Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37392 | Torrents dels Averns i d'en Gurri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-dels-averns-i-den-gurri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquesta arbreda està sotmesa a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll. En els darrers anys, fruit d'aquesta pressió i de diversos episodis de sequera, la majoria dels verns i un pollancre de grans dimensions han mort. | Es tracta d'un dels pocs indrets del municipi amb un curs d'aigua gairebé permanent. És d'interès la presència d'elements arboris propis dels boscos de ribera, com els verns o els pollancres, i de roures al torrent d'En Gurri confrontant amb el carrer Vallespir, si bé en els darrers anys han patit nombroses baixes. També és rellevant la presència de tres castanyers, únics individus d'aquesta espècie de la població. El sotabosc dels espais propers és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el marfull. Als estrats més baixos es detecta la presència de falgueres, heures i arítjol, tot i que la poca llum que deixen entrar els arbres en dificulten l'abundància i desenvolupament. Aquest espai està sotmès a una elevada pressió antròpica per la proximitat del nucli de Mas Coll. | 08003-252 | Torrent dels Averns i Torrent d'En Gurri. | 41.5008200,2.2866900 | 440466 | 4594601 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37392-foto-08003-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37392-foto-08003-252-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Espai d'interès paisatgístic en tant que esdevé el límit urbà - no urbanitzable, i elevada importància com a connector entre l'àmbit del torrent del Fonoll i el sector dels Ginestells.Vegetació: Pollancre (Populus nigra), Vern (Alnus glutinosa), Roure (Laurus nobilis), Alzina (Quercus ilex) i Castanyer (Castanea sativa). Una part d'aquesta arbreda forma part de lafranja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Mas Coll. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 37393 | Arbreda de la Riera Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-alta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització d'Alella Parc per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs detractament de la vegetació. | Es tracta d'una zona en bon estat de conservació amb una de les densitats d'alzina surera més elevada del municipi. | 08003-253 | Al capdamunt del carrer de la Riera Alta, al nucli d'Alella Parc. | 41.5124400,2.2872800 | 440526 | 4595890 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37393-foto-08003-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37393-foto-08003-253-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Espai d'interès paisatgístic. Declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredesdeclarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 37394 | Arbreda de Can Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-magarola | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | En tractar-se d'una parcel·la interior d'urbanització sense continuïtat immediata amb la trama urbana periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació d'acord ambla normativa aplicable sobre prevenció d'incendis. | Es tracta d'un bosc mixt de roure i alzina amb exemplars importants de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. El sotabosc és dominat per espècies típiques d'alzinar, com el bruc o el llentiscle, que esdevenen de port gairebé arbori. Als estrats inferiors hom hi pot trobar diferents tipus de falgueres, heures i arítjol. | 08003-254 | entre el carrer dels Roures i l'Avinguda Sant Mateu, al nucli de Can Magarola. | 41.5065600,2.3047800 | 441981 | 4595226 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37394-foto-08003-254-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta arbreda té interès per l'elevada presència i per les dimensions de roures africans, espècie molt poc freqüent al municipi. Fou declarada 'Arbreda monumental d'interès local' pel Ple de febrer de 2004 i ratificat per la Generalitat de Catalunya per l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbredes monumentals i d'actualització de l'inventari d'arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 4393 de 27 de maig de 2005). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 37395 | Arbreda del Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda vinculada als cursos hídrics del torrent de Rials i torrents que hi desemboquen. Hom hi pot trobar diversos exemplars de roures i alzines, de dimensions importants, alocs i llentiscles, que s'imposen al predomini de la canya (Arundo donax) als torrents de la comarca. | 08003-255 | Fondo de Rials i torrents propers | 41.4949500,2.3061700 | 442086 | 4593936 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37395-foto-08003-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37395-foto-08003-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Interès paisatgístic i ecològic molt important, en tant que esdevé un trencament de la continuïtat agrícola de la vall de Rials i enriqueix considerablement l'ecosistema. Destaca també per la presència d'aloc, alguns exemplars dels quals són de port arbori. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37396 | Arbreda del Bosquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-bosquet | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | atesa l'elevada freqüentació i els tractaments de la vegetació herbàcia que periòdicament s'hi duen aterme. | El Bosquet constitueix una unitat discontínua de vegetació sense contacte directe amb altres unitats de vegetació arbòria. Tot i que la seva importància biològica no és gaire gran, ja que es tracta d'un bosc mono específic (Pi pinyer), els seus atributs paisatgístics i socials són molt importants: ha esdevingut un símbol de diverses generacions d'alellencs i periòdicament s'hi realitzen actes lúdics i socials. Tanmateix, aquesta elevada freqüentació ha comportat alguns problemes com l'elevada compactació del sòl o la manca de sotabosc desenvolupat. | 08003-256 | Vall de Rials, per damunt del Sot del Marquès, al costat de l'IES d'Alella. | 41.4940100,2.2997700 | 441551 | 4593836 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37396-foto-08003-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37397 | Arbredes de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbredes-de-can-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | L'arbreda superior està en mal estat de conservació de resultes dels darrers episodis de sequera i de neu. Bona part dels seus arbres estan esberlats o caiguts. A l'arbreda inferior les afectacions no han estat tan importants. | Aquestes dues arbredes, d'una superfície total d' aproximadament 1'5 hectàrees, tenen característiques molt similars: l'estrat arbori és clarament dominat pel pi pinyer, amb una cobertura major al 80% de l'espai, tot i que hi ha diferents individus d'altres espècies. Estan separades per una zona d'herbassar. En no ser tan freqüentades com el Bosquet, en aquestes arbredes es desenvolupa un sotabosc ric, amb espècies com el galzeran, que assoleix unes densitats i dimensions molt importants en el bosc ubicat més al sud, l'heura o l'esparreguera. Hom hi pot trobar elements per a l'esbarjo, com taules, bancs o cadires, a més d'alguna construcció antiga per a la canalització de l'aigua. De la vegetació cal destacar: Pi pinyer (Pinus pinea), Alzina (Quercus ilex), Olivera (Olea europaea), Lledoner (Celtis australis) i Pi pinastre (Pinus pinaster). | 08003-257 | Per damunt de la masia de Can Serra | 41.4967100,2.2984800 | 441446 | 4594136 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37397-foto-08003-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37397-foto-08003-257-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes dues arbredes tenen interès tant paisatgístic com ecològic: en el primer dels casos, se situen en un àmbit de carena visible des de molts indrets; en el segon, constitueixen taques de vegetació importants enmig del mosaic agrícola dominant. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 37398 | Arbreda de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | L'any 2007 va patir un incendi que va afectar-ne alguns arbres. | Aquesta arbreda està composta per diversos individus de plàtan, eucaliptus, xiprer i ametller, principalment. A més d'aquests elements arboris és molt destacable la presència de canyís, espècie molt poc freqüent a Alella, i que en aquest indret assoleix unes elevades densitats a la part més meridional. També és molt abundant la canya (Arundo donax) al torrent de Vallcirera. El sotabosc el constitueixen diferents espècies arbustives mediterrànies, com les estepes, i espècies de jardineria molt probablement provinents de les cases properes. | 08003-258 | a ponent de l'Av. de Teodor Torres ( nucli d'Alella de Mar). | 41.4772500,2.2952200 | 441156 | 4591978 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37398-foto-08003-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37398-foto-08003-258-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37399 | Arbreda de Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquesta arbreda presenta dues zones sensiblement diferents: per un costat hom hi pot trobar un bosc mixt de pi pinyer i alzines en estat força natural, com ho demostra el fet que existeix un ric i abundant sotabosc, i per l'altre, un espai més humanitzat amb espècies pròpies de jardineria o plantades amb finalitat ornamental, com podrien ser els eucaliptus, els xiprers, les palmeres o les mimoses. El sotabosc de la pineda és molt ric en espècies arbustives: estepes, botja de cuques, romaní, esbarzer, ginesta, bruc, heura, lligabosc, figuera de moro, falzia negra i gramínies, entre d'altres. Antuvi aquesta zona també foren vinyes i encara s'hi pot trobar algun cep dispers. De la seva vegetació cal destacar el pi pinyer, l'alzina, l' eucaliptus i els xiprers. | 08003-259 | Finca de Can Cues, al sud-est del nucli de Font de Cera | 41.5080400,2.2965600 | 441296 | 4595396 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37399-foto-08003-259-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diverses de les palmeres existents han mort o han estat greument afectades per l'atac de l'escarabat morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus Olivier) | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37400 | Arbreda de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-cinto | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda formada bàsicament per pins pinyers plantats durant el primer quart del segle XX, amb presència de diverses espècies de sotabosc mediterrani. Una part d'aquesta arbreda forma part de la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals de la urbanització de Can Comulada - Coma Fosca per la qual cosa periòdicament s'hi duen a terme treballs de tractament de la vegetació. | 08003-260 | riba de ponent de la Riera Coma Fosca, a llevant del nucli de Can Comulada - Coma Fosca | 41.4980000,2.2884600 | 440611 | 4594287 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37400-foto-08003-260-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 37401 | Arbreda de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-cal-baro | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | La proximitat als habitatges i pel fet d'estar totalment rodejat pel continu urbà el fan un espai amb molta pressió antròpica i mals usos per la qual cosa s'hi ha hagut de limitar l'accés motoritzatamb una sèrie de tanques. | Aquesta arbreda està formada bàsicament per pi pinyer, tot i que té alguns exemplars d'alzina, roure, garrofer, eucaliptus i cedre. Té una important varietat d'espècies arbustives i herbàcies: aladern, arboç, estepes, esparreguera, heura, boix, galzeran, vidiella, lligabosc, rogeta o falgueres. És un espai amb un ús social molt alt, amb alguns camins i circuits que el recorren de dalt a baix. La importància d'aquesta arbreda rau en tres fets: l'elevada diversitat d'espècies, l'interès paisatgístic associat al fet que esdevé una massa forestal de dimensions considerables enmig del continu urbà, i l'ús social. | 08003-261 | Entre els carrers Onofre Talavera, Tèlia i Vinya del Rei, al nucli de Nova Alella. | 41.4913000,2.2913500 | 440846 | 4593541 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37401-foto-08003-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37401-foto-08003-261-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37402 | Arbreda de Can Magarola 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-magarola-2 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Es tracta d'un espai de fondalada amb un pendent important on hi creixen diversos exemplars de roure africà, espècie poc freqüent al municipi. Dos d'aquests roures assoleixen dimensions considerables, amb perímetres de base i de volta de canó superiors als dos metres, i amb alçades de fins a 25 metres. A banda d'aquests arbres, hom hi pot trobar també alzines i pins, i diverses espècies arbustives mediterrànies. | 08003-262 | Avinguda de Sant Mateu, al nucli de Can Magarola. | 41.5054600,2.3018000 | 441731 | 4595106 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37402-foto-08003-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37402-foto-08003-262-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Just a llevant de la fondalada on creixen els roures i bona part de les alzines hom hi pot trobar la franja perimetral de prevenció d'incendis forestals del nucli de Can Magarola, que periòdicament rep tractaments de vegetació per tal de disminuir-ne la càrrega combustible. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37403 | Arbreda de Can Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-poch | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Arbreda situada al nord de la masia de Can Poch, formada per diversos roures, alzines i pins, i amb un sotabosc constituït per espècies pròpies dels alzinars o d'associades als cursos hídrics. Hi destaca la presència de tres roures de dimensions considerables, que superen els 2 metres de perímetre de base i assoleixen alçades d'entre 15 i 20 metres. | 08003-263 | Uns 150 metres al nord de la masia de Can Poch, al nucli de Mas Coll. | 41.5074700,2.2844000 | 440281 | 4595341 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37403-foto-08003-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37403-foto-08003-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La importància d'aquesta arbreda és fonamentalment paisatgística, per l'entorn on es troba i per l'efecte mosaic que genera el contacte entre masses forestals consolidades, com l'arbreda en qüestió i els boscos de la part alta d'aquesta vall, amb els espais agrícoles en actiu méspropers a les masies de Can Poch i Can Cortès. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37404 | Xiprers de Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Element lineal d'uns 60 metres de longitud aproximadament, situat en una zona verda municipal d'una amplada compresa entre els 3 i els 5 metres delimitada per la vorera del carrer i els murs del darrere de diversos habitatges. Està format per cinc xiprers d'entre els quals en destaca un que mesura 1,60 metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Té una alçada d'uns 13 metres i una capçada de 2,5 metres de diàmetre. Les característiques dels altres xiprers són similars, si bé no tan desenvolupats. Hi havia un sisè exemplar que va ser tallat l'any 2005 perquè estava mort. | 08003-264 | Zona verda ubicada al carrer La Selva, del nucli de Mas Coll | 41.5023000,2.2848200 | 440311 | 4594766 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37404-foto-08003-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37404-foto-08003-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 37405 | Plàtans de rieres i carrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-rieres-i-carrers | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Els plàtans que constitueixen aquest element lineal tenen unes dimensions força similars. Normalment la seva base mesura entre 1,5 i 2 metres de perímetre, mides semblants a la volta de canó, tot i haver-hi exemplars majors i menors. Les seves capçades poden arribar a ser molt considerables, com en el cas dels plàtans de la zona verda de Can Sans o alguns de la Riera Principal, amb diàmetres superiors als 15 metres i alçada d'entre 15 i 20 metres. Tanmateix, els condicionants d'espai fan que alguns d'aquests arbres no es puguin desenvolupar plenament en totes les direccions, com passa en alguns trams del carrer Riera Fosca, on els habitatges són molt propers a les capçades. | 08003-265 | Rieres Principal, Coma Clara i Coma Fosca; C. Àngel Guimerà ; Av. Ferran Fabra; i zona de Can Sans | 41.4899200,2.2969100 | 441309 | 4593384 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37405-foto-08003-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37405-foto-08003-265-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns dels plataners en mal estat s'han talat i han estat reposats amb exemplars joves, pel risc que representaven a la via pública. Periòdicament es duen a terme treballs de poda d'alguns d'aquests arbres, per les afectacions en façanes, per controlar-ne el desenvolupament o per reduir riscos de caiguda a la via pública. Molts d'ells creixen en carrers i vials principals del municipi. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37406 | Plàtans de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-placa | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Aquest element lineal el configuren els 12 plàtans de la plaça de l'Ajuntament, al centre urbà de la població. D'edat madura i alçades compreses entre els 15 i 20 metres, presenten soques que mesuren una mitjana de 2,5 metres de perímetre a la base i voltes de canó de prop de 2 metres. Les capçades, segons les podes periòdiques que s'hi realitzen, poden arribar a 10 o 12 metres de diàmetre. | 08003-266 | Plaça de l'Ajuntament | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4937600,2.2947400 | 441131 | 4593812 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37406-foto-08003-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37406-foto-08003-266-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 37407 | Pins pinyers de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-de-la-carretera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Es tracta d'un element lineal format per pins pinyers de dimensions considerables, algun dels quals supera els 3,50 metres de perímetre de soca i de volta de canó. Tots ells oscil·len entre els 20 i els 25 metres d'alçada, i tenen capçades d'uns 15 metres. En la majoria dels casos, les branques no surten fins als 10 o 15 metres d'alçada de tronc. | 08003-267 | Carretera BP-5002, entre l'entrada al nucli de Can Magarola i la del nucli d'Alella Parc | 41.5031700,2.2950500 | 441166 | 4594856 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37407-foto-08003-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37407-foto-08003-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||||
| 37408 | Pins pinyers de Can Tito Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-de-can-tito-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquest element lineal està format per vuit pins pinyers, als quals cal afegir una alzina que creix entre ells, situats al marge dret del torrent d'accés a les finques de Can Tito Serra i Can Cues des de la riera Coma Clara. Les seves dimensions són considerables, superant alguns d'aquests exemplars els dos metres de perímetre tant a la base com a la volta de canó. Tenen una alçada d'entre 10 i 15 metres i les copes assoleixen fins a 15 metres de diàmetre. | 08003-268 | Torrent d'accés a Can Tito Serra i Can Cues des de la riera Coma Clara | 41.5048900,2.2959900 | 441246 | 4595046 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37408-foto-08003-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37408-foto-08003-268-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un dels pins va caure durant l'episodi de nevades del mes de març de 2010 | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 37409 | Bosc de Can Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ÀLVAREZ, T., FONT, J. (2007). 'L'establiment rural del bosc de Can Cabús', dins Alella núm. 286. Alella, pàg.. 20 i 21. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | I-V dC | La conservació de les estructures és precària atès el seu seccionament i l'afectació en el passat de treballs agrícoles. Tot i així, part de les estructures no han estat localitzades i resten en un possible bon estat de conservació. | Petit establiment agrícola i ramader amb una ocupació en dues fases diferenciades, una alt imperial i una altra tardo romana, que des de la seva ubicació dominaria la petita vall del Torrent d'en Cabús i part del pla de Coma Clara. Es va localitzar durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella, el setembre de l'any 2004, per la documentació d'abundants fragments de material constructiu i ceràmica romana en una zona de bosc, a l'entorn d'un revolt marcat per un petit torrent. En l' indret s'hi observaren fragments de 'tegulae' i de 'dolia', ben visibles en superfície. També en els diversos xaragalls que solquen el bosc s'hi observaven fàcilment la presència de restes ceràmiques, així com en l'entorn del camí que condueix a Can Cabús. En el marge nord del camí que mena a la cornisa, hi havia un nivell d'entre 20 i 40 cm de potència on hi abundaven aquestes restes juntament amb pedres de mida mitjana, potser formant part d'alguna estructura molt malmesa. En el mateix marge s'hi observava clarament una fossa, de secció cilíndrica, d' 1,75 m de llargada i un mínim de 1,10 m d'amplada i de fondària. El rebliment, arenós, contenia abundants fragments de 'dolium' i pedres de mida petita. La fossa havia estat seccionada pel camí, conservant-se parcialment en planta i malmesa contínuament pel trànsit del camí i per les aigües pluvials. També, en aquesta part de l'estructura, s'hi observaven fragments de 'dolium', d'àmfora i restes òssies. S'hi documentà un clau de ferro de 9 cm de llargada. Entre els fragments ceràmics que s'hi ha localitzat destaca l'àmfora de producció local, l'àmfora africana i la ceràmica comuna oxidada i reduïda. Donada la situació de les restes localitzades i la seva degradació continuada es decidí actuar-hi arqueològicament. La intervenció arqueològica realitzada el desembre del 2006 ha permès l'excavació i documentació de dues estructures d'època romana. La primera correspon a una fossa de planta rectangular que serviria per l'emmagatzematge o pel tractament de productes. En un dels laterals hi ha dos basaments per al sosteniment d'una superestructura, perduda, a base de pedres de pòrfir; en el lateral oposat, hi havia una banqueta amb una funcionalitat similar. Pel material arqueològic exhumat, d'entre els que destaca una beina de ganivet de bronze, s'ha pogut establir una cronologia que data l'estructura entre finals del segle IV i principis del segle V dC. La segona estructura correspon a una sitja amb rebliment de material arqueològic: material constructiu, ceràmica, restes de fauna i vidre. L'única ceràmica que aporta una cronologia concreta s'adscriu al segle I dC. | 08003-269 | Vessant est de la petita vall per on transcorre el Torrent d'en Cabús. | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. En el mes de desembre de 2006 s'hi va realitzar una intervenció arqueològica preventiva per evitar la degradació d'unes restes que havien quedat al descobert dins del camí. La intervenció fou dirigida per Tània Àlvarez Herraiz (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada per l'Ajuntament d'Alella. | 41.5110400,2.2998300 | 441572 | 4595726 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és molt proper a les pedreres localitzades en aquest sector, especialment a la del Bosc de Can Cabús, a tan sols 30 m. També és proper a la Vinya d'en Tito Serra. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37410 | Ca l'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larago | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | I aC - VdC | Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), les antigues troballes estarien malmeses per la urbanització de l' indret. Les restes localitzades el 2004 estan en molt bon estat i considerable potència, si bé se'n desconeix l'extensió. | Entre els anys 1959 i 1960 es localitzaren fragments d''opus signinum' i ceràmiques romanes en un indret de la zona sense especificar. En la Carta Arqueològica d'Alella de 1987, constava que el lloc on s'efectuaren aquestes troballes està urbanitzat. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que en el talús que separa el camp de sobre l'edificació i el carrer de Montagut existia una seqüència estratigràfica que contenia 'tegulae', pedres, cendres i argila cuita. El talús és d'1,30 m. d'alçada i els estrats amb restes tenen una potència mínima de 70 cm., sense que es pugui observar la cota inferior, que restaria per sota del rasant actual del carrer. Apareixeren en un tram d' aproximadament 6 m de llargada, situat a tan sols 3 m del Torrent del Sistres, on existeix un vell mur de contenció parcialment seccionat, just a partir d'on es veuen les restes. No s'hi ha localitzat cap fragment ceràmic que confirmi una possible cronologia romana. Tenint en compte les notícies de les anteriors troballes, l'aspecte de les restes i la seva ubicació, és probable que aquestes corresponguin a l'estructura d'un establiment rural proper, d'època romana. Considerant també la proximitat amb el torrent i la presència de cendres i d'argila cuita, les restes podrien formar part d'un forn destinat a la producció de ceràmica i/o de material constructiu. | 08003-270 | Al sud del terme, entre els barris de La Soleia i Mar i Muntanya | No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial en els anys 1959-1960. Referències orals proporcionades pels Srs. J. Aragó i J. Ramírez a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987. | 41.4812800,2.3002900 | 441583 | 4592422 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37410-foto-08003-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37410-foto-08003-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37410-foto-08003-270-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix la ubicació dels materials recollits en els anys 1959 i 1960. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37411 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-0 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, S.: 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. FONT I PIQUERAS, J.(2004). 'Informe preliminar. Prospecció arqueològica a la masia de Cal Baró. Alella El Maresme.15-19 de març de 2004.' Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Inèdit. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | XIII | A l'interior de l'edifici, malgrat la pràctica absència desediments arqueològics, s'hi poden conservar possibles estructures subterrànies. En el jardí superior, es conserven en excel·lent estat, amb alçades superiors als dos metres. | La masia de Cal Baró presenta diversos cossos d'edificació, fruit de l'evolució de l'edifici des de l'edat mitjana. Segons Bonet i Garí, la torre de defensa sembla correspondre a l'element més antic, potser del segle XIII, mentre que el cos central de tres crugies seria afegit durant el segle XIV. Possiblement al segle XVI s'hi adossà el cos posterior, on s'ubica el celler, mentre que a la centúria següent es construiria el cos oriental, com a annex al celler. Finalment, durant el segle XIX i XX es construeix el cos poligonal que serà destinat a l'habitatge dels masovers. L'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí, que no es va acabar fent. Es van realitzar dos sondeigs a l'interior de la masia i es van delimitar les restes localitzades en un tercer sondeig al jardí. A l'interior de la masia s'excavà la meitat de ponent de la planta baixa de la torre de defensa circular (Sector 1), que va permetre documentar una reduïda seqüència estratigràfica constatant l'ocupació de l'edifici des de la Baixa Edat Mitjana fins a l'actualitat. Malgrat la poca fondària del sediment fins amb subsòl granític (únicament 8 cm), destaca la documentació d'una fossa que aportà material ceràmic que pot situar-se entre els segles XIII i XV. Es tracta per tant d'un nivell que corroboraria la hipòtesi que la part original de la masia fou edificada entre els segles XIII i XIV. En un estrat superior hi destaca la troballa d'una moneda d'Isabel II que concreta el període de les darreres reformes que es van realitzar en aquesta planta. Una segona cala, realitzada en l'àmbit nord de la crugia oriental del cos principal de la masia (Sector 2), va donar resultats negatius a nivell arqueològic, documentant-se directament el subsòl geològic sota el paviment. En ambdues cales es constatà que els murs de la masia no disposen de fonaments i que l'edifici fou construït rebaixant i anivellant el subsòl de granit. A l'exterior de la torre de defensa, en el jardí sobre elevat, entre un estany i el mur de contenció de l'aterrassament (Sector 3), s'hi va localitzar un edifici que fou annexat a la façana sud-oest de la masia en època moderna. Es tracta d'un conjunt format per un mínim de tres àmbits disposats a diferents nivells i que probablement foren construïts entorn els segles XVII-XVIII. La superfície del conjunt és d' aproximadament 192 m2 i una primera aproximació a la seva funcionalitat fa pensar en un annex al celler de la masia o en espais productius i d'emmagatzematge. La seqüència estratigràfica localitzada era molt simple i formada per un únic estrat de rebliment de sauló amb molt poc material arqueològic, pràcticament fins als paviments de les habitacions. Les restes tenen un bon estat de conservació, amb murs de fins a 2,40 m. d'alçada. També s'hi van documentar canalitzacions (mines) i la base d'una possible font corresponent al jardí de finals del segle XIX. Finalitzada la prospecció es va tornar a reblir les àrees descobertes, conservades íntegrament. | 08003-271 | Carrer Onofre Talavera, núm. 4. | Segons Salvador Artés, historiador local, la masia de Cal Baró correspondria al Mas Colomer de les Sorberas, documentat l'any 1300. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer; el 1619, quan el propietari era en Mateu Ferrer es coneixia amb el nom de Mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa de deutes i la masia fou comprada en subhasta per Llorenç Soley, cònsol de França, passant a anomenar-se Mas Soley. El 1770 s'anomena Cal Canonge, ja que n'és propietari l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX el propietari passà a ser Josep Bofurull, baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa és coneguda com a Cal Baró, fins a l'actualitat. | 41.4924800,2.2923100 | 440927 | 4593671 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el mes de març de 2004 s'hi va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí. La intervenció fou dirigida per Josep Font i Piqueras (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada pel promotor de l'obra, Miquel Nebot Dolz.En motiu de la rehabilitació de l'edifici, el febrer de 2007 es va realitzar un control de moviment de terres. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37412 | Vinya d'en Tito Serra; Can Bernades; Vinya d'en Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-tito-serra-can-bernades-vinya-den-bernades | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella.1975. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta .: 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona. 1981. p.245. | IIaC-IIIdC | desconegut | Segons les referències orals que el Sr. Lluís Galera proporcionà a Marta Prevosti, entorn l'any 1980, i la Carta Arqueològica d'Alella (1987) , s'hi ha localitzat superficialment ceràmica ibèrica (àmfora, ceràmica comuna a torn i a mà) i ceràmica romana (dolium, tègula, àmfora itàlica i tarraconense -f. Dressel 2/4 i Pascual 1-, T.S. Aretina, etc.). No s'hi ha documentat cap estructura. S'observen parets que poden correspondre a feixes de conreu. En la construcció de la caseta de la vinya s'emprà material ceràmic d'època romana. A l'est del terreny, prop del torrent d'en Cabús, s'hi trobà un dupondi amb la llegenda NERO CLAVD. CAESAR CAESAR AVG. GER. P.M. TR. P IMP. P. P. a l'anvers. Al revers s'hi llegia VICTORIA AVGVSTI S.C. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es localitzà un fragment de nansa d'àmfora tarraconense a la part inferior del revolt, però no es va poder observar el sòl de l'antiga vinya a causa de la gran deixadesa que presenta, amb gran quantitat de malesa i vegetació. Possiblement es tracta d'un assentament rural, de caràcter agrícola, d'època tardo republicana i d'inicis de l'Alt Imperi, segons els materials recuperats. | 08003-272 | Nord del municipi | Jaciment conegut a través del Sr. Lluís Galera, que ho publica l'any 1975. Referències orals proporcionades pel Sr. Ll. Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. El Sr. Tomeu Llinàs el redescobrí l'any 1986, quan també fou constatat per M. Prevosti, J. Ramírez, J. i X. Bagà i R. Coll,segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987). | 41.5094200,2.2954300 | 441203 | 4595550 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes de material ceràmic recollit superficialment.El jaciment limita amb els de Can Cues i la Pedrera de Font de Cera. També és proper al jaciment romà del Bosc de Can Cabús, a la pedrera del Bosc de Can Cabús i a la pedrera del Torrent d'en Cabús. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37413 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | Possible conservació parcial d'estructuresnegatives. | A l'entorn de l'any 1970, el Sr. J. Ramírez, tornant de les excavacions d'urgència que es realitzaven en la construcció de l'Autopista C-32 (antiga A-19), trobà casualment dues destrals de basalt polides en el marge del camí d'entrada a la finca. En el camp de sobre es van localitzar diversos fragments de ceràmica llisa brunyida, de color negrós. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) hi consta que en aquest mateix indret, enmig del camí, un membre de Ca n'Estela (explotació agrícola propera) hi trobà una altra destral similar. Actualment l' indret de les troballes forma part de l'accés i part davantera de la finca 'El Estribo', dedicada a la cria de cavalls. Durant la construcció i adequació de la finca es van modificar els antics accessos, realitzant una rampa pavimentada i construint murs de contenció en el talús que limitava els terrenys amb el Camí del Mig. Les estructures que abans indicaven l' indret, que segons la Carta Arqueològica d'Alella eren la part d'una arcada que marcava l'entrada de la finca i una 'estranya' construcció de morter, van ser probablement eliminades durant les esmentades reformes. En el cas que les destrals provinguin d'alguna estructura tipus sitja o fons de cabana, és possible la conservació parcial de les restes. | 08003-273 | entre els torrents del Sistres i de Vallcirera | Referències orals proporcionades pels Srs. J. Ramírez i T. Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, segons els quals el Sr. Ramírez localitzà les restes entorn l'any 1970. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4827300,2.2919800 | 440891 | 4592589 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix la ubicació dels materials.El jaciment està situat enfront del jaciment romà de la Plana, al marge sud del mateix Camí del Mig. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 37414 | Can Cues; Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cues-can-carbonell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1956). Masnou, 'VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Madrid, p. 73-75. | L' indret on es localitzaren les restes ha estat enpart llaurat successivament i ha sofert moviments recents de terra. | L'agost de l'any 1955 durant la llaurada d'un camp amb un tractor, es van posar al descobert nombroses restes òssies humanes juntament amb objectes mobles, formant part d'una necròpoli o fossa sepulcral. Les notícies sobre les troballes, publicades per Lluís Galera i J. Serra i Ràfols (GALERA 1956, p.73; SERRA i RÀFOLS 1956 p.77) són molt poc precises i no hi ha informació concreta sobre l' indret i la forma d'aparició. Galera tan sols diu que la necròpoli es situava prop del km. 5 de la carretera (GALERA op.cit, p 73). Posteriorment situa el jaciment per sota de la Vinya d'en Tito Serra, més a prop del km. 4 (GALERA; ARTÉS 1975, p.21-A). D'altra banda, en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es situa el jaciment 'poc després del quilòmetre 4' i s'exposa que fou destruït per una urbanització, si bé en el plànol s'ubica el jaciment a prop de la mateixa masia. L'única urbanització que existeix en la zona, Font de Cera, es situa entre el PK. 4.800 i el 5.100, a uns 250 m de la masia de Can Cues. L'any 2007, durant la realització de l'inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella, es va poder situar el jaciment amb la informació facilitada pel propietari de Can Cues, que va indicar personalment el lloc precís de la troballa. Ll. Galera i J. Ventura, assabentats de l'aparició de restes, van garbellar tres tones d'arena procedent de les 'cales efectuades'. Es desconeix quines 'cales' eren, ja que el Sr. Galera exposa que les restes aparegueren llaurant un camp. El garbellat de terres va proporcionar restes humanes corresponents aproximadament a 50 individus adults i fragments de dos cranis d'individus infantils. S'hi localitzaren a més, nombrosos fragments de banya de cérvol i 35 botons prismàtics amb perforacions en forma de 'V', de morfologies diverses i realitzats també amb banya de cérvol, una closca de mol·lusc amb un forat, una possible agulla o passador d'os i fragments de dos vasos de ceràmica. A més d'aquestes restes, el Sr. Galera recuperà un bol hemisfèric de ceràmica a mà 'espatulada' que el conductor del tractor havia llençat en un barranc proper. Aquesta informació permet pensar que es tracta d'una necròpoli calcolítica o d'inicis de l'Edat de Bronze. Es desconeix el tipus d'estructura funerària, si bé el Sr. Galera hi apunta una cripta sepulcral. Cal pensar també en la possibilitat que, donada la presència de nombroses roques de grans dimensions, pogués tractar-se d'algun tipus d'estructura paradolmènica eliminada per les màquines. | 08003-274 | Entre 100 i 150 m a l'est de la masia de Can Cues | La necròpoli fou descoberta l'agost de l'any 1953 quan es llaurava el camp amb un tractor. El Sr. Lluís Galera recollí les restes. J. Serra i Ràfols publicà la notícia de les troballes l'any 1956. Des del 2001, un equip format per Joan Galbany i Ramon Coll fan l'estudi de les restes òssies i del materials. Ramon Coll comunicà a l'equip del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) que el número d'individus podria ser menor a l' establert inicialment. | 41.5076600,2.2976300 | 441385 | 4595353 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El conjunt de restes es conserva de forma dispersa entre la Masia - Museu de Can Magarola i el Museu de la Nàutica del Masnou. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 37415 | Can Llinàs; Cal Mallorquí; Can Bofill; Caves Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llinas-cal-mallorqui-can-bofill-caves-roura | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1970). 'Alella i el mar: una troballa singular', Alella, 100, maig de 1970. p.36-37. GURT, J.M.(1977). 'Un tesorillo del siglo III en Masnou (Barcelona)'. Gaceta Numismática, 44. Barcelona, p. 81-89. MATEU, F. (1971). 'Hallazgos monetarios (XXI)', Revista Numisma, 108-113. Madrid, p.197. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.246-257. Làm. XIII-XV. SANAHUJA, S.E. (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, p.84, fig. 22, 6. | II aC-VIdC | Es desconeix l'estat de les estructures excavades. Part van ser destruïdes amb la construcció de Caves Roura. | Des de mitjan segle XX, en els camps situats a l'entorn de les finques de Cal Mallorquí i Caves Roura s'hi havien localitzat superficialment nombrosos fragments de ceràmica romana, que presumien la possible existència d'una vil·la romana. El 19 de gener de 1969 el Sr. Galera, amb la col·laboració de T. Llinàs, J. Ramírez i altres, va iniciar l'excavació del que suposaven una sitja ibèrica. S'excavà fins a 6 m de fondària una fossa de funció indeterminada, on s'hi localitzaren ceràmiques. Posteriorment, en una nova cala en el mateix camp s'assolí el sauló natural a 50 cm de la superfície. Durant l'excavació s'exhumaren nombrosos fragments de ceràmica, 'sobretot sigil·lada', claus de ferro, una agulla d'os, una llàntia i dos fragments de ceràmica vidrada romana (PREVOSTI 1981, p. 246). Una tercera cala va permetre localitzar un dipòsit quadrangular, de parets lleugerament inclinades i fons convergent cap al centre. En les fotografies conservades s'observa que les parets mantenien uns 70 cm d'alçada i que el sòl de dipòsit era d''opus signinum', amb una mitja canya de junta amb la paret. En el rebliment s'hi localitzà tot tipus de ceràmica, dues lluernes, un botó d'os, una peça de bronze i altres restes. Destaca l'aparició d'un tresoret de 17 monedes de bronze, col·locat en un amagatall format per dues pedres verticals sostenint una d'horitzontal, situat en un dels angles del dipòsit. Les monedes es situen entre els emperadors Domicià (segle I dC) i Filip I (segle III dC). Al sud d'on es van realitzar les cales, segons la Dra. Prevosti en un camp situat al sud del camí que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI 1981, p.247), s'hi va excavar una sitja amb materials d'entre el segle II i inicis de l'I aC. L'estructura va aparèixer quan es treien terres per a la construcció de l'autopista. Al camp de sobre de Cal Mallorquí s'hi localitzà un forn, de planta circular, que no fou excavat completament. Marta Prevosti hi fa constar que 'no hi van aparèixer ceràmiques significatives' (PREVOSTI op. cit, p.246). També es té constància de l'excavació de tres sitges més, d'ubicació indeterminada, una al costat d'una olivera, de la troballa d'un fragment escultòric de bronze que representa un cap de Silè i d'una petita piqueta de ferro, de 13,5 cm de llargada (PREVOSTI op. cit., p.246-247). Segons la descripció de la Dra. Prevosti, a 'mig camí de la carretera que hi mena', en un camp, s'hi va localitzar 'un bon nombre' d'enterraments amb 'tegula'. Es desconeix la ubicació concreta del lloc i si l'esmentat camí correspon al que duu a Cal Mallorquí o al que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI op. cit., p.246). Les ceràmiques que es van localitzar en les esmentades excavacions permeten considerar una ocupació de l' indret entre els segles IIaC i VI dC, si bé la major part de produccions es situen entre mitjans del segle I dC i el segle III. Per ara, el conjunt de restes que s'hi ha localitzat permet considerar el jaciment com un notable centre productor, possiblement vinícola, si bé podria tractar-se d'una vil·la. Segons s'observa en les fotografies conservades, la zona on es localitzà el dipòsit correspon a l' indret on posteriorment es construí l'habitatge de Caves Roura. En el camps a l'entorn d'aquesta finca són molt abundants els fragments de 'tegula' i de ceràmiques. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'hi va localitzar fragments d'àmfora africana, un opercle i una vora de 'dolium'. En un marge de la vinya situada al sud de Caves Roura s'hi observà una estructura de pedres i fragments de 'tegula', en una àrea amb abundants restes. No es pot confirmar que l'estructura sigui romana, podent tractar-se d'una margenada amb materials reutilitzats. | 08003-275 | Vall de Rials entre Cal Mallorquí i Caves Roura | Restes localitzades pels Srs. Lluís Galera, Bartomeu Llinàs i J. Ramírez i d'altres i excavades parcialment l'any 1969 per ells mateixos. | 41.4962100,2.3037800 | 441888 | 4594077 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sovint s'esmenta l'aparició d'un fragment de ceràmica ibèrica que disposa el dibuix d'un vaixell mitjançant el gravat. L'adscripció d'aquesta peça a Cal Mallorquí és dubtosa, ja que les fonts l'esmenten sempre malament amb la construcció de l'autopista.El jaciment reuneix una àmplia extensió de restes disperses. És probable la vinculació amb els jaciments de l'Hort d'en Font, Torrent de Rials, Can Petxiu i Can Serra.A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diverses caixes de materials del jaciment. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37416 | Can Patxiu; Can Pitxiu; Can Petxiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patxiu-can-pitxiu-can-petxiu | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | I-V dC | Indeterminat | El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) de la localització d'un o dos forns, probablement romans, en un camp de la finca. Les estructures no es van excavar. Es visità l' indret amb el Sr. Llinàs i es parlà amb el propietari de la finca, que recordava només un forn i mostrà el lloc exacte on pot conservar-se'n una part, tapat per una margenada de formigó. El propietari també recordava haver vist pels voltants fragments de 'tegulae'. Per a la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es tornà a visitar la finca i es parlà de nou amb el propietari. El Sr. Patxiu recordava l'aparició d'un forn, que definí com 'una taca circular grisosa d'un metre i mig de diàmetre'. Informà també que l'estructura es va localitzar en aplanar un camp antigament estructurat en tres feixes i que en aparèixer les restes ho comunicà al Sr. Llinàs. No s'excavà i no s'hi observaven materials a l'interior. El Sr. Patxiu, contràriament a l'any 1987, no recordava l'aparició de fragments de teules, si bé comentà que el forn podria haver estat destinat a coure aquest material constructiu. L' indret on va aparèixer l'estructura és al camp situat entre el Torrent de Rials, a l'est, i el camí d'accés a la finca, al sud. Probablement la margenada de formigó que s'esmenta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) és la feixa divisòria entre l'esmentat camp i els hivernacles situats a l'oest. | 08003-276 | Marge est del Torrent de Rials, | Referències orals proporcionades pel Sr. Bartomeu Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No s'hi ha realitzat cap actuació. | 41.4924400,2.3068800 | 442143 | 4593657 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment sempre s'ha denominat erròniament com a Can Pitxiu, quanel nom correcte del mas i de la família de propietaris és Can Patxiu. El jaciment pot relacionar-se amb el propers de Cal Mallorquí, Hort d'en Font, Torrent de Rials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37417 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. FREIXA, Albert (1993). 'Can Serra, Alella'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Servei d'Arqueologia, Barcelona, p. 168. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 46. | II aC-VdC | No es coneix | Els Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez informaren Marta Prevosti de la troballa d'abundants fragments de 'tegulae', 'dolia', ceràmiques fines romanes i d'altres tipus (PREVOSTI 1981, p.46). A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu de l'aparició de nombroses ceràmiques quan es va llaurar el camp. La intervenció, dirigida per Albert Freixa, va permetre delimitar estructures d'època romana arranades, restes d''opus signinum' i un abocador. Finalitzats els treballs, s'acordà el rebliment de les restes, aixecant una mica el nivell original per tal de preservar-les de la plantació de ceps. A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diversos materials del jaciment; la majoria de ceràmiques són de producció ibèrica, circumstància que permet pensar que el jaciment no fou ocupat únicament en època romana. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici ni en el camp ni en l'entorn immediat. L'any 2009, durant l'elaboració del Catàleg per la revisió del POUM d'Alella, es van localitzar en superfície abundants fragments de material arqueològic d'època ibèrica i romana: material constructiu, ceràmica comuna, vaixella de taula (sigil·lades), àmfores, etc. La zona amb més densitat de material documentat es troba entre el bosc i el camp erm que hi ha més al nord. Dins el bosc s'observa una sitja excavada furtivament. | 08003-277 | Al nord-oest del centre urbà | Referències orals del Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez a la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'existència de nombrosos fragments de ceràmiques romanes. A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu d'uns treballs agrícoles. La intervenció fou dirigida per Albert Freixa. | 41.4970400,2.2994500 | 441527 | 4594172 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ha estat possible accedir a l'informe o memòria de la prospecció de 1989, potser extraviada.El jaciment pot tenir vinculació amb el proper de Cal Mallorquí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37418 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-0 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1969). 'El Cristianisme en la nostra comarca', Alella, 94, novembre de 1969, pàg. 6. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró, pàg.. 98 - 99. | I-V dC | És possible la conservació de restes al subsòl dela masia i el seu entorn. | Lluís Galera donà coneixement, l'any 1969, de l'aparició d'un fragment de T. S. Clara D on hi havia estampada una creu, de doble línia, així com diversos fragments de ceràmica comuna, 'tegula', àmfora i una pedra de molí (GALERA 1969, p.6). La troballa la realitzà el Sr. Felicià Homs, propietari de l'empresa que realitzava uns rebaixos de terreny per construir una caseta, sota la presa del Molí de Can Sors. Les restes van aparèixer a 3 m de fondària. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, es va saber que la pedra de molí es trobava en una casa propera, sense poder-la veure. En el mateix moment, el propietari de Can Sors lliurà a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica un fragment d'una peça circular de ceràmica, que presentava una decoració estampada d'un motiu circular amb una creu en relleu a l'interior, que es repetia a tot el contorn. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici de restes arqueològiques, possiblement a causa de la seva profunditat. | 08003-278 | Masia restaurant de Can Sors i entorn | Notícies històriques del Sr. Lluís Galera, sobre l'aparició d'un fragment de T.S. Clara D durant unes obres realitzades vers la primera meitat de la dècada de 1960, publicades l'any 1969. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4829300,2.3051000 | 441986 | 4592602 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La ceràmica lliurada pel propietari de Can Sors fou tramesa al Museu de Can Magarola. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37419 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. MAYA, J.L. i PONS, E. (1982). Bronze Final, 'L'arqueologia a Catalunya avui', Generalitat de Catalunya, p. 76-77. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.233-243. Làm. XI-XII. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró. | Destruït en part i la resta desconegut | A l'entorn de la masia de Can Teixidor, en els camps que l'envoltaven, s'hi observaren abundants fragments de ceràmica romana vers l'any 1980 (PREVOSTI 1981, 233). El 8 de desembre de 1960 el Sr. Lluís Galera inicià l'excavació d'unes restes de parets en una vinya de pendent suau i amb un petit promontori petri, sense vegetació. Aquest indret és actualment indeterminat. S'hi va documentar un conjunt de mur amb diversos àmbits. A l'oest s'hi documentà una paret de 10 m de longitud obrada amb grans pedres, que conformava un angle recte, al sud, amb una altra similar, de 50 cm d'amplada i 3 m de llargada. Perpendiculars a la primera, s'hi adossaven dos murs d'entre 50 i 60 cm d'amplada i de 1,60 i 2,80 m de llargada, separats entre per un metre de distància. Les restes formaven un mínim de tres àmbits: al nord un àmbit sense nivells arqueològics; al centre una petita cambra rectangular d'un metre d'amplada, on s'hi excavà una fossa per encabir-hi algun tipus de tenalla; al sud un àmbit de 7,90 m de llargada i com a mínim 3 m d'amplada. Aquest darrer presentava les parets de l'interior estucades, predominant el color vermell. Al centre s'hi localitzà un 'dipòsit', del qual se'n conservava un lateral de 5,40 m de llargada, revestit d'estuc vermellós a l'interior. Al centre del 'dipòsit' s'hi documentà una pedra de superfície plana, de 50 cm de llargada. L'excavació proporcionà tot tipus de produccions ceràmiques, predominant, en la vaixella fina, la T.S. Sud gàl·lica, T.S. Hispànica i T.S.Clara A, fet que situa els segles I i II dC com el període de major activitat. També s'hi exhumaren abundants fragments de Campaniana B i alguns de T.S. Clara D, fet que emmarca les restes entre els segles I aC i V dC. També s'hi localitzaren tres motlles de petites escultures. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1970 la major part de restes foren destruïdes durant la construcció de la urbanització de Can Teixidor. Durant els treballs de construcció el Sr. Galera va detectar dues sitges en una rasa per a la conducció d'aigua. El 6 de desembre de 1970 va iniciar l'excavació d'una de les sitges. La segona va ser buidada pels obrers de l'obra. No hi ha referències dels resultats de cap de les dues. La Carta Arqueològica d'Alella (1987) exposa que en un indret indeterminat de Can Teixidor s'hi localitzà un vas sencer, dues bases i altres fragments ceràmics, amb decoracions cordades i incises, procedents d'una necròpoli 'hallstàttica'. Es desconeix l'any en què es van localitzar aquestes restes i la persona que les recuperà. La font que cita la Carta Arqueològica no situa a Can Teixidor cap necròpoli, sinó un poblat o restes a l'aire lliure del Bronze Final (MAYA; PONS 1982, p.76-77). | 08003-279 | Urbanització cal Teixidor, al límit sud del terme d'Alella. | Sr. Ll. Galera i col·laboradors el desembre de 1960, excavaren unes habitacions. El desembre de 1970, excavaren unes sitges, en el moment en què el jaciment era destruït per la urbanització dels terrenys. | 41.4767600,2.3014000 | 441672 | 4591920 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguns materials estan dipositats al Museu de la Nàutica del Masnou, inclosos els del Bronze Final. El jaciment romà pot tenir una clara vinculació amb el del carrer Catalunya, adjacents. És proper també als jaciments de la Serreta i Ca l'Aragó, d'Alella, i Bell Resguard, del Masnou.La major part del jaciment es situa en sòl del terme municipal del Masnou. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 37420 | Carrer Canonge / Pont de l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-canonge-pont-de-lautopista | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, p.17-B i 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.232-233. | II aC-VdC | No es coneix | Hi ha diverses notícies de l'aparició de restes en l' indret, d'ubicació poc concreta. Galera i Artés hi situen una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p.17 i 21-A). Marta Prevosti separa les restes en dos jaciments, 'Pont de l'Autopista' i 'Carrer Canonge', segons les informacions facilitades per Ll. Galera i Josep Ramírez, vers 1980 (PREVOSTI 1981, p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez informà de l'existència de restes de ceràmica ibèrica de tot tipus per la zona. Al carrer del Canonge, o en els entorns, es localitzà una possible sitja amb materials romans, entre els quals un as de Tiberi (anvers IMP.CAES.AVG.TR.POT.PON.MAX.P.P.; revers TI.CAESAR C.V.T.), uns amforiscs i una petita gerra de ceràmica grisa ibèrica. Segons M. Prevosti, en la sitja també va aparèixer un fragment de braç de marbre blanc d'una escultura (PREVOSTI op. cit., p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, es parlà amb el Sr. Joan Aragó i Ros, que efectuà la troballa i confirmà que el fragment d'escultura va aparèixer al Torrent del Sistres. Galera i Artés situen correctament la troballa al Torrent del Sistres. Durant la construcció de l'autopista, a l'alçada del pont que la creua, entre Creu de Pedra i Mar i Muntanya, s'hi va excavar una inhumació, de la qual se'n conservava el crani, 'de criatura' i esclafat, sense la part facial i amb càries a les dents, i part de les altres restes òssies, trossejades. La sepultura es constituïa d'una fossa, 'de forma antropomorfa', excavada en el subsòl argilós i orientada en sentit est - oest. L'individu era cobert amb 'tegulae', una de les quals disposant d'un orifici de 1,5 cm de diàmetre (PREVOSTI 1981, p.232). Pot tractar-se d'un enterrament tardor romà o alt - medieval. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no es va observar cap indici de restes arqueològiques en el sector del Canonge, molt urbanitzat. Per contra, en el solar erm situat al sud del punt de l'autopista, entre el lateral est de l'Avinguda d'Alella i el marge nord del Carrer Lleida, es van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica, ceràmica comuna romana i fragments de 'tegula'. Destaca un fragment de T.S. Sud gàl·lica que correspon a la meitat d'una base i on s'hi conserva part d'un segell de fàbrica, de tipus cartel·la, on s'hi llegeix 'A', com a darrera lletra. | 08003-280 | Entre els barris del Canonge i Mar i Muntanya. | Restes descobertes pels Srs. Lluis Galera i Josep Ramírez, a finals de la dècada de 1960. No es té constància de cap actuació posterior. | 41.4853300,2.2973000 | 441337 | 4592874 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és molt proper als de l'Hort de Cal Magre i la Plana. És molt possible la vinculació entre ells.Es desconeix la ubicació dels materials. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37421 | Carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-catalunya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | IIaC - VdC | No es coneix | Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll van localitzar les restes el novembre de 1986 i n'informaren a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Segons ells, en el marge oest del darrer solar del carrer Catalunya, al sud, s'hi va localitzar ceràmiques comunes ibèriques, àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa ibèrica de factura tardana, fragments de 'tegula' i un rebuig de cocció de ceràmica. No s'hi van observar estructures. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi observà cap indici de restes arqueològiques. El solar és enjardinat. | 08003-281 | Carrer Catalunya | Referències orals de Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Les restes foren localitzades per ells el novembre de 1986. Ramon Coll en confirmà la noticia durant la revisió del Catàleg d'Alella. | 41.4789100,2.3014400 | 441677 | 4592158 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb el de Can Teixidor. Pot tractar-se del mateix establiment. És proper als jaciments de Ca l'Aragó i La Serreta, d'Alella, i el Bell Resguard, del Masnou. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37422 | Hort de Cal Magre; Hort d'en Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-cal-magre-hort-den-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià'; dins MVSEV. Mataró, pàg. 119 i 121. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 243 i 244. | I-V dC | No es coneix | Lluís Galera publicà, l'any 1949, la troballa a l'Hort d'en Pareras d'una 'destral un xic barroera, que presentava una accentuada polimentació en el tall'. També, en la mateixa horta, hi observà 'una paret còncava i fumada', que s'interpreta com les restes d'un forn, així com diverses peses de teler d'argila cuita (GALERA 1949, p.119-121). Lluís Galera i Salvador Artés situen en l' indret una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). Marta Prevosti, que registra l'Hort del Magre i l'Hort d'en Pareras com a dos jaciments diferents, hi cita també l'aparició de dues pedres de molí, una a cada horta (PREVOSTI 1981, p.243-244). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es va poder veure una d'aquestes dues pedres, situada al costat de la barraca de l'Hort de Cal Magre. En la Carta es cita la localització, enfront el camp, d'una sepultura d'infant tapada per una 'tegula', durant les obres de construcció de l'autopista, 'on actualment hi ha un pont'. És possible que aquesta inhumació correspongui a la que s'inclou en el jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista. La informació fou facilitada per Bartomeu Llinàs l'any 1987. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que l'horta que limita amb el Camí del Mig fou notablement rebaixada feia pocs anys, condicionant el terreny per al seu ús agrícola. En el talús que limita amb el Passeig de la Creu de Pedra no s'hi observaren restes. Tampoc no es localitzà la pedra de premsa que s'observà l'any 1987, potser desapareguda. | 08003-282 | Al sud-oest del centre urbà, a la zona de la Creu de Pedra | Jaciment descobert pel Sr. Pere Pareras, segons el Sr. Lluís Galera, que publicà la notícia de les troballes l'any 1949. Referències orals del Sr. Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació. | 41.4869500,2.2952900 | 441171 | 4593055 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment pot estar vinculat als de la Plana i carrer Canonge / Pont de l'Autopista, molt propers. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37423 | Hort d'en Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-den-font | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. | I-V dC | No es coneix. Possiblement molt afectat pels conreus. | En l' indret, Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975 (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) que en el marge d'una terrassa de l'hort aparegué una rasa plena de ceràmiques romanes i que en el torrent de Rials, que passa a l'est de l'hort, hi trobà un pivot d'àmfora en una rasa que s'obrí per enterrar una canalització. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà en superfície cap indici de restes arqueològiques, si bé l'existència de diversos hivernacles i plantacions en dificultaren l'observació. | 08003-283 | marge est del Torrent de Rials | Ll. Galera i S. Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975. Referències orals proporcionades per Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4908200,2.3054300 | 442021 | 4593478 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. És possible la vinculació del jaciment amb els propers del torrent de Rials i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37424 | La Plana; Alella - Autopista ; Cal Petxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-alella-autopista-cal-petxo | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BARRAL, Xavier (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universitat de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FABRE, G. et alii (1984). 'Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino)'. Paris, núm.81, làm. XXVIII. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. MIRÓ, J. (1983). 'La producció d'àmfores al Maresme. Una síntesi'. Laietània, 2-3. Mataró, 1982-83, p. 229. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàgs. 220-232. Làm. X-XI. SANAHUJA, S.E (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, pàg. 84, fig.18,1. | I aC-IV dC | Les restes localitzades durant la construcció de l'autopista foren destruïdes. En els camps restants és molt possible la conservació de diverses estructures, especialment als sectors més elevats dels camps i en la fondalada vers el Torrent del Sistres. | En el sector denominat popularment 'la Plana', indret d'excel·lent situació geogràfica, s'hi ha localitzat, com a mínim des de mitjan segle passat, nombroses restes arqueològiques. Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una luxosa vil·la romana, de tipus rural, sobre la base de la localització, possiblement dispersa, de fragments de 'dolium' i d'àmfores, diverses 'pipes' de terra cuita, un fragment de mosaic amb tessel·les de marbre, un fragment d'una làpida funerària, també de marbre, i una terracota d'un déu lar. També esmenten diverses inhumacions amb 'tegula' i amb monedes de Constantí i Galiè localitzades al marge dret del 'torrent de l'Anguera' (GALERA; ARTÉS 1975, p 21-22). Durant les obres de construcció de l'autopista C-32 (antiga A-19), entre els anys 1967 i 1968, Galera i diversos aficionats van realitzar diverses excavacions d'urgència de les restes que anaven apareixent. L'àrea on es localitzaren estructures comprenia un tram d'uns 550 m, entre els torrents del Sistres i de Vallcirera. Les restes apareixien a uns 50 cm de la superfície. La ubicació de les restes és força imprecisa, essent les descripcions i els croquis que se n'ha publicat (PREVOSTI 1981, p.220) de poca precisió. S'hi va localitzar una habitació de planta rectangular, de 3,10 per 2,40 m, on hi restava una possible llar, un forn, del qual se'n va excavar la cambra i 'el corredor de vent' i, a prop d'aquest, un enterrament de 'tegulae', que, segons s'esmenta, estava buit. El croquis de les restes, publicat per M. Prevosti, assenyala dos enterraments. També s'hi excavà una cisterna, conservava entre 30 i 40 cm de parets estucades i convergents vers el fons, i un dipòsit de planta quadrangular, amb un rebliment d'abundants restes de ceràmica. D'altra banda s'esmenta l'aparició d'un mínim de dues sitges, una d'elles reblerta amb nombrosos fragments d'àmfora (Pascual 1) amb deformacions de cocció. En el croquis publicat per M. Prevosti i en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) situen, tocant al Torrent del Sistres, dos forns romans, un d'ells de planta rectangular, que l'any 1987 encara eren visibles i 'en un estat deplorable de conservació'. Barral hi situa, a més, un fragment de mosaic d'opus signinum', decorat amb cinc cubs de marbre blanc, de 10 per 6 cm (BARRAL, 1978). Prevosti també hi cita una pedra, de Montjuïc, de forma cúbica, d'uns 50 cm, amb fulles d'acant esculpides en un angle (PREVOSTI op.cit, p.220). El conjunt de ceràmiques recollides, nombrós i de tot tipus de produccions romanes, indica una ocupació del jaciment entre el segle I aC i el segle IV dC. També s'hi va localitzar tres monedes del segle IV i alguns estris de ferro. Les restes semblen correspondre a una vil·la o com a mínim a un establiment productiu de notable riquesa. En les publicacions s'ha interpretat que a la zona dels camps de Cal Petxo s'hi situaria la 'pars urbana', mentre que les restes localitzades durant la construcció de l'autopista constituirien elements de la 'pars rustica'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es van observar fragments d'àmfora local (Pascual 1), de ceràmica de cuina africana i de ceràmica comuna en el camp situat al marge oest del Torrent del Sistres. A l'entrada del camp central de la Plana, en el marge est, on es subjecta la reixa de ferro i on es conserva un petit promontori més elevat que la resta del terreny, hi ha una estructura de pedres que conté abundants fragments de 'tegula'. En el mateix camp també s'hi ha localitzat fragments de T.S. Sudgàl·lica. | 08003-284 | Entre els torrent de Sistres i de Vallcirera, a l'oest de terme d'Alella. | Recollida de material superficial durant les dècades de 1950 i 1960. El Sr. Lluís Galera i els seus col·laboradors (T.Llinàs i J. Ramírez) entre 1967-68, durant les obres de construcció de la C-32, excavaren durant diversos caps de setmana o quan les màquines paraven, sense permís dels constructors. | 41.4829600,2.2939200 | 441053 | 4592613 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi ha d'incloure una sitja localitzada a l'est del Torrent del Sistres amb ceràmiques 'de tradició ibèrica', fragments d'àmfora i un cos sencer d'àmfora possiblement Pascual 1, plena de calç, entre d'altres, que M. Prevosti cita en el jaciment 'Torrent del Sistres'. El forn que s'hi esmenta és possiblement un dels dos que toquen al torrent i que s'han esmentat en la descripció. Un braç de marbre pertanyent a una estàtua, localitzat en el mateix Torrent del Sistres, també podria incloure's en el mateix jaciment.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37425 | La Serreta; Costat esquerre de la zona esportiva de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-costat-esquerre-de-la-zona-esportiva-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21. MALUQUER, J. et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, 1982, pàg. 20. MALUQUER, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 232. | I- V dC | És possible la conservació de restes en algunsector dels camps, si bé els treballs agrícoles probablement han malmès gran part de les possibles restes. | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez afirmà haver descobert el possible jaciment entre els anys 1959 i 1960. En els camps s'hi localitzaren fragments d'àmfora romana amb marca al pivot (indeterminada). També es cita la troballa d'alguns materials que Lluís Galera i Salvador Artés (GALERA; ARTÉS 1975 p.21-22) situen a la Plana i no a la Serreta. En la Carta Arqueològica es situa el jaciment en els terrenys que ocupa actualment la zona esportiva de Can Teixidor. Segons Maluquer i altres el jaciment correspon a un poblat ibèric (MALUQUER et aliï 1982, p.20). Es desconeix en base a quines dades es realitza aquesta interpretació, molt dubtosa. Galera i Artés (GALERA; ARTÉS op. cit. p.21-A) també hi situen una 'troballa preromana'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) únicament s'ha observat algun fragment aïllat de ceràmica (àmfora local, ceràmica comuna i 'tegulae') en el sector dels camps que limiten amb el carrer La Vinya i en els talussos dels camps més propers a l'autopista. | 08003-285 | al sud del terme municipal, entre l'autopista C-32 i el barri de Can Teixidor | Referències orals proporcionades per Lluís Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. Referències orals proporcionades per Josep Ramírez durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), afirmant haver descobert el jaciment el 1959. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4800000,2.2959300 | 441218 | 4592283 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'àrea delimitada és limítrof al nord amb el jaciment de la Plana, essent probablement ambdós el mateix jaciment. També és proper al jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista i alde Ca l'Aragó.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37426 | Nucli històric; Can Companyó ; Plaça de l'Ajuntament; Hort de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-can-companyo-placa-de-lajuntament-hort-de-la-rectoria | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població', Alella, 39, març. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, J. (2000). Cartes al director, Alella, 248, abril 2000 p.7. FONT, J.(2000). 'Patrimoni arqueològic vs obres urbanes: Alella, un cas més', Alella, 251, octubre - novembre 2000, p. 21-23. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 22 i 23. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 245 i 246. REVISTA ALELLA(1973). 'Alella mil anys enrere', Alella núm. 132-133, març - abril de 1973, pàg. 3. Editorial. | I-XX dC | Parcialment destruït en les àrees afectades per obres.Probablement roman en bona conservació gran part del jaciment. | El nucli històric d'Alella comprèn l'espai des d'on originàriament s'ha establert i evolucionat la població no dispersa del municipi. L'àrea inclou diversos edificis de valor històric i arquitectònic que responen també a l'interès i valoració des del punt de vista arqueològic. En destaca l'església parroquial de Sant Feliu (BCIN, BOE 29/06/1985), amb part de l'edifici d'estil romànic i documentada ja l'any 993 i les masies d'època moderna de Can Lleonart, Can Companyó, Cal Barquer o Ca la Librada, totes elles amb documentació de la seva existència, havent estat l'edifici possiblement reformat, des dels segles XIV. L'any 1973 es publicà l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó (Ed. rev. Alella, 1973, p. 3), notícia confirmada l'any 1975 per Salvador Artés, propietari de la finca (GALERA; ARTÉS 1975, p.22-23). Marta Prevosti també recull la informació, esmentant la localització, durant unes obres en l'eixida de la casa, de ceràmiques romanes i d'un as de Vespasià o Titus, amb l'anvers gastat i el revers amb la llegenda '...S.C' (PREVOSTI 1981, p.245). La Carta Arqueològica d'Alella (1987) assenyala que, durant la realització de la mateixa, Salvador Artés en negà l'aparició. Durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) Josep Fluxà, aficionat d'Alella, informà de la localització i destrucció parcial d'un mur d'època romana durant les obres de construcció del soterrani de l'escenari de l'Hort de la Rectoria. El mur, del qual en roman part en el subsòl de l'actual aparcament, estava situat a l'entorn d'1,5 m de fondària i ubicat en diagonal respecte l'actual escenari, en sentit sud est - nord oest. El Sr. Fluxà, en realitzà un croquis i sol·licità el trasllat de les terres a Can Magarola, on, juntament amb altres, aficionats, la van garbellar. Entre els materials hi va aparèixer una moneda romana, una d'ibèrica i una d'indeterminada, ceràmica romana (l'equip que revisava el catàleg va poder veure fragments de 'dolium', d'àmfora local i d''opus signinum' a la Masia-Museu de Can Magarola), ceràmica ibèrica i fragments de vidre. També durant la revisió del Catàleg, Josep Font informà de l'aparició de diverses restes. A mitjan de la dècada de 1980, durant la instal·lació de serveis al lateral oest de la Plaça de l'Ajuntament es van seccionar nombroses inhumacions de l'antic cementiri, medieval i/o modern, situat darrera l'absis de l'església. L'any 2000, durant les obres de reforma del carrers del centre urbà, va observar la destrucció d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament, a 3 m davant de Cal Barquer, quan es realitzava una rasa per a la col·locació de serveis. S'hi observava l'existència d'un mínim de dues estructures, possibles murs, i una seqüència estratigràfica amb cendres i morter de calç, entre d'altres. A la terrera de l'obra s'hi va localitzar una vora de 'dolium' i una base d'una copa de T.S.Hispànica. Les restes apareixien a uns 40 cm de la superfície i fins a 1,5 m de fondària. També s'observà el seccionament de nombrosos murs d'època medieval o moderna al llarg dels carrers Dom Bosco i Rector Desplà i de la necròpolis de la Plaça. Així mateix, es localitzà un pivot d'àmfora tarraconense al mig del Torrent de Vallbona, a l'alçada del carrer Anselm Clavé. J. Font realitzà fotografies de les restes seccionades. L'any 2002, les obres de reforma del carrer Balmes també van seccionar antigues estructures. En el mateix carrer s'hi va localitzar un fragment de ceràmica decorada en verd i manganès. El conjunt de restes indica un origen romà per al centre del poble, essent l'àrea de localització de notables dimensions. El jaciment romà pot correspondre a un establiment rural de certa magnitud, si bé cal no descartar la possibilitat de que es tracti d'una vil·la ubicada entre les dues rieres. És possible la continuïtat de l'ocupació de l' indret en l'alta edat mitjana, justificant la construcció de l'església romànica i del nucli medieval. | 08003-286 | Alella | Notícies històriques de Salvador Artés sobre l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó, publicades l'any 1975. Referències orals proporcionades per Josep Fluxà durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) sobre l'aparició d'estructures romanes a mitjan de la dècada de 1980 a l'Hort de la Rectoria. Notícies de Josep Font sobre l'aparició d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament l'any 2000, publicades l'any 2000 i referències orals del mateix durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 41.4938600,2.2948200 | 441138 | 4593823 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En les notícies publicades, Josep Font descriu erròniament que el fragment de Terra Sigil·lada localitzat a la Plaça de l'Ajuntament és aretina, ja que la peça és de producció hispànica, com es va comprovar en la revisió el Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37427 | Pedrera de Font de Cera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-font-de-cera | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques presenta en el lateral sud i en la seva part superior, a 55 cm del coronament, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit transversal. La separació entre elles és d'uns 8 cm. Les clivelles mesuren entre 17 i 21 cm de llargada, entre 8 i 12 cm d'alçada i entre 7 i 10 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. Al davant de la roca, en el lateral sud, a uns 3 m, s'hi observa un petit mur d'una sola filada de pedres de granit, unides en sec, la major part d'ell amagat per la pinassa i el sediment arenós. El mur, disposat en sentit est - oest, té un mínim de 4,80 m de llargada, adossant-se en l'extrem oest amb una altra roca de notables dimensions. L'extrem est no és visible. A les darreres pedres visibles d'aquest sector, s'hi adossa perpendicularment un altre muret de característiques semblants, de 70 cm de llargada visible. Al nord est de l'esmentada roca, a uns 5 m, se'n localitza una altra on s'hi observa l'empremta de l'extracció d'un gran bloc, al lateral superior est. La concavitat produïda per l'extracció presenta una planta rectangular, lleugerament irregular, d'1,50 per 1,60 m. Les parets del tall són rectes en els laterals sud i oest, amb una fondària d'entorn els 65 cm; en els laterals nord i est són irregulars i inclinats vers el fons, pla en la part central. En aquests dos laterals, nord i est, s'hi conserven les empremtes de les diverses clivelles realitzades per a l'extracció del bloc mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entorn els 4 cm i de poc més d'1 cm de profunditat, estant disposades de forma alineada transversalment i separades entre elles per uns 8 cm. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora en la segona roca, testimoni de l'extracció d'un bloc de granit mitjançant l'esmentada tècnica. També ho confirmen els propers paral·lels de les pedreres del Bosc de Can Cabús i del Torrent d'en Cabús. Els murets situats davant la primera roca delimiten un espai semitancat entre aquests i les roques naturals. No és possible determinar, en l'estat actual, si aquest espai fou delimitat 'ex professo' amb una finalitat determinada o si bé es murs corresponen a feixes de conreu que casualment fixen la petita àrea. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-287 | límit sud del barri de Font de Cera | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. | 41.5103500,2.2982000 | 441435 | 4595651 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb els de Can Cues i la Vinya d'en Tito Serra. També és proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús i al jaciment romà del Bosc de Can Cabús. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 37428 | Pedrera del bosc de Can Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-bosc-de-can-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, fragmentada, d'uns 2 m d'alçada i 3 d'amplada, presenta en l'extrem dret del lateral nord, a 30 cm de l'angle amb el lateral oest, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit longitudinal. La separació entre elles és d'uns 5 cm. Les clivelles mesuren uns 14 cm de llargada, entre 5 i 6 cm d'amplada i també entre 5 i 6 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Torrent d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-288 | Bosc de Can Cabús | Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. | 41.5115200,2.3001800 | 441601 | 4595780 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb les restes romanes del Bosc de Can Cabús i també proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús, la Pedrera de Font de Cera i la Vinya d'en Tito Serra. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 37429 | Pedrera del Torrent d'en Cabús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-torrent-den-cabus | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, d'uns 90 cm. de llargada, 1,60 d'amplada i 60 cm de gruix, presenta un conjunt de 7 empremtes de clivelles realitzades per a l'extracció d'un bloc de la roca mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entre 4 i 5 cm i de poc més d'1 cm. de profunditat, estant disposades de forma alineada longitudinalment i separades entre elles per uns 10 cm. Les clivelles es situen en el lateral oest de la roca. S'observa que la roca, de posició inclinada, s'ha desprès d'una roca de majors dimensions situada al seu nord i sobre la qual encara s'hi recolza lleugerament. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les restes de les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Bosc d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per al conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. | 08003-289 | Nord d'Alella, en la vessant sud de la Serra de Marina | Jaciment inèdit fins al moment, localitzat en el mes de setembre de 2004, durant les prospeccions realitzades per a la realització del present catàleg. | 41.5128300,2.2993700 | 441535 | 4595926 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-3.jpg | Legal | Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és proper als de la pedrera de Font de Cera, Can Cues, Vinya d'en Tito Serra, Bosc de Can Cabús i pedrera del Bosc de Can Cabús. | 83|98|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||
| 37430 | Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 47. | I-V dC | Indeterminat | Josep Ramírez informà Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'aparició de ceràmiques romanes en superfície, en uns camps propers al Torrent de Rials (PREVOSTI 1981, p.47). Es tracta d'una notícia confusa. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es considera que pot tractar-se del mateix jaciment que l'Hort d'en Font, si bé la descripció de la situació realitzada per la Dra. Prevosti sembla indicar que l' indret s'ubica al marge est del torrent. En el plànol de situació dels jaciments inclosos en la seva publicació, Prevosti l'ubica, efectivament, en aquesta àrea, si bé al sud de l'autopista. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, els membres de la Masia - Museu Can Magarola no van aportar més dades sobre el jaciment. És possible que el jaciment estigui situat al marge est del Torrent de Rials, segons la descripció original publicada per Prevosti. La relació amb el jaciments de l'Hort d'en Font i Can Patxiu és molt probable. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va observar cap tipus d'indici de restes arqueològiques. Els camps es disposen en diverses terrasses i molt d'ells són coberts per hivernacles, dificultant l'observació de sòl. | 08003-290 | Marge est del Torrent de Rials | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. | 41.4901000,2.3061200 | 442078 | 4593397 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. Cal relacionar el jaciment amb els propers de l'Hort d'en Font i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37431 | Urbanització Mar i muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-mar-i-muntanya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALBANY, J., GARRIGA, N., MAJORAL, M., COLL, R. i FLUXÀ, J. (2008) Microdesgaste y patología dental en la población de la Edad de Bronce de 'Mar i Muntanya' (Alella, Barcelona). Revista Española de Antropología Física 28: 25-34. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià.'. MVSEV. Mataró, pàgs. 119 i 120. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 18 - 21. MALUQUER, J. (1948). Cripta sepulcral de la urbanización 'Mar y Montaña' de Alella. Ampurias, IX-X. Barcelona, 1947-48, pàg. 269-272. | És possible la conservació de part de les restes o possibles altres estructures en el subsòl de les finques actuals i en alguns espais sense edificar. | El Dr. Maluquer publicà el maig de 1947 la localització, durant els treballs de rebaix del sòl d'unes parcel·les a la urbanització Mar i Muntanya, d'una fossa que contenia diverses inhumacions. Les restes foren excavades pel mateixos obrers (MALUQUER 1947, p. 269-272). Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), el Sr. Aragó, d'Alella, va participar també en les excavacions, mentre que Lluís Galera va fer-ne fotografies. El Dr. Maluquer visità l' indret el juliol del mateix any i observà encara l' indret exacte de la troballa. Les restes van aparèixer en la parcel·la núm. 99 de la urbanització, actual núm. 6 del Carrer Tarragona, en un talús d'1,60 m d'alçada. Es tractava d'una fossa artificial de planta indeterminada i secció hemisfèrica, de 2,30 m d'amplada i 1,01 m d'alçada, situant-se la part superior a 60 cm del sòl original del solar. Al seu interior s'hi dipositaven diverses inhumacions, amb discrepància respecte la seva col·locació. Segons uns obrers les restes òssies estaven disperses i, segons altres, els individus estaven alineats i amb orientació contraposada; altres afirmaven també que fins i tot estaven col·locats en diversos pisos (MALUQUER op.cit., p269-272). També s'hi localitzà una tenalla de ceràmica, sencera, que contenia el cos d'un infant. La tenalla, que es conserva al Museu de Can Magarola, és de forma ovoide, fons convex i presenta quatre elements de prensió horitzontals, en forma de llengüeta. Segons Maluquer, la fossa no s'excavà completament, restant una part intacta al fons i presumiblement també en uns 50 cm pel lateral oest. Un cop buidada la fossa, el obrers la rebliren de pedres per tal que no s'esllavissés. En un talús de la parcel·la contigua, el Dr. Maluquer hi observà també restes humanes. Les restes semblen respondre a una fossa sepulcral d'inicis de l'Edat de Bronze, a jutjar per les característiques de la tenalla de ceràmica. Actualment (2004) la zona està plenament urbanitzada i no és possible observar cap element relacionat amb les restes. | 08003-291 | C. Tarragona, 6 | Notícia publicada el 1947 pel Dr. Maluquer, que estiuejava al Masnou, a partir de les notícies de Tersol, dibuixant del Museu Arqueològic de Barcelona. Les restes humanes foren traslladades al cementiri d'Alella. La tardor de l'any 2000, Josep Fluxà, Ramon Coll, Jordi Galbany i d'altres van recuperar les restes òssies per iniciar-ne l'estudi antropològic, segons informació proporcionada per Ramon Coll durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 41.4837900,2.2998200 | 441546 | 4592701 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987) la tenalla de ceràmica fou traslladada a l'Ajuntament. Posteriorment Josep Fluxà, d'Alella, la restaurà, el 23 d'agost de 1987, la diposità al Museu de Can Magarola. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||
| 37432 | Vinya del Rei; Bosc de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rei-bosc-de-cal-baro | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244. | I-V dC | No es coneix | Josep Ramírez informà la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de la troballa superficial de ceràmiques romanes, sense especificar-ne el tipus, sota un petit bosc de pins (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1987, en realitzar-se la Carta Arqueològica d'Alella, no s'hi van apreciar restes arqueològiques. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà cap indici de restes arqueològiques al bosc de pins existent en ambdós costats de la part sud del carrer Tèlia. | 08003-292 | barri de Nova Alella, al sud-oest del centre urbà. | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4912000,2.2913400 | 440845 | 4593530 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La denominada Vinya del Rei estava situava sobre la part alta de l'àrea delimitada, entre el Carrer Vinya del Rei i el bosc del cementiri. El bosc on es situa el jaciment formava part de la finca de Cal Baró. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37433 | Vinya del senyor Mañas; Can Coll ; Mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-senyor-manas-can-coll-mas-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. COLL, Ramon (1988). ' Nota sobre les excavacions arqueològiques a Mas Coll (Alella, El Maresme)'. Alella, 200. Alella, pàg. 41. COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). ' Can Coll. Alella.'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 167. COLL, R.; PERA, J.; CAZORLA, F.(2001). 'El jaciment romà de Mas Coll. Alella. El Maresme.', XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, pàg.. 219-238. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244. | I -II dC | La majoria del jaciment ha estat destruït | A finals de la dècada de 1970, en obrir-se el carrer de La Selva, van aparèixer en el marge nord del vial diverses parets de factura romana i es trobà superficialment un amforisc i un vas de T.S. Lucente (f. Lamb. 28). Posteriorment la Dra. Marta Prevosti visità l' indret i hi observà fragments de 'tegulae', àmfora, ceràmica comuna, ceràmica de parets fines i un fragment de T.S.Clara A (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella hi van exhumar una àmfora bètica f. Belt. II A, sencera, localitzada 'in situ' en l'angle entre dos murs. L'excavació es limità a la realització d'un forat per a l'extracció de l'àmfora. Sense cap tipus de control arqueològic, l'any 1986 es començà la construcció d'una casa en el solar, destruint probablement gran part de les restes. Entre el gener i el febrer de 1987 s'hi va realitzar una excavació d'urgència, dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, en motiu de la construcció d'una piscina. L'actuació consistí en l'excavació d'una franja de 8,5 m de llargada, seguint el traçat del carrer, i d'entre 3 i 1,75 m d'amplada, dividida en dos quadres. S'hi documentà un recinte o habitació format per tres parets realitzades amb pedres de granit local lligades amb argila; la paret oest hauria desaparegut en construir-se el carrer. L'amplada mitjana dels murs era de 50 cm, conservant en la part est entre 1,40 i 1,60 m d'alçada, mentre que en l'oest, tocant al carrer, apareixien arrasades fins al subsòl natural. No es constatà cap rasa de fonamentació, essent les parets construïdes sobre aquest subsòl. El paviment del recinte el formaria així mateix el nivell geològic. L'estrat d'enderroc, aparegut també a l'exterior de l'habitació, estava format per argila i grans quantitats de pedra, 'tegulae', 'imbrices' i alguns fragments de tovot i d''opus signinum'. Els directors de l'excavació plantegen la hipòtesi de l'ensorrament de la teulada en direcció SE, produït de manera sobtada. En aquest nivell s'hi recuperà alguns fragments de ceràmica Campaniana A, un fragment de T.S. Sud gàl·lica, T.S.Hispànica, T.S. Africana A, ceràmica de cuina africana, abundant terrissa comuna, àmfora (f. Dr.7-11 i Pascual 1) i fragments de 'dolia'. Destaquen també una anella i dos claus de ferro, tres fragments de separadors de cuita, un fragment de ponderal, un possible opercle i tres peces de terracota de forma triangular convexa. A l'interior del recinte, sota l'enderroc, es localitzà directament el sòl d'ocupació, constituït pel terreny natural. Retallant aquest estrat, s'hi documentà un forat de pal, de 41 cm de diàmetre màxim i una fondària de 50 cm. A l'exterior, destaca la localització de dos estrats amb cendres i amb nombrosa presència de terrisses cremades i abundants rebuigs de forn. Les restes correspondrien a un possible establiment rural que ben a prop disposaria d'un forn de cocció de ceràmiques comunes, del qual els estrats amb rebuigs en serien una possible escombrera. S'hi produirien olles f. Vegas 1, pàteres f. Vegas 20, cassoles de vora bífida imitació d'importacions i gerres f. Vegas 38. Es desconeix la cronologia fundacional de l'establiment, si bé podria estar entorn finals del segle I aC i inicis del segle I dC. L'amortització pot datar-se vers inicis del segle II dC. Actualment (2004) les restes son cobertes per un talús que protegeix la piscina de la finca. | 08003-293 | Carrer de La Selva, 28 | Les restes les detecten inicialment Luís Galera, B. Llinàs i J. Ramírez a finals dels anys setanta, quan l'obertura del carrer de la Selva afecta diverses estructures. L'any 1982 els aficionats del Museu d'Alella exhumen una àmfora sencera. L'any 1986 es construeix una casa en el solar on havien aparegut les restes, destruint-ne la major part. L'any 1987 s'hi realitza una excavació d'urgència en motiu de la construcció d'una piscina. La intervenció fou dirigida per Ramon Coll i Joaquim Pera, amb membres de l'AECC de Premià de Mar, aficionats del Museu d'Alella i estudiants de la Universitat de Barcelona acompanyats de Marta Prevosti. | 41.5027700,2.2820900 | 440084 | 4594820 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37433-foto-08003-293-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes dels materials procedents de l'excavació d'urgència de 1987. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||
| 37434 | Plàtans de Vallbona - Garrofers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-vallbona-garrofers | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Aquest element lineal està format per 71 plàtans de dimensions mitjanes ubicats a la via pública, amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,50 i 1 metre de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres. | 08003-294 | Passeig de Marià Estrada i carrer d'Antoni Borrell (nucli Vallbona - Garrofers). | 41.4992300,2.2912600 | 440846 | 4594421 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37434-foto-08003-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37434-foto-08003-294-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A finals de 2009 es va dur a terme la reposició de diversos plataners que amb els anys havien mort al passeig Marià Estrada. Periòdicament s'hi duen a terme treballs de poda atèsque és una via de comunicació molt important del municipi. | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||
| 37435 | Camí de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que comença davant del carrer del Llaüt de la urbanització de Can Teixidor, darrera els laboratoris Alcon. És de terra i té una amplada mitja d'uns 3 metres que varia en funció del tram i una distància real tenint en compte el relleu de 220, 22 metres. Comença amb un lleuger descens en direcció oest, tot seguit gira a l'esquerra en direcció sud i es torna a adreçar cap a ponent en direcció Montgat. El torrent de Ca l'Estela en separa els dos termes municipals. El camí continua dins de Montgat. | 08003-295 | Urbanització Can Teixidor | 41.4767800,2.2960700 | 441227 | 4591925 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37435-foto-08003-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37435-foto-08003-295-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441412; y= 4592150; z=47Les UTM del punt final són: x = 441260; y= 4592049; z=26 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37436 | Camí de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serreta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que comença davant del carrer Vives Nolasco de la urbanització de Can Teixidor. És de terra i té poca amplada, que varia en funció del tram i ben aviat es perd amb la vinya que ressegueix. La seva distància real tenint en compte el relleu és de 383,03 metres. Comença amb una lleugera pendent en direcció nord-oest. Ben aviat es confon amb la terrassa de vinya que va resseguint, tot seguit gira en direcció llevant i es situa entre la vinya, a migdia, i l'AP-7, al nord. Fa una ziga-zaga per continuar pujant fins arribar a una finca.. | 08003-296 | La Serreta - Urbanització Can Teixidó | 41.4807100,2.2934100 | 441008 | 4592364 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37436-foto-08003-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37436-foto-08003-296-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441182; y= 4592415; z=56Les UTM del punt final són: x = 441249; y= 4592646; z=70 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37437 | Camí del Mig de llevant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-de-llevant | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric que s'orienta d'oest a est des del nucli urbà d'Alella i s'adreça en direcció cap a Masnou i Teià. Actualment discorre paral·lel a l'AP 7. A partir del Passatge del Sot del Marquès és de terra, amb una amplada variable, que en algunes ocasions només permet el pas d'un vehicle. El límit de llevant coincideix amb el Fondo de Rials. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 724 metres. | 08003-297 | Al SE del nucli urbà. Paral·lel a l'AP7 | 41.4904700,2.3020200 | 441736 | 4593441 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37437-foto-08003-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37437-foto-08003-297-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441122; y= 4593544; z=71Les UTM del punt final són: x = 441590; y= 4593811; z=87 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37438 | Camí del Mig de ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-de-ponent | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (1914). Mapa planimètric d'Alella 1:25.000. Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. | Camí d'interès històric que comença davant la Creu de Pedra, tot i que en el POUM el fan començar davant les pistes d'atletisme, i s'adreça en direcció oest cap a Tiana. El primer tram és un carrer ample urbanitzat i asfaltat, amb cases al marge septentrional i horta al marge meridional. Comença amb una lleugera pendent descendent fins arribar al Torrent de Sistres. Les pistes municipals d'atletisme J.M. Pareras queden al costat sud del camí. Ara, aquest, s'estreny considerablement i el pendent es torna ascendent. En aquest tram, els marges laterals són molt alts. Les terres septentrionals corresponen a l'hort d'en Pasqual. El límit municipal amb Tiana es troba a pocs metres abans d'arribar el torrent de Vallcirera. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 334,49 metres. | 08003-298 | A l'oest del terme municipal | Aquest camí està documentat en un plànol de l'Instituto Geográfico y Estadístico de l'any 1914, amb el nom de Camí baix de Tiana o de la Creu; fent referència a la Creu de Pedra. | 41.4837000,2.2933400 | 441005 | 4592696 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37438-foto-08003-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37438-foto-08003-298-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441271; y= 4593365; z=90Les UTM del punt final són: x = 440953; y= 4592732; z=72 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 37439 | Camí Baix de Tiana o del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-baix-de-tiana-o-del-cementiri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (1914). Mapa planimètric d'Alella 1:25.000. Còpia feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya. | Camí d'interès històric que comença davant del cementiri, segons el POUM, però que antigament tindria continuïtat per l'actual carrer del Doctor Homs, fins arribar al nucli urbà d'Alella. Segueix en direcció oest cap a Tiana, primer amb una baixada considerable fins arribar a l'alçada del Torrent de Sistres. A partir d'aquest punt l'asfalt es camufla sota una capa de terra i el camí puja amb l'Horta de Sant Genís als costats, que són vinyes del celler Alta Alella. El camí queda interromput just a l'entrada d'aquest celler. Una cadena, en el límit municipal amb Tiana marca el final del camí transitable. A partir d'aquí caldria continuar a peu, ja en terme municipal de Tiana. | 08003-299 | Al SO del nucli urbà d'Alella | Aquest camí està documentat en un plànol de l'Instituto Geográfico y Estadístico de l'any 1914, amb el nom de Camí del Mitj (sic) de Tiana o del cementiri. | 41.4874500,2.2892600 | 440668 | 4593115 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37439-foto-08003-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37439-foto-08003-299-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 441915; y= 4593523; z=122Les UTM del punt final són: x = 440605; y= 4593258; z=136 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | |||||||||||
| 37440 | Camí del Turó del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-del-besso | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí del Turó del Bessó es dirigeix d'est a nord oest des del final del carrer Taiano de la urbanització Nova Alella fins a trobar el final del carrer de l'Avet, de la urbanització de Can Comulada. Es tracta d'una pista de terra d'uns 4 metres d'amplada, que ha estat eixamplada a màquina i que passa pel vessant nord del Turó del Bessó (228 m), on hi ha una vinya. A uns 150 metres del carrer Taiano, hi ha el Camí del Rocar de Tiana, que es dirigeix cap el municipi de Tiana. Poc abans d'arribar al final del trajecte, un altre camí a mà esquerra, també es dirigeix a Tiana. Es tracta del camí carener a Tiana. Durant el trajecte, el camí transcorre per una zona orientada a llevant amb gran abundància de ginesta a banda i banda i bardissa. El costat de llevant del camí, s'hi troba la vegetació pròpia posterior a l'abandonament del conreu de la vinya: ceps bords, bardissa, ginesta, alguna alzina, roures i pins pinyoners. Una cadena, en el carrer de Taiano, n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 758 metres. | 08003-300 | Turó del Bessó | 41.4926000,2.2814600 | 440022 | 4593692 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37440-foto-08003-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37440-foto-08003-300-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440522; y= 4593863; z=198Les UTM del punt final són: x = 440089; y= 4594140; z=237 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 | ||||||||||||
| 37441 | Camí del Rocar de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-rocar-de-tiana | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | El Camí del rocar de Tiana comença en el camí del Turó del Bessó a 150 metres del carrer de Taiano de la urbanització Nova Alella. Es dirigeix d'est a oest en direcció Tiana. De fet el terme municipal de Tiana es troba ben aviat. Per tant la major part del recorregut d'aquest camí que té un parell de metres d'amplada, transcorre per terme de Tiana. El recorregut transcorre pel vessant sud del Turó del Bessó, amb vinya en el marge septentrional i garrofers alternant amb magraners i pi pinyoner en el marge meridional del camí. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 177 metres. | 08003-301 | Turó del Bessó | 41.4910100,2.2838400 | 440219 | 4593514 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37441-foto-08003-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37441-foto-08003-301-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440364; y= 4593791; z=201Les UTM del punt final són: x = 440251; y= 4593666; z=205 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-26 04:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc