Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69945 | Festa Major de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelles-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XVIII-XXI | Se celebra el cap de setmana més proper al 25 d'agost en honor a Sant Genís, patró de Torrelles de Foix. Els actes centrals de la Festa comencen la tarda anterior amb el tradicional pregó, cercavila i nit de foc. El dia 25 cap al migdia es dóna la trobada, a la plaça Lluís Companys, d'autoritats, pubilles i hereus de l'any en qüestió. Es dóna pas a la missa solemne de Festa Major, coronada per un repic de campanes i tronada des de la portalada de l'església. S'inicia llavors la cercavila, amb els gegants, diables des de l'any 1987, panderetes, ball de gitanes i grallers. Es recorre el carrer del Raval fins arribar a la plaça de la vila, on s'ofereix un vermut popular i on es fa el ball de gegants, el de cintes i el de panderetes. | 08288-70 | Nucli urbà de Torrelles de Foix | Tot i que les festes majors podrien remuntarse ben bé fins a l'edat mitjana no se sol conservar documentació escrita al respecte per la qual cosa només es pot comptar habitualment amb les fonts orals, que no permeten endarrerir massa aquesta celebració. | 41.3882900,1.5687600 | 380338 | 4582851 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Organitzadors: Regiduria de Cultura i festes i comissió de festes | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 69889 | Muralla de la casa senyorial dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla-de-la-casa-senyorial-dels-peguera | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 203. www.elcastell.com.es www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8136 | XIV-XVIII | Avui, els propietaries en tenen cura i recentment han deslliurat de males herbes part del tram de la muralla que dona a les hortes. | Tot i que inicialment es tractaria del recinte emmurallat corresponent al tancament de la casa dels Peguera, avui únicament ens n'ha pervingut, si més no, de forma visible, un mur que envolta una parcel·la de prop de 2000 m2 avui destinada principalment al Turisme Rural. D'altra banda, cal tenir present que aquesta finca encara conserva en el seu subsòl restes del casal dels Peguera, i probablement d'altres d'època baix medieval. En aquest sentit, una mirada detinguda de la muralla permet determinar –ne diverses refaccions. Concretament, se'n pot resseguir un llenç de prop de 40 m de llarg i una alçada de prop de 10 m, des de la capella del Roser (fitxa 15), que hauria estat una antiga torre de defensa associada a la parcel·la, passant rere la sagristia i també rere els antics abeuradors (fitxa 16). En aquest punt, gira lleugerament per voltar el sector de migdia de la parcel·la, en un nou tram de prop de 47 m de llarg. En aquest tram s'observen el que podrien ser petites espitlleres més que encaixos de bastida, per la qual cosa cal pensar en la possibilitat que a l'interior i sota el nivell de circulació actual, es conservin estructures corresponents al casal esmentat. En aquest punt, a l'altura de l'accés als horts de migdia, la muralla torna a girar per tancar un nou tram de prop de 28 m de llarg, un dels més impressionants de la parcel·la. S'hi 'observen un mínim de tres fàbriques diferenciades, essent el tram de migdia, de carreuons disposats en filades regulars, el més antic. A tramuntana, a mode de refecció es troba un llenç menys acurat, de maçoneria de pedra i calç, amb presència de dues alineacions de forats de bastida. Per sobre de tots dos, s'observa una remunta que hauria constituït una mena de barana massissa en el moment de terraplenar l'interior de la parcel·la. Cal destacar en el tram més antic de la muralla la presència de diverses mènsules distribuïdes en tres nivells diferents, que haurien servit per recolzar algun tipus d'estructura de fusta. A partir d'aquest punt es fa difícil de determinar-ne la continuïtat a causa de l'existència de construccions posteriors. Tanmateix, sembla que la muralla encara podria continuar uns 30 m més, agafant dues parcel·les més amb façana principal a la plaça de les Moreres. Així, no es descarta la possibilitat d'un primer recinte emmurallat de prop de 2500 m2, amb accés principal des de llevant, potser flanquejat per dues torres, essent-ne la capella del Roser una. | 08288-6 | Carrer de Baix / Plaça de les Moreres, 10 | Tot i que no es descarta que algunes de les estructures que es troben en aquest indret siguin anteriors, probablement baix medievals, la primera documentació que es té sobre l'indret, correspon a la seva tinença per part dels senyors de Foix, que hi van tenir casa residencial a des de la segona meitat del segle XVI. L'any 1579 es va efectuar la benedicció de la capella de la Mare de Déu del Roser obrada al pati del castell. El castell va ser enderrocat entre els anys 1714 i 1715 com a represàlia per la fidelitat dels senyors de Peguera a la casa d'Àustria. | 41.3877500,1.5682200 | 380292 | 4582791 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69889-foto-08288-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 65005 | Ca la Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-montserrat-0 | A.A.V.V. (1986): INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. ALT PENEDÈS. Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. Pàg. 109. 'TOT SANTA FE' Butlletí informatiu de l'Ajuntament de Santa Fe del Penedès, nº 29. Gener de 2007, p. 13. VENDRELL I VENDRELL, Remei, et alii. (1994): 'Santa Fe del Penedès. Un municipi històric al cor de l'Alt Penedès.' Edita: Ajuntament de Santa Fe del Penedès. Santa Fe del Penedès, p. 59, 175. Portal web de Santa Fe del Penedès: http://www.stafe.net/Turisme.aspx | XVII | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa de la façana principal es troba el portal d'entrada, d'arc carpanell, decorat amb un marc de guix de color groc apagat a mode de dovelles en baix relleu, a la part superior del qual hi ha un escut de Catalunya. A cada banda d'aquest portal d'entrada s'obre una finestra quadrada amb un marc quadrat rebaixat també de color groc apagat. La part inferior d'aquesta planta baixa està resseguida per un sòcol de pedra. Al primer pis destaquen els dos finestrals amb motllures guardapols, són els dos elements més significatius des del punt de vista arquitectònic. El de l'esquerra, d'arc conopial, té la motllura sostinguda per mènsules escultorades amb carasses de tradició gòtica tardana o de l'alt renaixement, la carassa de l'esquerra representa un personatge femení, i la de la dreta un personatge masculí, barbat. El finestral de la dreta presenta un arc de llinda amb la data 1620. Finalment, a la part superior de la façana hi ha cinc petites obertures rectangulars alineades horitzontalment, que corresponen interiorment amb les golfes de l'edifici. | 08249-18 | Carrer Migdia, 2, 08792 | Tot i que no es disposa de documentació que així ho verifiqui, la transmissió oral feta per la gent gran del poble diu que tant aquest edifici com Ca la Mília havien format part d'un convent de monges (VENDRELL, 1994). | 41.3845200,1.7205600 | 393024 | 4582234 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65005-foto-08249-18-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg del temps. Així, també és conegut com a Cal Montserrat i Cal Camil. El nom que consta al camp 'Denominació' és el que té major acceptació.A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest edifici no té fitxa pròpia, sinó que comparteix una fitxa juntament amb quatre edificis més de Santa Fe. El codi i número que consta al camp 'Nº Inventari Generalitat' és provisional i és d'ús intern de la Generalitat. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||
| 72987 | Bosc de l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lolivella | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de l'Alic o de les Guixeres de Dalt, a tocar del nucli urbà de Vilobí del Penedès. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..Aquesta supefície boscosa es troba caracteritzada per la presència dels talls de les guixeres, que degut a l'aflorament d'aigua, han suposat un enriquiment en la varietat de la flora i la fauna d'aquest bosc. Així, a les vores dels pèlags s'hi desenvolupen comunitats vegetals caracteritzades per la dependència d'aigua superficial abundant. Es tracta de canyissars i bogars. De forma puntual s'hi pot trobar algun exemplar de tamariu o pollancre. El seu interés natural bé donat pel fet de ser una de les poques superfícies existents amb bosc dins el terme de Vilobí, i d'altra banda per ser el bosc que alberga les noves varietats biològiques derivades de l'afloració lacustre als pèlags. | 08304-1 | Barri de les Guixeres de Dalt | Tradicionalment aquest turó i el bosc que el cobreix han estat lligats a la casa de Can Olivella, ubicada a la falda Est del turó. Es tracta sens dubte d'una de les masies històriques més antigues del terme de Vilobí, i amb majors referències patrimonials de la zona. Cal pensar per tant que es tractava d'un turó i d'un bosc lligat al patrimoni de la masia, de la qual rebé el nom. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3840900,1.6579900 | 387791 | 4582265 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:38 | ||||||||||||
| 73261 | Camp de Fèlix Balañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-felix-balana | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1953). Quaderns de camp. Vol. 3. 1950-1953. (11 d'octubre de 1952). Inèdit. | II-I aC | estructures destruïdes | Es tracta de diferents sitges d'època ibero-romana trobades l'any 1952 en realitzar uns treballs agrícoles. Els materials bàsicament són romans i ibèrics: tègules, àmfores, peces de teler i alguns fragments de ceràmica a torn (àmfora i un broc). El pagès que treballava la vinya destruí les estructures, podent-se recollir només el material que quedava escampat pel sòl. | 08305-159 | Al nord-est del terme municipal | Troballa de l'any 1952. | 41.3533900,1.7160600 | 392596 | 4578783 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||
| 73299 | Vinya d'en Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-salvany | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, A. i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistòrica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampuries, núm. V, pp.185-216. GIRÓ ROMEU, Pere (1948).'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 250-260 GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'La cultura dels sepulcres en fosa en el Penedès', dins Ampurias vols. IX-X (1947-48), pp. 258-259 | destruït | L'any 1939 es localitzà durant unes feines agrícoles, un sepulcre en fosa excavat a 1 metre de profunditat, que fou destruït. L'any 1943 es dona la notícia de la troballa d'una llosa, segurament la coberta (1,10 m x 0,66 m x 0,15 m), sota la qual aparegué una destral de serpentina polimentada (13 cm x 3,5 cm x 2,2 cm). En aquesta mateixa sortida es localitzà una altra llosa en el marge d'un camí que podria haver format part d'un enterrament. A part de la destral esmentada es tenen notícies d'una altra destral (desapareguda), fragments de ceràmica a mà, alguns sílex i restes d'ossos humans. | 08305-178 | Santa Maria dels Horts | Troballa fortuïta de l'any 1939, més tard confirmats. | 41.3432000,1.7228700 | 393149 | 4577643 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73299-foto-08305-178-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||
| 73287 | Sitges Bar Ze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-bar-ze | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XII-XV | poc documentat | Conjunt de cinc sitges trobades en fer reformes a la planta baixa d'un local destinat a bar. Només es van poder documentar dues sitges, una estava plena i l'altra buida, feien 2,7m la buida i 2,2 m la plena Van sortir materials baix medievals i vidriats moderns. Va aparèixer després una tercera però que no es va documentar i es va destruir. El propietari actual del bar les ha integrat posant-li llum i tapadora de vidre, a més les ha comunicat entre elles. El solar en que s'han les sitges pertanyia amb molta probabilitat al castell del moment fundacional de Vilafranca, es creu que aquell castell ocupava tota aquella illa entorn de l'església, entre els segles XII i XV. | 08305-172 | Carrer Escudellers, 14 | Troballa realitzada l'any 1988 en motiu d'unes obres de reforma. | 41.3473600,1.6968700 | 390981 | 4578138 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73287-foto-08305-172-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||
| 73375 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pàg. 68. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Pere. (1947). 'Los vestigios ibero-romanos de Sta. Margarita y Monjos' Acción Católica, Vilafranca. Suplemento de las hojas parroquiales. Any VII, núm. 24, 14 de juny de 1947, pàg. 189. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4. | II-V dC | notícies antigues. | Les notícies més antigues que fan referència directa al jaciment són de finals dels anys 40 i parlen només de l'existència de mosaics policroms que evidencien la possibilitat d'un assentament romà important. En un catàleg de la Iª Exposició d'Art del Penedès de l'any 1927 es parla d'uns materials cedits per la vídua de Batlle sense que es nombri el lloc de procedència de mosaics, cornises i fragments de columna (tot del S.III). El fet de que Pere Giró citi els materials procedents dels terrenys de la Riba i la coincidència del nom del propietari d'aquests terrenys amb el cognom Batlle fa que es pensi que part o tot aquell material provenia d'aquí. L'any 1952 en Pere Giró és informat de l'aparició de materials arqueològics romans en els terrenys de la Riba. Fragments d'àmfores, dolies, tègules, ossos humans, totxos que podrien ser d'un forn i un mosaic rústic monocrom. | 08305-208 | A l'oest del terme municipal a tocar amb el de Santa Margarida i els Monjos | Troballes antigues, algunes sense context. | 41.3359000,1.6650900 | 388303 | 4576906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||
| 73313 | Necròpolis entre Can Pau Surià i Can Xic Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-entre-can-pau-suria-i-can-xic-ferret | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Per e (1956). 'Villafranca del Panadés'. VII Reunión de la Comiseria Provincial de excavaciones arqueológicas de Barcelona. Badalona, 23 de octubre de 1955. Informes y Memorias, núm 32. Madrid 1956, p. 171-174. GIRÓ ROMEU, Pere (1957).'Museo Arqueológico de Villafranca del Penedés', dins Memorias de los museos arqueológicos, vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid 1966, pp. 238-239. GIRÓ ROMEU, Pere (1959). 'Una lápida romana en Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXI. Barcelona, pp. 302-307. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. d'ORS, A.(1963). 'Miscelánea Epigràfica', dins Emerita, núm. XXXI, 1963, pp.139-140. RAURET, A.Mª. (1957). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memòria presentada per la obtenció del grau de Llicenciat. Vol. XXVI-XXVII (1955-57) Madrid, 1966, pp.238-239. Estrada, J. Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. Barcelona 1969, p. 64. VIVES, J.(1961). 'La lápida opistógrafa de Sant Pere Molanta', dins Ampurias núm. XXII-XXIII. Barcelona 1960-61, pp.314-317. RODÀ, Isabel (1988). 'Balanç actual de l'epigrafia a Catalunya', dins III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. Balears, setembre de 1988, pp. 153-155. | III-V | Arrel d'uns treballs agrícoles es localitzaren 6 enterraments amb tègula i restes d'ossos humans, en una d'elles es trobà una làpida calcària amb una inscripció funerària incomplerta per algun trencament sofert, gravada amb una caligrafia de tipus de capital quadrada, amb una cronologia del segle I d.C. (Fabre, Mayer, Rodà 1984). La làpida està reaprofitada i al revers (encara que la superfície no està preparada per gravar en té un altre del s.III-IV d.C. Posteriorment a Can Xic Ferret el sr. Isidre Raventós va trobar una làpida romana, se li dona una cronologia de s.I d.C o principis del II. | 08305-186 | Camí d'Olérdola | Troballes fortuïtes del Sr. Isidre Raventós l'any 1956. | 41.3462700,1.7367400 | 394315 | 4577967 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73313-foto-08305-186-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la propera localització d'una vila romana, la vila Maimona i englobar aquestes troballes amb les diferents torres atribuïdes per aquest territori en relació amb la proximat de la via Augusta. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||
| 73279 | Jaciment del Carrer de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-santa-magdalena | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ, P. (1978). Quaderns de camp, vol. 9. 1969-78. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | IX-XIV | es manté soterrat per sota d'edificis moderns. | Durant unes obres, un obrer va trobar restes humanes que va entregar al senyor P. Giró, un cop la rasa ja estava tapada. Es tracta de dos cranis, dues mandíbules i dos ossos indeterminats. | 08305-168 | Carrer de Santa Magdalena, a 200 m del Portal de la Font | Troballes realitzades durant unes obres de telefònica. P. Giró, associava les troballes als sepulcres de fossa, però sembla que l'existència d'una via romana amb pervivència medieval (Strata Francisca) i l'existència d'una possible capella sota l'advocació a Santa Magdalena, fan pensar en una cronologia medieval. | 41.3503100,1.7006500 | 391302 | 4578460 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||
| 77527 | Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carafi | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Mas documentat des del segle XIV que ha patit moltes reformes i ampliacions al llarg del temps i amb una llarga i pròspera activitat econòmica. El seu cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té adossats diferents cellers i cossos que tanquen un pati amb barri d'entrada. La façana principal està reformada en el segle XIX, aixecant un pis i realitzada amb un llenguatge neoclàssic on destaca la simetria marcada per pilastres estriades. A l'alçada de la primera planta s'hi va afegir una balconada que dóna accés al cos lateral. L'antic arc adovellat de mig punt s'entreveu al costat dret de la nova porta d'accés de llinda recta. En els cossos afegits s'hi han col·locat elements arquitectònics, com llindes, finestra gòtica, pedres, arcades, provinents d'altres masies enderrocades del municipi veí de Martorell. | 08222-21 | Sant Joan Samora | Un document de l'any 1327, parla d'un tal Guillem de ces Corts de Sant Joan de sa Mora, que és el nom del mas que posteriorment serà Can Carafí. L'any 1453, Antoni Bertran, senyor de Gelida, estableix el mas a Antoni Viver, i anys més tard (1486) la seva filla Joana Viver, casada amb Benet Pla d'Esparreguera, ven els masos de ces Corts i les Parellades a Rafel Carafí. Aquest deixa per testament el mas al seu nebot Pere Carafí i aquest ho capbreva al senyor de Gelida, Francesc Bertran (1513) que li fa nou establiment. Fins l'any 1906, quan mora la pubilla Maria Carafí Massana, casada l'any 1860 amb Pau Bargalló i Padura, la casa manté el nom de Carafí. Actualment continua la pubilla Montserrat Elies Bargalló, casada amb Josep Arqué. D'aquesta casa procedeix Salvador Ferrer Canyelles, nascut l'any 1852, conegut a l'època amb el sobrenom del Quefe, que va participar sota les ordres de Josep Martí (el xic de les barraquetes) en l'enfrontament contra el cop d'estat del General Pavía, i a favor de la primera República (1874-75). També va participar a la Guerra de Cuba 1895-1898). | 41.4707600,1.8570900 | 404566 | 4591648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior hi ha un altre pati amb barri on hi ha annexos de treball i una gran bassa. | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 59205 | Vèrtex geodèsic de l'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-geodesic-de-laguilera | Ley 11/1975, de 12 de marzo, sobre Señales Geodésicas y Geofísicas, BOE, núm. 63, de 14 de marzo de 1975. Llei 11/1994, d'11 de juliol, sobre senyals geodèsics. DOGC núm. 1923, de 20 de juny de 1994. | XX | Vèrtex geodèsic senyalitzat mitjançant un monòlit de formigó de planta quadrangular d'1 metre de costat i 4 metres d'alçada situat en el punt més elevat del serrat de l'Aguilera, sota una torre d'alta tensió. La fita forma part de la xarxa REDNAP de l'Instituto Geográfico Nacional amb codi de referència 278124001 i fitxa número 41976 de la Subdirección General de Geodesia y Cartografía. El cos de la fita és rematat per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre. L'element va ser construït en data 2 de maig de 1978, per la qual cosa ha perdut el color blanc amb què va ser pintat. A la part inferior del costat de migdia hi ha una placa metàl·lica ovalada on s'identifica com a vèrtex geodèsic i s'adverteix de la prohibició de malmetre'l, d'acord amb la Ley sobre Señales Geodésicas y Geofísicas de 1975. | 08164-83 | Cim de l'Aguilera, en el quadrant nord-occidental del terme. | Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Normalment es troben emplaçats en llocs alts i aclarits per poder veure altres punts. Antigament, la xarxa de vèrtexs geodèsics es dividia en tres nivells -de primer, segon i tercer ordre-, segons quina fos la distància de la triangulació. Posteriorment i gràcies a l'observació geodèsica per GPS, es va crear una nova xarxa de ordre inferior (ROI, en castellà) i una altra de nivell superior (Red Geodésica Nacional por Técnicas Espaciales, REGENTE). | 41.4328800,1.7225900 | 393273 | 4587600 | 1978 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-3.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio Ferrer | Núm. de registre 41976 dels vèrtex geodèdics de l'Estat español. | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:28 | |||||||
| 73116 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-11 | MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. VALLS PEDROL, Jordi. Coord. (2004). El cementiri de Vilafranca del Penedès. Edició de l'autor. Vilafranca del Penedès. | XIX | Cementiri municipal format per un conjunt de construccions funeràries organitzades en cinc recintes a través d'una trama de passeigs ortogonals. El primer recinte és el del sud, on més tard s'hi construí la capella pública, a l'altre extrem, però alineada amb l'entrada primitiva. És de planta quadrada, amb un passeig perimetral i dos centrals que formen creu: un comunica l'entrada amb la capella i l'altre uneix el primer recinte amb el segon. En el perímetre, trobem les fileres de nínxols, d'entre els que destaca, a la filera de l'esquerra, la capella dels devots de la Mare de Déu del Roser i la capella de la confraria de Sant Antoni Abat i la sala mortuòria. Disposa de quatre parterres centrals amb sepultures i panteons. Per la banda nord, s'hi afegí el segon recinte,a l'any 1976. És de planta rectangular, amb un passeig perimetral i dos passeigs centrals, que formen creu i que comuniquen amb els altres recintes. També té fileres de nínxols al seu voltant d'entre els que destaquen, a la filera de la dreta, la capella - panteó de la família de Dª Maria Torres d'Almirall i la dels famílies Milà i Sallent. També disposa de parterres centrals. El tercer recinte és de planta rectangular de les mateixes dimensions i estructura que el segon recinte. Darrera aquest recintes, hi ha el cementiri neutre i el recinte modern, sense cap interès especial. Tot el cementiri té una tanca perimetral de separació, que en la seva part est, on s'uneix amb la trama urbana de la ciutat, està formada per una paret a mitja alçada i una tanca de ferro que s'intercala amb pilars d'obra. Des d'aquesta façana s'accedeix al cementiri a través de dues entrades. Paral·lelament a la consolidació del cementiri amb els nínxols perimetrals que van delimitant el recinte, les famílies adinerades veieren en el desenllaç de la capella del cementiri la possibilitat de disposar d'un espai propi destinat al culte familiar de la mort, un rosari de capelles privades. La necessitat de demostrar la diferència o buscar la diferència social o econòmica impulsarà la construcció dels panteons familiars, destinats a l'enterrament dels membres successius d'una família. Destaquen tot un seguit de panteons, escultures i construccions funeràries que monumentalitzen el caràcter general del cementiri. Alguns d'aquests elements i que hem individualitzat en una fitxa són: la Capella panteó de la família Via Oliveras (301), el Panteó de Miquel Torres i família (302), la Capella panteó de la família Miret - Abad (304), el Panteó de la família de Josep Balaguer i Martí (305), el Panteó de Ramon Marimon i família (306), la Capella panteó d'Antoni Jané i família (307), el Panteó de la família Messalles (308), i el Panteó de la família Massanet (309). | 08305-23 | Carretera de Vilafranca a Guardiola (B-2127) | Una Real Cèdula del 3 d'abril de 1787 prohibia els enterraments intra murs. Això fa, tot i que en retard, el municipi es plantegi la construcció d'un cementiri allunyat de la trama urbana. L'any 1808 es fa la benedicció del solar, on hi havia l'antic convent dels Caputxins. En la documentació de l'ajuntament de Vilafranca es té constància d'uns terrenys apropiats per la construcció del nou cementiri (18 d'abril de 1816). El 3 de juliol es formalitza l'expedient per la realització del cementiri. La cosa s'atura i es canvia l'emplaçament, a principis de gener de 1829 sembla que està a punt de començar la construcció, però el 6 de febrer des de Capitania General s'obliga a l'ajuntament a aturar les obres i buscar un nou emplaçament. El 23 d'abril de 1839 es va beneir el nou cementiri (L'actual, que s'ha ampliat amb vàries fases). L'any 1837, el Govern cedeix el solar a l'Ajuntament per a la construcció del cementiri, que s'inaugurarà l'any 1839. Pau Milà i Fontanals encarrega, a l'any 1864, el projecte de la Capella pública a Joan Torras i Guardiola, que no s'acaba fins l'any 1878 | 41.3523600,1.7004000 | 391285 | 4578688 | 1839 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73116-foto-08305-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Torras i Guardiola | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||
| 73193 | Monument a Manuel Milà i Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-manuel-mila-i-fontanals | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935). 'Una guía artística y monumental de Vilafranca del Penedès', dins Quaderns il·lustrats. Impremta Esteve. Vilafranca del Penedès, agost de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. JARDÍ, Enric (1980). El novecentismo catalán. Ed. Aymà. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XX | Monument excent que consta d'un pedestal de secció en creu, amb la base motllurada, ornamentació i escut. A la part central s'aixeca una columna jònica coronada amb l'Àngel de la Fama, portador en mà d'una palma, i en l'altra d'una Venus de Milo sobre una bola del món. Als laterals del pedestal, hi ha escultures de cos sencer d'una pubilla portant un llaüt i un guerrer amb una arpa; sostenint entre tots dos una arpa. A la part frontal hi ha el bust de Manuel Milà i Fontanals. El monument descansa sobre una base circular de tres esglaons. Hi ha una inscripció en el suport de pedra del bust de Milà i Fontanals que diu: 'A M. MILÀ I FONTANALS, IV DE MAIG MDCCCXVIII' i 'JULIOL MDCCCLXXXIV'. També hi ha una placa de bronze a la part posterior de la columna amb la inscripció: 'Estética - La poesía heroico-popular - Romancerillo catalàn - los trovadores en España - Lo Pros Bernat'. Fragment de 'La cançó del Pros Bernat'. | 08305-100 | Rambla de Sant Francesc, s/n | Una comissió juntament amb l'arquitecte Josep Pijoan i Soteras estudià un lloc per ubicar-hi un monument dedicat a Milà i Fontanals. El mes de maig de 1908 es va posar la primera pedra. El setmanari Cu-cut publicà una maqueta d'un projecte de Josep Pijoan, no realitzat. Pel novembre es convoca un concurs públic per escollir el millor projecte. Els guanyadors són el decorador Enric Monserdà i Vidal i els escultors Manuel Fuxà i Leal i Eusebi Arnau i Mascort. L'any 1912 s'inaugura oficialment. | 41.3446400,1.6987700 | 391135 | 4577833 | 1912 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73193-foto-08305-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73193-foto-08305-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73193-foto-08305-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Monserdà i Vidal, Manuel Fuxà i Eusebi Arnau | 98|102 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||
| 60978 | Màquina de pastar de la Cooperativa del Pà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-pastar-de-la-cooperativa-del-pa | XX | Màquina composta d'un cos metàl·lic buit i cilíndric d'1,40 m de diàmetre. En un costat de l'interior d'aquest recipient hi ha dues pales en forma d'espirall que eren les que pastaven el pa. S'accionaven amb un motor, l'altre component de la màquina, que es troba fora del recipient. A la placa d'identificació de la màquina es pot llegir: 'talleres Balart, Sabadell. Tipo 2 nº 1017, patente n.50044' | 08206-50 | Edifici de l'antiga Cooperativa del pa | Una de les dependències del que va ser magatzem del sindicat agrícola cooperatiu es va convertir en un forn de pa cooperatiu durant els anys de la guerra civil. Segons els testimonis que van viure aquella època, només va funcionar com a tal uns anys. Aquesta va ser la pastadora que es va utilitzar a la cooperativa del pa. | 41.3624700,1.7520200 | 395619 | 4579747 | 1936 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 60971 | Forn de pà de la Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-la-cooperativa | XX | El forn ocupa una part important de l'antic magatzem de la Cooperativa. Enmig d'una paret feta de totxo vist es troben les portes de ferro que donen a l'interior del forn. A les portes de ferro es pot llegir perfectament 'talleres Balart, Sabadell'. El seu interior està conservat en perfecte estat, s'aprecia el terra del forn fet de maons i amb una superfície de varis metres quadrats. | 08206-43 | Edifici de l'antiga Cooperativa del pa | Una de les dependències del que va ser magatzem del sindicat agrícola cooperatiu es va convertir en un forn de pa cooperatiu durant la guerra civil. Segons els testimonis que van viure aquella època, només va funcionar com a tal uns anys. | 41.3624700,1.7520200 | 395619 | 4579747 | 1936 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||||
| 63431 | Font del Tori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tori | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 112. | Cobert per vegetació | Font situada al costat de ponent del riu Mediona, uns metres abans del molí del Tori, en un indret actualment cobert per la vegetació. | 08236-87 | Una de les fonts més populars de Sant Quintí. Antigament era una de les més concorregudes per la gent que anava a passar el dia a la font. | 41.4589900,1.6614700 | 388211 | 4590576 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63431-foto-08236-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:33 | ||||||||||||
| 63556 | Ball de les Panderetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-panderetes | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 415 | XX | Ball compost íntegrament per nenes. Van vestides amb faldilles a ratlles, brusa blanca, espardenyes de set vetes, cascavells als turmells i panderetes. Surten a ballar-lo per Festa Major. | 08236-133 | Va aparèixer per primera vegada a l'any 1969. Una mestra de l'escola el va ensenyar a ballar per la festa de final de curs a unes alumnes, i com que va agradar es va incorporar a la Festa Major. Sembla ser que l'any 1959 va aparèixer un ball de les panderetes als actes en honor a la Verge de les Neus, però es desconeix la relació entre aquest ball i l'actual. | 41.4621200,1.6630000 | 388344 | 4590921 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:33 | |||||||||||||
| 69906 | Casa de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-dous | AADD. 1986. L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 206. ww.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8139 | XIX-XX | La casa és habitada i en constant manteniment | Casa noucentista aïllada, de planta rectangular de prop de 16 x 7 m orientada l'est a oest i formada per dos cossos, amb planta baixa i pis amb coberta de teules a dues vessants, perpendicular a la façana principal. Es troba en una terrassa amb fort desnivell amb la façana de migdia, que dóna al paratge de les Dous, entorn a la riera de Pontons, de tal manera que la façana de migdia presenta un nivell més de finestres, amb vistes a la vall. Totes les façanes són de composició simètrica, amb obertures d'alçat rectangular amb marcs graonats amb escacat de rajoles blanques i blaves a la part superior , així com també una franja enrajolada per sota dels ampits. La façana principal, a llevant, presenta també un coronament esglaonat, amb motllures i boles ornamentals. El frontal és rematat amb una cartel·la, també de rajola blanca i blava, on es pot llegir la data de construcció de la casa, de 1870. Per sobre, es troba una cràtera amb flors, simètrica amb les que es poden veure als extrems de la façana. Per sota de la cartel·la, es pot llegir el nom de la casa, amb fragments de rajola blava. S'accedeix a la casa pel costat de llevant, on es troba una porxada d'accés i una zona enjardinada amb tanca. Des de la BV-2122, cal agafar un trencall a mà esquerra, degudament indicat, poc abans d'arribar a la bifurcació d'aquesta amb el camí de la Fontfregona, en direcció a Pontons. Des d'aquest trencall es pot accedir al paratge i espai recreatiu de les Dous, a llevant, i a la casa, que es troba a uns 25 m al sud d la carretera, a ponent. | 08288-23 | Carretera BV-2122, km 13.700 a 20 m | Va ser construïda l'any 1870, data que consta en el coronament de la façana. Cap a l'any 1920 va ser remodelada i va adquirir l'aspecte actual, noucentista. | 41.3967100,1.5564700 | 379326 | 4583802 | 1870 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69906-foto-08288-23-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 73508 | Ball de Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-capgrossos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. www.vilafranca.com | XIX-XX | Els capgrossos tenen 2 tipus de ball, els de cercavila i els parats. Els de cercavila són: 'La Repescada', 'l'Agló' i un ball nou estrenat per la Festa Major d'enguany anomenat 'el festeig'. Els balls parats són:'Berga', 'Polca', 'El Ball del Ram' i 'l'Eixerida'. Cada ball està acompanyat per la seva pròpia melodia amb gralla. Actualment el ball està compost per 10 nois, els quals porten els quatre caps. El vestuari de cadascun d'ells depèn del cap que portin. Cadascun dels capgrossos té un vestuari propi, el qual l'identifica i diferencia respecte els altres. El 1968, l'Humbert i la Roseta van ser dissenyats i construïts per Manuel Baró i Sebastià Pérez, per encàrrec de l'Acadèmia de Tastavins de San Humbert. La Roseta simbolitza la fertilitat de la terra, i l'Humbert simbolitza el treball vitivinícola de les nostres comarques. | 08305-276 | Vilafranca del Penedès | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||
| 73522 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Hi ha poques diferències des del vessant folklòric entre nans i capgrossos. Els Nans serien els més tradicionals i els Capgrossos els que s'incorporen més modernament. La introducció del Ball de Nans al seguici vilafranquí data de l'any 1859. Des de 1989 s'hi han anat afegint gradualment al conjunt, nous elements que recreen la imatge d'un seguit de personatges locals: el Quique, el Tiburon, la Cutxi-cutxi, el Cabra, el Peti, el Jànio, el Mariano, el Mènec, el Batlle, el Graller, la Pipera i el Sol. | 08305-283 | Casc Antic | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||
| 68969 | Gegants de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 321. | XX | Els gegants, figures del cicle festiu de Torrelavit, s'anomenen Marçal i Maria, fent referència als noms de les dues església del poble: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit. Estan construïts íntegrament amb fibra de vidre sobre una carcassa de fusta. Representen una parella burgesa catalana del segle XIX: l'hereu i la pubilla. En Marçal amida 3,45 m d'alçada i 1,00 m d'amplada d'espatlles. Vesteix armilla florejada amb botons, camisa blanca i corbatí envellutat vermell. Les faldilles són marronoses, a joc amb la resta de tonalitats del vestit, fent referència al treball del camp i el conreu de la vinya, simbolitzada pel raïm i les espigues de blat que porta a la mà dreta. Una capa negra envellutada li cobreix les espatlles fins els peus, conferint-li l'elegància del qui té el poder, potser sobre les terres i els conreus. La Maria amida 3,40 m d'alçada i 95 cm d'amplada d'espatlles. Vesteix una brusa blanca, amb un cosset (corpinyo) negre acordonat. La seva faldilla és florejada de colors torrats, i la cobreix un petit davantal marró amb l'escut del poble brodat. Cobrint-li les espatlles, una mantellina negra amb flors brodades acaba de completar el vestuari. A la mà dreta porta un mocador i a l'esquerra un ram de flors. Ella porta cabell recollit en un monyo i arracades. Ell cabell curt i bigoti. | 08287-139 | Carrer Rosa Mestre, núm. 16 | Van ser construïts per la Mercè Gost i en Jaume Esteve, i van ser batejats el 15 d'agost de 1992 coincidint amb la Festa Major del poble, apadrinats pels gegants de Sant Sadurní d'Anoia i de Masquefa. Surten sempre a ballar per la Festa Major. | 41.4442600,1.7347600 | 394308 | 4588849 | 1992 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68969-foto-08287-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Avui en dia els gegants només surten per la Festa Major. | 119 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||||
| 77622 | Gegants de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-llorenc | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | Els gegants de Sant Llorenç d'Hortons són els protagonistes de l'espectacle Terrazel que es representa per la Festa Major. Són el Sol i la Mare Terra. EL Sol és un gegant antropomòrfic de caràcter tradicional que simbolitza el sol. Llueix una cuirassa amb simbologia solar i porta una corona amb el carro d'Hèlios i una torxa a la mà dreta. Pesa 47 kg. i fa 4 metres d'alçada. La geganta representa el nostre planeta i, per aquest motiu, porta un vestit blau en el que es poden veure representacions dels planetes i constel·lacions que l'envolten. A la mà porta l'esfera terrestre i del seu ventre neix un corn de l'abundància, símbol de fertilitat i prosperitat. Durant l'espectacle la Mare Terra volta i dansa per l'espai i, de resultes de la història d'amor amb el Sol, donarà fruit abundosos en forma de diferents personatges. | 08222-116 | Carrer Major, 45 | Van ser dissenyats i construïts per Amadeu Ferré, a Vilafranca del Penedès, la geganta l'any 1994 i el gegant l'any 1995. D'aquest segon se'n va fer una rèplica l'any 2010. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Amadeu Ferré | La parella de gegants tenen com a balls propis el Vals de Gegants, una peça per a acordió diatònic (Paton Soler, 1994) i El Galanteig (Taller de músics de El Terrazel, 1995), tema per a gralles i timbal. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||
| 63751 | Plàtans de l'Avinguda de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-montserrat | Es tracta de 12 plàtans que vorejen el carrer. En general fan més de 10 metres d'alçada i el seu tronc té prop de metre de diàmetre. | 08236-328 | Avinguda de Montserrat | Van ser plantats a la darrera dècada del segle XIX. | 41.4630400,1.6663700 | 388627 | 4591019 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63751-foto-08236-328-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:33 | |||||||||||||
| 69890 | Can Llantet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llantet | AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AADD (1998). 'Americanos' 'indianos'. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX. Biblioteca Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8128 | XX | Ben conservada | Casa de planta quadrangular de prop de 18,5 m de llarg per 10,5 m d'ampla situada aproximadament al centre d'una parcel·la enjardinada de prop de 2300 m2 que dóna a tres carrers (Raval, Bessons i Travessera de Bessons). L'edifici consta d'una sola planta, amb teulada a quatre aigües. L'accés es fa pel nord-est, a través d'un atri davant de la porta principal amb quatre columnes toscanes -molt semblants a les de l'església de Sant Genís- , balustrada davantera i escala d'accés de quatre graons. Les dues façanes laterals tenen tres finestres i un balconet cadascuna, amb llinda, motllures, trencaaigües i jardineres de ceràmica vidriada quadriculada blanca i blava. Ràfec de fusta amb mènsules i rajoles vidriades amb sanefes ornamentals de fulles d'acant, envoltant la casa. A la part posterior hi ha una porta i escala de sortida i l'afegit més recent a un lateral amb terrat, galeria de primer pis i uns baixos utilitzats com garatge. | 08288-7 | Carrer del Raval núm. 82 | americano' era fill de cal 'Llanto', nom pel qual es coneixerien els propietaris del castell dels Peguera (vegeu fitxa 6), que llavors eren de cognom Bruna. D'aquí que la casa es conegués com a vil·la Bruna o cal Llantet (diminutiu que definiria la casa del fill de cal Llanto). Després de la guerra Civil la casa es va estar llogant com a casa d'estiueig, ja que Torrelles era força apreciada per a estades de salut amb motiu de les seves aigües. Van ser els propietaris actuals, que ho són des de l'any 1969, que la van rebatejar amb el nom de 'vil·la Verge Bruna', i durant uns anys es va fer constar així a la façana principal. | 41.3862300,1.5742300 | 380792 | 4582614 | 1923 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | També coneguda com vil·la Verge Bruna. La informació històrica sobre la casa ha estat proporcionada pel senyor Joan Solé Bordes, fill dels propietaris. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | |||||
| 63525 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-162 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions mitjanes i és de planta circular, en aquest cas amb la cara davantera plana (on hi ha la porta). El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-102 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4671300,1.6810000 | 389856 | 4591455 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63525-foto-08236-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:33 | |||||||||||
| 63526 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-163 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp d'ametllers. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular amb dos murs a la part davantera que formen una mena d'avantcambra. Té unes dimensions força grans i unes parets extremadament gruixudes (més d'un metre), que a la part posterior estan reforçades amb un atalussament. El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-103 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4666500,1.6836700 | 390078 | 4591398 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63526-foto-08236-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:33 | |||||||||||
| 63527 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-164 | XIX-XX | Manca de manteniment | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular, amb les parets inclinades que enllacen amb la coberta de manera que pràcticament formen un túmul cobert de terra. Té restes de murs a la part davantera que formaven una mena d'avantcambra. Les dimensions de la barraca són molt grans i les parets extremadament gruixudes. | 08236-104 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4672600,1.6791100 | 389698 | 4591471 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63527-foto-08236-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:33 | ||||||||||
| 63499 | Vinya Alta de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-alta-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 172. | -II/V | Molt deteriorat | Vestigis d'un assentament romà. El jaciment és situat al vessant sud-est del turó de la Noguera. En aquest sector s'hi ha localitzat fragments de 'dolia' i ceràmica indeterminada (tal vegada comuna ibèrica). No s'han pogut identificar estructures visibles. Aquest jaciment es troba a uns 150 metres d'una vil·la romana més coneguda (La Masia, al terme de Sant Pere de Riudebitlles). Cal suposar que els dos jaciments tenien una relació: potser aquest formaria part del sector rústic d'una vil·la romana situada més al sud, o bé es tractava tant sols d'una àrea d'emmagatzematge. | 08236-67 | És interessant advertir que aquesta vil·la romana es troba situada al costat del camí que tradicionalment anava a Sant Pere de Riudebitlles. Aquest camí devia seguir un itinerari semblant al d'un antic camí romà que sortia de la Granada i passava pels actuals pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere Sacarrera, on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. D'altra banda, cal dir que el rec de la Noguera (que finalitza prop d'aquesta zona) és un dels més antics, molt probablement d'època islàmica. En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època baix-imperial o islàmica. Pere Subirana va localitzar aquest jaciment a principis de 1990, amb motiu d'unes remocions agrícoles. | 41.4610700,1.6876900 | 390404 | 4590773 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:33 | ||||||||||
| 77631 | Cal Valls vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valls-vell | BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XVIII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb ràfec frontal i lateral i el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer del Roser. Actualment s'utilitza de magatzem i garatge, però encara s'observa des del carrer la zona posterior dels cups i el carregador. La façana principal està arrebossada però la lateral que dona ala plaça Valls és vista. | 08222-125 | Carrer del Roser, 18 | És la casa més antiga del nucli urbà. Segons la memòria oral un dels treballadors de Ca l'Esteve de la Riera va rebre com a paga unes terres on s'hi va construir una casa: l'antiga casa de Can Valls. La família Valls, en un moment del segle XVIII promou pel seu compte el cens de noves cases entre mitgeres, que fou l'origen de l'actual barri del Roser. Aquests cens era com un lloguer a perpetuïtat que podia consistir en un pagament en diner o en espècies. | 41.4673700,1.8242100 | 401815 | 4591309 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | |||||||||
| 77533 | La Casa Vella de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-can-serra | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XV-XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La restauració recent per adequar-la a les necessitats de l'empresa Juve i camps ha preservat el portal rodó adovellat de la façana, el rellotge de sol, alguna finestra amb llinda i brancals de pedra treballada i la part del parament que tenien carreus regularment tallats. Sobretot en els angles de les façanes, on es veuen espitlleres a diferents alçades. A l'interior es conserva un altre portal rodó adovellat i l'escala de pedra que dóna accés al primer pis. També destaquen dos arcs apuntats de l'antic celler, amb les parets de pedra i morter de calç | 08222-27 | A l'est del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | És la casa originària de Can Serra, on hi vivien abans de la construcció, el segle XIX, de la casa al costat de l'església. Ja es documenta en un capmàs de 1587 amb el nom de casa d'en Carbonell. Aquest mas neix de la unificació dels masos Comalltera i Solà. En un moment indeterminat passa de mans dels Carbonell als Serra, d'on pren el nom. Actualment també es coneix com a Casa vella d'Espiells. | 41.4521400,1.8135300 | 400900 | 4589630 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77533-foto-08222-27-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta d'edificacions annexes destinades a la productivitat. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 77530 | Cal Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canyadell | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Masia d'origen antic que podria correspondre a l'antic hostal de Can Josa, documentat en el segle XVI, però molt reformada en el segle XIX. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes i cellers en el soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la carretera de Martorell. En aquesta façana destaca un dels elements arquitectònics més antics de la casa, l'arc de mig punt adovellat. La façana posterior, orientada a migdia, no té la rellevància arquitectònica pròpia de les masies d'aquesta època ja que la septentrional és la que està en l'antic camí reial de Barcelona a Madrid, en el tram Martorell - Igualada i la seva funció d'hostal i parada de carruatges feia que la part pública de la casa fos aquesta. Posteriorment, l'any 1883 es refà la façana de llevant, amb la construcció d'una doble arcada de quatre arcs escarsers a la planta baixa i vuit arcs de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques de terra cuita esculturades amb balustrada a la planta pis i terrassa balustrada al damunt. | 08222-24 | La Beguda baixa | És molt possible que es tracti de l'antic hostal de Can Josa, que antigament es deia el mas Pèlag. Tenia una font que alguns autors (Rovira:1999) pensen que dona nom a la Beguda. Però fonts orals (Pere Carafí) explica el nom de Beguda per tractar-se precisament d'un hostal del Camí Ral on els cavalls s'aturaven a beure per respondre les forces per continuar el camí. A la Beguda Alta hi havia un altre hostal, per aquest motiu la diferència entre Beguda Alta i Beguda Baixa. En relació al mas Pèlag, hi ha documentació de l'any 1460 quan Antoni Duran el compra. L'any 1598 n'era propietari en Pere Joan Baros; l'any 1623 ho era un tal Sebastià Casanoves, l'any 1736 en Pere Joan Ordines, el 1738 en Francesc Llopart i el 1827, el seu net, en Josep Llopart. Actualment els propietaris són els amos de la cava Castell d'Age. | 41.4904100,1.8457600 | 403649 | 4593843 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Cava Gran de la Beguda Baixa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:32 | ||||||||
| 73108 | Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dels-horts | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A la façana de ponent hi ha una galeria porticada en planta baixa afegida que per la coberta fa les funcions de terrassa a la que s'hi accedeix per una escala que sobresurt de la línia de façana. A la dreta, hi ha alguns cossos annexos a la masia. Tot el recinte està delimitat per una closa amb portalada d'arc de mig punt i coronament pla. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa i centrat, hi ha el portal rodó adovellat, amb una finestra adintellada a cada costat. En el primer pis, damunt del portal, trobem un balcó d'obertura única adintellada amb una finestra, també adintellada, a cada costat. En el segon pis, a l'eix central, hi ha un balcó ampitador amb una finestra a cada costat, totes tres obertures també són adintellades. El parament és llis i arrebossat. Totes les obertures estan emmarcades amb ampits, muntants i llindes de pedra granítica treballada. Els escaires de les façanes també estan reforçats amb carreus de pedra. | 08305-15 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Santa Maria dels Horts | És propietat de la societat Pedro Albalejo, s.l des de fa uns 35 anys. Abans n'era el propietari el senyor Barruel Panzano. | 41.3426600,1.7195100 | 392867 | 4577588 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73108-foto-08305-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73108-foto-08305-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73108-foto-08305-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel senyor Joan Llopis. | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | ||||||||
| 73510 | Ball de cercolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cercolets-1 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Aquest ball era interpretat només per homes; tots els ballarins vestien robes de tons blancs amb vies i sanefes, corbata i faixa vermelles, faldellí del mateix color, indumentària que s'assembla molt del tirat i de l'aire del vestit dels camperols hel·lènics. La posició inicial és a partir de dues files de parelles; cada parella aguanta un cercolet. Avancen les dues fileres i quan es troben una d'elles aixeca els cercolets per tal de que les parelles de l'altre filera passin per sota; quan es tornen a trobar a dalt ho fan al revés la filera que ha passat per sota alçarà els cercolets per tal de que els altres passin per sota. Un cop en la posició inicial es desplacen, lateralment, tots cap el centre i s'intercalen en una sola fila. Avancen cap endavant i quan les parelles van arribant a baix es separen cadascuna per la seva banda per tornar-se a trobar a dalt i tornar a baixar en una sola fila. Un cop tots rectes tornen a desplaçar-se de costat en dues files. Les parelles creuaran de dos en dos els seus cercolets i giraran tota una volta de molinet amb el cercolet creuat, canviaran la direcció i donaran una altra volta en sentit contrari. Desfaran la figura i tornaran a lloc. Repetirem el moviment anterior, però entrecreuant tres cercolets, (és important que el nombre de parelles sigui múltiple de tres); també podem repetir el moviment amb quatre cercolets. Les parelles es tornen a ajuntar al mig en una sola fila i alcen el cercolets per tal de fer un pont, la primera parella comença a passar per sota del pont i les altres es van desplaçant cap al davant; quan tots han passat pel pont es desplacen tots seguint a la primera parella per acabar la dansa. Generalment els ballaires del ball dels Cercolets solen ésser joves, i en alguns indrets el ballaven infants. Duen un cèrcol de bota gros, obert per un punt, tot cobert de flors, de manera que no es veu res del cèrcol. | 08305-277 | Vilafranca del Penedès | És un ball gairebé exclusiu de contrades vinícoles, el seu origen radica en festes i cerimònies de les veremes, en les quals havia estat freqüent simular la construcció d'una bota, que els dansaires feien amb l'entreteixit de llurs cèrcols tots adornats de flors i pàmpols, demostració ben significativa de que es ballava cap el mes d'octubre, en el curs de la verema, quan encara tenen pàmpols els ceps. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73510-foto-08305-277-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:42 | |||||||||
| 66886 | Can Llopart de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-de-la-costa | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 239-240. MEDINA, Vicente: 'Los Llopart-Canals de Corbera venidos a Can Romagosa' (inèdit). ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XIV | Masia de frontó triangular, amb teulada a dues vessants, amb planta baixa i pis. Tot i que amb el pas del temps la masia ha patit diverses transformacions, encara presenta elements medievals originals, tals com les quatre arcades ogivals de pedra treballada que hi ha al celler, datada de mitjan del segle XIV; dues arcades apuntades a l'entrada de la masia, també de finals del segle XIV o principis del XV, i una arcada d'arestes retocades amb anella al mig, al saló principal de la masia. El portal d'entrada a l'edifici és de mig punt, adovellat; a sobre hi ha una finestra gòtica coronella, sense columneta central, que antigament es trobava al sector de llevant. L'esmentat portal d'entrada no està centrat a la façana, sinó que es troba situat a l'esquerra. Les finestres de l'interior presenten festejadors, amb impostes decorades amb flors de quatre fulles i botó al mig, datades al segle XIV o principis del XV. La porta del celler és de carreus adovellats, amb arc escarser. Moltes finestres són de pedres treballades; en una d'elles, situada en una façana secundària, hi ha la data de 1744 a la llinda, així com un arc geminat trebolat, emmarcat per un arc d'ogiva. Les reixes són de ferro forjat; n'hi ha que tenen forma bombada, a mode de gelosia. Una mina comunica amb el pou de la finca, de grans dimensions. Posteriorment es va fer una construcció que amagava la part esquerra del brancal del portal, de manera que l'edifici va perdre bona part del seu aspecte senyorial. Avui, però, aquesta construcció ja no existeix. | 08273-103 | A ponent del Casots | És una de les masies més antigues de Subirats. Ja existia l'any 1385, aleshores s'anomenava mas de Maria Ferrer. El mateix any va passar a mans de Bernat Llopart, cunyat de Maria Ferrer, de la parròquia de Sant Pere de Subirats. Els Llopart són un llinatge antic, que encara conserven la propietat del mas i el mateix cognom. Així, avui encara hi ha Lloparts establerts en algunes masies properes a Subirats, com Can Llopart de les Alzines (a Sant Sadurní), a Masquefa i a Gelida també, o a Can Llopart de Corbera, d'on se suposa que prové el tronc comú. Segons Vicente Medina, el llinatge dels Llopart té uns orígens molt antics, íntimament lligats a la història del castell de Subirats, des del segle X, quan el comte Borrell II (947-992) va tornar amb homes d'armes de l'interior per la reconquesta del Comtat de Barcelona i les terres del sud del Llobregat. Així, el cognom Llopart, apòcope de 'Lleopart' antic, deriva del nom propi Lleopart, documentat al segle XI, com veiem, entre d'altres, en la figura del vescomte de Girona Lleopart, que va ocupar el càrrec entre els anys 920 i 930, o el jutge Lleopart, que va exercir en diverses ocasions en el tribunal de l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós, al monestir de Sant Joan de les Abadesses. D'aquest nom propi, i seguint l'evolució comuna de l'aparició dels cognoms al segle XI, es va constituir en el patronímic Lleopart per a aquesta família. Guillem Lleopart era dipositari del testament d'Ermengarda de Barcelona, filla de Borrell II, redactat al castell de Subirats el 17 d'octubre de 1030. L'arxiu documental de la família Llopart s'inicia al segle XIV, amb nombrosos documents en pergamí. | 41.4067800,1.8032200 | 399969 | 4584606 | 1385 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66886-foto-08273-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66886-foto-08273-103-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Can Ferrer.Can Llopart de la Costa és la masia amb més restes gòtiques conservades al municipi. L'edifici, però, ha estat saquejat en varies ocasions i actualment està restaurat.A l'actualitat l'edifici està relacionat les Caves Llopart. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml