Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 75361 | Pont del camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-ral | El pont havia quedat enterrat a causa de l'acumulació dels sediments i ha estat netejat recentment. | El pont del camí ral es troba situat sobre el rec del Puig, en un punt enclotat al nord-oest de l'església de Sant Andreu de Gurb i al sud del Puig. Es tracta d'un pont de reduïdes dimensions que salva el pas del rec del Puig i que formava part d'un antic camí ral que comunicava les parròquies de Sant Andreu de Gurb i Sant Cristòfol de Vespella. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i consta de dos ulls emmarcats amb blocs de pedra de notables dimensions i coberta plana de grans lloses. Té uns 5 metres de llargada i una amplada al voltant de 2,5 metres. Adossat perpendicularment al costat sud del pont hi ha un mur de pedra del que en manca una part que conté el camí. Al costat nord s'inicia un tram de forta pendent, amb mur de contenció de pedra. Uns metres sota el pont, el rec del Puig forma un petit gorg. | 08100-255 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9568300,2.2206100 | 435409 | 4645277 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75361-foto-08100-255-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | El pont es creua en el sender de petit recorregut PR C-41 i en el petit sender que comunica l'església de Sant Andreu de Gurb amb la capella de Sant Roc. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | ||||||||||
| 75362 | Pont de la Teuleria de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-teuleria-de-serramitja | XIX-XX | El pont de la Teuleria de Serramitja està situat en un punt enclotat al sud-est de la Teuleria de Serramitja, en el camí veïnal que comunica la Teuleria de Serramitja amb la carretera BV-4601. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions i un sol ull que creua un rec de Serramitja. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra gran disposada a filades força regulars i té una llargada total d'uns 20 metres, una alçada aproximada de 7 metres i una amplada de 4 metres. L'ull del pont és d'arc de mig punt, queda emmarcat amb rajol sobre el qual hi ha una filada de lloses a plec de llibre i té uns 6 metres d'amplada. A banda i banda el pont s'eixampla formant dos contraforts. Una part del pont queda parcialment coberta i envoltada de vegetació. A uns 400 metres hi ha un pont pràcticament idèntic, el pont del mas Comes del que només el diferencia una llargada lleugerament menor i una inclinació lleugerament diferent dels contraforts laterals. | 08100-256 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9883300,2.2004400 | 433770 | 4648790 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75362-foto-08100-256-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||
| 75363 | Pont del mas Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mas-comes | XIX-XX | El pont del mas Comes està situat en un punt enclotat al sud del mas Comes, en el camí veïnal que comunica la Teuleria de Serramitja, el mas Comes i altres masies amb la carretera BV-4601. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions i un sol ull que creua un rec que s'origina sota el veïnat del roc Llarg de Sant Bartomeu del Grau. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra gran disposada a filades força regulars i té una llargada total propera als 20 metres, una alçada d'uns 8 metres i una amplada de 4 metres. L'ull del pont és d'arc de mig punt, queda emmarcat amb rajol sobre el qual hi ha una filada de lloses a plec de llibre i té uns 6 metres d'amplada. A banda i banda el pont s'eixampla formant dos contraforts. Una part del pont queda parcialment coberta i envoltada de vegetació. A uns 400 metres hi ha un pont pràcticament idèntic, el pont de la Teuleria de Serramitja del que només el diferencia una llargada lleugerament major i una inclinació lleugerament diferent dels contraforts laterals. | 08100-257 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9860900,2.2022300 | 433916 | 4648540 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75363-foto-08100-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75363-foto-08100-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||
| 75364 | Pont de la riera de Font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-font-salada | XIX-XX | El pont de la riera de la Font Salada està situat sobre la riera de la font Salada, al sud-oest del mas i el molí de Font Salada, al nord-est de la font de Sant Pere i al nord de la carretera C-25. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions i un sol ull que creua la riera de la font Salada poc abans que aquesta es trobi amb la riera de Sant Bartomeu. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i té una llargada total propera als 18 metres, una alçada d'uns 5 metres i una amplada de 3 metres. L'ull del pont és d'arc de mig punt, queda emmarcat amb rajol i té unes dimensions aproximades de 2'5 metres d'ample per 4 d'alt. Una part del pont queda actualment coberta per la vegetació i el pas per sobre, en desús, queda delimitat per petites baranes de blocs de pedra arrodonits. | 08100-258 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9356800,2.1701100 | 431201 | 4642968 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75364-foto-08100-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75364-foto-08100-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||
| 75365 | Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puig-3 | XVIII | Ha estat condicionada recentment. | La font del Puig està situada en un punt enclotat a escassos metres del rec del Puig, al nord S'accedeix a la font des del camí asfaltat que condueix a l'església de Sant Andreu de Gurb. A l'alçada on es bifurca el camí que porta al Sitjar s'ha de deixar la pista i agafar el sender que condueix a Sant Roc i que coincideix amb el PR C-41. Uns metres més enllà es creua el rec del Puig per un pont antic i s'obren dues opcions per arribar a la font, o desviar-se per un petit sender que segueix el curs del rec o seguir uns metres el camí principal i desviar-se per un segon sender, també paral·lel al rec però seguint aquest a major alçada. Seguint qualsevol d'ambdós senders s'arriba a un pla ombrívol travessat pel rec del Puig, on es troba la font. Es tracta d'una font de mina formada per una estructura de maçoneria de pedra que conté el dipòsit adossada al marge. Conté una petita obertura emmarcada amb pedra treballada, amb la data de 1771 inscrita a la llinda i tancada modernament amb una porta metàl·lica. L'aigua de la font és desviada per un tub enterrat per sota el rec fins a un punt situat uns metres a l'est, al costat d'un salt de la riera i al costat oposat del rec, on hi ha un mur de maçoneria de pedra arrebossat que conté un dipòsit. En aquest mur hi ha un brollador metàl·lic, amb una pica monolítica a sota. Uns metres a l'oest de la font hi ha un mur de maçoneria de pedra en runes que creua el rec del Puig. Es tracta d'una antiga resclosa, el canal del qual encara és visible en alguns punts, bastit amb mur de contenció de maçoneria de pedra, tot i que en la major part del seu recorregut es troba completament erosionat. | 08100-259 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9582000,2.2185100 | 435236 | 4645431 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75365-foto-08100-259-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | ||||||||||
| 75366 | Font del molí d'Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-doms | XVIII | La font del molí d'Oms està situada uns metres al nord-oest del molí d'Oms i a l'est del Rimentol, a l'extrem nord d'una bassa plastificada que correspon aproximadament amb l'antiga bassa del molí d'Oms. S'accedeix a la font des de la pista que comunica el molí d'Oms amb les masies de la Teuleria d'Oms i Oms. A pocs metres de la pista i al costat d'una bassa plastificada a uns metres del Rimentol es troba la font. La font està formada per una estructura allargada que conté el dipòsit bastida amb murs de maçoneria de pedra. Conté una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada amb la data de 1760 inscrita a la llinda. Sota l'obertura sobresurt un apèndix que acaba en una pica allargada monolítica sobre la qual hi ha el brollador metàl·lic, cobert de molsa. Del brollador en surt un raig abundant. | 08100-260 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9619900,2.2432200 | 437288 | 4645833 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75366-foto-08100-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75366-foto-08100-260-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | Una part de l'aigua de la font és desviada cap a la masia de Quadres. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | ||||||||||
| 75367 | Font de les Fonts de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fonts-de-palau | XX | La font de les fonts de Palau està situada al nord de les Fonts de Palau i al sud del riu Ter, en un marge entre camps de conreu i al costat d'un camí. S'accedeix a la font a través del camí rural que creua la riera del Sorreigs i comunica amb les Fonts de Palau. En el punt on la pista es creua amb la que prové de cal Conill es desvia a mà esquerra una altre camí, poc utilitzat i coberta d'herba. Seguint aquest camí, i al cap d'uns metres es troba la font, en un marge. La font està formada per un petit dipòsit descobert rebaixat en un marge, amb un brollador metàl·lic just a sota, quedant tant el marge, el dipòsit, com el brollador coberts de molsa. Uns metres a sobre hi ha una caseta d'obra vista. L'aigua que brolla de la font segueix uns metres vorejant la pista que passa pel costat de la font fins creuar-la uns metres més avall. | 08100-261 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9914100,2.2561500 | 438388 | 4649090 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | ||||||||||||||
| 75368 | Font dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-plans | XIX | L'aigua nega una part de la font impossibilitant l'accés al brollador. | La font dels Plans està situada uns metres a l'est dels Plans i al sud-oest de la Caseta dels Plans o del Romeu, en un pla travessat pel rec de l'Esperança. S'accedeix a la font des de la masia dels Plans. Deixant aquesta a mà esquerra i vorejant el camp de conreu que limita al sud-est de la masia s'arriba al rec de l'Esperança, ubicat uns metres per sota el nivell on es troben els camps de conreu i la masia. La font es troba en un pla amb diversos plataners travessat pel rec. La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra integrada al marge que forma una volta de canó de maó a plec de llibre. La volta forma un espai cobert allargat, al fons del qual hi ha dues obertures, la superior emmarcada amb maó i tapiada i la inferior coberta completament de tosca. Sota el mur hi ha uns esglaons que condueixen a una aixeta metàl·lica, tot i que actualment aquest espai queda cobert d'aigua. En un dels murs laterals de l'espai cobert amb volta hi ha lleixa i en el mur posterior hi ha la data de 1861 inscrita en un rajol integrat al mur. Davant la font s'inicia un conducte enterrat d'una desena de metres de llargada format amb grans lloses treballades que facilita la sortida de l'aigua de la font al rec de l'Esperança. | 08100-262 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9417900,2.2132500 | 434784 | 4643613 | 08100 | Gurb | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75368-foto-08100-262-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | ||||||||||
| 75369 | Font del Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ricart | XVIII-XX | la font es troba completament coberta de vegetació. | La font del Ricart està situada uns metres al sud del Ricart, en un petit espai amb plataners envoltat d'un camp de conreu. S'accedeix a la font creuant el camp de conreu que s'estén al sud del Ricart i envolta completament la font. Aquesta es troba envoltada de cinc plataners, quatre que formen un rectangle i un de notables dimensions situat uns metres a l'est. La font està formada per una estructura bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra que conté el dipòsit. Aquesta estructura queda ubicada dins un espai pràcticament quadrat delimitat amb murs de maçoneria de pedra que en algunes parts conserven una coberta de lloses i en altres estan reformades amb formigó. Aquest espai queda parcialment negat i completament cobert de vegetació, impossibilitant l'accés al brollador. | 08100-263 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9536500,2.2673100 | 439276 | 4644890 | 08100 | Gurb | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75369-foto-08100-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75369-foto-08100-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | ||||||||||
| 75370 | Festa Major de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-esteve-de-granollers | XIX-XX | La festa major de Sant Esteve de Granollers es celebra l'últim diumenge de juliol o el primer d'agost, tot i que antigament s'havia celebrat de manera fixa el 3 d'agost. El programa d'actes que s'ofereix en l'actualitat s'inicia a la nit del dissabte i consta, com a actes comuns al llarg dels últims anys, de sopar, ball, concert, partit de futbol, a més de la tradicional missa. També s'organitza una caminada nocturna. | 08100-264 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9765500,2.2748100 | 439919 | 4647427 | 08100 | Gurb | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | ||||||||||||||
| 75375 | Font de la Caseta de Vinyets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-caseta-de-vinyets | XVIII | La font de la Caseta de Vinyets es troba situada uns metres al nord de la Caseta de Vinyets, en un racó enclotat a escassos metres d'un torrent. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia al nord de la masia i descendeix uns metres dins al llit del torrent de la Caseta de Vinyets. Es tracta d'una font de mina formada per una petita estructura rectangular bastida amb lloses i reformada amb parts d'obra vista que conté el dipòsit que omple la font. L'estructura queda coberta de vegetació i conté una petita obertura orientada a l'est que permet l'accés a l'interior. | 08100-269 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9493500,2.2249400 | 435760 | 4644443 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75375-foto-08100-269-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||
| 75376 | Pont del rec del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-del-puig | XVIII-XIX | El pont del rec del Puig es troba situat sobre el rec del Puig, en un punt enclotat al nord-est de l'església de Sant Andreu de Gurb i de cal Doctor i al sud-oest de la Casanova del Puig. Es tracta d'un pont de reduïdes dimensions, d'una alçada d'uns 3 metres i una llargada aproximada de 15 metres, per sobre el qual creua el camí veïnal que comunica l'església de Sant Andreu i les masies del voltant. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb un reforç modern de formigó a l'extrem superior del costat est, i consta d'un sol ull d'arc de mig punt. | 08100-270 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9566800,2.2238300 | 435676 | 4645258 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75376-foto-08100-270-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||
| 75377 | Font de les Corts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-corts | XX | La font de les Corts està situada al sud-est de les Corts i al nord-oest del Borrelló, en un marge a l'extrem d'un prat. S'accedeix a la font des de la masia de les Corts, travessant els camps de pastura que s'estenen al sud de la masia. En un extrem dels camps, en un marge ubicat en un nivell elevat respecte la masia es troba la font. La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra bastida modernament que conté una obertura tancada amb reixa, a l'interior de la qual hi ha el marge rocós d'on brolla directament l'aigua acumulant-se a la part inferior. Entre la masia i la font hi ha diverses estructures semblants a la font que recullen les aigües i les condueixen per gravetat a un dipòsit ubicat al sud de la masia. | 08100-271 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | 41.9616400,2.1866200 | 432597 | 4645837 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75377-foto-08100-271-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||
| 75378 | Font del Borrelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borrello | XX | La font del Borrelló està situada uns metres a l'est del Borrelló, en una vessant pronunciada en l'anomenada baga del Borrelló. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia a l'est de la masia del Borrelló i travessa una vessant pronunciada ocupada per un bosc de pins fins arribar a una petita clariana, on es troba la font. La font està formada per una petita estructura arrebossada integrada en un marge i parcialment coberta de molsa. En la part de mur visible hi ha una aixeta metàl·lica amb polsador. | 08100-272 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | 41.9614700,2.1914000 | 432993 | 4645814 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75378-foto-08100-272-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||
| 75380 | Plataner de Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-quadres | El plataner de Quadres es troba situat uns metres a l'est de la masia de Quadres i al sud de Fogonella, a l'exterior del recinte tancat que envolta la masia de Quadres. Es tracta d'un plataner (Platanus hybrida) de grans dimensions ubicat a escassos metres de les masies de Quadres i Fogonella, a tocar del rec que desguassa l'aigua de la font de Quadres . Té un perímetre de tronc de 432 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada propera als 30 metres i una capçada frondosa i força arrodonida per l'espècie i l'alçada de l'exemplar. | 08100-274 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | 41.9610200,2.2535000 | 438139 | 4645718 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||||||
| 75381 | Plataner de Sobre-riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-sobre-riba | El plataner de Sobre-riba es troba situat uns metres a l'oest de la masia de Sobre-Riba, al marge d'un camp de conreu. Es tracta d'un plataner (Platanus hybrida) de grans dimensions ubicat a l'extrem d'un camp, a pocs metres d'un pas per sobre el rec que portava les aigües cap a l'antiga horta de Sobre-riba i enmig d'una petita agrupació de roures centenaris, algun dels quals sobrepassa els 300 centímetres de diàmetre. El plataner té un perímetre de tronc de 302 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada propera als 30 metres i una capçada irregular fruit de la competència amb els roures veïns, als quals sobrepassa en alçada però no en edat. | 08100-275 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9712500,2.2648400 | 439088 | 4646845 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||||||
| 75382 | Plataner de Pladelasala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-pladelasala | El plataner de l'horta de Pladelasala es troba situat uns metres a l'oest de la masia de Pladelasala, a l'extrem d'un camp de conreu, antiga horta tancada, a tocar del riu Gurri. Es tracta d'un plataner (Platanus hybrida) de grans dimensions ubicat a l'extrem d'un camp de conreu, l'antiga horta de Pladelasala, que conserva els murs oest i nord. En el mur nord, el més proper a la masia hi ha una porta que comunicava horta i masia i el plataner queda situat a escassos metres de la porta, a l'interior de l'antiga horta. Té un perímetre de tronc de 422 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada al voltant dels 30 metres i una capçada allargada de forma irregular. | 08100-276 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9537400,2.2673400 | 439279 | 4644900 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||||||
| 75384 | Plataner de la font del Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataner-de-la-font-del-ricart | l plataner de la font del Ricart es troba situat a escassos metres de la font del Ricart, enmig d'un camp de conreu al sud del Ricart. Es tracta d'un plataner (Platanus hybrida) de grans dimensions ubicat al marge d'un camp de conreu, a escassos metres de la font del Ricart que queda encerclada per quatre plataners de menors dimensions, i a tocar del rec que s'inicia a la font. Té un perímetre de tronc de 432 centímetres a 1 metre d'alçada, una alçada que probablement sobrepassa els 30 metres i una capçada allargada de forma força irregular. | 08100-278 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9537400,2.2673400 | 439279 | 4644900 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | |||||||||||||||
| 75387 | Sarcòfag de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-esteve-de-granollers | El sarcòfag es troba mutilat en un dels quatre costats. | El sarcòfag medieval de Sant Esteve de Granollers de la Plana es troba situat a l'antic cementiri de l'església, en un recinte tancat adossat al sud de l'església. Es tracta d'un sarcòfag de pedra format per un sol bloc, amb un forat interior rectangular d'uns 120 centímetres de llarg per 45 d'ample. Les parets del sarcòfag tenen una amplada entre els 10 i 15 centímetres i es troben carejades a dos dels costats, quedant un dels costats llargs sense carejar. Un dels costats es troba mutilat, quedant el sarcòfag obert en aquesta part. L'alçada del sarcòfag és aproximadament de 50 centímetres i reposa sobra una petita base d'obra en l'antic cementiri, a pocs metres del seu emplaçament original. | 08100-281 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9764300,2.2748200 | 439920 | 4647414 | 08100 | Gurb | Restringit | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:08 | ||||||||||||||
| 53251 | Masoveria de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La masoveria de la Vila d'Alpens es troba situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la pista forestal que comunica Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Alpens, i uns metres al sud de la Vila d'Alpens. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La majoria d'obertures estan emmarcades amb pedra treballada, algunes amb llinda de fusta com el portal principal orientat a l'oest, i altres reformades amb maó. Entre les estructures adossades destaca la cisterna, situada a l'esquerra de la façana principal i bastida amb grans blocs de pedra treballada i un dels pilars d'un cobert adossat amb la data de 1868 inscrita en un dels carreus.</p> | 08109-64 | Sector nord del terme municipal | 42.0961500,2.0874800 | 424541 | 4660855 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014). | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||
| 53291 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-2 | Únicament es conserven alguns murs parcialment enderrocats. | El Casalot està situada sobre un petit turó al sud-oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, als peus de la pista forestal que s'inicia prop de la casa de l'Atalaia. Es tracta d'una edificació en runes ubicada sobre un turó, actualment ocupat per diverses alzines. Es conserven alguns murs, quasi completament enrunats, a una alçada màxima de metre i mig, tot i que en la major part només queden monticles lineals de terra i rocs, en moltes parts coberts de vegetació. L'edificació, de mitjanes dimensions, queda lleugerament elevada sobre l'espai proper i compta amb una petita esplanada que s'estén al sud-oest. | 08109-104 | Sector central del terme municipal | 42.0625600,2.0674800 | 422846 | 4657143 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53291-foto-08109-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53291-foto-08109-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||||
| 53294 | Pallissa de la Tor de l'Espà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-tor-de-lespa | XIX | <p>La pallissa de la Tor de l'Espà es troba situada uns metres al sud-est de la Tor de l'Espà, en un punt elevat a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, formada per dos nivells i bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté una gran obertura d'arc de mig punt que ocupa pràcticament tota la façana. Es troba emmarcada amb pedra treballada i conté dos blocs de pedra treballada que sobresurten en el punt on comença l'arc i que sustenten l'embigat que separa els dos nivells. Interiorment hi ha un pilar central de pedra treballada i dos pilars laterals adossats al lateral que arriben fins a la meitat de la pallissa, sustentant l'embigat que separa els dos nivells. Davant aquesta façana de la pallissa hi ha l'era enrajolada de la masia, força malmesa. Tant la façana est, coberta de vegetació, com la nord, que dóna a una petita esplanada davant la façana principal de la masia, no contenen obertures. La façana oest conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta en el qual hi ha la data de 1818 inscrita situat a l'extrem esquerre donant accés directe al nivell superior de la pallissa.</p> | 08109-107 | Sector nord del terme municipal | 42.1071100,2.0541100 | 421795 | 4662102 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53294-foto-08109-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53294-foto-08109-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||
| 53295 | Pallissa de Vilaïner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-vilainer | XIX | Una part de la pallissa, a l'extrem est, es troba esfondrada. | <p>La pallissa de Vilaïner està situada uns metres al sud de la masia de Vilaïner, en un punt elevat i sobre un important desnivell. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. L'important desnivell sobre el que s'assenta la pallissa provoca que pel nord només sobresurti el nivell superior de la pallissa. La façana principal, orientada al sud, mostra a l'extrem inferior un gran mur de contenció de maçoneria de pedra que en alguns punts supera els 5 metres d'alçada i que anivella el punt on s'assenta la pallissa. Per sobre, els dos nivells que conformen la masia queden completament oberts, amb pilars de pedra treballada i en el nivell inferior, també amb barana de pedra treballada. La façana oest, parcialment coberta d'heura, conté al nivell inferior un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta on s'observa una data inscrita molt erosionada (s'intueix la data de 186-). Al primer pis hi ha una obertura gran emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i només compta amb un nivell a causa del desnivell sobre el que s'assenta la pallissa. Únicament hi ha una gran obertura al centre, emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta donant accés al nivell superior de la pallissa. La façana est es troba totalment coberta de vegetació i parcialment enrunada ja que una part de la teulada i els murs de càrrega es troben esfondrats.</p> | 08109-108 | Sector nord del terme municipal | 42.0855600,2.0621500 | 422433 | 4659701 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53295-foto-08109-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53295-foto-08109-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 53296 | Pallissa de la Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casanova-de-la-vall | XIX | <p>La pallissa de la Casanova de la Vall està situada en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa, uns metres al nord-oest de la masia. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions i de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Al sud de la pallissa hi ha una lliça adossada, delimitada amb alts murs de maçoneria de pedra. Tant la lliça com la pallissa contenen obertures únicament a la façana sud. La lliça conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i la pallissa queda completament oberta, i s'observen els sis pilars interiors que sustenten l'estructura, bastits amb blocs de pedra treballada. En el nivell inferior tots sis pilars són robustos i en el nivell superior els quatre pilars laterals són lleugerament més estrets.</p> | 08109-109 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0988800,2.0979400 | 425409 | 4661149 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53296-foto-08109-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53296-foto-08109-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||
| 53297 | Pallissa de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-vilartimo | XVIII | <p>La pallissa de Vilartimó es troba situada uns metres al sud de Vilartimó, en un punt elevat dins la vall de la riera de Merlès. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, sobrepassa els 30 metres de llargada, formada per un volum principal de dos nivells bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a l'esquerra un gran portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra treballada que ocupa pràcticament tota l'alçada de l'edifici. Als laterals sobresurten dos blocs de pedra treballada a mode de capitell, a la clau hi ha la data de 1772 inscrita i es troba tancada amb una gran vidriera. La part dreta de la façana conté sis finestres emmarcades amb pedra treballada al nivell inferior i queda completament oberta al nivell superior, amb cinc pilars d'obra vista. La façana est conté únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord dóna a un pati que queda delimitat per murs de maçoneria de pedra a est i oest i per la façana principal de la masia al nord. Pròpiament a la façana i al nivell inferior hi ha quatre finestres emmarcades amb maó i unes escales bastides amb maçoneria de pedra i parts d'obra vista que condueix al nivell superior. El nivell superior queda completament obert amb pilars d'obra vista. La part dreta de la façana conté un portal emmarcat amb pedra treballada la nivell inferior i es troba bastida amb obra vista al nivell superior, on no hi ha obertures.</p> | 08109-110 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0836900,2.0180300 | 418782 | 4659535 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||||
| 53300 | Porta ferrada de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-ferrada-de-santa-maria-de-lluca | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A.</p> | <p>La porta ferrada es troba situada a l'entrada a ponent de l'església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Es tracta d'una porta de fusta que conserva un notable treball de ferro forjat que ha pervingut en un molt bon estat de conservació. La porta manté en els seus dos batents, tota la ferramenta completa, formada per un mòdul que es repeteix d'una manera ordenada i sistemàtica, en registres horitzontals sobreposats. L'element bàsic que es repeteix, és composat per una cinta de ferro retallat i forjat, amb els extrems recargolats en espires afrontades. L'espai central és ocupat per dues espires soltes i oposades. Els angles superiors dels dos batents, han estat ocupats per dos rètols de ferro amb l'anagrama de l'Ave Maria. Puríssima. L'element format per cada cinta de ferro amb els extrems enroscats, a més de les espires centrals que l'adornen, presenta una característica especial en l'acabament de les cintes i de les espires; motius decoratius d'estilització animal. A les cintes, al seu nervi central, hi és representat el cap d'una serp en visió vertical, i a l'extrem de les espires i seguint la inèrcia circular, es representa el cap d'una au amb el bec molt recargolat. Aquestes solucions decoratives, produeixen el seu efecte amb una harmonització molt agradable. La secció o perfil de les cintes de ferro d'aquesta porta, trenquen en part el model generalitzador de les altres portes del país. La cinta de ferro, presenta una base plana i la cara superior té un repussat amb solc central. Tot i que es pot incloure aquesta peça dins el conjunt d'exemplars considerats d'època romànica, no s'ha pogut assenyalar una data precisa que gaudeixi d'un mínim de fiabilitat.</p> | 08109-113 | Església parroquial de Santa Maria de Lluçà. Lluçà | 42.0505500,2.0351700 | 420158 | 4655839 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53300-foto-08109-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53300-foto-08109-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53300-foto-08109-113-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||
| 53301 | Xemeneia de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-puig-oriol | XVII-XVIII | <p>La xemeneia es troba situada a la teulada del mas Puig-oriol. Es tracta d'una xemeneia troncocònica de grans dimensions. La seva boca és de forma quadrada i la sostenen unes bigues de 2 x 2 metres. La forma quadrada es va tancant progressivament fins a fer-se rodona, projectant-se fins al mig d'una de les vessants de la teulada. La xemeneia està construïda maons i presenta una decoració de dos nivells amb orificis triangulars fets amb maons. El coronament de la xemeneia és de forma de barret piramidal de teules.</p> | 08109-114 | Mas Puig-oriol. Lluçà | 42.0676200,2.0660600 | 422735 | 4657706 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53301-foto-08109-114-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les lloses de terra de la llar de foc (situada a la cuina del mas) són grans i fan un clot a la part central. En una de les parets que formen la xemeneia hi ha una volta buidada i al costat una espiera que anava de l'habitació de l'amo a la cuina. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 53303 | Creu-pedró del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-pedro-del-pedro | XIX | <p>La creu-pedró del Pedró es troba situada al nord de l'església de Santa Maria de Lluçà i uns metres al nord de la casa coneguda com el Pedró, al costat d'una bifurcació de pistes forestals. Es tracta d'una creu-pedró formada per tres monòlits de pedra treballada. El monòlit inferior es troba col·locat a mode de pilar, és de secció quadrada de 28 per 28 centímetres i té una alçada de 70 centímetres. A cada cara del monòlit hi ha una xifra inscrita, originant la data de 1892. Sobre aquest, hi ha un monòlit central que partint d'una base estreta a la part inferior s'eixampla formant un espai quadrat a sobre de 60 per 60 centímetres. Al mig d'aquesta petita plataforma quadrada hi ha el tercer monòlit, de forma troncocònica i una alçada de 31 centímetres, essent més ample a la base que al capdamunt. Sobre aquest hi ha una creu de ferro forjat d'uns 50 centímetres d'alçada.</p> | 08109-116 | Sector central del terme municipal | 42.0529500,2.0366800 | 420286 | 4656104 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53303-foto-08109-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53303-foto-08109-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La creu-pedró de la Casanova de Lluçà, situada al sud de l'església de Santa Maria de Lluçà i la creu-pedró que es trba uns metres davant l'església tenen exactament les mateixes característiques i dimensions que aquesta. Totes tres creus formen un eix sud-nord. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 53307 | Pallissa de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-font | XIX-XX | <p>La pallissa de la Font està situada uns metres al sud-oest de la Font, delimitant per l'oest l'era enrajolada que s'estén al sud de la masia. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions i d'un sol nivell, bastida sobre un desnivell rocós. Està formada per murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats, i coronada amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals reformada modernament. La façana principal, orientada a l'est, conté un portal d'arc de mig punt de grans dimensions emmarcat amb obra vista i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra hi ha una estructura adossada, que en aquesta façana conté un portal i una finestra emmarcats amb obra vista i llinda reformada de formigó. Darrera la pallissa, en un nivell superior, hi ha una eixida bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista i sustentada amb pilars d'obra vista. La façana sud es troba dominada per l'estructura adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra a la part inferior i amb murs d'obra vista a la superior. Per sobre hi ha l'eixida, sense obertures en aquesta façana. La façana oest es troba dominada completament per l'eixida, ja que s'hi accedeix per un nivell més elevat. En aquesta façana hi ha dos portals emmarcats amb maó i llinda de fusta. La façana nord conté únicament un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la part posterior de la pallissa. Entre aquesta façana i la principal de la pallissa hi ha un pas estret amb una porta de ferro forjat que té la data de 1909.</p> | 08109-120 | Sector sud del terme municipal | 42.0447700,2.0472400 | 421150 | 4655186 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53307-foto-08109-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53307-foto-08109-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la pallissa hi ha dues tines de glans picades a la roca. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 53310 | Resclosa de les goles de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-goles-de-les-heures | <p>BOLÓS, Jordi i FABREGAS, Miquel (1982). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat durant l'alta edat mitjana', Quaderns d'estudi medievals nº 9. Artestudi edicions. Barcelona 1982. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | Únicament es conserven alguns forats picats a la roca. | <p>La resclosa de les goles de les Heures es troba situada a la riera de Merlès, pocs metres al sud del pont de les goles de les Heures Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera de Merlès, formant un petit salt al capdavall. Està formada per diverses filades de forats picats a la roca. A l'extrem de la plataforma rocosa s'observen diverses filades de forats circulars i una filada doble de forats rectangulars. Al nord d'aquestes hi ha dues filades paral·leles de forats circulars que descriuen una llarga corba creuant la riera uns metres al sud del pont i desapareixent de la plataforma rocosa per l'extrem sud-est. A partir d'aquest punt, i en un tram d'uns dos-cents metres de llargada, es van trobant nombrosos forats circulars picats a la roca sobre el cingle rocós que delimita la riera pel costat est. En alguns d'aquests punts, els grans blocs de roca s'han desprès, quedant aquests forats a diferent nivell. Les restes del possible canal acaben en un punt on hi ha una ample regata picada a la roca, que s'estreny fins arribar al límit d'una roca sota la qual hi ha una petita esplanada a tocar de la riera. Uns metres al nord del pont, en el que pròpiament es coneix com les goles de les Heures, també hi ha diversos forats picats a la roca que tant podrien correspondre a una antiga resclosa com a una antic pas per creuar la riera. Segons J. Bolós alguns d'aquests forats formarien part d'una resclosa de suport lateral que formava part d'un molí medieval, dels segles IX-X.</p> | 08109-123 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0732700,2.0084000 | 417972 | 4658387 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53310-foto-08109-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53310-foto-08109-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||
| 53311 | Tines del Codinach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-codinach | <p><span><span><span><span>EXCURSIONISME CIENTÍFIC: <a href='https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/'>https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/</a></span></span></span></span></p> | Les dues tines es troben parcialment cobertes de terra i vegetació. | <p><span><span><span><span>Les tines del Codinach estan situades en un punt lleugerament elevat a l'oest de la Casanova de Lluçà i al sud-oest de Santa Maria de Lluçà, a pocs metres de la pista forestal que condueix a la masia de cal Burnac. Es tracta de dues tines circulars picades a la roca al límit d'una esplanada rocosa. La tina de majors dimensions té un diàmetre de 175 centímetres, i tot i trobar-se plena de terra, branques i fulles, conserva una profunditat de 65 centímetres. Al voltant conserva tres incisions ovalades picades a la roca, que probablement servien per a encaixar-hi algun tipus de coberta. Per la part exterior, on acaba la plataforma rocosa, la roca es troba rebaixada i és probable que hi hagi un forat per a buidar la tina, tot i que actualment no s'observa. La tina petita, completament coberta de terra i amb un pi i un ginebre a l'interior, té un diàmetre de 165 centímetres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment es desconeix si es tracta d’unes tines de glans o de vi i només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</span></span></span></span></p> | 08109-124 | Sector central del terme municipal | 42.0491400,2.0308400 | 419798 | 4655687 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53311-foto-08109-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53311-foto-08109-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53311-foto-08109-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En la zona propera a les tines hi ha documentada una masia anomenada el Codinach, actualment inexistent. El topònim de la masia ha quedat fossilitzat en un camp proper, anomenat camp del Codinach. | 94|98|119|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 53313 | Possible tina de cal Burnac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possible-tina-de-cal-burnac | <p><span><span><span><span>EXCURSIONISME CIENTÍFIC: <a href='https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/'>https://cientificitat.wordpress.com/2013/04/23/tines-de-vi-i-pous-daglans-de-lluca/</a></span></span></span></span></p> | <p>La possible tina de cal Burnac està situada en un punt lleugerament enclotat al nord-oest de cal Burnac. És de planta circular, picada a la roca, al límit d'una petita esplanada rocosa que aflora a la superfície, al nord-oest de cal Burnac, tot i que en un nivell inferior respecte a la masia. Presenta un diàmetre de 130 centímetres i una profunditat que no sobrepassa els 15 centímetres. Pel costat oest s'observa una forta erosió a la roca. Tot i que podria tractar-se d'una tina de glans inacabada, també podria ser un un motllo de roda d'esmolar, ja que està feta en pedra sorrenca.</p> <p> </p> | 08109-126 | Sector sud del terme municipal | 42.0461500,2.0279500 | 419555 | 4655357 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53313-foto-08109-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53313-foto-08109-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53313-foto-08109-126-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Informacions revisades per Francesc Roma i Casanovas. | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 53318 | Balmes de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-muntanyola | XIX | Únicament es conserven petits trams de mur. | <p>Les balmes de Muntanyola estan situades al sud-est de Muntanyola, en una zona de forts desnivells travessada per un dels recs que forma el rec de Muntanyola. Es tracta de diverses balmes de diferents dimensions, ubicades en diferents nivells i orientades al sud-est, entre les quals en destaquen especialment dues, situades una sobre l'altre. La balma superior conserva restes d'un habitatge. Es tracta d'una balma d'uns 6 metres de profunditat i una alçada d'entre 2 i 3 metres, amb una llargada total que sobrepassa els 20 metres, tot i que la part que correspon a l'antic habitatge és només de 13 metres. Tancant aquest espai hi ha murs de maçoneria de pedra amb una alçada màxima de 2 metres que delimiten habitatge, tot i que actualment es troben molt deteriorats i en algunes parts només se n'aprecia la base. Adossat al mur de l'extrem sud pel costat exterior de l'habitatge, hi ha la base d'un forn de pa que actualment no conserva la volta i que es troba formada per un terra enllosat, una filada de blocs de pedra treballats i una filada de maons. La balma del nivell inferior és de grans dimensions, amb poca profunditat però amb una gran alçada i llargada. A l'extrem nord hi creua un rec formant un salt de diversos metres d'alçada i al fons de la balma hi ha una formació de tosca per on regalima l'aigua, amb indicis que havia estat utilitzada com a font.</p> | 08109-131 | Sector nord del terme municipal | 42.0851300,2.0489300 | 421339 | 4659666 | 08109 | Lluçà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53318-foto-08109-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53318-foto-08109-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||
| 53319 | Capella de la Mare de Déu del Roser de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-de-la-vila | <p><span><span><span><span><a><span>AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) <em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). </em>Lluçà: Ajuntament de Lluçà.</span></a></span></span></span></span></p> | XVII | <p>L'església de la Mare de Déu dels Dolors de la Vila d'Alpens es troba situada uns metres al nord de la Vila d'Alpens, en un punt elevat dins la vall de la riera Gavarresa. Es tracta d'una capella d'una sola nau, construïda amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb carreus grans disposats a trencajunt en filades regulars, i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal orientada a l'oest presenta un portal emmarcat amb pedra treballada i amb els angles arrodonits, a la llinda del qual hi ha la inscripció 'Magdalena Vila' i una data del segle XVII parcialment erosionada. Corona la façana una campanar d'espadanya, d'un sol ull.</p> | 08109-132 | Sector nord del terme municipal | 42.0971700,2.0872300 | 424521 | 4660968 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'església encara és utilitzada en celebracions familiars. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||
| 53321 | Pou del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-major | XIX | <p>El pou del carrer Major està situat al centre del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, just al costat est del carrer Major, a tocar de ca l'Estrada. Es tracta d'un pou de mitjanes dimensions adossat al mur de maçoneria de pedra que tanca per l'oest el pati tancat que s'estén uns metres al sud de ca l'Estrada. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra, és de planta circular i està coronat per una teulada de doble vessant de lloses. Conté dues obertures, una orientada al sud i l'altre al nord. Ambdues obertures estan emmarcades amb pedra treballada i la del sud té la data de 1852 inscrita a la llinda junt amb una creu. Al costat d'aquesta obertura sud hi ha l'antiga maneta circular i metàl·lica que servia per a bombar l'aigua. Actualment hi ha una aixeta a la part inferior de l'obertura.</p> | 08109-134 | Carrer Major. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Lluçà | 42.0676700,2.0727700 | 423290 | 4657705 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53321-foto-08109-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53321-foto-08109-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||
| 53323 | Poblat de Generes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-generes | <p>LAFUENTE, Maria, SALA, Roger (2006). Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. SOT Prospecció Arqueològica. Consorci del Lluçanès (inèdit). Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | -VII/V | Jaciment força erosionat. | <p>El jaciment està situat en zona de bosc, en el qual s'aprecien diverses estructures. En la seva part més alta s'observa una plataforma, d'uns 150 metres per 80 metres, voltada per una paret de pedra seca amb carreus de mides grans. Prop d'aquestes estructures se n'aprecien d'altres de menys importància i formant túmuls. Prop d'aquestes darreres apareixen uns clots, excavats a la roca, de forma circular, anomenats popularment olles de granera. En superfície es recull ceràmica feta a mà de tipus grollera, amb desgreixant de quars gros, ceràmiques rosades i grises de factura ibèrica, així com fragments de sigilata itàlica. Al museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès es conserva la part immòbil d'un molí trobat pel Sr. Pere Ballús.</p> | 08109-136 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0311000,2.0299300 | 419700 | 4653684 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53323-foto-08109-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53323-foto-08109-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53323-foto-08109-136-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 53324 | Pla Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-magre | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | Jaciment molt erosionat. | <p>El jaciment de Pla Magre està situat en una gran esplanada, part de la qual està poblada per bosc d'alzines i pins, amb afloracions de gresos. Dins de la zona s'aprecien diferents tipus d'estructures, sobretot parets fabricades amb tècnica de pedra seca, així com diversos túmuls. Degut a que la zona està poblada amb bosc i sotabosc amb vegetació superficial espessa, no s'han trobat en superfície restes materials que puguin donar una idea de la seva cronologia. Caldria realitzar unes cales de prospecció. El motiu de la fitxa, no obstant això, és l'existència al Museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès de dos elements trobats pel Sr. Josep M. Gombau, veí de Prats. Es tracta d'una petita destral votiva, de pedra polida de 5 centímetres d'alt per 4,5 centímetres d'amplada màxima; l'altre element és una peça cúbica, polida, amb les arestes arrodonides i que en una cara presenta una perforació no total de 12 mil·límetres i a l'altra un petit forat circular de 4 mil·límetres. La peça està fabricada en pedra, de tipus sedimentària, de color groguenc i dura. Pel què fa a la destral de pedra polida de tipus votiu o ritual, fa pensar en una cronologia eneolítica. A més a prop de la zona s'hi localitza la balma sepulcral de Font Guillera, també eneolítica.</p> | 08109-137 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0242700,2.0377400 | 420338 | 4652919 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53324-foto-08109-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53324-foto-08109-137-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||
| 53325 | Necròpolis de Santa Maria de Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-lluca | <p>AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. CABALLÉ, Antoni i OLLICH Imma (1983). 'Les tombes antropomorfes excavades a la roca de Santa Maria de Lluçà', 'XI Symposium de Prehistòria i Arqueologia Peninsular. Vic'. dins Ausa, X, Vic, 1983. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya Romànica. Segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. OLLICH, Imma. Santa Maria de Lluçà (Osona). Memòria de l'excavació d'urgència realitzada a la part de la necròpolis situada a l'exterior de l'absis de l'església. Memòria inèdita presentada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, amb estudi antropològic d'Elisenda Vives. PLADEVALL, Antoni (1969). El monestir de Lluçà. Barcelona Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | X | Les tombes antropomorfes exteriors es troben en estat d'erosió constant. | <p>La necròpolis de Santa Maria de Lluçà es troba situada al subsòl del claustre del monestir de Lluçà així com a l'exterior de l'absis de l'església de Santa Maria. Les tombes antropomorfes excavades a la roca, situades al claustre, es van descobrir l'any 1936-39, quan es va restaurar el claustre romànic. Algunes d'elles encara es poden observar tapades amb un vidre. L'any 1982, durant els treballs d'aixecament planimètric del monestir, patrocinades per la Generalitat de Catalunya, van aparèixer unes altres tombes del tipus esmentat a l'exterior de l'absis, el sediment del qual havia estat rebaixat. Es va procedir a una excavació d'urgència (març de 1982), i es van localitzar cinc tombes antropomorfes, excavades a la roca i disposades perpendicularment respecte a l'absis de l'església, orientades, per tant, d'est a oest. Totes tenen la capçalera quadrada, llevat de la cinquena que té el cap en forma arrodonida. Corresponen a tombes d'adults tot i que només es van trobar restes òssies completes a la tomba 3, amb l'esquelet in situ en posició longitudinal i en bon estat de conservació. El braç dret estava doblegat sobre l'espatlla dreta i el braç esquerre reposava sobre el colze dret. De la resta de tombes la 1 (situada a l'extrem sud) estava parcialment destruïda per una construcció posterior que li passa pel damunt. La tomba 2 era totalment buida, sense contenir cap resta òssia, i semblava violada de temps. Quan a les tombes 4 i 5, havien estat violades parcialment, trobant-se in situ només la part inferior de l'esquelet. El crani, les costelles, les vèrtebres i els braços estaven acumulats sobre la pelvis. Entre la tomba núm. 1 i la núm. 2 hi ha encara els fonaments d'una paret perpendicular a l'absis de l'església que correspondria a alguna estructura adossada a l'absis i ja derruïda. Respecte a la datació de les tombes, per la seva tipologia i el moment de la consagració de la primera església l'any 905, podem datar-les vers el principi del segle X. Caldria, però, comprovar l'existència de nivells superiors al de les tombes antropomorfes, planificant l'excavació de la zona nord al costat de l'absis, que encara és intacta. A la zona estudiada, la possible existència de tombes de llosa (que correspondrien a l'església romànica actual) per sobre de les tombes excavades a la roca (moment pre-romànic), no s'ha pogut constatar per causa que els treballs de restauració van rebaixar els sediments arqueològics fins al nivell de la roca. En un àmbit arqueològic més ampli, a més les tombes excavades a la roca, caldria veure la relació entre el monestir i el castell d'època medieval, situat en el turó proper i que compta amb l'església rodona de Sant Vicenç. També cal considerar els forats a la roca a la zona de l'hort, al claustre i la sagristia, amb zones semiexcavades.</p> | 08109-138 | Sector central del terme municipal | 42.0505700,2.0354600 | 420182 | 4655841 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53325-foto-08109-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53325-foto-08109-138-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 53326 | Jaciment de Puig-oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-puig-oriol | <p>Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.</p> | Espai força erosionat. | <p>El jaciment es troba situat al nord-est del mas Puig-oriol, a escassos metres del cementiri. Es tracta d'un lloc d'habitació amb estructura d'època medieval, dividits en tres sectors on es van fer les prospeccions. En les tres zones es va detectar activitat antròpica tot i que en la segona és la única on semblava habitat. També es van detectar restes de murs, rases, etc.: 1. Habitat protegit pel nord aprofitant la paret rocosa. 2. Habitat amb valor estratègic (situació que predomina sobre el pla situat al sud i amb accés des del nord). A pocs metres es va trobar restes d'una possible tomba de llosa de doble vessant o de cista molt mal conservada. 3. Zona més elevada del turó amb grans avantatges estratègics.</p> | 08109-139 | Sector central del terme municipal | 42.0692100,2.0694800 | 423020 | 4657879 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53326-foto-08109-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53326-foto-08109-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 53327 | Jaciment de Camp de Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-camp-de-soler | Únicament s'observen dos forats de pal i diverses acumulacions de terra i enderrocs. | <p>El jaciment de Camp de Soler està situat sobre una petita carena a l'est de Camp de Soler i al sud de la tina de Camp de Soler. Es tracta d'una zona erma on han crescut algunes alzines i pins on s'observen dos incisions circulars picades a la roca. La que es troba més a l'est, picada sobre un petit aflorament rocós, té un diàmetre de 15 centímetres. L'altra té un diàmetre de 16 centímetres i es troba picada en un bloc de pedra treballada d'uns 45 centímetres d'amplada i acabat en punt rodó. Al voltant d'aquest bloc s'observen diverses acumulacions lineals de terra i pedres despreses amb vegetació que hi ha crescut a sobre, probablement la resta d'alguna estructura o edifici.</p> | 08109-140 | Sector sud del terme municipal | 42.0418400,2.0307700 | 419783 | 4654876 | 08109 | Lluçà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53327-foto-08109-140-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||||
| 53331 | Pont de les goles de les Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-goles-de-les-heures | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XIX-XX | <p>El pont de les goles de les Heures està situat sobre la riera de Merlès, al sud-est de les Heures de la Quar i a l'oest de l'església de Sant Climent de la Riba. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions que creua la riera de Merlès just sobre l'extrem sud de les goles de les Heures. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra i forma dos ull d'arc de mig punt. L'ull principal té una alçada propera als sis metres i interiorment està bastit amb obra vista de dos mides diferents, marcant una antiga ampliació. L'ull petit es troba completament reformat amb formigó. Originalment el pont tenia una amplada de pocs més de 2 metres però va ser ampliat poc més d'un metre i modernament ha estat reformat amb formigó. La llargada total del pont és d'uns dotze metres. Pel costat nord hi ha una data inscrita d'una reforma, el 2 d'agost de 1957.</p> | 08109-144 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0738600,2.0084200 | 417974 | 4658453 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53331-foto-08109-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53331-foto-08109-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 53332 | Pont del pas de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-de-montclus | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XX | <p>El pont del pas de Montclús està situat sobre la riera de Merlès, a l'est de Montclús i a l'oest de la Solana. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions que creua la riera de Merlès aprofitant una formació rocosa en la qual la riera s'estreny. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra gran i forma quatre ulls. D'oest a est, el primer ull és d'arc de mig punt i té una amplada d'uns tres metres. Els dos ulls centrals tenen una amplada de set metres, també són d'arc de mig punt tot i que en aquest cas la curvatura s'inicia a la base del pont. L'ull de l'extrem est és d'arc rebaixat i té una amplada d'uns 4 metres. Sobre l'ull principal, pel que passa habitualment la riera, i en la cara sud, el pont té un carreu integrat al mur amb la inscripció 'MARCE REXACH VDA BACH 1911'. Per la cara nord, i a l'extrem est, el pont està reforçat amb un contrafort semicircular bastit amb maçoneria de pedra. Les dimensions del pont, comptant els murs de contenció laterals, arriben pràcticament als 40 metres de llargada i als 4 d'amplada. El pont es troba reformat amb formigó a l'extrem oest i per la part superior i té un lleuger pendent, ascendint d'est a oest.</p> | 08109-145 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0470300,2.0044600 | 417612 | 4655477 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53332-foto-08109-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53332-foto-08109-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 53333 | Pont de Pedra o de pla Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-pedra-o-de-pla-torrents | <p><span><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1998) <em>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (Lluçà).</em> Terrassa: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>El pont del pla Torrents està situat sobre la riera Gavarresa en l'anomenat pla de la Ribera, al sud de Cerdanyons i a l'est de la Casanova de la Vall. Es tracta d'un pont de reduïdes dimensions que creua la riera Gavarresa. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra gran i forma un sol ull d'arc de mig punt amb una alçada aproximada de metre i mig. Originalment tenia una amplada de pocs més de 2 metres però modernament ha estat ampliat amb formigó eixamplant-se a ambdós costats. La llargada total del pont és d'uns sis metres i mig. En la cara sud, el pont té dues dates inscrites sobre ciment, dels anys 1922 i 1930.</p> | 08109-146 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0976200,2.1041300 | 425919 | 4661003 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53333-foto-08109-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53333-foto-08109-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2021-10-21 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||
| 53336 | Camí empedrat de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-santa-eulalia | El tram conservat de camí es troba molt erosionat. | <p>El camí empedrat de Santa Eulàlia es troba situat en una zona erma entre camps uns 250 metres a l'oest del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, al nord de la font de l'Aixeta. Es tracta d'un tram de camí que salva un lleuger desnivell sobre una esplanada rocosa orientada. El tram, d'uns 65 metres de llargada, forma dues parts diferenciades. A la part que es troba més al sud, d'uns 15 metres de llargada, conserva un petit mur a banda i banda del camí bastit amb blocs de grans dimensions però amb molt poca alçada, quedant a la major part del tram només una filada de pedres. L'espai que queda entre ambdós murs és d'uns 2 metres d'amplada i com a paviment aprofita l'esplanada rocosa sobre la que es troba bastit el camí. En els següents 50 metres seguint una direcció nord-est el camí continua amb la mateixa tipologia, tot i que en aquest tram es troba quasi completament cobert de terra i vegetació, quedant en algun punt els murs enrunats.</p> | 08109-149 | Sector central del terme municipal | 42.0669300,2.0695800 | 423025 | 4657626 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53336-foto-08109-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53336-foto-08109-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||||
| 53337 | Camí empedrat de les roques de cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-les-roques-de-cal-coix | El tram conservat de camí es troba molt erosionat. | <p>El camí empedrat de les roques de cal Coix es troba situat al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol, a uns metres de la carretera BV-4341 i en l'indret conegut com les roques de cal Coix. Es tracta d'un tram de camí que salva un lleuger desnivell sobre una esplanada rocosa orientada al sud-oest. El tram, d'uns 200 metres de llargada, forma dues parts diferenciades. A la part que es troba més a prop de la carretera BV-4342 es conserva un mur de contenció exterior bastit amb blocs de pedra, un mur a la part superior que separa el camí del camp que hi ha a sobre i un paviment irregular format amb blocs de pedra de mides diferents. A partir d'aquest tram el camí entre en una esplanada rocosa i al llarg d'uns 200 metres es conserva el mur que delimita el camí pel costat nord. Es tracta d'un mur bastit amb blocs de pedra de grans dimensions i en algunes parts es troba enrunat.</p> | 08109-150 | Sector nord del terme municipal | 42.0742500,2.0744700 | 423439 | 4658435 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53337-foto-08109-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53337-foto-08109-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquest tram de camí coincideix amb l'antic camí ramader i amb el sender de gran recorregut GR-1. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||||||
| 53338 | Camí empedrat de puig Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-puig-martorell | Únicament es conserva un petit tram de camí molt erosionat. | <p>El camí empedrat de puig Martorell es troba situat al sud-est del puig Martorell i pocs metres a l'est de la pista forestal que comunica les masies del Castell i el Collet d'en Roca. Es tracta d'un tram de camí que salva un fort desnivell, en el que apareix una formació rocosa, a través d'un revolt pronunciat de gairebé 180 graus. El tram, d'uns 20 metres de llargada, té un pendent pronunciat i forma tres parts diferenciades. A la part inferior es conserva únicament un petit mur de contenció exterior bastit amb grans blocs de pedra tot i que pràcticament es troba enrunat. La part central, que correspon al revolt, conserva el mur exterior de contenció, de forma arrodonida i bastida amb pedres de grans dimensions. El paviment del camí en aquesta part es troba format per nombrosos blocs de diverses dimensions col·locats al terra formant un enllosat irregular. La part superior del camí conserva un petit mur de contenció a la part exterior i té el paviment picat a la roca.</p> | 08109-151 | Sector oest del terme municipal | 42.0682300,2.0352700 | 420188 | 4657802 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53338-foto-08109-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53338-foto-08109-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||||||
| 53340 | Sender de petit recorregut. PR C-44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-44 | <p>Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès, Unió excursionista de Prats.</p> | XX | <p>El sender de petit recorregut PR C-44, anomenat sender de Prats de Lluçanès, és un itinerari circular en forma de 8 que permet dues possibilitats de recorregut (un de llarg i un de curt), i transcorre a través de tres municipis: Prats de Lluçanès, Lluçà i Santa Maria de Merlès. És un recorregut de 24 quilòmetres amb un temps estimat de 6 hores, i un desnivell que varia entre el 760 metres al punt més alt i 620 metres al punt més baix. La part del sender que transcorre en terme municipal de Lluçà, sempre pel sector sud-oest del terme, comunica la zona que envolta la font Guillera (prop del terme municipal de Prats de Lluçanès) amb la cadira d'en Galceran (al límit amb el terme municipal de Santa Maria de Merlès). En aquest tram el sender passa per la font de les Coves, la font de la Teula, la Pedra Dreta, la masia del Grau i l'ermita de Sant Pere del Grau.</p> | 08109-153 | Sector sud-oest del terme municipal | 42.0196100,2.0217100 | 419005 | 4652416 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53340-foto-08109-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53340-foto-08109-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | |||||||||
| 53341 | Resclosa del molí de la Casanova de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-casanova-de-la-vall | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XIX | Una part del mur que delimita l'inici del canal es troba enrunada. | <p>La resclosa i canal del molí de la Casanova de la Vall es troben situats a la riera Gavarresa, al sud-est de la Vila d'Alpens i al nord de Canelles. Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa i formada per un llarg mur de maçoneria de pedra que sobrepassa els 20 metres de llargada. La part central del mur, per on salta la riera, es troba completament coberta de molsa i vegetació i a l'extrem est, on el mur és més baix a causa del desnivell del terreny, s'observa un tram format amb filades regulars de carreus treballats de grans dimensions. A l'extrem esquerre del mur de la resclosa hi ha un mur de maçoneria de pedra adossat perpendicularment que marca l'inici del canal. Una part del mur es troba enrunada. A partir d'aquest punt encara es pot intuir el recorregut de l'antic canal que arriba fins la bassa del molí, que encara es conserva, tot i que coberta de vegetació.</p> | 08109-154 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0939200,2.0982300 | 425427 | 4660598 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53341-foto-08109-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53341-foto-08109-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 53342 | Resclosa del molí de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-coma | <p>Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lluçà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.</p> | XIX | Únicament es conserva la base dels posts de fusta que sustentaven la resclosa i un mur lateral. | <p>La resclosa del molí de la Coma es troba situada a la riera Gavarresa, uns metres al nord del molí de la Coma i al sud-oest de Cal Bassó. Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera Gavarresa, formant un petit salt al capdavall. Està formada per dues filades paral·leles de forats rectangulars picats a la roca. La filada nord està formada per 7 forats que tenen una mida aproximada de 40 per 40 centímetres i la filada sud, per 8 forats d'aproximadament 25 per 30 centímetres. La majoria de forats d'ambdues filades encara conserven la base dels posts de fusta que hi anaven clavats. Per la part exterior de la filada nord hi ha una regata picada a la roca. La resclosa quedava tancada també per el mur que delimita la bassa del molí pel nord. Es tracta d'un mur de maçoneria de pedra gran amplada, perpendicular a la resclosa i amb cantonades delimitades amb carreus treballats. A la part est del mur hi ha una obertura emmarcada amb grans blocs de pedra treballada que forma un pas dins el mur, l'inici del canal. Al costat d'aquesta obertura i pel costat nord hi ha una marca lineal al mur que indica on s'adossava la resclosa. Aquesta marca arriba a gran alçada, de manera que la resclosa formava un embassament de mides considerables.</p> | 08109-155 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0747600,2.0853200 | 424337 | 4658482 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53342-foto-08109-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53342-foto-08109-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 | ||||||||
| 53343 | Resclosa del molí de Canelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-canelles | XIX | Únicament es conserva la base dels posts de fusta que sustentaven la resclosa. | <p>La resclosa del molí de Canelles es troba situada a la riera Gavarresa, pocs metres al sud del pont de Canelles per on passa la carretera BV-4341. Es tracta d'una resclosa bastida sobre una plataforma rocosa per on creua la riera Gavarresa, formant un petit salt al capdavall. Està formada per dues filades paral·leles de forats rectangulars picats a la roca. Els forats tenen una mida aproximada de 30 per 30 centímetres quedant separats per uns 80 centímetres, i la majoria encara conserven la base dels posts de fusta que hi anaven clavats. Les dues filades, de 12 forats cada una, queden separades per un espai d'uns 65 centímetres en el qual hi ha una regata picada a la roca. Un metre al sud hi ha una tercera filada de forats que podria correspondre a una resclosa anterior. En aquesta filada el nombre de forats és superior i la mida d'aquests inferior, sense que s'hi hagi conservat cap part de la fusta que hi anava clavada. Uns metres al sud-oest de la resclosa encara s'observa en alguns trams parts del canal, tot i que completament erosionats.</p> | 08109-156 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0859000,2.0918600 | 424891 | 4659713 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53343-foto-08109-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53343-foto-08109-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-09-14 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.