Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90922 | Festa Major de la Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-font-del-bosc | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Festa Major de la urbanització del mateix nom que se celebra el primer cap de setmana d’agost amb diferents activitats<span><span> destacant el ball i el Sopar al restaurant Cal Maristany.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-538 | Al nord est del nucli de Sant Joan de Mediona, entre aquest i la urbanització Sant Elies. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nom de la urbanització prové d’una Font d’aigua natural que hi a l’entrada del complex. És un dels nuclis amb més població del municipi, té biblioteca, instal·lacions esportives i diversos serveis.</span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’associació de veïns ciutat jardí de la Font del Bosc, és la gran dinamitzadora i organitzadora de les activitats socials i culturals de la urbanització.</span></span></span></span></span></p> | 41.4927500,1.6559100 | 387805 | 4594331 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90922-img20220818065946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90922-festa-major-fdb-xarxes_2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 90924 | Festa Major de les Cases Noves de Can Pardo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-les-cases-noves-de-can-pardo | XX | <p><span>Festa veïnal organitzada per la Associació de veïns de les Cases Noves de Can Pardo i amb la col·laboració de l'ajuntament de Mediona. Se celebra durant quatre dies (de dijous a diumenge) de finals d’agost, i inclou diversos actes lúdics i culturals. Hi destaquen el cinema a la fresca, el sopar espectacle, el torneig de bitlles i la festa infantil.</span></p> | 08122-540 | Les Cases Noves de Can Pardo. | 41.4631700,1.5888200 | 382151 | 4591136 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90924-casesnoves-programa2016.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 90925 | Festa de la Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-candelera-0 | XX | <p><span>Festa celebrada el diumenge més proper a la Candelera (el 2 de febrer, celebració de la presentació de l’infant Jesús al temple de Jerusalem), que a Mediona té per centre l'Ermita de Sant Elies. El format de la festa (de la qual tenen cura els Candelers de Mediona i l’Associació de Veïns de Sant Elies) inclou una cercavila, un vermut, dinar popular i, especialment, una mostra de música d’arrel popular i tradicional.</span></p> | 08122-541 | Sant Elies. | 41.4921300,1.6676800 | 388786 | 4594247 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90925-sense-titol.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 92366 | Goig a la llaor de Sant Salvador de Pereres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-a-la-llaor-de-sant-salvador-de-pereres | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Salvador, que es venera en la seva ermita de Pereres al terme de Mediona” .A la part superior i partint el text del títol en dos hi ha una imatge de Sant Salvador, a </span></span><span lang='CA'>banda i banda hi ha dos grans gerros amb florons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a dos columnes i sis estrofes, comença “Damunt els camps i les eres, les collites i els sembrats, Sant Salvador de Pereres, guardeu-nos de malvestats” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està imprès l’any 1959 i en firma l’autoria Jaume Mercader Miret. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Conté també els pentagrames obra de mossèn Josep Maideu</span></span></span></p> | 08122-616 | A l’extrem sud del terme tocant amb Font-Rubí, a la dreta de la BP-2126 | 41.4483500,1.6291000 | 385489 | 4589437 | 1959 | 08122 | Mediona | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92366-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92366-7.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Jaume Mercader Miret i Josep Maideu | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 92397 | Llegenda de les encantades de la Cova del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-encantades-de-la-cova-del-bolet | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Cova del Bolet és un paratge molt freqüentat per caminadors i senderistes i àmpliament conegut al territori no només per les restes arqueològiques documentades sinó també per la quantitat d’històries que s’hi expliquen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les encantades de la cova del Bolet explica la història de les tres filles de la família més rica de Font-Rubí. Les tres germanes, molt boniques i precioses feien anar de corcó a tos els xicots del poble. Elles es deixaven festejar i quan els nois ja eren ben enamorats els deixaven plantats, quedant tots ells un darrere l’altre ridiculitzats i escarmentats. Conegudes a tota la contrada, cada vegada eren més els nois ressentits per la seva actitud. Vist això els nois van decidir, enlloc de competir per elles, unir-se per planejar la venjança. Van anar a veure les bruixes i van demanar que les encantessin, al que van accedir enviant-les a la Cova del Bolet, on estarien tancades i encantades fins que s'aturés el soroll de l’aigua que se sent circular a l’interior. </span></span></span></span></p> | 08122-647 | Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona, a la serra del Bolet, al nord est del mas del mateix nom. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Llegenda tramesa oralment de pares a fills. És encara força popular al municipi. Fou recollida per Joan Amades, </span><span lang='CA'><span>que la va escoltar de la Dolors Gual (la Lola de cal Gili, de Sant Quinti de Mediona), l’estiu de l’any 1922. </span></span></span></span></span></p> | 41.4585200,1.6103600 | 383941 | 4590591 | 08122 | Mediona | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 92398 | Llegenda de la filla de Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-filla-de-can-fabregas | <p><span lang='CA'><span><span>Moya, Bienve (2005) Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Cova del Bolet és un paratge molt freqüentat per caminadors i senderistes i àmpliament conegut al territori no només per les restes arqueològiques documentades sinó també per la quantitat d’històries que s’hi expliquen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la serra del Bolet hi havia una masia coneguda com Can Fàbregas (actualment al terme de Fontrubí) construïda anys enrere pels avis del mas, que fugien de la pesta que assolava Europa. Generacions després els habitants de la masia van tenir una filla preciosa, d’ulls verd i cabell negre. Això feia que tots els xicots de la contrada s’hi acostessin a festejar-la però ella, potser aclaparada per l’atenció, no els deia paraula i es limitava a somriure. Els nois s’ho prenien com una ofensa i veient que no es decidia per ningú es van unir per ordir una venjança.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Van pactar un preu amb una bruixa per tal que doblegues el seu orgull, però la bruixa, vella i sàvia, ràpidament va veure alguna cosa en la noia i es va allunyar dels homes. La noia no podia ser humana i tal vegada era fruit d’un pacte que potser els seus avis havien fet temps enrere, per salvar-se de la pesta. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Així doncs la bruixa va fer esclatar una enorme tempesta, tothom s’amagà a casa, i això va fer tornar a la noia al lloc d’on creia que provenia, el ventre de la mare terra, el món de les coves i els gorgs. Diuen que des d’aleshores la jove va quedar per sempre empresonada a la Font dels Llinars entre el brollador i els avencs dels Forats Bufadors. També diuen que quan se sent un soroll com la respiració d’un animal als brolladors, és l’alè de la serpent que la bruixa va destinar per a protegir al filla de Can Fàbregas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La llegenda també explica que la noia, estimant-se la vida i on havia viscut demanà a la bruixa que la deixes contemplar els paratges. Un cop l’any, fita que passa la nit de Sant Joan, en una fracció de temps imperceptible per l’home, entre les dotze i la primera de la una de la nit, la noia surt de la font i escampa la seva màgica bugada sobre les roques vora la font.</span></span></span></span></p> | 08122-648 | Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona, a la serra del Bolet, al nord est del mas del mateix nom. | <p><span lang='CA'><span><span>Llegenda oral molt popular a la zona, més enllà del terme municipal de Mediona.</span></span></span></p> | 41.4585200,1.6103600 | 383941 | 4590591 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92398-lencantada-de-can-fabregas-laia-ferrer-i-david-soria.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Can Fàbregues és una masia molt gran que hi ha a Fontrubí a l’altre cantó de la Serra de Bolet que passa a dir-se Serra de Fontrubí. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||
| 92399 | Llegenda del riu de la cova del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-riu-de-la-cova-del-bolet | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Cova del Bolet és un paratge molt freqüentat per caminadors i senderistes i àmpliament conegut al territori no només per les restes arqueològiques documentades sinó també per la quantitat d’històries que s’hi expliquen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una de les llegendes explica que al fons de la cova hi ha un riu molt cabalós, que si el creues et porta a un nou món. En aquest nou món, què de fet no té un tamany normal, és molt menut, hi ha boscos, prats, rius i mars, on naveguen molts vaixells. Aquest món s’estén per sota el Mar Mediterrani arribant ben bé fins les costes de Mallorca, on el món té un altre sortida, en un altre riu molt difícil de creuar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08122-649 | Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona, a la serra del Bolet, al nord est del mas del mateix nom. | <p><span lang='CA'><span><span>Llegenda tramesa oralment de pares a fills és encara força popular al municipi. Fou recollida per Joan Amades, </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que la va escoltar de Pere Feliu, de Vilafranca del Penedès l’any 1935.</span></span></span></span></p> | 41.4585200,1.6103600 | 383941 | 4590591 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92399-img20220818131515.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 92400 | Llegenda dels homes vermells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-homes-vermells | <p><span lang='CA'><span><span>Moya, Bienve (2005) Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Publicacions de l’Abadia de Montserrat</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Cova del Bolet és un paratge molt freqüentat per caminadors i senderistes i àmpliament conegut al territori no només per les restes arqueològiques documentades sinó també per la quantitat d’històries que s’hi expliquen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A la part més interna de la cova, en una de les parets hi havia una sèrie de figures humanes pintades de color vermell. Ningú gosava endinsar-se a la cova, perquè segons la llegenda qui destorbés els homes vermells cauria en la mala sort i rebria un càstig. Segons sembla aquells homes vermells els haurien deixat els “moros” dins la cova perquè els guardessin el seus tresors, que van haver de guardar després de ser expulsats de les seves terres. Els “moros” pensaven que mentre no podien tornar a la seva terra, els tresors estarien protegits pels homes vermells. La llegenda també diu que hi havia una inscripció amb al seva llengua que deia que “que ningú s’atreveixi a acostar-se”. Passat molt temps, quan ningú recordava bé la història, un jove va entrar a la cova i va esberlar amb un mall el front dels homes vermells i la pedra, i de cop van començar a caure molts diners. El vailet no va haver de patir mai mes pels diners, no se sap si també va patir mala sort.</span></span></span></span></p> | 08122-650 | Al sud est del nucli urbà de Sant Joan de Mediona, a la serra del Bolet, al nord est del mas del mateix nom. | 41.4585200,1.6103600 | 383941 | 4590591 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92400-llegenda-dels-homes-sandra-ferran-i-marcal-navarro.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 92414 | La Recadera de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-recadera-de-sant-joan | <p><span><span><span><span lang='CA'>Ció Jover, Maria Lluïsa (coord) Llegendes de l’Alt Penedès. Col.lecció la Calaixera. Consell Comarcal de l’Alt Penedes. Diputació de Barcelona. 1999</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p><span lang='CA'><span><span>A Sant Joan no hi havia farmàcies, però hi havia una senyora que feia de recadera. Cada dia anava a buscar els medicaments que receptaven els metges del poble a Sant Quintí, caminant 8 km entre anada i tornada, no importava el temps. Aquesta senyora, també tocava les campanes del poble i per això li deien la “La Campanera”.</span></span></span></p> | 08122-664 | 41.4762900,1.6089900 | 383859 | 4592566 | 08122 | Mediona | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||||
| 92600 | Mostra de cervesa artesana de Mediona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-cervesa-artesana-de-mediona | XXI | <p><span>Esdeveniment anual organitzat conjuntament des de 2006 per iniciativa de la cervesera Ales Agullons i l’Ajuntament de Mediona. L’element central és donar a conèixer la cultura de la cervesa artesana mitjançant la participació de cervesers de diverses procedències, però també hi concorren parades de menjar, art, artesania i música en directe.</span></p> | 08122-711 | Carrers del nucli de Sant Joan de Mediona. | 41.4767540,1.6113778 | 384059 | 4592614 | 2006 | 08122 | Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92600-mediona22.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55047 | La Bolangera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bolangera | <p>AMADES, J. (1983). Costumari Català. El Curs de l'any. Vol.V. Editorial Hereus de Joan Amades. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>A l'arxiu J. Bial i Serra (n. 119) -al Centre de Cultura Tradicional i Popular-, han estat localitzades les partitures musicals del ball de la Bolangera, a més de les descripcions de com es ballava el ball, que va deixar de ballar-se des de fa anys. Es tracta de dues partitures d'uns balls que es diferencien per la música i possiblement, per alguna petita diferència a l'hora d'executar-lo. Un és el ball de la Bolangera d'Olèrdola i un altre el del ball de la Bolangera de Moja. La transcripció de l'arxiu descrivint el ball és el fragment que redactem a continuació: 'el ball comença amb una sardana, després de la qual els ballarins restem en rodona, deixats anar de mans. El primer ballador fa un giravolt amb la seva parella, agafada graciosament per la mà. Situats els dos dins del rotllo, la balladora enpren una volta per dins, mentre el ballador va a trobar la balladora de la seva parella immediata i li fa donar un giravolt senser. En acabar de fer-la voltar, s'escau al seu costat la seva balladora i li fa donar un giravolt sencer. Fet aquest giravolt, la parella es troba al lloc que li pertany en el cercle i s'hi queda. De seguida surten altres dues parelles a repetir la mateixa figura que la primera, un cop estan llestes, tornen a lloc i en surten dues més, i així van sortint totes fins que no en resten més que dues o tres; llavors en compte de sortir elles soles, ho fan totes les altres que ja han ballat. Un cop totes les parelles han giravoltat, es formen dos cercles concèntrics, l'interior format per les balladores i l'exterior pels ballaires, i volten en direcció oposada, fins que cada ballaire troba el seu company. Tornen a començar a agafar-se i acaben fent un ball rodó o sardana igual que la que han fet en començar'.</p> | 08145-27 | <p>En els darrers anys s'ha tornat a ballar.</p> | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55047-foto-08145-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55128 | Trobada del castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-del-castell-dolerdola | XX | <p>La trobada de castell d'Olèrdola es celebra cada any a l'entorn del castell d'Olèrdola. Des de 1980, aquest aplec popular que congrega al lloc més emblemàtic del municipi, amb veïns de tots els nuclis d'Olèrdola i d'altres punts dels municipis del voltant. S'acostuma a celebrar un dels primers caps de setmana de juny i està ple d'activitats populars infantils, juvenils i per adults. Exhibicions, concursos, visites guiades o activitats relacionades amb el recinte històric, dinars i berenars populars són els elements bàsics d'una festa popular consolidada al municipi.</p> | 08145-108 | Muntanya d'Olèrdola, al Conjunt històric | 41.3019800,1.7091607 | 391934 | 4573084 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55128-foto-08145-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55131 | Ball del Soci Casat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-soci-casat | XX | <p>Aquest ball es ballava en diferents nuclis d'Olèrdola fins els anys 40, però als nostres dies només ha arribat el que es celebra actualment durant la festa major de Sant Miquel, organitzat pels socis de la Societat d'aquest poble. El ball, que posseeix una partitura musical original dedicada especialment a aquesta dansa, consisteix en formar dues rotllanes (sempre en parelles) concèntriques. La rotllana gran i la petita ballen simultàniament en direcció contrària, mentre que una parella central marca el ritme del ball. La parella central està formada per un soci d'honor o el president de la festa i la seva acompanyant.</p> | 08145-111 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210600,1.7217200 | 393017 | 4575187 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 55135 | Festa Major de Sant Pere Molanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-molanta | XX-XXI | <p>La Festa Major de Sant Pere Molanta es celebra el 15-16 d'agost en honor de Sant Roc. A la Festa Major es donen cita alguns elements folklòrics de les festes populars de Catalunya. No obstant això, no es pot parlar de què siguin elements amb un arrelament històric i tradicional, sinó que són grups folklòrics nascuts als últims anys, que recorden molt els balls tradicionals fortament arrelats a la capital del Penedès, Vilafranca. El Gegants de Sant Pere (la Griselda i en Pere Molanta) són de l'any 2000, el Ball de les Panderetes (fundat l'any 1994), el Grup de Diables de Sant Pere (1999), el petit Drac (1999), el ball de pastorets (1994), els caps-grossos (1994) i els grallers de Font-Tallada (1997). Hi ha pregó de festes, ball de gralles, cercavila, correfoc. Els actes culturals, religiosos i balls completen el programa de la festa.</p> | 08145-115 | Sant Pere Molanta | 41.3482300,1.7388700 | 394496 | 4578182 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 55136 | Festa Major de Moja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-moja | XX-XXI | <p>La Festa Major de Moja es celebra el 25 de juliol, dia de Sant Jaume. Aquesta festa encara conserva la capta en carro i les matinades. Com a balls folklòrics cal destacar el grup de diables i el Drac, una figura del bestiari que ha passat dels 20 anys de vida. La resta d'activitats de festa son els actes religiosos, els balls, el pregó, una tamborinada i la cercavila.</p> | 08145-116 | Moja | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55136-foto-08145-116-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55137 | Festa Major de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel-dolerdola | XX-XXI | <p>Es celebra el segon diumenge d'octubre, en honor de Sant Miquel. Destaca la cercavila amb un ball propi, el diables de Sant Miquel. La resta d'actes es resumeixen en esdeveniments religiosos, balls, el pregó, etc.</p> | 08145-117 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3206700,1.7212300 | 392975 | 4575144 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55137-foto-08145-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55138 | Llegenda del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p>Hi ha una llegenda que es coneguda arreu del Penedès -en versions diferents-. Tracta dels 'passadissos o galeries secretes' que unien el castell d'Olèrdola amb les platges de Vilanova i Sitges. Les dues versions que hem trobat són de Joan Amades (versió 1) i de Pere Sadurní i Vallès (versió 2). Versió 1: 'El castell d'Olèrdola es troba dalt d'un turó situat entre Vilafranca del Penedès i Canyelles, enmig del recinte emmurallat que, segons la tradició havia pertanyut a la destruïda ciutat del mateix nom. Hi ha una llarga mina que va a sortir a les coves de Sitges, prop de la mar i tocant al terme de Vilanova, coves llegendàries habitades per éssers encantats. Quan els moros estaven ensenyorits del castell on es creien invencibles, els cristians, passant per aquesta mina, es van presentar improvisadament dintre del castell i el clos de les muralles, els atacaren per sorpresa dintre llur casa i els van fer rendir. Prop de les muralles hi ha una capelleta on, segons la tradició, oïa missa el mal caçador.' Versió 2: 'Antigament, dalt del turó de la muntanya, s'hi assentava una fortalesa emmurallada tota ella. Llarga mina (sic) amb coves habitades per éssers encantats donava a les platges de Sitges. Els cristians quedaren uns mesos assetjats i decidiren de tenir una trobada amb els moros, i aquests es pensaven que seria la seva rendició definitiva. Els cristians, a l'hora de dinar, mentre tractaven, obsequiaren els seus enemics amb peix fresc del mateix dia. Com és de suposar, no solament no es rendiren sinó que més tard, guanyaren la guerra'.</p> | 08145-118 | Castell d'Olèrdola | 41.3018779,1.7091965 | 391937 | 4573073 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-07 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55157 | Fira mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-mercat | XX | <p>Fira-Mercat anual d'antiguitats, brocanters, artesans i col·leccionisme de Sant Pere Molanta. Es fa coincidir amb el cap de setmana proper al 29 de juny, festivitat de Sant Pere, Es realitzen activitats vinculades a feines i tradicions artesanals.</p> | 08145-137 | Carrers Milà i Fontanals, Sant Ramon i Font Tallada | 41.3211300,1.7215200 | 393000 | 4575195 | 1994 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55157-foto-08145-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-09-29 00:00:00 | P. Barbado. Oficina de Patrimoni Cultural | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 84364 | Festa Major de Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-trabal | XX-XXI | <p>La Festa Major de Can Trabal es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol o primer d'agost. S'hi organitzen activitats lúdiques com activitats infantils i esportives, concursos, missa, àpat popular, etc. </p> | 08145-239 | Veïnat de Can Trabal | 41.3180200,1.7535100 | 395673 | 4574811 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 84365 | Festa Major de Daltmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-daltmar | XX-XXI | <p><span><span><span>La Festa Major de Daltmar es celebra cada any el cap de setmana més proper a la Verge de les Neus. S'hi organitzen diverses activitats, entre les que destaquen la ofrena flora a la Verge de les Neus, activitats infantils, àpat popular i ball.</span></span></span></p> | 08145-240 | Veïnat de Daltmar | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||||||
| 86823 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc-3 | XX | <p>Els goigs en honor a Sant Roc, venerat a l'església de Sant Pere Molanta, es canten el dia de la seva festivitat, el 16 d'agost. Fou editat durant el primer terç del segle XX i fou adaptat per mossèn Ramon Palomera, qui fou rector de Sant Pere Molanta entre els anys 1982 i 1996. Comença així:</p> <p>'De Montpeller de Provença / sou fill noble i gloriós, / i el camí de vostra vida / empreneu tot coratjós. / Acceptant la vida austera / vostra pas mai s'ha perdut. /</p> <p>Pelegrí, camí de Roma, / per guanyar el Sant Jubileu, per camins i senderoles / pobre i humil camineu. / I resta darrere vostre / el perfum de la virtut. (...)'</p> | 08145-293 | Sant Pere Molanta | 41.3418400,1.7440100 | 394916 | 4577467 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 86910 | Llegenda del mal caçador d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-mal-cacador-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que un caçador havia anat a missa a l'església de Sant Miquel. En el moment d'alçar Déu, va passar una llebre per allà i el caçador no va poder resistir-se i va sortir corrents darrera seu. Com a càstig davant d'aquest fet, Déu el va condemnar a anar sempre darrera la llebre i no poder-la atrapar mai. Al Penedès es contava que algunes nits d'hivern es sentien els lladrucs dels gossos desesperats, que passaven per allí cada set anys (amb la presumpció que és el que es tardava a donar la volta al món).</p> | 08145-336 | Castell d'Olèrdola | 41.3018900,1.7092000 | 391937 | 4573074 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 86911 | Llegenda de la mestressa de Font-Tallada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mestressa-de-font-tallada | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que durant l'epidèmia del còlera del segle passat, els habitants de la masia de la Font-tallada van caure malalts. La mestressa va morir i va ser enterrada engalanada com era costum al cementiri de Sant Pere Molanta, al costat de l'església. Un mosso de la casa es va presentar aquella mateixa nit al cementiri, va trencar la llosa i va estirar les arracades daurades de la mestressa, qui va fer un crit que va fer que fugís espaorit. Per aquests fets, es creu que l'havien enterrat amb vida.</p> | 08145-337 | Can Torres de la Fontallada | 41.3358400,1.7398100 | 394555 | 4576806 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 86912 | Llegenda del Castellot de la Barquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castellot-de-la-barquera | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que el turó del Castell de la Barquera era habitat pels moros durant més de set-cents anys. Una nit, els moros van veure una gran quantitat de llumetes que de Font-tallada s'enfilaven cap al castell. Creient que era un atac dels cristians, varen fugir deixant el castell i les terres que ocupaven. En realitat, les llumetes eren d'un gran ramat d'ovelles que duien una teia encesa a les banyes.</p> | 08145-338 | Castell de la Barquera | 41.3330600,1.7382900 | 394423 | 4576499 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 86917 | Llegenda del llop del Castell d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-llop-del-castell-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Explica la llegenda que un llop ferotge amenaçava la tranquilitat de tot el veïnat de la Plana Rodona. Les àvies a la vora del foc alertaven als petits del perill de l'animal, que es feia veure dalt del castell. Cansat de viure amb aquest temor, un jove pastor de nom Jordi, va decidir parar-li un parany. Deixà prop del castell una ovella vella i anà amb una daga a caçar-lo. El llop el va envestir, i aleshores li clavà la daga fins a matar-lo. El pastor fou assistit tot ensangonat pels guardes del castell. Havia aconseguit acabar amb el malson de tot el veïnat.</span></span></span></p> | 08145-339 | Castell d'Olèrdola | 41.3017200,1.7091400 | 391932 | 4573055 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 86918 | Llegenda del rei i els homes d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rei-i-els-homes-dolerdola | <p>Explica la llegenda, que el mal estat de la carretera de Vilafranca a Vilanova causava perjudicis al transport d'aiguardent que anava cap a les Amèriques. Per aquest motiu, una delegació en representació dels pobles per on transitava la via va anar a veure el monarca a Madrid. Quan el secretari de protocol va preguntar a les delegacions la seva representació van dir el següent:</p> <p>- Digueu que som els senyors de Vilafranca.</p> <p>- Digueu que som els industrials de Vilanova.</p> <p>- Digueu que som els homes d'Olèrdola.</p> <p>- Digueu que som els llenyataires de Canyelles.</p> <p>En saber-lo el rei va dir al seu secretari que fes passar primer als homes d'Olèrdola, ja que a ell li agradava més tractar amb homes.</p> | 08145-340 | 41.3210500,1.7216900 | 393014 | 4575186 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||||
| 86923 | Llegenda de la 'mala cosa' del a veïna de Cal Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mala-cosa-del-a-veina-de-cal-segarra | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que una dona del barri de Cal Segarra d'Olèrdola estava afectada de la 'mala cosa', una afecció en què es creia que un ésser imaginari es posava damunt les persones a la nit causant-los malsons i opressió al pit. Li van aconsellar de posar un mocador negre a la finestra, un plat de mill... i res no funcionava. Un dia s'anà a confessar al rector de Sant Pere Molanta, i aquest li va prometre que per Pasqua aniria a fer el salpàs a la seva casa per beneir-la. I fou aquesta la solució que acabà amb el malestar de la senyora i pogué tornar a descansar a les nits.</p> | 08145-341 | Barri de Cal Segarra | 41.3255900,1.7555200 | 395853 | 4575649 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 86929 | Llegenda de la devota de Sant Miquel d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-devota-de-sant-miquel-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Explica la llegenda que a Sant Miquel d'Olèrdola hi havia una dona molt devota, que cada nit resava amb fervor tot pregant a l'arcàngel que l'avisés tres dies del dia de la seva mort. Arribat el dia, Nostre Senyor va enviar Sant Miquel, que trucà a la porta i li digué que li feia saber de part de Nostre Senyor que d'aquí a tres dies la mort vindria a buscar-la. I ella va demanar a l'arcàngel que tornés al cel i li digués a Nostre Senyor que no l'havia trobat a casa.</p> | 08145-342 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3204500,1.7227600 | 393103 | 4575118 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 86935 | Oració per curar cremades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-cremades | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>A Sant Miquel d'Olèrdola hi havia una oració supersticiosa per cremar cremades:</p> <p>'Cristo i Job van per un bosc</p> <p>i senten cridar Isop:</p> <p>- Què fas aquí?</p> <p>- He caigut dins el foc.</p> <p>- Alça't, aixeca't,</p> <p>senya i persigna la cremadura,</p> <p>en nom de Déu i la Santíssima Trinitat</p> <p>que es curi i assequi el mal d'en ... (el nom)</p> <p>com les llagues de Cristo crucificat.'</p> | 08145-343 | Sant Miquel d'Olèrdola | 41.3210700,1.7216400 | 393010 | 4575188 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 86938 | Oració contra els lladres de camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-els-lladres-de-cami | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em>Folklore del Penedès. </em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>A Sant Pere Molanta era costum dir una oració supersticiosa contra els lladres de camí. Diu així:</p> <p>'La mala ombra s'aparti de mi,</p> <p>feu que la meva sang no sigui sagrantada,</p> <p>la meva carn no sigui amarada.</p> <p>Cans i llops, les dents serrades,</p> <p>i, lladres i traïdors, les mans lligades'.</p> | 08145-344 | Sant Pere Molanta | <p>Va ser recollida per Pere Sadurní a Sant Pere Molanta l'any 1958 i explicada per Timoteu Alabreda.</p> | 41.3418900,1.7437000 | 394890 | 4577472 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 87006 | Cançons populars d'Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancons-populars-dolerdola | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (2001). <em><span>Folklore del Penedès. </span></em>Barcelona: Fundació Caixa Penedès.</span></span></span></p> | <p>Al municipi d'Olèrdola s'hi han recollit un seguit de cançons tradicionals. Es tracta de cançons que es cantaven a Olèrdola, Sant Pere Molanta i Moja a mitjans del segle XX. Una d'elles diu així:</p> <p>'Sortiu, viudets i viudetes,</p> <p>casadets i casadetes,</p> <p>boniques donzelletes,</p> <p>escolteu aquests minyonets.</p> <p>Visca la Pasqua Florida!'</p> | 08145-346 | Olèrdola | <p>Van ser recollides per Pere Sadurní al seu llibre de Folklore del Penedès.</p> | 41.3213000,1.7223400 | 393069 | 4575213 | 08145 | Olèrdola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 88944 | Goigs a Sant Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-macari | XIX-XX | <p><span><span>Els goigs de Sant Macari es canten </span></span><span><span>a la festa Major d'hivern a Moja, celebrada al gener, i que estan dedicades a Sant Macari.</span></span></p> | 08145-347 | <p>Macari Major fou un asceta egipci probablement deixeble o almenys contemporani de sant Antoni i posteriorment venerat com a sant. Es conegut també com a Macari Magne o Macari el Gran o Macari el Vell. </p> | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||||
| 88945 | Goigs a Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-jaume | XIX-XX | <p><span><span>Goigs dedicats a Sant Jaume que es canten a la Festa Major de Moja d'estiu celebrada al voltant del 25 de juliol.</span></span></p> <p> </p> | 08145-348 | <p>Jaume segons el Nou Testament fou un dels dotze apòstols de Jesús. També conegut com a sant Jaume el Major. Segons la tradició les seves restes es troben a la catedral de Santiago de Compostel·la, punt de peregrinació cabdal a la tradició cristiana i final del Camí de Sant Jaume.</p> | 41.3257500,1.6928800 | 390611 | 4575743 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||||
| 88946 | Romería del Rocío d' Olèrdola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-del-rocio-d-olerdola | XX | <p><span><span>Hi ha la tradició de </span></span><span><span>portar la Virgen del Rocío del nucli d' Olèrdola de Daltmar a la </span></span><span><span>Muntanyeta, i allà es venera i es resa tot el cap de setmana. Al camí hi</span></span><span><span> ha parades on es fan cants a la Virgen. També es celebra al vespre del </span></span><span><span>dissabte una misa Rociera,</span></span></p> <p><span><span>Ho organitza el Centre Cultural Virgen del Rocío.</span></span></p> | 08145-349 | 41.3210900,1.7216500 | 393011 | 4575190 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | 2023-01-20 00:00:00 | Marta Lloret | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||||
| 55430 | Taller d'imatgeria Artisol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-dimatgeria-artisol | XX | <p>Taller artesà d'imatgeria. El taller es troba a uns locals al costat de la casa del carrer Raval, al centre d'Olesa. En ell es realitza tot el procés d'elaboració de les imatges, des d'imatges religioses, naixements, fins a imatges decoratives o recordatoris. Les imatges estan fetes principalment amb escaiola, però també s'utilitza el pols d'alabastre. La producció s'inicia amb l'elaboració de la imatge per un escultor. Posteriorment al taller s'elabora un motllo de silicona o de làtex, depenent del tipus d'imatge i de la quantitat de còpies que es facin, i d'aquests motllos es fan les reproduccions en els materials especificats. Un cop es té la imatge s'ha de retocar a mà i posteriorment passa a fer-se el procés de pintura amb pistola o aerògraf, realitzant diferents capes per donar l'acabat a la imatge. Finalment es donen les pàtines finals i es posen els ulls de vidre si la imatge està feta per portar-los. Quan les imatges estan seques i acabades s'embalen i el mateix taller artesà s'encarrega de la distribució. Es tracta d'un taller artesà en el que no hi ha maquinària, realitzant-se tot el procés de forma manual artesanal, cosa que l'imprimeix un valor afegit a la feina; i en el que els mateixos artesans elaboren tot el procés productiu.</p> | 08146-82 | C/ Raval, 8. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Josep Altadill Busquets va néixer l'any 1926 a Corbera d'Ebre. Quan tenia 5 anys els seus pares es van traslladar a Olesa, retornant a Corbera en començar la Guerra Civil pensant que hi hauria més tranquil·litat i van tornar a Olesa abans d'acabar la Guerra. Els avis ja feien de masovers de can Xacó d'Olesa, al carrer de l'Hospital. De sempre li agradava pintar i volia aprendre, traslladant-se a Barcelona quan tenia 25 anys a aprendre a l'Escola d'Arts i Oficis, on va cursar estudis de pintura durant cinc anys. A l'escola feia pintura, però degut a que hi havia molta gent, el van posar a pintar a un aula en la que treballaven estudiants d'escultura. Es va fer amic de dos germans que estudiaven escultura i que el pare tenia una botiga i taller d'imatgeria religiosa ubicat al Portal de l'Àngel. La dedicació a la imatgeria religiosa va començar per casualitat: un dia el pare dels seus amics li va demanar que li pintés una imatge de Crist que encara s'havia d'acabar. Altadill s'ho va emportar a casa i al cap de dos dies el va retornar. Al moment d'entrar a la botiga a entregar-ho, hi havia una senyora que va valorar la pintura i el va comprar de seguida. El propietari de la botiga en veure que es venia tan ràpid li va encarregar pintar uns quants més, i en veure que agradaven el següent pas va ser encarregar-li la confecció d'imatges a més de la pintura. Així va ser com va aprendre l'ofici tot i que va acabar els estudis de pintor de quadres, tornant a Olesa. A Olesa encara feia encàrrecs del taller de Barcelona, això el va obligar a dedicar-se només a la feina de fer imatges, organitzant el seu propi taller als coberts de la casa que havia comprat la família al Raval. Durant 20 anys va abandonar completament la pintura de quadres dedicant-se exclusivament al negoci dels sants i arribant a tenir un taller important que va arribar a donar feina fins a 33 treballadors, la majoria dones d'Olesa, Begues i Vallirana. Va posar en marxa un negoci que venia a tota Espanya i a sud Amèrica, essent un dels més importants de Catalunya. Encara jove, una malaltia, el parkinson, li va obligar a deixar la feina, de la que més tard es van fer càrrec els seus dos fills que van aprendre molt bé l'ofici del seu pare. En aquell moment en que la malaltia l'allunyava de la feina del taller va tornar a pintar quadres a l'oli, amb un estil diferent del que tenia quan estudiava, més lluminós, però amb menys tècnica ja que els anys van fer que en part oblidés el que havia après a Barcelona 20 anys enrere, i amb l'agreujant de la malaltia que l'impedia disposar d'un pols ferm. Tot i així va pintar molt, principalment paisatges d'Olesa, d'altres llocs de Catalunya, i alguna d'encàrrec. Utilitza colors més vius, més lluminosos, amb un traç que s'apropa als impressionistes. Altadill no va deixar de pintar tot i estar impedit en una cadira de rodes durant un anys, fins a la seva mort l'any 2004. Actualment els seus dos fills estan al davant del negoci i són els únics treballadors ja que ha disminuït considerablement la venda d'aquest tipus d'imatgeria religiosa, però mantenen encàrrecs de diferents llocs de tota Europa i sud Amèrica, essent un dels pocs tallers que queden.</p> | 41.3526100,1.8511200 | 403893 | 4578538 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cal assenyalar que a Catalunya els dos centres productors més importants d'imatgeria religiosa han estat la ciutat d'Olot i aquest taller d'Olesa de Bonesvalls. Informació oral proporcionada per Quim Altadill. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 55454 | Llegenda de la pedra del pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-pont-del-diable | És una llegenda que quasi no es manté oralment. | <p>Hi ha una llegenda basada en el Pont del Diable de Martorell relacionada en certa manera amb Olesa de Bonesvalls. La llegenda explica que al costat del riu Llobregat hi havia un hostal que necessitava molta aigua i cada dia una serventa creuava el riu sobre una passera de pedres per anar a buscar aigua a la font. Un dia el riu baixava molt ple i la serventa va pensar que donaria el que fos per tal de que construïssin un pont. Un senyor que passava la va sentir i li va prometre que si es casava amb ell faria fer un pont. El cavaller era el diable i va treballar tota la nit per construir-lo. La noia va anar al riu a mitjanit i en veure el pont mig fet es va adonar que l'home era el diable i va tornar a l'hostal plorant. L'hostalera li va dir que no s'amoïnés que despertaria al gall per tal que cantés abans de sortir el sol i el diable pensarà que es fa de dia, s'enrabiarà per no haver pogut acabar el pont i marxarà. Així ho van fer, al diable només li faltava una pedra per acabar el pont i va fugir. Així s'explica que al pont del Diable li falti una grossa pedra. Explicava el mestre Salomó Pijoan, abans de la Guerra Civil als nens d'Olesa, que a sota el pont de la carretera Olesa-Avinyonet, sobre el torrent de Coll de Garró, hi havia la pedra procedent del pont del diable de Martorell que li faltava a aquest.</p> | 08146-106 | <p>Agraeixo a Nicolau Ros la informació facilitada sobre l'existència d'aquesta pedra, i al Grup de Recerca Olesa Rural que van netejar l'indret fins a localitzar-la al lloc que Nicolau Ros havia indicat. Ell va ser qui va sentir la llegenda explicada pel seu mestre de l'escola d'Olesa quan era petit.</p> | 41.3512000,1.8036500 | 399920 | 4578435 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Efectivament al lloc hi ha una pedra tallada plana, ben escairada i de grans dimensions que es troba mig enterrada al costat de la llera de la riera. És una pedra que sembla calissa molt ben treballada i que resulta estrany que es trobi en aquest lloc. Probablement tingui alguna relació al pas del camí Ral i anterior Via romana per aquest indret, i la pedra podia haver format part d'algun trasllat de material per algun edifici important de Tarragona o Barcelona. La pedra es troba fóra del terme d'Olesa, ja que està a l'altra banda de la riera, corresponent a Avinyonet, i per això no es fitxa individualment. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||||
| 55456 | Oficis desapareguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficis-desapareguts-0 | No existeixen. | <p>A Olesa de Bonesvalls s'han practicat una sèrie d'oficis tradicionals que actualment han desaparegut però que han estat una important base econòmica dels seus habitants. Destaquen la producció de calç, la de carbó vegetal, la recollida de llenya, la producció de mel, els ramats que generaven els oficis de pastor i productors de llet i mató, la vinya i la producció de vi i aiguardent. També podem destacar l'aprofitament del margalló que s'agafava a la muntanya per tal d'adobar-lo i preparar escombres, cordes i altres estris. Aquest costum es molt antic. Així es troba documentat, per posar un exemple, l'any 1163 pel territori del Garraf, concretament a l'indret conegut com a coma de Campdàsens. En aquell any, hi ha un document de cessió del rei Alfons per tal que es construís un monestir (el de Sant Vicenç). Aquests dominis eren freqüentats pels habitants dels termes veïns de Begues, Sitges i Eramprunyà per fer-hi pasturar bestiar i recollir llenya i arbustos –especialment la palma o margalló-, la qual cosa va ser causa en diferents ocasions de litigis amb el monestir (ROVIRA ET AL., 1999). La fabricació d'escombres de margalló també la trobem documentada a la llegenda de la lluita dels dos castells en que l'administrador de l'Hospital va fer escombrar el camí Ral amb escombres que s'havien de fer els mateixos habitants. Hi havia gent dedicada a l'obtenció de PEDRA, CALÇ I CARBÓ. Hi ha molts indrets amb pedreres al terme municipal. Amb aquestes pedres extretes es feia principalment calç. Molts treballadors intercalaven varies ocupacions, d'acord amb la demanda i l'estació. Els forns de calç són molt freqüents al terme. També es feia carbó de llenya a diferents zones, recollint la llenya a l'entorn. La prodicció de mel era una activitat econòmica important a Olesa abans de la Guerra Civil. La mel es portava a vendre a la fira de Sant Ponç a Barcelona i havia suposat un important complement econòmic per a molts habitants de la zona. Joan Augé era un d'aquests apicultors d'ofici. A casa seva, al carrer Raval, va posar sobre la façana una rajola de València que representa una arna. Aquest ja feia d'apicultor abans de la Guerra Civil. Va començar l'activitat amb ruscs de canyes i més tard amb quadres de cera tipus laiens (arnera francesa) de dos o tres pisos. La RAMADERIA ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. Es va arribar als 4.000 caps. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa També hi havia moltes cases dedicades al conreu de la VINYA i la producció de vi i aiguardent, activitats dutes a terme des de l'edat mitjana, tot i que no havia sigut una activitat molt important fins al segle XVIII.</p> | 08146-108 | Terme d'Olesa de Bonesvalls | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94|98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||||
| 55461 | Festa Major d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolesa | XIV-XXI | <p>Els actes de la Festa Major son variats per tal d'acollir tots els grups d'edat. Es realitzen àpats tradicionals on es reuneixen tots al voltant de la taula. Abans s'assisteix a missa solemne i a diferents actes festius, acabant amb un ball. Entre els actes més destacables hi ha el cercavila, castell de focs, diables Tot i que la festa es celebra actualment al juliol, per Sant Joan, data en que es feia abans, encara es fan les fogueres durant la revetlla i missa solemne.</p> | 08146-113 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La festa major d'Olesa de Bonesvalls es feia per Sant Joan, 24 de juny, patró de la parròquia del municipi. Més tard, com la data coincidia amb l'època de la sega de cereal, època en que tot el poble tenia molta feina, es va decidir canviar al tercer cap de setmana de juliol. Aquesta modificació de la data es va portar a terme a mitjans del segle XIX. Probablement l'antiguitat d'aquesta celebració es remunta a inicis del segle XIV, quan es feien diferents actes religiosos i populars dedicats al patró de la parròquia. Des de fa poca anys altres barris del municipi celebren la seva pròpia festa major, és el cas del barri de l'Hospital, de les urbanitzacions Olivella i Pla del Pèlag, de can Xacó i de can Morgades.</p> | 41.3534200,1.8498200 | 403786 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55462 | Festa Major del barri de l'Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-barri-de-lhospital | XVIII-XXI | <p>Els actes de la Festa Major son variats per tal d'acollir tots els grups d'edat. Entre els actes que es celebren hi destaquen el campionat de petanca, una mostra de vins i caves, una mostra de cuina, el correfoc, castell de focs i ball de nit. En finalitzar el mercat medieval es fa tradicionalment una arrossada popular. L'any 2001 es va començar a fer el mercat d'oficis del segle XIII dins els actes de la Festa del Barri de l'Hospital, emmarcat en el pati de l'Hospital; així com la representació teatral de la visita pastoral del Bisbe Ponç Gualba el gener de 1315.</p> | 08146-114 | Barri de l'Hospital. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La festa major del Barri de l'Hospital es celebrava per Santa Marta, patrona de l'Hospital, el 29 de juliol, des del segle XVIII. Quan es va canviar la data de la festa major d'Olesa aquesta coincidia amb la de l'Hospital i per aquest motiu també es va canviar la data d'aquesta, traslladant-la al segon cap de setmana d'octubre.</p> | 41.3460000,1.8458600 | 403444 | 4577810 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55462-foto-08146-114-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55464 | Llegenda de la mort de l'arquebisbe de Tarragona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mort-de-larquebisbe-de-tarragona | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX-XX | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>Segons les cròniques, a finals del segle XII els barons de Castellví i de Cervelló estaven enemistats i tenien moltes baralles. Guillem Ramon de Montcada s'uní al bàndol dels Cervelló. Un dia al castell de Cervelló estava el Montcada casat amb Guillerma de Castellterçol, neboda de l'arquebisbe de Tarragona, Berenguer Vilademuls; aquest va entrar en còlera i va donar una bufetada a l'arquebisbe que havia anat a posar concòrdia. El Montcada va ser fet presoner pel Castellví i estant a la presó el va anar a veure l'arquebisbe i li va demanar que intercedí per obtenir la llibertat. Aquest va arrencar una estella del cep del presoner, fet que no li va agradar i va dir que es venjaria quan obtingués la llibertat. Un cop en llibertat va demanar a la seva dona que anés a buscar al seu parent a Tarragona per anar a Girona per coses importants. En passar pel camí Ral, prop d'Olesa, li va sortir al pas Guillem Ramon de Montcada amb el vescomte Cabrera i amb l'espasa el va ferir greument. Demanar que el confessessin i en veure l'assassí que encara era viu el rematà amb un cop de cap. L'arquebisbe va ser enterrat a la catedral de Tarragona i el Montcada va anar en peregrinació a Roma on el papa Celestí III el va perdonar, però essent excomunicat. Un Cervelló, com a remordiment pels crims comesos pels seus avantpassats, al mateix lloc del crim va aixecar l'hospital per als pobres, i al lloc on va morir l'arquebisbe va posar una creu de pedra, que segons la tradició estava al pla de la Creu i portava un relleu amb la mà esculpida de la bufetada que el Cervelló li donà a l'arquebisbe. Aquesta és una de les versions de la llegenda sobre la polèmica construcció de l'Hospital en aquests paratges, que ha pres part del que deia el testament del Cervelló.</p> | 08146-116 | Hospital de Cervelló. 08795 OLESA DE BONESVALLS | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diu la llegenda popular que la mà esculpida a les creus es relaciona amb la bufetada del comte de Cervelló a l'arquebisbe Berenguer de la Vila de Muls, que després acabà assassinat. Aquesta explicació va ser interpretada per Mn. Pascual, capellà d'Olesa de 1880 a 1921. La mà també és un element que trobem sovint en la iconografia cristiana en diferents èpoques històriques, interpretada com la mà de Déu, la dreta del Pare. Hi ha un nombre important de creus al peu del camí Ral, totes amb els mateixos símbols, una ma a un costat i una creu a l'altre. Hi havia les creus de Ràfols dels Caus (Avinyonet), Pla de la Mireta a les Cabòries (Avinyonet), la de la Granada (Begues), a Olesa la del Pla de la Creu que no existeix actualment. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55465 | Llegenda de la cadira de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cadira-de-sant-cristofol | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII | <p>La cadira de Sant Cristòfol és una curiositat natural existent al llit de la riera de Begues al límit amb aquest terme, prop del revolt dels Casals. Sant Cristòfol és el patró titular de Begues i també de La Granada, trobant-se Olesa al mig. A l'Hospital es va iniciar un culte a Santa Marta al segle XV i enfortit a partir del vot del poble al segle XVII. La llegenda explica que Sant Cristòfol festejava amb Santa Marta i utilitzaven l'antic camí per trobar-se de nit. Els olesans es van assabentar i el van perseguir a cops de pedra; el sant, per aturar-los es va orinar des del cim d'una muntanya formant una riera que travessava nou vegades el camí, no poden passar els perseguidors. El Sant en córrer va deixar la petja marcada a la roca, on encara avui es poden veure les 'petjades de Sant Cristòfol', i per descansar es va asseure a la roca formant una cadira.</p> | 08146-117 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>La llegenda està vinculada a l'antiga ruta entre Olesa i Begues. Probablement té els seu origen en una llegenda popular de finals del XVII o inicis del XVIII, època en que l'Hospital dóna culte a Santa Marta.</p> | 41.3361900,1.8628100 | 404847 | 4576702 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Fotografia de Santi Estrada. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||||
| 55466 | Llegenda de la lluita dels dos castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-lluita-dels-dos-castells | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XVIII-XX | És una llegenda de la que quasi no es conserva la tradició. | <p>La llegenda es basa en la lluita entre el castell del Lloc i el castell de l'Hospital. El castell del Lloc es trobaria a Olesa, en un lloc dominant del nucli, que en documents de finals del segle XVI i primera meitat del XVII li donen la denominació de 'la Força' o 'el castell d'Olesa', i més tard, fins gairebé el segle XX, es coneixia com 'la casa alta' o 'Escalat de la casa alta'. A la primera meitat del segle XVII era dels Escala, havent constància el 1604 de Joan Escala Samsó (índex tardà del Capbreu de 1590, APOB; i al llibre de la Cort, APOB) com habitant del lloc d'Olesa. Aquest va ser el successor de la casa Romagosa, que procedien del Mas del Lledoner, tot i que no sabem com va accedir a la propietat. Segons Mn. Mísser (MÍSSER, 1953) la procedència d'aquest Joan seria de la part paterna de la casa Escalat i de la materna de la casa Samsó, essent una la casa vella i l'altre la nova. Al segle XVII els Escala van comprar el títol nobiliari de 'castlà' o senyor del castell, considerant-se castlans successors dels castlans de l'antic castell de Cervelló. Segons explica la llegenda, els habitants d'un i altre lloc s'apedregaven quan es trobaven. Per això, l'administrador de la Mitra, per posar fi a aquestes rencunies, els obligava a escombrar el camí Ral, cada dia amb una escombra nova feta de fulles de margalló i que ells mateixos havien de fabricar. Es van cansar tant que es van acabar les baralles.</p> | 08146-118 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>L'antiga casa Escalat seria una casa fortificada, i pel lloc dominant que ocupava, seria el castell d'Olesa. La propietat va ser subhastada a finals del segle XIX i la va comprar Miquel Olivella Sitjar de cal Pere, que la va tirar a terra i va construir un nou edifici. L'Hospital sovint era anomenat 'castrum Hospitalis' (Els castells catalans, vol III). Era un recinte emmurallat i la torre amb matacans que hi havia al centre era la torre defensiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55466-foto-08146-118-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||
| 55490 | Goigs d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dolesa | <p>LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.</p> | XIX-XX | <p>Hi ha tres goigs a tres patrons: a Sant Sebastià, a Sant Joan i a Santa Maria de l'Anunciació. Goigs a Sant Sebastià, sant venerat per un vot del poble degut a una epidèmia que es va cobrar amb una gran mortaldat infantil el 1894. Goigs a Sant Joan Baptista, titular i patró de la parròquia d'Olesa de Bonesvalls. Són del 1953, amb lletra de mossèn S. Misser i música de mossèn Josep Maideu, organista de Santa Maria de Vilfranca. Van ser dictats per Mn. Misser l'any 1947. Les 18 estrofes son una al·lusió a la història, entorn geogràfic i natural, feines i costums del poble. Les notes que van donar fruit a la lletra dels goigs van ser recollides per Mn. Misser que exercí d'ecònom a Olesa durant tres anys. Fruit d'aquesta compilació històrica va publicar les 'Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls' l'any 1953, primer llibre que recollia la història del terme. Goigs a Santa Maria de l'Anunciació, venerada a la Capella de l'Anunciata de l'antic Hospital de Cervelló. Van ser dictats a Madrid l'any 1960 per Mn. Misser i Mossèn Masdeu va compondre una tonada. Dª Amèrica Olivella i el seu gendre, el Dr. Lluís Torrent, van costejar l'edició en xilografia del mestre Antoni Gelabert, dirigida per Torrell de Reus.</p> | 08146-142 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Els goigs són unes composicions poètiques de caire religiós fetes per ser cantades pel poble. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval catalana, amb diverses mostres en vers des del segle XIV; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs, escrits a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i a més es van utilitzar sovint amb finalitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55490-foto-08146-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55490-foto-08146-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | |||||||||
| 55502 | Sardana les Bonesvalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-bonesvalls | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XX | <p>La sardana Les Bonesvalls té lletra de Josep Escala i música del Mestre Colom de la Rondalla Sellarès de Gavà. Es va fer la sardana aprofitant un poema de Mn. Escala escrit l'octubre de 1982. La sardana es va estrenar per la Festa Major de fa uns quinze anys i es canta cada any per les Caramelles. La característica més important és que la lletra parla d'Olesa.</p> | 08146-154 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>MUNTANYES D'OLESA Olesa està tot voltat D'una muntanya ondulant, I al bell mig endormiscat S'hi bressola confiat Com si estigués embolcallat En el bressol d'un infant. Quatre gegants té per guardes Que vigilen els conreus, I a l'ensems el protegeixen Del vent fred dels Pirineus. El Montau, Puig de la Mola, Puig Bernat i el Montgrós, ens ensenyen a tot hor Son perfil mejestuós, I al seu costat s'hi arrepengen Tot servint-los de graó Talment com si s'hi gronxessin Els Penyalets i el Fitó. Són com una gran sardana En una dansa constant, Que enjogassada i ufana Va escampant al seu voltant Dolça fragància boscana. Contemplant les fondalades I les aspres serralades Abans verdes i formoses, Hom recorda les vegades Que eixes obagues frondosses Encisat les he creuades Pasturant nostres ramades. Però avui he pujat al cim D'eixes muntanyes estimades, I he plorat igual que un nin, En veure-les tan cremades Ennegrides i pelades; I a mi m'ha semblat un crim Que romanguin calcinades Tant tristes...tan desolades... Ja no s'enlaires ufanes Les pinades ondulants Ni se senten per les planes De les aus els seus bells cants. Avui sols hi ha tristor Sobre la muntanya morta, I aclaparat de dolor Jo demano amb veu ben forta Que ja mai, cap més traïdor Aquesta terra tan nostra Ompli de desolació.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1982 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep Escala i el Mestre Colom. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 55504 | Festa del vot del poble a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-del-poble-a-sant-sebastia | <p>MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs.</p> | XIX-XX | <p>La festa del vot del poble a Sant Sebastià es celebra el 20 de gener de cada any i és la Festa Major d'Hivern. Commemora un vot del poble fet després d'una epidèmia de diftèria que es produí a Olesa i els pobles de l'entorn l'any 1894 i que provocà gran mortaldat infantil. Aquest dia és de festa oficial al poble; es celebra missa al matí amb benedicció dels pans de Sant Sebastià i repartiment d'aquest s entre els assistents, a la tarda es fa ball popular. Després d'alguns anys en que no es celebrava, es va tornar a recuperar i actualment és una de les festes més característiques d'Olesa.</p> | 08146-156 | 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Sant Sebastià, oficial de la guàrdia imperial, va ser martiritzat pels romans de l'època de Dioclecià en assabentar-se que era cristià. Apareix sempre vestit amb la cuirassa romana com un militar, amb arc i fletxes com atributs, i a vegades amb corona de flors a les mans. A partir del segle XV es representa en el seu martiri, nu i lligat a un arbre o columna amb fletxes clavades al cos. El retaule es troba a la segona capella entrant a l'església a l'esquerra.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 1894 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Hi ha uns goigs impresos en lloança del Sant amb l'himne i un retaule a l'església parroquial què, abans de la reforma del 1945 era l'altar de la Mare de Déu del Carme o Santa Madrona, que va ser pintat el 1755. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:37 | ||||||||||
| 59222 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-17 | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, pp. 150-151. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 233-234. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 201-2015. | XVIII-XXI | És la festivitat més arrelada al municipi. Se celebra a l'entorn del 30 de juliol, coincidint amb l'onomàstica dels sants Abdó i Senén. L'Ajuntament n'és el principal responsable de l'organització des de 1979, quan va prendre el relleu de la Societat Recreativa. Avui dia, el programa d'actes s'inicia amb el tradicional repic de campanes del divendres i finalitza amb la traca final del dilluns. Entremig hi ha el pregó inaugural i la missa solemne, d'altres activitats sempre canviants, d'acord amb les propostes de la Comissió de Festes: cantades d'havaneres, nit de música jove, matinades, partit de futbol, espectacles per a la mainada, ball de nit, cercavila a càrrec dels gegants, sessió de teatre, etc. Des de 1983, la majoria dels actes es concentren al poliesportiu municipal. En acabar les funcions religioses de diumenge i la cercavila popular, encara hi ha qui conserva el costum de celebrar a casa el tradicional dinar de Festa Major a l'entorn d'un plat de capons rostits, amb familiars i amics. | 08164-100 | Nucli urbà del Pla del Penedès | Antigament, la Festa Major tenia lloc a l'entorn de l'església de Santa Magdalena. Aquesta festa té arrels baix medievals i es va popularitzar el segle XIV en honor a la patrona, per la qual cosa se celebrava el 22 de juliol, tot i que en ocasions s'allargava uns dies més, segons el criteri del rector o vicari de torn. Segons alguns autors (LLORAC, 2015:233), la data i l'advocació es va canviar al segle XVIII en favor dels sants màrtirs Abdó i Senén, àmpliament venerats per la pagesia del Pla i Lavit. El dia abans tenia lloc un mercat de d'aviram i de ramaderia ovina i vacuna que era molt concorregut. Segons un programa de festes de l'any 1863 (QUERALTÓ, 1994:211), el 30 de juliol hi havia ofici solemne amb orquestra i una processó que l'obria el ball de bastons. Per la tarda hi havia ball a la sala del senyor Almirall, sopar típic i focs artificials. L'endemà se celebrava una missa en honor a Sant Sebastià i una nova sessió de ball. La festivitat va coincidir fins a 1880, aproximadament, amb la de Lavit; per la qual cosa els feligresos de totes dues parròquies s'aplegaven en un lloc proper a la creu de Lavit (LLORAC, 2015:233) -o en les proximitats de can Cerdà de Palou (DDAA, 2011:150), segons les fonts- i celebraven un dinar conjunt que era anomenat ‘el dia del pa i la ceba'. Cada comunitat duia en processó la creu de la seva parròquia i pregaven perquè els patrons, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, protegissin els conreus de les pedregades d'agost i setembre. Al primer terç del segle XX, les activitats lúdiques eren organitzades per les dues societats recreatives de la població: el Centre i el Casino. Després de la Guerra Civil se'n va fer càrrec el Centro de Educación y Descanso i a partir de 1965 es va començar a celebrar el darrer diumenge de juliol i durava de dissabte a dilluns. | 41.4180100,1.7107600 | 392260 | 4585964 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 59223 | Festa de les Torrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-torrades | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XIX-XXI | És la festa que dóna més anomenada al poble i ha esdevingut una de les més representatives de la comarca, per la qual cosa hi assisteixen molts forasters. Se celebra el diumenge de carnaval. El ritual comença amb una cercavila amb els grallers del Pla, i a les 10h s'encenen unes fogueres amb vergues de sarga i llenya apilada a la plaça de Catalunya per torrar-hi llesques de pa de pagès i escalivar les arengades. Mana la tradició que els llescats de pa rodó s'empalin a la punta d'una canya i que aquesta s'acosti al caliu de les brases, per la qual cosa cal la col·laboració de la persona que fa el mateix des de l'altre costat de la foguera per informar de quan estan ben torrats. Aleshores, s'enretira, s'amaneix amb oli d'oliva i sal, i s'hi afegeix l'arengada. Tot plegat es menja a peu dret acompanyat d'un bon raig de vi servit en porró. En acabat, al migdia, es fa ball; a la tarda, festa de disfresses infantils, i, a la nit, concurs de disfresses per a adults. | 08164-101 | Nucli urbà del Pla del Penedès | El seu origen es relaciona amb una variant de la festa del pa i la ceba que fins al mitjan segle XIX celebraven els habitants del Pla i de Lavit com a acte de germanor a la Creu de Lavit, de la qual n'hauria servat l'esperit de germanor. D'altres fonts, en canvi, diuen es va començar a celebrar a finals del segle XIX, després de la plaga de la fil·loxera, el dimarts de carnestoltes. | 41.4178800,1.7082300 | 392048 | 4585953 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59223-foto-08164-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 59224 | Tradició vitivinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-vitivinicola | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 65-72 i 223-224. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug a l'Alt Penedès a principis del segle XX' a Del Penedès, núm. 31, Institut d'Estudis Penedesencs, Vilafranca del Penedès, 2015, pp. 37-48. SANCHO PARÍS, Daniel. ‘El canó granífug, un giny d'artilleria agrícola' a Eix. Cultura industrial, tècnica i científica, núm. 3, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), Terrassa, 2017, pp. 56-59. | XI-XXI | Com la resta de la comarca, el municipi del Pla del Penedès s'inscriu en un territori d'una llarga i arrelada tradició vitivinícola, com ho demostra, històricament, el moviment cooperativista, l'agitació social rabassaire al voltant del règim de tinença i explotació de la terra, o el fet que el 1901 s'hi instal·lés la primera estació de canons granífugs de l'Estat (SANCHO, 2017:58). A nivell patrimonial, les barraques de vinya, i els pous i dipòsits d'on s'extreia l'aigua amb què es feia el caldo bordelès formen part d'aquest passat. Avui dia, la major part de la superfície del terme municipal és destinada al conreu de la vinya, i, des del punt de vista econòmic, el sector agrari local representa una quarta part de les afiliacions al règim d'autònoms de la Seguretat Social (IDESCAT, 2017). L'any 2009, hi havia 71 explotacions agràries i un total de 634 hectàrees de les 708 llaurades eren plantades de ceps, amb un 5% de vinya mallola. Tot i la tendència cada cop major a la concentració de terres a causa de la manca de relleu generacional i l'optimització dels beneficis derivats de la venda del raïm i de les inversions en maquinària i tractaments fitosanitaris, la majoria de les explotacions són inferiors a les 10 hectàrees. Bo i representar el conreu hegemònic amb el 90% del sòl conreat, s'observa una certa regressió en termes absoluts respecte de la dècada de 1980-1990 per l'escassa rendibilitat d'algunes peces de terra marginals. En aquest sentit, el 1989 va marcar el punt àlgid de l'expansió de la vinya amb 734 hectàrees sobre un total de 795 hectàrees llaurades. Tanmateix, les xifres actuals són prou eloqüents i donen testimoni de la diversificació econòmica de la població i dels canvis operats en el paisatge en comparació amb l'ortofoto de 1946 i l'amillarament de 1944. Tots dos documents són l'expressió d'un règim autàrquic d'autosubsistència de base cerealista amb una presència destacada del regadiu i un pes relatiu de la vinya, que ocupava llavors 419 de les 932 hectàrees en producció. Les varietats tradicionals de la zona són les autoritzades per a l'elaboració de vi base i cava: macabeu (45%), xarel·lo (32%) i parellada (5%), que es conreen majoritàriament emparrades; tot i que també hi ha alguna finca plantada amb varietats de raïm negre com el merlot i el cabernet-sauvignon. La majoria de viticultors venen el raïm a d'altri per a la seva elaboració i comercialització, per la qual cosa no tenen coneixement real de quin producte se'n deriva; tot i que encara hi ha alguna casa on reserven part de la collita per fer-ne el seu propi vi per a consum particular. Tot i que en desús, alguns habitatges i masies conserven els antics cellers, amb la premses, cups, bótes i altres màquines i atuells. A nivell comercial, hi ha establerts cinc cellers que formen part de la Denominació d'Origen Protegida Cava i de la DO Penedès: Alsina & Sardà, al veïnat de les Tarumbes; Parató SA, a can Raspall de Renardes; Capità Vidal, al sector del Pujolet, i Canals Nadal i Joan Piñol Torrents, al nucli urbà. A l'entorn del sector vitivinícola han proliferat negocis i establiments complementaris destinats a la venda i reparació de maquinària agrícola, així com al subministraments d'utillatge i tutors per emparrar la vinya. Dins el sector terciari, diverses iniciatives particulars han posat en marxa set establiments de turisme rural, amb 57 places de pernoctació (IDESCAT, 2016). Des del sector públic es dóna suport a aquestes projectes. El municipi està integrat dins l'itinerari comarcal de les rutes del vi i del cava del Penedès, i, a escala local, ha promogut l'adequació i senyalització de de cinc itineraris turístics circulars per recórrer a peu, a cavall, en bicicleta o segway. La població compta també amb un Centre d'Acollida Turística inaugurat el 2016, i des de 1988 organitza intercanvis amb la localitat borgonyona de Ladoix-Serrigny, amb la qual està agermanada. | 08164-102 | Tot el municipi del Pla del Penedès | La vinya apareix documentada des de l'alta edat mitjana en documentació referida al castell de Lavit, al costat de l'horta i, sobretot, dels cereals (LLORAC, 2015:65). El cadastre de 1717 dóna 94 jornals de vinya per al Pla i Lavit, que representaven poc més del 16% de la terra conreada (LLORAC, 2015:66). Un segle i mig després, el 1857, el cadastre consigna 698 jornals de vinya espessa i 291 de vinya campa, que equivalien al 57% de la superfície conreada (LLORAC, 2015:67). Tot i les fluctuacions en l'estadística, almenys des del segle XVIII havia estat també important la producció d'aiguardent. El cens de 1787 hi figuren dos fabricants d'aiguardent. Si bé Pascual Madoz identifica només una fassina, a l'amillarament de 1857 se n'esmenten quatre: les de Cerdà de Palou, Abdó Vallès, Magí Rovira i Salvador Nadal. Cels Gomis, vers l'any 1920, n'assenyala un parell, i el diccionari de 1960 fa referència a una fàbrica de licors i dues de xampany (LLORAC, 2015:73). La plantació de vinya es va generalitzar durant la segona meitat del segle XIX, afavorida pel gran marge de beneficis que s'obtenia de la venda de vi com a producte elaborat. A l'Exposició de Raïms organitzada el 1871 per l'Institut Català de Sant Isidre hi va concórrer una representació cinc propietaris del Pla, que va ser la més nombrosa de la comarca. Si bé no va obtenir cap distinció, la delegació formada per Pau Rovira, del mas homònim (avui en terme de Torrelavit); Francesc Rovira, de la Sala; Josep de Miquel, Jaume Casasses i Joan Fàbregas hi van presentar raïms vinificables i de taula de les varietats calop, carinyena, escanyavella, garnatxa, malvasia, moscatell, parrell curt i sumoll (LLORAC, 2015:67). Tot aquest dinamisme va tenir efectes sobre la demografia i l'urbanisme: el nucli urbà es va expandir i la població va assolir el seu zenit històric amb 1.259 habitants el 1887. Tot i que el 1890 encara s'hi van produir 18.000 hectolitres de vi, la irrupció de la plaga de la fil·loxera, l'any anterior, va provocar un daltabaix econòmic que va donar origen a l'aparició de l'atur forçós i va obligar a emigrar a moltes famílies, de manera que el 1897 la població havia retrocedit a 1.044 habitants (LLORAC, 2015:68). En aquest context van néixer les primeres entitats recreatives i mutualistes, moltes vegades revestides d'un fort component classista i ideològic. Entre 1912 i 1918, els sectors benestants van sostenir el Sindicat Vinícola del Pla del Penedès, una entitat que tenia com a objectiu el millorament de la vinya, tota vegada que s'havia recuperat el conreu gràcies a l'empelt de ceps americans. Per la seva part, els rabassers es van agrupar el 1920 a l'entorn d'una filial de la Federació Comarcal de Societats Obreres Agrícoles fundada i encapçalada pel dirigent socialista Joan Esteva, que aleshores residia al poble (LLORAC, 2015:224). Entre les dues dates, a l'entorn de 1915, es va fundar el celler cooperatiu, una de les especialitats del qual va ser l'elaboració de mostos concentrats. | 41.4180200,1.7107600 | 392260 | 4585965 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59224-foto-08164-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Cont. Història:El Pla de Penedès va ser també pioner en l'adopció de mesures per evitar els estralls de les calamarsades sobre les vinyes. Amb la mateixa la devoció per sant Abdó i sant Senen com a patrons protectors de les collites, diversos propietaris agrícoles es van aplegar el maig de 1901 per encarregar la compra conjunta d'una desena de canons granífugs que va comptar amb un ajut de 1.800 pessetes del Ministeri d'Agricultura. Fabricats per la casa Cameo de Carinyena, eren fets de llautó, els canons tenien de 4 metres d'alçada, disposaven d'un peu on es col·locava un cartutx de pólvora i havien de ser manipulats per dos operaris anomenats 'artillers'. Després de la detonació, l'aire calent es propulsava, suposadament, fins als 2.500 o 3.000 metres d'altitud, tot emetent un xiulet que trencava la pressió elèctrica de l'atmosfera (SANCHO, 2017:59). Per tal de dur a terme la seva instal·lació, es va constituir una junta directiva formada per Ramon Vallès Raventós, com a president; Josep Roig com secretari, i Salvador Nadal com a dipositari, a més de Pere Nadal Rovira, Joan Raspall, Josep Galimany, l'alcalde Joan Rovira Sala i l'advocat Josep Cerdà (SANCHO, 2015:45). L'estació granífuga del Pla del Penedès va ser la primera d'Espanya quedar finalment constituïda per 35 canons situats a intervals d'entre 600 i 700 (19 d'instal·lats en masies, 12 en casetes construïdes expressament i 4 en barraques de pagès), amb un abast de 2.777 hectàrees a l'entorn del Pla i els municipis limítrofs. El 2 de setembre, el ministre Miguel Villanueva va visitar l'estació del Pla i posteriorment la reina regent va distingir l'alcalde Joan Rovira Sala amb la medalla d'Isabel la Catòlica, i Isidor Aguiló, enginyer agrònom, i Gaietà Fontrodona, president del Cercle Agrícola del Penedès, van ser designats delegats del Ministeri d'Agricultura al congrés de viticultura celebrat a Lió (SANCHO, 2017:59). | 98|94 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | ||||||||
| 60966 | Festa Major de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cugat-sesgarrigues | La Festa Major de Sant Cugat Sesgarrigues es celebra el 25 de juliol en honor a Sant Cugat. Quan no cau en cap de setmana es celebra el cap de setmana posterior. A la Festa Major es donen cita alguns elements tradicions de les festes populars de Catalunya. Hi ha pregó de festes, espectacle piromusical a càrrec del grup local Diables Sexes Foc, cercavila amb diferents balls convidats de fora del poble, actuació castellera, sardanes i havaneres acostumen a ser-hi present. En el passat s'havia celebrat al mes setembre. | 08206-38 | Sant Cugat Sesgarrigues | 41.3625800,1.7523000 | 395643 | 4579759 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 | |||||||||||||||
| 61001 | Cant Coral/Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-coralcaramelles | AMADES, J. Costumari Català. El curs de l'any. Vol II. Editorial Salvat. Barcelona 1985 MARGARIT TAYÀ, Antoni; SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 | El Cant Coral i les Caramelles estan fortament arrelats a Sant Cugat Sesgarrigues gràcies a la coral 'El Raïm'. Així, s'han recuperat composicions i s'han escrit de noves expressament, algunes dedicades a llocs com el barri i la creu de Massalliga o a la creu del Padró. També interpreten temes tradicionals i populars. Actuen des de 1920 per setmana Santa, Festa Major, Nadal... Han participat en multitud de trobades o com a convidats i tenen un cert reconeixement fora del poble . | 08206-73 | Segons afirma la gent del poble, a gairebé totes les cases del poble hi ha hagut algú que, en un moment o altre, ha format part de la coral 'El Raïm'. L'entitat va nèixer l'any 1919 i està profundament arrelada al poble, cosa que ha fet que el dinamisme d'aquesta entitat sigui vigent després de més de vuitanta anys. A part del cant coral, activitat que li és pròpia, 'el Raïm' organitza altres activitats culturals al poble. Cal valorar singularment la dinàmica d'aquesta entitat, un dels pocs exemples que es troben en municipis petits, d'entitats que hagin treballat en la formació musical i el cant coral, amb el que això comporta de transmissió de tradicions i en definitiva, d'enriquiment del patrimoni cultural. | 41.3625800,1.7523000 | 395643 | 4579759 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.