Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94455 | Safareig de Ca l’Arnan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-ca-larnan | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ca l’Arnan és un mas format a partir de diversos volums situat al sud de Sant Marçal, juntament amb un conjunt de petits masos que conformen el grup de Masos de Sant Marçal. Al costat oest del conjunt hi ha un antic safareig. Es tracta d’una estructura de planta rectangular, de 60 cm d’alçada construït amb maçoneria amb les parets arrebossades i pintades de tonalitat beig. L’interior està compartimentat en dues piques de rentar. Els murs estan coronats amb maons plans i en el cas del mur nord i sud els maons estan inclinats i col·locats a mode de pedra de rentar. Per la banda de ponent s’adossa a un pou d’aigua amb la boca tapada per una porta metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-371 | Ca l’Arnan. Sud de Sant Marçal | 41.2933600,1.6014200 | 382899 | 4572267 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94455-371-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94455-371-20.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 94461 | Premsa de la Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-la-casa-murada | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>A la zona de l’antic celler de la Casa Murada és conserva l’antiga premsa de vi. La premsa és </span></span><span><span><span><span><span>vertical del tipus gàbia. La gàbia correspon a una caixa circular realitzada amb llistons de fusta col·locats verticalment que s'omple amb els esportins per tal de premsar-los mitjançant una tapa moguda pel cargol de ferro amb la cassola de pedra. A l’extrem oposat de la premsa hi ha una roda de fusta que mitjançant una corda ajudava a moure el cargol de la premsa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-374 | Casa Murada. Sud de la Gornal | 41.2493800,1.5895200 | 381823 | 4567400 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94461-374-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 94462 | Molí de vent de la Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-casa-murada | XX | Manca la part de les astes del molí | <p><span><span><span><span><span>A la part posterior de la Casa Murada i a tocar del camí sense asfalt hi ha un torre d’un molí de vent per fer arribar l’aigua a la Casa Murada. Es tracta d’una torre de planta circular construïda amb maons amb la part superior coronada per un cercle de dimensions més reduïdes i encara conserva el pilar metàl·lic que suportava les astes del molí. A mitja alçada de la torre s’hi distribueixen quatre petites finestres de ventilació en forma de creu. A la façana que dona a llevant hi ha la porta d’accés d’arc de mig punt. En una imatge de 1965 el molí ja encara estava en funcionant i segons la mateixa imatge a mitjans del segle XX se li modificaren les obertures, atès que segons la font gràfica aquestes estaven situades a tocar del coronament de la torre i eren de forma allargada amb la part superior circular</span></span></span></span></span></p> | 08058-375 | Fondo de la Palliseta. Sud de la Gornal | 41.2511500,1.5862200 | 381550 | 4567601 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94462-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94462-375-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94462-375-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 94464 | Puigverdí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigverdi | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Puigverdí és una masia situada en un turó al sud-oest de les Masuques. El mas està formada a partir del cos principal amb algun cos annexa a la façana de ponent. El volum principal presenta una planta quadrangular amb una part de la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i la resta de la cobert del volum és planat i utilitzada com a terrassa. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’hi obre el portal adovellat d’arc de mig punt i protegit per una coberta amb pilars d’obra i vidre franquejat per dues finestres d’arc pla de diferent mida. A nivell de pis s’hi obra un portal d’arc de mig punt que dona accés directa a la terrassa i una finestra. Aquesta terrassa també s’hi pot accedir des de l’exterior per unes escales situades a la banda dreta del cos principal. Al costat de ponent s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant i amb un portal d’arc de mig punt amb una finestra de reduïdes dimensions a la part superior. A l’extrem nord d’aquest s’hi adossa un segon cos que creant un pati tancat per un baluard amb una porta d’accés d’arc pla. Davant hi ha un pati asfaltat amb un edifici independent de planta rectangular de planta rectangular amb la coberta a dues aigües. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obren tres portes d’arc de mig punt amb porta metàl·lica, dues de les quals són de tipus garatge. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc. Tot el recinte està ballat amb barana d’obra i metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-376 | Puigverdí. Sud-oest de les Masuques | 41.2908100,1.6286100 | 385171 | 4571947 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94464-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94464-376-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 94466 | Masia de l’Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lhort | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La Masia de l’Hort estar formada per quatre volums annexes. El cos principal, situat a la part central és de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb la pendent a ponent. Consta de planta baixa pis i golfes. Aquest se li adossa un segon cos per migjorn a una alçada inferior amb les mateixes característiques de coberta i consta de planta baixa i pis. La façana principal d’ambdós volums, situada a ponent, s’hi obren dues portes d’arc de mig punt i diverses finestres d’arc pla amb reixa de ferro. A la banda de tramuntana s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant i de planta baixa. A la façana s’hi obra un portal d’arc rebaixat i cinc finestres, també d’arc rebaixat i reixa de ferro. Finalment, a l’extrem de migjorn hi ha un espai porxat amb diversos arc de mig punt realitzats amb maons a sardinell. A la façana est s’hi obren quatre finestres a nivell de pis situades als dos volums centrals i una porta d’accés d’arc rebaixat de maons que tanca per aquesta banda la zona porxada. Al costat d’aquets accés hi ha rajoles ceràmiques amb el nom de Casa Posas. Davant la façana principal hi ha una àrea oberta delimitada per una balla. </span></span></span></span></span></p> | 08058-377 | La Creu. Nord de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Antigament anomenada de les Posas tal i com indica una ceràmica situada a la façana de la finca. El cognom Possas apareix documentat a la Gornal des del segle XVII amb Ramon Possas. </span></span></span></span></span></p> | 41.2572200,1.5883500 | 381739 | 4568272 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94466-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94466-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94466-377-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 95042 | Les Casetes de La Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-de-la-gornal | XIX-XX | <p><span><span><span>Les Casetes de La Gornal és un nucli de població situat al sud del nucli de La Gornal. Es tracta d’un conjunt d’habitatges situats al llarg de dos eixos principals, el carrer del Sol i el carrer de la Mare de Déu de l’Assumpció seguint una prolongació i continuïtat amb el nucli urbà de Bellvei. Les edificacions segueixen una mateixa composició, de planta baixa i pis. D’aquest conjunt en destaca el carrer Les Dues Províncies, eix que divideix l’estructura urbana en dos municipis, Bellvei i de La Gornal, i dues províncies, Tarragona i Barcelona. </span></span></span></p> | 08058-380 | Casetes de La Gornal. Sud del nucli de La Gornal | <p><span><span><span><span><span>Les Casetes de La Gornal és van formar en època contemporània en relació a l’activitat agrària, atès que era una zona de camps de conreu i vinya i la venda de terrenys per a construcció d’habitatges, principalment de dos propietaris un de Bellvei i l’altre de La Gornal. El barri de les Casetes de la Gornal i forma part del continu nucli urbà de Bellvei. Abans de 1990 les Casetes igual que el municipi de Castellet i la Gornal formaven part de la comarca del Garraf. No obstant, amb la noca divisió territorial Castellet i la Gornal va passar a formar part de la comarca de l’Alt Penedès i com a conseqüència els habitatges que formen part de les Casetes de la Gornal també, ocasionat que un dels carrers actuï de divisió territorial i provincial. </span></span></span></span></span></p> | 41.2413700,1.5801900 | 381027 | 4566524 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-3800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-380-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-380-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 46837 | Comunitats de fissures de roca calcària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunitats-de-fissures-de-roca-calcaria | Aquesta comunitat va ser fortament danyada com a conseqüència del recent incendi forestal produït als vessants del Castellot durant l'estiu de 1999 | <p>És un tipus de vegetació de gran importància pel paisatge. A les cingleres s'ha format mínimament el sòl per permetre la germinació d'algunes espècies específiques d'aquests àmbits. S'han trobat espècies pertanyents a les associacions Jasonio-Linarietum cadevallii i Melico-Saturejum fruticosae. Espècies d'aquestes comunitats localitzades són el tè de roca (Jasonia glutinosa), la linària (Linaria origanifolia ssp. Cadevallii), Sarcocapnos eneaphylla, Melica minuta.</p> | 08065-116 | Principalment a les cingleres del Castellot, tot i que es troben també en altres afloraments rocosos | 41.3376900,1.5795700 | 381150 | 4577218 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 46888 | Goigs en alabança de Nostra Senyora del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabanca-de-nostra-senyora-del-castell | <p>ARNABAT, R. BOFARULL, M. VENTURA JA. (1993): La llibreta d'en Xaconín.Dietari d'un soldat reialista del Penedès (1820-1823). Sant Sadurní d'Anoia. Institut d'Estudis Penedesencs.</p> | <p>Es tracta d'uns goigs que segons es creu es cantaven a l'església de Sant Sadurní de la Marca. El text va ser trobat en el que es coneix com la llibreta d'en Xaconín, una mena de dietari d'un soldat que va viure al poble d'Albinyana (Baix Penedès). Aquesta 'llibreta' s'ha datat de 1823. Els goigs es troben a les últimes pàgines. La peça arrenca així: De Castellví sou la guia/ O Maria/ daunos vostro sant consell/ Mare de Deu del castell./ Cedro sou molt exaltat/ y elevat/ plantat per lo omnipotent.</p> | 08065-47 | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||
| 46902 | Font de Cabrera / Font dels Pastors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrera-font-dels-pastors | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-61 | Castell de Pascual | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||
| 46907 | Font dels Horts del Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-del-pona | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995</p> | 08065-66 | Cases de la Riera | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||||
| 46909 | Font de cal Noia-2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-noia-2 | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-68 | Castellví | 41.3332600,1.5912700 | 382121 | 4576710 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||
| 46910 | Font de cal Amador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-amador | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Font i bassa</p> | 08065-69 | Castellví | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||||
| 46911 | Font de l'hort de Ton Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-ton-merce | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-70 | Castellví | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||
| 46920 | Font de Santacana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santacana | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-79 | A prop de Cal Xicaseta | 41.3413000,1.6312100 | 385477 | 4577549 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||
| 46923 | Font del Bolet / Pou del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet-pou-del-bolet | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | <p>Font convertida en pou</p> | 08065-82 | A prop de Cal Farines | 41.3387500,1.6216100 | 384669 | 4577279 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||||
| 46931 | Font de cal Fabet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-fabet | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel. Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès, 1997.</p> | 08065-90 | Masia de Cerdanyola | 41.3179800,1.6361800 | 385852 | 4574954 | 08065 | Castellví de la Marca | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||||||
| 46970 | Màquina de trinxar tartans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-trinxar-tartans | XIX / XX | Conservació preventiva | <p>Màquina de trinxar tartrans o mares premsades de fusta. La tremuja és de boca rectangular i al fons hi ha el corró de fusta amb tot de peces de ferro amb els cantells afilats que són els que trinxen les mares. Aquest corró roda mitjançant un volant lateral que es mou amb una maneta manual. La trinxadora està sostinguda per una estructura de quatre potes de fusta. Servia per a trinxar els tartrants o mares seques després d'haver estat premsades.</p> | 08065-147 | peça donada per Sr. Josep Mollet Vallès de la Múnia al Museu de Vilafranca/Museu del Vi. | <p>La peça prové d'una casa de la Múnia i fou donada l'any 1991 al Museu de Vilafranca / Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, pel seu propietari el Sr. Josep Mollet i Vallès.</p> | 41.3267900,1.6183800 | 384378 | 4575956 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | Tríade scp | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 46978 | Carrerada núm. 20 de les Conilleres a la Sala (El Pla del Penedès) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-num-20-de-les-conilleres-a-la-sala-el-pla-del-penedes | <p>ROVIRA i MERION, J. MIRALLES i SABADELL(1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | El tram de la carrerada en pitjor estat és el que passa precisament per Castellví. El tram de cal Morgades a les Conilleres està perdut en diferents parts i fins i tot ha estat ocupat per alguna vinya. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una carrerada de 14 km de longitud total. Es tracta d'una carrerada de les anomenades transversals, ja que uneix dues carrerades principals de les que van des del Penedès en direcció als Pirineus. S'uneix a l'alçada de Can Morgades del Grau amb la carrerada (B4), que a la seva vegada i en direcció NE, va a parar a la carrerada principal (B) anomenada la carrerada de Coll d'Arca o Camí de la Segarra. En direcció NW, la carrerada connecta amb un altre carrerada principal, la carrerada de la Llacuna (C). Actualment, se segueix des de la font de cal Morgades per un camí poc definit i amb trossos molt embrossats. Travessa el barri de les Conilleres i segueix cap al municipi de Sant Martí Sarroca.</p> | 08065-155 | Comença a la Masia de Cal Morgades del Grau i va paral·lela a la carretera BV-2128 fins que surt del | 41.3508800,1.6141800 | 384069 | 4578636 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46979 | Carrerada de Santa Coloma (B1) de can Soler del Roset (Pontons) a Cunit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-coloma-b1-de-can-soler-del-roset-pontons-a-cunit | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | El principal problema d'aquesta carrerada és que ha de sortejar diverses carreteres i trams urbanitzats. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Aquest eix, de 41 km de longitud total, és un dels camins ramaders més desconeguts. Al seu pas per Castellví travessa els següents punts: Des de la creu de can Barceló, a Sant Martí Sarroca, la carrerada davalla cap al fons de Comallonga i les cases del mateix nom, travessa la carretera BV-2128, passa pel barri dels Albans i, entre les cases de cal Masover Nou i ca la Marina, surt un camí rasa que porta fins a l'església del Maset dels Cosins (Castellví). La carrerada travessa la carretera BV-2176 i passa pel costat del camp de futbol, el qual deixa a mà dreta, prop del barri del Cuscó, per sortir a la carretera B-212 la qual segueix uns 600 m en direcció a Sant Marçal. En arribar al rètol de Caves Mont Marçal, el camí tomba a la dreta i segueix per un camí rasa poc definit endinsant-se cap al veí poble de Sant Jaume del Domenys (província de Tarragona).</p> | 08065-156 | Des de la població de Pontons a la de Cunit. | 41.3262300,1.5948500 | 382408 | 4575925 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46980 | Carrerada B-3 de ca l'Almirall de Puigdespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-b-3-de-ca-lalmirall-de-puigdespi | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | En algun lloc està modificada pels incendis i tallada per l'autopista A7. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. Té 7,5 km de longitud total. Des de la creu de can Barceló, a Sant Martí Sarroca, entra a Castellví pel coll de Comallonga. La carrerada surt a mà esquerra pel torrent del fondo de cal Biel. A l'arribar a una cruïlla, segueix per la pista que surt a la dreta fins a la casa enrunada dels Corralets de l'Almirall. Després es creua amb la carrerada núm. 20 i travessa la carretera BV-2128, segueix per ca l'Almirall de Puigdespí passat el qual davalla, sempre recte, en direcció a la plana. A l'arribar a cal Maó de la Serra, la carrerada segueix pel camí que hi ha a la dreta, passa per les cases de cal Futra i cal Domingo i arriba just al davant del cementiri de la Múnia. Aleshores, el camí travessa la B-212 i, amb tendència a la dreta, passa quasi a tocar el poble de la Múnia. Tot seguit, per una plana immensa de vinya, va tombant suaument cap a l'esquerra per arribar a la masia de cal Favet. D'aquí continua cap al nucli de la Ràpita, fora del municipi de Castellví.</p> | 08065-157 | Des del coll de Comallonga fins a cal Favet i la Ràpita. | 41.3479200,1.6077500 | 383526 | 4578316 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46981 | Carrerada B-4 de la riera de Marmellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-b-4-de-la-riera-de-marmellar | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | El seu estat tot i ser bo, té alguna part urbanitzada. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. És una carrerada interessant que travessa alguns dels llocs més ferèstecs del Penedès. Té 15,5 km de longitud total. La carrerada comença a la carrerada principal (B) anomenada la carrerada de Coll d'Arca o Camí de la Segarra. Des de la part alta de la riera, la carrerada baixa per l'esquerra o per la mateixa riera, fent ziga-zagues a banda i banda des de l'alçada del Castell de Marmellar (Baix Penedès). Quan arriba a un gran meandre, deixa la pista principal, travessa la riera cap al costat esquerra i per un corriol poc definit i embrossat tramunta la Marrada del Grau. A l'arribar a aquest collet, entra al municipi de Castellví i es creua amb la carrerada que baixa del coll de can Barceló i que va a Cunit (B1). Després de travessar el fondo de Comallonga i en direcció esquerra, la carrerada segueix la pista que va per sobre el llom que porta a la Masia de Cal Morgades. Des d'aquí empalma amb la carrerada núm 20, que en direcció NW, connecta amb una carrerada principal, la de la Llacuna (C).</p> | 08065-158 | De les Gatelletes (Pla de Manlleu, Baix Penedès) a cal Morgades del Grau. | 41.3501100,1.5949800 | 382462 | 4578576 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 46982 | Carrerada núm. 19 de cal Ventosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-num-19-de-cal-ventosa | <p>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL (1999): Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> | Entre Cal Ventosa i el torrent es troba força embrossat. | <p>Camí per on el bestiar té dret de passar i per on històricament passaven els ramats en l'època de la transhumància. La longitud total és de 8 km. Es tracta d'una carrerada transversal que va des de Vilafranca fins a empalmar amb la carrerada de ca l'Almirall de Puigdespí. Des del barri de la Bleda (Sant Martí Sarroca), la carrerada travessa la riera de la Rovira i entra al municipi després de creuar la BV-2128 per davant de Cal Ventosa. Després per un camí rasa, segueix fins a travessar el torrent de Matarraus, ple de vegetació. Molt a prop d'un molí de vent per a treure aigua, segueix en direcció la Múnia passant pel castell de les Pujades. Finalment s'ajunta a la carrerada de Puigdespí.</p> | 08065-159 | De Vilafranca a la Múnia. | 41.3320100,1.6267300 | 385086 | 4576524 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 87693 | Barraca del camí dels garrofers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-dels-garrofers | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí dels Garrofers. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, actualment es troba esfondrada. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p> | 08065-161 | Els Garrofers | 41.3249400,1.5858100 | 381649 | 4575794 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87693-20190725150609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87693-20190725150625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87693-20190725150634.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 87694 | Ca l'Agori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagori | XIX | Presenta deficiències estructurals. | <p>Ca l'Agori és una masia del segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc de mig punt ceràmic. A les façanes laterals pràcticament no presenta obertures. El tractament exterior dels murs és de restes d'arrebossat de morter de calç que, allà on ha caigut, deixa veure el parament de pedra lligada amb morter. A prop hi ha un cobert amb un portal d'arc escarser ceràmic.</p> | 08065-162 | Camí de Ca l'Agori | 41.3219000,1.5992500 | 382768 | 4575438 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87694-20190724171410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87694-20190724170943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87694-20190724171206.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 87728 | Cal Fuster de la Múnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-la-munia | XIX | <p>Cal Fuster és una masia del segle XIX integrada dins el nucli urbà de la Múnia. És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'arc pla arrebossat, amb el portal d'arc escarser ceràmic al centre. A les golfes hi ha tres petits pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08065-163 | Av. de Catalunya, 4 | 41.3271500,1.6184000 | 384380 | 4575995 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87728-20190718145630.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 87729 | Cal Masover Vell de Can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-masover-vell-de-can-morgades | XIII-XVII | <p>Cal Masover Vell és una masia d'origen medieval que conserva bona part de l'estructura medieval, datable entre els segles XIII i XIV. És un edifici de planta rectangular, que actualment es troba dividit horitzontalment en dos habitages independents. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. En un extrem hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. Entre les obertures, en destaca especialment el finestral de tradició gòtica situat a la façana lateral, biforat amb columneta central. La façana principal presenta dos contraforts. A l'interior, conserva l'estructura primitiva, amb elements notables com els arcs apuntats. L'acabat exterior dels murs és arrebossat amb morter de calç. Al voltant hi ha diversos cossos annexes en estat ruïnós.</p> | 08065-164 | Can Morgades del Grau | 41.3465700,1.5973900 | 382657 | 4578180 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87729-20190718135852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87729-20190718134737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87729-20190801135714.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 87730 | Cal Sumoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sumoi | XIX | <p>Cal Sumoi és una masia del segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla, excepte el portal que és d'arc escarser ceràmic. El tractament exterior dels murs és arrebossat. Als laterals s'hi adossen sengles cossos annexes de construcció més recent.</p> | 08065-165 | Veïnat de cal Margarit | 41.3240400,1.5886300 | 381883 | 4575690 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87730-20190725144709.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 87732 | Can Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans-1 | XVIII-XX | Té deficiències estructurals, algunes de les quals han estat reparades amb ciment. | <p>Can Mitjans és una masia del segle XVIII que podria ser d'origen anterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, a l'entorn del qual hi ja diverses finestres d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. La façana està reforçada amb dos contraforts, el de majors dimensions tapa parcialment el portal d'accés. En un extrem de la façana s'hi conserva un rellotge de sol. A la resta de façanes hi ha poques obertures, com també un altre contrafort. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç.</p> | 08065-166 | Planes del Perull | 41.3193700,1.5811900 | 381252 | 4575182 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87732-20190725151605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87732-20190725151912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87732-20190725151838.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 87740 | Cal Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ravella | XVII-XX | <p>Cal Ravella és una masia del segle XVII que va ser reformada al segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, que és d'arc escarser adovellat. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó amb baranes de forja. Al coronament hi ha un capcer senzill. El tractament exterior dels murs és arrebossat. Al costat s'hi adossen diversos cossos annexes, entre els que en destaca un encarat al principal amb una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt ceràmic sobre impostes. Al costat de la galeria hi ha un rellotge de sol circular.</p> | 08065-170 | Camí de Cal Revella | 41.3203200,1.5962000 | 382510 | 4575267 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87740-20190718151051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87740-20190718123459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87740-20190718123414.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 87741 | Mina d'aigua de la Font de Can Morgades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-la-font-de-can-morgades | XIX-XX | <p>Mina d'aigua situada en el marge que hi ha sobre la font de Can Morgades del Grau. Presenta una boca d'arc de mig punt ceràmic oberta en un mur de pedra. A l'interior s'observa una galeria subterrània d'obra, amb un passadís que discorre en sentit perpendicular a la boca. </p> | 08065-171 | Font de Can Morgades del Grau | 41.3467600,1.5984800 | 382748 | 4578199 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87741-20190724110711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87741-20190724110725.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 87742 | Mina d'aigua del camí de l'Hort de la muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-del-cami-de-lhort-de-la-muntanya | XIX | La inscripció es troba força erosionada i l'interior ple de sediments. | <p>Mina d'aigua situada al marge dret del camí de l'hort de la muntanya, amb un recorregut paral·lel al mateix camí. La boca està constituïda per una caseta d'obra vista, amb la part del superior arrebossada on s'hi llegeix 'Dia 22 de ... 1897'. L'interior està ple de sediments.</p> | 08065-172 | Fondo de l'Hort de la Muntanya | 41.3512000,1.5968300 | 382618 | 4578694 | 1897 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87742-20190725113408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87742-20190725113425.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||
| 87743 | Pi de Puig-rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-puig-rodo | XIX-XX | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça marró rogenc molt gruixuda. La seva capçada és densa i arrodonida.</p> | 08065-173 | Masia de Puig-rodó | 41.3314300,1.5829900 | 381425 | 4576518 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-02-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 87744 | Plàtans de la Font de Can Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-can-olivella | XX | <p>Conjunt de tres plàtans situats a l'entorn de la font de Can Olivella. Es tracta d'una renglera d'arbres centenaris de plàtans (Platanus hispanica), una espècie de tipus caducifoli originària de l'àrea mediterrània. Tenen una alçada considerable.</p> | 08065-174 | Font de Can Olivella | 41.3303800,1.5920600 | 382182 | 4576390 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-02-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||||
| 87745 | Plàtans de la font de la Puça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-font-de-la-puca | XIX-XX | <p>Conjunt de plàtans situats a l'entorn de la font de la Puça. Es tracta de tres d'arbres centenaris de plàtans (Platanus hispanica), una espècie de tipus caducifoli originària de l'àrea mediterrània. Tenen una alçada i amplada considerable.</p> | 08065-175 | Font de la Puça | 41.3357500,1.6125600 | 383907 | 4576958 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87745-201907181718470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87745-201907181718510.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 87746 | Portal del carrer Major, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-major-14 | XVIII | El portal està en bon estat, però l'edifici al qual donava accés s'ha enderrocat. | <p>Portal del segle XVIII situat en un edifici del nucli de la Múnia. L'edifici al qual donava accés s'ha enderrocat per reconstruir-lo amb maó, conservant-se així només el tram del mur on s'obre el portal. És un portal d'arc de mig punt adovellat, obert en un mur de pedra lligada amb morter i tàpia. El portal presenta restes d'arrebossat de morter de calç. </p> | 08065-176 | C. Major, 14. La Múnia | 41.3267000,1.6200000 | 384513 | 4575943 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87746-20190718145351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87746-20190718145404.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 87747 | Rovellats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rovellats | XV-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | <p>Rovellats és una masia d'origen medieval que podria haver estat construïda sobre un assentament més antic. L'entorn immediat de la casa ha estat objecte d'una intervenció arqueològica, deixant a la vista murs, ceràmica i sitges. La masia és de planta rectangular i conserva part dels murs perimetrals. Té poques obertures, entre les que destaca un portal d'arc escarser ceràmic i brancals de pedra. El parament és en algun trams de pedra lligada amb morter i en d'altres de tàpia.</p> | 08065-177 | Camí de Rovellats | 41.3475800,1.6035400 | 383173 | 4578284 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87747-20190723174259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87747-20190723172216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87747-20190723172310.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 87748 | Safareig de la Múnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-munia | XX | S'hi ha fet una reforma que n'ha modificat el seu aspecte original. | <p>Safareig situat al nord est del nucli de la Múnia, a tocar del torrent. És un dipòsit de planta rectangular, que ha estat molt reformat darrerament. Té dues parts diferenciades separades per un mur. És det d'obra amb la vora revestida amb rajola ceràmica moderna. Actualment es troba buit.</p> | 08065-178 | Al torrent de Pedrers al seu pas pel nucli de la Múnia | 41.3270800,1.6201400 | 384526 | 4575985 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||||
| 87749 | Sínia i safareig de Ca l'Olivella Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-safareig-de-ca-lolivella-petit | XX | <p>Al costat de la casa de Ca l'Olivella petit s'hi conserva un safareig i una sínia. El safareig és un dipòsit rectangular d'obra amb rajols inclinats als laterals. Està cobert per un cos porxat amb coberta a un vessant sostingut amb pilars ceràmics. Al costat hi ha la sínia feta d'obra i que conserva part del mecanisme de ferro.</p> | 08065-179 | A pocs metres a l'oest de Ca l'Olivella Petit | 41.3237800,1.5972500 | 382604 | 4575650 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87749-20190718123008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/87749-20190718123022.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 48858 | Mare de Déu de l'Avellà - Cal Vicenç - Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lavella-cal-vicenc-cal-tomas | LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí. Pàg. 194. | XVI-XVII? | Habitatge de planta rectangular amb l'angle NO axamfranat, amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis, mentre que les obertures de la seva façana principal, totes allindades, es distribueixen ordenadament cap al costat esquerre. Els paraments són de maçoneria de pedres sense treballar lligades amb morter de calç. Hi trobem alguns maons amb relació a les obertures. Destaca el fet que a totes les cantonades de l'edifici se situen cadenes cantoneres de carreus molt ben treballats. Tradicionalment s'ha identificat aquest habitatge amb la capella de la Mare de Déu de l'Avellà. Segons el nostre parer, si bé la orientació que presenta és un tant estranya per tractar-se d'un edifici religiós, les seves característiques constructives i la seva forma en planta serien compatibles amb aquesta atribució. Probablement seria obra d'època moderna (Segles XVI-XVII?). | 08085-50 | Barri de l'Avellà, 8 | La notícia, recollida per Salvador Llorac (LLORAC, 1991:194) sembla que es basa únicament en fonts orals, atès que no hi ha cap document conservat que parli d'aquesta capella. | 41.4426300,1.6084700 | 383755 | 4588829 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48858-foto-08085-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 94|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 48864 | Fita dels tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes | GALIMANY, Marc (2005). 'La fita de les tres cares'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 84, agost 2004. Pàgs. 34-35 | XIX | Fita construïda amb pedres, algunes d'elles treballades (possiblement reaprofitades), lligades amb morter de calç. S'observa algun fragment ceràmic entre el morter, probablement teula. La Fita presenta tres cares que es corresponen amb els tres municipis que conflueixen en aquest punt: Font-rubí, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix. Assoleix una alçada màxima d'uns dos metres. La seva ubicació cronològica es fa molt difícil, atès que no hi ha cap element que ofereixi indicis en aquest sentit. En tot cas la fem originària, com a mínim, del segle XIX. | 08085-56 | La Fita de les tres cares és l'únic molló antic que marca la separació entre Font-rubí i dos municipis més. Existeix però una fita moderna al Coll de la Barraca que marca el punt de confluència entre els límits municipals de la Llacuna, Torrelles de Foix i Font-rubí. No hi ha massa informació d'aquesta curiosa construcció, per altra banda tan singular. Es diu que és mil·lenària i estava plantada al peu del camí ral de la Llacuna a Vilafranca. La fita limita amb Torrelles de Foix, Sant Martí Sarroca i Font-rubí. També el camí ral és un camí de terme, doncs separa Font-rubí de Sant Martí Sarroca. Més amunt limita amb Torrelles de Foix i més al sud amb Vilobí del Penedès. Els tres vèrtex d'aquesta fita sembla que assenyalin la direcció dels límits de terme. Hom diu que a la part baixa existien tres pedres sortints, anomenades filloles, que indicaven la direcció de la fita immediata, o possiblement el centre del terme, doncs si en aquella època eren similars les divisions territorials, la fita més pròxima hauria d'haver estat a l'alçada de Cal Jep Cabana, també al peu del camí ral, a uns centenars de metres en direcció a Vilobí. S'explica l'anècdota, no sabem si molt rigorosa, que a temps de Felip V el joc estava prohibit. Els jugadors d'aquella època es reunien a jugar a les cartes al peu de la fita i així, les autoritats de cada municipi podien ser burlades, doncs en un tres i no res canviaven al municipi que més els convenia, així doncs per atrapar-los calia que les tres autoritats es presentessin alhora, extrem molt difícil que succeís. | 41.4105000,1.6409600 | 386413 | 4585219 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48864-foto-08085-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 48868 | Castell de Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-font-rubi | <p>BURON, Vicenç (1989). Castells romànics catalans. Guia. Edicions Mancús MIQUEL, Júlia (1995). 'Aportacions a la història del castell i terme de Font-rubí. Dels orígens fins al segle XV'. Miscel·lània penedesenca. Núm. 22. Pàgs. 91-133 CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès</p> | VIaC-XVIII | En ruïnes | <p>Castell del qual es té constància documental des de l'any 983. Ocupa l'extrem d'una península natural que s'obre al sud del turó del Castellot, fet que en facilitava la defensa i oferia una gran panoràmica de la plana del Penedès i un bon control del Coll de la Barraca, pas natural entre aquesta plana i la Segarra. Del castell són visibles actualment alguns panys de la muralla perimetral, amb una planta aproximadament rectangular, així com restes de la torre de l'homenatge, de planta quadrada però amb els angles arrodonits, que actualment conserva una alçada d'uns quatre metres. En els panys de muralla conservats s'hi observen algunes filades disposades en 'opus spicatum', tret que les situa cronològicament en el període inicial del castell. Fou enderrocat després de la Guerra de Successió. Cal apuntar que, a l'indret on se situa el castell, es té constància de la troballa de restes ceràmiques molt rodades d'època ibèrica.</p> | 08085-1 | <p>El castell està documentat des de l'any 983 com a possessió comtal, quan apareix amb el nom de Fonte Rubea. Posteriorment fou cedit en feu a la família Queralt i el 1172 el posseïa Guillem de Bell-lloc, el 1202 Albert de Pierola i el 1303 l'obtingué Albert de Mediona. El castell, però, continuava essent de jurisdicció reial i, així, Jaume II ordenà que Ramon de Barberà prengués mesures per a evitar que Vidal de Font-rubí continués exigint mals usos dels homes del castell de Font-rubí, tal com s'esdevenia el 1306. A la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d'aquest passà a altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac), i des del segle X el monestir de Sant Cugat hi tingué béns, al lloc anomenat la Franquesa, segons un document del 1205. El 1203 el rei Pere havia eximit de tota càrrega els homes de Sant Cugat que hi habitaven. El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la guerra de Successió, de manera que durant la primera guerra Carlina la facció carlina que dominà la Llacuna i els seus contorns establí a la casa de la Fàbrega, a prop de la parròquia de Sant Pere de Font-rubí, la seu d'una junta carlina (1838-40)</p> | 41.4395300,1.5872500 | 381977 | 4588514 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48868-foto-08085-1-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||
| 48871 | Cal Peretó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pereto | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | No s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment | Jaciment que, de fet, engloba diversos jaciments de cronologia diversa. Durant la confecció de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès fou dividit en quatre sectors, A, B, C i D. El sector A ocupa una extensió d'uns 600 m de llargada per uns 70 d'amplada. Els materials més antics del sector s'han associat amb un taller de sílex del Paleolític Mitjà (Mosterià de tradició axeliana). Aquest tipus de materials es troben dispersos per tot aquest sector. El segon moment cronològic ver representat per un fragment de ceràmica i diverses eines de pedra polimentada atribuïbles al Neolític Antic Evolucionat, i ceràmica ibèrica, romana i medieval. El sector B és una petita àrea dins del sector A, de fet, segons els autors de la carta arqueològica de l'any 1990, aquest sector se situa al marge sud de l'extrem oest d'una parcel·la que es trobava plantada de vinya vella i que se situava a la part est del Sector A. El sector B inclou algunes estructures construïdes i possiblement alguna sitja associats a materials en superfície de cronologia romana i medieval, per la qual cosa es desconeix la cronologia de les estructures. El Sector C se situa al costat oest del sector B, en el mateix marge i a la banda dreta d'un camí que el parteix i baixa cap als camps de conreu inferiors. Aquí s'hi recolliren alguns fragments ceràmics del Neolític Antic Evolucionat i d'època ibèrica. Finalment, el sector D està definit pels camps situats en la part més inferior del jaciment, a tocar amb la riba esquerra de la riera de Romaní. Aquí es recuperaren diverses destrals polimentades, fragments de tegula, de ceràmica ibèrica o àmfora romana, entre d'altres. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni Cultural de l'Alt Penedès no s'observà cap fragment en superfície. | 08085-4 | Les Casesnoves | El febrer de l'any 1973 Pere Giró hi descobrí materials ibèrics en superfície. La identificació dels materials prehistòrics fou duta a terme pels membres que efectuaren la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès el desembre de 1990 (CEBRIÀ, SENABRE, RIBÉ: Inèdit) | 41.4093100,1.6818700 | 389831 | 4585034 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48871-foto-08085-4-3.jpg | Inexistent | Romà|Prehistòric|Antic|Neolític|Paleolític|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 83|76|80|78|77|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 48872 | Can Colomer de Grabuac / Can Suriol del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-de-grabuac-can-suriol-del-castell | CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès. | I-III dC | No s'hi ha efectuat cap excavació arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'entitat i estat de conservació del jaciment | Jaciment arqueològic d'època romana identificat, únicament, a partir de la troballa de materials en superfície en dos camps propers a la masia Grabuac. Els materials coneguts ofereixen una cronologia altimperial que aniria des del segle I al segle III de la nostra era, tot i que la presència d'alguns fragments de ceràmica ibèrica podria endarrerir aquesta cronologia fins al segle I aC. En principi s'ha identificat el jaciment com un assentament rural d'època romana, una vil·la. Cal destacar també la troballa d'un conjunt d'indústria lítica en sílex que s'ha ubicat cronològicament del Paleolític Superior (indústria de tradició axeliana). L'any 1952 el Sr. Josep Maria Masachs trobà una 'Hacha de serpentina' a les immediacions de la masia Grabuac o Can Suriol del Castell. | 08085-5 | Grabuac | Jaciment descobert l'any 1950 per en Pere Giró Romeu. | 41.3951000,1.6774600 | 389438 | 4583462 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48872-foto-08085-5-3.jpg | Inexistent | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||
| 48876 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-0 | ALLUÉ, Ethel.; VERNET, Jean Louis; CEBRIÀ, Artur. 'Holocene vegetation landscapes of NE Iberia: charcoal analysis from Cova de la Guineu, Barcelona, Spain'. The Holocene. 5 (2009), 19, p.765-773. Inclòs a la memòria nº 8603. AUTORS DIVERSOS (1992) 'Patologia de la població enterrada a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)'. I Congreso Internacional de Patología. Museu Arqueològic de Barcelona. Comunicació - póster. CEBRIÀ, Artur; MESTRES, Josep.; NADAL, J.; SENABRE, Maria Rosa (1999). 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Núm. Extra 2. CEBRIÀ, Artur.; MESTRES, Josep (2001). 'Cova de la guineu (Font-rubí, Alt Penedès)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., p.31-33. Preactes. CHIMENOS, Eduardo (1990). 'Estudio paleoestomatológico de poblaciones prehistóricas de Catalunya'. Libros Pórtico. GONZÁLEZ-ALCALDE, Julio.'Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña'. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. 25, p.187-249. MERCADAL, Oriol.; AGUSTÍ, Bibiana. 'Comportaments agressius a la prehistòria recent. La desmitificació del bon salvatge?'. Cypsela. 16, p.37-49. MERCADAL, Oriol.; CAMPILLO, Domingo; EQUIP GUINEU. 'Patologia de la població prehistòrica de la cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona), Proceedings of the IX European Meeting of the Paleopathology Association, Barcelona, 1995. NADAL, Jordi.; [et al.]. 'Evolución del aprovechamiento de los recursos faunísticos durante el Neolítico en la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona)'. Saguntum. P.90-91. NADAL, Jordi.; ESTRADA, Alícia. 'Les estratègies de caça durant l'epipaleolític a l'Alt Penedès'. Del Penedès. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedesencs. 14, p.35-41. | Cova d'habitació que fou ocupada des de la prehistòria. La primera intervenció reglamentada es dugué a terme l'any 1983 sota la direcció de Josep Mestres, qui documentà nivells d'ocupació associats al paleolític microlaminar. A partir de l'any 1988 les actuacions han estat promogudes pel SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona). Les diverses campanyes d'excavació de la cova dutes a terme fins a l'actualitat han proporcionat un ampli ventall d'ocupació antròpica des de l'Epipaleolític microlaminar (amb una datació mitjançant el C14 de 9850 +/- 80 BP) passant pel Neolític Cardial, Neolític antic evolucionat, Bronze antic, Bronze mitjà, Ibèric tardà i arribant a l'època medieval. També s'hi han documentat materials pertanyents al període tardiglaciar, tot i que, molt possiblement, es troben en posició secundària. Destaca la utilització de la cova com a cavitat sepulcral, amb un mínim de 30 individus inhumats, entre els que hi havia infants i adults d'ambdós sexes pertanyents al període Eneolític-Bronze antic. La càmara sepulcral es trobava tancada, quasi hermèticament, aprofitant una llosa caiguda del sostre. | 08085-9 | Al cim del puig de la plana pineda, a uns 100 m del pas ramader del Coll de la Barraca | La cova fou descoberta l'any 1961 per Pere Giró i Romeu, força oculta per terra i blocs caiguts, tot i que, de ben segur, la cova ja era coneguda per caçadors i pagesos amb el nom de 'Cau de la Guilla'. Es coneixen actuacions d'afeccionats i clandestins cap a l'any 1979 i, des d'aquest moment, fins a l'any 1982 de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona (AECCM) que efectuaren un buidatge sistemàtic de la cavitat en campanyes intermitents fins que les actuacions foren dirigides per un equip científic amb metodologia científica. | 41.4406000,1.5743300 | 380899 | 4588651 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48876-foto-08085-9-3.jpg | Física | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 48877 | Cova de la Plana Pineda o Cova del Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-plana-pineda-o-cova-del-miret | DE LA PINTA, Josep Lluís. (1984).'Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la província de Barcelona. Font-rubí'. Exploracions (Espeleo-Club de Gràcia). Núm. 8, p.16. GALIMANY, Marc (2006). 'Cova del Miret'. Montònec. Revista d'informació local de Font-rubí, núm. 94, abril 2006. Pàgs. 20-21 GIRÓ, Pere (1960-1961).'Fontrubí'. Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares I. Ampurias. Vol. XXII-XXIII, p.338-340. MESTRES, Josep (Inèdit). 'El Neolític antic al Penedès'. Tesi doctoral en preparació. RAURET, Anna Maria (1963). 'El proceso de la primitiva población del Panadés'. Memoria realizada para la obtención el grado de Licenciado, Universitat de Barcelona. VIRELLA BLODA, Joan.'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques'. Miscel·lània Penedesenca, núm. 1, p.256. Reeditat a la 'XIX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos', Vilanova i la Geltrú, 25-26 X 1975. Centre d'Estudis Biblioteca-Museu Balaguer, Barcelona, 1983, p. 219. | Únicament es té constància d'una cala practicada l'any 1959 pel Sr. Pere Giró i el seu equip i, per tant, no s'hi ha dut a terme cap excavació sistemàtica a la cova. En conseqüència, es desconeix l'estat de conservació real del jaciment. | Cova d'habitació descoberta l'any 1959. La seva forma en planta és força quadrada, mentre que en secció presenta una xemeneia sense sortida a la part posterior de quasi 4 m d'alçada. La única informació arqueològica que se'n té està extreta de les notes que el Sr. Pere Giró apuntà en el seu quadern, on indicà que s'hi recuperaren diversos materials que descriu. Entre la descripció del propi Giró i els materials encara conservats al Museu de Vilafranca del Penedès, s'ha pogut establir una ocupació de la cova com a mínim des del Neolític antic evolucionat, amb ocupacions també segures durant el Bronze final i l'època medieval. | 08085-10 | A uns 400 m al S / SO i 70 m per damunt de la Font de Llinars | La cavitat fou descoberta per A. Poyo, Sr. Udiña i Pere Giró el 12 d'abril de 1959. Poc després el mateix equip que la descobrí obrí una cala, encara avui és visible, d'on es recuperaren els únics materials que es coneixen procedents d'aquesta cavitat. Sembla que, durant la Guerra Civil, periòdicament passaven a reclutar nous soldats. Alguns veïns de Font-rubí que coneixien la cova s'hi varen amagar. En Josep de Ca la Càndia recorda que un va ser el seu pare, de la lleva del 18, que per edat no li tocava però a les acaballes de la guerra tothom valia. Recorda que eren sis o set, el Jan Gros, l''onclo' Llorenç i d'altres veïns que ja no pot recordar. Potser aquesta funció secreta ha estat la que l'ha preservat en l'anonimat, segurament més coneguda per alguns arqueòlegs que pels veïns, la majoria dels quals no n'ha sentit a parlar mai. Aquest fet també demostra que la cova era també d'antic oculta dins un bosc; bosc que s'ha preservat en la seva forma autòctona format per alzines i no pel pi blanc que ha poblat rapidament les antiges zones desforestades i els costers conreats, abans que la fil·loxera exterminés la vinya del Penedès. | 41.4376700,1.5760600 | 381039 | 4588323 | 08085 | Font-rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48877-foto-08085-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls|Neolític|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 76|79|78|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||
| 48882 | Pujol Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-gran | V-I aC | No s'hi ha dut a terme cap intervenció arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'estat de conservació del jaciment. En tot cas, el fet que el substrat rocós aflori en molts punts de l'indret és un clar indicador que el jaciment presenta un estat de conservació dolent | Jaciment arqueològic definit a partir de la troballa en superfície, al cim del Pujol Gran, d'alguns fragments de ceràmica ibèrica. Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció del Mapa de Patrimoni de Font-rubí es detectaren alguns fragments ceràmics en superfície d'aquest període. | 08085-15 | El jaciment fou identificat pel sr. Joan Virella i Bloda l'any 1980 | 41.4479800,1.6212800 | 384835 | 4589406 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48882-foto-08085-15-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 48886 | Cal Bartomeu, antiga ca l'Hernan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bartomeu-antiga-ca-lhernan | XX | Habitatge de planta rectangular amb coberta de terrat pla. L'habitatge compta amb planta baixa i tres pisos superiors, tot i que, molt possiblement, originalment comptava amb planta baixa i dos pisos. La façana principal s'obre al SO i s'articula, o si més no, s'articulava originalment, en dos eixos verticals. Totes les obertures són allindades. Les que són originals compten amb un relleu decoratiu que desdobla la part superior del seu perímetre acabant en uns petits semicercles. Les dues obertures de l'actual segona planta tenen un balcó amb la façana de ferro decorada. Per sobre l'última planta se situa una cornisa sobre la que ja trobem la barana del terrat, feta amb balustres de terra cuita decorats. Als costats de l'edifici la barana de balustres esdevé un simple coronament horitzontal decorat amb formes geomètriques simples i amb ornaments arquitectònics en forma d'esfera a les cantonades. S'observen, externament, importants modificacions de la distribució interior de l'habitatge que també n'han afectat l'exterior desvirtuant, en part, l'obra de conjunt original. Així, desconeixem si l'accés a l'habitatge sempre ha estat així, una petita porta allindada. En tot cas, la finestra que ara s'obre al primer pis sembla producte d'una reforma relativament recent. Una altra modificació que s'endevina des de l'exterior és la construcció o trasllat de l'escala interna de la finca, deixant part de les finestres de l'eix vertical de la dreta inoperatives. Aquesta caixa d'escala té, a nivell del terrat, una caseta per tal de permetre accedir-hi directament sense mullar-se. Tot i que la caseta es feu seguint l'estil decoratiu de la resta de l'edifici, sembla força evident que és posterior a l'obra original. Finalment, pel costat SE s'efectuà una ampliació de l'edifici que, en cap cas, conserva els trets decoratius originals. Compta amb escala interior que, a nivell del terrat, sobresurt per tal de permetre la sortida a cobert. Estèticament aquesta caixa d'escala sembla una torratxa, tot i que desplaçada cap a l'extrem SE. | 08085-19 | Carrer de la Carrerada, 5 - Guardiola de Font-rubí | 41.4139700,1.6523800 | 387374 | 4585590 | 1927 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48886-foto-08085-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48886-foto-08085-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48886-foto-08085-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||
| 48887 | Cal Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabana | XX | Habitatge entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, amb carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a ponent. Compta amb planta baixa, planta pis i golfes. Destaca la composició ordenada i simètrica de la façana, amb línies de maó diferenciant les diferents plantes i amb ornaments de tradició noucentista en relleu a l'entorn de totes les obertures. | 08085-20 | Avinguda Catalunya, 14 - Guardiola de Font-rubí | 41.4138700,1.6508000 | 387242 | 4585581 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48887-foto-08085-20-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 48889 | Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gol | XX | El cos principal de l'edifici és de planta amb planta baixa, dues plantes superiors i coberta de dos aiguavessos de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal, que s'obre a migdia. Hi destaca, especialment, la façana d'estil noucentista amb totes les obertures emmarcades amb rajola blava alternant dos models: rajoles blaves sense altra decoració i rajoles de quadrats blancs i blaus amb sanefa de rombes blaus. La composició de la façana és totalment simètrica amb tres obertures per planta, totes allindades excepce la porta d'entrada, coronada amb arc carpanell. L'obertura central de la planta primera és un balcó d'obertura única. El capcer presenta formes corbes i conté un plafó ceràmic de dotze rajoles representant el tema de Sant Jordi matant el drac. L'edifici ha estat ampliat amb annexes a ambdós costats de l'edifici original que no alteren la visibilitat de l'edifici original. | 08085-22 | Carretera BP-2126, km 3,8 | 41.4383600,1.6024400 | 383244 | 4588364 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48889-foto-08085-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | |||||||||||
| 48890 | Cal Julio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julio | XX | Casa amb planta baixa i planta pis amb planta irregular en adaptar-se a la cantonada entre l'avinguda de Catalunya i el carrer del Mossèn Vicenç Marí. La coberta és de terrat pla i la façana s'obre a l'avinguda Catalunya i presenta una disposició ordenada de les seves obertures, dues a la planta baixa (dues portes, una amb materials que, segons el nostre parer, trenquen una mica l'estètica de l'edifici) i tres a la planta primera. Totes les obertures són allindades. Les de la planta primera funcionen com a balcons ampitadors amb barana de balustres ceràmics. L'edifici està rematat per una cornisa i un capcer horitzontal amb ondulacions al centre i als extrems. | 08085-23 | Avinguda de Catalunya, 21 | 41.4137800,1.6506000 | 387225 | 4585571 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48890-foto-08085-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48890-foto-08085-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98|106 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/