Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93094 | Mas Pigot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pigot | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | s. VI-I aC / s. V-XV | Li manquen parets laterals i està tot cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Al sud del Mas Pigot s’hi localitza un colomar de 2,70 m d’amplada per 2,50m de longitud i 4,30 m d’alçada. Actualment d’aquesta edificació només es conserva la paret tramuntada i un tram de llevant. A l’interior s’identifiquen un gran nombre de cel·les per a coloms de 0,20 x 0,20 m. El mur de tramuntana conserva 9 rengles amb 4 cel·les cadascun i el mur de llevant 5 rengles amb 4 cel·les. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es van localitzar en superfície fragments de ceràmica d’època ibèrica i un fragment de ceràmica comuna d’època romana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-7 | Mas Pigot. Est Les Masuques | 41.2900200,1.6539600 | 387292 | 4571827 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-4.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 93095 | Jaciment Antiga Escola de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-antiga-escola-de-sant-marcal | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. VII aC - V dC | Construcció de l’actual edifici. | <p><span><span><span><span><span>Durant la construcció dels fonaments d’una edificació propera a l’Escola de Sant Marçal, on actualment s’hi ubica el Consultori Mèdic Municipal, es van identificar fragments de ceràmica ibèrica i romana i dues destrals de pedra polida molt deteriorades. </span></span></span></span></span></p> | 08058-8 | Carretera de Montanyans. Nucli de Sant Marçal. | <p><span><span><span>Troballes localitzades per Santiago Casanova l’any 1958 durant les obres. </span></span></span></p> | 41.3085300,1.6047700 | 383206 | 4573947 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93096 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III aC – s. VII dC | L'angle del marge de camí s'està deteriorant | <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> | 08058-9 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> | 41.2882400,1.6400800 | 386127 | 4571647 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||
| 93097 | Cova del Pantà de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-panta-de-foix | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | -2200 / -1800 | Destruïda i cobert per les aigües del pantà. | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova formada per una sala de planta irregular de 6,40 m de longitud per 3,50 m d’amplada on s’hi arriba per un passadís estret. A l’interior es van localitzar 3 gabinets de sílex, fragments de fulles, una punta de sageta, un vas hemisfèric fet a mà, un fragment de ceràmica amb relleus, una petxina perforada i un ullal de senglar juntament amb restes de 38 individus. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Actualment la cova es troba coberta per les aigües del pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-10 | Pantà de Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Cova descoberta per S. Samó i estudiada per A. Romaní qui l’any 1923 es va dur una intervenció a la cova arran de l’acondicionament de la conca del pantà. </span></span></span></span></span></p> | 41.2551300,1.6475600 | 386696 | 4567961 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Període calcolític | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||
| 93098 | Cova Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xoriguera | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -2200 / -650 | <p><span><span><span><span><span>Cova situada al sud-oest amb un replà d’accés que es converteix en túnel d’una 10 m de longitud per 2 m d’amplada. L’any 1962 es dugué a terme una intervenció que va permetre recuperar abundants fragments de ceràmica del bronze final, 11 gabinets de sílex, 4 puntes, 7 gratadors i diverses ascles amb retoc. Juntament amb això també s’hi van recuperar restes òssies humanes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-11 | Xoriguera. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta l’any 1962 per J. Vives i J. Ferrer i el mateix any es dugué a terme una intervenció arqueològica a càrrec de J. Bellmunt.</span></span></span></span></span></p> | 41.2548500,1.6559800 | 387401 | 4567919 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Període calcolític - Bronze final | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93099 | Turó de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-talaia | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. V- I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un replà de la carena es van localitzar fragments de ceràmica comuna ibèrica. El març de 2021 no es va identificar cap resta d'aquest horitzó cronològic més enllà que alguns fragments de ceràmica moderna i contemporània. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-12 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2502300,1.6707300 | 388629 | 4567387 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93099-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Jaciment situat entre el municipi de Castellet i la Gornal ( Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf). | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93102 | Palanca de Lourdes o del molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-lourdes-o-del-moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Tota la passarel·la inexistent i l’estructura d’obra malmesa. | <p><span><span><span><span><span>Restes de l’antiga palanca per accedir a l’ermita de Lourdes. Conserva dempeus els dos pilars laterals i una pilastra central, al mig del riu Foix, construïts amb maons i ciment aprofitant una gran roca amb tallamars semicilíndrics. Les restes conservades assoleixen una alçada de 4,20 m.</span></span></span></span></span></p> | 08058-15 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1904 apareix citat al <em>Diario de Villanueva y Geltrú</em>: “ Anteayer á causa de una avenida impensada del rio Foix hubieron de pernoctar en la ermita de Lourdes varias persones que habían ido á dicho punto á passar la tarde. La avenida llevóse la palanca que atraviesa el rio y este fué el motivo de quedar sitiados en Lourdes varios romeros”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2431900,1.6605300 | 387762 | 4566619 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Antiga Palanca sobre el riu Foix | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||
| 93103 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | XIX | Malmès i cobert pel pantà de Foix l’any 1929 | <p><span><span><span><span><span>Antic aqüeducte que portava aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. Actualment, el tram de l’aqüeducte que passa pel pantà de Foix està cobert per les aigües del pantà i l’aigua s’ha canalitzat per un altre indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-16 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2627000,1.6402900 | 386100 | 4568811 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||
| 93104 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru-0 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | s. XIX | <p><span><span><span><span><span>Aqüeducte porta aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. El tram es troba situat damunt la carretera BV-2115 entre el km. 8 i 9. Aquest tram, de 60 m de longitud, es va construir per salvar el barranc de la Coma Pineda i està format per tres arcs de mig punt construïts amb maons col·locats a mode de sardinell. L’intradós dels arcs és de 7 m de llum. La part superior del pont està construït amb pedra irregular rejuntada amb argamassa i la part inferior amb maons. L’aqüeducte està coronat per un canal cobert de maons per on transcórrer actualment l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-17 | Damunt carretera BV-2115 | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2563100,1.6541200 | 387248 | 4568084 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93105 | Forn de calç de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-casa-alta | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Restaurat a principis del segle XXI | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. A la part inferior s’hi obra la boca d’alimentació d’arc de mig punt. Per la banda est hi ha dos murs de pedra seca de delimiten l’espai d’accés a la boca d’alimentació. </span></span></span></span></span></p> | 08058-18 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2743500,1.6791300 | 389373 | 4570055 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93106 | Conjunt de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellet | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. X-XX | <p><span><span><span><span><span>El nucli de Castellet es troba situat en una cinglera davant el pantà i del Parc Natural del Foix, amb un domini visual de la plana fins l’Arboç. El nucli, envoltat per la carretera BV-2115, està format pràcticament per un sol carrer amb petits racons d’observació del paisatge. La cinglera està presidida pel castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977, i per l’església parroquial de Sant Pere de Castellet, d’origen romànic i esmentada per primera vegada l’any 1106. El nucli està format per un seguit d’antigues cases refetes amb grans portalades d’arc de mig punt o de llinda plana, l’antiga casa del comú construïda l’any 1906 i l’antic forn de pa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-19 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Nucli sorgit a redós de l’antic castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta pece. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I o s’hi defineixen els límits del terme, el qual arribava fins a mar. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March i l’any 1999 fou adquirit per la fundació Abertis. </span></span></span></span></span></p> | 41.2640500,1.6352200 | 385678 | 4568968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 93107 | Conjunt de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-torrelletes | <p><span><span><span><a>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVI-XX | <p><span><span><span><span><span>El nucli de Torrelletes es troba situat a la dreta del riu Foix, entre Castellet i les Masuques. El nucli s’organitza al llarg d’un carrer amb diverses edificacions unifamiliars de planta baixa i pis. En destaca la masia de Can Rossell o la masia de Ca l’Altet. L’any 1908 s’hi va construir l’edifici que acull la Societat Recreativa de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-20 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Aquest nucli era d’origen agrícola i conegut amb el nom de Torrelles de Castellet, atès que en un document de l’any 1677 s’especifica a Joan Altet, pagès i descendent de Tomàs Altet de Torrelles, de la parròquia de Castellet. </span></span></span></span></span></p> | 41.2778600,1.6526100 | 387158 | 4570478 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | A l’extrem nord del carrer de Santa Magdalena s’hi ubicava l’església dedicada a Santa Magdalena, cremada durant la guerra civil espanyola i posteriorment enderrocada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93108 | Ermita Mare de Déu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-mare-de-deu-de-montanyans | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIV-XX | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Montanyans es troba situada dalt del turó de Montanyans. Correspon a una construcció d’origen medieval que fou ampliada al segle XIV per la zona de l’absis. L’any 1750 es va fer una nova ampliació i s’afegí el cambril i entre els anys 1955 i 1962 fou reconstruïda pels veïns del terme, atès que durant la guerra civil va ser cremada. L’edifici és d’una sola nau coronada per un l’absis de planta quadrangular. El retaule, realitzat amb pedra i ceràmica, va ser dissenyat per Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet l’any 1979. En ell s’hi plasma els set goigs de la Mare de Déu i el sacrifici del calvari a la predel·la hi ha representats la figura de S. Vicens Ferrer, la Troballa de la santa imatge i Sant Jaume el Major. En el sòcol que sosté el retaule apareixen dos àngels, un que sosté l’escut d’armes de l’Albert de Montanyans i l’altre el de l’ermita. Des del presbiteri també s’accedeix a la sagristia. A la nau central s’hi conserva l’antic l’arc apuntat i la creueria gòtica que sostenen la coberta exterior realitzada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Antigament, entre el portal d’accés i l’arc apuntat hi havia hagut el cor on s’hi accedia per una escala de cargol situada al costat de la porta que comunica el temple amb la casa de l’ermità, edificació adossada a la façana de tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb arquivoltes sostingudes per impostes. Al costat hi ha una espitllera reformada. Damunt el portal hi ha un rosetó amb un vitrall amb la figura de Sant Macari, sant que a inicis del segle XV hi tenia un altar dedicat. La façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. La façana de migjorn fou reforçada amb la construcció de diversos contraforts, alguns d’ells atalussats. A la façana de tramuntana s’hi adossa l’antiga casa e l’ermità, dividida en tres grans habitacions una de les quals conserva un antic arc apuntat. Actualment aquest espai es utilitzat com a magatzem. </span></span></span></span></span></p> | 08058-21 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span><span>La primera notícia documental de l’ermita data de l’any 1341 en un document d’Albert de Muntanyans. Els Muntanyans van ser un llinatge existent en aquesta zona entre els segles XIV i XV. Malgrat aquest document, l’ermita podria tenir una cronologia més reculada atès que es va localitzar una inscripció amb l’any 1230 inscrit en un dels mur de l’edificació. El juliol de 1936 l’ermita fou cremada i la coberta retirada i aprofitada per edificar un forn de pa a Sant Marçal. L’any 1955 es van iniciar els treballs de neteja i reconstrucció que finalitzaren l’any 1962.</span></span></span></span></span></p> | 41.3032000,1.6316400 | 385446 | 4573319 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Actualment pertany a la parròquia de Sant Marçal, antigament pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Castellet. Al segle XV tenia un altar dedicat a Sant Macari i un altre a Sant Joan. Entre l’arc i la creueria gòtic hi ha una amplia tomba utilitzada fins a inicis del segle XX pel veïns de les masies més properes. La primera notícia relacionada amb aquesta tomba és en una visita pastoral que data de l’any 1777 : “A igual distancia de una hora hai otra capilla de Ntra. Sra. que llaman de Montañans, en la que hai sepultura para enterrarse los vecions inmediatos”. | 94|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93109 | Ermita de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-lourdes | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 2. Desembre 2020. Ermita de Lourdes. Un nou espai per gaudir del nostre municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CANALIS, X. (1998):Lemita de Lurdes, deixada de la mà de Déu a <em>L’hora del Garraf.</em> Desembre de 1998.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIX | Parets pintades i algunes parts interiors de l'edifici destruïdes | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Lourdes és una edificació d’una nau amb transsepte coronada per un absis semicircular que combina una coberta a doble vessant i una altra plana al semicercle. Als murs laterals seguint una composició simètrica s’hi obren diverses obertures d’arc apuntat, algunes d'elles cegues, seguint un estil historicista neogòtic. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi accedeix mitjançant un portal senzill d’arc apuntat sense cap tipus de decoració ni cap altre obertura. Aquesta façana està reculada en relació a dos cossos que flanquejant a banda i banda l’entrada, tipus torre, de tres plantes. Entre aquests cossos i el transepte, a banda i banda, s’hi adossa un volum de planta rectangular més baix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és arrebossat a excepció de la façana principal de les torres. Aquetes són de maçoneria amb les obertures remarcades amb maons. Consta d’un portal d’accés i amb dues finestres d’arc apuntat a nivell del primer pis coronades per una cornisa. Damunt d’aquesta s’hi obra una finestra central d’arc apuntat coronada per una cornisa superior amb dos pinacles. </span></span></span></span></span></p> | 08058-22 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L'ermita va ser construïda per encàrrec dels propietaris del Molí d'en Galtés (Ceferino Ferret i Martí i Antònia Galtés i Martí) l'any 1886, després d'haver fet una peregrinació al santuari francès de Lourdes. El mateix any va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto i es va fer construir una gruta artificial a semblança del santuari francès de Lourdes, centre de pelegrinatge marià. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Abans de la guerra civil s’hi celebrava l’Aplec de Tardor, tradició que es va recuperar entre els anys 1962 i 1992 per l’Agrupació Excursionista de la Talaia de Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 2020 fou adquirida per l’Ajuntament</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458300,1.6631300 | 387985 | 4566909 | 1886 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Ermita del Loreto | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||
| 93110 | Forn de calç de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4 m de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-23 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2817200,1.6589500 | 387696 | 4570899 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93111 | Forn de calç de la Bovera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII -XX | Cobert de vegetació i part enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,60 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-24 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2812700,1.6654700 | 388241 | 4570840 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93112 | Forn de calç de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carcosa | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge atalussat davant de la carretera BV-2115. L’estructura del forn és de planta circular amb un diàmetre de 3,50 m. És tracta d’una construcció excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-25 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castelelt | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2471800,1.6635600 | 388023 | 4567058 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93120 | Creu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montanyans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu situada davant l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Creu llatina amb decoració esculpida amb la imatge de Jesucrist crucificat a la part central. La creu se sosté damunt un capitell amb l’escut de la família Montanyans. El fust està format a partir de tres element constructius diferenciats que se sostenen damunt una base quadrada construïda amb pedres i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-33 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu construïda per Dr. Vicente Casanova a partir de l’aprofitament de diferents pedres localitzades a l’entorn de l’ermita. Fou per commemorà el Concili del Vaticà II i la Traslación de Santa Maria. Fou beneïda el mateix any pel Sr. Deán </span></span></span></span></span></p> | 41.3029600,1.6193500 | 384417 | 4573309 | 1962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93120-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93120-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 93121 | Creu de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-talaia | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt d’un gran bloc de pedra al cim de la Talaia s’hi va col·locar una creu de ferro i en el mateix bloc de pedra hi ha repicada una petita capella on hi ha representada l’escena del portal de Betlem i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Des del cim de la creu és visible Rocacrespa, l’ermita de Lourdes, el pantà de Foix i les serralades del Penedès i el Montmell.</span></span></span></span></span></p> | 08058-34 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2461600,1.6685200 | 388437 | 4566938 | 1954 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 93128 | Antic cementiri de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cementiri-de-castellet | s. XVIII-XIX | Destruït | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’antic cementiri parroquial de Castellet es trobava situat al costat de l’església de Sant Pere de Castellet i darrera el castell. Actualment només s’hi conserva una llosa de pedra coronada amb una creu de ferro al centre d’una zona enjardinada. A la llosa s’hi pot llegir: “Antic Cementiri de Castellet. Recordeu-vos senyors dels vostres servents i serventes que reposin en la vostra pau eterna. Per a Déu mil anys són com un dia i un dia és com mil anys”</span></span></span></span></span></p> | 08058-40 | Darrera el Castell de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cementiri fou traslladat a l’actual cementiri de Castellet, de titularitat municipal l’any 1866</span></span></span></span></span></p> | 41.2650100,1.6367200 | 385805 | 4569072 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93128-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93128-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 93129 | Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans-0 | <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Montanyans es troba situada en un turó sota l’ermita de la Mare de Déu de Muntanyans. Antiga masia de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i amb un pati interior tancat per un baluard. A l’entorn del cos principal s’ha adossen diversos cossos annexes, entre els quals hi ha una estança amb quatre grans cisternes. L’edificació consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, molt malmesa, conserva una petita finestra d’arc de mig punt situada a l’alçada de les golfes marcant l’eix central de la façana. L’interior està compartimentat en diferents estances amb la cuina situada a la banda de ponent. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb els brancals de les obertures amb maons.</span></span></span></span></span></p> | 08058-41 | Coster de Montanyans. Nord-oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un document de l’any 1705 la casa era habitada per la família Romagosa: “Josep Romagosa, pagès de la casa de Muntanyans. Casa i heretat anomenada La Casa de Montanyans”. L’any 1928 la casa encara era propietat de la família Romagosa. Segons consta a la documentació era propietat de Josep Romagosa Boada que l’any 1930 deixa en propietat al seu fill Josep Romagosa Figueras.</span></span></span></span></span></p> | 41.3009800,1.6316600 | 385444 | 4573073 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93130 | La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisseta | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Pallisseta és una masia d’època contemporània de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. L’interior està completament enderrocat i cobert de vegetació. La casa comptava amb un pati tancat per un baluard del qual encara en resta part del mur de tancament i el portal d’accés d’arc pla. El parament dels murs que es conserva és de tàpia i alguna part encara conserva l’arrebossat. El mur de tancament de ponent, que és conserva en tota la seva alçada, manté una espitllera tapiada. Al costat de llevant hi ha l’antiga pallissa i el magatzem. Finalment, davant la masia hi ha una edificació posterior de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües de planta baixa amb l’accés a ponent. El parament dels murs es arrebossat amb les cantonades imitant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-42 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | <p>Segons documentació relacionada amb la Casa Murada,el propietari Juan Roig va adquirir l'any 1823 dues peces de terra de la partida de 'La Palliseta'.</p> | 41.2483700,1.5808200 | 381092 | 4567300 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93131 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota-2 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els ramats baixaven dels Pirineus a marina. Associació dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Casota es troba situada en uns camps de vinyes de la Plana, al costat de la Serra de la Casota. Correspon a un corral clos de planta quadrada d’una sola planta compartimentada per un mur obert a migjorn mitjançant arcades i que divideix l’espai en dues àrees, una de les quals estava coberta per una teulada de bigues de fusta a una vessant. El parament dels murs és de pedra irregular i argamassa. Al mur de tramuntana i de ponent hi ha diverses finestres, tipus espitllera.</span></span></span></span></p> | 08058-43 | La Plana - Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic corral on s’hi tancaven les ovelles durant la transhumància. </span></span></span></span></span></p> | 41.2735500,1.6406400 | 386148 | 4570015 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | El camí que li dona accés es conegut com l’antiga carrerada de Sant Domènec | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||
| 93138 | Pou del fondo de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Pallisseta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit de pedra. L’exterior està revestit amb ciment. A banda i banda del pou hi ha un pilar lateral on hi descansa l’eix, en aquest cas una biga de fusta, on s’hi pensava la corriola per extreure’n l’aigua. Al lateral de llevant s’hi ha una pica on s’hi barrejava el sulfat de coure per la vinya. En aquesta mateixa banda, la paret del pou exterior està revestida amb cairons d’un cup de vi. </span></span></span></span></span></p> | 08058-50 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2512000,1.5849300 | 381442 | 4567609 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 93139 | Pou de vinya del fondo de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-vinya-del-fondo-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Pallisseta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny. L’exterior està revestit amb ciment i cobert per grans lloses. A banda i banda del pou hi ha un pilar lateral on hi descansa l’eix, en aquest cas una biga de fusta, on s’hi pensava la corriola per extreure’n l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-51 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2506800,1.5781000 | 380869 | 4567560 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 93140 | Pou de La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-pallisseta | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Pou es troba situat a tocar de la façana de ponent de La Pallissa, entre camps de vinya. Es tracta d’una estructura de planta circular amb la coberta en forma de falsa cúpula. L’interior del pou està construït amb pedra i argamassa i amb l’exterior arrebossat. Conserva unes escales de ferro per accedir a l’interior. La boca d’accés al pou és de llinda planta. A la banda de llevant i tocant al mur de tancament de la masia hi ha una pica de planta quadrangular arrebossada tant per l’interior com per l’exterior. </span></span></span></span></span></p> | 08058-52 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2492500,1.5806200 | 381077 | 4567398 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 93141 | Pou de la Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-muntanyeta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny amb algun encaix utilitzat com a graó. L’exterior està revestit amb pedra i morter. Conserva les parets exteriors per col·locar-hi la corriola per extracció de l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-53 | Vinyes de la Muntanyeta. Sud de la Gornal | 41.2467600,1.5774100 | 380804 | 4567126 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 93142 | Pou de les vinyes de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-vinyes-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb morter. La resta de la construcció visible és de pedra rejuntada amb morter. El frontal que dona accés a l’interior del pou està tapat amb fustes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-54 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2486300,1.5840100 | 381360 | 4567325 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 93143 | Pou de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-bovera | XIX-XX | Part superior inexistent | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a la zona boscosa de Fondo de la Bovera. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 2 m de diàmetre, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-55 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de boca que proporcionava aigua als habitants del nucli de Torrelletes</span></span></span></span></span></p> | 41.2817500,1.6584100 | 387651 | 4570903 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 93144 | Forn de calç de la Serra de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-serra-de-la-casota | XVIII-XX | Destruït i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de calç situat a tocar al peu de la carretera BV-2117. Es tracta d’una estructura de planta circular situada al talús que delimita amb la zona boscosa. El forn, de 2,50 m de diàmetre interior, es troba excavat en el terreny natural amb l’argila de les parets recremades degut a les altes temperatures de la cocció. </span></span></span></span></span></p> | 08058-56 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2765600,1.6475900 | 386736 | 4570341 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzat per Antoni Mayola | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93146 | Sínia de Cal Llobi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-llobi | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada als camps de Cal Llobi, davant el carrer de l’Arboç. Consta d’un pou de planta quadrada excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Uns metres a l’oest hi ha una bassa construïda amb ciment, de 4m x 2m, que s’omple amb aigua de la sínia mitjançant un petit canal soterrat</span></span></span></span></span></p> | 08058-57 | Camps de Cal Llobi. Nord de Castellet | 41.2792400,1.6249600 | 384845 | 4570668 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 93148 | Sínia de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-riera | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada a les vinyes de la zona de Cal Riera. Consta d’un pou de planta circular excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Aquest es conserva intacte: la roda dentada que accionen un segona roda que funciona com a corriola per extreure l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-58 | Vinyes de Cal Riera. Oest de Montanyans | 41.3052200,1.6288700 | 385218 | 4573547 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 93152 | Barraca del Fuster Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fuster-carreter | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca situada a peu de camí que porta a la fàbrica Clarianacal. Es tracta d’una construcció de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-62 | Les Pallisses. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2513500,1.6209300 | 384458 | 4567577 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 93156 | Padró de la Mare de Déu Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-la-mare-de-deu-xica | <p><span><span><span>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual padró és una reconstrucció que es dugué a terme l’any 1955. Padró amb el fust de secció rectangular construït amb pedra i maons plans rejuntats amb ciment coronat per una capella amb la imatge de la Mare de Déu a l’interior. La imatge està protegida per una reixa de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-66 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la llegenda l’ermità va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montanyans sota un pi on actualment s’hi aixeca el pedró de la Mare de Déu. </span></span></span></span></span></p> | 41.3035200,1.6322300 | 385496 | 4573354 | 1955 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93158 | Barraca del Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solei-0 | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la paret posterior enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-68 | Vinyes del Solei. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2793100,1.6341300 | 385613 | 4570663 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93159 | Túnel - pont de Can Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-pont-de-can-paleta | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Túnel – pont situat sota la línia de Ferrocarrils Barcelona-Sant Vicenç de Calders de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un túnel de 42 m de longitud per 2,60 m d'amplada construït mitjançant uns murs de pedra i ciment sobre el qual descansa una volta de canó de maons realitzada amb tres arcs de maons massissos a sardinell. Degut a una ampliació posterior, per la banda sud, un tram de 9 m de longitud està construït amb blocs de formigó</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-69 | Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders | 41.2975100,1.6300200 | 385301 | 4572689 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 93160 | Resclosa de Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-cucurella | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX-XX | Només es conserven els forats de la resclosa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antiga resclosa situada damunt del riu Foix. En resten quatre forats de planta circular i un de planta quadrada on s’hi col·locaven els troncs verticals per tal d’aixecar l’esquelet de la resclosa mitjançant taulons de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-70 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructures relacionades amb el funcionament dels molins emprades per retenir i acumular més aigua i dirigir-la mitjançant el rec a la bassa del molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2435200,1.6610100 | 387803 | 4566655 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | En alguns indrets aquests forats rebien el nom de cunyeres | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||
| 93162 | Barraca del fondo de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-carcosa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’oest. La coberta era en forma de falsa cúpula, malgrat estar quasi totalment enderrocada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08058-72 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.2477100,1.6648100 | 388129 | 4567115 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93163 | Barraca del Bosc de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-la-pedrera | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega amb les pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-73 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | <p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.2519600,1.6209500 | 384461 | 4567645 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93164 | Dipòsit del Bosc de Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-bosc-de-sansemison | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cisterna d’aigua adossada a un antic mur de feixa. Correspon a una construcció de planta rectangular, de 0,50 m d’amplada per 2 m de longitud, realitzat amb pedra i argamassa. L’interior està revestit amb argamassa. La coberta es bastida amb lloses planes cobertes per una capa de pedra irregular i argamassa.</span></span></span></span></p> | 08058-74 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | 41.2525400,1.6235900 | 384683 | 4567705 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 93165 | Barraca del Bosc de Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-sansemison | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part posterior enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega a la part superior amb les pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-75 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2534100,1.6249300 | 384797 | 4567800 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93217 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-1 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII-I aC | Desconegut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tocar del turó situat al nord del corral d’en Rafeques s’hi van recollir vàries ascles de sílex. Una segona prospecció va permetre identificar una àrea amb fragments ceràmics d’època ibèrica però cap resta de material lític. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va dur a terme una prospecció arqueològica que van permetre identificar diversos fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica. En la present prospecció s’ha localitzar algun fragment ceràmic en superfície d’època ibèrica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-79 | Bosc del Corral de Rafeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pere Giró va recollir superficialment vàries ascles de sílex</span></span></span></span></span></p> | 41.2719200,1.6318100 | 385406 | 4569846 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93217-79-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93218 | Bodegues Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les Bodegues Cassanyes van ser construïdes l’any 1908 pels propietaris de Cal Cassanyes a tocar del mas de Cal Cassanyes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta d’arc rebaixat. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc amb les cantonades imant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obra la porta d’accés franquejada per dues finestres. Aquestes obertures són d’arc de mig punt emmarcades per maons col·locats a mode de sardinell. Damunt el portal, hi ha un rosetó també emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell. Al centre de la façana hi ha una inscripció BODEGA CASAÑA amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. La façana posterior, orientada a tramuntana, hi ha un portal d’accés de pedra d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres de pedra motllurada amb guardapols reaprofitades d’una antiga construcció. Damunt la porta hi ha un rosetó emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i en mig d’aquests elements hi ha inscrit l’any 1908 realitzat amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. Adossat a llevant hi ha un cos annexa de la bodega que s’hi accedeix per un portal de pedra d’arc rebaixat reaprofitat amb la data grava de 1860. La façana de ponent s’hi obren un seguit de finestres i portes tapiades d’arc de mig punt emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell i just sota la coberta un seguit de forats de ventilació en forma de creu. Aquesta façana delimita part d’un carrer que pel cantó de llevant es troba delimitat per unes dependències annexes que havien estat emprades com habitatge dels treballadors de la Bodega. </span></span></span></span></span></p> | 08058-80 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. Un cop superada la plaga de la fil·loxera, els propietaris de Cal Cassanyes van decidir construir l’any 1908 un nou celler. L’any 1979 van crear la societat Oriol Rossell S.A. i embotellaren i comercialitzaren amb les inicials O.R.</span></span></span></span></span></p> | 41.2984400,1.6109800 | 383708 | 4572818 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||
| 93219 | Cal Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Cassanyes és un mas d’origen medieval tot i que l’edifici actual correspon a una remodelació d’època moderna i contemporània. El mas principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a quatre vessants envoltada per un conjunt de dependències relacionades amb l’activitat agrícola, a excepció del cos de migjorn, que acull una exposició de diferents objectes relacionats amb l’activitat agrícola. Les parets que donen a la zona interior que tanquen el mas estan construïdes a partir d’arcs de mig punt de maons. Davant el mas hi ha un espia enjardinat tancat per un baluard construït l’any 1910. L’edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta una composició mol simètrica a partir de tres eixos. A la part central s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres emmarcades amb llinda de pedra i ampit. A nivell de primer pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que les anteriors i un banco central amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. Entre el balcó i la finestra de ponent s’hi conserva l’espai que ocupava un antic rellotge de sol, actualment desaparegut. A l’alçada de les golfes s’hi obren tres petites finestres amb llinda de pedra. Les façanes laterals també presenten una composició simètrica a partir de tres eixos. En el cas de la façana de ponent en destaca la finestra central a nivell de primer pis que conserva la decoració motllurada dels brancals i les restes d’un antic rellotge de sol amb el gnòmon. Interiorment, el mas conserva elements originals com l’enrajolat de la planta baixa amb la data gravada de 1638 i la distribució de les dependències interiors i elements com la llar de foc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-81 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la guerra civil s’hi va instal·lar un centre de comandament per l’aviació republicana a la zona del Penedès. </span></span></span></span></span></p> | 41.2980300,1.6109000 | 383701 | 4572773 | 1637 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-6.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||
| 93220 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-2 | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. <span lang='CA'><span>(1979): El Penedès durant el període romànic. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | XI-XIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Sant Esteve es troba situada a poca distància del nucli de Les Masuques i a tocar de Can Llopart. És una construcció d’una sola nau de planta rectangular amb la coberta a dues vessants per l’exterior i per l’interior en volta de canó sobre arcs torals i finalitzada amb una capçalera amb absis central i dues absidioles semicirculars amb les cobertes en cúpula sobre trompes. Totes tres capçaleres presenten una finestra central de doble esqueixada d’arc de mig punt. Els tres absis són units pel cimbori, de planta vuitavada amb la coberta a vuit vessants que actua com a creuer. El cimbori es coronat per un campanar d’espadanya de tres ulls, el central més petit i situat més amunt respecte els dos laterals. A l’interior l’absis central està precedit per un arc triomfal de mig punt que delimita un petit tram presbiteral, mentre que els dos laterals s’obren mitjançant dos arcs de les mateixes característiques però més baixos. A la banda oposada de l’absis s’hi troba la zona del cor, recolzat damunt dos arcs rebaixats de pedra. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivolta. Damunt el portal hi ha un òcul emmarcat per pedres col·locat posteriorment. A les parets laterals s’hi obra una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada amb un petit fris de pedra. El parament dels murs és de pedra regular amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-82 | Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Església de Sant Esteve apareix documentada per primera vegada l’any 976, malgrat que ja havia estat consagrada anteriorment per l’abat Donadeu de Sant Cugat del Vallès, tal i com apareix a l’ara d’altar conservada actualment al Museu Nacional de Catalunya. La vinculació d’aquesta església amb Sant Cugat es confirma novament l’any 986 pel rei Lotari a l’abat del monestir de Sant Cugat, Odó. El papa Silvestre II l’any 1002 va confirmar de nou el temple a Sant Cugat i el papa Joan XVIII l’any 1008. Aquestes confirmacions són ratificades l’any 1012 per Benet VIII, el 1098 per Urbà II i l’any 1120 per Calixt II. Un document de l’any 1099 fa esment de la consagració de l’església de Sant Esteve per Berenguer, bisbe de Barcelona, on també hi reconeixia un alou propietat de Ramón Guifré i d’Ermessenda situades dins el terme parroquial de Sant Esteve. A finals del segle XII l’església de Sant Pere de Castellet va anar adquirint importància com a parròquia en detriment de l’església de Sant Esteve, que l’any 1484 va passar a ser sufragània de l’església de Sant Pere de Castellet.</span></span></span></span></span></p> | 41.2882700,1.6400100 | 386121 | 4571650 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-4.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Església de Can Llopart o de Les Masuques | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93221 | Molí Vell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-castellet | <p><span><span><span>CARBONELL, V. (1996): Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona). Miscel·lània Penedesenca. Núm. 24. Institut d’Estudis Penedesencs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU,S. (1988): Inventari de molins fariners al riu Foix. Miscel·lània penedesenca. Núm. 12. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XVIII-XX | Destruït i les poques restes conservades cobertes de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’alçada del km 6 de la carretera BV-2117 que comunica Castellet amb Torrelletes hi ha les restes de la paret de la bassa i del pou de pressió amb la comporta metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-83 | Km6 de la carretera BV-2117 de Castellet a Torrelletes. Oest de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XVIII hi ah constància de dos molins fariners prop del castell de Castellet pertanyents al Compte de Santa Coloma, senyor del terme de Castellet. A la dècada de 1950 hi habitava la família Marquès, propietària de l’establiment. Una nit de fortes pluges la família Marquès es refugia a casa d’un veïns de Castellet i l’endemà en tornar el molí aquest estava enderrocat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1950 aquest molí havia molt cereals pel consum animal. </span></span></span></span></span></p> | 41.2650300,1.6355100 | 385704 | 4569076 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | L’aigua d’aquest molí es canalitzava fins el Molí Nou de Castellet per donar-li un segon ús. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||
| 93223 | Cementiri de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-gornal | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El cementiri de La Gornal es troba situat a l’est del nucli. L’edifici és de planta rectangular amb l’accés situat a tramuntana. Al centre del recinte hi ha un camí central, en forma de creu, delimitat per xiprers que dona accés a un capella i als nínxols. A la part central del camí hi ha una creu i un sepulcre parroquial. A les façanes sud, est o oest hi ha els cossos de planta rectangular que acullen els nínxols i la capella. La capella del Sant Crist és d’una sola nau i té una coberta interior de volta de canó i per l’exterior és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’accés, format per tres arquivoltes d’arc apuntat sostingudes per capitells decorats amb motius vegetals amb dos pinacles laterals que coronen la façana. A l’interior es conserva un petit altar de fusta. L’accés a l’àrea del cementiri, situat a la banda nord del recinte, és mitjançant una porta reixada d’arc de mig punt. Tot el mur que delimita els recinte és d’obra i pintat de blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-84 | Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal | 41.2519800,1.6019600 | 382870 | 4567672 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Titularitat privada i ús municipal | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 93225 | Societat Recreativa la Torrellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-torrellenca | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici situat al nucli de Torrelletes. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. A l’interior conserva les antigues encavallades de fusta del sostre. Consta d’una sola planta formada per una gran sala amb un escenari al fons emmarcat per un arc motllurat. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres d’arc pla. Damunt el portal hi ha un òcul. Adossat aquesta edificació hi ha un segon cos, de planta rectangular amb coberta plana que acull la zona de bar i cuina. </span></span></span></span></span></p> | 08058-86 | Carrer de Santa Magdalena. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa la Torrellenca fou creada el 9 de juny de 1908 pels veïns del nucli de Torrelletes amb la finalitat d’oferir una zona de lleure als membres de l’associació. El solar on es va edificar l’edifici de la societat fou cedit per un veí del nucli. L’edificació inicialment fou pagada per un veí del nucli que l’associació li retornar sense pagar cap interès. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2766200,1.6525100 | 387148 | 4570341 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93227 | Barraca del Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mariano-0 | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Alguna de les bigues interiors estan malmeses | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb bigues de fusta col·locades posteriorment per reforçar la coberta . </span></span></span></span></p> | 08058-88 | Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2751800,1.6437900 | 386415 | 4570192 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||
| 93228 | Barraca de la Serra de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-la-casota | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta allargada construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal estava situat a l’oest. La coberta era de falsa cúpula, tot i que està enderrocada conserva una part de l’arrencament de la coberta. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-89 | Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2755600,1.6456300 | 386570 | 4570232 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/