Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93278 | Ca l’Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreuet-1 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII aC – I aC | Desconegut. No s'ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A les feixes situades entre Ca l’Andreuet i la riera de Marmellar Xavier Virella va localitzar en superfície fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques no es va localitzar cap fragment ceràmic. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica tampoc no es va identificar cap material d’interès arqueològic. En la present prospecció no s’ha localitzat material d’interès arqueològic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-115 | Ca l’Andreva. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>El jaciment localitzat per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2946900,1.5931200 | 382206 | 4572426 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93278-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93278-115-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Ca l’Andreva | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||
| 93279 | Cal Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-1 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | V aC – I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>Jaciment situat a 300 m del mas Cal Manou. A l’entorn de l’antiga saulonera, actualment camps abandonats, s’hi localitzaren diversos fragments de ceràmica ibèrica i fragments de ceràmica de perfils hallstàttics. També es va localitzar una fusaiola. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre localitzar fragments de ceràmica ibèrica comuna en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica comuna ibèrica en superfície. En la present prospecció s’ha localitzat en superfície algun fragment de ceràmica comuna ibèrica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-116 | Cal Manou. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>El jaciment localitzat pel Sr. Pere Geró.</span></span></span></span></span></p> | 41.2981500,1.6032000 | 383056 | 4572796 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93279-116-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93280 | Cal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cremat-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Cal Cremat és una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. La façana principal encara conserva el portal d’accés d’arc de mig punt de maons. Possiblement fou modificat atès que conserva els antics brancals de pedra. A l’interior es conserven algunes parets de compartimentació i la zona de l’antiga cuina, amb el forn de pa i la zona de l’aigüera. Adossat a la banda de llevant hi ha un cos de planta quedada, de planta baixa i pis amb accés independent. També es conserva el cup de vi, de planta circular. El parament dels murs és de pedra rejuntada amb argamassa tot i que algun dels paraments conserva l’antic arrebossat de les parets. </span></span></span></span></span></p> | 08058-117 | El Planot. Sud-est de Torrelletes | 41.2724100,1.6644100 | 388137 | 4569858 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-4_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93281 | Cal Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balaguer | <p><span><span><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Informació d’Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Cal Balaguer, situada damunt la carena del Panot, és una edificació d’origen modern reformada i amplada en època moderna. Es tracta d’un conjunt format a partir de diversos cossos annexes tancats per una baluard pel costat de llevant. El cos principal era una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües de planta baixa i pis. A uns 30 m a ponent del mas, hi ha un segon habitatge de planta rectangular amb dos cossos annexes, un a tramuntana i l’altre a ponent. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa.</span></span></span></span></span></p> | 08058-118 | El Planot. Sud-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Cal Balaguer ja es troba documentada en un capbreu de 1656-1657 on s’anomena Vicens Balaguer de la Muntanya, del terme i parròquia de Castellet, propietari de la casa i d’un corral propietari de terra amb bosc i muntanya. La casa pairal, Cal Balaguer, estava envoltada per cinc cases més que depenien d’ella: Cal Feliciana Vell, Can Pigot, Cal Gat Negre, Cal Pastor Xic i Cal Feliciana Nou. Aquesta zona fou abandonada a causa de l’incendi que es va originar l’any 1973. </span></span></span></span></span></p> | 41.2723600,1.6601000 | 387776 | 4569858 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93281-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93281-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93281-118-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93281-118-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93282 | Gegants nous de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El gegants nous de Clariana representen una pubilla i un pagès construïts amb fibra de vidre per Manel Casserras i Boix. L’Anna, de 3.70 m d’alçada, vesteix amb un vestit tradicional de pubilla, de color blanc amb un cosset de color negre i amb la ret cobrint els cabells i amb un ram de flors a la mà. El Jordi, de 3.75 m d’alçada i 45 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla i armilla de color granat amb una camisa blanca i una faixa negre i amb barretina. A la mà porta un manat de blat. Actualment els gegants participen a les festes de Clariana.</span></span></span></p> | 08058-119 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>Els gegants nous de Clariana es van encarregar a Manel Casserras i Boix l’any 1989 a causa del pes i al dificultat de portar els gegants existents. Es van inaugurar per la festa major de Clariana l’any 1990. El nom dels gegants fou escollit per votació popular.</span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1990 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93282-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Manel Casserras i Boix | Imatges de Josep Maria Vila. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||
| 93284 | Festa Major de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marcal | XX | <p><span><span><span><span><span>La Festa Major es celebra el segon cap de setmana de juliol en honor a Sant Marçal. El divendres es realitza un sopar popular seguit d’un espectacle. El dissabte hi ha un esmorzar i activitats infantils. Al vespre es fa el correfoc amb diferents entitats seguit del castell de focs i un ball o concert. El diumenge hi ha la missa solemne en honor a Sant Marçal i cercavila amb els gegants de Sant Marçal. Finalitza a la tarda amb un concert per tots els públics. El dissabte abans dels cap de setmana de la Festa Major s’organitza una caminada popular per l’entorn de Sant Marçal.</span></span></span></span></span></p> | 08058-120 | Sant Marçal | 41.3091700,1.6031200 | 383069 | 4574020 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93284-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93284-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93284-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges de Josep Calaf Vidal | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93286 | Cal Romagosa de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romagosa-de-sant-marcal | <p><span><span><span><a><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>Mas d’origen modern consolidat i rehabilitat en època contemporània. Cal Romagosa de Sant Marçal és una edificació formada a partir de dos volums amb un pati tancat per un baluard. El cos principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i dues finestres a nivell de pis, una de les quals fou oberta en posterioritat a la construcció original. La façana de ponent presenta diverses obertures a nivell de planta baixa i pis totes amb llinda de fusta. A l’interior, a nivell de planta baixa conserva un arc de mig punt a l’entrada, que dona pas a les escales de pedra que donen accés a la pnata pis i un arc ogival a la zona de l’antic estable, on actualment s’hi conserva integrada en el nou ús de l’estança la menjadora i els pals de fusta on s’hi lligava l’animal. Adossat a la l’est de la façana principal hi ha un segon cos, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Antigament aquest espai era corrals i magatzem i actualment s’ha habilitat com habitatge d’ús turístic. Consta de planta baixa i dues plantes. El frontis presenta una composició simètrica a partir de dos eixos d’obertures a nivell del primer i segon pis i a nivell de planta baixa el portal d’accés d’arc rebaixat ubicat a la part central de la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-121 | Camps de Cal Romagosa. Sud-oest de Sant Marçal | <p><span><span><span><a><span><span>En el capbreu de Joan d’Icard dels anys 1656-1657 apareix citat</span></span></a><span><span> Joan Romagosa, pagès de la parròquia de Sant Marçal del terme de Sant Pere de Castellet i la seva esposa Maria. Segons aquest document la casa d’en Romagosa antigament era anomenada Mas Feliu de Sant Marçal.</span></span></span></span></span></p> | 41.2996400,1.5926000 | 382172 | 4572976 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93286-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93286-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93286-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93287 | Mas Pigot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pigot-0 | <p><span><span><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>Mas Pigot és una construcció d’origen modern situada a la zona de les Masuques. Presenta una planta en forma de “L” formada a partir de tres volums. El cos principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis s’hi obre el portal adovellat d’arc de mig punt i diverses finestres. En destaquen les dues finestres de pedra del primer pis, una d’elles amb decorada amb un arc conopial i amb festejadors a l’interior. Conserva la major part de la distribució interior de l’espai amb les antigues portes de llinda de pedra i les escales de pedra per accedit al primer pis. Per la façana de tramuntana i de ponent s’adossen dos cossos emprats antigament per usos agrícoles. Els murs estan arrebossats i pintats de tonalitat ataronjada a excepció dels marc de les obertures i una de les cantonades del cos principal, que conserva les pedres cantoneres ben treballades i col·locades a mode de cadena cantonera. La zona davantera de la masia està enjardinada i envoltada per un tancat metàl·lic. </span></span></span></span></span></p> | 08058-122 | Mas Pigot. Est Les Masuques | <p><span><span><span><span><span>En el capbreu de Joan d’Icard dels anys 1656-1657 apareix citada Joana Coll, viuda de Francesc Coll pagès del Mas Pigot.</span></span></span></span></span></p> | 41.2899000,1.6545300 | 387340 | 4571812 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93287-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93287-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93287-122-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93287-122-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93287-122-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93289 | Cal Cassanyes de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cassanyes-de-la-muntanya | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span>Cal Cassanyes és un mas d’origen modern quer perdurà fins a mitjans del segle XX. Es tracta d’un conjunt format pel mas i diversos volums independents relacionats amb l’activitat agrícola. El cos principal és una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat i dues obertures per planta. Una d’elles correspon a un balcó amb volada de maons i barana de ferro obert en posterioritat a la construcció original. L’interior conserva les principals parets de càrrega i restes de l’embigat. Adossat a al nord-est hi ha un cos de planta rectangular de dimensions més reduïdes de planta baixa i pis amb dos portals d’accés, un per planta. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa i conserva una gran part de l’arrebossat exterior dels murs. </span></span></span></p> | 08058-123 | Costa de Cal Cassanyes. Sud-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Cal Cassanyes de la Muntanya era propietat de Cal Cassanyes de les Masuques, actualment també conegut com Caves Oriol Rossell. Cal Cassanyes de la Muntanya fou abandonada la dècada de 1960. </span></span></span></span></span></p> | 41.2726500,1.6728000 | 388840 | 4569874 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93289-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93289-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93289-123-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93289-123-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93289-123-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93289-123-6.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93291 | Festa d’hivern de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dhivern-de-sant-marcal | XX | <p><span><span><span><span><span>La Festa d’hivern és en honor a la Immaculada Concepció i es celebra durant el pont de la Puríssima Concepció. El dia 6 de desembre hi ha un dinar de germanor amb música i per la tarda espectacle. El dia 8 de desembre s’inicia la festa amb un esmorzar pels socis de la Societat Recreativa i la missa solemne. La festa continua amb la cercavila i la ballada dels gegants de Sant Marçal i a la tarda finalitza amb un espectacle de teatre. El diumenge abans de la festa es fa la Cursa de Montanyans que aquest any 2022 s’ha dut a terme el mateix dia 6 de desembre. </span></span></span></span></span></p> | 08058-124 | Sant Marçal | 41.3091700,1.6031200 | 383069 | 4574020 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93291-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Josep Calaf | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93292 | Cal Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-0 | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Zones enderrocades | <p><span><span><span><span><span>Cal Masover és una construcció d’època contemporània formada a partir de tres volums amb una pati tancat per una baluard amb tres portes d’accés, al mur nord, oest i est. El cos principal és una edificació de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis s’hi obre un portal adovellat d’arc de mig punt i diverses finestres amb biga de fusta. Pel costat nord s’adossa un segon cos de planta trapezoidal amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de tres plantes i golfes. Al frontis s’hi obre un portal d’accés amb brancals de pedra ben treballada d’arc rebaixat de maons. Ambdós cossos es comuniquen interiorment. De la planta baixa en destaca la zona de la cuina, amb part de l’antiga cuina econòmica amb la llar de foc i el forn de pa, la zona del celler, amb les bigues per suportar les botes, i els tres cups de vi. A la part posterior del patí hi ha el tercer cos, de planta rectangular amb coberta a una vessant que correspondria a la zona de magatzems.</span></span></span></span></span></p> | 08058-125 | Carrer nou, 13. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Edificació que fou habitada fins la dècada de 1960. </span></span></span></span></span></p> | 41.2777300,1.6531000 | 387199 | 4570463 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93292-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93292-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93292-125-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93292-125-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93293 | Barraca del Parc de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-parc-de-la-salut | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta i part del mur posterior enderrocat | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-126 | Parc de la Salut. Valldemar | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2341200,1.6128400 | 383750 | 4565675 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93293-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93293-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93293-126-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93293-126-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La barraca es troba situada a l’interior del Parc de la Salut dins el nucli residencial de Valldemar. El parc és un espai construït a diferents nivells i delimitats amb murs de pedra seca, segons la topografia del terreny, on s’hi han instal·lat diferents aparells de psicomotricitat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||
| 93295 | Pèlag del Pont de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-del-pont-de-pedra | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Joan Rovira i Antoni Mayola </span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>En un dels pèlags del riu Foix, a la zona sota els horts de la riera, aflora el terreny geològic de pedra en una amplia zona que antigament la gent s’hi desplaçava per fer la bugada i assecar la roba. </span></span></span></span></span></p> | 08058-127 | Pèlag del Solei. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Antigament la gent de Torrelletes no tenia estructures de safareig per rentar la roba i es desplaçaven en diferents punts del riu Foix. Des de Torrelletes es coneix el camí del Pont de Pedra, que s'agafava des de Cal Rossell. D’aquí s’endinsava pel bosc fins arribar a les Vinyes de la Plana i fins a la riera. </span></span></span></span></span></p> | 41.2784500,1.6382800 | 385959 | 4570563 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93295-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93295-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93296 | Barraca del bosc del Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-corral | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és amb lloses i bigues de fusta i per l’exterior recoberta amb arena. </span></span></span></span></p> | 08058-128 | Bosc del Corral de Rafeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2723800,1.6318600 | 385411 | 4569897 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93296-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93296-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93296-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93298 | Barraca del Solei del Miliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solei-del-miliu | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb l’accés situat a migjorn. La coberta era en forma de falsa cúpula, atès que conserva una part de l’arrencament. </span></span></span></span></p> | 08058-129 | Solei del Miliu | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2766100,1.6843600 | 389815 | 4570299 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93298-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93298-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93298-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93300 | Festa Major petita de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa petita de Torrelletes es en honor a Santa Bàrbara i es realitza el cap de setmana. S’inicia el dissabte a la tarda amb un quinto i una xocolatada. El diumenge al matí els més petits del nucli van a la recerca del tió i finalitzen la festa amb un dinar popular i espectacle.</span></span></span></span></span></p> | 08058-130 | Nucli de Torrelletes | 41.2776900,1.6527800 | 387172 | 4570459 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93300-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93300-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges proporcionades per Antoni Mayola | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93301 | Barraca del bosc del Corral del Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-corral-del-rafeques | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat de maons orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i per l’exterior recoberta amb arena. La façana principal està arrebossada amb ciment. </span></span></span></span></p> | 08058-131 | Bosc del Corral de Rafeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2729800,1.6328000 | 385491 | 4569962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93301-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93301-131-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatge Drac Verd de Sitges | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93303 | Gegants Vells de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gegants antics representen una parella de pagesos i reben el nom de Jaume i Montserrat, patrons de Clariana. El Jaume, de 4.25 m d’alçada i 60 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla de color verd i armilla de color marró amb una camisa blanca i una faixa vermella. A la mà porta un manat d’herbes. La Montserrat de 4.30 m d’alçada i 65 kg, vesteix amb un vestit blanc amb flors vermelles amb la zona del pit tot vermell. A la mà porta un vano de color blanc i al cap una corona de flors. Ambdós tenen una estructura de fusta i alumini i estan realitzat amb cartró-pedra. </span></span></span></span></span></p> | 08058-132 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’any 1980 per iniciativa d’Amadeu Farré i Jordi Marcet es va dur a terme la construcció dels gegantets de Clariana amb l’ajuda del jovent del nucli a l’edifici de l’escola. Es van inaugurar a la festa major l’any 1981. </span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1980 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93303-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Amadeu Farré i Jordi Marcet | Imatges de Josep Maria Vila | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||
| 93344 | Barraca de les Cerveres II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-cerveres-ii | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Una gran part enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca doble construïda amb la tècnica de la pedra seca. Presenta una planta rectangular amb una paret mitgera que separa la construcció amb dues estances amb la coberta en forma de falsa cúpula. Ambdues tenien accés independent, malgrat només conservar-se el de la banda de llevant, de llinda plana. </span></span></span></span></p> | 08058-133 | Les Cerveres. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2505000,1.6129000 | 383784 | 4567493 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93344-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93344-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93344-133-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93344-133-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93350 | Conjunt de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-clariana | <p><span><span><span><a>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span><span><span>Nucli de Clariana es troba en un petit altiplà, al sud del nucli de Castellet. Es tracta d’un nucli format per dos barris separats per uns camps de conreu. El més antic es troba situat a llevant i és conegut amb el nom del Poble Vell. Aquest nucli va néixer a redós de la Casa Gran, la casa senyorial, i està format principalment per dos eixos, el carrer de la Casa Gran i el carrer dels Rosers. Antigament aquest barri estava ocupats pels propietaris de les terres de conreu i de la vinya. El barri nou es crear entre finals del segle XIX- inicis del segle XX amb la construcció d’habitatges destinats als treballadors de les terres de l’entorn. Molts dels habitatges conserven elements arquitectònics com portalades adovellades d’arc de mig punt. Al nucli hi ha la Societat Recreativa Clarianenca, fundada el 1908, que organitzen el esdeveniments festius del nucli. </span></span></span></span></span></p> | 08058-134 | Nucli de Clariana | 41.2462900,1.6178300 | 384190 | 4567019 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-3.jpg | Legal | Contemporani|Pop Art|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|117|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93351 | Molí de Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-xoriguera | <p><span><span><span>Arxiu particular de Vicenç Carbonell</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XVII-XX | Enderrocat i ple de bardissa | <p><span><span><span><span><span>El molí de Xoriguera es troba situat a poca distància del riu Foix. Malgrat el seu estat de deteriorament i enderroc encara són visibles les parets estructurals d’una construcció de planta quadrada de planta baixa i pis. En una de les parets s’entreveu un arc de mig punt on hi hauria situades les moles i algunes finestres. Per la banda de tramuntana es visible el pou de pressió de la bassa de planta circular. Davant l’edifici, per ponent, hi ha les restes de quatre pilars que sostenien un porxo. </span></span></span></span></span></p> | 08058-135 | Xoriguera. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Segons documentació recollida per Vicenç Carbonell antigament era anomenat Molí d’en Plana. Segons documentació l’any 1701 Bartomeu Coll, pagès de Castellet, dit de Xuriguera va vendre a Josep Galtés, pagès de Vilanova una part de terra amb una bassa del Molí d’en Plana. Aquell mateix any Josep Galtés fa construir un rec i una resclosa pel molí. Durant les obres del Pantà (1901-1924) el molí fou emprat com a magatzem i caseta i la sortida del carcabà va ser transformada en finestra. </span></span></span></span></span></p> | 41.2508000,1.6553700 | 387343 | 4567471 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93352 | Drac de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-la-gornal | XX | Fou restaurat l’any 2019 | <p><span><span><span><span><span>Drac tricèfal construït de cartó- pedra l’any 1984 i l’any 1989 es va construir el cos també de cartó-pedra. L’estructura de fusta desmuntable i coberta amb tela verda per poder-lo moure. El drac pesa 70 kg, 3,50 m de longitud, 1,20 m d’amplada i 1,70 m d’alçada. Drac surt per la festa major de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-136 | Carrer de la Porxada, 8. Nucli de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>El drac fou creat l’any 1981 per una colla de joves de la Gornal. Fou dissenyat per Àngel Saura, membre de la colla de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 41.2537500,1.5920100 | 382040 | 4567882 | 1981 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93352-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93352-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93352-136-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inicialment el cap tricèfal era de fusta i malla de galliner amb paper encolat. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||
| 93353 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana-0 | <p><span><span><span>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El penúltim cap de setmana de juliol es realitza la festa major de Clariana. S’inicia el dijous i el divendres amb una activitat a la tarda seguit d’un sopar popular. El dissabte es fan diverses activitats per a tots els públics amb una xocolatada i ball al vespre. El diumenge hi ha la missa solemne, en honor a Sant Jaume, seguida de la cercavila i diversos espectacles i activitats per tots els públics. Des de fa set anys és balla el ball de cercolets.</span></span></span></span></span></p> | 08058-137 | Nucli de Clariana | <p><span>Antigament la festa major es celebrava el mateix dia de Sant Jaume, que era festiu.</span></p> | 41.2449400,1.6174100 | 384152 | 4566870 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93353-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93353-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Jacint Rius | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93354 | Drac petit de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-petit-de-la-gornal | XX | <p><span><span><span><span><span>Drac de dos caps construït de cartó- pedra construït per una colla de la Gornal amb el cos també és de cartó-pedra. Drac portat pels més joves de la Gornal. El drac surt per la festa major de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-138 | Carrer de la Porxada, 8. Nucli de la Gornal | 41.2537500,1.5920100 | 382040 | 4567882 | 2015 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93354-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93354-138-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93355 | Pou prop de Cal Candi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-de-cal-candi | XIX-XX | Tota la part superior enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Pou de planta circular excavat al terreny geològic i revestir amb pedra i morter. A l’interior es poden observar alguns dels forats de la bastida emprada per revestir el pou de pedra. Actualment es troba delimitat per maons amb una malla metàl·lica per protecció de caigudes.</span></span></span></span></span></p> | 08058-139 | La Creu. Nord de Trencarroques | 41.2469800,1.6364600 | 385752 | 4567071 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93355-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93355-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Situat al costat de l’antic camí que anava de l’Arboç a Cunit. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93356 | Forn de calç del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-bosc-negre | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de l’Arzinot, al nord del Turó de la Picarola. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Prop del forn es troba una zona d’on extreien la pedra per fer-ne la calç al forn.</span></span></span></span></span></p> | 08058-140 | Els Alzinots. Nord de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2489100,1.6473300 | 386666 | 4567271 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93357 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-8 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Fita en forma cònica construïda amb pedra i morter. Té dues pedres sobresurtin de l’estructura, una que marca direcció Castellet i la Goral i l’altre l’Arboç. A pocs centímetres d’aquesta n’hi ha una de més moderna, de forma rectangular i construïda de formigó. En una cara hi té gravada la inicial C, de Castellet, i a l’altra cara la inicial A d’Arboç. </span></span></span></span></span></p> | 08058-141 | Camps del coll. Est de la Gornal | 41.2512200,1.6053200 | 383150 | 4567583 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93357-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93357-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93357-141-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93357-141-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 93358 | Societat Recreativa i Cultural La Masucaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-i-cultural-la-masucaire | <p><span><span><span><span><span>Revista Les Masuques. 16-17 d’octubre 2021. Centenari 1921-2021. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat al carrer Nou del nucli de les Masuques. Es tracta d’una edificació formada a partir de dos volums. La façana del cos principal està pensada perquè l’edifici hagués tingut dues plantes, tot i que interiorment només se’n construí una. Presenta una composició simètrica a partir de tres eixos. A la planta baixa s’hi obre la porta d’accés flanquejada per dues finestres finalitzades amb un arc deprimit convex. A nivell del primer pis s’haurien obert tres finestres, la central d’arc de mig punt i flanquejat per dues finestres en forma de la meitat d’arc de mig punt. La façana finalitza en forma arrodonida i coronada per quatre pilars. Adossat aquest volum hi ha el segon cos, que presenta la mateixa composició i disseny en les obertures que el cos principal. A l’interior hi ha una gran sala amb un escenari al fons, que comunica amb el segon volum mitjançant una porta oberta al mur de llevant. En aquest segon cos hi ha l’espai destinat a la cuina i el bar.</span></span></span></p> | 08058-142 | Carrer Nou, 5. Nucli les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat Recreativa i Cultural La Masucaire fou construït l’any 1921 com espai per acollir el Sindicato Agrícola Masuquense, predecessor de la Sociedad Recreativa Juvenil Masuquense. El sindicat va estar en funcionament fins l’any 1954 quan es va transformar en La Societat Recreativa La Masuquense passant a l’actualitat anomenar-se Societat Recreativa i Cultural La Masucaire, que va aprovar els seus estatus l’any 1993. La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2948000,1.6410800 | 386222 | 4572374 | 1921 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-4.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93359 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana-1 | <p>Informació proporcioanda per Jacint Rius</p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major petita de Clariana es celebra l’últim cap de setmana d’octubre. S’inicia el dissabte amb un sopar popular i amb música de DJ. El diumenge continua amb una caminada popular i vermut. </span></span></span></span></span></p> | 08058-143 | Nucli de Clariana | <p><span><span><span>La festa petita es celebra arran de l’epidèmia de còlera que es va produir entre els anys 1881-1896. Passada d’epidèmia, els habitants del nucli de Clariana van celebrar una missa per donar les gràcies perquè l’epidèmia no havia arribat a Clariana i no hi havia hagut morts. El ball i/o música es va incorporar a la festa a partir del l’any 1908, quan es va crear la SocietatRecreativa la Clarianenca.</span></span></span></p> | 41.2449400,1.6174100 | 384152 | 4566870 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93359-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93359-143-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Jacint Rius | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93360 | Fossa Cementiri de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-cementiri-de-la-gornal | XX | <p><span><span><span><span><span>A l’interior del cementiri de la Gornal es troba situada una fossa on hi ha enterrats set soldats del bàndol republicà que van lluitar durant la guerra Civil Espanyola. La fossa es troba ubicada al costat dret del cementi, marcada per pedres i una creu de ferro pintada de negre. </span></span></span></span></span></p> | 08058-144 | Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal | <p><span><span><span>Soldats que van combatre a partir del 21 de gener de 1939. Segons informació extreta de l’estudi de fosses de Generalitat de Catalunya van morir en combat a excepció de 2, com a mínim, que al rendir-se van ser afusellats.</span></span></span></p> | 3821861 | 4567687 | 1939 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93360-144-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93361 | Camí de la Riveta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-riveta | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Joan Rovira i Antoni Mayola.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Camí utilitzat pels habitants de Torrelletes per anar a buscar aigua per ús domèstic. El camí anava de Torrelletes al Pou de la Bovera. Sortia del nord del nucli de Torrelletes, passava per la deixa del Fe per sota de Cal Pau fins el Fondo d’Alzina per continuar pel Fondo del Raig fins arribar el Pou de la Bovera.</span></span></span></span></span></p> | 08058-145 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Torrelletes, degut a la seva situació geogràfica ha estat una zona on sempre ha mancat l’aigua. Malgrat que les cases sempre han tingut cisternes per recollir aigua de pluja aquesta no ha estat suficient. L’any 1914 es va intentar cercar-ne mitjançant un pou al carrer dels Oms però la localització de la beta era de poca cabal. Per aquesta raó, s’havia d’anar a buscar als pous d’aigua més propers i de bona qualitat. Un dels més propers era el Pou de la Bovera.</span></span></span></span></span></p> | 41.2788500,1.6547200 | 387337 | 4570585 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93361-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93361-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93361-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93362 | Cal Candi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candi-0 | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Cal Candi és una construcció en forma de “L” girada i formada a partir de dos cossos annexes. El cos principal es troba situat a la part inferior. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. La façana principal s’hi obre a porta d’accés de biga de fusta amb brancals de maó i una finestra a nivell de pis d’arc pla. A la banda dreta de la porta d’accés, sota l’arrebossat hi ha una biga de fusta que correspon a la part superior d’una obertura tapiada. Adossat a la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta quadrada que correspon a l’antiga cisterna o dipòsit d’aigua. El segon volum, situat a la part superior, és de planta rectangular d’una sola planta amb la coberta a una vessant amb pendent cap a tramuntana. Per la façana de llevant s’hi adossa un patí tancat. A pocs metres cap a tramuntana hi ha les restes de la bassa de Cal Candi excavada al sediment geològic. </span></span></span></span></span></p> | 08058-146 | La Creu. Nord de Trencarroques | 41.2460900,1.6364200 | 385747 | 4566972 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93363 | Corral del Raguimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-raguimer | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Corral situat als camps de vinya del Fondo del Raguimer. Es tracta d’una construcció de planta rectangular d’una sola planta amb l’interior compartimentat en dues estances. La coberta a una vessant amb bigues de fusta i amb pendent cap a llevant. S’hi documenten dues portes d’accés, una per cada estança ambdós amb biga de fusta. Un portal es troba situat a la façana de llevant i un segon a la façana de migjorn. Aquest últim fou reduït posteriorment, tapiant-ne la meitat amb pedra i morter. La façana de ponent, per l’exterior, conserva els forats i alguns dels pals de fusta on es lligava l’animal. El parament dels murs és de tàpia a excepció de la zona de la coberta, que presenta alguna filada de pedres que subjecten part de l’embigat de fusta. </span></span></span></span></p> | 08058-147 | Fondo del Raguimer. Nord de Clariana | 41.2492400,1.6179900 | 384208 | 4567347 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93363-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93363-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93363-147-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93363-147-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93364 | Pou de les Cerveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-cerveres | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Pou situat als camps de les Cerveres. Correspon a una estructura de planta circular retallada al sediment geològic amb una part construïda amb pedra i argamassa. La boca d’accés es troba orientada a llevant i s’alça aproximadament 1 m respecte el terra. La boca d’accés és de secció rectangular amb llinda de pedra i amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un estant per col·locar la galleda d’extreure aigua lligada a la politja.</span></span></span></span></p> | 08058-148 | Les Cerveres. Nord de Clariana | 41.2497500,1.6155300 | 384003 | 4567406 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93364-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93364-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93364-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 93365 | Barraca de les Cerveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-cerveres | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta oval construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud. La coberta conserva part de l’arrencament en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-149 | Les Cerveres. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2507300,1.6144300 | 383913 | 4567517 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93365-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93365-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93365-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93366 | Forn del marge llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-marge-llarg | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí, a la banda nord. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. La part de la paret de la banda de tramuntana es troba enderrocada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-150 | Pujol de Romagosa. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2804900,1.6876600 | 390098 | 4570725 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93366-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93366-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93367 | Forn de calç blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-blanca | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de la Plana Baquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. En la paret que dona a la banda de tramuntana s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-151 | Plana Baquera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2768900,1.6820500 | 389622 | 4570333 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Forn localitzat per Joan Rovira | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93368 | Resclosa del molí Nou i Vell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-nou-i-vell-de-castellet | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Resclosa situada damunt del riu Foix, sota la finca de Cal Reventós. Es conserva un tram de 12 m de longitud construït en dos períodes diferents, segons denota els dos nivells constructius del mur de la resclosa. El més antic està realitzat a partir de còdols i pedres irregulars rejuntades amb argamassa i el segon tram, d’una amplada més reduïda de ciment. </span></span></span></span></span></p> | 08058-152 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span>L’última reforma de la resclosa possiblement es va dur a terme entorn l’any 1945. Segons un veí, Tonet Sevé, el mestre d’obra fou Feliu de l’Arboç.</span></span></span></p> | 41.2859800,1.6413100 | 386226 | 4571395 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93368-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93368-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93369 | Camí dels Caus de Cal Brugal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-caus-de-cal-brugal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F.</span></span></a><span><span> (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Associació d’Amics dels Camins Ramaders.</span></span></span></span></span></p> | XII-XX | Manquen els murs que delimitaven la via | <p><span><span><span><span><span>Tram de camí que forma part de la carrerada de Sant Domènec, que comunica Cal Brugal amb Cal Vicenç. Es conserva un tram de camí que discórrer entre camps d vinya i oliveres. En algun punt es conserva una part molt minsa de les parets de pedra seca que delimitaven la via. </span></span></span></span></span></p> | 08058-153 | Est de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Les carrerades són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 41.2811800,1.6896100 | 390263 | 4570799 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93369-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93369-153-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La carrerada de Sant Domènec passava prop de Santa Margarida dels Monjos. Des de la masia de l’Abadal el camí travessa el riu Foix i per una pista puja cap el convent de Sant Domènec. Després segueix el camí que porta fins a Cal Noi i d’aquí s’agafa un camí fins a la cruïlla Sanabra. El camí creua pel fondo de Borrelleres i puja fins a Cal Brugal i continua fins els caus de Cal Brugal, que porta fins a Cal Vicenç. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||
| 93370 | Pi de l’Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-laltet | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pi blanc situat en el marge dels camps de vinya de la zona dels Horts de la Riera. Es tracta d'un pi (Pinus halepensis) amb un perímetre de 3,39 m. El pi blanc és un arbre de la família de les pinàcies de fulles aciculars, monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, que contenen les llavors, els pinyons. La capçada és poc densa i arrodonida. L'escorça és gruixuda i de color marró grisenc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-154 | Horts de la Riera. Sud de les Masuques | 41.2807200,1.6381900 | 385956 | 4570815 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||||||
| 93371 | Camí de Torrelletes a Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torrelletes-a-castellet | XVIII-XX | Gran part desaparegut | <p><span><span><span><span><span>Antic camí que comunicava el nucli de Castellet amb Torrelletes. En tram que transcórrer paral·lel a la BV-2117 entre el km 6 i 7 en alguns trams conserva els murs de pedra que delimitaven la via. També és conegut com a camí de Sagrament, atès que s’emprava per portar el difunt de Torrelletes al cementiri de Castellet. </span></span></span></span></span></p> | 08058-155 | Zona Boscosa a l’entorn de Cal Gat. | 41.2704500,1.6417800 | 386238 | 4569670 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93371-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93371-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93371-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93372 | Forn de calç de l’Esperançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lesperanco | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en una zona boscosa al sud del Turó de la Picarola. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 3,30 m de diàmetre interior i una alçada visible d’entre 2,40 i 3m. Pel cantó de llevant, entre la bardissa, s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-156 | Bosc de la Muntanya de Sant Pau. Nord-est de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2455400,1.6505500 | 386930 | 4566893 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93373 | Barraca del Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solei-1 | XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular amb la coberta a una vessant de bigues de fusta. La porta d’accés s’obre a la façana de migjorn i es troba completament reformada. Presenta una biga de formigó i els brancals de maons. A l’interior es conserva part d’una menjadora. Els paraments dels murs es de pedra i es troba arrebossada amb ciment. Al costat de llevant hi ha una pica de planta rectangular construïda amb maons i argamassa emprada per fer el sulfat de coure per la vinya.</span></span></span></p> | 08058-157 | Camps del Solei. Nord de Castellet | 41.2756200,1.6373500 | 385876 | 4570250 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93373-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93373-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93373-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||||
| 93374 | Gual del Pont de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-del-pont-de-pedra | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual del Pont de Pedra es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1961 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinaria agrícola. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-158 | Riu Foix-Horts de la Riera. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En relació al gual del Pont e Pedra, en l’acta del ple de 1961 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal consta: “A continuacion y por unanimidad, se acurda construir con urgencia, aprovechando el haber quedado seco el cauce del rio Foix, dos vados con sus respectives desagües mediante tubos de cemento en el camino del Pont de Pedra y en los lugares Botifoll y Horts que cruza dicho rio, a los efectos de facilitar el paso de carros y tractores.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2812600,1.6370400 | 385860 | 4570876 | 1962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93374-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93374-158-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També conegut com a Gual del camí de Cal Xeixa o dels Horts | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||
| 93375 | Gual de Cal Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-de-cal-raventos | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual de Cal Raventós és va construir a la dècada de 1960 degut a la pèrdua del gual de Cal Llopard, situat uns metres més amunt de la riera, a causa de la seva entrada en desús degut a la modificació de les vies de comunicació. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-159 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cas del Gual de Cal Raventós, en el ple de 1960 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal apunta “ en el camino viejo de Masucas a Castellet y cerca de la Casa o masia Raventos, un trozo completamente impracticable para elpaso de carros. Para que los propietarios de las tierras que se sirven de dichos camino, han acordado el arreglo del mismo, pero debiendo hacer una especie de vado, se interesa que el Ayuntamiento percatado de dicha necesidad accede que se satisfaga el imoprte del cemento que se emple.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2872500,1.6414900 | 386243 | 4571535 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93375-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93375-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | |||||||
| 93376 | Font de Ramon Caretí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ramon-careti | XIX-XX | Cobert de vegetació i sense aigua | <p><span><span><span><span><span>La font de Ramón Caretí es troba situada al marge esquerra del camp ubicat davant el Gual del Pont de Pedra. Es tracta d’una font de clot de la qual en resta una cavitat de planta circular amb una paret revestida amb pedra. Al costat hi ha un petit dipòsit de planta quadrangular revestit de ciment. Actualment no en surt aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08058-160 | El Solei. Sud de les Masuques | 41.2811000,1.6363400 | 385801 | 4570859 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93376-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93376-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93376-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||||
| 93377 | Gual del Botifoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-del-botifoll | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual del Botifoll es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1961 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinària agrícola. El gual correspon a una base de ciment que travessa el riu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-161 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En relació al gual de Botifoll en l’acta del ple de 1961 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal consta: “A continuacion y por unanimidad, se acurda construir con urgencia, aprovechando el haber quedado seco el cauce del rio Foix, dos vados con sus respectives desagües mediante tubos de cemento en el camino del Pont de Pedra y en los lugares Botifoll y Horts que cruza dicho rio, a los efectos de facilitar el paso de carros y tractores.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2722900,1.6365300 | 385802 | 4569881 | 1961 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93377-161.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93378 | Gual de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-de-la-plana | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual de la Plana es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1960 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinaria agrícola. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-162 | Riu Foix-Horts de la Riera. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> | 41.2692100,1.6372900 | 385860 | 4569538 | 1960 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93378-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93378-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93379 | Mur veïnal de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-veinal-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de pedra seca. Assoleix una longitud de 181 m per una amplada d’ 1 m. Delimita i conté les terres del camp de conreu des del Km 8 de la carretera BV-2117 dins el carrer del Pou, a l’entrada de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-163 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span>El camí veïnal de Clarina a Torrelletes forma part de la xarxa de comunicació que va sorgir per enllaçar els diferents nuclis de Castellet amb la carretera de Sant Jaume que comunica amb Vilafranca. El projecte va néixer l’any 1899 i estava dividit en tres trams: 1er. de La Gornal a Clariana, el 2on. de Clariana a Castellet i Torrelletes i el 3er. de Torrelletes a les Masuques i Sant Marçal. L’any 1915 es construeixen el 1er i 3er tram, mentre que el 2on. no es dur a terme fins l’any 1930. Per tal de dur a terme aquest 2on. tram l’ajuntament es posà d’acord amb els hisendats per la concessió de terrenys necessaris per construir noves entrades al nucli de Torrelletes i l’eixamplament de la via. Segons consta en una acta del ple de l’Ajuntament de l’any 1930: “ Los propietarios Sr. Romagosa y Sr. Altet cedent expontaneamente todo el terreno necesario que haya de ocuparse de su propiedad [...] A cambio de dichas cesiones de terreno el Sr. Antonio Romagosa pide se le constuya , por cuneta y cargo del ayuntamiento, un margen de piedra seca que abarque desde la curva del primer camino [...] y el Sr. Blas Altet se le construya un margen de piedra seca emplazándolo sobre el terreno fuerte hasta el límite superior en el camino Norte.”</span></span></span></p> | 41.2779800,1.6509900 | 387023 | 4570494 | 1930 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93379-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93379-163-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 | ||||||
| 93380 | Forn de calç del Turó de la Picarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-turo-de-la-picarola | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí, a la banda nord. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular d’entre 4,20 i 4,75 m de diàmetre interior i una alçada visible de 3,80 m. Pel cantó nord-oest s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-164 | Garrofers del Xinxola. Nord de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2476500,1.6403100 | 386076 | 4567140 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També es conegut amb el nom del Forn de calç gran | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.