Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68847 | Goigs de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marcal-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 337. | XX | Himne religiós en lloança de Sant Marçal, bisbe, titular de la parròquia de Torrelavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Torrelavit reb favor / de Sant Marsal advocat' 'Bisbe sant i confessor / puix, de Déu sou tan amat. / TORNADA. Sant Pere fou vos vostre guia / i Sant Esteve parent, / per ells la doctrina pia / llest anàveu aprenent. / Llurs virtuts i ardent fervor / prou se us han encomanat / TORNADA. Amb tot fervor predicàreu / entre jueus i gentils, / i gloriós triunfàreu / de totes les sectes vils / oposant a llur error / la fe del Crucificat. / TORNADA. Quan Sant Pere a Roma anava / us va prendre per company, / vostre zel es refermava / i prenia nou afany. / No cal dir quin nou fervor / conseguiu al seu costat. / TORNADA enviat després a França / féreu fruit més abundós; / de la Fe la llum alcança / quan sóu bisbe de Llimós / i amb el vostre intens ardor / Bordeus haveu il·lustrat. / TORNADA. La doctrina confirmàreu, / els miracles van creixent, / a la vida els morts tornàreu / i guaríreu molta gent. / Prop de Déu, intercessor / tots els mals haveu curat. / TORNADA. A la fi de vostra vida / us revela Déu la mort / i vers la Glòria us crida / a fruir l'eterna sort. / Allà en al suprema Cort / us donà un lloc enlairat. / TORNADA. De capella antiga gosa / dedicada al vostre nom, / aquesta vila sortosa / visitada per tothom. / Des de vostre lloc d'honor / molts prodigis heu obrat. / TORNADA. Llars i barris us visiten / en llurs tribulacions, / vostre auxili sol·liciten / els malalts d'aquests contorns, / i es mitiga llur dolor / quan amb fe us han invocat. / TORNADA. És la guia vostra imatge / de Terrassola i Lavit, / sota vostre patronatge / les parròquies han unit / amb un llaç de germanor / les llars d'aquest veïnat. / TORRELAVIT. ¡Com onegen les senyeres / per damunt Torrelavit / sa muntanya i ses rieres, / de la Fe, Pàtria i Delit! / Ja la seva resplendor / nostres cors han arborat. / TORNADA.' | 08287-17 | Segons Salvador Llorac (veure 'Bibliografia'), aquests goigs van ser composats en el moment de la unificació dels dos antics municipis de Terrassola i de Lavit, que comportà la unió rectoral de les dues esglésies parroquials: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit, per formar la parròquia de Torrelavit, a la dècada dels any '20 del segle XX. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1920 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és 'Goigs a la llaor de Sant Marsal'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||||
| 68942 | Carrer de Joan i Jaume Ràfols / La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-i-jaume-rafols-la-pineda | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 42. | XIX | Alineació de cases adossades a la banda i banda del carrer Joan i Jaume Ràfols, del nucli de Lavit. El carrer està orientat en sentit est-oest, i destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud o al nord en una de les cares del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues o tres plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. Cal destacar, però, la presència d'una casa d'estètica més senyorial, coneguda com Cal Feliu (fitxa 109), que presenta una decoració i acabats propis de l'època a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme. | 08287-112 | Carrer Joan i Jaume Ràfols. Lavit | Segons Salvador Llorac (veure camp 'Bibliografia'), aquest carrer forma part del barri de la Pineda, iniciat a la segona meitat del segle XIX, on els treballadors de les indústries papereres i del camp construïren les primeres cases. | 41.4446800,1.7336300 | 394214 | 4588897 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68942-foto-08287-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68942-foto-08287-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68942-foto-08287-112-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 69013 | Carrer del Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-besso | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 44. | XIX | Tot i que el carrer conserva l'estructura urbanística original, alguns dels seus edificis han estat transformats arquitectònicament. | Alineació de cases adossades orientades a l'est, a una sola banda. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades de teula àrab a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues o tres plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal, recte i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. Totes les obertures són rectes. A la part posterior les cases tenen patis tancats. | 08287-183 | Veïnat del Carrer del Bessó | Segons Salvador Llorac (veure camp 'Bibliografia'), el carrer del bessó s'ubica en unes terres censades que eren propietat de cal Rafeques, de Sant Pere de Riudebitlles. Allà, un bessó cognominat Gumà, també de Sant Pere, s'hi va construir una casa l'any 1844, i més tard el seu germà bessó es va construir la casa ara coneguda com a cal Mei; les altres cases s'edificaren posteriorment. | 41.4446700,1.7038100 | 391723 | 4588932 | 1844 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69013-foto-08287-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69013-foto-08287-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69013-foto-08287-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||
| 69015 | Les Casetes d'en Nadal / Sabanell del Mig / La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-den-nadal-sabanell-del-mig-la-masia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 44. | XVIII-XIX | Tot i que el carrer conserva l'estructura urbanística original, alguns dels seus edificis han estat transformats arquitectònicament, fet que desvirtua la seva unitat estètica. | Alineació de cases adossades orientades al sud-oest, a una sola banda. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades de teula àrab a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues o tres plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal, recte i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. Totes les obertures són rectes. A la part posterior les cases tenen patis tancats. | 08287-185 | Barri de Sabanell del Mig | Segons Salvador Llorac (veure camp 'Bibliografia'), el carrer té el seu origen al segle XVIII, propietat de la hisenda de can Nadal de la Boadella. Entrat el segle XIX, tot aprofitant la construcció de la carretera a Igualada i l'extensió del conreu de vinya, s'anaren edificant les altres cases. | 41.4178500,1.6924500 | 390729 | 4585969 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69015-foto-08287-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69015-foto-08287-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69015-foto-08287-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 69024 | Conill vermell / Conill de l'era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conill-vermell-conill-de-lera | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 333. | Aquesta recepta ja no es cuina actualment a Torrelavit. | Recepta de cuina típica de Torrelavit, segons la qual, d'un conill prèviament pelat, s'hi treien les entranyes, es netejava, era tallat a trossos ben petits i es posava a fregir amb força oli d'una manera sobtada fins que quedava ben ros, retirant-lo de la paella a continuació. A aquesta, en el mateix oli, s'hi afegia una cabeça d'alls pelats i laminats i, quan eren ben rossos, s'hi afegia una culleradeta de pebre vermell dolç i un parell de tomacons ratllats; s'hi afegia un cutxaró d'aigua i es tornava a posar el conill a coure durant mitja hora a foc lent i ja es podia servir. | 08287-194 | Segons Salvador Llorac (veure camp 'Bibliografia'), les cases de pagès de Torrelavit cuinaven aquest plat antigament i el guardaven per menjar-lo l'endemà al camp. | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||||||
| 59162 | Cal Casesnoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casesnoves | LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIV-XX | Masia aïllada, amb diversos annexos, d'orígens medievals però molt reformada, d'estil popular. Cal Casesnoves es situa just en límit nord-est del terme municipal del Pla del Penedès, arran del terme de Subirats. De fet la línia de terme en aquest punt fa una reculada cap a l'oest per incloure precisament totes les edificacions de Cal Casesnoves. Dista aproximadament 100 m, al nord-est, del veïnat de les Parellades. Conforma Cal Casesoves dos habitatges i diversos annexos agrícoles situats al sector occidental. L'edifici principal, ben visible entre el conjunt, correspon a l'immoble situat més a l'est, on arriba el camí que condueix a la finca, procedent de les Parellades, i on hi ha el barri d'accés. L'altre habitatge s'hi adossa per la façana sud-oest, com ala resta de construccions. El conjunt té l'aspecte eminentment agrícola, de construccions d'època contemporània, entorn els segles XIX i XX. Malgrat els presumibles antecedents medievals (LLORAC, 2015:40) no hi ha vestigis visibles que remetin a una construcció medieval o fins i tot d'època moderna. En cas d'haver existit, l'edifici actual respondria a una reforma completa d'un edifici preexistent, realitzada a la segona meitat del segle XIX. L'edifici principal de Cal Casesnoves és de planta quadra, d'uns 168m2, amb la façana orientada al sud-est. Es tracta d'un volum de planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha dos accessos, ambdós de refacció recent, un que es dirigeix a l'habitatge i l'altre al garatge. Entre els dos, hi ha una petita finestra. A la planta pis les obertures són tradicionals, comunes, però no modificades. Al centre de la façana i al lateral oriental hi ha dos balcons, idèntics, amb llosana de pedra amb bossell, protegida per una barana de ferro decorada amb motius geomètrics. En el lateral occidental existeix una finestra comuna, sense cap ornamentació. Principalment destaca en la façana el rellotge de sol, situat entre els dos balcons, elevat, pràcticament tocant a la cornisa. Es tracta d'un rellotge de sol pintat, format per un cercle de color groc amb les bores de color vermell. Les línies horàries són també de color vermell. Destaca que el gnòmon està enclavat sobre una representació figurada, amb faccions de rostre humà, del sol. Tot és emmarcat per un requadre quadrat, també de color roig. La pintura de totes les parts de rellotge està desgastada i en parts perduda. La coberta de l'edifici és de doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana, desplaçat cap al nord. En la coberta hi ha un badalot de planta quadrada, notablement elevat. L'habitatge adossat per l'oest a Cal Casesnoves és senzill, sense trets particulars, amb obertures tradicionals, comunes. Al voltant hi ha diversos coberts adossats o aïllats. | 08164-40 | Veïnat de les Parellades, a l'est. | Segons Salvador Llorac el topònim complet és Cal Casesnoves del Pujol. El 1388 s'esmenta un mas d'en Pujol en el terme del castell de Lavit que podria correspondre, segon Llorac, a l'emplaçament de Cal Casesnoves. El fogatge de 1497 anomena Antoni Casesnoves del Pujol. En el de 1516 també apareix Casesnoves, al sector de la Sala. I en el fogatge de 1553 apareix de nou Antoni Casesnoves. En l'amillarament de 1857 apareix de nou Cal Casesnoves, així com al de 1864, en el que es situa a les Parellades (LLORAC, 2015:40-41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1870, que respondria a la data aproximada de construcció de l'edifici actual, possible refacció d'un de preexistent. | 41.4156100,1.7462600 | 395223 | 4585654 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59162-foto-08164-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | En els plànols topogràfics de l'Institut Cartogràfic de Catalunya apareix com Cal Casanoves, denominació errònia d'acord amb la documentació històrica de l'edifici i propietaris, que sempre ha estat Casesnoves. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:38 | ||||||||
| 59144 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. | XV-XX | Masia i conjunt d'edificacions annexes, amb probables orígens en època medieval, reformada i ampliada entre els segles XIX i XX. Conforma Can Fontanals un nucli clos d'edificis adossats al volum principal, que correspon a la masia, limitat al sud pel torrent de Fontanals i al nord pel camí que condueix a la pròpia masia i segueix, en direcció oest, cap a la Sala i Puigdàlber. Can Fontanals es situa aproximadament a 1 quilòmetre al sud-est del poble del Pla del Penedès i a 1,5 quilòmetres del de Puigdàlber. El mas s'emplaça just al marge nord del torrent de Fontanals, al peu del camí que condueix també cap a la Sala, situada a l'oest, a 700 m, i a la masia Berguedanes, situada a l'est, a 400 m. La masia destaca per tractar-se de de dos cossos units, afrontant les façanes. Probablement l'edifici original correspon al volum situat més al nord, arran del camí, que tindria la façana principal encarada al sud. Aquesta posteriorment hauria estat cegada per l'adossament d'un nou volum, situat també a migdia, edificació la façana de la qual constitueix actualment el front principal de la masia. El volum nord, de planta rectangular, es caracteritza per tractar-se del característic tipus basilical, de teulada a dues aigües i amb el cos central més elevat. És format per planta baixa, i pis, amb una segona planta únicament en aquest cos central. A la façana posterior, que és la única visible, no en romanen antigues finestres. Totes les existents semblen haver estat obertes, o si més no reformades, en època contemporània. Les tres existents en el primer pis disposen d'un ampit de pedra motllurat. Actualment (2017) tota la façana ha estat recentment arrebossada amb ciment, sense pintar. En el volum sud el constitueix un edifici també de planta rectangular, de planta baixa, pis i planta sota coberta, amb carener central, transversal a la façana, a dues aigües. Per l'oest hi té un volum probablement adossat posteriorment. La façana, que és la principal de Can Fontanals, destaca per la composició simètrica. Al centre de la planta baixa hi ha l'accés, realitzat a través d'un interessant arc de mig punt amb dovelles esplandides. A cadascun dels seus laterals hi ha dues finestres, altes, amb un ampit semi-circular volat i motllurat, protegides per una destacada reixa de ferro profusament decorada, al centre de la qual hi ha forjades les inicials 'PF'. La planta pis, sobre els mateixos eixos que les obertures de la planta inferior, presenta tres balcons, als que s'hi suma un quart, pràcticament idèntic, corresponent al cos afegit per l'oest. El balcó central, situat sobre la porta, és més ampli. Tots són de llosana de pedra, amb motllura de taló, i protegides per baranes de ferro també decorades amb motius geomètrics. Finalment, la planta sota coberta es caracteritza per disposar de quatre finestrons d'arc escarser. La planta baixa del cos annexat per l'oest és destinada a magatzem, a la qual s'hi accedeix a través de dos arcs escarsers, sense porta. Igual com la façana posterior, aquesta ha estat arrebossada recentment amb ciment. Enfront l'accés de la masia hi ha un empedrat de còdols i, flanquejant la porta, dos pedrissos. D'altra banda la masia contempla altres edificacions annexes, com un cos destinat a habitatge en el lateral oest, al qual s'hi ha afegit un garatge, i diversos cossos adossats per l'est, destinats a magatzems agrícoles. El cost annexat per l'oest ha estat reformat recentment, segons es desprèn d'una fotografia de l'any 1982 (IPAC), en la que aquest edifici disposa en el primers pis d'una interessant galeria o naia amb arcs escarsers i un ràfec de dentellons que avui han estat totalment modificats. A l'entorn també hi ha diverses basses i un pou. | 08164-22 | Paratge de cal Fontanals, camí de can Fontanals, est de la Sala i oest de les Bergadanes. | Segons Salvador Llorac l'origen de l'edifici podria ser del segle XIII, quan s'estableix Barceló de Cases a les Bergadanes. No hi ha documents, però, que avalin que l'establiment correspongui a cal Fontanals. No és fins el 1516 que es documenta el cognom Fontanals al Pla, fet que sí que podria fer recular la casa un temps abans. El 1537 apareix un Francesc Fontanals, i el 1688 un Jaume Fontanals, 'pagès de les Cases', que pagava al bisbe de Solsona per diverses peces de terra. Poc després, en un capbreu de 1699 hi apareix de nou 'Jaume Fontanals de les Cases' (LLORAC, 2015:41). L'Amillarament de 157 esmenta la vídua de Fontanals de les Cases, tercer gran contribuent del terme. En el padró de 1864 s'exposa que la casa era habitada per 10 persones (LLORAC, 2015:41). En la fitxa cadastral apareix com a data de construcció l'any 1850, que s'ha d'entendre com aproximada i corresponent probablement a la reforma o ampliació de la masia. | 41.4084700,1.7194900 | 392974 | 4584894 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59144-foto-08164-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La denominació tradicional dels lloc, segons la documentació històrica, és 'Fontanals de les Cases'. A l'exterior de la casa hi ha les restes d'una base de premsa i d'un corró. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:38 | ||||||||
| 59176 | Cal Feset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-feset | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XVII-XX | La conservació és precària en diverses parts de l'edifici principal i molt precària en els annexes, en part enrunats. | Casa de camp aïllada, d'estil popular, del segle XIX, amb orígens anteriors. Cal Feset es situa al centre del terme municipal del Pla del Penedès, a l'est del poble del Pla, del qual dista aproximadament 700 m. Més proper és la barriada de les Tarumbes, situada a 500 m al nord. L'emplaçament correspon a una plana agrícola situada entre el torrent de les Tarumbes, al nord, i de cal Feset, al sud. S'hi accedeix fàcilment prenent la pista anomenada Camí de cal Feset, que té origen en el lateral sud de la carretera BV-2153, a l'alçada del PK 2+580. Es tracta d'un edifici rellevant per les seves característiques arquitectòniques, doncs reuneix en unes grans dimensions els trets característics de les cases de poble de la segona meitat del segle XIX, sumades alhora al seu caràcter imminentment rural. L'immoble s'insereix en una conjunt arquitectònic que constitueix la pròpia finca de cal Faset, tancada per un baluard mitjançant els propis edificis com per un mur de tanca. L'edifici principal es situa al mord-oest d'aquest clos, mentre que la resta de la finca és ocupada per edificacions annexes de caràcter agrícola així com per un segon habitatge, a manera de masoveria, situat al sud-est. L'edifici principal disposa d'una planta rectangular de 29 m de llargada, pràcticament 5 cóssos, que assoleix 350m2 de planta. Responen ben probablement a successives ampliacions d'un edifici original del qual no en romanen visibles les parts. Tota l'edificació presenta un caràcter notablement unitari, especialment la façana principal, fruït d'una reforma realitzada en la segona meitat del segle XIX. La façana principal, encarada al sud, mostra una composició notablement simètrica. A la planta baixa, al centre, hi l'accés principal, d'arc de mig punt, amb vasa d'adorn ressaltada, porto de fusta de doble fulla i porta vidriera al davant. Als laterals de l'accés hi ha dos pedrissos d'obra amb braços ondulats. A les crugies següents la planta baixa presenta dues finestres balconeres amb ampit volat, protegides per reixes de barres trenades. Per l'oest, a la crugia contigua hi ha una accés secundari, d'arc escarser, de maons, amb porta de fusta d'una fulla, seguit per un altre accés de factura més recent, que potser n'amplia un d'original; per l'est, a la crugia més oriental se l'hi adossa en planta baixa un edifici annex, de caràcter agrícola. La composició de la planta pis és la més ordenada i simètrica, doncs presenta al centre quatre balcons idèntics, de finestres rectangulars amb vasa d'adorn, peanyes de motllura esglaonada i baranes de faldó. Els balcons són seguits en els extrems de l'edifici per una finestra, a l'est amb ampit volat semicircular i a l'oest d'àmbit volat de rajoles. Destaca al primer pis el rellotge de sol existent entre la segona i tercera crugies, situat aproximadament al centre de la façana. Està pintat, presentant una forma el·líptica i emmarcat per una vorada rectangular; al capdamunt d'aquesta, al centre, hi ha pintat '1875'. És a destacar que en aquelles parts més cobertes per les inclemències del temps es conserva la pintura antiga sobre l'arrebossat de façana; això és fonamentalment sota el ràfec i sota balcons. Aquesta mostra clarament que la façana era guarnida mitjançant un color blau cel i que les parts ressaltades (vases d'adorn, ràfec i llosanes de balcons) eren pintades d'un blau més fosc i intens. El ràfec és senzill, d'una filades de teules; la coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. A la façana posterior hi ha diverses finestres, més senzilles, d'ampit volat de rajoles.També hi ha un contrafort que sustenta la unió de dos cossos. | 08164-54 | Camí de cal Feset, s/n. | Segons Salvador Llorac la casa havia estat propietat de la nissaga dels Faset fins a mitjan segle XIX, quan passa a mans de la família Lloret, com consta en l'amillarament de 1857 i el padró parroquial de 1864 (LLORAC, 2015:41). L'aspecte actual de l'edifici respon a la reforma realitzada per la família Lloret, possiblement realitzada pels volts de l'any 1875, any indicat en el rellotge de sol. En la fitxa cadastral s'hi indica la data de 1940 com la de construcció de l'edifici principal, que és errònia i correspon a alguna reforma realitzada. Per contra, en l'edifici de la masoveria hi apareix l'any 1875, que s'adiu amb l'esmentada del rellotge de l'edifici principal. Els antecedents de canvis de mans de la propietat de la finca a mitjan segle XIX indiquen que l'origen de l'immoble ha de ser anterior, quan era propietat del Faset, com també ho explica la profusió d'edificacions amb mostres d'antigor en el conjunt de la finca. L'origen podria remuntar-se com a mínim vers el segle XVII, tal i com a punta Josep Bruna (DIVERSOS AUTORS, 2011:41). | 41.4149800,1.7222400 | 393214 | 4585613 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59176-foto-08164-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | La casa està deshabitada i abandonada.Cont. Descripció:Les edificacions de la resta de la finca són senzilles, però destaquen per l'obra de maçoneria de pedra o tàpia. L'habitatge situat al sud-est de la finca és d'obra vista de maons, amb tres accessos diferents. S'observa clarament que l'edifici correspon a una ampliació d'un caseta preexistent obrada amb tapia. Del baluard en destaca la portalada, d'arc escarser amb coronament a manera de frontó que presenta sota el petit ràfec una faixa amb dentellons. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:38 | |||||||
| 68892 | Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-2 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. TORRES, Montserrat (2008): 'Can Comas (1a part)' dins EL CEP n. 34, p. 13 TORRES, Montserrat (2008): 'Can Comas (2a part)' dins EL CEP n. 35, p. 15 | XIX | Edifici de planta rectangular format per planta baixa, pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i torratxa quadrada a la part central de la teulada. Aquesta darrera presenta quatre finestres d'arc de mig punt en galeria a cada façana i teulada de teula àrab a quatre aigües. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una disposició irregular de les obertures, degut al fet que a la banda esquerra s'adossa un cos arquitectònic de planta rectangular orientat en sentit perpendicular a la façana, raó per la qual el portal d'entrada, d'arc de mig punt, resta desplaçat a l'esquerra de l'eix de simetria vertical de la façana, gairebé a tocar d'aquest annex arquitectònic adossat. També a la planta baixa, a la dreta de la porta, i situada entre dos contraforts, destaca una finestra d'arc carpanell amb una interessant reixa de ferro emmarcada en color verd. A nivell del primer pis hi ha tres finestres amb porta de fusta a doble batent i balcó amb barana de ferro, recta. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 63). El pis superior, corresponent a les golfes, presenta dues finestres quadrades, senzilles. La façana lateral orientada al nord-est, tot i no ser la principal, presenta també diverses obertures disposades simètricament; en concret a la planta baixa trobem dos portals més d'accés a l'immoble; un d'ells situat a l'extrem esquerre, d'arc de mig punt amb portal de fusta a doble batent, i un altre situat a la part central, d'arc carpanell, igualment amb porta de fusta a doble batent. Entre aquests dos portals trobem una finestra allargassada horitzontalment, coronada per un arc carpanell de tres punts, amb enreixat de ferro, i al seu costat dret, una altra finestra rectangular d'angles rectes. A la dreta del portal d'arc carpanell hi ha una finestra quadrada. En total, entre portals d'accés i finestres, la planta baixa presenta cinc obertures, les mateixes que hi ha al pis superior, situades simètricament al mateix nivell, a sobre de les de la planta baixa. Es tracta de cinc finestres d'angles rectes amb balcó i barana de ferro, i porta de fusta a doble batent. Finalment, just a sota de la línia de cornisa, hi ha sis petites finestretes quadrades, que compleixen la funció de ventilació de les golfes. La part davantera de l'immoble està tancada per un baluard, format, com ja s'ha indicat, per l'annex adossat a la part esquerra de la façana principal, així com per un altre cos adossat a la part dreta i tancat per un ample portal d'entrada al recinte coronat per un arc rebaixat. A l'exterior, i davant d'aquest espai tancat pel baluard hi ha una altra edificació de planta rectangular, una sola planta baixa i teulada de teula àrab a doble vessant, corresponent al celler original de les caves, restaurat, segons la data que hi figura a la façana, l'any 1930, pel que possiblement són anteriors, del segle XIX. A l'interior, aquest conserva l'encavallada de fusta de pi melis recolzat en pilars de maó i els cups de fermentació originals, recuperats i restaurats pels propietaris, on es fa la fermentació del most. | 08287-62 | Partida de Can Comas, plana de Can Batllori | Segons Salvador Llorac, Can Comas és un edifici d'origen medieval, per bé que molt transformat als segles XIX i XX. El nom actual de la masia ve del cognom dels antics propietaris. En Pau Comas fou alcalde de Terrassola a finals del segle XVII i en Jaume Comas, fill de l'anterior, era tinent d'alcalde a principis del XVIII. En casar-se Eulàlia Comas amb Joan Batllori al segle XIX va canviar el cognom de la família. El seu fill, Antoni Batllori Comas va tenir unes importants propietats d'arbres fruiters aquí i al Baix Llobregat. Durant la Guerra Civil, la casa pairal de Can Comas es va utilitzar com a hospital militar. Després es dividiria la propietat entre les seves dues filles. En Ramon Parera Pardas i la seva mare van comprar la casa i els terrenys a les tres germanes Parés Batllori l'any 1997. | 41.4491600,1.7160600 | 392754 | 4589416 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68892-foto-08287-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 68943 | Carrer del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-bosc | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 72. | XIX | Moltes de les cases que formen aquest nucli urbà han sofert diverses transformacions al llarg del temps. | Conjunt arquitectònic format per diverses alineacions de cases que han donat lloc a un petit nucli urbà, actualment una barriada de caràcter marcadament agrícola situada al nord de Torrelavit. El carrer principal s'anomena igualment carrer del Bosc, i les cases més destacables són les que abasten la numeració entre l'1 i el 17, i el 23, això és, la banda dels números imparells. Les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues o tres plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. També hi ha cases de composició més senzilla, de planta baixa i pis, amb el portal d'entrada d'arc carpanell en un lateral i una finestra a l'altre, i dues o tres finestres quadrades al primer pis. Moltes de les cases que formen aquest nucli urbà, però, han sofert diverses transformacions al llarg del temps. | 08287-113 | Carrer del Bosc. Torrelavit | Segons Salvador Llorac, a la dotalia de Lavit de l'any 1144 apareix el topònim 'Busqueta', així com també el mas Milà del Bosc, que podria tenir relació amb l'actual nom de l'indret. Segons el mateix autor, és anomenat carrer, pel fet de construir-se les primeres cases entre mitgeres formant una alineació com un carrer a la primera meitat del segle XIX, bastant corrent, d'altra banda, a diversos nuclis agraris de l'Alt Penedès, i 'bosc' (que podria ser un topònim de l'època medieval), per haver estat originàriament una zona boscosa, sobretot d'alzines i roures i quelcom de pi. | 41.4515000,1.7287800 | 393820 | 4589660 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68943-foto-08287-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68943-foto-08287-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68943-foto-08287-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 68989 | Cal Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-damia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41. | Masia de planta rectangular, formada per planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Al seu voltant, s'hi ha adossat diversos cossos arquitectònics lleugerament posteriors a l'edifici original, que han quedat integrats. La façana principal, que no és l'original de la masia, presenta una disposició simètrica de les obertures, a raó de dues obertures per planta. Així, a la planta baixa hi trobem el portal d'entrada a l'immoble, d'arc carpanell molt rebaixat, situada a la part dreta de la façana, i a la part esquerra, una finestra rectangular, amb reixa de ferro. Al primer pis, dues finestres quadrades amb ampit, i al pis superior, dues finestres més, coronades amb arc escarser. Cap de les obertures presenta marc no decoració de cap tipus. Els cossos annexos laterals no presenten cap element destacable, doncs en bona part les obertures han estat reformades, a excepció de les dues finestres rectangulars situades a nivell de la planta baixa i el primer pis que hi ha al cos annex situat a la dreta de la façana principal, anteriorment descrita; amb ampit semicircular i reixa de ferro forjat la primera, i amb balcó i barana de ferro, recta, la segona. Pel que fa a l'interior de l'edifici, es conserven els embigats de fusta originals, així com un antic celler i dues arcades d'arc escarser, fetes amb carreus de pedra ben escairats. | 08287-159 | Carrer de la Font, n. 28. Terrassola. | Segons Salvador Llorac, abans la casa de Cal Damià era anomenada cal Mata. | 41.4488400,1.7245900 | 393466 | 4589369 | 08287 | Torrelavit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68989-foto-08287-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68989-foto-08287-159-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||||
| 68957 | El Pontatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pontatge | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. TORRES, Montserrat (2005): 'El Pontatge' dins EL CEP n.24, p. 7. | XIX | Edifici de planta rectangular compost de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest, amb diversos annexos agrícoles moderns. Aquesta presenta una disposició asimètrica de les obertures, essent actualment dues finestres d'arc carpanell amb reixa de ferro; ambdues presenten la meitat inferior tapiada, ja que antigament havien estat les portes principals d'accés a l'edifici. La finestra situada a la dreta està emmarcada i és més alta i ample que la situada a l'esquerra. A l'extrem dret d'aquesta planta baixa, hi ha una altra finestra rectangular, petita, amb enreixat. A nivell de primer pis hi ha dues finestres rectangulars, situades simètricament sobre les finestres d'arc carpanell de la planta baixa. Cal fer esment també de la façana sud-est, on destaca la porta lateral que hi ha a l'extrem est a nivell de la planta baixa, d'arc deprimit còncau. Per la façana nord-oest l'edifici té adossats diversos coberts a un sol vessant, posteriors, per a usos agrícoles actuals. Igualment, pel seu costat nord-est l'immoble té adossat també un altre cos cronològicament posterior, de planta rectangular amb teulada a un sol vessant i una porta d'arc de mig punt amb marc de maó. Totes les façanes de l'edifici estan arrebossades amb ciment, excepte les cantoneres, on es poden observar els carreus de pedra vista. L'interior de l'immoble, actualment d'ús residencial, està totalment reformat. | 08287-127 | Partida del Pontatge,carretera C-15, km, 27,3, calçada lateral | Segons Salvador Llorac, aquest edifici era anomenat antigament Can Queralt. És una obra de la segona meitat del segle XIX, que s'emprà durant un temps per allotjar l'oficina i servei de peatge de la carretera de Vilafranca a Igualada, tot i que sembla que va durar poc. | 41.4436400,1.6848700 | 390139 | 4588842 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68957-foto-08287-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68957-foto-08287-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 68844 | Torre de la Sala / Cal Sala de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-sala-cal-sala-de-la-font | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 49. | XX | Edifici de planta quadrada amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb caraner perpendicular a la façana principal a la part central de l'immoble, tot i que al sector de la façana principal, la teulada cau a un sol vessant paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures, tres a cada pis. La porta d'entrada a l'immoble es troba al centre de la planta baixa, i es troba flanquejada per una finestra rectangular vertical enreixada. A nivell del primer pis les obertures són tres portes amb arc a nivell que s'obren a balcons individuals amb balustrada, el central lleugerament més allargassat que els laterals. Aquestes portes estan emmarcades amb un marc en baix relleu, i a la part superior, estan decorades amb una motllura grisa a mode d'arc pla, amb una petita voluta semicircular a la part central. Les tres obertures del pis superior són finestres quadrades, senzilles, amb un marc en baix relleu. Cada pis està separat per una fina línia motllurada horitzontal del mateix color gris de les motllures de les finestres del primer pis, que contrasten amb el color blanc de la superfície de la façana. Les façanes laterals presenten dues finestres a cada pis, actualment tapiades. Tot el recinte està tancat per un barri perimetral. | 08287-14 | Carrer del Castell de Çavit, 2. Lavit. | Segons Salvador Llorac, aquest edifici es va construir l'any 1901com a torre d'estiueig. | 41.4468300,1.7294000 | 393864 | 4589140 | 1901 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 68985 | Arcades torrent de Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-torrent-de-mas-vendrell | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 248. | XVIII | Tot i que les arcades es conserven, el seu emplaçament està envaït per una vegetació molt densa que impedeix l'accés a aquest element. | Parell de grans arcades de pedra d'arc de mig punt, situades al vessant sud-oest del torrent de Mas Vendrell, construïdes en època moderna (veure apartat 'història'), per tal d'evitar els esllavissaments de les argiles del talús del torrent. Els arcs en sí estan fets de carreus de pedra calcària regulars i ben tallats, mentre que per sobre, el parament està fet de blocs irregulars de pedra calcària i còdols de riu, aparentment lligats amb morter de calç, sorra i argila. No es poden donar dades fiables pel que fa a les seves dimensions, ja que la densa vegetació que cobreix bona part d'aquest element dificulta l'accés. | 08287-155 | Carrer del Torrent s/n | Segons Salvador Llorac, aquestes arcades són una obra del segle XVIII. | 41.4478300,1.7266600 | 393637 | 4589255 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68985-foto-08287-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68985-foto-08287-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Tot i que les arcades es conserven, el seu emplaçament està envaït per una vegetació molt densa que impedeix l'accés a aquest element. | 98|94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||
| 69025 | Xatonada de dijous gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xatonada-de-dijous-gras | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 333. | Aquest àpat ja no es fa a Torrelavit. | Recepta de cuina típica de l'antic poble de Terrassola, segons la qual, en un morter s'hi posaven ametlles seques escaldades, sense pellofa, uns alls prèviament pelats i un bitxo; es trinxava, i una vegada fet això s'hi posava un bon rajolí d'oli arbequí i es remenava fortament fins que es formés una pasta consistent; després s'hi afegia una mica de vinagre i un pols de sal, que es barrejava amb la salsa. Era emprat aquest condiment per amanir l'escarola, que prèviament havia estat tallada en trossos petits, preferentment de fulla ben blanca; a vegades es barrejava amb créixens, que donaven un sabor molt característic a l'amanida. S'hi afegien mongetes seques que havien estat bullides el dia abans, i es menjava tot barrejat. A banda, es feien truites, sobretot amb patates, es fregia cansalada i a vegades arengades com a acompanyant del plat descrit. | 08287-195 | Segons Salvador Llorac, el costum de fer aquest plat era molt antic, i es feia a l'antic poble de Terrassola. Era un àpat que encara a finals del segle XIX es feia comunitàriament a la plaça de l'església parroquial de Terrassola per dijous gras. | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||||
| 68954 | Molí de Lavit / Molí de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lavit-moli-de-cal-ferrer | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 107-108. | XIV-XX | L'immoble està enormement alterat | Antic molí de planta rectangular, amb planta baixa, pis i soterrani, molt alterat arquitectònicament al llarg del temps. L'única façana parcialment visible del molí és la façana nord-est, ja que a la resta de façanes de l'immoble s'hi han adossat edificis moderns d'ús industrial pertanyents a la paperera Carbó, S. A. Així, la façana nord-est presenta una filada d'onze finestres coronades per arc escarser, tapiades amb totxo, i a la planta baixa, una filada de set finestres quadrades, també tapiades, i amb un sòcol que hi ha a la base del mur, que les ha escapçat a la seva meitat inferior. L'aparell constructiu dels murs del molí està fet amb maó, per bé que la façana presenta un arrebossat de color marró, en un avançat estat de degradació. | 08287-124 | Carrer del Molí, núm. 3, Torrelavit | Segons Salvador Llorac, el primer esment de la presència d'un molí en aquest indret es remunta a l'any 1327, arran d'un establiment fet per Aimeric de Bellvei, militar, senyor major del castell de Lavit, del molí fariner que tenia sota dit castell. Al fogatge de l'any 1553 s'esmenta un tal Joan Bonastre com a moliner de la parròquia de Lavit; aquest personatge es troba esmentat també al capbreu de 1537 de la comanda de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, com a propietari i moliner. El molí de Bonastre torna a ser esmentat el 1576. Aquest molí deu ser el molí de Lavit de 1317, conegut al segle XVIII com a molí de la Cort i més tard com a molí de Cal Ferrer, on actualment hi ha la paperera Carbó. Aquesta conversió en molí paperer es va portar a terme a la primera dècada del segle XX, tot i que abans també havia estat trull d'oli i ferreria. | 41.4463400,1.7311400 | 394009 | 4589084 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68954-foto-08287-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68954-foto-08287-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68954-foto-08287-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 68898 | Masia Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-ribalta | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 61. | XIV | Conjunt d'edificacions format a partir d'una masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis, amb finestres d'arcs rebaixats i amb llinda, i terrat pla amb balustrada, a la façana davantera. Presenta una composició simètrica de les obertures a la façana principal, amb una galeria porxada de quatre arcades de mig punt a la qual s'hi accedeix ascendint unes escales de tres graons. Al pis superior hi ha quatre finestres rectangulars, emmarcades. A la façana posterior hi ha dos pisos inferiors més, degut al desnivell del terreny. Dins del recinte hi ha la capella de Sant Joan de Ribalta. Al sector oest hi ha la masoveria propera, de planta baixa i pis, coberta a un vessant de teula àrab, de la qual l'element més destacat és el portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat i finestres amb ampits, llindes i brancals de pedra. Les parets són de reble, excepte la posterior, que és de pedres irregulars i arrodonides, disposades en fileres horitzontals. | 08287-68 | Veïnat de Ribalta | Segons Salvador Llorac, els orígens d'aquesta masoveria són medievals. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es diu que a la masia es conserva un testament del s. XVIII on es parla d'un document datat el 1390, que esmenta la capella. | 41.4393300,1.7544000 | 395941 | 4588277 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68898-foto-08287-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68898-foto-08287-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural de Torrelavit no ha obtingut el permís de la propietària per accedir a aquest immoble. Les dades que consten al camp 'descripció' estan extretes de la bibliografia. | 85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 68903 | Molí Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-blanc | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 108. | XVIII | Antic molí paperer de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos, el superior utilitzat com a assecador dels papers. Presenta les obertures disposades simètricament a totes les façanes, en fileres de vuit a nivell del primer pis i de dotze al pis superior a les façanes de llevant i de ponent, més estretes, i de dotze a nivell del primer pis i setze a nivell del pis superior a les façanes nord i sud, més allargassades. L'antiga porta d'accés, més ample que les finestres, es troba a la planta baixa de la façana de llevant, situada a la part esquerra d'aquesta, amb una sola finestra al seu costat esquerre, i cinc més al dret. Totes les obertures són d'arc carpanell. L'aparell constructiu dels murs de l'edifici és fet en maó, típic en construccions industrials. A la banda sud, el molí té adossat un altre edifici, reconvertit per a ús residencial, té la planta quadrada, amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est i cantoneres de carreus de pedra. Presenta una disposició simètrica de les obertures, amb porta d'arc carpanell al centre de la planta baixa, finestra quadrada a la banda esquerra i un curiós portal de carreus de calcària, relativament ben escairats als muntants i irregulars a l'arc rebaixat superior. Al primer pis hi ha tres finestres disposades a sobre les obertures de la planta baixa, totes tres amb marc de calç de color blanc; la del centre és una porta amb barana, les laterals són finestres quadrades. Al pis superior hi ha vuit finestres estretes d'arc carpanell. A la façana oest hi ha una altra porta d'accés situada a l'extrem esquerre, amb tres finestres més alineades a la seva dreta. A nivell del primer pis hi ha vuit finestres d'arc carpanell, i a la part superior, corresponent a les golfes, n'hi ha cinc, més petites. | 08287-73 | Plana de Can Batllori | Segons Salvador Llorac, en el fogatge de 1553 apareix esmentat un tal Jover, del molí draper, és a dir, d'un molí batà (d'abatanar draps), que per un document del segle XVII se suposa que era situat al lloc on ara hi ha el molí de Baix, més tard molí Blanc, prop de Can Comes de Terrassola. La indústria dels molins fariners es va mantenir durant tot el segle XVII, començant a minvar el XVIII en donar pas a la indústria paperera (molt més rendible). Així, d'aquesta època existeix el molí paperer de Can Comes, de Terrassola (que havia estat fariner i el 1733 es diu que s'havia anomenat d'en Cortés i ara d'en Comes; en un censal de 1727-1756 consta que estava en ruïnes), ara conegut per molí Blanc. | 41.4475800,1.7199400 | 393075 | 4589235 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68903-foto-08287-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68903-foto-08287-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 68887 | Ca l'Esbert del Raïm / Heretat Segura Viudas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesbert-del-raim-heretat-segura-viudas | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 291-294. TORRES, Montse (2003): 'Ca l'Esbert del Raïm', dins EL CEP n. 20, p. 7 | XII-XVII | Masia de planta quadrada formada per planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Exteriorment, solament conserva de l'estructura original les grans cantoneres de carreus de pedra ben treballats. La portalada d'entrada és d'arc de mig punt de dovelles molt ben encaixades, amb espitlleres a banda i banda, encarada a migdia, es col·locà durant les últimes restauracions de l'immoble. Cal destacar en aquest punt el fet que, adossat a la meitat dreta de la façana de la masia, hi ha un edifici annex, que serveix avui com a centre de recepció de visitants de les caves Segura Viudas, i que ha escapçat aquest sector de la masia. L'interior és de gran interès artístic, ja que conserva, al vestíbul, una interessant arcada apuntada amb la pedra aixamfranada, possiblement de principis del segle XIV, amb un portal amb volta de mig punt de petites dimensions a la dreta; en el mateix vestíbul hi ha una sitja de boca circular i dues espitlleres. La coberta és de volta catalana, moderna. Al seu fons, un portal original coronat per un arc de mig punt adovellat, comunica amb una estança en forma de 'L' que conserva tres arcades apuntades disposades en diafragma a cada costat, fent un total de sis arcades de pedra, amb embigat a la coberta i bona part de la paret feta amb tàpia, així com 12 espitlleres construïdes en pedra treballada, als baixos de l'edifici. Aquest sector de l'edifici sembla ser obra de finals del segle XIII. A la sala ubicada a l'esquerra del vestíbul, una altra arcada apuntada del segle XIV, amb sostre embigat; a més, 4 espitlleres ben treballades. Al primer pis hi ha una altra arcada apuntada del segle XIV; en aquest pis també hi ha col·locat , a la paret més antiga de l'edifici, concretament sobre el portal de mig punt adovellat interior, un afegit decoratiu compost d'una galeria de dues arcades de mig punt de pedra adovellada, aguantades per una columna al mig i pedra treballada als costats amb imposta a cada banda, de cronologia incerta, amb la particularitat que la imposta central és un cimaci molt decorat amb cercles i creus inscrites, d'estil romànic, i unes pedres que sustenten tant el cimaci com les arcades d'aquesta galeria tapiada, també tenen gravat un cercle de les mateixes característiques. Sembla ser una obra de finals del segle XII o inicis del XIII. Segons Salvador Llorac, és una peça reaprofitada, possiblement, de la capella de Sant Salvador de les Garrigues, que havia existit a l'indret. Per les dimensions es fa difícil saber de quin lloc del temple provindria, per la raó que no és normal aquest tipus de decoració i dimensions en una portalada romànica; però sí que podia ser el suport d'un arc toral de l'edifici. L'edifici annex del costat de migdia és una construcció moderna i el portal, també d'arc de mig punt adovellat amb les inicials JHS, es col·locà durant la remodelació de l'indret. A més, els finestrals d'estil gòtic flamíger i els renaixentistes que es poden veure al pis superior de la masia original no tenen relació amb la construcció. Aquesta ha estat molt reformada, fins el punt que és difícil discernir quins elements són originals. Es conserva una pica bugadera, possiblement del segle XVII. | 08287-57 | Masia ca l'Esbert | Segons Salvador Llorac, es creu que a l'entorn de Ca l'Esbert del Raïm hi havia la torre Galimany, documentada l'any 1190. el llinatge dels Galimany apareix esmentat, però, l'any 1093 i el 1158, en una donació efectuada pel monestir de Sant Cugat del Vallès. En un document de l'any 1156 consta que Guillem d'Òdena i la seva esposa Berenguera venen a Guerau i els seus el puig anomenat Raïm per tal que hi edifiquin una casa forta i rompin una illa de terra sota l'esmentat puig pel preu de 50 morabatins d'or. Això fa pensar en una gran extensió de terra que arribava al riu i al lloc on fa un meandre pronunciat, i fou en aquesta zona propera al riu on edificaren la fortalesa. El 1308, els germans Guillem i Alemany de Subirats, senyors del castell termenat de Lavit, van donar permís a Guillem de Lavit, castlà del lloc, per reedificar la rasa i la fortalesa del Raïm. Aquest fet sembla confirmar que abans hi havia hagut una casa forta de certa envergadura en aquest indret i que possiblement, per estar deshabitada, es trobava en males condicions. Sabem que l'any 1366, Sança, esposa del cavaller Berenguer de Lavit, castlà del territori, com a senyora de la casa del Raïm, va fer testament davant el rector de Santa Maria de Lavit, Pere de Gustemps, deixant la propietat del Raïm a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Un any després, el 1367, els administradors de la Pia Almoina estableixen a la casa del Raïm a Ramon Miró, de la vila de Piera, juntament amb les seves possessions, molins i terres, a cens de 6 quarteres de forment, segons la mesura del castell de Lavit, pagades el primer d'agost i que ha d'entregar a la Pia Almoina a la seva casa de Barcelona, incloses les despeses que ocasiona el desplaçament; l'entrada és de 20 lliures. El 1374 es documenta una sentència a favor de la Pia Almoina de Barcelona sobre el domini de l'heretat del Raïm, que pretenia el nou senyor del castell de Lavit, Jaume Desfar; més tard, l'any 1398, el seu fill, el donzell Tomàs Desfar, que també era senyor del castell termenat, va fer venda de la senyoria directa que tenia en diversos masos del terme, a la Pia Almoina, per raó de la casa del Raïm. Els Miró de Piera es van mantenir en la propietat, als segles XIV i XV. Al fogatge de 1497 s'esmenta en Salvador Miró, i al de l'any 1515 encara s'anomena Bernat Miró, però al de 1553 ja apareix, a Lavit, en Pere Esbert, que és el nou llinatge possessor de la casa del Raïm, potser en entrar-hi un pubill. Els Esbert procedien de la parròquia de Santa Maria del Pla, igualment dins el terme del castell de Lavit, possiblement del lloc de les Bergadanes. A partir d'ara s'esmenta l'indret com a honor de l'Esbert del raïm i la nissaga va mantenir la propietat fins al 1950, quan fou comprada pel senyor Manuel Segura, el qual renovà completament l'edifici i annexos i el convertí en les actuals caves. El 1978 el seu control va passar al grup Rumasa i el 1984 la propietat fou adquirida pel grup Freixenet, de Sant Sadurní d'Anoia. | 41.4400700,1.7428300 | 394975 | 4588374 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68887-foto-08287-57-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 59148 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. Fons Cristòfol Bas i Llopart. patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Pla del Penedès. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XV-XVI | Creu de terme, amb referències documentals des del segle XVI. La creu monumental es situa en la cruïlla entre els camins que condueixen des del poble a Cal Fontanals i a la Sala, aproximadament a 180 m al sud de la sortida del Pla, en finalitzar el carrer de la Creu. Actualment la creu és envoltada per un clos de planta triangular, aproximadament de 15 m. de llarg per 11 d'ample, amb parets de pedra coronades per una barana de ferro, inaugurat el 29 d'abril de 2007 i denominat Plaça de la Creu. La creu es situa al centre d'aquesta plaça i es compon pel basament, el fust i la creu pròpiament dita en el coronament. Està encarada mirant al poble, en sentit sud-est-nord-oest (117º SE). La base és formada per tres nivells circulars esglaonats. L'inferior, de dovelles de calcària, té un diàmetre aproximat de 2,4 m i una alçada de 36 cm; el central, de dovelles similars i mateixa alçada, té un diàmetre de 1,6 m; el nivell superior correspon a un tambor monolític, de conglomerat, de 94 cm de diàmetre i una alçada de 55 cm. El fust és de perfil octogonal, amb costats d'entre 9 i 10 cm, d'un diàmetre de 21 cm. És de pedra sorrenca, encaixat al tambor mitjançant un orifici. L'alçada és de 2,34 m. Destaca per disposar en l'extrem superior d'un acabat amb decoració de plecs alçats i dues incisions circulars. En el front nord disposa de dos orificis quadrats, de 4 per 4 cm, separats per 31 cm, en els quals s'hi hauria adherit algun tipus d'ornamentació, actualment inexistent. Sobre el fust reposa la creu, actualment de ferro, de 75 cm d'alçada i 40 d'amplada en els braços. És de doble composició: una fulla central envoltada per un perfil d'extrems sinuosos, tot unit pel centre i extrems. L'alçada de tot l'element arquitectònic és de 4,36 m. | 08164-26 | Cruïlla entre el camí de Can Fontanals i camí de la Sala. | Segons Salvador Llorac, existeix un capbreu de l'ant 1537 en el que s'esmenta el 'camp de la Creu del Pla', que correspondria a la primera referència de la creu (LLORAC I SANTIS, 2015:210). La creu de ferro ha estat col·locada fa pocs anys, substituint una d'anterior, també de ferro. La que podia haver estat l'original va ser destruïda durant la Guerra Civil (DIVERSOS AUTORS, 2011: 85). Per Salvador Llorac, aquesta darrera era de pedra, amb una forma 'gotitzant' i un 'cercle circumscrit', amb el tronc més llarg que els braços, d'acord amb l'observació d'una fotografia del 1914 (LLORAC I SANTIS, 2015:210). Efectivament, la descripció concorda amb les dues fotografies existents de l'antiga creu conservades en l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, datades d'entre 1925 i 1930 (AFCEC). | 41.4140500,1.7141300 | 392535 | 4585520 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59148-foto-08164-26-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:38 | |||||||||
| 68986 | Cases del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-font | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 49. | XVII-XIX | Alineació de cases adossades a la banda sud-oest carrer de la Font, conegut per la Costa, del nucli de Terrassola. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al nord-est i adaptades a la forta pendent del carrer, d'aquí el sobre nom de la Costa. Això fa que els pisos puguin variar d'unes a altres, però en general es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: la porta principal (sovint emmarcada amb un arc recte) i un portal de cotxera (alguns d'ells reconvertits actualment en aparcaments). Sovint, les finestres dels pisos superiors són d'arc de mig punt, algunes d'elles tapiades. S'observa una portalada amb arc escarser de pedra reconvertit en finestra a Cal Músic. Configuren aquest carrer cases com Cal Músic, Cal Tits i Ca la Martina, algunes d'elles antigues fassines. Segons Salvador Llorac (veure bibliografia) hi ha clars indicis que l'origen d'aquestes cases fos el segle XVI-XVII per la presència d'arcades escarseres al seu interior) així com cellers típics del segle XIX. | 08287-156 | Carrer de la Font, Terrassola | Segons Salvador Llorac, hi ha clars indicis que l'origen d'aquestes cases fos el segle XVI-XVII. | 41.4485900,1.7248400 | 393486 | 4589341 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68986-foto-08287-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68986-foto-08287-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68986-foto-08287-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 68973 | Molí d'en Batllori / Molí Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-batllori-moli-xic | Grup de Recerques 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 109. | XX | Segons informació oral del propietari de l'immoble, l'interior del molí està totalment malmès i abandonat, fins el punt que és perillós entrar-hi. | Antic molí paperer de planta rectangular compost per planta baixa i dos pisos, destinats als assecadors construït en maó. Està cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant, i actualment està molt transformat arquitectònicament, amb nombrosos annexos arquitectònics adossats a totes les seves façanes, raó per la qual no es pot discernir quina era la façana principal de l'edifici. Així, la planta baixa està totalment transformada a totes les façanes, conservant-se únicament les finestres dels pisos superiors. A la façana sud-oest, el primer pis té deu finestres allargassades coronades amb arc escarser, i el pis superior sis, col·locades en degradació esglaonada, adaptant-se al desnivell dels dos vessants, de manera que a la part més elevada del frontis hi ha dues d'aquestes finestres, i a cada costat dues més, les més petites als extrems. Totes les finestres d'aquesta façana estan tapiades. L'altra façana que es pot observar parcialment és la sud-oest. Aquesta conserva les vint finestres del pis superior, també d'arc escarser, idèntiques a la de la façana anteriorment descrita, tot i que aquestes no estan tapiades. La resta de façanes resten amagades darrera dels annexos industrials moderns que s'hi ha adossat. Destaca la xemeneia situada al sector oest, octogonal, feta de maó vist, la base de la qual es troba actualment a l'interior del modern edifici annex al molí original, mentre que la resta de la xemeneia sobresurt per sobre la teulada. | 08287-143 | Paperera Creixell, s/n | Segons Salvador Llorac, l'intendent general, l'11 d'octubre de l'any 1790, ve fer concessió a Pere Rovira, de Sant Pere de Riudebitlles, per construir un molí paperer a Terrassola. Les obres van començar el 1795 a la partida de terra coneguda per mas Tarascó, al costat del riu i des de la fàbrica d'en Vinyals. En Rovira ve fer construir una mina o aqüeducte per portar l'aigua al seu molí. Degué funcionar poc (si és que va arribar a funcionar), ja que al segle XIX no s'ha trobat cap document que l'esmenti. Se suposa que estava ubicat on hi ha actualment el molí Xic i després la fàbrica Batllori, de construcció moderna. És l'últim molí paperer bastit al municipi de Torrelavit. | 41.4496600,1.7141000 | 392591 | 4589473 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68973-foto-08287-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68973-foto-08287-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir a l'interior de l'edifici original, doncs el seu precari estat fa que sigui perillós entrar-hi. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||
| 68908 | Capelleta-fita de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-fita-de-sant-isidre | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 282. | XIX | Destrucció parcial al 1936 i restauració al 1971 | Fita de pedra de planta rectangular, fet amb pedra dels encontorns (turo), amb unes dimensions de 81 x 58 cm, i una alçada de 3,10 metres, coronat per una teuladeta a dues aigües, al centre del qual resta una marca on hi havia hagut una petita creu de ferro. A la part superior, sota la teuladeta, la construcció té un nínxol d'uns 30 cm de fondària, coronat amb un arc escarser, amb un exvot de ceràmica al centre on es representa Sant Isidre, patró de la pagesia. Per sobre de l'exvot hi ha la inscripció 'J. M. 1971', corresponent a la data de la seva restauració, després que l'any 1936 es destruís la simbologia religiosa. | 08287-78 | Pla de la Capella | Segons Salvador Llorac, per la forma constructiva i l'erosió de la pedra, aquest element sembla ser una construcció possiblement de mitjan segle XIX, quan l'activitat agrària del municipi de Torrelavit era frenètica, a causa del conreu intensiu de la vinya pels grans guanys que produïa, fen així honor a Sant Isidre, patró de la pagesia. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va desaparèixer tota la simbologia religiosa, i l'any 1971 ve ser restaurada. És un element poc comú a la comarca. | 41.4438600,1.7263300 | 393603 | 4588814 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68908-foto-08287-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68908-foto-08287-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 68899 | Molí Cover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-cover | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. GRUP DE RECERCA 'El Podall' (2006): 'Els molins de Torrelavit'. Calendari municipal del 2006. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 301-302. | XVIII | Edifici de planta quadrada compost per planta baixa, pis principal destinat a habitatge, i dos pisos superiors més, l'últim utilitzat com a assecador de paper; teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament, amb un bell portal amb arcada de mig punt adovellada al centre, amb un escut amb la data '1780' a la dovella central i el nom de 'Ramon Alegra', una espasa i una flor de quatre pètals o 'lauburu' d'estil basc, i que ara s'utilitza com a filigrana dels productes de paper que s'elaboren al molí. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una finestra quadrada amb enreixat, i a la dreta segurament n'hi havia una altra, per bé que ha quedat tapiada a causa de l'annex arquitectònic modern que s'ha adossat a la banda dreta de la façana del molí. El pis principal presenta tres portes rectangulars amb finestra a doble batent amb barana de ferro; a la part central i just a sobre del portal d'entrada hi ha la porta principal, amb balcó i barana més ample. Entre aquesta porta i la de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (fitxa 74). Els dos pisos superiors presenten dues filades de nou finestres allargassades d'arc carpanell. L'aparell constructiu és de maó, per bé que la superfície de la façana està encalada, presentant una tonalitat marró clar. S'observa que les obertures presenten un marc de color marró més fosc sobre aquest mateix encalat. A la banda esquerra del molí hi ha un altre edificació adossada, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Cal destacar la façana est, on cal destacar l'ordenació de les obertures dels dos pisos superiors, onze a cada nivell, estretes i coronades amb arc carpanell. Les finestres de la planta baixa i del primer pis estan disposades asimètricament a causa de l'alteració que ha patit aquesta façana en ser adossats diversos edificis industrials actuals. El coronament d'aquesta façana està resolt a partir d'un frontis en forma de pinyó trilobulat al carener. Al centre d'aquest pinyó hi ha un òvul decoratiu cec, i dos òvuls més, cadascun d'ells per sota de la meitat del trencaaigües. A l'interior es conserva una col·lecció de màquines utilitzada per a l'elaboració del paper. | 08287-69 | Molí Cover, torrent de la Covera | Segons Salvador Llorac, tradicionalment des d'antic es coneix amb aquest nom, però amb diverses deformacions morfològiques (Alcover, Cubé i Cové) el lloc on hi ha el molí paperer construït al segle XVIII per Ramon Alegre. Segons el mateix Llorac, el topònim actual podria derivar del llatí 'spelunca', que significa 'cova'. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 995, segons el cartulari de Sant Cugat del Vallès 'ipso spelunca', com a afrontació de permuta d'un molí que podria ser un dels que s'esmenten l'any 956 en un document del mateix cartulari; a més, en la dotalia de 1144, de l'església de Lavit, entre els diversos molins fariners que s'esmenten hi ha el 'molendinus spelunca', és a dir, 'el molí de la cova', i d'aquí vindria el nom del lloc. El riu forma en aquesta zona un bon nombre de meandres i, tot i que actualment no es coneix cap cova, sí que en aquell temps podia haver-hi hagut, almenys, una gran balma que l'erosió de les aigües hauria pogut fer desaparèixer. Aquest molí fariner podria haver deixat de funcionar a la baixa edat mitjana (potser al segle XIV), però el topònim perdurà fins que en el mateix indret, tal vegada aprofitant vestigis antics, durant l'eufòria constructiva de molins paperers a la conca hidrogràfica del riu Anoia, en Ramon Alegre, natural de Vilanova i la Geltrú, el 1780 va construir l'actual molí paperer, que el 1861 encara pertanyia a la família (Pau Alegre i Fàbregues) i tenia una tina, desprès passà per diverses mans: Prats, Grau, Bonastre i més tard, ja al segle XX, a la família Romaní de Capellades, i finalment al pare de l'actual propietari, Pere Vendrell i Puig. Després d'haver restat aturat durant uns anys es torna a fer servir com a molí paperer i habitatge dels propietaris, amb el nom de 'Molturació de fibres Vendrell', que de forma artesanal fabrica papers especials per a aquarel·la, dibuix, gravat, etc, de gran qualitat. | 41.4422700,1.7419200 | 394903 | 4588619 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68899-foto-08287-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68899-foto-08287-69-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Alegre | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 68902 | Can Nadal de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal-de-la-boadella | CARBONELL, Vicenç (1997): 'Can Nadal de la Buadella (o Bugadella)'. Inèdit. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 296-297. TORRES, Montserrat (2004): 'Can Nadal de la Boadella' dins EL CEP n. 22, p. 8. | XVI | Masia de planta rectangular composta de planta baixa i pis, coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, amb diversos annexos arquitectònics corresponents a l'equipament industrial de les Caves Nadal. | 08287-72 | Finca de Can Nadal | Segons Vicenç Carbonell, la primera notícia escrita és del 989, com a 'ipsa Buadella' i 'ipsa Buadella antiqua' al Diplomatari de la Catedral de Barcelona (n. 198, 1995); segurament la mateixa 'ipsa Buadella' que apareix l'any 997 (idem, n. 310). Al segle XII, l'any 1125 es coneix una 'vineam de Buadela' a Monistrol d'Anoia, aleshores terme de Subirats (Cartulari de Sant Cugat del Vallès, n. 878, 1947). Aquesta paraula és de possible origen germànic, i designava un lloc cobert, porxo, volta d'un edifici, o la volta d'un forn. El cognom Nadal al Penedès es troba per primer cop al fogatge de 1497. A 'Tarraçola' consten dos caps de casa, anomenats Johan Nadal i Johan Caldòria. A l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès hi ha el 'Capbreu de Sant Joan', que inclou la confessió feta per Antoni Rovira, del lloc del Pla, de la terra anomenada 'lo Camp de la Hera' (1537). Es diu que a llevant hi havia les terres d'Arnau Colldesants del 'loci de la Buadella' que abans de Joan Caldòria (foli 2v). A la confessió d'Arnau Colldesants i Jaume Vallès, del Pla, es parla d'una terra a Dosrius que tocava amb terres de Pere Nadal del 'loci de la Buadella'(foli 3v). El 1540, en un censal venut i creat per Bartomeu Batlle, del mas d'Aliona d'Olivella, fou testimoni Antoni Nadal, pagès de 'la Buadella' de la parròquia de Sant Marçal de Terrassola (ACS, Pergamí n.2). Segons Salvador Llorac, el 1510 ja existia una finca propietat de Pere Nadal al terme de Terrassola. Aquest seria el primer Nadal a partir del qual la propietat aniria passant de pares a fills del mateix llinatge fins avui. Més tard, i tal i com consta en un document datat de 1549, es recullen els capítols matrimonials de 'Petrus Nadal cultor de la Bugadella, Termini de Terrasola […] renumerationem a domina Eulàlia Serdana uxor de Salvatoris Serdà, cultoris termini et castri Sancti Marcialis de Terrasola […] que in primis unions fuit Bartolomei Balla cultoris termini Olivella quandam (difunt). Eulàlia devia ser la sogra d'en Nadal, vídua d'en Balla (viu el 1540) i casada amb en Salvador Serdà, que fou testimoni. En el fogatge de 1553, dintre de la parròquia de 'Tarrassola y St. Martí Çadevesa' hi consta el cap de casa Pere Nadall. En un capbreu de Santa Maria de Solsona (1595-1628) que fa referència a la quadra del Pla, es diu que aquesta limitava amb el camí 'que va de la Sala a Boadella'. A partir d'aquest moment apareix a la documentació un Nadal que era propietari d'un mas de Buadelles de Pontons. Un document del segle XVI que fixa les partions del mas Puigborrell (avui can Ponç), diu que per ponent limita amb el 'mas de Boadelles, que és de Tomàs Nadal' (després dit mas Soval de Baix) (foli 7v). L'any 1607, Tomàs Nadal, pagès del Mas de Boadella, terme del castell de Pontons, junt amb Joan Morgades i Caterina, muller seva (devia ser filla de Tomàs), van vendre un violari a favor del pagès Joan Rafecas, d'Albareda de Foix (foli 97). Aquesta és la darrera dada dels Nadal a Pontons. Al capbreu del castell de Pontons de 1661, el 'mas de Buadelles', dit també 'mas Sovall de Buadelles' (després Soval de Baix), era de Joan Morgades (folis 249, 250 i 326). El 1703, el mas de Boadelles fou venut per Felip Solà i Magdalena Morgades a Lluís Pons de Puigborrell (foli 101v). El 1709 aquest fa lluissió d'un censal i passa a ser propietari del mas de Boadelles (foli 102v). El 1840 formava part del patrimoni dels Pons de Puigborrell el 'Mas de Boadelles o Soval de Baix' (foli 37). Finalment, en el Nomenclàtor de 1860 hi consten 'El Sobal de Baix' a Pontons i 'Can Nadal de la Bugadella' a Terrassola. A finals dels segle XIX va començar a funcionar a can Nadal una fassina dedicada a l'elaboració de vins i misteles, fins a l'any 1936. Durant la Guerra Civil (1936-1939) bona part de la finca Nadal va ser transformada en camp d'aviació. A partir de 1941, Ramon Nadal Giró va iniciar la replantació de les vinyes i l'elaboració de vins i caves, principal activitat actual de la hisenda. | 41.4240100,1.7009900 | 391453 | 4586642 | 1510 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68902-foto-08287-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 61001 | Cant Coral/Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-coralcaramelles | AMADES, J. Costumari Català. El curs de l'any. Vol II. Editorial Salvat. Barcelona 1985 MARGARIT TAYÀ, Antoni; SOLÉ i BORDES, Joan; MIRET i VIA, Antoni. Episodis de la història de Sant Cugat Sesgarrigues. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sant Cugat Sesgarrigues 1999 | El Cant Coral i les Caramelles estan fortament arrelats a Sant Cugat Sesgarrigues gràcies a la coral 'El Raïm'. Així, s'han recuperat composicions i s'han escrit de noves expressament, algunes dedicades a llocs com el barri i la creu de Massalliga o a la creu del Padró. També interpreten temes tradicionals i populars. Actuen des de 1920 per setmana Santa, Festa Major, Nadal... Han participat en multitud de trobades o com a convidats i tenen un cert reconeixement fora del poble . | 08206-73 | Segons afirma la gent del poble, a gairebé totes les cases del poble hi ha hagut algú que, en un moment o altre, ha format part de la coral 'El Raïm'. L'entitat va nèixer l'any 1919 i està profundament arrelada al poble, cosa que ha fet que el dinamisme d'aquesta entitat sigui vigent després de més de vuitanta anys. A part del cant coral, activitat que li és pròpia, 'el Raïm' organitza altres activitats culturals al poble. Cal valorar singularment la dinàmica d'aquesta entitat, un dels pocs exemples que es troben en municipis petits, d'entitats que hagin treballat en la formació musical i el cant coral, amb el que això comporta de transmissió de tradicions i en definitiva, d'enriquiment del patrimoni cultural. | 41.3625800,1.7523000 | 395643 | 4579759 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:42 | ||||||||||||||
| 73134 | Seu Caixa d'Estalvis del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seu-caixa-destalvis-del-penedes | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. UDINA CASTELL, Lluís M. (1997). Vilafranca i La Rambla a la dècada dels anys 50. Dades històriques i curioses d'ahir. Penedès edicions, s.l. Vilafranca del Penedès. | XX | Edifici que fa cantonada de tres façanes. Consta de planta semisoterrada, planta baixa sobreaixecada, entresolat i quatre pisos, de coberta plana. Les façanes estan composades simètricament sobre diversos eixos verticals. Les façanes més llargues són les que corresponen al carrer de la Parellada i a la Rambla de Nostra Senyora. L'escaire d'unió d'aquests dos carrers, es la tercera façana, però que fa les funcions d'eix entre les altres dues i on hi ha l'entrada principal, adintellada i motllurada. Al seu damunt, a l'entresolat, s'hi disposen tres obertures quadrangulars seguides. A la planta principal i la del seu damunt, tenen sengles balcons correguts de dues obertures adintellades. El tercer pis te finestres adintellades sense balcó. En el darrer pis, hi trobem tres finestres adintellades de forma rectangular, la del mig doble. A la façana de la Rambla de Nostra Senyora, cal destacar les obertures de la planta principal i la segona planta. D'esquerra a dreta hi ha seriació de tres balcons d'obertura única adintellada, balcó corregut de doble obertura i cinc balcons més d'obertura única, totes adintellades. La planta tercera segueix la simetria dels pisos inferiors, però amb finestres adintellades. A la façana del carrer de la Parellada, es repeteix la tipologia i organització amb balcons d'obertura única. El coronament es fa amb cornisa i barana d'obra amb parament llis. El parament de la planta baixa és amb revestiment de pedra tallada de forma rectangular, la de l'entresolat simulant carreus regulars. La resta del parament és llis amb esgrafiats figuratius. | 08305-41 | Rambla de Nostra Senyora, 2 | Segons consta a la façana, els esgrafiats són de l'any 1952. Es va inaugurar el 15 d'octubre de l'any 1953, coincidint amb la II Fira del Vi. | 41.3458800,1.7008700 | 391313 | 4577968 | 1952 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73134-foto-08305-41-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eusebi Bona i Puig | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:52 | |||||||
| 66927 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-0 | CUSCÓ, Joan (1989): 'El ball pla'. Edita: Caixa Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, p. 89-90, 92. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 88. | Si bé aquest ball es balla en alguns indrets del Penedès, a Subirats ha desaparegut. | Ball tradicional i popular que consistia bàsicament en què el ballador, dirigint-se a la balladora, li feia uns petits moviments de cortesia, d'un quart de volta a dreta i esquerra. La balladora li corresponia amb els mateixos moviments, menys marcats, que indicaven que acceptava la cortesia del seu ballador. Els instruments per executar-lo eren la borrega, el flabiol i el tamborí. | 08273-144 | Subirats | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní, el Ball Pla era el més típic de la comarca i el més conegut fora d'ella. S'ha relacionat sovint el Ball Pla amb Lavern, doncs és dels últims pobles penedesencs on es ballà. A Subirats, les últimes ballades es van fer els anys 1927-1929, i a la plaça de l'església de Lavern, encara es ballà durant la festa major de 1934. Aquesta fou l'última ballada que es va fer al Penedès. Segons Joan Cuscó, la versió del ball pla que es ballava a la Font Santa de Subirats i a Lavern era la mateixa, i aquesta només variava en petits aspectes al final de la dansa, de la variant que es ballava a Vilafranca. En les últimes ballades que es van fer, els balladors van anar acompanyats per l'orquestra dels escolans de Sant Sadurní, segons testimoni de P. Bové. A la Font Santa de Subirats, el ball s'executava les tardes de la diada de Pasqüetes, mentre que a Lavern es ballava les tardes de les diades de la Candelera. | 41.3972000,1.7666200 | 396895 | 4583585 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||||
| 66800 | Can Bas-2/La Campana/Cal Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-2la-campanacal-ribes | A.A.V.V. 'Catàleg de promoció dels Vins Olivella Sadurní', elaborats a la finca de Can Bas de Lavern. Campanya de promoció de nous productes vinícoles sota un nou anagrama a l'etiqueta, que representa l'escultura en marbre d'una lleona (peça de trapezophorum localitzada a la partida de La Campana i conservada a la masia dels propietaris). BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats. Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions), p. 40. FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1984): 'Inscriptions romaines de Catalogne - I. Barcelone (Sauf Barcino)', París: Difussion de Bocard, p. 52. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1957): 'Restos romanos en la Partida de La Campana'. Arxiu Pere Giró, Carpeta 4.22: Carta d'en J. C. Serra Ràfols dirigida a Pere Giró Romeu. Barcelona (inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1960-1961): 'Vestigios romanos en la Partida de La Campana Can Bas de Lavern'. Noticia en Ampurias, 196; (esborrany d'una nota publicada a la revista 'Ampurias', vol. XXII-XXIII, p. 348). Arxiu Pere Giró, Carpeta 4. 22. GORGES, J. C. (1979): 'Les villes hispano-romaines. Inventarie et problematique archeologique'. París: Publication du Centre Pierre París, nº 4, p. 223. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 97. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SENABRE JUNCOSA, Maria Rosa; CEBRIÀ ESCUER, Artur; RIBÉ MONGE, Genís (1990): '20 sortida de la Secció d'Arqueologia. Els testimonis del moment romà de Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern'. Gran Penedès, Vilafranca del Penedès- El Vendrell-Vilanova i la Geltrú: Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, n. 22, p. 12. | I aC-II dC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment abrasa dos sectors de partides diferents: La Campana i Cal Ribes; en tots dos casos s'ubiquen en cultius de vinya al N-NW de la masia de Can Bas, a Lavern. El jaciment s'ubica a banda i banda de la carretera que cap al NE enllaça amb la BV-2153. La prospecció més recent sobre el terreny que ocupa el jaciment fins ara és la realitzada per l'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'any 1990, traduïda en l'obtenció del següent lot de material, recuperat en superfície: - Sector de La Campana: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna; informes. - Ceràmica sigil·lata hispànica: informes i 1 vora de plat. - Sector de Cal Ribes: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna: vora de petit contenidor i informes. Per comprendre l'abast i funció d'aquest jaciment ens hem de basar forçosament en la història de la investigació. | 08273-17 | Conreus de vinya a uns 400-500 m. al nord/nord-oest de la masia Can Bas de Lavern. | Segons el quadern de camp de Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), el 15 de març de 1951 es localitza prou material arqueològic en superfície per suggerir la presència de restes soterrades en aquell indret. 'En la partida de La Campana de esta finca han sido hallados fragmentos de cerámica romana y un trozo de mármol pulido de una cara liso, tégulas, doliums, ánforas y oenochoe...' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Un any després (18 d'agost de 1952), el propietari dels terrenys, Sr. Olivella, convida el Sr. Giró a supervisar les tasques d'esbancament del terreny, durant les quals es localitza un lot més ampli de materials, els quals indiquen clarament la destrucció d'un assentament agrícola romà: - Ceràmica ibèrica comuna a torn. - Fragments de vidre que formarien part d'una copa. - Tègules. - Fragments de grans dolia. - Molins giratoris de pedra calcària. Al mateix moment es recullen restes superficials associables amb les identificades a La Campana, a la partida de Cal Ribes, de l'altra banda de la carretera: - Fragments de dolium de gran capacitat. - Tègules - Ceràmica campaniana amb palmetes estampillades. - Ceràmica a torn ibèrica (fragments de kalathos, vasos de parets fines i àmfora). En un moment donat entre el 1952 i 1956 (any en què Pere Giró és informat), surten a la llum tres peces de marbre a la zona de La Campana: - 1 fragment de la part esquerra d'una placa de marbre amb traces de motlluració i inscripció (Mides: 6,5 cm x 5 cm x 2,5 cm). - - - - - L (o E ?) (- - -) A (- - -) - - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - 1 fragment central d'una placa de marbre blanc amb inscripció de lletres profundament gravades. A partir de l'estudi epigràfic s'emmarca la peça al segle I-II d. C. Mides: 5,2 cm x 9 cm x 2,90 cm. Alçada de les lletres: 3,9 cm. Espais: 1,2 cm aprox. - - - - - - (- - -) E M (- - -) (- - -) S (- - -) - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - Peça de marbre amb la representació de la testa d'un felí, possiblement una lleona, fragmentat per la part inferior, amb un angle adossat a la part posterior del cap, que conserva encara les restes de metall per unir la peça a una taula, com de suport. Seria part d'un trapezophorum decorat amb el cap d'una lleona, de boca oberta amb la llengua representada, línies de la cara suaus, ulls amb les pupil·les marcades, i orelles arrapades al cap amb els plecs ben definits. Excepte el rostre, la resta del cos s'estilitza per donar forma al suport, desconeixent l'extrem, car, com ja s'ha dit, esta fragmentat. Mides: alçada total = 32 cm (cap = 10 cm., cos = 22 cm.) Amplada frontal (cap) = 11 cm. Angle de suport = 18 cm de llargada Amplada de costat = 15 cm. L'any 1956 el Sr. Olivella localitzà també una destral de basalt de 18 cm de llarg i 5,5 cm d'ample, fragmentada de la part distal i polimentada per la part més ample del tall. Aquesta peça procedeix de la seva finca, si bé hom no disposa d'una referència més explícita de la seva ubicació original. Tot aquest material descrit es troba repartit: si bé part de les peces son al Museu de Vilafranca del Penedès, la família Olivella, de Can Bas de Lavern custodia la peça de marbre amb el cap representant un felí. | 41.4087700,1.7520300 | 395694 | 4584887 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 65028 | Pica/abeurador de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picaabeurador-de-la-placa-de-lesglesia | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 173. | XVIII-XIX | Recipient de forma rectangular fet en pedra calcària, que podria haver tingut com a ús ser una pica o abeurador. Té unes dimensions de 220 cm de llarg x 98 cm d'ample, amb una alçada externa de 57 cm i una profunditat interna de 30 cm. Presenta, a la vora, un rebaix corresponent a l'encaix per a una tapadora. Aquesta vora té un gruix de 13 cm. A la cara oest del recipient hi ha un orifici circular de 5 cm que la perfora. | 08249-41 | A la Plaça de l'Església, davant de la façana sud de l'església | Segons el senyor Joan Lloret, la pica prové d'una antiga bodega, anomenada bodega de Cal Galup, que va ser enderrocada als anys '70 del segle XX. Cal Galup, també anomenada la Casa Gran, era una de les cases més importants del poble. Com la resta dels elements que es poden observar al voltant de l'església de Santa Maria de Santa Fe, aquesta pica fou col·locada al seu actual emplaçament pel senyor Albert Bosch. | 41.3845100,1.7211400 | 393072 | 4582232 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65028-foto-08249-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65028-foto-08249-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb el senyor Joan Lloret el dia 13/05/08. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 66816 | Font de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salada | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 38-39. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | Tot l'entorn de la font està perdut, envaït per la vegetació. | L'aigua d'aquesta font ve de dues mines; una d'aquestes és un pou que trobem a la dreta si continuem el camí, tot just travessar el torrent. Generalment l'aigua sempre brolla pel broc, excepte en temps de molta sequera. L'aigua que raja de la font és lleugerament ferruginosa, factor que la converteix en única a tot el municipi. Ara, però, l'aigua no és potable. La font es troba avui molt amagada, envaïda per la vegetació. Presenta un parament frontal de formigó, amb un gravat on es llegeix '1941'. Hi ha un senyal 'aigua no potable'. El broc per on raja l'aigua està també força cobert per vegetació; una manguera canalitza l'aigua fins a una zona d'horts propera. | 08273-33 | Al marge d'un camí que porta a la riera, prop de la masia de la Salada | Segons el senyor Salvador Olivella, de Can Bas, en un document de la finca de Can Bas datat al segle XII, es menciona el torrent de la Salada com a 'celata', que en llatí vol dir 'lloc ocult, amagat o ignorat'. Així, segons Carme Huerta Martín, (HUERTA MARTÍN, 1985)), és probable que el torrent donés nom a la font i que 'celata' acabés convertint-se en 'Salada', per deformacions en la transmissió oral de la llengua. Antigament hi havia a la font dos brocs; d'un d'ells sortia aigua ferruginosa, de l'altre l'aigua que provenia de les escorrialles del torrent. La font fou condicionada pels seus propietaris l'any 1950, com a lloc d'esbarjo, instal·lant-hi una taula d'obra amb bancs per seure-hi. | 41.4128100,1.7548000 | 395932 | 4585333 | 1941 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66816-foto-08273-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66816-foto-08273-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A la zona on s'ubica la font hi ha una taula per seure-hi, quan l'any 1950 es va condicionar el lloc. Ara, però, a causa de la caiguda d'un arbre de grans dimensions a la zona, que no ha estat retirat, el lloc s'ha deixat perdre com a lloc d'esbarjo. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||
| 68876 | Camí vell de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-pere-de-riudebitlles | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Zona de terreny erm situada a la vora de l'antic camí que unia el nucli de Sant Martí Sadevesa amb Sant Pere de Riudebitlles. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural no ha pogut localitzar les estructures visibles esmentades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (veure camp 'Història'). | 08287-46 | Les Cases de Baix - partida dels Ametllers | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest jaciment està format per dues estructures visibles, parcialment conservades a una alçada de 2-2,5 m respecte del camí, sobre el marge esquerre partint de Sant Martí Sadevesa, i serien: - Una sitja de fons còncau excavada en les margues, amb les parets molt alterades, amb un diàmetre màxim conservat de 1,60 m i una alçada màxima d'entre 1,40 i 1,50 m. No conserva reompliment ni la seva part superior. - Un mur (?), format per blocs de pedra irregulars (+/- 20 x 20 cm) lligats amb morter de calç i sorra. Tindria una llargada de 1,75 m, 80 cm d'alçada màxima i 90/100 cm d'amplada. Entre l'aparell constructiu hi ha un fragment de molí de granet, reaprofitat. L'única referència pel que fa als materials prové d'una entrevista que van mantenir els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya a Vilafranca del Penedès amb el senyor Fàbregues en data 25-3-1990: restes ceràmiques (de cronologia incerta -medieval o ibèrica?-, de les quals es va poder reconstruir un vas sencer) i fauna, conjunt que formava part del reompliment de la sitja, que fou buidada cap als anys '60 per un antic estiuejant de Sant Martí Sadevesa. | 41.4328800,1.6950100 | 390968 | 4587634 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | No hi ha dades sistemàtiques que permetin determinar una cronologia fiable per a les dues estructures que conformen aquest jaciment arqueològic, per bé que segurament estan relacionades. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 68877 | Forns de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVIII | És molt possible que a dia d'avui els forns hagin estat colgats per la runa. | Zona boscosa travessada per l'antic camí que des del nucli de Sant Martí Sadevesa porta a Sant Pere de Riudebitlles. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural no ha pogut localitzar les estructures visibles esmentades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (veure camp 'Història'). | 08287-47 | Les Cases de Baix - partida dels Ametllers | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest jaciment està format per tres forns d'obra cuita (teules, maons), datables dels segles XVIII-XIX. A continuació es transcriuen les dades que aquests arqueòlegs van escriure a la fitxa de l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya quan van visitar el jaciment l'any 1990: - Forn 1: Seria el més conservat del conjunt, situat al marge dret del camí. De planta rectangular (3,35 m x 1,90 m), està excavat en les argiles. La paret més alta mesura entre 3,55 i 4 m d'alçada. Conserva la boca de foc (0,60 m d'amplada i 0,70 m d'alçada), els arrencaments dels arcs del graellat (cinc arcs del tipus 'plecs de llibre', fets amb maons d'argila cuita de 38 cm d'amplada, separats entre sí uns 20 cm) i la línia del sostre ( a 3,35 m per sobre del graellat). Les parets del forn estan sobrealçades uns 50-60 cm amb obra de tapial. Tan els fons del forn com part de la boca de foc estan parcialment plens i coberts de runa i brossa. - Forn 2: Situat al marge esquerre del camí i parcialment tallat per aquest. Estava cobert de runa i sediment quasi totalment, només es conserva una paret de 2,70 m i una de cantonera, a banda de l'inici de l'altra paret paral·lela, que presenta una amplada màxima de la càmera del forn d'uns 2,95 m. - Forn 3: Situat també al marge esquerre del camí, es troba a la vora d'un camp de vinya darrera la finca de Caves Naveran (Can Parellada). També està cobert fins la part superior, i tan solo són visibles dues parets (de 2,20 m i 2,90 m respectivament), les quals tenen una alçada màxima d'1,40 m. En una d'aquestes parets hi ha les traces d'on s'engalzava el sostre (línia de pedres de petit tamany i maons, i part del tapial pel damunt. | 41.4324900,1.6936900 | 390857 | 4587593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 68879 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat en una extensa àrea de conreu de vinya. No s'observen materials arqueològics en superfície (veure camp 'Història'). | 08287-49 | Camí de Sant Pere de Riudebitlles a Torrelavit, partida de la Terroja | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, les restes d'indústria lítica sobre sílex que va poder documentar el senyor Antoni Freixas en les seves prospeccions són molt escadusseres. D'una banda són de 'característiques' diferents (remenat), i de l'altra no hi ha peces prou clares. Aquest factor fa difícil fer cap atribució cronològica ni determinar l'entitat del jaciment amb certesa. | 41.4533000,1.7127500 | 392484 | 4589879 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||||
| 68880 | Can Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllori-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat als voltants de la finca de Can Batllori, a la zona d'Els Plans, una extensa plana de conreu vitícola. El seu emplaçament resta il·localitzat (veure camp 'Història'). | 08287-50 | Finca de Can Batllori | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, segons Pere Giró, aquest jaciment '(...) está cerca de la carretera de Sn. Pere de Riudevitlles y a 1 km. aprox. de la casa de Can Batllori en linea recta (...), en medio de un campo sembrado de forrajes y cerca de un edificio o casilla que hay en el mismo campo' (Quaderns de camp, vol. 8, 1964-1969, dia 7 d'octubre de 1964. Els mateixos autors de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic no van poder localitzar l'emplaçament del que possiblement és una vil·la romana, ni per referències directes dels propietaris de la finca, per desconeixement absolut de la notícia d'aquestes troballes. En el seu moment es recolliren, però, fragments de tègula, ceràmiques i dòlia, i la notícia fou proporcionada a Giró per part del senyor Ros (qui aconseguí recuperar un dòlium sencer), un agrònom de Barcelona. S'apuntà la possibilitat que allà existís un camp de dolium, però no es realitzà cap excavació sistemàtica per tal de comprovar-ho in situ. | 41.4492900,1.7164700 | 392788 | 4589429 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||||
| 68907 | Rellotge de ca l'Esbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-ca-lesbert | Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | La pintura vermella de les línies incises del rellotge s'està degradant, tot i que encara és perfectament visible. | Rellotge de sol vertical declinat orientat al sud, gravat sobre la paret de la façana sud de la masia de Ca l'Esbert del Raïm. El rellotge està representat en forma rectangular, a partir d'una estrella de vuit puntes situada a la part superior, del centre de la qual surt el gnòmon. Des de la meitat inferior de l'estrella i escampades radialment per tota la superfície del rellotge surten una sèrie de línies que van fins al marc del quadrant, marcant dotze hores, dividides al seu torn en mitges hores. El rellotge no presenta xifres horàries de cap tipus. Totes les línies incises, tant les que formen el dibuix de l'estrella, com les que marquen les hores estan pintades de color vermell, ressaltant així respecte al color groc esmorteït del fons del quadrant. | 08287-77 | Ca l'Esbert del Raïm - Heretat Segura Viudas | Segons els membres del Grup de Recerques 'El Podall', de Torrelavit, es creu que on hi ha l'actual rellotge de sol, n'hi havia hagut un de més antic. | 41.4400700,1.7428300 | 394975 | 4588374 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68907-foto-08287-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68907-foto-08287-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 60979 | Emissora de ràdio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/emissora-de-radio | XX | Caixa rectangular d'uns 50 cm de llargada amb 4 interruptors giratoris i tots els dispositius propis d'aquest tipus d'intrument. Conserva els auriculars. | 08206-51 | Edifici de l'antiga Cooperativa del pa | Segons els responsables de la Col·lecció de Sant Cugat, aquesta emisora va pertànyer a Joan Àlvarez de Sisternes (1873-1936), advocat. Fou alcalde de Vilafranca del Penedès, va morir assassinat el 1936 durant les revoltes de la guerra civil. | 41.3624700,1.7520200 | 395619 | 4579747 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. A part d'aquesta emisora, cal citar que a la col·lecció de Sant Cugat s'exhibeixen també varis aparells de ràdio de diferents models i èpoques. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:42 | ||||||||||||
| 60950 | Carrer del Pont, n. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-n-2 | XII-XX | Es tracta d'un edifici de construcció nova que imita les portalades i finestrals (de carreus reaprofitats) a la manera baix-medieval. Les restes arqueològiques documentades aparegueren a l'interior de l'edifici. | 08206-22 | Les seves façanes donen a tres carrers: c. Boters, c. del Pont i c. de les Creus. | Segons fonts orals, en realitzar-se unes obres a l'interior de l'edifici sortiren 'sitges', però tan sols n'hi havia una sense buidar. No hi ha cap més referència respecte al material. El jaciment probablement està destruït, però no es pot assegurar. | 41.3643600,1.7533600 | 395734 | 4579955 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60950-foto-08206-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60950-foto-08206-22-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Tríade scp | 98|116|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:42 | ||||||||||
| 59167 | Cal Janes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janes | INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO (1917), Planos topográficos. Província de Barcelona. Término municipal de Pla del Panadés. Escala de 1:2000. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. | XIX-XX | Casa de camp aïllada, d'estil popular, construïda a la segona meitat del segle XIX. L'immoble es situa al lateral sud de la carretera BV-2154, en el PK 7+000, accedint-hi per un curt camí de tan sols 30 m de longitud des de la mateixa via. Enfront, al nord-est, a 40 m, hi ha el veïnat de Cal Janes, nascut probablement a arrel de l'existència de la pròpia casa homònima. La zona correspon a al nord-est del veïnat de les Tarumbes, que es situa a 280 m, i al nord-oest del veïnat de Ca l'Avi, del terme municipal de Subirats, situat a 240 m de distància. Això és aproximadament a l'est del terme municipal del Pla del Penedès, distant del poble uns 2 quilòmetres. Cal Janes és un edifici de caràcter rural, una antiga casa de camp amb fisonomia de masia, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Adossats en cada lateral disposa de dues construccions annexes, destinades antigament a cellers, cotxeres i magatzems. El conjunt és eminentment rural, tot i que després d'una important rehabilitació realitzada recentment és destinat al turisme rural. L'edifici principal és de planta rectangular, de 112 m2, amb un volum format per planta baixa i pis. La part davantera de la crugia meridional presenta una lleugera sobreelevació respecte la resta de la teulada, possiblement degut a una reforma. La façana principal s'orienta a l'est, des d'on domina tota la plana de la zona de Ca l'Avi. La rehabilitació realitzada recentment ha mantingut el caràcter tradicional de l'edifici, però en l'estat actual presenta dubtes sobre l'adscripció cronològica sobre els elements decoratius de la façana. Les obertures presenten brancals i vases d'adorn obrats amb maons i rejuntat de factura recent. Tot i així, la façana destaca per la composició simètrica, amb l'accés centrat a la planta baixa, d'arc escarser, i una finestra a cada lateral, amb reixa de barres de ferro de magolles i acabat en punta de llança. En el primer pis hi ha dues iguals, seguint els mateixos eixos, mentre que al centre, sobre la porta, hi ha un balcó, de llosana antiga, original, esglaonada. Al costat de la finestra sud hi ha un rellotge de sol, obrat durant la rehabilitació de la finca, amb les inicials 'A&S', corresponents a la propietat de la finca, Alsina Sardà. Per la part posterior l'edifici disposa de dues finestres; en destaca especialment un contrafort que reforça l'angle sud-oest. En els edificis annexos hi destaquen els accessos arc escarser. | 08164-45 | Barriada de cal Janes, al lateral sud de la carretera BV-2154. | Segons indica el rètol indicatiu de la finca, situat al peu del camí d'accés, la casa és de 1862. La data és pròxima a la de 1870 que indica la fitxa cadastral de l'immoble, és a dir que cal pensar que efectivament és una construcció de 1862. En plànol topogràfic del Pla del Penedès de l'any 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917) apareix l'immoble assenyalat com 'Casa de Gibert'. | 41.4121700,1.7375200 | 394487 | 4585282 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59167-foto-08164-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:38 | |||||||||
| 77606 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XIX-XX | No raja aigua i està coberta de vegetació. | Font ubicada en el marge d'obaga del torrent Can Serra, al costat de la masia de Can Serra. L'antic camí d'accés a la font està cobert de farda de l'hort, arítjol, esbarzers i sotabosc d'alzinar. Es localitza a dos metres a la dreta, per sota mateix de la soca d'una alzina de grans dimensions. La construcció consta d'una paret de suport del marge feta d'obra (maons arrebossats d'un metre i mig de llargada. Té una forma esglaonada que permet la seva utilització de bancal. La part inferior de de 52 cm i el que seria e respatller de 55 cm. L'amplada del bancal és de 25 cm. El broc és de ferro i està situat a la part inferior. Del mig surt una cadena de 30 cm collada a la paret amb un tap de ferro que és un cargol soldat que tapa el broc.La font està seca. | 08222-100 | Can Serra | Segons informació facilitada pel senyor Julian Catalán i Jaume Carreras Bonastre, l'aigua d'aquesta font podia procedir del pou que alimentava l'antiga Font de la Mina de Can Serra. A finals del segle XIX l'amo de la finca de Cal Serra, el senyor Joaquim Raventós, al costat de l'Església, a una distància de 300 m hi tenia un pou amb aigua molt abundant la qual va voler posar a casa seva. També va fer construir una mina que feia uns 200 m i després va fer la font i el safareig. L'any 1980 el seu nét va ensorrar la mina, la font i el safareig perquè els hortolans marxessin. | 41.4712800,1.8236800 | 401777 | 4591744 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77606-foto-08222-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77606-foto-08222-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per accedir a la font s'ha d'entrar dins de la propietat, resseguir l'entrada principal on hi ha, a mà esquerra un camp d'oliveres i a la dreta una filera d'ametllers. La font està al final de la feixa, a sota mateix d'una gran alzina. El corriol que hi porta baixa dret a una cinquantena de metres a la dreta de l'alzina. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:42 | |||||||
| 73060 | Cançó dels Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-nicolaus | s.XX | El costum de cantar els Nicolaus es du a terme el dia 6 de desembre pels nens de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on els nens, un cop reunits, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. Al tractar-se d'un dia festiu (dia de la Constitució) els nens solen anar acompanyats dels pares. Malgrat tractar-se d'una tradició importada de Guardiola de Font-Rubí, la lletra ha estat adaptada de forma espontània pels nens de l'escola de Vilobí, introduïnt-se algunes variacions. El text original de Font-Rubí s'annexa entre parèntesis al costat: Sant Nicolau de la bandera, Tot allò de Jesucrist, la Fandingua i el porró (la padrina i el prió) tots covaven en el niu, ( tots cantaven en el niu) la Fandingua ja n'és morta, (la padrina) el porró encara es viu. (prió) Virolet Sant Pere Virolet Sant Pau la caputxeta al terra i el barret a dalt. Baixeu, baixeu, mestressa. Baixeu, baixeu de dalt que omplireu la cistelleta i us direm l'adeu-siau. Adéu-siau bona gent Proveïr-nos de cosetes, (Proveïr-nos de pessetes) de salut i pessetes (salut i cosetes) Fins l'any que ve (Fins l'altre any) si Déu ho vol. | 08304-74 | Vilobí del Penedés | Segons informació facilitada per la Sra. Neus Amat, directora de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès, aquesta cançó, juntament amb la tradició de cantar els Nicolaus, és originària de Guardiola de Font-Rubí. La implantació d'aquesta tradició a Vilobí, prové de la tradició similar de catar les Llúcies per les nenes el dia 13 de desembre. Aquesta tradició fou recuperada l'any 1984 i posteriorment adoptada i organitzada des de l'escola. Aquest fet compratiu va provocar que els nens també volguéssin tenir la seva cançó, per tant, cap al 1988, els mestres de l'escola van decidir adoptar la tradició dels Nicolaus, perquè els nens també tinguéssin la seva cançó. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:48 | |||||||||||||
| 68841 | Cal Nonis de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nonis-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 40, 52. | XX | La planta baixa està força transformada a nivell exterior, i l'interior de l'immoble està totalment reformat. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada plana. La façana, allargassada horitzontalment, presenta una disposició simètrica de les obertures i una decoració amb motius geomètrics que predominen sobre algunes ornamentacions vegetals, propis del llenguatge estètic de la transició del modernisme al noucentisme. A la planta baixa, la façana de Cal Nonis de Lavit ha estat força transformada respecte el seu aspecte original, a jutjar per les portes i finestres, totes rectangulars i quadrades, sense marc ni ornaments. L'immoble té, així, dues portes d'accés, que flanquegen una única finestra situada al centre. Més interessants són les obertures del primer pis. Disposades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa hi ha tres portes, cadascuna de les quals s'obre a un balcó individual amb barana de ferro forjat. A cada costat d'aquestes portes hi ha una finestra amb ampit, sense balcó. Totes les obertures d'aquest pis presenten un marc coronat per un arc deprimit còncau sobrealçat, i a la part superior, aquest marc presenta un esglaonat en degradació. Aquest marc és de color marró clar, que contrasta amb el color groc apagat de la superfície de la façana. El coronament de la façana es resol a partir d'una línia de cornisa horitzontal amb volutes als extrems i un pinyó central semicircular al centre del qual hi ha una orla amb la inscripció 'J C 1916', amb una bola de coronament a la part superior, decorada amb garlandes. | 08287-11 | Carrer del Molí, 58 | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Mercè Galimany, la casa fou construïda en dues o tres fases diferents pel senyor Joaquim Cardús. | 41.4468400,1.7290800 | 393838 | 4589142 | 1916 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Mercè Galimany, la casa conserva l'antic celler. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||
| 68963 | Cactus de Cal Juvé Parenostres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cactus-de-cal-juve-parenostres | Estructura de metall com a suport | Exemplar de cactus (Echinopsis pachanoi), planta que pot arribar als 7 metres d'alçada, de caràcter arbustiu, d'aspecte columnar molt ramificat des de la base en múltiples tiges espinoses o no, de secció estrellada, d'un gruix aproximat de 8 a 15 cm de diàmetre de color verd fosc. No és una planta autòctona ja que prové de Llatinoamèrica; va ser plantat fa 22 anys d'un esqueix provinent d'Olot que va arrelar fortament fins el dia d'avui. Presenta una base molt densa i espessa amb múltiples braços de diferents gruixos. L'alçada màxima és d'uns 6 metres. Les seves flors, de color blanc i d'uns 20 cm de diàmetre, són nocturnes i només duren una nit. | 08287-133 | Barri de Sabanell del Mig - Les Casetes d'en Nadal | Segons informació oral de la propietària, aquest cactus va ser un regal d'uns clients olotins per la compra de vi a la masia de Cal Juvé-Parenostres ara fa uns 25 anys. | 41.4179500,1.6921000 | 390700 | 4585981 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68963-foto-08287-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68963-foto-08287-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | La planta s'ha fet tan gran que els propietaris s'han vist obligats a crear-li una estructura metàl·lica que la suporti i la protegeixi de ventades i possibles accidents, així com un sistema de lligaments amb cintes tot al seu voltant. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||||
| 65026 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-3 | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 15. | XVII | La casa està deshabitada, i tot i que es conserva la seva estructura està molt malmesa i en seriós perill d'enfonsament . L'aspecte de l'interior de la casa és de complet abandó; està ple de deixalles i mobles vells, si bé conserva l'embigat de fusta, igualment molt malmès. | Casa de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes. A la façana sud destaca el portal principal d'entrada, adovellat amb arc de mig punt. A la dovella central es veu un escut amb unes lletres il·legibles i, a sota, la data 1681. A cada costat d'aquest portal s'observen dues portes més, de mida més petita, tres finestres al primer pis i una petita obertura a les golfes, a la part superior. Les quatre façanes de l'edifici presenten un arrebossat desprès en algunes zones, deixant a la vista el material constructiu, en aquest cas, tovot. Aquest fet és especialment remarcable a la façana oest de l'edifici. Aquesta mateixa façana presenta una porta a la planta baixa, coberta pràcticament per la vegetació que creix arran de terra, i una altra porta a la part esquerra de la primera planta; a aquesta porta probablement s'hi accedia des d'una escala exterior actualment desapareguda. La façana nord presenta únicament obertures a la planta baixa i al primer pis. Finalment, a la façana est s'observen les restes del mur d'un tancat de pedra, adossat a la part baixa de la paret, i una obertura a la part alta de la façana, a l'alçada de les golfes. Al primer pis, algunes de les finestres presenten festejadors. | 08249-39 | En un camí a llevant de les caves Giró Ribot i a ponent de la riera de la Casa Nova | Segons informació oral de la senyora Josefins Murgades, a la Casa Nova s'hi havia criat cavalls. | 41.3887000,1.7203500 | 393013 | 4582698 | 1681 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65026-foto-08249-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65026-foto-08249-39-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació d'aquesta fitxa ha estat recollida a partir de l'entrevista oral mantinguda amb la senyora Josefina Murgades el dia 09/05/08 i amb el senyor Joan Lloret el dia13/05/08. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||
| 65025 | La Casa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-del-pont-0 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 171. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XV-XVI | Si bé tot el conjunt està restaurat, alguns espais interiors, com l'antiga destil·leria de brandi, encara estan pendents de restauració, objectiu que s'han marcat els propietaris de la finca. | Conjunt agrícola format per diversos edificis adossats a una masia principal. Al voltant d'aquest conjunt hi ha diverses naus industrials que formen part de les caves actuals. La masia principal és un edifici de planta rectangular amb teulada a doble vessant coberta amb teula àrab, amb la façana orientada a llevant. Aquesta presenta un portal d'entrada adovellat d'arc de mig punt, amb una porta de fusta de doble batent, original, amb pom circular de ferro decorat, que centra la façana. A cada banda de la porta hi ha una finestra protegida amb reixa de ferro forjat, la de la dreta sensiblement més allunyada de la porta, ocupant un pedrís arran de terra l'espai entre l'esmentada finestra i la porta. Sobre el portal d'entrada, a l'alçada del primer pis, s'obre una finestra d'arc de llinda amb marc de pedra i amb balcó de ferro forjat. A cada costat d'aquest balcó s'obre una finestra rectangular, sense balcó; si bé la de la dreta està més apartada, situada exactament sobre la finestra de la planta baixa. Aquest desplaçament de les finestres respecte a l'eix central de l'edifici respon al fet que la façana original es veu retallada pel costat esquerre per un cos adossat posteriorment, la teulada del qual sobresurt lleugerament per sobre del vessant de la principal, tot i que està inclinada en el mateix angle que aquesta. A l'esquerra d'aquest cos adossat hi ha un baluard que forma la cantonada esquerra de la finca, amb un portal d'entrada amb una reixa de ferro, sobre el qual hi ha una petita teulada. L'interior d'aquest baluard formava l'era de la casa, i actualment és un pati amb una part porxada sota la qual es conserva un antic cup de fermentació de vi. A la dreta de l'edifici principal trobem un altre adossat, posterior, de planta rectangular i amb teulada a doble vessant, amb la porta d'entrada elevada a la façana nord, a la qual s'hi accedeix per una escala metàl·lica. A la part nord hi ha, també, un cos annex que presenta, a la paret exterior, una arcada ogival de pedra actualment tapiada. Aquest cos edifici presenta cantoneres de pedra. Les façanes de tot el conjunt rural estan actualment arrebossades de guix, respectant, però, els arcs de les obertures més importants, que presenten la pedra vista. L'interior de l'edifici presenta un aspecte polit i acurat, resultat de la restauració a què s'ha vist sotmès, deixant la pedra vista en algunes arcades i marcs de les portes. | 08249-38 | A llevant del nucli urbà de Santa Fe, a les caves Giró Ribot | Segons informació oral de la senyora Mª Rosa Giró Ribot, als edificis que conformen la finca actual hi vivien diverses famílies pageses. Amb el temps, la família Giró Ribot ha anat concentrat la propietat d'aquests edificis. La família s'ha dedicat a l'elaboració de vins des de diverses generacions enrere, si bé a partir dels anys '60 del segle XX s'instal·la a la finca una destil·leria de brandi, amb la qual diversifiquen la varietat dels seus productes. Les caves actuals són dels anys '90. | 41.3890400,1.7158500 | 392637 | 4582741 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65025-foto-08249-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65025-foto-08249-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65025-foto-08249-38-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació ha estat obtinguda a partir de converses mantingudes amb la senyora M. Rosa Giró Ribot, propietària de la finca i de les caves Giró Ribot. | 94|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||
| 65054 | El Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn | 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº29. Gener 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 195-197. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. És un edifici que forma cantonada amb el carrer de l'Era al costat dret, mentre que al costat esquerra la casa es troba adossada a un altre edifici. La façana principal amb el fons arrebossat amb guix blanc presenta a la planta baixa un sòcol de pedra vista, que va d'extrem a extrem de la façana. Únicament és interromput per la presència de la porta d'accés a l'obrador del forn, a l'esquerra de la façana, rectangular i amb el batent de fusta, i la porta principal d'accés a l'habitatge, d'arc de mig punt i portal modern de metall. Al primer pis s'observen dues finestres verticals amb porticó de fusta de doble batent, que donen a un balcó amb barana de ferro forjat, la part inferior de la qual té forma de cassola. Sota els balcons hi ha una fina línia que va d'extrem a extrem de l'amplitud de la façana, que separa els dos pisos de l'edifici. La part superior d'aquestes dues finestres presenta un marc d'estucat en baix relleu, la superfície del qual està repicada, atorgant-li una aparença de textura porosa. Aquesta tècnica decorativa es repeteix a les tres faixes verticals que coronen l'edifici, dues situades als extrems superiors i la tercera just al mig de la façana. Totes les obertures de la façana guarden una composició simètrica entre elles. No obstant això la façana en general no és simètrica perquè les obertures estan desplaçades a l'esquerra de l'edifici. Finalment, la cantonada amb el carrer de l'Era està resolta a partir d'un cos més baix que sobresurt del costat dret de l'edifici. Aquest cos arriba a l'alçada de les finestres del primer pis, presentant a la part central una porta amb barana sense balcó i una finestra més petita a sota. De l'interior de l'edifici cal destacar la planta baixa, on es troba l'obrador del forn i l'entrada a l'habitatge. L'obrador és una sala rectangular, amb enrajolat de formes quadrades de terra cuita. Al fons de la sala es conserva el forn de llenya, un pou, i la maquinària i eines de forner per a l'elaboració de pa i rebosteria (veure fitxa 70). L'entrada de l'habitatge, ara reformada, conserva l'embigat de fusta original. Destaca el racó on antigament hi havia el taulell de la botiga (veure apartat 'història'), fet d'obra, del qual se'n conserva un fragment, així com la petita cambra, al costat de la porta de l'entrada, on hi va haver el primer telèfon del poble, ara ocupada per un telèfon modern. Del primer pis, on hi ha les habitacions de l'habitatge, cal destacar igualment l'embigat de fusta del sostre, així com l'enrajolat de rajola hidràulica, original, decorada amb motius geomètrics i vegetals. | 08249-67 | Carrer Major, 12, 08792 | Segons informació oral de la senyora Teresa Sadurní el document més antic conservat que fa referència al forn de Santa Fe és un rebut datat l'any 1878. Els primers propietaris es cognomenaven Vallès; posteriorment es va imposar el cognom Sadurní. En aquest edifici no tan sols hi havia el forn de pa pròpiament dit, sinó que també era botiga de queviures, i fins i tot va acomplir un important paper en el vessant de la vida social del poble abans de la Guerra Civil i també durant la postguerra, donat que era un lloc on els habitants de Santa Fe hi anaven a passar l'estona, i també hi anaven a coure els pans que pastaven a casa, així com els rostits i altres àpats que es preparaven en dies assenyalats. La gent passava l'estona a l'obrador, especialment durant els dies d'hivern, ja que hi feia calor, o bé a l'entrada a la botiga, on hi havia una taula molt llarga amb dos bancs. Durant la postguerra, el forn va repartir els aliments que estaven prescrits a les cartilles de racionament del primer franquisme, ja que a més de forn de pa i botiga de queviures també hi va haver una carnisseria, ja que la família tenia un ramat de xais i ovelles. De la carnisseria es conserva el piló on es tallava la carn, tot i que es troba en força mal estat. A més, al forn es va instal·lar el primer telèfon de tot Santa Fe, a la mateixa habitació on hi ha el telèfon actual. Igualment, el senyor Joan Sadurní fou el propietari del primer cotxe que hi va haver al poble. L'any 1942 es van fer obres per ampliar la sala dels baixos on es troba l'obrador, moment en què també es va instal·lar un forn nou, que és el que ha arribat als nostres dies. Tot l'aspecte de l'obrador és dels anys '40 del segle XX. A l'actual sala d'entrada a l'habitatge, al costat de l'obrador, és on antigament hi havia la botiga de queviures. Al davant de l'edifici del Forn, al mateix carrer major, s'aixeca actualment un immoble d'habitatges modern on, fins a la dècada dels anys '30 del segle XX hi havia hagut el 'Casino Recreatiu' de Santa Fe, on es reunia la gent d'esquerres. Estava dotat de sala de ball i cafè, i una barberia a la planta baixa. Aquest local era propietat del Forn, i fou clausurat després de la Guerra Civil. | 41.3847400,1.7201900 | 392993 | 4582258 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65054-foto-08249-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65054-foto-08249-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Gran part de la informació d'aquesta fitxa prové d'informació oral a partir de l'entrevista mantinguda amb la senyora Teresa Sadurní el dia 02/07/08, així com amb el senyor Joan Sadurní el dia 09/07/08. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | ||||||||
| 65056 | Ca la Martra/Ca la Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martraca-la-marta | XIX | Tot i que l'estructura de l'edifici es conserva en bon estat, l'interior ha estat totalment remorejat. | Conjunt arquitectònic rural format a partir d'una masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, la teulada és a doble vessant. A la façana principal, orientada a llevant, es troba la porta d'entrada a l'habitatge, a la planta baixa, rectangular amb porta de fusta de doble batent, moderna. A l'esquerra d'aquesta porta hi ha una finestra quadrada, protegida amb reixa de ferro. Entre aquestes dues obertures hi ha un contrafort que arriba a l'alçada del primer pis. Sota la finestra ja esmentada hi ha, adossat en aquesta part de la façana, un petit magatzem o caseta amb teulada a un sol vessant, que s'integra al mur que tanca l'era de la masia, a mode de baluard. A l'alçada del primer pis, la façana presenta, sobre la porta d'entrada, una finestra rectangular amb balcó amb barana de ferro forjat, i a la seva esquerra una finestra com la del pis inferior, sense reixa de ferro. El tret més peculiar de la façana és el seu coronament; es tracta d'un frontis ondulat amb un sortint triangular a la part central, que impedeix la visió de la teulada. Al costat dret de la façana s'adossa un edifici annex, molt més modern, amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, que és una ampliació de l'habitatge dels propietaris. Al jardí de l'entrada, dins del mur a mode de baluard a dalt esmentat, hi ha un pou de planta quadrada, amb unes dimensions de 142 cm x 118 cm i una alçada de 90 cm, que conserva un arc de ferro amb la corriola per fer pujar la galleda que extreia l'aigua. | 08249-69 | A 300 metres a l'oest del nucli urbà, per la carretera que passa sobre el torrent de la Casa Nova | Segons informació oral del propietari de Ca la Martra, senyor Josep Muntané, la masia antiga és de finals del segle XIX. Segons aquest testimoni, als anys '60 del segle XX l'estructura edilícia de la masia estava en mal estat, de tal manera que es van afegir els contraforts de la part posterior de la casa. | 41.3855900,1.7178700 | 392801 | 4582356 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65056-foto-08249-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65056-foto-08249-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||
| 68946 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-4 | Masia formada per diversos cossos arquitectònics cronològicament posteriors i annexos agrícoles, corral, era hort i bassa. L'edifici original, que resta igualment força alterat, és de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i coberta de teula àrab a un sol vessant, perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Al costat nord hi ha, com ja s'ha indicat, un annex arquitectònic afegit posteriorment, que s'adossa, al mateix temps, a una ala que sobresurt del sector nord, i que també té planta baixa i pis, i teulada a un sol vessant, de la qual destaquen algunes finestres d'arc carpanell escampades irregularment per la façana sud. La façana sud de la masia presenta una disposició regular de les finestres, tres a la planta baixa i quatre al primer pis, totes quadrades sense decoració de cap tipus. Davant de la façana de la casa hi ha la font de la Fassina, amb un safareig a sota, que té unes dimensions de 1,73 m x 74 cm, i una alçada de 1,05 m. A la zona dels horts de Cal Campaner hi ha una gran bassa, situada sota uns espessos llorers i envoltada de vegetació, únicament accessible des de l'extrem sud-est. Entre la vegetació s'aprecia que la bassa està feta d'obra, un gran dipòsit de maó i còdols de la riera lligats amb morter de calç, arrebossat amb ciment per la cara interna utilitzat per a regar els horts de la propietat. El recinte de la masia està tancat per un baluard on destaca la porta d'entrada, amb els muntants fets amb grans carreus de pedra calcària. | 08287-116 | Torrent de Mas vendrell, sector del pont de la Fassina | Segons informació oral del propietari de Cal Campaner, antigament la casa havia estat una fassina. | 41.4474200,1.7295500 | 393878 | 4589206 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68946-foto-08287-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68946-foto-08287-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68946-foto-08287-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||||||
| 65038 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-0 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 114, 197. | XX | Edifici de planta rectangular amb tres pisos i teulada a doble vessant. La façana principal, ubicada al carrer Feliciana Planas Ferret i orientada a llevant, presenta les obertures disposades simètricament, a la planta baixa, un portal d'entrada que centra l'espai, flanquejat a banda i banda per dues finestres allargassades verticalment i protegides amb reixes de ferro forjat. Al primer pis les obertures estan alineades seguint la mateixa composició del pis inferior, totes de la mateixa mida i totes tenen barana de ferro forjat. Les obertures d'aquest pis són portes que donen a balconades. Finalment, al pis superior s'obren tres petites finestres coronades amb arcs rebaixats o carpanells, disposades simètricament respectant l'alineació de la resta d'obertures de la façana. Per sobre d'aquestes finestres hi ha un ràfec decorat amb una sanefa geomètrica de petits maons esglaonats invertits, que separa la façana de la teulada. Les obertures centrals dels tres pisos sobresurten lleugerament de la superfície de la façana. El fons de la façana és de color blanc, però totes les finestres i portes presenten un marc de guix en baix relleu de color salmó apagat. A la dreta d'aquesta façana principal hi ha un edifici annex, de teulada a un sol vessant i afegit posteriorment, que arriba a l'alçada del primer pis de l'edifici principal. De l'interior de l'edifici destaca una jàssera de ferro, que actualment està empotrada a la paret que separa la sala d'estar del rebedor, però que originàriament estava enmig de la sala de ball (veure 'història'), així com la porta d'accés als pisos superiors, original, d'arc rebaixat que es recolza en dues impostes. Igualment original és l'embigat de fusta del sostre de tots els pisos, i l'encavallat del sostre. La façana posterior de l'edifici, no decorada i arrebossada amb guix blanc, presenta dues finestres al primer pis i una porta amb una finestra a cada costat. Adossada a aquesta façana, a l'esquerra de la porta, es troba un pou, conegut com el 'Pou de Ca l'Americano'. És un pou de planta quadrada, amb la politja per baixar i pujar les galledes clavada a la paret de l'edifici, just a sobre del pou. Té unes dimensions de 1,15 x 1,04 metres i una profunditat de 11 metres.. Al costat del pou hi ha una pica quadrada de pedra calcària, que té unes dimensions de 95 x 77 cm, i una profunditat de 45 cm. | 08249-51 | Carrer Feliciana Planas Ferret, 14, 08792 | Segons informació oral del senyor Jaume Molet Forns, actual propietari de Ca l'Americano, va ser el seu avi, Ramon Forns Olivella, qui va marxar a fer fortuna a Amèrica entre els anys 1890 i 1899, acompanyant un propietari del poble, familiar de Cal Ferret. A canvi d'acompanyar-lo, el propietari va prometre a Ramon Forns que a la tornada d'Amèrica la construiria una casa, que és l'actual edifici de Ca l'Americano, i que per aquest motiu porta aquest sobrenom. A l'edifici de Ca l'Americano hi va haver un local social a principis del segle XX, anomenat igualment 'Ca l'Americano', on anaven a ballar els membres del partit dels propietaris. Tot i que no s'ha trobat documentació que especifiqui les dates exactes d'existència i funcionament del local, sí que es conserva una acta municipal de l'any 1917 en què l'ajuntament de Santa Fe acorda donar permís als veïns Lluís Bosch i Armengol Ferrando per celebrar un ball amb orquestra els dies de la Festa Major, 11 i 12 d'octubre, al local de 'Ca l'Americano'. (VENDRELL, et alii, 1994, p. 197). A la planta baixa de l'edifici és on es feien els balls, que es van fer fins poc abans de l'esclat de la Guerra Civil. Pel que fa al pou de Ca l'Americano, aquest va ser utilitzat abans de la Guerra Civil per molta gent del poble, la qual hi anava a buscar aigua, ja que en aquest pou hi neixi. Per treure l'aigua hi havia una galleda dotada d'un broc que facilitava la tasca d'omplir els càntirs. (VENDRELL et alii, 1994, p. 114) | 41.3838600,1.7204200 | 393011 | 4582160 | 1900 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65038-foto-08249-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65038-foto-08249-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació recollida en aquesta fitxa prové d'informació oral del senyor Jaume Molet Forns, propietari de Ca l'Americano. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 | |||||||
| 65065 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros-1 | VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 225. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Festes.aspx | XX | Aquesta festa pròpia de Santa Fe es celebra aprofitant la festivitat de la Diada Nacional de Catalunya. La festa en sí consisteix en l'elaboració d'una gegantina paella d'arròs a la zona dels Pins de Cal Ferret per a centenars de persones. A la tarda, després de l'àpat, és tradicional fer una cantada d'havaneres acompanyada d'un rom cremat. En els darrers anys, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès té el costum de celebrar oficialment la Diada a Santa Fe, amb de manera que assisteixen al dinar nombrosos alcaldes de la comarca i altres càrrecs polítics. Tot i això, el caràcter popular de la Diada Nacional, però, s'ha mantingut i ha continuat fins avui dia. | 08249-78 | Als pins de Cal Ferret. | Segons informació oral del senyor Joan Lloret, el primer any en què es va celebrar la Festa de l'Arròs (1980), es va llogar una paella gegant propietat del poble de Sant Guim de Freixenet, en la qual es podien preparar unes 1000 racions d'arròs. Per a l'edició de l'any següent, es va encarregar a Carles Benach, ferrer del poble, que fabriqués una paella específica per a Santa Fe. | 41.3862200,1.7200900 | 392987 | 4582423 | 1980 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65065-foto-08249-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65065-foto-08249-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació per a l'elaboració d'aquesta fitxa ha estat obtinguda a partir d'una entrevista mantinguda amb el senyor Joan Lloret. | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-22 18:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 163,71 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc