Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
94075 | Forn de Can Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-raventos | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | I-III dC | Destruït | <p><span><span><span><span><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica a l’indret que va permetre identificar fragments ceràmics de terra sigil·lada africana i algun fragment de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no es va localitzar el forn. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i d’àmfora. Les restes del forn no es van localitzar, que probablement fou destruït per les avingudes del torrent. Durant la present vista no s’ha localitzat fragments ceràmics ni de material constructiu.</span></span></span></span></span></p> | 08058-178 | Camps de Cal Raventós. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella. Segons Virella al torrent del Mas Pigot eren visibles les restes d’un forn de ceràmica possiblement de tègules. Es tractava d’una estructura de planta circular. La cambra de foc presentava un diàmetre de 2,10 m i la cambra de cocció un diàmetre de 4,27 m. El forn es trobava molt malmès. A l’entorn es van recuperar fragments ceràmics d’època romana (àmfora, terra sigil·lada hispànica i terra sigil·lada clara) i fragments de ceràmica comuna ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 41.2864300,1.6423800 | 386316 | 4571443 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94075-178-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94076 | Forn de calç del Fondo de Coma Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-coma-pineda | XVIII-XIX | Seccionat pel camí i la part restant enderrocada i coberta de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la banda nord del camí. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la paret revestida per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular d’entre 3,30 m de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-179 | Fondo de Coma Pineda. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2586800,1.6554700 | 387365 | 4568345 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94076-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94076-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94079 | Forn de calç del Fondo de Coma Pineda 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-coma-pineda-3 | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç de grans dimensions situat a tocar del camí. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 5 m de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-181 | Fondo de Coma Pineda. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2672600,1.6621700 | 387941 | 4569289 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94079-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94079-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94079-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94082 | Base de creu de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-creu-de-castellet | XIX-XX | Manca l'estructura superior | <p><span><span><span><span><span>Base situada entre l’església parroquial de Sant Pere de Castellet i el cementiri. Conserva el fust de secció rectangular que s’aixeca damunt dues peanyes també de secció rectangular. Està construïda amb pedra ben escairada rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-184 | Bosc darrere l’església de Sant Pere de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Element difícil determinar atès que podria tractar-se d’una base de creu de terme o de pedró.</span></span></span></span></span></p> | 41.2656700,1.6377000 | 385888 | 4569144 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94082-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94082-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94082-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94102 | Barraca les Xermades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-xermades | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior a l’angle nord -oest hi conserva una menjadora i a la paret de llevant un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-202 | Les xermanes. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2384400,1.6150400 | 383942 | 4566151 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94102-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94102-202-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94103 | Barraca 2 les Xermades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-les-xermades | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva l’arena de protecció.</span></span></span></p> | 08058-203 | Les xermanes. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385000,1.6171500 | 384119 | 4566155 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94111 | Pou de Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sansemison | XIX-XX | La part superior enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Pou situat en una zona boscosa al sud de Sansemison. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb pedra. L’exterior està construït amb pedra i morter. Conserva part de les parets exteriors on hi hauria la corriola per extracció de l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-211 | Sansemison. Nord de Clariana | 41.2560300,1.6241300 | 384735 | 4568092 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94111-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94111-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94111-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
94114 | Barraca Sansamison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sansamison | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part davantera enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-214 | L’omeda. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2643300,1.6256800 | 384879 | 4569012 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94115 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-11 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XX | Restaurada 1986 | <p><span><span><span><span><span>Cal Tomàs és una edificació formada a partir de diferents cossos adossats a diferents alçades amb un pati tancat situat davant l’antiga entrada principal. Antigament el pati era la era de les diferents cases del nucli de Castellet. Actualment, els diferents cossos formen part de dues vivendes amb dues entrades independents. Les façanes de ponent reflecteixen els diferents cossos annexes amb dues entrades independents, una que dona accés a la zona enjardinada i una segona, a llinda de pedra a l’interior de l’edifici. El volum principal és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal construït de maçoneria amb una torre situada a l’extrem dret de maons realitzada posteriorment. Consta de planta baixa i pis. Al frontis, orientat a migjorn, s’hi accedeix des de la zona enjardinada. En ell s’hi obre la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat amb la data gravada de 1761 a la dovella clau. Damunt el portal hi ha una finestra d’arc pla de pedra decorada amb una arc conopial. A la façana posterior, orientada a tramuntana, s’hi obre una segona porta d’accés d’arc de mig punt adovellada. En totes les façanes s’hi obren diverses finestres d’arc pla i amb brancals de pedra. A l’interior en destaquen dos arcs apuntats amb marques de picapedrer i un cup de vi que conserva els cairons.</span></span></span></span></span></p> | 08058-215 | Carrer del Castell, 2. Nucli de Castellet | 41.2629600,1.6340800 | 385580 | 4568848 | 1761 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-5.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94116 | Cal Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gener | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Gener es troba situat al nucli de Castellet, davant del castell i el Palau Feudal. Es tracta d’una construcció formada a partir de diversos cossos annexes a diferents alçades i diferents cobertes amb dos patis tancats per una sòcol de pedra i reixa metàl·lica. L’accés principal es troba situat a la façana llevant del cos central, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis. L’accés es mitjançant una porta d’arc de mig punt de maons amb els brancals de pedra. Al costat d’aquesta hi ha una segona porta, actualment tapiada, amb llinda de fusta. Les obertures no segueixen cap simetria i la major part de les finestres són d’arc pla de pedra i alguna de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-216 | Carrer del Castell, 32. Nucli de Castellet | <p>Apareix documentat Pau Gener en un llibre de pagament a Snt Pere de Catellet de l'any 1783.</p> | 41.2642600,1.6355200 | 385703 | 4568991 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
94119 | Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera-1 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Riera és una mas de finals d’època moderna i modificat en època contemporània. Està format per un cos principal i diversos annexes posteriors. La casa gaudeix d’un pati tancat per un baluard amb un portal adovellat d’accés d’arc rebaixat. El cos original és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes, aquestes amb tres finestres de reduïdes dimensions d’arc de mig punt. Entre la planta primera i les golfes destaquen les restes d’un rellotge de sol rectangular de morter que encara conserva l’agulla. A la banda de ponent s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant que acull el cup de vi i una zona de magatzem o estable i posteriorment, s’hi afegir un segon cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant i d’una sola planta. A la banda de llevant s’hi adossen dos cossos de planta quadrangular a diferents alçades amb la coberta a una vessant, quedant un d’ells forma de l’estructura tancada pel baluard. La vivenda fou ampliada a la part posterior mitjançant la construcció d’un cos annexa, de planta rectangular, de planta baixa i pis amb quatre finestres d’arc pla, dues per planta. Finalment, ja en l’últim moment s’amplià la construcció per llevant amb un cos annexa de planta rectangular i tancat per una vidriera.</span></span></span></span></span></p> | 08058-219 | La Porxada. Sud-est de Sant Marçal | 41.3039400,1.6270000 | 385059 | 4573407 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
94198 | Cova XXV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xxv | <p><span><span><span><a>GONZÁLEZ, J. (2006): Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. Núm. 25.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | Cobert de vegetació i pins | <p><span><span><span><span><span>Cova situada propera a la Cova d’en Cabra. Es tracta d’una cavitat de reduïdes dimensions, de 5,5 m de longitud amb dues boques d’entrada, una primera de 1,25 m d’alçada per 1,95 m d’amplada i una segona de 1,05 m d’alçada per 1,95 m d’amplada. Aquestes boques s’uneixen a 1,50 m creant una sola cavitat. A l’interior es van localitzar tres enterraments amb aixovar: un ganivet de sílex, quatre fragments de ganivet, una punta amb dors, un fragment de cercle, tretze ascles, una dena i vint fragments de ceràmica a mà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-221 | Fondo del Cabra. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1955 Joan Bellmunt i alguns membres del Museu Balaguer va dur a terme una excavació a la cova.</span></span></span></span></span></p> | 41.2637900,1.6452300 | 386516 | 4568926 | -2200/ -1500 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94198-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94198-221-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94200 | Forn de calç del fondo de Mas Carlús 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-mas-carlus-2 | XIX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal dins el Parc del Foix. Es tracta d'una construcció de planta circular de grans dimensions, d’aproximadament 3,5 m de diàmetre, excavada al sediment geològic amb la part superior construïda amb pedra i calç. La boca estaria situada al cantó de llevant. </span></span></span></span></span></p> | 08058-223 | Fondo de mas Carlús. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span></p> | 41.2610400,1.6503400 | 386939 | 4568614 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94200-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94200-223-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94201 | Font de l’Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-0 | XIX-XX | Sense aigua | <p><span><span><span><span><span>La font de l’Horta es troba situada en una obaga amb abundància d’alzines. La font, actualment sense aigua, sorgeix d’un broc metàl·lic situat en una paret de pedra semicircular. Sota el broc hi ha una pica també de pedra que mitjançant un canal realitzat amb pedres condueix l’aigua a un gran safareig de planta rectangular (de 7 m de longitud per 8 m d’amplada) on s’hi troba una pica semicircular amb sobreeixidor. El safareig està construït amb pedra i argamassa i arrebossat per l’interior i conserva algunes de les pedres de rentar. Per accedir a la font hi ha un antic camí de pedra on en algun punt s’hi conserven roderes de carro. Just abans d’arribar a la font hi ha restes d’un habitacle construït a partir d’un mur de pedra i argamassa en forma de L que delimita per la banda de llevant i migjorn i que aprofita coma tancament de tramuntana i ponent la roca natural. S’hi accedeix mitjançant dos grans situats a migjorn des del camí principal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-224 | Muntanya de Cal Bladet. Sud de Castellet | 41.2523200,1.6298000 | 385203 | 4567673 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-8.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
94204 | Parc del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-foix | <p><span><span><span><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nou Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf i es troba situat a la part final de la depressió prelitoral catalana. La zona muntanyosa s’engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc s’hi troba el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. Pel que fa a la vegetació és poden distingir tres sector paisatgístic: El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà, el sector meridional amb boscos d’alzina i pi i el sector oriental amb un predomini de la vegetació arbustiva. Pel que fa a la fauna hi ha una gran varietat d’animals entre els quals destaquen els ocells, més de 150 espècies catalogades, i els rèptils i animals aquàtics entorn el pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-227 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix es gestionat pel Consorci del Parc del Foix creat l’any 1997 i integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida dels Monjos i la Fundació Abertis. L’any 1986 es va redactar el primer informe en relació a la necessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic a l’entorn del pantà i l’any 1992 es va incloure l’embassament del Foix dins l’Espai protegit del PEIN.</span></span></span></span></span></p> | 41.2664900,1.6599200 | 387751 | 4569207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
94207 | Mercat Medieval de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-de-castellet | XX - XXI | <p><span><span><span>E</span></span></span><span><span><span><span><span>l segon cap de setmana de juny, els carrers del nucli de Castellet es vesteixen d’època medieval per celebrar el Mercat Medieval, una activitat </span></span></span></span></span><span><span><span>cultural i lúdica que organitza l’Ajuntament de Castellet i la Gornal.</span></span></span><span><span><span><span><span> Durant aquests dos dies, el poble situat al mig del Parc del Foix, es transforma i crea un seguit d’activitats, tallers, parades d'artesania i alimentació, espectacles i concerts per a tots els públics, i moltes propostes més. </span></span></span></span></span><span><span><span>Aquest esdeveniment, plenament consolidat, ha estat treballat per tal de donar-li contingut propi. El Mercat Medieval és l’esdeveniment més rellevant del municipi.</span></span></span></p> | 08058-230 | Nucli de Castellet | 41.2644400,1.6357600 | 385724 | 4569010 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94207-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94207-230-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94207-230-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
94208 | Coves de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-la-bovera | <p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. </span></span></span></span></span></p> | 08058-231 | Plana Barquera. Nord de Torrelletes | 41.2825800,1.6636500 | 388091 | 4570988 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94208-231-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
94209 | Pou de Cal Cassanyes de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-cassanyes-de-la-muntanya | XIX-XX | Una part de la paret de tramuntada enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Pou situat a llevant de Cal Cassanyes de la Muntanya.</span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular, d’1,20 m de diàmetre interior, excavat al nivell geològic i revestit amb pedra i argamassa. El pou està cobert amb una coberta en forma de falsa cúpula amb un accés de llinda simple orientat a llevant. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-232 | Costa de Cal Cassanyes. Sud-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Cal Cassanyes de la Muntanya era propietat de Cal Cassanyes de les Masuques, actualment també conegut com Caves Oriol Rossell. Cal Cassanyes de la Muntanya fou abandonada la dècada de 1960. </span></span></span></span></span></p> | 41.2731300,1.6733800 | 388890 | 4569926 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94209-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94209-232-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94210 | Barraca Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al nord-est. La coberta era en forma de falsa cúpula actualment enderrocada.</span></span></span></span></p> | 08058-233 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94211 | Barraca els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada coberta i accés | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-234 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94212 | Barraca 2 els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada la coberta i part posterior de la barraca | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud i cobert de vegetació. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-235 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94213 | Barraca 3 els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. Per la banda de llevant se li adossa un mur en forma de “L” invertia , també construït amb pedra seca, que delimita un espai de reduïdes dimensions de planta quadrada, tipus corral. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-236 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2358300,1.5917300 | 381984 | 4565893 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94214 | Barraca de la Plana Xinxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-xinxola | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-237 | Plana Xinxola. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2396500,1.6089800 | 383436 | 4566294 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94215 | Barraca de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-238 | Plana Xinxola. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2388500,1.6077900 | 383335 | 4566207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94216 | Barraca de la vinya de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega al damunt realitzat amb pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó.</span></span></span></span></p> | 08058-239 | Vinyes de Cal Villano. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2384700,1.6066100 | 383236 | 4566166 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94217 | Barraca del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-lluc | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior, a la paret del fons, es conserva una menjadora i un banc corregut.</span></span></span></span></p> | 08058-240 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385000,1.6034900 | 382974 | 4566174 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94218 | Barraca 2 del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-del-lluc | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana i doble orientat al sud-est. Damunt la llinda té un arc de descàrrega construït amb pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-241 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2376800,1.6028000 | 382915 | 4566083 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94219 | Caseta i cup del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-cup-del-fondo-del-lluc | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Caseta situada a peu del camí que volta la pedrera Omya Clariana per la bada de migjorn. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent ver al nord. Consta d’una sola planta. La façana principal es troba orientada a migjorn i conserva el portal d’accés de llinda de fusta. A la part posterior hi ha les restes d’un antic cup de vi, de planta circular i que encara conserva els cairons interiors. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb morter i amb les parets arrebossades amb morter. A pocs metres a llevant de la casa també es conserva un pica de pedra de planta rectangular de reduïdes dimensions. </span></span></span></span></span></p> | 08058-242 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | 41.2395500,1.6024600 | 382890 | 4566292 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
94220 | Pou del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-del-lluc | XX | La part superior del pou enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Pou de planta circular construïda amb pedra i revestida interiorment amb ciment llis. El pou estava cobert amb una coberta en forma de falsa cúpula realitzada amb la tècnica de la pedra seca. Al davant hi ha dues piques de planta quadrada de 60 x 60 cm construïdes amb maons amb la part interior revestida amb ciment. </span></span></span></span></span></p> | 08058-243 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | 41.2379500,1.5996700 | 382653 | 4566118 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
94276 | Molí de Cal Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-llopart | <p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XII-XX | Estructura malmesa i elements del molí deteriorats | <p><span><span><span><span><span>El molí de Cal Llopart d’origen medieval i modificat en època moderna i contemporània. Situat a pocs metres a tramuntana del mas de Cal Llopart es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’hi obre el portal d’accés adovellat d’arc rebaixat i dues finestres de reduïdes dimensions. A nivell del primer pis s’hi obren quatre finestres d’arc pla una de les quals conserva l’ampit de pedra. A la part superior, centrat amb el carener, s’hi conserva un enrajolat ceràmic i policroma amb la figura central d’un sant. A l’interior, s’hi localitzen diferents elements relacionats amb l’última fase de l molí entre els quals hi ha la tremuja, la mola i tot el mecanisme amb motor de funcionament de la mola. La coberta de la sala és mitjançant diversos arcs amb volta de rajols. </span></span></span></span></span></p> | 08058-250 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Aquest molí es troba documentat des de l’any 1178. Segons consta en un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya l’any 1893 encara estava en funcionament. Durant la postguerra va tornar a funcionar fins a mitjan de la dècada de 1950 degut al poc cabal d’aigua del riu. L’any 1858 el molí disposava d’una concessió d’ús de l’aigua per Real Ordre d’Isabel II de 500 l per segon. També s’hi diu que quan el molí disposava de molta aigua feia funcionar tres moles, una per pinso i dues per la molta de creta i blanc (ROVIRA, J). </span></span></span></span></span></p> | 41.2884600,1.6401800 | 386136 | 4571671 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94277 | Forn de calç del Fondo de Coma Pineda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-coma-pineda-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4 m de diàmetre interior i una alçada visible de 2,10 m. Es troba seccionat per l’actual camí. </span></span></span></span></span></p> | 08058-251 | Fondo de Coma Pineda. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2591200,1.6559400 | 387405 | 4568393 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94281 | Mas Fumat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fumat | <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span>El mas Fumat és una edificació de planta rectangular formada a partir de diversos volums de diferent alçada amb la coberta a una vessant. El cos principal consta de planta baixa i pis i la resta d’una sola planta, alguns amb la coberta de terrassa. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obren tres obertures per planta d’arc pla a excepció del portal d’accés, d’arc de mig punt. A l’interior conserva l’antic cup de vi amb els cairons i una premsa. La resta de volums, tots ells adossats a la banda de ponent, corresponen als antics corrals o magatzems. A la part posterior hi ha un pati tancat per una porta de fusta, on antigament s’hi havia hagut els carros, amb la data de 1841 gravada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-255 | El Prat. Est de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els actuals propietaris la van adquirir a la dècada de 1970</span></span></span></span></span></p> | 41.3071900,1.6283100 | 385175 | 4573766 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94281-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94281-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94281-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94282 | El Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>El Manou és una masia de planta de planta basilical amb un volum annexat posteriorment per la banda de llevant. El cos principal consta de planta baixa, pis i golfes a la part superior del cos central i sobresortint de la construcció. A la façana principal, orientada a migjorn s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i diverses finestres d’arc pla a nivell de planta baixa i pis. A l’alçada de les golfes s’obren dues finestres de dimensions més reduïdes d’arc de mig punt. El cos annexa per la banda de llevant correspon a la zona del celler, amb sis cups de vi. Aquest volum, de planta rectangular i amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal s’hi accedeix per la façana de llevant, on s’hi obre un portal d’arc pla flanquejat per dues finestres i amb un òcul a la part superior. Aquestes obertures estan emmarcades per maons. Per la façana de migjorn aquest volum és tan sols de planta baixa amb la part superior utilitzada com a terrassa porxada. El parament dels murs és arrebossat i pintat de tonalitat ocre. </span></span></span></span></span></p> | 08058-256 | El Manou . Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Tot i que aquesta edificació és d’època contemporània podria tenir els seus orígens en època moderna, atès que apareix documentat Jaume Cundella el Manou en un capbreu de l’any 1577. </span></span></span></span></span></p> | 41.2995300,1.6045500 | 383172 | 4572948 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94282-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94282-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94282-256-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94283 | Cal Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llopart | <p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVI-XIX | La part posterior enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Cal Llopart és una masia d’origen medieval consolidada en època moderna i contemporània i estretament lligada al molí de Can Llopart i a l’església de Sant Esteve, d’origen romànic. El mas està format pel cos principal i diversos cossos annexes. El volum principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes. El fornits presenta una composició simètrica de tres obertures per planta. En destaca el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb la data de 1778 a la dovella central i la zona de les golfes, amb una galeria formada per tres finestres d’arc de mig punt situades a la part central del frontis. Adossat a la façana de migjorn hi ha un antic corral i un pou i al davant del mas dues construccions que acullen l’antic cup de vi un antic corral. Davant el mas hi ha un pati tancat, tipus baluard, al qual s’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat de maons. </span></span></span></span></span></p> | 08058-257 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Al fogatge de 1553 apareix Uguet de Sant Steve, Pinjador de Sant Steve, en Mascara de Sant Steve i finalment Castelci de Sant Steve membres que podrien estar relacionats amb l’església de Sant Esteve i Cal Llopart. En el capbreu dels beneficis de Sant Juan Batista del Priorat de Banyeres de l’any 1576 si que apareix ja el cognom de la família Llopart de Sant Esteve, els quals pagaven una quantitat en blat. </span></span></span></span></span></p> | 41.2881700,1.6398900 | 386111 | 4571640 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-4.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94287 | Ca l’Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert-1 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Ca l’Albert és un mas d’època contemporània de principis del segle XX format pel cos principal i diversos cossos annexes a diferents alçades. El volum principal és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada llevant. Consta de pantà baixa i pis. La façana presenta una composició simètrica de tres eixos. A la planta baixa s’obre el portal d’accés d’arc rebaixat franquejat per dues finestres. A nivell de pis hi ha una balcó central amb barana de ferro i dues finestres amb baranes ceràmiques. Totes les obertures a excepció del portal d’accés són d’arc pla. A banda i banda hi ha diversos cossos annexes amb la coberta a una vessant i d’una sola planta antigament relacionats amb activitats agrícoles i vinícola, atès que hi havia hagut un cup de vi de planta circular i un celler, a dia d’avui habilitat com vivenda. El parament dels murs és arrebossat i pintat de blanc. Davant la casa hi havia hagut l’era, actualment espai enjardinat. </span></span></span></span></span></p> | 08058-260 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Ca l’Albert és una construcció d’inicis del segle XX construïda pels masover de Cal Romagosa de Sant Marçal. Els de Cal Romagosa van vendre un tros de terreny a la família de Ca l’Albert per construir-s’hi la vivenda. </span></span></span></span></span></p> | 41.2940000,1.5997100 | 382757 | 4572340 | 1923 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94287-260.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94288 | Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocallisa | <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Rocallisa és un antic mas d’origen modern consolidada i reformada en època contemporània que va quedar envoltada per la urbanització de Rocallisa, de nova construcció, de finals del segle XX. L’edifici és una construcció de planta quadrangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana principal han estat modificades i ampliades amb nombre. Originalment, a la façana principal s’hi obria el portal d’accés adovellat d’arc rebaixat, dues finestres d’arc pla a nivell de pis i tres finestres més a nivell de golfes. Amb posteriors reformes s’hi van obrir de nou tres finestres, una per planta, dues situades a l’extrem esquerra de la façana i una de reduïdes dimensions a nivell de golfes. Tant a la façana de ponent com de llevant s’hi obren diverses finestres sense composició simètrica. Totes les obertures estan emmarcades amb maons col·locats en pla. El parament dels murs és de paredat de pedra irregular rejuntada amb ciment. </span></span></span></span></span></p> | 08058-261 | Carrer del Noguer,4 . Nucli de Rocallisa | <p><span><span><span><span><span>A finals del segle XVIII hi habitava Francesc Via, pagès de la masia de Rocallisa de la parròquia de La Gornal que va establir un tros de terra en rabassa a un pastor de Bellvei de l’any 1798. </span></span></span></span></span></p> | 41.2409100,1.5900200 | 381850 | 4566459 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94288-261-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94289 | Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-villano | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Restaurada entre 1980-1990 | <p><span><span><span><span><span>Cal Villano és una edificació d’origen modern restaurada i consolidada a finals del segle XX. Consta del cos principal amb cossos annexes. El cos principal és una edificació de planta rectangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana s’hi obra el portal d’arc de mig punt amb dues finestres i a nivell de primer pis i golfes s’obren tres finestres per planta, una d’elles convertida en un balcó amb barana de ferro i un petit respirador per planta. A la banda dreta en destaca la restauració d’un rellotge de sol, que es repetiria a la façana de llevant (aquest no restaurat), atès que un marcava les hores de matí i l’altre les de tarda. A la façana de ponent i tramuntana s’hi obren diverses finestres de composició asimètrica. Totes les obertures són d’arc pla i estan emmarcades per un marc pintat de tonalitat terrosa. L’interior conserva molt elements originals del mas com és l’antiga cuina amb el forn de pa, el cup de vi o la pica de l’oli. Adossat a llevant hi ha un cos d’una sola planta amb a coberta a una vessant on s’hi conserva la menjadora de l’antic estable amb una zona enjardinada amb estables actuals tancat per una baluard amb la porta d’accés d’arc pla. Tots els murs estan arrebossats i pintats de beig. </span></span></span></span></span></p> | 08058-262 | Cal Villano. Sud de Clariana | 41.2373700,1.6092400 | 383454 | 4566040 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94291 | Romagosa dels Albas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romagosa-dels-albas | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | s. XVII-XX | <p><span><span><span>Romagosa dels Albas es troba situat al nord de Torrelletes. Es tracta d’un mas format a partir de diversos volums. El volum principal és una construcció consolidada en època moderna. Correspon a un edifici de planta quadrangular amb la coberta a quatre vessants amb la torratxa al centre de la coberta amb coberta també a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos i d’un pati central tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc pla. La zona del patí conserva part de l’antic paviment de còdols. El frontis, orientat a migjorn, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i diverses finestres i balcons amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda de pedra i amb ampit. A les llindes dels balcons del primer pis s’hi conserva esculpida una estrella de vuit puntes. A banda i banda del mas s’hi adossen diversos cossos que havien estat destinats a magatzems, corrals o estables. En destaca una cisterna de l’any 1867 i un pou de l’any 1869. Ambdós foren realitzats per M R (Maria Romagosa), tal i com consta a les portes metàl·liques que tanquen la boca d’accés. Un dels antics estables fou reformat i modificat en un petita capella familiar l’any 1989 per Manel Pi Almirall i MªCarmen Romagosa Rossell. La capella és en honor a Santa Maria dels Albers. Es tracta d’un volum de petites dimensions amb un altar amb la imatge de la Verge Maria situat entre dues antigues menjadores utilitzades com a taulells. </span></span></span></p> | 08058-264 | BV-2112 de Torrelletes a les Masuques, a l’alçada del km9 | <p><span><span><span><span><span>En el capbreu de 1656-1657 de Joan Icard apareixen citats diversos membres de la família Romagosa, que abans fou de Ferrer. Entre ells hi ha Isabel Romagosa, viuda i que afronta amb Joan Rossell. De l’any 1736 es conserva un document on apareix Antonio Romagosa dels Albes i la seva esposa Cecilia Vivas. </span></span></span></span></span></p> | 41.2861100,1.6486400 | 386840 | 4571399 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94293 | Sansamison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sansamison | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> | s.XIII-XX | <p><span><span><span>Sansamison és un mas d’origen medieval modificat en època moderna i contemporània. El mas s’origina entorn una torre que posteriorment fou modificada en una petita església-capella dedicada a Sant Samison i de la qual s conserva la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat a la façana de migjorn. A la façana de ponent de la capella s’hi adossa el mas fortificat originari del qual es conserven encara dues espitlleres. El cos principal del mas actual és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat juntament amb una finestra d’arc pla i a nivell de pis dues finestres amb llinda de pedra i ampit i un rellotge de sol circular realitzat amb argamassa. A l’alçada de les golfes s’hi obre una galeria mitjançant finestres d’arc de mig punt i en la qual encara s’hi conserven les sitges d’emmagatzematge del gra. De l’interior es conserva la zona dels dos cellers, un dels quals amb les espitlleres del mas fortificat i les escales de pedra que donen accés al primer pis. A banda i banda de hi ha diversos volums que antigament eren els estables i les quadres. En el cas del cos de ponent, l’espai fou reconvertit en habitatge a principis del segle XX, amb planta baixa, pis i golfes amb terrassa. Davant la casa hi ha un pati tancat per un baluard amb la porta d’accés d’arc rebaixat. El parament del cos principal és de pedra de filades irregulars rejuntades amb ciment a diferencia el volum secundari, de ponent, arrebossat tonalitat terrosa. </span></span></span></p> | 08058-266 | La Costeta. Sud de Castellet | <p><span><span><span><span><span>El mas Sansamison conserva restes d’una antiga capella d’origen romànic dedicada a Sant Simeó. L’any 1298 Saurina de Cort, esposa del cavaller Raimon de Ribes,va fer testament i entre les donacions va deixar cinc sous a l’obra de Sant Simeó. Es possible que sigui d’aquest moment la construcció de la capella. Se sap que al segle XVIII es va reedificar. En un capbreu de l’any 1656-1657 es documenta Francesc Prats, pagès de Sant Simeon i la casa situada a Sant Simeon. Al segle XX era propietat dels Salesians. </span></span></span></span></span></p> | 41.2595400,1.6261800 | 384913 | 4568479 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94294 | Societat La Gornalenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-la-gornalenca | XIX-XX | Rehabilitat a inicis del segle XXI | <p><span><span><span><span><span>Edifici situat al carrer de la Porxada, 8. Es tracta d’un edifici de planta rectangular format a partir de dos volums. El cos principal té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i consta d’una sola planta. El frontis s’hi obre la porta d’accés d’arc pla amb el nom de la societat emmarcat per un arc de mig punt de maons, arc de l’antic portal d’accés. L’accés es troba franquejat per dues finestres d’arc rebaixat emmarcades per maons. Damunt el portal hi ha un òcul. A la façana de llevant s’hi adossa un cos de dimensions més reduïdes, de planta baixa i pis amb la coberta a una vessant. L’accés al segon pis és dur a terme des de la sala principal. A la banda de ponent del volum principal hi ha un pati tancat per una barana realitzada amb obra i amb reixa metàl·lica. El parament dels murs està arrebossat i pintat de tonalitat rosada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-267 | Carrer de la Porxada, 8. Nucli de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat La Gornalenca fou construït l’any 1899 com espai per acollir el Sindicato. El sindicat va estar en funcionament fins l’any 1934 quan es va transformar en La Societat La Gornalenca. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2537400,1.5920000 | 382039 | 4567881 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94294-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94294-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94294-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-05-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94295 | Creu de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-marcal | XX | <p><span><span><span><span><span>Creu situada al peu de la carretera BV-2117, davant l’església de Sant Marçal. Es tracta d’un fust de pedra blanca situat damunt d’un gran bloc de pedra. Damunt el fust hi ha dues lloses circulars de color gris que emmarquen una pedra circular amb una creu amb el sant crist de ferro.</span></span></span></span></span></p> | 08058-268 | A la carretera BV-2171 davant l’església de Sant Marçal | 41.3094900,1.6023600 | 383006 | 4574056 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94295-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94295-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94295-268-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
94296 | Mas del fondo de Llevaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-fondo-de-llevaria | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Mas en mal estat de conservació del qual es dibuixa una construcció de planta rectangular realitzada amb pedra, restes de teules i argamassa amb les parets arrebossades. Constava de planta baixa i pis. A nivell de planta baixa es conserva un arc de mig punt de pedra que delimitava l’espai en dues estances.</span></span></span></span></span></p> | 08058-269 | Fondo de Llevaria. Est de Castellet | 41.2626600,1.6464500 | 386616 | 4568799 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94296-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94296-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94296-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
94297 | Societat de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-de-castellet | XX | <p><span><span><span><span><span>La Societat de Castellet es troba situada al nucli de Castellet. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Consta d’una sola planta. Al frontis s’hi obre la porta d’accés franquejada per dues finestres. Les tres obertures són d’arc rebaixat i emmarcades per maons. A la part superior també s’hi obre un òcul emmarcat per maons. L’interior és una gran sala amb un teatre al fons i una zona de bar. En destaca la coberta interior, amb bigues i encavallades de fusta. Adossat a la façana sud hi ha una zona de porxo realitzada en posterioritat. El parament dels murs és de pedra rejuntada amb morter amb sòcol de pedra diferenciat. </span></span></span></span></span></p> | 08058-270 | Carrer Forn, 7. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat Recreativa de Castellet que inicialment fou construïda l’any 1916 com espai per acollir el Sindicato Agrícola de Castellet. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2628200,1.6337700 | 385554 | 4568833 | 1916 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94297-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94297-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94297-270-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-05-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94298 | Societat Recreativa de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-de-sant-marcal | XX | Reformat a finals del segle XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici situat al carrer Montserrat, 24 del nucli de Sant Marçal. Es tracta d’un edifici de planta rectangular format a partir de dos volums. El cos principal té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i consta d’una sola planta. El frontis s’hi obre la porta d’accés d’arc pla amb el nom de la societat emmarcat per un arc de mig punt de maons, arc de l’antic portal d’accés. L’accés es troba franquejat per dues finestres d’arc rebaixat emmarcades per maons. Damunt el portal hi ha un òcul. A la façana de llevant s’hi adossa un cos de dimensions més reduïdes, de planta baixa i pis amb la coberta a una vessant. L’accés al segon pis és dur a terme des de la sala principal. A la banda de ponent del volum principal hi ha un pati tancat per una barana realitzada amb obra i amb reixa metàl·lica. El parament dels murs està arrebossat i pintat de tonalitat rosada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-271 | Carrer Montserrat,24. Nucli de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat Recreativa de Sant Marçal fou constituït inicialment com a Sindicato Agrícola de San Marsal el 24 de juny de 1914. L’any 1949 va canviar els estatus i es va transformar en La Societat Recreativa de Sant Marçal. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.3083700,1.6035700 | 383106 | 4573930 | 1914 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94298-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94298-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94298-271-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94298-271-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94299 | Societat Recreativa La Clarianenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-clarianenca | XX | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa La Clarianenca es troba situada al nucli de Clariana. Correspon a un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües de tela àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta d’una sola planta. A la façana principal s’hi obre un portal d’arc escarser flanquejat per dues finestres d’arc rebaixat. Damunt el portal hi consta SOCIETAT RECREATIVA LA CLARIANENCA. El parament dels murs és arrebossat i pintat de bei gam un sòcol pintat de tonalitat taronja. A l’interior, al fons hi consta un petit escenari i una zona de bar i cuina en un lateral de l’edifici. </span></span></span></span></span></p> | 08058-272 | Carrer Major, 2. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest edifici es va dur a terme entre tots els membres de la societat. Va ser constituïda com a societat el dia 9 d’agost de 1908. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2441000,1.6165200 | 384076 | 4566778 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94300 | Cal Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calaf-0 | XIX-XX | Reformada | <p><span><span><span><span><span>Cal Calaf es troba adossada a llevant del Mas Fumat. Correspon a un edifici de planta rectangular format a partir de dos cossos annexes amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis dels cos original s’hi obren dues portes d’accés d’arc pla juntament amb una finestra i tres finestres més, també d’arc pla, juntament amb un rellotge de sol de rajols ceràmics policromes de finals del segle XX. Adossat pel cantó de llevant s’hi afegir un segon volum també de planta baixa i pis. A nivell de planta baixa s’hi obre una porta de garatge i a nivell de pis tres finestres de dimensions més reduïdes d’arc de mig punt emmarcades per maons. L’accés el primer pis és dur a terme per unes escales des de l’exterior de l’edifici. Pel cantó de llevant hi ha annexa un edifici de planta rectangular amb la coberta a una vessant on antigament hi havia hagut els corrals, el galliner i magatzem. A l’interior en destaquen les restes d’un cup de vi amb els cairons conservats i en un dels quals hi fou gravat l’any de construcció 1888. A la part posterior hi ha la zona enjardinada. El parament dels murs és de pedra arrebossada amb el frontis principal pintat de atonalitat terrosa i la part posterior de blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-273 | El Prat. Est de les Masuques | <p><span><span><span><span><span> Antigament era anomenat Cal Montserrat. Aquesta edificació fou construïda per acollir els treballadors que treballaven les terres de l’entorn, propietat de la família Torres d’Almunia. Posteriorment, els treballadors van comprar la vivenda i els drets la finca.</span></span></span></span></span></p> | 41.3073300,1.6284700 | 385188 | 4573782 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94300-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94300-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94300-273-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94300-273-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
94354 | Coster Mata-Rucs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coster-mata-rucs | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p> </p> | X-XV | Desaparegut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba situat en el talús de la carretera BV-2116, en el punt quilomètric 4. Es tracta de dues sitges excavades al sediment geològic. La sitja 1, situada a 9,30 m a l’est del Km4, correspon a una fossa de fons convex i amb les parets lleugerament convergents i seccionada per la carretera. A l’interior s’hi va recuperar un fragment de molí i 22 fragments de ceràmica de cocció reduïda d’època medieval. La sitja 2, situada a 6 m a l’est de la sitja 1, va desaparèixer arran de l’erosió de l’aigua, tot i que l’any 1987 s’havia realitzat una descripció i un recull fotogràfic. Actualment són poc visibles les restes de les estructures, atès que han estat malmeses per la pròpia erosió del terreny. No són visibles fragments ceràmics en superfície. </span></span></span></span></span></p> | 08058-274 | Km 4 de la carretera BV-2116. Nord de Clariana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment fou descobert l’any 1987. L’any 1992 l’arqueòleg territorial visità l’indret i observà que una de les sitges havia desaparegut per la pròpia erosió del terreny. L’any 1993 es dugué a terme una intervenció arqueologia de la sitja que encara es conservava. </span></span></span></span></span></p> | 41.2530700,1.6254400 | 384839 | 4567762 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94354-274-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94356 | Habitatge proper a la caseta d’en Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-proper-a-la-caseta-den-segura | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | IX-XII | Sitja reomplerta de brossa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 300 m de la Caseta d’en Segura direcció a Vilanova i la Geltrú s’hi localitzen diversos retalls de planta circulars d’entre 10 i 13 cm de diàmetre, algun rebaix vertical i una sitja, tots ells excavats a la roca natural. Segons J. Bolòs es tractaria de les restes d’una construcció de planta quadrada delimitat pels diversos forats de pal i, més a llevant una segona construcció formada per una zona aplanada amb tres forats de planta quadrada. No obstant, l’element més destacat és la sitja situada en una petita balma. Conserva una boca de 55 cm per 85 cm amb indicis de l’encaix destinat a col·locar-hi la tapa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-276 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2629800,1.6400200 | 386078 | 4568843 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94356-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94356-276-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||
94357 | La Costa de Llevadies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-llevadies | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII aC – I aC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les feixes ubicades entre el bosc i Can Samison es localitzen fragments de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no restes d’estructures. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques també es van documentar abundants fragments de ceràmica d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de ceràmica ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 08058-277 | Can Semison. Sud de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per Xavier Virella l’any 1983</span></span></span></span></span></p> | 41.2594600,1.6273700 | 385012 | 4568469 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
94358 | La Porxadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porxadeta | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -2500/ -650 | Desaparegut després de la intervenció | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 50 m a ponent de la Porxada es va recollir diversos fragments de ceràmica a mà dipositats en una cavitat excavada al sediment. La tipologia del material ceràmic el situa cronològicament al neolític final o edat del bronze. En destaca un fragment de vora amb cordó llis. Actualment no s’observa cap element ni fragment ceràmic a l’indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-278 | Porxada Nova. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2959400,1.6064700 | 383326 | 4572547 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94358-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94358-278-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/