Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
37564 Cementiri d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dalpens Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. XX Es conserva en bon estat ja que el seu ús ha estat ininterromput. El cementiri d'Alpens està ubicat al sud-est del nucli urbà, pocs metres al sud de la carretera BP - 4654 i de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per murs de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, de poca alçada. La porta del recinte, encarada al nord, és de ferro forjat i conté la data de 1909 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra d'alçada superior al mur contigu. Al fons del cementiri hi ha els nínxols col·locats en forma d'U entre els que hi ha, al centre, la capella del fossar, amb porta d'arc escarser i un òcul a sobre. La part central del recinte queda ocupada per 4 xiprers i 4 avets col·locats en forma de creu i diverses creus de ferro forjat. 08004-5 Sector central del terme municipal 42.1171000,2.1056400 426067 4663165 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte 98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37566 Pedró de la Mare de Déu dels Dolors https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-dels-dolors Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. XX Presenta algunes parts on l'arrebossat s'ha degradat i escrostonaments en les motllures de la coberta. El jardí que envolta el pedró està molt ben cuidat. El pedró de la Mare de Déu dels Dolors està ubicat al sector nord-oest del nucli urbà, entre la carretera BP-4654 i el carrer Roca Monada. Es tracta d'un pedró de planta quadrada encarat cap al sud-est i cap al nucli urbà, està construït amb pedra i maó, arrebossat i pintat amb colors ocre i gris clar en diverses parts. La construcció es pot dividir en tres parts: la inferior està arrebossada totalment deixant només un espai lliure amb forma de T invertida. En aquest espai hi havia una inscripció que actualment no es conserva. A la part central, que té les cantonades delimitades amb maó, és a on hi ha la fornícula en la que es troba la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La fornícula està envoltada per un arc de mig punt de maons i protegida per una porta amb vidre i una reixa de ferro forjat a l'interior. La part superior, que correspon a la coberta del pedró, està decorada amb petites mènsules i diverses motllures que donen un aspecte corbat a la teulada. Està coronada per una creu de ferro en la que hi ha una corona d'espines i quatre raigs. 08004-7 Nucli urbà. Carrer Rocamonada. Alpens 42.1209500,2.0992400 425542 4663598 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte Segons fonts orals, aquest pedró va ser finançat pels veïns del poble a través d'una recapta popular, per tant no té un propietari documentat, ni l'església ni l'Ajuntament en són propietaris tot i que és l'Ajuntament que en fa el manteniment. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37567 Pedró de Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-antoni Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. XIX El pedró es conserva en bon estat i el jardinet que l'envolta està molt ben cuidat. El pedró de Sant Antoni està ubicat al nord del nucli urbà, per sobre la carretera BP-4654 i prop de la masia de Montjuïc. Es tracta d'un pedró orientat al sud, al nucli urbà, de planta quadrangular elevat en una plataforma a la que s'accedeix a través de tres graons per cada costat. El teulat és de pedra, té forma piramidal amb quatre vessants, un ràfec de pedra que l'envolta i està coronat amb una creu de ferro amb una corona d'espines. El pilar és de maçoneria de pedres força regulars. Al centre hi ha una fornícula amb forma d'arcada i una reixa de ferro forjat decorada amb un motiu floral al centre i la data de 1894. A l'interior s'hi troba la imatge de Sant Antoni. L'antiga imatge de Sant Antoni ha desaparegut i ara n'hi ha una altra de menys qualitat. També hi ha una placa de ceràmica on hi ha la següent inscripció: OH! SANT ANTONI GLORIÓS / VOS QUE FEU DE LLUM I GUIA / VOLGUEU FER-NOS COMPANYIA / QUAN ESTEM EN LLOC PERILLÓS / 1798 - 1894. 08004-8 Sector central del terme municipal 42.1217400,2.1020800 425778 4663683 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte A la part posterior del pedró hi ha una font urbana amb una aixeta i una pica de pedra. L'aigua de la font es canalitza cap a una bassa que hi ha a pocs metres al darrera. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37615 Altar Major de Santa Maria d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dalpens YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. XVIII Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals. L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda. 08004-56 Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens 42.1192300,2.1007100 425662 4663406 08004 Alpens Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 99|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37624 Campana cristòfora https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-cristofora <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 767.</p> XVII Presenta erosió general i el vorell escrostonat a causa, possiblement, de la llargada del vorell. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. <p>La campana cristòfora està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És una petita campana forjada en bronze de 58 cm x 54 cm x 54 cm i un pes de 91,10 Kg, penjada amb ferros d'una biga de fusta amb dues nanses en línia. Té el batall, que sembla massa gros per a la campana, subjectat amb cordes, i martell en ús accionat elèctricament. L'espatlla és motllurada i conté una faixa d'inscripcions entre relleus vegetals que diuen: SANCTE CRISTOPHORE ORA PRO NO. La part del mig està ocupada per relleus de Sant Miquel, del Calvari i d'una figura indeterminada, així com per monogrames de Jesús, emmarcats per retalls d'una faixa amb lletres i elements vegetals: 1655 - AVE MARIA. Clou aquesta part una faixa en forma de cinturó, amb sivella, essent del mateix estil que els retalls que emmarcaven els monogrames. Un seguit de motllures llises decoren el peu de la campana.</p> 08004-65 Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens 42.1192300,2.1007100 425662 4663406 1655 08004 Alpens Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte Actualment és la campana que toca els quarts del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. 94 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37634 Goigs de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere XX <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere, titular de l'església de Serrallonga que es troba ubicada dins la parròquia i terme d'Alpens. La lletra va ser escrita per Sebastià Codina i la música va ser composada per Carles Casas a l'any 2004. Els Goigs estan emmarcats en un requadre amb una gruixuda línia en forma de zig-zag. A la part superior es mostra la imatge de la talla de Sant Pere, talla exempta de fusta que presidia el retaule de l'església de Sant Pere de Serrallonga, i la flanquegen els Goigs que narren part de la vida de l'Apòstol Pere i les pregàries dels vilatans al Sant, les quals fan referència tant a la demanda de pluja com a la salvaguarda de la gent dels verals. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada i de les estrofes. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum de l'església de Sant Pere de Serrallonga: una descripció de l'edifici, un resum històric i una ressenya de la restauració de l'església, realitzada entre el 1998 i 1999.</p> 08004-75 Sector nord-oest del terme municipal 42.1375800,2.0754500 423596 4665465 1994 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37634-foto-08004-75-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte Sebastià Codina (lletra) i Carles Casas (música) 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37641 Font Riüssa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-riussa La font està neta de vegetació. La font Riüssa està situada al sector sud del nucli urbà, entre el carrer dels Rosers i el carrer de Baix, en una zona d'horts delimitats per murs de pedra. S'accedeix a la font a través d'unes escales de pedra que es troben a mà esquerra en el tram de carrer que hi ha entre el carrer de Baix i el carrer Graell. Un cop descendides les escales, s'ha de seguir paral·lel al mur de pedra que delimita el carrer fins trobar la font, ubicada en una raconada del mur a mà dreta. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de pedra que aprofita la roca natural formant una cavitat pràcticament cúbica amb una entrada emmarcada amb llinda de pedra. Dins la cavitat hi ha l'aigua embassada que hi neix. L'espai que envolta la font està ocupat totalment per horts delimitats per murs de pedra que en alguns casos podrien haver constituït vestigis de les primeres cases del nucli. 08004-82 Nucli urbà 42.1183300,2.0990000 425519 4663307 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte La font és utilitzada per al rec dels horts que l'envolten. 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37644 Font del Cabrinetty https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrinetty La font està ben condicionada, tot i que l'estructura de pedra no es troba en òptimes condicions a causa de la humitat. La font del Cabrinetty està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, al sud de Sant Pau del Colomer i al sud-est de la masia del Colomer. S'accedeix a la font a través d'una camí que surt de la masia del Colomer i s'allunya en direcció sud-est entre camps. Al cap d'uns 300 metres s'arriba a un punt on el camí descendeix ràpidament deixant a la banda esquerra tres petits plans. En el tercer d'aquests petits plans i, a l'altre cantó d'un rec, es troba la font Cabrinetty. Es tracta d'una font formada per una volta de pedra, amb un arc de mig punt adovellat amb pedres irregulars a l'entrada. A l'interior de la volta s'hi troba un banc de pedra a cada banda i del centre en sobresurt el brollador, envoltat de molsa. A l'esquerra de la volta hi ha una estructura de maó amb porta metàl·lica, dins la qual hi ha ubicat la maquinària que permet el subministrament d'aigua des de la masia del Colomer. Envoltant la font trobem un espai especialment fresc i ombrívol, en el que hi ha heura, falguera i cua de cavall, principalment. 08004-85 Sector sud-est del terme municipal 42.1037500,2.1180900 427081 4661672 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37648 Font de la Palmerola https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-palmerola La font està ben condicionada, tot i que l'espai a on es troba no permet un ús lúdic de la font. La font de la Palmerola està situada al nord-est del nucli urbà, a l'altre costat de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 en el punt conegut com el collet de la Batallola. Des d'aquí, s'ha de seguir la pista que descendeix en direcció nord-oest fins a trobar la font, just a l'esquerra de la pista forestal. Es tracta d'una font petita que no té un espai al voltant on poder seure ja que es troba a tocar, literalment, de la pista forestal. La font consisteix en un petit dipòsit, situat sota una petita balma, del que en surt el brollador. Envoltant la font trobem boixos, algun avellaner i cua de cavall, principalment. 08004-89 Sector central del terme municipal 42.1226000,2.1044000 425971 4663777 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte En el moment de la visita a la font (maig del 2006), aquesta no rajava. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37649 Font del Sidro https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sidro Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. La font està envoltada de filat elèctric sense portes, element que dificulta l'accés normal. La font del Sidro està situada uns centenars de metres al nord-est del nucli urbà, a uns 200 metres del pedró de Sant Antoni i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del pedró de Sant Antoni i s'endinsa en el bosc fins arribar a la font o bé per un corriol que puja des de la zona de la font Palmerola. La font està formada per dos murs de pedra col·locats en paral·lel, separats en distància i desnivell. Del superior d'aquests murs, no especialment grans, en sobresurt un brollador metàl·lic, el mateix que al mur inferior, tot i que en el segon cas el brollador és més gran i el mur està decorat amb la data gravada de 1998 i un banc per a seure-hi a la dreta L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per una blada que dóna ombra a bona part de la font. 08004-90 Sector central del terme municipal 42.1229700,2.1017700 425754 4663820 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Sidro presentava un índex de nitrats de 2.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37652 Font del Vedellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vedellar Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible. La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del 'Sargento'. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma. La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal. L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera. 08004-93 Sector oest del terme municipal 42.1237100,2.0896200 424750 4663913 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37653 Font de l'Ase https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase La font està ben condicionada. L'espai que l'envolta, però, és especialment petit a causa de la proximitat de la carretera BP-4654. La font de l'Ase està situada a l'est del nucli urbà, a tocar, literalment, de la carretera BP-4654. Es troba, doncs, a pocs centenars de metres del nucli, prop del punt conegut com el collet de la Batallola i a peu mateix de la carretera. Es tracta d'una font formada per una estructura de pedra i maó que forma un safareig sense batedors. La part inferior, arrebossada, consisteix en una bassa rectangular a l'esquerra del qual hi ha el brollador. La part superior, únicament decorativa presenta un mur de maçoneria de pedra, delimitat a les cantonades per maó. Té dos parts separades per una línia de maons, la inferior té forma rectangular i la superior té una forma triangular a mode de frontó. En la part central de la part triangular trobem un nínxol emmarcat amb maó i actualment buit. L'entorn de la font queda en certa manera tallat pel pas de la carretera. Tot i així, a l'altre cantó de la mateixa, hi ha un banc sota un freixe, arbre que també ocupa la part posterior a la font. 08004-94 Sector central del terme municipal 42.1182400,2.1060500 426102 4663291 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs En el moment de la visita (juny 2006) la font no rajava. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37654 Font Negra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra La font es troba neta de bardisses. La font Negra està situada prop de la carretera BP-4654, a menys de 50 metres d'aquesta, just abans d'arribar a la 'Casilla' dels peons. S'accedeix a la font a través d'un corriol d'escassos 50 metres que descendeix ràpidament entre boixos des d'un revolt de la carretera BP-4654. La font està formada per un dipòsit recobert amb ciment i tapat parcialment amb molsa, del que en surten a la part davantera, dos brolladors de plàstic blau. Al voltant hi ha un seguit de lloses formant uns graons d'accés, un pedrís i un petit canal a través del qual s'escola l'aigua sobrant de la font. L'entorn de la font, dominat totalment per boixos, és especialment ombrívol ja que l'espessor de boixos que hi ha deixa passar comptats rajos de sol entre les seves branques i fulles. 08004-95 Sector oest del terme municipal 42.1314000,2.0767300 423694 4664778 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37659 Sender de petit recorregut. PR-50 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-50 CORTÈS J, SERRA R, El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, Granollers, 1999. El PR C-50, anomenat sender circular de la riera de Merlès, és un itinerari circular que travessa tres comarques: Berguedà, Osona i Ripollès. És un recorregut de 19 quilòmetres amb un temps estimat de 5 hores i 35 minuts. Parteix de les proximitats del refugi de Puigcercós, en un punt on coincideix amb el GR-4 i passa pel Puig Cornador, Santa Maria de Matamala i torna al refugi de Puigcercós. En el seu recorregut es ressegueix d'esquitllada el terme nord-occidental d'Alpens el qual transcorre, després de 48 minuts de la sortida, per la masia de Comià, una de les masies més antigues del terme municipal d'Alpens situada en un punt elevat des d'on es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. El sender continua en direcció nord-est per una pista forestal durant uns 15 minuts fins a trobar Sant Pere de Serrallonga, petita església d'origen pre-romànic. Es segueix carenejant en direcció nord-est fins que s'arriba a la masia de Serrallonga de Dalt, des de la qual es continua vorejant la solana del Puigdon, es passa pel pla de Puigdon cap al collet de les Bruixes i es puja fins a Puig Cornador de 1.228 metres, que constitueix un gran mirador sobre gran part de Catalunya, ja fora del terme municipal d'Alpens. El sender continua pel coll Tallat on coincideix amb el GR-1. En direcció nord s'arriba a Santa Maria de Matamala, es passa pel coll Senyorit i el puig de Viladonja. A la tornada es creua la carretera que va de Borredà a Ripoll i es continua per pista forestal fins al refugi de Puigcercós. 08004-100 Sector nord del terme municipal 42.1377300,2.0758100 423626 4665482 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37663 El sastre d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) 08004-104 Sector est del terme municipal 42.1046100,2.1263500 427765 4661760 08004 Alpens Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37671 Aplec de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. 08004-112 Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens 42.1375800,2.0754500 423596 4665465 08004 Alpens Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37673 Ball de Nans https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans XX El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens. 08004-114 Nucli urbà. Plaça Major. Alpens 42.1193300,2.1012200 425704 4663416 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. 98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
37680 Arxiu Vilarmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau XX L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. 08004-121 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). 42.1193500,2.1010600 425691 4663419 08004 Alpens Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40666 Can Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu XVIII Can Bartomeu és una casa del segle XVIII construïda al principi del carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El portal té la llinda inscrita: 'JAUME PRAT 1789 FET' i una creu intercalada, sobre el qual hi ha un balcó de baranes forjades. Un dels finestrals de la planta baixa s'ha ampliat i s'ha emmarcat amb pedra moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb motius florals esgrafiats als nivells superiors que van ser incorporats en la darrera restauració. A banda i banda del finestral del pis també hi ha esgrafiat: 'BARTOMEU 1789'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. 08017-32 C. Major, 120 41.8188700,2.2351700 436479 4629949 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40667 Can Cabo https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabo XVIII Can Cabo és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals de pedra. La llinda té gravada la data '1785' i una creu intercalada. El tractament del mur és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. 08017-33 C. Major, 118 41.8187700,2.2351300 436476 4629938 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40668 Espai natural de la Sauva Negra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-sauva-negra <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> <p>La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l'embassament. Es tracta d'un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l'espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l'àliga marcenca i els talpons, entre d'altres.</p> 08017-34 Sector de garbí del terme municipal 41.7880100,2.1920700 432867 4626555 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40671 Cal Sastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre XIV Es troba en estat ruïnós. Les ruïnes de la masia de Cal Sastre estan situades davant de la masia del Verdaguer, dins de l'antiga sagrera del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Conserva part dels murs perimetrals, d'un metre d'alçada aproximadament, que permeten definir una estructura de planta rectangular. Són fets de pedra lligada amb argamassa. A l'interior hi ha una pila de pedres procedents de l'enderroc. 08017-37 L'Ajuda 41.8211600,2.2229200 435464 4630212 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. També es coneix com a Can Bernadí. 119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40684 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XX-XXI La Festa Major d'Estiu es celebra cada any pel patró de la localitat, Sant Bartomeu, els dies més propers al 24 d'agost. La festa comença amb el pregó i la cercavila de gegants. El dia 24 té com a acte central l'ofici solemne en honor a Sant Bartomeu. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són balls amb orquestra, teatre, concerts, concurs de pintura ràpida, la caminada nocturna, etc. 08017-50 Hostalets de Balenyà 41.8125900,2.2346900 436433 4629252 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40685 Festa Major d'Hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-0 XX-XXI La Festa Major d'Hivern es celebra cada any per Sant Fruitós, patró de la localitat, els dies més propers al 21 de gener. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a Sant Fruitós. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són concerts, la projecció d'una pel·lícula, conferències, teatre, espectactes infantils, etc. 08017-51 Hostalets de Balenyà 41.8125900,2.2346900 436433 4629252 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40687 Comunidor de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-lajuda Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. XVIII El comunidor és un edifici del segle XVIII construït davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, aprofitant el mur de tancament de l'antic fossat. És una petita construcció de planta quadrangular coberta a quatre vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1718'. Al seu costat hi ha encastada una clau de volta del segle XVII amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, que va ser col·locada en el mur en reformar-se la seva capella. Les façanes laterals i posterior s'obrien amb finestres d'arc pla ceràmic, que van substituir-se per petits òculs ceràmics. Està coronat per una creu de forja amb l'anagrama de Crist al centre i les terminacions flordelisades. El parament dels murs és de pedra vista, de majors dimensions a les cantonades. El ràfec està acabat amb filades de rajols i teules ceràmiques. L'interior està cobert amb volta d'aresta i presenta una petita pica de pedra en un dels extrems. Al mur posterior hi ha fixada la imatge de la Mare de Déu projectada sobre un vidre. 08017-53 L'Ajuda 41.8213900,2.2225700 435435 4630238 1718 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40694 Font de Mirambell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mirambell ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XVII Està parcialment coberta de vegetació. La font de Mirambell està situada a llevant de la masia. Està construïda en un marge amb un mur de pedra lligada amb argamassa. A la part central s'obre amb un gran arc de mig punt de pedra disposada a plec de llibre, dins del qual hi ha una cisterna que s'omple d'aigua de la font, que està tancada amb una porta metàl·lica. A sota hi ha un sobreeixidor on cau l'aigua sobrant fins a una pica de pedra. Seguint el denivell del terreny, hi ha una canalització que condueix l'aigua de la font i del torrent a la bassa. 08017-60 A llevant del mas Mirambell 41.8035700,2.1866500 432433 4628287 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40694-foto-08017-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40694-foto-08017-60-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40695 Font de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pujalt ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XVII L'heura que creix sobre la volta en pot malmetre l'estructura. La font de Pujalt està situada en una raconada on neix un petit torrent. Està construïda en el marge amb un mur de pedra lligada amb argamassa. Presenta una obertura en arc de mig punt, dins la qual hi ha un petit espai sostingut amb volta de canó de pedra i bancs a la part inferior. En un costat trobem una obertura d'arc pla de pedra carejada amb una creu gravada, dins la qual hi ha una cisterna rectangular que s'omple d'aigua de la font. Sota la porta de fusta que la tanca hi ha un petit conducte que fa de sobreeixidor. Des d'un dels costats de l'estructura surt un mur perpendicular de pedra que fa de banc. Seguint el curs del torrent, trobem una gran bassa excavada en el terreny natural. 08017-61 Torrent de Pujalt 41.7976500,2.1884300 432575 4627628 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40695-foto-08017-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40695-foto-08017-61-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40696 Font del Juc https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-juc ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XVII La font del Juc està situada a peu del torrent dels Boixos, davant de la masia del Garet de Baix. Està construïda en el marge del torrent, amb una estructura de pedra lligada amb argamassa. A la part central té una obertura d'arc pla de pedra carejada, inscrita amb l'any '1691'. A l'interior hi ha una cisterna rectangular, coberta amb volta apuntada de pedra. S'omple amb l'aigua d'un conducte que hi ha en un dels extrems. Està tancada amb una porta de fusta. 08017-62 Torrent dels Boixos 41.8193500,2.2186000 435103 4630014 1691 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40696-foto-08017-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40696-foto-08017-62-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40699 Llegenda de la Creu de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-lajuda ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XX Explica la llegenda que unes nenes que jugaven a l'entorn de la creu de l'Ajuda van tirar-la al terra. Per aquesta malifeta, la imatge de Crist que hi ha en una de les cares va quedar malmesa. Davant d'això, Déu les va castigar amb el mateix mal 08017-65 Balenyà 41.8213600,2.2216500 435359 4630235 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40701 Font i safareig del Vernich https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-vernich XIX La font del Vernich està situada en el marge del camp que hi ha a llevant de la masia. És una estructura feta de pedra lligada amb argamassa, dins la qual hi ha una cisterna que s'omple de l'aigua de la font. Està tancada amb una xapa metàl·lica, el voltant de la qual s'ha reconstruït amb maó. L'aigua que sobreixeix de la font queda embassada al davant. Una canalització moderna condueix l'aigua fins a la casa. Davant d'aquesta hi ha el safareig, constituït per dues basses rectangulars, una de majors dimensions que l'altra. En un extrem de la més gran hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, que s'esbandia a la petita. 08017-67 El Vernich 41.8181400,2.2339000 436373 4629868 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40701-foto-08017-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40701-foto-08017-67-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40707 Riu Congost https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, Collsuspina, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram de Balenyà recorre el municipi de nord a sud, fent de partió amb el terme de Tona en el primer tram, on rep el nom de torrent de Güells. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, el tram més ben conservat és el primer, amb presència de vegetació de ribera entre afloraments de roca. 08017-73 De nord a sud del terme municipal 41.8166700,2.2314900 436171 4629707 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40707-foto-08017-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40707-foto-08017-73-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40708 Font de la plaça 11 de setembre https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-11-de-setembre XX Font pública situada en el parc de la plaça 11 de setembre. És una estructura quadrada de formigó on hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sobre hi ha fixada una columna amb acabament triangular i una bola que el remata. 08017-74 Pl. 11 de setembre 41.8085900,2.2299000 436031 4628811 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40708-foto-08017-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40708-foto-08017-74-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40710 Font del Mas Coc https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-coc XIX No hi brolla aigua. La font del Mas Coc està situada al nord de Can Vitori, en un extrem del talús natural que hi ha sobre les feixes de conreu. Està construïda en el marge, sobre un mur petit revestit amb morter i coronat amb cairons. Al centre hi ha fixat un broc metàl·lic, d'on no surt aigua. Aquesta sobreeixia fins a una bassa excavada en el terreny natural que hi ha a la cota inferior. 08017-76 Els Pirineus 41.8089300,2.2187200 435103 4628857 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40710-foto-08017-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40710-foto-08017-76-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40711 Font de Rovanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rovanya XX Està tapada de vegetació. La font de Rovanyà està situada prop del camí de l'Ajuda a Centelles, a tocar del torrent que hi ha al sud del mas Jalech. Se'n desconeixen les característiques perquè es troba totalment tapada de vegetació. 08017-77 Camí de l'Ajuda a Centelles 41.8098600,2.2226400 435429 4628958 08017 Balenyà Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40712 Font del Jalech https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jalech XIX L'estructura de la font presenta parts enderrocades i el safareig està pràcticament destruït. La font del Jalech està situada sota els plàtans que hi ha al sud de la bassa de la masia. L'estructura de la font presenta parts amb signes d'enderroc, tot i que es conserva la part inferior en arc rebaixat on s'hi fixa el broc. En aquest hi ha fixada una mànega des d'on s'aprofita l'aigua per usos agrícoles. Davant d'aquesta estructura hi ha les restes d'un antic safareig. En el mur de contenció de pedra que segueix al nord de la font hi ha fixada una placa de pedra, amb una inscripció molt erosionada on es llegeix 'any 1886'. Antigament, el brollador estava fixat sota la placa. A sobre d'aquesta hi ha una altra placa ceràmica on consta 'FONT DEL JALEC / AMICS DE CENTELLES 1970'. 08017-78 Mas Jalech 41.8116700,2.2211200 435305 4629160 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40712-foto-08017-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40712-foto-08017-78-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. L'espai està en procés d'arranjament. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40714 Font de Sant Josep https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-josep XX No hi brolla aigua i està pràcticament coberta de vegetació. La font de Sant Josep està situada al costat del torrent de la Caseta, al nord de la masia. És una estructura triangular feta de maó i revestida amb morter. A la part superior hi ha fixada una rajola on hi ha representats Sant Josep i l'Infant amb tonalitat blava. El brollador està cobert de verdet. A la part central hi ha gravat: 'AÑO 1929'. 08017-80 Torrent de la Caseta 41.8174600,2.2246100 435601 4629800 1929 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40714-foto-08017-80-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Segons un testimoni oral, el bestiar va malmetre la deu i la font va deixar de brollar. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40715 Font del Molí del Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-verdaguer XX L'estructura està parcialment tapada de vegetació. La font del Molí del Verdaguer està situada en el marge que hi ha sobre l'antiga bassa del molí. Consta d'un dipòsit tancat amb una porta, a la base del qual s'hi fixa un tub de plàstic que fa de brollador. D'aquest en surt poca aigua, que cau en una pica rectangular coberta de vegetació. 08017-81 Molí del Verdaguer 41.8235200,2.2260900 435730 4630472 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40715-foto-08017-81-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40716 Font del Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas XVII-XX No brolla aigua de la font antiga, sobre la qual hi ha un arbre que malmet l'estructura. La font del Mas està situada prop del torrent del Mas, a garbí de la casa. És una estructura quadrangular feta de pedra lligada amb morter que presenta una obertura emmarcada de pedra carejada. A l'interior hi ha la cisterna, coberta de sediments. Aprofitant el desnivell del terreny, es va construir una estructura ceràmica amb volta rebaixada, que recupera l'aigua de la veta de la primera i es canalitza fins a la casa. 08017-82 Torrent del Mas 41.8186300,2.2141300 434731 4629938 08017 Balenyà Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40716-foto-08017-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40716-foto-08017-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40716-foto-08017-82-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. La vegetació que creix sobre la font va fer que es perdés la veta i no s'omplís la cisterna de la font. Fa uns anys, el masover de la finca va excavar el terreny fins a recuperar la veta perduda. 98|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40717 Resclosa de l'aqüeducte de Barbat https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-laqueducte-de-barbat XIV-XVI Està cobert de vegetació. La resclosa de l'aqüeducte de Barbat està situada aigües amunt del torrent de Güells, al costat de la font de Sant Miquel. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua cap al rec, situat al costat de tramuntana del riu. La resclosa és feta de fusta reforçada amb morter. El primer tram del rec és fet de pedra lligada amb argamassa, que es troba tapat de vegetació. No s'observen restes de la resta del rec, que creuava el torrent per l'aqüeducte de Barbat i conduïa l'aigua a la bassa del mas. 08017-83 Torrent de Güells 41.8379400,2.2064500 434113 4632087 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40717-foto-08017-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40717-foto-08017-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40717-foto-08017-83-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|85 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40718 Font de la Tria https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-tria ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. XIX No hi brolla aigua i està coberta de vegetació. La font de la Tria està situada al torrent de la Tria, al costat de la tina d'aglans. És una estructura d'obra revestida amb morter, d'on sobresurt un brollador. La vegetació que la cobreix no permet observar-ne les característiques. 08017-84 Torrent de la Tria 41.8270200,2.2196900 435202 4630865 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40718-foto-08017-84-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40719 Font i safareig de la Tria https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-tria XIX-XX El safareig té filtracions. La font i safareig de la Tria estan situats davant de la façana de llevant de la masia. És una estructura d'obra revestida amb morter, on hi ha fixat un tub metàl·lic d'on brolla l'aigua. Aquesta cau en una pica quadrangular de pedra i sobreïx en un safareig rectangular. L'estructura s'adossa a una bassa circular que s'omple de l'aigua sobrant, en un extrem de la qual hi ha una pica de pedra reaprofitada i dos pilars d'obra que sostenen una biga horitzontal. 08017-85 Masia la Tria 41.8259300,2.2213800 435341 4630743 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40719-foto-08017-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40719-foto-08017-85-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40720 Font del Molí de l'Omet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-lomet XIX Font situada al torrent de Cererols, aigües amunt del molí de l'Omet. Està construïda en el marge del torrent, amb una capa de morter on hi ha fixat un tub metàl·lic que fa de brollador. L'aigua es perd torrent avall. 08017-86 Torrent de Cererols 41.8298700,2.2212400 435333 4631180 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40720-foto-08017-86-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40721 Font de la Talaia https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-talaia ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. XIX Font situada prop del camí que descendeix del mas Talaia. Està situada dins una estructura rectangular de pedra lligada amb argamassa, que presenta una obertura d'arc de mig punt ceràmic. Està tancada amb una porta, si bé l'aigua s'escola per sota i entolla la part frontal. Poc més avall hi ha un abeurador d'obra, que s'omple de l'aigua sobrant de la font. 08017-87 Mas Talaia 41.8343900,2.2185200 435112 4631684 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40721-foto-08017-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40721-foto-08017-87-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40722 Font del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puig XX No hi brolla aigua i està cobert de vegetació. La font del Puig està situada a pocs metres a ponent de la masia. És una estructura formada per un pilar d'obra vista coronat amb teula àrab. En una de les cares hi ha un brollador metàl·lic. Al costat s'observen les restes d'una bassa o safareig. Està totalment cobert de vegetació. 08017-88 Camí del Puig 41.8281500,2.2140000 434730 4630995 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40722-foto-08017-88-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40723 Alzina de Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-pujalt XIX L'alzina de Pujalt està situada a tramuntana de la masia, al costat del camí d'accés. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. 08017-89 Camí de Pujalt 41.7937000,2.1885300 432579 4627190 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40723-foto-08017-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40723-foto-08017-89-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40725 Font del Barbat https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barbat No hi brolla aigua. La font del Barbat està situat a mestral de la masia, en el marge del torrent de Güells. Es tracta d'una sorgència d'aigua que brollava entre dos blocs de pedra horitzontals. La part central per on brollaria està tallada, com també ho està la pica rectangular de sota, plena de sediments. 08017-91 Torrent de Güells 41.8378700,2.2081200 434252 4632078 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40725-foto-08017-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40725-foto-08017-91-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40726 Font de Barbat II https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-barbat-ii XVI-XVIII L'estat de l'estructura és bo, però no hi brolla aigua. Font situada en el marge del torrent de Güells, després de l'aqüeducte. És una estructura adossada al marge, feta de pedra lligada amb argamassa. Presenta una obertura d'arc rebaixat amb la pedra disposada a plec de llibre. L'interior està cobert amb volta de pedruscall i presenta una pica rectangular tallada a la roca, que fa de cisterna. A la part superior la roca està tallada formant un petit rebaix que fa de sobreeixidor. 08017-92 Torrent de Güells 41.8377900,2.2070400 434162 4632070 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40726-foto-08017-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40726-foto-08017-92-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40728 Font de la Casanova de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-de-la-font La font de la Casanova de la Font està situada a peu del torrent que passa al nord de la casa. Es tracta d'una sorgència natural d'aigua que neix en el marge del torrent. El brollador metàl·lic que hi havia fixat ha quedat tapat pels sediments. L'aigua s'entolla davant de la font i segueix torrent avall. 08017-94 Torrent de la Casanova de la Font 41.8246400,2.2132000 434660 4630606 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40728-foto-08017-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40728-foto-08017-94-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40730 Font de la Teula https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula XIX Està coberta de sediments i no hi brolla aigua. La font de la Teula està situada en un marge a tocar del torrent de la Tria. Presenta una estructura de maó revestida amb morter, amb una petita obertura a la part inferior on devia brollar l'aigua. La part superior de la font, on hi havia la mina que la proveïa, s'ha esfondrat. La font està parcialment coberta de sediments. 08017-96 Torrent de la Tria 41.8294800,2.2106700 434455 4631145 08017 Balenyà Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40730-foto-08017-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40730-foto-08017-96-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Una senzilla passarel·la de maó permet creuar el torrent per accedir a la font. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
40740 Alzina de la Tria https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tria XX L'alzina de la Tria està situada a ponent de la masia, al costat del cobert. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. 08017-106 Camí de la Tria al Puig 41.8261100,2.2205100 435269 4630763 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40740-foto-08017-106-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-05-06 02:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml