Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70086 | Barraca 6 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular d'entre 205 i 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 230 cm i un gruix de mur d'uns 65 cm. Presenta un contrafort complet. | 08288-211 | Camí de la Fontfregona a les Torres | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4082000,1.5495000 | 378765 | 4585088 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70086-foto-08288-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70086-foto-08288-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70086-foto-08288-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9277 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70088 | Barraca 8 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta el·líptica d'entre 140 i 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i entre 43 i 70 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-213 | Camí de la Fontfregona a les Torres Altes, a 594 m al nord de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4091700,1.5506800 | 378865 | 4585194 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70088-foto-08288-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70088-foto-08288-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70088-foto-08288-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9276 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). Actualment l'accés és fàcil per trobar-se en la zona desbrossada de la línia elèctrica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70089 | Barraca 1 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Costat esquerra parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 195 i 290 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 65 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-214 | Camí de la Fontfregona, a 170 m de l'inici des de la carretera BP-2122 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3958800,1.5556700 | 379258 | 4583711 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des del sector sud de les Planes.Barraca núm. 2356 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70090 | Barraca 2 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 160 i 180 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 180 cm i un gruix de mur d'uns 80 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-215 | Camí de la Fontfregona, a 170 m de l'inici des de la carretera BP-2122 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3957100,1.5557000 | 379260 | 4583693 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des del sector sud de les Planes.Barraca núm. 2360 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70091 | Barraca prop de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-les-dous | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Coberta en gran part enderrocada | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 150 i 185 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 180 cm i un gruix de mur d'uns 55 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-216 | Camí de les Dous, passats140 m de la casa | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3954600,1.5537400 | 379096 | 4583668 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70091-foto-08288-216-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2421 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70092 | Barraca 1 de la Plana Pinetella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-plana-pinetella | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de 240 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 230 cm i un gruix de mur d'uns 80 cm. Conserva lliris a la coberta i disposa d'un mur lateral dret amb una menjadora. | 08288-217 | Camí del Pany a les Dous, a 810 m passat la casa del Pany | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968100,1.5472900 | 378559 | 4583826 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70092-foto-08288-217-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2466 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70093 | Barraca 2 de la Plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-plana-pinatella | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de d'entre160 i 180 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est / sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 170 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Disposa d'una fornícula interior o cocó de 55 x 40 cm entrant a mà esquerra. Presenta un contrafort exterior complet. | 08288-218 | Camí del Pany a les Dous, a l'extrem est de la Plana Pinatella | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3972100,1.5510500 | 378874 | 4583866 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70093-foto-08288-218-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2463 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). S'hi accedeix des del camí empedrat que surt de la primera corba pronunciada despres de passar el mas de les Dous en direcció al Pany. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70094 | Barraca 3 de la plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-plana-pinatella | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 90 cm. Disposa d'una fornícula interior a la paret del fons. Conserva lliris a la coberta. | 08288-219 | Camí del Pany a les Dous, a l'extrem est de la Plana Pinatella | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3972200,1.5513600 | 378900 | 4583866 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70094-foto-08288-219-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2464 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). S'hi accedeix des del camí empedrat que surt de la primera corba pronunciada despres de passar el mas de les Dous en direcció al Pany. A 24 m a llevant de la barraca de la fitxa 218. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70095 | Barraca prop del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-pany | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-220 | Carretera BV-2122 a l'altura del km 5,4 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3999100,1.5482600 | 378646 | 4584169 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70095-foto-08288-220-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2422 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70096 | Barraca 7 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 90 cm. | 08288-221 | Camí dels Abeuradors, a 433 m dsprés de deixar el camí de la Serra Llaga | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3751300,1.5524300 | 378948 | 4581412 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70096-foto-08288-221-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2472 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70097 | Barraca 3 prop de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura i prop de 200 m de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 210 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-222 | Trencall del Camí de les Comes cap al serrat | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3768100,1.5540600 | 379088 | 4581597 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70097-foto-08288-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2476 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70098 | Barraca de la Serra de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior dreta. Encoltada d vegetació que n'impedeix l'eccés. | Barraca de pedra seca aïllada de planta el·líptica d'entre 235 i 270 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 80 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. | 08288-223 | Camí del collde Rastrells, entre la serra i el fondo de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3772800,1.5586600 | 379473 | 4581642 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70098-foto-08288-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2448 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70099 | Barraca 8 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior esquerra | Barraca de pedra seca aïllada de planta irregular d'entre 135 i 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. | 08288-224 | Camí dels Abeuradors, a a 183 m després de deixar el camí de la Roca de Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3772500,1.5670000 | 380171 | 4581627 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70099-foto-08288-224-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2433 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70100 | Barraca 7 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta el costat esquerra de la porta refet amb ciment. | Barraca de pedra seca aïllada de planta circular de prop de 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 125 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. | 08288-225 | Oliverar de migdia del primer tram del camí del Gatell | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3958200,1.5582200 | 379471 | 4583701 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70100-foto-08288-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70100-foto-08288-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70100-foto-08288-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2352 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).No s'hi pot accedir per la presencia d'arbustos davant la porta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70101 | Barraca 8 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la coberta. | Barraca de pedra seca aïllada de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 145 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb arc pla.Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 65 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-226 | Camí del Gatell, passats 465 m a ponent | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3960400,1.5590400 | 379540 | 4583725 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70101-foto-08288-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70101-foto-08288-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70101-foto-08288-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2353 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70102 | Barraca 1 al sud-est de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-al-sud-est-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada de planta rectangular d'entre 150 i 200 m de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb arc pla.Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 45 cm. Presenta un contrafort al lateral esquerra i conserva lliris a la coberta. | 08288-227 | A 140 m a l'est del camí del Gatell | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3981600,1.5634000 | 379908 | 4583954 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70102-foto-08288-227-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2373 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70103 | Barraca al sud de de Can Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-de-can-coral | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Dençà de l'any 2005, quan va ser registrada per l'Observatori del paisatge, s'ha enfonsat la volta i part del coronament de la porta. Es troba voltada de vegetació. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura d'entre 150 i 220 cm de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb llinda plana.Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 100 cm. | 08288-228 | Trencall de l'extrem sud del carrer del Nesprer | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4011100,1.5638500 | 379951 | 4584281 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70103-foto-08288-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70103-foto-08288-228-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2391 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i una de les dues fotos (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70104 | Barraca 1 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 350 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 145 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt.Té una alçada exterior de 195 cm i un gruix de mur d'uns 55 cm. Presenta un contrafort complet i la coberta cimentada. | 08288-229 | Camí del Gatell, a 589 m en direcció est | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3983200,1.5611500 | 379720 | 4583975 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70104-foto-08288-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70104-foto-08288-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70104-foto-08288-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2363 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70105 | Barraca 2 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 340 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 185 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt.Té una alçada exterior de 250 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. | 08288-230 | Cammí de llevant de les Planes, a 162 m al nord de l'extrem est del camí del Gatell | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3992500,1.5612000 | 379726 | 4584078 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70105-foto-08288-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70105-foto-08288-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70105-foto-08288-230-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2387 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70106 | Barraca 3 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 225 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt.Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. És tancada amb una porta metàl·lica. | 08288-231 | Camí del Jutge, passats 653 m de l'inici des del camí de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4003500,1.5613600 | 379742 | 4584200 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70106-foto-08288-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70106-foto-08288-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70106-foto-08288-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2388 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70107 | Barraca 4 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Emmascarada per la vegetació | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana.Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. És tancada amb una porta metàl·lica. | 08288-232 | Camí del Jutge, passats 653 m de l'inici des del camí de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4000900,1.5607800 | 379693 | 4584172 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70107-foto-08288-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70107-foto-08288-232-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2386 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).Per arribar-hi cal agafar el trencall que a llevant comunica el camí del Jutge amb el del Gatell | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70108 | Barraca 5 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 90 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana.Té una alçada exterior de 175 cm i un gruix de mur d'uns 50 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. | 08288-233 | Oliverar a migdia del camí del Jutge, recorreguts 568 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3997100,1.5596900 | 379601 | 4584131 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70108-foto-08288-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70108-foto-08288-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70108-foto-08288-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2385 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70109 | Barraca 4 del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta una esquera i lleuger enderroc a la part superior dreta de la porta | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta trapezoïdal d'entre 155 i 165 m de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 210 cm i un gruix de mur d'uns 50 cm. Presenta una fornícula o cocó de 40 per 30 a la paret del fons. | 08288-234 | Oliverar a migdia del camí de cal Jutge, passats 534 m des del seu inici | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4000000,1.5589400 | 379539 | 4584164 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70109-foto-08288-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70109-foto-08288-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70109-foto-08288-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2384 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70110 | Barraca 3 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la coberta | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 270 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 220 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. | 08288-235 | Camí de la Fontfregona, passats 733 m del seu inici | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3998000,1.5551400 | 379221 | 4584147 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70110-foto-08288-235-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2410 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).Per arribar-hi cal agafar el segon trencall a mà dreta després del camí del Jutge, l'anterior a cal Negre. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70111 | Barraca 4 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 200 cm. Presenta un contrafort perimetral gairebé complet. | 08288-236 | Camí de la Fontfregona, passats 562 m del seu inici | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3989600,1.5550800 | 379214 | 4584054 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70111-foto-08288-236-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2381 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).Per arribar-hi cal agafar el primer trencall a mà dreta després del camí del Jutge, l'anterior a cal Negre i dirigir-se a l'oliverar que hi ha just al nord o esquerra. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70112 | Barraca al nord del camí de can Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-cami-de-can-coral | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 230 cm. Presenta un contrafort perimetral al costat esquerra i una fornícula o cocó de 45 x 60 cm al fons. | 08288-237 | Camí de can Coral, passats280 m del camí de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4059900,1.5574400 | 379424 | 4584831 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70112-foto-08288-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70112-foto-08288-237-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9275 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70113 | Barraca 1 del bosc de ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-bosc-de-ca-lagusti | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 260 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 175 cm. | 08288-238 | Carretera BP-2121, a l'altura del km14,8 a l'est | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4260600,1.5864700 | 381887 | 4587020 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70113-foto-08288-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70113-foto-08288-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9158 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi ha d'accedir des del camí que mena a ca n'Agustí | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70114 | Barraca 2 del bosc de ca n'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-bosc-de-ca-nagusti | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 165 cm i 85 cm d'amplada a l'altura del marxapeu, acabada amb un arc de primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 210 cm. | 08288-239 | Carretera BP-2121, a l'altura del km14,8 a l'est | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4256200,1.5867900 | 381913 | 4586970 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70114-foto-08288-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70114-foto-08288-239-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9159 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi ha d'accedir des del camí que mena a ca n'Agustí | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 70115 | Barraca de cal Bòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bolit | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 165 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm i 60 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 130 cm. | 08288-240 | Trencall nord que mena a cal Bòlit des del camí de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4089300,1.5534000 | 379092 | 4585163 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70115-foto-08288-240-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2451 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 73496 | Diada castellera de tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-de-tots-sants | www.castellersdevilafranca.cat | XX | La diada castellera de Tots Sants, que com el seu nom indica es celebra l'1 de novembre de cada any, és una festa castellera promoguda per la colla dels Castellers de Vilafranca. El punt neuràlgic és la Plaça de la Vila, on hi conviden a dues colles més. Es tracta de l'acte de cloenda de la temporada a les places. | 08305-270 | Plaça de la Vila | La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rosell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rosell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, primer, i el vermell, posteriorment. El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar el color verd de la camisa. Del 1957 al 1968 són anys de castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir els primers castells de vuit: la torre de set, el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre. El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquest anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1959), el Carles Domènech (1960-1961), el Joan Bolet (1962-1963), el Gabi Martínez(1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974). El 1975 la colla va fer un canvi important en la seva estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió de la colla. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb feines i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, i el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech. Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d'èxits. Durant aquests anys s'aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l'agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop i únic en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 73574 | Fet casteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fet-casteller | www.castellersdevilafranca.cat www.xicotsdevilafranca.org www.vilafranca.net/castells | XX | Vilafranca del Penedès és una de les places fortes del fet casteller a Catalunya. Disposa de dues colles, els Castellers de Vilafranca amb camisa verda, creada l'any 1948, i els Xicots de Vilafranca, de camisa vermella, creada l'any 1982. A més, celebra diverses diades castelleres: la del Roser, la de Sant Miquel, la de tots Sants, a més de la Festa Major, diada de Sant Fèlix. Els Castellers de Vilafranca són 400 membres i tenen 500 socis protectors. A part de castells realitzen altres activitats com un certamen poètic o l'escola de castells. La Generalitat els concedí la Creu de Sant Jordi. A més, també hi ha la colla dels Falcons, creada l'any 1959 a redós de l'Acció Catòlica i que es dediquen a fer figures humanes i castells de petit format. | 08305-317 | Vilafranca del Penedès | Cal situar els antecedents dels castells en els segles XVII i XVIII en els balls de Valencians i les Moixigangues, balls representats que al final aixecaven petites piràmides humanes. L'any 1805, es documenten les dues primeres colles castelleres, a Valls, la dels pagesos i la dels menestrals. Durant la segona meitat del segle XIX hi ha l'època d'or dels castells: s'assoleixen els tres i quatre de nou amb folre, el pilar de set amb folre i el cinc de vuit, i apareixen noves colles en altres poblacions. Hi ha dues fites importants en aquest període: la diada de Santa Tecla de l'any 1881 i la diada de Santa Úrsula de 1883. En la primera es descarregaren el tres i el quatre de nou sense folre, i en la segona, un cinc de nou. A partir de la darrera dècada del segle XIX desapareixen totes les colles no vallenques i la paulatina davallada de l'alçada dels castells. Aquesta decadència s'acaba els anys vint del segle XX. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | |||||||||
| 70036 | Antiga casa dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-peguera | www.elcastell.com.es | XIV-XXI | Des de l'any 2002 és una casa de turisme rural en constant manteniment | L'antiga casa dels Peguera, avui una casa de turisme rural, es troba en una parcel·la de prop de 2.200 m2 que molt probablement hauria conformat un nucli fortificat d'origen baix medieval. El casal en sí, una construcció de planta rectangular allargassada orientada de nord-oest a sud-est i prop de 17 x 7 m, es troba al sud-oest del conjunt. Tota la parcel·la, però, es tancada per una muralla (fitxa 6) les característiques de la qual ens remeten a situar-la en època baix medieval. El casal actual, respon a una casa senyorial fortificada datada d'entorn al 1600, tot i que a la seva planta baixa conserva indicis arquitectònics suficients com per afirmar que va ser construït sobre estructures anteriors. S'observa un arc diafragmàtic i paraments que ens remetrien a aquell període, associat a la muralla exterior. La casa actual respon per tant a una tercera reforma, com és fàcilment visible en les seves façanes. A banda dels elements arquitectònics esmentats, la casa revesteix també interès per trobar-s'hi una galeria de llargada i profunditat considerables, construïts segons els propietaris a principis de segle a la cerca de tresors, però que avui presenten un exemple de construcció en rajol de gran interès. Sembla que aquests túnels van ser utilitzats també durant la Guerra Civil. | 08288-161 | Plaça de les Moreres, 10 | El casal senyorial va ser propietat de Guerau de Peguera, polític, militar i des de 1684 capità de la coronela de Barcelona. Es va mostrar contrari a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-1702 i va passar al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. L'any 1711 li va ser concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III i va participar en la resistència de Barcelona contra Felip C (1713-14), fet que li va comportar la confiscació de béns i la crema de la casa. Entre els anys 1906 i 2001 la casa va ser propietat d'Angelina Bruna i Josep Gànser, que hi estiuejaven i que l'any 1941 hi van dur a terme diverses reformes fruit de les quals és l'aspecte actual de la planta baixa de l'edifici principal, amb paviments hidràulics i arrimadors ceràmics. Després la casa va passar a mans de Felix Pastor que, entre 2002 i 2005 va restaurar la façana i va construir la piscina i la pèrgola que hi ha a migdia del conjunt. | 41.3878800,1.5683700 | 380305 | 4582806 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 73567 | Monument als falcons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-falcons | www.falconsdevilafranca.cat | XX | Monument commemoratiu format bàsicament per dos elements. A la base hi ha una font amb la planta en forma de l'emblema de la colla dels Falcons de Vilafranca. Des d'aquí s'aixeca una estructura d'acer inoxidable que representa la típica figura dels falcons: l'Escala. En concret, es tracta d'una escala de deu. Una banda en forma de 'S' estilitzada s'entrecreua en la part esquerra de l'estructura. | 08305-310 | Plaça del Penedès, s/n | Monument erigit, per homenatjar als Falcons de Vilafranca del Penedès, l'any 1998. L'any 1862, el comerciant de Praga, Jindrich Fügner i el catedràtic de la Universitat de Carles IV, Miroslavg Tyrs, van crear una organització d'educació física, a Txecoslovàquia, anomenada, el 'Sokol' que significa falcó. Va ser una de les congregacions de gimnastes més grans d'arreu del món, i és arrel d'un viatge, per aquestes terres, que va fer el Vilafranquí i fundador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, Mn. Albert Bonet, que s'introdueixen els Falcons a Catalunya. La colla de Falcons de Vilafranca neix el setembre de l'any 1959 sota el paraigua de l'Acció Catòlica. Fundaren la colla 15 nois amb una mitjana de 16 anys d'edat i l'1 de gener de l'any 60 fan la seva primera actuació amb quatre mesos d'assajos previs. A mida que passen els anys la colla va augmentant de components i les seves figures són més arriscades i de fer 3 o 4 sortides l'any, passen a fer-ne 50 o 60, essent típic veure'ls en festes majors, especialment la de Vilafranca i poblacions de la comarca del Penedès. | 41.3440800,1.6991600 | 391167 | 4577771 | 1998 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73567-foto-08305-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73567-foto-08305-310-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:32 | ||||||||
| 69896 | Cafeteria de la plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafeteria-de-la-placa-de-la-vila | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131 | XX | Edifici de planta trapezoïdal amb dues façanes, l'una, la principal, de prop de 5 m de llarg, que dóna a la plaça de la Vila i l'altra, de 9 metres de llarg al pas entre aquesta i la plaça de les Moreres. Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. La façana principal és simètrica, amb les obertures de la planta baixa reformades. Al primer pis hi ha dos balcons individuals amb barana de balustres mentre que al segon pis es troba un gran finestral tripartit que dóna a un balcó balustrat arrodonit. A la part superior de totes les llindes de la façana principal s'observen rajoles ceràmiques ornamentals. Pel que fa a la façana lateral, les poques obertures que s'observen actualment, són de petites dimensions i factura més recent. L'edifici va ser construït l'any 1926 segons que es pot llegir en l'esgrafiat del coronament de la façana principal, envoltat per motius vegetals i amb les inicials A i J a la part superior. | 08288-13 | Plaça de la Vila, 10 | L'única dada històrica que coneixem és la data que consta en la façana. | 41.3881800,1.5687400 | 380336 | 4582838 | 1926 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment la planta baixa és ocupada per un bar que es traspassa. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 69899 | Antics abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 | XVII-XVIII | Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter | Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. | 08288-16 | Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix | Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. | 41.3878100,1.5686900 | 380331 | 4582797 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És un dels elements més emblemàtics del nucli antic | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 70020 | Vinseum. Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinseum-museu-de-vilafranca | www.vinseum.cat | XII-XXI | El Vinseum, Museu de les Cultures del vi de Catalunya és un museu situat a l'antiga casa-palau dels reis de la Corona d'Aragó a Vilafranca del Penedès, un edifici bastit als segles XII-XIII. Antigament havia estat anomenat Museu de Vilafranca-Museu del Vi. A banda de tota mena d'estris associats a l'evolució de la tecnologia aplicada a la vitivinicultura, és també el museu Comarcal del Penedès i per tant lloc de dipòsit del material arqueològic recuperat en els jaciments de la comarca. Actualment, la majoria d'aquest material no es troba exposat, sino als magatzems del museu. | 08288-145 | Plaça Jaume I, 1-5 de Vilafranca del Penedès | L'any 1936 l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Vilafranca a la família Álvarez-Cuevas per tal d'ubicar-hi el museu. | 41.3880100,1.5727100 | 380668 | 4582814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.