Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94398 | Rellotge de Romagosa dels Albas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-romagosa-dels-albas | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge situat a la façana principal de la masia de Romagosa dels Albas. Es tracta d’un rellotge de sol vertical de planta rectangular i pintat amb tons blaus, vermells i grocs. A la part central hi ha l’esfera solar amb els rajos de sol que marquen les hores amb nombres romans. Tot això es troba emmarcat per un marc en blau i aquest emmarcat amb línies ovals en vermell on hi consta l’any 1767 a la part inferior i una creu a la part superior. Tot aquest rellotge està emmarcat amb un nou marc de color blau. A l’extrem inferior dret hi ha la inscripció 1980 KIKO. </span></span></span></span></span></p> | 08058-318 | Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2861100,1.6486400 | 386840 | 4571399 | 1767 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94398-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94398-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94398-318-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inventariat amb el número 975 a l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94399 | Rellotge de sol de Sansamison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sansamison | XX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a l’alçada del primer pis de la façana principal de Sansamison. El rellotge, de planta circular, està realitzat amb morter i pintat de blau amb les línies horàries pintades de blanc i emmarcat amb un marc pintat de blanc amb les hores amb nombres romans. </span></span></span></span></span></p> | 08058-319 | Sansamison. Sud de Castellet | 41.2595100,1.6261600 | 384911 | 4568476 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94399-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94399-319-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||
| 94400 | Rellotge de sol de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-villano | XVIII-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat entre el primer pis i les golfes de la façana principal de Cal Villano, a l’angle sud-est. Es tracta d’un rellotge de planta rectangular amb una estrella de 16 puntes a l’angle nord-est des d’on surten les línies horàries i el gnòmon. Tot això està emmarca per marcs un de més interior de color terròs on hi figura l’any de restauració (1988) i un més exterior de color gris. El gnòmon està col·locat en diagonal per cobrir més franja horària.</span></span></span></span></span></p> | 08058-320 | Cal Villano. Sud de Clariana | 41.2373700,1.6092400 | 383454 | 4566040 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-20230425163003.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-13 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la façana de llevant, i tocat el rellotge descrit hi ha un segon rellotge, no restaurat però, amb les mateixes característiques estilístiques per acabar de cobrir la franja horària de la tarda que no estarien cobertes amb el primer rellotge. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94401 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-12 | <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El Prat és una construcció que segueix l’estil de l’arquitectura industrial de finals del segle XIX. El conjunt està format per tres volums. El volum central és amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn i consta d’una sola planta. A la façana s’hi obren dos finestrals d’arc rebaixat i quatre de reduïdes dimensions d’arc pla. Pel cantó est i oest se li adossen dos cossos simètrics amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Consten de planta baixa i dos pisos. Al frontis s’hi obre un portal d’arc rebaixat, una finestra a nivell del primer pis i una finestra geminada a nivell del segon pis. Les façanes adossades el primer volum s’hi obra una finestra a nivell de primer i segon pis i les façanes exteriors dues finestres a nivell de planta baixa i primer pis. La part posterior està tancada per un mur d’obra creant un pati tancat. Els murs estan construïts amb pedra i ciment i totes les obertures emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell. </span></span></span></span></span></p> | 08058-321 | Camps del Prat. Est de Sant Marçal | <p>Antiga empresa de tèxtil. </p> | 41.3123700,1.6285800 | 385206 | 4574341 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94401-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94401-321-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94401-321-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94402 | Les Peloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-peloses | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Antiga masia de Les Peloses o Espeloses situada a tocar de l’actual carretera BV-2171 direcció Sant Marçal i que actualment es trobava dividida en quatre habitatges a dues alçades. La façana principal es troba orientada a migjorn i ha estat modificada degut a la parcel·lació interior en habitatges. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Totes consten de planta baixa i pis. L’habitatge situat més a ponent consta de sis obertures, tres per planta d’arc pla i col·locades simètricament. Adossat a la façana de ponent hi ha un corral d’una sola planta amb coberta a una vessant construït posteriorment juntament amb un pati tancat. El segon i tercer cos s’hi obre la porta d’accés amb una finestra per planta i a l’últim volum, al situat més a llevant, hi ha una porta de garatge amb una finestra a nivell de planta pis. Totes les obertures són d’arc pla. La façana posterior també ha estat modificada amb l’obertura de noves finestres i espais de terrassa. Davant el frontis hi ha un seguit de construccions que han estat modificades per nous usos. </span></span></span></span></span></p> | 08058-322 | Carretera BV-2171. Est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Antiga masia d’origen modern formada per dos cossos que a finals del segle XIX- principis del XX compartimentada i modificada en diferents habitatges.</span></span></span></span></span></p> | 41.3068100,1.6242300 | 384832 | 4573730 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94402-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94402-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94402-322-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94402-322-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94403 | Cal Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vermell | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span>Cal Vermell és un mas d’època contemporània format pel volum principal i dos cossos annexes. L’alçada del cos principal ha estat modificada, atès que inicialment era una construcció amb la coberta a dues aigües i actualment presenta una coberta de mas de planta basilical. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis, orientat a migjorn, s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat amb una finestra a nivell de planta baixa, tres finestres a nivell de pis juntament amb un rellotge de sol circular a l’extrem de ponent i una finestra central a nivell de golfes. Totes les finestres d’arc pla. Adossat al frontis, al costat de ponent del portal, hi ha un cos de planta rectangular modificat i actualment tancat amb una vidriera per llevant que correspon als antics corrals del mas. Les façanes laterals presenten diverses finestres a mides diferents d’arc pla. Per la façana de tramuntana se li adossa un segon volum de planta rectangular que correspon a l’antic celler, actualment transformat per altres usos. A l’interior del mas si que conserven un dels dos cups de vi, de planta quadrada amb el revestiment dels cairons i les toves del paviment original a la zona de l’entrada. Els murs estan arrebossats i pintats de tonalitat vermellosa amb un sòcol de pedra plana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-323 | Camps de la Porxada. Est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Segons les escriptures de la casa la casa fou edificada per Don José Valverde l’any 1898 qui ho va vendre a Francisco Tordillo Casanueva l’any 1978 fins que ho va adquirir l’actual propietària a la dècada de 1990. </span></span></span></span></span></p> | 41.3047600,1.6245900 | 384859 | 4573502 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94403-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94403-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94403-323-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94403-323-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La construcció de les parets és de tàpia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||
| 94404 | Rellotge de sol de Cal Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-vermell | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal del Cal Vermell. El rellotge es troba ubicat al primer pis a l’extrem de ponent. És de planta circular amb el cercle remarcat amb ciment i al el gnòmon centrat a la part superior. Tot el rellotge està fintat de tonalitat vermellosa igual que el mas. </span></span></span></span></span></p> | 08058-324 | Cal Vermell. Est de Sant Marçal | 41.3046800,1.6245800 | 384858 | 4573493 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94404-324-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-06-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||
| 94409 | Pou del camí de la Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-la-casa-murada | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat prop del camí que va de la Casa Murada a la nau de Bandatex. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb ciment. La part superior conserva encara alguna de les filada pedra de la construcció superficial. </span></span></span></span></span></p> | 08058-325 | La Casa Murada. Sud de la Gornal | 41.2492000,1.5909900 | 381946 | 4567378 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94409-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94409-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94409-325-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-13 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||||
| 94410 | Barraca del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pastor | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc apuntat orientat al nord. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior hi ha un barranc corregut a la façana posterior.</span></span></span></span></p> | 08058-326 | L’Omeda. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2649500,1.6250700 | 384829 | 4569081 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94410-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94410-326-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94411 | Barraca del Torrent de l’Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-lomeda | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-327 | L’Omeda. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2643900,1.6273200 | 385017 | 4569016 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94411-327.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94412 | Barraca de la Timba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-timba | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un marge de pedra seca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. La porta estaria orientada a la banda sud. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-328 | La Timba. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2673100,1.6265100 | 384954 | 4569341 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94412-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94412-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94412-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||
| 94413 | Barraca de la Timba 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-timba-2 | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca situada en una zona d’oliveres i vinya de la Timba. Es troba adossada per la part posterior en un marge de pedra seca. De planta rectangular està construïda amb la tècnica de la pera seca amb la coberta en forma de falsa cúpula enderrocada. El portal d’accés es trobaria situat a la façana sud-est. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-329 | La Timba. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2671900,1.6271800 | 385010 | 4569327 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94413-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94413-329-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||
| 94414 | Barraca de la Timba 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-timba-3 | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span>Barraca situada en una zona boscosa i construïda amb la tècnica de la pedra seca. De l' estructura conservada s’observa que és de planta circular amb i el portal d’accés es trobaria situat a migjorn.<span lang='CA'> </span></span></span></span></p> | 08058-330 | La Timba. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2687000,1.6274700 | 385037 | 4569494 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94414-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94414-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94414-330-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||
| 94415 | Barraca Camps de l’Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-de-lomeda | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada tota la coberta | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta trapezoidal adossada a un marge de pedra seca i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud- est. </span></span></span></span></p> | 08058-331 | L’Omeda. Sud de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2611400,1.6288600 | 385140 | 4568653 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94415-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94415-331-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||
| 94416 | Sínia de la vinya de Vins Fons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-vinya-de-vins-fons | XIX-XX | Algun enderroc i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada a les vinyes a tocar de Vins Fons. Consta d’un pou de planta quadrada excavat en el terreny i revestit amb pedra amb dos pilars laterals de maons que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro, format per una roda dentada que accionava una segona roda amb la corriola per extreure l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-332 | Vinya dels Vins Fons. Est de Muntanyans | 41.3060900,1.6374200 | 385935 | 4573632 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94416-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94416-332-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Esteve Mestres de la wikipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94417 | Barraca La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-plana | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta quadrada adossada a un marge de pedra seca per llevant i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-333 | La Plana. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2769200,1.6432100 | 386369 | 4570386 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94417-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94417-333-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94418 | Barraca de Cal Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-balaguer | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc a la façana de ponent | <p><span lang='CA'><span><span>Enderroc a la façana de ponent</span></span></span></p> <p> </p> | 08058-334 | Serra curta. Sud de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2733600,1.6668700 | 388345 | 4569960 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||
| 94419 | Forn prop de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-prop-de-la-casa-alta | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la Plana de la Casa Alta. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-335 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2722100,1.6803300 | 389470 | 4569815 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Antonio Jiménez de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94420 | Barraca del camí de Cal Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-cassanyes | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est amb la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-336 | Serra del Teixidor. Est de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2682600,1.6806700 | 389492 | 4569376 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94420-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94420-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94420-336-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Tomàs Lleó de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94421 | Barraca del Pla de les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-les-palmeres | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. Només conserva una part dels murs. L’accés es trobaria situat a la façana sud-est.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-337 | Pla de les Palmeres. Est de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2640000,1.6799100 | 389421 | 4568904 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94421-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94421-337-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Robert Rovira de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||
| 94422 | Barraca de la Serra de Bonaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-bonaire | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. Només conserva una part dels murs amb l’enderroc al damunt.</span></span></span></span></p> | 08058-338 | Serra de Bonaire. Est de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2624100,1.6785800 | 389307 | 4568730 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94422-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94422-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94422-338-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Eduard Llundain Boada de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94423 | Forn de calç del Fondo de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-carcosa | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de sota el Puig de l’Àliga. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta un diàmetre interior de 3,90 m i una alçada visible de 1,50 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-339 | Puig de l’Àliga. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2640900,1.6704600 | 388630 | 4568927 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94423-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94423-339-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94424 | Forn de calç del Fondo de la Carçosa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-carcosa-2 | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de sota el Puig de l’Àliga. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta un diàmetre interior de 3,90 m i una alçada visible de 2,70 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-340 | Puig de l’Àliga. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2622000,1.6708100 | 388656 | 4568716 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94424-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94424-340-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94425 | Forn de calç de Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-xoriguera | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç excavat en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta un diàmetre interior de 3,90 m i una alçada visible de 3,30 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-341 | Xoriguera. Est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2550300,1.6571500 | 387499 | 4567938 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94425-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94425-341-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94426 | Forn de calç de Xoriguera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-xoriguera-2 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de la Plana Riquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular amb una alçada visible de 3,70 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-342 | Plana Riquera. Est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2552500,1.6610600 | 387827 | 4567957 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94426-342.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94427 | Forn de calç del fondo de Carçosa 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-carcosa-3 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de la Plana Riquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-343 | Fondo de Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2537100,1.6659500 | 388234 | 4567780 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94427-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94427-343-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94428 | Barraca del Pujol dels Llops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pujol-dels-llops | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un mur de marge de pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb un enderroc a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08058-344 | Fondo de Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2520300,1.6642900 | 388092 | 4567596 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94428-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94428-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94428-344-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||
| 94429 | Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigmolto-2 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XII-XX | <p><span><span><span><span><span>Puigmoltó és un mas d’origen medieval consolidat i ampliat en època moderna i contemporània. El cos originari és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. L’actual façana és una reforma d’època moderna on s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat adovellat amb dues finestres d’arc pla, una per banda. A nivell de pis s’hi obren tres finestrals adovellats d’arc rebaixat per accedir a un gran balcó corregut. A nivell de golfes hi ha una petita finestra d’arc pla centrada sota el carener. El mas fou ampliat amb diversos cossos annexes adossats a tramuntana ponent i llevant amb usos agrícoles, principalment de vinya. Aquests són a diferents alçades i amb varies finestres per planta. Els dos volums de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent al nord i situats a tramuntana i a ponent són destinats a cellers i el cos ubicat a llevant del volum original, antics coberts, actualment ha estat reformat com a restaurant. L’accés a tot el recinte està tancat per un baluard amb la porta d’accés d’arc de mig punt que delimita un pati interior. Tots els murs estan arrebossats i pintats de blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-345 | Camps de Puigmoltó. Sud-est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span><span>uigmoltó és una masia d’origen medieval que apareix citada la família Puigmoltó en un document de l’any 1186 del Cartolari de Sant Cugat de Vallès on s’exposa: “Bernat de Valls i Raimon Berenguer de Puigmoltó, donen al seu nebot Raimon, monjo, l’herència dels seus pares Arnau de Valls i Eemendis. Són terres, vinyes, arbres, horts, cases, un cup, dues botes, 16 monedes d’or i una quartera de civada”. La família Puigmoltó també apareix als fogatges de 1553 amb Anguer de Puigmoltó com a cap de família. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.2983400,1.6227900 | 384697 | 4572791 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94429-345-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94430 | Cal Montaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montaner | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Muntaner és un habitatge de planta rectangular edificada a partir de tres volums adossats a dues alçades. El cos principal, situat a la part central i més elevat, té la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. A nivell de planta baixa s’hi obren la porta principal amb una finestra a la dreta i una porta tipus garatge i a nivell de primer pis tres finestres. Totes les obertures són d’arc pla. Adossat a la façana de ponent un hi un cos annexa, que s’hi accedeix des de l’interior mitjançant un pati tancat on antigament hi havia hagut els corrals. Annexa a la façana de llevant del cos principal hi ha segon volum de planta baixa amb una finestra d’arc pla a la façana principal. Aquest cos fou edificat a mitjan segle XX per l’actual propietari com ampliació de l’habitatge. A la part posterior hi ha un volum independent de planta rectangular, actualment utilitzat com a cobert, que havia estat la pallissa. Els murs estan pintats de tonalitat ocre amb un sòcol també pintat en taronja que només es troba a la façana principal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-346 | Plana de Cal Cassanyes. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Cal Muntaner era un antic cens dels Pous. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. El cens el va redimir l’avi de l’actual propietari a principis del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2963200,1.6068500 | 383359 | 4572588 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94430-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94430-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94430-346-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94430-346-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94431 | Sínia i safareig Cal Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-safareig-cal-muntaner | XX | <p><span><span><span><span><span>El safareig i la sínia de Cal Muntaner es troben situats a la part posterior de l’habitatge. La sínia per extreure aigua d’un pou de planta quadrangular excavat en el terreny amb la part alçada construïda amb maons. A la part superior conserva tot el mecanisme de funcionament de ferro de les rodes dentades. Al costat nord s’adossa un petit safareig de planta quadrangular de 1,70 m x 1,50 m amb les parets lliscades tant a l’interior com a l’exterior. La part superior dels murs és de maons plans amb inclinació per rentar.</span></span></span></span></span></p> | 08058-347 | Plana de Cal Cassanyes. Sud de Sant Marçal | 41.2964900,1.6068100 | 383356 | 4572607 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94431-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94431-347-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94431-347-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||
| 94432 | Cal Raventós de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raventos-de-sant-marcal | XIX-XX | Reformada l’any 1960 | <p><span><span><span><span><span>La masia de Raventós es troba a tocar de Cal Muntaner. És una construcció formada pel cos principal, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis, de composició simètrica, s’hi obre el portal d’accés al centre de la façana amb un rellotge de sol al damunt i dues finestres per planta. La façana finalitza amb una barana de ceràmica. Per la façana posterior, de tramuntana, també hi ha un accés al cos principal d’arc de mig punt. A banda i banda se i adossen dos volums de planta baixa amb la coberta a una vessant i que actualment compleixen la funció de garatge i/o cobert. Cadascun d’ells té una porta d’accés independent situada a la façana de migjorn. Totes les obertures són d’arc pla i emmarcades amb un marc pintat de blanc. Els murs estan arrebossat i pintats de tonalitat grisosa amb les cantonades pintades en blanc imitant pedres ben escairades col·locades a mode de cadena cantonera. La façana principal també conta d’un sòcol de maons plans. Davant hi ha un pati enjardinat, antiga era, amb un cos independent situat a la banda de ponent i utilitzat com a cobert agrícola. </span></span></span></span></span></p> | 08058-348 | Plana de Cal Cassanyes. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Segon l’actual propietari, la finca de Cal Raventós va ser construïda a la dècada de 1850 un cop adquirits els terrenys de la finca Els Pous. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2959900,1.6066800 | 383344 | 4572552 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94432-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94432-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94432-348-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94432-348-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: La PorxadetaL’any 1960 es va modificar l’accés i es van ampliar les finestres Durant la segona meitat de la dècada de 2010 és van pintar les façanes i el rellotge de sol. Aquest va ser pintat sense imitar l’original. Segons una imatge de l’inventari de masies de l’any 2014 conserva la mateixa forma quadrangular però l’interior era pintat de blanc amb la línia de la forma remarcada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94433 | Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-4 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Felip és un mas de principis del segle XX que conserva la façana original atès que l’interior està completament reformat. El mas està format pel cos principal i diversos annexes a banda i banda que antigament havien esta els coberts i corrals de la finca i que actualment formen part de l’habitatge. El cos principal és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis és de composició simètrica amb tres d’obertura per planta. A nivell de planta baixa hi ha el portal d’accés amb dues finestres i un balcó amb voladís i barana de ferro situat al damunt. A banda i banda del balcó hi ha dues finestres amb barana de ceràmica. El frontis està coronat per un fris finalitzat amb ondulacions i dividit en tres parts per pilastres amb un rombe interior. Al rombe central hi ha les inicials JM. Totes les obertures estan emmarcades per u arc pla amb brancals realitzat amb el mateix arrebossat i pintat de blanc. Els dos volums annexes que formen part de la façana principal són de planta baixa amb la coberta a una vessant. Al volum de ponent s’hi obre una finestra d’arc pla i s’hi accedeix des de l’interior de l’habitatge i en el cas del volum de llevant s’hi obren dues portes, una d’elles de garatge. Tots els murs són pintats de tonalitat rosada amb es marcs de les obertures pintats de blanc. Davant hi ha una zona enjardinada que antigament era l’era. La finca està ballada per llevant amb una balla d’obra amb la porta d’accés metàl·lica a la banda de tramuntana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-349 | Plana de Cal Cassanyes. Sud de Sant Marçal | 41.2955700,1.6063900 | 383319 | 4572506 | 1924 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-4.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94434 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-7 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Martí possiblement és un mas d’origen medieval que fou consolidat en època moderna i contemporània. El mas està constituït per diversos cossos annexes. El cos principal és una edificació de planta quadrangular formada a partir de dos volums amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal ha estat completament arrebossada amb les obertures tapiades a excepció del portal d’accés, d’arc de mig punt adovellat. No obstant encara hi son present dues finestres, una amb llinda i brancals de pedra i l’altra amb l’ampit. Per la façana de ponent és conserven tres finestres d’arc de mig punt i una d’arc pla a nivell de golfes. Davant d’aquesta façana hi ha un pati interior tancat amb els antics corrals tancat per un baluard amb el portal d’accés amb biga de fusta amb l’any 1704 gravat. Part de la planta baixa és utilitzada com a magatzem i s’hi conserven elements arquitectònics com un arc de mig punt adovellats a la zona de l’antic celler i l’embigat de fusta. Adossat aquest edifici primigeni l’any 1913 s’hi va adossar a la façana de llevant, cobrint-ne la meitat una nova edificació, l’actual habitatge. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis presenta una composició simètrica formada a partir de tres eixos d’obertura. A la part central s’hi obre el portal principal, d’arc rebaixat amb la data pintada de 1913, i al damunt un balcó amb voladís i barana de ferro. La resta d’obertures són d’arc pla. Entre la primera planta i les golfes hi ha pintat un rellotge de sol. Els murs d’aquest volum estan arrebossats i pintats de blanc a diferencia del cos primigeni, que manté part de l’arrebossat sense pintar. Davant l’edifici hi ha un pati tancat per un baluard amb una gran porta metàl·lica. Per la façana posterior i de llevant s’hi ha adossat posteriorment diferents volums per l’activitat agrícola. </span></span></span></span></span></p> | 08058-350 | BV-2117. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia d’època moderna propietat de la família Martí. La família sense descendència va adoptar una neboda de Clariana, Rosa Carbó. Aquesta es va casar amb Antoni Navarro de les Masuques, matrimoni que l’any 1913 va construir el nou segon volum. Malgrat que partir d’aquest moment el cognom és Navarro cada nova generació un dels descendents porta el nom de Martí.</span></span></span></span></span></p> | 41.2872900,1.6450400 | 386541 | 4571535 | 1704 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94435 | Rellotge de sol de Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-marti | XX | Restaurat 1997 malgrat que hi ha alguna zona que ha perdut el pintat i l’arrebossat de la paret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Cal Martí, entre la primera planta i les golfes. Rellotge pintat en totalitat vermellosa amb forma de casa amb coberta a dues aigües amb una circumferència a la part central on hi ha el gnòmon. D’aquesta surten els diferents rajos amb els nombres aràbics, que marquen l’hora i la mitja hora en blanc.</span></span></span></span></span></p> | 08058-351 | Cal Martí. Nord de Torrelletes | 41.2872900,1.6452100 | 386555 | 4571535 | 1913 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94435-351-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Cabré, Ramon | Inventariat amb el número 770 a l’inventari de rellotges de sol dels Països CatalansSegons els propietaris des de que es va pintar li falta el número que estria situat a la part inferior dreta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||
| 94436 | Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xoriguera-0 | <p><span><span><span>Informació de l’Arxiu de Vicenç Carbonell</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Xoriguera és un mas d’origen medieval consolidat en època moderna i contemporània. Està formada per diferents cossos que formen tres grans edificacions amb un pati clos. L’edificació més gran correspon a la vivenda, amb la coberta a dues aigües de planta baixa i dos pisos. </span></span>El segon cos consta de planta baixa i pis i està situat a llevant del cos principal. Es tracta de l’espai destinat als corrals i, el tercer cos, situat a tramuntana del cos principal és l’antic paller de planta baixa i pis. Tot el mas està encerclat per una tanca metàl·lica. </span></span></span></p> | 08058-352 | Xoriguera. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons documentació recollida per Vicenç Carbonell la masia de Xoriguera antigament era coneguda per Vallformosa i Xoriguera era el cognom de la família que l’habitava entorn el segle XIV. En un capbreu de l’any 1425 apareix mas d’en Soriguera de Vallformosa. L’any 1629 Alexandre Duran ven la casa derruïda a Joan Coll “sive casalot i tota l’heretat agregada dita lo mas de la Xuriguera”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2502800,1.6565900 | 387444 | 4567411 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94436-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94436-352-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | No s’ha pogut accedir a l’interior. La informació s’ha extret de la fitxa Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94437 | Cal Viló Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilo-vell-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Viló Vell és un mas situat dalt d’un turó de planta quadrada que conserva bona part de la compartimentació interior. La coberta era a dues aigües i era un edifici de planta baixa i pis amb l’accés a migjorn. A l’interior es conserva la boca del forn de pa. En destaca constructivament els murs, realitzats amb un sòcol d’aproximadament un metre d’alçada de pedra i argamassa amb la part superior del mur construït amb tàpia.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-353 | Fondo del Viló. Sud de Clariana | 41.2353300,1.6272600 | 384961 | 4565790 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94437-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94437-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94437-353-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94437-353-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94438 | Mas d’en Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-blai | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas d’en Blai és un antic mas de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. S’hi obren diverses obertures amb biga de fusta. A la part posterior hi ha tot un pati tancat amb alguna espitllera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-354 | Fondo del Viló. Sud de Clariana | 41.2392300,1.6250600 | 384783 | 4566226 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94438-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94438-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94438-354-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||||
| 94439 | Porta del carrer de l’Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-carrer-de-lesglesia | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de l’església, just davant de l’església de Sant Pere de la Gornal s’hi troba l’edifici de la Sala Polivalent Montserrat Roig. A la paret est de l’habitatge on s’adossa l’edifici de la Sala Polivalent hi ha una antiga finestra amb llinda i brancals de pedra i una porta de peites dimensions d’arc de mig punt adovellat on s’hi pot llegir a la dovella central: FETA PER LO SENT BATLLE ANTON POSAS ANY 1801. A la dovella esquerra: MESTRE JOAN i a la dovella dreta: CASAS –IUS. La porta està tancada amb una porta de fusta i candau.</span></span></span></span></span></p> | 08058-355 | Carrer de l’església. Nucli de la Gornal | 41.2539900,1.5915800 | 382004 | 4567909 | 1801 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94439-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94439-355-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||||
| 94440 | Pou del carrer de l’església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-de-lesglesia | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat al carrer de l’església, davant de l’edifici de la Sala Polivalent Montserrat Roig. Es tracta d’un pou excavat al sediment geològic amb l’una estructura que sobresurt de planta quadrada i construïda amb maons. L’element s’alça damunt un pedestal quadrat. El pou està arrebossat per l’exterior. Les parets principal hi ha la boca del pou tapada amb una porta de reixa metàl·lica i pintada de tonalitat ataronjada. La resta de les parets també estan pintades de tonalitat ataronjada amb una franja blanca amb una rajola ceràmica dedicada a la verge de Montserrat, a la Verge de Fàtima i a la Verge de la Mercè. El pou està coronat amb una creu de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-356 | Carrer de l’església. Nucli de la Gornal | 41.2539600,1.5917200 | 382016 | 4567906 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||
| 94441 | Sínia de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-sant-marcal | XIX-XX | Pou recobert de ciment | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia situada al nord de Sant Marçal, al camí que porta cap el Mas Blau. Consta d’un pou de planta circular excavat en el terreny i actualment tot arrebossat amb ciment amb la boca del pou tapada i cimentada juntament amb els dos pilars que sostenen el mecanisme de funcionament per extreure l’aigua de l’interior. A l’exterior es conserva l’engranatge de la roda dentada que accionava la segona roda on hi havia la corriola per extreure l’aigua del pou. També es conserva el mecanisme que lligava l’animal que voltava entorn el pou i accionava tot el mecanisme. </span></span></span></span></span></p> | 08058-357 | Camps de conreu de Sant Marçal. Nord de Sant Marçal | 41.3103700,1.6046900 | 383203 | 4574151 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94441-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94441-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94441-357-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||||
| 94442 | La Botera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botera | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III aC - III dC | Desconegut. No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1948 es van localitzar restes ceràmiques durant els treballs agrícoles. Les prospeccions realitzades l’any 1999 dins el marc de l'Estudi del Paisatge Arqueològic </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Antic a la Cossetània Oriental van permetre localitzar gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna i d'àmfora itàlica, així com un fragment de nansa d'àmfora tarraconesa possiblement forma Dressel 2/4.</span></span></span></span></span></p> | 08058-358 | Camps de les Casetes del Llopart. Oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>P.Giró (1948) assenyala la recollida de ceràmica romana i de dolies durant els treballs agrícoles. L’any 1983 X. Virella també va recollir fragments de ceràmica ibèrica i romana, principalment a tocar de la feixa de La Botera. </span></span></span></span></span></p> | 41.2942400,1.6292800 | 385233 | 4572327 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Jaciment situat entre camps del municipi de Castellet i la Gornal i l’Arboç | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||||||
| 94443 | Rectoria de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marcal | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La rectoria de Sant Marçal és un edifici adossat a la façana de ponent de l’església parroquial de Sant Marçal. És de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientat a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt i dues finestres protegides per una reixa de ferro. A nivell de pis hi ha un balcó central amb voladís i barana de ferro i dues finestres i a nivell de golfes s’hi obre una galeria de nou finestres d’arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb maons. A la façana de ponent s’hi obren tres finestres per planta. Constructivament està realitzat amb pedra i argamassa i en cada façana s’hi remarca mitjançant una línia decorativa de maons les tres crugies horitzontals. </span></span></span></span></span></p> | 08058-359 | Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la guerra civil la rectoria fou cremada i un cop finalitzada la guerra es va recuperar i restaurar l’edifici. Actualment s’utilitza com a vivenda d’ús social. </span></span></span></span></span></p> | 41.3099200,1.6026900 | 383035 | 4574104 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94443-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94443-359-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||||
| 94444 | Corral de Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-rafeques | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt del corral de Rafeques és una construcció d’origen modern consolidada i en època contemporània, moment en el qual s’hi construeixen nous volums. L’edifici original és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal, a nivell de primer pis hi ha un arc de mig punt de maons tapiat amb una finestra central d’arc pla. Presenta diverses obertures a les façanes d’arc pla amb llinda i brancals de maons excepte el portal, que és d’arc de mig punt.El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-360 | Camps del Corral de Refeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Existeixen referències documentals en un capbreu de 1656-1657 on apareix Hiacinto Refeques i més tard Onofre Refeques. </span></span></span></span></span></p> | 41.2727100,1.6282800 | 385112 | 4569938 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94444-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94444-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94444-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació extreta d’un informe on es va una relació de construccions, edificacions i conjunts de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94445 | Cal Fèlix del Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felix-del-manou | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Renovada 1991 | <p><span><span><span><span><span>Cal Fèlix del Manou és una mas format pel cos principal i diversos annexes. El cos principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. Al frontis va ser reformat l’any 1991 ampliant i modificant alguna de les obertures. Actualment s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres a nivell de planta baixa i a nivell de pis un balcó amb voladís i barana de ferro a la part central i dues finestres d’arc pla. Segons una imatge anterior a les reformes hi havia dues portes d’accés d’arc pla i a la planta pis les tres obertures eren finestres. A la banda de llevant s’hi adossen dos cossos, a diferent alçada amb porta de garatge metàl·lica utilitzats com a magatzems. Per la banda de ponent s’hi adossen diferents volums a diferent alçada, antics corrals i la pallissa, creant un pati tancat per una baluard amb la porta d’accés d’arc de mig punt. L’any 1995 la pallissa es va reformar i convertir amb habitatge per treballadors. Els murs estan tots arrebossats i sense pintar.</span></span></span></span></span></p> | 08058-361 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Cal Fèlix del Manou és una construcció de finals del segle XIX. La van edificar els masovers que habitaven El Manou, avis de l’actual propietari que van censar un tros de terra a la família Romagosa, cens que va quedar redimit al cap de pocs anys.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.2928200,1.6003900 | 382812 | 4572208 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94445-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94445-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94445-361-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94446 | Cal Ton Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-gran-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Ton Gran és un mas situat al sud de Sant Marçal, juntament amb un conjunt de petits masos que conformen el grup de Masos de Sant Marçal. Està format pel cos principal i per diversos cossos annexes. L’edifici principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una composició simètrica de tres obertures per planta totes d’arc pla. A la planta baixa s’hi obra el portal d’accés i dues finestres i nivell de pantà pis tres finestres amb ampit. Pel cantó nord s’hi adossa un cos de planta baixa amb la coberta a una vessant amb una porta independent i una finestra. A la banda sud s’hi adossen diversos cossos, antics corrals, de planta baixa creant una pati tancat per una baluard amb la porta d’accés d’arc rebaixat i, al costat d’aquest dos volums més amb porta de garatge, utilitzats com a magatzem. El cos principal està arrebossat i pintat de blanc i el frontis té un sòcol de realitzat amb maons col·locats en pla. La resta de cossos tenen la façana principal arrebossada i pinta de blanc i la resta de les façanes conserven l’antic arrebossat sense pintar. Davant el conjunt edificat hi ha una zona enjardinada, l’antiga era, i una construcció independent de planta rectangular amb la coberta a una vessant. Al fornits s’hi obra un portal d’arc rebaixat amb l’arc i els brancals de maons. Aquest conserva l’antic arrebossat. </span></span></span></span></span></p> | 08058-362 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>La casa la van edificar al censar un tros de terra als Romagosa. El cens el van redimir un cop la vivenda fou construïda. </span></span></span></span></span></p> | 41.2926800,1.6008800 | 382852 | 4572192 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94446-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94446-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94446-362-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94446-362-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94447 | Pou i safareig Cal Ton Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-cal-ton-gran | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Ton Gran és un mas format a partir de diversos volums situat al sud de Sant Marçal, juntament amb un conjunt de petits masos que conformen el grup de Masos de Sant Marçal. El pou és de planta circular excavat al sediment geològic i el parament que sobresurt, de 60 cm, està construït amb maçoneria arrebossada i pintada de blanc. La boca del pou està coberta amb una reixa metàl·lica. Damunt el pou hi ha dos pilars de secció quadrada construït amb maons que sostenen la barra de ferro on penja la corriola per fer pujar l’aigua. Per la banda de tramuntana s’hi adossa un safareig. El safareig és una estructura de planta rectangular, de 60 cm d’alçada construït amb maçoneria amb la paret del davant també pintada amb blanc. Els murs estan coronats amb maons plans i en el cas del mur de est i oest els maons estan inclinats i col·locats a mode de pedra de rentar. </span></span></span></span></span></p> | 08058-363 | Cal Ton Gran. Sud de Sant Marçal | 41.2927500,1.6010100 | 382863 | 4572200 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94447-363-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94447-363-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94447-363-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||
| 94448 | Trull de la Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-casa-murada | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La casa que acull el trull és la Casa Murada, d’època moderna i contemporània. L’estructura del moli es conserva a l’antiga zona del celler. </span></span><span><span><span><span><span>El trull era l’espai on s’obtenia la pasta d’oliva que posteriorment es col·locava a la premsa. Està format per una plataforma circular de pedra, és a dir, la sotamola. Al centre hi ha un eix que queda subjectat amb una biga de fusta travessera. A l’entorn de l’eix fira la mola cònica de pedra o curra i la tremuja de fusat, element on s’hi col·locaven les olives que queien damunt la sotamola a mesura que és movia l’eix amb la curra. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-364 | Casa Murada. Sud de la Gornal | 41.2493800,1.5895200 | 381823 | 4567400 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94448-364-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94448-364-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||||
| 94449 | Cal Teodoro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teodoro | <p> Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014 </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Teodoro forma part del conjunt d’edificacions situades al sud de Sant Marçal, que juntament amb la resta de masos conformen el grup de Masos de Sant Marçal. La construcció està formada pel cos principal i dos annexes. El volum principal és una construcció de planat rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El frontis té una composició simètrica amb tres eixos d’obertura, tots d’arc pla i decorats amb un marc exterior de textura rugosa realitzat amb el mateix arrebossat de les parets. Pel cantó nord s’hi adossa un cos de planta baixa amb la coberta a una vessant amb una porta tipus garatge de fusta. Per la bada sud, s’hi adossa un segon cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, a la qual s’hi obren dues finestres d’arc pla amb ampit. Aquest cos forma part de l’habitatge i s’hi accedeix des de l’interior del primer volum. Els murs estan arrebossats i pintats de tonalitat beig. La façana principal del primer cos també hi consta un sòcol arrebossat i de textura rugosa igual que el marc decoratiu de les obertures de la façana principal. Davant hi ha un pati i tot el recinte està tancat per una balla metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-365 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Cal Teodoro fou edificat entorn la dècada de 1940 per un membre de la família de Cal Raspall; la família Raspall-Carbó. </span></span></span></span></span></p> | 41.2926100,1.5992000 | 382712 | 4572187 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94449-365-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94449-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94449-365-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | |||||||
| 94450 | Carrerada de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-mar | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV.(1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Associació d’Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | XI-XX | De l'antic camí de carrerada no en queda res. | <p><span><span><span>Antic camí per on transitava el bestiar. Carrerada que travessava el nucli de la Gornal pel camí de Valls i la Rambla del Penedès i continuava per la carretera de Clariana passant pel cementiri i fins el nucli de Clariana. La carrerada de Mar s’inicia a la cruïlla de la BV-2116 de la Gornal a Clariana, en direcció a la urbanització de Valldemar. Després es dirigeix cap a Calafell Parc, per la zona de Montpaó, passa pel Mas de l’Espasa fins el nucli de Calafell. A partir d’aquest punt el camí es dirigeix cap a la urbanització de Bonavista, segueix cap a la urbanització de la Creu de Coma-ruga i d’aquí fins la masia el Francàs. </span></span></span></p> | 08058-366 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span><span><span><span><span> <span>La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2450200,1.6176200 | 384170 | 4566879 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 | ||||||
| 94451 | Ca l’Oliverà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolivera-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Oliverà és una masia formada pel cos principal i diversos annexes prefabricats de formigó i coberta de xapa relacionats amb l’activitat ramaderia que s’hi havia dut a terme. L’edifici original és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a tramunta. Consta de planta baixa i pis. A la façana posterior, avui dia reformats, se li adossen diferents cossos utilitzats com a magatzems . El frontis presenta dos eixos d’obertures separats per una línia decorativa de ceràmica. A nivell de planta baixa s’obre la porta d’accés juntament amb dues finestres amb reixa de ferro i a nivell de primer pis dues finestres més. Totes les obertures són d’arc pla. El frontis està coronat per una barana ceràmica dividida en tres trams per petits pilars. Els murs estan tots arrebossats i pintat de tonalitat ocre i a façana principal destaca per un sòcol també pintat amb tonalitat terrosa. L’entorn de la finca està enjardinat i ballat amb una tancat d’obra i metàl·lica.</span></span></span></span></span></p> | 08058-367 | Camí de l’Arboç a Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Habitatge construït per la família Cassanyes al segle XIX. Durant un temps va estar deshabitada fins que la van adquirir els actuals propietaris, la família Serra March, entorn l’any 1980. La casa va ser reformada pels mateixos Cassanyes abans de vendre-la. </span></span></span></span></span></p> | 41.2913500,1.6081600 | 383460 | 4572035 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94451-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94451-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94451-367-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94451-367-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:02 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/