Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94215 | Barraca de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-238 | Plana Xinxola. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2388500,1.6077900 | 383335 | 4566207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 94438 | Mas d’en Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-blai | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas d’en Blai és un antic mas de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. S’hi obren diverses obertures amb biga de fusta. A la part posterior hi ha tot un pati tancat amb alguna espitllera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-354 | Fondo del Viló. Sud de Clariana | 41.2392300,1.6250600 | 384783 | 4566226 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94438-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94438-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94438-354-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 94219 | Caseta i cup del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-cup-del-fondo-del-lluc | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Caseta situada a peu del camí que volta la pedrera Omya Clariana per la bada de migjorn. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent ver al nord. Consta d’una sola planta. La façana principal es troba orientada a migjorn i conserva el portal d’accés de llinda de fusta. A la part posterior hi ha les restes d’un antic cup de vi, de planta circular i que encara conserva els cairons interiors. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb morter i amb les parets arrebossades amb morter. A pocs metres a llevant de la casa també es conserva un pica de pedra de planta rectangular de reduïdes dimensions. </span></span></span></span></span></p> | 08058-242 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | 41.2395500,1.6024600 | 382890 | 4566292 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 94214 | Barraca de la Plana Xinxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-xinxola | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-237 | Plana Xinxola. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2396500,1.6089800 | 383436 | 4566294 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 94085 | Barraca Les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-casetes | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La paret oest malmesa amb un petit enderroc | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular per l’exterior i l’interior en forma de ferradura construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-185 | Depuradora de les Casetes. Oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2397700,1.5821400 | 381187 | 4566344 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94085-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94085-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 94090 | Barraca del Bosc de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-la-bertrana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la paret posterior, per l’interior, hi ha un cocó de reduïdes dimensions. Adossat a la banda dreta de la porta d’accés hi ha les restes d’un mur emprat com a paravent. </span></span></span></span></p> | 08058-190 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2403900,1.6025200 | 382896 | 4566385 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94090-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94090-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94090-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 94288 | Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocallisa | <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Rocallisa és un antic mas d’origen modern consolidada i reformada en època contemporània que va quedar envoltada per la urbanització de Rocallisa, de nova construcció, de finals del segle XX. L’edifici és una construcció de planta quadrangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana principal han estat modificades i ampliades amb nombre. Originalment, a la façana principal s’hi obria el portal d’accés adovellat d’arc rebaixat, dues finestres d’arc pla a nivell de pis i tres finestres més a nivell de golfes. Amb posteriors reformes s’hi van obrir de nou tres finestres, una per planta, dues situades a l’extrem esquerra de la façana i una de reduïdes dimensions a nivell de golfes. Tant a la façana de ponent com de llevant s’hi obren diverses finestres sense composició simètrica. Totes les obertures estan emmarcades amb maons col·locats en pla. El parament dels murs és de paredat de pedra irregular rejuntada amb ciment. </span></span></span></span></span></p> | 08058-261 | Carrer del Noguer,4 . Nucli de Rocallisa | <p><span><span><span><span><span>A finals del segle XVIII hi habitava Francesc Via, pagès de la masia de Rocallisa de la parròquia de La Gornal que va establir un tros de terra en rabassa a un pastor de Bellvei de l’any 1798. </span></span></span></span></span></p> | 41.2409100,1.5900200 | 381850 | 4566459 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 94089 | Barraca la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-bertrana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. Al mur de llevant, per l’interior, s’hi conserva una fornícula i una menjadora de reduïdes dimensions. Adossat al mur de llevant hi ha les restes d’un contrafort en forma de rampa que dona accés a la zona de la coberta per l’exterior.</span></span></span></span></p> | 08058-189 | La Bertrana. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2410900,1.6015000 | 382812 | 4566464 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94089-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94089-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94089-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes DEL Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 95042 | Les Casetes de La Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-de-la-gornal | XIX-XX | <p><span><span><span>Les Casetes de La Gornal és un nucli de població situat al sud del nucli de La Gornal. Es tracta d’un conjunt d’habitatges situats al llarg de dos eixos principals, el carrer del Sol i el carrer de la Mare de Déu de l’Assumpció seguint una prolongació i continuïtat amb el nucli urbà de Bellvei. Les edificacions segueixen una mateixa composició, de planta baixa i pis. D’aquest conjunt en destaca el carrer Les Dues Províncies, eix que divideix l’estructura urbana en dos municipis, Bellvei i de La Gornal, i dues províncies, Tarragona i Barcelona. </span></span></span></p> | 08058-380 | Casetes de La Gornal. Sud del nucli de La Gornal | <p><span><span><span><span><span>Les Casetes de La Gornal és van formar en època contemporània en relació a l’activitat agrària, atès que era una zona de camps de conreu i vinya i la venda de terrenys per a construcció d’habitatges, principalment de dos propietaris un de Bellvei i l’altre de La Gornal. El barri de les Casetes de la Gornal i forma part del continu nucli urbà de Bellvei. Abans de 1990 les Casetes igual que el municipi de Castellet i la Gornal formaven part de la comarca del Garraf. No obstant, amb la noca divisió territorial Castellet i la Gornal va passar a formar part de la comarca de l’Alt Penedès i com a conseqüència els habitatges que formen part de les Casetes de la Gornal també, ocasionat que un dels carrers actuï de divisió territorial i provincial. </span></span></span></span></span></p> | 41.2413700,1.5801900 | 381027 | 4566524 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-3800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-380-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-380-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 94101 | Barraca camí del Perotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cami-del-perotet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Manca una part de la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada per l’exterior i trapezoidal per l’interior construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-201 | Plana Xinxola. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2426100,1.6140200 | 383864 | 4566616 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94101-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94101-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94101-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 93102 | Palanca de Lourdes o del molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-lourdes-o-del-moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Tota la passarel·la inexistent i l’estructura d’obra malmesa. | <p><span><span><span><span><span>Restes de l’antiga palanca per accedir a l’ermita de Lourdes. Conserva dempeus els dos pilars laterals i una pilastra central, al mig del riu Foix, construïts amb maons i ciment aprofitant una gran roca amb tallamars semicilíndrics. Les restes conservades assoleixen una alçada de 4,20 m.</span></span></span></span></span></p> | 08058-15 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1904 apareix citat al <em>Diario de Villanueva y Geltrú</em>: “ Anteayer á causa de una avenida impensada del rio Foix hubieron de pernoctar en la ermita de Lourdes varias persones que habían ido á dicho punto á passar la tarde. La avenida llevóse la palanca que atraviesa el rio y este fué el motivo de quedar sitiados en Lourdes varios romeros”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2431900,1.6605300 | 387762 | 4566619 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Antiga Palanca sobre el riu Foix | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 93160 | Resclosa de Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-cucurella | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX-XX | Només es conserven els forats de la resclosa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antiga resclosa situada damunt del riu Foix. En resten quatre forats de planta circular i un de planta quadrada on s’hi col·locaven els troncs verticals per tal d’aixecar l’esquelet de la resclosa mitjançant taulons de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-70 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructures relacionades amb el funcionament dels molins emprades per retenir i acumular més aigua i dirigir-la mitjançant el rec a la bassa del molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2435200,1.6610100 | 387803 | 4566655 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | En alguns indrets aquests forats rebien el nom de cunyeres | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 94098 | Barraca del Bolitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bolitxo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca part de la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al nord -est. La coberta és en forma de falsa cúpula i li manca la pedra cobertora. </span></span></span></span></p> | 08058-198 | Fondo del Bolitxo. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2435500,1.6271900 | 384969 | 4566703 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 94299 | Societat Recreativa La Clarianenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-clarianenca | XX | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa La Clarianenca es troba situada al nucli de Clariana. Correspon a un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües de tela àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta d’una sola planta. A la façana principal s’hi obre un portal d’arc escarser flanquejat per dues finestres d’arc rebaixat. Damunt el portal hi consta SOCIETAT RECREATIVA LA CLARIANENCA. El parament dels murs és arrebossat i pintat de bei gam un sòcol pintat de tonalitat taronja. A l’interior, al fons hi consta un petit escenari i una zona de bar i cuina en un lateral de l’edifici. </span></span></span></span></span></p> | 08058-272 | Carrer Major, 2. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest edifici es va dur a terme entre tots els membres de la societat. Va ser constituïda com a societat el dia 9 d’agost de 1908. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2441000,1.6165200 | 384076 | 4566778 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 94372 | Molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014 </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIV, XIX-XX | Un volum molt malmès i un volum restaurat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Molí d’en Galtés està format per dos volums independents separats pel camí que porta fins a l’ermita de Lourdes. El volum principal, on hi hauria el molí, està completament restaurat i el volum secundari presenta una condiciones de conservació molt desfavorables. El volum principal està format pel cos principal amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent i dos cossos annexes a diferents alçades amb la coberta a una vessant. Consta de planta baixa, pis i soterrani. Les obertures són totes d’arc pla i consta de dues portes d’accés. La planta baixa i pis està reformada coma vivenda i a la sala inferior hi hauria la sala de moles. Segons una imatge de 2018 (</span></span>ROVIRA, J. ) <span lang='CA'><span>la sala de moles és una estança de planta rectangular amb la coberta en volta de canó de pedra que acollia dues moles.El volum secundari es una edificació composta de dos cossos adossats de planta quadrangular amb la coberta a una vessant i de planta baixa i pis i un cos adossat per ponent de planta rectangular d’una sola planta. Davant hi hauria un pati tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc pla situat a llevant. </span></span></span></span></span></p> | 08058-292 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí actualment reformat com a vivenda. Al segle XVIII fou adquirit per la Josep Galtés de Vilanova i la Geltrú de Bartomeu Coll. Va comprar una part de terra amb la bassa del molí i el molí anomenat d’en Plana. El molí amb el nom ja de Galtés apareix en un llibre de pagament a Sant Pere de Castellet de l’any 1865</span></span></span></span></span></p> | 41.2441000,1.6616100 | 387854 | 4566719 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | No s'ha pogut accedir a l'interior | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 94086 | Barraca de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca construïda seguint la pendent del terreny amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb el portal de llinda plana orientat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’extrem nord-oest es conserva la sortida de fums d’una xemeneia</span></span></span></span></p> | 08058-186 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2442500,1.5929700 | 382103 | 4566826 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94086-186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94086-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 93282 | Gegants nous de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El gegants nous de Clariana representen una pubilla i un pagès construïts amb fibra de vidre per Manel Casserras i Boix. L’Anna, de 3.70 m d’alçada, vesteix amb un vestit tradicional de pubilla, de color blanc amb un cosset de color negre i amb la ret cobrint els cabells i amb un ram de flors a la mà. El Jordi, de 3.75 m d’alçada i 45 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla i armilla de color granat amb una camisa blanca i una faixa negre i amb barretina. A la mà porta un manat de blat. Actualment els gegants participen a les festes de Clariana.</span></span></span></p> | 08058-119 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>Els gegants nous de Clariana es van encarregar a Manel Casserras i Boix l’any 1989 a causa del pes i al dificultat de portar els gegants existents. Es van inaugurar per la festa major de Clariana l’any 1990. El nom dels gegants fou escollit per votació popular.</span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1990 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93282-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Manel Casserras i Boix | Imatges de Josep Maria Vila. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||
| 93303 | Gegants Vells de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gegants antics representen una parella de pagesos i reben el nom de Jaume i Montserrat, patrons de Clariana. El Jaume, de 4.25 m d’alçada i 60 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla de color verd i armilla de color marró amb una camisa blanca i una faixa vermella. A la mà porta un manat d’herbes. La Montserrat de 4.30 m d’alçada i 65 kg, vesteix amb un vestit blanc amb flors vermelles amb la zona del pit tot vermell. A la mà porta un vano de color blanc i al cap una corona de flors. Ambdós tenen una estructura de fusta i alumini i estan realitzat amb cartró-pedra. </span></span></span></span></span></p> | 08058-132 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’any 1980 per iniciativa d’Amadeu Farré i Jordi Marcet es va dur a terme la construcció dels gegantets de Clariana amb l’ajuda del jovent del nucli a l’edifici de l’escola. Es van inaugurar a la festa major l’any 1981. </span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1980 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93303-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Amadeu Farré i Jordi Marcet | Imatges de Josep Maria Vila | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||
| 94087 | Barraca del Fondo de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit enderroc a la paret oest | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior, adossat a la façana oest hi ha les restes d’un contrafort.</span></span></span></span></p> | 08058-187 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2446200,1.5954600 | 382312 | 4566864 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Rossell Mañé de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 94097 | Barraca del Mericano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mericano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud -est. Damunt la llinda s’hi documenta un arc de descàrrega construït amb les pedres col·locades a sardinell i amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior, adossat al mur posterior s’hi va construir, també amb pedra seca, un banc corregut. </span></span></span></span></p> | 08058-197 | Fondo del Mericano. Est de Valldemar | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2447800,1.6344900 | 385583 | 4566830 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 94088 | Barraca 2 del Fondo de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-188 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2448200,1.5973400 | 382470 | 4566884 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94088-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94088-188-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Antoni Salvador de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 94096 | Escales de Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-marge-0 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Marge o mur de feixa d’aproximadament 20 m de longitud que delimita un espai terrassat de conreus construït amb la tècnica de la pedra seca. Alhora que es construïa el marge es duien a terme les escales, en aquest cas formada per quatre graons, per facilitar l'accés d'anar d'una feixa a una altra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-196 | Fondo del Mericano. Nord de Trencaoques | 41.2448700,1.6359900 | 385709 | 4566838 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 93353 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana-0 | <p><span><span><span>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El penúltim cap de setmana de juliol es realitza la festa major de Clariana. S’inicia el dijous i el divendres amb una activitat a la tarda seguit d’un sopar popular. El dissabte es fan diverses activitats per a tots els públics amb una xocolatada i ball al vespre. El diumenge hi ha la missa solemne, en honor a Sant Jaume, seguida de la cercavila i diversos espectacles i activitats per tots els públics. Des de fa set anys és balla el ball de cercolets.</span></span></span></span></span></p> | 08058-137 | Nucli de Clariana | <p><span>Antigament la festa major es celebrava el mateix dia de Sant Jaume, que era festiu.</span></p> | 41.2449400,1.6174100 | 384152 | 4566870 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93353-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93353-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Jacint Rius | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 93359 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana-1 | <p>Informació proporcioanda per Jacint Rius</p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major petita de Clariana es celebra l’últim cap de setmana d’octubre. S’inicia el dissabte amb un sopar popular i amb música de DJ. El diumenge continua amb una caminada popular i vermut. </span></span></span></span></span></p> | 08058-143 | Nucli de Clariana | <p><span><span><span>La festa petita es celebra arran de l’epidèmia de còlera que es va produir entre els anys 1881-1896. Passada d’epidèmia, els habitants del nucli de Clariana van celebrar una missa per donar les gràcies perquè l’epidèmia no havia arribat a Clariana i no hi havia hagut morts. El ball i/o música es va incorporar a la festa a partir del l’any 1908, quan es va crear la SocietatRecreativa la Clarianenca.</span></span></span></p> | 41.2449400,1.6174100 | 384152 | 4566870 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93359-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93359-143-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Jacint Rius | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 94273 | Conjunt de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellnou | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El camí que porta cap a Clariana s’hi van localitzar una carreus treballats i les restes d’un mur de pedra i argamassa amb algunes filades d’opus spicatum. Durant la realització del present mapa de patrimoni no s’ha localitzat dit mur. </span></span></span></span></span></p> | 08058-247 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Segons consta a l’antic terme de Castellet i la Gornal hi havia hagut la capella de Sant Martí de Castellnou, que apareix documentada l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, esposa de Ramon de Ribes, la qual li deixa cinc sous a Sant Martí de Castro Novo. En els fogatges de 1365-1370 apareixen 21 focs entre els nuclis de Castellnou i la Gornal. En els fogatges de 1553 apareix citat en Vives de Castellnou, Gilia de Castellnou i finalment Guel de Castellnou. En el capbreu de l’any 1577 de Joan Bartomeu apareix Lluis Mayner de Castellnou. </span></span></span></span></span></p> | 41.2449600,1.6177500 | 384181 | 4566872 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94273-247-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges localitzades a l’Arxiu Comarcal del Garraf.Les coordenades UTM corresponen al nucli de Clariana. | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 94008 | Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>NONELL, Mn. SALVADOR. (1989): Un nou temple al Penedès. Nostra senyora de Montserrat de Clariana. Gràfiques Isart. SA. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es troba situada a llevant del nucli de Clariana. L’edifici d’una sola nau està format per tres espais de plana hexagonal, un d’ells el presbiteri, amb un cimbori vuitavat suportat per arcs carpanells on s’hi recolzen voltes de maó pla. Als vèrtex de l’hexàgon que dibuixen el cimbori hi ha columnes cilíndriques de formigó armat. Al cimbori s’hi obren sis vidrieres on s’hi representen els dotze apòstols. Al centre hi ha penjat una imatge del Santcrist del segle XVII. Darrere l’altar hi ha un mur que separa l’església de la sagristia i dependències auxiliars. En aquest hi ha un mosaic amb les muntanyes de Montserrat i una rèplica de la Mare de Déu de la basílica de Montserrat a la qual s’hi pot accedir per una escalinata doble. A la dreta del presbiteri hi ha una escalinata que dona accés al campanar i a l’esquerre la capella del Santíssim Sagrament. Tota l’església està decorada amb mosaics de Santiago Padrós. Damunt la porta d’accés hi ha el cor, que s’hi accedeix per una escala de cargol situada a la dreta de la porta d’accés. Entrada està precedida per un porxo amb una creu central. El campanar fou construït l’any 1973 i segueix el mateix estil arquitectònic que l’església. És de planta hexagonal i de tres pisos i en el pis superior s’hi obren sis finestres d’arc estrellat. El campanar està coronat per un cos de planta quadrat amb una agulla piramidal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-168 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es va edificar per substituir l’anterior capella dedicada a Sant Jaume, destruïda durant la guerra civil. Les obres es van iniciar l’any 1968 gràcies al llegat de la Sra. Antònia Romeu i impulsades per Mn. Salvador Nonell i Bru. El projecte va ser obra de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell i va ser dirigida pel mestre d’obres Domènec Feliu Maymo. Els mosaics són obra de Santiago Padrós, els relleus de Tomàs Bel i les vidrieres de Joaquim Datsira. L’església fou consagrada el maig de 1973.</span></span></span></span></span></p> | 41.2449700,1.6184100 | 384236 | 4566872 | 1968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-5.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Joan Bassegoda i Nonell | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 94013 | Ermita de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-jaume | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | Enderrocat | <p><span><span><span>De l’antiga capella de Sant Jaume es conserva el perímetre de la capella, de pedra i argamassa. Es tractava d’una construcció de planta rectangular finalitzada amb un absis semicircular. Dins aquest espai s’ha edificat una capelleta de pedra, tipus padró, que acull la imatge de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08058-173 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Sant Jaume va ser destruïda durant la guerra civil (1936-1939). L’any 1968 al costat de les restes de l’edificació es va construir l’església de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | 41.2450100,1.6182400 | 384222 | 4566877 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Una de les campanes de l’església de de la Mare de Déu de Montserrat, la més petita, prové de la capella de Sant Jaume. En ella si llegeix: “Santa Maria ora pro nobis. Me feu J.P.H. Promarol any 1831. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 94450 | Carrerada de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-mar | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV.(1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Associació d’Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | XI-XX | De l'antic camí de carrerada no en queda res. | <p><span><span><span>Antic camí per on transitava el bestiar. Carrerada que travessava el nucli de la Gornal pel camí de Valls i la Rambla del Penedès i continuava per la carretera de Clariana passant pel cementiri i fins el nucli de Clariana. La carrerada de Mar s’inicia a la cruïlla de la BV-2116 de la Gornal a Clariana, en direcció a la urbanització de Valldemar. Després es dirigeix cap a Calafell Parc, per la zona de Montpaó, passa pel Mas de l’Espasa fins el nucli de Calafell. A partir d’aquest punt el camí es dirigeix cap a la urbanització de Bonavista, segueix cap a la urbanització de la Creu de Coma-ruga i d’aquí fins la masia el Francàs. </span></span></span></p> | 08058-366 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span><span><span><span><span> <span>La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2450200,1.6176200 | 384170 | 4566879 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 93372 | Forn de calç de l’Esperançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lesperanco | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en una zona boscosa al sud del Turó de la Picarola. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 3,30 m de diàmetre interior i una alçada visible d’entre 2,40 i 3m. Pel cantó de llevant, entre la bardissa, s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-156 | Bosc de la Muntanya de Sant Pau. Nord-est de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2455400,1.6505500 | 386930 | 4566893 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 94099 | Barraca del fondo del Bolitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-bolitxo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca i realitzada seguint el desnivell del terreny. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega situat al damunt de la llinda. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part de l’arena de protecció. </span></span></span></span></p> | 08058-199 | Fondo del Bolitxo. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2457000,1.6279200 | 385034 | 4566940 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94099-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94099-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94099-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 93109 | Ermita de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-lourdes | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 2. Desembre 2020. Ermita de Lourdes. Un nou espai per gaudir del nostre municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CANALIS, X. (1998):Lemita de Lurdes, deixada de la mà de Déu a <em>L’hora del Garraf.</em> Desembre de 1998.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIX | Parets pintades i algunes parts interiors de l'edifici destruïdes | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Lourdes és una edificació d’una nau amb transsepte coronada per un absis semicircular que combina una coberta a doble vessant i una altra plana al semicercle. Als murs laterals seguint una composició simètrica s’hi obren diverses obertures d’arc apuntat, algunes d'elles cegues, seguint un estil historicista neogòtic. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi accedeix mitjançant un portal senzill d’arc apuntat sense cap tipus de decoració ni cap altre obertura. Aquesta façana està reculada en relació a dos cossos que flanquejant a banda i banda l’entrada, tipus torre, de tres plantes. Entre aquests cossos i el transepte, a banda i banda, s’hi adossa un volum de planta rectangular més baix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és arrebossat a excepció de la façana principal de les torres. Aquetes són de maçoneria amb les obertures remarcades amb maons. Consta d’un portal d’accés i amb dues finestres d’arc apuntat a nivell del primer pis coronades per una cornisa. Damunt d’aquesta s’hi obra una finestra central d’arc apuntat coronada per una cornisa superior amb dos pinacles. </span></span></span></span></span></p> | 08058-22 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L'ermita va ser construïda per encàrrec dels propietaris del Molí d'en Galtés (Ceferino Ferret i Martí i Antònia Galtés i Martí) l'any 1886, després d'haver fet una peregrinació al santuari francès de Lourdes. El mateix any va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto i es va fer construir una gruta artificial a semblança del santuari francès de Lourdes, centre de pelegrinatge marià. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Abans de la guerra civil s’hi celebrava l’Aplec de Tardor, tradició que es va recuperar entre els anys 1962 i 1992 per l’Agrupació Excursionista de la Talaia de Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 2020 fou adquirida per l’Ajuntament</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458300,1.6631300 | 387985 | 4566909 | 1886 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Ermita del Loreto | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||
| 93133 | Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-45 | Ermita Lourdes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458400,1.6631600 | 387987 | 4566910 | 1892 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 94104 | Barraca de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-clariana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-204 | Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2459200,1.6130600 | 383789 | 4566985 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 93362 | Cal Candi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candi-0 | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Cal Candi és una construcció en forma de “L” girada i formada a partir de dos cossos annexes. El cos principal es troba situat a la part inferior. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. La façana principal s’hi obre a porta d’accés de biga de fusta amb brancals de maó i una finestra a nivell de pis d’arc pla. A la banda dreta de la porta d’accés, sota l’arrebossat hi ha una biga de fusta que correspon a la part superior d’una obertura tapiada. Adossat a la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta quadrada que correspon a l’antiga cisterna o dipòsit d’aigua. El segon volum, situat a la part superior, és de planta rectangular d’una sola planta amb la coberta a una vessant amb pendent cap a tramuntana. Per la façana de llevant s’hi adossa un patí tancat. A pocs metres cap a tramuntana hi ha les restes de la bassa de Cal Candi excavada al sediment geològic. </span></span></span></span></span></p> | 08058-146 | La Creu. Nord de Trencarroques | 41.2460900,1.6364200 | 385747 | 4566972 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 94105 | Barraca 2 de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-clariana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca primigènia es conserva en bon estat i l’afegit posterior de pedra i toves malmès. | <p><span><span><span><span>Barraca de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb posteriors modificacions. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. Davant el portal s’hi afegir posteriorment una zona d’entrada amb les parets de pedra i ciment i la coberta amb teula àrab. La coberta de la barraca és de pedra en forma de falsa cúpula. A la part posterior s’hi afegir una estructura de planta quadrangular de pedra i toves. </span></span></span></span></p> | 08058-205 | Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2461300,1.6135800 | 383833 | 4567007 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 93121 | Creu de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-talaia | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt d’un gran bloc de pedra al cim de la Talaia s’hi va col·locar una creu de ferro i en el mateix bloc de pedra hi ha repicada una petita capella on hi ha representada l’escena del portal de Betlem i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Des del cim de la creu és visible Rocacrespa, l’ermita de Lourdes, el pantà de Foix i les serralades del Penedès i el Montmell.</span></span></span></span></span></p> | 08058-34 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2461600,1.6685200 | 388437 | 4566938 | 1954 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 93252 | Casa Gran, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-3 | <p><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Edificació annexa que antigament formava part de la Casa Gran, 5 de Clariana. Aquest volum correspon a un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a migjorn s’hi obra el portal d’arc rebaixat i una finestra obreta amb posterioritat. Damunt s’hi obren dues finestres que corresponen al primer pis i segon pis, habilitats amb habitacions. A l’interior en destaca una porta amb brancals i llinda de pedra amb un arc conopial i les restes de l’antiga aigüera i fogons actualment com elements decoratius. Adossat a ponent hi ha un cos de planta quadrangular d’un sol nivell amb la coberta a una vessant. El frontis, orientat a llevant, s’hi obra un portal amb llinda de fusta i els brancals de pedra, actualment utilitzat com a magatzem. </span></span></span></span></span></p> | 08058-111 | Carrer de la Casa Gran. Nucli de Clariana | <p><span><span><span>La Casa gran apareix cita en els capbreus de Joan d’Icard (1656-1657), en les descripcions de les afrontacions de Jaume Clariana, pagès de Clariana. Segons el text, la casa de Jaume Clariana es troba situada al costat de la casa dels hereus o successors de Pere Clariana dita la Casa Gran.</span></span></span></p> | 41.2461800,1.6177800 | 384185 | 4567007 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93252-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93252-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93252-111-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 93250 | Casa Gran, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-5 | <p><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La Casa Gran és un antic mas d’origen medieval i reformada en època moderna. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i a l’alçada del primer pis dues finestres d’arc pla amb un rellotge de sol pintat en vermell. A la façana de llevant s’hi obren diverses finestres de la qual en destaca una finestra gòtica d’arc conopial. A la façana de ponent hi ha un cos annexa que antigament formava part del mas però actualment és un habitatge independent. </span></span></span></span></span></p> | 08058-109 | Carrer de la Casa Gran. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>La Casa gran apareix cita en els capbreus de Joan d’Icard (1656-1657), en les descripcions de les afrontacions de Jaume Clariana, pagès de Clariana. Segons el text, la casa de Jaume Clariana es troba situada al costat de la casa dels hereus o successors de Pere Clariana dita la Casa Gran. </span></span></span></span></span></p> | 41.2462600,1.6178000 | 384187 | 4567016 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 93251 | Rellotge de sol de la Casa Gran, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-gran-5 | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la Casa Gran del nucli de Clariana. El rellotge s’ubica entre les dues finestres del primer pis. Es tracta d’un rellotge pintat en vermell de forma rectangular. A la part central superior hi ha un cercle pintat de vermell amb el gnòmon del qual li surten els diversos rajos que marquen les hores. Tots els elements es troben emmarcats per una marc rectangular més gruixut. </span></span></span></span></span></p> | 08058-110 | Casa Gran, 5. Nucli de Clariana | 41.2462700,1.6178600 | 384192 | 4567017 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93251-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93251-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93251-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inventariat amb el número 771 a l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 94107 | Barraca La Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-petxina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca situada a peu de camí de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-207 | Camps de La Petxina. Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2462800,1.6094300 | 383486 | 4567029 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94107-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94107-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 93350 | Conjunt de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-clariana | <p><span><span><span><a>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span><span><span>Nucli de Clariana es troba en un petit altiplà, al sud del nucli de Castellet. Es tracta d’un nucli format per dos barris separats per uns camps de conreu. El més antic es troba situat a llevant i és conegut amb el nom del Poble Vell. Aquest nucli va néixer a redós de la Casa Gran, la casa senyorial, i està format principalment per dos eixos, el carrer de la Casa Gran i el carrer dels Rosers. Antigament aquest barri estava ocupats pels propietaris de les terres de conreu i de la vinya. El barri nou es crear entre finals del segle XIX- inicis del segle XX amb la construcció d’habitatges destinats als treballadors de les terres de l’entorn. Molts dels habitatges conserven elements arquitectònics com portalades adovellades d’arc de mig punt. Al nucli hi ha la Societat Recreativa Clarianenca, fundada el 1908, que organitzen el esdeveniments festius del nucli. </span></span></span></span></span></p> | 08058-134 | Nucli de Clariana | 41.2462900,1.6178300 | 384190 | 4567019 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-3.jpg | Legal | Contemporani|Pop Art|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|117|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 93141 | Pou de la Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-muntanyeta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny amb algun encaix utilitzat com a graó. L’exterior està revestit amb pedra i morter. Conserva les parets exteriors per col·locar-hi la corriola per extracció de l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-53 | Vinyes de la Muntanyeta. Sud de la Gornal | 41.2467600,1.5774100 | 380804 | 4567126 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 93355 | Pou prop de Cal Candi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-de-cal-candi | XIX-XX | Tota la part superior enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Pou de planta circular excavat al terreny geològic i revestir amb pedra i morter. A l’interior es poden observar alguns dels forats de la bastida emprada per revestir el pou de pedra. Actualment es troba delimitat per maons amb una malla metàl·lica per protecció de caigudes.</span></span></span></span></span></p> | 08058-139 | La Creu. Nord de Trencarroques | 41.2469800,1.6364600 | 385752 | 4567071 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93355-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93355-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Situat al costat de l’antic camí que anava de l’Arboç a Cunit. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 93112 | Forn de calç de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carcosa | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge atalussat davant de la carretera BV-2115. L’estructura del forn és de planta circular amb un diàmetre de 3,50 m. És tracta d’una construcció excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-25 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castelelt | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2471800,1.6635600 | 388023 | 4567058 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 94100 | Barraca del Bladet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bladet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-200 | Muntanyes de Cal Bladet. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2473400,1.6257200 | 384853 | 4567125 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94100-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94100-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94100-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 93380 | Forn de calç del Turó de la Picarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-turo-de-la-picarola | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí, a la banda nord. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular d’entre 4,20 i 4,75 m de diàmetre interior i una alçada visible de 3,80 m. Pel cantó nord-oest s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-164 | Garrofers del Xinxola. Nord de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2476500,1.6403100 | 386076 | 4567140 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També es conegut amb el nom del Forn de calç gran | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 93162 | Barraca del fondo de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-carcosa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’oest. La coberta era en forma de falsa cúpula, malgrat estar quasi totalment enderrocada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08058-72 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.2477100,1.6648100 | 388129 | 4567115 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 93130 | La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisseta | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Pallisseta és una masia d’època contemporània de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. L’interior està completament enderrocat i cobert de vegetació. La casa comptava amb un pati tancat per un baluard del qual encara en resta part del mur de tancament i el portal d’accés d’arc pla. El parament dels murs que es conserva és de tàpia i alguna part encara conserva l’arrebossat. El mur de tancament de ponent, que és conserva en tota la seva alçada, manté una espitllera tapiada. Al costat de llevant hi ha l’antiga pallissa i el magatzem. Finalment, davant la masia hi ha una edificació posterior de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües de planta baixa amb l’accés a ponent. El parament dels murs es arrebossat amb les cantonades imitant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-42 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | <p>Segons documentació relacionada amb la Casa Murada,el propietari Juan Roig va adquirir l'any 1823 dues peces de terra de la partida de 'La Palliseta'.</p> | 41.2483700,1.5808200 | 381092 | 4567300 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
| 93142 | Pou de les vinyes de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-vinyes-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb morter. La resta de la construcció visible és de pedra rejuntada amb morter. El frontal que dona accés a l’interior del pou està tapat amb fustes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-54 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2486300,1.5840100 | 381360 | 4567325 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93142-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 94108 | Barraca 2 La Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-la-petxina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-208 | Camps de La Petxina. Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2487000,1.6089800 | 383452 | 4567299 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94108-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94108-208-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml