Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62743 | Festa dels Barris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-barris | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Documentació oral. Informants: Pere Olivella, Albert Hebig, Jesús Salius, Josep Torrents.</p> | S'han anat afegint elements nous a la festa (orquestres, grups d'animació, jocs, etc....) | <p>Festa que es feia al carrer i en la que hi havia una competició entre els diferents carrers i barris. El millor de tots llogava un manubri amb el qual feien la música del ball corresponent. La més antiga sembla ser la del barri de l'Altra Banda. Les festes dels Barris coincideixen amb la festa del Corpus. El següent dissabte desprès és la del barri de l'Altra Banda. A principis de segle, era la festa dels carrers, i l'ordre continuava, el diumenge amb el Centre Cultural i Recreatiu on es celebrava la festa dels fadrins. El dilluns continuava el carrer de Baix, el dimarts el carrer Major, el dimecres, la plaça de les Eres i la resta dels carrers. El dijous, la plaça de l'Església, amb processó de comiat. La festa consistia en una missa matinal, ball a la tarda i a la nit, desprès del ball de tarda, rengle i el repartiment de la coca en cistells (informant, Pere Olivella, juny 1999). Més endavant, amb la festa dels barris l'endemà de Corpus comença el primer, el Barri Vell (o sigui, la part closa de la Vila) A partir d'aleshores, continuant els dissabtes, amb la següent seqüència: l'Altra Banda, el Camí de Baix, el Cel Blau i el Barri Gran, que engloba el Torrent Cuitó, la resta de la Vila i la Carretera (informant Pere Olivella, juny 1999).</p> | 08232-20 | Els llocs més destacats dels barris corresponents (per exemple, la plaça de l'església a la Vila.). | <p>Abans eren festes dels carrers. Les festes més antigues conegudes són les del barri de l'Altra Banda. Era costum fer unes coques grosses i llargues que es menjaven entre tots el veïns (AAVV, 1991). Es feia el dissabte desprès del Corpus Christi. Es col·locava un altar al carrer. Al matí, s'organitzava un rengle en processó civil, on anaven petits flabiols i timbals, els nens amb carraques, desprès les noies i, finalment, els adults. Es celebrava la missa de 10. A la tarda es feia una xocolatada, i alguns jocs, com el de trencar l'olla amb aigua i diners, carreres de sacs, i al vespre, el ball. Abans, a la tarda les noies feien uns rams o figuretes que es posaven en una panera i que sortien en el ball número 5 (el ball del ram) i, posteriorment es venien. Un altre ball important era el de la toia, consistent en una figura o un cistell amb coses que anava a subhasta i el que l'aconseguia ballava amb la seva parella aquest ball. El ball es feia alternativament al C/ Bonavista i al C/ Llarg. Aquests balls eren amenitzats primer pels flabiols (un flabiolàire molt conegut va ser Josep Saumell), desprès va aparèixer el manubri, tot seguit la gramola, desprès el piano i, les últims anys, acudia l'orquestra 'Els Ferraris'. Els carrers es guarnien amb garlandes fetes amb cadenes de paper de diari enganxades amb engrut. A partir de l'any 1983 a la festa sempre hi ha hagut orquestra i grups d'animació. Està documentada per memòria oral des de fa 200 anys i tan sols es van interrompre les celebracions nocturnes un any per la Guerra Civil. Aquestes festes s'iniciaven amb el Barri Vell, i seguien amb la de l'Altra Banda i barris restants.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62743-foto-08232-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62744 | Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sabater | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XVIII | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb teules pintades amb motiu de dent de llop al ràfec. Sembla ser la casa més antiga del carrer de Vilafranca. La façana presenta una porta central amb arc de mig punt de pedra de turó, amb una finestra a cada banda. A la primera planta hi ha dues finestres rectangulars petites i un balcó ampitador, a la dreta de la vertical de la porta. A la segona planta hi ha dues obertures quadrangulars, segurament per a usos agrícoles.</p> | 08232-21 | Carrer de Vilafranca, 44 | <p>Als seus terrenys , situats al lloc de la antiga carretera de Vilafranca, molt allunyat del nucli antic, es van construir a banda i banda de la carretera moltes cases a la segona meitat del segle XVIII. Els habitants d'aquestes havien de pagar un cens anyal a la casa de Sabaté en concepte de 'lloguer' del solar. Aquest cens s'ha mantingut d'una manera gairebé simbòlica fins ben entrat aquest segle. Francesc Sabaté tenia una bòbila junt al seu pare, pels volts del 1900, a la banda oest del Pont Nou. Encara avui es poden veure restes de les construccions. En aquell lloc trobaven l'argila (amb sauló, poc lligada, que no contreia tant i, a més a més, aïllant) i l'aigua que passava pel rec de Dalt. Quan el Francesc Sabaté va morir, la bòbila fou llogada durant un temps i després se'n féu càrrec el Josep Borràs i el Magí Cabestany, els quals construïren la bòbila actual.</p> | 41.4488700,1.7046800 | 391803 | 4589398 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62744-210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62744-211.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Cal Sabater era, al costat d'altres cases antigues de l'antic carrer de Vilafranca, la més antiga del carrer. Fins fa pocs anys, moltes cases del carrer encara pagaven el cens cada any al Sr. Sabaté i als seus hereus (HISTÒRIA, 1995). | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62745 | Casal dels Marquesos de Llió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-marquesos-de-llio | <p>DALMAU, R, ed.(1971) 'Els Castells catalans', Vol. III.. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MACIAS, J.M.; MENCHÓN, J.; MUÑOZ, A. (1997) Ceràmiques medievals a Tarragona. Aproximació al seu coneixement' Ceràmica medieval catalana, pp. 71-88, Diputació de Barcelona. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal - molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XIV | Es troba en procés de restauració. | <p>Casal d'estil gòtic civil de planta baixa i dos pisos, d'aproximadament vint-i-tres metres i mig de llargada. Presenta una façana de pedra severa i elegant, amb dos rengles de quatre finestres coronelles, tripartides les inferiors i bipartides les superiors. Les columnetes són rematades per capitells de bona factura artística. Damunt cada finestra del primer pis hi ha un escut en forma de rombe. La portalada principal, de grans dovelles, té un relleu amb dos escuts dels marquesos de Llió, sostinguts per un àngel. A l'extrem esquerre de l'edifici hi ha les 'voltes del Quirri', pas cobert que dóna accés a la façana posterior de l'edifici, al carrer de Baix, permetent enllaçar el casal amb el molí paperer de cal Ròmul. La façana està coronada per una línia de disset merlets esglaonats. La planta de l'edifici és molt estreta i allargada, la qual cosa fa sospitar que en origen hauria continuat a l'actual emplaçament de cal Ròmul.. A l'interior, a la planta baixa, hi ha el celler, l'entresol il·luminat per les petites finestres que hi ha a la part inferior de la façana. Al primer pis hi ha el comptador, espai de sostre alt il·luminat per les finestres trífores, amb festejadors. El segon pis presenta el sostre molt inclinat, rep la llum per les finestres bífores (TORRENTS, 1996 i 1996b). A la façana posterior, al costat de la porta hi ha una vora de ceràmica grisa catalana que podria correspondre a un tipus especial de gibrell (plàtera) detectat a Tarragona al segle XIV (MACIAS, MENCHÓN, MUÑOZ, 1997). A la façana es pot veure com hi ha vàries fases constructives. La més antiga sembla correspondre a la part dreta. Igualment en aquesta part sembla haver-hi hagut dos moments. S'observen, així mateix, unes grans finestres rectangulars tapiades a la segona planta, que sembla ser es van obrir a la segona meitat del segle XIX per tal de poder-hi fer passar els productes del camp (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p> | 08232-22 | C. Major, 42 | <p>Casal de la família Salelles, amb façana del gòtic civil, probablement del segle XIV. Els propietaris d'aquest casal, a partir del segle XVII, foren la família Móra pel matrimoni de Salvador Móra amb la pubilla Joana Salelles. Josep de Mora i de Catà, descendent d'aquesta nissaga, fou nomenat l'any 1749 primer Marquès de Lló o de Llió i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Aquest casal va pertànyer a la família Mora fins a les darreries del segle XIX (TORRENTS, 1993: 35). L'edifici va ser convertit en fàbrica de paper el segle XVIII, pel seu propietari en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Fins fa pocs anys la família Torrents va mantenir aquesta fàbrica, integrada també per l'edifici de cal Ròmul, obtenint un paper de cotó d'extraordinària qualitat, utilitzat sobre tot per a fabricar papers de filtre. L'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per a usos culturals.</p> | 41.4536800,1.7035900 | 391720 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-221.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un dels pocs edificis gòtics civils catalans conservats gairebé íntegrament en la seva estructura exterior. Des del segle XVIII va formar part del molí paperer dels marquesos de Llió (cal Ròmul). Els anys 1920, Charles Deering va voler comprar la façana gòtica. El propietari (Ròmul Torrents i Albet) no es negà a la venda però hi va posar el preu altíssim de 20.000 duros per escut, 40.000 per finestra i 24 hores per decidir-se. Finalment el milionari desistí (TORRENTS, 1996b). La casa marquesal de Llo, o de Llió, rep el nom de la localitat homònima pròxima a Sallagosa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||
| 62746 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-12 | <p>HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V .</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular. La façana principal dóna a la plaça de les Eres, les restants al carrer del Trull, al carrer de l'Hospital i a un pati. Això fa que l'edifici sigui gairebé exempt, tenint l'únic contacte amb una casa de la plaça. La coberta és a dues aigües rematada per un campanile de ferro forjat. La planta baixa està dividida entre l'antic consultori, ara amb usos esporàdics de sala d'exposicions i un magatzem. La característica d'aquest espai són els arcs de totxo que suporten l'edificació. Altres espais de l'edifici propers a aquest són el vestíbul amb la escala que accedeix als diversos nivells i uns lavabos. A l'entresol trobem diverses dependències municipals com els despatxos dels tècnics, del vigilant, i de l'assistent social. A més tot un seguit de sales de reunions, una d'elles ocupada per el club de Rol i un petit lavabo. Totes les dependències reben llum i ventilació natural. Al pis principal trobem les estances ocupades per l'Alcalde, la sala de plens, el despatx del Secretari, un petit lavabo, l'oficina d'atenció al públic i l'arxiu amb un volum important de documentació que s'inicia a la segona meitat del segle XIX. Les golfes serveixen tan sols com a magatzem per a diverses publicacions, i és on està situat el rellotge, que presideix la façana, datable cap el 1914 encara que ja n'hi havia un el 1870. També és aquí per on s'accedeix al campanar. La façana principal està orientada a migdia on destaquen els tres grans balcons del pis principal, on s'hissen les banderes i l'entrada, flanquejada per les finestres de l'entresol. L'edifici està coronat per una cornisa ondulada que engloba el rellotge i fa de base al campanar. Les dependències disposen de calefacció, i la seva mala distribució fa que l'activitat es concentri en un espai clarament insuficient mentre que el restant quedi poc utilitzat. A la part de llevant es troba un petit pati al qual s'accedeix des del carrer de l'Hospital. Queda entremig de l'Ajuntament i l'antic Hospital i actualment és un magatzem per a alguns vehicles municipals. (TORRENTS, 1996)</p> | 08232-23 | Plaça de les Eres, 1 | <p>L'edifici que hostatja l'Ajuntament va ser construït a mitjans dels segle passat. En un document conservat al arxiu municipal i datat al 1853(?), es fa referència a una provisió de fons, 1000 pessetes, per continuar les obres. Sembla que l'execució de l'obra va ser molt lenta. El precedent històricament anterior va ser l'antiga Universitat que es trobava a Cal Rafeques, a la plaça de l'Església, segons documentació del segle XVII. El 30 de setembre del 1868 els revolucionaris van incendiar l'edifici a la vegada que van fer aparèixer un pasquí que literalment va dir: 'Viva prim: viva la Libertad: abajo el huerto rectoral y hágase una plaza nacional. Unos ciudadanos'. L'edifici va ser reformat l'any 1915 (HISTÒRIA, 1995).</p> | 41.4535967,1.7017710 | 391568 | 4589926 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62746-230.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62747 | Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-0 | <p>CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVI-XX | <p>Antiga casa pairal. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal destaca un bonic portal de mig punt de grans dovelles de pedra. A la dovella central hi ha un escut on es representa el sol, simbolitzant el cognom dels seus antics propietaris, els Miquel del Solà. Al pis s'obren tres finestres amb balcó i a les golfes sengles ulls de bou, el central simulat utilitzant pintura. La casa va ser restaurada completament l'any 1900, pel propietari J. Soler, per la qual cosa, la major part de les estructures internes (paviments i parets de la primera planta inclosos) són d'aquesta època, així com les façanes vistes. A la planta baixa té un celler i un cup, en el que anteriorment havia estat una zona d'habitatge. Sota la planta baixa surt una mina que arriba fins el primer plataner de la plaça de les Eres. A la façana sud hi havia un rellotge de sol, que actualment no es pot veure perquè està tapat per una planta. El cos principal té un seguit d'edificacions annexes utilitzades per a tasques agrícoles. La majoria deuen ser de la reforma del 1900 encara que hi ha alguna edificació anterior com una torre que s'ha identificat amb el baluard carlí, al qual fan referència els documents d'aquella guerra. També hi ha restes de dos safareigs, un a l'entrada i l'altre a l'hort. Té un jardí amb pèrgola i amb un cedre, bambú, llimoners, nesprers, etc.. En una de les casetes annexes hi ha una banyera antiga. Entre les edificacions es conserven les dues rodes d'una mola de blat.</p> | 08232-24 | Plaça de les Eres, núm. 6 | <p>Va ser propietat de la família Miquel del Solà fins l'any 1900 en que va ser adquirida per Joan Soler. La família Soler va ser propietària uns 50 anys fins que va ser adquirida per la família Munné.</p> | 41.4531900,1.7009800 | 391501 | 4589882 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62747-241.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En un dels carreus de la cantonada dreta de la façana principal hi ha inscrita la data '1704'. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62748 | Carrer Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-quinti | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de la fossilització de l'antic camí a Sant Quintí de Mediona des de la sortida de la Vila, que es trobava a la plaça de les Eres. El conjunt inventariat compren els edificis numerats del 13 al 31 i dels 10 al 12 i del 16 al 18. Es tracta d'un grup de construccions que representa bé les tipologies edilícies del segle XIX i principis del segle XX, fetes per a ser ocupades per gent menestral i treballadors, així, com les noves classes emergents del poble. Dins del conjunt urbà, aquest és un sector que durant les Guerres Carlines constituïa el punt de defensa de la Vila, tal com demostra l'existència del fortí de l'època, integrat a les edificacions de Cal Soler i que servia per a protegir tota aquesta zona, lloc probable d'arribada de partides carlines.</p> | 08232-25 | Entre la Plaça de les Eres i la sortida del poble | <p>En la casa pairal del Joan Boter, al número 11, vivia des de la primera dècada dels anys 20 del segle XX Cristòfor Vives, més conegut pel 'Pito Nen' (pel seu fill, el Josep). Aquest feia feines de ferrer, així treballava les peces de ferro pel carreter Josep Vila, i sobretot es dedicava a anar per les fàbriques a arreglar la maquinària espatllada. Avui es el taller d'un mecànic. Al número 16 hi vivia en Miquel Camil (aquesta casa encara conserva a la seva façana una rajola, col·locada modernament en record del seu propietari), mestre de cases de la segona meitat del s. XIX (AAVV, 1991). Una altra casa destacada és cal Mestre Miquel, datable del 1884. Al capdamunt d'aquest carrer, just on arriba a la Carretera i baixa el camí cap a la fàbrica del Valls, hi tenia la seva bòbila. Actualment no en queden restes. Aquest forn era força senzill. En ell cremaven els fogots de llenya de pi. S'hi feien teules, rajoles i totxos. Es treballava a preu fet. Era molt conegut un operari que hi feinejava, 'El Rajoler', qui vivia a l'actual magatzem de cal Juli, al carrer dels Quadres, amb fama de ser molt bon rajoler. En la desembocadura d'aquest carrer en la plaça de les Eres, i al costat de la casa de la Sra. Montal, existia una masia, la dels capellans, fins que va ser enderrocada per a construir una casa cap als anys cinquanta (HISTÒRIA, 1995). En època franquista es va dir carrer de José Antonio.</p> | 41.4533300,1.7007000 | 391478 | 4589898 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62748-251.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62749 | Carrer del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-trull | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 21. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans.</p> | XIX | <p>Carrer que es desenvolupa entre la plaça de les Eres i la sortida del poble en direcció al riu de Bitlles. Els edificis inventariats corresponen als dels següents números senars, 3 a 13 i 19 a 31 i números parells 4, 12 a 16 i 20 a 30. En aquest carrer existeix l'antic trull d'oli, amb estructura fabril i llargues bigues de fusta disposades en angle recte des de parets a pilars, les quals creen una estructura interior diàfana, a la manera dels edificis fabrils del segle XVIII. Va ser reformat l'any 1847. Actualment ha estat restaurat i reformat, curosament, pel seu propietari, el qual conserva al jardí algunes moles de pedra, reutilitzades com a taules. L'edifici al costat del Trull és de l'any 1881 i va ser construït per 'PJYC', segons consta a la façana. Altres edificis notables serien un conjunt d'edificacions d'aquell mateix cantó de carrer, amb estructura de finestres quadrangulars, que cal datar el 1847 i manades fer per 'JV' (per una làpida de ceràmica a la façana), que representen un sistema d'urbanització per a donar allotjament, probablement, a treballadors dels molins paperers.</p> | 08232-26 | Entre la Plaça de les Eres i la sortida del poble | <p>El 1936 encara existia el trull, el qual havia estat l'únic de la població. Fins el segle XVIII va ser l'únic edifici que havia en lo que serà el avui conegut carrer del Trull, que va convertir-se en tal amb la edificació de cases durant aquest moment històric. En aquest carrer, al número 16, va establir-se al 1921 en Josep Vila i Giribert, carreter. Ell va fer el cotxe de morts, que per cert va ser el seu primer encàrrec al poble. També feia i arreglava tota mena d'arreus del camp, i aquesta va ser la seva activitat principal fins al seus últims anys (va morir el 1958).</p> | 41.4540200,1.7011600 | 391517 | 4589974 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62749-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62749-260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62749-261.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | La porta del casal del Trull (núm. 11) està inclosa a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 12139 | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62750 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-1 | <p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles - segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. DOCUMENTS (s.d.) Documents relatius a la capella de Sant Domingo, ss. XVIII-XIX EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya.</p> | XVI | Hi ha hagut una restauració en aquests darrers anys | <p>Ermita construïda dalt del turó de Lloranàs. Presenta una nau i absis poligonal amb una capella lateral adossada a la banda lateral esquerra i coberta a dues vessants. L'absis presenta una coberta amb volta apuntada amb sis nervadures. La coberta de la nau és fa per tres trams de volta escarsera de creuer amb nervadures en diagonal fins la clau de volta. La façana, d'estructura molt senzilla, presenta el portal frontal de llinda recta, amb un escut amb els atributs de Sant Pere (mitra i claus) i la data de 1762 sobre la porta, a més d'un petit òcul i coronament per una creu de pedra.</p> | 08232-27 | Costa de Sant Jeroni | <p>La veu popular diu que la van edificar per recordar un vot del poble al darrer dissabte d'octubre, després de la pesta del segle XVII. La capella és antiga, només cal fixar-se en l'absis amb coberta apuntada. L'any 1575 es va establir un censal a favor de la dita ermita, però es l'any 1762 (data que figura al portal) quan aquesta construcció religiosa pren la seva forma actual, justament en el moment en que la població de Sant Pere viu un moment de benestar econòmic que permet iniciar les obres de reforma d'aquesta capella. El prior de Sant Pere, Plàcid Nadal, indica que la va beneir l'any 1770, però que no hi havia ni ara ni calze, els quals objectes litúrgics els va fer portar dit prior a Sant Jeroni, des de l'ermita de Sant Domingo, propietat dels marquesos de Llió. A primers de setembre del 1772 veient que l'Ajuntament s'havia apoderat de les claus de Sant Jeroni, el prior Nadal va endur-se l'ara, aprofitant que la porta estava oberta per fer obres, encara que no va poder fer el mateix amb el calze, demanant per escrit a la Marquesa de Llió que reclami el calze que era de la seva propietat DOCUMENTS (s.d.). Durant tot el segle XVIII, un pagès de Sant Pere era, a més, ermità de Sant Jeroni. Al seu costat es va desplaçar el cementiri el 1864. Per la festa era costum, documentada al segle XIX, fer garlandes als forns del poble. Del segle XVIII, concretament del 1757 és un reliquiari de Sant Paulí i Sant Pere, amb un húmer, provinent de Sant Jeroni, que es conserva al tresor parroquial.</p> | 41.4494800,1.6949100 | 390988 | 4589477 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62750-271.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62751 | Barraca fortificada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-fortificada | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CANALS, A. (1885) 'Records de la meva vida'. Manuscrit. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p> | XIX | La coberta ha cedit en part i està voltada en part per bardissa. | <p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminada amb una coberta de terra. La construcció és de petites dimensions, amb porta feta amb carreus de turó escairats i paredat irregular de còdols i turó, amb troneres a tot el seu perímetre amb les espitlleres, verticals, fetes de totxo. La part interior de les mateixes està esbocada, com qualsevol tronera d'una construcció militar normal. La porta posseeix una reixa de mala qualitat tancada amb un cadenat.</p> | 08232-28 | Al costat del camí del pla del Corral Nou | <p>Són variades les notícies que fan referència a les guerres carlines a Sant Pere. Si tenim en conta els registres parroquials. Les referències són especialment cruentes pel que fa a la tercera (1872-1876). Des del març del 1873 fins al març del 1874 el rector va haver d'amagar-se, ja que el de Terrassola, a tres quilòmetres de Sant Pere, havia mort assassinat. Desprès d'un buit documental d'aquest període, l'any 1875 hi ha enregistrada la sepultura de 19 cadàvers de voluntaris i carrabiners morts de bala enemiga en una acció de foc entre Sant Pere i Sant Quintí (llibre de defuncions, 6: 351) (TORRENTS, 1993, inèdit). Es possible que aquesta construcció absolutament atronerada s'utilitzés en aquestes lluites, doncs la seva ubicació entre ambdós municipis i propera als límits de terme, així sembla suggerir-ho. No excessivament lluny d'aquest petit fort , muntanya avall, es troba la masia de les Planes Velles, també fortificada en la mateixa època.</p> | 41.4683000,1.6925400 | 390821 | 4591570 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62751-foto-08232-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es tracta d'un fortí d'època carlina. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||
| 62752 | Cal Manyoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyoses | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 23. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. HISTÒRIA (1995). Història gràfica de St. Pere. Programa de Festa Major de 1995.</p> | XIX | <p>Casa pairal amb un important trull d'oli. En origen l'entrada de la casa es feia pel C/ de Sant Sadurní, mentre que actualment l'entrada principal és per la carretera. Exteriorment, l'element més destacat consisteix en una balustrada, segurament afegida a la construcció original. La tipologia de l'habitatge segueix la de les cases per a menestrals i mitjans propietaris del segle XIX. Són d'interès les màquines de fabricació d'oli de començament del segle XX. Va ser el nucli al costat del qual es va construir el carrer de Sant Sadurní. (HISTÒRIA, 1995). A l'interior la casa no presenta cap element estructural ni decoratiu destacat.</p> | 08232-29 | C. Sant Sadurní, 23 | <p>Es guarda a la casa un plànol, sense data, que fa referència a la propietat dels terrenys de la casa amb llegenda. Es podria datar en el segle XIX. També es conserva un contracte de rabassa morta per Pere Rovira a favor de Ramon Mañosas de 20 de gener de 1829. El paper té filigrana de Romeu, de Terrassola. L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, el tercer districte, era el Torrent Cuitó-Rabassada, essent alcalde el Sr. Vicenç Mañosas. El trull d'oli va deixar de funcionar el 1998.</p> | 41.4497000,1.7056300 | 391884 | 4589488 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-290.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62752-foto-08232-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62753 | Cal Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boter-0 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XVI-XIX | Pateix deficiències estructurals. | <p>L'interior d'aquest edifici disposa d'uns arcs gòtics a la planta baixa, on a més es pot observar una entrada tapiada al teatre Catequístic que, per cert, abans era l'antic accés al campanar i al pati del mossèn. Antigament disposava d'un pas elevat sobre el Corronet que comunicava ambdues cases del carrer Major i al seu costat passava el rec del Mossèn. Resulten d'interès els portals estrets i baixos del primer pis en els que s'endevinen motllures sota la calç. En ells i sobre les portes hi ha finestretes també decorades amb motllures. Es podria interpretar com a part del refectori de l'antic convent de Sant Pere.</p> | 08232-30 | El Corronet, 11 | <p>Edifici venut durant la desamortització, ja que pertanyia al monestir de Montserrat. Sembla quasi indiscutible que l'edifici formava part del Priorat, per a passar després a ser adquirit per un particular. Tal vegada sigui aquest l'edifici esmentat en el Llibre Major de la Parròquia l'any 1845 i que segons la descripció allí feta, contenia 'tres Lagares', i es va lliurar en pública subhasta 'por cinco mil reales a favor de D. Antonio Xuriguer como apoderado de D. Antonio Andario Andaluz comprante primo ... En 1847 D. Antonio Xuriguer transfirio la referida finca por el indicado precio a D. Pedro Rovira alias Mota Natl de S. Saturnino de Noya quien colocó una Prensa en la mentada Entrada, que estribada en las paredes construidas de malos materiales no podian menos de grietarse; excavado por otra parte un angulo del edificio, ha reducido la Casa en estado ruinoso particularmente en los cimientos' (TORRENTS, 1993, inèdit: 28).</p> | 41.4537400,1.7030000 | 391671 | 4589940 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62753-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62753-300.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | El Corronet, carrer on es troba l'edifici, abans es deia del Priorat. El nou propietari del immoble era boter, per això del nom. Per cert, que es conserven en aquest lloc totes les eines de la seva feina. Actualment, ocupa l'edifici l'Agrupació Pessebrista Riudebitlles. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||
| 62755 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-17 | <p>TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral Mn. Lluís Bonet</p> | XV-XX | La conservació del registre sacramental és bona i no presenta cap dificultat a l'hora d'explotar-lo. Tres dels documents més antics es troben actualment a l'Arxiu Diocesà de Barcelona en procés de restauració, segons informacions orals. | <p>L'arxiu ocupa una extensió de 253 metres lineals i es conserva a la rectoria dins un armari metàl·lic de portes plegables, dins el despatx del rector. Respecte al seu contingut, en destaquen els pergamins corresponents a tres còdex gòtics, avui en restauració, i el registre sacramental és molt complert, doncs l'únic tall o buit important és de menys d'un any (1873-1874) i, en alguns aspectes, el temps de la guerra civil del 1936 al 1939. Consta aquest registre d'onze llibres de baptismes, el primer dels quals va des del 1608 fins el 1688. És el més antic, confeccionat de manera seguida i sistemàtica i és alhora de baptismes i esposalles. Els baptismes hi són consignats davant i els matrimonis darrere. Les cobertes són de pergamí, amb unes dimensions de 30 x 10 cm, i les planes numerades. El segon, també de baptismes i esposalles, comprèn de l'any 1689 fins al 1730, i com a novetat important presenta el fet de que des del 30 d'agost del 1718 s'hi consigna el cognom de soltera de la mare com a segon cognom. Els següents llibres, fins l'onzè, arriben fins l'any1935, i segueixen fins a l' època actual. Altres llibres son els de matrimonis o esposalles, des de l'any 1739 registrades en llibre exclusiu seu, i abans (des del 1608), escrites, com ja s'ha vist, darrera els dos primers llibres de baptismes. Són cinc llibres que arriben fins el 1935, i després continuen fins als nostres dies. Un tercer grup de llibres del registre son els dels nou llibres d'enterraments (que abasten des del 1611 fins el 1941, amb l'interval de la guerra civil del 36 al 39) i continuen amb els llibres que arriben fins l'època actual.</p> | 08232-32 | C/ Major, 37 | <p>Els documents més antics que es conserven son tres cobertes de còdex que actualment estan a l'Arxiu Diocesà de Barcelona per a la seva restauració, aquests pergamins corresponen a tres còdex gòtics que enquadernaven actes notarials del 1542, el primer, 1567 el segon, i 1573 al 1582, el tercer. Respecte al registre sacramental, aquest comença a Sant Pere de Riudebitlles a partir de la segona meitat del segle XVI, però la seva informació es minsa i són freqüents les llacunes. No és fins a principi del segle XVII que el registre es confecciona de manera seguida i sistemàtica. Les partides són escrites en català fins a mitjan segle XIX i els llibres tenen índexs alfabètic amb les planes numerades. És interessant esmentar que els capellans escrivien en els llibres alguns comentaris sobre diferents esdeveniments. El rigorós control del registre sacramental efectuat pel Bisbat de Barcelona amb constància escrita en els mateixos llibres, sobretot a partir del segle XVIII, és una prova de la bona qualitat del conjunt. En Pere Olivella i l'Enric Ramírez van salvar l'arxiu parroquial el juliol del 1936. La nota escrita en el Llibre Major de la parròquia el mes de juny de l'any 1953 és clara, però fruit de l'època en què va ser feta: 'En general i potser que també davant la bestialitat i esperit blasfem del moviment revolucionari i a pesar de la fredor religiosa de la feligresia, la reacció de la població no fou de simpatia pels revolucionaris i així es pogueren salvar de la seva total destrucció els llibres de l'arxiu parroquial i varis dels vasos sagrats de la parròquia, que foren guardats en el fons d'un pou per un tal Pere Olivella, que viu al costat de la Rectoria (Cal Jeroni Mestres) el qual també salvà l'Arxiu que fou dipositat després per ordre del Secretari Ramírez en el mateix Ajuntament fins al final de la guerra i foren retornats. Juli Nàjera. Rector'. (TORRENTS, 1993, inèdit). L'arxiu ha sigut estudiat àmpliament per la doctora Torrents i Rosés a la seva tesi doctoral: Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935.</p> | 41.4536800,1.7032600 | 391692 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62755-foto-08232-32-1.jpg | Física | Modern|Renaixement|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Els diferents capellans del poble | La alta qualitat de la informació continguda a permès de fer, inclús, una tesi doctoral sobre aquest material (TORRENTS, 1993) | 94|95|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||
| 62756 | Cal Xarret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarret | <p>ALEGRE, Mar; RIBAS, Jordi. (1993) Història del cinema a Sant Pere de Riudebitlles (1920-1980) . Programa de Festa Major. Sant Pere de Riudebitlles. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, d'estil eclèctic. Presenta una façana senzilla, de composició gairebé simètrica presentant un conjunt d'obertures rectangulars, balconada suportada per mènsules on destaca una gran cornisa i el coronament decorat amb palmetes. La casa és de gran simplicitat de línies utilitzant motius clàssics de manera eclecticista. L'edifici té planta en forma d'L, sortint per la part posterior una ala perpendicular, amb galeria mirant cap al sud, per tal d'aprofitar la llum del sol.</p> | 08232-33 | c/ Nou, 19-21 | <p>L'any 1897 l'edifici ja estava acabat i era la seu del Casino. Era anomenat el local dels 'rics' pel fet que els socis i fundadors eren majoritàriament propietaris, fabricants i botiguers. S'hi feien diferents activitats lúdiques i culturals: jocs de taula, bar, teatre de tant en tant, i també hi havia manubri per al ball i piano. Més endavant, i això vol dir cap als anys 1918-1920. s'hi afegeix el cinema com a activitat important, especialment atractiva per la seva novetat. Es recorda en la memòria col·lectiva a la Pepeta del Casino, una de les primeres que tocava, sense saber-ne massa, per cert, acompanyant les primeres pel·lícules del cinema mut. El cinema es feia més a l'hivern -cada diumenge- que al estiu (es feia més ball que cinema). L'any 1936 el Casino tanca les portes i es deixen de tenir dos locals importants per tenir-ne un, on s'aglutinarà la majoria de gent (ALEGRE, RIBAS, 1993). En aquest edifici es va muntar la roda de cal Ton del Pere, que, actualment està exposada al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.</p> | 41.4526700,1.7021900 | 391601 | 4589823 | 1897 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62756-331.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A la casa hi ha una col·lecció de bitllets i monedes republicans i segells propietat de Ramon Puigcorbè i Feliu | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||
| 62757 | Ca l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolivella | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. MORGADES, J.B.; LLORET, A.M. (1998). La guerra del francès (1808-1814). Programa de Festa Major de 1998. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La façana principal dóna al carrer Major, on s'aprecien restes d'una porta amb arc de mig punt de pedra, a la dreta de l'entrada actual (amb arc escarser). A l'esquerra hi ha restes més escasses d'un altre arc de porta o finestra. A la primera planta les obertures són rectangulars i donen a dos balcons. La segona planta presenta nombroses finestretes amb arc. Al pati posterior existeixen columnes salomòniques a la galeria de l'assecador al primer pis, que ofereixen a la casa una personalitat pròpia . Cal tenir present que en aquest punt es veuen com s'integren diferents fases constructives. Al pis baix, destaca un celler, encara utilitzat al 1919, al costat de la entrada a un nivell inferior del paviment actual, de rajoles d'argila amb la decoració de quatre dits corbats. Al buit de la escala principal de la casa, penja una pintura de època historicista pintada per Inés Llobet Matoses. De finals del segle XIX. Al primer pis, a la zona d'alcoves, es conserva un oratori del segle XIX dedicat a la verge de Montserrat amb una pintura mural que ocupa totalment la paret. A la escala hi ha una pintura gegantina feta per Inés Llobet a finals de segle XIX. El mobiliari és, en la seva majoria, del XIX. A destacar una arca de núvia i com a curiositat, un gravat commemoratiu de la batalla de Castillejos al 1860, dedicat pel general Prim a Juan Romany y Masana. Te hort a l'altre banda del carrer Montseny, a la tàpia del qual hi ha troneres del segle XIX, a l'igual que a la façana posterior de la casa.</p> | 08232-34 | C/ Major, 4 | <p>A la guerra del francès (1808-1814), en Pere Olivella i Miquel, estudiant de sagrada teologia y avantpassat d'aquesta casa, va ser elegit tercer i darrer comandant dels sometents, estant al càrrec d'un canó d'artillers i uns 400 homes de sometent des de juny de 1808 fins el juliol del mateix any, en que D. Casiano de Arsú, comandant del campament, ordenà la retirada del canó i de tots els sometents que encara hi havia a casa Julià de Vallirana perquè es presentessin a la Creu d'Ordal per deixar-hi el canó, donant ordres de que el comandant Olivella i la resta de sometents se'n tornessin a casa (MORGADES, 1998). Al llarg de segles, els hereus de la casa rebien els noms successius de Pere i Domingo.</p> | 41.4534800,1.7022000 | 391603 | 4589912 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62757-341.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62758 | La Casa Gran / Casa Josep Arnan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-gran-casa-josep-arnan | <p>INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XVI-XX | Han desaparegut guixeries i elements arquitectònics originals | <p>Edifici entre mitgeres, compost de planta baixa, pis i golfes. Presenta dues façanes. A la davantera, que dóna al carrer Major, hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt fet en pedra gres i una porta gran rectangular per donar cabuda a un comerç. A la primera planta hi ha dos balcons ampitadors i una petita obertura quadrangular. També hi ha una inscripció feta en marbre blanc on es llegeix 'CASA NATALICIA DEL ILUSTRE PROCER / D. JOSE ARNAN VALLES / NATUS 1849 - OBIIT 1919 / LEGO TODOS SUS BIENES PARA / BENEFICENCIA CASA GRAN / LAS AUTORIDADES Y TODO EL PUEBLO / AGRADECIDOS QUIEREN PERPETUAR SU MEMORIA / AGOSTO 1946' ( Cal indicar que també hi ha un retrat pintat del Sr. Arnan a l'Ajuntament, amb una dedicatòria semblant). Les golfes presenten quatre petites obertures quadrangulars repartides regularment per la façana. La façana acaba amb un ràfec de bona volada. A la façana posterior, la qual dóna al c/ Montseny, destaquen quatre finestres rectangulars emmarcades amb motllures de pedra, ampit i trencaaigües. Sobre la central hi ha un petit rellotge de sol de pedra. A l'interior es conserven alguns elements arquitectònics interessants com diverses portes, la primera és de pedra amb motllures i rematada per un arc escarser i coronament de les motllures imitant un arc conopial. La segona, més interessant, és feta de guixeria fent motllures. Presenta la llinda adovellada amb els angles arrodonits i les guixeries coronen el centre de la porta imitant un arc conopial, sobre una creu de Sant Andreu. Les motllures de guixeria imiten columnes amb falses bases i capitells en forma de cara fantàstica, molt del gust renaixentista. També hi ha elements decoratius com una llaceria calada en forma de roseta inscrita en un cercle amb fulles de roure que té la funcionalitat de respirall.</p> | 08232-35 | Carrer Major, 18 | <p>Els elements arquitectònics de l'edifici permeten datar-lo en un moment gòtic tardà, però molt influït per corrents cultes. En aquest edifici va néixer Josep Arnan i Vallès (1849-1919), el qual, a la seva mort va llegar tots els seus bens a la beneficència</p> | 41.4534600,1.7026600 | 391642 | 4589910 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62758-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62758-350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62758-351.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94|95|98|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62759 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. HISTÒRIA... (1995). 'Història gràfica de St. Pere'. Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XIV-XIX | <p>Edifici entre mitgeres, compost de planta baixa, pis i golfes. La planta baixa pertany a una casa gòtica amb dues portes, una, de mig punt amb dovelles i brancals fets de pedra de turó per a circulació de persones i l'altre, per a bestiar i carruatges, amb un arc escarser amb dovelles i brancals de pedra de turó. A la primera planta hi ha tres obertures amb llinda plana a l'exterior, dues donen a un balcó i la tercera a un altre. Al segon pis hi ha una obertura amb coberta d'arc de mig punt, que dóna accés a les golfes. La façana està coronada per una balustrada correguda de ceràmica. També és de ceràmica el canaló de desguàs, que creua la façana. Aquests dos elements cal datar-los a finals del segle XIX o inicis del present. A l'interior no es veuen, a simple vista, rastres de la distribució primitiva de la casa. Es conserva mobiliari datable en el segle XIX, com un llit i còmoda fernandins, encara que destaca un conjunt d'arques de núvia i nuvi de diversa època distribuïdes per tot l'edifici, alguna d'estil barroc. També es troba dins l'edifici una col·lecció d'estris agrícoles, una altra d'útils domèstics destacant una petita col·lecció de recipients de vidre, amb porrons i gerres. A destacar un cullerot per a repartir la Sopa dels Pobres i una col·lecció dels ramells decoratius que repartien al ball de la Festa Major. També hi ha un lot de ceràmica provinent de Sant Llorenç d'Hortons. De tota manera, la col·lecció més important que hi ha a la casa consisteix en l'arxiu de documents que s'inicia al segle XIII i en la que s'hi troba una pàgina de cantoral d'aquell segle.</p> | 08232-36 | Plaça. Església, 5 | <p>Encara que existeix la tradició al poble de que la casa va formar part del Priorat i que la família conserva al seu arxiu particular documents del segle XIII, les estructures visibles de l'edifici són, majoritàriament del XIX i XX, tret de les portes. El que sí que se sap amb certesa és que va ser la seu de l'antiga Universitat,segons documentació del segle XVII. (HISTÒRIA, 1995).</p> | 41.4540800,1.7027900 | 391654 | 4589978 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62759-36.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62759-360.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Eclecticisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | La porta està inclosa a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 93|98|102|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62760 | Torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-barquies | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MORGADES, J.B. i altres (1995) 'Document de donació del terme de Sant Pere (s. XI), Sant Pere de Riudebitlles</p> | S'hi han abocat deixalles | <p>El torrent de Barquíes és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) al qual s'uneix per la riba esquerra a la partió dels termes de Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. No travessa el terme municipal de Sant Pere, sinó que sempre fa de partió amb el de Sant Quintí. Circula en sentit NO-SE, tot excavant argiles i margues quaternàries i terciàries. No té afluents per cap de les dues bandes i, de fet, tampoc porta cabal d'aigua excepte en moments de pluja. El torrent és travessat per la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15 -, el rec de l'Horta Sobirana i el rec del Valls. Presenta un curs molt encaixat dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant uns penya-segats de gran verticalitat, tot creant al seu fons un espai ombrívol on es desenvolupa una densa vegetació amb plàtans, salzes, àlbers, oms, nogueres i pollancres, així com canyes, gorgs i una gran varietat de matolls i arbusts. Es tracta, per tant, d'una vegetació de ribera, densa i ben estratificada.</p> | 08232-37 | Entre el seu naixement i el riu de Bitlles | <p>El nom del torrent apareix en els límits del terme donat a l'abadia de Sant Martí de l'illa Gallinara, d'inicis del segle XI, com a 'torrent de Barraquies' (MORGADES i altres, 1995)</p> | 41.4571100,1.6925600 | 390804 | 4590328 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62760-370.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||||
| 62761 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-8 | <p>PLET (1823) Plet entre l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles i el govern civil per que no sigui subhastada la casa parroquial i l'hort com a bens públics. 15 de gener de 1823. Document exposat a la 'Mostra de documents per recupera la nostra Història. Sant Pere de Riudebitlles'. TORRENTS, J. (s.d.) Sant Pere de Riudebitlles. Text mecanografiat. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XI-XX | <p>La plaça de l'Església és un espai que presenta forma triangular, amb la hipotenusa corbada en sentit còncau. Va ser el lloc ocupat pel cementiri de la Vila fins el 1864. Durant les obres de pavimentació de la plaça al llarg dels anys 1950, van aparèixer nombroses restes humanes, i una part de les mines subterrànies que la travessaven i de les quals es planteja la seva funció defensiva de la població.</p> | 08232-38 | Al centre de la Vila | <p>En un expedient obert amb ocasió de un plet sobre la propietat de la casa i hort del rector, es dóna a l'any 1822 amb certa precisió la situació del cementiri respecte a la casa rectoral: '.. La casa rectoral con su huerto que se halla edificada (..) en el lado de su iglesia parroquial linda (..) por oriente y mediodía con la calle mayor, a poniente con el cementerio común, y por cierzo con el edificio de su iglesia parroquial..'</p> | 41.4539600,1.7028100 | 391655 | 4589965 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62761-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62761-381.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Amb els ajuntaments democràtics es va canviar el nom de plaça. Reverendo Otzet per Església. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62762 | El Molinet / Molí de Moray | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet-moli-de-moray | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. MADURELL I MARIMON, J. M. (1972) El paper a les terres catalanes. Contribució a la seva història. 2 vols. Barcelona. Fundació Salvador Vives Casajuana.</p> | XVIII | En estat ruïnós. | <p>D'aquest edifici sembla que en resta una paret llarga que avança cap al carrer amb una cantonada , al costat del molí de cal Ton del Pere, on s'aprecia una porta tapiada de carreus de turó, i just a la zona de contacte amb aquell molí es pot veure a nivell de terra un arc de pedra cegat que podria correspondre a una sortida d'aigua del rec o d'alguna derivació d'aquest.</p> | 08232-39 | C/ de Baix, 56 | <p>No sabem la data de la seva posada en funcionament. A mitjan segle XVIII ja existia doncs es menciona en un contracte datat el 21 de juliol de 1753 el Marquès de Llió, concertava amb Josep Modolell, mestre de cases de Capellades i amb Antoni Tarafa, vidrier de Vallbona, l'arrendament de 'totam illam chartariam moletrinam' que posseïa el marquès a Sant Pere. Entre les clàusules s'indica que el dit marquès tenia l'obligació de mantenir el rec des dels molins del Rovira fins el Molí d'en Moray (MADURELL I MARIMON, 1972, II: 841) . A finals de 1760, Josep Moray, paperer de Sant Pere, es nomenat expert en la venda a l'encant dels molins d'Antoni-Joan Rovira (MADURELL I MARIMON, 1972, II: 844). Havia de ser un molí de petites dimensions, d'aquí el seu nom: el Molinet.</p> | 41.4540800,1.7040800 | 391761 | 4589977 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62762-390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62762-391.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62764 | Roda hidràulica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roda-hidraulica | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XX | <p>Roda de fusta procedent de cal Ton del Pere. Es tracta d'una roda hidràulica vertical de calaixos, té un eix vertical amb 10 radis. Utilitzada per a moure les màquines de fer paper gràcies al salt d'aigua procedent del rec de la Vila. Es va fabricar a la part posterior de l'edifici de cal Xarret cap als anys 1940, però no es va utilitzar. </p> | 08232-41 | Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (Terrassa) | <p>Es va fabricar per a la dècada dels anys 1940 - 1950 per a cal Ròmul (informació oral d'Antoni Freixas i Josep Torrents, maig 1999). Va ser un dels últims grans treballs que van fer els Freixas, fusters molt antics a Sant Pere, amb l'avi Magí al cap, pels molins paperers. Aquesta roda no arribà ni a posar-se, de manera que durant molts anys es pogué veure darrere les naus noves (AAVV, 1991) fins el 1993, moment en que la van donar al Museu Nacional de Ciència i Tècnica de Terrassa. Aquest tipus de roda era ja conegut a l'època romana, però el seu ús es va difondre àmpliament coincidint amb l'expansió de nous sectors manufacturers com ara el paperer i el tèxtil.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 1940/50 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62764-foto-08232-41-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-05-18 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Magí Freixas i família | Es troba al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||
| 62765 | Fàbrica de ca l'Herrando | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-lherrando | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. SALVÀ MIQUEL, Francisco (1956?) 'Donde todo el mundo es propietario' Diario de Barcelona. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral de Sisco Martínez Muñoz (abril 1999).</p> | XX | <p>Fàbrica de tints amb façana de totxo vist i aparell de pedra de turó. Presenta un coronament de les naus amb formes arrodonides i graonades. L'interior es troba molt desfigurat per les reformes sofertes al llarg del present segle. La façana presenta quatre cossos ben diferenciats. El primer per l'oest, només té una obertura a l'exterior, consistent en una gran porta coberta amb arc de mig punt, feta de totxo. El coronament, que ressegueix aproximadament la forma de l'arc de la porta, està fet amb merlets de totxo, acabats en rajola plana. El segon cos és el més alt de l'edifici i dóna pas a una nau alta, amb planta baixa i dos pisos. La planta baixa té una porta i dues finestres rectangulars, allargades en sentit vertical. La primera planta presenta tres finestres idèntiques, mentre que la planta superior, és coronada amb una superfície recta amb merlets als dos extrems, frontó còncau al centre, amb un seguit d'obertures estretes rectangulars verticals, per a respiració. El tercer cos té l'accés per una gran porta coberta amb arc de mig punt fet de totxo, flanquejat a cada costat per sengles pilons per a vehicles, oferint una portella per a accedir a peu, al seu costat dret. El coronament es fa amb merlets que ressegueixen la forma de l'arc de la porta. El darrer cos d'edifici, té només una planta i presenta tres finestres rectangulars verticals. Està coronat per una llinda amb merlets als dos extrems, mentre que al centre existeix un frontó còncau llis. Cal destacar que les construccions més modernes de la indústria es van fer recordant els remats i acabaments de l'edifici original.</p> | 08232-42 | Carretera. núm. 153-157 | <p>L'empresa 'Tintes Herrando S.L.' va ser fundada pel Sr. Manuel Herrando Compte i el seu germà. Es fabricava exclusivament tints de madeixa. La mateixa empresa tenia dues fàbriques més, una a la Bòbila del Sabater, on es feien cabdells de filatura i una altra a Sant Quintí de Mediona on es feia la tintura de bobina creuada o 'gateau'. La matèria primera, la llana, venia de Terrassa i Sabadell. La fàbrica de Sant Pere va ser una de les primeres que va començar a fer el blanc permanent al sector tèxtil. La fàbrica és tancada, des del 1989.</p> | 41.4515000,1.6989100 | 391325 | 4589697 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62765-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62765-420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62765-421.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A l'utilitzar molts àcids en la producció de la fàbrica, era una feina molt dolenta per a la salut dels treballadors. El més interessant de l'edifici és el cos antic. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62766 | Cal Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carles | <p>AAVV (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940: vida cultural i associativa' Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de caire noucentista. Consta de planta baixa, dos pisos i terrat. Al pis principal hi destaca una gran balconada amb tres obertures, i al pis superior tres balcons d'una sola obertura i de peanya circular. L'element més destacat és el capcer amb una barana de ferro i un rellotge de sol esgrafiat de gran interès, tant des del punt de vista artístic com tècnic. A més de les línies horàries que van de les set del matí a les sis de la tarda, presenta corbes de declinació solar i línies de sortida i posta de sol. A la part superior hi figura l'any amb xifres romanes i a cada costat del rellotge hi ha dibuixat un nen. Aquests aguanten una torreta sobre el cap i a la part inferior, també hi ha dibuixat un nadó.</p> | 08232-43 | Carretera, núm. 38 | <p>Es va construir sobre un edifici anterior, en un moment en que Sant Pere s'estenia cap a la carretera. Fa uns anys es va modificar la planta baixa.</p> | 41.4506900,1.7038100 | 391733 | 4589601 | 1925 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62766-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62766-430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62766-431.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'avi gran de cal Bou, que era mestre d'obres, va fer cal Carles | El rellotge va ser dibuixat l'any 1925 per F. Tarragó. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||
| 62767 | Cal Baqués / Cal Met de la Sona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baques-cal-met-de-la-sona | <p>INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa, amb façana de composició simètrica en la qual destaquen el coronament format per tres frontons còncaus motllurats (que oculten la coberta a dues vessants), al centre dels quals hi ha sengles ulls de bou cecs, i la utilització de la ceràmica vidrada com a filets dels altres elements arquitectònics, així com el treball de les reixes de les finestres.</p> | 08232-44 | Carretera núm. 36 | 41.4506600,1.7038900 | 391740 | 4589597 | 1925 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62767-440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62767-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62767-441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62767-foto-08232-44-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En els inventaris de la Generalitat aquest edifici apareix nomenat com 'Cal Monetes', en realitat aquest nom correspon al número 40 de la mateixa carretera, on existeix un edifici bastit el 1940 i on hi havia el 'cafè de la Gardunya'. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62768 | Casa Montal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montal | <p>INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | XX | La planta baixa ha estat alterada per les instal·lacions d'una fleca | <p>Casa de planta baixa i pis amb pati posterior, fent cantonada. La façana conserva una bonica balconada amb dos finestrals amb marcs de formes corbes i decoració floral i un interessant coronament ondulat amb remat floral. Els extrems presenten cràters florals. El lateral dret de la casa conserva també els finestrals amb marcs corbes i decoració floral.</p> | 08232-45 | Pça. de les Eres, 3 | 41.4535900,1.7015300 | 391548 | 4589925 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62768-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62768-450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62768-451.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62769 | Ball del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-most-0 | No sembla restar de la festa cap element de reminiscències primitives, si no es el ball. | <p>Era el primer dissabte d'octubre. La festa començava amb una missa a Sant Jeroni i desprès es feia un ball amb orquestra, que primerament es celebrava a la plaça i, més tard, al centre. Avui es celebra l'últim dissabte del mateix mes, restant tant sols el Ball, el dissabte la nit organitzat pel Centre Cultural i Recreatiu. Al matí hi ha una fira de productes artesans, i una ballada de tots els grups folklòrics. En anys alterns, es fa l'Homenatge a la Vellesa. A la tarda es torren unes quantes castanyes i es fa un espectacle infantil. Els bastoners del Centre Cultural i Recreatiu ballen també en aquesta festa.</p> | 08232-46 | <p>A Sant Pere, com a d'altres poblacions vinyateres, sobretot els anys que la collita havia estat abundosa, un cop acabada la feina de la verema, el jovent llogava una orquestra i feia un dia de ball de sala, qualificat de ball del vi o del most. Temps era temps, degué ésser una dansa especial, amb tota probabilitat dedicada a la divinitat de la vinya, en acció de gràcies pels fruits atorgats. En l'actualitat es fa a la vegada una fira d'artesania i mostres folklòriques, havent perdut molt d'interès com festa grossa. Abans es celebrava per Sant Jeroni, el 27 d'octubre, però es va canviar pel primer dissabte del mateix mes. Ara es fa cercavila, després el centre cultural fa un ball i des de fa menys de 8 anys es ve celebrant la fira d'artesania, surten els gegants, els bastoners, etc.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62769-7338125423781412523093825828379111545896960n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62769-foto-08232-46-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es fa palès el fet de com s'han desvirtuat els elements tradicionals de la festa, especialment en allò que fa referència a l'àpat: les castanyes torrades, producte forà, substitueixen als fruits de la verema, que es consumirien en origen. | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||||
| 62770 | Sopa dels Pobres / Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sopa-dels-pobres-carnestoltes | <p>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Vol. III. Barcelona. Edit. Salvat. PUJOL, F. AMADES, J. (1936). Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Del Cançoner popular de Catalunya, vol. I, Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. TORRENTS I ROSÉS (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona.</p> | XIX | Ha canviat el destí del àpat, l'hora de celebració i altres detalls del contingut primitiu de la festa. | <p>La sopa consisteix en un brou de verdures i hortalisses amb carn diversa. Abans es servia en calderes d'aram portades per homes que les agafaven amb unes barres de ferro, amb cullerots també d'aram i mànec de ferro, servint aquest com a mesura de la ració. Per tradició oral se sap que al començament d'aquest segle el servien les dones, vestides de gala per a l'ocasió. La sopa s'acompanyava de pa i de vi, que s'oferia a veure en un porró de grans dimensions, que mai agafaven amb la mà els pobres. En origen, es feia el dimarts de Carnestoltes al matí i es servia exclusivament als pobres de solemnitat, que es disposaven en rengles esperant el menjar. Avui es fa de cara a la nit i es serveix a tothom, tenint un caire festiu. L'àpat col·lectiu i en comú es una de les notes típiques del costumari de carnestoltes (AMADES, 19, II: 159 i s.). Aquesta manifestació festiva està inserida en un conjunt d'altres, i totes juntes formen part de les festes de Carnaval. Així, avui es porten a terme les següents: divendres, arribada del Carnestoltes i concurs de disfresses i carrosses; dissabte (a càrrec del Centre Cultural i Recreatiu) comparsa infantil (iniciada als '70) i ball de disfresses a la nit; dimarts, la Sopa dels Pobres; dimecres, enterrament de la Sardina (crema del ninot). Un costum de Carnaval consistia en que els nois de Sant Pere anaven a Carme, mentre que els d'aquella localitat ho feien a l'inrevés. Fins a la Guerra Civil era tradició del dimarts de Carnaval el ball de les fàbriques. Una orquestra anava de fàbrica en fàbrica i allà s'organitzaven els balls. Aquell dia tothom esperava l'arribada dels músics. També és costum la celebració del Dijous Gras, quan a fàbriques i escoles es feia el berenar.</p> | 08232-47 | Plaça de l'Església. | <p>La sopa dels pobres és una tradició molt antiga. Aquests àpats comunitaris tenen a veure, probablement, amb ritus de fertilitat i de vegades també van lligats als ritus del traspàs. A Sant Pere de Riudebitlles aquests ritus ja estan documentats als llibres d'enterraments dels anys 1611 al 1701 i des del 1700 fins al 1750; era costum entre les famílies benestants oferir pa, coca o panellets als assistents al final de l'enterrament o de la novena pel difunt (TORRENTS, 1993, inèdit: 50-51). De tota manera, el primer document escrit que coneixem que parla específicament de la sopa dels pobres, tracta d'un acord de l'Ajuntament del 27 de febrer de 1870, en el que es parla de la Comissió de Calderes per la sopa que es dóna tots els anys per Carnaval. La tradició oral recollida ens parla de que antigament les senyores de Sant Pere feien una sopa per als pobres de solemnitat que acudien de tota la contrada i més enllà; la feien en determinades cases pudents, i la servien les senyores vestides amb les seves millors gales. Solien posar-se vestits de color negre protegides amb magnífics davantals amb puntes. Més endavant, cada barri feia una olla diferent: hi havia molta competència per veure qui la feia més bona. A més a més del menjar, es llogava una orquestra que anava a cercar les diferents olles tot fent una cercavila. Després d'anys de no celebrar-se, el 1984 es va recuperar dins les Festes de Carnaval. La sopa es fa de cara a la nit i es serveix a tothom a la plaça de l'Església. És un acte molt popular. Aquesta sopa es fa el dimecres de Carnaval. Una altra manifestació festiva era la crema a la plaça de l'església del Carnaval (es conserva un ganxo llarg de ferro a la cantonada esquerra de la portalada d'accés al temple). Abans el Carnestoltes, que era vestit en algunes cases, era traslladat a llom d'un ruc fins a la plaça. Molts anys l'han vestit les dones. Resulta molt eloqüent la transcripció d'un document del 1869, en el que el rector d'aleshores, Joan Ollé, descriu els fets ocorreguts (es pot llegir a l'apartat d'observacions). Una altra dada interessant és la de la recopilació publicada per Francesc Pujol i Joan Amades el 1936, en la que es recullen dues danses de caràcter carnavalesc que es ballaven, o es tenia encara constància de que s'havien dansat al poble de Sant Pere. Aquestes danses eren: 1, el 'Ball de cançons', ball carnavalesc fet al so de cançons populars cantades. En general, per aquest ball eren preferides les cançons d'aire alegre i de lletra satírica. La dansa solia començar amb no molts concurrents i anava augmentant tal com s'acostava el Carnestoltes.' Els balladors, formant llargues corrues, seguien els carrers de la població, visitant els d'un carrer als d'un altre, barrejant-se, entaulant competències en el cant, segons les simpaties o rivalitats. El dia de Carnestoltes es reunien tots a la plaça més gran del poble i armaven un gran ball general, sempre rodó i al so de cançons cantades' (PUJOL, AMADES, 1936: 120-121). 2, el 'Dansot', aquest es feia al so de cançons populars. 'Els balladors formaven rodona, tan gran com convingués, agafats de les mans; anaven voltant al ritme de les cançons i accionaven de tant en tant d'acord amb les accions indicades per la lletra que cantaven. Utilitzaven totes aquelles cançons de ritme escaient, però les més corrents eren 'El frare blanc', 'El rector de Cornellà', 'Mestre Joan', i d'altres de caient grotesc i maliciós i de tonada viva i alegre (PUJOL, AMADES, 1936: 223-224). Cap d'aquestes danses es perpetuen a la memòria oral de la gent de Sant Pere de Riudebitlles, però no es estranya la seva existència. Joan Amades, segurament el seu compliador en aquest cas, era un bon coneixedor d'aquestes terres, doncs no s'han d'oblidar les llargues temporades que passava a la seva residència d'estiu al proper municipi de Sant Quintí de Mediona.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-1693968311508882783680255066599713744335750n.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62770-foto-08232-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Un dels cullerots (que representava la mida de la ració, encara que es podia repetir) i el gran porró de vi de la Sopa dels Pobres es conservaven a cal Rafeques i cal Quadres respectivament. Lamentablement, el porró de cal Quadres avui ha desaparegut. Es conserva un document on es descriuen els fets ocorreguts el dimecres de Carnaval de l'any 1869; la transcripció del document, en el que el rector d'aquella època, Joan Ollé, ho relata, és la següent: 'En el dia 9 de febrero dos sugetos disfrazados el uno de Obispo y el otro de Pbro. En paseo estuvieron en el salón de baile por la noche. El primero según voz pública era Domingo Olivella propietario y el segundo era Antonio Lluch, secretario interino de la población. El dia 10, noche de Ceniza, el pueblo quedó escandalizado al ver la comparsa impía compuesta de un dizfraz de Obispo, dos de Cura y uno de monja, yendo delante el carnaval encima de un borrico. El primero, según declaración propia ante mí y D. Simeón Llobet, era el zapatero Ramón Canals: los otros dos según se dijo, eran el papelero llamado Sebastián y el Antonio Lluch, y el último el hijo mayor del panadero Magín Canals...' A las 10 y media de aquella misma noche se pegó fuego a las puertas de esta Iglesia Parroquial... Se logró estinguir aquel fuego que podía ser de fatales resultados...' (Llibre Major, sense paginar. Arxiu Parroquial de SPR) (TORRENTS, 1993, inèdit). | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||
| 62771 | Ball de bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastoners | <p>CASTILLO, A. i altres (s.d.) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940. Vida cultural i associativa', Gràfiques Llopart, Sant Sadurní. PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dal Cançoner popular de Catalunya, vol. I, Dansa. Barcelona. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. SALIUS, Jesús. Notes manuscrits el 1999 a Sant Pere de Riudebitlles.</p> | <p>Ball que presenta l'aspecte d'un combat estilitzat, podríem dir, entre dos bàndols, que en principi, encara que avui s'ha perdut a St. Pere, es distingien pel color vermell dels vius i betes en l'un, i blau en l'altre, pels abanderats de cada bàndol quan el ball és ben complet, i per la distribució en grups de quatre balladors, dos de cada bàndol que tan aviat s'enfronten com s'alternen segons les evolucions pròpies del ball. Els bastons acostumen ésser fets d'alzina (també es possible que es fessin alguna vegada de roure), els feien els mateixos dansaires i son llargs d'una quarantena de centímetres i gruixuts de quatre o cinc. La indumentària actual ha perdut els colors afrontats i es resum en pantaló blanc, camisa blanca i faldilles vermelles, per a tots, a més a més d'un mocador que creua a manera de banda el pit i als peus, les espardenyes de cànem i lona blanca. Els passos que es desenvolupen són mínims per a configurar la coreografia, i aquesta varia segons l'agilitat dels intèrprets, així, a major agilitat, també major complicació coreogràfica. Pels assaigs després dels anys trenta s'utilitzaven les eres del barri de l'Altra Banda i quan plovia ho feien als baixos de Cal Casa Gran.</p> | 08232-48 | <p>No se sap el moment en que es van iniciar aquest tipus de balls al municipi. En general, es tracta d'un ball molt antic, per alguns tal vegada originat en el ball d'espases. Diuen Pujol i Amades (PUJOL, 1936: 88 i ss.) que en aquest poble, com en altres indrets del Penedès, els elements estan agermanats, de manera que no prepondera cap d'ells damunt de l'altre; les tonades són generalment boniques i interessants, i els moviments dels balladors, sense deixar d'ésser vigorosos i valents, no inclouen la brusquedat i el braó mig salvatge dels de Montblanc. Comptem amb informacions generals sobre ritmes recollits a Sant Pere abans de l'any 1936 en una recopilació de danses (PUJOL, 1936). Segons la mateixa, es ballaven els següents: Ball nou, Brogit, Camalleres, Contradansa, Diana, Gloriós, Masurca, Paneretes, Rebatut, Xotis, Dansot (es tracta d'un ball carnavalesc fet al só de cançons populars). Al poble es recorden per altre banda: Rotllet, Ball de córrer, 'El quinto levanta'. Cercavila, Rotllet i el Xotis de dos rebatres o 'mal parit' (Informació oral de Jesús Salius). Els bastoners van dependre del Centre Republicà Obrer, i participaven en nombroses manifestacions del poble: en processons, a la Festa Major. Per cert, que l'any 1926 es va fer el programa de balls d'aquesta festa en un pay-pay on hi havia els següents versos: 'Festa Major com la de Sant Pere / no s'ha vist en tota l'esfera/ A les 10 missa major/ que la dirà el Sr. Rector/ de jorn els bastoners/ ja dansen pels carrers/...' Després de la guerra van continuar actuant malgrat els problemes de transport que tenien (AAVV, 1992). En l'última època coneguda van reunir-se fins l'any 1956. Després, el Centre Cultural torna a recuperar-los un o dos anys amb joves balladors, sense massa èxit. Informacions orals ens parlen de músics que participaven fent les tonades, així, el Blas Creixell i Esbert al segle XIX, que tocava el flabiol de canya i el tabal, en Josep Saumell i Esteve (1880-1945), intèrpret de flabiol, a més d'acordió, que el tocava amb una ma sense tamborí, en Pere Creixell i Tutusaus, etc.. Els bastoners actuaven a Manresa (durant tres dies acompanyaven la processó de la festa major), a Sant Sadurní (a les fires, i feien cercavila), en les festes majors d'Igualada, Capellades i St. Joan de Mediona, a Terrassola i Lavit, a una processó de Vilafranca del Penedès, també van participar en concurs al barri de Sants (Barcelona), a Balsareny, a la festa del Sant Crist de Piera, a Vic, etc. Tot això, als anys trenta - quaranta del segle XX. En l'etapa actual, cap al 1992 es van recuperar al casal de Cultura i al Centre, participant activament en les festes del poble.</p> | 41.4536600,1.7017100 | 391563 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-presentacion1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62771-foto-08232-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es reprodueixen els balls transcrits per un flabioler de Vilafranca, David Miret, d'un enregistrament fet a en Pere Creixell i Tutusaus, nascut l'any 1931 i un dels més antics flabiolers vius. Intèrpret del flabiol de canya i del tabal. Se sap que la seva família encara conserva un baster - flabiol de metall fabricat per ell mateix. Aquestes transcripcions han estat proporcionades per Jesús Salius, i els arxius 'Midi' han estat creats per Joan Ventosa. Si us interessa escoltar-los, demaneu-los a l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 94|98|85 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||||
| 62772 | Cal Teixidor / Cal Doctor Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-cal-doctor-pla | <p>AAVV (1991) 'Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX)'. Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. CASTILLO i altres (1992) 'Sant Pere de Riudebitlles 1900-1940.Vida cultural i associativa' Programa de Festa Major, Gràfiques Llopart, Sant Sadurní d'Anoia. TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. Informació oral de Teresa Pla, maig-juny de 1999. Informació sobre el registre parroquial d'Àngels Torrents.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici entre mitgeres amb planta baixa, dos pisos, golfes i celler al soterrani. A la façana s'aprecia la unió de dues construccions diferents, o sigui de, dues cases: la de l'esquerra ha perdut la porta d'accés des del carrer. La mateixa disposició d'obertures de la façana revela el fet de tractar-se de dos edificis de caire diferent: el de l'esquerra presenta sengles balcons a l'alçada del primer i el segon pis, la de la dreta, avui façana principal, posseeix un balcó corregut al pis principal, amb barana d'obra amb balustres entre pilars rectangulars i dues portes d'accés. Aquesta mateixa, al segon pis té dos balcons amb la mateixa decoració que el de sota. En conjunt, la façana actual es obra d'una reforma del 1920. En aquesta obra va desaparèixer un arc de pedra de turó que existia a l'entrada principal, segons recorda l'actual propietari, el doctor Pla. Dels interiors destaquen les alcoves del primer pis, així com els conjunts d'enrajolats i, en general, les decoracions ceràmiques dels anys '20 que semblen d'origen valencià, adornades amb motius geomètrics i animals (com la interessant sèrie d'ocellets que decoren el menjador i els bancs modernistes del pati). De la gran reforma del segle actual, el projecte de la qual per cert es conserva penjat a una de les parets de la sala d'estar, és interessant ressaltar el pati enjardinat posterior, espès en vegetació i amb el seu mobiliari propi de l'època completat amb una font amb cascada de turó. Una antiga galeria d'arcs de solana d'època anterior, va ser tancada i decorada en el mateix any 20 amb rajoles en blanc i blau formant sanefa en forma de filet. La casa guarda una petita col·lecció de mobles d'època, i elements religiosos, datables cap al començament i mitjans del segle XIX, entre els que destaca un oratori, amb un lignum crucis, entre d'altres relíquies, una butlla de 1825 i unes petxines marines de grans dimensions. També s'ha de ressaltar un llit d'estil isabelí amb un interessant capçal. Tanmateix s'ha de subratllar una col·lació de pintures fetes per les germanes Llobet així com una altra d'època historicista que representa una escena de la vida de Crist .</p> | 08232-49 | Carrer Nou, n. 22 | <p>Informacions orals asseguren que aquí es feien teixits, i que es el lloc de fabricació més antic conegut al poble (AAVV, 1991). No sé sap massa bé la data de la primera construcció. Per informació oral dels descendents, sabem que al 1727 la família Graupera (en concret, en Jordi Graupera Major), procedent de Calaf, encara que descendent de Sant Andreu de Llavaneres, ja eren propietaris de la fàbrica de teixits. La doctora Torrents a la seva tesi doctoral, estableix la cronologia d'aquesta família a Sant Pere entre 1675 y 1799. Sembla que al segle XVIII (1756), s'entronca amb el cognom Llobet, doncs una filla de Jordi Graupere -per cert, primer Jordi registrat a Sant Pere- Francisca Graupere Valls, hereva de la hisenda, es casà amb Josep Llobet el 19/10/1756, que era de Sant Martí Sesgueioles i de professió teixidor de llana. La tradició familiar diu que aquest Josep era treballador d'aquesta indústria tèxtil. El fill d'ambdós, Simeó Llobet Graupere segueix la tradició de l'ofici familiar, doncs en els registres parroquials figura com 'teixidor de llana' al 1789, data del seu matrimoni, essent l'any 1845 el moment de la seva mort (la data de 1835 en la façana de l'edifici tèxtil, avui habitatges, recorda una edificació, be remodelació, be nova planta d'aquesta indústria tèxtil en el moment en que Simeó Llobet va ser propietari de la mateixa). De ben segur la fàbrica devia ocupar des d'un principi les dependències d'aquest edifici i el del mateix carrer Nou número 13 (edifici on consta la data 1835). Ambdós edificis estan connectats pel celler, encara que en el transcurs de les últimes reformes del començament del segle XX, es va obstruir l'extrem tocant a la construcció que avui posseeix el número 13 del carrer. A més de la runa, a l'any 1920 existia allà una gran quantitat de cendra, potser procedent del procediment d'elaboració dels teixits, o, més probablement, vinculada a l'existència d'un antic vapor situat en aquest edifici, del qual avui gairebé no en queda ni la memòria. Encara que als registres parroquials el fill de Simeó Llobet Graupere, que es deia Miquel Llobet Romeu, ja no figura com teixidor sinó com a propietari, segurament estava en possessió de la fàbrica, doncs la memòria oral indica que el seu net, Simeó Llobet Matosas, nascut el 12/11/1842, i casat amb Concepció Prat el 17/4/1870 va tenir problemes amb la fàbrica per un crèdit no pagat, fet aquest que va provocar la intervenció del germà de la seva esposa, mossèn Joan Prat Mas, que els va treure de l'ensurt, quan va comprar aquesta casa. Aquest mossèn tenia un germà que es deia Aleix, i que també va venir a viure durant un temps a la casa. L'any 1888 els Llobet van presentar els seus productes a l'Exposició Universal de Barcelona. El darrer propietari de la fàbrica va ser Miquel Llobet Matosas, l'any 1917. El celler va ser utilitzat com a refugi durant les guerres carlines. A finals del segle XIX, un confiter d'Igualada, Pla de cognom, es casa amb Margarida Llobet i posteriorment amb la seva germana Conxa, essent aquesta l'arribada del cognom Pla a la casa. A la façana, l'any 1926, l'associació de 'la Bona Parla', formada d'entre altres persones per la Conxa Llobet i el doctor Pla, va col·locar una placa que aconsellava els vianants: 'Parleu bé, si-us-plau'. Avui aquesta placa ha desaparegut (Castillo i altres, 1992).</p> | 41.4529000,1.7016900 | 391560 | 4589849 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62772-49.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62772-490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62772-491.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Sembla que l'edifici va ser la primera fàbrica tèxtil coneguda de la localitat. Al jardí posterior d'aquest edifici es posaven a assecar els draps, els quals es destinaven a la indústria paperera. L'edifici del davant, també formava part de la fàbrica fins l'any 1917, quan es va arrendar a la família Alegre de cal Formàire i, posteriorment, al ferroveller senyor Creixell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62773 | Parc del Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-pont-nou | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. BARALLAT, Heribert (1884) 'Excursió a Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona y Mediona' Memòrias de la Associació d'Excursions Científicas, Vol. VIII, p. 511-537, Barcelona. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | Caldria eliminar el camp de tir, per la contaminació de discs de plàstic que genera . | <p>Comença abans d'arribar al Pont Nou, amb una zona d'aparcament i una font. Immediatament passat el pont es troba una àmplia zona lúdica equipada amb barbacoes. Torrent endins, arran del camí, la vegetació es va fent molt més espessa, amb exemplars magnífics d'àlbers blancs, roures, pins i alzines. En aquesta zona cal incloure els dos torrents que ajunten les aigües una mica abans d'arribar al Pont Nou, el d'en Guilló i el de Maria d'Angüeso. Pel fons del torrent circula un petit fil d'aigua, que a la primavera és més abundant.</p> | 08232-50 | Al torrent d'en Guilló | <p>Històricament, s'hi celebrava un aplec la nit de Sant Joan. S'hi portava a terme una pràctica curativa que consistia en fer passar els infants malalts d'hèrnia 'els nens trencats' mentre tocaven les dotze campanades de la nit, entre una branca esberlada d'un roure, seguint un ritual establert i que finalitzava penjant les robes que duia l'infant a les branques del roure guaridor. El ritus acostumat es feia a partir de dos homes, que devien dir-se Joan i Pere, així, la fórmula oral era la següent: 'Té Pere, té Joan' a la vegada que ambdós es passaven el nen entre la branca. Aquests vestits s'anaven descolorint la resta de l'any (costum documentada el 1884). L'Ajuntament hi ha anat adquirint terrenys en els anys 1981, 1985, 1986, 1991 i 1996. L'any 1981 es va construir una font. El mateix any es va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona del proveïment de plantes provinents dels vivers del seu Servei Forestal. També el 1981 es va fer la primera redacció del projecte, finalitzat el 1983, amb un pressupost total de 9.857.039 PTA, per part de Romà Garrido i Rahola, enginyer tècnic agrícola. El 1985 es va fer la zona de sardanes i esbarjo i el 1986, la d'arbres fruiters. El 1986 es va redactar el projecte d'enllumenat del Pont Nou.</p> | 41.4493000,1.6917400 | 390723 | 4589462 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62773-501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||||
| 62774 | Torrent de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-turro | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | <p>El torrent de Barquies és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) a qui s'uneix per la seva riba esquerra gairebé a la partió dels termes de Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola. Neix a la font de Turró, encara que hi ha un petit tram superior. Circula en sentit NO-SE, excepte en el tram final que ho fa aproximadament N-S. No té afluents per cap de les dues bandes i porta un filet d'aigua excepte en moments de pluja. Presenta un curs relativament obert, encara que hi ha zones en les què ha excavat el terreny profundament dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, creant algun penya-segat vertical. El seu fons i les riberes s'aprofiten per a conreus. De tota manera, a la zona de la font de Turró a format un canyar espès que continua un bon tros. També presenta vegetació de ribera, on es troben arbres i matolls típics d'aquesta comunitat vegetal, encara que hi abunden més les espècies heliòfiles que en altres torrents més acinglerats i, per tant, més ombrívols.</p> | 08232-51 | Des de Turró fins el riu de Bitlles | <p>A la part superior del torrent hi ha rastres d'ocupació humana datables en el Paleolític i Neolític. Els voltants de la font tradicionalment han estat relacionats amb rituals màgics. Així, la tradició oral indica que la nit de Sant Joan, en els arbres que creixien al voltant de la font de Turró es desenvolupava un ritual de guariment per a curar els herniats: s'obria el tronc d'un arbre i es posaven estaques, fent passar els nens trencats i, posteriorment es tancava i es lligava amb els bolquers. L'aigua de la font de Turró va ser canalitzada fins al poble, abastant el barri de l'Altra Banda. Aquesta font presenta una petita construcció amb volta de mig punt feta de totxo. Es tracta d'un lloc de passeig i esbarjo per a la gent del poble on, avui, es va a agafar aigua.</p> | 41.4588700,1.7062500 | 391951 | 4590506 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62774-510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62774-511.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Aquest torrent te tres noms a diferents parts del seu recorregut. Així, des del naixement fins al curs mig, rep el nom de Torrent de Turró. A partir d'aquí, o sigui al curs mig, es diu Torrent del Xub. I el curs inferior, fins a desembocar al riu de Bitlles, és anomenat com Torrent de la Boja, travessat pel pont del mateix nom (CARDÚS, 1936). | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||||
| 62775 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-2 | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18, nota 65 Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu e Bitlles' a 'Quaderns Científics i Tècnics', Núm. 9, pàg. 280, Diputació de Barcelona. VARGAS COLL, Anna (1995) 'Memòria del seguiment arqueològic de les obres del traçat del col·lector d'aigües residuals de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)', Sabadell, Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral Antoni Freixas (març - maig 1999); Àngels Torrents (abril 1999).</p> | Alterat d'antic. Poden existir parts intactes. | <p>Existeixen dos conjunts de cronologia diversa: A. Complex d'indústria lítica, bàsicament sílex, molt dispersos pel vessant sud d'un petit turó. Pels materials recollits se li dóna una cronologia del Paleolític Mitjà, ja que s'hi han trobat peces pròpies d'un Mosterià de tipus Levallois. Quant al caràcter del jaciment, aquest només es pot classificar com un taller en superfície. B. Conjunt ibero-romà que ocupa els camps de conreu al costat d'una barraca de pagès amb ceràmica a torn: 1. ibèrica comuna (contenidors, àmfora, etc..) i àmfora itàlica. 2. Nombrosos fragments de dollia, tegulae i imbrices. 3. Terra sigillata (petits fragments), un d'ells amb marca en 'planta pedis'. Es podria datar en època republicana i alt-imperial. En la rasa del col·lector que es va obrir l'any 1995, es va comprovar que existia una capa de còdols amb ceràmica, tegula i dollia barrejades. La potència màxima era de 1'20 metres i la llargada de 62.35 metres. Aquest nivell es posterior a època romana i, probablement, correspon a un anivellament agrícola. Al sud del camí de la Noguera no es van trobar gairebé materials donat que havia estat rebaixat d'antic. El material recuperat de la rasa es composa de materials ibèrics tardans (s. II-I aC): àmfora de boca plana, kalathos de llavi penjant, campaniana forma Lamb. 10A i materials alt-imperials (s. I-II dC): Terra sigillata sudgallica forma Drag. 37, terra sigillata hispànica forma Drag. 37. En prospeccions superficials s'ha trobat una nansa d'àmfora ibèrica, així com fragments d'argila vermella que podrien formar part de tovots. Hi ha informació que al fer la nova variant van aparèixer les restes d'un forn de ceràmica i una capa de cendres, al costat d'una torre d'electricitat, a tocar la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-. També hi ha, al costat del lloc on el terreny s'eleva abruptament, signes evidents de retalls antics a la roca, al costat d'un amuntegament de pedres que semblaven part d'una construcció caiguda.</p> | 08232-52 | Al NO de la vila, prop del límit del terme | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4592900,1.6912300 | 390697 | 4590571 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62775-foto-08232-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62775-foto-08232-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62775-foto-08232-52-3.jpg | Legal | Paleolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Prop d'una carrerada paral·lela al riu de Bitlles. No hi ha cap construcció de masia en aquesta zona, per tant, es suposa que el nom deu venir de la vil·la romana, encara que al segle XVIII, però, es deia 'la Masia del Rellotger' (informació oral d'Àngels Torrents. abril 1999). | 77|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62776 | Corral del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-marti | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. TORRENTS I ROSÉS, A. (1993, inèdit). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. VARGAS COLL, Anna (1995) 'Memòria del seguiment arqueològic de les obres del traçat del col·lector d'aigües residuals de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)', Sabadell, Document mecanografiat. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999</p> | Zona remoguda | <p>El lloc esta situat entre el camí de Piera i el torrent de la Masia, la riera i les cases de l'Altra Banda, el torrent del Xub, i el camí nou de Turró. Es distingeixen dos sectors amb diferents tipus d'indústria lítica de cronologies diferents: 1. Sector d'una terrassa desmantellada amb la indústria més arcaica del conjunt. La matèria primera (sílex) presenta concrecions d'argiles vermelles. Dels materials, amb un caràcter aixelià, destaca un ganivet de dors. 2. Sector central dels camps prospectats amb una indústria lítica més moderna: ascles Levallois, nuclis-tortuga, perforadors, etc.. Es perfectament atribuïble a un Mosterià evolucionat. A més hi ha materials atribuïbles al període Neolític. També hi havia restes de murs d'un corral on van ser enterrats els morts d'una epidèmia de pesta al segle XVII, encara que avui aquestes no són visibles.</p> | 08232-53 | Uns 500 metres seguint el camí que surt dels Quatre Camins cap al nord. | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. L'any 1995 es va fer una intervenció, dirigida per Anna Vargas Coll, a l'obrer la rasa per al col·lector d'aigües residuals de la vall del Riudebitlles. Respecte a l'epidèmia de pesta bubònica que es va desencadenar a l'abril del 1652, se sap que van morir 8 homes, 6 dones, 4 nens i 3 nenes, en total 21 persones, de las quals una tercera part vivien a la mateixa casa, la d'en Tort del Patiet (TORRENTS, 1993, inèdit).</p> | 41.4574900,1.7039000 | 391752 | 4590355 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62776-530.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Els materials apareixen en superfície però estan remoguts. En estrats inferiors no es va trobar material 'in situ'. Es troba molt a prop del jaciment de Quatre Camins. | 77|78|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62777 | Font de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-turro | <p>E XCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999</p> | S'han fet molts moviments de terres a partir d'uns 100 metres aigües amunt del jaciment. | <p>Àrea de talla de sílex amb indústria lítica que pertany a dos horitzons cronològics: 1. Conjunt de característiques semblants al del camí de Turró (fitxa 60) inscrites en un moment del Paleolític Superior. Aquest moment queda molt emmascarat per la ocupació posterior, ja que s'aprofiten les matèries primeres que afloraven al lloc i es van retallar indústries anteriors 2. Materials propis de l'època neolítica: triangles, làmines, denticulats, etc.... Segurament es tracta de peces fora de context.</p> | 08232-54 | Encreuament del Camí de Turró i Camí nou de Turró | <p>L'any 1980 va ser descobert per prospeccions d'Antoni Freixas. Del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. Els voltants de la font tradicionalment han estat relacionats amb rituals màgics, així la tradició oral indica que la nit de Sant Joan, en els arbres que creixien al voltant de la font de Turró es desenvolupava un ritual de guariment per a curar els herniats: s'obria el tronc d'un arbre i es posaven estaques, fent passar els nens trencats i, posteriorment es tancava i es lligava amb els bolquers.</p> | 41.4635600,1.6976100 | 391237 | 4591037 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62777-54.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62777-540.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En el lloc que ha estat remogut recentment, Antoni Freixas indica que hi va trobar un chopper. L'aigua d'aquesta font, situada davant d'un gran canyar, fou la primera conduïda cap al poble de Sant Pere. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62778 | Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep | <p>Informació oral Mn. Lluís Bonet</p> | XVIII | Es troba dins una capella protegida amb vidre blindat transparent. | <p>Escultura barroca de fusta policromada que representa Sant Josep amb el Nen, situada dins una capelleta dedicada a aquest sant, que es troba al costat dret de l'església, segons s'entra, als peus de la nau. La figura del Sant es troba sobre una peanya de fusta vuitavada i policromada, amb motllures. El cos presenta una actitud dinàmica, amb la cama dreta en moviment, lleugerament girada i arronsada, i el braç del mateix costat, sortint perpendicularment del cos. A aquest moviment li fa contrapès la figura del nen Jesús, que es troba aguantat amb la mà esquerra i el qual, està, igualment, en actitud dinàmica i lleugerament inclinada cap a l'exterior. El joc de drapejats del vestit de Sant Josep és important al braç esquerre, ja que permet que li caiguin elegantment sobre el genoll.</p> | 08232-55 | Església parroquial | 41.4539000,1.7031400 | 391683 | 4589958 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62778-foto-08232-55-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62779 | Serral de les Forques / Puig de les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serral-de-les-forques-puig-de-les-forques | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999</p> | Al costat hi ha un gran esvoranc al terreny que, probablement, es va endur part del jaciment | <p>Restes d'indústria lítica trobada en una àrea delimitada per la carretera i el bosc que cobreix la part alta del tossal. Han aparegut ascles de gran mida, nòduls de sílex desbastats, nuclis i alguns elements amb retoc de tipus escalariforme.</p> | 08232-56 | Camps al costat de la carretera Sant Pere - Sant Quintí, a cavall entre tots dos termes | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni. Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4537400,1.6815100 | 389876 | 4589967 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62779-56.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Sembla que la part més interessant es troba al terme de Sant Quintí de Mediona | 77 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62780 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-4 | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, (abril- maig 1999).</p> | El material apareix en posició secundària | <p>Les prospeccions d'Antoni Freixas documenten peces de tipologia mosteriana sense elements retocats, només algun nucli, i amb una ínfima presència de la tècnica levallois. El paral·lel més proper estaria al jaciment de la Font del Cargol (Torrelavit). Les restes lítiques es troben en posició secundària segurament com a conseqüència del desmantellat d'algun paleosol.</p> | 08232-57 | Camps a la riba dreta del torrent i darrera la fàbrica KONTAC al SW de l'aqüeducte del Pont Nou | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4493800,1.6896500 | 390548 | 4589473 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62780-57.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Els materials semblen aparèixer sobre la terrassa del torrent i a ambdues bandes del mateix. | 77 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62781 | Barri del torrent Cuitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-torrent-cuito | <p>A.A.V.V: (1989) Sant Pere de Riudebitlles - segle XVIII. Programa de Festa Major de 1989. Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XVIII-XX | Existeix molta construcció de substitució del segle XX. També hi ha casos de reforma de façana, que conserven perfectament l'interior. | <p>Barri allunyat de la Vila, que s'estén a partir de dos eixos, el camí de Vilafranca i el de Sant Sadurní i a partir de dos nuclis: Cal Sabater al primer camí i cal Manyoses al segon. Es tracta d'una estructuració espacial allargada, però al mateix temps presenta un cert gruix, ja que tots dos camins són a tocar, en aquesta zona. La delimitació del barri ha estat molt clara, amb la carretera provincial, ja des del segle passat. Les cases segueixen una tipologia habitual a Sant Pere en les construccions del segle XIX, amb obertures rectangulars i, en alguns casos, amb llinda amb arc, especialment a les plantes altes, L'inventari compren els edificis següents: al carrer Vilafranca els números senars 15, 19 a 33, 43, 49 a 51 i 57 a 61; números parells 18 a 28, 34, 38, 44 a 70 i 78 a 86. Al carrer Sant Sadurní, els números senars de 17 a 23 i números parells 2 a 6, 12 a 14 i 18 a 40.</p> | 08232-58 | A la dreta de la carretera pujant els marges del Torrent Cuitó | <p>Aquest barri, tan allunyat del centre urbà antic, va néixer al segle XVIII, en el moment d'expansió territorial de l'antiga vila closa de Sant Pere. El seu desenvolupament segueix formalment dos eixos diferents: 1, el carrer de Vilafranca, antic camí que comunicava amb aquest poble. El nucli central al voltant del qual va créixer per aquest costat es l'antiga casa pairal de Cal Sabater. Sembla que primer es van edificar les cases de la banda dreta del camí, i després les de l'esquerra (encara avui hi ha més edificis en aquest costat que no l'altre). Aquestes cases van ser construïdes en terrenys de Cal Sabaté i els seus habitants havien de pagar un cens anual a aquesta casa en concepte de 'lloguer' del solar. Fins fa pocs anys, el cens s'ha mantingut d'una manera gairebé simbòlica però efectiva. 2, El carrer de Sant Sadurní, coincident amb el camí que portava cap el mateix poble que va perdre la seva funció de comunicació principal quan es va traçar la nova carretera que discorre pel mateix lloc que l'actual l'any de 1884 . Aquest carrer va tenir com a nucli central la casa pairal de Cal Manyoses (AAVV, 1989). L'any 1872 es va dividir el poble en tres districtes amb els seus corresponents alcaldes de barri, així el primer districte, la Vila, l'alcalde era el Sr. Jacint Botifoll. El districte segon era el barri de l'Altra Banda o dels Afores, on l'alcalde era el Sr. Ramon Respall. El tercer districte, corresponent al Torrent Cuitó-Rabassada, ho era el Sr. Vicenç Mañosas.</p> | 41.4493200,1.7046700 | 391803 | 4589447 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-58.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-580.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62781-581.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Sobre el torrent Cuitó hi ha can Cosme, que té uns contraforts de pedra de turó. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||
| 62782 | Barraca del Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p> | XIX.XX | <p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminat en una coberta de terra. La construcció és de les més grans que s'han observat a Sant Pere. A més, té adossada una altra cabana, a manera de primera habitació, feta de totxo. En aquesta primera estança, hi ha també un petit pessebre,</p> | 08232-59 | Al pla del Corral Nou, al costat del límit amb el terme municipal de Sant Quintí | <p>Era la barraca de la masia de cal Cols. Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera dos homes per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4661500,1.6908400 | 390676 | 4591333 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-591.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un interessant exemple de connexió de dos tipus de construcció popular, la de pedra seca i la de totxo. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62783 | Camí de Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-turro | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999.</p> | Malmès per l'activitat agrícola que s'hi fa | <p>Ha sortit en fer tasques agrícoles, però sembla que originalment hi havia un paleosòl amb una crosta calcària, que contenia la indústria, ja que aquesta té, freqüentment, trossos de crosta vermellosa adherits. D'entre les peces trobades, en destaca un gratador, un burí molt rodat, nombrosos ascles, alguns nuclis de talla i un molt baix percentatge de peces. Per l'aspecte general i la impressió obtinguda per Antoni Freixes, es dataria en Paleolític Superior Final. També hi ha algun quars tallat. Aquest jaciment i el proper de la Font de Turró poden haver tingut un moment comú d'ocupació.</p> | 08232-60 | Camí nou de Turró a uns 700 metres de la font de Turró, uns 10 metres per sobre. | <p>Descobert per Antoni Freixas del grup Arrels l'any 1980. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4615000,1.7008300 | 391502 | 4590805 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62783-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62783-600.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | L'especialista Antoni Freixas considera aquest jaciment molt interessant per a un estudi en profunditat, doncs sembla conservar-se intacte el paleosòl on es troben les peces, la qual cosa permetria que una excavació arqueològica oferís molt bons resultats. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62784 | Font del Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-quadres | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 21. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. GAZIEL (Agustí Calvet) (1981) 'Tots els camins porten a Roma. Memòries I' pp. 136-137, Edicions 62 Col. Molc, núm. 68, Barcelona. GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | XX | <p>Font integrada dins una zona d'esbarjo a la llera del riu, a sota les cases del barri de l'Altra Banda. Es tracta d'una petita balma on hi ha una font, al costat de la qual, es troba un petit parc fluvial, amb abundants plàtans i altres espècies vegetals. També hi ha algunes taules i bancs per a seure, en un ambient fresc i agradable. El riu es travessa en aquest punt per una petita passera. Té dos accessos, un per la Vila travessant el riu i el propi del barri on es troba enclavada.</p> | 08232-61 | Barri de l'Altra Banda, darrera del carrer Llarg, núm. 88 | <p>El nom de Quadres, s'aplica per ser un lloc propietat de la família Quadres, un membre de la quals, el Ramonet, a començament del segle, era el que conduïa la tartana (Gaziel, 1981: 138). Va ser adquirida per l'Ajuntament l'any 1980.</p> | 41.4553900,1.7019300 | 391584 | 4590125 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62784-610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62784-611.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | El 1936 tothom anava a buscar-hi aigua per beure,que també es canalitzava cap a la font del Pont. Actualment l'aigua no es pot beure. No estaria de més tornar-la a fer potable. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62785 | Quatre Camins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatre-camins | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas, Abril- maig 1999.</p> | S'està construint l'entrada a un nou pont per travessar cap a la Vila | <p>Taller lític relacionat amb la producció de rascadors transversals, puntes típiques, etc.. Assentament esporàdic al costat del riu. De tota manera, Antoni Freixas, (1994) apunta la possibilitat que també s'hi trobi material neolític, encara que l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat, no recull la presència d'aquest període al lloc.</p> | 08232-62 | Antiga cruïlla de camins al costat del barri de l'altre Banda | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni. Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià.</p> | 41.4565100,1.6992400 | 391361 | 4590253 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62785-62.jpg | Legal | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | En prospecció superficial ha aparegut sílex que sembla mosterià entre aquest jaciment i el molt proper del Corral del Martí (fitxa 53) | 77|78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62786 | Plàtan de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-les-planes | <p>Informació oral Stefan Lismond, (abril 1999), Engràcia Montal, (juny 1999).</p> | XIX | <p>Exemplar de plàtan (Platanus hybrida). Pertany a la família de les platanàcies. Arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer els quaranta metres d'alçada, té la capçada ample i escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. És un excel·lent arbre d'ombra, molt comú en parcs i jardins i que suporta bé la pol·lució atmosfèrica.</p> | 08232-63 | Masia de Les Planes, Can Festís | <p>Seguint un costum molt estès al segle XIX, Magdalena Cuscó, antiga propietària de la casa, va plantar dos plataners cap a l'any 1875, aproximadament. Un d'ells el van tallar.</p> | 41.4573300,1.6844300 | 390126 | 4590362 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-630.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62786-631.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Les arrels del plàtan van malmetre una antiga derivació del rec de Dalt, que passa als seus peus. | 2151 | 5.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||||
| 62787 | Fita dels Tres Termes i altres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-i-altres | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. MORGADES, J.B. i altres (1995) 'Document de donació del terme de Sant Pere (s. XI), Sant Pere de Riudebitlles RODALIA (1679) 'Rodalia del terme de Mediona i St. Quinti', Document del 12 de juny, Arxiu de Sant Quintí Informació oral de Àngels Torrents (març 1999), J.B. Morgades (maig, juny, 1999), Xavier Argemí (maig 1999)</p> | XIX | pateix problemes d'estar a la intempèrie | <p>Bloc de pedra calcària conegut com la fita dels Tres Termes. Està situada a la intersecció del termes municipals de Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona. Té secció triangular i en cada una de les cares encara es llegeixen les inicials dels municipis: 'M', 'SQ' i 'SP' (la S de Sant Pere retrograda). La fita es troba gairebé enterrada per la vegetació i al costat d'un esvoranc. En realitat, tots els límits del terme estaven amollonats conservant-se, encara, algunes d'aquestes amb Sant Quintí de Mediona. Molt ben conservada és la localitzada al coll Guia. Té secció pentagonal i està feta en pedra de gres. En una de les cares apareixen les lletres 'SP' i en una altra 'E y J / M o H / M / 1859 / SQ', en cinc línies. També existeixen fites a la Muntanyeta, entre Sant Pere i Sant Quintí. Una d'elles es troba tombada al terra, just sobre el riu de Bitlles, però a la muntanya n'hi ha una altra encara en posició.</p> | 08232-64 | En el límit entre Sant Pere de Riudebitlles, Mediona i Sant Quintí de Mediona | <p>Les fites, encara que plantades a mitjans del segle XIX, indiquen la situació del antics límits del Priorat de Sant Pere, ja esmentats en la donació a l'abadia de Sant Martí de l'illa Gallinara l'any 1012. En el document de donació s'esmenta la font i la coma d''Arquinall', clar precedent de la font, la casa i torrent del Comarquinal, on es troba la fita dels tres termes. També en aquell document es parla del coll Guia, topònim conservat i on, també, trobem una fita. L'altre lloc amb fites és la Muntanyeta. Aquest lloc també és un topònim citat l'any 1012 encara que amb el nom del 'Castellar', identificat per Morgades i altres (1995) amb la Muntanyeta. Aquesta atribució es veu ratificada per l'acta de límits de termes de Sant Quintí del 12 de juny de l'any 1679 on se l'anomena 'pujol del Castellar'. Per tant, es pot comprovar com els límits del terme de Sant Pere, com a mínim en els seus extrems nord i oest, han restat sense alteració des dels inicis del segle XI.</p> | 41.4740800,1.7007700 | 391518 | 4592201 | 1859 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62787-foto-08232-64-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||
| 62788 | Can Prades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prades | <p>CARDÚS, Cristòfor (1936) 'Els noms de lloc de Catalunya. Sant Pere de Riudebitlles' dins de COROMINES, J.; RIBES, E. 'Per al recull del noms de lloc de Catalunya', extret de 'Mai enrera', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Febrer-Març 1936, p. 18. Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. Societat Catalana de Geografia. Filial de l'Institut d'Estudis Catalans. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral d' Antoni Freixas (abril- maig 1999)</p> | Zona agrícola | <p>Es tracta d'unes planes sobre la carretera, entre els molins de Dalt i el torrent Cuitó. Aquestes, estan vorejades per la part alta pel camí de Sant Martí Sadevesa. En aquest camí hi ha un punt on es veu un marge alt construït, de forma gairebé íntegra amb pedres de turó escairades. Es tracta d'un jaciment neolític segons informacions orals d'Antoni Freixas. Per la seva banda, Joan Baptista Morgades, va informar que hi havia restes de teula. Altres informacions de gent del barri del Torrent Cuitó, indicaren que es deia que allà hi havia el poble primitiu. En prospecció superficial va aparèixer ceràmica oxidada a torn d'època indeterminada amb ceràmica vidrada melada i marró. També es va trobar un fragment molt rodat de ceràmica a mà amb un cordó amb incisions.</p> | 08232-65 | Camps al sud del nucli urbà | <p>El jaciment neolític va ser descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. Cardús diu sobre la casa de can Prades que ningú té record de la mateixa (CARDÚS, 1936).</p> | 41.4494700,1.7025500 | 391626 | 4589467 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62788-65.jpg | Legal | Neolític|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | No existeix gaire informació. | 78|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62789 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-8 | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral d'Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | Hi ha rebaixos importants per fer naus agrícoles | <p>Segons informació d'Antoni Freixas, es documenta gran quantitat de ceràmica romana: tegula, dollia, ceràmica comuna i fins i tot dos fragments de columnes. S'ignora gairebé totes les circumstàncies de la troballa i si es conserven alguns materials i a on. També va aparèixer una destral de pedra polida. En prospeccions realitzades per fer la bassa de la Junta de Sanejament, Josep Serra va localitzar en superfície nombrosos fragments de ceràmica ibèrica i tardoromana, bàsicament, tegula, imbrex, ceràmica oxidada ibèrica (per exemple, àmfores), terra sigillata, (entre els fragments recollits n'hi ha alguns dels tipus B i D). Prop de les Planes Noves van aparèixer unes possibles sitges ibero-romanes.</p> | 08232-66 | Camps a uns 200 metres a l'Est de la masia de les Planes (prop d'unes naus avícoles) | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. Va ser excavat per Josep Serra i García i els materials provinents d'aquella excavació es troben dipositats al S.A.M. de Girona des del 15.10.1997.</p> | 41.4568000,1.6860900 | 390263 | 4590301 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62789-66.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Es troba relativament a prop de la Muntanyeta. | 78|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 62790 | Camí de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-masia | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | Zona de pas | <p>En el camí que puja cap a la Masia pel costat dret del torrent d'aquest nom, a les planes que es recullen a mitja alçada es troben bocins de ceràmica del neolític antic i làmines de sílex, datables en aquell moment</p> | 08232-67 | Al nord del nucli urbà, prop de la capçalera del torrent de la Masia | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4574300,1.6959700 | 391090 | 4590359 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62790-67.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62791 | Corral del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-gili | <p>FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999).</p> | S'hi ha fet la variant de la carretera a Capellades per sobre. | <p>Es tracta d'un pendent relativament fort de la muntanya de Turró, però en la vessant sobre les planes de la Masia. S'han trobat restes datables en el Neolític, especialment un fragment de braçalet fet de Pectunculus.</p> | 08232-68 | Vessant de muntanya, al lloc on s'ha obert una trinxera per la nova variant vora la font de Turró | <p>Descobert l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | 41.4621800,1.6926600 | 390821 | 4590890 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62791-68.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 78 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62792 | La Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntanyeta | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. FREIXAS MASSANA, Antoni (1994) 'El poblament antic de Sant Pere de Riudebitlles', Programa de Festa Major 1994. MARTÍ, Ramon (1997) 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles' a 'Quaderns Científics i Tècnics', Núm. 9, pàg. 280, Diputació de Barcelona. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs. Informació oral, Antoni Freixas (abril- maig 1999), Joan Baptista Morgades (maig, 1999); Xavier Argemí (maig 1999).</p> | <p>Turó amb un xalet, bosc i matolls. L'any 1979, en construir el xalet i el camí d'accés, hi aparegueren un gran nombre de fragments de tègula i ossos humans, pertanyents a tombes d'època romana tardana. L'any 1989 en eixamplar el camí d'accés, va quedar visible en el marge un altre enterrament en tègula, mig seccionat. El mateix any en construir un hivernacle i un petit jardí, es va posar al descobert part d'una estructura quadrangular de 3'40 x 5'70 m amb una base de carreus paral·lelepípedes i part d'un mur que sembla adossar-se a aquesta construcció per la banda W formant un angle recte amb una base de blocs irregulars. Les parets de pedra tenen 1'05 metres d'ample per 1'10 metres d'alt, elevant-se desprès en tàpia uns 40 cm més d'alçada. Sembla poder-se interpretar com un edifici defensiu amb una necròpolis annexa. A l'extrem nord de la muntanya, sobre el rec, existeix un edifici de, com a mínim, dues habitacions, fabricades en la seva part baixa amb còdols i la seva part alta amb tàpia. Es tracta d'un edifici molt allargat, que dóna a sobre del rec de Dalt i que entre les parets conservades i la roca de la muntanya sembla endevinar-se un camí. Es veuen pedres escairades i, una d'elles, presenta un rebaix rectangular, com per encaixar-hi un element de fusta. Una altra sembla tenir un lloc per posar-hi un element circular també de fusta. Tal vegada sigui un lloc per controlar el pas. També hi ha diverses fites de terme escampades per la vessant del turó</p> | 08232-69 | Turó situat entre el molí dels Fogàs i cal Bielet, al seu peu passa el riu de Bitlles. | <p>S'ha identificat aquest lloc amb el Castellar, topònim que apareix com un dels límits de la donació del Priorat de Sant Pere tal i com consta en la donació de l'any 1011, segons documents conservats. Aquest nom encara era viu al segle XVII, segons documents conservat a Sant Quintí. Les restes romanes van ser descobertes l'any 1980 en prospeccions d'Antoni Freixas del grup Arrels de Sant Pere de Riudebitlles. El 1989 es va incloure el jaciment a la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès, realitzada per Rosa Senabre i Artur Cebrià. L'any 1999 en prospeccions superficials el Sr. Joan Baptista Morgades va descobrir restes d'una edificació possiblement medieval, a la vessant nord del turó. Al segle XVIII, es va construir el molí de cal Bielet a pocs metres d'aquestes restes. En la documentació, diu que es va edificar al lloc nomenat 'la Noguera Vella', que tal vegada podria ser el topònim d'aquesta construcció.</p> | 41.4567400,1.6822100 | 389939 | 4590300 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-foto-08232-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-foto-08232-69-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-69.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62792-690.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | A l'oest del turó hi ha el lloc dels Fogars -ja en terme de Sant Quintí- on en prospecció superficial apareix nombrosa ceràmica oxidada d'època indeterminada, tal vegada es pugui relacionar amb la Muntanyeta. A l'altre banda (costat E) existeix el jaciment romà de les Planes. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||
| 62793 | Fàbrica de telers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-telers | <p>AAVV (1991) Oficis i professions a Sant Pere (finals s. XIX i s. XX). Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles.</p> | XIX | Molt reformada | <p>Es tracta d'un edifici en forma de nau amb coberta a dues aigües amb encavallades. A la façana hi ha inscrita la data de 1864, en la què deuria ser la porta principal i que actualment és una finestra. La façana es composa de planta baixa amb tres obertures (a la central hi ha la data) emmarcades de pedra i coberta amb arc escarser. Té una primera planta amb tres finestres quadrangulars allargades en sentit vertical i està coronat per tres finestres en forma d'ull de bou, seguint la línia de coberta de l'edifici.</p> | 08232-70 | Carrer Nou, 62 | <p>Després de Cal Teixidor, en ordre d'antiguitat, es tracta de la segona indústria de teixits coneguda en Sant Pere. Se sap que els amos procedien de Sabadell, ja que era la part urbana de la fàbrica del Valls. Només hi treballaven dones, excepte l'encarregat que vivia en un pis al costat mateix de la fàbrica. Es feien servir dos tipus de material, l'un de cotó i l'altre de més fi, que arribaven de Sabadell en troques ja tenyides. Un cop descarregada la matèria primera, s'havien de fer les bitlles per nodrir les llançadores. Al teler, les dones s'hi col·locaven assegudes al davant i amb la força de peus i de mans el feien funcionar. Es tractava d'un treball completament manual. Fins l'arribada de l'electricitat al poble, cap a l'any 1916, moltes de les feines que s'havien de fer a mà no es van mecanitzar. A la fàbrica s'hi feien dues menes de productes: els anomenats cobriespatlles (mocador o xal gruixut per abrigar-se l'esquena les dones) i les mantellines (peça d'abric en forma de capeta acabada en rom que cobreix des del coll fins a la cintura de les dones). Els cobriespatlles es teixien amb cotó i, de vegades, amb filoja, un material més fi. Eren de forma quadrada i grans com a mantons. Donat que anaven destinats a les dones grans, eren de colors foscos, negres i de tons cendrosos. Aquests cobriespatlles s'elaboraven de forma que entre peça i peça quedés un tros sense teixir, el qual servia després per fer de serrell. Tot el teixit es disposava en grans rotlles i es repartia per les cases. Les dones l'anaven a buscar a coll a 'la fàbrica de teler' i, així mateix, el tornaven un cop manipulat. Aquesta feina que es repartia a les cases era d'acabat: les dones havien de tallar pel tros sense teixir i fer el serrell amb les mans mullades d'aigua i cendra. D'aquesta forma, els fils sense teixir tallats s'enganxaven els uns amb els altres i feien serrell. Era una feina que es pagava a tant la peça. La fàbrica va tancar cap als anys '30. L'amo va morir pels volts d'aquesta dècada i els productes que s'hi feien ja no tenien sortida (AAVV, 1991). A finals dels anys '40 s'instal·laran els formàires que ja tenien la fàbrica al mateix carrer, i des d'aquell moment es dirà Cal Formaire, o ca l'Enric Alegre, fins que va ser embargada pels bancs quan Enric Alegre, S.L. va fer fallida.</p> | 41.4517900,1.7018500 | 391571 | 4589725 | 1864 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62793-70.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62793-700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62793-701.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||
| 62794 | Torrent de la Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-masia | <p>GUILLÉN, Lídia; CASANOVAS, Esther (1997) La conca del paper: Parc temàtic. Propostes per a un model d'ordenació del territori i recuperació del medi natural i urbà.</p> | Es poden observar deixalles que s'han llençat al barranc. | <p>El torrent de la Masia és un afluent del riu de Bitlles (o riera de Mediona) a qui s'uneix per la seva riba esquerra dins del terme de Sant Pere de Riudebitlles. Circula en sentit N-S, encara que té dues capçaleres, una de les quals discorre un petit tram en sentit E-O. No té afluents i, de fet, tampoc porta cabal d'aigua excepte en moments de pluja, encara que rep els sobrants del rec de l'Horta Subirana, que desemboca en aquest. Una de les capçaleres ha estat escapçada per la nova variant de Capellades a Sant Pere de Riudebitlles -C-15-. Presenta un curs molt encaixat dins les argiles quaternàries de les terrasses del riu de Bitlles, amb uns penya-segats de gran verticalitat, tot creant al seu fons un espai ombrívol on es desenvolupa una densa vegetació rica en pins, plàtans, salzes, arbres blancs, oms, nogueres i pollancres, així com canyes, gorgs i una gran varietat de matolls i arbusts. Es tracta, per tant, d'una vegetació de ribera, densa i ben estratificada. En una de les capçaleres està creixent un petit grup de tres roures.</p> | 08232-71 | Entre el seu naixement i el riu de Bitlles | 41.4568200,1.6966000 | 391141 | 4590290 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62794-710.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | Rep les aportacions del sobrant del rec del l'Horta Sobirana | 2153 | 5.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/