Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40413 | Feixes de les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-les-gunyoles | <p>Informació oral de Matilde Vendrell, juliol 2002.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un conjunt de feixes per al conreu de vinya que hi ha a l'indret conegut com a Serra de les Gunyoles, en el seu vessant nord, per sota del camí de pas de l'antiga carrerada. És una zona amb pendent pronunciada, que requeria un aprofitament acurat, i molt probablement afegir terra pel cultiu dels ceps. Hi han crescut els pins.</p> | 08013-103 | LES GUNYOLES - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En altres temps la terra de conreu era 'mimada'. Tan era així que fins i tot els límits i marges que la delimitaven eren construïts amb parets de pedra. Això els permetia aprofitar la terra fins a la seva mínima expressió. En el cas d'aquestes feixes, segurament es van aprofitar antigues pedreres per, afegint terra pel conreu, conrear vinya. Això va fer el Sr. Vendrell de Les Gunyoles (Informació oral de Matilde Vendrell, juliol 2002).</p> | 41.3493900,1.7821500 | 398119 | 4578259 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40413-foto-08013-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40413-foto-08013-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40414 | Pi de can Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-nicolau | A prop seu s'estan fet obres d'urbanització amb la col·locació de maquinària i materials que poden afectar tant a l'exemplar com al seu entorn biòtic | <p>A tocar l'antic mas de Can Nicolau, es troba aquest exemplar de Pinus sp. que te 3'20 metres de corda. Domina una vall poblada d'altres exemplars de la mateixa espècie, però de menors dimensions.</p> | 08013-104 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Molt probablement aquest pi va ser plantat per l'amo de la masia de Can Nicolau, que es troba molt a prop, a fi de que el hi donés ombra.</p> | 41.3416300,1.8099700 | 400434 | 4577365 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40414-foto-08013-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Ara mateix és l'exemplar de pi més vell de la urbanització de Can Mitjans. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40415 | Alzina de cal Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-ferret | Des d'un punt de vista ecològic, la conservació d'aquests arbres te un interès no tan sols nacional sinó també europeu | <p>'Quercus ilex'. Es tracta d'un arbre monoic de capçada espessa i molt ramificada, escorça clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge sencer o dentat, peludes per revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té escames punxents a la cúpula. Té més de 20 metres d'alçada, i aproximadament 3,4 m. de corda al tronc. La fusta de les alzines, molt dura, havia estat emprada a Avinyonet en fusteria i, sobretot, en l'obtenció de carbó.</p> | 08013-105 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Tal vegada sigui l'alzina l'arbre més representatiu de la península ibèrica. A Catalunya existeixen exemplar de grans dimensions, com l'exemplar gegant de can Pedró, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), amb un tronc de més de 4 metres de circumferència (aquest en té 3,4).</p> | 41.3473500,1.7725200 | 397310 | 4578044 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40415-foto-08013-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No s'ha trobat altre exemplar d'alzina isolat en aquest estat de conservació i d'aquestes dimensions en tot el terme municipal. | 98|94 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40416 | Creu d'en Llanes/Creu d'en Llaners/Creu del turó de les Llebres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-den-llanescreu-den-llanerscreu-del-turo-de-les-llebres | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servel del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. LLOPART, Pere (1979) 'Història'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès. PUIG I BOSCH, Ramon (1912) 'L'Apat'. Sant Sadurní d'Anoia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | XX | <p>Entre els nuclis de l'Arboçar i les Gunyoles (dalt de la carena de la serra de les Gunyoles), es troba aquest element de caire rural a peu del camí carener de vianants i carrerada (Carrerada Reial de la Cerdanya ), dalt del cim d'una muntanya amb vistes al massís del Garraf i la plana del Penedès, molt a prop de l'indret conegut com a Font del Cuscó. Es tracta d'un punt marcat per un amuntegament de pedres de proporcions i acabat irregular que formen un paral·lepípede a sobre del qual hi ha una bola semiesfèrica feta en pedra calcària i a sobre d'aquesta bola una creu de ferro de forja, sense fust, però de braços ornamentats.</p> | 08013-106 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'existència d'aquesta com d'altres creus a peu de carrerada indueix a pensar en la seva utilització com a mesura de distància d'aquests camins. La benedicció del terme es feia en processó pel Maig, arribant fins a la Creu d'en Llanes i allí el sacerdot, encarant-se als quatre punts cardinals, llegia els evangelis: el de sant Joan, a llevant; el de sant Marc, a migjorn; el de sant Mateu, a ponent, i el de sant Lluc, a tramuntana. La creu que avui contemplem va ser posada pel mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla ser un límit entre els termes de les Gunyoles i de l'Arboçar</p> | 41.3478900,1.7812800 | 398044 | 4578094 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40416-foto-08013-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Hi ha una altra creu de característiques similars a l'accés a Les Gunyoles, de base artificial. Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40417 | Forn de calç i pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-i-pedrera | <p>FULLANA, Miquel (1984) Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció. Mallorca: Editorial Moll.</p> | XX | <p>Construcció de caire industrial a la qual s'accedeix mitjançant un caminet que es desvia a la esquerra, en agafar el camí que des de Can Nicolau mena a Santa Susanna. Es tracta d'un forn de calç, dins el qual es coïen o calcinaven les pedres calcàries per obtenir aquest producte. Es troba en una vessant de la muntanya que envolta en part la vall on s'ubica el caseriu de Santa Susanna, per sota del camí que baixa cap a aquesta vall del massís del Garraf, i uns metres abans d'arribar a l'indret on s'enlairen els pins de les descàrregues, en un medi tradicionalment ric en llenya. L'indret on s'ubica el forn és ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. El forn consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', al voltant de la qual s'aixeca una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom, que constitueix l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica 'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de calar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies desprès d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un espirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble s'ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kgs.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre. Al costat del forn i en una cantonada, hi ha una construcció de planta quadrangular dedicada a barraca o estança dels treballadors del forn. La construcció es troba en bon estat de conservació, i resulta destacable el cristal·litzat de la pedra de les parets interiors per efecte de l'ús de sauló per tal de restaurar les parets interiors que anaven caient, sauló que per les elevades temperatures es va vitrificar.</p> | 08013-107 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'explotació de la pedra calcària del massís del Garraf ha estat una ocupació tradicional d'alguna gent del terme d'Avinyonet. Els que es dedicaven a aquesta feina, ho feien combinant-la amb d'altres ocupacions, com la de palmissers o carboneig, i a l'època de collita es dedicaven a treballar en l'agricultura. Aquest forn es va construir cap a l'any 1960, i en ell va treballar Josep Esteve Raventós. La cuita durava uns 10 a 12 dies. S'aprofitava la llenya de Santa Susanna, que es conservava seca a la barraca annexa. Es feien 3 hores de feina i 6 de descans. Tant aquest forn com els altres escampats per aquest territori del Garraf i immediacions del massís, van deixar d'utilitzar-se al instal·lar-s'hi l'empresa Pax.</p> | 41.3371100,1.8109500 | 400509 | 4576862 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple de forn de calç al terme d'Avinyonet, per formar un conjunt en bon estat de conservació a prop d'altres elements de gran vàlua patrimonial. Josep Esteve ens diu aquest refrany relatiu a l'ofici: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç', que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40418 | Creu de les Forques/Creu del Carme/Creu de la plaça de la Creu/Creu de cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-forquescreu-del-carmecreu-de-la-placa-de-la-creucreu-de-cal-carbo | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1990) Inventari d'Immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossen Ramon Casajuana'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.</p> | XX | Una mica esquerdada. La creu actual és una reposició d'una altra idèntica que va ser destruïda el 1936 | <p>Dins el nucli urbà, en un indret anomenat 'Les Forques', i en un extrem del carrer del Carme, es troba aquest element urbà que ha fet les funcions de creu de terme. És una creu de pedra de base quadrangular, que s'eleva a sobre d'un podi de dos graons d'alçada. El fust és poligonal, i la creu pròpiament dita està sobre un capitell llis i és de forma trevolada.</p> | 08013-108 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Aquesta creu, com també la Cal Ràfols, la del Puig de la Mireta i la Creu d'en Llanes, van ser posades per mossèn Ramon Casajuana, durant els anys en que va estar a Avinyonet, és a dir entre 1939 i 1946. Sembla que la majoria ja hi eren als indrets en què van ser refetes. Se sap, a més de l'existència d'altres tres que presenten i/o presentaven la mateixa morfologia: una a la cruïlla del camí de Sant Pere d'Avinyó als Gorgs, potser coneguda com a de Santa Teresa, a l'indret que baixa a Can Porràfols; una segona a la carrerada, a la cruïlla de la carretera que baixa cap a Sant Sebastià dels Gorgs, i per últim, la tercera al costat de la Masia de la Creu, origen segons l'opinió generalitzada, del topònim d'aquesta casa. L'indret sembla que amb anterioritat es deia Guardiola, tal i com es pot llegir en un document del segle XVIII (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001).</p> | 41.3607400,1.7741200 | 397465 | 4579529 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40418-foto-08013-108-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Figura sense numeració a l'inventari d'immobles d'interès arquitectònic de propietat municipal d'Avinyonet del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40419 | Fites del Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-del-puig-de-la-mola | <p>ACTAS DE DESLINDE (1913 - 1927) Actas de deslinde del termino municipal de Aviñonet. Arxiu Municipal d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Encara que es coneix l'existència d'elements vegetals com canyes o arbres; accidents naturals com torrents o vessants; obres públiques com camins, rases, o pous (pou del Pau de la palla) els quals han estat utilitzats per a la delimitació de propietats, en general, la major part de les fites del terme municipal d'Avinyonet són de pedra més o menys treballada col·locada. generalment, dreta i algunes acompanyades d'altres de més petites o filloles, com és el cas de la del Puig de la Mola. Ignorem si sota d'elles hi ha testimonis materials del moment en què van ser posades. De les públiques (veure apartat Història), se n'han identificat unes quantes, entre les quals destaquen les del Puig de la Mola.</p> | 08013-109 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Respecte dels límits del terme d'Avinyonet s'assenyalen les fites principals d'acord amb les actes de deslinde (1927). Límit amb Subirats. Fita 1: Gran pedra irregular a la riera de Coll de Garró. Fita 2: Punt d'intersecció de la riera del Coll de Garró amb l'eix del camí de ca l'Hostalet. Fita 3: Pedra irregular a la cuneta dreta de la ctra de Tarragona a Barcelona. Fita 4: Pou del Pau de la Palla a l'inici del torrent de can Massana. Fita 5: Intersecció d'una rasa que baixa de la plana de ca l'Amat amb l'eix del torrent de St Sebastià dels Gorgs al lloc dit el Portell. Fita 6: Punt de trobada dels eixos dels torrents de St Sebastià dels Gorgs i del mas Massaguer, al lloc dit Cortey. Fita 7: Projecció del centre del pont en el camí de la Creu o de can Cartró sobre de l'eix del torrent de Lavern. Límit amb Olesa de Bonesvalls. Fita 1: Quatre pedres encastades en la part més elevada del Puig de la Mola, formen una mena de paral·lepípede rectangular. Fita 2: Pedra irregular encastada al terra en el punt d'unió de llindes que separen tres peces de bosc. Fita 3: Munt de pedres de forma cònica d'1'30 m de diàmetre i 2 m d'alt, al Puig del Cucó. Fita 4: Pedra irregular al lloc anomenat Fitó. Fita 5: Pedra irregular més petita al mateix indret. Fita 6: Gran penyal dins la riera de Begues. Fita 7: Punt d'intersecció de la riera de Begues i el torrent de can Mitjans. Fita 8: Pedra irregular dins el torrent de can Mitjans al lloc dit Lloc de la Bassa. Fita 9: Pedra irregular a la serra dels Carlins al punt de separació de quatre propietats particulars. Fita 10: Munt de pedres de forma cònica al lloc anomenat fondo de la Gabarra, dins el torrent de la Gabarra. Fita 11: Gran pedra de forma irregular dins l'eix de la riera de Coll de Garró, prop del pont de la ctra d'Olesa. Límit amb Olivella. Fita 1: Pedra encastada en el terra de forma irregular al lloc nomenat Rocallisa, Fita 2: Punt d'intersecció dels torrents de Cau de Llop i de Puig de Manombra. Fita 3: Eix del torrent Fondo dels Pelagons amb la riera dels Pelagons. Fita 4: Punt de trobada del torrent del 'Madero' amb el Torrent Fondo dels Pelagons. Fita 5: Pedra irregular que es troba cap al sud del cim del puig alt de Rocaforadada. Fita 6. Roca irregular al lloc de Trencaportells, al marge esquerra de la riera de Begues. Fita 7: Munt de pedres de forma cònica, d'1 m de diàmetre i 1 m d'alt. Fita 8: Munt de pedres al lloc dit 'alt de la masia'. Fita 9: Pedra irregular encastada al terra al lloc dit la Llaurada. Fita 10: Pedra irregular al lloc dit 'Les Piques'. Fita 11: Quatre pedres encastades al Puig de la Mola. Límit amb Olèrdola. Fita 1: Pedra a la serra del Pi d'en Barba a l'eix de la carrerada de la Cerdanya. Fita 2: Munt cònic de pedres al costat de la carrerada de Cerdanya. Fita 3: Munt cònic de pedres a cal Segarra. Fita 4: Pedra encastada al terra de forma irregular a cal Segarra. Fita 5: Pedra irregular encastada a la plana de la Torre. Fita 6: Pedra irregular al terra al lloc de Mitges Rites. Fita 7: Pedra irregular encastada al terra a Rocallisa.</p> | 41.3193100,1.8476700 | 403556 | 4574845 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40419-foto-08013-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40419-foto-08013-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Simbòlic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Resulta d'interès la utilització del nom de Fitó, com a toponímic d'un gran espai de terreny en el qual es troba ubicat un límit territorial de diversos municipis, d'entre ells, Avinyonet. Altres elements han estat considerats fites per la tradició oral: el Pi d'en Barba, destruït al darrer incendi patit per la Serra de Les Gunyoles i de la Font del Cuscó; el Pou Gran, a Sant Cugat, etc. A l'apartat Història es reprodueix pel seu interès la relació sumària de fites que es troba a les Actes de delimitacions, que es van confirmar l'any 1927 al terme municipal. (Continuació història) Límit amb St Cugat Sesgarrigues. Fira 1: Punt de trobada de la ctra amb un camí al lloc del Pla de la Torre. Fita 2: Punt de trobada de la Carrerada amb un camí de servitud a la Font de la Masia. Fita 3: Pedra irregular al Pla de la Masia. Fita 4: Pedra irregular similar a l'anterior que es troba situada al mateix indret. Fita 5: Punt d'intersecció del camí de les Gunyoles a Vilafranca amb pedra irregular al camí de les Gunyoles al lloc dit la Castellvina. Fita 6: Punt de trobada de l'eix del camí de les Gunyoles al marge esquerra del camí al lloc de la Castellvina. Fita 7: Punt d'intersecció del torrent de Poals amb un munt cònic de pedres. Fita 8: Eixos dels torrents de Poals i del Vendrell que units es coneixen com torrent de St Marçal. Fita 9: Punt d'intersecció del torrent de Vendrell amb la fita auxiliar formada pel tronc d'un alber en el qual es van assenyalar les inicials 'QMT' amb pintura al lloc anomenat Puig, situat al marge esquerra del torrent. Fita 10: Punt de trobada del torrent de can Ferret amb una fita formada per un munt de pedres i terra als lloc anomenat Païsses. Fita 11: Pedra encastada al terra al lloc de la Bassa del Pou Ferret al naixement del torrent de can Ferret. Fita 12: Roca irregular al vessant de la serra del Cuscó. Fita 13: Munt cònic de pedres dalt la serra del Cuscó a l'eix de la Carrerada general. Fita 14: Pedra irregular mòbil, al lloc de la serra del Pi d'en Barba, a l'eix de la carrerada de la Cerdanya o carrerada general. Límit amb Sant Fe del Penedès. Fita 1: Projecció del centre del pont al camí de can Cartró sobre el torrent de Lavern. Fita 2: Punt d'intersecció del camí de la Creu o de can Cartró amb l'eix de les aigües corrents d'una petita vessant. Fita 3: Punt de trobada dels eixos dels camins del a Creu i de la Casa Vermella. Fita 4: Punt d'intersecció d'una petita rasa de desguàs amb l'eix del camí de la Granada a la Casa Vermella a l'indret de l'Forta. Límit amb la Granada. Fita 1: Intersecció de l'eix del camí que va de la Granada a la casa Vermella amb l'eix d'una petita rasa de desguàs a l'Horta. Fita 2: Intersecció de l'eix del a carretera de Sant Sadurní a Vilafranca amb el camí de l'Horta al Terraplè. Fita 3: Fita paral·lepipèdica rectangular que es troba al lloc nomenat la Cantina, al marge nord de la Carrerada, sobre d'un túnel del tren. Fita 4: Punt d'intersecció d'un camí particular amb la carrerada al lloc del Pla de la Torre. Límit amb la Granada (Cortey) Límit 1: Punt d'intersecció del torrent de Sant Sebastià dels Gorgs amb una vessant rara que baixa de ca n'Amat al lloc de Cortey. Fita 2: Munt cònic de pedres a la plana de l'Amat. Fita 3: Fita de pedra paral·lepipèdica rectangular al lloc nomenat Mas Bertran. Fita 4: Pedra irregular, gairebé enterrada, a la plana Rotina, a l'inici del torrent del mas Massaguer. Fita 5: Punt de trobada dels eixos dels torrents de Sant Sebastià dels Gorgs i Massaguer al lloc de Cortey. | 98|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40420 | Font del Vadó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vado | <p>Informació oral El Carrau de L'Arboçar de Dalt. Gener 2003.</p> | <p>Al municipi de l'Arboçar hi ha molts indrets de gran interès considerats des del punt de vista del patrimoni cultural. En molts d'ells, l'aigua te un protagonisme essencial en la generació d'aquest valuós patrimoni. Aquí en tenim un exemple: la Font del Vadó. Aquesta font neix sota un marge calcari, que es troba a la vessant de la Rocallissa, que domina la Plana del Pou vell, enfront de les Cases Blanques, en un ambient de gran bellesa truncada ja que en part va ser devorada per un foc devastador dels que amenacen contínuament el nostre medi. Resulta de molt difícil localització, perquè està seca i pel fet d'haver estat feta malbé en arrossegar pins amb posterioritat a aquest incendi forestal. En origen era una cornisa que formava una feixa que generava una mena de cova, i a sota d'aquesta cornisa s'obria un petit pèlag en el qual eixia la font de clot.</p> | 08013-110 | L'Arboçar. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Font coneguda com del Vadó, microtopònim construït en record de l'home que havia tingut un hort a sota, en Salvador Raventós.</p> | 41.3332200,1.7825300 | 398125 | 4576464 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40420-foto-08013-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40421 | Avenc dels Pelagons/Cova dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-pelagonscova-dels-pelagons | <p>BELLMUNT, J. Olivella (1960-1961) Ampurias, núm. XXII-XXIII. P. 341-342 MIRET, J. (1982) Material de l'Avenc dels Pelagons (Avinyonet del Penedès). Butlletí de la biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Vilanova i La Geltrú. P. 199-207 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973a) Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425.</p> | Presència d'algunes clapes de pins blancs i rostolls cremats en l'incendi de 1982. | <p>S'accedeix per la carretera de St. Pere de Ribes a l'Olivella. En el quilòmetre 7,4 surt un camí de terra a l'esquerra, immediatament passat un pont i abans d'arribar a Can Suriol. Aquest camí travessa sis vegades la Riera dels Pelagons, aleshores es veuen dues masies, situades cadascuna a un cantó de la riera, abandonades i encara dempeus. Cinc-cents metres més endavant remuntant la citada riera, cal travessar-la a l'altra banda. Una drecera és assenyalada per marques de pintura granat-ocre. A mig vessant, sobre uns 20 metres per damunt del nivell del llit de la riera, s'obre una petita boca que fa aproximadament 2 metres d'alt per escassament 1 m. d'ample. Es de difícil localització ja que està molt tapada per la vegetació i és més una esquerda (diaclasa) que una autèntica boca de cavitat. Es va formar per l'acció de l'aigua sobre una diaclasa orientada 60º E, i ha tingut diversos esllavissaments i caigudes de blocs. S'entra per un estret passadís (A, segons la planta publicada per MIRET, 1982), que porta a un forat de surgència que cau en pendent pronunciada d'uns tres metres; a l'esquerra de la comunicació del passadís amb l'interior de l'avenc (B) hi ha una plataforma d'uns 2 metres quadrats (C) que és a on s'han trobat més concentrades les restes humanes. Pel pendent abans descrita s'arriba a set metres de fondària amb un espai prou pla i ample que és a on J. Bellmunt va fer la cala d'1x1 m i 60 cm de fondària al sòl, després de retirar les pedres superficials. Aquesta és una zona de treball insegur per l'estat en què alguns dels blocs es recolzen. Els materials que apareixen estan solts pel pendent, la plataforma (C) i un tall que, geològicament, és un dipòsit de vessant (H) format per la terra arrossegada des d'A i C i que ha tapat una de les esquerdes que portaven al racó oposat a D (G). Hi destaquen: fragments de gran tenalla amb cordons impresos; ceràmiques decorades amb incisions (3 frags.), decoracions amb mugrons (5 frags.); superfícies irregulars; una olla de cos globular i coll troncocònic exvasat amb superfícies ben allisades; una olla amb nansa d'orella i vora entrant amb el llavi arrodonit; 1 vora de bol hemisfèric; vores planes. Tot aquest material és atribuït per MIRET a un moment de l'Edat del Bronze, sense més especificacions. També destaquen en el material extret per Bellmunt set fussaioles ibèriques, sense més concreció cronològica, si bé MIRET les data així i BELLMUNT com a 'hallstàtiques'. També s'ha recollit microfauna (conill) i 1 cardium (RIBÉ et al.; 1989-1998) Es tracta d'un enterrament de pocs individus (2-3?) a la saleta C. Sense poder especificar si és primari o secundari. L'acció de l'aigua i del temps han fet que aquestes restes i el seu aixovar s'estenguin per la superfície de l'avenc i que en un racó estiguin dins d'un dipòsit de vessant (H). Respecte a la presència de fussaioles ibèriques en la part més fonda de l'avenc (D) no es troba cap explicació excepte que poden tenir un caràcter votiu o de testimoni d'una ocupació molt feble i de caràcter de refugi.</p> | 08013-111 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1958 J. Bellmunt i el grup de col·laboradors del Museu-Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova realitzaren una excavació.. L'any 1975 Josep Miret recull ceràmica superficial en la zona C i fa una prospecció superficial a la zona H. Josep i Magí Miret realitzen una topografia de la cova de cara a la seva publicació (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3263800,1.7874200 | 398524 | 4575699 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40421-foto-08013-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40421-foto-08013-111-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El material provinent de les excavacions es troba ubicat al Museu del castell de La Geltrú (integrat en Museus de Vilanova i la Geltrú, en lo que fa a la campanya de 1958), i el provinent de la prospecció de 1975 es troba en estudi per Josep Miret en el moment de fer la fitxa. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40422 | Montragull-Montargull/Vinya d'en Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montragull-montargullvinya-den-romeu | <p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Se sabia de l'existència del jaciment des del 1963, però no fou fins el 1986 en que es van començar a conèixer materials. En aquell any va aparèixer una boca i una base de dòlium i una peça de plom de reparació. D'altra banda, a la vinya del costat, propietat del Sr. Romeu, van aparèixer fragments de tegula, dòlium i un pivot d'àmfora itàlica. També apareixen fragments de ceràmica ibèrica a torn. El 2010 es va excavar una àrea de 6000 m2 a l'angle nord-est de la vinya de Montargull i es van localitzar estructures relacionades amb la pars rustica d'una vil·la romana: Un complex amb dos forns i tres estructures de combustió al voltant d'una fondalada central (8 m de diàmetre); una estructura d'abocament (de 9 m de diàm.) amb materials domèstics (TS), comercials (àmfora hispànica i itàlica) i constructius (tegulae); un grup de 6 sitges d'emmagatzematge, una de les quals amb una inhumació doble (adult masculí i infant) sense aixovar ni element de senyalització; una estructura amb un molí fariner cònic de conglomerat i una estructura amb restes de ceràmica ibèrica a torn.</p> | 08013-112 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Descobert per Mn. Margarit l'any 1963, Segons Mn. Margarit i els Srs. Jaume i Pere Insenser, els anys 1986 i 1987 es varen localitzar restes ceràmiques. L'any 1989 es van fer a la vinya del Sr. Romeu (RIBÉ et al.; 1989-1998). El 2010 es van localitzar i excavar restes pertanyents a la pars rústica d'una vil·la romana al cantó NE del jaciment.</p> | 41.3781900,1.7539800 | 395808 | 4581490 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40422-foto-08013-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40422-foto-08013-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40422-foto-08013-112-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA./ Jordi Amoròs Guerra. | El topònim precís és Montergull. Dades de la intervenció: Inici 31 de maig de 2010, Final 23 de juliol de 2010. Promotor: Caves Parxet. Arqueòleg director: Jordi Amorós (Triade SC). Arqueòlegs tècnics: Arianna Salonia, Òscar Varas. Oficials arqueòlegs: Jose Barea, Eva Estela. Resultats: Pars rustica d'una vil·la romana (s. I-III dC). (Més detall en l'apartat de descripció). Estat actual (18/08/10): pendent de destrucció i control dels rebaixos a efectuar per a la construcció d'unes caves soterrades. Memòria d'intervenció en procés. Fotografies: 1- Foses de combustió, 2- inhumacions, 3-molí. Efectuades durant la intervenció de 2010. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40423 | Cal Marcel/Casanova del Marcel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelcasanova-del-marcel | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>El propietari del terreny informà Mn. Margarit que uns anys enrera, en plantar una vinya just darrera la casa, aparegueren restes ceràmiques i tègula concentrades en una de les cantonades més properes a la masia, on actualment hi ha una olivera. Encara es poden recollir fragments de dòlia, ceràmica ibèrica a torn i àmfora romana. Segurament es tracta d'una vil·la agrícola (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-113 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment conegut per referències orals donades per Mn. Margarit als arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3792900,1.7401200 | 394651 | 4581629 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40423-foto-08013-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40423-foto-08013-113-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40424 | Mas Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran-0 | <p>MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Es tracta d'una zona de vinyes i bosc en un promontori sobre les planes de Sant Cugat Sesgarrigues i Sant Sebastià dels Gorgs. Al cim s'ubica el mas Bertran (antic mas de la Solana). Les troballes són escadusseres. Per una banda, cal anotar la troballa l'any 1990 d'un fragment distal de destral de basalt en el vial que des de la Granada puja fins la masia, la qual cosa indicaria la presència d'algun tipus d'assentament o enterrament d'època neolítica o eneolítica. Altrament Mn. Antoni Margarit va assenyalar la troballa de fragments de tegula en una vinya davant la masia.</p> | 08013-114 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Mn. Margarit opina que el topònim de Torres Beces (Mas Bertran i la Castelleta) indica la importància del lloc, el qual estaria en un revolt de la Via Augusta (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 41.3816200,1.7430100 | 394896 | 4581884 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40424-foto-08013-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40424-foto-08013-114-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40425 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-1 | <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. GIRÓ ROMEU, Pere (1959) 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', Ampurias, Vol. XXI, pàg. 3, Barcelona, Diputació de Barcelona. GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologique, Paris, CNRS. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>En fer treballs agrícoles al camp van sortir a la llum restes de possibles parets romanes i es van localitzar nombrosos fragments de tegula, àmfores, dòlia, terra sigil·lada sudgalica, terra sigil·lada hispànica llisa i decorada amb cercles forma Drag. 29 i terra sigil·lada itàlica, amb la marca del terrissaire SEMPRONI 'in planta pedis'. També hi va aparèixer ceràmica ibèrica comuna a torn, una moneda ibèrica i una destral de basalt (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-115 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment localitzat per Mn. Trens i anotat per Pere Giró l'any 1953 (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 41.3839700,1.7373800 | 394429 | 4582152 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40425-foto-08013-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40425-foto-08013-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40425-foto-08013-115-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es troba a la partida de les Carreroles (RIBÉ ET AL, 1989-1998). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40426 | Bosc Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-xic | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1962) 'Noticiario arqueológico de Cataluña y Baleares. Barcelona', Ampurias, Núm. XXIV, pàg. 280, Barcelona.</p> | <p>A uns 800 metres al NO de Sant Sebastià dels Gorgs es localitza l'anomenat Bosc Xic. Un petit bosc, a la part sud del qual hi ha camps d'oliveres i pel nord feixes sense conrear amb un fort desnivell. El jaciment és conegut des de la dècada de 1960 per la troballa de materials arqueològics al bosc i els seus voltants. Només hi han apareguts micròlits de sílex, que Pere Giró va qualificar com a làmines i que guarda el propietari dels terrenys. A més, al Museu de Vilafranca es guarden dues destrals polimentades procedents de Llinda que podrien formar part del conjunt. Es defineix com un taller lític sense saber-ne la importància real per manca de més troballes (RIBÉ et al.; 1989-1998). D'altra banda, al costat del bosc hi ha restes d'un antic camí sobre la roca, amb rodades de carro.</p> | 08013-116 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1990 s'hi van obrir rases per a passar canonades de gas, sense localitzar-hi cap tipus de material arqueològic (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3846500,1.7546600 | 395875 | 4582206 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40426-foto-08013-116-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es la fitxa 48 de GIRÓ (sd) (RIBÉ et al.; 1989-1998) | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40427 | Cal Bou/Camí de la capella de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boucami-de-la-capella-de-llinda | <p>ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RAFOLS, J.C.; COLOMINAS ROCA, J. Carta Arqueológica de España. Barcelona, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. GIRÓ ROMEU (sd) Catálogo Arqueológico del Penedés, Museu de Vilafranca (Arxiu Pere Giró), Vilafranca. GIRÓ ROMEU (inèdit) Quaderns de camp, Vol. 1 (1932-1945), Vilafranca. GIRÓ ROMEU, Pere (1979) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. Barcelona', Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. GORGES, J.G. (1979) Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archéologique, Paris, CNRS. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>El jaciment es troba a uns 200 metres de la casa de cal Bou en direcció a la masia de Llinda. Es troba en un camp a uns 2 metres per sobre del camí, en l'encreuament del que baixa cap a les Parets Antigues. La primera notícia la donà Pere Giró l'any 1932 quan explica que ha trobat nombrosos fragments de tegula i de ceràmica ibèrica comuna a torn. L'any 1969, el mateix Pere Giró i altres membres del Museu de Vilafranca descobriren vàries dòlia que es veien arrasades al marge, així com nombrós material ibèric. També s'observava una possible paret trencada i possibles marques d'altres dòlia i sitges (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-117 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Prospectat per Pere Giró abans de la Guerra Civil i a finals de la dècada de 1960 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3820400,1.7629100 | 396561 | 4581907 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40427-foto-08013-117-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Són les fitxes 35 i 103 de GIRÓ (s.d.), A GIRÓ (inèdit) apareix els anys 1932, 1935 i 1969 (RIBÉ et al.; 1989-1998) | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40428 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-0 | <p>GIRÓ ROMEU, Pere (1979) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. Barcelona', Informació Arqueològica, Núm. 30, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Sembla ser que a finals de la dècada de 1970 s'explanà el vessant sud-oest del promontori on encara hi ha la casa de can Ros, tot destruint les restes que hi havia en aquest punt (RIBÉ et al.; 1989-1998). | <p>A finals de la dècada de 1970 s'explanà el turonet on s'assenta can Ros per necessitats agrícoles i es traslladaren les terres a una zona més baixa provocant la destrucció total o parcial d'un jaciment ibèric. S'hi localitzaren més de 40 sitges i es pogué recollir part del material: ceràmica comuna a torn amb decoració pintada, ceràmica campaniana (una amb decoració de palmetes impreses) i molins de ma de gres entre d'altres restes no descrites. Les restes destruïdes formarien part d'un camp de sitges o zona d'emmagatzematge de les collites de la zona i que pertanyerien a un nucli d'habitació que podria estar més o menys a prop. La ceràmica permet donar una data de cap el segle II aC, però pot ser anterior (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-118 | Cantallops, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es va recollir molt de material per part de Pere Giró en el moment de la destrucció de tot o part del jaciment. L'any 1998, quan es va fer la revisió de la Carta Arqueològica, no s'hi va trobar material (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3678100,1.8021200 | 399818 | 4580281 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40428-foto-08013-118-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A la zona marcada com a jaciment, no s'hi troba la casa de cal Ros. El topònim pot conduir a error. A més la descripció del jaciment sembla referir-se al lloc immediat a la casa. No es pot esbrinar amb exactitud, a través de la carta arqueològica la ubicació exacta del jaciment. No es troben materials superficials que ajudin a aclarir aquest dubte. A la plana penedesenca s'han trobat altres camps de sitges importants com la 'Vinya del Pau' i 'Mas Castelló' entre d'altres, sense haver trobat encara les restes que correspondrien a l'assentament al qual pertanyien les àrees de dipòsit (RIBÉ et al.; 1989-1998).. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40429 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna | <p>CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú NOVES ESTACIONS (1976) 'Noves estacions amb ceràmica ibèrica i romana. Santa Susagna' Circular per als socis de l'Agrupació Excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú, maig 1975 RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA BLODA, J. /1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.</p> | <p>A 500 m. al SO de la quadra medieval, en una petita elevació de terreny, al peu del camí que mena de la quadra fins a la masia de Cal Montaner (a prop d'Olivella). En aquest punt s'han localitzat diversos fragments de dòlia i de tegula, així com un possible mur de pedra amb morter al costat dels edificis medievals, en el roquisser. El jaciment s'ha definit com un assentament romà a la plana (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 08013-119 | Santa Sussanna - 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment localitzat en prospeccions efectuades per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú, en la dècada de 1960. Aquestes prospeccions foren repetides per Xavier Virella el 1974 i per Magí Miret el 1990 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3301000,1.8142400 | 400774 | 4576080 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40429-foto-08013-119-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El jaciment es troba al costat d'un dels dos principals llocs que conserven l'aigua tot l'any de tot el massís del Garraf. | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40430 | Les Parets Antigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parets-antigues | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1987) Les parets antigues: ¿presa o pont?. Barcelona: L'autor. RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Es troba molt exposat a les torrentades, encara que es fa molt difícil d'arranjar la situació i, de moment, les ha resistit totes. | <p>Al torrent dels Gorgs, a 250 m a l'oest del pont de la carretera de Sant Cugat Sesgarrigues a Lavern. Camí de Llinda des de St. Sebastià, direcció oest, es deixa a uns 100 m desprès de l'última casa per agafar un camí que surt a la dreta, cap al nord i baixa fins el torrent a uns 450 m. Les primeres referències que facilità Pere Giró el 1956 les definien com una obra de factura romana, segurament la base d'un pont. L'estructura està formada per dos cossos construïts directament sobre la roca. El cos meridional, situat a la riba esquerra, és un mur fragmentat format per un farciment intern de calç i pedres irregulars. La part esquerra queda tapada per un marge, mentre que a la part dreta conserva encara un parament extern de carreus quadrangulars propis de la tècnica romana d''opus quadratum'. La planta és de forma semicircular. Segons Mn. Margarit aquesta part serviria per a desviar el corrent d'aigua de la riera i resguardar la part baixa de la construcció. L'amplada conservada del mur és de 2'10 m. L'altre cos, situat a la ribera dreta hi resta un llenç de mur fragmentat en dos trams, constituïts per pedres molt irregulars d'uns 20 cm en el parament exterior i lligades amb morter de calç i pedres a l'interior. Conserva 1'65 m d'ample, 2 m d'alçada i uns 13 m de llargada total. A l'inici es conserva un retall a la roca per col·locar un carreu i, al costat, un carreu col·locat. Això podria donar fe de l'estructura d''opus quadratum' descrita per Mn. Margarit (RIBÉ et al.; 1989-1998). Mn. Margarit interpreta l'estructura com un pont per salvar el torrent, cosa que sembla la més raonable. La cronologia ha de ser anterior al segle X, ja que en aquell moment ja són nomenades com 'parets antigues'</p> | 08013-120 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons Margarit, '(..) la presència documentada de la 'calçada Francisca', coincident amb les parets antigues anomenades Monedàries, obre una notòria possibilitat que fossin les restes d'un pont enrunat ja en el segle X, doncs hom anomena el 'gual', però no el pont. Pel nom de 'Monedàries', deformació evident de 'munitàries', sabem trobar-nos davant unes parets amb servei públic reconegut. Aquest servei podia ser (en frase de Ciceró) 'Munire viam' (obrir camí), servei però, que feia temps, ja en el segle X, que no podien complir (..)'. La primera referència actual és de Pere Giró, de l'any 1956 (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3849300,1.7655200 | 396784 | 4582225 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40430-foto-08013-120-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40431 | Jaciment del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs | <p>BARILLOU, J. (1936) 'Una joia arqueològica abandonada: Sant Sebastià dels Gorgs', La Publicitat, Núm. 56. BROTO TWOSE, J.M. (1987) 'La desamortització va partir el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs', Catalunya Cristiana, Setmana del 22 al 28. BUCH, J. (1965) 'Sant Sebastià dels Gorgs', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 274, Barcelona CRUAÑES OLIVER, Esteve (1980) Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca. DIES PALAU, Enric Mn (1971) Informe y notas de los trabajos efectuados durante el verano de 1971 en San Sebastián dels Gorcs. Barcelona, Document mecanografiat. EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1983) El Penedès durant el període romànic, Sant Saurní d'Anoia. MARGARIT, A (1983c) Sant Sebastià dels Gorgs. Breu història calendar de restes arqueològiques. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1988) 'Des del monestir de Sant Sebastià. Donant una ulladaa la història del terme' Full Informatiu. Núm. 4, Avinyonet del Penedès. MARTIN ALBERO, R. (1935) 'Els llocs oblidats: Sant Sebastià dels Gorgs', Mai Enrera. Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 124, Barcelona PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82. PONSA, O.; TOMÀS, E. (1984) Pedres i paraules. Romànic al Penedès. Sant Sadurní d'Anoia, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SANTACANA, R.; SOLÉ, M. (1976) 'Art romànic penedesenc: Sant Sebastià dels Gorgs' Dyonisios, Núm. 152-153, pàg. 3, Vilafranca del Penedès. SERRA CIRÉ, J. (196?) 'Cultura comarcal. Sant Sebastià dels Gorgs', El Eco de Sitges, Any LXXIII, núm. 385, Sitges. SOLÉ BORDES, J. (1977a) 'Sant Sebastià dels Gorgs en la seva història', Olerdulae, pp. 4-5, Vilafranca del Penedès. SOLÉ BORDES, J. (1977b) 'Sant Sebastià dels Gorgs, malalt?. Conversa amb l'arquitecte Josep Brugal', Olerdulae, Núm. 5, pp. 238-240, Vilafranca del Penedès. TRENS, Manuel (1921) 'Un sarcòfag important', Penedès, Núm. 6, Any III, Juliol-agost 1921</p> | XI | Els treballs de rehabilitació del conjunt monumental es van iniciar el 1961, data en que la Diputació de Barcelona va emprendre diverses campanyes de restauració de l'antic priorat, especialment entre el 1970 i el 1974, i es dugueren a terme importants obres de consolidació del claustre i del campanar (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 82). La situació del monestir li confereix la seva valoració com a fita que configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc que li dóna suport. Aquesta consideració fa que s'hagi de tenir en compte la preservació i integració del seu entorn, que li dona suport, en el qual una intervenció inadequada pot provocar perjudicis en la seva contemplació, que està supeditada a un diàleg amb el medi físic dins el qual es troba i una relació ambiental monument-entorn configurada al llarg del temps. | <p>Es tracta d'un antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Del conjunt destaca l'església, situada al nord; . El Servei de Monuments de la Diputació va efectuar treballs de restauració a partir de 1971 dels que no queda gaire constància tret d'una breu memòria i els records orals i escrits dels veïns i estudiosos, especialment, de Mn. Margarit. Sembla que es van excavar en un cantó del claustre dues grans sitges que es van classificar com a medievals. No se sap els tipus de materials, però s'indica que hi havia també tegulae. En notícies de la dècada de 1960 s'indica que s'hi havien fet excavacions i que hi havien aparegut les restes d'un gran edifici romà, sense més precisió (RIBÉ et al.; 1989-1998). Sembla que es pot precisar que una de les sitges va aparèixer al peu de la sortida de la sagristia. Dies la descriu com de 'dimensions considerables' i revestida amb 'pedres amb morter'. Dona referències, així mateix, d'un dipòsit revestit de pedra tallada. Sota l'ala de ponent va aparèixer una tomba amb escasses restes humanes, que s'introduïa sota els fonaments de la casa contigua (DIES PALAU, 1971).</p> | 08013-121 | Sant Sebastià dels Gorgs, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del segle X, mentre que la fundació del monestir de Sant Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi, i que encara presenta diversos gorgs al seu recorregut. Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener de l'any 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos' . Existia, doncs, hipotèticament ja al segle XI, una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües, suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès, que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica, és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menys importants. Així mateix, va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. També deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i del començament de la vida comunitària, però en tot cas el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que, des del 1052, Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per tal d'assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del petit cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. L'any 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, tot observant la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí.</p> | 41.3806700,1.7658400 | 396804 | 4581751 | 1030 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40431-foto-08013-121-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació història) La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més, el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals caldria destacar la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí. A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual, a instàncies dels monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Potser que l'edifici patís danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degradació constant que tampoc no es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència, fins a desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarzera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys, i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest en què es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82). | 85 | 1754 | 1.4 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||
| 40432 | La Grua/Les Timbes/Cal Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruales-timbescal-fontanals | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | Rebaixat en diverses ocasions per treballs agrícoles | <p>L'any 1969, en fer unes obres d'explanació a la partida de la Grua, Pere Giró va localitzar restes de fonamentació i les últimes filades d'una paret, molins de calcària i dos de pedra volcànica, fragments de tègula, dòlia i ceràmica a torn. Aquest material estaria relacionat amb el que es va trobar l'any 1989 a la partida de les Timbes, en fer una llaurada fonda. El propietari recollí una important quantitat de materials entre els que destaquen: tegula, imbrex, dòlia, pivots d'àmfora romana i ceràmica a torn ibèrica comuna. El conjunt confirmaria la presència d'un establiment agrícola romà amb la presència de material ibèric. La manca de terra sigillata inclinaria a una datació exclusivament republicana. D'altra banda el propietari de cal Fontanals ha recollit en aquests camps diversos fragments de sílex (una ascla), 7 destrals de basalt de superfície rugosa i 4 més, dues de tonalitat verdosa i tall de doble bisell molt ben treballat. Donada la poca informació que hi ha només sembla que hi ha un hàbitat o un enterrament d'època neo-eneolítica (RIBÉ et alii, 1989 i 1998).</p> | 08013-122 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment localitzat per Pere Giró i Romeu l'any 1969 (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 41.3688100,1.7627400 | 396526 | 4580438 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40432-foto-08013-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40432-foto-08013-122-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La UTM correspon al jaciment de la Grua. Les Timbes tenen les següents coordenades x=0396501 y=4581036 z=241 | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40433 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-1 | <p>RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>L'any 1967 en realitzar tasques agrícoles es van localitzar els vestigis d'una possible vil·la romana formats per fragments de paviment fets amb calç, carreus de la base d'algun tipus de construcció, ceràmica ibèrica, dòlia, tegula i àmfores itàliques. L'any 2003 han aparegut cinc sitges, que no van ser excavades, al sector Nord del jaciment. Sembla ser que el material era romà.</p> | 08013-123 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Localitzat l'any 1968 pel parcer de les terres Sr. Serafí Arnau Llopart. L'any 1997 M. Miret va ampliar el perímetre del jaciment al trobar més ceràmica romana en un diàmetre superior (RIBÉ ET AL, 1989-1998). El 2003 s'han localitzat cinc sitges però no van ser excavades.</p> | 41.3683100,1.7807200 | 398029 | 4580361 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40433-foto-08013-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40433-foto-08013-123-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Encara que el jaciment apareix marcat als plànols de la Carta Arqueològica des de Clariana fins l'extrem del morro de terra que marca l'origen de elevació d'aquesta zona en prospeccions superficials efectuades pel Sr. Xavier Esteve, arqueòleg d'Avinyonet sembla que el jaciment estricte està constituït tan sols per l'extrem nord del sector marcat a la Carta Arqueològica. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40434 | Mas Caballer/Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-caballercavaller | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Al voltant de la casa, i sobretot cap al N, a 500 m del turó de la Font de la Canya. La casa es gòtica. Només hi ha una referència de Pere Giró que pels voltants de la casa es van trobar restes l'any 1932. No s'indica quines restes s'hi van trobar, però si que hi havia un molí de granit d'època ibero-romana a la façana de la casa (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 08013-124 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert per Pere Giró i Romeu l'any 1932 (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 41.3697900,1.7819200 | 398131 | 4580524 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40434-foto-08013-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40434-foto-08013-124-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El descobriment l'any 1997 del jaciment de la Font de la Canya (a uns 500 metres) fa pensar que tal vegada sigui aquest el jaciment (RIBÉ et alií, 1989 i 1998). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40435 | Can Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferret | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>El jaciment abasta un sector de terrenys plantats de vinya, en la plana en els quals es localitza un taller lític en superfície. En total s'hi ha recollit més de 200 fragments d'indústria lítica i dues destrals polimentades. Del conjunt, a més dels ascles, alguns fragments sense retocar i pocs nuclis, destaquen rascadores i alguna làmina. Davant d'aquesta manca de dades és molt difícil de datar i classificar el jaciment (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-125 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment descobert l'any 1979 per Josep Miret. S'hi ha efectuat diverses prospeccions recollint materials superficials (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3491900,1.7715800 | 397234 | 4578250 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40435-foto-08013-125-2.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40436 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-1 | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Assentament romà a una vinya a 1,3 Km a l'oest de les Gunyoles. La única referència sobre el jaciment fou facilitada per Magí Miret, el qual havia descobert fragments de ceràmica romana i tegula dispersos superficialment per la vinya, sense poder localitzar altres elements que permetessin precisar més la cronomogia i la funcionalitat (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 08013-126 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Magí Miret va descobrir el jaciment (RIBÉ et al.; 1989-1998).</p> | 41.3518400,1.7684800 | 396979 | 4578547 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40436-foto-08013-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40436-foto-08013-126-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40437 | Mas Sunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sunyer | <p>GIRÓ ROMEU, Pere (1978) 'Notes d'arqueologia de Catalunya. L'Arboçar de Dalt', Informació Arqueològica, Núm. 29, Barcelona, Institut de Prehistòria i Arqueologia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Terreny pla amb cultiu de vinya a 100/200 m al costat sud del mas, just a l'inici del bosc en el vessant d'un promontori, al camí entre l'Arboçar i les Gunyoles. Fruit de les diferents prospeccions que efectuaren entre els anys 1968 i 1969, s'identificaren un mur d'aspecte antic (possiblement romà segons P. Giró) d'uns 10-12 metres de longitud i 1 metre de gruix que s'enrunà per necessitats del conreu. Es localitzaren altres murs, que foren definits com a muralla ibèrica o romana (?). També aparegueren totxos de tipus romà, que podrien pertànyer a un possible forn, 10 sitges, algunes d'elles intactes, tapadores de pedra per a les sitges, molins de mà de granit i material ceràmic escampat pels camps. Entre aquest cal destacar: ceràmica ibèrica a torn comuna pintada amb ratlles i cercles de color vermell, ceràmica grisa monocroma, ceràmica romana comuna, ceràmica campaniana B. Altrament aparegué una sivella de cinturó de bronze, probablement romana, amb fulles alternades amb semicercles.</p> | 08013-127 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert l'any 1968 per Pere Giró i Josep Masachs (RIBÉ et alii, 1989 i 1998).</p> | 41.3368100,1.7808700 | 397992 | 4576864 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40437-foto-08013-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40437-foto-08013-127-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En no haver-se pogut excavar (tot i que hi havia un projecte), no es pot definir més clarament ni la cronologia ni la funcionalitat del jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40438 | Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vendrell | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VILLACAMPA VILLACAMPA, Jordi et al. (s.d.) Estudio histórico del caserío de Santa Susanna. Treball inèdit.</p> | <p>Camps erms als voltants del mas Vendrell, al costat del camí que mena des de la carretera d'Olivella fins a Santa Susanna, al costat de la riera de Begues. La vegetació que domina és la de pineda molt esclarissada pels incendis. Han aparegut ceràmiques ibèriques comunes, sense que es tingui notícia de materials d'importació (RIBÉ et alií, 1989 i 1998).</p> | 08013-128 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Jaciment descobert l'any 1981 per Josep i Magí Miret tot prospectant (RIBÉ et alií, 1989 i 1998). En el segle XVII, Francesc Perpinyà, pagès i habitant de 'lo castell de Santa Susanna', va comprar el castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó, a mossèn Mas, rector de les Gunyoles, que ho tenia del seu oncle Benet Mas, també rector, que l'havia adquirit per donació de Constança, filla i hereva de Joan Gilabert. A la compra (1618), es donen les afrontacions de la quadra, que incloïa aquest mas (ESTUDIO HISTORICO).</p> | 41.3226600,1.8142100 | 400760 | 4575255 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40438-foto-08013-128-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40439 | Coveta/Cova de l'Artiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/covetacova-de-lartiga | <p>RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973a) 'Nous jaciments arqueològics a l'extrem NW del massís de Garraf'. Vèrtex, 36: novembre-desembre 1973, mapa p. 425. VIRELLA, X. (1973c) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Coves dels voltants de l'Arboçar' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Febrer. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1974) 'Resum d'un any d'activitats del Grup d'investigacions arqueològiques Talaia' Villanueva i la Geltru. Semanario de Información Local. Febrer. Vilanova i la Geltru</p> | Molt embrossada (RIBÉ et al. 1989-1998) | <p>Cova al peu de la riba dreta de la Riera dels Pelagons, uns 80 m aigües avall del Pèlag de l'Artiga, uns 15 m per sobre del nivell de l'aigua. Molt embrossada. La boca de la cova fa un metre d'amplada per 1'5 m d'alt i en total fa uns dos metres de fondària. En la intervenció realitzada per X. Virella, s'hi van excavar uns 50 cm i no hi van tocar roca. Entre els materials en destaquen: una fulla ganivet de sílex molt hidratat i una ena de collaret cilíndrica d'ós amb perforació bicònica. Es podria datar com a eneolítica o calcolítica.</p> | 08013-129 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Coveta localitzada el dia 5 de febrer de 1973 durant una sortida per a efectuar prospeccions per la riera dels Pelagons efectuada pel Grup d'Investigacions Arqueològiques de l'Agrupació Excursionista Talaia. Aquest mateix dia també s'efectuà un sondeig (RIBÉ et al. 1989-1998)</p> | 41.3280300,1.7867800 | 398473 | 4575882 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40439-foto-08013-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40439-foto-08013-129-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'indica en la bibliografia antiga que es vol dipositar els materials al Museu d'Olèrdola, però aquests no es trobaven exposats en aquella institució a l'hora de fer la Carta Arqueològica (RIBÉ et al. 1989-1998). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40440 | Cova del Pèlag/Cova del Fondo Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pelagcova-del-fondo-gran | <p>ARQUEOLOGIA A CATALUNYA (1982) L'arqueologia a Catalunya, avui, Barcelona, Generalitat de Catalunya. GRÀCIA GIRALT, J (1989) 'L'estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)', Miscel·lània Penedesenca Vol. XI, pp. 21-32. I Jornades d'Estudis Penedesencs: de la Prehistòria a l'Edat Mitjana, Sant Sadurní d'Anoia, 1988. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. VIRELLA, X. (1973b) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Cova del Pèlag (l'Arboçar)' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Agost-setembre. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1973c) 'Secció de Cultura. Grup d'investigacions arqueològiques. Coves dels voltants de l'Arboçar' Agrupació Excursionista Talaia. Circular per als socis. Febrer. Vilanova i la Geltru VIRELLA, X. (1974) 'Resum d'un any d'activitats del Grup d'investigacions arqueològiques Talaia' Villanueva i la Geltru. Semanario de Información Local. Febrer. Vilanova i la Geltru</p> | La cova sembla exhaurida però davant sembla que es podria excavar una plataforma amb sediment (RIBÉ et al. 1989-1998) | <p>En el vessant dret del 'Fondo Gran o de la Cova', pocs metres per sobre del torrent. A l'est del nucli de l'Arboçar de Baix, a uns 250 m. en línia recta del mateix. Es tracta d'una antiga surgència. El passadís principal fa uns 10'5 metres de llarg i la boca fa uns 2'5 m d'amplada per 1'5 d'alçada. La cova domina el curs del torrent i la plana que es troba al costat, Entre els materials recuperats per l'excavació de l'any 1973 destaquen: INDÚSTRIA LÍTICA: làmina sense retocar, percussor, ascla amb retocs CERÀMICA: Fragment de ceràmica cardial, fragment de ceràmica campaniforme, (Salomó), fragments no identificats INDÚSTRIA ÒSSIA: fragment de punxó ORNAMENT: dena de collaret de calcària RESTES ANTROPOLÒGIQUES: vertebra, ròtula, costelles i dents (diversos individus) FAUNA: diversos fragments. Existeixen dos moments clars: 1. Neolític antic cardial / 2. Calcolític, amb utilització com a cova sepulcral (RIBÉ et al. 1989-1998). Al Museu de Vilafranca s'ha pogut observar com material procedent d'aquesta cova dues monedes una de bronze i un denari, una base d'àmfora i material datable en època ibero-romana, pel que es recomana revisar o la cronologia o l'adscripció d'aquests materials al jaciment.</p> | 08013-130 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert i excavat per membres del Grup d'investigacions arqueològiques del Centre Excusionista Talaia de Vilanova i la Geltru l'any 1973. Els materials de l'excavació de 1973 sembla que estaven exposats a la seu social del grup, encara que sembla que existia la intenció de dipositar-los al Museu d'Olèrdola (RIBÉ et al. 1989-1998).</p> | 41.3293900,1.7646000 | 396619 | 4576060 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40440-foto-08013-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40440-foto-08013-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40440-foto-08013-130-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | A l'altre costat del torrent s'aprecien balmes en algunes de les quals sembla haver tingut una estructura lleugera d'aixopluc encastada. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40441 | Turó de la font de la Canya/El Pujolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-font-de-la-canyael-pujolet | <p>RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia.</p> | <p>Elevació sobre la plana envoltada pels torrents, envoltat de bosc de pi i matoll que es troba a uns 200 m al sudoest de cal Padrona i a altres 200 de l'església de Sant Pere d'Avinyó. Es tracta d'un recinte murallat que sembla que encercla un poblat. S'han localitzat, de moment, una trentena llarga de sitges ibèriques, així com un forn ceràmic. També ha estat localitzada una premsa amb el seu canaló.</p> | 08013-131 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Descobert pel Sr. Xavier Esteva l'any 1997. Excavació a partir del 1998 fins el 2003 (RIBÉ ET AL, 1989-1998).</p> | 41.3708400,1.7742100 | 397488 | 4580650 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40441-foto-08013-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40441-foto-08013-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40441-foto-08013-131-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 ha estat facilitada per Jordi Morer de Llorens. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40442 | Font del Cuscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cusco | <p>ESTRADA GARRIGA, Josep (1969) Vias y poblamiento en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona, (Cuaderno de edición limitada para uso interno). Comisión de Urbanismo de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. FERRER, A.; GIRÓ, P. (1943) 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca' Ampurias, pàg. 204, Barcelona, Diputación de Barcelona. GRIVÉ, M. (1934) 'Els ibers al Penedès' Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí, Núm. 34, pàg. 4, Vilafranca del Penedès. MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. RAURET, A.M. (inèdit) El proceso en la primitiva población del Panadés, Barcelona, Memòria de Llicenciatura, Universitat de Barcelona. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SOLER CARALT, J. (1948) Bisbal histórica. Resumen histórico del Panadés. Tarragona,</p> | Força destrossat | <p>Es troba a 1'8 km al sud-est de les Gunyoles, en el cim de la Serra del Pi d'en Barba (al NE del Bosc Cremat) i al sud del camí de les Gunyoles. Travessat per l'antiga Carrerada Reial de la Cerdanya, actual camí per travessar la carena. Martí Grivè (1934) va descobrir el jaciment i va identificar tres parets que definirien el perímetre d'un assentament ibèric. Pere Giró, l'any 1957 hi féu una excavació que comprovà que la paret es féu sobre la roca i d'allà s'aixecà un mur de pedra seca de 2'20 metres d'amplada. Localitzà ceràmica ibèrica i romana (dòlium, tègula) fora del recinte. L'any 1963 es feren noves prospeccions i es localitzà un molí giratori. A principis de la dècada de 1980 els cosins Miret definiren el recinte com una pleta. Es tracta d'una estructura que ocupa tota la part superior de la serra. És de planta rectangular amb les cantonades meridionals arrodonides. Les parets estaven formades per calcàries sense escairar. El perímetre total és d'uns 290 metres i una superfície d'1'37. Ha amb tres bandes de murs i la quarta delimitada per una penya. El material aparegut a les excavacions està format per: ceràmica de vernís negre (campaniana i imitacions), kalathos, àmfora de boca plana, grisa emporitana, àmfora itàlica, Dressel i Pascual 1, ceràmica comuna, terra sigillata itàlica, ceràmica de parets primes, comuna, etc... La cronologia s'iniciaria entre els segles III - II aC (RIBÉ et al. 1989-1998).</p> | 08013-132 | 08792 - AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>Assentament ibero-romà allunyat de terres de cultiu. Clos d'època medieval associat a la Carrerada Reial de la Cerdanya coneguda ja des dels segle XI. Pleta per al bestiar…</p> | 41.3417000,1.7676100 | 396890 | 4577423 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40442-foto-08013-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40442-foto-08013-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40442-foto-08013-132-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | No és l'únic tancat d'aquestes característiques que es coneix a la contrada. Per exemple: el Puig de la Mola i el Marge del Moro (RIBÉ et al. 1989-1998). El dibuix que ocupa l'espai de la fotografia número 1 és de: MIRET, J.; MIRET, M. (1981) 'Un assentament d'època romana a la Serra de la Font del Cuscó (Avinyonet del Penedès), Tancats medievals per a bestiar. Garraf', Miscel·lània Penedesenca, Núm. 4, pp. 181-194, Vilanova i la Geltrú. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40447 | Els Pelagons de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pelagons-de-baix | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | <p>Casa de grans proporcions, però de gran senzillesa compositiva i de materials, que sembla haver estat feta en funció del seu aprofitament com a alberg pel bestiar. Consta de dos cossos principals que es troben encaixats de manera transversal i per un lateral. Els murs són de maçoneria de pedra irregular, i en els principals es troba arrebossat de calç. Les teulades són a un vessant, i sembla que les zones destinades a habitatge es trobaven a la primera planta, destinant-se fonamentalment les plantes baixes per a l'allotjament del bestiar. Concretament, en una de les grans estances ubicades en aquesta planta baixa es troben menjadores. Darrera la casa, pel costat nord-oest, es troba l'era i a tocar d'aquesta, un petit pou o xup en part cobert. Es veuen restes d'estructures molt deteriorades d'assecadors fets de fusta al primer pis. Seguint el camí traçat paral·lel al riu, en direcció a Olivella i la veïna masia dels Pelagons de Dalt, es troba un pou, sota d'una vella figuera, que abastia d'aigua a la casa, i que per informació oral se sap que fa de partió entre els termes municipals d'Avinyonet i d'Olivella.</p> | 08013-137 | Els Pelagons de Baix, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El pas per aquesta vall de la carrerada de la riera dels Pelagons, pot ésser la causa que va induir a la construcció o potser a l'engrandiment de la casa, que molt provablement devia haver estat lloc d'acollida de bestiar i dels pastors que feien transhumàncies de gran i petit recorregut, o simplement de ramats de cabres de la zona. La 'Quadra de Arbozar' s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3234600,1.7903100 | 398761 | 4575371 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40447-foto-08013-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40447-foto-08013-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40447-foto-08013-137-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40448 | Danses de la Mare de Déu de Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/danses-de-la-mare-de-deu-de-llinda | <p>ARXIU JOSEP MARIA CASTELLS I ANDILLA. Índex de danses. COMAS, Arxiu. Índex de danses catalanes. Centre de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya. Document mecanografiat. NOMENCLATOR DE L'OBRADOR DE LA DANSA DE CATALUNYA. Generalitat de Catalunya. Actualitzat el 9-X-1986.MARGARIT, A. (1988b) 'Parlem avui de Llinda' Full Informatiu, Núm. 5, Avinyonet del Penedès.</p> | S'ha perdut el record d'aquestes danses, doncs ni tan sols els propietaris de la masia recorden aquesta dansa. | <p>El nomenclàtor de l'obrador de la Dansa de Catalunya recull unes Danses de la Mare de Déu de Llinda. Es tractava d'una ballada que es feia per la festa de l'aplec de la Mare de Déu de la Llinda amb la mateixa tonada del Ball Rodó de Sant Sadurní. Si es segueix la línia de similituds de danses, trobem amb la mateixa tonada i amb evolucions un xic diferents una dansa que s'havia ballat a Vilafranca (Ball Pla) i a Sant Sadurní d'Anoia (Ball Rodó). Fa pocs anys una de semblant era ballada per l'aplec de Subirats, però allí en deien simplement el Ball. Un ball similar es ballava també a Santa Maria de Cervelló: era un ball de garlandes. L'adjudicatari de la garlanda esdevenia propietari del ball, però generalment convidava amics i altres persones concurrents, els quals feien el ball en rodona agafats de les mans; es deixaven anar uns breus moments per a marcar, encarats, un petit punteig, i es reprenien les mans tot seguit. El que havia adquirit la garlanda solia posar-se al mig del rotllo amb la seva balladora i ballaven ells dos sols. El ball era fet al so de flabiol i tamborí. Bial i Serra recull a la seva recopilació cançonística el ball de garlandas de Subirats. La partitura d'aquest ball es reprodueix a la vinyeta destinada a les imatges.</p> | 08013-138 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS | <p>La capella als voltants de la qual es celebrava i encara es celebra l'aplec en que es ballaven aquestes danses, apareix esmentada per primera vegada el 979 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001), (LLORACH SANTÍS, 1992b) en una donació que féu Sunifred d'una torre, unes cases i d'altres propietats que posseïa al terme d'Olèrdola. Una de les afrontacions dels alous cedits correspon al gual de Santa Margarida. Segons es desprèn d'un document de Sant Sebastià dels Gorgs, l'any 1024 s'hi feien obres. No tornem a tenir notícies de l'església fins el 1153. Aquell any, dins la capella de Santa Margarida i sota l'acolliment del prevere Berenguer Arnau, Pere Berenguer i uns altres homes convingueren cercar una concòrdia entre l'abat Ramon de Sant Cugat del Vallès i Ramon Mira, que pledejaven per la titularitat d'unes terres de Masquefa. Al final de l'edat mitjana la capella passà per força vicissituds, com ho demostra una visita pastoral feta el 1508. Santa Margarida necessitava en aquell moment una reparació del sostre i de les portes i no disposava ni de campana ni de cap tipus d'ornament. Més tard, per causes desconegudes es va perdre el record de la santa titular i l'església agafà el nom pel qual ara es coneix Pel que fa a la masia, i com a dada singular, es conserva una teula que indica una data de col·locació d'una de les cobertes de la casa. En aquesta teula es pot llegir lo següent: 'Vuy dia 22 de abril de 1729'. Hi ha també una cèdula conforme un avantpassat de la masia (Jaume Almirall i Miró) havia estat familiar del Sant Ofici. L'any 1898 va haver-hi un aplec a la capella que va reunir prop de 3.000 persones portant creus i banderes en honor de la Verge de Llinda. Es va fer una missa de campanya. Durant el segle XX va patir les escomeses devastadores de la guerra de 1936, de manera que l'església fou cremada, i només se salvaren les rajoles policromades del segle XVIII del paviment del presbiteri, així com els ornaments sagrats que es guardaven a la masia.</p> | 41.3844400,1.7562800 | 396010 | 4582181 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40448-foto-08013-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40448-foto-08013-138-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40449 | Basses de Cases Blanques/Basses del Xuquit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-cases-blanquesbasses-del-xuquit | <p>Informació oral El Carrau, l'Arboçar de Dalt, novembre de 2002. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.</p> | <p>Es tracta de punts d'aigua que es poden situar dins el nom genèric de 'cucones'. Són tres clots ubicat en un extens rocallís calcari, que s'han format d'una manera natural per l'acció de l'erosió. Algun sembla haver estat engrandit per la mà de l'home per tal de poder-hi encabir més aigua. Hi ha tres basses: que s'anomenen, de Nord a Sud i d'Oest a Est: Bassa del Masover i del Xicarrot (foto 2), i bassa pública (fotos 1 i 3) (Informació oral El Carrau, l'Arboçar de Dalt, novembre de 2002)</p> | 08013-139 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquestes basses no són les úniques al terme de l'Arboçar. Per referència oral es coneix també l'existència d'altres a la plaça de Les Roques, i encara són visibles altres més amunt, a un i altre costat de la carrerada, conegudes sota el nom genèric de basses de Les Planes. Una altra bassa d'interès, a prop, és la de Mas Sunyer. Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a aquest indret, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produirien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anaven minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).</p> | 41.3335900,1.7714100 | 397195 | 4576518 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40449-foto-08013-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40449-foto-08013-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40449-foto-08013-139-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40450 | Els Cupons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cupons | <p>Al terme municipal d'Avinyonet s'han trobat dos punts amb curiosa formació calcària coneguda dins el vocabulari geològic com a 'olles de gegant', i a la toponímia local com 'els cupons' (riera de Begues) o 'els cupots' (riera dels Pelagons). Es tracta de grans cavitats formades en zones calcàries per l'acció de l'aigua i les pedres que van golpejant mica en mica les parets creades en fissures calcàries, generant una mena de grans cups com els destinats al vi, en unes zones en que es produeix una forta caiguda de les aigües a les rieres de Begues i dels Pelagons.</p> | 08013-140 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La veu popular ha anomenat aquests indrets per la seva similitud amb els cups de vi com 'els cupots' o 'els cupons'. En el record recent de la gent està l'haver vist fa dècades un carro encaixat en el de la riera de Begues, provinent d'Olesa. Encara avui es poden veure restes de carrosseries de cotxes i contenidors que han estat arrossegats per la força de l'aigua des de les zones altes de les rieres.</p> | 41.3332400,1.8143000 | 400784 | 4576429 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic per la seva singularitat, molt apreciat per la gent que els coneix. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 40451 | La carretera d'Olesa de Bonesvalls a Avinyonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-carretera-dolesa-de-bonesvalls-a-avinyonet | <p>Via de comunicació pavimentada, i de cabuda de dos carrils, de traçat antic, amb seguretat majoritàriament medieval, potser anterior, que pujant des del pla del Llobregat, puja, a tocar l'Eramprunyà, Begues, Olesa, fins arribar al terme d'Avinyonet, iniciant-se en el coll de Garró. Una vegada travessava la riera la primera masia que troba és la de can Ràfols dels Caus i d'allà segueix fins el nucli de les Cabòries on s'ajunta a la carretera general traçada en el segle XVIII. De tota manera, arran de l'estudi de plànols, sembla clar que en el seu traçat antic seguia fins a la creu de les Forques (on sortia a ma esquerra el camí de les Forques) i d'allà continuava per l'actual carrer Carrerada i seguia en direcció a la Granada per la carretera que segueix el traçat de la carrerada, fins que surt del terme municipal.</p> | 08013-141 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Des de l'Edat Mitjana, i fins al segle XVIII, en que es va obrir l'important via de comunicació que va suposar la carretera de Barcelona a València pel coll de la Creu d'Ordal, l'únic gran camí conegut en aquest territori era aquesta carretera. En endinsar-se al terme d'Avinyonet, a més de passar pel encreuament del camí de la urbanització de Can Mitjans i Santa Susanna, la primera casa del terme que es trobava era la de Can Ràfols dels Caus. En part segueix a tocar Avinyonet el traçat d'una carrerada. La importància d'aquesta ruta està en que consistia en el Camí Ral en època medieval. Al llarg del seu traçat hom troba elements com l'hospital medieval d'Olesa i el castell d'Eramprunyà que mostren la importància que va tenir. Per aquesta ruta sembla que van venir, en època altmedieval, moltes razzies tant per banda dels comtes de Barcelona com per part del califat de Còrdova, com ho prova la batalla de Begues, de l'any 985 quan el comte Borrell derrotà la reraguarda d'al-Mansur quan aquest tornava a la capital del califat després d'haver destruït Barcelona. Per aquí van passar, també, els reis catalans i aragonesos quan anaven de Barcelona cap el sud. Cal pensar també que, en època medieval, els camins reials eren també aprofitats com a carrerades pel bestiar.</p> | 41.3584800,1.7831900 | 398220 | 4579267 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40451-foto-08013-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40451-foto-08013-141-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Probablement el seu traçat antecedent era el de l'actual carrerada de Begues | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40452 | Carboneres del Fondo del Tallat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres-del-fondo-del-tallat | <p>En una petita vall al costat de la riera de Begues, més amunt del caseriu de Santa Susanna, es troba un espès alzinar del qual, tradicionalment, la seva fusta havia estat utilitzada per a fer carboneres. Se sap de l'existència de dues d'aquestes per les restes de carbonets escampats en sengles clarianes a mitja vessant de la vall i per la informació oral d'un dels darrers carboners vius d'Avinyonet, en Josep Esteve Raventós. Ell treballava a jornal amb altres tres xicots pel Berga, el cafeter de Les Gunyoles. Durant l'estiu feien escombres de margalló, i a l'hivern combinaven la calç amb l'obtenció de carbó. Una campanya de carbó constava de dues parts: la primera rebia el nom de picar, consistia en tallar els arbres i dur-los fins a la plaça carbonera i la segona s'anomenava coure. Després venia el transport i la posterior venda del producte. En començar la campanya el primer que es feia era buscar un indret planer arrecerat i proper a les piles, on s'aixecaria 'el sitial' on es feia la pila, i a prop del qual es feia una barraca que antigament havia estat de fusta, però que el Josep sempre la feia amb un bidó tallat pel mig. Amb una destral es tallaven les alzines. Es començava per d'alt la carena del fondo fins avall. Els carboners portaven fins 'el sitial' les fustes que havien recollit. Quan la llenya era a la plaça, es començava a fer la pila per l'ull, que era per on s'alimentava el foc tot tirant-hi tronquets a dins. Al voltant de l'ull la pila anava creixent en diàmetre i en alçada. Per damunt aquest brancatge s'afegien matolls i terra de cobrició. Llavors es procedia a la cuita. Calia, primer encendre la pila, abocant brases pel forat de la xemeneia que s'havia fet al començament. A partir d'aquest moment s'havia d'estar molt a l'aguait ja que, perquè el foc no s'apagues, calia bitllar la pila, es a dir, alimentar el foc tot tirant troncs a l'interior de l'ull. Per això es quedaven a la barraca al costat del sitial. Els primers dies la pila s'havia de bitllar molt sovint. Es controlava per l'ull de la xemeneia, pujant mitjançant una escala de troncs. S'anava controlant destapant l'ull amb un mànec i tornant-lo a tapar després de comprovada la cuita. Quant tota la llenya era cuita, es matava el foc tapant tots els forats que s'havien fet. Passats un parell de dies, rescaldejaven; agafant raspalls i magalles arrencaven la terra i la branca de la part superficial de la pila. Finalitzada la cuita, s'havia de treure el carbó, però no pas tot de cop, ja que a l'interior de la pila era encara molt calent. Amb la magalla s'arrencava el carbó de la capa més superficial de la pila i amb un raspall s'escampava el carbó per la plaça. Algun tros de llenya podia quedar poc cuit o cru, es coneixia com el culot. Aquests, es separaven de la resta de carbó i s'aplegaven tots els de diferents places per fer una nova culotada. L'operació següent era la del transport.</p> | 08013-142 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El carboneig constituïa una activitat de temporada que es combinava amb la recollida i trenat de la palma i l'obtenció de la calç. El procés de fer carbó vegetal no és altra cosa que llevar-li l'aigua que conté la llenya mitjançant una combustió controlada, de manera que amb molt menys volum i pes té el mateix poder calorífic. Fan falta uns quatre quilos de llenya per fer-ne un de carbó. La seva utilització va ser molt variada. S'aprofitava, sobre tot, per a ús domèstic en cuines, planxes i brasers, però també servia de combustible per a motors de tot tipus, fins que els nous sistemes energètics com l'electricitat, el gas o el gas-oil s'imposaren a partir de la dècada de 1960.</p> | 41.3325100,1.8203500 | 401289 | 4576341 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40452-foto-08013-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40452-foto-08013-142-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | L'alzina és un arbre productor d'excel·lent fusta de carboneig. A la fotografia 2, en Josep Esteve Raventós, un dels últims carboners, palmissers i calcinaires de Les Gunyoles, al costat d'un dels sitials del Fondo del Tallat, a Santa Susanna. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40453 | Font de la plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia | <p>Aprofitant un element arquitectònic del qual se'n desconeix la procedència, i que serveix de fons a una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat, es va construir aquesta font a la primera meitat del segle XX. Aquest element presenta una forma similar a la d'una mena de pica còncava de petites dimensions (uns 50 x 18 x 20 cms.), amb la aparença d'una conxa marina de set puntes, i està feta en pedra calcària. Una tija gruixuda que hi ha a l'altre extrem li servia per a estar embotida dintre d'un mur. La part convexa presenta la superfície desgastada per l'ús, encara que no es pot apreciar si presenta restes de carbonat càlcic, però sembla ser una petita pica beneitera en forma de petxina.</p> | 08013-143 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>No se sap la procedència de l'element. Hi ha a prop l'església de Sant Salvador, que podia ser el seu origen si es una petita pica d'aigua beneita, encara que podia ser un element arquitectònic diferent i podria provenir de qualsevol altre edifici important de les immediacions: el Castell, les cases de Can Merlines, ... Tampoc se li pot atribuir una cronologia aproximada, encara que per la seva fesomia i estil sembla d'època moderna.</p> | 41.3522600,1.7799600 | 397940 | 4578580 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40453-foto-08013-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40453-foto-08013-143-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40454 | Font de la plaça de la Font/Plaça de cal Ferret/ Plaça de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-fontplaca-de-cal-ferret-placa-de-sant-salvador | <p>LLOPART, Pere (1979) 'Història. Record dels Nicolaus de Mossèn Ramon Casajuana'. Arrels. Revista juvenil. Avinyonet del Penedès, juliol 1979.</p> | XX | S'hauria de tenir cura de l'entorn, sobretot dels exemplars arboris. | <p>Es tracta d'un indret de valor simbòlic, a tocar el camí de la font del Cuscó, i el nucli antic de Les Gunyoles. Es una gran plaça encimentada, presidida per una font que es troba connectada als dipòsits d'aigües del poble que es troben a la vessant de la Serra de Les Gunyoles i a la vall contigua. La font es una mena de petita ara, feta de maçoneria, de planta quadrada, quatre frontals i dos piques d'aigua amb una aixeta cadascuna. En dos dels frontals hi ha rajoles de ceràmica vidrada que fan al·lusió al sant del dia de la inauguració, Sant Anton, i en un altre d'aquest quatre frontals hi ha una làpida de marbre blanc amb la següent llegenda repintada en color verd: 'TESTIMONIO/ DE GRATITUD/AL PARROCO/DR. RAMON CASAJOANA/Q P D/Y FAMILIA DE/ TORRES CASANA/LA COMISIÓN DE AGUAS/A 17 DE ENERO DE 1945/FIESTA DE ST ANTONIO ABAD'. El conjunt està rematat per sengles timpans de decoració radial de regust neoclàssic.</p> | 08013-144 | Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'any 1944 es va retirar la bassa que hi havia en aquest indret, antiga plaça de l'Om, i que era coneguda com la bassa de Cal Ferret, degut a una plaga de febres tifoides que va provocar la mort de 5 persones en un poble de 300 habitants. Aquí anava la gent per agafar aigua pels animals i l'hort. Les dones també utilitzaven l'aigua per rentar roba. Es va estendre l'opinió de que aquestes basses col·laboraven en la propagació de les febres tifoides, i la gent va procedir de seguida a ensorrar-les. Al seu lloc, es va construir aquesta font que va ser posada per la Comissió d'Aigües del poble en agraïment al Mn. D. Ramon Casajoana, ja mort i a la família de Torrescassana. El mossèn va tenir cura de formar la comissió d'aigües i fonts de Les Gunyoles, la qual es feu càrrec d'enderrocar la bassa i construir la nova font (LLOPART, 1979). A més d'aquesta bassa en moltes cases de Les Gunyoles havia hagut antigament basses més petites. Les dones també anaven a rentar roba a la Font del Cuscó.</p> | 41.3521200,1.7802000 | 397960 | 4578565 | 1945 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40454-foto-08013-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40454-foto-08013-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40455 | Pou del Veguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-veguer | <p>Informació oral JULIÀ MARCÉ RICART, de Collblanc, desembre 2002</p> | <p>Al costat de la carretera B-24 a mà esquerra, anant en direcció a Vilafranca, hi ha un pou amb abundància d'aigua que sembla ve d'una mina de sota de la carretera. El brocal està fet de pedra, es troba adossat al marge de la carretera, i està protegit mitjançant una estructura de totxo i reixa. Conserva la corriola i la corda, doncs es troba en ús. Davant el brocal, i a mà dreta i ha una pedra en forma de seient per recolzar el càntir o la galleda.</p> | 08013-145 | Collblanc 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla ser que aquest pou surt d'una mina que hi ha sota la carretera. Segons informació oral es va trobar l'aigua quan es van fer exploracions per tal de buscar una veta de carbó.</p> | 41.3650800,1.7912600 | 398905 | 4579990 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40455-foto-08013-145-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40456 | Pica de l'església de Sant Salvador de Les Gunyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-lesglesia-de-sant-salvador-de-les-gunyoles | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Peça de pedra amb una concavitat destinada a rebre l'aigua beneita sostinguda per un fust, que es troba a l'entrada de l'església, que actualment conté aigua beneita amb la qual els fidels es senyen a l'entrar al temple. Presenta una aparença molt primitiva. És del tipus de peu i es troba al costat a l'entrada a mà dreta. El vas és de forma semiesfèrica. Està decorat amb una sèrie de 16 arcuacions de punt rodó que emmarquen sengles gallons rebuidats. A 3 cm de la boca presenta una motllura composta per una faixa de 2'5 cm d'ample i un bossell en forma de corda. Un bossell com l'anterior divideix la copa en sectors de quatre gallons cadascun. El fust és de secció quadrangular amb els angles aixamfranats. Les cares d'aquesta columna eren decorades amb motius geomètrics de difícil interpretació degut al desgast de la pedra. En el punt d'unió amb la copa, i a 12 cm d'aquest punt, hi ha un bocell de corda. El fust es basa en un dau de 27 cm x 27 cm i 19 cm d'alçada. En la seva part frontal hi ha un botó ressortit amb una creu patent cisellada.</p> | 08013-146 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Actualment s'utilitza com pica beneiteria, no obstant, fins a èpoques no gaire llunyanes fou utilitzada com a pica baptismal. Deu procedir de l'antiga església del poble.</p> | 41.3521700,1.7800300 | 397946 | 4578570 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40456-foto-08013-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40456-foto-08013-146-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al pati de ca l'Escofet de Les Gunyoles hi ha una pica romànica d'immersió, que va ser recollida dins un camp sense especificar el lloc exacte de la troballa | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40457 | Carrerada de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues-0 | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | Força malmesa; llaurada, embrossada i asfaltada en la seva major part. | <p>La carrerada arrenca del coll de Garró, important cruïlla de carrerades on també fa cap la carrerada de la Cerdanya que, de les Gunyoles, es dirigeix per la riera dels Pelagons fins a Cantallops. El camí discorre des d'aquest punt fins a Olesa de Bonesvalls, sempre per la dreta de l'actual carretera. Des de la riera dels Pelagons, surt del terme d'Avinyonet i va a trobar la bassa de la Gavarra, seguint el seu trajecte fins arribar a Begues en un camí actualment molt desdibuixat.</p> | 08013-147 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquesta carrerada va ser antany un camí important. Camí ral de Barcelona per Gavà i Begues, a Vilafranca. Camí de Sant Jaume de Galícia que tenia parada a l'Hospital d'Olesa i que seguia per Vilafranca cap a la Llacuna i amunt. Gran carrerada que des del Pirineu, per Terrassa, Molins de Rei i Torrelles de Llobregat, arribava a Begues, porta d'entrada al Garraf i al Penedès.</p> | 41.3606900,1.8008400 | 399700 | 4579492 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40457-foto-08013-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40457-foto-08013-147-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sense ús ramader en l'actualitat. Els camins ramaders o carrerades són camins de domini públic (com els rius i torrents, costes i carreteres) per on el bestiar té dret a passar. Tenen un paper molt important en la gestió del territori. Posseeixen un gran valor cultural i històric i poden esdevenir instruments urbanístics de primer ordre a l'hora de mantenir oberts corredors naturals i ecològics. La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és, juntament amb el Vallès i l'Empordà, una de les tres grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (ROVIRA et al., 1999). | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40459 | Olivera d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-den-roig | Necessita una acurada neteja i una protecció immediata | <p>Al camí de la font del Cuscó, formant part del marge d'una vinya propietat de J. Ràfols es troba aquesta gran olivera viva tot i que ha patit varis incendis. El seu diàmetre aproximat és de 3,90 ms.</p> | 08013-149 | Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'un arbre d'extraordinàries dimensions que ha superat els efectes devastadors de tales abusives i d'incendis.</p> | 41.3504500,1.7840800 | 398282 | 4578375 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un dels arbres singular més interessants del terme d'Avinyonet. | 85 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40460 | Bassa de l'Arboçar de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-larbocar-de-baix | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>És un clot ubicat en una zona calcària, que possiblement es formà de manera natural, per l'acció de l'erosió, però que ha estat engrandit per la mà de l'home per tal de poder-hi encabir més aigua, i donar-li la forma desitjada.</p> | 08013-150 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3294700,1.7613000 | 396343 | 4576072 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40460-foto-08013-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40460-foto-08013-150-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | S'ha recuperat amb molt encert, formant actualment part inseparable de l'entorn enjardinat de la casa. | 94|85 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40461 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. Informació oral Julià Ricart.</p> | <p>Masia de grans dimensions, amb era al davant, que presenta un bon nombre de dependències, molt probablement destinades al bestiar. El seu avançat estat d'enderroc impedeix descriure amb profunditat les seves estructures. Té barri. Els murs son de maçoneria irregular, i les teulades a un vessant, encara que es possible que a la part central fos a dues. Teules àrabs, arcs en alguns buits, etc.</p> | 08013-151 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L' hisenda es vengué per 16.000 pessetes l'any 1915 (SADURNÍ ET AL., 2000). Aquest devia ser un punt important degut a la seva localització. L'existència de corrals, que es fan molt evidents dins del conjunt d'edificacions, a més de la informació oral, indiquen que aquesta casa va acollir ramats de cert volum. Prop de la casa es va construir a començament del segle XVIII una ermita sota la mateixa advocació, que avui es troba molt enrunada.</p> | 41.3441100,1.7864200 | 398468 | 4577668 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40461-foto-08013-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40461-foto-08013-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40461-foto-08013-151-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Molt a prop d'aquest conjunt es conserva el topònim de fondo del Corral d'en Palau. | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40462 | El Maset del Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-del-vendrell | Està patint una forta transformació. De les estructures primitives tan sols resten visibles tres parets. | <p>Edificació en estat de remodelació de la qual tan sols resta visible de la seva primitiva fesomia un edifici que domina una vall, de planta rectangular i coberta (ja desapareguda) a dos vessants, amb parets de maçoneria irregular i buits plans.</p> | 08013-152 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es molt possible que es tracti d'un tipus de mas de petites proporcions, depenent d'un altre més important i que controlés una zona de cultiu a la vall propera o fins i tot el pas dels ramats.</p> | 41.3458800,1.7805100 | 397976 | 4577871 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40462-foto-08013-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40462-foto-08013-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40463 | Forn de calç de l'Arboçar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-larbocar-de-dalt | <p>INFORMACIONS ORALS: Carrau (de l'Arboçar de Dalt) i Josep Esteve (de Les Gunyoles) novembre-desembre 2002 FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XX | <p>L'indret on s'ubica el forn es ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera. Al mig d'un medi boscós, a tocar el naixement del torrent de l'Arboçar es troba aquest antic forn de calç. Consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom, que constitueix l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries -que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i una mica sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica –'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de calar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies d'encès i que després es va tapanat a poc a poc fins a deixar un espirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que surt també és blanca i les pedres es posen vermelles. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kg.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que en aquest cas té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre.</p> | 08013-153 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Aquest forn es va construir l'any 1958 pel Carrau, de l'Arboçar i altres.</p> | 41.3346500,1.7680200 | 396913 | 4576640 | 1958 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40463-foto-08013-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40463-foto-08013-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El Carrau, de l'Arboçar i altres | Josep Esteve ens diu aquest refrany relatiu a l'ofici: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç', que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40464 | Cal Casino/Cal Sisco del Vailet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casinocal-sisco-del-vailet | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XIV-XV | Totes les estructures estan patint la degradació pròpia que es produeix per l'efecte de trobar-se a l'intempèrie | <p>Edificació medieval ubicada a l'extrem sud-est del nucli de població que es va formar a redós de la torre de l'Arboçar de Baix. Es tracta de dos edificis principals enganxats perpendicularment que presenten els murs fets de tàpia, les parets arrebossades, alguna de les quals amb restes de grafitti i pintures gòtiques, i tot un seguit d'elements arquitectònics de diversa cronologia entre els que destaquen arcs de punt rodó de dovelles de pedra, arcs d'ogiva, finestres geminades gòtiques, cups d'època més recent, etc.</p> | 08013-154 | l'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim deu provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969) La casa devia formar part de les estructures annexes a la torre.</p> | 41.3294900,1.7610300 | 396320 | 4576075 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40464-foto-08013-154-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Es tracta d'una edificació molt notable sobre la qual sembla que es preveu una restauració | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40465 | Pintures gòtiques de cal Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-gotiques-de-cal-casino | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | XIV | S'estan degradant per efecte de la intempèrie | <p>Es tracta d'un conjunt de pintures traçades a l'almagre i graffitti a sobre de l'arrebossat de calç del recinte interior de la casa. Sembla tractar-se de diversos personatges. És visible un músic que toca un instrument de vent i que porta un barret.</p> | 08013-155 | L'Arboçar de Baix.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> | 41.3295200,1.7609500 | 396314 | 4576078 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40465-foto-08013-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40465-foto-08013-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40465-foto-08013-155-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquestes pintures i graffiti són molt interessants i es recomana fer alguna acció urgent per tal de salvar-les | 93|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40466 | Les Cabres de l'Arboçar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cabres-de-larbocar | <p>Sembla que les dones de l'Arboçar anaven a fer la bugada a un indret encara avui existent, conegut com les basses de Cases Blanques o les Basses del Xuquit, tenint dret de rentar una hora al dia. Indret que per un altre costat té un gran valor simbòlic pels habitants d'aquest nucli, tal es així, que una rondalla tradicional les te com a centre d'una història que parla de l'origen d'un cultiu de pes, molt tradicional al municipi, el de la vinya, convertint aquest indret en el centre d'arribada de l'arca de Noè, i que per la seva singularitat es contempla dins una fitxa apart: ELS CEPS DE NOÈ I LES CABRES DE L'ARBOÇAR. Quan s'acabà el Diluvi Universal, l'Arca de Noè encallà prop de l'Arboçar, concretament a les Basses de Cases Blanques, i el primer que manà el patriarca als seus mossos fou que plantessin uns ceps que recollí a Egipte a fi que no se'n perdés la mena. A Noè li agradava molt el vi, fins i tot alguna vegada, de tant alçar el porró, li havia fet mal. Aquells ceps arrelaren fortament a tota la petita vall i amb pocs anys els arboçarencs no deixaren feixa ni ermot sense plantar-hi aquells xarel·los que donaven un vi tan deliciós. Però Noè, sense cap mala intenció, jugà una mala passada a tota aquella gent, ja que s'oblidà d'alliçonar-los en el conreu de la vinya i, el més important, no els digué la conveniència d'esporgar els ceps a l'hivern, ja que de no fer-ho, aquests a la llarga només produïrien pampolada, excés de vegetació i molt poc raïm. Desgraciadament, així va succeir. Grans cepades, munió de caps, brocades i vergues, que s'entrecreuaven pel mig de les passades, portaren la degeneració d'aquelles robustes plantes, que d'any en any anàrem minvant la seva producció, fins a arribar l'anyada en què no colliren quasi res. La pobresa trucà a totes les portes de l'Arboçar i per cercar remei als seus mals, una nit es reuniren a la Casa de la Vila, a la Torre de l'Arboçar de Baix. Després de moltes hores de xerrar i buscar solucions profitoses, ja clarejava el dia, decidiren retornar als seus orígens: comprar ramats de cabres i amb la seva llet i uns quants cabrits, que portarien a vendre a dalt el cim d'Olèrdola, la gran ciutat fortificada, mirar de sobreviure. Al mateix estiu anaren a comprar el bestiar i, com és de suposar, el primer que varen fer fou que les cabres envaïssin totes les vinyes, espolsant-les de valent, menjant-se tots els pàmpols i vergues, sota la mirada plorosa del veïnat. Però... arribada la següent primavera, quin prodigi més miraculós! Els ceps brotaren de nou i aquesta vegada anaven acompanyats de molts raïms, prometent una gran collita. El comentari general era unànime: la rabiosa esporgada que havien fet les cabres portà que els ceps, descansats de tant brancatge a suportar, explotessin amb una gran raïmada, cosa que no succeïa últimament, ofegats per l'excés de caps. Des d'aquell any, la pagesia no deixà mai més d'esporgar 'els ceps de Noé'. L'alegria tornà de nou a les llars arboçarenques. De les cabres, què en varen fer? Les ationaren muntanya amunt, cap a la serra de la Font del Cuscó, que visquessin i pasturessin lliurement, en recompensa pel seu gran descobriment. Elles, sense proposar-s'ho, retornaren el benestar a l'Arboçar (Pere Sadurní).</p> | 08013-156 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El cultiu de la vinya de manera intensiva al Penedès comença al segle XVIII. El caràcter de la rondalla, així com el seu estil, fa pensar que hagi nascut a finals del XVIII i començament del XIX.</p> | 41.3332600,1.7640000 | 396575 | 4576490 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40466-foto-08013-156-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Aquesta rondalla conjuga dos elements molt importants dins la economia del municipi: l'existència de ramats de cabres per tal d'aprofitar la seva llet, i l'existència així mateix d'un cultiu molt important per l'economia del municipi: la vinya. | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40467 | Can Porràfols/Castell d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-porrafolscastell-davinyo | <p>CATÀLEG (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 570 ACC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt '. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 38. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Origen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, Mn. A. (1999) Sant Sebastià dels Gorgs. A la llum dels indicis arqueològics. Memòria de 1992. Treball inèdit ciclostilat a l'Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | Les pedres de la masia han estat reutilitzades en altres construccions a les Gunyoles i Subirats. | <p>Jaciment que fins la dècada de 1990 constituïa un edifici on eren visibles basaments i restes d'antics murs. Alguns la descriuen de la següent manera: 'd'entre els murs derruïts d'una gran masia semienrunada anomenada 'Can Porràfols', podem destriar-ne tres parets (de les quatre que formarien un antic edifici) formades per grans carreus molt ben escairats. L'edifici queda encastellat dalt d'un petit turonet, al costat d'una riereta tributaria a la dels Gorgs' (ESCOFET, 1981) . Encara s'aprecien pels voltants les alineacions d'algunes parets, molt arrasades. De la masia en resten les basses fetes de ciment i canalitzacions que es troben torrent amunt.</p> | 08013-157 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es creu que era a l'indret del mas Can Porràfols on hi havia basaments i restes d'antics murs (es deia que d'entre els murs derruïts podien destriar-se tres parets formades per grans carreus molt ben escairats), avui pràcticament desapareguts degut a un gran moviment de terres realitzat recentment. Les referències al lloc, el castell i l'església de Sant Pere d'Avinyó es remunten al segle X, en coincidència amb el procés de conquesta d'aquestes terres per part del Comtat de Barcelona. El castell termenat va estat documentat el 990, encara que hi ha constància des de l'any 973. Al segle X estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte, de manera que aquell era l'aprisionador del castell (LLORACH SANTÍS, 1992a), (MARGARIT, 1983a) . Això es confirma qual el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l'església de Sant Pere, aixecada al castell d'Avinyó, entre els anys 973 i 995. En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat l'any 1002 consta que l'esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger. El castell degué passar per força vicissituds al començament del segle XII. Segurament la fortalesa fou enderrocada en la ràtzia dels amoràvits del 1108. Per aquesta raó, Ramon Berenguer IV el 1156 donà a Berenguer d'Avinyó el puig anomenat Avinyó perquè hi edifiqués cases i un castell. Alguns anys més tard, el 1194, Alfons el Cast, des de Narbona, concedia a Guillem de la granada el seu castell d'Avinyó, juntament amb la vila i la parròquia. El terme passà tot seguit al monestir de Poblet per deixa testamentària del mateix Guillem de granada l'any 1198, excepte els delmes, que foren llegats al Temple. El 1227 l'abat de Poblet va vendre el castell al bisbe de Barcelona i aquest, en el seu testament del 1241, el cedia la Pia Almoina de Barcelona (LLORACH SANTÍS, 1992a). Tot i que durant el segle XIV encara hi tenien drets l'Almoina de Barcelona i la família Avinyó, al segle XVII el terme era de patrimoni reial i ho continuà essent fins al segle XIX. Se sap que el 1381 va ser comprat per Ramon Alemany i Cervelló, senyor de Sant Martí i Subirats, qui va manar fer obres al monestir dels Gorgs, com la col·locació de la clau de la volta de creueria d'un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià i la coberta que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de llevant. L'any 1568 es titulava l'Ajuntament d'Avinyonet 'Terme i Castell de Vinyonet' (SADURNÍ ET AL., 2000). Sembla que apareix a la documentació fins al segle XVIII, moment en que potser estigués enrunat i es construís una masia (1707 és la data que es conserva en un carreu probablement provinent de la porta d'accés a la casa, que avui es conserva en una casa particular de Les Gunyoles). La substitució del topònim Avinyó pel d'Avinyonet es va produir durant la llarga i intensa crisi baix-medieval catalana. En concret, mentre que en el Fogatge de 1376 encara es parla del castell d'Avinyó i de la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en el de 1553 el terme Avinyonet ha substituït completament el d'Avinyó. És possible que aquesta substitució del topònim Avinyó pel seu diminutiu estigui parcialment associada a la intensa pèrdua de població que es va produir durant la citada crisi baix-medieval. En concret, entre 1376 i 1553, el poble va passar de 76 cases a tenir-ne només 52 (JUNQUERAS, MARTÍ: 2001). Per informació oral se sap que era relativament habitual que es produïssin petits incendis provocats per la xemeneia de la masia. Quant això passava les campanes de Sant Pere d'Avinyó tocaven a foc i la gent acudia a ajudar a apagar-lo. Els amos, a tots els que hi havien ajudat, els donaven una coca a cal Forner. Hi havia una dita que deia que a can Porràfols hi havia una bota de vi per cada dia de l'any, mostrant la gran riquesa de la masia.</p> | 41.3727800,1.7715100 | 397265 | 4580869 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40467-foto-08013-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40467-foto-08013-157-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 1, feta amb càmera obscura és de data anterior a la seva destrucció i es obra del fotògraf Sr. Aguilar. La foto número 2 correspon a la data que es conservava a sobre d'una de les portes de la masia: 1707, i es troba en la col·lecció particular d'un veí de Les Gunyoles (Josep Tres, a can Vendrell). | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/