius | 41.5964400,2.4023800 | 450195 | 4605143 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48205-foto-08075-295-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||||
| 48206 | Monument de la Penya Barcelonista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-penya-barcelonista | XXI | Pintades de grafit. | <p>Monument commemoratiu aïllat format per dos grans blocs rectangulars de granit, que sostenen una gran esfera central de granit també. El bloc de ponent està decorat amb una sèrie de línies horitzontals, mentre que el de llevant és llis i presenta una inscripció gravada: 'X ANIVERSARI / PENYA BARCELONISTA / DOSRIUS CANYAMARS / 2003'. Damunt seu hi ha la representació d'una creu llatina damunt d'un pedró bastit amb carreus. L'escultura està situada damunt d'un paviment rectangular de llambordes.</p> | 08075-296 | Carretera B-510, km. 3,5 - Zona de Dosrius | 41.5941100,2.4052100 | 450429 | 4604883 | 2003 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48206-foto-08075-296-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48207 | Monument als Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-gegants-de-dosrius | <p>Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Monument aïllat situat damunt de la vorera del carrer, al costat de la riera de Rials i del pont d'entrada al nucli urbà. Està format per una basament de planta quadrada de granit polit, situat damunt d'un sòcol de ferro. Damunt del basament hi ha una estructura de ferro corten de planta circular i estructura troncopiramidal, rematada amb cinc puntes planes disposades a diferent alçada. Presenta una llegenda incisa a la cara orientada al carrer: 'ALS NOSTRES GEGANTS / DOSRIUS 27-09-97'.</p> | 08075-297 | Carrer dels Rials - Dosrius | <p>El monument fou erigit l'any 1997 en commemoració de l'organització de la Ciutat Pubilla del Maresme a Dosrius, amb la participació desinteressada dels habitants i de les entitats del poble. Aquell mateix any la geganta Blanqueta fou proclamada Pubilla del Maresme.</p> | 41.5941300,2.4056700 | 450467 | 4604885 | 1997 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48207-foto-08075-297-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48208 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana | XX | <p>Monument aïllat situat a l'extrem nord-oest de la plaça. Està format per una gran pedra de granit de la zona, decorada amb tres figures de ferro encastades a la part superior, que simbolitzen uns balladors de sardanes. A la part inferior de la pedra hi ha un plafó rectangular en baixrelleu, gravat amb la següent inscripció: 'CANYAMARS A LA SARDANA / 1958-1982'.</p> | 08075-298 | Plaça de la Germandat de Sant Josep - Canyamars | <p>Aquest monument és un homenatge al tradicional Aplec de Muntanya de Canyamars, que es celebra al nucli de població des de l'any 1958.</p> | 41.6010300,2.4465900 | 453883 | 4605628 | 1982 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48208-foto-08075-298-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48209 | Retaule Major de Nostra Senyora del Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-nostra-senyora-del-socors | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 37-45, 52-53. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'El Santuari del Corredor'. El Comú, núm. 10, p. 12-15. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Un amplíssim i innovador estudi del retaule i del Santuari del Corredor'. Duos Rios, núm. 1, p. 89-96. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GARRIGA, Joaquim (2002-2003). 'El retaule Major de Nostra Senyora dels Socors i la formació del santuari cinccentista de la serra del Corredor'. Locus Amoenus, núm. 6, p. 199-203. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 12. Santuari del Corredor: Mare de Déu dels Socors. [Barcelona]: Delegació del Patrimoni Cultural. Arquebisbat de Barcelona, 1999.</p> | XVI | Restaurat. | <p>Retaule de composició mixta amb predomini de la pintura, format per un pedestal de pedra, una predel·la i una composició reticulada de tres cossos per cinc carrers. Està coronat amb un frontó curvilini i volutes d'enllaç, amb guardapols als laterals. Presenta una alçada de 7,20 metres i una amplada de 5,60 metres. El pedestal està format per un mur decorat amb columnes adossades i dues portes laterals pintades amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau, que donen accés al cambril i estan emmarcades amb cariàtides esculpides (al·legories de les quatre virtuts: Fe, Esperança, Caritat i Fortalesa). La predel·la està dividida en tres escenes de la Passió de Crist esculpides: el Prendiment, la Flagel·lació i el Camí del Calvari. El primer cos, força més gran que els altres dos, es desenvolupa al voltant del cambril, que alberga la imatge de Nostra Senyora del Socors i s'obre a l'exterior mitjançant un arc rebaixat ornamentat. Emmarcant aquest cambril hi ha dos carrers amb tres escenes esculpides a cada un, amb imatges de la Infància (o misteris de goig) i la Glorificació (o misteris de glòria) de Jesucrist. A la banda esquerra es representen les escenes de l'Anunciació, el Naixement i l'Epifania, mentre que a la dreta trobem la Resurrecció, l'Ascensió i la Pentecosta. Els laterals d'aquest primer cos estan formats per taules pintades amb les imatges de Sant Andreu i Sant Lleonard. Damunt del cambril, i formant part del segon cos, hi ha una escena esculpida que representa l'Assumpció de la Mare de Déu. Als seus voltants hi ha quatre taules pictòriques amb escenes relacionades amb els Set goigs de la Verge Maria: el Naixement de la Verge i la Visitació de Maria a Elisabet a la banda esquerra, i la Presentació de la Verge al temple i Jesús al temple discutint amb els doctors a la dreta. Alhora, les tres taules pictòriques centrals del darrer carrer continuen fent referència als goigs de la Verge: la Família de la Verge, la Coronació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple. Aquest cos està emmarcat amb dos compartiments pictòrics més, rematats amb les volutes anteriors, amb les representacions del rei David i del rei Salomó. Finalment, al frontó que corona l'estructura, hi ha una imatge de Déu Pare. Tant els cossos horitzontals com els carrers verticals estan delimitats amb elements escultòrics i pictòrics. El registres horitzontals que separen els cossos estan decorats amb motius vegetals pintats i diverses testes humanes esculpides. Els verticals, en canvi, presenten columnes amb basaments i capitells, que sostenen uns entaulaments horitzontals profusament decorats (cal exceptuar les sis taules escultòriques que envolten el cambril, les quals no presenten les separacions decorades).</p> | 08075-299 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>El retaule fou contractat a Mataró el 19 de maig de 1589, per part de mossèn Lleonard Claus i el pintor de Barcelona establert a la capital maresmenca Anthoni Toreno. Es va pactar la dauradura i la pintura de l'estructura per dues-centes vuitanta lliures i el termini d'un any. De fet, tota la part escultòrica del mateix forma part del retaule antic, que es troba sencer i està format pels 10 compartiments centrals del retaule actual. Probablement, el retaule antic es pugui datar uns 30 anys abans, en època de mossèn Bernat Penitència. El nou contracte integrava un total de 14 taules, de les quals 7 il·lustrarien figures soles i 7 més escenes dels Set goigs de la Verge Maria. Destaca la imatge de Sant Andreu, patró de la parròquia a la que pertanyia el santuari (Sant Andreu del Far ) i la imatge de Sant Lleonard, patró de l'ermità que va encarregar l'obra, el qual es va fer representar en aquesta pintura. L'any 1715 es va transformar el reraltar en un cambril per a la imatge de la Mare de Déu, afectant d'aquesta manera al retaule. Es va elevar uns 30 centímetres del terra per poder pavimentar la part interior del cambril, provocant que el retaule quedés encastat a les superfícies de la volta i dels murs del temple. Les portes laterals del retaule es van transformar en les portes d'entrada i sortida del cambril, donant accés a les seves escales. Finalment s'obrí la finestra central del cambril, que deixa veure la imatge de la Mare de Déu. El retaule fou restaurat entre els anys 1994 i 1997, pel Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1589-90 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48209-foto-08075-299-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-21 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 48210 | Imatge de la Mare de Déu del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 120-124. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.R.05/005. GRAUPERA, Joaquim. 'Mare de Déu del Corredor (Dosrius)'. Maresme Medieval. El bloc d'en Quim Graupera. 16 de novembre de 2012. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 4-7.</p> | XX | Restaurada. | <p>Talla policromada d'uns 0,50 metres d'alçada que representa la imatge de la Mare de Déu del Socors amb el nen. La Verge està dempeus i porta una corona al cap damunt d'una llarga cabellera. Porta una túnica de coll rodó decorada amb motius florals i un mantell disposat en bandolera amb ornaments florals també. La Verge sosté el nen amb el braç dret, mentre aquest beneeix amb la mà dreta. Amb l'esquerra intenta agafar un pom que sostenia la Verge amb la seva mà. La imatge està assentada damunt d'un basament octogonal integrat a l'escultura. La imatge està situada dins del cambril del temple, situat darrera de l'altar major i amagat darrera del magnífic retaule renaixentista.</p> | 08075-300 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La imatge original de la Mare de Déu del Socors era de fang cuit, d'uns 50 centímetres d'alçada i policromada. Està datada a principis del segle XVI. L'any 1850, la imatge fou substituïda per una altra imatge vestida que ocupà el seu lloc a l'altar major. L'antiga passà a l'altar lateral de Santa Magdalena. L'any 1920, la imatge original fou traslladada a Llinars del Vallès i restaurada per l'escultor Josep Quixal. Posteriorment, abans d'esclatar la guerra Civil, la imatge s'amagà a la rectoria de Llinars, però durant el conflicte bèl·lic fou cremada juntament amb d'altres objectes litúrgics. Finalment, l'any 1947, un membre de l'Obra de Sant Francesc de Mataró, va fer ofrena al santuari d'una nova imatge de la Mare de Déu copiada de la primitiva. Aquesta imatge fou restaurada entre els anys 1994 i 1997, per un taller de restauració de Barcelona.</p> | 41.6264400,2.4801700 | 456698 | 4608432 | 1947 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48210-foto-08075-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'estructura: imatge de la Mare de Déu del Socors. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 48211 | Retaule Major de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-iscle-i-santa-victoria | <p>GARRIGA I RIERA, Joaquim (2017). 'El retaule major cinccentista de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi'. Duos Rios, núm. 3, p. 48-61. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1988). 'La Segona República i la Guerra Civil a Dosrius (1931-1939)'. El Comú, núm. 3, p. 9-10. MADURELL I MARIMON, Josep Maria (1970). L'art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 67-68, doc. 42, 44, 93.</p> | XVI | <p>Restes del retaule de l'altar major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, el qual fou destruït durant la guerra Civil. Aquestes restes estan formades per un total de set taules distribuïdes en dos espais diferenciats: 4 custodiades al Museu de Mataró i 3 més a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria. Les taules dipositades al museu presenten les següents representacions: el Pare Etern (timpà del retaule, núm. inv. 5299), Pentecosta (compartiment del retaule, núm. inv. 5725), Oració a Getsemaní (compartiment del retaule, núm. inv. 5724) i Camí del Calvari (compartiment del retaule, núm. inv. 5723). Aquestes taules formaven part del frontó, l'àtic i la predel·la del retaule. Pel que fa a les del temple, que estaven situades al cor i formaven part de l'àtic del retaule, són la Resurrecció de Crist, l'Àngel de l'Anunciació i la Mare de Déu de l'Anunciació, aquestes dues últimes corresponents a les volutes del retaule. Totes les peces estan pintades a l'oli damunt de taules de fusta i es troben en bon estat de conservació, incloent també les de l'església.</p> | 08075-301 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule major de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius foren identificades pel Grup de recerca d'història de l'art modern de la Universitat de Girona (UdG)-grup 'Art del Renaixement i Barroc a catalunya', entre els anys 2005-2006 i 2013. La tasca s'inicià fent un estudi i catalogació dels fons d'època moderna custodiats als espai de reserva del Museu de Mataró. Mitjançant una fotografia del retaule íntegre, custodiada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), es van poder identificar les quatre taules del retaule de Dosrius custodiades al museu. Posteriorment, l'any 2013 s'identificaren les tres taules procedents del temple. La part arquitectònica i la talla del retaule es va contractar el 23 d'agost del 1531 a l'imaginaire Martin Díez de Liatzasolo i als escultors Joan Masiques (de Mataró) i Jean de Tours (de Barcelona). En canvi, la part pictòrica (pintat i daurat) fou contractada al pintor portugués resident a Barcelona Joan Baptista el 8 d'agost del 1565, per part del rector i els síndics del Comú de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. En l'actualitat, a la capella del baptisteri de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, hi ha instal·lada una exposició fotogràfica permanent a tamany real de les taules conservades i de la seva ubicació dins del retaule desaparegut. Aquesta exposició fou coordinada per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD), organitzada per l'Ajuntament de Dosrius i la Parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria, amb el suport de la Fundació Bufí i Planas (Euroquímica) i la producció de l'empresa Intervento.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 1565-67 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48211-foto-08075-301-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Joan Baptista | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 48212 | Gegants de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-dosrius | <p>Dosrius. Dosrius: Arxiu històric municipal de Dosrius, 1993. EL COMÚ (1988). 'Els gegants de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 19. 'Gegants'. El Comú, núm. 15, p. 14-15. 'L'entrevista'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 38, p. 11. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Els gegants de l'Agrupació'. El Comú, núm. 2, p. 28. LA COLLA GEGANTERA (1988). 'Gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 3, p. 30. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1988). 'La colla gegantera de Dosrius'. El Comú, núm. 1, p. 18. LA COLLA GEGANTERA DE DOSRIUS (1989). 'Trobada de gegants a la Festa Major'. El Comú, núm. 9, p. 40. SOLER, Ignasi (1988). 'Gegants nous… per que?'. El Comú, núm. 1, p. 19. Http://www.dosrius.net/gegants.htm [Consulta: 11-05-2018]. Http://webs.gegants.cat/maresme/03-les-nostres-colles/dosrius/ [Consulta: 11-05-2018]. Http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/dosrius [Consulta: 11-05-2018].</p> | XX | <p>Conjunt de figures format per dues parelles de gegants de grans dimensions, dos gegantons i un capgròs, que fan referència a diversos aspectes de la història del municipi. Els gegants originals s'anomenen Rovelló (3,90m d'alçada) i Pimpinella (3,85m d'alçada), són una parella de pagesos i estan fets d'espuma i diaris encolats, i recoberts de roba cosida (pel que sembla, en origen estaven fets de paper, cartró o tambors de sabó i fustes). Tenen els cabells fets amb llana i uns braços molt llargs. La gegantona Rabassola (2,80m d'alçada) és la filla dels anteriors i presenta les mateixes característiques constructives. Els gegants nous, coneguts com en Felip de Dosrius i la Blanqueta dels Arquells, estan elaborats amb cartró i llistons de fusta i van vestits amb robes de vellut. En Felip presenta 4 metres d'alçada i pesa 50 quilos, mentre que la Blanqueta fa 3,90 metres d'alçada i pesa 47 quilos. El seu fill, el gegantó Iscle de Dosrius i dels Arquells, és la figura més petita del conjunt (1,75m d'alçada) i porta una túnica de vellut també. En darrer terme, el capgròs Melcior (2,60m d'alçada) ret homenatge a un antic agutzil del poble i va vestit amb uniforme.</p> | 08075-302 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>Els gegants originals foren creats l'any 1978 pel Grup d'esplai El Rovelló, juntament amb un drac o Cuca i 10 capgrossos actualment desapareguts. S'estrenaren per la Festa Major d'Hivern o de Sant Llop l'1 de setembre del mateix any. Posteriorment, l'any 1982 es va construïr la seva filla. Aquestes tres figures porten els noms de diferents bolets que creixen dins del terme de Dosrius en temporada. Tot i que inicialment estaven concebuts per ballar en les diferents festes majors del municipi, de mica en mica, anaren participant en cercaviles i ballades d'altres poblacions, sobretot a partir de l'any 1983, moment en que es va crear oficialment la Colla Gegantera de Dosrius. L'any 1990 es va construïr la nova parella de gegants, els noms dels quals apareixien en un antic document referent a Dosrius, localitzat per l'Esteve Albert. Es van construïr al taller d'en Fajula de Sant Joan de les Abadesses. Foren presentats i batejats per la Festa Major d'Hivern del mateix any, amb els gegants d'Argentona i els de Sant Simó de Mataró com a padrins. L'any 1992 es va fer el capgròs Melcior fou estrenat per la Festa Major del mateix any. L'any 1997, la geganta Blanqueta és escollida Pubilla del Maresme i el municipi de Dosrius, Ciutat Pubilla del Maresme. En Rovelló, la Pimpinella i la Rabassola foren restaurats l'any 2005 per en Pere Morros i la colla. Finalment, l'any 2009 es va construïr l'Iscle en una taller de Mataró. És obra de Sergio Laniado i s'estrenà el 28 d'agost de l'any 2010.</p> | 41.5945900,2.4068400 | 450565 | 4604935 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48212-foto-08075-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Una de les imatges ha estat cedida per la Colla Gegantera de Dosrius. | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48213 | Tinell de can Bosc del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tinell-de-can-bosc-del-far | <p>MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA (2014). Extraordinàries! Col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX). Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, p. 214-219.</p> | XVI | <p>Tinell bastit en fusta d'àlber format per dos cossos superposats situats damunt d'una barana. El cos superior presenta un esglaonat de sis pisos o lleixes, amb un guardapols superior decorat amb dues sanefes i un fris amb elements florals de botó. Als laterals hi ha dues obertures de ventilació bastides amb un arc conopial gòtic. El cos inferior, rectangular, està tancat amb portes decorades amb cassetons, i amb els panys i les frontisses de ferro forjat. A la part superior d'aquest cos hi ha una inscripció amb marqueteria d'incrustació de fusta de ribera, que envolta el volum i fa referència a les condicions de la seva construcció: 'FET FER PER PERA BOSC IHS FET I JAUME ROG AY 1574 / AVE MARIA GRASIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU / IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TIU IHS'.</p> | 08075-303 | Museu del Disseny de Barcelona - Plaça de les Glòries Catalanes, 37 - Barcelona | <p>El tinell fou un encàrrec de Pere Bosc, propietari de la masia de can Bosc del Far, a Jaume Roig l'any 1574. En origen, aquesta peça estava situada a la sala principal del primer pis de la masia de can Bosc del Far, damunt del forat d'escala que comunicava la planta baixa amb el primer pis. Els tinells servien per guardar i alhora mostrar el parament de la taula (a les lleixes es posava el parament més luxós per fer-ne ostentació). Pel que sabem, el tinell de can Bosc estava dipositat al Museu de Mataró pels voltants de l'any 1983. Posteriorment passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i, actualment, està custodiat al Museu del Disseny de Barcelona. Tot i això, el tinell és propietat del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 122.088), mitjançant una donació efectuada pels hereus del comte de Bell-lloc l'any 1979.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1574 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48213-foto-08075-303-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Jaume Roig | Les imatges han estat extretes de: quimgraupera.blogspot.com/2015/02/el-tinell-de-can-bosc-del-far-dosrius.html [Consulta: 11-05-2018]. | 94|95|93 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||
| 48214 | Escut de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2004). 'Notícia històrica sobre l'escut municipal'. Duos Rios, núm. 1, p. 78-83. ORS COMUNICACIÓ (2017). Manual d'identitat corporativa Ajuntament de Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius [Inèdit].</p> | XXI | <p>Escut oficial del municipi de Dosrius bastit en fusta i situat al bell mig d'una taula rectangular emmarcada del mateix material. L'escut és caironat, amb una perla ondada acompanyada al cap d'un castell obert. Per timbre, una corona de marquès. La perla ondada representa la confluència de les rieres de Canyamars i del Far (o Rials) per formar la de Dosrius. La corona fa referència al fet que Dosrius va ser el centre de la baronia del seu nom i, des de l'any 1690, del marquesat de Castelldosrius.</p> | 08075-304 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>Aquest escut és obra dels fusters locals Lluís i Joan Grajera per encàrrec de l'Ajuntament de Dosrius l'any 2017. Fou instal·lat en relació a la renovada imatge corporativa de l'ajuntament, duta a terme durant el mes maig del mateix any. L'escut heràldic municipal de Dosrius és caironat: d'argent, una perla ondada d'atzur acompanyada al cap d'un castell de gules obert. Per timbre, una corona de marquès. Fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 27 de març de 2000, i per resolució de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya, de data 17 de juliol de 2000 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 3201, de data 9 d'agost de 2000. Tot i això, el consistori dosriuenc també va aprovar (en el mateix ple) la utilització de dues palmes laterals envoltant l'escut, donat que aquestes apareixien en els segells i els documents oficials de l'Ajuntament des de mitjans del segle XIX. Amb l'escut de fusta s'ha volgut tornar a instaurar el símbol representatiu del municipi en el seu estat oficial i normatiu.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2017 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48214-foto-08075-304-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48215 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-mataro | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 81. Font: fons documental del Museu de Mataró. PUIG-PLA, Josep (2017). 'Vida rural i Guerra Civil al Far (1936-1939)'. Duos Rios, núm. 3, p. 141. Http://www.museusenlinia.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | <p>Col·lecció heterogènia formada per diversos de materials relacionats amb el terme municipal de Dosrius, que es conserven i custodien al Museu de Mataró. Està formada per les restes del retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de l'església parroquial de Dosrius (amb un total de quatre taules), quatre talles escultòriques hagiogràfiques datades entre els segles XVI-XVIII (procedïen del Santuari del Corredor i representen a Sant Cosme, Sant Damià, Sant Joan Baptista i Santa Magdalena), una caixa de roba interior procedent de l'empresa Manufactures Canyamars (mitjans del segle XX) i diverses obres pictòriques paisatgístiques de Dosrius, Canyamars i el Far atribuïdes al pintor Jordi Arenas i Clavell (datades entre l'any 1942 i 1994). Pel qua fa als materials arqueològics provenen de diferents jaciments, excavacions i prospeccions dutes a terme al municipi. Es tracta dels jaciments del Cau de la Serra Polsaruda (2 caixes de materials correponents a la campanya 2007), l'Avenc, el Mirador i la Balmeta (formen part de l'àrea de la serra Polsaruda, campanya 2000), Necròpolis del Bataller, Hipogeu de la Costa de can Martorell (un total de 28 caixes de material, entre les que destaca la col·lecció de puntes de sageta), Puig Pedrós (campanya 2007) i el Dolmen de ca l'Arenes I (campanya 2006-2007).</p> | 08075-305 | Museu de Mataró - El Carreró, 17 - Mataró | <p>Les restes del retaule i les talles hagiogràfiques ingressaren al museu mitjançant un dipòsit del Patrimoni Artístic Nacional, la caixa de Manufactures Canyamars fou una donació de la Fundació Jaume Vilaseca i les pintures corresponen al llegat de Jordi Arenas i Clavell.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48215-foto-08075-305-3.jpg | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Modern|Renaixement|Popular|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides pel Museu de Mataró. | 79|81|83|94|95|119|78 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48216 | Col·lecció de Dosrius al Museu de Ciències Naturals de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-dosrius-al-museu-de-ciencies-naturals-de-granollers | <p>ARRIZABALAGA I BLANC, Antoni; BERTRAN I DUARTE, Jordi (1999). 'Un possible elefant antic, Elephas (Palaeoloxodon) antiquus (Falconer i Cautley, 1847), a Canyamars (Maresme)'. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor: Teatre Monumental de Mataró, 30 de novembre de 1995: ponències. Sant Celoni: Centre de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor; [Barcelona]: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, p. 73-75. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 24-25.</p> | <p>Col·lecció de restes fòssils procedent del jaciment paleontològic de la riera de Canyamars. En realitat, aquestes restes corresponen a una molar M3 superior del maxil·lar dret d'un elefàntid (MDG-CCNN, número d'inventari 9989). Pel que fa a la seva datació, cal tenir en compte que les troballes paleontològiques d'aquesta espècie estan datades entre el pleistocè i el würmià antic (de 75.000 a 60.000 anys). El museu compta amb una reconstrucció d'aquest elefant antic.</p> | 08075-306 | Museu de Ciències Naturals de Granollers - Carrer de Palaudàries, 102 - Granollers | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48216-foto-08075-306-3.jpg | Física | Popular|Paleolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Geoportal del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. | 119|77 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48218 | Fons d'imatges de Dosrius al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-dosrius-al-centre-excursionista-de-catalunya | <p>Http://cec.cat/patrimoni-cultural-del-centre-excursionista-de-catalunya/arxiu-fotografic-cec/ [Consulta: 13-05-2018]</p> | XIX-XX | <p>Fons d'imatges relacionades amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Està format per una norantena de fotografies datades entre finals del segle XIX i finals del segle XX (entre els anys 1890 i 1980 aproximadament), tot i que majoritàriament es documenten dins de la primera meitat del segle XX. Estan atribuïdes a diversos autors i catalogades dins de l'Arxiu Fotogràfic del CEC: Col·leccions fotogràfiques, Estudi de la Masia Catalana i alguns Fons personals. Presenten imatges relacionades amb diversos aspectes de la població de Dosrius, sobretot pel que fa als edificis religiosos i les masies, i es troben en suport paper i vidre, en general en blanc i negre.</p> | 08075-308 | Centre Excursionista de Catalunya - Carrer del Paradís, 10 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48218-foto-08075-308-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges són extretes de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. | 119|98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48219 | Fons documental de Dosrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm | <p>MALÉ, Jordi (2014). 'Els materials literaris inèdits d'Esteve Albert al Museu Arxiu'. XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 17-18. Http://www.masmm.org/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons documental relacionat amb la població de Dosrius i que es troba ubicat a la seu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Està format per una sèrie de documents i materials gràfics consistents en una àmplia col·lecció de goigs de diverses esglésies del municipi, una col·lecció de diversos textos literaris inèdits d'Esteve Albert (tant manuscrits com mecanoscrits, algunes còpies i d'altres documents originals), la majoria ingressats mitjançant una donació de l'Arxiu Viza Boltas, i diversos documents gràfics datats durant la primer meitat del segle XX (entre 1902 i 1960 aproximadament): una trentena de postals del municipi datades entre els anys 40 i 60, 8 imatges de l'Aplec del Corredor dels anys 80 (Foto Quintana, nº 4429-4436), 2 imatges de l'ermita de Sant Llop (Foto Sala, 1976), 6 imatges del Santuari del Corredor (Foto Ramon Manent, gener 1976) i 2 imatges de la instal·lació de la Creu del Corredor sense datar.</p> | 08075-309 | Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró - Carrer Beata Maria, 3 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48219-foto-08075-309-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||||
| 48220 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-dosrius-amd | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2008). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 107-116. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (2017). 'Activitats de l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) 2009-2016'. Duos Rios, núm. 3, p. 171-176. Dosrius. Arxiu municipal. Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius. 'L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) fa restaurar documentació municipal'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 24, p. 27. PEDROSA I DOMÈNECH, Gràcia (2004). 'L'arxiu de Dosrius'. Duos Rios, núm. 1, p. 97-100. Http://www.dosrius.cat/historic.asp [Consulta: 27-09-2017].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) integra tant la documentació històrica conservada com el fons documental generat pel propi consistori en el desenvolupament de les seves funcions. En total ocupa 1602 unitats d'instal·lació, que es tradueixen en 200 metres lineals. Presenta un abast cronològic que va des del segle XIV fins a l'actualitat. La documentació està dipositada en dos edificis diferents, l'arxiu històric a l'Ajuntament Vell (des dels segle XIV i fins a l'any 40 del segle XX) i l'administratiu a l'Ajuntament actual, des d'on es fa també la gestió del mateix. Aquesta informació es troba instal·lada en sales equipades amb prestatgeries metàl·liques i de fusta, inventariada i guardada en arxius definitius. El fons està classificat en les seccions següents, amb les dates inicials: Administració General (1331-2016), Hisenda (1568-2015), Proveïments (1850-2002), Beneficiència i assistència social (1923-1941), Sanitat (1888-2002), Obres i Urbanisme (1699-2016), Seguretat pública (1835-1994), Serveis Militars (1864-2001), Població (1855-2016), Eleccions (1871-2011), Ensenyament (1851-1972), Cultura (1952-2003) i Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1857-1998). Alhora, l'AMD també integra el fons del jutjat de pau, el de la Confraria de Sant Antoni, el de la Confraria de Nostra Senyora del Roser i el de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos. També cal afegir el fons documental de la masia de ca n'Homs de Canyamars, el qual resta pendent d'inventari, i tots els números publicats de la revista El Comú, la primera revista d'informació local del terme municipal de Dosrius editada entre el mes d'abril de 1988 i el mes de març de 1991, amb un total de 18 números.</p> | 08075-310 | Carrer de Sant Antoni, 1 - Dosrius | <p>L'ordenació, inventari i condicionament dels fons arxivístics de l'AMD s'inicià l'any 2002 amb la signatura d'un conveni amb la Diputació de Barcelona i l'ajuda d'una tècnica arxivera d'aquest organisme. L'arxiu de caire més històric es va instal·lar a l'edifici de l'Ajuntament Vell (de fet ja hi era, tot i que desorganitzat i en males condicions de conservació), mentre que la documentació administrativa es mantigué a l'Ajuntament actual. La informació es va introduïr en una base de dades, facilitant d'aquesta manera la recerca dels documents i la gestió dels mateixos. La intervenció de la Diputació va permetre organitzar tota la documentació municipal fins a principis del segle XXI. Posteriorment, la designació d'una persona responsable de l'arxiu va fer possible que aquesta tasca es continués duent a terme amb totes les garanties. D'entre la documentació inventariada destaquen quatre pergamins datats l'any 1397, que foren restaurats per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Des de l'any 2004, l'AMD i l'Ajuntament de Dosrius editen conjuntament la revista Duos Rios, una magnífica publicació de caire sobretot cultural de la que, fins a la data, s'han editat 3 números (el número 1 l'any 2004, el número 2 el 2008 i el número 3 el 2017).</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48220-foto-08075-310-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48221 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-dosrius | <p>GUANYABENS, Nicolau (1996). Inventari de l'Arxiu parroquial de Dosrius. [Inèdit]. GUINART I ALONSO, Agustí (2008). 'Els arxius parroquials de Dosrius i Canyamars'. Duos Rios, núm. 2, p. 15-17. GUINART I ALONSO, Agustí (2008). 'Els cognoms de Dosrius i Canyamars als arxius parroquials'. Duos Rios, núm. 2, p. 18-23. RAMIS NIETO, Josep. 'Els arxius parroquials de Dosrius: font per a l'estudi de la demografia local'. A Dosrius. Una visita al passat. 2-14 d'octubre de 2016. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.scgenealogia.org/projectes/enxarxeu-ho/buidatges.html [Consulta: 13-05-2018]. Http://adosrius.files.wordpress.com/2016/03/baptismes_canyamars_dosrius.pdf [Consulta: 13-05-2018].</p> | XIV-XXI | <p>L'Arxiu parroquial de Dosrius està integrat pels fons documentals de les parròquies de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars. Està dipositat a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i presenta un abast cronològic de l'any 1356 fins a l'actualitat. Està format per pergamins, llibretes i llibres que recullen les diverses activitats de les dues parròquies. Entre d'altres conté llibres de visita (1628-1966), visites pastorals (1867-1941), llibretes de consuetes (1646-1959), llibres de comptes de diverses confraries (del Sant Crist, del Roser, de la Santa Creu), papers del Sindicat Agrícola Catòlic (1932-1950), llibres de misses i fundacions (1533-1874), censals, diversos manuals i els llibres de baptismes, matrimonis i òbits (des del 1559).</p> | 08075-311 | Plaça de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, s/n - Dosrius | <p>L'arxiu està pràcticament sencer des del primer registre documentat l'any 1356. Cal tenir en compte que, fins l'any 1868, Dosrius i Canyamars constituïen la mateixa parròquia. En aquest moment, la sufragània de Sant Esteve de Canyamars s'independitzà de la de Dosrius. Per aquest motiu, amb anterioritat a aquesta data, els actes sacramentals estan enregistrats en un mateix llibre (tot i que en alguns casos estaven separats) i, posteriorment, les referències queden definitivament separades. Pel que sabem, a mitjans dels anys 60 del segle XX, alguns documents foren restaurats a les Benetes de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, donat el seu mal estat de conservació. Pel que fa als llibres sacramentals de la parròquia de Canyamars, sembla que el corresponent als matrimonis de l'any 1891es va extraviar.</p> | 41.5944400,2.4065900 | 450544 | 4604919 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48221-foto-08075-311-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2020-09-19 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48222 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-comarcal-del-maresme-acm | <p>SERRANO, Alexis (2017). 'Dosrius, Cayamars i el Far, des de les fonts notarials i registrals de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Breu aproximació als fons documentals del Districte Notarial de Mataró (1751-1917) i de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1862)'. Duos Rios, núm. 3, p. 92-97. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XII-XIX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Comarcal del Maresme. La documentació està inventariada dins de les col·leccions documentals que l'arxiu custodia i, a grans trets, està datada entre els segles XII i XIX. Es tracta d'un total de 8 fons documentals: col·lecció de documents de la família Jofre de Mataró (any 1810), col·lecció de pergamins i documents en paper del mas Vallmajor de Dosrius (entre 1143 i 1790), Districte notarial de Mataró (mitjans del segle XIX), Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró (1797-1851), fons del procurador Josep de C. Tuñí i Falguera (1514-1609), fons de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques de Mataró (1768-1840) i un plec de documents de la masia de can Llibre (segle XVIII). Entre d'altres documents hi ha vendes, testaments, dotàlies, àpoques, llibres de registre, etc. L'arxiu també compta amb diverses publicacions de premsa històrica que recullen dades referents al municipi (El Mataronès, Crónica Mataronesa, El Cronista, etc.), així com imatges antigues.</p> | 08075-312 | Arxiu Comarcal del Maresme - Carrer d'en Palau, 32 - Mataró | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48222-foto-08075-312-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48223 | Fons documental de Dosrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya-anc | <p>FERNÁNDEZ TRABAL, Josep (2008). 'Arxius de la noblesa. El fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc'. Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, núm. 19, p. 2-11. ILLA COLOMER, Joan (2014). 'El domini de la baronia de Dosrius al Montseny'. Monografies del Montseny, 29. Viladrau: Amics del Montseny, p. 103-114. MALLORQUÍ, Elvis (2015). Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301). Barcelona: Fundació Noguera. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XI-XX | <p>Fons documental de Dosrius custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació està inventariada dins de 44 fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia, entre els que destaca el fons del Llinatge Sentmenat-Marquesos de Castelldosrius (Fons ANC1-167), datat a partir del segle XI i fins al XVII. Aquest fons està integrat per una col·lecció de pergamins de grans dimensions, dels quals 1138 exemplars van ser produïts o aplegats pels Sentmenat. Està format per la documentació familiar, judicial i religiosa del llinatge, i la documentació referida als patrimonis i drets de Dosrius i Canyamars (vendes, establiments emfitèutics, àpoques, capbreus, inventaris i llistats, etc.), entre d'altres termes. Els Sentemenat, inicialment castlans dels castell de Dosrius i posteriorment propietaris dels drets alodials del mateix, reuniren diferents arxius familiars a l'entorn del seu llinatge, sobretot pel que fa a la política matrimonial duta a terme. En el cas de Dosrius, el fons compta amb diversos pergamins i documents de la família Cartellà, anterior propietària de la baronia del terme de Dosrius. De la resta de fons que integren la documentació relacionada amb el terme de Dosrius, destaca el fons del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc (Fons 755), on apareixen mencionats els masos Pruna i Bosc dins de les propietats de la família Marís i Lloreda. Aquestes propietats havien passat a formar part de les possessions dels Bell-lloc per herència familiar. També cal destacar els fons de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i altres arxius familiars, entre d'altres.</p> | 08075-313 | Arxiu Nacional de Catalunya - Carrer de Jaume I, 33 - Sant Cugat del Vallès | <p>El fons nobiliari del Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, fou ingressat a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 2007, a títol d'adquisició a càrrec del pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48223-foto-08075-313-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 94|98|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48224 | Fons d'Esteve Albert i Corp a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-desteve-albert-i-corp-a-larxiu-comarcal-del-pallars-sobira | <p>MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria (2004). 'El fons personal d'Esteve Albert i Corp dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Sort'. Duos Rios, núm. 1, Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, p. 35-37. RENIU I CALVET, Josep (1998). Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic (1914-1995). 81 anys d'una vida. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. Http://xac.gencat.cat/ [Consulta: 13-05-2018].</p> | XX | <p>Fons personal d'Esteve Albert i Corp (codi de referència CAT 210 13 001) custodiat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. El fons té un volum de 55 m.l. i és força heterogeni. Pel que fa a l'apartat creatiu hi ha poesia, prosa, assaig històric, teatre, així com material molt divers sobre les representacions que va portar a terme (pessebres vivents, obres de caràcter històric, etc.) i també dels actes commemoratius que va organitzar o va participar. També destaca una sèrie de correspondència amb uns 295 corresponsals, als quals va escriure entre els anys 1931 i 1994, i de 928 corresponsals dels que va rebre cartes entre els anys 1921 i 1994. En canvi, el fons conserva poca documentació pel que fa a la seva obra política. En general, aquests documents estan escrits en català i castellà, alguns de manuscrits. El fons es complementa amb la biblioteca de l'autor i algunes imatges.</p> | 08075-314 | Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà - Carrer de Joaquim Sostres, s/n - Sort | <p>El dosriuenc Esteve Albert i Corp va néixer l'any 1914 i va morir a Andorra la Vella el 1995. Fou un activista cultural i polític que desenvolupà una intensa tasca a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord. Aquest fons fou ingressat a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (antic Arxiu Històric Comarcal de Sort) el 28 de març de 1995. Posteriorment es van anant incorporant altres ingressos finalitzant amb la biblioteca, que fou portada des d'Andorra el 26 de maig de 2015. Pel que sembla, aquesta documentació es trobava situada en diverses ubicacions del Pirineu i del Maresme. El primer inventari del fons finalitzà el setembre del'any 1998, mentre que la biblioteca fou inventariada l'estiu de l'any 2015.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48224-foto-08075-314-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya. | 119 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48225 | Fons documental de Dosrius a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-dosrius-a-la-biblioteca-de-catalunya | <p>Font: Documents originals de la Biblioteca de Catalunya (Perg.295, Reg. 12709; Perg. 75, Reg. 696; Perg. 393, Reg. 19620; Perg. 166, Reg. 17508; Perg. 229, Reg. 18057; Perg. 310, Reg. 20947; Perg. 94, Reg. 15837). Http://www.bnc.cat/pergamins/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XIV-XVI | <p>Conjunt de set pergamins dipositats a la Biblioteca de Catalunya i relacionats amb la població de Dosrius. Estan datats en els anys 1305, 1315, 1401, 1576 i 1591 i fan referència a un compromís per un mas, un capbreu del terme de Dosrius, un censal mort de Sant Andreu del Far, dues dots i uns capítols matrimonials de la família Batlle de Dosrius i una reclamació pel castell de Torelló. Aquests documents estan escrits en llatí i presenten un bon estat de conservació en general, tot i que amb alguns petits estrips laterals.</p> | 08075-315 | Biblioteca de Catalunya - Carrer de l'Hospital, 56 - Barcelona | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48225-foto-08075-315-3.jpg | Física | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges estan extretes de l'espai web de la Biblioteca de Catalunya. | 94|119|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||||
| 48228 | El Dosrius del 1900 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dosrius-del-1900 | <p>Font: informació oral de Ramon Godino [Entrevista: 12-02-2018].</p> | XXI | <p>Festival anual de cultura popular i de caire tradicional, que rememora l'estil de vida dels dosriuencs a principis del segle XX. Es desenvolupa dins del nucli urbà de Dosrius durant un cap de setmana del mes de juliol de cada any i està farcit d'actes de diversa categoria: gimcana familiar pels carrers del poble relacionada amb algun aspecte rellevant del mateix (fonts i aigua, masies i horts, jocs populars), cercaviles, fira de productes artesans, plantada de gegants, balls tradicionals, exposicions (fotografies antigues, eines del camp, cartells i pintures), representacions teatrals, concerts, lliurament de premis del concurs de prosa i poesia 'Esteve Albert', etc. La fira està organitzada pels veïns del municipi, els quals es vesteixen d'època i surten al carrer reivindicant les seves arrels.</p> | 08075-318 | Nucli urbà de Dosrius | <p>La fira va néixer l'any 2014 en motiu del centenari del naixement de l'escriptor, activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert. En aquella edició, al marge de diversos actes lúdis i culturals, es va fer una recreació del 'Pessebre de l'Esteve Albert', amb representacions d'escenes de l'època al voltant de diversos espais significatius del nucli urbà, sobretot al safareig del Comú. L'any 2016, dins del actes de la fira, també es commemorà el centenari d'aquest safareig tant emblemàtic pel municipi. La fira està organitzada pels veïns i veïnes de Dosrius i hi col·laboren la Colla Gegantera i l'Ajuntament de Dosrius, entre d'altres.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 2014 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48228-foto-08075-318-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48229 | Cantada d'havaneres de can Massuet del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-dhavaneres-de-can-massuet-del-far | <p>'Havaneres a la Plaça Pla de la Calma (Can Massuet)'. El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 28, p. 35.</p> | XX | <p>Tradicional cantada d'havaneres del nucli urbà de can Massuet del Far. Actualment, els actes consisteixen en un sopar popular, cremat de rom per tothom i la cantada d'havaneres pròpiament dita amb un grup convidat. Es celebra a principis de juliol de cada any.</p> | 08075-319 | Plaça del Pla de la Calma - Can Massuet del Far - Zona del Far | <p>Enguany (any 2018), s'organitzarà la 32ena edició de la Cantada d'Havaneres de can Massuet del Far. Anteriorment, aquest acte comptava amb dos grups d'havaneres, no es feia el sopar popular i es celebrava pel mes de juny. Entre els anys 2005 i 2010, la cantada no es dugué a terme i fou recuperada l'any 2011 (aquella edició es celebrà pel mes de setembre).</p> | 41.6226500,2.4287300 | 452410 | 4608038 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48229-foto-08075-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de l'espai web de l'Ajuntament de Dosrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48230 | Fira del Bosc - Canyamars medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bosc-canyamars-medieval | <p>El Full. Revista d'informació municipal. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, núm. 25, p. 34; núm. 26, p. 30; núm. 27, p. 26-27; núm. 28, p. 23; núm. 30, p. 11-13; núm. 31, p. 37; núm. 32, p. 13; núm. 34, p. 16. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16. Http://firadelbosc.cat/ [Consulta: 15-05-2018].</p> | XXI | <p>Fira anual de caràcter popular que transforma el nucli de Canyamars en una vila medieval, durant un cap de setmana del mes d'octubre de cada any. La fira es desenvolupa en diversos espais del casc antic de Canyamars engalanats per a l'ocasió (plaça de l'església de Sant Esteve, Pla del Molinot i carrers adjacents), així com el Pla de Bolets, la plaça de la Germandat i el Pou de glaç de Canyamars. Està organitzada per l'ajuntament i hi col·laboren diverses entitats i empreses locals, associacions comarcals i voluntaris. La fira s'inicia amb la rebuda de Berenguer Bofarull, comte de Vilamajor, per part d'Enric Lanuza, baró de Canyamars. S'organitzen demostracions d'oficis medievals, recreacions històriques, representacions teatrals, música i dansa, jocs infantils, bruixes i fades, espases o el mercat medieval i la gastronomia.</p> | 08075-320 | Casc antic de Canyamars | <p>La primera edició de la fira es dugué a terme l'any 2004 amb el nom 'Fira del Bosc' i, a partir de l'any 2006, la fira ja es va vincular amb el món medieval ('Fira del Bosc Medieval de Canyamars'). Tot i que inicialment els actes eren força reduïts (sopar i mercat medieval), amb el temps la fira es va anar consolidant i arrelant a la població. L'any 2017 es va celebrar la seva 14ena edició consecutiva.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 2004 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48230-foto-08075-320-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://firadelbosc.cat/. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | |||||||
| 48231 | Aplec de Sant Marc del Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-marc-del-corredor | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALBERT, Esteve (1972). El Maresme de Dosrius estant (1914-1921). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana; Barcelona: Editorial Rafael Dalmau, p. 72-74. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XVII-XXI | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Dosrius al Santuari del Corredor per la diada de Sant Marc (25 d'abril), tot i que en l'actualitat es celebra el primer diumenge després d'aquesta efemèride. Els actes s'inicien amb una pujada popular a peu fins al santuari, on es realitza una missa i una ofrena floral a la Mare de Déu del Corredor. També es fa una ballada dels Gegants de Dosrius i un dinar popular de germanor. Finalment es fa una altra pregaria o visita espiritual a la Mare de Déu. Els actes són organitzats pels Gegants de Dosrius i pel Centre Excursionista de Dosrius, amb la col·laboració de l'ajuntament.</p> | 08075-321 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Segons les referències documentals aportades per mossèn Josep Mas, diversos pobles de la contrada pujaven en processó al Santuari del Corredor a mitjans del segle XVII. Dosrius ho feia el dia de Sant Marc, juntament amb Vilamajor, Cardedeu, Llavaneres i Arenys de Munt. La diada de Sant Marc era celebrada pels pagesos i la gent del camp fent processons i lletanies cantades. L'objectiu era demanar al sant que protegís els conreus de les tempestes i les plagues. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. A principis del segle XX s'hi pujava a peu, s'esmorzava a la masia del Forn de Vidre i, des d'allà fins al santuari, s'anaven cantant lletanies. La missa era cantada i amb música de flabiols, i després es feia un ball. Després de dinar es resava el rosari al temple i, posteriorment es baixava en grup, fent parada a la masia de can Bosc per berenar.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48231-foto-08075-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48232 | Aplec del Corredor de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-corredor-de-canyamars | <p>ABRIL I FIGUERAS, Mn. Jaume (2011). Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Origen, història i restauració del santuari. [S.l.]: Santuari del Corredor de la Mare de Déu del Socors. Parròquia de St. Andreu d'Alfar, p. 74-75. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 197, 207-210. MAS, Joseph Pbre. (1920). Notes històriques d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals. MAS, Joseph Pbre. (1923). Nota històrica. La Mare de Déu del Socors, del Corredor. Parròquia d'Alfar. Barcelona: Tipografia Catalana Casals, p. 19-20. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>Tradicional aplec que celebra el poble de Canyamars al Santuari del Corredor per la diada de l'1 de maig. Es realitza una missa solemne a l'interior del temple i també es fa una ballada de sardanes amb cobla, amb un dinar popular de germanor.</p> | 08075-322 | Santuari del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>Inicialment, el poble de Canyamars pujava al Santuari del Corredor conjuntament amb el de Dosrius. Segons les dades aportades per mossèn Josep Mas però, a la dècada dels anys 20 del segle XX, els dos aplecs ja estaven ben establerts. Es desconeix en quin moment la gent de Canyamars creà el seu propi aplec, sembla que per desavinences organitzatives. Segons les fonts orals, es tractava d'un vot del poble a la Mare de Déu del Corredor. S'hi pujava a peu i el punt de trobada era la masia del Forn de Vidre (cadascú pujava pel camí que més li convingués). Des d'allà fins al santuari es pujava en grup i s'anava recitant el rosari. Un cop allà es feia missa cantada. També hi ha constància de ballades de sardanes.</p> | 41.6264300,2.4799700 | 456681 | 4608431 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48232-foto-08075-322-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les imatges han estat extretes de: http://santuaridelcorredoralfar.blogspot.com. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48233 | Aplec de muntanya de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-muntanya-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 197, 211. AMICS DE CANYAMARS (2007). Aplec de Muntanya de Canyamars. 50 anys d'història. Argentona: Ajuntament de Dosrius. Dosrius. Dosrius: Arxiu històric municipal de Dosrius, 1993. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 16.</p> | XX | <p>Tradicional aplec sardanístic que celebra el poble de Canyamars el segon cap de setmana del mes de setembre. Els actes consisteixen en una gran ballada de sardanes al pla del Molinot, amb un parell de cobles convidades, ball i el tradicional sopar de germanor, la Mongetada popular, a la plaça de la Germandat de Canyamars. En l'actualitat està organitzat per l'ajuntament, en col·laboració amb l'associació cultural Sot del Gall.</p> | 08075-323 | Pla del Molinot - Canyamars | <p>Canyamars és un poble de tradició sardanística. L'any 1957, el jovent de poble, incentivat sobretot per la mestra Encarnació Fonoll, va organitzar i dissenyar el que seria el primer aplec amb l'ajuda de diversos sardanistes de Mataró. De fet, el mataroní Esteve Basas va tenir la idea d'anomenar-lo Aplec de Muntanya de Canyamars. El primer aplec es celebrà el dia 14 de setembre de 1958 al pla dels Bolets. Aquest espai serà l'escenari principal dels actes fins a l'any 2008, en que es va passar al pla del Molinot. Tot i això, altres enclavaments on s'havia realitzat l'aplec són la piscina de la Roda, l'olivar de n'Homs o la plaça de les Alzines. Durant molt temps, el cap de setmana anterior el jovent netejava el pla de Bolets per poder-hi ballar, i hi feien una arrossada. Inicialment, l'aplec es feia el segon diumenge de setembre, tot i que actualment es fa el dissabte per la tarda-nit. A principis dels anys 80 es va començar a celebrar el sopar la nit abans de l'aplec, originant-se la tradicional mongetada. Cal destacar que l'any 1989, la Cobla Montgrins va enregistrar un disc on s'apleguen 10 sardanes referents a l'aplec i altres aspectes del poble de Canyamars.</p> | 41.6014000,2.4494000 | 454117 | 4605668 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48233-foto-08075-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48233-foto-08075-323-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: aplec de sardanes de Canyamars. Les imatges han estat cedides per l'Arxiu Municipal de Dosrius (AMD). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48234 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-5 | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 18. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 194. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major d'Hivern es celebra pels voltants del dia 17 de novembre, diada de dels sants patrons de Dosrius Sant Iscle i Santa Victòria. En l'actualitat, la festa presenta actes de tot tipus adreçats a tots els públics i té una durada de dos dies. D'entre els actes més destacats hi ha la marxa de Santa Victòria i la caminada familiar de Santa Victorieta, la missa solemne en honor als sants patrons, amb la presència dels gegants a l'interior del temple i la cantada dels goigs, el ball protocol·lari dels gegants a la mateixa plaça de l'església, amb cercavila inclòs, i el ball de plaça a la plaça del Comú.</p> | 08075-324 | Nucli urbà de Dosrius | <p>A principis del segle XX, aquesta festa durava dos dies i ja era coneguda com la Festa Major d'Hivern. Els actes consistien en un ofici de diversos capellans amb orquestra, una processó amb les reliquies dels sants i un ball que es feia en una de les dues sales de ball del poble (s'alternaven).</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48234-foto-08075-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48234-foto-08075-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48234-foto-08075-324-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Festa Major de Sant Iscle i Santa Victòria. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48235 | Festa Major de Dosrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-dosrius | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1988). 'Dosrius al primer terç de segle (1900-1933)'. El Comú, núm. 2, p. 17-18. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1989). 'L'ermita de Sant Llop i l'església de Sant Andreu del Far'. El Comú, núm. 9, p. 16-19. ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 8, 131, 194-196, 201-203. ARXIU MUNICIPAL DE DOSRIUS (2008). 'Pregó Festa Major Sant Llop 2007'. Duos Rios, núm. 2, p. 82-93. CAPDEVILA, Alexandra; SUBIÑÀ, Enric; RAMIS, Josep; SERRABO, Alexis (2018). Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'Edat Mitjana i l'Època Contemporània. Mataró: Arxiu Comarcal del Maresme; Ajuntament de Dosrius, p. 134. EL COMÚ (1988). 'Festa Major d'Estiu 1988'. El Comú, núm. 4, p. 9. PUJOL TERRA, A. (1988). 'Parlem de Sant Llop, Festa Major del poble de Dosrius. Tradicions perdudes pels costums d'ara'. El Comú, núm. 2, p. 24. RAMIS NIETO, Josep. 'La Festa Major a Dosrius a principis del segle XX'. A Dosrius. Una visita al passat. 1-27 d'abril de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XVIII-XIX | <p>La Festa Major de Dosrius es celebra pels voltants del dia 1 de setembre, diada de Sant Llop, un dels patrons del poble. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de tres dies. D'entre els actes més destacats hi ha el pregó des del balcó de l'ajuntament, el correfoc, la plantada i cercavila dels gegants, les sardanes, el vermut de festa major i la missa solemne amb la benedicció i venda dels panets de Sant Llop, que s'organitza a l'ermita homònima.</p> | 08075-325 | Nucli urbà de Dosrius | <p>Antigament, per la Festa Major, es feia l'Aplec de Sant Llop, documentat entre el segle XVIII i principis del segle XIX. Es sortia en processó des de la plaça de l'església de Sant Iscle i Sant Victòria i s'anava fins a l'ermita de Sant Llop passant per can Martorell. Allà es feia una missa solemne i, seguidament, es feia la benedicció i venda de panets i ciris. Quan tornaven cap al poble, una orquestra anava encapçalant la comitiva i tocant. Era molt popular a nivell comarcal. A principis del segle XX, el ball es feia a l'actual plaça de la República (antiga plaça d'Espanya). Posteriorment, l'envelat es feia al pati de les antigues escoles. També es feia un ofici solemne a l'església parroquial, amb les autoritats i antics capellans del poble i dels pobles veïns, el dia després de l'aplec.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48235-foto-08075-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48235-foto-08075-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48235-foto-08075-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Festa Major de Sant Llop. Les imatges han estat extretes de l'espai web de l'Ajuntament de Dosrius. | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 | ||||||||
| 48236 | Festa Major de Canyamars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-canyamars | <p>ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 131, 157-159, 194, 199-200. RIERA, J.M.; JUBANY, M.A.; ALSINA, N. (2009). Itineraris pel municipi de Dosrius: un tomb pel nucli antic de Dosrius, un passeig per Canyamars, una volta pel Far, l'aigua, el nostre signe d'identitat. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, p. 16.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major de Canyamars es celebra pels voltants del dia 3 d'agost, data de trobament del cos de Sant Esteve, patró de la parròquia. En l'actualitat, la festa està farcida d'actes de tot tipus adreçats a tots els públics, i té una durada de quatre dies. D'entre els actes més destacats hi ha la batucada i el cercavila, el sopar de germanor, les sardanes, el cercavila dels gegants i la missa solemne.</p> | 08075-326 | Nucli urbà de Canyamars | <p>A principis del segle XX, els carrers i les places s'engalanaven per l'ocasió i el ball es feia a la plaça de l'església. Després de la guerra Civil, es va començar a muntar l'envelat, el qual s'havia instal·lat a la mateixa plaça de l'església i també a la plaça de les Alzines. Els actes consistien en un ofici solemne, el ball de tarda-nit i el concert, que durant un temps s'havia fet al davant de la masia de can Galzeran i també en algun bar del poble.</p> | 41.6012900,2.4479400 | 453995 | 4605657 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48236-foto-08075-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48236-foto-08075-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48236-foto-08075-326-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-18 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Festa Major de Sant Esteve. Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament de Dosrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml