Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73586 | Casa Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-artigas-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. El portal originari de la planta baixa s'ha perdut, substituït per una entrada adintellada sense interès. En el primer pis hi ha una única obertura, adintellada, amb l'ampit, dintell i brancals de pedra motllurada, actualment pintades de blanc en contrast amb el vermell del parament. La finestra del segon pis és petita i quadrangular. El parament és llis i acabat amb un ràfec sustentat per les bigues de la coberta. | 08305-329 | Carrer de la Font, 38 | 41.3480700,1.7001900 | 391260 | 4578212 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73586-foto-08305-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73586-foto-08305-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73586-foto-08305-329-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obertures de la planta baixa han estat transformades perdent la seva singularitat. | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||||
| 73587 | Cal Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noia-0 | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües. Façana principal composada simètricament. La planta baixa ha patit transformacions recents. Als anys vuitanta hi havia una finestreta central i dues grans entrades adintellades laterals. Ara veiem tres entrades d'arc rebaixat de marcs metàl·lics. A la primera planta, centrada, hi ha una finestra coronel·la historiada i dos balcons d'obertura única adintellada laterals. Totes aquestes obertures tenen trencaaigües, amb relleus zoomorfs als extrems i terminació conopial central. A la segona planta, destaca una galeria de cinc obertures cegues i dues obertures laterals. Parament llis coronat amb ràfec discontinu. | 08305-330 | Carrer de la Font, 15 | Cal buscar els seus orígens entre els segles XVII i XVIII, tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions del segle XIX. | 41.3472200,1.6991700 | 391173 | 4578119 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73587-foto-08305-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73587-foto-08305-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73587-foto-08305-330-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||||
| 73589 | Casa Tetas i Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-tetas-i-fores | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües. La façana principal està composada simètricament sobre tres eixos verticals, exceptuant la planta baixa, que trenca la simetria amb dues entrades o portals. El més gran i principal, està format per un arc de mig punt amb arquivolta, emmarcat per dos pilars amb base, fust i capitell que sustenten un fris amb decoracions de motius vegetals, coronat amb una cornisa. A la clau de l'arquivolta hi han esculpides les inicials del promotor 'J i T'. A cada banda del carcanyol hi ha sengles busts dins de medalló: un de masculí i un de femení. La porta del costat és adintellada i coronada amb un frontó triangular sustentat per un fris, igualment decorat. Corona el frontó una antefixa. Al seu damunt, hi ha el número de la finca (26), ricament decorat. Els pisos primer i segon tenen una composició gairebé idèntica. En el primer pis, una balconada d'obertura única és el centre de la composició. A cada costat d'aquesta obertura, hi ha dues petites finestres adintellades amb l'ampit sustentat per mènsules i coronades amb un frontó circular. Les diferències en el segon pis es centren en que la balconada és més curta i la seva obertura està coronada per un frontó circular. La darrera planta té una obertura de galeria amb dues columnes de separació. El parament és llis amb el coronament amb un frontó triangular amb un ull de bou en el timpà. | 08305-332 | Carrer dels Ferrers, 26 | El promotor de l'obra va ser el Sr. Juan Tetas i el projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. | 41.3475100,1.6989200 | 391153 | 4578152 | 1918 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73589-foto-08305-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73589-foto-08305-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73589-foto-08305-332-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||
| 73590 | Casa Sala i Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sala-i-mestre | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla. La façana principal està modificada en la planta baixa que ha fet perdre el seu interès arquitectònic, a diferència de la planta pis. N'hem de destacar la finestra coronel·la, de factura contemporània. Al seu damunt hi ha tres petits ulls de bou amb quadrifoli. El parament és llis coronat amb una barana de ferro forjat menys ampla que la façana. | 08305-333 | Carrer dels Ferrers, 44 | 41.3480100,1.6993400 | 391189 | 4578207 | 1894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73590-foto-08305-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73590-foto-08305-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73590-foto-08305-333-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eugeni Campllonch | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 73600 | Casa Miró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miro | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | sembla deshabitada i des del carrer es veuen falsos sostres ensorrats. | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La façana te una composició simètrica a partir de tres eixos verticals. A la planta baixa, trobem tres portals d'arc rebaixat amb l'emmarcament de pedra treballada. En les dues plantes pisos es repeteix la distribució de les obertures: balcó corregut amb tres obertures adintellades, amb els muntants i llindes motllurats. A les golfes, trobem tres ulls de bou el·líptics. El parament és llis a tota la façana i el coronament amb cornisa. | 08305-343 | Carretera d'Igualada, 6 | 41.3477000,1.7028000 | 391478 | 4578168 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73600-foto-08305-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73600-foto-08305-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73600-foto-08305-343-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||||
| 73607 | Casa Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lleo | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVII-XVIII | Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, pis golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa, trobem tres entrades diferents, una amb arc rebaixat i les altres dues adintellades. A la primera planta hi ha dos balcons d'obertura única, una adintellada i l'altra d'arc escarser. Destaca la llosana que és de pedra d'una única peça treballada. Actualment, no hi ha cap obertura a les golfes, però ens consta, per fotografies, que n'havia tingut alguna. La façana es corona amb ràfec. | 08305-350 | Carrer de Sant Joan, 3 | 41.3457900,1.6992300 | 391176 | 4577960 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73607-foto-08305-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73607-foto-08305-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73607-foto-08305-350-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||||
| 73616 | Casa Besolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-besoli | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Edifici que fa cantonada amb el carrer Indústria, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La composició de les façanes és simètrica, si exceptuem la planta baixa que ha estat transformada per adaptar-la als nous usos comercials. Tant la façana del carrer de la Parellada com la del carrer Indústria, tenen tres eixos de verticalitat, separats per pilastres amb capitells i decoracions de tríglifs per sota el capitell. A l'eix central, trobem una gran obertura central i dues de molt estretes i de la mateixa alçada al costat. En els eixos laterals només hi ha l'obertura principal. La façana del carrer de la Parellada afegeix un petit eix format per una entrada a la planta baixa i una obertura a cada planta pis, totes adintellades i més estretes que les del costat. | 08305-359 | Carrer de la Parellada, 4 | 41.3467800,1.6986800 | 391131 | 4578071 | 1933 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73616-foto-08305-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73616-foto-08305-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73616-foto-08305-359-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 73617 | Casa Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carbo | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVII-XVIII | Casa entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i coberta de terrat pla. Aquest terrat és el resultat d'una modificació moderna, ja que la coberta original d'aquest tipus de cases era de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Només disposa d'una obertura a cada nivell, adintellades i transformades recentment. El més destacable és el portal adovellat, d'arc escarser i la seva dovella central, esculturada que sembla representar un Sant Jordi dret matant el drac amb l'escut a la mà esquerra i la llança a la dreta. Està molt erosionat. | 08305-360 | Carrer de Graupera, 33 | 41.3481000,1.6989400 | 391155 | 4578217 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73617-foto-08305-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73617-foto-08305-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73617-foto-08305-360-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||||
| 73618 | Casa Josep Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-cerda | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Casa entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de terrat pla. La simetria compositiva de la façana original ha estat interrompuda per les modificacions de la planta baixa en destinar-hi usos comercials. El primer element interessant és la balconada del primer pis, amb tres obertures d'arc escarser. En el segon pis, trobem tres balcons d'obertura única amb el mateix tipus d'arc. La única diferència és la prolongació decorativa en forma d'arc apuntat que hi ha damunt de cada balcó amb una estrella mostrejada al bell mig. Entre aquests arcs cecs hi ha obertures que permeten la circulació de l'aire dins l'espai del sostre mort. Tants els arcs cecs com aquestes obertures moren a la cornisa que corona la façana. Entre les obertures del primer pis i el sota dels balcons del segon pis, trobem una mena de frisos amb decoracions calades en forma de rombes. | 08305-361 | Plaça de la Vila, 2 | 41.3464300,1.6983200 | 391101 | 4578033 | 1893 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73618-foto-08305-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73618-foto-08305-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73618-foto-08305-361-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 73624 | Magatzems Fèlix Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-felix-via | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Dues naus de planta rectangular amb les cobertes de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana del carrer del Comerç. La primera nau ha estat restaurada mantenint les obertures originals i fent un ull de bou romboïdal. La porta principal és de punt rodó i les dues laterals d'arc de mig punt. Totes amb dovelles pintades de blanc. El capcer és amb ondulacions. La segona nau, té la mateixa distribució, però l'ull de bou és rodó i les portes laterals són més altes. No ha estat restaurada i a la façana lateral té un seguit d'obertures tapiades. | 08305-367 | Carrer del Comerç, 26 i 27 | 41.3442800,1.7037800 | 391554 | 4577787 | 1881 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73624-foto-08305-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73624-foto-08305-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73624-foto-08305-367-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Inglada i Estrada | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 73625 | Magatzem Isidre Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-isidre-figueras | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Nau de magatzem amb façana al carrer del Comerç, al carrer de Sarriera (actual accés principal) i carrer de la Mare Ràfols, fent forma de 'T'. Façana del carrer del Comerç sense obertures. El capcer és esglaonat amb un frontó central decorat i emmarcat a cada costat per gerros. La façana del carrer de la Mare Ràfols, és idèntica, però hi ha una porta d'accés de grans dimensions adintellada que no trenca la simetria del conjunt. La façana posterior és simètrica a la del carrer del Comerç, però s'hi afegeix una gran porta d'accés i una obertura cega al damunt. | 08305-368 | Carrer del Comerç, 39 | 41.3425800,1.7024300 | 391438 | 4577600 | 1919 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73625-foto-08305-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73625-foto-08305-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73625-foto-08305-368-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 73626 | Magatzem Devisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-devisa | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Nau de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana del carrer del Comerç. Façana caracteritzada pel coronament amb frontó circular amb el timpà sense decorar, i per la seva composició simètrica a partir de tres eixos verticals. L'eix central és el més ample i principal, encapçalat pel frontó i emmarcat per dues bandes verticals. Portal d'arc carpanell amb motllura llisa des de la meitat superior. Damunt de l'arc, hi ha un emmarcament esglaonat del que s'alcen dos pilars amb capitell que escapcen una gran obertura rectangular. Entre aquesta obertura i el frontó es dibuixa un arc cec tan ample com permet les bandes verticals que delimiten l'eix central. Els eixos laterals són més estrets i només tenen dues obertures rectangulars a diferent alçada. | 08305-369 | Carrer del Comerç, 41 | 41.3424300,1.7024200 | 391437 | 4577583 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73626-foto-08305-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73626-foto-08305-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73626-foto-08305-369-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | 105|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||||
| 73627 | Magatzem Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-montserrat | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Magatzem d'una nau de planta quadrangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, que destaca pel capcer de pinyó (frontó punxegut que segueix la inclinació dels dos vessants de la teulada). La composició de la façana és simètrica. Porta principal centrada, d'arc escapçat amb emmarcament de maons amb motllura arrodonida. Hi ha dues obertures cegues als costats i una triple obertura en galeria, separada per pilastres de maons. Totes les obertures tenen emmarcament de maons vistos. | 08305-370 | Carrer del Comerç, 30 | 41.3435700,1.7031900 | 391503 | 4577709 | 1895 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73627-foto-08305-370-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santoago Güell i Grau | També coneguts com Magatzems Cortina y Compañía | 119|98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||
| 73538 | Casa Maria Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-maria-ferret | ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa que fa cantonada del carrer Cid amb el carrer de Sant Ramon de Penyafort. Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel al carrer Cid. Composició simètrica de les façanes; a partir de tres eixos la façana del carrer Cid, i de dos eixos la del carrer Sant Ramon de Penyafort. A la primera, trobem dues obertures a cada eix, d'arc carpanell a la planta baixa i de llinda recta, a la planta pis, però amb emmarcaments. En aquesta planta, hi trobem dos balcons ampitadors i un balcó d'obertura única. A la façana del carrer Sant Ramon de Penyafort, dos balcons ampitadors a la planta pis. | 08305-291 | Carrer Cid, 19 | Reformada els anys 1919-1920 per l'arquitecte Santiago Güell i Grau | 41.3468100,1.7038300 | 391562 | 4578068 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73538-foto-08305-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73538-foto-08305-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73538-foto-08305-291-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 73631 | Casa Orduña | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-orduna | ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Casa aïllada amb jardí al seu voltant ubicada a la cantonada del carrer Menéndez y Pelayo amb el carrer Ramon Freixes. L'estructura bàsica de la casa està formada per dos cossos, en forma de 'T', consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a tres aigües el cos longitudinal i a quatre aigües el cos transversal; acabades amb ràfec. De la coberta del cos longitudinal, sobresurt una llucana. Porta d'entrada principal protegida per una marquesina d'obra feta amb dos pilars i coberta de teules àrabs a tres aigües. A la façana del carrer de Ramon Freixes, hi ha una caseta que fa les funcions de garatge. Tota la finca està voltada per una tanca d'obra de la que sobresurten intercalant-se pilars de secció quadrada amb coronament piramidal. | 08305-374 | Carrer Menéndez y Pelayo, 16 | 41.3408700,1.6987000 | 391123 | 4577415 | 1925 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73631-foto-08305-374-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep M. Miró i Guibernau | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 68993 | Carrerada de Torrelavit a Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-torrelavit-a-sant-quinti | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Tot i que la carrerada conserva el seu traçat, actualment està asfaltada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes del nord. Aquesta carrerada arrenca surt dels carrers estret de Terrassola i Lavit, passant per l'església de Sant Marçal; agafa un camí asfaltat que discorre sempre per la dreta del riu Bitlles fins arribar a Sant Pere de Riudebitlles, on entra pel carrer Bonavista. En aquest punt, la construcció d'un polígon industrial i un pont nou, fa que s'hagi de passar pel vials nous, fins a retrobar-se amb l'anomenat camí de les Nogueres. Aquest camí, passa per sota de la nova carretera d'Igualada a Vilafranca, i porta a les Nogueres Alta i Baixa; posteriorment passa per la Granja Martí, travessa la carretera C-244 i arriba a Sant Quintí de Mediona pel carrer de la Boria i del Migdia, on connecta amb la carrerada principal del Puig Cogull. | 08287-163 | Torrelavit - Sant Pere de Riudebitlles | 41.4505500,1.7160500 | 392755 | 4589570 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68993-foto-08287-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68993-foto-08287-163-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 65024 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Algun tram d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Enllaça amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel Pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08249-37 | Tram entre el camí del Pou de l'Horta i la Barberana | 41.3825300,1.7286500 | 393697 | 4582003 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65024-foto-08249-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65024-foto-08249-37-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del traçat d'aquesta carrerada coincideix amb el pas de la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 66904 | Carrerada de Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell-0 | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. | Existeix algun tram embussat en aquesta carrerada. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Empalma amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. | 08273-121 | A l'alçada del camp de futbol del nucli de Can Cartró. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut d'aquesta carrerada coincideix amb la Via Augusta. | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 73001 | Carrerada de Vilafranca a La Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-vilafranca-a-la-llacuna | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Alguns trams d'aquesta carrerada han estat asfaltats i són utilitzats com a camins secundaris pels veïns de la zona | Antic camí que conduïa de Vilafranca del Penedès a La Llacuna, passant per Guardiola de Font-Rubí, i travessant el terme de Vilobí del Penedès. La carrerada comença a la confluència de la carretera B-2127, a l'alçada de la Masia de la Sala, i recorre tot el terme de en direcció a ponent fins a la Fassina Vella. A partir d'aquesta casa, el marge dret pertany a Guardiola de Font-Rubí i el marge esquerre a Vilobí. Es tracta d'un camí en part de terra, i en part asfaltat, d'uns 2,5 m. d'amplada de mitjana. Actualment aquest camí és de terra fins al Barri de la Font a partir del qual queda asfaltat fins a la Fassina Vella. Travessa el bosc de la Planota. Al terme de Vilobí finalitza a l'alçada de Cal Farinas. | 08304-15 | Des del Pla de Vallformosa fins els Tres Termes | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència del 'camí reial que de la vila de la Llacuna va a parar a Vilafranca. Dit camí es deixa en arribar a la masia de la Saleta' (LLORAC, 1991:101) Aquest antic camí ramader és un dels més antics del Penedès. S'anomenava també Via Mercadera, ja que durant segles va servir als mercaders i als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia. | 41.3872300,1.6749900 | 389218 | 4582592 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73001-foto-08304-15-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rovira i Miralles, al seu estudi sobre les carrerades al Penedès, confirmen l'existència d'un antic corral anomenat Corral Nou, l'any 1860, i que era utilitzat pels pastors que duien ramats per la carrerada de La Llacuna. Aquest corral es trobava a la partida anomanda Corral Nou de Vilobí del Penedès, a la qual segurament dóna nom. (ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F,1999:60) | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:18 | |||||||
| 73002 | Carrerada de Guardiola a les Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-guardiola-a-les-cabanyes | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Branc de carrerada que feien servir els pastors que venien per la carretera de Vilanova i travessaven Vilafranca per anar a trobar la carrerada de la Llacuna, travessant part del terme de Vilobí del Penedès. Es tracta d'un camí d'uns quatre metres d'amplada, que s'inicia a la zona de la font de l'Albonar, en el límit entre Les Cabanyes i Vilobí del Penedès, i continua en direcció Nord, travessant la partida coneguda com les Tres Puntes, i continua a través de la dels Pujols en direcció a Guardiola de Font-Rubí. La llargada d'aquesta carrerada al terme de Vilobí és d'uns dos kilòmetres. Durant tot el traçat, el cantó esquerre pertany al terme de Vilobí, mentre que el cantó dret, pertany fins a la casa de les Tres Puntes al terme de les Cabanyes, i des d'aquí fins al final al terme de Guardiola de Font-Rubí. | 08304-16 | Des dels pujols de Can Cotoliu fins el Camp del Comte Moi | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència d'una zona que : 'entra al camí reial que de Sant Joan de Conilles va a Vilafranca. ' (LLORAC, 1991:101) | 41.3848500,1.6922600 | 390658 | 4582306 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73002-foto-08304-16-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:18 | |||||||||
| 77721 | La Beguda Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-baixa | ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XX | El nucli de la Beguda Baixa és situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit amb Sant Esteve Sesrovires, l'antic Camí Ral. Les cases estan construïdes al costat meridional de la carretera i destaca el mas Canyadell. | 08222-215 | Beguda Baixa | Consta documentalment que en el segle XVI a la Beguda Alta existia l'Hostal d'en Josa, que s'havia anomenat mas Pèlag, on hi havia hagut una font, que podria haver donat nom a la Beguda. En aquest hostal feien parada els viatgers que passaven pel Camí Ral. Es podria tractar del mas Canyadell. A partir del segle XIX comença a créixer amb parcers i masovers. | 41.4901700,1.8462100 | 403686 | 4593815 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||||
| 60949 | Carrerada de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-llacuna | ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders | El fet que l'estat de conservació sigui bò, en aquest cas no es pot considerar positiu, ja que la l'asfaltatge del camí suposa una pèrdua de la seva entitat com a carrerada. El camí s'ha convertit en una via de comunicació molt utilitzada, perdent la possibilitat de servir de camí excursionista ple de components etnogràfics i històrics. | Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. El camí de 27 km totals entre les Cabòries (Avinyonet del Penedès) i la Llacuna delimita en el seu pas pel Nord de Sant Cugat el terme d'aquest municipi. El camí té una orientació SE- NW, passa molt a prop del polígon industrial de Sant Cugat i de la Masia de la Serra. Acaba, pel que fa al seu pas per Sant Cugat a l'alçada de les caves Chandon, on entra al municipi de la Granada. Avui dia està totalment asfaltat, és un camí molt utilitzat. Encara s'utilitza pels ramats. | 08206-21 | Delimita el N de Sant Cugat | Aquest és un dels camins més antics de tot el Penedès. S'anomenava, també, la via Mercadera. Durant segles va servir als mercaders i també als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia. Actualment aquest camí es conegut popularment com la Carrerada. | 41.3696900,1.7505200 | 395505 | 4580551 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60949-foto-08206-21-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | ||||||||||
| 60948 | Carrerada A11 (De Cal Castellví a Sant Sadurní) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-a11-de-cal-castellvi-a-sant-sadurni | ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. | El primer tram de la carrerada al seu pas per Sant Cugat està asfaltat, el pas per la carretera general suposa una barrera física que juntament als limits del polígon industrial han desdibuixat molt el traçat original. | Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La carrerada travessa la N-340 a l'alçada de la casa Ferran i segueix pel costat del polígon industrial fins a la Creu de Massalliga. A partir de la Creu de Massalliga el camí és de terra. Aquest es dirigeix cap el cementiri de Sant Cugat i deixant a mà esquerra la Masia de la Torre, arriba a trobar la carretera BV-2429. La carrerada surt del municipi en direcció a Sant Sebastià dels Gorgs. | 08206-20 | Travessa el municipi en sentit Sudoest - Nordest | 41.3636900,1.7477900 | 395267 | 4579888 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60948-foto-08206-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60948-foto-08206-20-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | |||||||||||
| 68947 | Pont de la Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-fassina-0 | Raquel Lacuesta, Xavier Gonzélez i Lluís Casals (2008). 'Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge'.pàg. 15. Diputació de Barcelona. | XX | Modificat 1959 i restaurat 1967 per Diputació de Barcelona | Pont que salva el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal a l'alçada de Cal Campaner, comunicant així aquesta masia amb el carrer del Molí. El pont té una longitud de 11 metres i una amplada de 3,85 metres. Està construït sobre una gran arcada de maó, de 8,35 m de longitud a la part baixa i una alçada de 2,40 m. el cos del pont, entre l'arcada de maó i la superfície del pas de vianants, està fet de còdols de riu i pedres irregulars, lligades amb morter de calç i sorra. La superfície del pas de vianants està feta amb llambordes modernes, les mateixes que hi ha al carrer del Molí. A cada costat, el pont té una barana feta de pedra, també moderna. | 08287-117 | Torrent de Mas vendrell, sector del pont de la Fassina | El primer projecte de construcció data del setembre de 1946. El 1954, l'enginyer Eduardo Peña Arnau va redactar un nou projecte per fer-lo més ample sense afectar la seva estructura original, aquest projecte va ser modificat per Pio Fernandez Segura l'any 1959 , tot i que l'obra va ser definitivament acabada per l'enginyer Jaume Amat Curto el 1967. | 41.4474500,1.7297300 | 393893 | 4589209 | 1954 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68947-foto-08287-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68947-foto-08287-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68947-foto-08287-117-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 120|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 68994 | Pont del rec de les Hortes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rec-de-les-hortes | Raquel Lacuesta, Xavier Gonzélez i Lluís Casals (2008): 'Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge'. Diputació de Barcelona. | Aquest element es troba pràcticament colgat per les argiles del rec proper, també abandonat i envaït per la vegetació. | Pont fet de carreus de pedra calcària d'una sola arcada visible, que ha quedat actualment en desús en haver estat colgat per les argiles d'un rec igualment en desús situat a la zona de les Hortes. L'arcada té una alçada màxima conservada de 84 cm i una amplada màxima conservada de 1,50 m. Els carreus adovellats que conformen l'arcada tenen un gruix d'uns 30 cm. Per sobre de l'arcada, el parament suportat està fet amb aparell de carreus de pedra calcària, i té una alçada màxima conservada d'uns 80 cm. Per sobre, resten uns fragments caiguts de la part superior del pont, que estaven fets de maó. | 08287-164 | Sector dels Horts del Forn | 41.4442200,1.7374900 | 394536 | 4588841 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68994-foto-08287-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68994-foto-08287-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 68967 | Camí de les cent escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-cent-escales | Revista El CEP núm. 14, juny 2002, p. 6 | El camí de les cent escales és un pas que es traça i serveix de ruta per connectar els pobles de Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles. El punt de partida des de Torrelavit és proper al Molí del Batllori (UTM X=392533; Y=4589670; Z=198 m). Descendint onze graons (travessers de fusta) dins el boscatge, el camí ens porta després a un petit camp de conreu que ràpidament travessem direcció al torrent, envoltant-nos de vegetació de ribera. En aquest punt es travessa la riera per una passera de fusta i el camí torna a ascendir. Just abans de trobar les primeres escales que salven el desnivell, ens trobem amb la Font de l'Enramada, una surgència actualment eixuta, que ens recorda l'espai humit en què ens trobem a prop del torrent així com la tasca de recuperació del camí per part de diverses agrupacions a través d'una rajola commemorativa. Setanta-sis escales de ciment ens porten fins a un camí planer que sorteja un camp de conreu fins a fins arribar a prop de les primeres cases de Sant Pere de Riudebitlles (UTM X=392430; Y=4589734; Z=231 m). La longitud aproximada entre l'inici i el final de les escales és de 150 m. | 08287-137 | Camí de Can Comas al Molí Batllori (Torrelavit) | El mes d'abril de 2002 el Grup de Recerques de Sant Pere de Riudebitlles, el grup Excursionista de Can Rossell de la Serra (Torrelavit), l'AVET (Agrupació de Veïns Ecologistes de Torrelavit) i el grup Excursionista Puig Cúgul van recuperar l'antic camí de les cent escales, punt d'unió per a les poblacions de Torrelavit i Sant Pere. | 41.4495700,1.7122800 | 392439 | 4589466 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68967-foto-08287-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68967-foto-08287-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | La Font de l'Enramada té una estructura de forma irregular de ciment d'una amplada màxima d'1,50 metres per 98 cm d'alçada. La seva profunditat és de 45 cm. A la part més visible hi ha una placa de ceràmica que recull les agrupacions que van participar l'any 2002 en la recuperació del camí. No s'ha sabut veure cap surgència d'aigua, per tant cal suposar que es tracta d'una peça commemorativa. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 60958 | Carrerada Reial de la Cerdanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-reial-de-la-cerdanya | Rovira i Merino, J. Miralles i Sabadell (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. | X-XX | Després de l'incendi forestal de l'estiu del 2000, el camí de la Carrerada ha estat netejat i eixamplat. | Camí per on el bestiar té dret a passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una de les carrerades més grans del Penedès i Garraf, anava des de Vilanova a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. La Carrerada arriba a Sant Cugat per SW, des de la muntanya d'en Pi d'en Barba, la part que pertany a Sant Cugat comença coincidint aproximadament amb les cotes més altes de la carena (més de 390 m) i descendeix cap a la creu d'en Llanes, ja al municipi veí de les Gunyoles. | 08206-30 | Limit S del municipi | 41.3415300,1.7670100 | 396840 | 4577405 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60958-foto-08206-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60958-foto-08206-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60958-foto-08206-30-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. El tram que passa per Sant Cugat és curt i serveix de limit administratiu al municipi, però es important que es tingui en compte, ja que el fet que passi per la carena de la muntanya de la Font del Cuscó la converteix en un mirador únic de bona part de la Depressió del Penedès. A més, la carrerada s'endinsa pel dintre de l'únic bosc o pulmó verd que li queda a Sant Cugat Sesgarrigues. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | ||||||||
| 70034 | Camí empedrat de la Plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-la-plana-pinatella | Rovira, Joan; Miralles, Ferran. 1999. Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Vilafranca del Penedès. | Se'n conserva un tram en molt bones condicions, però al nord-oest se'n perd el traçat | Camí empedrat d'entre 1 i 1,5 m d'amplada i força pendent que es pot resseguir, en direcció nord-oest, poc després de passada la casa de les Dous (fitxa 23), Concretament Se'n conserva un tram que es pot començar a seguir des de la primera corba del camí de les Dous, uns 146 m a ponent del mas. El camí s'enfila costa amunt en un recorregut sinuós de prop de 270 m fins arribar a la Plana Pinetella. Aquest primer tram conserva encara en molt punts un empedrat dE peces irregulars de pedra que cobreixen les escletxes del terrenys que, en molts indrets, és la mateixa roca i on, en un parell de punts, es poden reconèixer parts desgastades corresponents al pas d'algun tipus de carro. Arribats a la Plana Pinatella el camí continua fins al Pany, però ja es troba més malmès. | 08288-159 | A ponent de la casa de les Dous | 41.3957100,1.5524500 | 378988 | 4583697 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70034-foto-08288-159-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||
| 73111 | Pintures de la Sala Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-sala-sant-ramon | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura esgrafiada policroma, amb la representació de temes locals. En primer lloc, el mercat de Vilafranca amb parades d'aviram, robes, terrissa, pastisseries, bodegues, etc. En segon lloc, amb temes relacionats amb la verema. També trobem, la representació de la vila, amb les muralles, voltada d'elements simbòlics de poblacions properes. Finalment, l'estrella dels vents, amb una mostra del bon temps i de la pluja. | 08305-18 | Carrer de la Cort, 14 (Ajuntament) | Pau Boada i Mercader és l'autor del vitrall central (1910-1978), era pintor i va participar en l'Exposició de Primavera del Saló de Montjuic (1936) i a l'Exposició Nacional de Belles Arts (1944). | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73111-foto-08305-18-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Boada i Mercader | 103|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 73115 | Pintures de la capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-remei | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | restaurades | Pintura mural policroma que representa la crucifixió, dins d'una orla ametllada i amb àngels als costats portant calzes a les mans i agenollats, mirant la creu. A la part inferior, trobem l'escena de l'Anunciació a l'esquerra i el del naixement, a la dreta. | 08305-22 | Església de la Trinitat (carrer de la Font, 47). | La capella del Remei, és l'antiga església de l'Hospital del Sant Esperit. Fou cremada l'any 1934 i la reconstrucció s'inaugurà l'any següent. Els director de l'obra van ser l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Maria Güell. | 41.3482900,1.6998600 | 391233 | 4578237 | 1935 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73115-foto-08305-22-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Vila i Arrufat | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||
| 73241 | Pintures de la capella del Santíssim de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-del-santissim-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Pintura mural policroma situada a la capella del santíssim de la Basílica de santa Maria. S'hi representen diverses escenes de temàtica religiosa, separades entre elles per marcs geomètrics d'inspiració arquitectònica. Les escenes són: Sant Francesc pregant agenollat al claustre de l'església homònima; Sant Pau escrivint les epístoles acompanyat d'altres personatges, en una estança d'on penja un gran mantell vermell: al costat d'una creu de terme de Vilafranca amb dues figures; Santa Eulàlia davant les muralles de Barcelona, abans de la seva crucifixió; preparació de la crucifixió de Sant pere, amb el Vaticà al fons i Sant Fèlix dient Missa a Santa Maria amb la volta del temple enrunada | 08305-148 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Lluís Maria Güell i Cortina, va néixer a Vilafranca del Penedès l'any 1909. És pintor. Els seus inicis s'adscriuen a l'avantguarda superrealista amb el grup que editava la revista 'Hèlix', on efectuà la seva primera exposició (1929). Fou deixeble de Joaquim Mir. Es va passar al paisatgisme, primer en un estil puntillista i després corotiana. Ha treballat el tema religiós en diverses decoracions murals. També fou director de l'escola Massana, des de l'any 1956. | 41.3471700,1.6973500 | 391021 | 4578116 | 1944 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73241-foto-08305-148-3.jpg | Física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Maria Güell i Cortina | 116|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||
| 73251 | Altar de Sant Fèlix de la cripta de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-felix-de-la-cripta-de-santa-maria | RÀFOLS, J.F (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Ed. Milà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XX | Altar de marbre blanc compost per la figura de Sant Fèlix, vestit de sacerdot, amb les mans en actitud de pregària i disposat sobre un pedestal. A cada costat del pedestal, hi trobem sengles figures d'àngels mig agenollats amb el cap recolzat en el pedestal i les ales esteses. Porten una túnica. El pedestal està ornamentat amb una corona de roses al seu voltant i uns relleus amb la palma del martiri, una destral i una corona de roses. | 08305-154 | Basílica de Santa Maria (Plaça Jaume I, s/n) | Josep Llimona i Bruguera va néixer a Barcelona l'any 1864 i morí l'any 1934. Era escultor i fou el fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc. També fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i vocal de la Junta de Museus de Barcelona fins a la seva mort. Treballà l'escultura monumental, eqüestre, religiosa, funerària i el nu femení, això com frisos i relleus. Obtingué la medalla d'or de l'Exposició Universal de l'any 1888 i fou condecorat per França i Itàlia i se li concedí la medalla d'or de Barcelona. | 41.3471300,1.6974400 | 391028 | 4578111 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73251-foto-08305-154-3.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona i Bruguera | 105|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||
| 68865 | Costum per a curar la febre alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-per-a-curar-la-febre-alta | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca - Museu del Vi. Vilafranca del Penedès, p. 129. | Aquest costum no es practica actualment. | Segons el folklorista Pere Sadurní (veure 'Bibliografia'), a Torrelavit hi havia un antic costum segons el qual calia vessar sobre el cap d'un malalt amb molta febre, la sang d'un colomí que acabaven de matar. | 08287-35 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | ||||||||||||||
| 65017 | Guariments als malalts la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guariments-als-malalts-la-nit-de-sant-joan | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 104. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 276. | XIX | Aquest costum no es practica actualment. | Tradició de pràctiques curatives que es realitzava a Santa Fe, així com en d'altres indrets del Penedès, especialment al segle XIX, si bé els orígens podrien ser més antics. Quan una criatura de mesos o d'un any estava herniada, es procedia al següent guariment: S'havia d'esperar a la nit de Sant Joan, considerada màgica. A les 12 en punt es reunia tota la població al torrent de Santa Fe, on abundaven els roures. Se n'obria un de jove, més o menys d'uns 60 cm de dalt a baix de la soca, i quan estava obert, es posava una falca a cada extrem de l'obertura. Per una altra banda es feia una foguera controlada. Tothom seia i ho mirava silenciosament. Dos homes agafaven la criatura malalta dels braços de la seva mare o pare, ben nua. Llavors, un dels homes que havien agafat la criatura, es posava dret davant l'obertura del roure i l'altre home davant seu amb el roure al mig, es persignaven i el que duia la criatura deia a l'altre: 'Joan, aquí us el dono'; i l'altre, agafant-lo, deia: 'Aquí us el deixo, Pere'. Això ho feien tres vegades. Per tal que la pràctica tingués l'efecte desitjat, els noms de pila dels dos homes havien de ser forçosament Joan i Pere. Un cop fet això, els dos homes, saltaven la foguera, un a continuació de l'altre tot dient: 'Sant Joan Gloriós', tres vegades cada un, per acabar lliuraren la criatura novament als seus pares. La cerimònia s'acabava ajuntant de nou el tall de roure lligat ben fort amb la roba de la criatura perquè es tornés a tancar. Si el roure moria, la criatura no es curava; si el roure vivia la criatura es curava. (VENDRELL, 1994, p. 276). Segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, abans de fer passar tres cops la criatura pel mig del roure obert, els dos homes encarregats de fer-ho suplicaven: 'Intercediu, Sant Joan, que es curi aviat la trencadura d'aquest infant'. | 08249-30 | Arreu del municipi de Santa Fe | 41.3902300,1.7209700 | 393067 | 4582867 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El folklorista penedesenc Pere Sadurní recull aquest mateix costum a Sant Martí Sarroca, on diu que es continuà practicant fins l'any 1956, i a les Gunyoles, on documenta un cas esdevingut l'any 1942.Segons informació oral del Sr. Jaume Bosch i la Sra. Enriqueta Montané Papió, de Cal Japet, aquesta falca era una roca, i la cerimònia es feia al torrent de la Casa Nova, i no al torrent de Santa Fe.Segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, aquest costum es feia al torrent dels Pujols. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 66937 | Les parteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parteres | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 137. | Aquest costum ha desaparegut. | Segons aquest costum, recollit pel folklorista penedesenc Pere Sadurní, antigament estava manat que les parteres, això és, les dones que acabaven de tenir un fill, no podien sortir de casa fins passats quaranta dies d'haver donat a llum. El costum deia exactament que les parteres 'no podien sortir de sota teulada'. Com a anècdota, s'explica que l'any 1930, a Lavern, va sortir una vídua pel carrer portant una teula sobre el cap. | 08273-154 | Subirats | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 66932 | Les dones estèrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dones-esterils | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 62. | Aquest costum ha desaparegut actualment. | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, a diversos indrets del Penedès, les dones acostumaven a invocar a un sant determinat perquè guarís la seva esterilitat i poguessin tenir fills. En el cas de les subiratenques, el sant invocat era Sant Sadurní. | 08273-149 | A tot Subirats | 41.3833000,1.7960900 | 399337 | 4582008 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 66936 | Les Botigues de Blat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-botigues-de-blat | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pp. 51-52. | XVII | Donat que les botigues del blat han tingut vigència en moments puntuals lligats principalment a conflictes bèl·lics, avui han desaparegut. | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, moltes parròquies van fundar les anomenades 'Botigues de Blat' per fer front a la fam que patia tot el país a causa de la guerra del francès. Una Junta d'Obra, encapçalada pel rector, comprava una partida de blat a la Segarra, avalada per propietaris i algun o altre diner oficial. Així hom aconseguia unes llavors per a poder sembrar. Per cada quartera el pagès estava obligat a tornar un quarteró a la collita, per Sant Roc. | 08273-153 | A totes les parròquies de Subirats | La Botiga de Blat de Subirats fou de les primeres a fundar-se, concretament l'any 1680, i va durar dues centúries. Va començar amb 90 lliures de diner, amb que es compraren 35 quarteres de blat. | 41.3833000,1.7960900 | 399337 | 4582008 | 1680 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons Sadurní, les Botigues de Blat es van fundar a causa de la Guerra del Francès, que esclata l'any 1808. El mateix autor, però, es contradiu, ja que afirma que la Botiga de Blat de Subirats es va fundar el 1680. Igualment en documenta un altra a la comarca, la de Sant Pere Molanta, l'any 1683.En tractar-se d'una institució de caràcter parroquial, és probable que els seus orígens fossin, efectivament, anteriors al segle XIX, i que s'anomenessin d'una altra manera, o bé que el seu funcionament fos lleugerament diferent i hagués anat evolucionant al llarg del temps. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||
| 65044 | Dites populars de Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-santa-fe | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: l'autor, p. 28, 30. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 197. | XIX-XX | Algunes d'aquestes dites fan referència a costums que s'han perdut, de tal manera que actualment no es diuen amb freqüència. | Conjunt de dites i refranys referents al poble, al municipi i als habitants de Santa Fe del Penedès. La seva temàtica és variada. L'equip elaborador d'aquest mapa del patrimoni ha pogut recopilar les següents: - 'L'aigua pudenta deixa la roba lluenta'. Aquesta dita fa referència a l'època en què al poble de Santa Fe no hi havia aigua corrent, i les dones havien d'anar a rentar la roba a la riera, on s'hi havia fet tres clots amb aquest objectiu: dos d'aquests clots es trobaven al torrent de Ca la Martra, l'altre estava al torrent de Cal Gustems, a la zona del Pou de Glaç. Segons sembla, l'aigua entollada no feia bona olor, per això es deia aquesta dita. - 'Quan la dona ve del riu es menjaria el marit viu'. Aquesta dita està vinculada a l'anterior, ja que el seu origen prové del fet que les dones havien de portar la roba molla en un carretó que esdevenia, així molt pesant. Havien de fer sortir aquest carretó del torrent, tasca que era molt feixuga i feia venir gana. - 'Fer punxó'. Expressió que feia servir la pagesia de Santa Fe, i que significava descansar després d'omplir les portadores de raïm. Quan abans les omplissin, més temps tindrien per a 'fer punxó'. - 'Fer panada'. Expressió que utilitzava igualment la pagesia de Santa Fe quan, en temps de ventar el blat, no feia vent i no es podia ventar. Aleshores el blat quedava en una pila fins l'endemà. - 'Calderots de Santa Fe, ja podeu plantar bandera, que els rucots de la Granada s'han menjat una somera'. Aquesta dita fa referència a la rivalitat que existia entre els pobles de Santa Fe i la Granada. Als habitants de Santa Fe se'ls anomena 'calderots'; segons la senyora Teresa Sadurní, aquesta dita està lligada a la llegenda segons la qual els habitants de la Granada van pujar un ruc al campanar del seu poble per fer-li menjar les herbotes que hi havia crescut. El ruc va caure o va ser llençat daltabaix posteriorment, i es diu que en caure a terra es va donar un cop tan gros, que va formar l'indret on es troba Santa Fe, que queda més baix que la Granada i té forma de calderot. El folklorista penedesenc Pere Sadurní (veure bibliografia) recull una dita més curta amb el mateix sentit: 'A Santa Fe, calderots'. El mateix Pere Sadurní recull un altra dita que fa: 'A la Granada són puputs, a Santa Fe escorxen rucs, i els del Pla són testarruts'. - 'Una estella no fa foc, dues tampoc, tres l'encenen i quatre el mantenen'. Aquesta dita es feia servir per encendre el foc. - 'Les noies de Santa Fe són maques i ballen poc, i per escalivar una arengada esgarrien tot el foc'. - 'Ranxera de Pep Raventós'. Pep Raventós era un familiar de ca l'Urià, que els diumenges a la tarda tocava el flabiol i el tamborí al Casino (propietat del Forn) per entretenir la canalla. Sempre començava i acabava amb una ranxera, la lletra de la qual era: 'Sóc de ca l'Urià, / la vora de Cal Xapana, / i em guanyo sis ralets / pel ball de la canalla.' - Segons informació oral de la senyora Roser Montserrat, antigament a Santa Fe es deia que Divendres Sant no s'escombrava perquè si no la casa s'ompliria de formigues. | 08249-57 | Municipi de Santa Fe del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquestes dites han estat documentades a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Roser Montserrat i amb el senyor Artur Trabal el dia 13/05/08, així com amb la senyora Teresa Sadurní el dia 2/07/08. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||||||
| 73218 | Llegenda del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-campanar | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'El ramat encantat', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg. 336. | XX | Llegenda recollida per Pere Sadurní (2000) sobre el campanar de la basílica de Santa Maria. Es diu que quan es van acabar les obres de construcció d'aquest campanar, en el segle XVI, i quan van retirar les bastides, comprobaren que seguia creixent, davant l'alarma dels veins pel perill de caure. En Jaumet era un sastre que va trobar la solució lligant una cinta dalt del campanar, deixant l'altra part tocant a terra. Però la humitat de la nit havia fet encongit la cinta un pam. El campanar de Vilafranca es va fer famós, tan aviat creixia com s'encongia. | 08305-125 | Campanar de la basílica de Santa Maria | 41.3470000,1.6977600 | 391055 | 4578096 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73218-foto-08305-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | ||||||||||
| 73491 | Les coques del casament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coques-del-casament | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funerals', dins el Folklore del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàg.. 367. | XIX | Pere Sadurní (2000), recull el costum dels casaments vilafranquins de repartir coques entre els convidats a la sortida d'aquest. Quan més coques es repartien de més categoria es considerava el casament. Segons altres fonts que l'autor no identifica, només es beneïen dues coques durant la cerimònia i que, a la sortida, els nuvis les repartien a talls. Un rodolí de la festa major en fa referència: 'Casaments dels distingits? Hi ha d'haver coca i confits'. | 08305-267 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||||||||
| 73210 | Costums dels funerals a Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-dels-funerals-a-vilafranca | SADURNÍ i VALLÈS, Pere (2000). 'Enterraments i funeralst', dins el Folklorte del Penedès. Vol.1. Fundació Caixa del Penedès, pàgs. 230-231. | XVI-XX | Pere Sadurní (2000), recull alguns costums relacionats amb enterraments i funerals vinculats a Vilafranca. Un d'aquests costums ens diu que després dels funerals, a l'hora de besar l'estola del rector, aquest parava el bonet i els fidels hi tiraven unes monedes embolicades. També recull que en el segle XVI, les darreres voluntats dels preveres, cavallers i families nobles, ordenaven que el dia del seu enterrament els familiars donessin pa als pobres. Aquest pa, el repartien damunt mateix de la tomba del difunt. Es coneixia amb el nom de 'pa d'ànimes' o 'pa d'absoltes' | 08305-117 | Vilafranca del Penedès | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||||||
| 73633 | Catànies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catanies | SOLER, Josep M.(2007) Cudié és l'única firma que pot fabricar bombons sota la denominació de catànies. www.rtvvilafranca.com. | XX | Una catània és un dolç típic de Vilafranca del Penedès, elaborat amb ametlles torrades (tipus marcona) caramel·litzades, recobert de pasta d'ametlla, avellana i llet, i després recobert de nou amb pols de cacau i sucre refinat. | 08305-376 | Vilafranca del Penedès | La família Cudié inicia la producció de bombons sota la denominació de catànies l'any 1946, però no és fins l'any 1989 que enregistra aquest nom. Al principi, Cudié, va batejar el producte com a 'ametlles cro-cream' i després la família Trens va registrar el nom de Catania. Als anys 80, però, aquesta marca va quedar lliure i Cudié va comprar-la per reconvertir-la més tard en 'Catànies'. L'empresa vilafranquina Cudié elabora 80 tipus de bombons, exporta el 15% de la seva producció principalment a Europa i Amèrica. L'any 2003 comença una lluita judicial per l'apropiació d'aquesta marca per part de l'empresa cat.vilafranca. Bombons Cudié S.A i l'agència de patents i marques J. Isern, presenten una demanda contra aquesta empresa. Després de més de dos anys de litigis, finalment la resolució judicial sentencia que bombons Cudié és l'única empresa que pot fabricar bombons sota la denominació 'Catànies', al desestimar una demanda en la que es sol·licitava la nul·litat o bé caducitat d'aquesta marca pel seu caràcter genèric. Bombons Cudié, SA és una empresa familiar i artesanal que es dedica a l'elaboració de diverses varietats de bombons de xocolata. Va ser fundada per Josep Cudié a mitjan anys quaranta en un petit obrador del qual van sortir els primers bombons de licor sense sucre afegit, tal com es coneixen avui, farcits de diferents sabors. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1946 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73633-foto-08305-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73633-foto-08305-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Família Cudié | 98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:22 | |||||||
| 60940 | La Serra/ Masia de la Serra Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-masia-de-la-serra-vella | SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. La Serra, història d'una hisenda de Sant Cugat Sesgarrigues. Societat Coral el Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1998 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XVI | Tot i que l'estructura tant interior com exterior es troben en bon estat general, s'aprecien signes evidents de degradació en alguns punts concrets. Es van fer obres de manteniment pels nous propietaris, ara fa dos anys. | Masia de teulada de doble vessant, planta rectangular amb planta baixa i pis. Té diversos cossos de serveis annexes aixecats en èpoques diferents. Destaca a la façana principal, al damunt d'un portal de dovelles grans, un gran finestral amb la llinda esculturada d'estil gòtic renaixentista. De l'interior cal esmentar arcades de punt rodó, dues d'ogiva i diverses espitlleres. Cal destacar també les instal·lacions dedicades a celler, avui en desús, que manté totes les estructures bàsiques i típiques per a la realització de vi: tolva de recepció, cargol d'Arquímedes, premsa continua, cups, etc. | 08206-12 | A uns 200 metres en direcció nordest des del nucli del poble. | Mn. Antoni Margarit, un estudiós dels orígens històrics del poble ha relacionat el topònim de la hisenda de la Serra amb els seus primers propietaris que es remuntarien al segle X. De fet, la Serra es tractada pels estudiosos locals, com un patrimoni amb innegables arrels històriques, el qual consideren com a fonamental en el mateix origen de la població de Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha una hipòtesi de Mn. Antoni Margarit que defensa que aquesta la Masia de la Serra s'asseu damunt una construcció romana de la Via Augusta. Segons el mateix estudiós, la Serra Vella també hauria estat una torre en època medieval. Seria una de les quatre torres 'comparatas' de les que parlen els textes medievals. | 41.3666800,1.7570400 | 396046 | 4580209 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60940-foto-08206-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60940-foto-08206-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60940-foto-08206-12-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. El propietari actual va ser un dels promotors de la Col·lecció de Sant Cugat (fitxa 66). A casa seva té algunes màquines agrícoles que per la seva mida no caben a l'edifici de la Cooperativa del pa, on està la Col·lecció. També té eines i màquines relacionades amb les feines agrícoles i les del celler, ja que ell mateix ha treballat les terres del voltant de la Serra al llarg de la seva vida. És destacable el conjunt de piques, abeuradors, capitells, portals, dovelles, etc. de procedència diferent que té al pati de la casa. Hem volgut destacar algunes peces per il·lustrar aquesta riquesa pel que fa a aquest tipus d'elements patrimonials (veure fitxes relacionades). L'edifici està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | |||||||
| 60941 | La Torre de Sant Cugat Sesgarrigues/ La Torre del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-sant-cugat-sesgarrigues-la-torre-del-gall | SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. La Torre de Sant Cugat Sesgarrigues, notes d'història contemporània. Societat Coral el Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 MARGARIT TAYÀ, Antoni; SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | X-XX | Actualment, l'edifici de la masia es troba en bones condicions, restaurat recentment. Seria interessant aconsellar la conservació de la resta d'edificis annexes que en aquest moment fan la funció de magatzem d'eines i màquines de l'empresa. | Masia d'estructura basilical. Es compon de planta baixa, pis i golfes, amb cobertes a dues vessants. El portal d'accés és adovellat. Les finestres del pis principal presenten emmarcaments amb carreus de pedra i les de les golfes són d'obertures amb arc de mig punt. A la façana principal destaca un rellotge de sol ceràmic amb una pintura de Sant Jordi matant el drac. En temps passat hi havia hagut el celler a la planta baixa, a on destaquen uns arcs apuntats d'estil gòtic. Al costat de la masia hi ha una nau, un celler més modern, que conserva dipòsits fets d'obra per a l'elaboració del vi. Hi ha altres edificacions agrícoles adossades, com les quadres, molt ben conservades. | 08206-13 | Al sector NW del poble, al final del carrer de la Torre del Gall. A prop del cementiri | Mn. Antoni Margarit, un estudiós dels orígens històrics del poble, ha trobat indicis que l'actual espai on s'emplacen les terres i les dependències de la Torre ha estat relacionat històricament amb fets i construccions que es remuntarien al segle X. La Masia de la Torre es tractada pels estudiosos locals, com un patrimoni amb innegables arrels històriques, el qual consideren com a fonamental en el mateix origen de la població de Sant Cugat Sesgarrigues. Es creu que es va aixecar sobre restes romans i els seus orígens actuals cal trobar-los en l'època medieval. La història d'aquesta hisenda ha estat molt ben documentada des del segle XVIII, data a partir de la qual els autors locals (veure bibliografia) han fet un seguiment de la propietat lligant-ho amb les transformacions a les que es va veure sotmès el món agrari en el decurs dels darrers segles. | 41.3663000,1.7494400 | 395409 | 4580176 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60941-foto-08206-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60941-foto-08206-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60941-foto-08206-13-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. En aquest mapa, el topònim que identifica el conjunt arquitectònic és el Mas de les Garrigues, nom amb el que era coneguda antigament l'actual Torre de Sant Cugat Sesgarrigues. L'edifici està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | |||||||
| 60956 | Torrent de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-sant-marcal | SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Massalliga. Societat Coral el Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues 2000. RAURET, A.Mª: El proceso de la primitiva población del Panadés. Universitat de Barcelona, Memoria presentada para la obtención del grado de Licenciado, Barcelona 1967. ESTRADA, J. Vias y poblamiento romanos en el territorio del área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo B65, Barcelona1969. GORGES, J.G: Les Villes hispano - romaines. Inventaire et problematique archeologique. Publication du Centre Pierre Parí. París 1979. | II aC-V | Cal suposar pel que s'ha explicat a la descripció, que el jaciment està força malmès. | Actualment les úniques restes visibles són els fragments ceràmics que es poden veure en superfície. Les primeres notícies que es tenen d'aquest jaciment són d'en Pere Giró, l'any 1950, quan es detectaren restes d'edificacions (sense especificar de quin tipus, segurament vestigis de mur) i es recolliren fragments de dolium, ímbrex, tègules, restes de cendres i carbons, fragments d'àmfores i ceràmiques. D'altra banda Gorges (1979) afegeix a aquesta informació l'existència de ceràmiques sigilates sud-gàliques i hispàniques, a més de la troballa d'una inscripció de la qual actualment no se'n sap res. L'any 1996 es va arrencar una de les vinyes d'aquest sector per tal de plantar vinya. Les tasques de desfons varen destruir part del jaciment que ja estava fitxat per la Carta Arqueològica. Una vegada més, el desconeixement va fer que els responsables no comuniquessin el fet, amb la qual cosa es va perdre una oportunitat única d'estudiar el jaciment. Una part dels materials foren recollits per un veí de Sant Cugat, la resta foren llençats al torrent. Hi havia dos grups de materials segons cronologies: ceràmica a mà neolítica i materials d'època romana (comuna romana, sigilates, estucs pintats, etc.). | 08206-28 | Al N del camí de Sant Marçal, just on es creua amb la riera de Sant Marçal. | El jaciment s'ha definit com una vila romana, segurament d'època Imperial, amb una òptima ubicació: a la plana per tenir controlats els conreus i amb bones comunicacions, el torrent de Sant Marçal al costat per disposar d'aigua. Formaria part de l'hàbitat romà dispers per la plana del Penedès, concretament es pot relacionar aquesta vila amb altre nucli del mateix període, la vila Maimona (Sant Pere Molanta / Olèrdola), geogràficament propera. | 41.3526800,1.7476800 | 395240 | 4578666 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60956-foto-08206-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60956-foto-08206-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60956-foto-08206-28-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Pere Molanta 419-7-8 (279-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: maig 1999. Aquest jaciment arqueològic es conegut entre els habitants de Sant Cugat Sesgarrigues com la Vinya del Pau, i així apareix a la bibliografia local. Aquest nom pot donar lloc a confusió, ja que a Vilafranca del Penedès existeix un altre jaciment de gran valor que rep aquest mateix nom: la Vinya del Pau. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:12 | |||||||
| 69946 | Goigs de Santa Maria de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-foix | SOLÉ, Joan; PARELLADA, Albert. 2019. Els goigs a Nostra Senyora de Foix, advocada i patrona del Penedès. Gogistes Penedesencs i Ajuntament de Torrelles de Foix. | XVIIII-XX | Els goigs de Santa Maria de Foix es canten en honor a la Mare de Déu de Foix al Santuari homònim, principalment el dia de la seva festivitat, el dilluns de Pasqua. També es canta el dia 8 de setembre, festivitat de les Mares de Déu Trobades i per la festa major del terme, el mes de juliol. Se'n coneixen una trentena, essent la més antiga coneguda de l'any 1716 i la més moderna de 2017. Es coneixen també impressions de l'any 1887 i 1959, aquest darrer amb música de Josep Maideu i Auguet, prevere. Els arranjaments musicals darrerament els havia fet Manel Cervera (1915-2015), qui va fundar la coral de Foix, l'any 1990 i la va dirigir fins el 2004. La tornada actualment fa: 'Puig de Foix sou la alegría, Oh Maria! Mare de Déu agraciada i de Foix intitulada'. | 08288-71 | Església de Santa Maria de Foix | L'origen del costum de cantar els gojos dedicats a les Mares de Déu es remunta al segle XVI, durant el qual moltes de les confraries, especialment la del Roser, fomenten arreu aquest tipus d'esdeveniments musicals, introduïts dins les cerimònies religioses. El costum de cantar els gojos era molt més freqüent a l'antiguitat, ja que normalment eren cantats al final de cada celebració eucarística important. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 1716 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69946-foto-08288-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El mes d'abril de 2019 es va presentar el llibre que els estudi a i en recull una trentena. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:17 | |||||||
| 77622 | Gegants de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-llorenc | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | Els gegants de Sant Llorenç d'Hortons són els protagonistes de l'espectacle Terrazel que es representa per la Festa Major. Són el Sol i la Mare Terra. EL Sol és un gegant antropomòrfic de caràcter tradicional que simbolitza el sol. Llueix una cuirassa amb simbologia solar i porta una corona amb el carro d'Hèlios i una torxa a la mà dreta. Pesa 47 kg. i fa 4 metres d'alçada. La geganta representa el nostre planeta i, per aquest motiu, porta un vestit blau en el que es poden veure representacions dels planetes i constel·lacions que l'envolten. A la mà porta l'esfera terrestre i del seu ventre neix un corn de l'abundància, símbol de fertilitat i prosperitat. Durant l'espectacle la Mare Terra volta i dansa per l'espai i, de resultes de la història d'amor amb el Sol, donarà fruit abundosos en forma de diferents personatges. | 08222-116 | Carrer Major, 45 | Van ser dissenyats i construïts per Amadeu Ferré, a Vilafranca del Penedès, la geganta l'any 1994 i el gegant l'any 1995. D'aquest segon se'n va fer una rèplica l'any 2010. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Amadeu Ferré | La parella de gegants tenen com a balls propis el Vals de Gegants, una peça per a acordió diatònic (Paton Soler, 1994) i El Galanteig (Taller de músics de El Terrazel, 1995), tema per a gralles i timbal. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||
| 77624 | Personatges del Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-del-terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | A l'espectacle del Terrazel hi participen tota una sèrie de personatges que s'han anat creant a partir del l'evolució de la mateixa representació. En primer lloc, la parella de gegants, el Sol i la Terra, que tenen vida pròpia més enllà del Terrazel i, per aquest motiu, es tracten en una altra fitxa de l'inventari. Els mesos de l'any són una dotzena de nans infantils que representen els mesos de l'any; els tres que representen la primavera estan pintats amb tonalitats verdoses i decorats amb motius vegetals. Els que representen l'estiu estan pintats amb tonalitats rogenques o càlides i d'aspecte femení i mostren les fruites pròpies de cada mes. Els nans de la tardor representen la verema, estan pintats d'ocre i porten els fruits del temps. Finalment, els nans de l'hivern estan pintats de tonalitats fredes amb aspecte envellit, tot i que el mes de febrer mostra una flor d'ametller. Les al·legories del paisatge és un conjunt de sis capgrossos que representen espais concrets o simbòlics de Sant Llorenç d'Hortons o de la comarca. Són la Font de la Bassa gran, el Molí de vent, el Pi Pujol, la masia, la vinya i el celler i el gall del Penedès. Són convertibles en gegantons manasses. El Malaganya és una peça del bestiari de foc que simbolitza la verticalitat i l'expansió urbana sense aturador i les seves conseqüències negatives, com la contaminació, la degradació del paisatge, l'especulació i la corrupció. Té un pes de 58 kg i una alçada de 325 cm. El Llengot és una barreja de gegant de foc i de drac i és el símbol de l'agressivitat industrial sobre el medi ambient. El seu pes és de 58 kg i la seva alçada de 325 cm. L' Unicorn és un cavall alat amb cua de peix aliat dels Llambrats i representa els quatre elements de la creació: terra, aigua, aire i foc. El seu pes és de 69 kg i fa 257 cm d'alçada màxima i 272 cm de llargada. El Buscarrons és un capgròs burlesc, egoista, indiferent i sarcàstic davant els problemes; representa l'actitud contradictòria dels humans en relació a la natura. Els follets són dotze dansaires infantils que representen els esperits del bosc i la màgia de la natura. Gaia és la representació de l'esperit de la Terra, de la vida. Custodia el talismà de la vida en forma de cargol de mar lluminós. Els Llefres és un cor de tretze personatges de foc. Porten màscares i vestits de tons i maces de foc. Els seu nom significa brut, llardós. Els Llambrants són un altre cor de vuit personatges de foc amb cascos d'inspiració clàssica, cuirasses decorades amb mandales i vestits blaus. El seu nom significa, lluminós i resplendent i representen la consciència ecològica. Finalment, hi ha els Arcans, que és un conjunt de vuit personatges de foc inspirats en els diablets de foc del Penedès, i que representen la humanitat en la seva evolució. Porten vestits de roba de sac amb caputxa. | 08222-118 | Carrer Major, 45 | Els nans i les al·legories del paisatge són disseny i creació d'un artista-tallerista diferent. Les peces es van realitzar al Taller de El Terrazel l'any 1995 i 1996 respectivament sota la direcció d'Amadeu Ferré, i van ser el resultat d'un projecte finançat per subscripció popular de particulars i empreses del municipi de sant Llorenç d'Hortons. Tots els personatges han estat creats des del Taller Terrazel, entre 1991 i el 2000, sota la direcció d'Amadeu Ferré. Els follets i Gaia tenen ball propi. | 41.4672100,1.8250000 | 401881 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Taller de Terrazel | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | ||||||||
| 77625 | Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | El Terrazel és un espectacle de carrer d'arrel tradicional. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Constitueix un dels actes centrals de la Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons. Es representa el 10 d'agost a les 11 hores de la nit. Té quatre parts ben diferenciades: Els entremesos; el carrer de foc; l'espectacle i el correfoc. En els entremesos, les diverses comparses ballen davant l'Ajuntament. Cada entremès té música i coreografia, de Neus Franci, pròpia. Els diferents entremesos són: l'Obertura, el Vals de Gegants, el ball dels Mesos o Ball de Nans, el galanteig i el Ball dels Follets. El carrer de foc comença amb un redoble de tabals, l'encesa de sortidors,cascades i traques al carrer major i d'entre el fum comencen a sortir els Llefres. Tots els elements dels entremesos i el públic travessen amenaçats per accedir a la plaça del Terrazel. L'espectacle consta de tres actes. El primer representa l'aparició de la natura, de la vida i de la humanitat. Després dels balls de tots els entremesos apareix Gaia, l'esperit de la Terra, amb el seu talismà i símbol de poder: un cargol de mar. També apareixen els Arcans i les Al·legories del Paisatge. En el segon acte un personatge sortit dels arcans, el Buscarrons provoca un desastre rere l'altre i desferma totes les forces del mal (els Llefres, el monstre Malaganya i el drac Llengot), que s'apoderen de Gaia i del seu talismà. En el tercer acte després d'una lluita el mal és vençut i culmina en un castell de focs. Finalment tots els elements de foc, bestiari, Llefres, i Llambrants participen en un correfoc pels carrers del nucli antic del poble. Se celebra a les 11 de la nit del dia 10 d'agost, festivitat de sant Llorenç, i patró del poble. L'espectacle es va representar per primera vegada l'any 1990. El treball creatiu, plàstic i musical, ha estat el resultat del Taller de El Terrazel, una singular experiència que ha sumat la participació de nombroses persones del poble, la majoria joves, sota la direcció de diferents tècnics per a les diverses àrees implicades (plàstica, musical, coreogràfica, pirotècnica, etc.) El resultat és un espectacle sorprenent, per a tots els públics, d'una gran força expressiva, ple de foc, color, música, dansa i quelcom de màgic. La seva posada en escena corre a càrrec de més d'un centenar de persones. | 08222-119 | Carrer Major, s/n i Plaça del Terrazel | Els seus orígens cal buscar-los en una reunió convocada per Rafel Capdevila, tinent d'alcald i , el gener de 1995 a l'Ajuntament, a unes quantes persones del municipi. El motiu era una 'Carta als reis' que un grup de joves havia adreçat al consistori reclamant actes dedicats a la joventut. Ramon Moix, que a l'any anterior havia participat de la Patum de Berga i va quedar impressionat per la seva força i intensitat, va proposar un espectacle amb el mateix esperit però amb un tema contemporani. L'objectiu era inaugurar el nou espectacle el 10 d'agost d'aquell mateix any, festivitat de Sant Llorenç i Festa Major del poble. Només es demanaven dues condicions indispensables: tenir una direcció artística per assegurar-ne la qualitat i que fos obert a la participació popular tant en la construcció d'elements com en la posada en escena. La direcció artística va anar a càrrec d'Amadeu Farré, figurista i escenògraf de Vilafranca del Penedès. La situació geogràfica de Sant Llorenç d'Hortons envoltat per les comarques més industrialitzades i urbanitzades de Barcelona i la sensibilitat social envers els temes mediambientals i paisatgístics, van determinar que el tema sobre el qual versaria l'espectacle fora l'ecologia i la defensa del medi ambient. Fruit de la voluntat de participació popular es va crear el Taller de Terrazel o Taller que entre 1990 i el 2000 va anar configurant els diversos aspectes de l'espectacle, des del vestuari, la creació de personatges, la música o la pirotècnia. Cada taller dirigit per especialistes però amb la participació voluntària de joves i hortonencs de totes les edats. Durant els primers anys va anar evolucionant amb la creació de nous elements (personatges, músiques, etc) i la desaparició d'altres. No és fins l'any 1995 que adopta el nom de Terrazel; és a dir, amor o zel per la Terra. Els components més antics de El Terrazel són el cor de Llefres i el Malaganya (1990), i els Llambrants i el Llengot (1991). Paton Soler va composar les primeres músiques electròniques per a l'espectacle l'any 1991. El bestiari de foc es va completar amb l' Unicorn l'any 1993. L'any 1994 es va introduir l'acordió diatònic amb dos arranjaments de temes de Paton Soler, el Ball dels follets, per al nou grup dels Follets, i el Vals de Gegants. Amadeu Ferré va rebre l'encàrrec de construir els gegants La Mare Terra (1994) i El Sol (1995). L'any 1995 es completa la parella de gegants i apareix una nova comparsa de nans infantils, els Mesos de l'Any. Per a acompanyar els balls que formaran els entremesos es van constituir el primer grup de gralles i tabal, que interpretarien noves composicions com L'Obertura, El Galanteig i el Ball dels Mesos de l'Any. L'any 1996 s'hi va afegir un conjunt de sis capgrossos, les Al·legories del Paisatge. El primer guió escrit i estructurat de l'espectacle és de 1995. El Terrazel començava a ser una obra complexa: es van idear les prèvies dels Entremesos i el Carrer de Foc; incorporava un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia; naixia el personatge del Buscarrons amb el seu clàssic discurs satíric; s'hi sumava el Correfoc. L'any 1997 es va fe una representació del Terrazel al Parc de la Ciutadella, ocasió que va servir per incorporar un nou personatge: Gaia, amb vestuari d'Amadeu Farré, coreografia de Núria Soler i música de Gerard Gual. Posteriorment s'hi va afegir música de José Luís Arguis i millores en el casc dels Llambrants, les ales de l' Unicorn, l'encesa elèctrica de les maces o la incorporació, el 2004, dels Arcans. | 41.4665200,1.8255800 | 401928 | 4591213 | 1990 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77625-foto-08222-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77625-foto-08222-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotos facilitades pel senyor Ramon Moix i Terrazel | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 | |||||||
| 77626 | Música del Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-del-terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | El Terrazel és un espectacle de carrer d'arrel tradicional. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Constitueix un dels actes centrals de la Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons. Es representa el 10 d'agost a les 11 hores de la nit. Té quatre parts ben diferenciades: Els entremesos; el carrer de foc; l'espectacle i el correfoc. És un espectacle creat l'any 1990 amb diferents músiques incorporades que comença amb una obertura, que és un tema per a gralles creat per Paton Soler i el taller de músics del Terrazel, l'any 1995. El Vals dels gegants és un tema per a acordió diatònic de Paton Soler, l'any 1994. El Vall dels mesos o dels nans és un altre tema per a gralles i tabal del taller de músics, l'any 1995. El Galanteig és un tema per a gralles i tabal del taller de músics, també de l'any 1995. El ball de follets és un tema per a acordió diatònic creat per Paton Soler Les coreografies són de Neus Franci. | 08222-120 | Carrer Major, s/n i Plaça del Terrazel | Els seus orígens cal buscar-los en una reunió convocada per Rafel Capdevila, tinent d'alcalde, el gener de 1995 a l'Ajuntament, a unes quantes persones del municipi. El motiu era una 'Carta als reis' que un grup de joves havia adreçat al consistori reclamant actes dedicats a la joventut. Ramon Moix, que a l'any anterior havia participat de la Patum de Berga i va quedar impressionat per la seva força i intensitat, va proposar un espectacle amb el mateix esperit però amb un tema contemporani. L'objectiu era inaugurar el nou espectacle el 10 d'agost d'aquell mateix any, festivitat de Sant Llorenç i Festa Major del poble. Només es demanaven dues condicions indispensables: tenir una direcció artística per assegurar-ne la qualitat i que fos obert a la participació popular tant en la construcció d'elements com en la posada en escena. La direcció artística va anar a càrrec d'Amadeu Farré, figurista i escenògraf de Vilafranca del Penedès. La situació geogràfica de Sant Llorenç d'Hortons envoltat per les comarques més industrialitzades i urbanitzades de Barcelona i la sensibilitat social envers els temes mediambientals i paisatgístics, van determinar que el tema sobre el qual versaria l'espectacle fora l'ecologia i la defensa del medi ambient. Fruit de la voluntat de participació popular es va crear el Taller de Terrazel o Taller que entre 1990 i el 2000 va anar configurant els diversos aspectes de l'espectacle, des del vestuari, la creació de personatges, la música o la pirotècnia. Cada taller dirigit per especialistes però amb la participació voluntària de joves i hortonencs de totes les edats. Durant els primers anys va anar evolucionant amb la creació de nous elements (personatges, músiques, etc) i la desaparició d'altres. No és fins l'any 1995 que adopta el nom de Terrazel; és a dir, amor o zel per la Terra. Els components més antics de El Terrazel són el cor de Llefres i el Malaganya (1990), i els Llambrants i el Llengot (1991). Paton Soler va composar les primeres músiques electròniques per a l'espectacle l'any 1991. El bestiari de foc es va completar amb l' Unicorn l'any 1993. L'any 1994 es va introduir l'acordió diatònic amb dos arranjaments de temes de Paton Soler, el Ball dels follets, per al nou grup dels Follets, i el Vals de Gegants. Amadeu Ferré va rebre l'encàrrec de construir els gegants La Mare Terra (1994) i El Sol (1995). L'any 1995 es completa la parella de gegants i apareix una nova comparsa de nans infantils, els Mesos de l'Any. Per a acompanyar els balls que formaran els entremesos es van constituir el primer grup de gralles i tabal, que interpretarien noves composicions com L'Obertura, El Galanteig i el Ball dels Mesos de l'Any. L'any 1996 s'hi va afegir un conjunt de sis capgrossos, les Al·legories del Paisatge. El primer guió escrit i estructurat de l'espectacle és de 1995. El Terrazel començava a ser una obra complexa: es van idear les prèvies dels Entremesos i el Carrer de Foc; incorporava un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia; naixia el personatge del Buscarrons amb el seu clàssic discurs satíric; s'hi sumava el Correfoc. L'any 1997 es va fe una representació del Terrazel al Parc de la Ciutadella, ocasió que va servir per incorporar un nou personatge: Gaia, amb vestuari d'Amadeu Farré, coreografia de Núria Soler i música de Gerard Gual. Posteriorment s'hi va afegir música de José Luís Arguis i millores en el casc dels Llambrants, les ales de l' Unicorn, l'encesa elèctrica de les maces o la incorporació, el 2004, dels Arcans. | 41.4679900,1.8246800 | 401855 | 4591377 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77626-foto-08222-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77626-foto-08222-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Neus Franci, Paton Soler i taller de músics de Terrazel | Fotografies facilitades per Terrazel i Ramon Moix | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 15:13 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml