Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70036 | Antiga casa dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-peguera | www.elcastell.com.es | XIV-XXI | Des de l'any 2002 és una casa de turisme rural en constant manteniment | L'antiga casa dels Peguera, avui una casa de turisme rural, es troba en una parcel·la de prop de 2.200 m2 que molt probablement hauria conformat un nucli fortificat d'origen baix medieval. El casal en sí, una construcció de planta rectangular allargassada orientada de nord-oest a sud-est i prop de 17 x 7 m, es troba al sud-oest del conjunt. Tota la parcel·la, però, es tancada per una muralla (fitxa 6) les característiques de la qual ens remeten a situar-la en època baix medieval. El casal actual, respon a una casa senyorial fortificada datada d'entorn al 1600, tot i que a la seva planta baixa conserva indicis arquitectònics suficients com per afirmar que va ser construït sobre estructures anteriors. S'observa un arc diafragmàtic i paraments que ens remetrien a aquell període, associat a la muralla exterior. La casa actual respon per tant a una tercera reforma, com és fàcilment visible en les seves façanes. A banda dels elements arquitectònics esmentats, la casa revesteix també interès per trobar-s'hi una galeria de llargada i profunditat considerables, construïts segons els propietaris a principis de segle a la cerca de tresors, però que avui presenten un exemple de construcció en rajol de gran interès. Sembla que aquests túnels van ser utilitzats també durant la Guerra Civil. | 08288-161 | Plaça de les Moreres, 10 | El casal senyorial va ser propietat de Guerau de Peguera, polític, militar i des de 1684 capità de la coronela de Barcelona. Es va mostrar contrari a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-1702 i va passar al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. L'any 1711 li va ser concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III i va participar en la resistència de Barcelona contra Felip C (1713-14), fet que li va comportar la confiscació de béns i la crema de la casa. Entre els anys 1906 i 2001 la casa va ser propietat d'Angelina Bruna i Josep Gànser, que hi estiuejaven i que l'any 1941 hi van dur a terme diverses reformes fruit de les quals és l'aspecte actual de la planta baixa de l'edifici principal, amb paviments hidràulics i arrimadors ceràmics. Després la casa va passar a mans de Felix Pastor que, entre 2002 i 2005 va restaurar la façana i va construir la piscina i la pèrgola que hi ha a migdia del conjunt. | 41.3878800,1.5683700 | 380305 | 4582806 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70037 | Llegenda del tió de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-tio-de-secabecs | Amades, Joan. 1999. Folklore de Catalunya. Rondallística. Relatsencatalà.cat/relat/el-soler-de-secabecs | Una nit d'hivern estaven l'amo i els mossos al voltant de la llar de foc de can Soler de Secabecs quan de sobte van sentir una veu provinent de la xemeneia que cridava: - Que baixo? Que baixo? No cal dir que la sorpresa inicial fou espaordidora, però farts de vi com anaven, al cap d'un estona els tres homenassos acordaren que, comptat i debatut, no hi tenien res a perdre i comminaren al personatge que parlava a baixar. En aquell moment, un gros tió de fusta caigué pesadament sobre les llenyes de la llar de foc, escampant encenalls per tot arreu. Després de l'esglai inicial, l'hereu pensà que allò només podia ser la facècia d'algun bromista, els altres dos assentiren i entre els tres tragueren el tronc de la llar per arraconar-lo en un racó de l'estança. Després seguiren amb la seva conversa com si res hagués passat. Al cap d'unes estona, es tornà a sentir la mateixa veu. - Que baixo? Que baixo? Sabedors del que segurament passaria, li digueren que ja podia baixar i altra volta un gros tió de fusta tornà a caure per la xemeneia tot fent un fort terrabastall. L'acció es repetí tres vegades més, i cada cop agafaven el tronc i el llançaven allí on havien deixat els altres. De sobte, un fort rebombori féu tremolar la sala i els cinc troncs que hi havia al racó es començaren a moure i a donar voltes sobre si mateixos com si haguessin recobrat vida. Es posaren a giravoltar i a posar-se els uns sobre els altres i finalment acabaren formant un petit i rabassut homenet que es quedà mirant els tres homes, que de sorpresos s'havien quedat quiets com estaquirots davant de la llar de foc i agafats ben fort els uns als als altres. - Em fas mal!- deia un dels mossos. - Apa calla! Que ets tu el que em pessiga el cul, sembles marieta!- deia l'altre. - Que no, que no, que jo no et pessigo pas, marieta ho seràs tu, eh? - Ara que ho dieu, em van dir que el capellà l'altre dia li va fer l'aleta al xic de Can Quel Tropes!- deixà anar l'hereu - Què dius ara? si que se'l veu un xic floreta a aquell noi, si! - A aquell noi? Has escoltat bé el que t'he dit? - Per això del capellà? - Es clar, tros d'estaquirot! - Ah, doncs ara que ho dius... A pocs metres, l'homenet fet de tions es rascava les ungles ple d'impaciència i de la ignorància que estava patint, fins que ja no pogué més. - Prou! Els tres es quedaren blancs. - Acompanyeu-me a les golfes. - Si, ara hi corro! - digué un dels mossos L'hereu li clavà un calbot al clatell. - Fem el que diu! L'acompanyaren escales amunt fins a dalt, i ell els dirigí fins a un racó de l'estança. Llavors tornà a parlar, tot dirigint-se a l'hereu. - Cava aquí. - Qui, jo? No, cava tu. - No, tu, cava aquí- repetí l'homenet. l'homenet i l'hereu es quedaren callats de sobte. Els dos mossos se'ls havien quedat mirant amb un aire sorprès i amb la boca oberta. A l'hereu li caigué una gota de suor pel costat del front i a l'homenet li pujaren els colors a la cara. L'hereu es posà a cavar en silenci mentre els altres dos s'havien de girar d'esquena per aguantar-se el riure. - Ajudeu-me dropos! Ells dos el seguiren i arraconant fustes, encenalls i cagallons de ratolí a la fi toparen amb alguna cosa dura. L'extragueren i veieren, amb gran sorpresa, que es tractava d'un tupí ple de monedes d'or. No es podien creure el que veien els seus ulls. Llavors l'homenet parlà. - Com que m'heu fet cas i m'heu deixat baixar a casa vostra, jo us recompenso amb aquesta presentalla. Feu-ne un bon ús i que l'esdevenidor us acompanyi sempre. Dit això, es començà a tornar transparent mentre ells el miraven amb ulls brillants d'emoció i d'agraïment i encara pogueren veure com instants abans de dissipar-se del tot, alçava la mà dreta enlaire amb tots els dits closos menys el de mig, aixecat com una estaca. Des de llavors, el Soler de Secabecs ha navegat sempre més en l'abundància. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos! . Donat el permís, caigué per la xemeneia un gros tió de fusta.' | 08288-162 | Can Soler de Secabecs | 41.4366500,1.5507500 | 378922 | 4588245 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Continuació Descripció:'Passat l'esglai, tornà la pregunta: Que baixo? Que baixo? Doncs baixa!! Li respongueren, i altra vegada caigué un tió de fusta. El cas es repetí tres vegades més, o sia que van caure cinc tions, que sorprenentment es reuniren i prengueren vida i moviment fins al punt de convertir-se en un home rabassut que, dirigint-se a l'amo, li manà que el seguís. El desconegut el menà cap al celler; allí li ensenyà un lloc i li digué: Cava aquí!L'amo va cavar a terra en el lloc on li indicava. Aviat aparegué un tresor. El desconegut li manà que el recollís i que el donés íntegre a una captaire que l'endemà mateix passaria a captar; que si ho feia així la major fortuna sempre el protegiria, però que, si mancava un diner la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. El Soler de Secabecs recollí el tresor, i l'endemà el lliurà a la captaire que es presentà tal i com va predir l'home fet de cinc tions. I sempre més ha brillat damunt la família la major ventura.'Història del llegendari penedesenc molt similar a la d'alguns països del centre i nord d'Europa. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||||||
| 70038 | Barraca 1 del camí del Pla de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-del-pla-de-manlleu | wikipedra.catpaisatge.net | Segle XVII | Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de prop de 210 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi obre una porta de 130 cm d'alçada i 75 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Presenta una fornícula inferior o cocó al costat esquerra interior. | 08288-163 | Camí del Pla de Manlleu, a 550 m de la Fita dels Tres Batlles | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3688900,1.5550200 | 379153 | 4580716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70038-foto-08288-163-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2457 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70039 | Barraca 2 del Camí del Pla de Manlleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-del-pla-de-manlleu | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca exempta de pedra seca, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de prop de 220 cm, amb coberta de falsa cúpula i una alçada de 160 cm. Orientada al sud-oest, s'hi obre una porta de 130 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. | 08288-164 | Camí del Pla de Manlleu, a 500 m de la Fita dels Tres Batlles | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3700200,1.5542400 | 379090 | 4580842 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70039-foto-08288-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2458 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70040 | Barraca 1 de Comademar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-comademar | XVIII-XIX | Parcialment enderrocada i envoltada de males herbes | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular i entre 135 i 175 cm. Té una alçada de prop de 150 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est, presenta una porta acabada amb llinda plana. | 08288-165 | Camí de les Dous al Corral Nou, a 160 m de l'inici del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3927900,1.5563600 | 379310 | 4583367 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70040-foto-08288-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70040-foto-08288-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70040-foto-08288-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 70041 | Barraca 2 de Comademar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-comademar | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra, exempta, de planta quadangular de rop de 180 cm de costat. Té una alçada de prop de 250 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est, presenta una porta de prop de 140 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. | 08288-166 | Camí de les Dous al Corral Nou, a 370 m de l'inici del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3908100,1.5562400 | 379296 | 4583148 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70041-foto-08288-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70041-foto-08288-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70041-foto-08288-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2416 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70042 | Barraca 1 a ponent del Camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-ponent-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra, exempta, de planta circular i 240 cm de diàmetre. Té una alçada de prop de 265 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 145 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-167 | Camí de la Fontfregona, a 500 m del seu inici des de migdia | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3976100,1.5545200 | 379165 | 4583905 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70042-foto-08288-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70042-foto-08288-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70042-foto-08288-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2375 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70043 | Barraca 2 a ponent del Camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-a-ponent-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura, d'entre 145 i 160 cm. Té una alçada de prop de 180 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 110 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 70 cm. | 08288-168 | Camí de la Fontfregona, a 500 m del seu inici des de migdia | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3975600,1.5539500 | 379117 | 4583900 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70043-foto-08288-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70043-foto-08288-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70043-foto-08288-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2376 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70044 | Barraca 3 a ponent del Camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-a-ponent-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | S'ha produit l'enderroc del costat est, que estava en perfecte estat l'any 2005, quan va ser fotografiada pel Drac Verd de Sitges. | Barraca de pedra seca, exempta, de planta circular d'entre 190 i 220 cm de diàmetre interior. Té una alçada de prop de 260 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 95 cm. | 08288-169 | Camí de la Fontfregona, a 647 m del seu inici des de migdia | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3987800,1.5537900 | 379106 | 4584036 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70044-foto-08288-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70044-foto-08288-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70044-foto-08288-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2377 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70045 | Barraca 4 del Camí de can Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-can-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un lleuger enderroc de la part nord, i es troba completament voltada per bardissa, de tal manera que actualment no s'hi pot accedir. | Barraca de pedra seca, exempta, de planta quadrangular d'entre 220 i 270 cm de costat. Té una alçada de prop de 235 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 60 cm. Presenta un reforç al darrera i paravent al costat esquerra. | 08288-170 | A 160 m de l'inici del camí de Can Jutge des de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3983000,1.5562300 | 379309 | 4583979 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70045-foto-08288-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70045-foto-08288-170-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2378 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70046 | Pou prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Estructura aèria de pedra seca, adossada a un marge, de planta interior circular de 130 cm de diàmetre i una alçada interior de 150 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 40 cm. A l'interior s'identifica un pou. | 08288-171 | Al peu del trencall que des del camí de cal Jutge du a la urbanització de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4007800,1.5570600 | 379383 | 4584254 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70046-foto-08288-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70046-foto-08288-171-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2392 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70047 | Barraca 1 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Completament voltada de bardisses i malesa, fins al punt que no és possible veure'n l'accés. | Estructura aèria de pedra seca, adossada a un marge, de planta interior irregular, de 255 cm de profunditat i 250 d'amplada. Té una alçada exterior de 240 cm, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, presenta una porta de prop de 135 cm d'alçada i 80 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 70 cm. Lliris a la coberta exterior. | 08288-172 | Darrer trancall cap a llevant del camí de la Fontfregona abans d'arribar a cal Déu Negre | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4007200,1.5561600 | 379308 | 4584248 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70047-foto-08288-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70047-foto-08288-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2403 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de l'accés(Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70048 | Barraca 2 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior a l'esquerra de la porta. | Estructura aèria de pedra seca, de planta circular, d'entre 190 i 210 cm de diàmetre interior. Té una alçada exterior de 150 cm, amb coberta de falsa cúpula i lliris com a coronament. Orientada al sud-est, presenta una porta de prop de 125 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 85 cm. | 08288-173 | Al peu del trencall que des del camí de cal Jutge du a la urbanització de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4012000,1.5571800 | 379394 | 4584300 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70048-foto-08288-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70048-foto-08288-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70048-foto-08288-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2393 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70049 | Barraca 3 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part duperior de la coberta. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular, de prop de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada exterior de 205 cm, amb coberta de falsa cúpula.Orientada al sud-est, presenta una porta de prop de 80 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 45 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. | 08288-174 | Part central del turó que hi ha a llevant de cal Déu Negre | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4020200,1.5561800 | 379312 | 4584392 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70049-foto-08288-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70049-foto-08288-174-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2394 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70050 | Barraca 1 prop del bosc de Cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-del-bosc-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un enderroc important a la part posterior i també pel costat oest. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta quadrangular de 270 per 310 m de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, presenta una porta de prop de 135 cm d'alçada i 80 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 100 cm. Presenta un folre per la façana principal i tanbé per la de ponent, i una fornícula interior entrant a mà dreta, de 1110 x 50cm. | 08288-175 | Al peu del camí que mena a can Coral des del camí de can Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4028200,1.5564900 | 379339 | 4584481 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70050-foto-08288-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70050-foto-08288-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70050-foto-08288-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2395 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70051 | Barraca 2 prop del bosc de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-del-bosc-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Envoltada de malesa | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular i 270 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula i coronament amb lliris. Orientada al sud / sud-est, presenta una porta de prop de 150 cm d'alçada i 105 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. El gruix del mur és de 110 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. Al costat esquerra de la porta, el contrafort presenta un forat on s'hi ha ubicat una petita teulada de fibrociment. | 08288-176 | Feixes a ponent de la casa de can Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4026000,1.5574000 | 379415 | 4584455 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70051-foto-08288-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70051-foto-08288-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2406 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70052 | Barraca 4 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Enderroc important, ja que només ens en resta el mur a una alçada màxima d'entre 70 i 100 cm. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular i 215 cm de diàmetre interior, amb la coberta completament enderrocada. Orientada al sud-est, se n'jha perdut també l'acabat de la porta d'accés, que feia uns 80 cm d'alçada. El gruix del mur és de prop de 65 cm. A l'interior, entrant a mà esquerra es troba una fornícula inferior o cocó. | 08288-177 | Al turó que hi ha entre cal Jutge i cal Déu Negre | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4026900,1.5553600 | 379244 | 4584468 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70052-foto-08288-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70052-foto-08288-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70052-foto-08288-177-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2400 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70053 | Barraca 5 prop de cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-prop-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Enderroc parcial de la coberta | Barraca de pedra seca aïllada, de planta irregular de 310 cm de profunditat i una amplada màxima de 145 cm, amb coberta de falsa cúpula parcialment enderrocada pel costat de ponent. Té una alçada exterior de 245 cm. Orientada al sud / sud-est, hi permet l'accés una porta de 165 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-178 | Al costat est del camp de migdia de cal Déu Negre | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4014200,1.5553200 | 379239 | 4584327 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70053-foto-08288-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70053-foto-08288-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70053-foto-08288-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2402 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70054 | Barraca prop la rasa de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-la-rasa-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | Lleuger enderroc de la part superior de tramuntana | Barraca de pedra seca aïllada, de planta quadrangular d'entre 140 i 160 m de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 165 cm. Orientada al sud / sud-oest, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i una amplada de 55 cm, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-179 | Camí de la Roca de Vidal, a 375 m passat el Molí de Bessons | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3791600,1.5724700 | 380632 | 4581832 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70054-foto-08288-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70054-foto-08288-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2467 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70055 | Barraca 5 del camí del Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-cami-del-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca aïllada de pedra seca, de planta el·líptica d'entre 280 i 235 cm de costat a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 125 cm. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 100 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 50 cm. | 08288-180 | Camí dels Abeuradors a l'altura dels Plans de Bessons | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3757200,1.5665000 | 380126 | 4581458 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70055-foto-08288-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70055-foto-08288-180-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2436 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70056 | Barraca del camí del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta de ferradura i un diàmetre interior d'entre 230 i 130 cm, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 150 cm. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta de 110 cm d'alçada i una amplada de 55 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 40 cm. | 08288-181 | A migdia del camí del coll de Rastrells, a 360 m després de deixar el dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3767000,1.5633200 | 379862 | 4581571 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70056-foto-08288-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70056-foto-08288-181-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2450 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70057 | Barraca 2 del camí del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Envoltada de males herbes i bardisses | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta trapezoïdal, de prop de 280 cm de profunditat i un màxim de 195 cm d'amplada, amb coberta de falsa cúpula. Té una alçada exterior de 215 cm. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta de 155 cm d'alçada i una amplada de 75 cm, acabada amb llinda plana. El gruix del mur és de 50 cm. | 08288-182 | Camí del coll del Rastrells, a mig recorregut entre el dels Abeuradors i el Coll de Rastrells | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3763500,1.5637200 | 379895 | 4581532 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70057-foto-08288-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70057-foto-08288-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70057-foto-08288-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2449 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i de foto de primer pla (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70058 | Barraca 6 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | La vegetació no hi permet accedir | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular, d'entre 140 i 240 cm de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud /sud-est, hi permet l'accés una porta de 35 cm d'amplada cm, acabada amb llinda plana i aprofitant un gran bloc de pedra com a brancal dret. | 08288-183 | A 267 m passat el trencall cap al coll de Rastrells | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3753400,1.5640400 | 379920 | 4581419 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70058-foto-08288-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2435 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de primer terme(Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70059 | Barraca 3 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular, d'uns155 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 165 cm i un cocó o fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 50 x 60 cm. | 08288-184 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 120 m passat can Giménez. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3801000,1.5658500 | 380080 | 4581945 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70059-foto-08288-184-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2444 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70060 | Barraca 4 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es troba completament emmascarada per la bardissa | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica, d'entre 110 i 245 cm a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, hi permet l'accés una porta de 115 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 165 cm. El gruix del mur és de 45 cm. | 08288-185 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 435 m, a migdia. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3788600,1.5684900 | 380298 | 4581804 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70060-foto-08288-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70060-foto-08288-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2443 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la foto de primer terme(Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70061 | Barraca 1 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada al marge d'un camp d'oliveres, de planta de ferradura i entre 115 i 180 cm a l'interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est, hi permet l'accés una porta baixa acabada amb llinda plana. | 08288-186 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el primer trencall a mà esquerra | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3848900,1.5694100 | 380386 | 4582472 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70061-foto-08288-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16456 de l'Observatori de Paisatge (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70062 | Barraca 2 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada al marge d'un camp d'oliveres, de planta circular d'entorn als 225 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al nord / nord-est, hi permet l'accés una porta d'alçat trapezoïdal acabada amb llinda plana. | 08288-187 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el segon trencall a mà esquerra, a 150 m del trencall | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3844300,1.5680300 | 380270 | 4582423 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70062-foto-08288-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16457 de l'Observatori de Paisatge (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70063 | Barraca 3 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 150 i 160 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, hi permet l'accés una porta dde prop de 100 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb arc de mig punt'alçat trapezoïdal acabada amb arc de mig punt. Conserva lliris a la coberta. | 08288-188 | Camí de cal Maco a la Torreta, a gafant el segon trencall a mà esquerra, a 240 m del trencall | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3838300,1.5673600 | 380213 | 4582357 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70063-foto-08288-188-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16539 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70064 | Barraca 4 de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-torreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 180 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al nord, hi permet l'accés una porta de prop de 140 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb llinda plana. Presenta una porta de fusta folrada amb llauna. Conserva lliris a la coberta. | 08288-189 | Camí de cal Regata cap als Abeuradors, a 416 m de la casa | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3835500,1.5693900 | 380382 | 4582324 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70064-foto-08288-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 16538 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: J.M. Torrents) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70065 | Barraca 1 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | Enderroc de la cobert, restant només el mur d'entre 70 i 120 cm d'alçada. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre interior, enderrocada i conservant únicament una alçada màxima de 120 cm d'alçada i mínima de 70 cm. Està orientada a l'est, on encara es pot veure que la porta hauria fet uns 65 cm d'amplada. Presenta un contrafort al lateral nord. | 08288-190 | Extrem sud del camí de can Gatell, al marge de les Costes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3954000,1.5628600 | 379858 | 4583648 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70065-foto-08288-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70065-foto-08288-190-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9327 de l'Observatori de Paisatge (Autor: Josep Pascual) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70066 | Barraca 2 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Voltada de bardisses que en dificulten l'accés, i es que és troba en un antic conreu guanyat pel bosc. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre210 i 280 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 m d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 210 m i un gruix de mur de 70 cm. Presenta un muret baix al lateral exterior dret de prop de 135 m d'amplada i 210 de llarg. A l'interior a mà esquerra hi ha una fornícula o cocó de 65 x 35 cm. | 08288-191 | Al nord del Camí de les Costes, un cop recorreguts 473 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3975300,1.5661500 | 380137 | 4583880 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70066-foto-08288-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2371 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70067 | Barraca 3 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior del costat nord. Completament voltada de bardisses. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 240 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada i 75 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 195 cm i un gruix de mur de 65 cm. Presenta un contrafort posterior i paravents frontals de prop de 240 cm de llarg a cada costat de la porta, a manera de passadís. Té també un ràfec de lloses de pedra volades i lliris a la coberta. | 08288-192 | Uns 200 m al nord del trencall del camí de les Costes cap al camí de cal Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3973800,1.5641900 | 379973 | 4583866 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70067-foto-08288-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2372 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70068 | Barraca 4 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un incipient enderroc de la part superior dreta, i es troba voltada de bardisses que n'impedeixen l'accés. Es tracta d'una zona doliverars que no es treballen, guanyada pel bosc. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 260 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 90 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 240 cm i un gruix de mur d'entre 80 i 110 cm. Presenta una fornícula o cocó entrant a mà esquerra. | 08288-193 | Camí de les Costes cap al camí de cal Jutge, a 167 m de l'encreuament | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3966400,1.5632900 | 379896 | 4583785 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70068-foto-08288-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70068-foto-08288-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70068-foto-08288-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2364 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70069 | Barraca 5 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | Les bardisses n'impedeixen l'accés. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 225 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 225 cm i un gruix de mur de prop de 85 cm. Presenta una fornícula o cocó de 40 x 60 cm entrant a mà esquerra. Conserva lliris a la coberta. | 08288-194 | Camí de les Costes cap al camí de cal Jutge, a 100 m de l'encreuament | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3962000,1.5636600 | 379926 | 4583736 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70069-foto-08288-194-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2366 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto de la porta (Autor: Drac Verd de Sitges). | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||
| 70070 | Barraca 6 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta el·líptica d'entre 180 i 240 cm de diàmetre interior, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 240 cm i un gruix de mur de prop de 90 cm. Presenta un paravent al costat dret de la porta i conserva lliris a la coberta. | 08288-195 | A 142 m a llevant de l'extrem est del camí del Gatell | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3963200,1.5627300 | 379849 | 4583750 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70070-foto-08288-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70070-foto-08288-195-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2365 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70071 | Barraca 1 prop de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura d'entre 150 i 180 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur de prop d'entre 60 i 80 cm. | 08288-196 | Camí de les Comes, a 297 m al nord del trencall que mena a la casa enderrocada | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3810800,1.5548500 | 379162 | 4582069 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70071-foto-08288-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70071-foto-08288-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70071-foto-08288-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2418 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70072 | Barraca 2 prop de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un lleuger enderroc a la part est de la coberta. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, amb planta de ferradura d'entre 210 i 235 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 230 cm. Té una fornícula o cocó entrant al fons, de 45 cm d'amplada per 120 cm de profunditat. Al marge dret de la barraca s'observen quatre graons volats. | 08288-197 | Camí de les Comes, a 95 m al sud del trencall que mena a la casa enderrocada | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3780900,1.5549000 | 379160 | 4581737 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70072-foto-08288-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70072-foto-08288-197-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2419 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70073 | Barraca del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, amb planta el·líptica d'entre 140 i 260 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 75 d'amplada, acabada amb arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 230 cm i un bloc de pedra entrant al fons a manera de banc. | 08288-198 | A 26 m a migdia de l'encreuament del Coll de Rastrells | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3765600,1.5605300 | 379628 | 4581560 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70073-foto-08288-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2446 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70074 | Barraca 3 del camí del Coll de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-del-coll-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 195 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 155 cm. | 08288-199 | Camí del Coll de Rastrells, a 218 m de l'inici des del trencall amb el camí de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3757400,1.5589500 | 379495 | 4581471 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70074-foto-08288-199-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2447 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70075 | Barraca 1 del mas de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-mas-de-la-pineda | wikipedra.catpaisatge.net | Lleuger enderroc de la part posterior de la coberta | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 155 cm d'alçada i 55 d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur de prop de 80 cm. | 08288-200 | Camí del mas de la Pineda, a 324 m al nord de la casa | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4267200,1.5742200 | 380865 | 4587110 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70075-foto-08288-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70075-foto-08288-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70075-foto-08288-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9218 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70076 | Barraca 2 del mas de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-mas-de-la-pineda | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 240 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 170 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 235 cm i un gruix de mur de prop de 70 cm. | 08288-201 | Carretera BP-2121, abans d'arribar al km 17 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4247300,1.5713700 | 380623 | 4586893 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70076-foto-08288-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70076-foto-08288-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70076-foto-08288-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9354 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i les fotos (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del mas de la Pineda | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70077 | Barraca 3 del mas de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-mas-de-la-pineda | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 200 i 250 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 170 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 240 cm i un gruix de mur d'entre 80 i 120 cm. | 08288-202 | Carretera BP-2121, a l'altura del km 17 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4249300,1.5707800 | 380574 | 4586916 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70077-foto-08288-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70077-foto-08288-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70077-foto-08288-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2131 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del mas de la Pineda | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70078 | Barraca 4 del Camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre interior amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 90 cm d'alçada i 50 d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 165 cm i un gruix de mur de 50 cm. | 08288-203 | Camí de la Serra Llarga, 486 m al nord passat el trencall del camí dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3765800,1.5483200 | 378607 | 4581579 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70078-foto-08288-203-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2471 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70079 | Barraca 1 del Serrat d les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-serrat-d-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta irregular d'entre 115 i 200 cm a l'interior, i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada i 55 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 45 cm. | 08288-204 | Vessant de solana del Serrat de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3760700,1.5530900 | 379005 | 4581516 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70079-foto-08288-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2473 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70080 | Barraca 2 del Serrat de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-serrat-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 180 i 220 cm a l'interior, i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 cm d'alçada i 60 d'amplada, acabada amb una llinda plana, lleugerament inclinada. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. | 08288-205 | Vessant de solana del Serrat de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3762100,1.5540800 | 379088 | 4581530 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70080-foto-08288-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2475 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70081 | Barraca 1 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Feixes d'oliveres que que fa uns anys que no es treballes, La vegetació no hi permet accedir | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 125 cm d'alçada i 70 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Presenta una fornícula o cocó entrant al fons, de 35 per 80 cm i un contrafort al lateral dret. | 08288-206 | Camí del mas del Barber, 110 m passada la casa, cap al nord | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4047600,1.5508200 | 378869 | 4584704 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70081-foto-08288-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70081-foto-08288-206-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2411 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70082 | Barraca 2 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 80 d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 225 cm i un gruix de mur d'uns 75 cm. Presenta un contrafort posterior. | 08288-207 | Camí del mas del Barber, 110 m passada la casa, cap al nord | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4048300,1.5498900 | 378791 | 4584713 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70082-foto-08288-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70082-foto-08288-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2412 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||
| 70083 | Barraca 3 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un enderroc important del costat esquerra. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta de ferradura d'entre 225 i i 270 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-208 | Camí del mas Barcer fins arribar a la Barraca | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4059700,1.5493800 | 378751 | 4584840 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70083-foto-08288-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70083-foto-08288-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70083-foto-08288-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2413 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70084 | Barraca 4 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un incipient enderroc del costat esquerra. | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 180 i i 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 145 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-209 | A l'extrem oest dels camps de la Barraca | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4069100,1.5489200 | 378714 | 4584945 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70084-foto-08288-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70084-foto-08288-209-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2415 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 70085 | Barraca 5 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta trapezoïdal d'entre 210 i i 280 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-210 | A 120 m al nord de la Barraca | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4071300,1.5501400 | 378816 | 4584968 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70085-foto-08288-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2414 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.