Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48892 | Cal Suriol del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suriol-del-castell | XVI | Tot i que documentalment hi ha referències de Can Suriol del Castell al segle XIV, la part més antiga de l'edifici que ha arribat fins als nostres dies presentat trets clarament renaixentistes. El cos original se situa costat NE de l'edifici, compta amb planta baixa i planta pis i presenta una coberta de dos aiguavessos amb teules àrabs amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obria al SO i ara resta oculta darrera una ampliació de l'edifici. A la façana posterior s'hi obren, a nivell del primer pis, tres finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra treballada. Les llindes són rectes però tenen esculpits un cap humà, un castell i una petxina respectivament, emmarcats en forma esgraonada acabant en forma d'arquet en dos d'elles i d'arc conopial en la tercera. A nivell de planta baixa de la mateixa façana són visibles dues finestres també amb ampits, brancals i llindes de pedra. Les llindes tenen esculpit un petit arc conopial, característic de l'arquitectura renaixentista. Així doncs, atenent a la tipologia de les finestres descrites podem situar aquesta crugia de l'edifici en el segle XVI o, si més no, en aquell segle es produï una important modificació d'un cos hipotèticament anterior. En un moment posterior s'afegí un nou cos davant la façana original de l'immoble, al costat SO. Aquest nou cos, també presenta forma rectangular, compta amb planta baixa, planta pis i golfes i la seva coberta és d'un sol aiguavés, amb pendent descendent cap a la façana principal. La disposició d'aquesta façana no és simètrica, si bé és força ordenada. Totes les seves obertures són emmarcades en pedra. Atenent a la seva tipologia constructiva situem aquesta ampliació de l'edifici en el segle XIX. L'edifici compta amb d'altres annexes que no presenten un especial interès arquitectònic. | 08085-25 | Barri de Grabuac, 10 | Sembla que a l'indret que ocupa Can Suriol del Castell se situava la quadra de Grabuac que, al segle XIV, era del prior del Monestir de Montserrat. | 41.3966100,1.6761600 | 389332 | 4583632 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48892-foto-08085-25-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 95|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 48893 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-0 | XIX | Els arrebossats de les façanes presenten un estat de conservació força precari en alguns punts. També són nombroses les esquerdes en els paraments exteriors. | Masia ubicada dalt del turó on es va originar el nucli urbà de Guardiola de Font-rubí. El cos principal de la masia és de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta cap a llevant (E/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal es distribueixen a partir de dos eixos verticals, si bé no guarden perfecta simetria entre elles. La planta baixa està ocupada, a l'esquerra, per un gran arc escarser de maó que dóna pas a un passatge, sostingut per un embigat de fusta, que travessa l'edifici fins a la seva part posterior, on està protegit per una porta de doble fulla de grans dimensions. Continuant amb la planta baixa, hi trobem, a la dreta d'aquest cos, l'accés a l'habitatge, emmarcat per muntants de pedra ben treballada i arc escarser del mateix material. La planta pis compta amb dos obertures allindades corresponents a dos balcons ampitadors amb baranes de ferro de barres simples. A nivell de les golfes trobem una única obertura allindada, quadrangular i de petites dimensions. Adossat a aquest cos pel costat de tramuntana hi trobem un altre amb coberta d'un aiguavés amb pendent descendent en direcció tramuntana. Aquest cos compta també amb tres plantes. Les seves obertures es distribueixen de forma ordenada a través de dos eixos verticals i són totes allindades a excepció d'una petita porta, amb arc escarser, que dóna accés directe a aquesta crugia. Tota aquesta façana corresponent als dos cossos descrits està reforçada mitjançant tres contraforts. Al cos principal se li adossa, pel costat de migdia, un altre que compta amb planta baixa i planta pis i que, en la seva façana de migdia, compta amb una galeria de quatre arcades de mig punt entre les que se situa una barana amb balustres de terra cuita. Òbviament, la complexitat de la planta de la masia posa de manifest les successives ampliacions de l'edifici que es varen dur a terme en funció de les necessitats d'espai de cada moment. Pel que fa a la cronologia, tot i que, tenint en compte l'indret que ocupa, la masia ha de ser força antiga, els diversos cossos que actualment podem veure no van més enllà del segle XIX. | 08085-26 | 41.4130200,1.6516000 | 387307 | 4585485 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48893-foto-08085-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||
| 48894 | Cal Turró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-turro | XX | Habitatge d'estil eclèctic propi del noucentisme, de planta quadrada amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que s'orienta cap al SE. Compta amb una torratxa de planta quadrada situada al centre de la teulada. En cadascuna de les cares de la torratxa hi trobem una finestra geminada amb arcs de ferradura i la part superior d'aquest element compta amb un coronament amb formes ondulades. L'edifici té planta baixa i dos pisos. Pel que fa a la façana principal, les seves obertures s'articulen de forma simètrica en base a tres eixos verticals. A la planta baixa hi trobem l'accés principal a l'immoble, amb arc escarser envoltat per un relleu de morter decoratiu de forma allindada. A ambdós costats de l'accés esmentat se situen sengles finestrals verticals de llinda recta amb el mateix tipus de relleu de morter decoratiu a la part superior i amb reixes de ferro que alternen barres helicoïdals amb barres simples, elements curbs i aplics en forma de flor. A nivell de la planta primera hi trobem tres obertures allindades que dónen a un balcó corregut que ocupa gran part de l'amplada de l'edifici. La barana del balcó presenta el mateix estil que les reixes de la planta baixa, amb barres rectes i helicoïdals combinades amb trams de ferro corbats i amb aplics en forma de flor. Les tres obertures d'aquest nivell tenen el seu contorn desdoblat per un relleu de morter i, sobre les respectives llindes, hi trobem una mena de guardapols ondulat que resta separat de l'accés que cobreix. La segona planta està ocupada per tres obertures que donen accés a sengles balcons simples de poca volada. Les baranes respectives presenten el mateix estil que ja hem referit per a la barana del balcó de la planta primera i per a les reixes de la planta baixa. Com en el cas de les obertures de la planta primera, les de la planta segona també tenen el perímetre desdoblat pel relleu de morter. Sobre la cornisa hi trobem un coronament format per una barana de balustres de terra cuita que discorre entre cinc pilars, el central molt més gran i alt conté la inscripció '1924 J C' referent, òbviament, a l'any de construcció i a les inicials del propietari. A la resta de façanes hi destaquen les llindes de maó sobre les obertures, material també present a les línies horitzontals que marquen els canvis de nivell entre plantes i a les cantonades de l'edifici. | 08085-27 | Barri de Santa Maria (Cal Cintet), 46 | 41.4138400,1.6789000 | 389590 | 4585541 | 1924 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48894-foto-08085-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48894-foto-08085-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48894-foto-08085-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | En el moment de confecció del Mapa de Patrimoni Cultural de Font-rubí l'edifici es trobava en procés de restauració. | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48895 | Cal Via de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-via-de-lavella | XIII-XIX | Mas situat al nucli urbà de l'Avellà, de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre cap a migdia (S-SE). L'edifici compta amb planta baixa, dos pisos i golfes. Les obertures de la façana principal s'articulen en base a tres eixos verticals. Hi destaca el portal d'accés amb arc de mig punt de dovelles ben treballades. Les finestres de la planta primera i una de la planta segona tenen ampit de pedra treballada. Sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro de barres mig rectes, mig helicoïdals, amb aplics en forma de flor. Aquesta façana també conté un rellotge de sol que tractem separadament. La situació un tant desordenada de les obertures és conseqüència de la dilatada història de l'edifici. Molt possiblement, gran part de la façana avui visible es pot emmarcar dins del segle XVII, a excepció del balcó, afegit molt tardanament (probablement a finals del segle XIX o principis del XIX). Serien propis d'aquest segle XVII el portal dovellat i els ampits de les finestres de pedra treballada. No obstant això, tenim constància que el mas està documentat des del segle XIII i, en el seu interior, conserva vestigis de l'edifici original, com són una volta gòtica o la presència d'espitlleres. | 08085-28 | Barri de l'Avellà, 17 | El Mas de l'Avellà, és esmentat el 1227 com a donació testamentària d'Elisenda de Queralt al seu nebot Hug Alemany de Cervelló. Segons el propietari de la casa, hi ha documents del segle XVI, cap el 1550, que posen de manifest la vida de pagès que es feia en aquell moment a Cal Via. La nissaga Via es mantingué relacionada amb l'edifici fins a la Guerra del Francès quan fou substituïda pel cognom Queralt en casar-se la pubilla de Cal Via amb un pubill procedent de Porquerisses. | 41.4428700,1.6081000 | 383725 | 4588857 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48895-foto-08085-28-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 48896 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-0 | XIX | Habitatge aïllat de planta quadrada i estil eclèctic. Compta amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, que mira a migdia (S/SE). Sobre la teulada, en una posició lleugerament descentrada en direcció migdia, se situa una torratxa de planta quadrada i terrat pla amb finestres geminades, d'arc de mig punt, i coronament horitzontal senzill a la part superior. L'edifici s'articula en planta baixa, planta pis i golfes. La disposició de les obertures de la façana principal s'articula de forma simètrica en base a tres eixos verticals. Únicament escapa una mica a la simetria la finestra de la planta baixa que se situa a la dreta de la porta d'entrada a l'edifici. Aquesta finestra sembla que fou modificada per convertir-la en un altre accés. Totes les obertures estan emmarcades amb maó i compten amb arc escarser, inclús les finestres dobles de les golfes compten també amb un petit doble arc escarser. Per sobre les golfes ja hi trobem una cornisa simple i un coronament recte d'on només sobresurt la part central, ondulada, on hi ha un doble cercle que, o bé funcionà com a rellotge de sol, o bé contenia la data de construcció i les inicials del propietari. Les obertures de la planta pis són, de fet, balcons ampitadors amb barana de balustres de terra cuita. A la resta de façana, la composició és similar a la de la façana principal però les finestres dobles de les golfes són substituïdes per ulls de bou. La presència de maó vist és força destacable també a les cantonades de l'edifici. | 08085-29 | Barri de Grabuac i la Fanga, 24 | 41.4051200,1.6612700 | 388102 | 4584595 | 1885 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48896-foto-08085-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48896-foto-08085-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48896-foto-08085-29-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 48897 | Can Fortuny de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fortuny-de-font-rubi | ARNABAT, Ramon (1995). 'La Primera Guerra Carlina (1833-1840) als arxius judicials del Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, Vol. 20, 1994. Pàgs. 285-298. | XVII | Mas de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La distribució de les obertures de la façana principal s'ordena en tres eixos verticals si bé no respecta totalment la simetria. Hi destaca el portal amb arc de mig punt de dovelles de pedra ben treballades així com els ampits de les finestres, del mateix material. Alguns d'aquests ampits ha quedat isolat o visualment desplaçat en haver variat la distribució original de les finestres. El treball de la pedra dels ampits i el tipus de portalada dovellada fan pensar en una cronologia ca. El segle XVII, si més no per l'edifici que actualment veiem. | 08085-30 | Barri de Font-rubí de Dalt, 15 | Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), els carlins ocuparen la casas per tal d'allotjar-hi la seu d'una Junta Carlina. | 41.4365200,1.5878300 | 382020 | 4588179 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48897-foto-08085-30-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48898 | Can Laureà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-laurea | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XX | Habitatge d'estil modernista de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia (S/SO). L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Hi destaca la composició de la façana, en base a tres eixos verticals. Totes les obertures compten amb arcs de mig punt, arcs escarsers o un arc doble en el cas de l'accés a l'habitatge. Les formes arrodonides queden destacades pel contorn en relleu que ressegueix portes i finestres. Les obertures de la planta primera són balcons ampitadors amb barana de balustres ceràmics. El coronament de l'edifici és esglaonat amb decoració de maó vist. A la teulada hi ha una xemeneia revestida de rajola policroma. Segons l'inventari de patrimoni arquitectònic (IPAC), que cita fonts orals, el mestre de cases fou Josep Queralt, de Guardiola, i, segons Salvador Llorac, LLORAC (1991: 203), fou construïda l'any 1920. | 08085-31 | Carrer del Pou de la Bomba, 2 - Guardiola de Font-rubí | 41.4165600,1.6554200 | 387632 | 4585873 | 1920 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48898-foto-08085-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48898-foto-08085-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48898-foto-08085-31-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48899 | Sant Andreu de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-lavella | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI-XII | Únicament és visible l'absis de la capella, que conserva part de la volta que el cobria i alguns fragments dels murs perimetrals. | Restes de l'antiga capella romànica de Sant Andreu de l'Avellà. Actualment s'hi observa part de l'absis, que encara conserva una finestra que, pel costat interior, es troba en posició molt baixa, fet que demostra la potència del sediment en aquest punt. Pel que fa a la nau, també són visibles alguns fragments dels seus murs. Segons Salvador Llorac, LLORAC (1991:185), la nau fou enderrocada a principis del segle XX per tal d'aprofitar la pedra per bastir una de les cases de la rodalía. Al voltant de l'església, com és habitual en aquests casos, se situava una necròpolis. | 08085-32 | 41.4450700,1.6161700 | 384403 | 4589090 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48899-foto-08085-32-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 92|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 48900 | Capella de Sant Joan de la Massana o de Santa Apol·lònia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-de-la-massana-o-de-santa-apollonia | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI-XII | Capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular amb bandes llombardes i sòcol molt alçat, orientat a llevant (E/NE), on s'hi obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt. L'accés a la capella es realitza per una porta amb arc de mig punt de pedra ben treballada que s'obre a la façana de migdia. A la part frontal de l'església només hi trobem una petita finestra amb muntants de pedra. A sobre s'hi observen les restes d'un campanar d'espadanya. La coberta de l'interior de la nau és actualment de volta catalana de maó, ja que la capella fou cremada durant la Guerra Civil i no fou restaurada fins fa pocs anys. La coberta original només resta conservada a l'absis. | 08085-33 | La capella de Sant Joan de la Massana, també coneguda com de Sant Apol·lònia, era l'antiga església del veïnat de la Massana. La primera documentació sobre el lloc data del 1121, i sobre l'església, del 1315. L'any 1936 fou cremada i restà abandonada i sense culte durant molts anys. | 41.4158300,1.6345000 | 385883 | 4585819 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48900-foto-08085-33-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 48901 | Sant Pau de can Suriol del Castell de Grabuac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-can-suriol-del-castell-de-grabuac | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XII-XVIII | Petita capella d'una sola nau, de planta rectangular i capçalera quadrada. La porta d'accés és d'arc de mig punt amb orla i imposta de tradició romànica, flanquejat per dues finestres conopials i una de circular sobre l'accés esmentat. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a ponent (NO). Sobre aquesta façana se situa un petit campanar d'espadanya. El parament està format per pedres irregulars de petites dimensions lligades amb morter de calç. Les cantonades estan reforçades mitjançant cadenes cantoneres de carreus ben treballats. L'aspecte de l'edifici fa pensar en un origen medieval amb importants reformes durant l'època moderna, probablement el segle XVI. La documentació, però, parla d'una reedificació durant el segle XVIII. | 08085-34 | Grabuac | L'origen documentat de l'edifici es remunta a l'època medieval, apareixent documentada la capella de Sant Pau, per primer cop, en un document de l'any 1315. A la clau de la volta interior sembla llegir-se la data de 1624, que podria correspondre a una important reforma de l'edifici. Un document de l'any 1760 especifica que, en aquest període, fou reedificada (LLORAC, 1991:187-188). Sembla evident, però, que es conservaren molts dels elements arquitectònics anteriors. El juliol de 1936 fou cremada perdent-se un retaule gòtic i diversos elements litúrgics de l'interior de l'edifici. | 41.3963100,1.6764400 | 389355 | 4583598 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48901-foto-08085-34-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48902 | Capella de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc-de-cal-cerda-o-del-morrocurt | CRUAÑES, Esteve (1994). 'Esglésies romàniques del Penedès'. Institut d'Estudis Penedesencs LLORAC, Salvador (1978). 'El Penedès durant el període romànic'. Miscel·lània penedesenca. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XI | La capella es va esfondrar per la manca de manteniment a principis dels anys 90 del segle XX. Ara resta totalment en ruïnes. | Restes de la capella d'origen romànic de Sant Vicenç de Cal Cerdà o del Morrocurt. Resta d'empeus l'absis semicircular amb faixes lombardes i sòcol elevat, part del mur de tramuntana i una capella de factura gòtica que s'afegí pel mateix costat a l'edifici original, en un moment posterior. A l'espai on se situava l'interior de l'edifici s'aprecia l'arrencament dels arcs torals que suportaven la volta, que era lleugerament apuntada. El paviment és de toves disposades en diagonal respecte l'orientació de la nau de la capella. | 08085-35 | El topònim de Morrocurt apareix documentat per primer cop en un document de l'any 984, però hem d'esperar a l'any 1098 per trobar esmentada la parròquia de Sant Vicenç. A partir d'aquí les notícies sobre aquesta parròquia són nombroses, durant els segles XII, XIII, XIV i XVI. Durant la desamortització duta a terme en el segle XIX passà a ser de propietat privada. El 1936 sofrí alguns desperfectes i varen desaparèixer de l'interior tots els ornaments, però la fàbrica de l'edifici resultà intacta. A principis dels anys noranta del segle XX es trobava en un estat d'abandonament considerable i, després d'un període de pluges intens, la capella, que es trobava d'empeus, es va esfondrar. Després d'aquest fet el municipi n'adquirí la propietat. | 41.4312500,1.6558900 | 387697 | 4587503 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48902-foto-08085-35-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 85|92 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48903 | Caves Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-ferret | XX | Edifici d'estil noucentista de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a migdia. Consta de planta baixa, i dos pisos. Les obertures de la façana principal estan ordenades simètricament en base a tres eixos verticals. Tant l'accés principal a l'edifici com la part superior de les finestres estan emmarcades amb maó vist. A nivell de la primera planta hi ha un balcó corregut que ocupa quasi tota l'amplada de l'edifici. A la segona planta només l'obertura central té balcó. Les baranes de ferro dels balcons i les reixes de la planta baixa combinen les barres helicoïdals amb barres rectes. Segons els propietaris es construí l'any 1920. | 08085-36 | Avinguda de Catalunya, 36 - Guardiola de Font-rubí | 41.4150900,1.6501700 | 387191 | 4585717 | 1920 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48903-foto-08085-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 48904 | Centre Recreatiu Guradiolenc / La Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-guradiolenc-la-cooperativa | XX | Edifici entre mitgeres d'estil eclèctic, amb trets noucentistes. Se situa al principal carrer del nucli de Guardiola. La seva planta és rectangular i compta amb una coberta de dos aiguavessos de teula àrab. El carener és paral·lel a la façana principal, que mira a llevant. Compta amb planta baixa i dos pisos. La composició de la façana és simètrica amb obertures emmarcades per relleus decoratius. A la planta primera hi trobem un balcó corregut que abraça les quatre obertures d'aquell nivell mentre que, a la planta segona, hi ha quatre balcons individuals. A l'interior disposa, actualment, de Sala d'Actes, Auditori, Casal de la Gent Gran, despatxos per a les entitats i Casal de Joves / Esplai. És el local que acull gran part dels actes que es realitzen al municipi. | 08085-37 | Avinguda Catalunya, 45 - Guardiola de Font-rubí | El Centre Cooperatiu Guardiolenc fou la seu de l'antiga Cooperativa Agrícola del municipi. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 1912 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48904-foto-08085-37-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106|98|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48905 | Els pisos del Pau Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-del-pau-xic | XX | Edifidi d'habitatges de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent (O/SO). L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Hi destaca la façana, amb disposició de les obertures totalment simètrica en base a tres eixos verticals. A la planta baixa hi trobem l'accés a l'escala de veïns, de llinda recta, flanquejat per dos grans finestrals d'arc de mig punt. La planta primera s'hi obre un balcó centrat i flanquejat per dues finestres, les tres obertures amb llinda recta. Sobre la cornisa, decorada amb rajola policroma de motius florals, se situa un coronament horitzontal la part central del qual està presidit per una forma semicircular més elevada que conté un plafó ceràmic de sis rajoles d'alçada per quatre rajoles d'amplada amb la representació de la Mare de Déu de Montserrat ambla muntanya al fons. El passadís que duu a l'escala de veïns està pavimentat amb rajola hidràulica. La data de construcció de l'edifici, tot i que no està especificada, s'ha de situar en algun moment del primer quart del segle XX. | 08085-38 | Avinguda Catalunya, 24 - Guardiola de Font-rubí | 41.4145800,1.6506900 | 387234 | 4585659 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48905-foto-08085-38-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||
| 48906 | Església de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVIII | Capella d'una sola nau, de planta rectangular, amb absis recte i sagristia darrera l'absis. La coberta és de dos aiguavessos, de teula àrab, i el carener és perpendicular a la façana principal, que mira a migdia. La composició de la façana és força simple, amb l'accés emmarcat amb pedres ben treballades i un arc recte fent les funcions de llinda. La part superior de les dovelles d'aquest arc presenten un petit voladís en relleu. A la part alta de la façana, hi trobem un ull de bou fet amb maons. Finalment, coronant la part frontal de l'edifici, se situa un frontó triangular emmarcat per pedres molt ben treballades. | 08085-39 | La capella de Sant Bartomeu està ben documentada, des del segle XIV, tot i que hi ha indicis que el seu origen es podria remuntar a època romànica. L'any 1797, F. Fontanals, pagès de Bellver, va demanar llicència del vicari episcopal i al rector de Bellver per tal de traslladar la capella de Sant Bartomeu més a prop de casa seva, la qual li fou concedida el 12 de setembre del mateix any. El 25 de novembre de 1799 es demana que sigui visitada i es pugui celebrar missa, concessió que es feu dos dies després. Sembla clar, doncs, que la capella actual té origen en aquest moment i que no ocupa el lloc que havia ocupat l'antiga capella homònima. | 41.4156900,1.6955800 | 390987 | 4585725 | 1799 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48906-foto-08085-39-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | L'edifici es bastí com a capella privada de la casa pairal Cal Fontanals - Cal Balaguer, que se situa a tocar de la capella. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||
| 48907 | Església parroquial de Font-rubí i rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-font-rubi-i-rectoria | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVIII-XIX | L'església de Sant Pere i Sant Feliu és d'una sola nau, amb absis quadrat i coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, que descansa sobre volta interior d'arc rebaixat i arcs torals. El campanar és de planta quadrada, amb l'últim pis, que allotja les campanes, construït amb maó, a diferència de la resta de l'estructura, construïda amb pedra irregular lligada amb morter de calç i carreus a les cantoneres. L'accés a l'església s'obre a l'extrem de ponent del mur lateral de migdia. És una porta dovellada de bona factura. A ladovella central hi trobem la creu gravada la creu del Capítol de la Catedral de Barcelona i, a sota, la data gravada: 1742. No obstant això, pensem que no te gaire a veure el gravat de la creu i el de la data, de factura aquesta última molt barroera, per la qual cosa possiblement estem davant una reforma important de la que es va voler deixar constància. La cronologia del portal dovellat pensem que es podria endarrerir fins al segle XVII i, per tant, podria ser un vestigi de l'església anterior a l'actual. La rectoria s'adossa a l'església pel costat de migdia. Té coberta a dues vessants i consta de soterrani, planta baixa i golfes. la façana, de distribució simètrica, presenta com a elements més remarcables les dues galeries d'arcs carpanells, centrades i construïdes amb maó. A la galeria superior la barana és de balustres de terra cuita. La cronologia d'aquesta rectoria pensem que s'hauria de situar ja en el segle XIX. | 08085-40 | Barri de Font-rubí de Dalt, 23 i 24 | La capella de Sant Pere i Sant Feliu nasqué a redós del castell de Font-rubí. Dins del clos del castell hi trobem les restes d'un edifici rectangular que hom ha identificat amb una capella, tot i que alguns autors (LLORAC, 1991:188) trobem poc probable aquesta atribució. De no ser realment una capella, l'origen de l'església de Sant Pere i Sant Feliu estaria lligat a la seva funció com a capella del castell. | 41.4369000,1.5883300 | 382062 | 4588221 | 1742 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48907-foto-08085-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||
| 48908 | Església parroquial de Santa Maria de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-bellver | GALIMANY, Marc (2006). 'Santa Maria de Bellver'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 93, febrer 2006. Pàgs. 26-27. LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVIII | Església d'una sola nau amb volta de canó seguit amb llunetes i capçalera rectangular. Les seves mides aproximades en planta assoleixen uns 27 x 12 m. A cada banda hi trobem dos altars laterals. Té també un cor amb barana de fusta. Els portals són de pedra ben treballada. A la façana principal hi trobem la porta, amb arc escarser de pedra ben treballada, sobre el qual hi ha una petita fornícula que conté una imatge de la Mare de Déu. A la part superior de la façana s'obre un gran ull de bou i, finalment, hi trobem un coronament de línies corbes. El campanar és de base quadrada amb els pisos superiors de planta octogonal. Està rematat per una coberta de pavelló de vuit cares. A l'últim pis s'obren quatre obertures d'arc de mig punt, una d'elles tapiada. | 08085-41 | Barri de Santa Maria, 3 | El 26 d'agost de 1152 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, consagrà la capella de Santa Maria de Bellver. A principisdel segle XIV apareix també com Santa Maria de 'La Serra'. A mitjans del segle XVIII s'enderrocà l'antiga església romànica i s'edificà l'actual. Fins al 1936 la rectoria de Santa Maria conservava un arxiu que es remuntava al segle XIV però que fou completament destruït aquell any. | 41.4238000,1.6612400 | 388131 | 4586669 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48908-foto-08085-41-3.jpg | Legal | Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|96 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48909 | Mas Moió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-moio-0 | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí | XVII-XIX | Casa pairal de notables dimensions. Compta amb una planta rectangular lleugerament trapezoïdal, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que mira a migdia (S/SE). L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana principal es distribueixen de forma ordenada si bé no simètrica, trobant-se l'accés a l'edifici desplaçat cap a llevant. Aquest accés està format per una portalada de mig punt amb dovelles de molt bona factura. La resta d'obertures són totes allindades. A la planta primera hi trobem quatre balcons amb baranes de ferro que alternen les barres llises amb barres helicoïdals. Segons el propietari, aquests balcons s'obriren l'any 1932. A la planta corresponent a les golfes hi trobem, en línia amb els balcons de la planta primera, quatre obertures allindades simples. De la façana principal destaca, especialment, el portal dovellat, la factura del qual ens remet al segle XVII. També és destacable un rellotge de sol on hi consta la data, molt deteriorada, de 1855. L'estil del rellotge està completament torçat. Interiorment hi destaquen els paviments de toves conservats, una interessant llar de foc de rotllo i una premsa de vi doble encastada en la paret, amb uns imponents suports de pedra treballada. | 08085-42 | Barri de Mas Moió, 7 i 11 | La documentació conservada demostra que existia ja al segle XV, ja que consta esmentada a la nòmina de veïns de l'any 1439. Des de mitjans del segle XVI pertany al mateix llinatge. És la casa mare de tots els Galimany del terme i del seu entorn. | 41.4212900,1.6247700 | 385079 | 4586439 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48909-foto-08085-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48910 | Mas Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romani | XIX | Mas format per un conjunt d'edificis i annexos. L'edifici principal és d'estil eclèctic amb planta rectangular i teulada de dos aiguavessos amb torratxa lleugerament descentrada. El carener és paral·lel a la façana principal, que mira a migdia. Aquesta façana s'articula a partir de tres eixos verticals i compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La disposició de les obertures és simètrica. A la planta baixa trobem dues finestres reixades situades a banda i banda de l'accés principal, que es troba emmarcat per muntants i arc escarser de pedra treballada. A la planta pis se situen tres balcons d'obertura única sobre carteles amb els muntants i la llinda també de pedra treballada i, finalment, tres finestres rectangulars partides per un mainell a la planta corresponent a les golfes. A l'extrem superior hi trobem la cornisa sostinguda sobre unes petites mènsules, molt probablement decoratives. A sobre la cornisa hi trobem un coronament que, com la façana, està dividit en tres trams verticals. El central es troba rematat en semicercle mentre que els dels extrems són horitzontals. A ambdòs costats de la façana principal hi trobem dos annexes que, en aquest cas, només compten amb planta baixa i planta pis. A la planta baixa d'aquests annexos se situa una porta construïda amb pedra treballada i arc escarser, molt similar a l'accés principal del mas. A sobre, també en els dos annexos, hi trobem un balcó ampitador amb obertura única rematada amb arc de mig punt. Sobre la planta pis també hi trobem una cornisa, aquí molt més senzilla, i un coronament simple horitzontal. Afegides al cos principal rectangular hi trobem sengles galeries d'arcs de mig punt al costat de llevant i al costat de tramuntana del mas. Al costat de ponent del conjunt principal s'hi adossa la casa dels masovers, d'estil popular amb planta rectangular, teulada de dos aiguavessos i carener paral·lel a la façana principal, orientada també a migdia. | 08085-43 | Barri els Pujols, 7 | 41.3949300,1.6965400 | 391033 | 4583419 | 1821 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48910-foto-08085-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48910-foto-08085-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48910-foto-08085-43-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (fitxa 2581) a la façana principal hi figura la data de construcció '1821' fet que no es va poder corroborar durant la visita efectuada a l'indret. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48911 | Can Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romeu | XVIII-XIX | Mas format per diversos habitatges i edificis annexos. L'edifici principal és de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos,de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia (S/SE). Compta amb planta baixa, planta pis i golfes. La composició de la façana principal és perfectament simètrica, ordenant-se les obertures a partir de tres eixos verticals. Totes les oberturs de la planta baixa estan construïdes amb pedra treballada de molt bona factura. La central, l'accés principal, compta amb arc de mig punt mentre que les laterals compten amb arc escarser, molt més treballat en la que se situa al costat esquerre. En aquest accés hi podem llegir, gravat en la clau de l'arc, 'JOSEPH ROMEV TE FECIT FER - 1789' emmarcat per dos arbres en relleu i sota una creu, també en relleu, de molt bona factura. A la clau de l'arc corresponent a l'accés principal hi trobem gravat, sota el dibuix d'unes eines del camp la frase 'sense traballar Pages Campar be ymposiple es - ANY 1819'. La planta primera està ocupada per tres balcons ampitadors, tots amb arc escarser però el central amb muntants i arcs de pedra treballada, mentre que en els laterals no es veu la fàbrica. Finalment, pel que fa al nivell corresponent a les golfes, hi trobem un conjunt de dues finestres amb arc de mig punt de maó a cadascun dels extrems mentre que, a la part central, se situen tres finestres de les mateixes característiques, la central una mica més gran. Per sobre les referides finestres de les golfes només s'aprecia un petit respirall ovalat. Les cantonades de l'edifici estan construïdes amb cadenes cantoneres de carreus de molt bona factura. És també destacable el rellotge de sol, tractat de forma separada, que trobem en aquesta façana. | 08085-44 | Barri de Font-rubí (Can Romeu), 13 | 41.4354000,1.5962600 | 382722 | 4588043 | 1789 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48911-foto-08085-44-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 48912 | Masia Grabuac - Cal Fraret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-grabuac-cal-fraret | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 203. | XX | Masia d'estructura basilical amb coberta de dos aiguavessos i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre al SE. L'edifici compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Les obertures de la façana s'ordenen de forma simètrica amb portal d'accés adovellat d'arc de mig punt i balconada amb balustres ceràmics al primer pis. Compta amb elements decoratius de caire modernista, amb utilització de ceràmica vidrada i vitralls de colors. La construcció principal té adossada una torre circular de maó vist amb decoració de ceràmica vidrada. El conjunt es troba tancat per un baluard. Sembla que la reforma de la casa que li va atorgar l'aspecte actual comptà amb la intervenció de l'arquitecte Puig i Cadafalch. | 08085-45 | Barri de Grabuac, 16 | La història de la masia Grabuac es remunta a l'edat mitjana. L'edifici actual és producte d'una important reforma duta a terme a principis del segle XX. | 41.3961900,1.6761800 | 389333 | 4583585 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48912-foto-08085-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | La foto de la façana ha estat extreta de la pàgina web següent:http://www.enoturismepenedes.cat/ca/guia-de-serveis/cellers-i-caves/celler-ludens-masia-grabuach | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||
| 48913 | Pont de Cal Raimondet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-raimondet | XIX-XX | Pont de tres arcades que permet al camí que comunica la carretera BP-2126 amb la plana de Cal Raimondet travessar el torrent de Cal Manois. Malgrat que està força cobert per la vegetació de la riera, són visibles tres arcades de mig punt construïdes amb set capes de maó massis disposat a la catalana. Els paraments que s'aixequen sobre els arcs està construït amb maçoneria, barrejant pedres irregulars amb morter de calç. La línea de paviment del pont ve marcada, exteriorment, per una filera de maó sobre la que s'aixequen les baranes, construïdes també amb maçoneria i rematades amb una filada de maons. La fàbrica dels pilars que suporten les arcades no fou ben visible, a causa de la frondositat de la vegetació de la riera. La riera, en aquest punt, presenta una profunditat considerable de fins a uns 20 m. Tot i que no hem trobat documentació referent a la construcció d'aquest pont, les seves característiques constructives el situen, clarament, de la sgona meitat del segle XIX o, com a màxim, de principis del segle XX. | 08085-46 | 41.4251500,1.6312300 | 385626 | 4586859 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48913-foto-08085-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||||
| 48914 | Villa Josefa Formosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-josefa-formosa | XX | Edifici d'estil eclèctic de planta quadrada amb coberta de pabelló de teula àrab. La façana principal s'orienta a tramuntana. Hi destaca la utilització del maó vist a tot l'edifici, especialment a les cantonades i a les obertures. Tot l'edifici compta amb una mena de sòcol o podium que eleva l'única planta visible per sobre el nivell de circulació. És per aquest motiu que l'accés de la façana principal compta amb una escala doble, amb balustres de terra cuita, que permet salvar la diferència d'alçada existent. La composició de la façana principal s'articula a l'entorn de tres eixos verticals marcats per pilastres de maó acabades en pseudocapitells. A l'alçada d'aquests últims s'obren uns ulls de bou, entre les pilastres, que pertanyen ja a la cambra d'aire o aïllant situada sotacoberta. En els laterals la composició és similar, però gira entorn dos eixos verticals. El pendent descendent del terreny fa que, en els costats de llevant i de ponent hi hagi ulls de bou al nivell corresponent al semisoterrani. A les dues reixes que tanquen els accessos a la casa hi podem llegir, en una: 'VILLA JOSEFA FORMOSA' i, en l'altra: '1902 ANTONIO JANE'. | 08085-47 | Barri de l'Avellà, 4 | 41.4421300,1.6087900 | 383781 | 4588774 | 1902 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48914-foto-08085-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48914-foto-08085-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48914-foto-08085-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|102 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 48915 | Cova de l'Ametlla o cova de l'Omella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lametlla-o-cova-de-lomella | Foradada a la roca, la Cova de l'Ametlla té un voladís de pedra que serveix com a petita porxada per aixoplugar-se en cas de pluja sense haver d'entar. L'entrada no és pas massa gran tot i que s'hi pot entrar ben dret, el terra fa pendent amunt fins que topa amb el sostre que a l'inversa fa volta, talment con el fruit que li dóna el nom. És força gran, assolint uns vint metres d'ample i uns disset de fondària. Al punt més alt arriba als quatre o cinc metres. Als voltants s'hi poden trobar altres forats i balmes, però de poc interès. La farigola, el grèbol, la ruda i sobretot el cuscó poblen aquest entorn castigat pel foc més d'una vegada, on tot just hi comencen a brotar els pins. És realment un ambient hostil per a la vegetació on l'erosió ha deixat al descobert un terreny de pedra blanca i dura. Des de la cova es pot gaudir d'una magnífica vista de la plana panadesenca. | 08085-60 | 41.4515100,1.6171900 | 384499 | 4589804 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48915-foto-08085-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Per arribar-hi s'ha de seguir el camí que arrenca del davant mateix de la casa Nova de Bolet. Passarem a tocar d'una torre d'alta tensió i, després de caminar paral·lelament a la línia elèctrica durant uns metres, arribarem a la cova. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||||||
| 48916 | Barraca de vinya n. 9154 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9154 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-61 | 41.4299300,1.6076700 | 383666 | 4587421 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48917 | Barraca de vinya n. 9155 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9155 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-62 | 41.4310600,1.6044800 | 383401 | 4587550 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48918 | Cova de l'Arena o l'Arenera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larena-o-larenera | Cova artificial creada per l'extracció de grava necessària per a la construcció dels masos veïns. La cova assoleix els 15 m de longitud en la seva galeria més llarga. Compta amb algunes 'columnes' no excavades per tal d'assegurar la integritat de la cavitat. | 08085-63 | Se'n desconeixen els seus orígens i els primers explotadors. El que és clar és que l'indret era utilitzat per l'extracció d'arena i grava. No se sap si l'obertura era parcialment existent o es va formar totalment per la manipulació de l'home. Tot i així, es pot intuir aquesta intervenció observant les columnes prudentment indultades a l'interior de la caverna. | 41.4426900,1.5963200 | 382740 | 4588853 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48918-foto-08085-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||||||
| 48919 | Barraca de vinya n. 9157 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9157 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-64 | 41.4280100,1.5966100 | 382738 | 4587222 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48920 | Cova del Toixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-toixo | Balma que s'obre sota el camí que duu a Mas Vallet des de Font-rubí de Dalt. Tot i que actualment l'interior està molt sedimentat, amb no més d'un metre d'alçada lliure, la profunditat de la balma arriba, com a mínim, als nou metres. | 08085-65 | La cova del Toixó és en un coster farcit de marges i feixes que actualment és ple de pins. Les seves dimensions, força regulars, la forma semicircular a la base, força gran, i la poca alçada, resulten una forma aixafada; molt plana i fonda. Durant els anys vint, la canalla que vivia a les Cases Noves de la Mata i a d'altres barriades properes, pujava a Font-rubí de Dalt pel dret, per anar a escola. La drecera passava prop de la cova i els dies de pluja els escolars hi buscaven aixopluc, així com la gent que treballava les vinyes properes. Ara costa creure que algú s'hi pogués amagar, per què el sostre és a un metre escàs de terra, però els veïns asseguren que la quitxalla s'hi podia estar dreta. Les pluges torrencials que esdevingueren a mitjans del anys seixanta i el progressiu pas del temps han provocat que la terra arrossegada per l'aigua s'hagi acumulat al sòl i hagi perdut alçada. | 41.4379400,1.5896900 | 382178 | 4588334 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48920-foto-08085-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||||||
| 48921 | El Forat Bufador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-bufador | El Forat Bufador és un petit orifici d'origen càrstic per on, habitualment, hi circula un corrent d'aire procedent del seu interior. Aquest fet demostra que la petita cavitat està connectada interiorment amb algun altre punt per on l'aire hi pot entrar, i dóna fe de les nombroses cavitats càrstiques de la zona, moltes d'elles possiblement per descobrir. | 08085-66 | No se'n coneix cap història o llegenda en concret que faci referència directament a aquest fenòmen. No obstant això, pot ser que en algunes versions se'l relacioni amb la llegenda de l'Encantada del Castellot de Font-rubí. Pel lloc on està situat hi dóna peu, entre el Castellot i la Font del Llinars. Realment, al costat del forat bufador s'hi troben d'altres obertures properes de les quals no en surt aire, almenys amb tanta intensitat, i estranyament el conjunt se'l sent anomenar com a Boques Calentes o els Bufadors. El seu origen probable és comú amb el de totes les coves i forats que es troben en aquesta serralada, molt típic en terrenys calcaris on els corrents d'aigua subterranis són abundants. El més probable és que existeixi alguna, o algunes obertures en algun indret que provoqui un corrent d'aire, o un curiós fenomen d'equilibri de pressions en el misteriós i segur que llarg i entramat món subterrani de la zona. | 41.4405600,1.5803100 | 381399 | 4588638 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48921-foto-08085-66-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||||||
| 48922 | Cova del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pastor | La Cova del Pastor s'obre a la riba esquerra del torrent de la Font de Llinars. És una impressionant balma que havia servit per a guardar-hi ramats, utilització que li va atorgar el nom. El mateix origen té el mur que trobem davant la cavitat, que servia per tal que els animals no en sortissin. Aquesta gran balma té unes mides aproximades de cinc metres d'alt, quinze de fons i uns quinze també d'ample. | 08085-67 | 41.4356900,1.5829800 | 381613 | 4588094 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48922-foto-08085-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||
| 48923 | Font de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llinars | PALLARÈS-PERSONAT, Joan; AYMAMÍ, Gener (1997). 'Manifestacions rupestres al Gran Penedès'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 22. Pàgs. 45-56. | La font de Llinars és una de les més conegudes del terme. Se situa al marge dret del torrent homònim, molt a prop del pas del Coll de la Barraca. Té fama de que sempre brolla, inclús en temps de sequera. El paratge on se situa és de gran bellesa. El broc de la font està format per una canonada metàl·lica que arrenca d'un pedrisc format per grans pedres. Una d'aquestes pedres hi té una creu gravada que sembla que estigui cap per avall, fet que demostraria que la pedra és reaprofitada. Sobre el broc hi ha una mena de frontis amb la part superior arrodonida. Sembla que hi figurava una inscripció que avui s'ha perdut en clivellar-se el ciment on estava gravada. L'aigua de la font permet regar uns camps situats pocs metres més avall. | 08085-68 | Es desconeix la data exacte de l'última actuació sobre la font, tot just sobre d'aquesta, s'intueix una inscripció illegible i incompleta al clivellar-se el morter disposat per aquest fi. Preguntant a la veïna més veterana del Coll de la Barraca, na Montserrat Just, explica que l'últim arranjament important el va fer, quant ella era jove, en Magí, de Cal Llebre, casa situada al nucli de Font-rubí, prop de Can Fàbregues. És producte d'aquesta intervenció la forma del frontis amb la teuladeta de maó. També d'altres veïns hi han posat el seu gra de sorra, com ara en Moisès Santacana, il·lustre personatge del nostre municipi, fundador de Creu Roja a Vilafranca i gran domador de Cavalls entre d'altres coses, que hi va instal·lar el broc de d'acer, per exemple. Antigament, diu la Montserrat, l'aigua que brolla i s'escampa pels canalons i bevedores, s'aprofitava per a rentar. Un safareig, ara soterrat, aplegava fins a set o vuit dones del barri, cada casa tenia la seva llosa per a picar i escórrer la roba. Un dipòsit recollia, al costat del safareig, aigua que a l'estiu servia per a mullar l'era abans de batre. Els plataners, que tanta ombra fan, deuen tenir més de cent anys. La Montserrat diu que no sap qui els va plantar i que tota la via els hi ha vist. La Font del Llinars o dels Llinars sempre raja, la seva antiguitat i importància queda palesa quan s'ha l'anomena a la llegenda de L'Encantada, on la nit de Sant Joan la donzella de Can Fàbregues abandona la seva aparença de serp i s'hi acosta a rentar la roba. | 41.4407800,1.5775500 | 381169 | 4588666 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48923-foto-08085-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||
| 48924 | Font Rúbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rubia | Es coneix l'indret d'on rajava la font gràcies a les indicacions de la gent d'edat més avançada de Font-rubí. Actualment no en queda res de la font. | El lloc on antigament rajava la Font Rúbia se situa en el marge dret del camí que mena des de Font-rubí de Dalt al Coll de la Barraca. Actualment res fa pensar que allà hi pogués haver rajat una font, únicament alguns joncs que creixen entre els matolls semblen indicar el lloc d'on probablement naixia la sorgència. | 08085-69 | Sembla força probable que la Font Rúbia sigui l'origen del topònim de Font-rubí. Es tractaria d'una surgència natural d'aigües riques en òxid de ferro, fet que li donaria a l'aigua una característica tonalitat vermellosa que hauria cridat l'atenció des de l'antiguitat. Hi ha hagut, en els últims anys, diverses propostes per a la localització d'aquesta font, atès que se n'havia perdut el rastre. La localització que proposem és la indicada pel Sr. Marc Galimany, qui va parlar amb les persones més grans de Font-rubí que encara recordaven la localització de la mítica font. | 41.4377500,1.5855100 | 381828 | 4588319 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48924-foto-08085-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||
| 48925 | Barraca de vinya n. 9186 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9186 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-70 | 41.4238200,1.6105800 | 383898 | 4586738 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48926 | Barraca de vinya n. 9187 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9187 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-71 | 41.4213700,1.6191500 | 384610 | 4586455 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48927 | Font del Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fondo | La Font del Fondo s'obre en el marge dret del torrent del Fondo de Can Romeu. Se situa molt aprop del camí que parteix del Km 3 de la carretera BP-2126. Actualment hi trobem una mena d'arqueta sobreelevada amb un broc metàl·lic. En el moment en que la vam visitar no hi rajava aigua, tot i que se sentia una forta remor d'aigua corrent a l'interior de l'arqueta. Actualment l'aigua està canalitzada cap a la font que se situa darrera Cal Romeu i només deu sortir per aquest broc quan hi raja amb molta quantitat. La font se situa al costat d'un grup de grans xiprers, a l'altra banda del torrent, que tenen prop d'un metre de diàmetre. | 08085-72 | 41.4405700,1.5949300 | 382620 | 4588619 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48927-foto-08085-72-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||
| 48928 | Font del mas Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-romeu | La Font de can Romeu se situa a la part posterior de la masia homònima. L'aigua es canalitza des de la Font del Fondo fins aquest punt. La font se situa en una mena de pilar quadrat amb les cantonades construïdes amb maó vist i la part superior feta amb el mateix material en forma de piràmide graonada. La font raja per un broc metàl·lic amb forma de lleó fins a una pica de les mateixes característiques constructives que el pilar on s'obre la font. Aquesta pica comunica directament amb un safareig adossat a la font. | 08085-73 | Barri de Can Romeu, 13 | 41.4356000,1.5964500 | 382738 | 4588065 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48928-foto-08085-73-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||||||
| 48929 | Font del Joncar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-joncar | La Font del Joncar se situa a uns 30 m del roure homònim, a la riba esquerra del torrent del Joncar. Actualment hi trobem una arqueta d'obra de forma cúbica, amb un broc de PVC i una data de remoció de l'any 2004. L'aigua se sent discórrer a l'interior de la caixa d'obra, atès que baixa canalitzada cap a l'Avellà. Només brolla pel broc quan la canalització no pot absorvir tota l'aigua. El corriol que baixa a la font des del camí principal que ve del roure del Joncar s'ha perdut. Ara és més senzill anar a cercar la font directament des de dalt, fixant-nos en veure la caixa d'obra des del camí principal. | 08085-74 | El juliol de 1989 aquesta àrea va ser objecte d'un gran incendi que l'arrasà totalment. El roure del Joncar, situat a pocs metres d'aquesta font, va sobreviure però restà molt afectat per l'incendi. | 41.4445900,1.6006200 | 383103 | 4589058 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48929-foto-08085-74-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||||||
| 48930 | Font de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavella | La Font de l'Avellà la trobem al torrent que se situa a la sortida del nucli urbà, sota la corba de 180º que fa la carretera quan surts en direcció Font-rubí de Dalt. A diferència de les fonts del nucli urbà de l'Avellà, aquest ano s'alimenta de la font del Joncar, sinó que es nodreix d'una deu pròpia. La font de l'Avellà, també anomenada Font de Baix, neix en un clot empedrat que alimenta un seguit de safaretjos i basses. | 08085-75 | Les fonts situades dins del nucli, així com els safarejos, s'alimenten realment d'una altra font. L'aigua va ser canalitzada antigament des de la font del Joncar (o del Roure), a uns mil metres de distància en línia recta. Més endavant, es va veure la necessitat d'alimentar als veïns, de manera que l'aigua del Joncar es va dur fins un dipòsit on es distribuïa cap a les diferents cases. La font de Baix té una deu pròpia. Aquesta font, és doncs, la font més antiga i la que proporcionava l'aigua per alimentar la bassa i el safareig, les seves aigües abundants, juntament amb algún pou dotaven d'aigua al barri. L'antiga bassa que es nodreix d'aquesta font, encara rega els horts i hortets que els veïns tenen prop del torrent. Antigament, quan aquesta funció era bàsica, els veïns tenien repartits els dies de reg de forma que la bassa no s'esgotava i recuperava el seu nivell a l'endemà. En èpoques de sequera, quan la font no donava a coll per omplir la bassa, es 'gruava' l'aigua des d'un pou o clot que encara hi ha prop del torrent. Una mena de grua s'utilitzava per reomplir la bassa des d'aquest clot, on també hi neix aigua. | 41.4422000,1.6078400 | 383702 | 4588783 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||
| 48931 | Font de l'Indiot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lindiot | La Font de l'Indiot se situa a la riba dreta del torrent de les Baltanes, sota un majestuós roure. Una paret de maó encastada a la pendent de terra humida i un parell de galets, formen aquesta bonica font. Producte de continues restauracions, ara es troba arrebossada i en el ciment algú ha gravat el nom 'FONT DAL YNDIOT'. S'observa també un fris de maó, que corona el petit mur ennoblint el conjunt. A prop, també hi ha una explanada, així doncs, el lloc té forces possibilitats pels excursionistes i qui vulgui dinar envoltat de natura. | 08085-76 | El municipi de Font-rubí és ple de fonts, moltes d'elles es troben a les immediacions de la Carrerada, i aquesta no és una excepció. La Carrerada vertebra un seguit de barriades i masies que alhora elegiren terrenys amb aigua, evidentment aquesta qüestió era ineludible per establir-s'hi. Així doncs, abans que l'aigua corrent arribés al barri de Mas Moió, la font de l'Indiot subministrava l'aigua per veure als veïns. Pel que fa al topònim d'indiot es refereix a gall d'indi, tot i així cap veí sap en exactitud el per què d'aquest nom. | 41.4239400,1.6279500 | 385350 | 4586729 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48931-foto-08085-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||||||
| 48932 | Barraca de vinya n. 9188 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9188 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-77 | 41.4227400,1.6150600 | 384270 | 4586612 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48933 | Font de la Baltana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baltana | La font es troba en total estat d'abandonament i les seves estructures construïdes es troben força degradades. | Font situada a mig camí entre la Carrerada i el torrent de les Baltanes. Presenta un frontis arrodonit construït amb maçoneria i rematat amb maons on, actualment, no s'hi observa cap broc ni canonada. Sembla que abocava l'aigua directament a la bassa que se situa just davant, actualment plena de matolls. Una de les parets de la bassa té les rajoles inclinades, fet que demostra que també s'arribà a utilitzar com a safareig. | 08085-78 | 41.4267000,1.6159200 | 384349 | 4587051 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48933-foto-08085-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48933-foto-08085-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||||||
| 48934 | Barraca de vinya n. 9189 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9189 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-79 | 41.4258300,1.6120100 | 384021 | 4586960 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48935 | Font de Can Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-costes | GALIMANY, Marc (2004). 'La font de Can Costes'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 86, desembre 2004. Pàgs. 30-31 | Sota la masia de Can Costas hi ha una depressió anomenada el Clot de la Font. Des del camí es pot veure com en el bell mig s'hi alcen un dotzena de plataners imponents. L'estampa és molt bonica a la primavera i l'estiu, com un bosquet entre els camps, quan una espessa ombra cobreix la font. Com la majoria de fonts, un mur d'obra fa de marge entre dos nivells de terra, d'aquest marge de totxo en surt un broc ben gros que sembla d'aram, doncs té la característica oxidació color turquesa. Just a sobre hi un registre amb tapa també d'obra. De les parets plenes de verdet també en surt una moderna canonada que porta l'aigua a la bassa. Aquesta nodreix les hortalisses més avall. Al costat de la font també hi ha una petita bassa i un pou de caseta amb la típica teuladeta a dues aigües i el porticó de fusta. És també fet de totxo massís amb aquella cura i gràcia que ara sembla s'ha perdut per les petites i banals infraestructures. Un petit pont fet també seguint l'estil del conjunt, travessa la riera pròxima amb una volta de mig punt i dues baranes amb pilons als extrems. Es recomana visitar a l'estiu quant hi ha força ombra. L'entorn està força ben mantingut, així doncs si us animeu a visitar-ho tingueu-ne cura. | 08085-80 | La masia de Can Costes era fins a mitjans del segle passat d'una família anomenada Ferret, cognom que també trobem a l'Alzinar i a Guardiola. Sembla ser que l'aspecte actual de la font es deu a una reforma feta al mas que també va incloure la font i el seu entorn. La font, però, ja existia anteriorment. L'ús que se'n ha fet sempre ha estat el de donar beure als assedegats i regar el horts que hi ha al clot de la font. Posteriorment va ser venuda als propietaris actuals que han prosseguit l'activitat vitivinícola al celler del mas. | 41.4255700,1.6426000 | 386577 | 4586890 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48935-foto-08085-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||
| 48936 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-2 | GALIMANY, Marc (2005). 'La font de la Mina'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 88, abril 2005. Pàgs. 22-23 | La Font de la Mina, com tantes d'altres al municipi, neix sota un talús d'una vinya. Ho fa a tocar del torrent de la Mina. Un mur d'obra sosté el marge. El cos central utilitza el totxo vist com element decoratiu, ribetejant el contorn i formant un arc de mig punt per a coronar el conjunt de dos metres i mig d'alçada. A vegades l'heura en cobreix una part. Al centre fa un nínxol on s'hi han instal·lat uns brolladors amb aixeta. A banda i banda de la font, i també com a elements molt usuals en altres construccions similars, s'hi han construït dos bancs massissos d'obra i arrebossats, semblen de construcció -o tal vegada restauració- més moderna. Un petit pont ens ajuda a travessar el torrent per arribar-hi, flanquejat per un roure ben bonic. Passat el pont, davant la font, una petita plaça no permet d'estar-s'hi molta gent, només s'hi pot arribar a peu. Millor visitar-la en època d'aigües revingudes, doncs amb el torrent baixant ple, multiplica el seu encant. | 08085-81 | Aquesta font ve estretament lligada a la història del nucli més poblat de Font-rubí. Tot i que actualment la font no ragi gaire, la Font de la Mina va ser un punt concorregut per a tots els Guardiolencs com a lloc d'abastament d'aigua. Abans de l'arribada de l'aigua corrent al poble, la gent es desplaçava amb càntirs a les fonts i els pous propers, sobretot a buscar l'aigua per beure, ja que per altres usos la majoria de les cases recollien l'aigua de la pluja en dipòsits. A part de la Font de la Mina, a Guardiola es podia anar a buscar aigua al pou de la Barquera. Aquest estava situat prop del camí de la bomba, davant Ca la Conxita, just a l'altra banda del camí. També hi havia la Bomba, pou molt proper a aquest últim i que dóna nom al camí, encara se'n conserva l'edifici amb la teulada de ceràmica groga. Uns anys més cap aquí també s'anà a cercar aigua al pou del Serra, situat als horts que en Serra tenia al carrer de Santa Maria, a prop de Cal Paleta. L'any 1973 es va portar, per fi, l'aigua corrent al poble, i de mica en mica, aquestes instal·lacions han passat a l'oblit. La Font de la Mina deu al seu nom a la mina d'aigua que hi ha darrera el mur visible de la font, on hi ha el galet. El seu origen deu ser molt antic, tot i que l'última i important restauració va ser feta per la família Torrents, antics propietaris de la Calopa, vinya als peus de la qual neix el doll de la Mina. A principis de segle, l'Ajuntament va restaurar la zona i hi va construir un parc, del qual la font en forma part. | 41.4154300,1.6464000 | 386877 | 4585759 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48936-foto-08085-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48936-foto-08085-81-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||
| 48937 | Font de la Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-macana | El muntant dret de l'obertura de la mina es troba parcialment arruïnat. | Tot i que l'indret, al peu d'una vinya i un camí, no el fan ideal per a passar-hi el dia, la font és realment maca i molt elaborada. Raja dins una mina feta de pedres i totxo, sota una volta de mig punt. El conjunt és encastat en un marge, reforçat a banda i banda per un mur de totxo arrebossat amb terra i calç. En un lateral, encastat al mur, hi ha un carreu gravat on es llegeix 'ME FEV FER PAV VALLES LO ANY I8II'. Un arc de quart de punt dona accés a la mina i just a sobre, corona el conjunt una teuladeta semicilíndrica. Sobre el talús , darrera la font, un gran roure hi dona ombra. S'intueixen uns graons que baixen a la mina, però ara la terra i el fullatge o cobreixen tot. | 08085-82 | La Maçana de Font-rubí s'esmenta com a casa o alou des de l'any 1120. Més tard sembla l'origen d'aquesta font. Al costat de la font hi ha gravada la data de 1811 i el nom de qui sembla ser obra, o al menys, per qui fou feta construir. El nom de Pau Valles. No coincideix aquest llinatge amb els que es citen a l'origen d'aquest lloc ni amb l'actual. Les últimes reformes importants de la masia daten del segle XVIII, pocs anys després es va construir la font. | 41.4146200,1.6385000 | 386215 | 4585680 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48937-foto-08085-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||
| 48938 | Barraca de vinya n. 9190 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9190 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-83 | 41.4253400,1.6103600 | 383882 | 4586907 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48939 | Barraca de vinya n. 9191 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9191 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-84 | 41.4252300,1.6084100 | 383719 | 4586898 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48940 | Barraca de vinya n. 9192 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9192 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-85 | 41.4258400,1.6069200 | 383596 | 4586968 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||||||||||
| 48941 | Font de la Fanga o dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fanga-o-dels-cacadors | Tot just sortim del camí i caminem entre els pollancres percebrem la gran bellesa d'aquest indret. A l'estiu l'ombra és realment impressionant retenint la humitat de la riba. A la tardor però els majestuosos pollancres estan despullats i milers de fulles de colors ocres, crus i torrats cobreixen el terra humit, nevat de fulles, formant un paisatge gairebé oníric. La font de construcció força moderna està formada per un cos principal d'obra arrebossada amb morter i perfilada per un arc de totxo. El galet és metàl·lic i per que ragi cal obrir l'aixeta que hi ha darrera el mur. Just sobre, un plafó format per sis rajoles de ceràmica diu: 'Font dels Divendres Penedès', ara malmesa per algun desaprensiu. A banda i banda dos bancs d'obra ens inviten a seure i contemplar la riera que passa ben a prop. | 08085-86 | Aquesta font ha sofert una modificació total respecte l'estat original, en el seu origen la font brollava d'entre les pedres fins que se'n construí el galet i el mur d'obra, així com uns bancs per seure. Si consulteu amb el veïns la sentireu anomenar de tres maneres diferents: La Font dels Caçadors, de la Fanga o dels Divendres o Divendres Penedès. Es curiós remarcar l'origen del nom Divendres Penedès; quatre veïns, sense altre afany de reunir-se davant d'un bon àpat i fer tertúlia, es trobaven al restaurant Cal Pau Xic cada divendres. Fundaren aquest simpàtic fòrum els senyors Josep Mª Balaguer, Josep A. Vives, Pere Balada i Pere Bresca, a mitjans de la dècada dels 70. Anomenaren la trobada Divendres Penedès. Més endavant s'hi afegiren d'altres contertulians com ara el Sr. Parató del Pla. Es deu a aquest últim la construcció de la font, després d'haver adquirit part de la hisenda de la Fanga. En aquest indret i un cop l'any la colla, aquest cop acompanyats amb llurs mullers, es reunia per fer-hi un dinar que es feien portar del lloc de reunió habitual. Una placa, doncs, en commemora aquestes trobades. | 41.4081600,1.6774000 | 389455 | 4584912 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48941-foto-08085-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48941-foto-08085-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml