Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66932 | Les dones estèrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dones-esterils | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 62. | Aquest costum ha desaparegut actualment. | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, a diversos indrets del Penedès, les dones acostumaven a invocar a un sant determinat perquè guarís la seva esterilitat i poguessin tenir fills. En el cas de les subiratenques, el sant invocat era Sant Sadurní. | 08273-149 | A tot Subirats | 41.3833000,1.7960900 | 399337 | 4582008 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66934 | Els casaments a Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casaments-a-ordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 284. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, pp. 126-134. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 52. | Aquest costum s'ha perdut. | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, al poble d'Ordal, durant els casaments, els pabordes de la Confraria de Sant Pau no deixaven sortir de l'església la comitiva nupcial, barrant-los el pas amb una tovallola, fins que els nuvis no havien donat unes monedes per cada acompanyant. Llavors els escolans recitaven uns versets a la núvia. La tradició va evolucionar, i després els versets es deien a l'hora del brindis; hi ha una bona mostra d'aquests versets recollits en l'obra de Josep Raventós (1968). | 08273-151 | Al poble d'Ordal | 41.3938200,1.8447200 | 403419 | 4583120 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66935 | Xatonada de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xatonada-de-can-cartro | TOT SUBIRATS, nº25, maig de 1998, p. 15. | Festa de caire gastronòmic celebrada a Can Cartró, que gira al voltant de la recepta del xató. La festa comença un divendres de febrer, abans de la festa pròpiament dita, que sempre es celebra en dissabte. El divendres s'ha d'esqueixar el bacallà al Centre Cultural de Can Cartró. A ultima hora del dia, entra en escena el 'Catasús', responsable de tastar el bacallà i decidir si és salat o no. Quan arriba el dissabte, la festa comença després de dinar. Hi ha tres protagonistes: el 'tiet', que prepara l'amanida i cou la carn a l brasa; i els dos 'Joseps', que van fent morter rera morter, fins omplir l'olla del xató. El sopar comença cap a les deu del vespre. Finalment, després del sopar comença un ball de disfresses, que dura fins a la matinada, en què conclou la festa. Els ingredients més habituals del Xató són: Per la salsa: Alls escalivats, alls crus, bitxo, pebre vermell, oli d'oliva verge, vinagre de vi, galetes Maria, pa torrat, sal. Plat: escarola, bacallà remullat i esqueixat, tonyina salada, anxoves, olives arbequines. | 08273-152 | Al Centre Cultural de Can Cartró | La xatonada de Can Cartró és una festa els orígens de la qual es remunten a abans de la Guerra Civil (1936-1939). Aleshores només la celebraven els homes. A partir dels anys '70 ja hi van poder anar tots els habitants del poble. | 41.3963500,1.7362400 | 394354 | 4583528 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66936 | Les Botigues de Blat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-botigues-de-blat | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pp. 51-52. | XVII | Donat que les botigues del blat han tingut vigència en moments puntuals lligats principalment a conflictes bèl·lics, avui han desaparegut. | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, moltes parròquies van fundar les anomenades 'Botigues de Blat' per fer front a la fam que patia tot el país a causa de la guerra del francès. Una Junta d'Obra, encapçalada pel rector, comprava una partida de blat a la Segarra, avalada per propietaris i algun o altre diner oficial. Així hom aconseguia unes llavors per a poder sembrar. Per cada quartera el pagès estava obligat a tornar un quarteró a la collita, per Sant Roc. | 08273-153 | A totes les parròquies de Subirats | La Botiga de Blat de Subirats fou de les primeres a fundar-se, concretament l'any 1680, i va durar dues centúries. Va començar amb 90 lliures de diner, amb que es compraren 35 quarteres de blat. | 41.3833000,1.7960900 | 399337 | 4582008 | 1680 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons Sadurní, les Botigues de Blat es van fundar a causa de la Guerra del Francès, que esclata l'any 1808. El mateix autor, però, es contradiu, ja que afirma que la Botiga de Blat de Subirats es va fundar el 1680. Igualment en documenta un altra a la comarca, la de Sant Pere Molanta, l'any 1683.En tractar-se d'una institució de caràcter parroquial, és probable que els seus orígens fossin, efectivament, anteriors al segle XIX, i que s'anomenessin d'una altra manera, o bé que el seu funcionament fos lleugerament diferent i hagués anat evolucionant al llarg del temps. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 66937 | Les parteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parteres | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 137. | Aquest costum ha desaparegut. | Segons aquest costum, recollit pel folklorista penedesenc Pere Sadurní, antigament estava manat que les parteres, això és, les dones que acabaven de tenir un fill, no podien sortir de casa fins passats quaranta dies d'haver donat a llum. El costum deia exactament que les parteres 'no podien sortir de sota teulada'. Com a anècdota, s'explica que l'any 1930, a Lavern, va sortir una vídua pel carrer portant una teula sobre el cap. | 08273-154 | Subirats | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66938 | Festa Major de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lavern | TOT SUBIRATS, nº28. Abril de 2000, pp. 3-4. | Festa Major que es celebra a Lavern cada 29 de juny en honor de Sant Pere, patró del poble. Els seus elements folklòrics més característics són: - El drac de Lavern, el Masellot: Obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra , es va inaugurar per la Festa Major Petita (principis de maig) de 1994. Està construït amb resina sintètica i fibra de vidre ignífuga. Pesa uns 65 kg. i disposa de nou punts de foc fixos i dues entrades per torxes al nas. Presenta un aspecte simpàtic, no ferotge ja que Masellot significa 'aquell qui rep garrotades i no es queixa'. L'acompanyen els Tabalers i el Bombo. La Colla del Drac, grup estable de15 membres des de l'any 2000, no té ball propi però acostuma a fer una rotllana al voltant del Masellot mentre aquest gira amb la cua encesa, fent ajupir la gent al seu pas. - Els gegants de Lavern: En Senderet i l'Adelaida, noms del castlà del castell de Subirats del segle X i de la seva dona. Són obra del Sr. Enric Sendra i estan construïts en fibra de vidre (cap i tors) i fusta (carcassa o estructura). El Senderet fa 3,25 m. d'alçada i pesa 32 kg. Vesteix una brusa verd amb passamaneria de vellut i or, falda d'or vell i armilla llarga de color verd. L'Adelaida fa 3,15 m. d'alçada i pesa 30 kg. Porta un vestit rosa malva, estil imperi amb passamaneria. L'any 1999 s'hi afegí a la parella 'el gegantó', anomenat Trapella, que llença aigua per la boca. El grup de geganters és d'unes 15 persones, nombre que s'incrementa en 10 més quan els gegants realitzen desplaçaments fora del poble. La colla consta de 10 músics que acompanyen els gegants al so de gralles i timbals. - Capgrossos: Es van estrenar a la Festa Major de 1996 i els va fer l'Enric Sendra amb l'ajuda dels joves del poble. Són sis peces de fibra de vidre inspirades en clàssics dels dibuixos animats. Surten a la cercavila i són portats per nens i nenes del poble acompanyats pel so de la gralla. - Panderetes i danses de Lavern: Varen actuar des de 1983 fins als anys 90. L'actual colla va sortir per primera vegada per la cercavila de la Festa Major l'any 1996. Els més petits fan una dansa amb mocadors i picarols i danses amb panderetes, vestits amb camisa i pantalons o faldilla blanca. - Bastoners de Lavern: Van néixer l'any 1997 per participar a la Cercavila. Els acompanyen un parell de grallers. Vesteixen camisa i pantalons blancs, espardenyes i faldellí i camals blaus. - Cercolets de Lavern: Van sorgir l'any 1983 i es van dissoldre a finals dels 80. L'actual colla va sortir per primer cop l'any 2004. Són uns 12 membres i vesteixen pantalons i calçat blanc i cinta lligada a la cintura a joc amb el cercolet que porten. Solen ballar al so de la música tradicional del ball de Cercolets de Vilafranca del Penedès. Els últims balls incorporats a la Festa Major són: - Els Pastorets de Lavern: Sortits l'any 2005. Són uns 16 ballador/es sortits dels estudiants del poble. Ballen el pot i la bota, l'ela i la barrejada, acompanyats per un flabiol i un sac de gemecs. Vesteixen pantalons i camisa blanques, calçat clar, camals blaus amb picarols i mocadors de colors creuats al pit. També solen portar mocador al coll o a les mànigues i una faixa. - Ball de les Gitanes: Apareix l'any 2004. Són vuit gitanes que ballen entorn del pal i dues galerones que ballen per fora. El pal central va guarnit amb un pom de flors i es aguantat per la figura de l'estaquirot. Vesteixen faldilles verdes o granatoses, cosset blanc, mantell i espardenyes. A la mà porten una castanyola i ballen al ritme de la musica del ball de les gitanes de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. - Grallers de Lavern: Van néixer l'any 1997, juntament amb els gegants i els bastoners fruit de la necessitat de dotar aquestes colles de músics que interpreten melodies a la cercavila. La colla sempre ha tingut uns cinc o sis membres cada temporada, tot i que per Festa Major es divideixen per acompanyar als diferents grups de folklore. | 08273-155 | Al poble de Lavern | Lavern ha tingut dos dracs al llarg de la seva història. L'any 1983 es va construir el primer drac, amb la col·laboració de mestres vilafranquins; el dia 1 de maig es va inaugurar. Fou elaborat amb paper cartró i carcassa de canya, el cap és de porexpan recobert de paper, com la resta del cos. La cua, de forma cargolada, es va fer amb tub de xemeneia. Aquell drac presentava, així, un fort impacte visual, era respectuós amb la forma tradicional dels dracs, de pell fosca, i ben acabat. Era però, extremadament pesat, de manera que calia molta gent per poder-lo portar. El mateix any 1983 es creà la Colla de Dimonis, les Panderetes, els Cercolets i els primitius Capgrossos, enriquint-se així la cercavila de Lavern. Durant els anys ‘90 el drac va caure en desús a causa del seu pes, que li provocà un desperfecte en ensorrar-se-li el coll per un costat. El drac restà des d'aleshores emmagatzemat a l'Ateneu del poble fins a la seva desaparició el 1996. Dos anys després, el 1998, el Grup de Joves de Lavern va editar un vídeo que recull aquesta història, a partir de la recuperació de cintes filmades en Súper 8, i una recollida de fotografies. Finalment, l'any 1994 va néixer el drac actual, el Masellot, obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra. Els gegants Sendered i Adelaida foren estrenats a la Festa Major de 1997. Davant de l'església es va celebrar la cerimònia del 'bateig', essent els seus padrins els gegants d'Ordal, el Jordi i la Motserrat. Fou aleshores quan els gegants de Lavern reberen els seus noms respectius. | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66939 | Festa Major d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dordal | TOT SUBIRATS, nº24, maig de 1998, p. 18. | La Festa Major d'Ordal es celebra durant cinc dies entre les dues primeres setmanes d'agost. En la part religiosa es veneren les relíquies de Sant Esteve, amb cant dels goigs. El cor parroquial canta la missa. Pel que fa als elements folklòrics, els més destacats són: - El drac d'Ordal, anomenat 'Escurcerot', fou dissenyat per Pere Pons, i creat per l'artista Dolors Sans, de Vilafranca del Penedès. Presenta un coll llarg i unes ales amenaçadores, a punt de prendre el vol. i la seva estètica s'inspira en els models de dracs presents a la nostra cultura, en les amenaçadores gàrgoles de les esglésies gòtiques i en els dracs de ferro forjat modernistes. L'Escurcerot surt totes les festes majors, acompanyant dels Diables d'Ordal. El drac està fet de fibra de vidre, té un pes de 50 kg, 2,84 m de llargada i 1,54 m. d'alçada. Disposa de nou punts de foc i es portat per una sola persona. - Els gegants d'Ordal es diuen Jordi i Montserrat. En Jordi pesa 66 quilos i té una alçada de 3,60 metres, mentre que la Montserrat pesa 65 quilos i fa 3,50 metres d'alçada. La colla de Diables d'Ordal està composada actualment per catorze membres, i porten tres tabals, un bombo, tres tamborinos, xiulets i altres instruments. | 08273-156 | Al poble d'Ordal | Els gegants i nans d'Ordal: el dilluns de Pasqua, dia 29 d'abril de 1965, varis veïns d'Ordal van anar d'excursió a la ribera del riu Gaià prop de Santes Creus. Quan estaven entaulats van començar a pesar en fer alguna cosa per Festa Major, ja que aquesta estava pensada pels grans i els més petits no hi tenien lloc. D'aquesta idea comença el folklore d'Ordal i es concretà en que cadascun dels presents subvencionaria un cap gros i l'exhibiria a la Festa Major. Després els nans quedarien per la parròquia i així els nens els podrien portar. Els 12 nans es van estrenar a la Festa Major de 1965 i degut a l'emoció i alegria, un dels homes que portava els nans va dir 'l'any vinent tindrem gegants', i així va ser, durant tot l'any van fer una rifa i una subscripció popular, i anaven amb un cotxe 600 amb una cuina a sobre per recollir els diners. El diumenge de la festa major, dia 7 d'agost de 1966, els gegants Jordi i Montserrat van fer la seva entrada a la plaça de l'església, ballant el ball de gala, fent el pregó i el bateig simbòlic. Els padrins del gegant, en Jordi, van ser el Sr. Ramon Bofill, aleshores batlle de Subirats, i la Sra. Rosa Llorens d'Ibáñez; els padrins de la geganta el Sr. Conrad Vendrell, regidor, i la Sra. Elvira Vendrell de Vendrell. Arran d'aquesta festa es va formar el grup de grallers i timbalers. El drac d'Ordal, l'Escurcerot, fa la seva primera sortida a la Festa Major de l'any 1994. Els Diables d'Ordal va fer la seva primera sortida per la Festa Major de 1991. Aleshores portaven una comparsa ben petita, amb tres aprenents de timbal. | 41.3969300,1.8520300 | 404035 | 4583457 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 66975 | Festa de l'Arbre d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-dordal | A.A.V.V. (2006): Programa de la celebració de la Festa de l'Arbre, 14 de maig 2006. Homenatge a Dolors Vendrell. Ordal. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, pp. 103-115. | XX | Festa celebrada al poble d'Ordal, l'acte central de la qual és la plantada d'un arbre al Parc de la Immaculada, indret estretament vinculat als orígens de la festa. Altres actes afins són la celebració d'una missa a l'església d'Ordal, un parlament institucional, un aperitiu popular i una ballada de sardanes. Araceli Soler ha recollit com es vivia la Festa de l'Arbre ara fa 50 anys, SOLER (2006): 'Els mestres feien que els nens fossin els protagonistes de la festa. Quan s'acostava la data de la Festa de l'Arbre, que sempre era a finals de primavera o primers d'estiu, els mestres sortejaven entre els nens que havien fet la primera comunió, qui seria el rei i la reina de la festa. Els afortunats anaven vestits amb el vestit de la Comunió. A sobre se'ls hi col·locava una capa, una banda i una corona de rei i de reina. Altres nens, portaven també unes bandes diferents dels reis, i d'altres unes pancartes amb uns escrits relacionats amb els arbres. Els reis, el seu seguici, les autoritats i els organitzadors assistien a Missa, on feien ofrena d'una panera de fruites, que després d'acabar la festa, es donava a una família necessitada del poble. La festa estava molt adreçada a la canalla. Tots els nens i nenes deien un vers que quasi sempre feia referència a la natura. S'organitzaven carreres de sacs, gimcanes i trencar l'olla. Era un dia de festa i el vivíem intensament, doncs no era gaire habitual una festa per infants. Els hi regalaven caramels i marxaven més contents que un gínjol.' | 08273-192 | Al Parc de la Immaculada, a Ordal | La Festa de l'Arbre d'Ordal fou impulsada per Dolors Vendrell Torents, coneguda com la Lola de Cal Pep, nascuda a Ordal l'any 1906, dotada d'un caràcter emprenedor i un remarcable vessant artístic. Tot i que vivia a L'Hospitalet de Llobregat des que es va casar a l'edat de 22 anys, sempre va mantenir el contacte i la participació amb el seu poble natal. És així com Dolors Vendrell es posà en contacte amb el 'Patronato de la Fiesta del Árbol de la Diputación Provincial de Barcelona'; el seu secretari assessor, senyor Salvatella Parellada, va patrocinar la festa. El mes de maig de 1953, la senyora Dolors Vendrell va organitzar la festa, consistent en què cada nen i nena plantés un arbre als ermots que aleshores eren ocupats per l'escola del poble. Dolors Vendrell va morir en un accident l'any 1956, tan sols tres anys després de l'inici de la Festa de l'Arbre. Foren els Amics dels Jardins els que van tenir la iniciativa de retre un homenatge a la impulsora de la festa dissenyant un parc d'estil rústic a les mateixes terres on la Lola Vendrell i els nens havien plantat els primers arbres. La única condició posada pels Amics dels Jardins era que el parc havia de ser per al poble, de manera de el senyor Pau Ayxelà, propietari de l'indret, fou qui en va fer la donació. El nou parc, anomenat Parc de la Immaculada, va ser inaugurat el dia 12 de maig de 1957; des d'aleshores s'ha celebrat la Festa de l'Arbre gairebé anualment. Uns anys després, el 27 de maig de 1973, la família Llorens i amics van retre homenatge a la Dolors Vendrell, sufragant la confecció d'un medalló de ceràmica amb el seu perfil, col·locant dit medalló sobre un gran monòlit de pedra al centre del parc. | 41.3970400,1.8521200 | 404042 | 4583469 | 1953 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 67015 | Costumari dels Casots del segle XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-dels-casots-del-segle-xx | XX | Aquests costums han desaparegut actualment. | Aquesta fitxa recull alguns costums del nucli dels Casots relatats per una testimoni que les ha viscut, la Sra. Adela Cervera Ferrer. 1. Els dimecres de Setmana Santa es feia el Saltpàs, que consistia en què el mossèn i els escolans passaven a beneir les cases pel poble, anaven tocant una campaneta i portaven un cistell per recollir els ous i els diners que la gents els donava. 2. Pel dia de Corpus es feien unes catifes de flors i al portal d'algunes cases es feien uns altars: s'ajustaven les portes i es penjaven uns cobrellits que feien d'escenari de fons, davant es feia un altar petit. La processó de Corpus passava pels carrers i s'aturava davant de cada altar. 3. Per la Festa Major era costum que els músics anessin a menjar a 1 o 2 cases. Es feien obres de teatre representades per un grup d'aficionats i la recaptació era per arreglar el Patronat familiar. 4. Al costat del Patronat familiar hi havia la cooperativa, on es podia comprar arròs, sucre i altres productes. També hi havia una cafetera on es feia el cafè que es repartia a través d'un soci que anava per les cases demanant qui en volia. 5. La festa de la Santa Creu o del Pa i l'Empenta es feia al castell de Subirats, era el dia 3 de maig, fins que molts pagesos van anar a treballar a la indústria i aleshores es va passar al dia 1 de maig, perquè el dia 3 no era festiu. Es feien uns panets, pels quals prèviament s'havia recollit el blat per les cases. A vegades passava el campaner amb un ruc per recollir-lo. Del pa, un cop beneït a la festa, es feien varis trossets que es repartien entre el ruc o el matxo, els pares i els fills, es portaven trossets a la vinya i es deixaven també a la finestra perquè no pedregués. | 08273-232 | Al nucli dels Casots | 41.4092800,1.8088900 | 400447 | 4584877 | 08273 | Subirats | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquests cinc elements del costumari del nucli dels Casots han estat recollit per la Lluïsa Urmeneta Gibert, a través d'una entrevista directa a una testimoni directa, la Sra. Adela Cercera Ferrer. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68847 | Goigs de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marcal-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 337. | XX | Himne religiós en lloança de Sant Marçal, bisbe, titular de la parròquia de Torrelavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Torrelavit reb favor / de Sant Marsal advocat' 'Bisbe sant i confessor / puix, de Déu sou tan amat. / TORNADA. Sant Pere fou vos vostre guia / i Sant Esteve parent, / per ells la doctrina pia / llest anàveu aprenent. / Llurs virtuts i ardent fervor / prou se us han encomanat / TORNADA. Amb tot fervor predicàreu / entre jueus i gentils, / i gloriós triunfàreu / de totes les sectes vils / oposant a llur error / la fe del Crucificat. / TORNADA. Quan Sant Pere a Roma anava / us va prendre per company, / vostre zel es refermava / i prenia nou afany. / No cal dir quin nou fervor / conseguiu al seu costat. / TORNADA enviat després a França / féreu fruit més abundós; / de la Fe la llum alcança / quan sóu bisbe de Llimós / i amb el vostre intens ardor / Bordeus haveu il·lustrat. / TORNADA. La doctrina confirmàreu, / els miracles van creixent, / a la vida els morts tornàreu / i guaríreu molta gent. / Prop de Déu, intercessor / tots els mals haveu curat. / TORNADA. A la fi de vostra vida / us revela Déu la mort / i vers la Glòria us crida / a fruir l'eterna sort. / Allà en al suprema Cort / us donà un lloc enlairat. / TORNADA. De capella antiga gosa / dedicada al vostre nom, / aquesta vila sortosa / visitada per tothom. / Des de vostre lloc d'honor / molts prodigis heu obrat. / TORNADA. Llars i barris us visiten / en llurs tribulacions, / vostre auxili sol·liciten / els malalts d'aquests contorns, / i es mitiga llur dolor / quan amb fe us han invocat. / TORNADA. És la guia vostra imatge / de Terrassola i Lavit, / sota vostre patronatge / les parròquies han unit / amb un llaç de germanor / les llars d'aquest veïnat. / TORRELAVIT. ¡Com onegen les senyeres / per damunt Torrelavit / sa muntanya i ses rieres, / de la Fe, Pàtria i Delit! / Ja la seva resplendor / nostres cors han arborat. / TORNADA.' | 08287-17 | Segons Salvador Llorac (veure 'Bibliografia'), aquests goigs van ser composats en el moment de la unificació dels dos antics municipis de Terrassola i de Lavit, que comportà la unió rectoral de les dues esglésies parroquials: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit, per formar la parròquia de Torrelavit, a la dècada dels any '20 del segle XX. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1920 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és 'Goigs a la llaor de Sant Marsal'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 68848 | Goigs del gloriós apòstol Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pau | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332. | Himne religiós en lloança de Sant Pau, venerat a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'siáu nostre amparo i guía, / sant Pau, apóstol sagrat.' .'Puig que en alta gerarquía / sóu dignament exâltat / TORNADA. Quant vos a Damasco foreu / a cristiáns a conquistar, / per lo camí encontrareu / al qui'ns té tots de salvar: / vehent vostra valentía / del caball vos ha llensat; / TORNADA. Al instant que vos caiguereu, / sens vista vareu quedar, / i sens ella coneguereu / la llum que'us venia a dar: / Senyor, ¿qué voleu que fassa? / al punt li havéu demanat; / TORNADA. A Ananías lo Senyor / comunicá sa intenció, / manant-li os fes sabedor / seríau vas de elecció: / Y si bé li contradía, / sempre mes vos ha honorat / TORNADA. Sens tardar, la alegre nova / lo sant deixeble vos porta, / i la vista vos renova / quedant la gent tota absorta: / Alabant allí ab porfía / a Deu que'us ha tant amat; / TORNADA. Predicant ab gran fervor, / vareu a Roma arribar, / en quan lloc lo emperador / lo cap vos maná llevar: / Y dels sals doná aquell dia, / tres fonts ne han resultat; / TORNADA. A Jesús vau invocar / sent ja lo cap separat, / per ahont restá molt clar / ser en lo cel col·locat: / Y puig aquí en vos confia, / sempre havéu remediat; / TORNADA. Puig contra tot mal d'espalma / sóu singular advocat; TORNADA.' | 08287-18 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és: 'Goigs del gloriós apòstol Sant Pau que es venera en la parròquia de Sant Marcial de Torrelavit' | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68855 | La planta de julivert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-planta-de-julivert | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 328. | XX | Llegenda segons la qual dos collidors de raïm de les terres de Lleida es van presentar a Torrelavit al primer terç del segle XX per treballar com a jornalers durant la verema, i coneixedors que el propietari de la hisenda a la qual havien estat contractats posseïa una gran quantitat d'unces d'or, una nit abans d'acabar la feina van pujar a la seva cambra quan dormia, i entre tots dos el van matar. L'enterraren en una pineda que hi havia prop de la casa i, per dissimular la tomba, varen sembrar al seu damunt llavors de julivert. El fet no es va arribar a descobrir i els dos malvats, cada cop que es trobaven per les terres lleidatanes, no deixaven de comentar el seu crim, tot penedint-se'n, però aviat intentaven oblidar-se'n dient: 'Mala cosa és un ja està fet, però...que vagi creixent el julivert damunt la tomba'. | 08287-25 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68856 | Tresor de Can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-de-can-soler-de-secabecs | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327-328. | Llegenda segons la qual una freda vetllada d'hivern, mentre estaven reunits al voltant de la llar de la masia de can Soler de Secabecs un gran nombre de treballadors, va sentir-se dalt de la xemeneia una veu profunda i estranya que deia: 'que baixo? Que baixo?' La sorpresa i la por va apoderar-se de tots els reunits; la veuota no parava de repetir la pregunta; els més atrevits van mirar la xemeneia amunt i no van veure res, però la veu no parava de repetir la pregunta. Com que no sabien quin determini prendre i creien que bé eren prou per a resoldre el que pogués passar, van decidir dir al desconegut que, bé, podia baixar. Donat el permís, caigué al moment un gros tió de fusta, que de poc no hi mancà com no va caure dins la perola del sopar que es coïa. La sorpresa dels reunits fou gran i seguidament cregueren que devia tractar-se d'una broma jugada potser per algun company absent. L'amo prengué el tió i desdenyosament el tirà en un racó de la cambra, i continuà la conversa. Però tan bon punt havia mig passat la por, quan es repetí la pregunta: 'que baixo? Que baixo?'. Passada ja la por i coneixent el resultat de la resposta, no va dubtar a dir al desconegut que ja podia baixar i altra vegada caigué un tió de nou que, com l'anterior, fou llençat a un racó de la llar. El cas es repetí tres vegades més, o sia, que van caure cincs tions, que tots foren llençats al mateix racó. Mes quan foren tots cinc reunits, prengueren vida i moviment fins al punt d'ajuntar-se i convertir-se en un home petitó i rabassut, que tot dirigint-se a l'amo li manà amb un to imperiós que el seguís. No cal dir que la por va ésser gran, però davant del seu to el propietari de la hisenda no pogué negar-se a seguir-lo. El desconegut el feu passar al davant i el menà cap al celler; allà li assenyalà un lloc i amb el mateix to li digué: 'Cava aquí' 'Jo no, cava tu', respongué el propietari. 'No; has de cavar tu' 'Jo no, cava tu'. Els manaments i rèpliques foren repetits nombroses vegades, ja que l'amo es resistia a cavar; però per fi accedí i va cavar a terra en el lloc on el desconegut li indicava. Aviat aparegué als ulls del Soler de Secabecs un grandiós tresor. El desconegut li manà que el recollís ben curosament i que el donés íntegrament a una captaire que l'endemà mateix passaria a demanar almoina; que si ho feia així, la major fortuna sempre el protegiria, però que si mancava una sola moneda en la caritat que havia de fer-ne, la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. L'amo de la casa recollí el tresor, que entregà a la captaire que es presentà l'endemà a pidolar i, tal com va predir l'home fet de cinc tions de fusta, sempre més ha brillat damunt la família la major ventura. | 08287-26 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 68857 | La plana dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-dels-cavallers | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327-328. | Llegenda segons la qual a l'antiga quadra de l'Aguilera, que havia pertangut al territori de Terrassola del Penedès i ara és del Pla del Penedès, durant el període medieval, quan era habitada per un important cavaller i la seva família, la filla d'aquest una nit va ser raptada. La seva família passà molts neguits buscant-la per tot arreu, i a la fi, en una de les planes prop del casal senyorial, va aparèixer el raptor, el qual es donà a conèixer al pare de la gentil donzella. Aleshores els dos cavallers pactaren i el pare va donar el seu consentiment perquè es casessin, i des d'aquell moment l'indret on va tenir lloc el pacte és conegut com la plana dels Cavallers. | 08287-27 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||||
| 68858 | Goigs de Nostra Senyora de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-les-neus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 335. | XIX | Himne religiós en lloança de la Verge de les Neus, venerada a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Ateneu á nostras veus / Mare de Deu de las Neus'. 'Cantém tots ab armonia / à Maria: / TORNADA. Roma veu molt admirada / la Navada, / qu'en lo temps més calorós / cubri com de blancas flos / la Collada: / hont voliau estar Vos, / per guardarla nit, y dia / ó Maria, / TORNADA. Dels bens que Vos acceptareu, / y heretareu / de Patrici, y sa Muller / un Temple alli fereu fer / y manareu; / qu'el nom havia de ser / lo de vostre Senyoria / ó Maria! / TORNADA. Al veurer tanta finesa / ab prestesa / lo Papa molt Religiós, / y ab lo Poble fervorós / la Noblesa, / vos dedica un sumptuós / Trono avostra bisarria / ó Maria! / TORNADA. Lo nom del temple abona / y blasona / qual es alli vostre honor / Santa Maria Major / vos pregona: / la Ciutat tota ab fervor / lo frequenta à porfia / ò Maria! / TORNADA. De la Neu ab la blancura, / y hermosura / nos voleu significar, / que à Vos sols pot agradar / quant es pura / la vida, y en ben obrar / se manté ab gallardia/ ó Maria! / TORNADA. Acausa de pedregadas / á vegadas / Terrassola trastornát / plorava desconsolat / ven trinxadas / las vinyas y sos sembrats; / á qui acudir no sabia / ó Maria! / TORNADA. Desde qu'est Poble os venera, / y s'esmera / invocantvos per Patrona / mes, y mes s'aficiona / puix prospera: / de alabansas vos corona, / y respira ab alegria / ó Maria! / TORNADA. Son agrahiment publica / quant dedica / un Altar avostre honor, / es prenda de son amor / que predica; / ser per ell Vos la major / defensora en qui confia, ó Maria! / TORNADA. Lo devot que aquí'os implora / Protectora, / alcansa vostre favor, / y li mostrau vostre amor / Gran Senyora: / mes tambe al nostre dolor / vostre consol alivia / ó Maria! / TORNADA. Ja que sou nostra advocada / molt amada / miraunos ab pietat, / y en qualsevol tempestat / sempre armada: / eixiu per vostra bondat / defensantnos nit, y dia / ò Maria! /TORNADA.' | 08287-28 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1830 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol complet dels goigs és: 'Goigs en alabanza de Nostra Senyora de las Neus que se venera en la Iglesia Parroquial de Sant Marsal de Terrasola'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68859 | Goigs dels gloriosos sants martyrs Abdon, y Sennen' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-gloriosos-sants-martyrs-abdon-y-sennen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332-333, 336. | XIX | Aquests goigs ja no es canten. | Himne religiós en lloança dels sants Abdó i Senén, venerats antigament a l'església parroquial de Santa Maria de Lavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Martyrs Abdon, y Sennén, / siáunos sempre advocáts.' 'Puix de Deu sou tant honrats, / vostres llohors cantarém, / Martyrs Abdon, y Sennén, / dels Pagesos advocats. Persia vostra Patria es, / y real vostre llinatge, / richs, pios, y tant christians, / que als Faels dáreu coratge; / als Sants Martyrs sepultura, / y als pobres grans caritáts; / TORNADA. Decio, Emperador malvát, / tant santa vida sabent / vos carrega de cadenas, / y'us mana severament / deixeu al Deu verdader, / y adoréu sas falsedáts; / TORNADA. Mes [...] Deus burla fent / vostres animos constants, / á Roma se vos ne porta / pera darvos torments grans: / Entráreu com Reys vestits, / y com esclaus encadenáts; / TORNADA. Allí Claudio, President, / ab astucias, y ab enganys, / si adoráu al Sol per Deu / vos promét riquesas grans: / Mes vosaltres li escopíu / com de Christo grans Soldats; / TORNADA. Per això en continent / allí us mána despullar, / y ab assots guarnits de plom / cruelment vos fa assotar: / Per la terra corrent la sanch / teníu al Cel los cors claváts; / TORNADA. Vensút aqueix grant torment, / à las bestias vos llansaren; / mes ellas com racionals / molt vos reverenciaren: / Quatre onsos, y dos lleons / als peus se vos son postráts; / TORNADA. Iráts de tant gran miracle / aquells Sayons infernals, / vostres cossos despadassan / ab espasas, y destrals: / La corona heu alcansát, / y palma de Martyrs Sagráts; / TORNADA. Teníu sempre molt guardáts / als devots que vos invocan, / guardáunos de tempestáts, / y dimonis que ens provocan: / De contagi, y malaltias, / puix per nos sou reclamáts, / TORNADA. Puix de Deu sou tant amats, / de cor vos invocarém; / TORNADA. | 08287-29 | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | c. 1880 | 08287 | Torrelavit | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68860 | Dites populars de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330-331. | Conjunt de dites populars referents a Torrelavit o als seus habitants: - Els de Sant Sadurní si volien beure bon vi, no tenien més remei que anar a Lavit i si volien assaborir un bon plat a la cassola, a Terrassola.' - A Terrassola, hi existia una torre sola que era habitada per una dona sola. - A Lavit la fam els treu del llit. - A Terrassa mala raça, a Sabadell mala pell, a Sant Quintí les noies maques, a sant Pere no ho són tant, a Terrassola són gitanes i Lavit la flor del camp. (Com a contrapartida, els habitants de Terrassola deien el mateix amb una variant: 'A Terrassola són gitanes, però a Lavit s'hi van tornant') - A Terrassola es caguen a la cassola i a Lavit es pixen al llit. - A Terrassola, borrissols. | 08287-30 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 68861 | Els Dansots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dansots | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 329. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca - Museu del Vi. Vilafranca del Penedès, p. 90. | Aquest costum ha desaparegut. | Antigament, a Terrassola i Lavit, de les festes de carnaval en deien 'dansots'. El carnestoltes o parella de palla es vestia de robes estrafolàries que s'havia confeccionat lluny del poble i se l'anava a buscar amb un carro endiumenjat, al so de les gralles, que era seguit per un bon nombre de gent del poble. Arribats al local on es feia el ball, començava la festa. La comparsa es feia dimarts a la nit, i recorria els carrers en diferents disfresses i tot seguit del seguici. | 08287-31 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68862 | Aplec de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-abdo-i-sant-senen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 329. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum segons el qual el dia 30 de juliol es celebrava un aplec en honor als antics patrons dels pagesos, Sant Abdó i Sant Senén, també coneguts per Sant Nin i Sant Non, al lloc de la Creu de Lavit, on es reunien els feligresos de les esglésies de Lavit i del Pla, que hi anaven en processó portant cada una la seva creu processional; aleshores tots plegats cantaven els goigs als sants màrtirs esmentats, i els demanaven que els preservessin de les pedregades d'estiu. Després de la cerimònia religiosa tenia lloc un àpat tradicional que consistia en pa amassat en blat de la darrera collita i ceba de les hortes dels dos llocs, que gaudia de molta anomenada a la contornada. | 08287-32 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Sant Nin i Sant Non eren tinguts com a patrons tant de l'església de Lavit com la del Pla, on en aquesta última encara són venerats com a patrons, mentre que a la de Lavit des de fa anys s'ha perdut l'advocació i ara no és coneguda pràcticament de ningú. | 119 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 68863 | Processó de la Mare de Déu de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-la-mare-de-deu-de-les-neus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum religiós en el qual el dia de la Mare de Déu de les Neus (5 d'agost), les noies de Terrassola treien la imatge que es venerava a l'església parroquial i feien una processó per les vinyes del voltant del poble. Totes anaven vestides de blanc i col·locaven a les mans de la imatge el raïm més gros que havien trobat i en tornar-la al temple cantaven els goigs en honor seu, implorant-li que durant la verema no fes mal temps. | 08287-33 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 68864 | Pregàries a Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregaries-a-sant-domenec | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum religiós pel qual els paperaires, tant de Lavit com de Terrassola, anaven per Sant Domènec, patró de l'aigua, a una capelleta que hi havia a la vora del Riudebitlles, dins el terme de la veïna vila de Sant Pere de Riudebitlles, i de la qual encara en queden restes, per a demanar al sant que el riu portés prou cabal per als recs a fi de fer moure les rodes dels molins paperers. A l'entorn de la capella es feia una gran festa consistent en ball i molta gresca. | 08287-34 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68865 | Costum per a curar la febre alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-per-a-curar-la-febre-alta | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca - Museu del Vi. Vilafranca del Penedès, p. 129. | Aquest costum no es practica actualment. | Segons el folklorista Pere Sadurní (veure 'Bibliografia'), a Torrelavit hi havia un antic costum segons el qual calia vessar sobre el cap d'un malalt amb molta febre, la sang d'un colomí que acabaven de matar. | 08287-35 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||||
| 68995 | Festa Major de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 322-323. | XX | Festa Major del poble de Torrelavit que se celebra des del dia 14 d'agost i dura uns quatre dies. S'inicia amb el pregó, i els actes més destacats són, a banda del pregó, el correfoc, a càrrec dels diables de Torrelavit; la missa solemne del dia 15 d'agost (el dia més important) a les 12 del migdia, la cercavila infantil, on actuen totes dels figures del bestiari festamajorenc de Torrelavit i l'entrega dels premis del concurs escultòric de Torrelavit. | 08287-165 | Amb anterioritat a la unió dels municipis de Terrassola i Lavit, a l'any 1920, a Terrassola la Festa Major se celebrava antigament el dia 30 de juny, per Sant Marçal, patró de l'església parroquial. Vers l'any 1870 es va traspassar al diumenge abans de la conversió de Sant Pau (25 de gener), copatró de la parròquia des dels seus orígens històrics, per efectes del treball de la terra en aquesta època de l'any. En el moment de la unió dels dos municipis, el 1920, cadascun va continuar celebrant la seva respectiva Festa Major; en el cas de Terrassola, el diumenge abans de la conversió de Sant Pau, i a Lavit, per la Marededéu d'agost. És a partir de 1933 que, per dictamen municipal, se celebrà una sola Festa Major al darrer diumenge del mes d'agost. Això comportà una forta tensió entre el veïnat, sobretot de Terrassola, els quals continuaren amb la tradicional Festa Major del mes de gener. Aquest fet va provocar el declivi de la Festa Major de Terrassola, i donà la primacia a la de Lavit, que esdevingué la Festa Major del nou poble de Torrelavit, a partir dels inicis dels anys quaranta, tot i haver-hi hagut una forta crispació l'any 1947, però aquesta vegada per problemes de situació de l'envelat; cal indicar que a partir del 1939 es tornà a celebrar per la Marededéu d'agost (el dia 15). Pel que fa a Lavit, sembla ser que des de molt antic celebrava la seva Festa Major el 30 de juliol, que corresponia a l'onomàstica dels seus patrons antics, sant Abdó i sant Senén (sant Nin i sant Non), que també els tenia (i encara els té) com a patrons la propera església de Santa Magdalena del Pla, durant anys sufragània de la de Lavit. Es va mantenir, més o menys, fins al moment de la separació, dels pobles de Lavit i el Pla del Penedès; quan Santa Magdalena del Pla passà a ser definitivament parròquia completament independent. El pas de la Festa Major al dia de l'Assumpció d'agost sembla que es va produir a la segona meitat del segle XIX. Originàriament l'envelat es muntava al carrer de Çavit o Lavit (prop de l'església parroquial), després passà al carrer del Molí (que actuava i encara actua com a camí de pas) i finalment el barri de la Pineda va ser el lloc preferit. | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 1933 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68995-foto-08287-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68995-foto-08287-165-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||
| 69017 | Vot de poble de Lavit a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-de-lavit-a-sant-sebastia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 325. | Aquesta festivitat religiosa ja no està en ús. | Segons Salvador Llorac, el dia de Sant Sebastià (20 de gener), era festa a Lavit i al Pla del Penedès, i la pagesia celebrava l'esdeveniment amb una missa cantada on es recitaven els goigs en honor al sant, advocat i protector contra la pesta i altres malalties contagioses. Es deia la següent estrofa: 'Sant Roc, sant Sebastià, guarda'ns de la pesta i de pecar; sant Sebastià, Sant Roc, guarda'ns de la pesta i del foc'. | 08287-187 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 69018 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-9 | ENRIQUETA MALIVERN , Sardà (1978): 'Oracions de l'Antigor'. Miscel·lania Penedesenca. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 325. | La Festa Major d'Hivern se celebra l'últim cap de setmana de gener i s'organitzen diferents actes. Comença la tarda de dissabte amb de diverses activitats i espectacles lúdics seguits pel correfoc organitzat pels Diables i els Diables Infantils, i al vespre el sopar de Festa Major. A la nit es celebra l'acte més important: el ball de festa major, que comença després del pregó pronunciat per la Pubilla i l'Hereu del poble. Diumenge els actes festius comencen amb la missa de 12, seguit del Ball de Balls, on es ballen, entre d'altres, sardanes i es fa un vermut popular. A la tarda es realitzen altres activitats i es porta a terme l'entrega de premis del concurs de pessebres i del concurs de guarnicions dels establiments del municipi. Seguidament es fa un berenar per als assistents. | 08287-188 | Als seus orígens aquesta festa era una celebració religiosa que es realitzava el 25 de gener, dia de la conversió de Sant Pau, i coincidia amb la Festa Major de Terrassola. Per aquest motiu els terrassolencs feien el vot de poble a Sant Pau, a qui es venerava com a guaridor del mal d'espalma. Al llarg de la tarda es feia missa i cantada de goigs al sant per part dels escolans, que tot seguit passaven la bacina i finalment es repartien els diners recollits. Va desaparèixer com a tal al principi dels anys '60 del segle XX, per bé que actualment es celebra en el format de Festa Major d'Hivern. | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 69019 | Festa de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-santa-creu | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327. | Aquesta festivitat religiosa ja no està en ús. | Aquesta festa religiosa es celebrava el 3 de maig. El mossèn, acompanyat dels escolans i gent del poble en processó, resseguia el terme parroquial, i quan arribava a l'anomenada creu de terme, feia la corresponent benedicció de les terres de la seva feligresia. Se sap que a Terrassola començava a la fita de Cal Potort, seguia per capdamunt del carrer de la Font i acabava a la Creueta a la vista de Sant Pere de Riudebitlles. Els feligresos de Lavit, després de passat per la capelleta-fita de Sant Isidre, que era coronada per una bonica creu de ferro, arribaven fins a la creu de Lavit, on beneïen el terme. Als anys '30 del segle XX encara es feia, com a mínim a Terrassola. | 08287-189 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 69024 | Conill vermell / Conill de l'era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conill-vermell-conill-de-lera | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 333. | Aquesta recepta ja no es cuina actualment a Torrelavit. | Recepta de cuina típica de Torrelavit, segons la qual, d'un conill prèviament pelat, s'hi treien les entranyes, es netejava, era tallat a trossos ben petits i es posava a fregir amb força oli d'una manera sobtada fins que quedava ben ros, retirant-lo de la paella a continuació. A aquesta, en el mateix oli, s'hi afegia una cabeça d'alls pelats i laminats i, quan eren ben rossos, s'hi afegia una culleradeta de pebre vermell dolç i un parell de tomacons ratllats; s'hi afegia un cutxaró d'aigua i es tornava a posar el conill a coure durant mitja hora a foc lent i ja es podia servir. | 08287-194 | Segons Salvador Llorac (veure camp 'Bibliografia'), les cases de pagès de Torrelavit cuinaven aquest plat antigament i el guardaven per menjar-lo l'endemà al camp. | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 69025 | Xatonada de dijous gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xatonada-de-dijous-gras | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 333. | Aquest àpat ja no es fa a Torrelavit. | Recepta de cuina típica de l'antic poble de Terrassola, segons la qual, en un morter s'hi posaven ametlles seques escaldades, sense pellofa, uns alls prèviament pelats i un bitxo; es trinxava, i una vegada fet això s'hi posava un bon rajolí d'oli arbequí i es remenava fortament fins que es formés una pasta consistent; després s'hi afegia una mica de vinagre i un pols de sal, que es barrejava amb la salsa. Era emprat aquest condiment per amanir l'escarola, que prèviament havia estat tallada en trossos petits, preferentment de fulla ben blanca; a vegades es barrejava amb créixens, que donaven un sabor molt característic a l'amanida. S'hi afegien mongetes seques que havien estat bullides el dia abans, i es menjava tot barrejat. A banda, es feien truites, sobretot amb patates, es fregia cansalada i a vegades arengades com a acompanyant del plat descrit. | 08287-195 | Segons Salvador Llorac, el costum de fer aquest plat era molt antic, i es feia a l'antic poble de Terrassola. Era un àpat que encara a finals del segle XIX es feia comunitàriament a la plaça de l'església parroquial de Terrassola per dijous gras. | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 69944 | Aplec de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | L'Aplec de Foix se celebra cada Dilluns de Pasqua al Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès. Els actes centrals de la celebració consisteixen en la missa al Santuari i les Caramelles, ball de sardanes i finalment un dinar popular protagonitzat per una gran paella i la realització de jocs populars per als més petits. Actualment, s'hi du a terme una caminada popular que surt a les 9 del matí de la Plaça de la Vila. | 08288-69 | Santuari de Foix | La seva celebració es va restablir l'any 1978 sota l'impuls de l'agrupació 'Amics de Foix', després d'uns anys en què s'havia perdut. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquestes activitats són gestionades per l'Associació Cívica del Santuari de la Mare de Déu de Foix.Fotografies de l'Aplec de 2018 cedides per Àngela Llop. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 69945 | Festa Major de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelles-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XVIII-XXI | Se celebra el cap de setmana més proper al 25 d'agost en honor a Sant Genís, patró de Torrelles de Foix. Els actes centrals de la Festa comencen la tarda anterior amb el tradicional pregó, cercavila i nit de foc. El dia 25 cap al migdia es dóna la trobada, a la plaça Lluís Companys, d'autoritats, pubilles i hereus de l'any en qüestió. Es dóna pas a la missa solemne de Festa Major, coronada per un repic de campanes i tronada des de la portalada de l'església. S'inicia llavors la cercavila, amb els gegants, diables des de l'any 1987, panderetes, ball de gitanes i grallers. Es recorre el carrer del Raval fins arribar a la plaça de la vila, on s'ofereix un vermut popular i on es fa el ball de gegants, el de cintes i el de panderetes. | 08288-70 | Nucli urbà de Torrelles de Foix | Tot i que les festes majors podrien remuntarse ben bé fins a l'edat mitjana no se sol conservar documentació escrita al respecte per la qual cosa només es pot comptar habitualment amb les fonts orals, que no permeten endarrerir massa aquesta celebració. | 41.3882900,1.5687600 | 380338 | 4582851 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Organitzadors: Regiduria de Cultura i festes i comissió de festes | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||
| 69946 | Goigs de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-foix | SOLÉ, Joan; PARELLADA, Albert. 2019. Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès. Gogistes Penedesencs i Ajuntament de Torrelles de Foix. | XVIIII-XX | Els goigs de Santa Maria de Foix es canten en honor a la Mare de Déu de Foix al Santuari homònim, principalment el dia de la seva festivitat, el dilluns de Pasqua. També es canta el dia 8 de setembre, festivitat de les Mares de Déu Trobades i per la festa major del terme, el mes de juliol. Se'n coneixen una trentena, essent la més antiga coneguda de l'any 1716 i la més moderna de 2017. Es coneixen també impressions de l'any 1887 i 1959, aquest darrer amb música de Josep Maideu i Auguet, prevere. Els arranjaments musicals darrerament els havia fet Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004. La tornada actualment fa: 'Puig de Foix sou la alegría, Oh Maria! Mare de Déu agraciada i de Foix intitulada'. | 08288-71 | Església de Santa Maria de Foix | L'origen del costum de cantar els gojos dedicats a les Mares de Déu es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els gojos era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 1716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El mes d'abril de 2019 es va presentar el llibre que els estudi a i en recull una trentena. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||
| 69947 | Goig del gloriós màrtir Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-glorios-martir-sant-genis | XIX-XXI | Els goigs en honor a Sant Genís es canten el dia de la seva festivitat, el 25 d'agost, al final de l'ofici solemne. Se'n conserven diverses versions impreses, essent la més antiga de final del segle XIX o principis del XX, època en que treballa la impremta de Pere Alagret i Vilaró, única dada que hi consta. Les primeres estrofes fan així: 'En lo cel sou resplandent / i entre màrtirs exaltat: / Genís Sant Molt excellent / de nosaltres advocat . /Devant del Emperador ( estant vos representant / foreu ferit en lo cor / de part de l'Esperit sant....'. Tot i que de ben segur hi ha d'altres edicions la següent que es documenta és de la primera meitat del segle XX. No hi consta però la data. Sí que, en canvi, en sabem l'autor de la lletra, R. P. Hilari, d'Arenys de Mar, i que la música és del mestre Xavier Maimí (1888-1965), també d'Arenys de Mar. Les primeres estrofes fan: 'Per la sang amb que heu escrit / una pàgina tan bella: / Desperteu-nos el neguit / per un cel que ens meravella', essent aquests dos darrers vesos la tornada que es repeteix al final de cada estrofa. Una altra versió és de l'any 1970. El text és anònim, revisat per Ricard Vives i Sabaté i música del mestre compositor mossèn Josep Maideu Auguet. Comença així: 'Puix sou sant que no té igual / com eficaç advocat / Sant Josep, amb pietat / deslliureu-nos de to mal'. Aquests dos versos constitueixen la tornada, que es repeteix al final de cada estrofa. Els darrers arranjaments musicals els va fer Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004 | 08288-72 | Església parroquial de Sant Genís | 41.3872000,1.5720500 | 380611 | 4582725 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69947-foto-08288-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||
| 69955 | Ball de gegants de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-de-torrelles-de-foix | dansesvives.cat/?q=node/4758 | Ball que s'efectua a la plaça de la Vila de Torrelles de Foix el cap de setmana més proper a cada 25 d'agost, festivitat de Sant Genís, patró de Torrelles i, per tant, per Festa Major. Els gegants en són els protagonistes. | 08288-80 | Plaça de la Vila | Torrelles de Foix va tenir gegants propis a partir de 1990. | 41.3882800,1.5687800 | 380340 | 4582850 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69955-foto-08288-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Inventariat amb el codi PCIDV-0801 de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya d l'Esbart Català de Dansaires. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | ||||||||||||
| 70037 | Llegenda del tió de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tio-de-secabecs | Amades, Joan. 1999. Folklore de Catalunya. Rondallística. Relatsencatalà.cat/relat/el-soler-de-secabecs | Una nit d'hivern estaven l'amo i els mossos al voltant de la llar de foc de can Soler de Secabecs quan de sobte van sentir una veu provinent de la xemeneia que cridava: - Que baixo? Que baixo? No cal dir que la sorpresa inicial fou espaordidora, però farts de vi com anaven, al cap d'un estona els tres homenassos acordaren que, comptat i debatut, no hi tenien res a perdre i comminaren al personatge que parlava a baixar. En aquell moment, un gros tió de fusta caigué pesadament sobre les llenyes de la llar de foc, escampant encenalls per tot arreu. Després de l'esglai inicial, l'hereu pensà que allò només podia ser la facècia d'algun bromista, els altres dos assentiren i entre els tres tragueren el tronc de la llar per arraconar-lo en un racó de l'estança. Després seguiren amb la seva conversa com si res hagués passat. Al cap d'unes estona, es tornà a sentir la mateixa veu. - Que baixo? Que baixo? Sabedors del que segurament passaria, li digueren que ja podia baixar i altra volta un gros tió de fusta tornà a caure per la xemeneia tot fent un fort terrabastall. L'acció es repetí tres vegades més, i cada cop agafaven el tronc i el llançaven allí on havien deixat els altres. De sobte, un fort rebombori féu tremolar la sala i els cinc troncs que hi havia al racó es començaren a moure i a donar voltes sobre si mateixos com si haguessin recobrat vida. Es posaren a giravoltar i a posar-se els uns sobre els altres i finalment acabaren formant un petit i rabassut homenet que es quedà mirant els tres homes, que de sorpresos s'havien quedat quiets com estaquirots davant de la llar de foc i agafats ben fort els uns als als altres. - Em fas mal!- deia un dels mossos. - Apa calla! Que ets tu el que em pessiga el cul, sembles marieta!- deia l'altre. - Que no, que no, que jo no et pessigo pas, marieta ho seràs tu, eh? - Ara que ho dieu, em van dir que el capellà l'altre dia li va fer l'aleta al xic de Can Quel Tropes!- deixà anar l'hereu - Què dius ara? si que se'l veu un xic floreta a aquell noi, si! - A aquell noi? Has escoltat bé el que t'he dit? - Per això del capellà? - Es clar, tros d'estaquirot! - Ah, doncs ara que ho dius... A pocs metres, l'homenet fet de tions es rascava les ungles ple d'impaciència i de la ignorància que estava patint, fins que ja no pogué més. - Prou! Els tres es quedaren blancs. - Acompanyeu-me a les golfes. - Si, ara hi corro! - digué un dels mossos L'hereu li clavà un calbot al clatell. - Fem el que diu! L'acompanyaren escales amunt fins a dalt, i ell els dirigí fins a un racó de l'estança. Llavors tornà a parlar, tot dirigint-se a l'hereu. - Cava aquí. - Qui, jo? No, cava tu. - No, tu, cava aquí- repetí l'homenet. l'homenet i l'hereu es quedaren callats de sobte. Els dos mossos se'ls havien quedat mirant amb un aire sorprès i amb la boca oberta. A l'hereu li caigué una gota de suor pel costat del front i a l'homenet li pujaren els colors a la cara. L'hereu es posà a cavar en silenci mentre els altres dos s'havien de girar d'esquena per aguantar-se el riure. - Ajudeu-me dropos! Ells dos el seguiren i arraconant fustes, encenalls i cagallons de ratolí a la fi toparen amb alguna cosa dura. L'extragueren i veieren, amb gran sorpresa, que es tractava d'un tupí ple de monedes d'or. No es podien creure el que veien els seus ulls. Llavors l'homenet parlà. - Com que m'heu fet cas i m'heu deixat baixar a casa vostra, jo us recompenso amb aquesta presentalla. Feu-ne un bon ús i que l'esdevenidor us acompanyi sempre. Dit això, es començà a tornar transparent mentre ells el miraven amb ulls brillants d'emoció i d'agraïment i encara pogueren veure com instants abans de dissipar-se del tot, alçava la mà dreta enlaire amb tots els dits closos menys el de mig, aixecat com una estaca. Des de llavors, el Soler de Secabecs ha navegat sempre més en l'abundància. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos! . Donat el permís, caigué per la xemeneia un gros tió de fusta.' | 08288-162 | Can Soler de Secabecs | 41.4366500,1.5507500 | 378922 | 4588245 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Continuació Descripció:'Passat l'esglai, tornà la pregunta: Que baixo? Que baixo? Doncs baixa!! Li respongueren, i altra vegada caigué un tió de fusta. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que sorprenentment es reuniren i prengueren vida i moviment fins al punt de convertir-se en un home rabassut que, dirigint-se a l'amo, li manà que el seguís. El desconegut el menà cap al celler; allí li ensenyà un lloc i li digué: Cava aquí!L'amo va cavar a terra en el lloc on li indicava. Aviat aparegué un tresor. El desconegut li manà que el recollís i que el donés íntegre a una captaire que l'endemà mateix passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però que, si mancava un diner la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler de Secabecs recollí el tresor, i l'endemà el lliurà a la captaire que es presentà tal i com va predir l'home fet de cinc tions. I sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.'Història del llegendari penedesenc molt similar a la d'alguns països del centre i nord d'Europa. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:47 | |||||||||||||
| 73053 | Festa Major de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilobi | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Celebrada el diumenge després de Sant Roc (16 d'Agost), copatró del poble, encara que actualment el dia principal de festa és el dilluns següent. L'estructura festiva ha variat poc al llarg del temps, i s'organitza en torn a una missa, que anteriorment es celebrava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, i ara es celebra a la nova parròquia, seguida d'un ball popular a la plaça Major de Vilobí. A la tarda, després del dinar es continuava amb el ball fins ben entrada la nit. Segons informació oral procedent del Sr. Josep Musons el primer ball de la festa major,(una espècie de pas doble) era ballat pels administradors de la festa de l'any anterior que acabaven el seu mandat i els adminsitradors de la festa d'aquell any que entraven. Com a premi pel seu treball, aquests últims entregaven una garlanda de pa als antics. Salvador Llorac també menciona l'existència d'un antic ball de garlandes actualment perdut (LLORAC, 1991:167) que ben bé podria tractar-se del mateix. | 08304-67 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès | Oralment la festa Major de Vilobí pot documentar-se des de principis del segle XX. La seva estructura i actes han variat molt poc al llarg del temps, girant en torn a una missa solemne i el ball popular. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 73054 | Festa Major de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Segons informació oral facilitada per la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, de Bellver, la festa de Sant Pere sempre començava amb una missa a la capella de Sant Pere de Bellver. Aquest dia era l'únic que la família propietària de l'esglesiola, permetia l'entrada d'altres persones a la capella. El reduït espai d'aquesta capella, feia que bona part de la gent del Barri de Bellver que hi anava es quedessin fora, a l'espai de la plaça. Després de la missa es feia el ball, que ja des del 1927 (amb anterioritat no s'han pogut recollir testimonis orals) es feia dins l'edifici de la Cooperativa de Bellver. Després la gent tornava a dinar a casa seva, i a la tarda continuava el ball al mateix edifici. Actualment la missa es celebra a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa a Vilobí, i el ball de la tarda-nit es continua fet a l'edifici de la Cooperativa. La festivitat es celebra el dia de Sant Pere (29 de juny) | 08304-68 | Barri de Beller | Oralment la festivitat de Sant Pere com a festa major del barri de Bellver pot remuntar-se a principis del segle XX. Ni l'estructura de la festa ni els seus actes han variat considerablement, a excepció del lloc on antigament es celebrava el ball, que devia ser sens dubte la plaça de l'església. Amb la construcció de l'edifici de la cooperativa, aquest va passar a ser el lloc habitual on es celebraven els actes festius del barri. La participació actual es limita als veïns del barri de Sant Pere i alguns de Vilobí. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrque | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 73055 | Festa de les Guixeres de Dalt i de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-guixeres-de-dalt-i-de-baix | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XX | Festivitat celebrada la segona setmana de juny (Sant Antoni de Pàdua). Els actes festius són de caràcter purament lúdic i es limiten a un dinar popular, alguns actes festius a la tarde i ball. L'organització corre a càrrec de l'Associació de veïns del barri de les Guixeres. | 08304-69 | Barri de les Guixeres | L'origen d'aquesta festivitat es remunta a mitjans dels anys vuitanta, com a resultat de la iniciativa de l'associació de veïns del barri de les guixeres. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||
| 73057 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-4 | Desapareguda | L'objectiu de la festa era la benedicció dels animals, malgrat que les protagonistes, almenys durant bona part del segle XX van ser les carrosses. El dia de celebració era el 17 de gener. Aquesta benedicció es realitzava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Segons informació oral procedent de la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, aquesta festivitat es celebrava ja a principis del segle XX, malgrat que el seu testimoni es remunta fins els anys 1925-1930. en aquestes dates, hi havia tres colles o bàndols (la de Bellver, la de Cal Valentí i la de Cal Donato). Tradicionalment, el grup de Bellver, era identificat amb els veïns de Bellver. El grup de Cal Valentí era identificat amb els veïns de Vilobí que participaven d'idees dretanes, i el grup de Cal Donato, s'identificava amb veïns de Vilobí que participaven d'idees d'esquerres. Cadascun dels grups feia una carrossa guarnida amb guirnaldes i orles i amb ella es dirigia a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Allà, després de la missa, les carrosses es passejaven i eren beneïdes. A continuació cadascuna de les carrosses es dirigia a la seva seu (la cooperativa de Bellver, la casa de Cal Valentí de Vilobí, i la casa de Cal Donato de Vilobí) i es bevia i es ballava. Amb posterioritat a la guerra aquesta tradició de diverses carrosses va ser abandonada, i només eren uns quants que es dirigien amb algun cavall i algun carruatge per ser beneïts després de la missa. La celebració també va canviar de lloc, passant a fer-se a la plaça que hi ha davant de la moderna església de Vallformosa. Poc a poc aquesta festivitat s'anà perdent, fins que a finals dels anys seixanta desaparegué per complert. | 08304-71 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat pot documentar-se de forma oral al terme de Vilobí des d'almenys principis del segle XX, la seva forma a anat variant progressivament, passant el protagonisme dels animals a les carrosses durant els anys trenta, i finalment de nou als animals durant els anys seixanta. A finals d'aquesta dècada, amb la desaparició del treball i la tracció animal, va desaparèixer definitivament. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 73058 | Festa del most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-4 | s.XX | Celebrada el dia 12 d'octubre. L'organitza l'associació de Veïns de la Plaça (nucli de Vilobí) i de la Font. La festa consisteix bàsicament en un dinar popular a base de productes a la brasa. L'objectiu de la festa és la celebració del final de la verema i alhora la conversió en un reclam turístic. | 08304-72 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat va començar a celebrar-se a finals dels anys vuitanta, i no guarda cap referència amb cap celebració anterior d'aquest tipus. Antigament, segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès, s'acostumava a realitzar un ball popular a l'acabar amb les feines de la verema. Però aquesta celebració no tenia data fixa, i es feia en funció de quan es consideraven acabades aquestes feines, variant considerablement d'un any a l'altre en funció de la climatologia. La festa actual té els seus origens en la voluntat de l'Associació de veïns del barri de la Plaça (Vilobí), iniciant-se la seva primera edició a finals dels anys vuitanta. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 73059 | Cançó de les Llúcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | La recuperació de la festa ha estat efectada amb èxit i sembla arrelada en la població | El costum de cantar les Llúcies es du a terme el dia 13 de desembre per les nenes de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on les nenes, un cop reunides, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. La lletra de la cançó dels Nicolaus recollida per l'escola llebeig de Vilobí del Penedés és com segueix: Santa Llúcia, la bisbal tretze dies per Nadal. Baixeu, baixeu senyora, baixeu, baixeu de dalt. Baixeu panses i figues baixeu nous i olives per al dia de Nadal. Les campanes són enlaire el rellotge ja va fi, obriu bé les mans, senyores, que les llúcies són aquí. | 08304-73 | Vilobí del Penedés | Aquesta cantada popula es va fer de forma espontània fins a mitjans dels anys setanta. A partir d'aquesta data la tradició va anar caient poc a poc en desús. A mitjans dels anys vuitanta, la Sra.Montserrat Mata Gili, juntament amb una veïna, van proposar a les seves filles, que llavors tenien sis i set anys, de tornar-la a cantar. L'any següent es van anar afegint algunes nenes més, fins que poc a poc la tradició ha estat recuperada. A partir de l'any 1984 va ser l'escola llebeig de Vilobí del Penedès l'encarregada de la seva organització, la finalitat de recollir diners per les colònies de l'escola. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||
| 73060 | Cançó dels Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-nicolaus | s.XX | El costum de cantar els Nicolaus es du a terme el dia 6 de desembre pels nens de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on els nens, un cop reunits, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. Al tractar-se d'un dia festiu (dia de la Constitució) els nens solen anar acompanyats dels pares. Malgrat tractar-se d'una tradició importada de Guardiola de Font-Rubí, la lletra ha estat adaptada de forma espontània pels nens de l'escola de Vilobí, introduïnt-se algunes variacions. El text original de Font-Rubí s'annexa entre parèntesis al costat: Sant Nicolau de la bandera, Tot allò de Jesucrist, la Fandingua i el porró (la padrina i el prió) tots covaven en el niu, ( tots cantaven en el niu) la Fandingua ja n'és morta, (la padrina) el porró encara es viu. (prió) Virolet Sant Pere Virolet Sant Pau la caputxeta al terra i el barret a dalt. Baixeu, baixeu, mestressa. Baixeu, baixeu de dalt que omplireu la cistelleta i us direm l'adeu-siau. Adéu-siau bona gent Proveïr-nos de cosetes, (Proveïr-nos de pessetes) de salut i pessetes (salut i cosetes) Fins l'any que ve (Fins l'altre any) si Déu ho vol. | 08304-74 | Vilobí del Penedés | Segons informació facilitada per la Sra. Neus Amat, directora de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès, aquesta cançó, juntament amb la tradició de cantar els Nicolaus, és originària de Guardiola de Font-Rubí. La implantació d'aquesta tradició a Vilobí, prové de la tradició similar de catar les Llúcies per les nenes el dia 13 de desembre. Aquesta tradició fou recuperada l'any 1984 i posteriorment adoptada i organitzada des de l'escola. Aquest fet compratiu va provocar que els nens també volguéssin tenir la seva cançó, per tant, cap al 1988, els mestres de l'escola van decidir adoptar la tradició dels Nicolaus, perquè els nens també tinguéssin la seva cançó. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 73061 | Tradició remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-remeiera | Està desapareixent | La Sra. Rosa Marquès Vidal, veïna de Vilobí del Penedès, va fer memòria d'algun dels remeis tradicionals que la seva mare, la Sra. Rosa Vidal, aplicava per guarir algunes de les malalties dels seus veïns. Tots els seus remeis estaven basats en el coneixmenet profund i tradicional de les herbes i el medi en el qual vivia. El coneixement li havia trasmés de forma oral la seva mare, malgrat que era la seva padrina la que realment tenia fama de ser una gran remeiera i coneixer molts remeis tradicionals. Aquest tipus de servei ho aplicaven a tothom qui ho demanava de forma gratuïta. Els demandants no eren només veïns de Vilobí, sinó que sovint hi recorria gent d'altres municipis de l'entorn. Aquest tipus de coneixement s'havia trasmés entre les dones de la seva família, sent només elles les úniques de Vilobí que ho posseïen. A continuació es descriuen alguns dels remeis que la informant recordava. - Remei per treure l'aire (mal d'ossos, refredat i malestar general) En aquest cas la remeiera anava a casa del malalt i omplia un plat fondo amb aigua fins a la vora i la deixava reposar fins que estigués ben quieta (l'aigua). A continuació es presignava. Agafava aigua amb un setrill i roixava amb unes gotes al malalt tot resant. Durant aquest procés també era molt important dir explicitament el nom de la persona i el lloc on havia nascut. A cotinuació tirava tres gotes d'oli al plat amb aigua. Si les gotes d'aigua s'escampaven el pacient realment tenia el mal i s'havia de treure l'aire. El procés curatiu de treure l'aire consistia en tallar amb un ganivet les gotes d'oli escampades al plat d'aigua, i a continuació la remeiera sortia al carrer amb el plat i tot resant tirava l'aigua cap al darrera, expulsant el mal de casa. Al cap d'un parell de dies els malats notaven una millora. - Remei contra el Per guarir als nens afectats de s'agafa un grapat d'una planta. Es collien quatre o cinc branques i es deixaven sobre una pedra propera al lloc on s'havien collit. A continuació es collien quatre o cinc branques més i es col·locaven dins un saquet de roba que s'engaxava (normalment amb una agulla) a la roba del nen de tal manera que li fregava la pell. Al cap d'uns quants dies quan s'assecaven tant les herbes del saquet com les deixades sobre la pell, el mal es curava. - Remei contra els còlics dels nounats. Per aliviar els còlics infantils dels nounats es feia servir una planta anomenada (Cuombros), que antigament abundava en les zones rocalloses, normalment prop de les pedreres. Aquesta planta fa una flor semblant a un aglà. Aquesta mena d'aglà es xafava i es col·locava amb una cataplasma prop del melic del nen, aliviant els síntomes. - Guarir l'espatllat Normalment es deia que una persona tenia un 'espatllat' o estava 'espatllada' quan tenia mal de panxa, inapetència o sensació de basques. Per saber si s'estava o no 'espatllat', la nit de Sant Joan s'havien de collir dues canyes, o bé una canya que s'obria per la meitat. El malalt es col·locava les dues canyes en posició perpendicular al cos a l'alçada de la panxa. Un dels extrems havia de tocar la paret. Si s'estava 'Espatllat' es podia veure com aquestes dues canyes s'acostaven per l'extrem que quedava lliure i finalment es creuaven. Aquesta operació es repetia dos o tres dies fins que es tornava a tenir apetit. | 08304-75 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Marquès Vidal | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest tipus de tradició remeiera va ser aplicada per última vegada per la Sra. Rosa Vidal, la informant (Sra. Rosa Marquès Vidal) nomès ho havia vist aplicar o ho havia sentit explicar. (Cont. Descripció): - Remei contra el mal de collQuan es patia mal de coll es col·locava una 'pegat' o 'cataplasma' d'una herba anomenada rabanissa fins que es curava.- Remei contra el 'feel sobreexit' o inflamació de fetge.Aquest remei va ser explicat per la Sra. Pepita Marquès Guasch de Can Fontanals, a la qual la Sra. Rosa Vidal li havia aplicat de petita. Quan es diagnosticava en una criatura aquest tipus de mal calificat com a 'feel sobreixit', i que devia tractar-se d'algun tipus d'inflamació del fetge, es collia un tipus d'herba amb la cual es feia una infusió diària. Algunes de les fulles o branques d'aquesta herba es deixaven sense arrencar al lloc d'origen. Al pacient se li administrava aquesta infusió durant set dies seguits. Durant aquests set dies el pacient havia d'orinar a sobre del manoll d'herbes que havien quedat al lloc de recollida. Al cap de set dies de veure l'infusió i orinar, les herbes plantades s'havien assecat i el mal havia marxat. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||
| 73062 | Costum per curar els herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-per-curar-els-herniats | Està desapareixent | Segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de la casa de Can Fontanals, fins als anys trenta al terme de Vilobí es mantenia -encara que molt malmesa- la tradició de guarir als nens herniats la nit de Sant Joan. Encara que ella personalment no ho va veure en persona, la seva mare i avia explicaven com per procedir a tal fi, la nit de Sant Joan portaven al nen al bosc, i a les dotze de la nit es procedia a obrir un roure amb una falca de ferro, un cop fet aixó, es procedia a pasar el nen d'una banda a l'altra pel mig del forat obert cantant la següent dita: : ' Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí te'l torno curat.' A continuació es feia una festa a la familia. La roba de la criatura amb la qual l'havien passat d'un costat a l'altra es deixava dins el forat. A continuació l'arbre es lligava amb una corda, i era condició imprescindible que l'arbre no es morís. En aquest cas la tradició explicava que el nen quedava guarit. | 08304-76 | Vilobí del Penedés | Informació facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 73063 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-35 | MACARIO Romà (2003): Cent anys de Cant Coral a vilobí del Penedés. 1903-2003. Ed. Nexus. | La colla de Caramelles de Vilobí manté el costum de cantar cançons de caramelles la festivitat del Diumenge de Pasqua. Aquestes són cantades davant de la plaça de l'església parroquial a la sortida de missa i se segueix cantant per les cases dela població, davant d'algunes de les auls es fa una cantada, rebent a canvi, un obsequi, normalment un refrigeri. A continuació els caramellaires es tralladen per les masies i cases disperses del terme el furgonetes i cotxes. La colla sol portar una alta perxa i al capdemunt una cistella ben guarnida amb flors, flocs de cintes i picarols. Aquesta cistella, un cop feta la cantada, s'acosta a la finestra de la casa amb una ballesta per tal de què hi possin algun pressent. No existeix entre els caramellaires de Vilobí de vestir-se de cap manera especial, malgrat que tots intenten vestir-se amb una camisa o samarreta blanca. Tampoc es té tradició de cap ball que els acompanyi. | 08304-77 | Vilobí del Penedè | El cant de les caramelles té els seus origens en les cançons populars que amb motiu de les festes religioses- Nadal, Pasqua etc- cantava el jovent del poble pels carrers i cases, segurament acompanyant-se del so de flabiolers. Al terme de Vilobí, l'existència de caramellaires es troba estretament lligada als cors eclesiàstics que cantaven als oficis religiosos del diumenge, ja documentats a principis del selge XX, i als grups de Cant Coral, que a partir de l'any 1903 s'organitzaren entorn a la societat coral 'L'Agrícola' . A mitjans del segle XX, durant el temps de la República, es tenen testimoniades tres colles de carameillaires, que mantenien entre elles una gran rivalitat i competitivitat: la de Cal Valentí, la de Cal Donato, i la de la cooperativa de Bellver. Aquestes mateixes colles s'agrupaven per a altres actes festius com la festivitat de Sant Antoni Abat, quan cada colla organitzava una carrossa. La colla de Cal Valentí s'acostumava a identificar amb la gent de Vilobí d'ideologia dretana. La de Cal Donato amb gent de Vilobí d'ideologia esquerrana; i la de la Cooperativa agrupava la gent de Bellver. Com era costum en aquells temps només hi cantaven els homes. Passada la Guerra Civil, el grup de Caramelles es tornà a organitzar a l'empar de la Societat Cultural Recreativa. . A partir del 1993 el Cor de Caramelles de Vilobí s'anà escindint de la Societat . Actualment el Cor de Caramelles de Vilobí s'integra dins de la Federació de Cors de Clavé. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'Ajuntament de Vilobí del Penedès es conserva una petita caixa de cabdals amb dos claus, segurament de principis del segle XX, que pertany al grup de caramelles. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 73064 | Dites populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars | No totes són conegudes | Salvador Llorac al seu llibre: Vilobí del Penedés. Passat i present (1991) va recollir alguna de les dites populars conegudes al terme de Vilobí. Són les que a continuació es detallen: -Vilobí, terra de bon pa i bon vi. -Vilobí, bona terra i bon vi. -Sant Roc passat, temps canviat. -Per gent franca, a Vilafranca. Per molt de luxe, Vilobí. Per drapaires, a Sant Pere. Per misèria, Sant Quintí. -Els de Vilobí i els de Font-Rubí, poques coses se solen dir. -Per Sant Roc, prepara el trepitjador i la bóta de most. -A Vilobí, bones dones i millor vi. -Sant Martí molt a prop de Vilobí, però no el volem com a padrí. -Quan a Sant Roc tomba l'espatlla, el temps canvia. -Pel mes d'agost, després de Sant Roc, cada dia el gos. -Benaurat Sant Roc, guardeu-nos de la pesta i del foc. -Sant Roc, a Vilobí, va gaudir. -A Bellver, cant d'esparver, a Vilobí, de cotoliu, i a Vallformosa, d'alosa. -A Vallformosa, gent escampada i recelosa -Abans Vallformosa de Sant Martí, i ara de Vilobí -Si la Quaresma sol ser ventosa, la collita serà abundosa. Vallformosa. -Pluja de Sant Roc d'agost, el cistell ple de bolets. -Dia de pluja, a casa murga. -quan bufa el llebeig, no sortir a rentar el safareig. -Any de sequera, any de fredor -Pluja d'agost, vi a dojo i bon most. -Si plou per Sant Llorenç, la collita se salva a temps. LLORAC (1991:165-166) A més a més d'aquestes dites, la Sra. Pepita Marquès va recordar alguns refranys més relacionats amb la meteorologia: -Si plou el dia de Sant Pere Regalat (13 de maig), plu un més seguit. -Si la candelera riu el fred és viu. Si la candelera plora el fred és fora. -Per Nadal s'allarga un pas de pardal. Per Sant Esteve s'allarga un pas de llebre -Per Sant Vicenç el sol ja corre pels torrents | 08304-78 | Vilobí del Penedés | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 73065 | Festa del vot per Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-per-sant-roc | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Festivitat recuperada | Celebrada el segon diumenge abans de Pasqua. Segons informació oral procedent de la Sra. Pepita Marquès, aquesta celebració es reduïa a una missa oferta en devoció del Sant. Actualment la festivitat s'ha recuperat i consisteix en una missa oficial i un vermut popular. | 08304-79 | Vilobí del Penedés | Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:164) aquesta festivitat es celebra almensy des del segle XVII. Els seus orígens els relaciona amb la tradició que relaciona el poble de Vilobí amb Sant Roc. La tradició oral, relaciona els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||
| 73066 | Ball de Sant Roc i el gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-sant-roc-i-el-gos | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Desaparegut | El ball de Sant Roc i el gos era representat tradicionalment el dimecres abans de Setmana Santa. Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:167) aquest ball era representat davant de la plaça de l'antiga església de Vallformosa. Aquest indret no s'ha pogut confirmar a través de la informació oral procedent dels informadors entrevistats, que ho recordaven segons uns a la plaça major i altres davant de l'actual parròquia de Santa Maria de Vallformosa. La interpretació del ball era la següent: El protagonista anava vestit de pelegrí amb un bordó i esclavina i duia un barret amb una petxina, i a la mà un bastó amb una carbassa penjada. Portava un camal dels pantalons arremangat, amb la cama nua, a la qual hi havia simulades unes nafres. El gos que l'acompanyava llepava les nafres (que normalment eren de sucre). Sortia un diable que intentava temptar en tota classe d'insinuacions a Sant Roc, el qual dansava frenèticament entorn del sant, fent tot tipus de gestos grotescos, però ell s'afanyava de voler gaudir els empestats i de demanar el bé per a tothom. Durant el curs de l'acte es feien diversos simulacres de miracles, els quals els parroquians congregats seguien amb molt d'entusiasme. Finalment l'actor que representava el Sant i el gos entraven a l'església i el personatge es posava a pregar davant la capella dedicada a Sant roc amb el gos al seu costat. Es diu que era l'únic dia de l'any que es permetia l'entrada d'un animal al temple. | 08304-80 | Vilobí del Penedés | No es pot precisar amb exactitud la data d'origen d'aquesta representació teatral ballada, que arrencaria potser la tradició pre-tridentina de representacions teatrals: misteris, passions etc.. a dins i al voltant de l'església, durant diverses dates senyalades del calendari litúrgic. Si que podem documentar millor, a través de la tradició oral, els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí, relacionada amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. És també degut a aquest motiu que els administradors del ball havien de ser sempre forasters. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||
| 73074 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-3 | Desapareguda | La festivitat de Sant Cristòfol, celebrada el dia 10 de juliol, es trobava profundament arrelada en el calendari festiu del terme de Vilobí del Penedés. L'objectiu de la festa, religiosa i lúdica, era la benedicció dels carruatges i vehicles de tot el terme. La significació d'aquesta festa estava estretament relacionada amb el treball de les guixeres, ja que aquesta feina implicava un important volum de transport i tragí del guix i de fogots (troncs) que s'utilitzaven als forns. Fins els anys 1920-1930, el que es beneïa era bàsicament els carruatges utilitzats en questes tasques, a partir d'aquestes dates, el transport del guix es realitzava bàsicament en camions, que eren beneïts. La festa de caire religiós començava amb una missa que es realitzava a l'església de Santa Maria de Vallformosa. La juventut del terme pujava als camions que eren guarnits per l'ocasió, i acabada la missa el mossèn procedia a la benedicció. Un cop acabada aquesta els camions, amb la gent a sobre, es dirigien fins al nucli de Vilobí, on es continuava la festa a Cal Donato, que era el bar de la població, ubicat a la Plaça Major. A la tarda es procedia amb un ball popular. | 08304-88 | Vilobí del Penedés | Les informacions orals recollides sobre la festa de Sant Antoni es remunten a principis del segle XX, quan es procedia a la benedicció dels carruatges que es dedicaven al tragí de fogots (troncs) i guix. L'estructura i aspectes de la festa no va variar al llarg dels anys, només ho va fer el mitjà de transport, que a partir dels anys trenta els antics carruatges van anar sent substituïts poc a poc per vehicles motoritzats i sobretot camions. Actualment aquesta festa es troba en desús. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La informació oral ha estat facilitada per la Sra. Rosa Romeu, Pepita Marquès (de Can Fontanals) i Josep Musons (de cal Musons)Al Museu de Geologia de Vilobí es conserva una fotografia testimoni d'aquesta festivitat:-Obrers amb camió el dia de la benedicció de Sant Cristòfol (1950-1960) | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | |||||||||||||
| 73076 | Escallotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escallotada | Desapareguda | Aquest costum tenia lloc a Vilobí i a Bellver. Segons informació oral de la Sra. Pepita Marquès i Rosa Grau Romeu, quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a apareixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. . El nom d'escallotada prové de 'Escallot' encara que es feia soroll amb qualsevol objecte | 08304-90 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals i Rosa Grau Romeu. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 | ||||||||||||||
| 73077 | Aplec a les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-les-graus | Un dels dies més assenyalats del calendari festiu de Vilobí era el dia del Aplec al Bosc de les Graus que es celebrava el dilluns de Pasqua. Aquest bosc, amb una petita font al mig, és ubicat a uns tres quilòmetres del nucli de Vilobí, en terme de Guardiola de Font-Rubí. Aquell dia la gent (de Vilobí i Bellver) anava a peu generalment o en carruatge fins aquell bosc. Tothom hi anava des de mig matí amb la intenció d'agafar una bona ombra, portant el dinar que es cuinava allà mateix. Un cop fet es dinava en colla, i a la tarda es feia ball i jocs pel jovent. Es tractava d'una jornada totalment festiva, sense celebracions religioses. L'aplec era una festivitat celebrada també per la gent d'altres poblacions (Guardiola de Font-Rubí, Les Cabanyes, La Llacuna,etc..) que es reunien al bosc. Segons informació oral procedent de diversos informadors, la jornada era molt aprofitada pel jovent alhora de fer noves amistats i buscar parella. | 08304-91 | Bosc de les Graus (Guardiola de Font-Rubí) | L'origen d'aquests tipus d'aplecs cal buscar-los segurament al llarg de l'Edat Mitjana, on es barregen antigues tradicions d'arrels pre-crsitianes com és la trobada entre poblacions veïnes, festivitats de primavera etc.. camuflades amb el calendari litúrgic cristià. L'aplec als graus pot documentar-se oralment a través d'informats (Sra. Pepita Marquès, Sra. Rosa Romeu i Sr. Anton Martí) des de principis de segle. En tots els casos es coincideix amb el marcat caràcter lúdic de la festivitat, i l'absència total d'elements religiosos, malgrat fer-se en dilluns de Pasqua. Aquest aplec es va celebrar fins a principis dels anys setanta, quan poc a poc s'anà perdent. Entre d'altres causes s'assenyala la prohibició d'encendre foc al bosc, que limitava les possibilitats de l'àpat, i la manca d'interès de les noves generacions en aquest tipus de festivitats. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que aquest aplec es realitzava en un bosc ubicat en un altre terme municipal, aquest aplec era una de les festivitats més sentides i esperades pels veïns del terme de Vilobí. D'altra banda, cal assenyalar, que segurament degut a la celebració d'aquesta festivitat la zona ha pogut conservar part del que devia ser la vegetació autòctona de la zona en altres èpoques (alzina, roure i pi) | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/