Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 63427 | Rec de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 120-121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització estreta excavada a la terra, encimentada i en alguns trams coberta quan s'endinsa al poble. Té l'inici en una resclosa de pedra, de forma semicircular, situada al riu Mediona a l'alçada de Cal Vilarrasa (en terme de Mediona). Entra al poble pel carrer Ponent, el creua per la carretera Sant Joan (d'on surt un ramal), el carrer Roques Altes, i creua l'avinguda Montserrat a l'alçada de la Fassina de Ca l'Oliver. S'endinsa a la zona anomenada La Galdufa, que creua fins arribar al carrer de la Bòria. Té el final al safareig de la Bòria, on ajuntava les aigües amb el rec de la Passada. En la zona urbana es rec principal es divideix en una xarxa de recs més petits, anomenats fioles, que regaven els diversos horts que encara es conserven entre els carrers. | 08236-83 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Tot i que no en coneguem referències documentals antigues, probablement el rec de Dalt, amb tot el sistema de canalitzacions que reguen la zona urbana, actualment soterrades sota el poble, s'ha de considerar també un dels primers recs (segles XII-XIII?). La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Dalt és el més llarg (amb gairebé tres quilòmetres de longitud) i rega una superfície d'unes 34 hectàrees, quantitat que representa la meitat de totes les terres de regadiu de Sant Quintí. | 41.4671600,1.6576600 | 387907 | 4591488 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63427-foto-08236-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||||
| 63428 | Rec del Moré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-more | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | XII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec actualment sec. Consisteix en una canalització excavada a la terra, sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa rudimentària, feta de còdols, de forma semicircular, situada al riu Mediona. Creua el torrent de Cal Llopart a l'alçada de la cova del Toixó mitjançant canalitzacions d'obra per salvar el desnivell. Passa per davant la finca de cal Llopart i té el final al riu Mediona, a l'alçada de la Tria. | 08236-84 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec del Moré rega un total de 9,14 hectàrees. | 41.4619900,1.6571400 | 387854 | 4590915 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63428-foto-08236-84-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||||
| 63429 | Rec de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-baix | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. | VIII-XX | Rec que es troba encara en ple funcionament, ja que capta les aigües després de les Deus. Consisteix en una canalització excavada a la terra i sense recobriment ni encimentat. Té l'inici en una resclosa al final de les Deus, on comença limitat per un mur d'obra en un dels costats. A l'alçada de Cal Maqueda abasteix un safareig públic i els horts de la Riera i es desdobla en un ramal que rega la zona d'horts al costat del riu. Proporcionava aigua als molins del Rabí, del Tori i del Nadal. Acaba a la zona del molí del Nadal, però part de l'aigua d'aquest rec la recull el rec de la Passada, que de fet és una prolongació del primer. | 08236-85 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de Baix és potser el que ha tingut més a veure amb el desenvolupament econòmic de la vila. A diferència dels altres, té l'avantatge que sempre pot portar aigua i això va permetre la instal·lació dels primers molins fariners, drapers, papereres i posteriorment de les fàbriques tèxtils. Aquest rec cobreix una extensió de 13,12 hectàrees. | 41.4623300,1.6596000 | 388060 | 4590949 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63429-foto-08236-85-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||||
| 63552 | Rec de la Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-passada | ALTURO, Jesús: L'Arxiu Antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística), Barcelona, 1985 (3 vols.). ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 121. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. | VIII-XX | Rec actualment en ús. Consisteix en una canalització excavada a la terra, coberta en alguns trams. De fet, aquest rec és la prolongació del rec de Baix, que a l'alçada de ca l'Hortolà aboca parcialment les aigües a la riera i la resta de cabal continua amb el nom de rec de la Passada. En aquest primer tram el rec està cobert i passa al costat del camí. En arribar a les primeres cases de la Bòria el rec passa per sota les cases i torna a sortir al safareig de la Bòria, on s'ajuntava amb el rec de Dalt. D'aquí travessa el riu Mediona per un aqüeducte modern i més endavant es connecta amb el rec de la Noguera, de manera que l'aigua es fa baixar, segons convingui, per un o pels dos recs. Continua prop de la masia de la Passada i desemboca altre cop al riu. | 08236-129 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1021 s'esmenta un molí 'in locum que nuncupant Riobirlas, prope ecclesie sancti Quintini (ALTURO, 1985: DOC. 23)'. Ramon Martí creu que aquest molí es trobaria a l'emplaçament on avui hi ha la fàbrica del Maqueda. La resta de recs serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Passada és, de fet, la prolongació (que tal vegada es va fer en una època posterior) del rec de Baix. Abasta una extensió de 5,7 hectàrees. . | 41.4593900,1.6729900 | 389174 | 4590606 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||||||
| 63553 | Rec de ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-ca-loliver | <p>ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593.</p> | XVIII-XX | <p>Rec actualment en ús. Comença al riu Mediona, una mica més avall de ca l'Hortolà, mitjançant una resclosa força alta que recull l'aigua del riu i la fa entrar en una mina amb un sistema de sifó. Es tracta d'una obra de qualitat, construïda amb pedra treballada. A la part alta de la boca de la mina s'hi pot accedir mitjançant unes travesses de fusta i ferro en forma d'escala. Al llarg del recorregut trobem trams de rec descobert i d'altres que són mines excavades. Creua el torrent de les Maioles mitjançant un aqüeducte, que apareix entre dues mines i que presenta un vagant per buidar aigua cap al torrent si cal. Al llarg del recorregut, el rec principal presenta ramificacions per regar horts. Acaba a la bassa del molí de ca l'Oliver. Més enllà de la bassa, apareixen raimficacions per regar els horts.</p> | 08236-130 | <p>L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Sobre el rec i molins de ca l'Oliver no se'n coneixen notícies medievals, però el disseny del sistema és semblant al d'altres casos. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. A part dels usos industrials, el rec de ca l'Oliver rega una superfície de 3,5 hectàrees.</p> | 41.4574603,1.6708905 | 388995 | 4590394 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63553-foto-08236-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2020-07-12 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||||||||
| 63554 | Rec de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 122. MARTÍ, Ramon: 'Sistemes hidràulics i poblament en els límits de la Catalunya Vella: la unitat hidrològica del riu de Bitlles (Anoia/Alt Penedès)', a Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola, Alacant, 1983 (IV CAME, Tom III - 1983), pp. 587-593. MARTÍ, Ramon: 'Ceràmica medieval i pagesos indocumentats a la vall del riu de Bitlles', a Ceràmica Medieval Catalana, Quaderns Científics i Tècnics, núm. 9. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1997, pp. 275, 280. RIUS, José: Cartulario de 'Sant Cugat' del Vallés, Barcelona, 1945-1947 (3 vols.) | VIII-XX | Al no estar en ús es troba molt deteriorat | Rec que en el tram inicial es troba molt perdut i és difícil de resseguir. En la part mitja (pròxima a la Passada) encara es fa servir. Comença amb un resclosí sota la resclosa del rec de ca l'Oliver. El traçat inicial segueix paral·lel al riu. Al cap d'uns metres entra en una mina que arriba pràcticament fins el barri de la Bòria. Aquí continua pels horts de la Bòria fins que en el tram abans de la riera es perd. A l'altra banda de la riera, prop de la Passada, es comunica amb el rec de la Passada, del qual actualment rep aigua que serveix per regar alguns horts d'aquesta zona. En aquest sector es conserva un safareig molt interessant. El rec continua per l'altra banda de la carretera i passa prop de les granges Martí. En algun tram posterior és difícil de seguir a causa de remocions de terra que s'han practicat en un camp. Finalment el rec desembocava en una antiga bassa, poc abans de la masia de la Noguera Baixa, d'on sortien ramificacions per regar horts. | 08236-131 | L'existència d'una xarxa de recs és un dels elements més interessants del patrimoni de Sant Quintí. L'origen és difícil de concretar per la manca de referències documentals clares. Tanmateix, sí que podem aportar algunes conclusions fruit dels últims treballs de recerca en el camp de l'arqueologia medieval. En aquest sentit, la xarxa de recs de Sant Quintí s'ha d'inscriure en el context de la conca del Mediona, en la qual hi ha exemples bastant clars, com ara els casos de Terrassola i Lavit (d'origen probablement tardo-antic) o el de La Llacuna (associat clarament a l'època islàmica). En el cas de Sant Quintí la conclusió del medievalista Ramon Martí és que els sistemes hidràulics 'indubtablement, són anteriors a l'expansió comtal sobre la vall'. És a dir, que el seu origen correspondria a l'època islàmica (segles anys VIII-IX). Aquesta afirmació es basa en el fet que almenys dos recs són documentats a principis del segle XI: el rec de Baix (1021) i el rec de la Noguera (1011). Això indicaria que forçosament degueren ser construïts en una època anterior. Concretament, l'any 1011 són esmentades cases, un molí i un hort a la 'Nohera' (RIUS, 1945-1947: doc. 435) amb presa i derivació al riu de Bitlles, malgrat que no se'n pugui precisar l'emplaçament exacte. Cal recordar que prop de la Noguera s'hi han localitzat les restes d'una vil·la romana (ubicada en terme de Sant Quintí -Vinya Alta de la Noguera- i de Sant Pere de Riudebitlles -la Masia-). En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època tardo-romana o islàmica. La resta de recs de Sant Quintí serien possiblement d'èpoques una mica posteriors, associats al desenvolupament de la molineria. En definitiva, sembla clar que l'existència d'uns sistemes hidràulics anteriors al repoblament ha estat un element determinant en l'emplaçament del poblament rural i en el mateix origen del nucli de Sant Quintí. El rec de la Noguera resseguia una extensió global de 5,20 hectàrees. | 41.4592300,1.6771500 | 389521 | 4590582 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63554-foto-08236-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | Maria Camp; Jordi Piñero | Veure mapa en treball annex | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||||
| 89932 | Cal Forner de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner-de-la-placa | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els treballs d’enderroc de l’edifici de Cal Forner de la plaça l’any 1989 van posar al descobert les restes d’un conjunt industrial destinat a la producció d’aiguardent. Les restes es troben a l’est de la Riera de Mediona, a la zona coneguda com “La Resclosa” i actualment són parcialment visibles en una petita zona enjardinada per sota l’edifici nº 51 de la Plaça del Montseny, </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La premsa de l’esquerra (nord) té uns 1.70 m de llarg per uns 0.40 m d’amplada i encara conserva el cargol premsador i peces de ferro verticals de subjecció. La de la dreta, (sud) és lleugerament inferior. Els muntants fets de conglomerat, tenen una fondària de 0.77 m i l’esquerra té un encaix de fusta encastat En aquesta mateixa estructura, la part del fons està revestida amb rajoles amb digitacions obliqües. La de la dreta el fons també és de pedra i no es conserven restes de rajols. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ambdues tenen dates inscrites, l’esquerra s’hi pot llegir 1789 i la de la dreta 1796, el que permet situar el conjunt a finals del segle XVIII. Tot i que actualment no són visibles a peu de carrer totes les restes recuperades, no hi són ni els plats ni dipòsits de les premses per exemple, la documentació feta al seu</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>dia va permetre entendre que la fassina va patir diferents transformacions i modificacions amb el temps, com la construcció d'una segona premsa, la necessitat de disposar de dos cups de gran capacitat etc. </span></span></span></span></span></span></p> | 08122-36 | Solar on s’uneixen el Passeig de Mediona i el Carrer de Pompeu Fabra. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La neteja i documentació de les estructures es va fer <span><span>per membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Mediona i que va permetre documentar, ambdues estructures, un parell de cups sota l’edifici i recuperar diferents restes de cultura material atribuïbles als segles XIX i XX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Mediona es tenen documentades a finals del XIX diverses fassines, una de les quals segurament aquesta, que s’abandona en un moment indeterminat del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquest tipus d’indústria representà un moment singular de la zona, on la destil·lació del vins va permetre comercialitzar els excedents de la producció, sobretot a partir de les grans plantacions de vinya del segle XVIII. La seva producció s’estengué entre els segles XIX i XX i sembla que el mercat de les colònies americanes, on tenint gran acceptació, va ser un dels més destacats.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4780006,1.6100647 | 383951 | 4592754 | 1789 -1796 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89932-img0407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89932-img0408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/89932-img0409.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Visitable, integrat a la via pública. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | ||||||
| 77648 | Rellotges de sol de Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XIX | Deteriorats per manca de manteniment | Rellotges de sol pertanyents a la masia de Can Font de l'Alzinar; un d'ells es troba ubicat a la façana orientada al sud-oest i l'altre a la façana orientada al sud-est. El primer amb quadrant del tipus vertical declinant, està policromat al fresc, alternant els colors ocres i terrosos, sota una fons vermellós més clar. El gnòmon de vareta és de secció circular i surt del centre d'una circumferència d'uns 7 cm de diàmetre, representat per un sol amb cara humana del qual encara es veu la cella esquerra i el nas. De la boca surt el gnòmon de vareta. Al voltant del sol, hi ha la corona solar representada a base de línies ondulades vermelles i grogues. Les franges horàries neixen del quart inferior dret de la corona solar. Van de les 12 del migdia (línia perpendicular al terra) i cap a la dreta pujant en direcció al ràfec fins a les 7h. Les línies estan gravades a poca profunditat i pintades d'un to argilós i destaca la campana pintada que hi ha al final de la línia que marca les 12 del migdia, hora de l' Àngelus. Les xifres són aràbigues; estan gravades i pintades del mateix color i es troben emmarcades dins d'una franja rectangular. A l'esquerra d'aquesta franja s'han substituït les hores per una decoració a base d'incisions pintades vermelloses. A la capçalera es llegeix 'Any 1817' i a la dreta mateix una 'd.' minúscula amb la xifra '8' més petita i enlairada i a continuació '26'. Més a la dreta: 'Pto 42'. Encerclant aquesta franja horària més ample, dues de més petites, d'1 cm d'amplada aproximadament emmarcant el conjunt, la més interna de color negre i l'externa d'un color terrós. A la façana esquerra hi ha un segon rellotge de sol, molt més deteriorat, orientat al sud-est. Aquest es complementa amb el primer, ja que la disposició de les línies horàries es troba a la banda esquerra exactament igual que el primer però amb les xifres aràbigues que van de les 12 hores del migdia a les 6 hores de la tarda. El gnòmon de vareta surt d'un cercle solar més naïf, amb les línies horàries. Està molt malmès, ja que l'arrebossat de sorra i calç de la façana es va desprenent. Està emmarcat per una línia rectangular d'1 cm d'amplada de color argilós. La capçalera està decorada amb puntets de color vermellós i negres. El marc d'aquest rellotge solar es compon de tres franges d'un cm de gruix cadascuna, les dues externes de color argilós i la central de color negre. | 08222-142 | Can Font de l'Alzinar; al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4551500,1.8272700 | 402052 | 4589949 | 1817 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77648-foto-08222-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77648-foto-08222-142-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | els dos rellotges es troben inclosos en l'Inventari de Rellotges de Sol del s Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, fundada l'any 1988. El primer d'ells porta el núm. d'inventari 1473 i el segon el 1539. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||
| 77615 | Font de l'Ernesto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lernesto | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVIII-XIX | La font de l'Ernesto s'ubica al vessant de ponent del torrent de la Plaça, en un camp en pendent que baixa des del carrer Sant Antoni fins el torrent. A la part baixa hi trobem els horts i a la zona de la font hi trobem arbres fruiters. El conjunt està format per una mina i dos safareigs, sense rentadora. La mina està situada en una cota superior i construïda en el marge sorrenc. La boca està colgada a tres quartes parts però l'interior és visible. L'aigua es desvia per una canal soterrada que desguassa al safareig més antic, situat a mà dreta. Aquest primer safareig és de planta rectangular (1,70 x 2,25 m) amb una profunditat d'1,20 metres. Està construït amb maó pla sense arrebossar. Al darrera s'hi va aixecar un mur en angle recte, de contenció del marge, també feta de maons. L'antiga boixa, actualment tapada, es situava en l'angle esquerre. Des de que es va ampliar, ara fa tres anys amb un safareig similar al costat, la boixa es va desplaçar i entre safareig i safareig hi ha una canal de comunicació, a la paret mitgera d'ambdós safareigs. Aquest nou safareig és molt similar a l'anterior; de planta rectangular (1,60 x 2 m) i 1,20 metres de fondària; està fet de totxo i arrebossat. L'aigua sobrant cau per un tub de ferro ubicat a la part superior esquerra i va a parar a una boixa de 50 cm de costat, que reparteix l'aigua cap els horts a partir de tubs de plàstic amb aixetes de pas. | 08222-109 | Torrent de la Plaça | Es diu font de l'Ernesto per Ernesto Moliné, pare de la Maria que n'és l'actual propietària.. Segons Estragué (2009), antigament aquestes terres eren propietat de Cal Figueres; però les va comprar el cafeter del poble. Els anys 50 les va comprar el senyor Ernesto Moliné. | 41.4696800,1.8252800 | 401908 | 4591564 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77615-foto-08222-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77615-foto-08222-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77615-foto-08222-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | els safareigs tenen peixos al seu interior | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||
| 94368 | Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencarroques-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aflorament d’arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià superior, Miocè inferior) on s’hi van recuperar diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>a nivell de gènere i/o espècie.</span></span></span></span></span></p> | 08058-288 | Carrer del Centaure. Nucli de Trencarroques. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jordi Cirés, cap de l’àrea de cartografia geològica de l’Institut Geològic de Catalunya, l’any 2013 comunica la troballa de fòssils vertebrats per part dels geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré. </span></span></span></span></span></p> | 41.2361000,1.6417500 | 386176 | 4565856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Època del Ramblià (Miocè inferior) | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:22 | ||||||||||||
| 72993 | Riera de Vilobí o de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilobi-o-de-llitra | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter regular que travessa el terme de Vilobí de Nord a Sud. La riera neix al terme de guardiola de Font-rubí, atravessant el bosc de les Graus i entrant ela terme a l'alçada de Cal Divino, discorre llavors en direcció a la partida de Vallformosa, travessant sota un pont la carretera B-2127 de Vilafranca a Guardiola, i passant al costat de l'antiga església de Vallformosa, per desguassar al riu Foix en terme de Pacs. És tracta del curs fluvial de més importància del terme, l'únic que aporta cabdal de forma contínua tot l'any. Rep a l'est el torrent de Cal Cotoliu o dels Pujols, i a l'oest el torrent de Bellver i el torrent dels Llacs que passa pel nucli de Vilobí. El seu interés natural bé donat per ser l'única àrea que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de migdia, a l'alçada de l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, la riera de Vilobí, és especialment interessant pel poblament d'amfibis: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits. | 08304-7 | Des de Les Graus, travessa el Pla de Vallformosa fins a Pacs | L'any 1072, aquesta riera apareix anomenada en una venda feta per Miró Odonis al comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell d'un alou situat al terme d'Olèrdola, lloc de la Bleda, el qual diu que afronta a orient i migdia amb el riu 'Vitram'. Aquest topònim segurament indica lloc d'aigües clares. (LLORAC, 1991:32). | 41.3791100,1.6740500 | 389126 | 4581691 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És anomenada també riera de Llitrà o de Vallformosa. També era coneguda antigament com a riera Gran, de les Graus, o de la Maçana | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:38 | ||||||||||||
| 78677 | Font de la bassa de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-de-penyafel | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | Molt embrossada i parcialment canalitzada. | <p>Font amb una petita bassa enfonsada i un brollador, a la part superior, que l'omple. Hi ha un tub de plàstic que canalitza part de l'aigua per a regar. Es troba a la llera d'un fondal condicionat fa poc temps com a conreu de vinya. Per accedir a la font s'ha de travessar una rasa on hi ha un petit pont fet amb troncs de fusta. Hi ha molta brolla i herbes altes al voltant.</p> | 08251-95 | Fondo de Mas Granell. | 41.3137500,1.6848200 | 389916 | 4574421 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | És difícil de distingir de lluny. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | ||||||||||||
| 73429 | Premsa de biga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-biga | ABRACADABRA (2003) Informe final d'obra i restauració. Inèdit. | XVI | Restaurada per Abracadabra l'any 2003. Posteriorment (any 2005) s'hi va fer una intervenció de manteniment. S'han perdut dues rajoles del plafó commemoratiu. | Premsa de biga o de lliura que s'utilitzava per premsar la brisa del raïm fins el segle XIX. Les seves parts fonamentals són el braç o la palanca, de fusta; els peus de l'ancoratge, també de fusta; la base de la premsa, damunt la qual s'hi ubiquen els calins de corda; el cargol i el pas de pedra. En un costat, hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de rajoles (4 x 3) on s'explica la cronologia, la procedència i les dades d'instal·lació de la Premsa. | 08305-235 | Avinguda de Tarragona cantonada carrer sant Pere | Procedent de Torregassa i donació del Sr. Joan Josep Tetas i Balaguer. Fou instal·lada per la Festa de la Verema de l'any 1961 | 41.3416400,1.6945500 | 390777 | 4577505 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número de registre 1442 del Museu de Vilafranca. | 94 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||
| 55480 | Avenc de l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lesquerra | <p>FERRER RICO, V. (2004). Guía fotográfica de grandes cuevas i simas del Mediterráneo. Federación Española de Espeleología. Barcelona.</p> | <p>És el més profund del massís del Garraf i un dels més interessants sota el punt de vista espeleològic de tota la península Ibèrica, degut a la seva configuració. Es Troba a uns 170m de distància del corral de l'Esquerrà, al llit del torrent i tocant a la pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. Una gran alzina tapa part de la boca que és ovalada i d'uns 7m d'amplada màxima. A l'interior es formen quatre vies diferents de penetració completament independents: la via noemal, la via del Rat-penat que és la de més profunditat arribant als 206m, la via Lamarca-Torras, i la via dels pous concrecionats. El recorregut total és de 393m.</p> | 08146-132 | Pista forestal de l'Hospital a Les Cabòries. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquest avenc actuaria inicialment com a xuclador del que era la riera de l'Esquerrà, baixant les aigües a través de la boca. Les aigües filtrades han contribuït a fer més amples les galeries que formen l'avenc amb una intensa corrosió de la calcària i amb concrecions a les parets, principalment d'anemolites. Al fons de l'avenc la temperatura és de 13º. Es considera un avenc que encara està en procés de formació ja que hi ha acumulació d'aigües procedents d'infiltracions. L'avenc de l'Esquerrà va ser explorat per primera vegada el 1908 per mossèn Faura i Sans. L'any 1955 s'assolí la fondària màxima per membres del G.E.S. del Grup Muntanyenc Barcelonès. La primera dona que va baixar va ser l'olesenca Providència Mitjans l'any 1908.</p> | 41.3240200,1.8393500 | 402866 | 4575377 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55480-foto-08146-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-09-29 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | És fàcil l'accés fins arribar a la boca, però l'accés a l'interior és difícil i necessita material espeleològic. A l'avenc trobem un tipus de quiròpters, Miniopeterus schreibersii (ratpenat de cova). Cal assenyalar que l'any 2002 va baixar la població de ratpenats a l'avenc de l'Esquerrà degut a una epidèmia. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:27 | |||||||||||
| 59133 | Església de Santa Maria Magdalena del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-magdalena-del-pla | DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. LÓPEZ I GÓMEZ, Annabel, (2005): 'Els elements ornamentals dels conjunts pictòrics romànics del Penedès', Del Penedès, núm. 10, p.41-58. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. | XI | Església parroquial del Pla de Penedès, edifici d'origen romànic, del segle XI, que ha estat objecte de múltiples reformes que han configurat l'aspecte actual. El temple és de planta pseudo-basilical, amb tres naus, la nau septentrional més curta que les altres, resultat de l'ampliació de l'església original, de creu de llatina, amb successives capelles. L'edifici s'orienta en sentit SW-NE, amb la façana principal situada al sud-oest, on hi ha l'accés, enfront la Plaça Major. La façana principal, és obra de la segona meitat del segle XIX (1869-1870), avui dia amb el parament pintat de blanc i originalment de carreus vistos, col·locats al trencajunt. Presenta un portal d'arc de mig punt, amb guardapols, en el timpà del qual hi ha un mosaic que representa un cep damunt el que hi ha un crismó, tot voltat pel text evangelical 'jo sóc el cep, vosaltres sou els sarments'. Es tracta d'un refacció de l'accés principal datada de l'any 1970 (QUERALTÓ, 1994:69). Anteriorment el portal era de llinda, sense arc i timpà, sobre el qual hi havia una capelleta, probablement dedicada a Santa Magdalena. Les portes de l'edifici són les originals de la reforma del segle XIX i presenten la llegenda, incisa, 'Año 1869'. Damunt el portal hi ha una rosassa amb un vidrat recent, obra d'una artista vinculada al municipi. La façana és coronada per un cornisa motllurada i amb dentellons. El lateral septentrional reflecteix l'ampliació parcial del transsepte, que constitueix part de la nau lateral, reduïda i que no comprèn tota la longitud de l'església. El front de façana corresponent a la nau central és pintada de blanc, mentre que el corresponent a la nau lateral mostra els paraments descoberts. Aquests indiquen, com a mínim, dues ampliacions del transsepte romànic. El frontis encarat al sud-oest presenta una rosassa florada, sota del qual hi ha una fornícula, obrada en un carreu, amb la Verge de Montserrat, capelleta col·locada l'any 1970. En el front encarat al nord existeix un finestra, potser d'origen romànic, reformada. Sota la finestra, el parament visible sembla ser l'original de l'edifici. La façana meridional presenta també dos rosetons, obrats en reformes d'època contemporània, i dues petites finestres en les extrems. La façana oriental, que correspon a la capçalera, no és visible degut a que se li adossen de diversos immobles que tenen l'accés per l'Avinguda Anselm Clavé. La capçalera sembla està decorada amb bandes llombardes i arcuacions cegues. Exteriorment destaca el campanar, col·locat singularment damunt el cimbori. Data d'entre els segles XVI i XVII i és de planta rectangular, coronat per una balustrada. Assoleix una alçada de 22,5 m i disposa d'un rellotge a la façana sud-oest, dues finestres a la cara oposada i una única finestra en les restants. Respecte l'interior de l'església, la nau central és de volta de canó, reforçada per arcs torals. Damunt l'accés hi ha el cor, datat de l'ampliació del segle XIX. El creuer és amb cúpula semiesfèrica, reforçada mitjançant trompes a les arestes. L'absis central és original del segle XI, de quart d'esfera, amb tres finestres de doble esqueixada, obrades amb carreus de travertí. En la restauració realitzada entre els anys 1970 i 1973 (QUERALTÓ, 1994:72) es van descobrir restes de pintures romàniques, amb motius geomètrics, en l'intradós d'aquestes finestres, avui conservades al lloc. En aquest absis hi ha l'altar major, de pedra, sobre el qual, des de l'arc triomfal, hi penja una creu metàl·lica amb la figura del Sant Crist. En els brancals del mateix arc hi ha les imatges, tallades en fusta, de Sant Senén i Sant Abdó (Sant Nin i Sant Non), patrons del poble. | 08164-11 | Plaça Major, s/n | La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). La primera referència documental que esmenta l'església data de l'any 1080 i correspon a una donació a Sant Cugat del Vallès de terres dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll i Santa Maria del Pla. El document es conserva al Cartulari de Sant Cugat, on hi ha també un segon document, de 1125, que fa referència també a l'església de Santa Maria del Pla (QUERALTÓ, 1994:30 i següents). Existeix però un document de 1144, una dotalia de Santa Maria de Lavit, que remet a una dotalia anterior del bisbe Guislabert, d'entre els anys 1035 i 1062, que cita Santa Maria del Pla, fet que pot ser considerat la primera referència explícita de l'església, malgrat que indirecta (LLORAC 2015:188). En el monestir de Solsona es conserven també interessant documentació referent a l'església de Santa Maria, destacant unes donacions dels anys 1088, 1099 i 1103. I a l'Arxiu Diocesà de Barcelona un Benefici de 1366-1369 que esmenta la 'Eclesia Stae. Mariae Magdalenae de Plano' (QUERALTÓ, 1994:36). Les restes romàniques de l'església poden datar-se d'entre els segles XI i XII, probablement l'edifici de mitjan segle XI i les pintures de la segons meitat del segle XII. La temàtica geomètrica de les pintures és similar a les de Sant Joan de Boí i de Sant Pere de Sorpe (LÓPEZ, 2005:48). Hom coneix que antigament hi havia una capella dedicada a Sant Joan, esmentada a inicis del segle XV i referenciada encara a finals del XVI (LLORAC 2015:191) La primera ampliació de la que es té coneixement de l'església romànica data de l'any 1597, quan s'amplia la nau central i es construeixen les capelles del Santíssim i de la Mare de Déu del Roser. També és el moment en que presumiblement es construeix la sagristia, anul·lant l'absis meridional. La segona reforma important es la realitzada entre els anys 1869 i 1870, en la que s'amplia de nou la nau central i les laterals, construint el baptisteri i la nova façana, obres realitzades després d'una vista pastoral del bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albora, que dóna compte de les reduïdes dimensions del temple en proporció a la quantitat de feligresos (QUERALTÓ, 1994:66 i següents). L'any 1824 es van beneir dues campanes, que foren espoliades durant la Guerra Civil i posteriorment reposades per dues de noves, una l'any 1941 i l'altra el 1942, la darrera fosa utilitzant les dues campanes del rellotge. L'any 1970 es va refer la portalada, coincidint amb les obres de restauració de l'interior realitzades entre 1970 i 1973, que van permetre descobrir les pintures i paraments romànics (QUERALTÓ, 1994:69). Per a la història de la parròquia cal remetre's als llibres 'El Pla, històries de l'ahir i de l'avui' (1994), 'El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes' (2011), i 'El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric' (2015), que la recullen excel·lentment. | 41.4176700,1.7128000 | 392430 | 4585924 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59133-foto-08164-11-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884, juntament amb el parallamps, encara existent.A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860.És interessant el mecanisme del rellotge del campanar, recentment restaurat (2016) i instal·lat a la nau septentrional de l'església. El rellotge va ser col·locat l'any 1884 , juntament amb el parallamps, encara existent (QUERALTÓ, 1994:49).A la dreta de l'església (sud-est) hi havia hagut l'antic cementiri, en ús fins passat el 1860 (QUERALTÓ, 1994:50).Després de la Guerra Civil la missa diària es feia a la nau lateral nord, ja que els feligresos romanien la major part del dia treballant a les vinyes. S'utilitzava només l'altar major els diumenges i els festius. Per Sant Sebastià hi havia molta devoció; l'església estava plena (informació facilitada pel Sr. Arcadi Ferrer Llop).Cont. Descripció: La nau sud s'inicia amb el baptisteri, construït en la reforma del segle XIX, protegit amb una reixa de ferro que duu forjada la data de '1870'. Segueix la nau amb un espai dedicat a una imatge de Sant Antoni, continuant per un següent amb tres capelletes amb les imatges de Sant Sebastià, Santa Magdalena, al centre, patrona del poble, i Santa Llúcia. En el transsepte la reforma realitzada l'any 1597 va fer desaparèixer l'absis sud per a la construcció de la sagristia. En el mur hi ha una fornícula amb dos reliquiaris, un de Santa Magdalena i un de Sant Sebastià.La nau nord conserva l'absis romànic, de quart de volta, amb una petita finestra central, de doble esplandit. L'absis disposa d'un altar on hi ha un reliquiari de metall, amb crismó, i en el transsepte hi ha una talla de Sant Josep. Segueix la nau amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, amb un retaule que duu la data de 1849, un darrer espai on hi ha una capelleta amb la figura de Sant Isidre i en el que recentment (2016) s'hi ha instal·lat la maquinària del rellotge del campanar, restaurada. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:28 | ||||||||
| 40360 | Forn d'obra de can Ferret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-ferret | XVIII-XIX | Es troba molt brut | <p>Construcció que es troba casi a tocar la masia de Can Ferret, a prop de l'alzina, i que antigament havia estat complementada per un forn de calç, que es trobava al costat, i que en fer explanacions del terreny es va ensorrar. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, feta de pedra per fora i maó per l'interior. Conserva quasi sencer el volum d'estructura original, la part de la fogaina o forn de baix, i de la resta no es pot veure amb precisió les seves estructures, degut a les deixalles que l'omplen i a l'espessa vegetació que en part lo cobreix. L'accés a la cambra de foc està precedit d'un arc de maons. Davant la porta s'amunteguen teules molt probablement sortides de les fornades d'aquest forn, dins el qual probablement s'hagués feta la cuita no tan sols de teules sinó també de maons. Les teuleries són construccions destinades a fabricar les teules àrabs, també dites comunes. El procés de fabricació consisteix a modelar l'argila per tal de donar-li la forma cònica característica i posar les teules a coure dins el forn a unes temperatures molt altes.</p> | 08013-50 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>En la construcció de les masies havia estat tradicional la construcció de forns d'obra i de calç al seu costat, per tal de fer-hi allí mateix els materials necessaris per a la construcció de la casa. Potser ens trobem davant d'un forn construït al segle XVIII, en l'època de la gran construcció o reforma de la masia, tal i com avui la coneixem, encara que la tipologia del forn més aviat ens fa pensar en una obra feta al segle XIX.</p> | 41.3473800,1.7724600 | 397305 | 4578048 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40360-foto-08013-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És l'exemple més sencer de forn de teula adossat a una masia que s'ha trobat al terme d'Avinyonet del Penedès. | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 40322 | Cal Pere Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-nen | <p>ROVIRA I MERINO ET AL. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders.</p> | XIX | Ha estat recentment restaurada la façana respectant el seu estat original | <p>És una casa entre mitgeres, de planta baixa i pis. La seva tipologia respon a un model d'habitatge urbà propi de la transició del segle XVIII al XIX, amb planta baixa i pis i buits de petites dimensions. La façana es plana i està arrebossada, mentre que la teulada és de peces àrabs disposades a dues vessants, amb un petit ràfec d'imbricació. Els buits del primer pis són de petites dimensions i presenten ampits de pedra llaurada. A la planta baixa hi ha una finestra de proporcions verticals de dimensions que trenquen l'antiga modulació de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de totxo sobre pedra llaurada, i una finestra petita, recercada en pedra s'obre a la dreta d'aquest accés. La planta es quadrangular i sembla que en origen devia correspondre a una mateixa tipologia almenys amb l'habitatge que encara avui existeix al costat, reformat recentment. Per la seva tipologia destaca com l'habitatge més representatiu de tot el carrer Nou, que va créixer al costat d'una important via de comunicació que seguia el traçat d'una de les carrerades que travessaven el municipi, la de la Cerdanya o de Puigcerdà.</p> | 08013-12 | CANTALLOPS.- 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El Pere nen venia de cal Geroni. Aquesta casa com les de la resta del carrer es van anar construint al llarg d'una important via de comunicació. Es conegut el trajecte de la llarga carrerada de la Cerdanya o de Puigcerdà que recollia els ramats de la Marina i els encaminava cap a les muntanyes pirinenques del Ripollès, el Berguedà i la Cerdanya, passant per Manresa i el Lluçanès. Pel terme municipal quan s'aproxima a la cruïlla de l'Arboçar s'enfila pel llom de la serra, enmig la vegetació, fins al pi del Barba. Pel corriol carener de la serra de les Gunyoles, s'arriba a la creu d'en Llanes i al poble de les Gunyoles, el qual travessa pel carrer de Montjuïc. Tramuntant el puig de la Mireta, on hi ha el cementiri, la carrerada davalla per un llom poc definit en direcció a can Ràfols dels Caus fins a trobar la carretera d'Olesa de Bonesvalls, la qual segueix fins a la creu de can Ràfols. Des de la creu, la carrerada davalla a l'esquerra (en aquest punt es coneix l'existència de corrals del Ràfols), per una pista que va a trobar el fons de la riera dels Pelagons, la qual segueix fins a Cantallops (a l'arribada al poble hi havia també un altre punt d'estada, a Ca la Modesta). El camí ramader travessa el poble pel carrer Nou, fins passar a l'altre terme municipal, en pujant per la carretera B-24 en direcció al Pago i pren la carretera de Sant Sadurní fins al trencant a mà esquerra de la pista que baixa a can Mata del Racó. El trajecte continuava fins a bifurcar-se: per als ramats que feien la transhumància als Pirineus, la carrerada seguiria cap a Manresa -pels Brucs i coll de Massana- i, pel Lluçanès, fins a les muntanyes de l'Alt Berguedà i el Ripollès (ROVIRA ET AL., 1999). Al seu pas per la transició actual entre el terme de Cantallops de Subirats i el d'Avinyonet, la carrerada va ser delimitada per un mur a fi d'evitar que el ramat fes malbé els cultius dels marges.</p> | 41.3676200,1.8009800 | 399722 | 4580261 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40322-foto-08013-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És l'únic edifici del carrer que es troba en la seva tipologia original de la transició dels segle XVIII al XIX. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41041 | Rondalla del mariscal Suchet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-mariscal-suchet | <p>Informació Oral Joan Raventós Marcè, gener 2003 LLEGENDES (1998) 'Coses d'aquí: Llegendes d'Avinyonet'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 25, abril, 1998. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet del Penedès. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>Aquest mariscal sembla que va viure una bona temporada en un hostal que hi havia on actualment es troba l'estanc, el bar Pep i el taller del fuster, al costat de la carretera a Avinyonet. Aquella casa durant molt de temps se l'ha coneguda amb el nom de cal Suchet (LLEGENDES, 1998).</p> | 08013-243 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És molt possible que en aquesta rondalla hi hagi segurament una bona part d'història, ja que aquest mariscal de Napoleó va estar al davant de l'exèrcit francès durant la Guerra de la Independència. Va prendre part en la conquesta de Lleida, Tortosa i València. En la retirada, encara va guanyar una batalla a Molins de Rei (el 10 de gener de 1814). | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 69913 | Cementiri de la parròquia de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-parroquia-de-foix | XIX | Recinte de planta quadrangular de prop de 31 m de costat i distribució clàssica simètrica amb accés per migdia. Entrada per una porta acabada amb arc de mig punt a la clau del qual es pot llegir la data de 1929 en relleu a l'interior d'una orla de tipus vegetal. La porta és tancada amb reixa i el muret en la qual es troba és acabat amb motllures horitzontals. Al fons s'observa una petita capella rectangular amb un frontó triangular. Els nínxols ocupen els dos laterals del recinte. Al nord –oest es troba un petit edifici de mides similars on es troba la sala de vetlla. | 08288-30 | Carretera BP 2122 abans d'arribar al km 3, a 200 m al nord | 41.3899600,1.5727500 | 380675 | 4583031 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69913-foto-08288-30-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És posterior al cementiri de Santa Maria de Foix (vegeu fitxa38) | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 61019 | Font de la Plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-1 | XXI | La font d'un metre d'alçada és del tipus 'Barcino'. Una font metàl·lica amb pica de formigó sobre el terra. Té una inscripció en vertical del fabricant: 'FUNDICIÓ DÚCTIL BENITO MANLLEU' | 08206-91 | Pl. de l'Ajuntament | 41.3625400,1.7526900 | 395675 | 4579754 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/61019-foto-08206-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | OPC (Pedro Barbado Mariscal) | És similar a la font del Raval de les Creus. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:32 | ||||||||||
| 40459 | Olivera d'en Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-den-roig | Necessita una acurada neteja i una protecció immediata | <p>Al camí de la font del Cuscó, formant part del marge d'una vinya propietat de J. Ràfols es troba aquesta gran olivera viva tot i que ha patit varis incendis. El seu diàmetre aproximat és de 3,90 ms.</p> | 08013-149 | Les Gunyoles. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Es tracta d'un arbre d'extraordinàries dimensions que ha superat els efectes devastadors de tales abusives i d'incendis.</p> | 41.3504500,1.7840800 | 398282 | 4578375 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40459-foto-08013-149-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un dels arbres singular més interessants del terme d'Avinyonet. | 85 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 69899 | Antics abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 | XVII-XVIII | Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter | Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. | 08288-16 | Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix | Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. | 41.3878100,1.5686900 | 380331 | 4582797 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És un dels elements més emblemàtics del nucli antic | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||
| 62745 | Casal dels Marquesos de Llió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-marquesos-de-llio | <p>DALMAU, R, ed.(1971) 'Els Castells catalans', Vol. III.. INVENTARI..(1986) 'L'Alt Penedès' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2, pp. 148-153, Barcelona, Generalitat de Catalunya. MACIAS, J.M.; MENCHÓN, J.; MUÑOZ, A. (1997) Ceràmiques medievals a Tarragona. Aproximació al seu coneixement' Ceràmica medieval catalana, pp. 71-88, Diputació de Barcelona. TORRENTS, Josep (1996) Sant Pere de Riudebitlles. Textos mecanografiats pertanyents al dossier de projectes V . TORRENTS I ROSÉS (1993). Transformacions demogràfiques en un municipi industrial català: Sant Pere de Riudebitlles, 1608-1935. Tesi Doctoral. Departament d'Història Contemporània. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona. TORRENTS, A. (en premsa) 'La lluita per l'aigua: pagesos i paperers en el segle XVIII'. Homenatge a Jordi Nadal. TORRENTS ALEGRE, J. (1996b) 'La història escrita en pedra: el casal - molí dels marquesos de Llió', Programa de Festa Major, Sant Pere de Riudebitlles. VIRELLA TORRAS, Xavier (1994) 'Sant Pere de Riudebitlles i el seu rec' a 'Gran Penedès', Núm. 41, pp. 23-32, Institut d'Estudis Penedesencs</p> | XIV | Es troba en procés de restauració. | <p>Casal d'estil gòtic civil de planta baixa i dos pisos, d'aproximadament vint-i-tres metres i mig de llargada. Presenta una façana de pedra severa i elegant, amb dos rengles de quatre finestres coronelles, tripartides les inferiors i bipartides les superiors. Les columnetes són rematades per capitells de bona factura artística. Damunt cada finestra del primer pis hi ha un escut en forma de rombe. La portalada principal, de grans dovelles, té un relleu amb dos escuts dels marquesos de Llió, sostinguts per un àngel. A l'extrem esquerre de l'edifici hi ha les 'voltes del Quirri', pas cobert que dóna accés a la façana posterior de l'edifici, al carrer de Baix, permetent enllaçar el casal amb el molí paperer de cal Ròmul. La façana està coronada per una línia de disset merlets esglaonats. La planta de l'edifici és molt estreta i allargada, la qual cosa fa sospitar que en origen hauria continuat a l'actual emplaçament de cal Ròmul.. A l'interior, a la planta baixa, hi ha el celler, l'entresol il·luminat per les petites finestres que hi ha a la part inferior de la façana. Al primer pis hi ha el comptador, espai de sostre alt il·luminat per les finestres trífores, amb festejadors. El segon pis presenta el sostre molt inclinat, rep la llum per les finestres bífores (TORRENTS, 1996 i 1996b). A la façana posterior, al costat de la porta hi ha una vora de ceràmica grisa catalana que podria correspondre a un tipus especial de gibrell (plàtera) detectat a Tarragona al segle XIV (MACIAS, MENCHÓN, MUÑOZ, 1997). A la façana es pot veure com hi ha vàries fases constructives. La més antiga sembla correspondre a la part dreta. Igualment en aquesta part sembla haver-hi hagut dos moments. S'observen, així mateix, unes grans finestres rectangulars tapiades a la segona planta, que sembla ser es van obrir a la segona meitat del segle XIX per tal de poder-hi fer passar els productes del camp (TORRENTS ALEGRE, 1996b).</p> | 08232-22 | C. Major, 42 | <p>Casal de la família Salelles, amb façana del gòtic civil, probablement del segle XIV. Els propietaris d'aquest casal, a partir del segle XVII, foren la família Móra pel matrimoni de Salvador Móra amb la pubilla Joana Salelles. Josep de Mora i de Catà, descendent d'aquesta nissaga, fou nomenat l'any 1749 primer Marquès de Lló o de Llió i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Aquest casal va pertànyer a la família Mora fins a les darreries del segle XIX (TORRENTS, 1993: 35). L'edifici va ser convertit en fàbrica de paper el segle XVIII, pel seu propietari en Josep de Mora i de Catà, primer marquès de Llió. Fins fa pocs anys la família Torrents va mantenir aquesta fàbrica, integrada també per l'edifici de cal Ròmul, obtenint un paper de cotó d'extraordinària qualitat, utilitzat sobre tot per a fabricar papers de filtre. L'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles per a usos culturals.</p> | 41.4536800,1.7035900 | 391720 | 4589933 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62745-221.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un dels pocs edificis gòtics civils catalans conservats gairebé íntegrament en la seva estructura exterior. Des del segle XVIII va formar part del molí paperer dels marquesos de Llió (cal Ròmul). Els anys 1920, Charles Deering va voler comprar la façana gòtica. El propietari (Ròmul Torrents i Albet) no es negà a la venda però hi va posar el preu altíssim de 20.000 duros per escut, 40.000 per finestra i 24 hores per decidir-se. Finalment el milionari desistí (TORRENTS, 1996b). La casa marquesal de Llo, o de Llió, rep el nom de la localitat homònima pròxima a Sallagosa. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | |||
| 66869 | Xemeneia de la bòbila de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-can-rossell | AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd. | XX | Xemeneia de planta hexagonal dividida en dos trams, més ampla a la base que al cim. Construïda amb totxos, el tram inferior presenta una porta amb arc de mig punt, i està separat del tram superior per una sanefa feta a partir de tres línies de maons esglaonats, pintats de blanc i verd. El tram superior, igualment hexagonal però més estret, no presenta cap obertura, i està coronat per una sanefa de tres línies de maons pintats de verd. | 08273-86 | Intersecció de la carretera BV-2427 amb camí de la urbanització de Can Rossell | 41.4011100,1.8103300 | 400555 | 4583968 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66869-foto-08273-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | És un dels pocs elements d'arqueologia industrial que es conserven a Subirats. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 | |||||||||
| 40489 | Font de la Canya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canya | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>A tocar el torrent que porta el mateix nom es troba una font que actualment es troba molt degradada com també ho està tot l'espai ocupat pel torrent. Hi ha un tub de plàstic pel qual raja un fil d'aigua. Hi ha, pels voltants, abundosa vegetació de ribera.</p> | 08013-179 | Sant Pere d'Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El seu nom diu la gent que ve del fet que una vegada algú hi va veure una surgència d'aigua i li va posar una canya per que ragés bé. És una de les fonts més conegudes i emblemàtiques del municipi. Era el lloc de trobada de la gent. Fins allí s'arribava per a fer-hi el berenar. Avuien raja molt poca aigua que surt per un tub de plàstic blau, arran d'una riera per la qual discorre aigua contaminada. Havia estat un indret de destí de moltes excursions per a la gent d'Avinyonet. Fins i tot, a prop de la font, s'havien fet cerimònies de sanament de trencadura.</p> | 41.3702000,1.7759300 | 397631 | 4580577 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un indret de gran valor paisatgístic i simbòlic per la gent d'Avinyonet que es troba en un estat molt degradat. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 41010 | Forn de calç dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-pelagons | <p>L'indret on s'ubica el forn es ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. Consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec de forma quadrangular, amb la cara bona a plom, que constitueix en l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica –'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de pegar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un respirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que en surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kg.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre.</p> | 08013-213 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3287200,1.7896600 | 398715 | 4575956 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41010-foto-08013-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple d'aprofitament del medi, amb el qual es troba íntimament vinculat. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 62782 | Barraca del Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p> | XIX.XX | <p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminat en una coberta de terra. La construcció és de les més grans que s'han observat a Sant Pere. A més, té adossada una altra cabana, a manera de primera habitació, feta de totxo. En aquesta primera estança, hi ha també un petit pessebre,</p> | 08232-59 | Al pla del Corral Nou, al costat del límit amb el terme municipal de Sant Quintí | <p>Era la barraca de la masia de cal Cols. Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera dos homes per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4661500,1.6908400 | 390676 | 4591333 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-591.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un interessant exemple de connexió de dos tipus de construcció popular, la de pedra seca i la de totxo. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:33 | ||||||
| 40417 | Forn de calç i pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-i-pedrera | <p>FULLANA, Miquel (1984) Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció. Mallorca: Editorial Moll.</p> | XX | <p>Construcció de caire industrial a la qual s'accedeix mitjançant un caminet que es desvia a la esquerra, en agafar el camí que des de Can Nicolau mena a Santa Susanna. Es tracta d'un forn de calç, dins el qual es coïen o calcinaven les pedres calcàries per obtenir aquest producte. Es troba en una vessant de la muntanya que envolta en part la vall on s'ubica el caseriu de Santa Susanna, per sota del camí que baixa cap a aquesta vall del massís del Garraf, i uns metres abans d'arribar a l'indret on s'enlairen els pins de les descàrregues, en un medi tradicionalment ric en llenya. L'indret on s'ubica el forn és ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. El forn consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', al voltant de la qual s'aixeca una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom, que constitueix l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica 'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de calar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies desprès d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un espirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble s'ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kgs.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre. Al costat del forn i en una cantonada, hi ha una construcció de planta quadrangular dedicada a barraca o estança dels treballadors del forn. La construcció es troba en bon estat de conservació, i resulta destacable el cristal·litzat de la pedra de les parets interiors per efecte de l'ús de sauló per tal de restaurar les parets interiors que anaven caient, sauló que per les elevades temperatures es va vitrificar.</p> | 08013-107 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'explotació de la pedra calcària del massís del Garraf ha estat una ocupació tradicional d'alguna gent del terme d'Avinyonet. Els que es dedicaven a aquesta feina, ho feien combinant-la amb d'altres ocupacions, com la de palmissers o carboneig, i a l'època de collita es dedicaven a treballar en l'agricultura. Aquest forn es va construir cap a l'any 1960, i en ell va treballar Josep Esteve Raventós. La cuita durava uns 10 a 12 dies. S'aprofitava la llenya de Santa Susanna, que es conservava seca a la barraca annexa. Es feien 3 hores de feina i 6 de descans. Tant aquest forn com els altres escampats per aquest territori del Garraf i immediacions del massís, van deixar d'utilitzar-se al instal·lar-s'hi l'empresa Pax.</p> | 41.3371100,1.8109500 | 400509 | 4576862 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple de forn de calç al terme d'Avinyonet, per formar un conjunt en bon estat de conservació a prop d'altres elements de gran vàlua patrimonial. Josep Esteve ens diu aquest refrany relatiu a l'ofici: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç', que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 41025 | Celler de cal Peixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-peixo | XX | La porta del cos esquerra, potser hagi estat modificada amb posterioritat a la seva construcció | <p>Edifici en tres cossos de planta rectangular, de grans proporcions, destinat originàriament a celler. Les tres façanes son de composició distinta, encara que presenten elements idèntics, com els ulls de bou que s'obren als timpans superiors, a sota del carener de la coberta, marcant la verticalitat de l'edifici en tres eixos centrals. De les tres naus, la que correspon al cos central sembla de proporcions més reduïdes que els altres, i te una porta de llinda d'arc escarser. La resta dels buits de façana són plans, com també ho es enterament la façana, que està arrebossada. El cos de la dreta presenta un major nombre de buits a la façana que els altres, i tots són de llinda plana. Destaca com element decoratiu la reixa que protegeix la part superior de la porta central d'accés, que es troba bipartida horitzontalment.</p> | 08013-227 | Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla tractar-se d'una obra de començament del segle XX. En el carrer de la Sínia resta com a testimoni de l'antiga casa de cal Peixó una sínia incompleta (davant hi ha el celler). Antigament, la casa tenia baluard. Davant la casa, el Peixó va construir un grup d'habitatges, a tocar el celler i cal Carbó, mentre que a l'altra vessant del torrent de Cantallops cap al dels Caus, hi tenia un maset que porta també el seu nom, encara que queda fora l'actual terme municipal d'Avinyonet.</p> | 41.3674000,1.7988300 | 399542 | 4580239 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41025-foto-08013-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41025-foto-08013-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple de gran celler en ambient urbà. L'estil de la construcció recorda vagament el de l'edifici del Centre Cultural del mateix nucli. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 40505 | Celler de cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-mestres | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta irregular, adaptat al terreny natural, amb tres naus . Combina les naus amb encavallades de fusta amb zones de sostre pla. Combina la pedra de maçoneria irregular amb el totxo, tot buscant el joc estilístic de la combinació de materials. Els paraments són de pedra i els recercats i elements decoratius, de ceràmica. Els vanos estan coberts amb arc escarser a la nau central amb timpà i òcul sobre l'accés i decoració mixtilínia, mentre que tenen llinda plana a la zona de façana de teulada terrassada, que es corona amb barana calada de totxo vist. Les entrades laterals són les típiques d'aquest tipus de construcció per tal de permetre descarregar i emmagatzemar el raïm. Al seu interior es conserven les botes de vi.</p> | 08013-195 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Agrupacions agrícoles de l'any 1927: Sindicat Agrícola d'Avinyonet I Unió Rabassaires de les Gunyoles (SADURNÍ, 2001).</p> | 41.3523400,1.7804800 | 397984 | 4578589 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un molt bon exemple de celler tradicional al nucli de Les Gunyoles. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 73410 | Font del Carrer Bisbe Estalella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-bisbe-estalella | XX | Font urbana ubicada. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol de pedres en forma de carreus de dimensions reduïdes que ressegueix la façana de l'edifici. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura sense cap altra decoració ni motiu ornamental. | 08305-226 | Carrer Bisbe Estalella, gairebé a la cantonada amb el carrer Comerç | 41.3459800,1.7051300 | 391670 | 4577974 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 119|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 73421 | Font del carrer Ponent amb carrer Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ponent-amb-carrer-ferran | XX | té un costat colpejat. | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-231 | Carrer de Ponent cantonada amb carrer Ferran | 41.3478600,1.6947600 | 390805 | 4578196 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | |||||||||
| 73423 | Font del carrer sant Pere amb carrer Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-pere-amb-carrer-verdaguer | XX | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-232 | Carrer Sant Pere cantonada amb carrer Verdaguer | 41.3428300,1.6954000 | 390850 | 4577637 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 73546 | Font del carrer Baldomer Lostau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-baldomer-lostau | XX | Font urbana ubicada gairebé a la cantonada de dos carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-295 | Carrer Baldomer Lostau, cantonada carrer Sta. Magdalena | 41.3497700,1.7003800 | 391279 | 4578401 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73546-foto-08305-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73546-foto-08305-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 73599 | Font cantonada carrer Cid amb Avinguda de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cantonada-carrer-cid-amb-avinguda-de-barcelona | XX | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és circular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per un quadrat en relleu. El parament de la fornícula està decorat amb petits carreus rectangulars adaptats al semicercle d'aquesta. | 08305-342 | Cantonada carrer Cid amb Avinguda de Barcelona | 41.3464600,1.7041300 | 391587 | 4578029 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73599-foto-08305-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73599-foto-08305-342-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:42 | ||||||||||
| 69992 | Barraca del camp de les Esquerdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-les-esquerdes | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est d'una vinya. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular i 2,7 m de diàmetre, amb accés acabat amb llinda plana i orientat al sud-est. | 08288-117 | Camí de cal Rossell de les Bassegues a les Vall de Foix, a 740 m de l'inici del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4191800,1.5648600 | 380069 | 4586286 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69992-foto-08288-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És visible des del camí de cal Rossell de les Bassegues a les Valls de Foix, de manera que només cal vorejar el conreu, d'uns 80 m d'amplada, per accedir-hi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/