Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66806 | Torre de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lordal | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 221. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 45 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XIX | L'estat de la torre és d'abandonament, restant dempeus únicament les parets mestres. | <p>Torre de dos pisos feta de pedra lligada amb calç i fragments de totxo, arrebossada per la cara interna externa. Fa uns deu metres d'alt, amb base quadrada, d'uns cinc metres de costat. La part inferior es presenta atalussada fins a una primera cornisa, i té tres espitlleres a cada costat. Per sobre d'aquesta cornisa, l'obra és d'aparell vertical, coronat per un ràfec. Les cares est i oest presenten dues finestres, una per cada pis, mentre que a les façanes nord i sud no hi ha obertures. S'accedia a l'interior de la torre per la finestra del primer pis, que en realitat era la porta, per mitjà d'una escala de fusta. Es poden observar els encaixos de bigues de fusta dels dos pisos de la torre des del seu interior.</p> | 08273-23 | A la divisòria amb Cervelló, a uns 600 m de la N-340, situada al Port d'Ordal. | <p>Tenim notícies de l'existència d'una torre en aquest lloc l'any 1640, en el context de la Guerra dels Segadors La funció d'aquesta torre era de telègraf òptic, formant la xarxa de comunicacions que anava des de València a Barcelona, seguint primer la línia de la costa fins a Sant Vicenç de Calders, i després la ruta del Penedès pel coll d'Ordal. El sistema de comunicació utilitzat des de la torre era el de 'Chape', consistent en un pal de fusta ubicat al terrat de l'edifici, a l'extrem del qual s'articulaven dos rengles. Aquests rengles formaven angles determinats entre ells i amb el pal, que formaven combinacions interpretades com a missatges, que eren vistos des d'una altra posició elevada. La torre actual, però, es va construir l'any 1854.</p> | 41.3949300,1.8746600 | 405924 | 4583210 | 1854 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda com la Torre del telègraf òptic. Per arribar a l'emplaçament de la torre cal agafar el trencall que surt de la carretera al peu de la torre de guaita metàl·lica d'incendis forestals; un costerut corriol a tall de la pedrera ens hi deixa. Avui es troba a la part superior d'un turó menjat per les màquines d'una pedrera. Cal comentar que a la cartografia oficial aquest edifici queda fora del terme municipal, mentre que a tota la documetació consultada, la torre està descrita com pertanyent a Subirats. | 98 | 45 | 1.1 | 1770 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||
| 66862 | Castell de Subirats i església de Sant Pere del Castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-subirats-i-esglesia-de-sant-pere-del-castell-de-subirats | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 194-195. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1974): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. El primer document escrit'. Aplecs de la Font Santa al Castell de Subirats. 20 i 21 d'abril, i 1 de maig de 1974. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 216-217. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1980): 'Els castells d'arrel romànica de l'Alt i el Baix Penedès', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1980, vol. III, pp. 35-37. RAVENTÓS I ESCOFET, Josep; BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1976): 'El Castell de Subirats'. Seix i Barral Germans, S. A. Barcelona. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 179-180.</p> | X-XII | Tot i que es va portar a terme una campanya de restauració de la torre de l'homenatge l'any 2003, l'edifici en conjunt presenta un aspecte ruïnós.D'altra banda s'observa que la vegetació comença a envair els recintes recentment adequats per a visitar després de la intervenció arqueològica.L'església es va refer l'any 1807; posteriorment, el 1973 es va realitzar una campanya de restauració, durant la qual es va afegir el portal de la façana de migdia, sobre l'antic portal barroc del segle XVII, d'estil neoromànic, amb arquivolta i capitells esculpits. A diferència del castell l'església es troba, doncs, en bon estat de conservació. | <p>Actualment el castell es troba en un estat semi-ruïnós. Estava reforçat per quatre torres de planta circular, de les que se'n conserva part d'una, que presenta espitlleres. També hi ha restes de parament de muralla, de carreus petits i irregulars. La torre d'homenatge o torre mestra, del segle X, és de planta lleugerament rectangular, amb els angles rectes a l'interior i arrodonits a l'exterior. El mur nord, força alt, té un gruix de 80 cm, mentre l'est fa uns 275 cm. La torre devia tenir com a mínim tres sostres, dels quals es conserven les fileres de forats per a encabir les bigues. Els dos pisos inferiors del mur est presenten espitlleres. Al costat sud-oest de la torre mestra hi ha un espai identificat com a cisterna, només oberta per la part superior. A l'est de la cisterna hi ha encara altres estances. A l'est de la torre hi ha un vall o fossar, i més enllà existeix un segon recinte, enmig del qual s'aixeca una bestorre circular en ruïnes. L'edifici queda tancat a l'est per una muralla sobre la roca que la fonamenta. Al bell mig del recinte castral hi ha una construcció amb forma de tascó a la banda oriental i amb sengles murs paral·lels als costats nord i sud, mancant-li la cara occidental. L'aparell de l'obra és de carreus grossos, amb una alçada conservada d'uns 4,3 m. L'interior és massís. És possible que la cronologia d'aquesta estructura sigui anterior a l'Edat Mitjana, reutilitzant una construcció anterior. L'església de Sant Pere del Castell de Subirats, d'origen al segle XI, és d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals apuntats, que arrenquen de pilastres adossades als murs, una de les quals té una motllura esculpida. La nau és suportada per arcs formers amb un perfil semicircular, excepte els dos més occidentals, de perfil apuntat. La capçalera presenta un absis semicircular que aprofita part d'un absis anterior més petit, En aquesta part de l'absis es conserven alguns vestigis de pintures, amb un fris de triangles vermells. La projecció exterior de l'absis té forma quasi rectangular, amb un sostre de dues vessants. La porta de la façana sud, en arc de mig punt i ornamentada amb una arquivolta sobre dues columnes, va ser construïda en estil neoromànic durant la restauració, substituint un portal datat el 1809. La Mare de Déu de la Font Santa es guarda actualment a la capella del Roser, oberta al culte des de 1683, i que conserva decoració en estuc a les voltes d'aresta. La imatge actual és una còpia de la que va desaparèixer el 1936. A la part antiga de l'absis i a la part baixa de la façana sud es conserva una cantonada de la nau original. L'aparell és de reble, amb carreus de pedra tosca interposats. L'interior i la part més elevada del mur s'han fet amb carreus ben escairats i disposats en filades poc uniformes. Finalment, al tram est l'aparell és de carreu petit, alternant amb reble. El campanar és d'espadanya de dos ulls, si bé resta inacabat a causa de la restauració que va suprimir l'acabament barroc. Fora del recinte de l'església de Sant Pere del Castell trobem el cementiri parroquial de Subirats, inaugurat l'any 1.974. Tancat per una reixa, és cobert amb un sostre que imita una cavitat natural.</p> | 08273-79 | Carretera BV-2427, km. 3,8, al cim d'un turó, sobre els Casots. | <p>Sobre els inicis de l'ocupació de l'indret on s'aixeca el castell, alguns autors han proposat l'origen íbero-romà, en base a jaciments d'aquesta època propers (Pujol d'en Figueres, Vinya de Dalt/Torre-ramona,..), al pas de la Via Augusta pels peus del castell i a la troballa d'un mil·liari romà reaprofitat. Però fins ara aquestes hipòtesis no es poden contrastar, ja que aquests jaciments presenten un patró d'assentament diferent al del castell (a la plana, en terrenys conreables, menys abruptes). Sembla ser que ens trobem, doncs, davant d'una ocupació originàriament medieval. El castell de Subirats és l'edifici militar del que se'n té constància documental més reculada en el temps de tota la comarca, concretament de l'any 917. Sota el nom de 'Kastro Subiratos' trobem la residència dels vescomtes de Barcelona, fins que a al segle X la seva condició de plaça forta fronterera amb territori musulmà es desplaça a Olèrdola. A partir d'aquest moment resta sota jurisdicció de diversos castlans. Una de les dames més rellevants del Castell de Subirats va ser Elvira de Subirats, esposa d'Armengol VIII, l'últim comte d'Urgell. Elvira pactà amb el Rei Pere el casament de la seva filla Aurembiaix amb el fill del rei, el futur Jaume I el Conqueridor. La mort del rei a Muret l'any 1213 representà l'anul·lació d'aquest pacte. El 1220 va morir Elvira de Subirats deixant el comtat a la seva filla Aurembiaix, morta dos anys després del seu segon matrimoni sense descendència i finint-se així la línia directa dels Armengol. El castell fou manat enderrocar pel marquès de los Vélez, durant la Guerra dels Segadors. La intervenció arqueològica del 2.003 va permetre identificar la planta del recinte excavat, amb una potent muralla perimetral, accessos complicats i murs d'alçades considerables que minimitzen els punts febles del recinte. Es deduí que hi havia algun sistema d'accés elevat, mitjançant escales elevades o passarel·les. Com a emplaçament fortificat de frontera, s'hi feren reformes per procurar la subsistència en cas de setge, com la construcció d'una gran cisterna. Pel que fa a l'església de Sant Pere del castell de Subirats, la trobem documentada l'any 1030, si bé a principis del segle X ja hi havia al mateix lloc una petita capella castral. En un document de l'any 917, es diu que l'església estava dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Els protectors d'aquest temple foren els Santmartí, senyors del castell de Subirats. Al llarg de la història, Sant Pere del castell de Subirats va anar acumulant riqueses i possessions. Al segle XIV la parròquia s'esmenta sovint a causa de les visites pastorals. De fet, ha mantingut la parroquialitat del terme fins el 1930, quan s'ha convertit en el santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, en ser traslladada, el 1.726, la imatge que es venerava a la capella de la font de la Salut, als peus del castell. Durant les obres de restauració en una de les parets de l'absis aparegueren 9 monedes, classificades entre els segles XV i XIX, associades amb les ofrenes a la Mare de Déu de la Font Santa.</p> | 41.4159500,1.8170800 | 401142 | 4585608 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66862-foto-08273-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66862-foto-08273-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Si bé el castell es troba en un estat semi-ruïnós (per tant té un estat de conservació dolent), la capella continua en ús i per tant es troba en bon estat. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 66880 | La Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-ramona | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1975): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història: La casa-palau dels Gralla'. Aplecs de la Font Santa al castell de Subirats. 6 d'abril i 1 de maig de 1975 LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 228-230. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 183-184.</p> | XVI | <p>Casal senyorial de planta quadrangular amb pati central, compost de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a quatre vessants. La façana principal és orientada a llevant, de composició sòbria però elegant, on destaca al mig un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi han dues petites espitlleres i dues petites finestres. Damunt seu, al nivell del primer pis, hi ha tres finestres renaixentistes, amb els ampits, llindes, brancals i trencaigües de pedra motllurada amb mènsules decoratives. Sobre la finestra central hi ha un matacà de pedra polida, i una petita finestra a cada banda d'aquest. En aquesta façana s'observen restes d'un antic rellotge de Sol. Un ràfec envolta tota la teulada. A ponent es troba la façana de caire més monumental, amb set finestres profusament treballades, repartides entre els tres pisos. A la façana de llevant hi ha una torre adossada a la mateixa alçada que l'edifici, de forma rectangular, sense elements ornamentals destacables. Al primer pis de la paret nord hi ha un terrat amb balustrada amb tres finestres com les de la banda sud. Al pati interior trobem un arc escarser de grans dimensions, de pedra polida, així com dues premses verticals de vi. El portal que comunica amb el celler, a la banda esquerra, està feta amb carreus. Del celler en surt una mina o passadís subterrani, d'uns 90 m de longitud, molt ben conservat, que queda tallat, aproximadament als voltants de l'església de Sant Joan Sesrovires. Es tracta d'un túnel fet durant la construcció de l'edifici, el qual aprofitava la terra que s'extreia per construir part dels murs del palau i les obres que hi afronten. Més endavant s'hi van fer nínxols, utilitzats per guardar els productes que calia mantenir frescos, especialment durant els mesos de calor. La profunditat màxima d'aquest túnel és d'uns 4,5 m respecte el nivell del sòl. A la mateixa banda del celler hi ha uns petita escala de pedra que comunica amb un portal motllurat. Al costat hi ha una finestra renaixentista amb mènsules decorades amb caps d'àngels alats, corresponent a la que fou la dependència del cos de guàrdia i servents del palau. A la dreta del pati trobem l'entrada principal, amb arc escarser, així com l'escala principal, amb llambordes, que porta a la planta noble. Al primer pis hi ha dos finestrals d'època, al de ponent, les mènsules decorades amb bèsties fantàstiques, i al de la banda sud amb àngels alats. Al primer pis hi ha un passadís, amb quatre arcades ogivals amb fines columnetes, dotades de base i capitell, que formen un conjunt que despren gran esbeltesa arquitectònica. El sostre, restaurat, té l'enteixinat de fusta. A la dreta hi ha el portal d'entrada a la planta noble, d'estic gòtic flamíger, coronat per una gralla, i just a sota, un escut heràldic ovalat de quatre partions, sostingut per dos grius, amb restes de policromia. Les impostes estan també decorades amb animals fabulosos. A l'esquerra d'aquest portal n'hi ha un altre, també molt treballat i igual que l'anterior, però amb l'escut heràldic no timbrat i sense la gralla: és una obra posterior a la construcció del casal, i els escuts pertanyen a la família Ramon. Les finestres d'aquest pis nobles tenen dos festejadors cada una, i les del segon pis, un festejador cada una. El baluard del casal conforma una plaça, limitada per cases entre mitgeres a banda i banda, i conserva un mur amb merlets i portal d'entrada adovellat, que ara resta amagat entre les parets de les cases i magatzems.</p> | 08273-97 | Al nucli de Torre-ramona | <p>El 10 de desembre de 1493, el rei Ferran el Catòlic declarà incorporat a la Corona el terme de Subirats. L'any 1498, el notari de Vilafranca, Blasi Ferran, prevere, reconeix a Miquel Joan Gralla com a Senyor del Castell i terme de Subirats. En el llibre de viatges de Ferran el Catòlic, hi llegim que trobant-se el rei a Valladolid, el dia 4 del mes de febrer de l'any 1513 i en presència del seu notari Miquel Velázquez Climent, vengué els delmes i més drets que tenia a Subirats a Miquel Joan Gralla pel preu de 30.000 sous. Els Gralla, família molt rica, originària de Lleida, consten com prestigiosos mercaders exportadors de draps, en el segle XIII. El rei Ferran el Catòlic tenia gran estima per Miquel Joan Gralla, el qual fou Mestre Racional de Catalunya, militar i ambaixador, en els anys 1503 i 1504, i fins i tot testimoni del testament del Ferran el Catòlic. Miquel Joan Gralla es casà amb Anna Desplà, senyora d'Esponella i Desgüell; del seu matrimoni nasqué Francesc Joan Gralla Desplà, a favor del qui el seu pare testà l'any 1531, heretant totes les pertinences de Subirats, fou castlà i com el seu pare, Mestre Racional de Catalunya. L'any 1527 es casaria amb Guialmar d'Hostalrich-Sebastida. Comprà a Galceran de Barberà, en l'any 1513, el delme anomenat de Sant Just de Peralba, i l'any 1536, comprà a Joan Miquel de Montbuy, el delme de Vilarnau. Finalment comprà a Dionísia Joana i Dionís Joan de Subirats i Barberà en l'any 1542 el terç d'un delme d'Ordal (algunes peces de terra eren de les Parròquies de Sant Sadurní i Lavern). Francesc Joan Gralla i Desplà construí la casa - palau avui dia coneguda per Torre-Ramona durant el segle XVI; la seva construcció obeeix a la clàssica de transformació dels castells en palaus, per tenir més comoditats i estar situats en llocs més avinents, però amb certa fortificació. Del matrimoni de Francesc Joan Gralla i Guialmar d'Hostalric-Sabastida nasqueren dues noies, Jerònima, la gran, es casà amb Lluís de Requesens, lloctinent de Joan d'Àustria (germà bastard de Felip II) en la batalla de Lepanto (7/10/1571). La segona filla, anomenada Lucrècia es casà amb Francesc de Montcada, marquès d'Altona; heretaren del seu pare el patrimoni de Subirats. La Universitat de Subirats, no satisfeta amb el tracte que rebia dels Gralla, mitjançant un plet sol·licitaren la incorporació a la Corona, del Castell i terme de Subirats. Per Reial Sentència de l'Audiència el dia 30 d'octubre de 1568, es condemnà a Lucrècia Gralla, a atorgar retrovenda del Castell de Subirats juntament amb el seu terme i jurisdicció, reservant-se la casa-palau que havia construït el seu pare. Dos nois foren el fruit del matrimoni Montcada-Gralla, el primogènit Gastó de Montcada i Gralla, segon Marquès d'Aitona, i el fadristern Joan que fou Arquebisbe de Tarragona. L'any 1607, a Gastó de Montcada i Gralla, solament se li reconegueren sis declaracions de delmes i en cap no se'l reconeixia com a Senyor del Castell i la Baronia de Subirats. El dia 27 de gener de 1611, Gastó de Montcada i Gralla, vengué a Josep de Millsocós per 37600 lliures, els delmes particulars que encara posseïa a Subirats, però no el Castell de Subirats i el seu terme, ja que havia estat incorporat a la Corona després de la retrovenda efectuada per la seva mare Lucrècia Gralla, però si la nova casa-palau, ja que havia estat construïda pel seu avi Francesc Gralla i Desplà. Josep de Millsocós el donà després a la seva filla, Agnès de Millsocós. Agnès es va casar l'any 1619 amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (La Segarra). Aleshores el palau va prendre el nom de torre d'en Ramon, però quan al segle XIX passà a ser propietat de Paula de Ramon, esposa d'Àlvar de Fortuny, se'l va anomenar Torre-ramona, nom que perviu actualment. Membre destacat d'aquesta família va ser Miquel Ramon i Tord, general partidari de l'Arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió, qui fou ferit el 1714, li foren confiscats els béns i sofrí presó durant 11 anys.</p> | 41.4213500,1.8198900 | 401385 | 4586205 | 1517 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66880-foto-08273-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66880-foto-08273-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66880-foto-08273-97-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest edifici també és conegut amb el nom de casa Palau dels Gralla. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 68833 | Santa Maria de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 263 - 275. MIRÓ I ROSINACH, Josep (1981): 'Troballes de grafits medievals a Catalunya'. DIPLOMATARI, any II, núm. 6. Barcelona, p. 43-44. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 97 - 98.</p> | XI | <p>Església de planta rectangular d'una sola nau i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, rematada a llevant per un absis semicircular precedit d'un arc presbiterial, cobert igualment amb teulada de teula àrab. La porta d'entrada al temple es troba a la façana sud, conservada també de l'edifici original romànic; és d'arc de mig punt, emfasitzada per una arquivolta en degradació i emmarcada per un guardapols motllurat. Aquest guardapols enllaça amb les impostes dels arcs i extradossa les dovelles de l'arquivolta. A la porta d'entrada a l'església, en el coixí esquerre de l'arquivolta exterior i sobre la línia d'imposta, ocupant tot el camp de la dovella, hi ha un grafit en forma de trident que per la seva composició recorda el de l'església de Sant Martí Sadevesa (fitxa 5). Es tracta d'un trident disposat verticalment, amb els tres braços amb la mateixa alçada; en la línia de confluència dels brancals i a cada costat del trident hi ha dues creus de braços iguals. La branca central té l'acabament en forma de creu. A l'igual que el grafit de Sant Martí Sadevesa, el de Santa Maria de Lavit potser té relació amb el dogma de la Trinitat, a partir de l'època de les prèdiques de Sant Atanasi davant de temples d'observança ariana, durant l'Antiguitat Tardana, en una expressió de religiositat popular conservada fins a l'època romànica (J. Miró i Rosinach, 1981). També és factible considerar aquest grafit com una marca de picapedrer. Un estudi de J. A. Ferrer (1975) fet a partir d'algunes mostres conservades en terres gallegues identifica formes forcades a la seu d'Orense i a la catedral de Santiago de Compostel·la, entre d'altres. També se'n poden trobar alguns exemples a la catedral de Roda d'Isàvena o a la de Tarragona, tots ells semblants, encara que disposats de forma diferent (horitzontal, a dreta o esquerra, o vertical, amunt o avall). En tots els exemples esmentats, a diferència del de l'església de Lavit, mai no apareix el signe cruciforme; però aquest detall no pot fer oblidar la coincidència de les marques en les dues esglésies del terme de Torrelavit relativament pròximes. L'aparell d'aquesta façana és de carreus a penes escairats, disposats en filades uniformes i regulars. És molt més regular en la formació del portal, de carreus de pedra sorrenca, i palesa formes ja avançades de la tecnologia constructiva del romànic. L'interior del temple està reformat modernament, si bé conserva l'estructura arquitectònica que al segle XVIII va fer mossèn Antoni Alzina (1736-1776), consistent principalment en el sobrealçat de l'església, que permet observar el primitiu campanar romànic d'espadanya de dos ulls. L'ampliació de la part de l'absis, on s'ubica actualment l'altar major, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, es va fer després de la guerra Civil (1936-1939) . A l'enrajolat actual del terra hi ha una marca corresponent al perímetre del mur original de l'església romànica. Cal destacar també, al mur nord, la capella actualment dedicada a Sant Joan Baptista, que conserva, a la volta, la policromia original del segle XVIII, de l'època del sobrealçament del temple.</p> | 08287-3 | Carrer Molí, 56, Lavit | <p>L'església de Santa Maria de Lavit va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l'any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana. En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del castell. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198, en el qual signà com a marmessor Ramon de Lavit, deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. Al començament del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellvei, i poc després, l'any 1365, fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. Tot seguit, l'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. Aquesta situació es prolongà per poc temps. L'any 1380, Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, data en què va vendre el castell a l'orde de l'Hospital. Aquest orde va concedir un privilegi municipal al lloc de Lavit i va posseir drets sobre el castell fins almenys el 1809. Tanmateix, consta que al segle XVIII l'alta jurisdicció de Lavit era de la corona. És molt probable que la primitiva església del castell fos consagrada, doncs, per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062. Sigui com sigui, a mitjan segle XI el temple estava en construcció. L'any 1030 Ermengarda, mare del magnat de la frontera Mir Geribert, deixà un conjunt de béns que tenia a Lavit per tal que es pogués fer la dedicació de Santa Maria de Lavit. També el 1048 el levita Bonfill, marit de Bonadona, llegà dos mancusos a l'obra de Santa Maria. Es coneixen diversos clergues que regiren aquesta església: Guillem Bernat (1134), Berenguer (1148), o Berenguer de Badalona, que l'any 1170, juntament amb el prevere Ramon, establiren un mas prop de Santa Maria de Lavit. L'església del castell es degué abandonar al segle XIII i se'n construí una de nova, també romànica, damunt les antigues dependències del castell del segle XI. Això es pot deduir de les excavacions que s'han realitzat al subsòl de l'església, ja que hi ha aparegut diversos murs durant les obres de reforma del temple.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||
| 68834 | Santa Maria de Lavit (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit-jaciment | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. ALBERTO LOPEZ , ALVAR CAIXAL I XAVIER FIERRO (1997) : Cronologia i Difusió d'un grup de ceràmiques medievals trobades a les comarques de Barcelona ( segles VII-XIV). Quaderns Científics i Tècnics, 9 Ceràmiques medievals catalana . El monument, document. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XI-XIX | Aquest jaciment està colgat sota l'emplaçament de l'actual església de Santa Maria de Lavit. | <p>Jaciment arqueològic ubicat al subsòl de l'interior de l'església de Santa Maria de Lavit, excavat l'any 1989 (veure apartat 'Història'). Les estructures arqueològiques localitzades es troben tapades per l'actual paviment de l'església. Excavació sota la direcció de R.Martí. Els materials ceràmics van ser estudiats per H. Kirchner i procedien dels rebliments d'una serie de sitges . L'estudi tipològic de l'edifici permet datar el temple de mitjans s.XIII</p> | 08287-4 | Carrer Molí, 56, Lavit. | <p>Unes obres de reforma a l'església de Santa Maria de Lavit l'any 1989 posaren al descobert diverses estructures arqueològiques. Fou la primera intervenció arqueològica que es realitzava a l'interior del temple. Exteriorment, l'església ja mostrava restes d'una antiga construcció, sobrealçada més tard, atribuïdes al segle XII. La intervenció arqueològica va posar al descobert restes semi destruïdes anteriors a la construcció de l'església i de les fases evolutives de l'edifici. El nucli de Lavit és format per unes poques construccions que es reparteixen la totalitat de la superfície útil del turó on s'assenta; un indret on se sap que hi havia un 'castrum' i possiblement una església des del moment de la conquesta comtal, al segle X, sense que s'hagin conservat restes aparents d'aquestes construccions. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert. En morir aquest el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, doncs en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198 deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. A principis del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellveí, i l'any 1365 fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. L'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. El 1380 Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, quan la va vendre a l'orde de l'Hospital. Aquest concedí un privilegi municipal al lloc de Lavit i posseí drets sobre el castell fins el 1809. Al segle XVIII l'alta jurisdicció era de la Corona. A la zona excavada, als segles X-XIII hi havia un àmbit obert a l'interior de la fortificació on es detectà la presència de l'antic cementiri i graners. Una tomba excavada a la roca i altres restes humanes són anteriors als enterraments en taüts de fusta que hi havia a l'interior de la nau; la trinxera de fonamentació de l'església del segle XIII destruí tres sitges. El jaciment presenta una concentració inusual de sitges: a les vuit que es trobaren a l'excavació de l'església cal afegir-ne dues més a l'edifici de la rectoria, no excavades. En aquest moment les sitges foren amortitzades. Quant als materials, l'estudi arqueològic es centrà en les restes recuperades dels reompliments de les sitges, corresponents a un abocador de deixalles diverses (s. XI-XII): alguns elements de ceràmica ibèrica i romana, poc significatius. Ceràmica grisa monocroma (vaixella domèstica). Fauna: restes de porc, mul o cavall, vaca, conill, ovella, corb, gallina. També s'han localitzat restes humanes, fet que fa pensar en el desmantellament del cementiri primitiu del segle XI.- Llavors de blat, civada, pèsols, males herbes. A la sitja nº6, un peu circular de premsa, amb unes dimensions d'1 m de diàmetre per 4 cm de gruix, amb un forat central i un canaló circumdant, amb senyals de reparació amb peces de ferro. Altres materials localitzats en l'àrea d'excavació són: obra (teula, maons, pedra tallada, etc.), vidre de factura moderna (molt esmicolat), 2 monedes d'època moderna (1650 i 1714) i una de contemporània (1810); correlacionables amb diversos canvis de paviments de l'església. L'agrupació de fortificacions, habitatges, magatzems, església i cementiri mostren una configuració que reprodueixen les sagreres feudals del segle XI. La nova església de Lavit del segle XIII no deu haver alterat l'estructura del conjunt del 'castrum' i formava part del perímetre de la fortificació, clos amb cases i murs. Després de la remodelació de l'edifici, les restes arqueològiques foren tapades i cobertes per l'actual paviment.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 81|83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 69884 | Castell de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-foix | <p>AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 201. CASTELLANO, Anna; SUREDA, Maria José (1992). 'Santa Maria de Foix'. Torrelles de Foix. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 209-210. CATALÀ I ROCA, Pere, BRASÓ i VAQUÉS, Miquel (1971). 'Castell de Foix'. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 727-730. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8125</p> | XI | El fet que les restes es trobin recolzant sobre la roca i al peu del camí fa que sigui especialment vulnerable a les inclemències del temps. | <p>Castell roquer situat al capdamunt del penya-segat que domina les valls del riu Foix i de la riera de Pontons, a la part central del terme. Només ens n'han pervingut alguns paraments al sud-oest del Santuari de Santa Maria de Foix. Es tracta d'alguns llenços visibles des del camí d'accés al conjunt, d'entre els quals es més ben conservat no arriba als 3 m de llarg i una alçada màxima conservada de 2,5 m, amb la superfície exterior molt erosionada. Probablement correspondrien al perímetre exterior del recinte pel seu vessant sud-est. S'observa, però, la roca natural en gran part de la superfície d'aquest sector del turó.</p> | 08288-1 | Turó de Foix | <p>El castell de Foix, -castro de Fodex- apareix documentat per primera vegada l'any 1067 com a límit del castell de Pontons, en la venda que d'aquest darrer en va fer Bernat Oleguer al comte de Barcelona. Dins del terme del castell es trobava el lloc de Torrelles, que va pertànyer al burgès barceloní Bernat Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV (CASTELLANO, SUREDA 1992: 210). L'any 1172 el senyor del castell de Foix era Guillem de Bell-lloc, que també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats. Sembla que tots tres castells amb els seus termes van passar a mans del seu germà Benet. Pocs anys més tard, l'any 1198, en un altre testament, aquest cop de Guillem de la Granada, es feia cessió del castell a Guillem de Tarragona. Pere de Banyeres, esmentat en el testament, podria ser-ne el castlà (CATALÀ, BRASÓ, 1971: 728) L'any 1210, en un altre testament, aquest cop de Pere de Banyeres, aquest deixa el castell de 'Fodox' amb els seus feus i 'altres feus que tinc pel meu senyor Guillem de Tarragona' al seu fill Guerau Pere. L'any 1288 el castell pertanyia a Guerau de Cervelló, i va romandre dins la mateixa família fins ben entrat el segle XIV. Si més no, així es desprèn del fogatjament de 1365-70. L'any 1388 el castell de Foix i la quadra d'Albareda van ser venuts a Bernat de Pinós, dels quals va passar per matrimoni als Peguera. L'any 1710, l'arxiduc Carles va nomenar Guerau de Peguera marquès de Foix.</p> | 41.4146500,1.5632000 | 379922 | 4585785 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69884-foto-08288-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||
| 69886 | Castell de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-secabecs | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari Marginal. A Els castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768-769.</p> | XIII | Completament emmascarat pel bosc. Per la l'elaboració d'aquesta fitxa es va poder partir d'unes fotos fetes l'any 2016 per Àngela Llop. En anar-hi el mes de novembre de 2018, algun element dels observats a les fotos esmentades s'havien esfondrat. | <p>Es tracta de les restes, d'entitat considerable, del que hauria estat el castell de Secabechs, que en algun moment va passar a ser una masia anomenada, d'acord amb les fonts orals, la masia de ca l'Isaac. Les estructures, consistents en diferents edificis distribuïts en sentit nord sud en una àrea d'aproximadament 1400 m2, es troben en mal estat i cap d'elles conserva la teulada. Només en el cas de l'edifici principal, el de més grans dimensions, es poden observar els murs perimetrals en l'alçada de dos pisos. Malgrat tot, es poden distingir quatre cossos diferenciats que, de ben segur, en serien més amb una desbrossada de la zona. També es pot resseguir el camí que hi accediria des del nord en sentit nord-est a sud-oest i que, en arribar a les estructures, es troba tallat a la roca, amb una amplada d'entre 1,5 i 2 m. Actualment, cal partir del mas de cal Mariano, es passa per la pallissa de ca l'Isaac (fitxa 88) i, després de recórrer uns 90 m, s'arriba al castell. Els vessants sud, est i oest donen a la vall (al torrent de can Soler i al de les Llambardes) i serien, en tot cas, d'accés molt més dificultós. Es conserva també un cos d'entrada, de dimensions reduïdes, situat al peu del camí, arribant a mà esquerra; una construcció principal formada per dos cossos juxtaposats, que són els que conserven paraments amb més alçada; i, finalment, un tercer cos a llevant del principal i donant a la vall, de tal manera que en controlaria una bona part. Avui, d'aquests edificis en resten les parets corresponents a les plantes baixes i algunes parets mestres a l'altura del primer pis, amagades entre pins, fet que en dificulta fins i tot la presa de mides o distàncies. Destaquen del cos principal les pedres cantoneres, molt ben treballades, un portal acabat amb arc de mig punt i el que sembla un contrafort. D'altra banda, a ponent del cos principal s'observen estructures que, pels seus arrebossats, es poden interpretar com d'emmagatzematge. A primer cop d'ull es distingeixen fins a tres fases constructives</p> | 08288-3 | Al barri de Llambardes, al nord del municipi | <p>L'honor de Secabecs s'esmenta per primer cop l'any 1213 en una confrontació de termes. El fogatge de 1365-1370 consignava 3 focs a G. De Coll, habitador de la Llacuna. Al fogatge de les Corts de 1359 es compta un foc de cavaller al castell de Secabecs. Al segle XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Més tard, ja en el decurs del segle XVIII va passar a ser reutilitzat com a masia, coneguda com a ca l'Isaac.</p> | 41.4367300,1.5544500 | 379231 | 4588248 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69886-foto-08288-3-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | També conegut com ca l'Isaac. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 69887 | Torres Altes de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-altes-de-foix | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, J. (1992). 'Les Torres Altes'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix' a Comentaris Marginals. Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona: 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8141</p> | XI-XX | S'hi observa una grua probablement instal·lada en algun moment quan es van iniciar obres de reforma al conjunt, però, sembla que aquestes no es troben actualment en curs. | <p>Casa fortificada formada per diversos cossos que permeten deduir a primer cop una evolució arquitectònica en diferents èpoques. Destaca, en un extrem del conjunt, una torre de planta rodona. Es tracta, ben probablement, de l'element més antic, d'època medieval i inicialment exempt. A redós d'aquest s'anirien bastint la resta d'edificis. D'entre aquests cossos, el més gran, de planta trapezoïdal, està en contacte directe amb la torre i seria l'origen del mas fortificat. A la paret nord de l'edifici occidental hi ha una finestra geminada amb doble arc rodó. En el mur meridional del cos més oriental s'obre una porta amb arc rebaixat a l'exterior i arc de mig punt a l'interior. Des de l'exterior, també són visibles algunes espitlleres en la part superior dels cossos adossats a la torre. S'observen obres recents que han consistit en una remunta del cos principal d'entre 60 i 10 cm, i la col·locació d'una teulada a diferents vessants. Des del costat de ponent es pot observar la torre esmentada, que també ha estat objecte d'obres, així com s'observen diversos estintolats en el cos principal, a l'interior del qual s'observa, a través d'un esvoranc, una gran columna o tub circular, ubicat recentment.</p> | 08288-4 | Camí de les Planes de les Torres, a l'oest del terme | <p>No es coneixen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos ocupat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, la torre de cal Pepó (fitxa 5), fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Sobiranes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> | 41.4115000,1.5435100 | 378270 | 4585463 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69887-foto-08288-4-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | El conjunt avui està envoltat per una reixa i no s'hi pot accedir. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 69888 | Torre de can Pepó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-pepo | <p>AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 202. BOLÒS, Jordi. (1992). 'Torre de cal Pepó'. Torrelles de Foix. Alt Penedès. Catalunya Romànica, vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Eciclopèdia Catalana: 212. BURON, V. (1989). Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús. Barcelona: 36. CATALÀ I ROCA, Pere (1971). 'Torrelles de Foix'. Comentari marginal. A Els Castells Catalans, vol. III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona, p. 768. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8142</p> | XII-XVIII | La casa va ser objecte d'obres d'urgència a final del segle passat per tal d'evitar el col·lapse definitiu del conjunt, que ja presentava parts enderocades, com la torre o l'extrem sud-oest del cos allargassat descrit més amunt. Llavors es van fer forjats per tal de subjectar el conjunt i es van tancar tots els accessos per evitar destrosses a l'interior. | <p>Torre de planta circular inicialment exempta que avui es troba escapçada per tal de definir una coberta a un vessant, de tal manera que se'n conserva una alçada de només 6 m. El gruix de la paret és de 50 cm mentre que el diàmetre interior a nivell de coronament és de 2,3 m. Al capdamunt hi ha una obertura, parcialment tapiada, orientada al sud-est i acabada amb un arc en forma de plec de llibre. És datada del segle XII o XIII (Bolòs, 1992). Actualment s'observa com va ser aprofitada per encabir-hi un cup de vi, del qual se n'observa, des de l'interior de l'edifici, la boixa. Sembla que, encara en època medieval d'acord amb una primera observació dels paraments, s'hi va afegir, adossant-s'hi pel costat sud-oest, un cos de planta rectangular allargassat, tot plegat sobre la roca natural. L'extrem de ponent va acabar col·lapsant el segle passat i es va refer, a la dècada dels anys 90, amb formigó. La resta però es manté dempeus gràcies a l'actuació d'urgència que s'hi va dur a terme en aquell moment. Encara s'observen, al mur nord-oest, dues finestres espitlleres, mentre que al sud-est, es troba el portal d'accés, de mig punt adovellat pel qual s'hauria accedit a aquest segon edifici. El conjunt en aquest moment hauria passat de ser una torre exempta a una casa fortificada que controlaria l'accés a Torrelles de Foix des de Pontons. Actualment, la porta esmentada resta amagada a l'interior d'un altre cos annex, bastit a finals del segle XVIII, d'acord amb la data -1794- del portal de migdia, acabat amb un arc rebaixat i avui amagat rere bardisses. Un altre afegitó efectuat en època moderna es troba al nord-est de l'edifici rectangular i és un nou cup de vi de planta quadrada. Queda palès que el conjunt fou habitat probablement de forma ininterrompuda des de l'alta edat mitjana i fins el primer quart del segle XX.</p> | 08288-5 | A l'extrem est de les Planes de les Torres | <p>No es tenen encara notícies històriques d'aquest edifici. Només se'n sap que es trobava inclòs dins l'antic terme del castell de Foix, esmentat des del segle XI. A partir d'aquell moment i a través de les estructures que ens n'han pervingut és fàcil pensar que el conjunt fos utilitzat d'una manera o una altra, si més no, fins ben entrat el segle XIX. El fet que tan a prop s'hi trobi una altra torre, les Torres Altes, fa palès que ambdós conjunts tindrien per funció la defensa de l'accés a Torrelles pel vessant nord-est. Apareix esmentat com a 'Torres Jussanes' a l''Original capbreu de la vila de Torrelles y terme i castell de nostra senyoria de Foix y terme de Secabechs, fahent per lo senyor don Garau de Paguera, senyor de dita vila y termens, 1579-1589, en poder de Anthoni Martí'. Aquest capbreu es troba al fons documental de l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès (fitxa 110)</p> | 41.4129200,1.5457700 | 378462 | 4585617 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69888-foto-08288-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Conjunt conegut també amb el nom de Torres Baixes, en contraposició a les Torres Altes (fitxa 4), juntament amb el qual controlaria els accessos a Torrelles de Foix des de Pontons. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||
| 69990 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-6 | <p>Construcció força ben conservada de planta rectangular de tipus bestorre, amb tres paraments i oberta a migdia. Fa 6,5 m de llarg per 3,4 m de d'ample. El gruix dels murs és de 0.78 i esta feta amb carreus disposats en filades horitzontals de forma regular i lligats amb morter de calç. Presenta quatre finestres espitlleres al costat nord, per on es controla un bon tram de la vall del riu Foix. . S'observen a més, altres encaixos, alguns dels quals forats de bastida.</p> | 08288-115 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, a uns 900 m a mà esquerra | <p>No es té cap documentació escrita d'aquesta estructura</p> | 41.4183500,1.5679100 | 380322 | 4586189 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69990-foto-08288-115-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba pel camí de can Rossell de les Bassegues cal a les Valls de Foix. Poc després d'haver passat els forns (fitxa 67) es veu des del camí a mà esquerra, i al nord d'una vinya, aquesta estructura de gran interès. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | ||||||
| 73129 | Escut del Palau Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-palau-balta | XIX | <p>Escut d'armes esculpit en pedra i ubicat damunt la tribuna - llotja del Palau Baltà. Camper espanyol d'influència gala, partit i semitruncat. Partició dreta amb torre; quarter superior de la partició esquerra amb quatre faixes verticals i quarter inferior de la partició esquerra amb torre amb un ginebró o olivera a banda i banda.</p> | 08305-36 | Plaça de Jaume I, 2 | <p>L' edifici fou construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer que hi va fer fer algunes reformes. Probablement l'escut és de la seva família.</p> | 41.3471400,1.6968800 | 390981 | 4578113 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73129-foto-08305-36-3.jpg | Legal | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 101|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | ||||||
| 73186 | Creu de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-salvador | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIV | erosionada | <p>Creu de terme ubicada a l'entrada sud-oest del municipi, entre l'avinguda de Tarragona i el carrer de Sant Pere. Està formada per una base octogonal amb quatre esglaons, un pedestal, un plint, un fust llis i un capitell, tots octogonals. Al damunt, la creu que ho corona. El capitell està decorat amb motius florals i escuts a cada cara. Els braços de la creu són decorats amb elements trilobulats. En una cara s'esculpeix el Crist crucificat i a l'altre queda poc clar per l'erosió.</p> | 08305-93 | Cruïlla del carrer Sant Pere amb l'Avinguda Tarragona | 41.3414600,1.6943800 | 390763 | 4577486 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | |||||
| 73227 | Palau Baltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-balta | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Editorial Barcino. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.</p> | XIV-XIX | <p>Edifici als quatre vents de tipus senyorial, de planta trapezoidal, estructurat al voltant d'un pati central. Està compost de planta baixa sobreaixecada, planta primera i sotacoberta. Les cobertes són a diferents aigües i amb els careners paral·lels a les façanes. Façana principal feta de carreus i formada per un cos central amb barbacana de fusta sobre una galeria de set finestres seguides d'arc rebaixat i per dos cossos laterals, un més ample que l'altre, coronats per merlets escalonats. El portal és de mig punt dovellat i està descentrat a la dreta i porta un escutb a la clau. A la planta pis, hi ha una llotja-tribuna central amb finestra coronella de columnes fines i capitells, suportada per carteles de pedra amb claustres sota l'ampit i coronada amb escut. A banda i banda, hi ha finestres adintellades amb motllura perimetral i trencaaigües amb culs de llàntia, dues creuades i dues amb quadrifoli sota l'ampit. La façana del carrer Escudellers té portals amb arc carpanell, finestres adintellades, una creuada i algunes amb cul de llàntia. La resta de les façanes són llises amb alguna obertura adintellada.</p> | 08305-134 | Plaça de Jaume I, 2 | <p>Edifici construït originalment durant el segle XIV per la família Babau, però la fàbrica visible és de l'any 1552; en un moment en el que l'antic castell estava enrunat i s'amplià amb algunes cases del carrer Escudellers. L'any 1750 fou heretat per Ramon de Sariera, Marquès de la Manresana. L'any 1859 fou adquirit per Josep Baltà i Ferrer. Fou restaurat l'any 1889 per August Font que no es limità a fer-ne una restauració, sinó que hi afegí elements com la llotja-tribuna amb les finestres coronelles.</p> | 41.3471700,1.6969700 | 390989 | 4578116 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73227-foto-08305-134-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com el Palau del Fraret o Palau dels Castlans. | 93|94|95|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | ||||
| 73228 | Palau Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-reial | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès, su historia y monumentos. Impremta de Francisco J. Altés i Alobart. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàg. 418. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIII-XIV | Projecte de restauració de Jeroni Martorell, l'any 1944-48. Ampliació de l'any 1975. | <p>Palau gòtic amb façana a dos carrers, la principal a la Plaça Jaume I i la secundària al carrer de Sant Bernat. És de planta en forma de 'U', amb una ala més llarga; amb pati central amb una escalinata; consta de planta baixa, un pis i golfes, i una quarta planta a la part davantera de l'ala més llarga de la 'U'. Les cobertes són de teules àrabs. La façana principal és de carreus i formada per dos paraments de diferent alçada, el de la dreta a modus de torre amb el coronament llis; el parament principal té un important ràfec. Tres portals dovellats de mig punt a la planta baixa i finestres coronel·les de 2 i 3 arquets a la planta principal. Les obertures de les golfes són amb galeria seguida amb pilars de pedra i jàsseres de fusta. Trobem, també, finestres adintellades de factura moderna. A la façana lateral hi ha portals dovellats de mig punt i d'arc rebaixat cec a la planta baixa i finestral d'arc conopial i traceries a la planta principal i continuació de la galeria a les golfes. Hi ha una làpida commemorativa a la façana principal on s'indica que hi va morir el rei Pere II, el Gran.</p> | 08305-135 | Plaça de Jaume I, 1 | <p>Hi ha documents de l'any 1209 que fan referència a l'existència del Palau. Era allotjament dels comtes-reis quan es trobaven de pas per Vilafranca. Sembla que a l'any 1285 hi morí Pere II, el Gran. L'any 1308 fou adquirit pel monestir de Santes Creus, fins la desamortització de l'any 1835. Cristòfol Milà Romagosa l'adquirí en subhasta pública i la convertí en taverna. L'any 1939 la compra un patronat per ubicar-hi el Museu del Vi</p> | 41.3466600,1.6971000 | 390999 | 4578060 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73228-foto-08305-135-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 1772 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | ||||
| 73433 | Creu de la Pelegrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pelegrina | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Creu de terme, composta d'una base circular amb un esglaó superior i un pedestal de secció octogonal decreixent. El fust és llis, també de secció octogonal, i el capitell de secció quadrada. Tot coronat per una creu de pedra amb la imatge d'un Crist crucificat en una banda i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors per l'altra. Els braços de la creu estan decorats amb motius florals pel costat del Crist i amb tres creus pel costat de la Mare de Déu dels Dolors.</p> | 08305-237 | Carretera de Guardiola amb Avinguda de la Pelegrina | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1428 com a Creu de la Granada; l'any 1443 com a creu de la Fembra Morta; l'any 1542 com creu escapçada; l'any 1561 com creu de Sant Jaume per la proximitat amb la capella del mateix nom; l'any 1849 com creu de la Pelegrina fent referència a la masia del mateix nom. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1949 restablerta al seu lloc.</p> | 41.3573600,1.7006000 | 391310 | 4579243 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73433-foto-08305-237-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | |||||
| 73435 | Creu de Santa Digna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-digna | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | desmuntada i emmagatzemada. | <p>Creu de terme de 4'75 m. d'alçada, composta per una base octogonal de tres esglaons, un pedestal de secció octogonal decreixent i un fust llis, també de secció octogonal, un capitell cúbic i la creu. La creu és de braços trevolats amb relleu del Crist crucificat a una banda i relleu de la Mare de Déu amb el nen en braços a l'altre.</p> | 08305-238 | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1422 com de n'Espitlles i estava situada al camí que portava al Molí d'en Rovira; l'any 1542 com a creu d'en Bossagoll; l'any 1662 com creu de Miser Bernat Llaurador. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1945 restablerta en un altre lloc diferent a l'original.</p> | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per causa de les obres del tren d'alta velocitat, durant el mes de març de 2005, es va fer una intervenció preventiva de desmuntatge de la creu per part de l'empresa Codex, sota la direcció de Josep Francesc Roig Pèrez. Per aquest motiu està inclosa dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 93 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | |||||
| 73437 | La creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-8 | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Creu de terme composta d'una basament de secció circular, de dos esglaons, plint i fust llis, també de secció circular, un capitell motllurat de secció octogonal i una creu de coronament amb els braços trevolats i relleu central de creu a cada banda. Al capitell s'hi pot veure la data de 1982, data de restauració.</p> | 08305-239 | Avinguda de Catalunya, s/n | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1459 com creu d'en Calandraix. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1947 restablerta en el seu lloc. Finalment, l'any 1982 es restaura i consolida.</p> | 41.3491500,1.6876400 | 390212 | 4578348 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | |||||
| 73439 | Creu dels Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-cirerers | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Basament format per una base octogonal i dos esglaons, també octogonals i un plint. Fust octogonal i capitell de secció quadrada. Creu de tipus grec sense decoració central i flors en els braços.</p> | 08305-240 | Rotonda Av. Barcelona amb el carrer Manuel Barba | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. Hi ha documentació de l'any 1472 amb la denominació de Creu de Vallmoll. Segons Massanell (1983), aquesta denominació es correspon a aquesta creu i no a la de la Creueta, ja que el topònim de Vallmoll es trobava a prop del camí vell de Barcelona. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1949 es restableix al seu lloc. L'any 1951 una ventada la va tirar a terra. Quan es va fer el catàleg (Rosselló: 1986) només restava el basament.</p> | 41.3481200,1.7107800 | 392146 | 4578205 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73439-foto-08305-240-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:32 | |||||
| 40480 | Torrent de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-santa-susanna | <p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Es tracta d'una zona humida singular que es localitza al municipi d'Avinyonet del Penedès. En aquesta zona la riera de Begues pren el nom del caseriu que es troba al seu costat. La riera, en travessar el massís del Garraf, únicament porta aigua després d'episodis plujosos intensos (dos o tres al llarg de l'any). El seu curs roman eixut durant la pràctica totalitat dels dies de l'any, excepte en uns pocs indrets, on la presència d'aigua és permanent. La seva superfície no arriba a les 3 ha, i durat l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació. La vegetació que s'hi troba és bàsicament el canyissar i el bogar i algun exemplar de pollancre (Populus nigra), i al medi que l'envolta s'estenen vinyes i màquia de garric (Quercus coccifera) i margalló (Chamaeropus humilis). Algunes de les espècies que s'hi fan i que només apareixen en comptadíssims indrets del Garraf són el càrex pèndul (Carex pendula), el lliri groc (iris pseudacorus), etc. És de destacar la presència, a tocar de l'aigua, a prop de la bassa del costat de l'antic nucli fortificat, d'un dels pins pinyoners (Pinus pinea) més grans del massís, i que sens dubte es deu beneficiar de l'elevada humitat edàfica de l'indret en comparació amb l'aridesa característica del massís del Garraf. Pel que fa a la fauna invertebrada, cal destacar la presència d'odonats (Calopterys) i mol·luscs (Lymanea). La zona és un punt de reproducció d'amfibis (especialment Bufo bufo i Bufo calamita) i de rèptils lligats a l'aigua o a la humitat edàfica, com la serp d'aigua (Natrix maura) i el vidriol (Anguis fragilis). La seva superfície no arriba a les 3 ha i durant l'estiu disminueix considerablement el nivell d'inundació.</p> | 08013-170 | Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf</p> | 41.3332100,1.8140600 | 400764 | 4576426 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40480-foto-08013-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40480-foto-08013-170-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | En ser un dels escassos punts d'aigua permanent del massís del Garraf, el seu interès ecològic i conservacionista, si més no a escala local i comarcal, és molt elevat. Resulta d'especial interès per la diversificació dels sistemes naturals de la conca fluvial o de l'àrea geogràfica on es localitza i es valora com a una zona humida de remarcable interès pel fet de localitzar-se en un indret calcari de notable aridesa, considerant-se un punt estratègic per a la fauna amfíbia. Protegit sota les següents figures: Pla d'espais d'interès natural; Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge. | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
| 40492 | Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susanna-0 | <p>TORRENT DE SANTA SUSANA (2001) 'Coses d'aquí: Torrent de Santa Susana'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 36, gener 2001. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès.</p> | <p>Als voltants del caseriu de Santa Susanna es desenvolupa tot un ecosistema inclòs en el ambient paisatgístic del Garraf, en el qual destaquen els següents elements d'interès, entre d'altres: -els tres pous que es troben al costat del caseriu. Un al nord, al costat d'una vinya, el segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i el tercer, al sud, al costat d'un pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a la qual cosa indubtablement també hi ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. -Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès. -Els Pins de la Descàrrega que marquen l'indret on es produïa aquest tipus d'activitat, és a dir, l'abocament del raïm de la producció de les vinyes de Santa Susanna, als carros que la transportaven fora de l'indret per la seva transformació. -El pi vell de Santa Susanna. -El forn de calç que es troba a la vessant est del camí que mana cap al caseriu, abans de passar a Santa Susanna -Les carboneres, vestigis d'una activitat desapareguda ja al territori. -Els camins, del dret i de Santa Susanna, catalogat aquest com a xarxa viària bàsica segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès, segons les disposicions de la Oficina Tècnica de Prevenció municipal d'Incendis Forestals de l'Àrea de Govern de la Diputació de Barcelona. -L'olivera que es el darrer exemplar d'una extensa producció a que es va dedicar una part del terreny de cultiu del caseriu fins a una de les gelades que van assolar aquest territori en la transició a la dècada de 1960. És un exemplar de grans dimensions i es troba a mà esquerra del camí que puja fins l'agrupació de cases.</p> | 08013-182 | Santa Susanna 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Nº Nom de l'espai i número de codi Règim de protecció Reserva, Refugi o Paratge Parc natural o Pla especial Espai del PEIN 01 Torrent de Santa Susanna (1280900) Pla especial Massís del Garraf</p> | 41.3335600,1.8154000 | 400876 | 4576463 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40492-foto-08013-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40492-foto-08013-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
| 94208 | Coves de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-la-bovera | <p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. </span></span></span></span></span></p> | 08058-231 | Plana Barquera. Nord de Torrelletes | 41.2825800,1.6636500 | 388091 | 4570988 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94208-231-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 92636 | Abric vora el camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-vora-el-cami | (-2200-650) | Protegit per l'acumulació de sediment. | <p><span lang='CA'><span><span>Petit refugi o abric, del conjunt de cavitats del Fondal del Valldellòs, però en aquest cas proper al camí obert pels llenyataires, el que va permetre localitzar un extens taller de sílex. Actualment l’abric esta quasi totalment colmatat pel sediment i l’espai entre la roca i el terra no supera els 0.50 m. En superfície es van localitzar restes ceràmiques similars a les de la Cova de la Boira. El sediment de l’abric presenta una lleugera inclinació vers els camí, i J. Mestres el situa cronològicament en època del bronze.</span></span></span></p> | 08122-747 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>Jaciment descobert fruit de les prospeccions fetes per J. Mestres de Vilafranca el 1975, en concret durant la segona visita a la zona.</span></span></span></p> | 41.4575400,1.6181600 | 384591 | 4590472 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92636-img20220818124352.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79 | 1754 | 1.4 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 92638 | Cavitats del Fondal de Valldellòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavitats-del-fondal-de-valldellos | <p><span><span><span><span lang='CA'>Conjunt de blocs de pedra corresponents al despreniment d’una cinglera calcària, que han generat una multitud de concavitats i un petit laberint de passadissos i caus, que tot i no ser de gran interès espeleològic, si tenen valor arqueològic i patrimonial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’indret està dominat per dos elements singulars, l’Agulla de Valldellòs, un monòlit que presideix el fondal i el pas dels lladres o de la guineu, una canal que permet passar el cingle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre el conjunt de cavitats existents destaca la cova de Boira i d’aquest conjunt també són </span><span lang='CA'><span><span>la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-749 | Al sud del nucli urbà, al cingle de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs ja apareix citat l'any 1928 en un itinerari del Centre Excursionista Rafel de Casanova (aleshores l'anomenaven Fondal de Clivelleres).</span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span>L'any 1956, Pere Giró fa esment d'una donació de material arqueològic feta per Josep Lloret al Museu de Vilafranca del Penedès de peces localitzades a la zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>La següent noticia no és fins el 1975 quan tres membres de l'Agrupació Excursionista Talaia (Vilanova i la Geltrú) (J. Alegret, M. Pàmies i J. Virella), redescobreixen l'indret i a partir de 1978 fins a 1986 la zona va ser objecte d'una important actuació arqueològica per part de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona</span></span></span></span></span></p> | 41.4565100,1.6190900 | 384667 | 4590356 | 08122 | Mediona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92638-img20220818124349.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | L’indret també conegut com Forats de Valldellòs, a banda del valor geològic i paisatgístic, destaca pels seu valor patrimonial amb una vintena de jaciments identificats. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 55045 | Fondo de la Seguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-la-seguera | <p>El fondo de la Seguera divideix dues vessants que conformen una petita vall. Les cingleres que formen les roques calcàries d'aquestes muntanyes han estat ocupades per l'home des de èpoques remotes, tal com mostren els jaciments arqueològics trobats a la zona. L'ampli ventall d'elements estructurals i materials documentats al Fondal de la Seguera, ens indica que ha estat ocupada abastament des de períodes prehistòrics fins l'època medieval / moderna. També és un àrea rica en fons naturals. Les masies que es troben a la zona, els camps de conreu (bàsicament vinya), amb les cabanes de pedra defineixen un espai destacable per la quantitat d'elements patrimonials que es troben (fitxats en aquest inventari). Per aquesta raó, creiem que és aconsellable destacar el conjunt d'aquest àrea com una unitat per la seva riquesa i per ser una unitat geogràfica molt ben delimitada. Si actualment ja és recorreguda per camins GR i PR, també per rutes local (Aigua i Vi), els elements del patrimoni que conté poden enriquir aquestes i futures iniciatives de difusió de la vall en el context del municipi.</p> | 08145-25 | Al SE del municipi | 41.3138500,1.7144300 | 392395 | 4574395 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55045-251.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-04-29 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 55484 | Àligues cuabarrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aligues-cuabarrades | <p>www.diba.es/parcs</p> | <p>L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada espècie vulnerable per la UICN (Unió Mundial per la Natura), és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf. L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. L'any 2006 una altra càmera situada en un altre niu d'àliga cuabarrada dins l'àmbit del parc ha permès observar el procés reproductiu d'aquesta espècie. Aquest programa, pioner a Catalunya, és fruit d'un conveni de col laboració entre la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i Aeropuertos Españoles (AENA).</p> | 08146-136 | Parc Natural del Garraf. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Natura 2000 és una xarxa d'espais naturals protegits a escala de la Unió Europea creada en virtut de la Directiva sobre hàbitats de 1992 (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres) amb l'objectiu de salvaguardar els paratges silvestres més importants d'Europa, garantint la supervivència a llarg termini de les espècies i hàbitats europeus més valuosos i menaçats. Aquesta xarxa es composa de Zones Especials de Conservació (ZEC), declarades pels Estats membres seguint les disposicions de la Directiva sobre hàbitats, i de les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que es designen d'acord amb les disposicions de la Directiva sobre aus de 1979 (Directiva 79/409/CEE del Consell , de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres). La Directiva sobre hàbitats fa referència aproximadament a uns 200 tipus d'hàbitats i unes 700 espècies de fauna i flora d'importància comunitària. La directiva sobre Aus, inclou una llista de 181 espècies vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten protecció. Així mateix, reconeix la importància de preservar les zones humides, molt necessàries per a les aus migratòries. Natura 2000 no és un sistema de reserves naturals subjectes a una protecció estricta en les que està prohibida tota l'activitat humana. Tot i que aquest tipus de reserves poden formar part de la Xarxa, la major part de la superfície estarà composada per terrenys de propietat privada. Amb això es pretén que la seva gestió sigui sostenible des del punt de vista ecològic però també des del punt de vista econòmic i social. Correspon als Estats el decidir la millor manera de conservar aquests espais, respectant sempre els objectius de la Directiva.</p> | 41.3516400,1.8507500 | 403861 | 4578431 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55484-foto-08146-136-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||
| 67017 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal-0 | <p>CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.</p> | L'estat de conservació dels valors naturals de l'Espai d'Interès Natural de les Muntanyes d'Ordal no és l'òptim. El principal factor modificador de la vegetació original de l'espai han estat els incendis. Tret de petites fondalades i una clapa de vegetació d'alzinar, bona part de les 362 ha són actualment brolles que evolucionen cap a pinedes secundàries de pi blanc.Entre els impactes més destacables que recull el Pla especial, a l'àmbit de Subirats, destaquen els següents: la presència d'activitats extractives, les línies elèctriques d'alta tensió, la proximitat de la urbanització Casablanca, i l'espoli del patrimoni paleontològic de l'aflorament dels Casots. | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 3.596 ha, de les quals 362,29 (un 10% del total) pertanyen al municipi de Subirats. La superfície protegida per aquest espai representa un 6,5% de la superfície del municipi. La zona inclosa al PEIN se situa al nord-est del terme, als entorns del castell de Subirats. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat. Dins d'aquest espai destaquen, sobretot, tres elements: l'aflorament paleontològic dels Casots, l'entorn del Castell de Subirats i l'alzinar amb roure que hi ha a la Serra del Pi de Molló.</p> | 08273-234 | Nord-est del terme, entorns del castell de Subirats | 41.4112500,1.8310500 | 402302 | 4585071 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'any 1995 el Departament de Medi Ambient va elaborar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de les Muntanyes d'Ordal, si bé mai s'ha iniciat la seva tramitació i per tant no ha estat aprovat. Únicament s'aplica el règim general dels espais inclosos al PEIN. El Massís del Garraf-Ordal, les estribacions del qual constitueixen la zona muntanyosa del municipi de Subirats, està parcialment protegit. La part sud del massís, fora del terme de Subirats, pertany al Parc del Garraf, que es va crear l'any 1986 i que inclou més de 10.000 ha. El grau de protecció dels espais inclosos al PEIN és molt variable, si bé en general es tracta d'un règim de protecció bàsica amb unes normes de caràcter general, entre les quals destaca el règim urbanístic de sòl no urbanitzable. Un dels factors que poden atorgar un grau de protecció superior a aquests espais (però no l'únic) és l'aprovació d'un Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge. | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||
| 69903 | Les gorges de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-gorges-de-foix | <p>Paratge natural d'interès i bellesa caracteritzat per un paisatge tancat i de difícil accés, dominat per una geologia marcadament calcària. L'erosió fluvial ha determinat l'existència de cingles i congost. S'hi troben el pèlag del Brasó, el de l'Alzina, el dels Bous i el pèlag de la Somera, indret protagonista de molts itineraris de cap de setmana. Forma part de l'Espai Natural Protegit Capçaleres del Foix, que va ser incorporat al PEIN d'acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, que determina que la inclusió d'un espai a la xarxa Natura 2000 implica la seva integració al PEIN.</p> | 08288-20 | Riu Foix entre la Plana de les Torres i el pk 18 de la BP-2121 | 41.4267500,1.5554000 | 379292 | 4587139 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69903-foto-08288-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-11-23 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Fotos cedides per Àngela Llop | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:27 | |||||||||
| 92628 | Cova del Tronc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-tronc | (-4000-2500); (-1500-1200); III-I aC | S'hi han fet algunes accions sense control arqueològic. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment és un espai sota blocs accessible per dos accessos-pou intercomunicats. Les restes de cultura material localitzades són bàsicament ceràmiques, grans gerres, que van des del neolític fins l’ibèric final, d’aquesta ultima cronologia però, amb molt poca presència També s’han trobat restes esquelètiques humanes (fragments de crani adult i infantil) i de fauna, tot i que en poca abundància. Tots aquests elements fan pensar en una triple funcionalitat de l’indret: Un lloc de refugi esporàdic, magatzem (per la presència de grans gerres en un ambient de temperatura constant) i lloc d’enterrament.</span></span></span></p> | 08122-739 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia es té entre 1950-1956 quan P. Giró esmenta les troballes arqueològiques sobre la donació de materials per J. Lloret mestre de Mediona. El 1975 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, localitzant 6 racons refugi entre els blocs de pedra. Finalment els anys ’80 l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona en fa prospeccions.</span></span></span></span></p> | 41.4569800,1.6183100 | 384603 | 4590409 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92628-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de la Boira, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat.L’indret a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 92629 | Cova de la Boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-boira | <p><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, J. <em>El Neolític Antic al Penedès. </em>Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. <em>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat. </em>Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie de Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat en 1983.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | (-5000-2500); II-I aC, XI-XV | Pràcticament ja s’ha excavat en la seva totalitat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El forat o Cova de la Boira, és tal vegada el més apte per esser ocupat del conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs. Té un recorregut d’uns 43 m amb tres entrades, una amb rampa, l’altre amb pou i l’ultima un estret laminador. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La pròpies característiques de la zona, amb grans blocs de pedra calcària despresos, produeixen espais buits que permeten quedar aixoplugats i aïllats, els quals van ser utilitzats per l’home des de la prehistòria. A la Cova de la Boira les dues entrades principals condueixen a dues sales, una davant de cada entrada i a dins es formen una sèrie de galeries que són els buits entre els blocs. Entre els blocs, tot i que no es conserva estratigrafia pròpiament dita, s’han recuperat restes de cultura material d’un ampli espectre cronològic; ceràmiques des del Neolític antic al Neolític final, incloent un penjoll d’os amb 7 ranures circumdants incises i una cullera de ceràmica, ambdós elements poc comuns.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha restes ceràmiques del bronze final i mitjà, fragments de ceràmiques de l’ibèric tarda II-I aC, i ceràmica de cronologia medieval.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda d’això s’han recuperat restes de fauna, macrofauna especialment, i indústria sobre os, amb 21 punxons, 2 espàtules i 1 plaqueta. També hi ha ornaments de petxina 5 destrals de pedra polida i industria lítica en sílex.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-740 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de les Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut des dels anys ‘20 ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera notícia és als anys ’50 per P. Giró que en fa menció arqueològica. També destaquen les exploracions del grup Talaia, publicades per J Virella. Per altra banda J. Mestres també visita el fondal, identificant 5 punts arqueològics. La zona des dels anys ’80 ha estat prospectada per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4568300,1.6185100 | 384619 | 4590393 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92629-img20220818125014.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Cova de la Cuina forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 81|85|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | |||
| 55036 | Cova de Segarrulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-segarrulls | <p>ANÒNIM, Vilafranca del Penedès. Hallazgos arqueológicos. ANÒNIM (1958). Activitats. Butlletí de l'Agrupació Excursionista Catalunya. ANÒNIM (atribuit a Xavier Virella) (1983). 14ª excursió a peu pel Penedès. AYMAMÍ, G. (1989). Itinerari arqueològic per la Vall d'Olèrdola (Alt Penedès). Excursionisme n. 172. Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona. DE LA PINTA, J. Ll. (1983). Repertori de cavitats d'interès Arqueològic de la Provincia de Barcelona. Exploracions, n. 7. Espeleoclub de Gràcia. Barcelona. FERRER, A. (1968). Les cavitats de Sant Miquel d'Olèrdola (Alt Penedès i Garraf). Espeleòleg Butlletí 'Grup espeleològic Talaia' de l'agrupació Excursionista Atalaia, n. 7. G.E.T de l'Ag. Exc. Atalaia. Vilanova i la Geltrú. GIRÓ, P. (1963). Activitats Arqueològiques I. Pintures rupestres a Olèrdola. Circular para los sres. Socios. Agrupació Excursionista Cataluña. Barcelona. POYO, A. (1958). La cueva del Fondo de la Seguera o de las Pinturas. Acción Católica, Vilafranca del Penedès. RAURET, A.Mª.(1964). El Proceso de la Primitiva población en el Panadés. Tesi de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Barcelona. RIPOLL, E. i GIRÓ, P. (1960-61). Descubrimiento de pinturas rupestres en segarrulls / Olèrdola, Barcelona. Ampurias XXII-XXIII. Diputació de Barcelona - Instituto de Prehistoria y Arqueología. RIPOLL, E (1977). Olèrdola. Història de la ciutat i guia de Conjunt Monumental i Museu Monogràfic, Diputació de Barcelona, Barcelona. VIÑAS, R. SARRIÀ, E. i ALONSO, A. (1983). La Pintura Rupestre en catalunya. Editat pels autors i Llibreria Altaïr. Barcelona. VIÑAS, R. (1990).'El arte rupestre en Catalunya: Estado de la cuestión sobre las manifestaciones pictóricas', dins Ponencias del coloquio Aragón/litoral mediterráneo: intecambios culturales durante la prehistoria (en homenaje a Juan Maluquer de Motes). Univ. de Zaragoza, Zaragoza.</p> | Depenent de les figures de que es tracti, algunes es troben en millor estat que altres. Algunes de es pintures han estat objecte d'actes vandàlics. | <p>Ubicada en una vessant sense bosc amb una configuració calcària miocènica que forma estrats inclinats, la qual cosa facilita que per procesos d'erosió diferencial es formin graons. La cova queda situada sota l'angle SE de la granja de les Planes, situada a la plana de dalt la cinglera. La cova té una forma arrodonida de surgència, formant una boca semicircular, i un passadís. Les seves dimensions són de 1,90 m d'ampla per 1,10 m d'alçada a la boca. La galeria, lleugerament esbiaixa a la dreta de la boca, té un recorregut de 7 m i s'estreta a la meitat acabant en forma de petita sala (a la que va a parar la pendent del sòl, fins formar una petita cubeta a 0,70 m del sòl del passadís). Les parets de l'entrada estan plenes de concavitats i en una d'elles a l'esquerra de la Cova (mirant-la de front) és on estan les representacions dels arquers esquemàtics, puntuacions, digitacions i taques. Aquest últim tipus de representació està extès per totes les parets, inclús sota el sostre fumat del passadís es distingeix algun d'aquests motius, segons va descobrir Ramon Viñas a finals dels anys 70. En total hi ha 22 figures pintades (segons les dades del Corpus d'Art Rupestre elaborat per Anna Alonso i R. Viñas). Segons aquest estudi l'arquer de la part superior esquerra medeix 3,3 cm la figura humana, 6,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa. La seva tècnica és de traç simple, color castany vermellós, amb una estructura de traços simples dins un estil esquemàtic. La seva posició és estàtica, amb les cames entreobertes i disparant amb l'arc. El segon arquer amida 5,5 cm la figura humana, 8,5 cm l'arc i 5 cm la fletxa, i les seves característiques tècniques i estilístiques són iguals a l'altre arquer. La descripció del material arqueològic exhumat és, per a les exigències actuals, imprecisa i deficient. Es pot deduir que hi havia ceràmica brunyida del Bronze Final a mà. Respecte a la indústria lítica destaquen els fragments de sílex, una destral polida i un possible gratador nucleiforme. D'altra banda, el quasi centenar de fragments de calota craneal calcinats i cremats, junt amb fragments i estelles de diàfisi també cremats / calcinats, tot plegat de classificació humana, fa indubtable el seu ús funerari.</p> | 08145-16 | Uns 30 m. per damunt del camí del Fondo de la Seguera. A 1 km. aprox. de la C-15 | <p>La primera notícia històrica d'aquest jaciment la proporciona el quadern de camp, vol. 5 (1956-58) de Pere Giró Romeu, que troba les pintures el dia 27 de juliol de 1958, quan era delegat local de la 'Comisaria general de Excavaciones Arqueológicas'. Ell mateix, junt a Joan Bellmunt i Poblet, i el Grup d'exploracions subterrànias del Museu de Vilafranca van portar a terme una excavació.</p> | 41.3142300,1.7150000 | 392443 | 4574437 | 08145 | Olèrdola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55036-161.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Patrimoni Unesco | UNESCO World Heritage | Cultural | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | També es coneix com la Cova de les Pintures. Les pintures de la Cova de Segarrulls van ser incloses a la llista del Patrimoni Mundial, per la UNESCO, el desembre de 1998. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1789 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 94202 | Embassament- Pantà del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-panta-del-foix | <p><span><span><span><a><span><span>CAPDET, F. (2003): El riu Foix i el seu pantà. Grup d’Estudis Cubellencs - Amics del Castell.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La construcció de l’embassament es va iniciar l’any 1910 per conduir aigua a municipis veïns però també com a mitjà de regadiu per l’agricultura. Es tracta d’una obra de gran embargadora mitjançant la construcció d’una gran presa construïda amb pedra de la zona. Un cop finalitzada es va realitzar una capa de impermeabilització. La presa té vàries comportes de regulació i extracció d’aigua a diferents nivells. La més baixa avui està inutilitzada degut a l’acumulació de sediments i les altres dues regulen els canals de regadiu a partir d’una petita caseta de pedra. Acabada la presa es va dur a terme la construcció dels canals i sèquies. Al marge esquerre hi havia un canal amb dos ramals, un que conduïa les aigües a Vilanova i la Geltrú i a Sant Pere de Ribes. Al marge dret hi havia un altre canal que conduïa l’aigua a Cubelles i Cunit. La construcció dels canals va finalitzar l’any 1943. </span></span></span></span></span></p> | 08058-225 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>L’any 1901 es va redactar el primer projecte que proposava la construcció d’un embassament al riu Foix. El promotor era Pelegrí Ballester, el geòleg en Jaume </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Almera i l’enginyer en Gorria. El projecte es va presentar al Ministeri </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>d’Obres Públiques a mà de l’Alcalde Joan Braquer i el diputat Joan Ferre-Vidal i Soler. El projecte fou aprovat a Madrid l’any 1909 i les obres es van iniciar l’any següent. La construcció del pantà va finalitzar l’any 1928. </span></span></span></span></span></p> | 41.2564400,1.6402600 | 386087 | 4568116 | 1901 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment el pantà té funcions més aviat recreatives | 119|98 | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | ||||
| 94204 | Parc del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-foix | <p><span><span><span><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nou Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf i es troba situat a la part final de la depressió prelitoral catalana. La zona muntanyosa s’engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc s’hi troba el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. Pel que fa a la vegetació és poden distingir tres sector paisatgístic: El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà, el sector meridional amb boscos d’alzina i pi i el sector oriental amb un predomini de la vegetació arbustiva. Pel que fa a la fauna hi ha una gran varietat d’animals entre els quals destaquen els ocells, més de 150 espècies catalogades, i els rèptils i animals aquàtics entorn el pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-227 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix es gestionat pel Consorci del Parc del Foix creat l’any 1997 i integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida dels Monjos i la Fundació Abertis. L’any 1986 es va redactar el primer informe en relació a la necessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic a l’entorn del pantà i l’any 1992 es va incloure l’embassament del Foix dins l’Espai protegit del PEIN.</span></span></span></span></span></p> | 41.2664900,1.6599200 | 387751 | 4569207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:12 | |||||||||
| 92403 | PEIN Capçalera del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-capcalera-del-foix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Espai d'Interès Natural (PEIN) 'Capçaleres del Foix' està situat a les comarques de l’Alt Penedès i l’Anoia, i compta amb una superfície de 2176,68 Ha que es reparteixen entre els municipis de Font-rubí (432,37 Ha), Mediona (490,86 Ha), Pontons (216,46 Ha) i Torrelles de Foix (938,21 Ha). Aquest PEIN està identificat amb el número 30 dins els llistat de 166 espais d'interès natural definits per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’espai compren la capçalera del riu Foix, un sistema fluvial mediterrani d’alt valor paisatgístic marcat per zones escarpades,</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> gorgs, massa forestal, flora i fauna. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>La nidificació de l'àliga cuabarrada és un dels seus principals exponents.</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> A tot això s’ha de sumar nombroses rutes i senders i un ric patrimoni cultural.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-653 | A tota la vessant sud oest- nord oest del terme municipal, entre el Torrent de Puigcogul i el Montpedrós fins Can Verdaguer. | 41.4576900,1.6000900 | 383082 | 4590513 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92403-img20220818125023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92403-img20220818155749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92403-img20220818160226.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Les coordenades corresponen a un punt aleatori dins l'espai del PEIN del terme municipal de Mediona.Dins el terme municipal de Mediona hi ha un bon nombre de refugis, abrics i avencs que han estat ocupats en diferents periodes històrics, tots ells concentrats a les Cavitats o Forats del Fondal de Valldellòs. | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||||||||
| 92630 | Cova d'en Barramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-barramon | (-4000-2200); (-2200-650) | S'han recuperat restes de cultura material sense metodologia arqueològica. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Espai pou sota un gran bloc amb una boca de 1 m d’alt per uns 1.20 m d’amplada. Com a la resta de coves o cavitats de la zona s’han recuperat restes de cultura material de diverses etapes, adscrites tant al neolític final com a l’edat dels metalls. Hi ha ceràmiques, restes d’indústria lítica, també ornament amb petxina i restes de fauna. En aquest cas però, a diferència d’altres coves és mes difícil donar una hipòtesi sobre el tipus d’assentament ja que per exemple no hi elements protohistòrics i clàssics de luxe ni tampoc restes humanes. La hipòtesi més plausible seria el us com a magatzem, però tampoc pot ser una afirmació concloent.</span></span></span></span></span></p> | 08122-741 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia als anys ’50 quan el J. Lloret mestre de Mediona i membre de AECCM formà una col·lecció didàctica amb troballes de superfície de tot el terme, centrant-se en buscar sílex, destrals i ceràmiques. Els anys ’70 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, L’any 1978 l’indret és descobert i prospectat per l’AECCM, també s’hi fa una excavació i exposen les restes al Casal de Mediona. Als anys ’80 l’AECCM continua fent visites i prospeccions a l’indret.</span></span></span></span></p> | 41.4567200,1.6184800 | 384616 | 4590380 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92630-202011053198barramon.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, Cova de la Boira, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 92635 | Camí de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lagulla | (-5500-1800) | Destruït per l'obertura d'un camí forestal. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials recuperats, són fruit d'una troballa fortuïta i corresponen a una destral polimentada i un fragment de destral. Tal vegada les restes formaven part d’un amagatall què podria suggerir la presència d’un assentament proper, potser una cabana. També podrien formar part de l’aixovar funerari d’un enterrament destruït en la obertura del camí. En qualsevol cas, són hipòtesis, ja que es té molt poca informació.</span></span></span></span></span></p> | 08122-746 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment es localitzà fruit d’una troballa fortuïta al obrir-se un camí de llenyataires vers l’any 1975, que enllaçava amb el de la Muntanya del Marquès o Clivelleres. Les restes però van ser localitzades uns 3 o 4 anys més tard ver el 1978-1979 per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4581800,1.6167800 | 384477 | 4590545 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92635-img20220818123141.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 | ||||
| 92637 | Forat del Punxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-punxo | (-9000-2200) | Parcialment excavat sense metodologia arqueològica. | <p>El jaciment correspon a l’aixopluc format per dos grans blocs calcaris caiguts dins l’ampli conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs, que defineixen una boca de 1.40 m d’ample i uns 1.50 m d’alt obrint cap el NE una galeria pou. Com altres dels jaciments de la zona, s’han recuperat materials adscrits a tres moments diferenciats, Neolític antic evolucionat, Neolític mitja i Bronze Mitjà-final. En tots els casos destaquen els fragments ceràmics, però també hi ha restes lítiques, òssies i macrofauna. Les restes trobades i la manca de dades sobre la seva disposició no permeten afirmar més que és un probable refugi temporal fet servir en diferents moments de la Prehistòria</p> | 08122-748 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona va ser prospectada els anys’80 per membres de la l’AECCM, i es van recollir restes de cultural material d’època prehistòrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Prèviament durant els anys ’70 la zona del Fondal de Valldellòs va ser visitat i incorporat a les rutes de l’agrupació excursionista Talaia de Vilanova.</span></span></span></span></p> | 41.4568000,1.6183400 | 384605 | 4590389 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92637-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,02 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml